ruuilnrunuxilulilrlüililIil1lilIllilililililililililil|ililililIililIilr1

tjrutrrur 10

El primer franquisme(1939-1959)

Páss.264-265

DOSSIER

Les condicions de vida a la postguerrao/ Les cartilles de racionament van ser individuals per tal d,e_vitar el frau.D El principal problema era el frau. No hi havia una base esta_

dísüca fiable i gairebé tothom es declarava pobre. A més, lamanca de productes va donar lloc al mercat negre, l,estra_perlo.

Resposta oberta.d El racionament es va acabar el l95l quan va augmentar laproducció interior i van créixer les importacions.d) Per les autoritats franquistes, les privacions de la població

eren degudel exclusivament, a les malvestats que haviencomés els roios.

d El mercat negre, més conegut per estroperlo,va néixer coma conseqüéncia de la manca de productes de primera ne_cessitat. Aquest fet s,explica tant per les conseqüéncies dela Segona Guerra Mundial, com per l,excessiva rigidesai control que er régim imposava sobre ra producció i er co-merg. Les autoritats franquistes van aprovar lleis que repri_mien el mercat negre, peró aquestes mesures no van sergaire efectives perqué bona part dels traficants eren perso_nes molt vinculades al régim franquista.

fl Resposta oberta. El document 4 mostra les minses quanti_tats d'aliments que s,assignaven per persona i mes a la po_blació urbana. És un reflex de la incapacitat de l.Estat percobrir les necessitats d,aliments de la població.

DOCUMENTS I ACTIVITATS

o/ En aquest discurs, Franco alerta que els enemics d,Espanya,encara que venguts en la guerra, continuen en la seva per_versa obra destructiva. Nega la llibertat d,acció dets ene_

mics i es mostra vagament disposat a perdonar els enemicspenedits que ho puguin demostrar amb les seves obres.ó/ Segons Franco, els enemics d,Espanya eren els maxistes,

els regionalistes i fins i tot els defensórs d,una economia li_beral.

c/ lJexpressió "espíritu judaico, s,identificava amb l.afany delucre económic. Es relaciona amb l,antisemitisme que carac_teritza els moviments feixistes, ide manera especial el na_zisme alemany.d Era la manera com el franquisme denominava la guerracivilde 1936-1939.d No. El discurs de Franco perpetuava l,esperit de guera civili de divisió dels espanyols entre els qui ho eren de debó, elsfranqu¡stes, i els enemics O,Espanya.

aJ [article I fa un teóric reconeixement de la dignitat humanaper part de l'Estat espanyol. [article 2 estabL¡x els deuresdels espanyols. [article 6 fixa el carácter confessional delrégim franquista i la prohibició explícita de practicar qual_sevol culre públic no catól¡c. [articie Z estabie¡x l,obligato_rietat del servei militar. Uarticle g permet la imposiciód'altres formes de prestacions personals a l,Estat. Larticle12 reconeix la llibertat d,expressió sempre gue no s,util¡tz¡per criticar er régim franquista. [articre io ,econe¡x teórica-ment la llibertat de reunió i associació. [article 24 obligaels espanyors a ocupar-se en una activitat sociarment útir ¡,finalmen! l'article 2g fixa les bases de ta Seguretat Social.

óJ No era una veritable constitució perqué no va ser aprovatper una assemblea democráticament elegida.d Espanya era un estat confessional perqué el catolicisme erala religió oficial de l,Estat. A més, hi havia una prohibició

explícita de practicar qualsevol culte públic no católic.d No hi haüa llibertat d.expressió perqué no es podia criticarel regim franquista.el $ide 28 es important perqué estipula les bases fonamen_tab per a l'establiment de la Seguretat Social dels treballa_

dors.68

7. Principios del Movimiento Nacional

af El principi I defineix qué és Espanya (i ho fa en el sentit li-teral que va fixarJosé Antonio) i n'estableix la unitat. El prin-cipi ll remarca el carácter confessional católic de l'Estatfranquista. El principi lV insisteix en la unitat d'Espanya. El

principi V reconeix la importáncia de la família i de les per-sones i la seva subordinació als interessos generals. Final-ment, el principi Vll estableix el caracter monárquic deI'Btat i la vigéncia dels principis del Movimiento Nacional.

ül No hi ha cap diferéncia significativa entre els dos docu-ments. Tan sols cal esmentar la referéncia explÍcita quees fa a la monarquia com a forma polÍtica de I'Estat espa-nyol.

cl B poder del cap de l'Estat era gairebé il.limitat. És per aixóque els únics límits que es posaven a la seva autoritat erenDéu (que el jutiaria a la seva mor0 i la História (el judici delshomes).

C. Un exemple de depuració en l'ensenyament

ml Durant els anys trenta els docen6 de tots els nivells s'havienilentificat de manera maior¡tária amb els ideals republicansí en el cas de Catalunya, catalanistes. A més, la funció do-cent és especialment ¡mportant en la formació de les cons-É'-ciéncies. Es per aixó que, acabada la guerra, els profes-sbnals de l'ensenyament van ser objecte d'una sistemáticadepuració per tal de garantir que fossin addictes al régimfranquista.

&rl Fa referéncia al fet que en aquest any el franquisme vagui¡nyar la Guerra Civil.

ml Joaquim Xirau i Palau (Figueres, 1895 - Méxic, 1946 fouflosof. Va ser catedrátic d'institut i, més tard, de la Univer-sitat de Barcelona. Va ser membre de la Unió Socialista deCaulunya. Es va exiliar a Méxic.

lf. Les Nacions Unides contra Franco

d Ch¡aliflca el govern de Franco de feixista i recomana ques fexclogui dels organismes internacionals establerts perIONU. Recomana també la retirada d'ambaixadors i quet'estudiÍn les mesures a prendre davant un govern no de-rrncr¿tic.

,Mtl B C,onsell de Seguretat és l'auténtic órgan executiu de I'ONUit h funció principal de preservar la pau i la seguretat inter-¡ncirnals. En un principi, en formaven part onze esta6 nom-be que es va ampliar a quinze per criteris de representaciógeografica dels diferents grups de paisos membres de l'orga-úzació. EUA" Gran Bretanya, Franga, Rússia i la Xina en sónmsnbres permanents i disposen del poder de bloquejar les

&cbions si exerceixen el dret de vet Els deu restanB són es-ds per l'Assemblea General per un període de dos anys.ilnü l'aplicació de sancions i l'enviament de forces militarsrc6@s Blaus), el Consell pot prendre mesures efectives peril.rar un conflicte armat i assegurar la pau.

kposta oberta: sancions económiques, aillament diplo-nnÉtig retirada d'ambaixadors, prohibició d'entrar a l'orga-mlzació, etc.

Ururnr 1O

La guerra freda. En els anys cinquanta, la posició geográ-fica d'Espanya i el seu régim polÍtic es van acabar conver-tint en aspectes estratégics per als Estats Units.

6. Anullació del Parlament de Catalunyai de les seves lleis

o/ Pel régim franquista, l'Estatut d'Autonomia de Catalunyaera contrari a la unitat d'Espanya i, per aixó mateix, disgre-gador. Resposta oberta.

D fota l'obra legislativa del Parlament de Catalunya va que-dar anul.lada, per la qual cosa moltes actuacions iurídiquesvan restar sense cap valor. N'és un exemple l'aplicació dela Llei de contractes de conreu.

7. La repressió cultural

d Ho iustificava perqué el castellá era l'única llengua oficial i

perqué utilitzantJo es facilitava la comprensió de la restad'espanyols i dels estrangers.

b/ Era una manera de dir que el catalá no era, de feL un idio-ma própiament espanyol.

8. La dona sota el franquisme

oJ ldees importants del text de C. Gatell:¡ Durant el franquismg la dona va perdre qualsevol capa-

citat legal.o Algunes mesures: anul.lació del dret del divorci, prohibi-

ció dels anticonceptiut condemna absoluta de l'avorta-ment i instauració del delicte d'adulteri per a la dona.

o En educació: segregació escolar i menyspreu pels valorsconsiderats femenins. Ensenyament encaminat a fer quela dona assumeixi el paper de mestressa de casa.

o Limitacions laborals i exaltació del paper domésüc de ladona.

ó) Resposta oberta.cl Pilar Primo de Rivera (Madrid, 1907-1991). Era filla del

dictador Miguel Primo de Rivera i germana de José Anto-nio, fundador de la Falange. Des del 1934 al 1977 fou lacap de la Sección Femenina. Durant la Guerra Civil, or-ganitzá els serveis femenins en hospitals i centres d'aten-ció social. Entre altres cárrecs, fou membre del ConseioNacional del Movimiento i de la Junta Política, vocal delConsejo Nacional de Educación i de l'lnstituto de CulturaHispánica, i procuradora en les Corts. El 1977 fou desig-nada presidenta de l'Asociación de Veteranas de la Sec-ción Femenina, cárrec que mantindria fins a la seva mort.Uany 1983 va publicar les seves memóriet titulades Re-cuerdos de uno vido.

Valoració crÍtica: Resposta oberta.d) La Sección Femenina fou una organització creada el 1934

com a branca femenina de la Falange Española. Dirigidades dels seus orÍgens per Pilar Primo de Rivera, compartiaabsolutament els principis falangistes. Durant la Guerra Civilva donar suport als militans falangistes i a les seves famí-

6S

l¡es. Acabat el conflicte, es va centrar fonamentalment en laLrsrr¡ccié de les dones sota tres principis básics: havien deser bones cristianet bones patriotes i bones esposes. l, perdes€ompta! lhavien de mantenir semPre subordinades a

fhüne. [a Sección Femenina va adoctrinar les espanyolespertal deviüar qualsevol desig d'emancipació o de rebel'lia.

&t-+¿,.: ::

;.jr*:j ',, :1-= ;;'l:;;- :¡"-

.#'{ii#''=::'=Fl ...-' :''*dffijáF: ="l'::"'l*&*k=:rf ..,:.,.,,, .,,,

i¿i& *-q-. -: . ' -SE¿ F.. T

$f.*'--'i1.-- ;'::' : ¡:

Entre el 1937 i el 1977 foren tres milions de donesdisset i trenta<inc anys les que van fer el serveiespécie de mili femenina que va subministrar mágratuita a hospitals, meniadors ialtres institucions deter social.

Comentari de la revista Medino: Resposta oberta.