els trastorns de l’ espectre autista · inusuales y por intereses excesivamente circunscritos y...
TRANSCRIPT
ELS TRASTORNS
DE
L’ ESPECTRE
AUTISTA
LAURA GONZÁLEZ RIESCO
justificació
•ENTENDRE ELS TEA:ENTENDRE ELS TEA:ENTENDRE ELS TEA:ENTENDRE ELS TEA:
�-Sistema de classificació actual (DSM5)�-Psicoeducació del Trastorn�-Estratègies d’intervenció “globals”.�-Material I webs d’interès.
•Compartir dubtes, inquietuts
CONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTS
•Context
•ENTENDRE QUÈ SÓN ELS TEAENTENDRE QUÈ SÓN ELS TEAENTENDRE QUÈ SÓN ELS TEAENTENDRE QUÈ SÓN ELS TEA
-Sistema de classificació I diagnòstic actual
•Estratègies d’intervenció
•Exemples de material I webs d’interès
1/68 78% increment des del 2002-2010.
CONTEXThttp://www.cdc.gov/mmwr/preview/mmwrhtml/ss6302a1.h tm?s_cid=ss6302a1_w
El nombre de pacients TEA augmenta un 340% en sis anys i s'atenen 3.876 casos a Catalunya durant el 2012
La Generalitat impulsa un Pla Pla Pla Pla d'atenciód'atenciód'atenciód'atenció integral a les persones integral a les persones integral a les persones integral a les persones ambambambamb trastornstrastornstrastornstrastorns de de de de l'espectrel'espectrel'espectrel'espectre autista (TEA) i a les autista (TEA) i a les autista (TEA) i a les autista (TEA) i a les sevessevessevesseves famíliesfamíliesfamíliesfamílies
CONTEXThttp://www.cdc.gov/mmwr/preview/mmwrhtml/ss6302a1.h tm?s_cid=ss6302a1_w
CONTEXThttp://www.cdc.gov/mmwr/preview/mmwrhtml/ss6302a1.htm?s_cid=ss6302a1_w
LA INVESTIGACIÓ MOSTRA QUE LA INTERVENCIÓ TEMPRANA POT MILLORAR EL DESENVOLUPAMENT
D’AQUESTS NENS (0-36M).
� Als 18 mesos molts símptomes ja estan presents.
� La majoria dels pares detecten anomalies en el desenvolupament dels seus fills abans del 1r any.
� Als 2 anys el diagnòstic de TEA ja és vàlid, fiable i estable.
DE PROMIG, FINS ELS 4 ANYS FINS ELS 4 ANYS FINS ELS 4 ANYS FINS ELS 4 ANYS ELS NENS NO REBEN UN DIAGNÒSTIC CORRECTE.
AMB QUINS ALTRES QUADRES SOL CONFONDRE’S?
• Trastorn de la comunicació social
• TDAH
• Psicosis
• TOC
• DI
• Trastorn del llenguatge mixt
TEA:
De què parlem?
Trastorn del , que es detecta generalment abans dels 3 anys, i es caracteritzen per
dificultats en la i en l’àrea de la
Debe cumplir los criterios A, B, C y D:
A-Déficits persistentes en la comunicación y en la interacción social en diversos contextos, no atribuibles a un retraso general del desarrollo, manifestando simultáneamente los tres déficits siguientes:
Déficits en la reciprocidad social y emocional; que pueden abarcar desde un acercamiento social anormal y una incapacidad para mantener la alternancia en una conversación, pasando por la reducción de intereses, emociones y afectos compartidos, hasta la ausencia total de iniciativa en la interacción social.
Déficits en las conductas de comunicación no verbal que se usan en la comunicación social; que pueden abarcar desde una comunicación poco integrada, tanto verbal como no verbal, pasando por anormalidades en el contacto visual y en el lenguaje corporal, o déficits en la comprensión y uso de la comunicación no verbal, hasta la falta total de expresiones o gestos faciales.
Déficits en el desarrollo y mantenimiento de relaciones adecuadas al nivel de desarrollo (más allá de las establecidas con los cuidadores); que pueden abarcar desde dificultades para mantener un comportamiento apropiado a los diferentes contextos sociales, pasando por las dificultades para compartir juegos imaginativos, hasta la aparente ausencia de interés en las otraspersonas.
B-Patrones de comportamiento, intereses o actividades restringidas y repetitivas que se manifiestan al menos en dos de los siguientes puntos:
Habla, movimientos o manipulación de objetos estereotipada o repetitiva (estereotipias motoras simples, ecolalia, manipulación repetitiva de objetos o frases idiosincráticas).
Excesiva fijación con las rutinas, los patrones ritualizados de conducta verbal y no verbal, o excesiva resistencia al cambio(como rituales motores, insistencia en seguir la misma ruta o tomar la misma comida, preguntas repetitivas o extrema incomodidad motivada por pequeños cambios).
Intereses altamente restrictivos y fijos de intensidad desmesurada (como una fuerte vinculación o preocupación por objetos inusuales y por intereses excesivamente circunscritos y perseverantes).
Hiper o hipo reactividad a los estímulos sensoriales o inusual interés en aspectos sensoriales del entorno (como aparente indiferencia al dolor/calor/frío, respuesta adversa a sonidos o texturas específicas, sentido del olfato o del tacto exacerbado,fascinación por las luces o los objetos que ruedan).
C-Los síntomas deben estar presentes en la primera infancia (pero pueden no llegar a manifiestarse plenamente hasta que las demandas sociales exceden las limitadas capacidades).
D-La conjunción de síntomas limita y discapacita para el funcionamiento cotidiano.
LLENGUATGE/COMUNICACIÓ
RELACIÓ SOCIAL
CONDUCTA I CONDUCTA I CONDUCTA I CONDUCTA I INTERESSOSINTERESSOSINTERESSOSINTERESSOS
Abans…
Abans…
AUTISME ASPERGER TGD-NE
Dificultats en les tres
àrees d’afectació
Dificultats en l’àrea de relació social i
conducta i interessos
Dificultats en alguna de les àrees d’afectació però manca de criteris per
diagnòstic d’Autisme o Sd.Asperger
CONCEPTE D’ UN SOL ESPECTRE DE L’AUTISME
AUTISMEAUTISME TR. ASPERGER
TR. ASPERGER TGD-NOSTGD-NOS
TRASTORNS DE L’ESPECTRE DE L’AUTISME
ARA…
Dèficits Relació social
Dificultats en comunicació i en llenguatge
Interessos restrictius i conductes repetitives
Dèficits Comunicació
Social
Patrons repetitius i restringits
de la conducta i interessos
Lord C. and Jones R.M., 2012
AUTISMTRASTORN DEL ESPECTRE DE L’ AUTISME
LENGUATGE LENGUATGE LENGUATGE LENGUATGE EXPRESSIUEXPRESSIUEXPRESSIUEXPRESSIULENGUATGE LENGUATGE LENGUATGE LENGUATGE EXPRESSIUEXPRESSIUEXPRESSIUEXPRESSIU
2. PASSA DE TRES DOMINIS A DOS GRANS DOMINIS QUE ENGLOBEN TOTES LES DIFICULTATS
ARA…
LAS 3 ALTERACIONES DE LOS T.E.A SE MANIFIESTAN DE FORMA VARIADA DEPENDIENDO DE:LAS 3 ALTERACIONES DE LOS T.E.A SE MANIFIESTAN DE FORMA VARIADA DEPENDIENDO DE:LAS 3 ALTERACIONES DE LOS T.E.A SE MANIFIESTAN DE FORMA VARIADA DEPENDIENDO DE:LAS 3 ALTERACIONES DE LOS T.E.A SE MANIFIESTAN DE FORMA VARIADA DEPENDIENDO DE:
Nivel
intelectual
Nivel
lenguaje
Edad Severidad
Trastorno
Trastornos
conducta
• PERSISTENTS DIFICULTATS EN LA COMUNICACIÓ PERSISTENTS DIFICULTATS EN LA COMUNICACIÓ PERSISTENTS DIFICULTATS EN LA COMUNICACIÓ PERSISTENTS DIFICULTATS EN LA COMUNICACIÓ SOCIAL I INTERACCIÓ, EN DIFERENTS CONTEXTOS:SOCIAL I INTERACCIÓ, EN DIFERENTS CONTEXTOS:SOCIAL I INTERACCIÓ, EN DIFERENTS CONTEXTOS:SOCIAL I INTERACCIÓ, EN DIFERENTS CONTEXTOS:AAAAAAAA
•Dèficits en reciprocitat reciprocitat reciprocitat reciprocitat socioemocionalsocioemocionalsocioemocionalsocioemocional, des d’aproximacions inapropiades, fracàs de la conversa, fins fracàs en iniciar o respondre a interacció social11
•Dèficits en conductes comunicació no verbalcomunicació no verbalcomunicació no verbalcomunicació no verbal, des de pobre integració verbal-no verbal, anomalies contacte visual, fins la manca total d’expressivitat facial22
•Dificultats pel desenvolupament i manteniment relacions socialspel desenvolupament i manteniment relacions socialspel desenvolupament i manteniment relacions socialspel desenvolupament i manteniment relacions socials, des de ajustar conductes a diferents context socials fins compartir joc imaginatiu o fer amics33
• PATRONS DE CONDUCTA REPETITIUS I RESTRICTIUS, INTERESSOS O PATRONS DE CONDUCTA REPETITIUS I RESTRICTIUS, INTERESSOS O PATRONS DE CONDUCTA REPETITIUS I RESTRICTIUS, INTERESSOS O PATRONS DE CONDUCTA REPETITIUS I RESTRICTIUS, INTERESSOS O ACTIVITATS MANIFESTADES AL MENYS EN 2 DE:ACTIVITATS MANIFESTADES AL MENYS EN 2 DE:ACTIVITATS MANIFESTADES AL MENYS EN 2 DE:ACTIVITATS MANIFESTADES AL MENYS EN 2 DE:BBBBBBBB
• Estereotipes de la parla o moviments motors (frases idiosincràtiques, ús repetitiu d’objectes)11
• Insistència en la monotonia, excessiva adherència a rutines, rituals de comportament verbal o no verbal22
• Interessos molt restringits i fixes anormals per intensitat o focus d’interès, ex: forta preocupació o vinculació per objectes33
• Hiper- o hiporeactivitat a estímuls sensorials o interès inusual per aspectes sensorials de l’entorn44
•EDAT:EDAT:EDAT:EDAT:“Els símptomes tenen que estar presents en les primeres etapes del desenvolupament (però es poden manifestar plenament quan les demandes socials excedeixen el límit de les capacitats del nen)CC
•Els símptomes causen deteriorament clínic significatiu en l’àrea social, laboralD D
•Les alteracions no s’expliquen millor per la discapacitat intel·lectual o retràs global del desenvolupamentEE
DIMENSIONS O NIVELLS DE
GRAVETAT
NIVELL GRAVETATNIVELL GRAVETATNIVELL GRAVETATNIVELL GRAVETATDSM VDSM VDSM VDSM V
COMUNICACIÓ SOCIALCOMUNICACIÓ SOCIALCOMUNICACIÓ SOCIALCOMUNICACIÓ SOCIAL CONDUCTA I INTERESSOSCONDUCTA I INTERESSOSCONDUCTA I INTERESSOSCONDUCTA I INTERESSOS
GRAU 3GRAU 3GRAU 3GRAU 3Requereix molt Requereix molt Requereix molt Requereix molt
suportsuportsuportsuport
Mínima comunicació socialMínima comunicació socialMínima comunicació socialMínima comunicació social Important interferència en Important interferència en Important interferència en Important interferència en vida diàriavida diàriavida diàriavida diària
GRAU 2Requereix suport
Marcat dèficit amb iniciacions limitades o respostes atípiques
Obvies conductes i diferents contexts
GRAU 1Menys sever
Inclús amb suport impediments
Estranys o excessius però no interferents
Simptomes subclínics
Presenta algun símptoma en aquest o dos dominis; no interferencia significativa
Estranys o excessius però no interferents
Variació dins la normalitat
Incomoditat social o soletat No interferent
Manifestacionsdel tea en
l’entorneducatiu
Manifestacions del tea en
l’entorn educatiu
Manifestacions del tea en
l’entorn educatiu
Manifestacions del tea en
l’entorn educatiu
Disminución para compartir placer con los demás o hacerlo de forma unidireccional (tendencia a ir
a la suya, a tratar de hacer lo que desee en todo momento y querer imponer su voluntad), con
dificultades para aceptar negativas y flexibilizarse ante las demandas y deseos de los demás.
DIFICULTADES DE RECIPROCIDAD SOCIO -EMOCIONAL
AUSENCIA DE CONDUTAS DE COMPARTIR
DÉFICIT EN LA FORMACIÓN DE AMISTADES
Ausencia de intentos espontáneos de compartir diversiones, placer, intereses, o aproximaciones a
otras personas (p.ej.:no mostrar, acercar o señalar objetos de interés
Fracaso en el desarrollo de relaciones con otros niños que impliquen compartir intereses, actividades y emociones.
DÉFICIT EN LA FORMACIÓN DE AMISTADES
NIÑOS AISLADOS Y SIN INTERÉS.
NIÑOS SOLITARIOS PERO CON UN VINCULO CON ADULTOS.
NIÑOS PASIVOS.
NIÑOS ACTIVOS PERO INADEQUADOS SOCIALMENTE
Fracaso en el desarrollo de relaciones con otros niños que impliquen compartir intereses, actividades y emociones.
Marcado deterioro en el uso de múltiples conductas no verbales que regulan la interacción social, tales como el contacto ocular, la expresión facial, las posturas corporales, y los gestos.
� Dificultad para mantener una conversación recíproca en la que fluyen los comentarios y preguntas entre ambos interlocutores.
� Disminución de “charla social”.
� -Alteraciones prosódicas (volumen, ritmo, tono, etc peculiares).
� -Dificultad para hablar sobre su propio mundo de experiencias internas.
� -Dificultad en el uso e interpretación de conductas no verbales.
Retraso o ausencia total de desarrollo del lenguaje hablado que no se acompaña de intentos de compensación mediante el recurso a gestos alternativos para comunicarse.Habilidades del lenguaje expresivo poco desarrolladas.
RETRASO EN EL DESARROLLO DEL LENGUAJE
•2-3 meses vocalizaciones•3-6 meses balbuceo•9-12 meses primeras palabras•12-18 meses 20 palabras•18 meses frases simples•2 años 300 palabras y frases simples de 2-3 palabras•3 años 1000 palabras y frases complejas
DIFICULTADES EN EL JUEGO Y EN LA IMAGINACIÓN
Su juego suele ser:
� Uso inapropiado : de pequeños pueden utilizar objetos y
animalitos de manera no apropiada.
� Poco variado y espontáneo : Tendencia a la restricción de
intereses y a actividades repetitivas
� Poco social : Preferencia por un juego solitario, con escasos
momentos de juego compartido.
� Algunos niños de nivel verbal alto pueden inventar un juego de
fantasia pero de naturaleza repetitiva.
� Les puede costar entender normas de juego
Uso estereotipado y repetitivo del lenguaje o uso idiosincrásico de palabras o frases.
USO ESTEROTIPADO DEL LENGUAJE
�Ecolalia INMEDIATA O DEMORADA�Intercambio erróneo de pronombres ( se refieren a si mismos con su nombre o con la tercera persona)�lenguaje repetitivo �Uso de palabras inventadas o con significado diferente.
DETERIORO DE LA CAPACIDAD PARA INICIAR Y MANTENER CONVERSACIÓN
INICIAR I MANTENER CONVERSACIÓN SOBRE UN TEMA DE IN TERÉS MÚTUO.
III-PATRONES DE CONDUCTA RESTRINGIDOS, REPETITIVOS Y
ESTEREOTIPADOS
Dedicación apasionada a uno o más intereses que son anormales en su contenido . En ocasiones, el comportamiento no es anormal en sí, pero sí lo es la intensidad y el carácter restrictivo con que se produce.
� ÍNTERÉS ABSORBENTE Y EXCESIVO
Adherencia de apariencia compulsiva a rutinas o rituales específicos carentes de propósito aparente.
� RUTINAS O RITUALES
•Preocupación por partes aisladas de los objetos o por los elementos ajenos a las funciones propias de los objetos (tales como su olor, el tacto de su superficie o el ruido o la vibración que producen).
� PREOCUPACIÓN POR PARTES DE OBJETOS
OTRAS DIFICULTADES ASOCIADAS EN LA INFANCIA
PROBLEMAS DE CONDUCTA
-Oposicionismo
-Rabietas
-Conductas disruptivas
DIFICULTADES DE APRENDIZAJE
-Desmotivación
-Problemas atencionales
-Dificultad de organización y planficación.
OTRAS DIFICULTADES ASOCIADAS EN LA INFANCIA
ALTERACIONES SENSORIALES:
-hiper o hipo reactividad a los estímulos sensoriales (respuesta negativa a sonidos o
texturas específicas, sentido del olfato o tacto exacergado..)
O
- inusual interés por aspectos sensoriales del entorno (fascinación por las luces, objetos
que giran..).
.
Modelo dimensional del autismo: Espectro autista
Autismo de funcionamiento bajo:
Autismo Kanner
Autismo de alto funcionamiento
incluído el SA
CI : 40-70 CI >70 or 85
Cuadro autista severo, síntomas autistas no
disminuyen con la edad, retraso intelectual severo
Cuadro autista menos severo.
Síntomas autistas disminuyen con la edad.
mas inteligentes
Dimensión:
severidad en el funcionamiento
Pruebas de CI
correlación
Diferencias en parámetros de etiología, curso de desarrollo y pronóstico
Dimensiones
Aislado Pasivo socialmente Activo socialmente pero inapropiado
Habilidad verbal baja Habilidad verbal alta
CI no verbal Bajo CI No. Verbal alto
Funcionamiento diario Bajo Funcionamiento diario ALTO
Dimensiones
• Sensoriales Trenes, Planetas, dinosaurios, etc. Informática, historia, etc.
• Sin Comorbilidad Epilepsia, TDAH, etc.
• CI no verbal Bajo CI No. Verbal alto
• Funcionamiento diario Bajo Funcionamiento diario alto
ETIOLOGIA TEA
INTERACCIÓN SOCIAL
COMUNICACIÓN Y LENGUAJE
CONDUCTA / INTERESES
REPETITIVOS FLEXIBILIDAD
CAMBIOS EN EL
FUNCIONAMENTO
PSICOLÓGICO
- TEORIA DE LA MENT
- TEORIA DE LA COHERENCIA
CENTRAL
- TEORIA DE LES FUNCIONES
EJECUTIVAS
ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ:
1-Comprensió de la “Ment Tea”
“Pensé en lo diferente que sería entender cómo los niños con TEA miran el mundo y la forma en que eso iba a cambiar el
modo en que miramos a esos niños”
(P.Szatmari)
¿Cómo piensan, sienten, procesan la información las personas con TEA?
En els anys 90 apareixen intervencions basades en el perfil
neurocognitiu dels nens amb TEA:
INTERVENCIINTERVENCIINTERVENCIINTERVENCIÓ DELS TEAÓ DELS TEAÓ DELS TEAÓ DELS TEAINTERVENCIINTERVENCIINTERVENCIINTERVENCIÓ DELS TEAÓ DELS TEAÓ DELS TEAÓ DELS TEA
TeoriaTeoriaTeoriaTeoria de la de la de la de la MentMentMentMent
TeoriaTeoriaTeoriaTeoria de la de la de la de la MentMentMentMent
TeoriaTeoriaTeoriaTeoria de la de la de la de la CoherènciaCoherènciaCoherènciaCoherència
CentralCentralCentralCentral
TeoriaTeoriaTeoriaTeoria de la de la de la de la CoherènciaCoherènciaCoherènciaCoherència
CentralCentralCentralCentral
FuncionsFuncionsFuncionsFuncionsExecutivesExecutivesExecutivesExecutivesFuncionsFuncionsFuncionsFuncions
ExecutivesExecutivesExecutivesExecutives
ANNA SALLY
CREENCES FALSES
CREENCES FALSES
ON BUSCARÀ L’ANNA LA POMA ?
CREENCES FALSES
ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ:
2222---- Pautes GeneralsPautes GeneralsPautes GeneralsPautes Generals
� NoNoNoNo existeix un únic model d’intervenció útilun únic model d’intervenció útilun únic model d’intervenció útilun únic model d’intervenció útil per a tots els casos d’autisme, els models i programes d’intervenció més efectiusprogrames d’intervenció més efectiusprogrames d’intervenció més efectiusprogrames d’intervenció més efectius es caracteritzen per:
� aplicar-se de forma primerenca� tenir una programació estructurada i intensiva� Dirigit per professionals experts.� Implicar una instrucció individualitzadaindividualitzadaindividualitzadaindividualitzada i una participació participació participació participació familiarfamiliarfamiliarfamiliar
(Societat Americana de l’Autisme, 1998; Sigman i Capps,2000;García, Fernández i Fidalgo, 2003).
Es recomanen programes adreçats a fomentar :
Comunicació i llenguatge
Interacciósocial
FlexibilitatConductual
INTERVENCIONS COMPLEMENTÀRIES: Música, equitació, estimulació sensorial, natació..
FLE
XIB
ILIT
AT
1. Garantir les habilitats comunicatives i lingüístiques que el nen ja té, entrenament per generalitzar.
2. Aprendre noves modalitats de comunicació, SAACnoves modalitats de comunicació, SAACnoves modalitats de comunicació, SAACnoves modalitats de comunicació, SAAC.
3. Incrementar els continguts de la (dimensió pragmàtica :petició, negació; i semàntica:lèxic).
4. Fer més complexa la dimensió formal de la modalitat seleccionada (aspectes formals: fonoarticulació i morfosintaxis).
5. Ensenyar noves dimensions comunicatives. Funció declarativa (pragmàtica).
49
OBJECTIUS I ESTRATÈGIES INTERVENCIÓ COMUNICACIÓ OBJECTIUS I ESTRATÈGIES INTERVENCIÓ COMUNICACIÓ OBJECTIUS I ESTRATÈGIES INTERVENCIÓ COMUNICACIÓ OBJECTIUS I ESTRATÈGIES INTERVENCIÓ COMUNICACIÓ
� Interès per l’acte de la comunicació més que pel llenguatge en sí mateix.
� Aparició de tractaments dirigits a la comunicació (no llenguatge) SISTEMES AUGMENTATIUS I ALTERNATIUS COMUNICACIÓ SISTEMES AUGMENTATIUS I ALTERNATIUS COMUNICACIÓ SISTEMES AUGMENTATIUS I ALTERNATIUS COMUNICACIÓ SISTEMES AUGMENTATIUS I ALTERNATIUS COMUNICACIÓ (SAAC(SAAC(SAAC(SAAC))))
� Bruner (1985) introdueix concepte de INTENCIONALITAT COMUNICATIVAINTENCIONALITAT COMUNICATIVAINTENCIONALITAT COMUNICATIVAINTENCIONALITAT COMUNICATIVA
INTERVENCIÓ àrea COMUNICACIÓ i llenguatgeINTERVENCIÓ àrea COMUNICACIÓ i llenguatgeINTERVENCIÓ àrea COMUNICACIÓ i llenguatgeINTERVENCIÓ àrea COMUNICACIÓ i llenguatge
COMPETÈNCIA SOCIAL
• Capacitat d’atribuir estats mentals i fer atribucions per entendre i preveure comportaments
• Realitzar tasques en atribució d’estats mentals “Teoria de la Ment”
• Nivells de complexitat i avaluació� reconeixement facial d’emocions� creences de primer i segon ordre� comunicacions metafòriques i històries estranyes� l’empatia� l’ expressió emocional a través de la mirada� judici moral
.
TEORIA DE LA MENTTEORIA DE LA MENTTEORIA DE LA MENTTEORIA DE LA MENT
INTERVENCIÓ ENINTERVENCIÓ ENINTERVENCIÓ ENINTERVENCIÓ EN
LLLL’’’’ ÀREA SOCIALÀREA SOCIALÀREA SOCIALÀREA SOCIAL
• AILLAMENT /ESCÀS INTERÉS SOCIALAILLAMENT /ESCÀS INTERÉS SOCIALAILLAMENT /ESCÀS INTERÉS SOCIALAILLAMENT /ESCÀS INTERÉS SOCIAL: realitzar accions compartides, ús i promoció del contacte ocular, expressió emocional compartida (dramatització)
• RESPOSTES INTERSUBJECTIVES PRIMÀRIES RESPOSTES INTERSUBJECTIVES PRIMÀRIES RESPOSTES INTERSUBJECTIVES PRIMÀRIES RESPOSTES INTERSUBJECTIVES PRIMÀRIES promoció de relacions socials, identificació i expressió de sentiments
• RELACIÓ SOCIAL POBRE, NO ATRIBUCIÓ D’ESTATS MENTALS, RELACIÓ SOCIAL POBRE, NO ATRIBUCIÓ D’ESTATS MENTALS, RELACIÓ SOCIAL POBRE, NO ATRIBUCIÓ D’ESTATS MENTALS, RELACIÓ SOCIAL POBRE, NO ATRIBUCIÓ D’ESTATS MENTALS, habilitats Socials Bàsiques, reconeixement d’ expressions facials, Tasques d’ atribució d’ estats mentals (Teoria de la Ment, 1er ordre)
• INTERÉS SOCIAL PELS ALTRES,INTERÉS SOCIAL PELS ALTRES,INTERÉS SOCIAL PELS ALTRES,INTERÉS SOCIAL PELS ALTRES, promoció d’ interessos adaptatius a l’edat, comprensió social de situacions específiques, canvi de context, identificació de bromes
Més greu
Menys greu
INTERVENCIÓ EN L’ÀREA DE CONDUCTA I INTERESSOS
PROGRAMES DE TERÀPIA DE
CONDUCTA
55
INTERVENCIÓ EN RITUALSINTERVENCIÓ EN RITUALSINTERVENCIÓ EN RITUALSINTERVENCIÓ EN RITUALS
RIGIDESA CONDUCTUALRIGIDESA CONDUCTUALRIGIDESA CONDUCTUALRIGIDESA CONDUCTUAL, OPOSICIÓ A ESTIMULS DE SITUACIONS NOVES
POC ORDRE TEMPORAL ORDRE TEMPORAL ORDRE TEMPORAL ORDRE TEMPORAL NI ESPACIAL, CONDUCTES REPETITIVES• Estructuració espacial • Horari visual, estructuració temporal• Motivació per contingències externes R+
RITUALS SIMPLES RITUALS SIMPLES RITUALS SIMPLES RITUALS SIMPLES I RESISTÈNCIA AL CANVI, ANSIETAT DAVANT CONDUCTES QUE NO SEGUEIXEN ORDRE
• Anticipació de canvis• Flexibilitat gradual• Tècniques d’exposició i dessensibilització sistemàtica
� Diversificar, introducció de nous interessos
� Interessos adaptatius per edat
� Utilitzar interessos per nous aprenentatges, dins la tasca
� Utilitzar els interessos com reforç positiu
� Limitar en l’espai i el temps, negociar la dedicació que no interfereixi en vida diària
INTERVENCIÓ EN RITUALSINTERVENCIÓ EN RITUALSINTERVENCIÓ EN RITUALSINTERVENCIÓ EN RITUALS
CONDUCTES PROBLEMA-Concepte d’Iceberg
FUNCIONS COMUNICATIVES:
Escapar/evitar una activitat avorrida, difícil, estressant
Cridar l’atenció
Frustració per no aconseguir el que
vol
Auto estimulació
En L'ANÀLISI FUNCIONAL de la conducta hem d’establir l'objecte de la conducta i la seva funció. Qualsevol conducta té una funció, és a dir, aconseguir alguna cosa o generar una determinada conseqüència.
La pregunta que ens hem de fer és:
QUÈ ACONSEGUEIX EL NEN A TRAVÉS D'AQUESTA CONDUCTA?
ANÀLISI FUNCIONAL DE LA CONDUCTA-Concepte d’Iceberg
ANTECEDENTANTECEDENT CONDUCTACONDUCTA CONSEQÜÈNCIACONSEQÜÈNCIA
Antecedents
Una forma senzilla per esbrinar els estímuls o ambients desencadenants seria preguntar-nos el següent:
Què estava fent abans de realitzar la conducta?Qui estava present?Quins sorolls se sentien en aquell moment i el seu volum?Com és la il·luminació de l'habitació? És molesta?En quin lloc està i quina hora és?Què va ser el que se li va demanar o quina activitat estava a punt de fer?Quan la conducta presenta major intensitat o freqüència?En quins altres llocs o situacions presenta aquesta conducta?Davant quines altres persones presenta aquesta conducta?Quina és la temperatura en aquest moment?Quina roba porta posada?
Conseqüències
Les conseqüències que es presenten després de la conducta també són indicadors de la seva funció.
Les conseqüències són les respostes immediates que rep el nen davant la conducta que presenta, les quals poden ser positives o negatives.
Les conseqüències les podem identificar amb preguntes com:
Què va succeir immediatament després?Qui estava present després de la conducta?Què va ser el que va aconseguir el nen?Per què o per a què es va comportar així?
DIA I HORA
ANTECEDENTS
CONDUCTA CONSEQUENCIA
SITUACIO O LLOC ESTIMULS O ACTIVITATPERSONES QUE ESTAN
PRESENTS
22.1 7:30 No es lleva per anar a escola
Dorm Mare Crida i s’amaga sota el llencol
es queda a casa i juga al ordinador
23.1 7:30 Es lleva i no vol anar a escola
Té exàmen de Música
Dorm Mare Crida i dona cops i diu que no vol anar
es queda a casa i juga al ordinador
27.1 7:30 No es lleva per anar a escola
Dorm Mare Crida i s’amaga sota el llencol
es queda a casa sense jugar al ordinador. Começa a cridar, donar cops, etc.
27.1 14:45 Anem fins devant del cole
Caminem Mare No entra a escola gira i s’en va cap a casa
Pactem que anira al dia seguent
ANÀLISI FUNCIONAL DE LA CONDUCTA
DIA I HORAANTECEDENTS
CONDUCTA CONSEQUENCIASITUACIO O LLOC ESTIMULS O ACTIVITAT PERSONES QUE ESTAN PRESENTS
ANÀLISI FUNCIONAL DE LA CONDUCTA
Modificació de ConductaFLEXIBILITAT:
Equilibri entre adquisició de normes i adaptacions a les seves dificultats.
FUNCIONS FUNCIONS COMUNICATIVES:
Escapar/evitar d’una activitat
avorrida, difícil, estressant
Cridar l’atenció
Frustració per no aconseguir el que
vol
Auto estimulació
-Ensenyar a demanar un descans.-Modificar la tasca per fer-la més interessant-Fraccionar tasca-Augmentar l’incentiu.
-Ensenyar millor maneres de cridar atenció-Destacar per altres conductes adaptatives
-Ensenyar a demorar la gratificació-Ensenyar a tolerar un no per resposta
-Tècniques relaxació-Oferir oportunitatsmenys disruptives d’estimulació
INTERVENCIÓ A L’ ESCOLA
1111----EstructuraEstructuraEstructuraEstructura: què s’espera d’ells en cada situació i context (APRENENTATGE ESTRUCTURAT)
2222---- Ús de recolzamentrecolzamentrecolzamentrecolzament (visual) per l’aprenentatge
3333----DesglosarDesglosarDesglosarDesglosar els aprenentatges en parts més petites per facilitar la tasca. Prioritzar.
4444----GratificarGratificarGratificarGratificar: recompensar, premiar, elogiar..per augmentar les habilitats de llenguatge, comportament, comunicació, socialització, joc..
5-Tècniques conductualsconductualsconductualsconductuals per al maneig de la conducta.
BASARBASARBASARBASAR----SE EN FORTALESES I SE EN FORTALESES I SE EN FORTALESES I SE EN FORTALESES I INTERESSOS !!!!INTERESSOS !!!!INTERESSOS !!!!INTERESSOS !!!!
ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ:
2- Pautes Generals
“Pienso en imágenes. Las palabras son como un segundo “Pienso en imágenes. Las palabras son como un segundo “Pienso en imágenes. Las palabras son como un segundo “Pienso en imágenes. Las palabras son como un segundo
idioma para mí. Traduzco las palabras, tanto las habladas como idioma para mí. Traduzco las palabras, tanto las habladas como idioma para mí. Traduzco las palabras, tanto las habladas como idioma para mí. Traduzco las palabras, tanto las habladas como
las escritas, a películas de cine a todo color, acompañadas de las escritas, a películas de cine a todo color, acompañadas de las escritas, a películas de cine a todo color, acompañadas de las escritas, a películas de cine a todo color, acompañadas de
sonidos, que pasan por mi mente como una cinta de video”sonidos, que pasan por mi mente como una cinta de video”sonidos, que pasan por mi mente como una cinta de video”sonidos, que pasan por mi mente como una cinta de video”
(Temple Grandin, 2006)
Els recolzaments visualsEls recolzaments visualsEls recolzaments visualsEls recolzaments visuals
• És una clarificació que té per objectiu millorar la comprensió.
• Objectius específics:
– Millorar la independència
– Anticipació d’esdeveniments
– Millorar la comunicació
– Disminució d’alguns problemes de conducta
– Millorar la competència social.
• Tipus
– Distribució ambiental
– Objectes reals
– Fotografies
– Pictogrames
– Paraula escrita.
Els recolzaments visuals
• RECOLZAMENTS VISUALS PER MILLORAR LA ESTRUCTURACIÓ TEMPORAL: RUTINES, AGENDES
• RECOLZAMENTS VISUALS PER EXPLICAR DIES ESPECIALS
• RECOLZAMENTS VISUALS PER EXPLICAR LES NORMES DE CONDUCTA
• RECOLZAMENTS VISUALS PER MILLORAR LA MOTIVACIÓ
• RECOLZAMENTS VISUALS PER TREBALLAR LA ELECCIÓ
• RECOLZAMENTS VIDUALS PER MILLORAR LA ORGANITZACIÓ
NORMES A LA CLASSE
RECOLZAMENT VISUAL
A L’AULA:
SISTEMES PER REGULAR LA CONDUCTA:Puc…no puc
Quan guardem cua al pati per entrar a classe:
SÍ ESTÀ BÉ:
PICTOREFORÇADOR
NORMES
SI LLAVORS
NEGOCIAR LA INFLEXIBILITATSi…llavors..
QUAN ESTIC QUAN ESTIC QUAN ESTIC QUAN ESTIC
NONONONO SISISISI
EM SENTO..
Puc escollir…
NERVIÓSNERVIÓSNERVIÓSNERVIÓSMoltMoltMoltMolt contentcontentcontentcontent TRANQUILTRANQUILTRANQUILTRANQUIL TRISTTRISTTRISTTRIST enfadatenfadatenfadatenfadat FURIÓSFURIÓSFURIÓSFURIÓS
RESPIRAR FONSRESPIRAR FONSRESPIRAR FONSRESPIRAR FONS PINTARPINTARPINTARPINTAR RENTARRENTARRENTARRENTAR----ME LA CARAME LA CARAME LA CARAME LA CARA MIRAR UN CONTEMIRAR UN CONTEMIRAR UN CONTEMIRAR UN CONTE
APRENENTATGE ESTRUCTURATAPRENENTATGE ESTRUCTURATAPRENENTATGE ESTRUCTURATAPRENENTATGE ESTRUCTURAT
• Sistema de treball basat en les habilitatshabilitatshabilitatshabilitats de la persona amb autisme, adhesió rutines, comunicació visual
• Treball dins d’una estructura físicaestructura físicaestructura físicaestructura física
• InterèsInterèsInterèsInterès de l’autista i funcionalitat dins joc/treball, la gratificació s’incorpora a la tasca
• Treball independent, seqüenciació independent, seqüenciació independent, seqüenciació independent, seqüenciació i autonomia
• Incorporació gradual de la part social part social part social part social
• Diferents context naturalsDiferents context naturalsDiferents context naturalsDiferents context naturals, feina, casa, escola
Estructura física
Sistemas de trabajo
Estructura física
Horarios visuales
Rutinas y estrategias
Clave visual
APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH
1-Estructura física
� Estructurar el aula en áreas de trabajo
� Colocar el mobiliario en función de la actividad
� Establecer límites visuales o físicos claros
� Dar información visual sobre el espacio
(función, personas..)
� Minimizar distracciones
APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:
EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH
APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:
EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH
1-Estructura física
Los horarios visuales son importantes porque…Los horarios visuales son importantes porque…Los horarios visuales son importantes porque…Los horarios visuales son importantes porque…
a) Ayudan a anticipar la actividad
b) Ayudan a comprender a los niños lo que seespera de ellos
c) Ayudan a conocer las actividades que serealizarán en el día y a informar sobre posiblescambios
d) Ayudan a adquirir autonomía durante lastransiciones
Escribano (2007)
APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:
EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH
2-Horarios visuales individuales
APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:
EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH
2-Horarios visuales individuales
DefiniciónDefiniciónDefiniciónDefinición
Sistema que informa visualmente al alumno sobre los aspectosrelevantes en la realización de una tarea:
�¿Qué hago y en qué orden?
�¿Cuánto hago?
�¿Cómo sabré que he terminado ?
�¿Qué pasará después ?
APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:
EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH
3-Sistemas de trabajo
Tipos
http://www.dotolearn.com/
De izquierda a derecha
Tortosa y Guillén (2003)
Actividades a realizar
Actividades realizadas
APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:
EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH
3-Sistemas de trabajo
Tipos
De izquierda a derecha
APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:
EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH
3-Sistemas de trabajo
Tipos
Emparejamiento Escritos
- Tarjeteros- Ficheros- Instrucciones en álbum
APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:
EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH
3-Sistemas de trabajo
Tipos Emparejamiento
Tortosa y Guillén (2003)
APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:
EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH
3-Sistemas de trabajo
TiposAutoevaluación
http://www.dotolearn.com/ (Indiana Resorce Center for Autism)
APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:
EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH
Sistemas de trabajo
� Basarse en fortalezas e intereses
� Evaluación cuidadosa y constante
� Ayuda para comprender significados
� Buscar en esa falta de comprensión la razón de la mayoría
de sus conductas inadecuadas
� Colaborar con los padres
Principios educacionales
EL MÉTODO TEACCH (Schopler, década de los setenta)Presentación basada en la de Rosa Álvarez (Congreso AETAPI 2008)
• http://mabelfreixesfonoaudiologaargentina.blogspot.com.es/
•• http://logopediaespecial.blogspot.com.es/
•• http://atendiendonecesidades.blogspot.com.es/2012/11/ideas-con-
diferentes-instrumentos-y.html
• EL SONIDO DE LA HIERBA AL CRECER
• Do2Learn: http://www.do2learn.com/
• Fundación Andújar
• www.iautism
• ARA WORD
• ToM: “En la mente” de Marc Montfort.
• “Hablando nos entendemos los dos”. Hanen Program
TEA I NOVES TECNOLOGIES IPAD