Edició de LleidaDIMECRES · 21 de març del 2018. Any XLIII. Núm. 14583 - AVUI / Any XL. Núm. 13453 - EL PUNT

1,20€

1344

95-1

1607

88w

1215

03-1

1363

83w

El passeig de l’Estació de Cervera, ahir al matí, amb la neu caiguda a la matinada ■ ACN

NACIONAL P14-15

Una nevada tardana deixa gruixos destacables en molts indrets

Primavera amb neu

El pol·len arriba tard,però amb més intensitat

Nacional P17

Europa-Món P21

Nou vet del PSOE ajutjar crims de Franco

HistoriadorEntrevista Pau Castell P44

“Som bressol de la cacerade bruixes a Europa”

EUROPA-MÓN P20-21

L’acusen d’haver rebut 5 milionsd’euros de Gaddafi per a lacampanya electoral del 2007 Sarkozy i Gaddafi, el 2007 a l’Elisi ■ EFE

Sarkozy,interrogatper l’ajut libi

EUROPA-MÓN P22

Trump vafer servirdadesrobades deFacebookUna empresa anglesales hauria robat i cedit

Sànchez deixa pasCANVI · La fiscalia demana lallibertat amb fiança de Forn “per raons humanitàries” quanfa quinze dies s’hi va oposar

FITA · Juristes internacionalsdenuncien, a la seu de l’ONUa Ginebra, que l’Estat usa lespresons amb finalitats polítiques

PRESSIÓ · El candidat de JxCatdeixa la política per poder sortirde la presó i obre la porta a lapossible investidura de Turull

P6-10

EL PUNT AVUIDIMECRES, 21 DE MARÇ DEL 20182 |

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

l 23 de setembrede l’any passat,

Santi Vila va participaren un míting del PDe-CAT a Figueres, la se-va ciutat. Es tractava

d’un moment especialment complex.Dos dies abans, l’Estat havia ensenyatles urpes en una operació judicial i po-licial sense precedents per tal d’inten-tar aturar el referèndum; una ofensivaque va provocar sis detencions, unmunt d’escorcolls i una resposta mas-siva de la societat catalana. Ja fos peraquest clímax especialment tens, perla necessitat d’espolsar-se l’etiquetade moderat o per simple incontinènciaverbal, l’aleshores conseller es va mos-trar especialment contundent i va afir-mar: “Si la setmana que ve hem d’anaruns dies a la presó, hi anirem, i si ens hihem de jugar el patrimoni, ens el juga-rem, i si hem d’acabar a la presó, hiacabarem; perquè ens hi juguem ladignitat.” Vila no només es va oferir peral martirologi, sinó que va carregaramb duresa contra el govern espanyol,dirigit, segons les seves paraules, per

“un centenar de famílies” predemocrà-tiques”. La intervenció va sorprendre amés d’un; però és prou conegut queVila no es caracteritza per la coherèn-cia ni per la capacitat de mantenir-seen un segon pla.

Ha plogut molt d’ençà d’aquella in-vocació. En els darrers dies, Vila espasseja pel país per tal de promoure elseu darrer llibre, D’herois a traïdors.L’exconseller, que només va anar a lapresó per unes quantes hores (proba-blement, per una confessió en tempsde descompte), no té gaires manies adifondre les interioritats del govern du-rant aquells dies d’enorme tensió i esdespatxa a gust contra persones que,a diferència d’ell, han pagat el seucompromís amb l’exili o la presó; o quecorren el risc de fer-ho perquè, en pa-raules seves, Espanya està governadaper “famílies predemocràtiques”. La si-tuació és complexa i, probablement, laciutadania no reclama ni herois ni tra-ïdors; però sí persones que siguin ca-paces d’actuar amb honestedat i co-herència, dues paraules que no formenpart del diccionari de Santi Vila.

E

Keep calmPere Bosch i Cuenca

L’heroïcitat deSanti Vila

Fa sis mesos, Santi Vila vaafirmar: “Si hem d’anar unsdies a la presó, hi anirem i siens hi hem de jugar elpatrimoni, ens el jugarem”

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

n hi ha un bisbe hi ha un semi-nari, on hi ha un seminari hi hauna escolania i on hi ha una es-

colania surt Roger Mas que és de Sol-sona, ciutat bisbal. Ignoro si el cantantva ser de l’escolania, però on hi ha unaescolania canten fins i tot les paretsde tot el poble i sempre hi ha una veuque destaca. El bisbe emèrit de Barce-lona Lluís Sistach diu sempre que San-ta Maria de Mataró és la “catedral delMaresme”. Una catedral sense bisbe,sense seminari i sense escolania. Ésun miracle, amb aquesta depaupera-ció, que la ciutat hagi donat Josep Fa-dó, Eduard Jiménez o Angelina Duran,la meva àvia, cantants d’òpera bri-llants.

Surt Roger Mas a l’escenari i diuque està content de trobar-se en aque-lla sala petita de l’Auditori, la salaOriol Martorell, perquè afavoreix laproximitat amb el públic i té milloracústica que la gran. L’una i l’altra, pe-rò, tenen les parets recobertes ambcortinatges perquè els murs originalsprevistos per l’arquitecte eren sordscom una campana. Ens trobem en elcomplex arquitectònic de la plaça de

O

les Glòries de Barcelona, on cada edifi-ci “emblemàtic” presenta més incomo-ditats que l’altre: el Museu del Disse-ny, els Encants, el Teatre Nacional,l’Auditori... Ja he parlat en altres oca-sions dels tres primers. Em faltaval’Auditori, el millor de tots vist des defora i un nou desencert per dins. Enacabat, la sortida cap a l’aparcamentes fa per uns corredors tenebrososd’acer i ciment armat. Tant se val quehagis escoltat Chopin o Roger Mas.Sembla que hagi sonat una sirenad’evacuació i que els melòmans surtinen estampida d’una central nuclear.Per anar a la plaça de les Glòries, pas-

so sempre per davant del Versus Tea-tre, espai minúscul situat en els bai-xos d’una casa de carrer. Ja m’hi que-daria, per acústica i proximitat.

Roger Mas, gran veu i gran composi-tor que es fa acompanyar per uns mú-sics fantàstics, presenta el disc Par-nàs. Fins ara no havia prestat gaireatenció al cantant, i això que fa mésde vint anys que es belluga. Els fillsm’empenyen a “descobrir-lo”. Parnàs:reunió de poetes. Fa pujar a l’escenaridos dels musicats, Toni Gol i AmadeuVidal. Reciten, fan comentaris... Masels ha conegut fent periples pel país oa la Universitat de Lleida, on va estu-diar. Maragall o Martí i Pol, que tambémusica, els troba als llibres. Els vius, al’escolania. Ja m’entenen. Els nostrescantautors són sempre cívics. Repetei-xo la proclama de Roger Mas a migconcert: “Els presos sortiran, els exi-liats tornaran, ells no venceran perquèés impossible i un dia ho tindrem totpagat.” Al gener va propagar pel Twit-ter que li estava sortint un disc moltbo. Li vaig respondre que ja calia queho fos perquè tenia entrades pel març,els Reis dels fills. Satisfacció plena.

“Al gener vapiular que li sortiaun disc molt bo.Confirmat

Vuits i nous

Roger Mas a l’AuditoriManuel Cuyàs

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 21 DE MARÇ DEL 2018

ra que està de moda això delspassos al costat (maleïda moda,la que va instaurar Artur Mas),

ahir vàrem saber que Jordi Sànchez (ihi té tot el seu dret) farà un Mas i enels pròxims dies (o hores) renunciaràno només a ser investit president de laGeneralitat sinó també a l’acta de di-putat. I això després que, a principid’aquest mes, Puigdemont també fesun Mas. Ara, finalment (sembla que fi-nalment), serà Jordi Turull qui té totsels números per ser investit presidentde la Generalitat. Deu ser per allò quea la tercera va la vençuda. O no. Per-què ahir mateix ja vaig sentir gent delPSC, del PP i de Cs dient que, esgotatel plans A (Puigdemont) i B (Sàn-chez), el pla C (Turull) tampoc no elsagrada perquè està investigat i un diad’aquests pot ser inhabilitat. Vaja, queTurull tampoc no els agrada. I si và-rem claudicar perquè no els agradavaPuigdemont i Sànchez, em pregunto

A “Avui, tresmesos després del21-D, de momenthem renunciat endues ocasions al‘qui’ i encara nosabem el ‘què’

quins arguments hi ha perquè si la co-sa s’embolica i Turull un dia d’aquestsés inhabilitat, no faci també un pas alcostat. I consti que a mi em semblafantàstic, Jordi Turull com a presidentdel govern. Però també m’ho semblavaPuigdemont. I també m’ho semblavaSànchez. Potser és que, tres mesosdesprés del 21-D (que es compleixen

justament avui), la pregunta (un cophem acceptat que el qui és complicat),és el què. Per fer què? Perquè a mi,que ja he dit que em semblaven fantàs-tics Puigdemont, Sànchez i Turull (oels qui siguin el pla D, E o F), el que araem preocupa és què passarà amb elquè. Se’n recorden, del que vàrem dirl’endemà del 21-D? D’allò de la Repú-blica? Un cop hagi triomfat la pressióaquesta de tots els poders mediàticsdel país (i d’alguna formació indepen-dentista, és clar) de tenir govern, quèfarà aquest govern? Ens l’explicaran,el què? Què farà aquest govern? I aBrussel·les, què hi haurà? Continuaràel camí cap a la República, com dema-na (exigeix, de fet) la CUP? Comença-rà a nomenar ambaixadors? Restabli-rà el govern anterior? O es dedicarà agestionar l’autonomia i es limitarà afer algun gest de cara a la galeria detant en tant? Havent claudicat amb elqui, que ens expliquin el què.

I per fer què?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

El director titular de l’Orquestra Simfònica de Bar-celona i Nacional de Catalunya (OBC) acaba depresentar la seva programació per a la temporada2018/19, un projecte artístic que inclourà una girade 18 concerts al Japó, que serà la més importantfeta per l’OBC en els últims anys.

SECRETARI GENERAL DEL PSOE

Temporada amb gira

El Congrés dels Diputats espanyol va tornar aoposar-se a modificar la llei d’amnistia política de1977 per poder jutjar crims del franquisme. Ho vafer amb els vots del PP, els de Ciutadans i tambéels del PSOE (inclòs el PSC), que un cop més aju-den a mantenir-ho tot “lligat i ben lligat”.

-+=

-+=

Dades inseguresMark Zuckerberg

El pany franquistaPedro Sánchez

-+=

Kazushi Ono

Les revelacions sobre la utilització de les dadespersonals dels usuaris de Facebook per influir enles eleccions presidencials dels EUA qüestionenmolt seriosament la seguretat de les dades perso-nals dels usuaris d’aquesta xarxa social, que di-lluns va perdre més de 6 punts a Wall Street.

CREADOR DE FACEBOOK

DIRECTOR DE L’OBC

L’Estat espanyol continuadesplegant sense pressa, sen-

se pausa i sense manies, la seva es-tratègia judicial de repressió del pro-cés sobiranista a Catalunya. Ahir, lafiscalia del Tribunal Suprem va insis-tir a mantenir en presó preventivaJordi Sànchez, al mateix temps que,obeint ordres superiors, demanava aljutge Llarena que posés en llibertatamb fiança el conseller JoaquimForn, quan fa només dues setmaneshavia insistit a mantenir-lo empreso-nat. La maniobra evidencia el xantat-ge polític del govern espanyol, enconnivència amb el poder judicial, ales institucions catalanes. Madrid noaccepta el resultat de les eleccionsimposades del 21-D; va utilitzar el Tri-bunal Constitucional per impedir lainvestidura de Carles Puigdemont iara ha utilitzat el Suprem per impedirla investidura de Jordi Sànchez, queja ha anunciat la renúncia a l’acta dediputat. L’acció judicial ha boicotejatdos cops la voluntat democràtica im-pedint que el candidat amb més su-ports al Parlament sigui investit.

La coartada judicial no s’aguan-ta, perquè la independència judicial aEspanya fa aigües, per molt que elgovern de l’Estat ho negui i per moltque a jutges, magistrats i fiscals elsmolesti sentir-ho. Ahir la corretja detransmissió va tornar a funcionar, talcom el mateix fiscal va explicitar jus-tificant la seva contradictòria peticióper a Forn amb el famós “imperatiulegal”. No hi ha avui cap raó que noexistís ja fa dues setmanes per allibe-rar Joaquim Forn. És una decisió polí-tica dins l’estratègia del govern espa-nyol. Tampoc hi ha hagut sentències,ni actes de processament, però sípresons incondicionals i vets judi-cials, malgrat la presumpció d’inno-cència. Els jutges han fet en tot mo-ment el que al govern espanyol li hainteressat per pressionar el Parla-ment i bloquejar la formació del go-vern català.

El xantatgepolític del’Estat

EDITORIAL

De reüllAnna Serrano

L’aspirant

l Tribunal Constitucional va frenar el pla A i ara elSuprem ha avortat el B. Carles Puigdemont va fer

un pas al costat i ahir era Jordi Sànchez qui es mostravadisposat a deixar el seu escó i l’activitat política perpoder sortir de Soto del Real, on divendres complia cincmesos privat de llibertat.Després d’això, les forcesindependentistes es preparen per al C, el que preveuque l’exconseller de la Presidència Jordi Turull puguiencapçalar el govern de la Generalitat. L’executiu estatali els partits de l’oposició, que en el seu moment ja van

carregar contra el primer i segoncandidat, com era previsible,tampoc veuen amb bons ulls Turull.I amb aquella teatralització que haconvertit l’hemicicle del Parlamenten plató permanent o el saló delspassos perduts en l’escenari idealper lluir un vestit de nit, es posavenles mans al cap. I censuraven la tria.

Els arguments: els hem sentit d’ençà de l’endemà de leseleccions. Ciutadans, el PSC i el PP voldrien, i així hodemanen, un aspirant que no tingui càrregues judicials.Un presidenciable que no els recordi el referèndum del’1-O, ni les despietades càrregues de les forces deseguretat espanyoles en aquella jornada, ni que hi hapresos polítics, ni la barroera aplicació del 155, ni uneseleccions, les del 21-D, que el bloc dels unionistes vaperdre estrepitosament. Això és el que voldrien. Endiuen normalitat, però és faltar a la memòria. No hihaurà aspirant del seu grat.

E

Volen uncandidat queno els recordil’1-O, ni elspresos,ni el 155

http://epa.cat/c/x3ab9i

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMECRES, 21 DE MARÇ DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Arnaldo Otegi, secretari generalde Sortu, afirma en unaentrevista que “la gran mentidaha estat que sense violència espodia parlar de tot”.

10anys

20anys

Una dona de 45 anys d’origenestranger que treballava decuidadora mor en una explosiómortal en un pis a prop del Patide Valls.

Josep Borrell sonda NarcísSerra per obtenir el suport delPSC en la seva disputa ambJoaquín Almunia per sercandidat.

La gran mentida Explosió mortal Borrell i AlmuniaTal diacomavui fa...

ra un local ple defum i poesia des-

esperada en la Barce-lona de principis dels80. De fora semblavaun establiment tancat

i ben acomodat a la normativa munici-pal, però qui ho sabia entrava al portaldel costat, enfilava un passadís brut imal il·luminat, i picava una porta mas-sissa. Un ull l’observava per l’espiell dela porta i, si tot era correcte, la portas’obria i s’accedia a un meravellós in-fern de música estrident i alcohol,transvestits i macarrons, punkies ipoetes de fanzín esbojarrats. Era el llocpreferit dels soldats americans de laSisena Flota atracada al port de Barce-lona per fer-se passar l’enyor d’algunaxicota abandonada en algun poblet deMichigan, de manera que sovint hi ha-via baralles i el poeta Carles Maria Sa-nuy havia hagut de sortir més d’unavegada cames ajudeu-me.

Aquest va ser un dels escenaris enquè es va forjar com a poeta, en unaBarcelona plena d’espais culturals enebullició àcrata i salvatge, més negra iautèntica que l’oficialment celebradamovida madrileña. Carles Sanuy vacompartir dilluns a la biblioteca públi-ca de Lleida diverses confessions vitalsi literàries dins del cicle Els 10 de..., enla qual els escriptors ponentins sónobligats a explicar, sota l’amable inqui-sició de la periodista Anna Sàez, qui-nes obres literàries els han marcat. Elrecorregut de Sanuy, que va defensarque l’autenticitat creativa obliga a bar-rejar vida i obra, no podia fer res mésque entrellaçar biografia i lectures, ex-periències de vida i descobertes quefan cicatrius, com ara les dels germansPanero, Goytisolo, Carles Barral, i labogeria d’intentar muntar a Lleida unfestival literari independent, Mahalta,amb Carles Hac Mor. Era l’any 1986 is’iniciava un llarg periple d’intents defestivals poètics a la capital de Ponenton sovint ha xocat l’energia creativadels poetes locals amb la gasiveria deles administracions, reticents a donargaires ales a allò que no controlen.

Sanuy acaba de guanyar el Ciutatde Palma amb L’ordre de les coses i ésuna de les veus més potents de la poe-sia catalana actual. Però costa de veu-re’l als grans cenacles nacionals. A lacultura feta des dels marges del país ila perifèria institucional li passa com aaquells locals bojos i clandestins de laBarcelona canalla: sembla que no hi haningú, però si piques la porta i miresquè hi ha dins, estan bullint d’energiavitalista i bogeria creadora.

E

Full de rutaDavid Marín

Aquellspoetes bojos

“La decadènciabarcelonina és laconstrucció d’unacara capital globalamb una enormeperifèria desatesa

allargament de la línia de Ferro-carrils de la Generalitat (FGC) deplaça Espanya a Gràcia és el pri-

mer projecte de metro des de la línia L9.El cost previst és de 321 milions d’euros,amb tres estacions, 4,1 quilòmetres i se lisuposen 19 milions de viatgers. Sona bé,però no ho és. De les tres estacions (Clí-nic, F. Macià i Gràcia), només F. Macià se-ria nova. Es defensa que connectaria elsFGC del Vallès i el Baix Llobregat. És clarque si comuniqués directament Sarriàamb plaça Espanya hi hauria només duesestacions de camí, mentre que l’excursióper la ciutat n’incorporaria set. No és capbroma augmentar el temps i la densitatdels FGC dins de Barcelona.

L’ARGUMENT DE COMUNICAR Vallès i BaixLlobregat és trampós, perquè es preveucontinuar la línia més enllà de Gràcia perarribar, més endavant, a plaça de les Glò-ries i acabar a Santa Coloma de Grame-net. Pot semblar ambiciós i brillant peròno ho és. L’àmbit central del metro a Bar-celona és una àrea de 51,9 km² i 140 esta-cions (o nodes). Més enllà d’aquest reticlecentral hi ha línies cap a la perifèria, com

L’ cues, però només amb unes 40 estacions.Si comparem l’àrea similar de Madrid, ladimensió és molt coincident: 50,6 km² i119 nodes, però no igual. La xarxa de Ma-drid s’estén cap a la perifèria, amb més es-tacions que al nucli central. Però aquí lamajoria de les noves línies s’han dibuixatdins i les noves previsions encara ho in-crementen més. Però la hiperconnexió téun cost molt elevat, perquè duplica esta-cions i trams de línia. Doncs bé, la mallade Barcelona ja és de les més interconnec-

tades del món. Allò que no fa cap ciutat delmón aquí és política oficial. 19 milions deviatgers també sonen molt bé, però la granpart són repetits, perquè ja estaven al me-tro. Només la nova estació de F. Macià potaportar nous clients. Avui una estació demetro alimenta uns 2,5 milions de viat-gers/any de mitjana. I, doncs, fins a 19 n’hivan molts! Com en l’òpera Aida els figu-rants passen molts cops per l’escenari i do-nen la imatge d’un enorme exèrcit.

LA RAÓ DE TOT PLEGAT és la incapacitat deBarcelona de fer una metròpoli de 5 mi-lions d’habitants i quedar-se sempre en els3, reclosa endins. Madrid ens ha donat lli-çons espectaculars que nosaltres ens ne-guem a veure. Tenim el Maresme, o el Va-llès Oriental, plenament desatesos, peròen ells oficialment “no hi ha demanda”.Aquesta és la decadència barcelonina: laconstrucció d’una cara capital global ambuna enorme perifèria desatesa. Madrids’expandeix, Barcelona implosiona. En or-dre creixent es diu que hi ha: mentides pe-tites, mentides grosses i estadístiques.Doncs bé, afegiu-hi un nou graó... la plani-ficació territorial!

Manel Larrosa. Arquitecte

Com enredar la regióTribuna

‘50 tonesde terror’b No puc dir que l’article 50tones de terror del dijous 15 demarç m’ha recordat el que vapassar a Barcelona fa 80anys, perquè els que ho vàrempassar no el podrem oblidarmai. El bombardeig va co-mençar al vespre del primerdia. Recordo que la meva ma-re i jo rentàvem els plats delsopar. Érem al c/ Aribau, en-tre Diputació i Consell deCent, i durant aquests tresdies va caure una bomba aMuntaner-Aragó i a Consell deCent, on hi havia les oficinesdel Barça. Al jardí de la univer-sitat van caure dues bombes ia Balmes-Gran Via, la grandestrucció. Recordo que ungerro que hi havia sobre unataula va explotar. No va que-dar cap vidre sencer en tot elbarri. Churchill va dir queérem molt valents, no deuriasentir els xiscles que fèiem. Alcap d’un moment el carrer

Aribau es va omplir d’ambu-làncies i camions que porta-ven els cossos destrossatscap al Clínic. L’horror va durartres dies. I pensar que, al cul-pable d’aquests assassinats,el portaven “bajo palio”.NÚRIA ROSELL i ROVIRABarcelona

Com ens sentimles personesamb SD?b Les persones amb síndro-me de Down (SD) tenim senti-ments. Quan m’assabentoque hi ha persones a qui nohan permès entrar a un pub,allotjar-se en un hotel o no po-den votar pel simple fet de te-nir SD, em sento trist i humi-liat. I no només per la discri-minació que això representa;sinó perquè la societat s’hadeixat perdre l’oportunitat deconèixer-nos. Si ens hagues-sin conegut una mica, no enshaurien marginat.

Us proposo un exercici: que

les persones que no teniu dis-capacitat intel·lectual us po-seu a la pell d’una personaamb SD. Per exemple, com ussentiríeu si no us deixessinallotjar en un hotel tot i tenirreserva? Qualsevol discrimi-nació posa en perill la nostraautoestima. Posar-se a la pellde l’altre significa ser com-prensiu i entendre què li potpassar i acompanyar-lo en elsmals moments. Em preocupoquan veig que una altra perso-na està plorant o ho passamalament. Posar-se a la sevapell, intentar comprendre-la iajudar-la no és tan difícil. Endefinitiva, el que no vols que etfacin a tu, tu no ho facis als al-tres. Així de simple.ANDY TRIAS TRUETABarcelona

Badalonadel Besòs?b Badalona i Sant Adrià sóndues ciutats –municipis– ve-ïnes que comparteixen projec-

tes metropolitans per resoldreels seus problemes comuns.Cal afegir-hi que Badalona so-brepassa amb extensió, po-blació, activitat comercial icultural Sant Adrià però enssorprèn quan el meteoròlegFrancesc Mauri en algunesocasions diu “Badalona delBesòs” o “el Besòs de Badalo-na” per situar al espectadorsdel Telenotícies. El Besòs pas-sa per Santa Coloma de Gra-menet i desemboca a SantAdrià. Seria més propi queparlés de les influències quepot tenir el riu sobre la ciutatamiga Badalona, que les deutenir. Però el més lògic és direl Besòs de Sant Adrià o elnom oficial Sant Adrià de Be-sòs, que és on desemboca elriu. Agrairíem a FrancescMauri, gran meteoròleg, querectifiqués aquest detall, queper als adrianencs té la sevaimportància.JAUME VALLÉSSant Adrià de Besòs(Barcelonès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 21 DE MARÇ DEL 2018

Elisenda Paluzie, MEMBRE DEL SECRETARIAT DE L’ANC

“Hem d’obviar el risc i l’amenaça de repressió a l’hora deprendre decisions polítiques”

La frase del dia

“Els processosindependentistessón lents, àdhucquan hi ha majoriafolgada de vots.Arribem almenysa aquesta majoriaper evitar sorpreses

uan començo a escriure no hanfet res més que anunciar que elParlament es constituïa, i que la

primera sessió, la d’investidura, es re-tardava. Només això, i és prou relle-vant o pintoresc, segons es miri. No faigres més que constatar una vegada mésque els fets de cada dia són inesperats,canviants, sorprenents i imprevisiblesen la seva seqüència. Algunes personeses manifesten contrariades pel fet queels representants independentistes novagin plantar cara i tirar pel dret des debon començament: és la tesi revolucio-nària, o si voleu descarada, la presa deposició ultrancera. D’altres, al cantóoposat, opinen que, tal com està l’esto-fat, a mig coure, el millor és compondreun govern de poc soroll i feina diària.No oblidem una dada important: el go-vern central va muntar les eleccionsdel 21 de desembre del 2017 procla-mant-se obertament Rajoy presidentde la Generalitat, després d’haveraconseguit a parer seu un reforçamentmai vist dels partits unionistes a Cata-lunya, amb el lògic objectiu de guanyarles eleccions per vots i, si podia ser, enescons i arraconar per sempre el sepa-ratisme, únic projecte i la més desitja-da meta dels centralistes.

ELS CENTRALISTES havien tingut un se-riós avís en el referèndum, perfecta-ment organitzat i també molt acciden-tat, de l’1 d’octubre del 2017. Malgratla desautorització oficial, la repressiógens exemplar contra una modèlica,pacífica i nombrosíssima participació ila inutilització de 700.000 vots que novan poder ser comptabilitzats, els mésde dos milions de votants hi van ser, lamateixa multitud espessa de les mani-festacions que se succeïen des del2010, la mateixa gent que havia votaten urnes de cartó el 9 de novembre del2014. Aquesta insistència a desenten-dre’s de la tutela espanyola, aquesta vo-luntat de ser allò a què aspirem, hauria

Q hagut de fer reflexionar qualsevol polí-tic amb el cap serè i fer-lo provar de se-duir sectors de l’ independentisme capa solucions de convivència, alguna me-sura que dividís les files dels menys ir-reductibles. Però resulta que l’irreduc-tible màxim és el nucli espanyolista,unitari, centralista, legalista, que re-primeix, diu que no, estigmatitza i dar-rerament encarrega fer llistes de per-sones que s’hagin manifestat a favor dela independència. Estem a una passade condemnar a presó qui gosi opinar afavor d’una separació. Si hom parteixde la indestructible unitat d’Espanya,si no s’atorga rang de nació a una comu-nitat tan singularitzada com la catala-na, tindrem el conflicte constant, elproblema sempre present.

NO ÉS COSA FÚTIL, és una equació no re-solta, un embull seriós, perquè ja fa

massa anys que dura, això que se’n de-ia, just en acabar la Guerra Civil (1939)“el problema catalán”, i que aleshoreses donava per acabat, gràcies a la victò-ria de les tropes anomenades nacio-nals. No s’ha acabat, perquè semprehan pres des de Madrid com una rebel-lió o una rebequeria la manifestació dela personalitat catalana en allò que per-toca a diferències substancials, pale-ses, per exemple, en dues realitats: lallengua i la manera d’entendre la socie-tat. I com que l’han presa com una re-bel·lió, l’han tractada amb duresa quans’ha manifestat obertament i amb el si-lenci despectiu quan ha transcorregutamb poca remor. Mai, mai, han provatd’analitzar-la a plena llum, ni tan solsmirar de reconèixer que estaven da-vant unes insatisfetes apetències.

ENTRE NOSALTRES tenim historiadors,analistes, que creuen altrament quel’Estat centralista ha comprès perfec-tament l’abast de la realitat catalana,però que per acceptar-la i parlar-ne licaldria, primer, baixar del seu propi pe-destal, cosa que és incapaç de fer unaelit governamental monolítica, acostu-mada a manar i molt sovint per decretllei; en segon terme es veuria obligada afer front a tots els retrets i potser a unarebel·lió irada dels seus propis segui-dors, als quals han adoctrinat segles isegles sobre la “unidad sacrosanta dela patria”, i que serien ara com ara in-capaços d’empassar-se una negociació.

SÓN POCS O MOLTS els separatistes?Són, segons els vots, sempre repetitsen les darreres eleccions, un 48 % apro-ximadament. No és una mala propor-ció, però una ampliació de la base és im-perativa si es vol tenir força davant delmón. Els processos independentistessón lents, àdhuc quan hi ha una majo-ria folgada de vots. Arribem, almenys aaquesta majoria, per evitar sorpreses.La llebre pot saltar en qualsevol comici.

Josep Vallverdú. Escriptor

La baseTribuna

SísifJordiSoler

na conversa enabsolut apro-

piada (l’expressió ésseva) de Josep-LluísSalvadó, essent se-cretari d’Hisenda

del Govern de Catalunya, posa enevidència, en primer lloc, la irres-ponsabilitat dels dirigents catalansen l’ús de les comunicacions telefò-niques en un moment (juliol del2017) en què ja plantegen un des-afiament obert a l’Estat —de veri-tat, ¿ni tan sols una xarxa telefòni-ca blindada no hi havia, com a es-tructura d’Estat?—, i també el con-trast entre la serietat pública i la fri-volitat privada, contrast que semblauna característica d’allò més trans-versal i que afecta tot l’espectre po-lític. Però les reaccions de beatesescandalitzades que polítics i perio-distes van exhibir tot seguit ens de-mostren que estem perdent sinceri-tat i guanyant hipocresia, que es-tem avorrint el sentit de l’humor isotmetent-nos a la consigna obliga-tòria, que estem menyspreant la lli-bertat individual i adoptant el pen-sament únic. Josep-Lluís Salvadóes va comportar, en una conversaprivada amb algú de la seva con-fiança, com un poca-solta, exacta-ment com ho fem tots, i segur quela majoria el guanyem. Per això notenim res a retreure-li, ni ningú ésdigne de llançar-li la primera pedra.Però passa que no és un qualsevolsinó que forma part de l’elit que im-posa pertot arreu la censura políti-cament correcta. Ell mateix no hau-ria permès a ningú que parlés enpúblic en els termes que ho va fer,ni sobre dones ni sobre el procés nisobre res. Per tant, davant el ruixatque li va caure de totes bandes, elque sí podem dir-li, com a tots elsregadors regats, és: massa poc!

U

De set en setManuel Castaño

El regadorregat

EL PUNT AVUIDIMECRES, 21 DE MARÇ DEL 20186 |

La nevadanocturna va afectarahir l’interiordel país i part delprelitoral i el litoral

Torrent convocaràavui una nova fasede contactes ambels grup per ala investidura

JxCatperseveraperquè la CUPavali Turull

La primaveras’estrena ambuna nevada acotes baixesNacional

Arran de la impossibilitatde poder exercir la políticaen llibertat, Jordi Sànchezha decidit fer un pas al cos-tat i ahir mateix el seu ad-vocat, Jordi Pina, anun-ciava a la sala d’apel·la-cions del Tribunal Supremque, en cas que se l’excar-ceri, l’ara diputat de JxCatté la intenció d’abandonarel seu escó al Parlamentper retornar a l’activitatdocent. La sala donarà aconèixer en les pròximeshores la seva decisió sobrela reclamació de l’expresi-dent de l’ANC però, en totcas, el ministeri fiscal ja vaavançar ahir, després d’es-coltar aquests arguments,que no modificava la sevapetició perquè es mantin-gui l’empresonament ad-duint la “gravetat” delsfets dels quals se’l acusa i elrisc de reincidència. És adir, que l’anunci de l’advo-cat no va modificar la ne-gativa de l’acusació públi-ca a deixar-lo en llibertat,mentre que en el cas deJordi Forn el fet que ja esti-gui fora de la política –jun-tament amb la circums-tància que se li ha detectat

contacte amb el bacil de latuberculosi– va ser un delselements que va emprar elfiscal per sol·licitar unafiança de 100.00 euros pereludir la presó.

Sànchez és el segonmembre de la candidaturade JxCat que es veu obligata renunciar a batallar perla seva investidura a la

presidència de la Generali-tat davant dels entre-bancs de la justícia. En elcas de Carles Puigdemont,destituït per la via de l’arti-cle 155, no va poder defen-sar la seva candidatura enel ple fixat per al 30 de ge-ner passat perquè el TC vaimposar unes mesurescautelars tan dures que, ala pràctica, ho van conver-tir en un impossible. Tantés així que l’única sortidaque se li oferia era la de lliu-rar-se a la policia i confiarque el jutge li atorgués unpermís extraordinari perpoder personar-se al ple,donat que la via telemàti-ca també estava descarta-da explícitament.

Nou escenariSànchez, si més no, tam-poc no va poder acudir a laseva cita al Parlament, fi-xada per al 9 de març pas-sat, davant la negativa delmagistrat Pablo Llarena aconcedir-li ni tan sols unpermís extraordinari perpoder sotmetre’s a una in-vestidura negociada entreJxCat i ERC i a la qual laCUP ja havia anunciat queno donaria suport. A par-tir de la decisió d’ahir delnúmero dos d’aquesta llis-

ta, s’obre un nou escenaripolític que farà que el pre-sident del Parlament, Ro-ger Torrent, hagi d’obriruna nova tanda de contac-tes –la tercera– per trobarun altre candidat a la in-vestidura. A primera hora

del matí, havia anat pre-nent força el nom de JordiTurull. De fet, la consellerad’Agricultura, MeritxellSerret, en una entrevista aTV3, va arribar a explici-tar-ho des del seu exili aBrussel·les. Assegurava,

que en una reunió del diaanterior JxCat havia posatl’opció de Turull sobre lataula qualificant-ho de“bona notícia”. Però pocdesprés la dirigent d’ERCho va haver de desmentir,atès que formalment Sàn-

Montse OlivaMADRID

RENÚNCIA · El diputat de JxCat capgira el panorama políticen anunciar davant del Tribunal Suprem que té la intenció dedeixar l’escó PETICIÓ · Lexpresident de l’ANC reclama a lasala d’apel·lacions la llibertat provisional, i el fiscal s’hi nega

Pas alcostat deSànchez

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les dates

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

09.03.18és el dia que Llarena va de-negar el permís extraordinaria Sànchez per poder assistir ala seva investidura.

El magistrat del Tribunal Su-prem que investiga la causacontra els independentistescatalans ha demanat a laGuàrdia Civil “l’aportació dedocuments i elements objec-tius” que acreditin la suposa-da malversació de fons pú-blics gastats pel govern en elreferèndum de l’1-O. En la in-terlocutòria d’ahir, el jutge Pa-blo Llarena també obre unanova peça secreta, amb unmes de durada, fet que impli-ca escorcolls imminents o laintervenció de trucades tele-

16.10.17és el dia que la jutgessa del’Audiencia Nacional, CarmenLamela, va enviar a la presóJordi Sànchez i Jordi Cuixart.— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

04.12.17és el dia que el jutge del Tri-bunal Suprem, Pablo Llarena,va ratificar la presó provisio-nal per a Sànchez.

fòniques d’investigats.Pel que fa a la malversació,

Llarena va demanar la com-provació de diferents transfe-rències bancàries, que sumen139.000 euros, per pagar ob-servadors internacionals del’1-O. La Guàrdia Civil va am-pliar la despesa sota sospitaals 502.639 euros invertits enpublicitat als mitjans de co-municació per promoure elreferèndum, i calculava en979.561 euros la partida pa-gada a Unipost per fer les no-tificacions als integrants de

les meses de votació, que vanser intervingudes dies abansde la votació. Es dona la cir-cumstancia que aquestesdues partides també són in-vestigades pel jutjat d’ins-trucció 13 de Barcelona, quecerca proves contra els orga-nitzadors de l’1-O, i que la set-mana passada escorcollavaÒmnium per trobar subven-cions. És una suposada mal-versació duplicada, a la qualun dels dos jutges haurà derenunciar. El Suprem és l’òr-gan superior. ■ M. PIULACHS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Llarena demana proves de la malversació de l’1-O

Imatge de la furgonetaque ahir va traslladar JordiSànchez de la presó a la seudel Tribunal Suprem ■ EFE

EL PUNT AVUIDIMECRES, 21 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 7

Govern i RepúblicaL’APUNT Tenen tota la raó del món. Però també és ben cert que

això portaria al bloqueig constant i qui sap si l’inde-pendentisme perdria la seva majoria absoluta en unsnous comicis. Per tant, cal entomar aquesta oportuni-tat que tenim al davant per fer govern i República. Per-què sense govern no hi haurà República i sense Repú-blica no hi haurà govern.Marc Bataller

L’independentisme està patint aquests últims mesos.Pateix molt per la pressió judicial, però també perquèles forces que van guanyar les eleccions del 21-D nos’acaben de posar d’acord. Hi ha veus que indiquenque s’hauria de mantenir una pugna constant ambl’Estat, no deixar que La Moncloa decideixi qui ha deser el president i si cal anar a les eleccions, endavant.

chez encara no havia esgo-tat totes les vies per inten-tar ser investit i, per tant,parlar obertament d’uncandidat alternatiu resul-tava precipitat. Això sí,l’opció de Turull no va cau-re gens bé a l’executiu es-panyol pel fet que fonts deLa Moncloa insistien en elfet que cal un candidat queno tingui “causes pen-dents” amb la justícia.

Defensa presencialEn tot cas, quan Serret vaal·ludir a Turull, el diputatde JxCat encara no haviacomparegut davant el Su-prem i, sobretot, no se as-bia que les seves inten-cions eren, precisament,les d’allunyar-se de la polí-tica i deixar pas a un altrecompany de llista. L’ex-president de l’ANC va sor-tir durant unes hores delcentre penitenciari de So-to del Real per comparèi-

xer davant del tribunald’apel·lacions i poder re-clamar en persona que re-verteixi l’acte de presó deLlarena. I va ser en aquestcontext que la seva defen-sa va anunciar quines eren

les intencions del seuclient. Sànchez, en canvi,va emprar el seu torn deparaula a la vista per al·le-gar que la seva presènciaen política és a partir del21-D, ja que abans de l’1-Oi en els dies posteriors alreferèndum, ell no era di-putat i només exercia coma dirigent de l’ANC i, da-vant d’això, no podia parti-cipar de les decisions par-lamentàries ni de govern

que es van prendre enaquella etapa. També vainsistir que, si surt lliure,no té cap intenció de rein-cidir i, sobretot, va volersubratllar que des de sem-pre la seva forma d’actuarha estat basada en el paci-fisme i la concòrdia.

La notícia de la renún-cia de Sànchez es va conèi-xer en acabar la vista enuna compareixença da-vant la premsa dels advo-cats del partit ultradretàVox. Acceptar els seus ar-guments per sortir lliure,“és un acte de fe” i, pertant, “són insuficients”, esmalfiaven els lletrats del’acusació popular. L’advo-cat del número dos de lallista de Puigdemont no vavoler fer declaracions, si bémés tard JxCat feia públicun comunicat en el qualconfirmava la intenció deldiputat de deixar l’acta enles pròximes setmanes. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Sànchez reiteradavant del tribunald’apel·lacions lavia del pacifisme

La sala d’apel·lacions delTribunal Suprem, al final,no decidirà fins avui si dei-xa en llibertat provisionalel conseller d’Interior, Joa-quim Forn, empresonatdes del 2 de novembre pas-sat, acusat de rebel·lió perla declaració d’indepen-dència de Catalunya. Elfiscal va demanar la sevallibertat sota fiança de100.000 euros.

El mateix Forn haviad’exposar ahir els seus ar-guments als magistrats,però al final ho van fer elsseus advocats, CristóbalMartell i Daniel Pérez-Es-qué. Els dos penalistes vaninsistir que Forn s’haapartat totalment de l’ac-tivitat política i que, pertant, no hi ha risc de reite-ració delictiva com insis-teix el jutge instructor, Pa-blo Llarena. També van re-cordar que la llei marcaque el risc que s’al·lega s’had’individualitzar, “amb unpronostic singular”, i no es

pot atribuir pas al contextpolític català actual o decompanys de JxCat queinsisteixen en la legitimi-tat de l’1-O. El fiscal FidelCadena no va intervenir inomés va afirmar que perordres del fiscal general del’Estat, Julián SánchezMelgar, canvia el seu crite-ri i accepta que es posi enllibertat Forn sota unafiança de 100.000 euros,la mateixa que Llarena vaimposar a la presidentadel Parlament, CarmeForcadell. Per contra,l’acusació popular de Voxva reiterar que cal mante-nir-lo a la presó.

En un comunicat, la fis-calia general de l’Estataclaria que ara accepta lapresó eludible amb fiançade Forn per tres motius. Elprimer assegura que ésper “raons humanitàries”en assabentar-se que l’ex-conseller ha donat positiuen la prova de tuberculina(no té tuberculosi), i que“cal tenir-ho en compte”.El metge, segons la defen-sa, va indicar que era mi-

llor el seu tractament foradel penal d’Estremera, toti que inicialment el fiscals’hi va oposar, assegurantque podia fer-lo al centre,com fan altres reclusos.

El segon motiu de la fis-calia és que Forn va renun-ciar a la seva acta de dipu-tat de JxCat el 24 de generpassat, un fet que implica“una intenció manifestadel seu cessament en l’ac-tivitat política”, i per tant“un nul impacte del risc enla reiteració delictiva”. Eljutge Llarena no en va te-nir prou amb la renúncia ala seva carrera política, jaque va assegurar que Fornno havia renunciat a la se-va ideologia sobiranista,afirmació força criticadaentre la judicatura. Final-ment, la fiscalia sosté quehi ha “falta de reiteraciódelictiva en les seves ma-nifestacions i accions” desdel seu ingrés a la presó, faquatre mesos. És a dir, noha fet una crida a l’alça-ment ni a fer accions vio-lentes, com no ha passatmai amb el procés. ■

a Demana al Suprem que li imposi una fiança de 100.000euros a Aclareix que compleix l’ordre del fiscal general

El fiscal al·lega araraons humanitàriesper alliberar Forn

Mayte PiulachsBARCELONA

Joaquim Forn, en una de les seves últimes rodes de premsa amb el major Trapero ■ REUTERS

EL PUNT AVUIDIMECRES, 21 DE MARÇ DEL 20188 | Nacional |

801175-1184575T

JxCat i la CUP es van tor-nar a reunir ahir per in-tentar desencallar la in-vestidura de Jordi Turull,però les posicions es man-tenen allunyades. Els deCarles Puigdemont inten-ten a contra rellotge queels anticapitalistes votin afavor de la designació delpresident de la Generali-tat, en espera que es for-malitzi la candidatura delconseller de la Presidènciadesprés de l’anunciada re-núncia a l’escó de JordiSànchez. Preveuen que lasetmana vinent hi hagi elple d’investidura, però elsanticapitalistes no tenenpressa. La CUP manté quenomés un canvi de progra-ma polític els farà replan-tejar l’abstenció dels seusquatre diputats, i va rebre

com una “mala notícia” larenúncia a l’escó de l’ex-president de l’ANC. A més,els cupaires considerenque la proposta d’unaqüestió de confiança a migmandat, sense que JxCathagi concretat si és peravalar una proposta prè-via o posterior a la votació,no és prou substantiva. Encanvi, reclamen, entre al-tres mesures, un procésconstituent “vinculant ireal”. “La qüestió central otranscendent és si es trac-ta de presidir un governrepublicà o autonòmic”,va assegurar el diputat dela CUP Carles Riera. Va as-segurar, també, que estandisposats a dialogar “finsal darrer moment”.

La situació, però, éscomplexa. L’aritmètica nodeixa gaire marge si uns oaltres no es mouen. Per ai-xò els anticapitalistes van

presentar un escrit per-què la mesa es plantegi ladelegació del vot de Puig-demont i Antoni Comínperquè la investidura tiriendavant en segona vota-ció. JxCat i ERC, però, nopreveuen aquesta possibi-litat perquè requeriria ladesobediència de la mesa.Si ho fessin, segons laCUP, implicaria un canvide posició que els forçaria,almenys, a analitzar la si-tuació. Si els cupaires nocedeixen, l’alternativa perevitar unes noves elec-cions seria que Puigde-mont i Comín renuncies-sin als seus escons, peròJxCat no vol abordaraquest escenari. A més, elTribunal Constitucionalva rebutjar ahir el recursdel PSC perquè dictés me-sures cautelars sobre lasuspensió del ple i desblo-quegés la situació. ■

JxCat perseveraperquè la CUPavali Turull

O.A.-Etxearte / E.AnsolaBARCELONA

a Els anticapitalistes, però, insisteixen que només uncanvi de programa polític els farà replantejar l’abstenció

La dimissió de Jordi Sànchezcom a diputat, i conseqüent-ment com a candidat a la pre-sidència de la Generalitat, po-sa deures al president delParlament, Roger Torrent. Elrepublicà ha anunciat peravui una nova compareixençadesprés de reunir-se amb ladiputada Elsa Artadi, porta-

Josep Rull i Jordi Turull, la setmana passada al Parlament ■ EFE

veu de JxCat, i Eusebi Camp-depadrós. Torrent detallaràavui el nou calendari que do-narà pas al tercer ple d’inves-tidura, que, segons fonts delParlament, servirà per inves-tir o desbloquejar. Ahir, totesles mirades apuntaven a JordiTurull com a candidat i el mésprobable és que Torrent

anunciï una altra tanda decontactes, molt breu, amb elsportaveus dels grups. L’objec-tiu: fer el ple com més aviatmillor, la setmana que ve, te-nint en compte que l’aritmèti-ca parlamentària requerirà dedues sessions, ja que s’aspiraa investir per majoria simpleen segona volta.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Torrent anuncia avui el tercer intent d’investidura

L’equip d’experts interna-cionals que ha portat al’ONU els casos de Puigde-mont, Junqueras, Sàn-chez i Cuixart va denun-ciar ahir en una conferèn-cia al Palau de les NacionsUnides de Ginebra quel’Estat espanyol utilitzal’empresonament dels lí-ders catalans per forçar-los a renunciar a les sevesidees polítiques. “Tancaels seus opositors polítics irebutja alliberar-los finsque renuncien a les sevesidees polítiques”, va aler-tar ahir l’advocada RachelLindon, i va considerarque és un “precedent peri-llós” al món, segons reculll’ACN, perquè suposa unadiscriminació “per la sevaopinió a favor del dret al’autodeterminació delscatalans”.

Després de lamentar el“silenci absolut” de la UnióEuropea sobre la situaciócatalana, Lindon va justifi-

car haver acudit a l’ONUcom a única opció perquèel cas es pot allargar du-rant molts anys al Tribu-nal Europeu de Drets Hu-mans (TEDH). Lindonva afirmar que l’actuacióde les autoritats espanyo-les té com a objectiu “inti-midar” els independentis-tes.

En el mateix acte, laconsellera destituïda pelgovern espanyol MeritxellSerret va recordar que, sifos a Espanya, estaria em-presonada perquè l’Estat“persegueix” els responsa-bles del govern català perhaver organitzat un refe-rèndum i defensar la inde-

pendència. La periodista icompanya de Jordi Cui-xart, Txell Bonet, va de-nunciar que el seu com-pany i Jordi Sànchez són ala presó per cridar a unamanifestació, a més de re-cordar que en cap mani-festació independentista aCatalunya hi ha hagut vio-lència ni aldarulls.

Solé (ERC) i l’ambaixadaPer la seva banda, l’eurodi-putat d’ERC Jordi Solé vaintervenir en el ple de la37a sessió del Consell deDrets Humans de l’ONU aGinebra per denunciar la“reacció autoritària” delgovern espanyol al procés

independentista i l’“abús”que suposa l’empresona-ment preventiu de líderspolítics i cívics. Solé va de-nunciar la “violència des-proporcionada” de l’1-O, laviolació del dret a l’autode-terminació i la vulneraciódel dret a la llibertat d’ex-pressió i reunió.

Va rebre la rèplica del’ambaixador adjunt d’Es-panya davant l’ONU a Gi-nebra, Victorio Redondo,que el va acusar d’instru-mentalitzar el Consell deDrets Humans amb decla-racions “esbiaixades” perpromoure “objectius polí-tics excloents i il·le-gals”. ■

RedaccióBARCELONA

Alerten a l’ONUque l’Estat usala presó ambfins políticsa L’advocada Rachel Lindon diu que empresona líderscatalans perquè renunciïn “a les seves idees” a Espanyaacusa l’independentisme d’“instrumentalitzar” l’ONU

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“El Consell de DretsHumans no ésel fòrum adequatper a declaracionsesbiaixades”Victorio RedondoAMBAIXADOR ADJUNT D’ESPANYADAVANT L’ONU A GINEBRA

“[L’Estat] tancaels seus opositors irebutja alliberar-losfins que renunciena les seves idees”Rachel LindonADVOCADA DEL CAS CATALÀ A L’ONU

Serret, Solé i Lindon, amb una eurodiputada irlandesa en l’acte de l’ONU ■ LAURA POUS (ACN)

EL PUNT AVUIDIMECRES, 21 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 9

154305-1184175T

1760

07-1

1839

46L

És

EL PUNT AVUIDIMECRES, 21 DE MARÇ DEL 201810 | Nacional |

La inversió estrangera so-vint fluctua de manerabrusca, ja que aquest tipusde decisions empresarialsno es prenen de forma im-mediata, sinó desprésd’un temps de maduració inegociacions. Amb aques-ta idea, el secretari d’Em-presa i Competitivitat dela Generalitat, Joan Are-gio, va defensar ahir la des-vinculació del procés sobi-ranista de la caiguda en lainversió estrangera a Ca-talunya que el Ministerid’Economia situa en un

39,8% durant l’any passat.Segons Aregio, cal teniruna “mirada més llarga” iobservar l’evolució d’a-questes inversions ambuna perspectiva mínimade cinc anys per tenir unapercepció fidel de l’indica-

dor. D’aquesta manera, latendència seria positiva,ja que, segons el secretarid’Empresa i Competitivi-tat, la mitjana anual de lainversió forana entre el2013 i el 2017 va ser de4.062 milions, dada un34% superior als 3.035 mi-lions de mitjana registratsentre el 2008 i el 2012.

Territori favoritSobre el fet que el volumde les inversions va recu-lar un 62% al llarg de la se-gona meitat de l’any des-prés d’haver pujat un 27%durant els primers sis me-sos de l’exercici, Aregio va

recordar que “és fàcil asso-ciar-ho al procés”, però desque aquesta situació polí-tica es va engegar les da-des han anat progressanta l’alça.

El secretari d’Empresava apel·lar al prestigi inter-nacional del país, ja que,segons els rànquings mésconsultats, Catalunyacontinua sent aquest anyel territori més atractiuper invertir al sud d’Euro-

pa. Així ho expressa, va in-dicar, la revista FT Maga-zine del grup Financial Ti-mes, que, a banda de si-tuar el Principat com a lí-der de la classificació persegon cop consecutiu, aldavant de ciutats i regionstambé atractives per alsinversors, com ara Ma-drid, la Llombardia, Istan-bul i Lisboa, també elogial’estratègia catalana d’a-tracció d’inversió estran-

gera.Les dades del ministeri

indiquen concretamentque l’any passat a Catalu-nya va arribar inversió es-trangera productiva pervalor de 3.093 milionsd’euros, xifra que implical’esmentada caiguda del39,8%, després de dosanys de màxims.

No obstant això, aquestvolum, que representa un13% del total estatal, que-da una mica per sobre deldel 2014, any en què es vanrebre 3.052,1 milions. Du-rant la primera meitat del2017, les inversions vansuperar en un 27% les delmateix període de l’exerci-ci previ, però durant el se-gon trimestre hi va haverun descens del 62%. La bai-xada més intensa va tenirlloc entre el juliol i el setem-bre (un 75%), mentre queen el quart trimestre esvan rebre 909,9 milions, laxifra més baixa en aquestperíode des del 2009. En-tre els territoris de l’Estat,segons el ministeri, Ma-drid va resultar líder, amb14.521 milions d’euros re-buts, un 61,1% del total iun augment del 24,7%. ■

a Aregio assegura que l’evolució depèn de decisions preses allarg termini a El ministeri diu que el 2017 va caure un 40%

M.M.BARCELONA

El govern nega queel procés danyi lainversió estrangera

Inversió estrangera a CatalunyaEn milions d’euros

FONT: MINISTERI D'ECONOMIA

2014 2015 2016 2017

3.0

52,1 5.

378,

1

5.13

7,5

3.0

93,0

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“És fàcil associar lacaiguda del 2017 alprocés, però des queaquest va començarla inversió ha pujat”Joan AregioSECRETARI D’EMPRESA ICOMPETITIVITAT DE LA GENERALITAT

Joan Aregio, secretari d’Empresa i Competitivitat ■

Mitja hora abans de co-mençar l’acte, la cua degent era, literalment, qui-lomètrica. El fet ens i il·lus-tra la insòlita expectacióque va generar la confe-rencia que el filòsof JordiGraupera va oficiar ahir ala tarda al Teatre Victòria,i que va desbordar totes lesprevisions, fins al puntque va haver d’adoptar elformat de doble sessió perl’afluència de públic ins-crit, en total unes 2.500persones. Encara no haviaobert boca, i Graupera jahavia aconseguit, possi-blement, el primer delsseus objectius, el d’agitar

els fonaments del sobira-nisme a Barcelona. Unasacsejada que va tenir elseu colofó en la proposta,de llarg recorregut, que vallançar davant els pre-sents, i que consisteix a es-tructurar una gran llistatransversal amb vista a lesmunicipals del 2019 queagrupi tot l’independen-tisme amb la vista posadaa derrotar Ada Colau. Amés, el candidat seria triata través d’unes primàriesobertes a les quals, no caldir-ho, ell mateix té inten-ció de concorre-hi.

Orador consumat, deGraupera es poden dir, iqüestionar, moltes coses,excepte que sigui algú queno té discurs. En el d’ahir

va utilitzar com a gran filconductor la jornada de l’1d’octubre, a la qual va do-nar categoria de transcen-dental, ja que, a parer seu,va suposar la fi del catala-nisme, entès com una“cultura política que mirad’adaptar” les aspiracionsnacionals de Catalunya“als limitis que ha imposatl’Estat”. Pel filòsof, però, lacelebració del referèndumva suposar un abans i undesprés, un apoderamentcol·lectiu que va trencar elrol uniformant dels par-tits, però que posterior-ment ha tingut problemes

per canalitzar-se institu-cionalment i política-ment. Sense dir-ho explíci-tament, a molts dels pre-sents –un públic heteroge-ni i amb una discreta pre-sència de càrrecs, i bàsica-

ment de Demòcrates– elsvan venir al cap les tribula-cions actuals per formargovern. Però continuemamb Barcelona. En opinióde Graupera, les ciutatsara estan en disposició de

disputar l’hegemonia auns “estats decadents ” i, elcas explícit de la capital ca-talana, cal decidir “si la vo-lem forta o ambigua i calla-da... No cedirem l’Ajunta-ment a qui vol endolcir ladecadència”. La seva anàli-si, compartit per sectorssobiranistes de base o enti-tats, és que aquesta even-tual candidatura conjuntapermetria derrotar a Co-lau. “Si el sobiranisme espresenta junt, governarà.Si no, Colau, o qualsevol al-tre, pot arribar a guanyarper un sol vot de diferèn-cia” va recalcar el ponent,que tot seguit va fer unadefensa tancada de les pri-màries, obertes a tothom,com a model per estructu-rar aquesta llista. “Ensobligaran a treure el sucque cal per guanyar”, vadir, alhora que va proposarque aquells aspirants queperdin, però treguin un15% o més de vots, vagindirectament a la llista.

La irrupció de Grauperaha topat amb les reticèn-cies de les direccions delPDeCAT o ERC, que nopreveuen cap més escena-ri que anar a eleccions ambels caps de cartell ja desig-nats –Alfred Bosch, casdels republicans– o en con-curs en les seves primàriesinternes –Neus Munté oCarles Agustí en l’antigaCDC–. El roc a la faixa quees guarda el filòsof per re-vertir-ho és que aquestmoviment agafi muscula-tura popular i això acabipassant per sobre dels par-tits. Per això ja ha iniciatuna campanya de recollidade firmes a través del webBarcelona és capital perfer pressió a favor de lesprimàries. “Vull duraquest projecte fins a lesúltimes conseqüències” vaser la seva darrera fraseahir. ■

Francesc EspigaBARCELONA

Crida de Graupera a agruparel sobiranisme davant Colaua El filòsof planteja fer una única llista independentista a Barcelona en les municipals on el candidats’esculli en primàries obertes a Unes 2.500 persones desborden l’acte de llançament de la proposta

“Aquesta candidaturanomés serà possible siconvenço les basesdels partits. El poblefarà les primàries”Jordi GrauperaFILÒSOF

“L’1-O va suposar untrencament entre lapolítica de partits i lagent, que va deixarde ser catalanista perser, simplement,catalana”

Jordi Graupera, en un moment de la conferència que va fer ahir al Teatre Victòria ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

EL PUNT AVUIDIMECRES, 21 DE MARÇ DEL 201812 | Nacional |

133133-1183904T

1760

07-1

1839

47L

Serà