DISSABTE · 8 de setembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14753 - AVUI / Any XL. Núm. 13623 - EL PUNT

1,50€

1515

27-1

1836

56L

1376

35-1

1901

08Q

EUROPA-MÓN P22

TANCADA · El jutge tambéarxiva la peça i no s’investigaranles irregularitats explicades perla seva amistançada Corinna

PROTEGIT · Segueix elspassos del Congrés al·legant quela figura del rei era inviolablequan van passar els fets

Un dels expositors de la Setmana d’aquest any ■ ORIOL DURAN

CULTURA-ESPECTACLES P29

Bones perspectives per al llibre en català en l’inici de la Setmana

Un mercat que creix

Demana als autors “intel·lectualsi materials” de la seva aplicacióque en responguin al Parlament Puigneró i Puigdemont, ahir ■ ACN

Puigdemont volpassar comptespels fets del 155

Eurodiputatsprioritzen lallibertat delspresos en unmarc de diàlegEls visiten a les trespresons catalanes

P6-8

Els empresaris recordenel greuge elèctric

Nacional P17

Nacional P7

Exteriors reobreoficines, tot i el recurs

Cs trenca el pacte i forçaeleccions a Andalusia

Europa-Món P23

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 8 DE SETEMBRE DEL 2018

na gota rere l’al-tra. Van caient

lentament i omplint aritme encadenat elscubells i ferrades quehe hagut de plantar al

trespol de casa. Estralls domèstics dela vida en comunitat. Un excés d’aigua,com mai s’havia vist en una nit al barrivell de Barcelona, i una veïna amant deles plantes, però molt amant. Tanamant que amb les plantes amarades iel seu propi pis envaït per l’aiguat, icom que l’aigua sempre corre, la fugi-da vertical ha sigut a través del meusostre. M’aventuro, enfilat a una esca-la, a trencar la làmina de pintura que tépanxa per l’aigua acumulada, i al pri-mer estrip em va a la cara. A raig. Es-peraré amb la finestra esbatanada queel corrent d’aire em doni un cop de mà.Que s’eixugui tot, i ho pugui repintar.

Les gotes van fent mal, busquen elseu camí. Tenen un efecte torturador,penetren. Aquest estiu, un pèl estrany,l’hem tingut farcit de xàfecs com elsd’aquesta setmana. El clàssic de Rai-mon cantava a la pluja sense formació,

la dels excessos, la de l’escassetat i elsexcessos. Ja és això el que ens passaque no tenim manera d’ensenyar-li acomportar-se.

Són elements naturals. L’aigua labusquem, la necessitem per viure, pe-rò segons com l’acabem rebent ens famal. També passa amb el foc, i tambéamb el vent. Aquests elements de lanatura, que es desfermen i que ens po-den abocar a la desfeta en més omenys intensitat. Amb tot fan la sevafeina. I aquests són temps en que cos-ta trobar que tothom faci el que li per-toca. Ja no forçar els elements, n’hi haque actuen com la gota que cau, abo-nant la mentida per fer mal, no perconstruir. És un clàssic de la política,que també bascula en l’esfera quoti-diana: l’art de mentir, la tècnica de l’es-quitxada, de crear els fets i situacionsd’artifici, més que no pas la de respec-tar aquells que els expliquen. Ja és benbé estrany que Donald Trump serveixide model i manera de fer, per aquellsque acusen els seus adversaris depracticar el seu populisme. Però ja hodiuen: l’aigua fa escòrrecs

U

Keep calmXavier Graset

Escòrrecs

És un clàssic de la política;l’art de mentir, la tècnica del’esquitxada, més que no pasla de respectar aquells queels expliquen

altre dia escoltava una entre-vista a Jordi Basté. Parlantdels seus orígens radiofònics

feia un acte de reconeixement a SantiCarreras: el va fer entrar a CatalunyaRàdio quan era cap d’esports de l’emis-sora que llavors començava a emetre iel va ensenyar a treballar en equip.Com si fos un acte de màgia, simultà-niament vaig rebre un missatge delmateix Santi Carreras. Em convidavaa assistir a la inauguració d’una expo-sició de fotografies seves, del seu parei del seu avi. En Santi, a més de l’acti-vitat que de manera seguida ha anatfent a Catalunya Ràdio, és fotògraf i ved’una família de fotògrafs. L’avi va ser“retratista” de la gent de Mataró. Elpare, el reporter “oficial” del Mataródel franquisme: rebia encàrrecs del’Ajuntament, treballava per al periò-dic local i era corresponsal de diaris deBarcelona. En Santi –el “meu” Santi,perquè tots eren Santi– va ser, quan elvaig conèixer, l’il·lustrador de la Tran-sició. De la “nostra guerra”, quan fè-iem junts El Maresme. Un dia, fa anys,va donar el material de l’avi, el pare iel seu a l’arxiu municipal. Els arxivers

L’

s’han trobat amb un problema, a l’ho-ra de classificar-lo: algunes imatges noestan localitzades, algunes personesque hi surten no tenen nom. Aquellacantonada o aquell descampat, ons’han de situar? Mataró ha canviatmolt. Aquell senyor que camina per laRambla, aquell guàrdia urbà amb sala-cot que dirigeix el tràfic d’un sol cotxeo aquella dependenta de la paradad’ous de la plaça, qui són? Els visitantsde l’exposició són convidats a dir-ho, siho saben. Jordi Basté, tens raó: enSanti fa treballar en equip.

En Santi, home de caràcter una mi-ca difícil, és molt amic dels amics i te-

mible amb els enemics. Comptabilitzamés amics, perquè l’acte d’inauguración’era ple, alguns vinguts de lluny, comen Ramon Besa, que és de Perafita, en-cara que viu a Barcelona. Pot en Besaidentificar alguna foto del Mataró an-tic? Té ben identificat en Santi.

Vaig reconèixer una pila de llocs. Depersones, no tant. Dec tenir més re-tentiva paisatgística que fisonomista.La gent canvia de cara, i la que li sapsés l’última. L’arquitectura i l’urbanis-me s’alteren sobtadament i la imatgeantiga es manté a la memòria. Aquellacantonada és la del carrer Lepant ambla Rambla. Aquell estanc, el que hi ha-via al carrer Argentona. Mira, aquesthome sí que el conec: és l’Olmedo, l’en-llustrador de sabates poliglot que es vaoferir d’intèrpret a Ava Gardner el diaque “l’animal més bell del món” es vaaturar a fer un pipí al bar Mercadé delCamí Ral. L’Olmedo fa anys que ésmort. Sempre tindrà aquella cara i fu-marà el mateix cigarret. Quan surtoalgú em pregunta: “Ja t’has vist? Ets adues fotos.” No m’he sabut identificar.“Madre del amor hermoso”, que diuen Basté davant la fatalitat.

“Santi Carrerasexposa fotos del’arxiu familiar perlocalitzar llocs i gent

Vuits i nous

Identifiqueu-vosManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

ins quan, aquest silenci? Per quèaquesta impunitat? Per quèaquestes complicitats? A què

obeeixen? Per què? Els parlo, és clar,del rei emèrit, de Juan Carlos I (Juan-ca per als amics) i de la decisió que vaprendre dimarts la mesa del Congrés ide la que va anunciar ahir anticorrup-ció. Per què PP, PSOE i Ciudadanos novolen que s’investigui el rei? Per quèes van negar a crear una comissió d’in-vestigació? Resulta que gràcies a Co-rinna zu Sayn-Wittgenstein, l’amigadel rei (una de les amigues del rei, vulldir), hem sabut de presumptes activi-tats irregulars de Juan Carlos I, i elPP, el PSOE i Ciudadanos renuncien ainvestigar-ho? La famosa Corinna ex-plica a l’excomissari José Manuel Vi-llarejo –una altra peça– que l’excapd’estat té comptes a Suïssa i que va co-brar comissions il·legals (res, tot ple-gat per valor de vuitanta milions) perhaver aconseguit l’adjudicació del TAV

F “De veritat quevolen un paísd’intocables?

a la Meca, i els partits del 155 es ne-guen a investigar-ho? Unidos Pode-mos, el PDeCAT, ERC, Compromís iEH Bildu demanen la creació d’una co-missió d’investigació i, ai las, el PP, elPSOE i Ciudadanos hi voten en con-tra. Hi ha sospites fonamentades dedelictes de corrupció i d’evasió fiscal, iles principals formacions polítiquesespanyoles renuncien a voler-ne saberres? I a crear una investigació? De ve-ritat que, com van dir dimarts, el po-der legislatiu no té cap control sobre lajefatura del Estado? El PSOE s’atre-veix a muntar una operació de màr-queting amb l’exhumació de Franco i

no s’atreveix a investigar l’excap d’es-tat? Fins quan, aquesta llei del silencisobre segons quines coses? De veritat,que volem una impunitat absoluta i vi-talícia en un estat de dret? No pot serinvestigat, el rei, al Congrés? De veri-tat, ses senyories volen mirar semprecap a un altre costat? Quaranta anysdesprés, encara hi temes tabú, intoca-bles? Si el rei emèrit no ha comès capirregularitat, no seria millor consti-tuir una comissió d’investigació per-què quedés clar? No seria una manerad’esvair dubtes? De veritat, senyorsdel PP, del PSOE –que progres!– i deCiudadanos, que una comissió d’inves-tigació sobre Juan Carlos I “no té en-caix constitucional”, com van dir? Deveritat, senyors de la fiscalia anticor-rupció, que el rei “no és susceptibled’investigació” perquè “quan suposa-dament van passar els fets gaudia d’in-violabilitat”? De veritat, senyor jutge?De veritat que volen un país així?

La llei del silenciXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Dilluns va ser la mesa delCongrés dels Diputats i ahir,

finalment, fiscalia i jutge van tancarqualsevol possibilitat d’investigarles activitats il·lícites i irregulars delrei emèrit Joan Carles, sortides a lallum arran de la publicació de lesconverses entre l’amistançada delmonarca Corinna zu Sayn-Witt-genstein i l’excomissari José Villa-rejo. Es tracta d’una decisió parla-mentària i de dues de judicials queposen en evidència la total mancade voluntat, tant pel que fa als prin-cipals partits polítics –PP, PSOE iCs– com a la judicatura o, en defini-tiva, a l’Estat, per aclarir uns fetsque, en qualsevol altra democràcia,ningú dubtaria a investigar vista lagravetat que, en principi, semblentenir. L’Estat espanyol, a punt de ce-lebrar els 40 anys de la Constitució,sembla mantenir-se lluny dels es-tàndards democràtics i prefereixcontinuar protegint el rei emèrit,malgrat les evidències cada copmés clares que hi podria haver, so-vint dins d’un marc delictiu. Quinseria el preu que pagaria qualsevolaltre ciutadà que tingués dinerssense declarar a Suïssa o que ha-gués cobrat comissions il·legals?Tots sabem com d’implacable se-rien Hisenda i la Justícia. Per molt imolt menys, hi ha hagut ciutadansque han acabat a la presó.

La impunitat reial, en una socie-tat que té el convenciment majori-tari –no pas les proves, certament–que Joan Carles I no ha estat un capd’estat exemplar, acabarà sent,malgrat tots els intents, un bume-rang que algun dia colpejarà ambtota la seva força. Tapar les vergo-nyes reials és una estratègia méspròpia de dictadures que no pas dedemocràcies consolidades i això hohaurien de saber els principals par-tits, sobretot aquells, com el PSOE,que tant presumeixen del seu pro-gressisme.

El rei emèriti la sevaimpunitat

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Més de dos-cents expositors, 250 novetats edito-rials i nombrosos actes i presentacions són algu-nes de les xifres de la Setmana del Llibre en Cata-là que va començar ahir a Barcelona i que duraràfins al cap de setmana entrant. Una gran oportu-nitat perquè el llibre en català continuï creixent.

CONSELLER D’INTERIOR

Comença la Setmana

El conseller d’Interior, Miquel Buch, va ser clarahir advertint el Ministeri de l’Interior que qualse-vol actuació de la policia i la Guàrdia Civil espa-nyoles en tasques de seguretat ciutadana i ordrepúblic seria vista com una deslleialtat. De mo-ment, però, ningú explica el cost d’aquest reforç.

-+=

-+=

Contra TV3Albert Rivera

AdvertènciaMiquel Buch

-+=

Joan Sala

Rivera no va dubtar ahir a carregar fort contraTV3 en una entrevista en el programa Els matins,en què va vorejar el ridícul per les nombrosesmentides que va dir per desprestigiar la cadenapública. Per què no fa igual el dia que va a TVE,Antena 3 o Telecinco, reines de la manipulació?

LÍDER DE CIUTADANS

DIRECTOR DE LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ

EL PUNT AVUIDISSABTE, 8 DE SETEMBRE DEL 2018 | Punt de Vista | 3

De reüllCarme Vinyoles

De quètenim por?

eu ser gratificant per a alguns individus insultar,ventar coces i encendre foc a qui res –de material–

no té i sí l’espant permanent de la solitud a la intempèrieon la societat redueix els exclosos entre els exclosos. I ésfàcil per a alguns dits polítics demonitzar de paraula ifets (ideologia de l’odi, negació de drets) els excedentshumans entossudits a viure traspassant fronteres. Comque sovint qui fa por és que té por, ens preguntem quèels passa, als primers que executen la feina bruta delssegons. Bauman ofereix una plausible resposta quan

atribueix el ressentiment envers elsmigrants al fet que personifiquen lainseguretat de la globalització,l’horror dels mitjans desubsistència destruïts, l’exili forçós,la relegació al no lloc sense aixopluci, per això mateix, desperten eltemor a patir el que ells pateixen. Estractaria, doncs, d’una manifestació

d’aporofòbia (malícia i rebuig al pobre, segons el termeformulat per la catedràtica d’ètica, Adela Cortina),hàbilment explotada pels amos del món per a desviarles pròpies responsabilitats davant les desigualtats quegeneren. De l’aporofòbia a l’acceptació del feixisme quees va estenent (maig 2019: decisives eleccionseuropees) hi ha un pas molt curt. De fet, el govern quenega auxili a alta mar o l’energumen que colpeja unsensesostre ja l’han recorregut. (Per a Luca CavalliSforza genetista italià mort l’1 de setembre passat, queva desmuntar científicament el concepte de raça).

D

Hi ha un pasmolt curtentrel’aporofòbiai l’acceptaciódel feixisme

http://epa.cat/c/fqwtyx

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert(Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

Centenars d’ajuntamentscatalans notifiquen al govern dela Generalitat que cediranlocals i signen un decret desuport a l’1-0.

10anys

20anys

Els crítics d’ERC es fusionen.Joan Carretero i Uriel Bertranjustifiquen la decisió en l’article‘Junts podem!’ amb exclusivitatper a l’AVUI.

Per primer cop en vint anys demonarquia parlamentària aEspanya el cap de l’oposició esva queixar ahir per un discurspronunciat pel rei Joan Carles.

Compromís local Fusió dels crítics Discurs reialTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 8 DE SETEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

imarts se cele-bra una nova

diada nacional deCatalunya. Aquestcop, però, serà dife-rent de les manifes-

tacions dels anys anteriors. Enaquesta dècada, les manifestacionsde l’Onze de Setembre han estat unapreparació d’alguna cosa grossa quehavia de passar. Eren una demostra-ció de força i de mobilització popularque havia de servir per certificar laplena disposició del poble català afer el pas cap a la independènciaquan arribés el moment. Enguanyserà diferent. És la primera Diadaposterior a l’intent fallit de l’octubredel 2017. L’objectiu de la indepen-dència que es va reclamar durant ca-da Onze de Setembre no es va asso-lir, i l’intent va acabar en una onadade repressió i regressió democràticaque semblava impossible en l’Euro-pa del segle XXI, que pateixen parla-mentaris, activistes, periodistes, hu-moristes, etcètera. Què hem de ferenguany, doncs? Quin és el sentit de

tornar a omplir els carrers de Barce-lona amb centenars de milers de ca-talans insistint en l’objectiu de la in-dependència? La resposta és moltsenzilla: cal tornar a mobilitzar-semassivament per tal que ningú nodubti de la voluntat irreductibled’una majoria sòlida de catalans: Ca-talunya serà una república indepen-dent més d’hora que tard, i ho seràper la determinació dels seus habi-tants. Ara sabem del cert el pa ques’hi dona, aquí i allà. Ara sabem quel’Estat està disposat a tot i més perdefensar la seva integritat territorial.Ara sabem, també, que la indepen-dència la farà el poble quan agafi elprotagonisme del procés i es mobi-litzi com mai, arrossegant els seus lí-ders cap a la unilateralitat, condicióprèvia i indispensable per aconse-guir una negociació amb Espanya iEuropa. Per tot això, i per la necessi-tat de posar de manifest el suportpermanent i incansable als presos iexiliats, aquest Onze de Setembre,més que mai, tothom al carrer.

D

Full de rutaGermà Capdevila

L’11, al carrer

Quin és el sentit de la Diadad’enguany? Cal tornar amobilitzar-se massivamentper tal que ningú no dubti dela voluntat irreductible d’unamajoria sòlida de catalans

aminar per Barcelona ha esdevin-gut finalment un autèntic impossi-ble. No són tan sols les bicicletes

desbocades que recorren la vorera. Sónels mateixos vianants que fan via, els ullsclavats a la pantalla del telèfon mòbil, sen-se tenir en compte altres transeünts queocupen l’espai públic. Hi ha una mena devanitat –i d’ignorància– en aquesta acti-tud. L’embadocament –la versió catalanadel flâneur urbà– o senzillament un mí-nim d’esperit cívic es veuen derogats. Unacircumstància alarmant, en tant que ennegar l’alteritat es degrada l’empatia en-tre estranys i, així mateix, els fonamentsper a la convivència en un mateix entorn.

UN LAMENT, aquest darrer paràgraf, queem fa pensar que caminar és una formaestètica i un estil de vida en vies d’extin-ció. Caminar és desplaçar-se entre duescoordenades, i aquest desplaçament de-mana cert ofici. Saber moure’s –saberviatjar– és, també, saber viure sense pres-sa amb cura pel detall. Hi ha una relació di-recta amb el coneixement. Penso en elsperipatètics, i en les formes de meditacióen moviment: Aristòtil i Thich Nhat

C Hanh. En qualsevol cas, el camí és la viadel saber que integra l’individu amb laidea de totalitat o naturalesa –i aquestacom a font epistemològica–. Caminar éssaber mirar –atendre l’orografia espacial ianímica amb la deguda expectació.

NO DEBADES, L’ARREL COMUNA de totes lescivilitzacions ha estat el nomadisme. Ca-minar per descobrir el món. Un món quese’ns revela i que alhora ens emmiralla.Negar el món –negar l’alteritat– equival anegar-nos a nosaltres. Desplaçar-se impli-ca canviar de perspectiva, i disposar en lamirada una forma diferent i renovada demesurar les coses. “Hauríem d’avançarsempre, fins en la més discreta de les pas-sejades, a l’atzar, amb un autèntic esperitaventurer immortal”, deixà escrit H.D.Thoreau en el seu encomiable Caminar,un assaig imprescindible. El camí com ametàfora de l’existència: la vida és una

aventura nòmada.

CAMINAR, DONCS, com un desaferrar-se–un no pertànyer enlloc i sentir-te a casaarreu– i obrir-se al pensament universalque lliurement habita el nostre ésser. Me-nar a l’horitzó sense cap fita ni propòsit ésdeixar-se fecundar per les idees en la mésestricta tradició heideggeriana. RobertWalser –també des d’una òptica cen-treeuropea– ho rebla en la magnífica i in-quietant La passejada, recentment tra-duïda al català: “Perquè en passejar esbarregen i es presenten d’una manera to-talment espontània moltes pensades, flai-xos i llampecs, per tal de ser elaboratsamb cura.”

LA LLUITA PER PRESERVAR la civilització oc-cidental té lloc en els carrers, i no a les au-les ni a les biblioteques. Perquè pensar icaminar són en part sinònims, i perquè elpensament és àdhuc dialogar i ha de me-nester un espai vital. Que és just allò quecal quan caminem en una urbs densa-ment poblada. Cedir gentilment el pas i,en la distància, respectar l’altre amb lallum a la mirada.

Jordi Solà Coll

L’art de caminarTribuna

Ho trobeuestrany?b La immediatesa de les con-verses porta a simplificacionscom ara “Espanya ens roba”.En un escrit elaborat la simpli-ficació resta substituïda peruna exposició de motius, i això,vostè, Sra. Renau, ho sap. De lasimplificació “Espanya ens ro-ba” els veïns de Sant Ildefonsde Cornellà no en són respon-sables sinó més aviat víctimes,de la mateixa manera que notots ells, però sí alguns, sónresponsables d’afirmacionscom ara “Mientras Cataluñatenía autopistas nosotros po-níamos los muertos”. Per sercurós, hauria de centrar-me enCastella, on és nascut el perso-natge que em va etzibaraquestes paraules. Em plau sa-ber que va ser una de les jovesque dedicà el seu temps ociós,com corresponia a les jovene-tes de família benestant (oburgesa) però amb alta cons-ciència social, a apaivagar la

misèria de la gent del Somor-rostro. Ja sabem que la burge-sia catalana pot ser responsa-ble del mal, però és esbiaixatfer-la’n, ni que sigui col·lateral-ment, de tanta misèria. Potserque posi la seva mirada en lescondicions de les terres que elsvan obligar a sortir i acabar alSomorrostro, unes condicionsde caciquisme que avui es re-produeixen amb actors potseruna mica diferents, o que la po-si en el feixisme que mai hadeixat de trepitjar Espanya. Lahistòria no va començar ahir(Espanya ens roba) ni tan solsabans-d’ahir (quan els feixistesvan canviar de careta). Ve delluny, de molt lluny, i això vostèho sap.JORDI ANTICHBarcelona

Fem la República

b Arriba una nova Diada.L’any passat els més optimis-tes deien que seria l’últimaDiada reivindicativa. En un any

s’ha fet un referèndum d’auto-determinació prohibit i els po-lítics que ho feren possible sóna la presó sense jutjar. L’Estatespanyol ha suspès els dretsfonamentals i està disposat atot. Ens han pegat, ens hanmentit i han alimentat la vio-lència contra nosaltres per sal-var el poder dels que realmentmanen. Han provat de doble-gar-nos. Però com es podendoblegar milions de personesque tenim la voluntat de cons-truir una societat millor? Ensdiuen utòpics. Les utopies,igual que la sàtira i el sentit del’humor, obren la ment. Lessocietats envelleixen i les per-sones s’acostumen a l’statuquo en què la llibertat es con-verteix en una presó i la veritaten mentides. Les utopies ensinviten a fer-nos les preguntescorrectes i som nosaltres quihem de buscar les respostes.Per això l’eslògan d’aquestadiada, “Fem la República”, emsembla molt encertat. Co-mencem a parlar dels valors

republicans. Aquells que pelcarrer en diuen fàstics de larepública tal vegada són elsque n’estan més necessitatsperquè ja han perdut la il·lusióen la política. Per això els mit-jans unionistes els bombarde-gen amb fake news despresti-giant el nostre missatge. Hau-ríem d’aconseguir posar laRepública al centre dels de-bats i dels mitjans parlantdels valors cívics i ètics quefan de la República un espaicomunal.ALFONS CARRERASBarcelona

Al Sr. Iceta

b Sr. Iceta, vostè creu de de-bò que en l’Espanya actual ien relació amb el procés cata-là, els presos polítics i exiliats,les decisions les prenen elsjutges i no els polítics? En quinmón viu? O és que ens ho volfer creure?MONTSERRAT PAGÈS I PARETASBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 8 DE SETEMBRE DEL 2018

Miquel Buch, CONSELLER D’INTERIOR

“En cap cas [els antiavalots espanyols] poden actuar enqüestions d’ordre públic. Si no, seria una deslleialtat absoluta”

La frase del dia

l proper 11-S ens cal tornar-hi.Hem de ser capaços d’omplir laDiagonal de Barcelona i celebrar

centenars d’actes arreu del país. Caltornar a mostrar la musculatura del’independentisme. Hem de deixar clarque som aquí per quedar-nos i per arri-bar fins al final. I si cal pactar res, quesiguin els terminis.

NO ENS FEM IL·LUSIONS I NO SIGUEM IL·LU-SOS! L’Espanya-Estat no cedirà. No po-dem renunciar a l’objectiu d’ésser unanació normal reconeguda al món per-què una altra cosa ens portaria irreme-iablement a l’assimilació. I amb aques-ta perspectiva al cap hem de ser capa-ços de projectar el nostre relat, la nos-tra estratègia i el nostre projecte nacio-nal.

L’ESTAT, A MÉS A MÉS, HA D’ENTENDRE queels demòcrates catalans no acceptaranuna altra cosa que no sigui la llibertatdels presos polítics i el retorn dels exi-liats. No acceptem el seu segrest. Senseaquesta premissa prèvia, és i serà gai-rebé impossible negociar res amb elsresponsables d’aquest segrest dels nos-tres líders polítics i cívics. És necessaritambé, que el cap de l’Estat i els CFSEes disculpin per la seva brutal actuacióel passat 1-O. Com pot ésser que la fis-calia no hagi cridat a declarar Cobos iBaena, de la Guàrdia Civil, cap operatiui de la policia judicial, respectivament,d’aquella nefasta intervenció d’estat? Ien canvi estiguin processant i investi-gant la Policia de Catalunya, que no vafer altra cosa que complir les ordres deproporcionalitat que demanava el ma-teix requeriment judicial.

LA MOBILITZACIÓ D’AQUEST 11 de setem-bre ha d’ésser contundent i ha de per-metre transmetre un missatge de forçai autoestima. Sense oblidar que cal quecontinuem treballant per aconseguirser almenys tres milions de ciutadans

E per la independència.

I TOT AIXÒ HO HEM DE FER sense perdre devista el dia a dia. No podem perdre ni unminut més. Ens cal un govern profes-sional que gestioni el que hi ha, una de-primida autonomia sent el màximd’efectius i imaginatius per tal de ferfuncionar els departaments de la Gene-ralitat al 100% prioritzant els serveissocials, la sanitat, l’ensenyament, lacultura etc. Aprofitem cada euro! Noho podem deixar per a quan siguemlliures. La màquina no pot aturar-se niha de fer-ho. Cal que el govern governi ideixi el combat polític al Parlament alspartits i a la societat civil. No ens po-dem permetre fer fàcil l’aplicació d’unaltre 155!

DEIXEM, DONCS, L’ACCIÓ POLÍTICA I REIVIN-DICATIVA, fonamentalment, fora de lagestió del govern! És, però, això possi-ble? Ho veig difícil però no hi veig alter-nativa. Governar i fer funcionar el paísés imprescindible. No els podem facili-tar que eliminin el nostre model propieducatiu, sanitari, de mitjans de comu-nicació i el nostre imaginari nacional.Ja sabem que ho intentaran, però al-menys fem-los-ho difícil.

I SERÀ NOMÉS AMB EL PAÍS funcionant al100% i sense fer cap pas enrere que se-rem capaços paral·lelament de crearun projecte nacional engrescador. Somuna nació i volem un estat propi. Unprojecte que ha de ser capaç d’arrosse-gar el 60 o el 70% dels ciutadans cata-lans. Independentistes o no però quevulguin que aquest país funcioni i pros-peri socialment i econòmicament pertal de convertir-se en un referent en el

si de la península Ibèrica i a Europa.

ÉS NECESSARI, TAMBÉ, que el món de l’in-dependentisme s’obri als comuns i amolts votants socialistes i que juntsfem pinya per aturar la deriva feixistadel nacionalisme espanyol. No podemoblidar tampoc la resta de la nació cata-lana: el País Valencià i les Illes.

D’ALTRA BANDA, HEM DE TROBAR LA MANE-RA de posar fi a les lluites partidistes i ales unitats messiàniques per la inde-pendència. L’independentisme catalàcompta amb un fet diferencial molt im-portant, la seva pluralitat. No som niEscòcia ni el Quebec. Tenim la sort decomptar amb forces de centre, esquer-ra i extrema esquerra independentis-ta. I és la suma d’aquestes que ens donala majoria absoluta al Parlament. Elque cal és ampliar a dreta i a esquerra.Cal que sorgeixi una força de dreta lli-beral i conservadora, avui inexistenten el si de la societat catalana. I pel quefa al món dels comuns, hem de ser ca-paços de fer-los veure que l’Espanya-Estat és irreformable. Quan reacciona-ran?

ELS NOSTRES PARTITS PDeCAT, ERC iCUP han de consolidar-se i obrir-semés a la societat amb un relleu no no-més generacional sinó de nous quadresi lideratges.

FINALMENT, L’ANC I ÒMNIUM han de conti-nuar essent la columna vertebral del’independentisme cívic i el seu enforti-ment farà possible el nostre objectiu fi-nal.

I NO VULL ACABAR SENSE FER UN ADVERTI-MENT. Les clavegueres de l’Estat tenensomnis humits de llaços negres i violèn-cia a Catalunya. Cal impedir que es cai-gui en cap provocació o que es genericap tipus de violència. Estan desespe-rats!

Miquel Sellarès. Periodista

11-S, relat i projecte nacionalTribuna

SísifJordiSoler

a setmana passa-da, en les seves

primeres declaracionscom a nou paer deLleida, Fèlix Larrosa vacomençar amb un

missatge que era impossible rebatre:“No soc Ros”, va dir. Per descomptat,que tothom ja hi comptava. És ben clar.I malgrat que Larrosa sigui del mateixpartit que Àngel Ros, va afegir: “Tinc al-tres valors.” Una frase que, a horesd’ara, els únics que deuen estar dispo-sats a dir que és també ben clara sónaquells que sense ser tampoc en Ros,militen al mateix partit que ell i en Lar-rosa. El president Torra, en canvi, ho témés difícil. S’assembla a l’expresidentPuigdemont com una urna a una altraurna. I el discurs d’aquesta setmana hocorrobora. Oficialment no militen almateix partit, però, com que compar-teixen alguns valors, molts mitjans de-mocràtics espanyols –perdonin l’oxí-moron– han jugat a confondre’ls finsque el més soca dels seus lectors havist clar que eren dues persones i nouna. En un primer cop d’ull, tot plegatpot semblar que sigui un problemad’identitat. Ben bé no. Més aviat, el pro-blema és que a Lleida, com a qualsevolaltre municipi de la constitució que enssepara, hi haurà eleccions d’aquí a noumesos, mentre que a Catalunya laperspectiva és que hi hagi –o que no hihagi– un referèndum. Perquè això decompartir o no uns mateixos valors de-pèn sobretot del que es preveu quepassi. El cas és que per a alguns, sobreCatalunya, no es podrà referendar maires. Per a uns altres, s’ha de poder refe-rendar tot. Per als que com Larrosa ensvolen fer creure que circulen pel carrildel mig, només podran referendar-sealgunes coses, que tot té els seus lí-mits. És com aquell que demana podervolar i que li contesten que es conformiamb uns prismàtics.

L

De set en setXavier Cortadellas

No soc ros

EL PUNT AVUIDISSABTE, 8 DE SETEMBRE DEL 20186 |

El consellerconsidera deslleialque els antiavalotspuguin interveniren l’ordre públic

Visiten elsempresonats idiuen que això seriaprioritari per poderiniciar el diàleg

Buch, atenta ingerènciesde la PolicíaNacional

Eurodiputatsdemanen ques’alliberi elspresos políticsNacional

El president català desti-tuït pel govern espanyolreclama que es posi fi a laimpunitat del 155. Com apunt final a una frenèticasetmana política catalanaa Bèlgica, Carles Puigde-mont no va voler encetarel cap de setmana previ ala Diada sense denunciarque l’aplicació de l’article155, tot i que ja no està vi-gent, encara porta cua aCatalunya. “El 155 no hiés, però els seus efectesperduren”, va recordardes de l’exili belga. Per ai-xò, ahir es va reunir amb elconseller d’AdministracióPública, Jordi Puigneró;amb el comissionat del155, Pau Villòria, i una re-presentació dels treballa-dors fets cessar pel 155.

Puigdemont exigeix aMadrid que reti comptes alpoble català per la suspen-sió de l’autonomia catala-na, que considera “il·legal”i “anticonstitucional”. Ai-xí, va avisar que “el 155 tépares i mares, noms i co-gnoms” i va demanar alsseus autors “materials i in-tel·lectuals” que respon-guin al Parlament de Cata-lunya pel cessament demés de 200 treballadorsde la Generalitat. “Jo esticdisposat a anar al Parla-ment i respondre a totesles preguntes que se’m for-mulin”, va prometre, i va

demanar el mateix als res-ponsables de l’aplicaciódel 155. “Que responguin idiguin si el seu cessaments’ajusta i es pot consideraracceptable en un estat dedret”, va desafiar durantla roda de premsa a la dele-gació del govern català da-vant la Unió Europea.

Ara bé, Puigdemont es-tà convençut que els efec-tes del 155 no només hanestat “sobre un determi-nat grup ideològic al qualvolien combatre”, sinó“sobre els set milions i migde catalans”. Segons ell, laintervenció de Madrid vatenir efectes sobre les polí-tiques socials, culturals id’inversions.

Suport del governPer la seva banda, Puigne-ró va oferir el seu suportals treballadors acomia-dats pel 155 i afectats pelsseus efectes en la seva fei-na, i es va comprometre aprendre les mesures quefacin falta perquè no haginde patir en la seva “butxa-ca” o “de qualsevol altramanera” cap “conseqüèn-cia” de la intervenció.“Aquest govern no deixaràa l’estacada cap dels seusextreballadors”, va asse-gurar el conseller de l’exe-cutiu de Torra membre delPDeCAT.

Un total de 242 perso-nes van ser cessades a laGeneralitat durant l’apli-cació del 155, segons va in-formar ahir Puigneró. Al

novembre, 19 d’aqueststreballadors van presen-tar un recurs contenciósadministratiu al TribunalSuperior de Justícia de Ca-talunya (TSJC) contra elllavors president del go-vern espanyol, MarianoRajoy. La fiscalia i l’advo-cacia de l’Estat, però, vanderivar-ho a la sala terceradel Tribunal Suprem, onva quedar paralitzat du-rant mesos.

Pals a les rodesL’advocada Sílvia Reque-na va explicar ahir durantl’atenció als mitjans que la

causa no es va activar finsal juliol, just el mateix diaque el socialista PedroSánchez prenia possessiódel càrrec en substitucióde Mariano Rajoy. Tanma-teix, Requena denunciaque els pals a les rodes novan acabar aquí. Per poderposar la demanda a títolindividual els 19 treballa-dors necessiten tenir elsseus expedients adminis-tratius, però, segons l’ad-vocada, de moment lescarpetes que han rebutdes de Madrid estan “bui-des”. Per tant, el procés es-tà bloquejat. Els deman-

dants, 12 dels quals ja hantornat als seus llocs de tre-ball, argumenten que vanser cessats per raons “pre-sumptament ideològi-ques” perquè tenien càr-recs propers a la presidèn-cia i a les conselleries ces-sades.

Cas PuigdemontLes denúncies a l’executiuespanyol no només prove-nen, però, de càrrecs in-termedis de la Generali-tat. Puigdemont mateixva interposar a l’abril unademanda al Suprem pelseu cessament com a pre-

sident. El seu advocat Jau-me Alonso Cuevillas, tam-bé present en la roda depremsa, va assegurar queel cas està ara pendent desentència. Això sí, pot serque passi a mans del Tri-bunal Constitucional comha demanat l’acusacióperquè determini si l’apli-cació del 155 en el seu ces-sament va ser constitucio-nal o no. En última instàn-cia, Puigdemont té previstportar l’Estat espanyolfins al Tribunal Europeude Drets Humans (TEDH)per la seva destitució coma 130è president. ■

Puigdemont, contrala impunitat del 155

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

RESPOSTA · El president demana alsseus autors “materials i intel·lectuals” queen responguin al ParlamentDENÚNCIA · Els treballadors despatxatsper Madrid denuncien la falta d’explicacions11 mesos després de perdre la feina

Brussel·les

NatàliaSegura

Jordi Puigneró i Carles Puigdemont,en la compareixença que van fer ahir aBrussel·les ■ STEPHANIE LECOCQ / EFE

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 8 DE SETEMBRE DEL 2018

Contratemps en elsobiranisme

L’APUNT que es juga el seu poder en les municipals de l’any queve i que, per tant, haurà de marcar perfil en l’activitat i enels missatges que s’emetin també des del Parlament.Els independentistes estan ara pendents de qui serà elrelleu de Domènech i encara més quan es basteix unfront comú per afrontar el judici on també està proces-sat el diputat del grup Joan Josep Nuet.Emma Ansola

La dimissió de Xavier Domènech com a president delgrup parlamentari de Catalunya en Comú i el seu conse-güent relleu genera cert temor en el sector sobiranistade la cambra catalana, que considera aquesta formacióel principal aliat per tirar endavant decisions polítiquescom ara el pressupost. Amb Domènech fora, la principalcara visible de la formació serà l’alcaldessa Ada Colau,

“El 155 té pares imares, noms icognoms”

“El 155 no hi és, peròels seus efectesperduren”Carles PuigdemontEXPRESIDENT DE LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Aquest govern nodeixarà a l’estacadacap dels seusextreballadors”Jordi PuigneróCONSELLER D’ADMINISTRACIÓPÚBLICA

“Hi ha acord que hi haurà unacord”, va anunciar ahir elportaveu parlamentari deJuntsxCat, Eduard Pujol, so-bre les discussions amb ERCper la suspensió dels dipu-tats processats. Després queRoger Torrent desmentísQuim Torra dient que encarano hi havia cap pacte concretper desencallar el xoc entreels dos grups independentis-tes a la cambra, Pujol va ad-metre que no existeix. A la fide la reunió d’aquesta setma-

na de JuntsxCat a Brussel-les, el seu portaveu va dir que“la solució correcta” s’had’assolir “d’acord amb elspresos ” i va prometre adop-tar la seva proposta. “Allò quepensin i desitgin és central enaquesta qüestió”, va dir, sen-se desvelar si Puigdemont es-tà disposat a renunciar a l’ac-ta de diputat. “Volem fercompatible la voluntat delspresos, respectant el quepensen, amb fer política alParlament.”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

En mans dels presos

El conseller d’Acció Exte-rior, Relacions Institucio-nals i Transparència, Er-nest Maragall, va presidirahir la primera reunió detreball amb els delegats delgovern a Alemanya, Itàlia,el Regne Unit i Irlanda iSuïssa –la delegada a laUnió Europea, MeritxellSerret, va intervenir-hiper videoconferència.

D’aquesta manera, elconseller inicia la primerafase de recuperació de lesdelegacions a l’exteriorque van ser tancades ar-ran de l’aplicació de l’arti-cle 155 de la ConstitucióEspanyola un cop va serdestituït l’anterior governcatalà. Aquesta primerafase també inclourà les ofi-cines de França i els EUA através d’un concurs pú-blic, perquè els delegatsanteriors no han volgut re-

petir en el càrrec. El conse-ller va admetre que la recu-peració al 100% s’assoliriaal final de setembre en elcas d’aquesta primera fasededicada a la recuperacióde les més urgents.

La decisió de Maragallde tirar endavant la recu-peració de les delegacionses fa malgrat l’anunci delministre d’Exteriors, Jo-sep Borrell, de presentarun recurs contenciós encontra d’aquestes delega-cions per una qüestió deprocediment a l’hora decomunicar la reobertura al

ministeri. Però Maragallahir assegurava que, demoment, només li constal’anunci del ministre i quela conselleria que dirigeixno ha rebut cap notificaciósobre el recurs. A més amés, confia que no caldràresoldre el conflicte als tri-bunals. Ans al contrari, es-pera poder fer-ho aviat enuna trobada de la subco-missió bilateral Generali-tat-Estat en què es tracta-ran temes relacionats ambla política d’exterior i en laqual espera que sigui pre-sent el ministre. Maragall

creu que el recurs anun-ciat està “limitat a uns ca-sos concrets” i que, pertant, “no atura res ni impe-deix que el projecte, l’es-tratègia i el compromís ti-rin endavant”.

Acabada aquesta pri-mera fase d’urgència –eldia 19 s’inaugurarà l’ofici-na de Berlín i, a final demes, la de Londres–, s’en-trarà en una segona faseper designar els responsa-bles de les delegacions a lazona dels Balcans i delspaïsos nòrdics a travésd’un altre concurs públic.A partir d’aquí, i un cops’hagin recuperat totes lesdelegacions que hi haviaabans del 155, la feina de laconselleria d’Exteriors esdirigirà a ampliar-ne elnombre en altres zones onla Generalitat encara noha obert delegació, Mara-gall confia que l’última fasees pugui iniciar a principide l’any que ve. ■

a Confia tractar aviat l’assumpte en una bilateral amb el ministre aquest mes desetembre a S’han recuperat les més urgents, com ara les de Londres, Berlín i Roma

Maragall reobre oficinesa l’exterior, tot i el recursanunciat per Borrell

Emma AnsolaBARCELONA

“El recurs no aturares, no impedeix queel projecte,l’estratègia i elcompromís tirinendavant”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Tornem a començaramb tota l’energia,si bé encara nodisposem de tots elsrecursos”Ernest MaragallCONSELLER D’EXTERIORS, RELACIONSINSTITUCIONALS I TRANSPARÈNCIA

El conseller Maragall, ahir en la reunió de delegats i, al fons, la delegada a Brussel·les, Meritxell Serret ■ ACN

EL PUNT AVUIDISSABTE, 8 DE SETEMBRE DEL 20188 | Nacional |

Els tretze eurodiputatsque ahir van visitar els di-rigents catalans empreso-nats a Lledoners, Puig deles Basses i Mas d’Enricconsideren que la seva po-sada en llibertat és priori-tària en el procés de diàlegentre els governs català iespanyol, perquè estanacusats de delictes que nohan comès. Així ho consi-derava l’eurodiputat i ex-ministre d’Afers Estran-

gers d’Eslovènia Ivo Vajgl,que va qualificar d’“ab-surds i incomprensibles”els càrrecs de rebel·lió i enva demanar la retirada.

Per l’exministre eslovè,el seu empresonament norespon sinó a la “revenja”,segons declarava a l’ACN,mentre que l’eurodiputa-da portuguesa Ana Go-mes considerava priori-tari el seu alliberament“perquè el diàleg puguiprocedir” entre els dos go-verns. Aquesta eurodipu-tada de l’Aliança Progres-

sista de Socialistes i De-mòcrates Europeus tam-bé declarava a TV3 quela nova fiscal general del’Estat hauria de “reava-luar les acusacions de se-dició i rebel·lió, que són lesraons per les quals estana la presó, perquè seriauna manera molt impor-tant de resoldre un pro-blema que no és judicial,sinó polític, i que s’ha deresoldre amb mitjans polí-tics com el diàleg”. L’ex-ministre eslovè Ivo Vajglés el president de la Plata-

forma Diàleg Catalunya-UE, que agrupa els in-tegrants de la delegacióque aquests dies s’ha des-plaçat a Catalunya per vi-

sitar els presos, els seusfamiliars i els advocats, ique està integrada per laportuguesa Ana Gomes,la francesa Marie-Pierre

Vieu, les irlandeses Mar-tina Anderson i LynnBoylan, els bascos Izas-kun Bilbao i Josu Juaristi,el flamenc Mark Demes-maeker i les galleguesAna Miranda i María Li-dia Senra. La delegació lacompleten els eurodipu-tats catalans Josep-MariaTerricabras, Ramon Tre-mosa i Jordi Solé.

“Càrrecs falsos”Boylan, per la seva banda,advertia l’Estat que “tan-car gent amb càrrecs fal-sos de rebel·lió i sedicióno funcionarà” i proposa-va als polítics presos queescriguin una carta obertaal poble irlandès per pre-guntar “què fa el governd’Irlanda quan va al Con-sell Europeu”. Boylan ex-plica a l’ACN que el governirlandès –“si és prou va-lent per parlar”– dirà al’espanyol que l’única sor-tida és el diàleg.

Després de reunir-se,dijous al vespre, amb elpresident Torra i familiarsi advocats dels presos polí-tics, els eurodiputats ahirdedicaven el dia a visitar-los als centres penitencia-ris. Al matí, tota la dele-gació va visitar els cincmembres del govern i elsdos líders civils tancats ala presó de Lledoners, aSant Joan de Vilatorrada,mentre que a la tarda esva dividir en dos grups perpoder visitar l’exconselle-ra Bassa a la presó de Puigde les Basses, a Figueres,i l’expresidenta del Par-lament Carme Forcadella la presó de Mas d’Enric,al Catllar.

Els eurodiputats ja ha-vien sol·licitat visitar elspresos quan eren a les pre-sons d’Estremera, Sotodel Real i Alcalá-Meco, pe-rò el govern espanyol elsho va denegar. ■

a La delegació de diputats de la cambra europea demana a la nova fiscalia espanyola que reavaluï“els càrrecs falsos” a Visiten al matí els presos reclosos a Lledoners i a la tarda, Forcadell i Bassa

RedaccióBARCELONA

Tretze eurodiputats prioritzenen el diàleg alliberar els presos

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“La nova fiscaliahauria de reavaluarles acusacions desedició i rebel·lió”

Ana GomesEURODIPUTADA PORTUGUESA

“Tancar gent ambcàrrecs falsos derebel·lió i sedició nofuncionarà. L’únicasortida és el diàleg”Lynn BoylanEURODIPUTADA IRLANDESA

La delegació d’eurodiputats abandonava el centre penitenciari de Lledoners, ahir, després de visitar els set presos polítics que hi estan tancats ■ ACN

L’exdiputada de la CUPAnna Gabriel no creu ques’hagin de “dipositar espe-rances” que hi hagi unasentència “justa” en el ju-dici per la causa de l’1-O iper això reclama a l’inde-pendentisme que se ser-veixi del procés judicial:

“El judici ha de servir per-què siguem nosaltres elsque jutgem els tribunals il’Estat espanyol, i ho hemd’aprofitar per mobilitzar-nos i per mirar de trobarun altre momentum”. Aixího assegura des de Suïssa,en l’avançament d’una en-trevista recollida perl’ACN que publicarà ínte-grament aquest cap de

setmana el diari Jornada.L’exdiputada cupaire veu“absolutament vigents”els motius per marxar aSuïssa: “Cada dia que pas-sem a l’exili demostremque ha passat un dia méssense que el conflicte s’ha-gi resolt”, assegura.“S’hauria d’aprofitar perimpugnar tot aquest pro-cés judicial, i l’exili també

hi contribueix. Presos ipreses, exiliats i exiliades itota la mobilització popu-lar és el trident que ajuda avisualitzar aquesta im-pugnació”, afirma.

Gabriel explica que vanescollir Ginebra perquè ésuna ciutat “internacionalque té molta tradició enl’acollida de refugiats”, iamb organitzacions iONG. També perquè és“una confederació ques’organitza a partir de lalliure adhesió dels seus es-tats i que a més entén queno s’ha de posar cap límit ala ciutadania perquè deci-deixi sobre tot”. ■

Gabriel vol “que es jutgil’Estat” durant el judiciRedaccióBARCELONA

Anna Gabriel, en una foto del febrer passat, quan ja era aSuïssa ■ EFE

El conseller d’Interior, Mi-quel Buch, va afirmar ahirque veuria com una “des-lleialtat absoluta” que elsagents de la policia espa-nyola traslladats a Catalu-nya amb motiu de la cele-bració de la Diada i del pri-mer aniversari de l’1-O ac-tuessin en tasques de se-guretat ciutadana i ordrepúblic. En una entrevista aCatalunya Ràdio, Buch nova precisar quants delsagents de la policia espa-nyola es traslladaran a Ca-talunya i va dir que la xifraés “oscil·lant”. S’ha infor-mat que en vindran 600.

El conseller va deixarclar que, si hi hagués unainvasió de competènciesper part de l’Estat espa-nyol, el govern “hi faràfront i ho denunciarem oncalgui”. D’altra banda,Buch va celebrar l’entradadels Mossos al Citco per-què permetrà a la policiacatalana tenir “informa-ció permanent” i ser-hicom a membre de ple dret

El cap d’Interior va co-mentar que els agents des-

tinats a Catalunya vetlla-ran per la seguretat delsedificis públics del governespanyol, i que en tot casexerciran les competèn-cies que els corresponen.A més, va recordar que elministre de l’Interior, Fer-nando Grande-Marlaska,en la Junta de Seguretatde Catalunya celebradaabans-d’ahir, va oferir-losels efectius de la policia es-panyola per si calgués unreforç i si els ho sol·licitatla policia catalana, segonsva exposar el mateix mi-nistre als mitjans de co-municació, tot reiterantpúblicament que la com-petència en seguretat ciu-tadana a Catalunya és delcos dels Mossos i que “con-fia” en ells. Buch també varepetir a la ràdio que ho vaagrair, però va manifestarque confia “plenament” enels Mossos d’Esquadra.

Sobre els llaços grocs,Buch va insistir que “noestava previst que hi ha-gués cap acord” i que tantla Generalitat com el go-vern espanyol van expres-sar els seus punts de vista,i que cal mantenir la convi-vència. ■

RedaccióBARCELONA

Interior “faràfront” a lesingerènciesa El conseller veuria “deslleial” queels antiavalots espanyols desplaçats aCatalunya actuessin en l’ordre públic

Els 80 policies antiavalotsdesplaçats a Catalunya i allot-jats a la caserna militar delBruc han estat reubicats a lesmateixes instal·lacions peròen habitacions de tres llitsdesprés de les queixes rebu-des en les últimes hores sobreles condicions d’amuntega-ment en les quals els havienallotjat. Fonts policials van as-segurar ahir a Efe que aquestsagents estan des d’ahir al matíallotjats en habitacions “per-fectament condicionadesamb capacitat per a tres per-sones”.

Uns 80 antiavalots espanyols estan allotjats des de dimecres a la caserna del Bruc ■ ARXIU

El responsable dels policiesdesplaçats des de dimecres iprocedents de Saragossa i laCorunya els ha ofert la possi-bilitat de canviar d’allotja-ment; però, segons les fonts,tots han optat per continuar ala caserna, unes instal·lacionsque estan dotades de les me-sures de seguretat idònies perallotjar-los, hi afegeixen lesfonts. La decisió s’ha adoptatdesprés que el sindicat UnióFederal de Policia (UFP) de-nunciés a Twitter la situació“deplorable” de l’allotjamentdels primers agents enviats.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Queixes per l’allotjament

EL PUNT AVUIDISSABTE, 8 DE SETEMBRE DEL 2018 | Nacional | 11

134422-1194478L

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDISSABTE, 8 DE SETEMBRE DEL 2018

1190

01-1

1906

11Q

La identificació dels Mos-sos d’Esquadra de catorzepersones encaputxades,entre les quals hi havia unagent de la Guàrdia Civil,que retiraven llaços grocsa municipis de la Riberad’Ebre i del Baix Campl’agost passat ha quedatarxivada penalment, peròno en la via administrati-va, segons van assegurarahir fonts del departa-ment d’Interior.

El titular del jutjatd’instrucció 1 de Falset vaacordar, el 28 d’agost pas-

sat, l’arxivament de la de-núncia contra les catorzepersones que van realitzarquatre ciutadans a la co-missaria de Móra d’Ebre,que va presentar al jutjatde Falset l’atestat dels fetscom a possibles delictes defurt i de danys en el mobi-liari urbà.

El jutge exposa que elfurt d’una estelada d’unpal davant del pavelló firal,valorada en 125 euros, almunicipi de Móra la Nova,de dues pancartes que de-manaven la llibertat delspresos polítics a la façanade l’ajuntament del ma-teix municipi, i d’altres

pancartes a Vandellòs noconstitueixen furts per-què en aquesta actuació“no hi ha un ànim de lu-cre”, tal com exigeix el de-licte, exposa el jutge, queemmarca l’actuació delsencaputxats en “la situa-ció política existent a Ca-talunya, en la qual hi hagrups que posen i que tre-uen diversos símbols polí-tics que, tot i que podenser de propietat privada od’entitats concretes, la fi-nalitat de treure-les no ésun benefici econòmic”.

Pel que fa al delicte dedanys lleus denunciatsper “esgarrapades” en un

cartell que posa Municipide la República Catalanaa Móra la Nova i també enunes cordes del pal, el jut-ge tampoc creu que com-pleixin els requisits del de-licte perquè “no hi ha unadestrucció o inutilitzaciódel bé”.

Amb tot, el jutge asse-nyala que aquest “possibledeslluïment de bens” pot“incardinar-se” dins les in-fraccions recollides en la

llei 4/2015 de protecció deseguretat ciutadana, de laqual en té la competènciael departament d’Interior.Precisament va ser Inte-rior qui per mitjà d’unapiulada va informar quehavia “identificat 14 indi-vidus” que actuaven a lavia pública encaputxats ique enviava el seu cas a es-tudi per si podia derivar enuna sanció administrati-va. Ahir, fonts d’Interior

van assegurar que aquestexpedient continua obert.

Aquestes identifica-cions i altres a l’Ametlla deMar van irritar la fiscaliasuperior de Catalunya,que a finals d’agost vaobrir unes diligències in-formatives en què exigeixa la direcció dels Mossosquins criteris usa per iden-tificar veïns que treuen lla-ços grocs i si ho han de-nunciat. ■

Arxiven la denúnciacontra 14 personesque retiraven llaços

Mayte PiulachsBARCELONA

a Un jutge de Falset sosté que no van cometre els delictesde furts i danys i ho deriva a la sanció administrativa

Llaços grocs posats en una barana per treballadors de la Generalitat a Girona ■ ELPUNT AVUI

EL PUNT AVUIDISSABTE, 8 DE SETEMBRE DEL 201814 | Nacional |

8692

28-1

1942

84Q

“Vivim sentiments de do-lor i preocupació pels quiestan privats de llibertat ala presó amb unes acusa-cions que gran part de laciutadania rebutja; tambépels qui s’han vist forçats,d’una manera o una altra, al’exili”, recorda el bisbe deGirona, Francesc Pardo,en la seva carta dominicald’aquest diumenge en mo-tiu de la diada nacional deCatalunya. Pardo afirmaque “com a cristians, sem-pre ens cal ser molt a propde les persones que sofrei-xen”, i per això demana“sentir-nos propers” alspresos i exiliats.

També el bisbe de Bar-celona, el cardenal JoanJosep Omella, parla de ladiada de l’Onze de Setem-bre en el seu escrit del fulldominical. Apel·la a “l’es-perit franciscà, tan arrelata la cultura catalana” i fauna crida a la concòrdiaperquè li sembla que “no-més en un clima de concòr-

dia és possible avançar capa “una solució justa a la si-tuació creada que sigui mí-nimament acceptable pera tots, amb un gran esforçde diàleg des de la veritat,amb generositat i amb re-cerca del bé comú”. Totsels bisbes ja havien signatuna carta en aquests ter-mes el mes de febrer pas-sat en què, expressament,no es critica l’opció inde-pendentista. Omella afir-ma que “darrerament hemviscut fets i signes positiusen aquesta línia” i diu que“tant de bo n’arribin d’al-tres i puguem crear un cli-ma nou”. També asseguraque “l’Església catòlica calque sigui un factor de cohe-sió, una instància que cer-qui i promogui camins debona voluntat, caminsd’esperança i pau, caminsde comunió i no de con-frontació”.

D’una altra banda, perl’Onze se celebra a SantaMaria del Mar una de lesmisses més significativesde l’Església catalana, lamissa en memòria dels pa-triotes organitzada per laLliga Espiritual de la Marede Déu de Montserrat. ■

a El cardenal Omella, arquebisbe de Barcelona, també dedica el full dominical a parlar de la Diadaa Apel·la a “l’esperit franciscà arrelat a la cultura catalana” per fer una crida a la concòrdia

Mireia RoureraBARCELONA

El bisbe de Girona demanafer costat als presos l’Onze

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

10hores del dia 11. Comença aSanta Maria del Mar la missapels patriotes catalans, únicacte religiós de la Diada.

Manifestació en suport dels presos polítics i dels exiliats, al costat dels quals demanaestar el bisbe de Girona, Francesc Pardo ■ QUIM PUIG

“Vostès menteixen, notinc temps per dir totes lesmentides que ha dit TV3en públic. Són un aparellde propaganda separatis-ta, i vull que TV3 torni aser de tots els catalans”,afirmava ahir Albert Rive-ra en una entrevista al pro-grama Els matins, quepresenta i dirigeix LídiaHeredia.

La directora va replicar-li que la televisió la feienpersones i li va preguntarsi estava afirmant que elprograma que ella dirigeixcada dia fa propaganda in-dependentista. Rivera nova dubtar a respondre-lique sí, “cada dia”. Alesho-res, la presentadora li vademanar si havia vist elprograma darrerament osi l’havia vist mai i va rebre

això per resposta: “La-mentablement hi ha mol-ta informació del que vos-tès fan. Aquesta casa s’haconvertit en un aparell se-paratista que paguemtots, no només el senyorTorra.” Després que Here-dia assumís tota la respon-sabilitat del programa, Ri-vera li va reconèixer que lacrítica no anava pels perio-distes sinó contra el con-sell d’administració i elspolítics. Rivera no es va li-

mitar a acusar la televisiód’estar al servei de l’inde-pendentisme sinó que,com a mostra de manipu-lació, va retreure a la pe-riodista que no li haguéspreguntat pel “cop d’estat”que, segons Ciutadans, lamajoria parlamentària ca-talana va protagonitzar el6 i 7 de setembre de l’anypassat. Durant dos diesTV3 havia fet diverses in-formacions i tertúlies so-bre aquell polèmic ple. ■

Xavier MiróBARCELONA

a Acaba referint-se ala direcció política,però fa retrets al’entrevistadora

Rivera acusa TV3 de ferpropaganda i mentir

Rivera i Arrimadas en un acte de campanya ■ ORIOL DURAN