!BerguedàGarrofes a Santa Maria laTenebrosa /pàg 14

Segrestat un Sant alBerguedà /pàg 15

El grup autoanomenat "Les Pubilles deBelzebú" segresten un Sant i amenacen ambsodomitzar-lo si no es compleixen una sèried'exigències.

!BagesEls negocis d'Ausa a Irak/pàg 4

!ArreuReoberta la querella pertortures als joves de Torà/pàg 17

La llarga lluita del pobleSaharià per la seva terrai llibertat /pàg 19-20

Publicació llibertària de l�Alt Llobregat i Cardener

El Parc Tecnològic dela Catalunya Central i l'especulació

Patum, patrimoni dequi o de què?

Efectivament, massa coses i desde fa massa temps que no rutllenal consistori berguedà. D'unabanda, mentre es predica la "par-ticipació ciutadana" es practica laprohibició de facto del normalfuncionament de l'associa-cionisme. D'altra banda, la recent aprovada"ordenança de convivència ciu-tadana i bon govern de Berga"podria haver estat signada perFranco. Finalment, l'espectacleque TOTS els polítics estantdonant arrel del "cas Isanta" ésveritablement indignant.

El projecte de ParcTecnològic de la Cata-lunya Central entred'altres qüestions per-

met la capitalitzaciódels límits urbans i lacosificació del Parc del'Agulla.

La Patum ha passat a serPatrimoni de la Huma-nitat, però segueix sentdels de sempre.

D�altra banda la ciutat deBerga es consolida com abona candidata a patri-moni de la mediocritat.

"Els fets de novembre del 2004 a Berga: la Justícia tapa les ver-gonyes dels mossos que van protagonitzar l�abús d�autoritat."Condemnen a un dels encausats del CSO La Cocktelera deManresa: tota persona és culpable si ho diu la policia./pàg 4 i 10

GRATIS8.000 exemplarsII època núm. 25

Desembre 2005-gener 2006

L'okupació no s'atura a ManresaJust després del desallotjamentdel Centre Social Okupat (CSO)Na Bastardes i les dignesprotestes que va provocar,s'inaugura a Manresa el CSO LaTremenda, okupat el passat mesde març pel col·lectiu de dones"Columna Clitoriana".

L'Ajuntament de Berga fapudor

La Justícia garanteixla impunitat policíaca

/pàg 3 i 4

/pàg 5

/pàg 9

5 anys de pèsol

/pàg 6-9

Ja ha arribat l'hivern amb un fred intens, però no per això ens hem quedatglaçats, altres han sigut els motius� i no pas pocs, que quasi ens glacen lasang. I és que encara que siguem conscients de l'irracional, caòtic i injustmón en el que vivim encara ens poden sorprendre. Alguns exemples els tro-bem a les nostres comarques:Aquest passat mes de novembre han jutjat a un jove manresà acusat falsa-ment d'haver trencat un dit a un mosso durant el desallotjament il·legald'una casa okupada. Els mossos van entrar cridant i esbotzant tot el quètrobaven, el dit se'l va trencar així i no de capa altra manera. Tres anys imig de presó li demanen el fiscal i l'acusació particular al jove de Manresa, iuna suculenta indemnització pel mentider del mosso (serà per fer-se la cirur-gia estètica i escurçar-se el nas). Ens desallotgen, ens detenen, ens roben...i encara ens demanen civisme...

D'això sí que en saben, d'exigir civisme,.. de "posar" per les fotos; tot benbonic de cara a la galeria; ni gent dormint al carrer, ni gent oferint el seucos a canvi de diners, ni "botellón", ...Doncs comenceu a gestionar una altrapolítica de l'habitatge, que no t'hagin d'extirpar un ronyó per llogar un pis.Feu que el treball sexual sigui com qualsevol altre. No poseu traves perquèels joves es puguin gestionar els seus espais per fer-hi festes, concerts, xerra-des,... el què vulguin! I és que ara... de l'hipocresia en diuen civisme.

Aquest mes de novembre han posat cívicament unes quantes vegades per lafoto, han de netejar-se la cara, fer-se el demòcrata, per això van sortir quasitotes les i els polítics el 25 de novembre al carrer en contra de la violènciade gènere, (aberració social que s'està convertint en el fenomen titular deles pàgines de successos de tots els diaris). Però això no es soluciona ambDies Internacionals ni amb notícies sensacionalistes, sinó amb una transfor-mació social que eradiqui les bases patriarcals, tan arrelades, que sustentenaquesta societat..... casi na'!

Però els cívics-hipòcrites han continuat fent-se més fotos. A la de la CimeraEuromditerrània si han trobat a faltar cares, potser alguna es va quedar blo-quejada en alguna mur de la vergonya de Ceuta o Melilla, o en algun delsexhaustius controls de seguretat que no deixaven passar ni a l'apuntador, obé els hi van barrar el pas en alguna de les fronteres que es van tancar perl'ocasió, (no fos cas que es colessin els antisistema i s'encomanés la revoltasocial de França). Però bé, encara que no hi fos tothom es van posar d'acorden què s'ha de combatre el terrorisme. I aquí tornem a tenir problemes delèxic: si bombardeges a una població causant milers de morts, ets el presi-dent de la població més demòcrata del món que lluita per la llibertat; encanvi, si tires pedres per defensar casa teva, t'autodefenses per la pròpiasubsistència, ets un terrorista.

Si defenses la reunió amb els teus amics, també demòcrates com tu, ambunes extremíssimes normes de seguretat que comporten seguiment del cla-vegueram per possibles bombes, míssils apuntant al cel per possibles atacsaeris, desviació del trànsit, i una munició incalculable en mans dels policiesque et custodien estàs treballant per la democràcia i la llibertat...Costa decreure. Però si no et creus les seves paraules, protestes, formes part decol·lectius, vas a manifestacions... també et poden considerar terrorista.

Això és el que els hi ha passat a tres joves de Torà als quals els hi demanen15 anys de presó i mig milió d'euros acusats d'haver cremat caixers automà-tics quan tenien 16 anys. Aquests tres joves els van detenir sota la llei anti-terrorista l'any 2003, van patir tortures, algun d'ells encara no ha parlatamb cap jutge. Aquest mes de novembre els han fet anar a Madrid, al'Audiència Nacional per dir-los que des d'ara els hi començaran a retenir elsou per començar a pagar el deute (??) que tenen amb l'estat.... amb el quedemanen fins i tot els seus néts estaran pagant!

En aquesta societat les lleis i les presons estan fetes per mantenir els privi-legis de qui ja en té, i qui es busca la vida per sobreviure: a la presó! I quiprotesta: terrorista, a la presó! Per lliurar-te'n t'has de dir Ybarra, estarforrat de cuartos i haver robat molts i molts milions a tots els contribuents.

Per això és important i necessari poder continuar treballant amb una publi-cació com la que tens a les mans, per continuar denunciant, per continuarcriticant, perquè no ens faran callar! Ens heu desallotjat de Na Bastardes,però no heu acabat amb nosaltres, ni amb les nostres idees. Continuaremlluitant, continuarem cridant, continuarem creant espais d'autogestió, con-tinuarem creant espais de contrainformació! El que tens a les mans n'és unamostra, aquest és el cinquè any de la segona època del Pèsol Negre, cinc anyscontinuant donant la bara, obrint espais de debat, informació, crítica, pro-testa, autogestió. Aquí estem i no marxem!!!!

Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el por-

taveu de cap associació ni entitat. El col·lectiu Pèsol Negre

és obert i canviant i no representa a ningú, solament a qui

en forma part a cada moment. D'altra banda, com a

col·lectiu només intentem assumir l'editorial i les grans línies de la publicació, la resta de textos són responsabilitat

dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui que es rasqui.

Tancament d'aquesta edició: 20/12/2005

En aquest Pèsol Negre han participat: Jos, Pep i tu, Un bastard, Un, Les tremendes, Hiram Gascoine, Gbx, Barrikada,

Milicianu, Boicot preventiu, La pantera negre, Secció Sindical CGT-correus Manresa, ACSGCIG, Barrufet rondinaire,

Cunillets d�índies, Pubilles de Belzebú, Vincenzo Brandemburgo, Manuel Arcs, Plataforma NO a la MAT, El quemao, M.,

Blanka, Roger, Dos, El Obtuso, Lola de Bellaesguard, The Mentes, Plataforma contra el pla Caufec, La mona lisa, Un

Amigo, Losdelcliper.

Atenció: Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribar els vostres articles de

denuncia, pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-ho tot, tingueu paciència.

Pàgina 3: 2 de desembre, Na Bastardes desallotjada.

Pàgina 4: Inaguració del CSO La Tremenda.· Els negocis d'AUSA a l'Irak.· Condemen a un dels encausats de La Cocktelera.· Accions contra l'estatut a Navarcles.· "Ecologistas en acción" uns altres ignorats de l'anarquisme.

Pàgina 5: Algunes qüestions sobre el Parc Tecnològic del Bages.

Pàgina 6: De la participació ciutadana a la hipocresía.

Pàgina 7: Politics berguedans el pitjor de cada casa.· Patrimoni de què o de qui?

Pàgina 8: Qüestionari sobre la nova normativa municipal de Berga.

Pàgina 9: L'atenció psicològica després dels fets de Patum i el nostre Ajuntament.· Continuació del qüestionari sobre la nova normativa municipal de Berga.

Pàgina 10: La justicia garanteix la impunitat policíaca.· Negligències arxivades.

Pàgina 11-13: DOSSIER 5 ANYS DE PÈSOL NEGRE.

Pàgina 14: Violència religiosa a la Salle.· Detenció irregular dels mossos d�esquadra a l�Hospitalet.· Santíssims gois de Santa Maria la Tenebrosa.

Pàgina 15: Segresten un Sant d'una capella del camí de Queralt.· �Multicines Catalunya� de Berga explotadores!

Pàgina 16: 2005 Berga,Torà, Paris... cròniques de la repressió.

Pàgina 17: Noves esperances a Torà: reoberta la querella per tortures.

Pàgina 18: Perquè diem NO a la MAT.· Crònica del concert per l'autogestió de la informació.

Pàgina 19: Breve introducción a la lucha de liberación de los saharauis.

Pàgina 20: Sàhara occidental, tan lluny tan aprop.· Josep Massana un anarcosindicalista de Vilada.

Pàgina 21: Continuació de l'article Josep Massana un anarcosindicalista deVilada.

Pàgina 22: Llibertat i poesia.· Còmics.

Pàgina 23: Ressenyes, poesia i agenda.

Pàgina 24: Entrevista a �The Mentes�.

Sumari

I recorda...

*BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsania núm. 7 bxos,

Berga 08600. Adreça electrònica: alliberga@hotmail.com i

ateneullibertari@berguedallibertari.org Associació Cultural

Columna Terra i Llibertat (col·lectiu difusor del pensament i la

pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça

electrònica: actll@berguedallibertari.org www.berguedallibertari.org (Portal llibertari del Berguedà on trobareu les

pàgines web dels col·lectius llibertaris berguedans). Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (centre de documentació,

recerca i difusió de la història social de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de cor-

reus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: cejeb@berguedallibertari.org Pèsol Negre (publicació llibertària de l�Alt

Llobregat i Cardener): pesolnegre@hotmail.com *GIRONELLA: Associació Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anar-

cosindicat): c/ Circunvalació núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59.

Adreça electrònica: manre@cgt.es Coordinadora antirepressiva de Manresa: http://www.nodo50.org/cam/ (en

construcció) La Tremenda (centre social okupat):cantonada entre el c/ St. Salvador i el c/ Hospital al nº 24-26,

Manresa.CNT Manresa/CSO Valldaura, c/Jorbetes, 15. cnt_ait_manresa@yahoo.es *MONISTROL DE MONTSERRAT:

CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica:

cnt_ait_monistrol@yahoo.es. *NAVARCLES: Cal Carrasclet: carrasclet@gmail.com. Masia okupada Ca n'Escaiola:

canescaiola@gmail.com. *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics d'Agustín Rueda Adressa electrònica:

amicsagustin@berguedallibertari.org, CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona). Telf. : 93

837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: sallent@cgt.es. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA:

L'Alternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surial-

ternat.tk Adreça electrònica: surialternat@latinmail.com

Directori

l dia 22 de novembre almatí hi havia previst eldesallotjament

del Centre Social Okupat NaBastardes a la ciutat deManresa. Aquell mateix dia a les8h del matí es va convocar unaconcentració amb esmorzardavant l'edifici, en la qual vanassistir una seixanta de perso-nes. Cap a les 10 del matí es vaacostar un dels advocats d'oficique portaven el cas a informarsobre una notificació de jutjatson suspenien el desallotjamentamb l'argument de que tenienconstància de la concentració ino havien avisat prou efectiuspolicials. Es va desconvocar laconcentració i davant la sol·lici-tud del jutge de què se li entre-guessin les claus, la gent es vadirigir cap a jutjats a entregar-los-hi uns quilos de runa i fems.El seguici va continuar cap a laPlaça Major, on només arribarels monillos ridículament i acorre cuita es van tancar dinsl'Ajuntafems, mentre la gentpenjava una pancarta i cridavaen solidaritat amb el CSO NaBastardes. Per finalitzar es vaanar a un cèntric carrer a tallarel trànsit durant uns vintminuts, donant per acabades les

accions de solidaritat.

A finals de la mateixa setmanaes va rebre una segona notifica-ció judicial on es tornava arequerir les claus de l'immoble is'especificava que el desallotja-ment podia donar-se qualsevoldia, sense necessitat d'avisar ales ocupants d'una data concre-ta.

El dia 2 de desembre al matí esvan presentar els mossos acom-panyats dels treballadors del'empresa PAU disposats a

començar enderrocar el centresocial a cop de mall, destrossantla teulada i el primer pis.Aquesta empresa ja s'ha dedicata destrossar altres cases okupa-des immediatament després deldesallotjament evitant aixi pos-sibles reokupacions.

Com a primera mostra de rebuigal desallotjament el mateix diaes van concentrar un centenarde persones a la plaça stDomènec i es van dirigir davantde l'ajuntament, on hi havia uncordó de pitufos protegint-la. Esvan empesquinar cartells alterra mentre va durar la concen-tració plena de ràbia contingu-da. L'endemà es va realitzar unaCercavila pels carrers deManresa, assenyalant als còm-plices d'aquest desallotjament:immobiliàries, polítics, policia,bancs i propietaris de casesdesallotjades. Un centanar depersones van manifestar-se pelscarrers, pintant i empesquinantalgunes de les moltes immobi-liàries que es van tobar pelcamí. En arribar a la Benplanta-da es va penjar una pancarta i esvan clavar vàries estaques amblemes contra l'especulació. Lamanifestació va continuar bai-xant passeig avall decorantaltres immobiliàries, bancs isenyalant polítics relacionatsamb l'urbanisme municipal com

a culbapbles de l'especulació.Més avall, davant de la comisa-ria de la polícia nacional es vapenjar una altra pancarta, es vapintar la façana i es va deixar unninot que simulava i denunciavales tortures comeses per aquestcos policial. La manifestació vapassar davant la casa de la pro-pietària de la Koctelera, (aques-ta dona va provocar el desallot-jament simulant una presumtaagresió dels okupes contra ella,actualment la casa continua des-habitada i tapiada); en aquestpunt també es va penjar unapancarta i se li va decorar lafaçana. La manifestació es vadesconvocar davant de NaBastardes, on només quedavenles façanes i la porta tapiada onse'ls hi va deixar clar amb l'es-prai: TORNAREM!!

La setmana següent al desallot-jament està previst el totalenderrocament del CentreSocial, per tant en el momentque estas llegint aquestes líniesal seu lloc ja hi deu haver unsolar. L'actual propietat, la queha demanat fer efectiva lasentència de desallotjamentdicatda pel jutge, ha sabut queno pot edificar més de 3 pisos,ha fet càlculs i amb el preu queté el sól ha descobert que nopodria obtenir els beneficis queesperava, així doncs torna aposar a la venda el què ha sigutel centre social. Quan tempsestarà aquest espai convertit enun solar? Ells especulen i ensdeixen sense Na Bastardes.

NO TENIM CABUDA A LA VOSTRA CIUTAT MODEL�.EL CONFLICTE ÉS INEVITABLE!

EManresa, desembre 2005

Un Bastard

2 de desembre, Na Bastardes desallotjada

"Dissabte després deldesallotjament es varealitzar una Cercavi-la pels carrers deManresa, assenyalantals còmplices d'aquestdesallotjament: immo-biliàries, polítics poli-cia, bancs i propieta-ris de cases desallot-jades. Un centanar depersones van manifes-tar-se pels carrers,pintant i empesqui-nant algunes de lesmoltes immobiliàriesque es van tobar pelcamí.

# Cercavila de protesta al desallotjament.! Algunes de les accions realitzades durant la marxa.

El desallotjament previst pel 22 de novembre va fer-se el passatdivendres 2 de desembre. Aquesta acció en favor de l'especu-lació immobiliària i beneida per la Justícia va tenir una clara

resposta de protesta als carrers de Manresa. Després de gaire-bé quatre anys d'activitats socials i culturals autogestionades, NaBastardes va ser desallotjada, però la lluita continua.

l passat dissabte 17 dedesembre es va inaugu-rar el Centre SocialOkupat La Tremenda a

la ciutat de Manresa. LaTremenda és una okupació dutaa terme pel col·lectiu de donesColumna Clitoriana, a finals delmarç passat. La jornada vacomençar a les 11:00h del matí,moment en que es van obrir lesportes de la casa on hi haviamenjar i beure per esmorzar i ons'havia penjat una exposició. Al'exposició es podia apreciar através de fotos el llarg procés derehabilitació de l'immoble quedes de fa nou mesos s'ha dut aterme. Durant el matí i migdiavam estar pintant la façana ambl'ajuda d'un bon amic artista id'altres companyes i companysque s'acostaren a donar un copde mà. Cal dir però que en gene-ral el matí no va ser gaire conco-rregut. A les 17:00h de la tardaes va tornar a obrir les portes,aquest cop amb més èxit i quanvan ser les 18:00h va començarl'intercanvi d'experiències sobrelluites antipatriarcals entrediverses generacions. A la troba-da van venir convidades donesde diferents edats amb les quevam poder compartir inquie-tuds, opinions i vam poderconèixer realitats d'altres èpo-

ques i paral·lelismes. La xerradava durar aproximadament dueshores i un cop acabada hi vahaver pica-pica per sopar.L'actuació del grup de flamencno va poder ser però vam podergaudir de la música d'un cantau-tor que va ambientar el vespre.La jornada es va donar per aca-bada a les 23:00h aproximada-ment. Així doncs, donem perinaugurada La Tremenda.

Anirem informant del actes pre-vistos i esperem que tota perso-na interessada en el projecte ensvingui a veure.

SALUT!... I MORT AL PATRIAR-CAT!!!

L'adreça de La Tremenda és: C/ St.Salvador cantonada ambC/Hospital núm. 24-26,Manresa.

l dimarts 15 deNovembre es va realit-zar al jutjat penal de

Manresa un judici contra un joveacusat d'haver atemptat contral'autoritat, provocant-li suposa-dament lesions a un mosso d'es-quadra durant el desallotjamentil·legal d'una casa okupada. Lapetició fiscal pel jove era de 3anys i mig de presó. Per tal dedenunciar el caràcter polític deljudici i per solidaritzar-se amb elcompany encausat es va convo-car una concentració davant delsjutjats del carrer Talamanca a laqual van assistir una cinquante-

na de persones. El judici vademostrar una vegada més quehi ha un gran corporativismedintre els diferents cossos poli-cials i que no tenen cap proble-ma amb mentir si ho creuennecessari. Durant la declaraciódels Mossos van haver-hi algu-nes contradiccions (menys deles què ens esperàvem) que nohan estat suficients com per quèla jutgessa que porta el cas hagiabsolt el jove encausat. La sevacondemna final ha estat de 6mesos de presó per resistència al'autoritat, una pena de multad'uns 1.000 euros (a raó de 6euros al dia durant sis mesos) i a2.460 euros d'indemnitzaciópel Mosso d'Esquadra.

Com que fa poc que s'ha cone-gut la sentència, encara no sesap quina serà la postura deljove encausat respecte al paga-ment de la pena multa ni de si espresentarà algun recurs davantl'audiència provincial. En tot cas,seguirem informant en el properpèsol.

Una vegada més la jutgessa hapartit de la premissa que totapersona és culpable fins que noes demostra lo contrari i hadonat prioritat a la versió delsMossos per sobre de l'acusat iels seus testimonis.

Ens deteniu, ens jutgeu i ensvoleu empresonar. Però ara enstoca atacar a nosaltres!

EManresa, desembre 2005

Les tremendes

EManresa, desembre 2005

Un

Inaugurat el CSO LaTremenda

Condemnen a un delsencausats de La

Cockteleraecentment ha sortit ala llum la implicacióde l'empresa manre-sana Automóviles

Utilitarios SA (Ausa) en l'escàn-dol de corrupció del programa"Petroli per Aliments" del'ONU. Aquest programasupervisava les importacions iexportacions de l'Iraq en l'èpo-ca en què aquest país estavasotmès a un brutal embarga-ment. Tot el programa era unaimmensa trama de corrupció isuborns, que implica des delmateix secretari general del'ONU, Kofi Annan, fins amilers d'empreses d'arreu delmón, com la manresana Ausa.Els negocis d'Ausa a l'Iraq noes van aturar amb la caigudadel seu soci comercial SaddamHussein, sinó que van conti-nuar amb els nous amos del'Iraq: les forces d'ocupació

nord-americanes. En efecte,durant el 2003 i el 2004 Ausava exportar a l'Iraq, en unperíode en què el pastís de lareconstrucció el repartiendirectament el Pentàgon,USAID, el procònsul Bremer iles empreses dels amiguetsd'en Bush. Els contractes no sesignaven a l'Iraq, país amb unambient poc propici per alsnegocis, sinó en estats clientsmés segurs, com les monar-quies bananeres de Kuwait ol'Aràbia Saudita.No per a tothom la invasiód'Iraq fou una calamitat...

n l'últim número de Elecologista (45), revistad'àmbit estatal de"Ecologistas en Acción"

es publica un article sobre l'an-ti-ambientalisme i l'eco-fòbia aEspanya. Força interessant... decop l'autor, Pascual Riesco,deixa anar: "Se ha habladomucho del anarquismo ibéri-co..."! Ostres, em dic a mimateix que segur que parlaràde l'anarquisme ibèric com unmoviment amb forces trets eco-logistes (abans inclús que escomencés a utilitzar l'etiquetaeco- el naturisme llibertari deprincipis del XX ja era un movi-ment consolidat). Riesco consi-dera que en l'actualitat només

queda un reducte d'aquell anar-quisme ibèric: "[...] si hay unámbito de anarquía, dondecada uno hace lo que le vieneen gana, es el de la trastiendarural, [...]. Allí crecen como laespuma las urbanizaciones ile-gales, las alambradas, los vene-nos contra alimañas, los expo-lios arqueológicos, la caza furti-va, el chaletito autoconstruido",etc. En resum, com en altresocasions es considera volguda-ment l'anarquisme com lespràctiques d'allò que en realitatés capitalisme i especisme.Potser ningú ha explicat alsignorants i tergiversadorsd'Ecologistas en Acción el quèés i no és l'anarquisme; segurque ens agrairan que ho fem:rev is ta@ecologistasenac-cion.org

Els negocis d'Ausa a l'Iraq

RManresa, desembre 2005

Boicot preventiu

ENavarcles, desembre

Hiram Gascoigne

Pancarta penjada a Navarclesde caire anarquista contra l�es-tatut i els estats en general

tapant una de les pancartes d�ERC.

Accions contra l�Estatut aNavarcles

"Ecologistas en Acción" unsaltres ignorants de

l'anarquisme

4

a reestructuració delsector industrial bagencs'acompanya del dis-

curs que s'ha anat generantsobre l'economia del coneixe-ment, la societat de la informa-ció,... Si bé han canviat les rela-cions tècniques i socials (a dife-rents ritmes en funció del lloc)(i, per cert, a les que l'anarquis-me ibèric hauria de prestar mésatenció i superar els esquemesconstruïts en base a l'industria-lisme), la qüestió rau en el fetque des de les classes dirigentsdel Bages es ven que qualsevolprojecte si inclou coneixements,informació, noves tecnologies,innovació,... és segur que triom-fa i beneficiós per tothom. Éscom si el simple fet d'anomenarla era de la informació fos sufi-cient, com si es tractessin d'u-nes paraules màgiques queresolen tots els problemes. Isota les quals aquell projectequeda justificat. Aquest procésno és gens nou, simplement estracta de l'aplicació una vegadamés del mite del progrés i de latecnologia.

En aquest context s'està desen-volupant el projecte de "ParcTecnològic de la CatalunyaCentral" de l'empresa ProjectesTerritorials del Bages (PTB,S.A.).La mateixa empresa el presidentde la qual havia venut elsterrenys de les Torres de Bagesper a la presó. El ParcTecnològic se situarà entre laRonda Nord de Manresa, la C-16, la línia de ferrocarril deManresa a Sallent i el Parc del'Agulla, en sòl dels termes deManresa i St.Fruitós, amb unasuperfície d'unes 35 hectàrees:20 són destinades a l'ampliaciódel Parc de l'Agulla, mentre quea la resta s'hi preveu lainstal·lació d'empreses deR+D+I (recerca, desenvolupa-ment i innovació).

L'esquer que han presentat PTB(Caixa de Manresa, Cambra deComerç,...) i l'Ajuntament deManresa per a fer acceptable elprojecte al conjunt de la pobla-ció ha estat assegurar que lesactivitats que s'hi duran a termedinamitzaran l'economia de lacomarca i de la CatalunyaCentral, per mitjà de l'atracció

de noves empreses i la revitalit-zació de les ja existents; relacio-nat amb això, tal i com s'handedicat a esbombar per arreul'Alain Jordà (regidor deTecnologies de la informació i lacomunicació de Manresa, pelPSC) i PTB, que la simple presèn-cia del parc tecnològic aturarà ladeslocalització de les empresesd'aquest territori. Res de nou,aquest és el mateix discurshegemònic que s'ha utilitzat aqualsevol lloc on s'ha desenvo-lupat un parc tecnològic. En totsels casos s'ha acabat mostrantque no era del tot així, i encaramenys en un sistema capitalistaglobalitzat. Els experts (la"Comissió d'Experts"), contrac-tats per PTB, han estat primor-dials en dotar aquest projected'una base científica inqüestio-nable, del tipus "si ho diu unexpert és veritat". A tot això, calafegir-hi el fet que Tous, una deles principals empreses bagen-ques, hagi comprat l'antigafàbrica del Guix (a tocar delsterrenys del parc tecnològic) perinstal·lar-hi la seva seu central,fet que ha dotat de credibilitat alprojecte entre l'empresariatbagenc. I, per últim, com nopodia ser de cap altra manera elprincipal difusor d'aquest dis-curs ha estat Regió 7.

Centrant-me només en la qües-tió urbana, a finals de l'any pas-sat PTB va encarregar un infor-me a la Comissió d'Experts,entre els quals hi havia el biòlegRamon Folch (i la seva empresad'estudis ambientals ERF,

Estudis Ramon Folch), amb l'ob-jectiu de definir el model deparc tecnològic més adequatper a Manresa, el Bages i laCatalunya Central, i justificartambé la seva localització. Elprocediment habitual és l'encà-rrec per a determinar la millorlocalització entre diferents pos-sibilitats, però en aquest cas jaes partia d'un lloc escollit quecalia justificar fos com fos.

Fins al moment de la presenta-ció del parc tecnològic, la RondaNord de Manresa es podia con-siderar la frontera urbana de laciutat, tot i que en el planeja-ment urbanístic vigent (POUMde 1997) es preveu sobrepas-sar-la una vegada s'hagués con-solidat l'espai al sud de laRonda. Per tant, per a PTB eranecessari justificar la seva loca-lització a l'altre cantó de laRonda, sòl que a més és qualifi-cat com a no urbanitzable(l'Ajuntament de Manresa ha demodificar el POUM a tal efecte).Ramon Folch va voler deixar clarque, per una banda, la RondaNord no era una autèntica fron-tera i, de l'altra, va posar demanifest que hi ha una fortapressió urbanística sobre el Plade Bages. La solució, doncs,havia de ser el parc tecnològic,infraestructura que realmentferia de frontera entre l'espaiurbà i el rural i d'aquesta mane-ra s'avortaria algun dels projec-tes urbanístics existents alsentorns del parc de l'Agulla.

En front d'un urbanisme alta-

ment especulatiu i expansionis-ta, des de l'administració públi-ca és necessari posar límits a lesexpansions horitzontals delsespais urbans, entre d'altresraons per aturar la proliferació icreixement de les urbanitza-cions o evitar més problemes demobilitat quotidiana derivats del'increment de la distància. Peròaquesta necessitat s'ha convertiten mercaderia i, per tant, enobjecte d'especulació en el sis-tema capitalista, en el momentque l'administració ha cedit alsinteressos privats la potestatper dibuixar la frontera urbana,tal i com ha fet l'Ajuntament deManresa en relació al PTB i alseu parc tecnològic.

En la capitalització del límit urbàhi ha inclòs un perill real sobrel'expansió urbana de Manresacap al nord, del qual sembla serque les entitats del Bages quediuen defensar la comarca nohan volgut veure (entitats de laDeclaració de l'Agulla o laPlataforma "Respectem el Pla deBages"). De la mateixa maneraque el parc tecnològic ha sobre-passat la Ronda instal·lant-seen sòl no urbanitzable, ¿quèimpedeix a partir d'ara elaborarprojectes urbanístics a l'altrecantó justificant-los com la con-tinuïtat de la frontera urbanaque el parc tecnològic hacomençat? o una vegada s'hagiconsolidat aquesta nova fronte-ra, què impedeix, en la lògicacapitalista, que s'avanci de nouel front? El planejament urbanís-tic, pel que es veu, no.

En quant a l'ampliació del Parcde l'Agulla, si bé està previstampliar-lo en una superfíciequatre vegades més gran quel'actual, cal dir que aquesta estàdesconnectada del parc. I percert, el camí que uneix l'Agullaamb la seva ampliació (el camíentre l'Agulla i el Guix) tot i queestà senyalitzat està ballat pelcantó més proper al parc i sepa-rat del Guix per la carretera C-16 (eix del Llobregat); inclús elmateix Folch va dir, durant laconferència del maig, que es vajugar la vida els dies que va anara visitar els terrenys. Al marged'això, la cessió de 20 ha per azona verda no s'explica pas perla consciència ambientalista dePTB, sinó perquè convertir elparc de l'Agulla en un decoratde fons per al parc tecnològic (lacosificació de la natura) incre-menta el valor del parc tecnolò-gic, dels productes i processosque s'hi realitzin i de la imatgede les empreses que s'hi ins-tal·lin.

Aquesta manca de connectivitatentre el parc i l'ampliació haestat de les poques coses de lesque van manifestar-se en contrales entitats signants de laDeclaració de l'Agulla, per mitjàdel portaveu de la Declaració(no de forma individual cadaentitat) durant els primers diesdesprés de la presentació delprojecte. Passat un temps vandeclarar que tot i aquesta man-cança es respectava en líniesgenerals la filosofia de laDeclaració de l'Agulla. ¿Com potpassar-se de defensar la protec-ció del conjunt de l'espai centraldel Pla de Bages a conformar-seamb 20 hectàrees? Si més no laDeclaració de l'Agulla s'ha posi-cionat, cosa que no pot dir-se dela Plataforma Cívica "Respectemel Pla de Bages" (antigaPlataforma "el Bages diu no a lapresó"). Tot i que algun com-pany de la Plataforma va encetarel tema en el fòrum de la pàginaweb d'aquesta, encara és horaque algú respongui. Davant lamanca de resposta un altrecompany va escriure-hi: "us hiheu de posicionar, ja que si noho feu, potser que aleshores sique sigui veritat allò que diuenuns que el que no voleu es lapresó i tant us fot el Pla deBages". Em sembla que s'hademostrat que així és.

Algunes qüestions sobre el ParcTecnològic de Manresa

LNavarcles, desembre 2005

Hiram Gascoine

A mitjans d'any l'empresa PTB va presentar el projecte de ParcTecnològic de la Catalunya Central, amb el suport dels ajunta-ments de Manresa i Sant Fruitós (accionistes de PTB), que entre

d'altres qüestions permet la capitalització dels límits urbans i lacosificació del Parc de l'Agulla.

L�agulla

Ampliació del parc de l�agulla

Parc tecnològic

Ronda NordManresa

C-16

Bombers

Fàbrica de guix

5

# Zona on es construirà el parc tecnològic de la Catalunya central

De la participació ciutadana a lahipocresia

aldria agrair al'Ajuntament de Bergal'interès per promou-re el teixit associatiu

de la ciutat. Sense anar més lluny,el passat novembre l'Ajuntamentfeia arribar a les associacions unainvitació a una Jornada per L'a-ssociacionis-me impulsada per laRegidoria de Participació Ciutada-na, amb l'objectiu de promocio-nar-lo. Dit això ens hauríem depreguntar quines són les associa-cions a promocionar, doncs aBerga hi ha unes quantes a quino s'ha fet més que posar pals ales rodes, per no utilitzar altresterminologies.

Senyor alcalde, senyors regidors,en aquest poble hi ha unes quan-tes associacions força actives aqui no s'ha promocionat sinó totel contrari, s'ha reprimit, crimina-litzat i ofegat, i malgrat els seusesforços, segueixen vives i acti-ves, potser dins de quatre parets,perquè la cultura i la vida alcarrer s'ha deixat a la iniciativaprivada (quina paradoxa), catòli-ca, tradicionalista i institucional -que vol dir una altra volta priva-da-, perquè només es promouenaquí els interessos d'uns quants

senyorets i les seves fires comer-cials o dels titelles oportunistesde torn (a classe en dèiem elspilotes) que es dediquen a fer lapropaganda a la política social icultural de l'Ajuntament. Pensoara en la Patum, tot el lucre gene-rat al seu voltant i el poc recolza-ment i totes les dificultats quetroben determinades associa-cions no lucratives per promourealtres formes d'oci no gestiona-des per la iniciativa privada o ins-titucional. Penso en fiances,impostos, assegurances, multes,limitacions horàries, persecució...en definitiva, poca promoció imolta repressió. Aquesta és lapromoció, senyorets, la culturacega del consum, la cultura vio-lenta de l'auto de xoc, la culturacapriciosa de la tómbola o ladegradant cultura de la màquinaescurabutxaques (a la que, percert, són tan afeccionats algunspersonatges de l'Ajuntament). Ies que en aquesta ciutat, perpoder fer alguna cosa s'ha departicipar en la dinàmica de laalienació, que és la que repro-dueix lo més despreciable de lasocietat: cultura servil, consumis-ta i patriarcal. Acrítica. Vosaltres,polítics, seguiu alimentant latragèdia. En aquest context,també cal dir-ho, determinatscol·lectius apolítics (quina mane-ra més fina de dir les coses), par-ticiparan "encantats" de la sub-venció i la submissió. La pastana-ga i el pal.

Dit tot això, només desitjar-vos,il·lustres berguedans del'Ajuntament (mai tan il·lustrescom els amos a qui serviu) unbon cap d'any a la casa o restau-rant de torn banyat de bon cavacatalà i gula a tort i a dret, idesprés podeu passar per laGeneral on sempre tindreu unaronda pagada. I tant de bo usennuegueu. Nosaltres aniremamb la festa a una altra banda.Però insistirem.

CBerga, desembre 2005

Gbx

Mentre des de l�Ajuntament de Berga es manté un discurs favorable a la participació ciutadana, la pràctica del mateix consistori ésposar tots els pals a les rodes a les iniciatives de la societat civil berguedana.

"Penso en fiances,impostos, asseguran-nces, multes, limita-cions horàries, perse-cució... en definitiva,poca promoció i moltarepressió. Aquesta ésla promoció, senyorets,la cultura cega del con-sum, la cultura violen-ta de l'auto de xoc, lacultura capriciosa de latómbola o la degradantcultura de la màquinaescurabutxaques.

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Centred�EstudisJosepEster iBorràs

Ateneu difussor de les ideesanarquistes

C./ del Balç, 4 baixosesquerre.

Berga.

Distri de material alternatiuLlibreria i Arxiu Històric C./ del Balç, 4. Berga C

./ P

insa

nia

s/n

. B

erga

6

# Des de Patum l�Ajutament exigeix una sèrie de requisits per realitzarqualsevol acte per evitar qualsevol responsabilitat i impedir que espuguin fer activitats no finançades ni controlades per ells.

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Barri AnticBarri Anticc/ Sta Mariac/ Sta Maria2828ManrManresaesa

uan la política sesepara de la socie-tat com passa a lessocietats amb Es-

tat, la injustícia està servida. Ales anomenades democràciesrepresentatives els polítics, sor-gits d'una classe social determi-nada i al marge del color quediuen representar, són els enca-rregats de gestionar el controlsocial mentre roben al poble. Elspolítics solen ser personesmediocres, culturalment juste-tes, amb doble o triple moral iamb el benefici propi com amàxima. Això passa arreu. Ésuna norma aplicable a tota laclasse política.

A Berga passa com a la resta delmón. Però és que poder obser-var un espectacle tant dantescde tant a prop és realment fas-tigós i alliçonador. Després del'assassinat del nostre companyper Patum hem pogut compro-var de què estan fets els polítics,per si algú tenia dubtes.

Fem una repassadeta:

El senyor Camps, en Pola i elssuposats socialistes (com s'em-bruten les paraules de vegades).Repugnant, només mirant detapar-se les vergonyes senseimportar-los res més i sense dis-simular. Marejant la perdiu iamagant el cap sota l'ala. Ni tansols van tenir pebrots per defen-sar els berguedans davant l'a-carnissament de la seva com-panya de partit la molt despre-ciable senyora Tura.

Xoy i els suposats republicansd'esquerres (que no són ni d'es-querres ni tenen ni idea de quèvol dir ser republicà). S'agafen alpoder com a un clau incandes-cent però no són tant estúpidscom la resta. Han protagonitzatla millor interpretació, fora detemps respecte els aconteixe-ments però perfectament sin-cronitzats respecte les propereseleccions. Ara comencen a criti-car als seus socis amb gransescenes, però quan calia donarla cara callaven com...

Badia i la colla troglodítica de

Conveniència i Unció: Des delprimer moment van voler ferporca política de l'assassinat delPep. Aprofitar la situació percomprar algun vot en el futur idesgastar a l'inoperant alcalde iel seu equip, més per oportunis-me que per convicció. Una inter-pretació tant pèssima com patè-tica.

El del pepé, aquest simplements'ha mantingut en la seva líniahabitual.

Ara mateix no votaria no nomésels que no votem habitualmentper convicció o distracció sinómoltíssima més gent, perquè elpanorama fa fàstic. Realment sia les properes eleccions es pre-senta part del jovent es possibleque treguin uns bons resultats,es difícil fer-ho pitjor que coms'ha fet en els darreres vint i cincanys a Berga, tot i que a mi noem consola massa perquè nosóc creien de la religió política.Tan de bo algun dia ens deslliu-rem d'aquesta xacra social quesón els polítics. Salut i anarquia!

QBerga, desembre 2005

Pep i Tu

plaça maragall, 7

Polítics berguedans:el pitjor de cada casa

envolguts lectors del"Black Pea", ens hemde congratular per-

què finalment, i gràcies a unadecisió d'un organisme inter-nacional, la Patum ha deixat deser patrimoni dels de sempre(no cal dir noms perquè totsels coneixem) i ha passat a serpatrimoni de la humanitat.

La pregunta és: com s'ho aga-faran tot aquest seguit de per-sonatges que s'han fet la

Patum seva i l'han fet heredità-ria com si d'una monarquia estractés? Si, teniu raó, no elspreocupa el més mínim, per-què tots sabem que això de"patrimoni de la humanitat" ésmés simbòlic que res, i pertant aquesta gent seguirantenint la mateixa actitud quesempre. Només cal escoltar eldebat que aquests dies voltaper Berga sobre si s'ha de fer ono Patum el 10 de desembre.

Per cert, deixeu-me dir unaúltima cosa. Fa bastants diesvaig llegir al Regió 7 una entre-vista que feien a un cap decolla que es veu que té unafilla. I ell deia que estava con-tent perquè quan ell plegués hihauria per primer cop a laPatum una cap de colla dona.Em pregunto, també caldràcanviar la constitució espanyo-la perquè aquesta dona puguiexercir aquest "regnat" tanpreuat?

SALUT I PATUM

Patrimoni de què o de qui ?

BBerga, desembre 2005

La Mona Lisa

"La pregunta és:com s'ho agafarantot aquest seguit de personatges ques'han fet la Patumseva i l'han fethereditària com sid'una monarquia estractés? Si, teniu raó,no els preocupa elmés mínim, perquètots sabem que aixòde "patrimoni de lahumanitat" és méssimbòlic que res.

7

Qüestionari sobre la nova ordenançamunicipal de Berga

.- "És prohibeix escopiro realitzar necessitatsbiològiques a la via i

espais públics"

A Berga està prohibit respirar, imés a l'hivern que teniu mocs!Escull a qui et sembla que s'a-dreça la prohibició :

a.) Al gos de l'alcalde i a la restade població canina.b.) A tot ésser amb possiblesnecessitats biològiques.c.) A tot possible terrorista esco-pidor.d.) A qualsevol malalt amb nece-ssitats especials que no s'ajustina les que es creuen oportunespels excel.lentisims políticslocals.

S'INFORMA: L'ajuntament crearàun centre per analitzar l'ADNhumà i conèixer de qui es cadaescopit, en el laboratori tambés'analitzaran tot tipus de residusanimals.

2.- "No és permes llençar qual-sevol tipus de deixalla a la viapública, i en particular quedaexpressament prohibit llençarpapers, xiclets, closques sobreel paviment o terra, deixar-los almobiliari de la via púlica llevatde les papereres."

a.) Els avis que passen les tardesd'estiu al vall menjant pipesseran observats i perseguits.b.) És perseguirà qualsevolmenor, que encara no sigui adic-te a les drogues legals, amb elmal vici de gastar la setmanadaamb xuxeries o pipes.c.) Als assistents als partits defutbol al camp municipal seràncàstigats exemplarment a la

plaça del poble.d.) Ja que els �fumaderos� d'opihan estat eliminats, s'intentaràerradicar els menjadors depipes.

3.- "No és permès embrutar decap manera les façanes i portesdels edificis tan públics com pri-vats, i al mobiliàri urbà existenta la via pública, ni tampoccol.locar cartells o anuncis sobreles diferents senyalitzacionsmunicipals i qualsevol elementde mobiliari urbà situat a la viapública"

A qui va destinada aquesta llei:a.) Polítics en campanya electo-ral, que a més d'enviar propa-ganda a casa incrementant elsresidus municipals, enganxenals seus cartells (amb cares méslletges que una nevera miradaper darrera!) en tot tipus demobiliari urbà i edificis privats.Exemples coneguts per tots elveïns que patim la periòdica

degradació del paisatge urbà.b.) Al cleru radical luteràc.) A qualsevol persona sospito-sa de realitzar activitats o inicia-tives en les que puguin partici-par tercers.d.) Jo d'aixó no en sè, nomès sèque sóc romà!

4.- "És prohibida la venda, sub-ministrament i consum de begu-des alcohòliques:a.) Als menors de divuit anys.b.) A la via i espais públics, espe-cialment en parcs i jardins, llevaten els espais reservats especial-ment per aquesta finalitat, com

terrasses, vetlladors, festespatronals o similars.c.) Transports públics i edificismunicipals. »

a.) Es prohibeix especialmentbeure alcohol sense enriquir elsempresaris de l'oci nocturn.b.) Millor es que s'ocupi la viapública com espai lucratiu d'unspocs; tal i com fan exemplar-ment els usuaris d'un conegutbar del vall.c.) Jo nomès planto tabac!d.) Queda prohibit beure alcoholen els transports "públics" queno existeixen!

5.- "L'autoritat municipal podràsol·licitar, en el seu cas, a lespersones que exerceixin la men-dicitat i adoptar en cada cas lesmesures procedents�"

Les mesures procedents seràn:a.) Apallisar i desprès preguntarper part de la nova policiademocràtica catalana.

b.) Passar la tutela de qualsevolsopitos de mendicitat als empre-saris berguedans i a la PoliciaLocal.c.) Amagar-los dels nostrescarrers, especialment del llocson es concentra el comerç i laflor i nata berguedana.d.) Portar-los als serveis socials,on els convertiràn en nou rics!

6.- �La salubritat i la higene per-sonal quan la seva absènciapugui causar molèsties o posaren perill la salut personal ocol·lectiva"

a.) Caldria que hom pràctiques elprincipi característic de la ciutatmolta roba i molt poc sabó.b.) Queda prohibit tot treballfísic, suar és un perill col·lectiu.c.) Que sàpiguem tothom quipot disposar de una casa practi-ca la higene.

7.- "És prohibit jugar a pilota,anar amb patins, monopati, bici-cleta o similar, sempre quesuposi perill, manca de respecteo molèsties a altres persones nideteriorament dels bèns tanpúblics com privats"

Davant d'aquestes irregularitats,la solució és:a.) Com més aviat la poblaciósigui adicte a les drogues legalsmillor.b.) Millor es mirar quantes méshores de televisió sigui possible,no fos cas que ens agrades jugaramb els altres o relacionar-nos alcarrer.c.) Si l'article és cert; no calenmés infraestructures PÚBLIQUESperquè tothom pugui pràcticaresports quan desitji ?d.) Va dirigit als nous pares quees dediquen a lluir com objectesde decoració les seves cries, dinsde vehicles amb rodes, a partirde les sis de la tarda en dies d'hi-vern al carrer major.

8.- "És competència municipal la

1

Berga, desembre 2005

ACSCIG ( Amics del

civisme social, contra l'in-

civisme governamental.)

Deu mesures per fomentar la convivència ciutadana i de bon Govern

"Denúncia a qualse-vol altre, encara quesigui la teva mare,sempre que no siguires important, el ci-visme et necessita fesde policia encobertara és la teva tenim15.000 oportunitats!

8

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Si vol comprar bé i barat, tot ho trobarà a

la botiga del'Albert idel Josep

Baixada del drets núm. 11MANRESA

cartes tarot · numerologia tàntrica · lec-tura de mans · especialitat en ciris i imat-ges minerals · productes esotèrics ·energia curativa · àngels ritualitzats (pro-tecció) · teràpies de superació per agrups

Tarot telefònic. Cursets i seminaris (reiki)

938720383 / 938741438 / 647559377C/ Sobreroca 24 Manresa.

Botiangels@yahoo.es

L'atenció psicològica aljovent afectat pels fets de

Patum i el nostre ajuntament

9

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

PINTURES I DECORACIÓPINTURES I DECORACIÓPRODUCTES DE RESTPRODUCTES DE RESTAURACIÓAURACIÓPRODUCTES QUÍMICSPRODUCTES QUÍMICSAATENCIÓ PERSONALITZADATENCIÓ PERSONALITZADAPlaça d�Anselm i Clavé 4 Baixos08240 ManresaTel. 938722516 i Fax 938720581Web. www.ladrogueriamanresa.comE-mail: info@ladrogueriamanresa.com

C/ passeig, 7telf· 8321164Santpedor

instal.lació i el manteniment deparcs, jardins i plantacions detota mena a la via pública"

Hi havia una vegada un parc queés deia Lladó�

9.- " és prohibeix d'una manerageneral qualsevol acció o omis-sió que generi l'emissió d'olorsmolestes, nocives i/o perjudicialsper les persones i el mediambient."

És prohibeix de manera general:a.) Que els cotxes circulin cre-mant combustible fòssil, un delsfactors de l'efecte hivernacle.b.) Prohibit tirarse pets, és gasmetà!S'INFORMA : Gràcies aquestaaplicació el polígon industrial il'abocador municipal fan olor deroses!

10.- "Retirada d'objectes de la viapública: Objectes il.legals (còpiesde llibres, cd's i videos, roba ambmarques falses�)"

a.) Que és prohibeixin els preusabusius d'aquests objectes, aixíno hauràn de ser copiats orobats.b.) Que es fomentin editorialsque publiquin llibres d'interésacadèmic en comptes denovel.les de gasolinera (sovint esfotocopien llibres perquè les edi-cions són esgotades i com que jano estàn de moda no es tornen apublicar)c.) Tothom que tingui un disc dela copla pirineu, el copï i el passique em fa falta, no el tinc encara!

La convivència i el civisme a lanostra ciutat maca passa per nomolestar aquells que no tenenres més a fer que ser molestats,especialment pels joves i no tanjoves que no tenen res al cap� iperquè tots tenim el dret i eldeure de denunciar al nostre veï,quan fica una rentadora que tuno vols sentir o pujar cap a casa,ja sigui per les escales o l'ascen-sor, de manera que et molesta,utilizar els peus i no les ales ésun delicte en aquesta ciutat!Denúncia a qualsevol altre, enca-ra que sigui la teva mare, sempreque no sigui res important, elcivisme et necessita fes de poli-cia encobert ara és la teva tenim15.000 oportunitats!

legim al Regio7 dedijous 8 de desembrede 2005:

"L'Ajuntament de Berga haposat en marxa el servei d'aten-ció psicològica per als afectatsdel cas Isanta, segons la regido-ra de Serveis Socials, MªAntònia Carrasco.

Ara l'ajuntament es penja unamedalla de mèrits propis quanla realitat és que la seva actua-ció ha sigut totalment decebe-dora.

Des del primer moment, esconstatable, que es va produiruna commoció directa sobre eljovent assistent al lloc dels fetsi que més tard va derivar enepisodis d'ansietat, depressió,angoixa i afegint-hi por peramenaces rebudes des de l'en-torn dels agressors.

Un ajuntament "normal" dequalsevol altre municipi català,espanyol o de qualsevol racó demón més o menys desenvolu-pat en termes socials, segura-ment hauria actuat IMMEDIATA-MENT, donant suport en aques-tes persones, sobretot tenint encompte que parlem de jovent elqual psicològicament te teòrica-

ment menys elements perdefensar-se de la violència.

No sols no es va actuar des d'unprimer moment sinó que setmesos després quan molts delsafectats ja estan en un procésavançat i aguditzat d'estrèssomàtic, el "nostre?" ajuntamentes penja medalles. Set mesosdurant els quals han estat insis-tint als mitjans de comunicació

que a Berga NO PASSAVA RES,que senzillament era la hora dela justícia i que a part d'això aBerga s'ha estat respirant unambient d'absoluta normalitat.

Si la sospita que aquest "no ferres", "no actuar" es confirmésque ha obeït a consignes dePartit i de Govern Català, seriaja absolutament decepcionant,perquè:

A qui es deu en primer terme unalcalde que representa ciuta-dans, i a qui ha de garantir laseva tranquil·litat i les sevesdemandes? Tampoc no es potargumentar que no hagi hagutuna demanda social des de pri-mers de juliol, quan es va fer laprimera demanda d'atenció pelsfets d'amenaces a la General. Apartir d'aquesta primerademanda, i sobretot a través dela Plataforma per la Convivèncias'ha insistit en les reunions dela Junta de Seguiment.

La resposta era sempre lamateixa: "Ja hi estem treballant,vosaltres no us ocupeu ni preo-cupeu". Fins que al final es vahaver de recórrer a l'amenaça:"o reaccioneu o us fem una rodade premsa denunciant la inepti-tud de l'ajuntament". Davantd'aquest avís, i de la constataciód'una notícia no publicadasobre un intent de suïcidi, l'al-calde va adquirir un compromíspersonal que no va acompliradduint posteriorment que tots'havia degut a un malentèsentre la regidoria de ServeisSocials i la gerència del'Hospital Sant Bernabé.

És a dir que estem molt con-tents i més tranquils ara ques'han fet els "deures". Cal afegirque aquí l'únic que ha adquiritun compromís personal hasigut el psicòleg de l'hospitalque des del primer moment quese'l va requerir va mostrar espe-rit de col·laboració i interès, totatenent casos que la comissiód'afectats de la Plataforma lipresentava i als quals se'ls had'agrair la feina duta a termemalgrat el tracte rebut per l'a-juntament i mentre es produïenels "malentesos" entre la regido-ria de Serveis Socials i la gerèn-cia de Sant Bernabé.

LBerga, desembre 2005

Barrufet rondinaire

"No sols no es vaactuar des d'un pri-mer moment sinó queset mesos desprésquan molts dels afec-tats ja estan en unprocés avançat i agu-ditzat d'estrès somà-tic, el "nostre?" ajun-tament es penjamedalles.

La Justícia garanteix la impunitatpolicíaca

Negligències arxivades

l passat dos de desem-bre el jutjat de primerainstància i instrucció

número 1 de Berga va disposarsobreseir provisionalment i par-cialment les actuacions en rela-ció als fets denunciats per tres deles persones que van ser objec-tes d'agressions per part delMossos d'Esquadra a Berga elpassat novembre de 2004.

Recordem que, com s'explicaàmpliament el pèsol negre núme-ro 19, durant la matinada del 6 al7 de novembre de 2004 un fortdesplegament dels Mossosd'Esquadra, previ acord ambl'Ajuntament de Berga, va prota-gonitzar un episodi de violènciagratuïta, indiscriminada i injusti-ficada cap a tothom que es tro-

bava als carrers de la ciutat deBerga. En resum: cap a quarts detres de la matinada arribendavant del Bar Musical El Cau doscotxes i una furgó matrículaCME-9097, en surten un bonnombre d'agents dels Mossosd'Esquadra, excitadíssims i senseque fos visible el seu número deplaca. Van començar a fer fora lagent de davant del bar a empen-tes i poc després i SENSE QUEREBÈSSIN CAP AGRESSIÓ (mésenllà de les queixes verbals) vancarregar amb molta violènciacontra tothom que es trobavacaminant del Bar el Cau cap alBar la General. Diverses personesvan haver de ser ateses a l'hospi-tal i un noi va ser detingut acusatfalsament d'agressió a l'autoritat.Si som contundents amb les afir-macions és perquè els nostresulls no ens enganyen i perquèforen desenes les persones queeren presents allà aquella nit.El dissabte següent, dia 13, milpersones sortien al carrer perdenunciar el flagrant abús d'au-toritat protagonitzat pel cos deMossos d'Esquadra. Paral·lela-ment eren presentades tresdenúncies als jutjats de Berga i alSíndic de Greuges. També es

demanava a l'Ajuntament deBerga que es posiciones.L'Ajuntament com es habitual nova fer res. L'stalinista senyor Ribó(ICV), actual Síndic de Greuges,va tapar les vergonyes al cos deMossos d'Esquadra de la senyoraTura (PSC), antiga stalinista. Lanit després de la manifestacióuna patrulla dels Mossosd'Esquadra intentava detenir unnoi davant la General, una multi-tud que va sortir del bar va inten-tar impedir-ho. La setmana asobre eren assetjades i detingu-des a casa seva tres personesque casualment eren al capda-vant de la manifestació i "casual-ment" també (visca la inde-pendència judicial) algun d'ellsera dels denunciants de la set-mana anterior. En aquest cas eljudici de faltes es va fer imme-diatament i van ser condemnats,sense proves, a pagar una multa,tot i que nombroses personesvan donar el seu testimoni con-forme els acusats no van partici-par en els imperfectes que l'au-tomòbil dels mossos va patir. Lescontradiccions dels mossos vanser espectaculars i el jutge sim-plement va donar la raó als poli-cies, basant-se únicament en les

mentides del segurata de laGeneral Sergio Garcia Leon i finsi tot acusant penalment de falstestimoni a un persona que va direl que va passar, negant per tantles mentides del segurata.Dissabte 20 cent persones es tor-naven a manifestar davant lacaça de bruixes que el senyorFornas, amb la complicitat del'Ajuntament de Berga, havia ini-ciat contra qui s'atrevia a denun-ciar els abusos d'autoritat aBerga.

Ara la jutja de Berga diu que"resulta evident que aquest diaels agents de Mossos d'Esquadraamb carnet professional 2546,7708, 7878, 9246, 10310,10321 i 10578 van actuar en l'e-xercici de les seves funcions"(ella sap els números nosaltresno, perquè aquella nit no elsduien visibles i es van negar adir-los quan se'ls hi va demanar).La jutja segueix dient que "esprocedent de disposar el sobre-seïment provisional parcial de lesactuacions d'acord amb el quedisposa l'article 641.1 de la Lleid'enjudiciament criminal". L'es-mentat article diu que "procediràel sobreseïment provisional quan

no resulti degudament justifica-da la perpetració del delicte quehagi estat motiu de la formacióde la causa". Les denúncies vanser degudament justificades ambl'explicació detallada i verídicadels fets, aportant els �partes�mèdics i aportant gairebé unadesena de testimonis. La jutjessasembla que no ha cridat a decla-rar a cap testimoni ja que en téprou amb allò que diuen elsMossos d'Esquadra. Queda lapossibilitat de fer recurs però elsnois que aquella nit van rebre laviolència dels mossos i que vantenir el valor de presentar denún-cia i la ingenuïtat de creure queera possible que es fes justícia(creient en la separació delspoders i la independència judi-cial) han comprovat que els mit-jans que el sistema ens ofereixper defensar-nos no serveixenper a res: ni els mossos, que enlloc de protegir-nos ens agredei-xen; ni el síndic de greuges queha quedat demostrat que no ésun organisme independent; ni laJustícia que funciona corporativa-ment amb la resta de poders,sense ser independent i estant alservei de l'Estat i no dels ciuta-dans.

mitjans de desembre,en arribar-nos lacomunicació dels jut-jats, ens trobem amb

una resposta per mala sort recu-rrent en aquests casos. Hi pen-sem una estona i veiem quementre la gran majoria de pobla-ció berguedana, després d'unseguit força voluminós d'actua-cions dubtoses dels mossosd'esquadra, demana que elsagents d'aquest cos compleixinla seva feina amb al màxim decorrecció possible (en sóncapaços?) deixant de banda elstípics errors als que ens tenenacostumats. Als jutjats s'arxivauna denuncia formulada per 3persones on es denuncia una deles actuacions més criticadesúltimament, la del mes denovembre de l'any passat, on esva produir una batuda contra el

jovent que es trobava aquella nital carrer, amb uns posteriorsarguments oficials molt allun-yats de la realitat.

La setmana següent, desprésque tots tres fóssim agredits

entre molta altra gent varemdecidir que aquesta actuació nopodia quedar impune, i per això,varem presentar tres denunciesals jutjats, perquè aquells queens van colpejar indiscriminada-ment assumissint les seves res-ponsabilitats. En la denuncia,apart de nosaltres tres, s'hi vanafegir les dades de vuit personesmés que van ser presents durantels incidents, per si a la jutgessali feia falta informació addicio-nal.

Ha passat un any, als denun-ciants durant tot aquest tempstranscorregut, només varem sercitats una vegada per declarardavant del jutge uns mesosdesprés de presentar la denún-cia. I ara, ens arriba un paperet,on diu que quatre dels mossospresents van anar a declarar ique això ja li ha servit a la jut-gessa per deduir que aquella nitvan actuar com ho havien de fer.

Ens preguntem si els nostresinformes mèdics, i la resta devuit testimonis citats a la denún-cia, als quals ni tan sols se'ls hademanat que vagin a declararper contrastar les dues versions,es veu que no tenen tant valorcom les mentides dels agents dela Generalitat. Ja se sap, enaquesta societat les mentidespesen més que les veritats.

Després de conèixer tot això,arribem tots a unes conclusionssimilars. No pot ser que elsmembres integrants de l'orga-nisme encarregat de vetllar perla llibertat individual i col·lecti-va, a més de la seguretat de totala població quedin impunesdavant d'un cas de negligènciaprofessional com aquest, és a dirquan són ells mateixos els quefan perillar la llibertat i la integri-tat física de la gent. Aquesta gra-tuïtat comporta que aquestesdeficiències en la seva conducta

es repeteixin variant la sevaduresa en funció de l'humoramb que s'hagin aixecat elsmossos de torn aquell dia.

La utilitat de la policia de laGeneralitat ha quedat totalmentqüestionada, no tan sols per lamajoria de joves, sinó per granpart de la població berguedana.Com va quedar prou demostraten la manifestació de la setmanaposterior. Davant d'aquestasituació crítica per les autoritatsgovernamentals, i de manca delegitimació a l'hora d'actuar pelsmossos que estan patrullant alscarrers. Les forces obscures delpoder (Tura, no t'amaguis!) hanhagut d'aixecar la seva urpa per-què la justícia, que en la teoriaactua i pren decisions de formaautònoma, no evidenciï més laineficàcia de la policia, que pro-dueix aquesta fractura amb lapoblació.

10

"Després que totstres fóssim agreditsentre molta altra gentvarem decidir queaquesta actuació nopodia quedar impune,i per això, varem pre-sentar tres denunciesals jutjats(...)I ara, ens arriba unpaperet, on diu quequatre dels mossospresents van anar adeclarar i que això jali ha servit a la jutges-sa per deduir queaquella nit van actuarcom ho havien de fer.

EBerga, desembre 2005

Pep i Tu

ABerga, desembre 2005

Els Conillets d�Índies

"La jutjessa en téprou amb allò quediuen els Mossosd'Esquadra (...) La Justícia funcionacorporativament ambla resta de poders

Increïble però cert: les agressions comesses pels Mossosd�Esquadra el novemdre de l�any passat queden totalmentimpunes. Sembla que el testimoni de desenes de persones quevan poder presenciar com un grup de mossos agredien brutal-

ment a tothom que trobaven per davant no conta a ulls de la jut-jessa. Però algú es podia esperar alguna altra cosa d�aquesta�Justícia�? Certament la separació de poders és una falàcia.

La primavera de l'any 1998 apareixia ala ciutat de Berga el primer número deel pèsol negre i uns mesos més tard, al'hivern, apareixia el segon. Aquestdos números van ser en format fanzinei van tenir una tirada de 100 exem-plars. Va ser una petita publicació llib-ertària, que anava de dins el movimentllibertari cap al moviment llibertari. Vatenir un abast petit, malgrat que elsseus continguts fossin molt interes-sants.

Ara fa cinc anys, a les darreries del'any 2000 va aparèixer de nou el pèsolnegre aquesta vegada amb format derevista a-4 (fotocòpies A-3 doblades igrapades). Era la segona època de elpèsol negre. Ara la voluntat era quefos del moviment llibertari cap a enfo-ra, cap a tothom de la comarca delBerguedà. Malgrat la voluntat d'arribaral màxim de persones l'economia nopermetia fer grans tirades i tampocsabíem l'acollida que tindria la publi-cació i per això es va començar fent300 números de 12 pàgines que acausa de la bona acollida general vafer que passessin a ser de seguida 700números de 24 pàgines. La publicacióha aparegut des d'aleshores ininter-rompudament cada dos mesos.

Des del primer número de la segonaèpoca van començar les amenaces,primer d'uns per part d'uns skins naziscatalans (amb intimidacions person-als), després de diversos empresarisde la comarca (trucades a casa i ame-naces des de la seva premsa: Regió 7).Paral·lelament cada cop arribàvem amés gent i l'acollida de la majoria depersones era molt bona. S'esperavaque sortís el pèsol. Tot plegat ens vaanar esperonant i com que la demandaera molt gran, en comparació als 700

exemplars que podíem fer ambfotocòpies, al número 13 vam donar elpas a la rotativa millorant molt la qual-itat i ampliant la tirada fins 3000exemplars, va ser el maig de 2003.

El mes d'octubre de 2004 el pèsolnegre deixava de ser una publicaciónomés del Berguedà, i va passar a seruna publicació llibertària de l'altLlobregat i el Cardener, és a dir de lescomarques del Berguedà i del Bages,amb una tirada que ha oscil·lat des dellavors els 6.000 i els 8.000 exemplarsi ha tingut 24 pàgines. Les amenaces iintents d'intimidació han continuatdes de diversos poders (fins i tot laTura va fer servir el pèsol negre al par-lament per criminalitzar el jovent deBerga) i a través dels mitjans oficialsd'aquest poders: el periodico deCatalunya, el punt, etcètera. Nosaltresno pensem deixar de lluitar per la llib-ertat d'expressió, pel dret a la infor-mació i pel dret a pensar i viure demanera diferent.

Actualment el pèsol negre és un refer-ent de la comunicació independent icombativa, dins i fora el moviment llib-ertari. Dins el moviments llibertarid'arreu com a mitjà de lluita social ientre la població de les nostrescomarques com a mitjà independent irebel.

55 aannyyss ddee ppèèssooll nneeggrree!!

Portem cinc anys de la segonaèpoca de el pèsol negre

El pèsol negre a la premsa burgesa

Diari El punt25/06/2005

El perioico de catalunya (edició digital)10/06/2005

regió 7 primavera

2002

Diari de sessions del parlament de Catalunya 08/06/2005

Una revista anarquista deBerga ataca la conselleraTura i els Mossos

E.P.. Berga

La revista anarquista, llib-ertària i antisistema de BergaEl Pèsol Negre manté els atacscontra la consellera d'Interior,Montserrat Tura, i els Mossosd'Esquadra, en el darrernúmero. Les crítiques han sor-git arran dels fets ocorreguts ales festes de la Patum en quèva resultar mort un jove, PepIsanta, a qui la revista consid-era com un «company». ElPèsol Negre es publica sensedipòsit legal ni peu d'imprem-ta, es distribueix entre elscomerços i bars de Berga, i enalgunes localitats del Bages,fet que ha provocat crítiquesentre associacions veïnals. Enrelació amb la conselleria,assegura que les intervencionssobre el cas de Berga són«infàmies», «mentides» itambé «tergiversacions».

SUCCESSOS Ciutadans de Berga van denunciar al febrer davant laGeneralitat el risc que suposava un grup llibertari

agències

Berga. -- Ciutadans de la ciutat de Berga, capital delBerguedà, van denunciar el febrer d'aquest any a laConselleria d'Interior de la Generalitat que o els Mossosactuaven contra una banda d'anarquistes o s'acostavengreus desordres públics, segons ha pogut saber EuropaPress de fonts veïnals.

Els mateixos veïns van donar a conèixer la seva preocu-pació per la crisi d'ordre públic a Berga davant la Fiscaliadel Tribunal Superior i davant la Delegació del Govern aCatalunya.

Aquests ciutadans, que es qualifiquen de "normals, pacíficsi catalans", van demanar a la consellera d'Interior,Montserrat Tura, i al secretari general d'Interior, JordiParto, que actuessin contra una banda de "quatre nens decasa bona, fills de burgesos, que estudien a Barcelona i queposen a "caldo" cada vegada que poden els Mossosd'Esquadra de la comarca", i la policia no fa res. "¿De quèserveix tenir una policia catalana?", es pregunten.

La revista 'Pèsol Negre'

Els veïns es lamenten des de fa mesos de la distribuciógratuïta d'una revista a la ciutat, sense peu d'impremta nidipòsit legal, anomenada Pèsol Negre, que s'autoqualificade "llibertària", i que es distribueix als comerços de la ciu-tat, els quals s'anuncien amb total impunitat a la revista.Diuen que els "llibertaris" editen Pèsol Negre, que té unatirada de 6.000 exemplars i s'edita al Berguedà i el Bages,on les capitals són Berga i Manresa respectivament.

La citada revista dedica un ampli espai a insultar elsMossos, a qui titlla de gossos, els empresaris, que qualificad'"explotadors", i el Govern català, a qui dedica tota classed'adjectius.

l passat divendres18 de novembre,com cada dia, a les10:55h començava

l'hora del pati de l'escolareligiosa La Salle. Tots elsalumnes estaven al pati; hihavia una petita aglomera-ció de gent davant de lesclasses de 2n, pocs mo-ments després, va aparèi-xer un dels Germans de laComunitat (l'únic que fa deprofessor).

Només arribar va començara empenyer i a exigir alsalumnes que marxéssimd'allà, acte seguit va fotreuna hòstia a un alumne quetenia justament al davant,cert és que en aquellmoment van començar elsinsults i empeites cap almonjo.

Aquest germà, però, no ésel primer cop que agredeixa un alumne (i més d'uncop a agredit repetits copsa un mateix alumne).

Aquest cop, alumnes de

tots els cursos feien assen-tades al pati com a senyalde protesta, però; no vaservir de res, van exigir ladimissió de les aules delGermà però ell s'hi vanegar.

Així que aquest cop tam-poc s'ha aconseguit res, elgermà; segueix fent classesi segueix tenint un compor-tament irracional i violentamb els seus alumnes, i éssegur que tard o d'hora tor-narà a agredir-nos.

Sort en té ell, que resantdos Ave Maries i un PareNostre ho arregla tot, ell sique és una bona mostra depredicar la seva fe amb l'e-xemple.

ls fets del 20 denovembre de 2004

Dues persones de laplataforma popular contrael pla Caufec d'Espluguessón detingudes irregular-ment pels mossos d'esqua-dra de L'Hospitalet a la para-da de tramvia de Can Rigalt.

Sense demanar la documen-tació prèviament, el cap del'operatiu decideix portar a9 persones a comissaria idues d'elles acaben detingu-des i acusades de resistèn-

cia, desobediència, atemp-tat a l'autoritat i lesions ambpenes de presó.

El judici va demostrar lesfalses acusacions arrel deles Greus contradiccionsdels 4 mossos que vandeclarar. Al final la jutgessadicta l'absolució.

Un any després dels fetsanunciem la querella perdetenció il·legal i maltracta-ments.

Comissaria dels Mossosd'Esquadra: cruïlla delsc/San Rafael i Teide (barri laFlorida-les Planes).

Benvolgut poble de Berga,En un forat amb goig reposa, Una verge impura i fastigosa,

Santa Maria la Tenebrosa.

Conta la gent que l'ha vistaQue la molt bruta és com una revista

Badant el pap, porta per porta,I vomitant merda com una porca.

Explicava "endrogada"Sota efectes de l'encens

Que era víctima del seu pobleI tot pel seu bon compliment.

Amagava rere imatgesI una actitud de bondatUn damnós esperit críticI un tarannà endimoniat

Halitòsica destruccióQuatre caries i una pala torçada

Són morro li feia fetor,De deposició reconcentrada

Es posava allí on no la volien,Ni tant sols al seu veïnat,

I pregonava a l'unívoc,El seu discurs intoxicat

Destil·lava egocentrisme, Fins i tot pels descosits

I tant exemple pessimista,Pel poble mai havia estat vist...

Buscava aires de grandesaBoicotejant la ben entesaDesitjant posar-se al llitDes seu gloriós tripartit

S'onanitzava pensant,Que algun dia seria important

Amb un ceptre d'orfebreriaI el pubis regalimant

Peculiar successor,Posà na Tenebrosa al món

L'escardalenc de les TenebresQue vivia entre estampes i pessebres..

Però no parlarem d'aquesta descendènciaPer no perdre nos paciència,Doncs de l'art de la puteria,

N'havia fet una ciència.

Conten les avies mes avies, Que na Tenebrosa era d'unió

Que tenia el "VIP" a missaI al cel, un pavelló.

De tot el que al món succeïa, En propietat ella en parlava

I sense mes horitzó que el seu nasLa seva làpida gravava

Prenia part del que fos,Sobretot de la mentida.

I sempre ho feia més gros,Amb la seva ment podrida

Es diu que dins la gentS'hi sol trobar la bellesa,Santa Maria no tenia fons

Nomès simples arguments de mala feligresa

La Tenebrosa fou trobada en una cova,Però no pas com la de Queralt,

Era mes semblant a la que es troba,Just a sota de l'hospital.

Resarem una oració Per aquesta Santa pervertida

Una "Salve" amb devocióPer mantenir l'ànima guarida...

"Ningú vos salvi tenebrosa perquè plena en sou de ràbia

el senyor no existeix, Beneïda sou Vós

entre totes les fresques i beneït és el fruit

del vostre sant ventre, una descendència fecalò-mico-viciosa.

Santa Maria, Mare del Tenebres no xerreu per nosaltres si us plau,

ni ara ni mai! Amén!"

Per finar-ne els goigs narratsRecordi amb gràcia el feligrès

Que si no se cita un nom explícit,Aquest escrit és sagrat i lícit

Per la boca mor el peix,No caigueu en temptacióI que si algú se'n aludeixi,

Sigui seva perdició

I ja de pas, Que li caiguin a damunt les set plagues bíbliques,

Els quatre genets de l'apocalipsi,La torre de babel,

L'ajuntament, I la mare que ho va arribar a parir tot plegat,

A veure si rebenta!

Benvolgut poble de Berga,En un forat amb goig reposa, Una verge impura i fastigosa,

Santa Maria la Tenebrosa.

Vincenzo Brandemburgo (2005) "El judici va demos-

trar les falses acu-sacions arrel de lesGreus contradic-cions dels 4 mossosque van declarar.Al final la jutgessadicta l'absolució.

Santíssims goigs aSanta María la

Tenebrosa

Violència religiosa

Detenció irregular delsMossos d'Esquadra a

l'Hospitalet de Llobregat

Escrit extret de www.berguedallibertari.org

14

EBerga, desembre 2005

Losdelcliper

E

Desembre 2005

Plataforma contra el pla

caufec

15

Marina d'Or, a 9 dedesembre de 2005

Comunicat oficial

Pubilles de Belzebú (cèl·lulaberguedana)

Dins del marc d'una campanyaprogramada, la unitat operati-va de les Pubilles de Belzebú ala comarca del berguedà haassolit amb èxit la captura d'unmembre de gran rellevància delsantoral catòlic comarcal, ques'amagava a l'obaga de Queraltacompanyat d'un infant, retin-gut també fins que una investi-gació interna determini la sevarelació amb el captiu.

L'alliberament dels hostatgeses produirà quan siguin satisfe-tes les següents peticions:

· Dissolució de l'Estat delVaticà i redistribució dels seusbéns entre el poble de Trinidadi Tobago.· Retorn immediat al poblesahrauí de les illes Canàries ide les Malvines a Argentina.

· Desballestament de la flotade guerra andorrana.· Deportació a Lituània delsMormons de Salt Lake City.· Gratuïtat o demolició deltúnel del Cadí.· La línia de Molt Alta Tensió(MAT) per la Quar.· Fusió, democratització i rees-tructuració de les dues cadeneslocals de televisió. · Deu abonaments de tempora-da pel Parc d'Atraccions delTibidabo.· Inclusió del Berguedà dins lafederació Helvètica.· Exigim la Patum com aPatrimoni únic i exclusiu de laValldan.· Condonació total del deuteextern de Macedònia.· Reconversió de l'aeroport deSabadell en el cosmòdrom YuriGagarin.· Que la casa Frigo torni a ferel Tiburón i Dràcula originals.· Desratització de la cereria deBerga i posterior conversió enuna sala municipal de sadoma-soquisme; amb preus popu-lars, subvencionada perl'Ajuntament i adaptada amobilitat reduïda.· Ingrés en un compte numeratdel Royal Bank of Honduras,amb seu a les Illes Caiman, d'u-na suma total de 250.000.000

de marcs de la RepúblicaDemocràtica d'Alemanya (RDA)amb bitllets de dos marcsusats i no consecutius.

En cas que les nostres peti-cions no siguin ateses en eltermini fixat, el vostre execra-ble ídol serà desmembrat isodomitzat fins que el seurecte tingui el diàmetre de laboca sud del Túnel del Cadí.Termini fixat: campanadanúmero 7 del rellotge solar deSant Pol de Mar, la nit del dia31 de desembre de 2005.

Visca el Berguedà, Visca elsSodomites!!!

Pubilles de Belzebú"

uan, el encargado del cineCatalunya de Berga ya notrabaja en dicho cine.Después de ocho años dededicación y trabajo, aten-

diendo al público y solucio-nando infinidad de problemas,parece ser que los empresa-rios han decidido prescindirde él. Durante tiempo le hanestado presionando, hacién-dole la vida imposible.Siempre sale mas a cuenta quealguien "se canse" de un traba-jo que echarlo i tener queindemnizarle. Pero Juan no secansaba. Allí seguía día trasdía cumpliendo con su trabajosiempre con una sonrisa, apesar del ahínco que poníanalgunos en borrarla de suboca�

Pero como esto sólo no servía,empezaron a rebajarlo decategoría dentro de la empre-sa� Y allí seguían Juan i susonrisa, como siempre,haciendo su trabajo�

Finalmente, los dueños de laempresa, sin tener en cuentaestos ocho años de servicio, lehan obligado mediante coac-ciones y amenazas a renunciara su puesto de trabajo, que-dando así sin indemnizaciónalguna�

Esto es lo que éste hombre haobtenido después de tantosaños de completa dedicación aéste cine�

Y todo porqué uno se hacemayor y ya no les sirve�Todopor tener mas de cincuentaaños. Parece mentira, pero asíes la cruda realidad. ¿Qué es loque pasa? ¿Es que por hacerse

mayor, uno ya no sirve paraatender al público? ¿Dóndevamos a llegar?

Seguramente, pretenderán"rejuvenecer" la plantilla, porcuestión de imagen. Puesbien, para acabar sólo decirlesa los señores empresarios,que aunque la mona se vistade seda, mona se queda. Esdecir, que podrán seguirechando a la gente porqué sehace mayor y ya no les gusta,pero no podrán evitar que lagente acabe sabiendo la ver-dad� I la verdad es que sonunos explotadores que paganunos sueldos ridículos tenien-do en cuenta que en un cine setrabajan fines de semana i fes-tivos, que obligan a trabajar asus asalariados más horas delas acordadas sin cobrarlas(como ahora en fiestas), i queutilizan los métodos mas ras-treros i ruines para conseguirlo que quieren, como han echocon el amigo Juan.

¡Que tengas mucha suerteJuan!!

�Berga, desembre 2005

Pubilles de Belzebú

"En cas que les nos-tres peticions nosiguin ateses en el ter-mini fixat, el vostreexecrable ídol seràdesmembrat i sodo-mitzat fins que el seurecte tingui el diàme-tre de la boca sud delTúnel del Cadí.

"I la verdad es queson unos explotadoresque pagan unos suel-dos ridículos teniendoen cuenta que en uncine se trabajan finesde semana i festivos,que obligan a traba-jar a sus asalariadosmás horas de lasacordadas sin cobrar-las

Segresten un santd�una capella delcamí de Queralt

"Multicines Catalunya" deBerga: explotadores!

Abans de tancar l'edició del presentnúmero de el pèsol negre ens ha arri-bat per correu electrònic un comuni-cat informant del "segrest" de la figu-ra "d'un membre de gran rellevànciadel santoral catòlic comarcal" d'una

capelleta del camí de Queralt.Aquesta acció la reivindiquen lesautoanomenades "Pubilles deBelzebú", i a continuació passem areproduir íntegrament i literalment elcomunicat que ens han fet arribar:

# Les �pubilles� ens han fet arribar fotografíes on veiem el Sant captiu

JBerga, desembre 2005

Un amigo

# Multicines Catalunya, situat al carrermajor de Berga

'han donat moltes expli-cacions sobre els motiusde la revolta, la majoria

de mitjans han repetit la versióoficial de la policia i del governfrancès ("un grup de joves debarris marginals la majoria d'ellsimmigrants han decidit divertir-se cremant cotxes, fet que hamotivat una forta presènciapolicíaca, és necessita més madura"); els medis més "progres-sistes", si és que n'hi ha algun,donaven les culpes a la margina-ció social i a la falta d'esperancesde la gent que vivia en els subur-bis i que finalment havia esclataten forma de revolta violenta.Aprofitant la millor òptica quedóna el temps passat i utilitzantfonts presencials dels fets i latasca dels mitjans i periodistesindependents, aquesta és unintent de recopilar els fets:El 26 d'octubre un grup d'adoles-cents entre 15 i 21 anys juguen afutbol al carrer a la ciutat deClichy sous Bois (propera a Paris)de cop i volta un cotxe de policiaamb els llums i la sirena connec-tats irromp a la plaça; els nois esposen a córrer i el cotxe patrullaels persegueix, no són sospito-sos d'haver comès cap delicte,ningú els ha denunciat ni s'haqueixat i no tenen antecedentspenals de cap tipus, a pesar detot la policia els persegueix coma criminals, el seu delicte serà serafricans ja siguin subsaharians omagrebins. 3 dels nois s'ama-guen en una casa amb la malasort de ser a la vegada un sub-transformador, dos d'ells morenelectrocutats Zaid i Bouna de 15i 17 anys. Com resaven les cami-setes que lluïen els assistents a lamanifestació en protesta per laseva mort "Mort pour rien"("Morts per res")Era la gota que feia vessar el vas,la gent que malviu als suburbisno només han de suportar la

marginació social, la falta d'opor-tunitats i la discriminació comdiuen els mitjans progressistessinó també el racisme i les cons-tants provocacions dels cossosde policia, perquè a França com aEstats Units, Espanya o Catalunyapel govern i sobretot per la poli-cia ser d'un color de pell diferent,d'una religió diferent o d'unaforma de pensar, vestir, estimar... diferent a l'hegemònica esmotiu prou vàlid perquè et per-segueixin, et detinguin, et vexin iet torturin.Els ànims estaven encesos, peròel barri està de dol i pocs tenenganes de gresca. Fins que arriben les declaracionsde la policia. No volen que laseva imatge quedi tocada,comencen a donar diverses ver-sions (si els nois eren sospitosos,després si els dos nois morts no,però sí els seus companys,després que ells mai van perse-guir ningú) podien enganyar a lagent que només se'ls escoltava aells, però no podien enganyar ala gent de Clichy, ni a tots elshabitants dels suburbis france-sos que més d'un cop s'havienvist vexats tantes altres vegadespel fet de ser negre, àrab, pobre,o antisistema.. Com va passar a

Berga, la policia per justificar elsseus errors, defuig responsabili-tats, s'inventa mentides i fa pas-sar a les víctimes com a culpa-bles, tot per sortir-ne impune. Elsànims s'encenen. Cap de les ver-sions oficials s'aguanta perenlloc i la ràbia, el dolor i l'odi esconcreten amb la crema indiscri-minada de cotxes i d'edificispúblics (al ritme d'una trentenaper nit).És l'inici del Ramadà i la comuni-tat musulmana es reuneix a lamesquita per celebrar la Nit delDestí ( a fora al carrer 400 anti-avalots CRS patrullen pels carrersdeserts, fent insults racistes a lagent del barri) el seu desig és clarmarcar el territori a través de laforça i provocar. Comencen les primeres barallesentre el jovent i la policia. El 29d'octubre una granada de gaslacrimogen és llançada a l'inte-rior de la secció femenina de lamesquita de Bousquets, lesdones surten en allau perquè elgas els crema la pell i els irritaulls i fosses nassals, a la sortidasón insultades per la policia("pute, salope"), el model de gra-nada és l'utilitzat per la policia(de nou les contradiccions de laversió de la policia: primer que

no era gas lacrimogen sinó algunspray antipersona dels manifes-tants, demostradament fals, alfinal reconeixen que era una gra-nada de les que ells i només ellsutilitzen habitualment però nosaben com hi va anar a parar,quina casualitat oi? )El dia següent el ministre del'Interior francès Nicolas Sarkozyfa una polèmica roda de premsaen la qual diu que cal netejar elssuburbis de la xusma que elshabita i que cal més mà dura,concretament tolerància zero.A partir d'aquí el conflicte s'esca-pa de les mans, els cotxes cre-mats per nit passen de ser 30 o40 a primer 500, després 1.000 ifins 1.500 cotxes, el conflictedeixa de ser una qüestió delssuburbis parisins passa a totesles ciutats grans de França pri-mer i altres països europeusdesprés (Bèlgica, Alemanya,Grècia, ...) L'exèrcit estar a punt de sortir alcarrer, el toc de queda s'imposaals barris "sensibles" ningú potsortir de casa a partir de les 22h,es prohibeixen les concentra-cions i les manifestacions del capde setmana, la policia pren elcontrol militarment del barri, tot-hom passa a ser considerat

delinqüent, com passa a EstatsUnits, Espanya, Catalunya o fins itot Berga qualsevol conflicte s'u-tilitza per retallar les llibertats ales persones i imposar l'arbitra-rietat de la força policíaca, a par-tir d'ara manen ells i poden fer elque vulguin; de fet fins al febrerqualsevol alcalde o cap de policiaté la possibilitat d'establir tocs dequeda.Es detindran centenars de perso-nes a diari. El ministre Sarkozymostra la seva proximitat al fei-xisme de Le Pen, anunciant quetots els estrangers detingutsseran expulsats del país encaraque tinguin els papers en regla,és una forma de focalitzar el pro-blema en la immigració i elsestrangers, creant odi racial i unafalsa sensació de que la immigra-ció era el kit d'aquesta qüestió (al final dels 2.700 detingutsnomés eren 8 els estrangers quevan ser expulsats, un 0.3 % deltotal de detinguts)Després de 14 dies ja no es cre-men més cotxes, la vigilànciapolicíaca es fa present a totarreu, tothom és sospitós, s'esta-bleix una espècie de calmatensa, com un bosc acabat decremar, la repressió policíaca ésmàxima i la gent del barri es veuobligada a tornar a la seva pèssi-ma escola, la seva quasi inexis-tent sanitat, a la seva no-feina, ales seves cases degradades i a laseva manca d'oportunitats; totrecordant el somni que en unanit de tardor els esclaus es vansentir per un moment lliures nique fos cremant-li el cotxe al'amo, un amo que no deixa deser classe mitjana com nosaltresque per quatre engrunes de pa(hipoteca, cotxe i playstation)ens venem l'ànima.

PD: Estem intentant confirmar siMontserrat Tura ha demanat queel tió li cagui una foto delSarkozy signada. Seguireminformant.

SManresa, desembre 2005

La pantera negra

2005 Berga, Torà, París... cròniquesde la repressió

8.200 cotxes cremats, 2.700 detinguts, 8 expulsats, desenes deferits, un mort, milions d�euros perduts i centenars de nous odis

creats aquest és el balanç final de 14 nits de disturbis als subur-bis de les principals ciutats franceses.

16

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Bi.cilindrics, s.c.p. C/ Raval, s/n

08272 Sant Fruitós de Bages Telèfon i fax: 93 876 03 09Especialitat en Moto Guzzi

Fanàtics de les OSSA i DUCATIServei DERBI i KAWASAKI

Mòbil: 639 11 25 58 web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics

Persona de contacte: Pep.e-mail:bi.cilindrics@retemail.es

C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46Manresa

tel. 93873 13 50 Encara no la tens?

l dilluns 14 de novem-bre els tres joves deTorà han de viatjar aMadrid, per fer una vista

al sr. Jutge Fernando Grande-Marlasca a l'Audiencia Nazional,on se'ls fa l'acusació de perti-nença a una organització terro-rista d'índole anarquista i se'lsprocessa per delictes d'estrall itinença de substàncies explosi-ves i inflamables amb finalitatsterroristes; arrel d'una declara-ció signada sota tortura, perJVC, durant l'aplicació de la lleiantiterrorista l'abril del 2003,per ordre del sr. Garzón.

El dijous 17, a l'AudiènciaProvincial de Lleida, es presen-ten 656 signatures demanant lareobertura de la querella pertortures, presentada fa mésd'un any, i arxivada posterior-ment. La sorpesa va ser quan eljutjat no accepta les signatures,ja que inesperadament el castorna a estar en mans de lamateixa jutjesa que anterior-ment va arxivar-lo, al jutjatd'instrucció n.2 de Lleida.

Així i ara, fruit de la pressiósocial i l'inconsumible flama desuport als companys (si més no,així ho volem creure); s'obre denou la possiblitat de que siguinjutjats els implicats directes en

la tortura. Els membres de laBrigada d'Informació de laPolicia Nazioanal i els aprenentsde botxíns, els Gossoss (d'es-quadra).

Si el teatre institucional de justí-cia, no es fa el suec davant lesproves mèdiques (que eviden-cien l'alteració física amb submi-nistració d'anfetamines a comi-saria al company JVC, sota l'ai-llament que empara la llei anti-terrorista) i té en compte lesdeclaracions d'aquesta víctimade la democràcia, en que afirmaque va ser obligat a mantenir-sequiet i dret durant hores, obli-gat a mantenir-se despert iaguantant amenaçes com:

"seràs conduit a la presó, on ungrup de presos zeropositius etviolaran, mentres nosaltres (elsgossos i maderos) o farem ambla teva nòvia", o " si surts de lapresó no cal que tornis al teupoble ja que allà tothom està encontra teva pel fet de que etsterrorista"... I si la jutgesa noperd de vista el fet de que al ter-cer dia d'aïllament, fruit delsfenomens recentment explicats,JVC és ingressat a l'HospitalArnau Vilanova de Lleida i pos-teriorment traslladat al Hospitalpsiquiatric de Santa Maria, ondesprés d'un procés degenera-tiu va haver de ser ingressat a laUVI. O es mira l'informed'Amnistia Internacional de l'any2003, en què anomena aquestcas. Aquesta senyora magistra-da, sense cap mena de dubtepodrà concloure que aquí, endemocràcia, i ara, al segle XXI,estem parlant de tortures dinsde les post-modernes comissa-ries dels gossos (d'es)quadra.

Conclusió que si bé noes farà la justícia quemés d'un de nosaltresvoldríam, sí que cre-arà un nou precedentde tortures, que desegur ajudarà a d'al-tres judicis queviuen els companysd'Hospitalet, Vila-decans, Barcelona,València... Sentènciaque ens donarà forces i argu-ments per adonar-nos i fer ado-

nar que aquest sistema no ésjust, i que hi ha una guerrabruta contra la dissidència. I elque és més important en aquesttema en particular: Un reconei-xament d'aquesta tortura perpart de la institució de justíciahauria d'anul·lar el processa-ment judicial de l'AudiènciaNazi-o-anal, deixant nul·la ladeclaració presa sota tortura, enquè es basen les raons perinculpar a JVC i als altres doscompanys toranesos; tot i quesense voler cridar el mal temps,esperem que si es el cas no esprodueixi tal paradoxa de conti-nuar el procés de Madrid.

És perquè avui sembla que elsaires ens acosten a port, quedemanem el màxim suport,denúncia i solidaritat perquèaquest mal son que viuen elsnostres companys acabi elmàxim de ràpid possible, i aixíarribant a port, puguin som-miar, il·lusionar-se, riure i plo-rar; i el que és més important,projectar i decidir el propi camí,escriure el guió de les seves prò-pies vides.

Perquè la repressió és síntomaque la lluita està ben dirigi-da...ara i sempre amor, humor irespecte!

17

Degut a la pressió social la denunciaper tortures presentada per un delsjoves de Torà i posteriorment arxi-vada ara torna a estar en mans de la

jutjesa. Així doncs bones noticiespels joves de Torà en aquest calvarique els estan fent viure

"si bé no és farà lajustícia que més d'unde nosaltres vol-dríam, sí que crearàun nou precedent detortures, que de se-gur ajudarà a d'altresjudicis que viuen elscompanys d'Hospi-talet, Viladecans, Bar-celona, València... Sentència que ensdonarà forces i argu-ments per adonar-nosi fer adonar queaquest sistema noés just, i que hi hauna guerra brutacontra la dis-sidència. E

Torà, novembre 2005

Manuel Arcs

# pancarta penjada a l'autovia A2 a l'altura de Castellolí (l'Anoia).

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Passeig de laindústria 62

Noves esperances aTorà: reoberta la

querella per tortures

Per què diem No a la MAT

arlem de la Molt AltaTensió (MAT), un inne-cessari projecte d'inter-connexió elèctrica amb

l'estat francès que ja ve delsanys vuitanta, però que última-ment està d'actualitat informa-tiva als Països Catalans. L'any2007 els governs espanyol ifrancès preveuen que funcionialgun dels traçats projectatspel Principat (Sentmenat-Bescanó-Baixàs o bé Vic-Colld'Ares-Baixàs) i la contestacióva creixent dia rere dia.

Penseu per un moment el quesignificaria la creació d'unalínia elèctrica de 400.000 voltsper a una important part delterritori d'Osona, el Ripollès, elVallès Occidental i l�Oriental, LaSelva, el Gironès, el Pla del'Estany, El Baix Empordà i l'AltEmpordà, el Vallespir i elRosselló. Les torres més petitesfan 35m d'alçada (igual que unedifici d'11 plantes) i podenarribar fins a més de 46md'alçada. Aquestes pilonestenen un ample de 25m i unabase de 10m per 10m. La zonad'estassada és, com a mínim,de 60m. i la zona afectadadirectament és de 300m. Lesconseqüències d'una interven-ció d'aquestes dimensions són:

- L'alteració dels sòls i de laxarxa de drenatge, en algunscasos sense respectar zonesd'elevat interès natural o terri-toris directament declarats PEIN(com la zona Guilleries-Savassona).

- Reducció de la productivitatde terrenys agrícoles, forestalsi explotacions ramaderes,aquestes últimes pels efectesnocius dels camps electro-magnètics. El turisme verd perdla seva oportunitat.

- El risc d'incendis forestals enles zones afectades creix. Si lesestadístiques es basessin en lasuperfície cremada en comptesde basar-se en la quantitat d'in-cendis, les línies elèctriquesserien el primer responsableper hectàrea cremada.- Hem de tenir molt present laincidència sobre la salut de lespersones que significa l'exposi-ció quotidiana a la proximitatdel camp electromagnétic quegenera una línia MAT. Estudiscientífics publicats en l'any2004 relacionen de formadirecta aquest fet amb l'apari-ció de problemes de salut comcefalees, pertorbacions auditi-ves, creixement espectaculardel risc a contreure leucèmia enels infants�

Davant d'aquesta infraestructu-ra nociva la ciutadania ens hemtrobat amb manca d'informa-ció, un diàleg nul amb l'admi-nistració, política de fets consu-mats, maniobres per enfrontar idividir possibles territoris afec-tats, arguments que es demos-tren falsos�

I és que el problema va mésenllà dels territoris i personesdirectament afectades. La cons-trucció d'aquestes línies MAT té

com a única raó de ser l'incre-ment del comerç energètic ambFrança, un estat nuclearitzatamb un ingent excedentenergètic que necessitacol·locar en els mercats defici-taris (Portugal, Magreb�). Unaprioritat de les grans corpora-cions que es dediquen al nego-ci de l'energia, que exerceixenuna posició de monopoli i novolen fer cap pas cap a unmodel energètic amb fontsrenovables, descentralitzat, degeneració distribuïda, mésdemocràtic, saludable i respec-tuós amb el territori i les perso-nes.

La construcció de línies MATsignifica la perpetuació d'unmodel energètic obsolet, depe-nent dels combustibles d'ori-gen fòssil, que dóna l'esquenaa la competitivitat a mig i llargtermini de l'economia catalana ino assegura la qualitat de vidade la població. Alemanya és unaltre exemple. Des de fa anysestà reduint en gran mesura leslínies de transport elèctric grà-cies a l'estratègia de descentra-litzar la producció, augmentarla participació de les energiesnetes i desenvolupar traçats delínies elèctriques més eficients.Així ha aconseguit ser el paíseuropeu amb menys interrup-cions del subministrament. Per totes aquestes raons diemNo a la MAT, ni aquí ni enlloc!Ni enlairada ni soterrada!

La construcció de línies MAT significala perpetuació d'un model energèticobsolet, depenent dels combustiblesd'origen fòssil, que dóna l'esquena a la

competitivitat a mig i llarg termini del'economia catalana i no assegura laqualitat de vida de la població

"La construcció d'a-questes línies MAT técom a única raó de serl'increment del comerçenergètic amb França,un estat nuclearitzatamb un ingent exce-dent energètic quenecessita col·locar enels mercats deficitaris.Una prioritat de lesgrans corporacionsque es dediquen alnegoci de l' energia,que exerceixen unaposició de monopoli.

18

PManresa, desembre 2005

Plataforma No a la MAT

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

C./ Clos, 5. 1r pis.08605 Sallenttel. 938370724

SINDICAT DE MINERIASINDICAT D�ACTIVITATS

DIVERSESSALLENT

973 37 01 89Plaça Major

num.625716GósolLleida

Per més informació:

www.http:// no-mat.org/nuke

l passat 12 de Novem-bre es va cel·lebrar allocal de l'assemblea de

Joves de Sallent un concert perl'autogestió de l'informacióorganitzat pel Pèsol Negre ipersones solidàries. El concertva començar amb l' actuaciódel grup �Kòdul�, integrat perpersones de Sallent iBalsareny, que van oferir unaactuació d'una àmplia varietatestilística i va fer ballar elpúblic amb el seu so festiu. Jadesde bon principi el local esva omplir de gent, que vampoder seguir després lesactuacions dels grups bergue-dans �La Melée del Gremi� i les

seves rimes hip-hop, el punk-rock insultant dels �TheMentes� i la tralla hard-coredels Ajos Porros Band.

Finalment vam poder gaudirde la ballaruka oferida pelsDJ's. Gràcies a tots els grups itècnics per aquell concert, a lagent de l'Assemblea de Jovesde Sallent pel local i el recolza-ment, a la penya del Carnavalde Sallent per la col.laboració ia tots i totes les que hi vauassistir, per la vostra càlidesa.I gràcies finalment a la fàbricaDamm, per acompanyar-nosen tantes farres. Algun diaserà nostra, i aquell dia,només aquell dia, beurem ambmoderació.

406 entrades venudesBenefici net (entrades més barra) 2.003 euros

Gràcies a totes per seguir fent possible el Pèsol Negre!

Èxit al concert perl�autogestió del Pèsol Negre

EBerga, desembre 2005

Gbx

Balanç

Breve introducción a la lucha deliberación de los saharauis

n España vamos deeuropeos, por tantoninguna gota de sangrehabría que derramar en

estas falsas fronteras ni por losque intentan pasarlas ni defen-derlas. Vaya por delante mioposición a las malditas fron-teras en general, por culpa delas cuales la humanidad ha sufri-do consecuencias indecibles.

España como potencia colonialdesaparece del contexto mundi-al en el siglo XIX en dos momen-tos: la independencia de lascolonias americanas y la pérdidade Cuba, Puerto Rico y lasFilipinas en 1898; a partir deentonces las posesiones delnorte de África serán el últimoreducto del colonialismo espa-ñol.

El Sahara Occidental fue la últi-ma posesión colonial española,después de los hechos de Ifni(1957) y de la proclamación dela República de GuineaEcuatorial en 1968.

En 1974 hubo un primer intentode organizar un referéndum deautodeterminación del pueblosaharaui a cargo del gobiernoespañol, posteriormente en1992 y 1998 otros intentos (eneste caso a cargo de NacionesUnidas y de su cuerpo especialpara el Sahara el Minurso) quefracasarán torpedeados por elrey de Marruecos.

El destino del Sahara Occidentalse resuelve en unos años (1974-78) en los cuales existe unpanorama político en Españamuy inestable ( la lucha revolu-cionaria iba en alza mientras ladebilidad del régimen junto a laagonía del dictador eran evi-dentes)que coincide a la vez conla necesidad de las potenciasoccidentales de apoyar la mo-narquía marroquí como garantíade sus intereses ante el peligrode extensión de regímenes másradicales ( tipo Argelia o Libia)momento que fue aprovechadopor Hassan II para iniciar la

Marcha Verde (proceso de colo-nización del área saharaui porparte del régimen marroquí).

El 14 de Noviembre de 1975 sefirman los acuerdos tripartitosde Madrid entre España,Marruecos y Mauritania pormotivo de los cuales España seretira del Sahara Occidental yrenuncia a los derechos españo-las sobre la que era hasta esemomento provincia n.º 53 ( apesar que días antes el actualrey de España en visita a la zona,decía en discurso grandilo-cuente para arengar a la tropa: "derramaremos hasta la últimagota de sangre en la defensa deaquel territorio".

Las poblaciones saharauisfueron rodeadas con alambradasde espino para impedir su huiday se cedieron a los gobiernos deMarruecos y Mauritania lasfichas policiales sobre saharauisafectos al Frente Polisario.

El pueblo saharaui empezó sularga marcha por el desiertohuyendo de las represalias de lasnuevas fuerzas de ocupación yde los colonos que los atacabancon extrema violencia. Se calculaque un 10 % de la poblaciónsaharaui perdió la vida en suhuida; la causa principal de tanelevada mortandad fueron losbombardeos con napalm.

El Frente Polisario es quien orga-niza y coordina el éxodo y lacreación de campamentos deacogida a los miles de refugia-dos que continuamente llegan alos campos, ( la mayoría encondiciones pésimas) tambiénorganiza un frente para parar elgolpe y la penetración de lasfuerzas armadas marroquíes yplantarles cara. Tienen que con-seguir ayuda y les falta de todo:medicamentos, tiendas, mantas,alimentos, armas...

El Polisario proclama la RASDRepública Árabe Saharaui y

Democrática y crea el ELPSEjército de Liberación PopularSaharaui de 10.000 hombrescon una lucha admirable golpeay desaparece y otra vez a lasfuerzas de ocupación. El deagosto de 1979 Mauritania inca-paz de soportar una guerra deeste tipo firma un tratado de pazcon el Frente Polisario y se retiradel territorio; inmediatamente esocupado por las FuerzasMarroquíes, debido a la fuertepresión del Polisario, el gobiernomarroquí inicia en 1980 la con-strucción del primer murodefensivo para impedir las incur-siones del Polisario, en 1982 seconstruye el segundo y mástarde un tercero con 2500 km yunos 5 millones de minas a sualrededor. Los militares marro-quíes desplegados en el Saharason más de 150.000

Fruto de la presión militar saha-raui el rey de Marruecos anunciaen 1991 que acepta el plan depaz diseñado por la ONU y la cel-ebración del referéndum deautodeterminación, el tiempo hademostrado que solo era unaestrategia para que el Polisariocesara con el hostigamiento alque les tenía sometido; el tiem-po jugará a su favor, la ONU esincapaz o no tiene ningunavoluntad de hacer cumplir aMarruecos los acuerdos firma-dos.

Las ¾ partes del SaharaOccidental ocupadas porMarruecos están cada día másmarroquinizadas, los saharauismalviven humillados por la ocu-pación militar y sus familiassiguen esperando en los campa-mentos de refugiados de Argeliaque la comunidad internacionalfuerce la voluntad de Marruecospero las esperanzas se agotan.

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicacióc/ de la sabateria

(Manresa)

casal els carlins cuina vegetarian

a

El Sahara Occidental es todavía hoy la última colonia de África.Mención a parte merecen Ceuta y Melilla con su alambrada dela vergüenza, donde se asesina impunemente a los pobres

africanos que huyen de la miseria y las guerras; sin duda Ceutay Melilla son de África.

ESallent, novembre 2005

El Quemao

19

$ Massificació de la �presó negre� a la ciutat Aaíun

"las ¾ partes delSahara Occidentalocupadas por Marrue-cos están cada díamás marroquinizadas,los saharauis malvi-ven humillados por laocupación militar ysus familias siguenesperando en los cam-pamentos de refugia-dos de Argelia que lacomunidad interna-cional fuerce la volun-tad de Marruecos perolas esperanzas seagotan.

egurament qualsevolpodria donar opinionsben argumentades sobreel que està passant a Irak,

el conflicte israelià-palestí o el casde Txetxènia, (neocolonialisme,guerres per petroli, manca abso-luta de respecte als dretshumans, tortures, lleis antiterror-istes feixistes, etc.. però més difí-cil és (per mí el primer) estar beninformat sobre un greu conflicteque passa al costat de casa nos-tra i en el qual el govern espany-ol i té tant a veure: El conflicte delSàhara Occidental.

La premsa occidental gira els ullsdavant una de les més gransinjustícies a nivell polític i col·lec-tiu que es produeix en l'actuali-tat, l'aliança entre els països occi-dentals (principalment Espanya,França i els Estats Units) amb elMarroc, sumat a la fèrria censuraque es fa a qualsevol periodistaestranger que intenti transmetreinformació aconsegueixen evitaruna conscienciació a gran part dela ciutadania per aturar aquestasalvatjada. El govern marroquíassassina, tortura, fa desaparèix-er opositors i viola nombrososdrets humans a qualsevol queconsideri sospitós de simpatitzaramb el moviment independen-tista dels sahrauís (és a dir qual-sevol sahrauí). Amb la complicitatdels països occidentals i la inop-erància de l'ONU incapaç de fercomplir ni una de les seves res-olucions, ja són 170.000 els refu-giats que malviuen als camps derefugiats de Tindouf (Algèria),més els centenars de presos de laPresó Negra de El Aaiun on elterme drets humans és tan utòpiccom la llibertat.

En els darrers mesos la intensitatde les revoltes sahrauís s'haintensificat, fins i tot s'hacomençat a parlar d'una Intifada,com més agressions, mésrespostes, i com més respostesmés repressió. L'espiral de violèn-

cia s'intensifica i no es descartaque el Front Polisari torni a la llui-ta armada, la comunitat caldràesperar a que sigui massa tardcom a Palestina o TimorOccidental?

El 1991 la ONU va aconseguir queel Marroc signés una resolucióper la qual es comprometia a con-vocar un referèndum per l'au-todeterminació del SàharaOccidental, com podeu suposarpaper mullat (Marroc no convo-carà mai un referèndum que sapque perdrà), pels governsd'Espanya, França i Estats Units elgas, el petroli i l'aliança d'un paísestratègic valen molt més que lalegalitat internacional (resolu-cions de la ONU o sancions delTribunal Internacional de LaHaya) o que la justícia, llibertat osupervivència dels sahrauís.

Des d'aquí només podem soli-daritzar-nos amb la seva lluita iinformar per tots els mitjans quepuguem de tot el que està pas-sant, esperant que més tard omés d'hora per una via o per unaaltra aconsegueixen la seva lliber-tat.

SBerga, novembre 2005

La Pantera negra

Sàhara Occidental: tant lluny,tan a prop

20

Per més informació:www.wsahara.net/es.wikipedia.org/wiki/Frente_Polisariowww.minurso.unlb.org/www.spsrasd.info/index.htmlwww.es.amnesty.org/actua/sahara_sep05/www.uv.es/~pla/alteritat/presahar.htmcanarias.indymedia.org/mod/comments/dis-play/12274/index.phpwww.spsrasd.info/sps-200204listepris.html

"El govern marroquíassassina, tortura, fadesaparèixer oposi-tors i viola nombrososdrets humans a qual-sevol que considerisospitós de simpatit-zar amb el movimentindependentista delssahrauís.

finals dels anysvint, Ribes deFresser (Ripollès)vivia un moment de

gran moviment, esperonat perla construcció del tren crema-llera de Núria. I allí van arribarper treballar en aquesta obrados germans de Vilada, enJosep (Vilada, 30/09/1908 -Perpinyà, 21/11/1986) i enVicenç Massana Casòliva(Vilada, 24/01/1915 -19/09/1987). La vida allà, tre-ballant colze a colze amb gentvinguda d'arreu, segur que elsva aportar moltes coses; peròde les coneixençes que vanfer, la que va deixar mésempremta fou una jovenetanascuda a Castellar de N'Hug.Treballava en una fàbrica tex-til, ofici que havia après sentencara una criatura a Puig-reig; es deia Dolors VilaltaPujol, i aviat van congeniaramb en Josep. Però la feinase'l va endur a la Cerdanya,deixant a Ribes la Lola i el seugermà petit, això sí, haventpromès a la Lola que un diatornaria a buscar-la. I va tor-nar. El 1933 la parella es casai se'n va a viure al número 5dels Clotassos de Vilada, unpoble que alehores tenia uns800 habitants. En Josep treba-llava de paleta, sovint fora deVilada, i la Lola era mestressade la casa, una casa que van

saber que estava construïdadamunt d'un antic pou d'ai-gua. En Josep no va parar decavar en una habitació finsque va trobar el pou; i així laLola va ser de les poques per-sones que tenien aigua a casai no havia d'anar a la riera.

El 14 de gener de 1934 hi haneleccions municipals a Vilada,i s'hi presenten dues llistes:La Lliga Catalana i l'Agrupaciód'Esquerra Republicana deVilada; en Josep el trobem enaquesta llista d'Esquerra. Va avotar un 60% del cens, 282persones -de les quals 125són dones-; La Lliga obté 158vots, Esquerra 123, i hi ha un

vot nul. Formen governJoaquim Vilaplana, RamonSantandreu, Ramon Viñas iJosep Sans, de la Lliga; iRicard Picas Bars i Josep CunillPujol (d'Esquerra).

Un parell d'anys més tard, enel padró d'abril de 1936, enJosep consta com a paleta quetreballa per la Generalitat, i laseva companya, la Lola, cons-ta com a rodatera a la Fàbricade Teixits Eugeni Valeri (CalMeya). Precisament allí vaensenyar l'ofici a mitjans dejuliol a Teresa Comellas Puig,que després de la guerra escasaria amb el seu cunyatVicenç. Fou just tres dies des-pués de l'entrada de la Teresaa la fàbrica que esclataria larevolució que va aixafar el copd'Estat militar. Fou llavors quees va decidir socarrar unamiqueta l'esglèsia parroquial;en aquells moments l'Esglèsiaja s'havia posat al costat delsfeixistes, i del cop d'Estat i laguerra en van dir croada, i elcabdill feixista va resultar queho era por la gracia de Dios�;estant així les coses el mínimque els hi podia passar és quese'ls socarrimés una miquetal'esglèsia. I encara ara fan elploricó recordant-ho, mentresegueixen amb el seu discursreaccionari des de la COPE ien les manifestacions del PP.En fi, l'esglèsia de Vilada vacremar, però la bona gent deVilada va respectar la vida del

Josep Massana un anarcosindicalista

de Vilada

AVilada, novembre 2005

M.

"l'esglèsia de Viladava cremar, però labona gent de Viladava respectar la vidadel mossèn, que pas-saria la guerra enuna casa de pagèsdels afores, i cam-paria pel poble senseproblemes. Van fermal fet, ja que elmolt fill de puta alacabar la guerra esdedicava a delatar iacusar la gent delComitè i a tothomque fos mínimament�roig�.

$ Massificació de la �presó negre� a la ciutat Aaíun

21mossèn, que passaria la guerraen una casa de pagès dels afo-res, i camparia pel poble senseproblemes. Van fer mal fet, jaque el molt fill de puta al aca-bar la guerra es dedicava adelatar i acusar la gent delComitè i a tothom que fos míni-mament roig. Sense anar méslluny, el germà d'en Josep -enVicenç- va passar una anys depresó després de la guerra grà-cies al mossèn dels collons; elmateix li passà a l'ÀngelTorrens Camprubí, i a tantsaltres.

El 28 de juliol de 1936, esformà oficialment el Comitè deVilada, amb Ricard Picas Bars(ERC), Josep Cunill Pujol (ERC),Josep Massana Casòliva (CNT),Àngel Torrens Camprubí (CNT),Lluís Padullés Sans (ERC),Antoni Torrabadella Ripoll(CNT), Recaredo Bellés García(UGT), Joan Padrosa Diumenjó(CNT), Benet Deu Espelt (UGT),Josep Sabata (CNT), JaumeSoler (CNT), Anton Santanach(UGT), Josep Soca (UGT),Ramon Ribera Calderé (ERC)� .En aquest temps la carreteraque travessa el poble passà adir-se carrer Ferrer Guàrdia;l'actual Hotel es convertí en uncentre per a refugiats; etc. El16 d'agost s'expulsà del pobleal secretari Selva "per feixista"segons consta literalment enacta; aquest individu, caciquil icorrupte, va ser convidat a dei-xar el poble si no volia que libuidéssin un carregador a l'es-tomac. Feia uns vint anys queera secretari de l'Ajuntament i,des de 1921, era també secre-tari de l'Ateneo Viladense, unasocietat monàrquica i conserva-dora presidida per Jaime ViñasGuitart i José Ferrer Viñas.

La CNT tenia el seu local al cos-tat de l'Hotel, al carrer FerrerGuàrdia, i comptava almenysamb la secció de paletes, de laque formava part en Josep.Altres membres de la CNT erentreballadors tèxtils (AntonTorrabadella és teixidor), altrestreballadors de la central elèc-trica de Teodor Miralles (ÀngelTorrens Camprubí, JoanPedrosa Diumenjó�).

En el primer Comitè en Josepformaria part de les comissions

de Foment i de Governació, i enla reestructuració del 18 d'oc-tubre passaria a Foment, Obresi Treball. Després de presentarla dimissió a partir de maig de1937, el 6 de juny és substituïtper Jaume Soler (CNT), i marxaal front. L'hivern de 1939 lestropes feixistes van entrar alpoble, i aviat va acabar la gue-rra. Al capdavant del'Ajuntament es van posarJosep Ferrer Viñas -l'amo de laprincipal fàbrica textil de lapoblació, inclús durant la gue-rra- i, de nou com a secretari,en Selva. I va començar larepressió. Aviat va marxar delpoble la Lola, sense saber resdel seu company, a peu cap aRibes. Allí havien rebut cartad'en Josep, ferit en un hospitalde campanya a Caldes, demanera que van suposar quel'haurien dut a França; i la Lolava seguir cap a França, on alfinal es trobarien i intentarienrefer la seva vida. En efecte, enJosep havia entrat a França perPortbou el 5 de febrer i haviaestat a l'hospital de Perpinyà iposteriorment a un hospital dela regió del Loire. Un cop resta-blert col·laborà una temporadaen aquell hospital, i despréscomençà a treballar per « Éta-blissements Sainrapt & Brice »,el 26 de desembre de 1939.Fou paleta i posteriorment capd'un equip de paletes a les can-teres de Fontpedrosa i Thues, ides del 6 d'octubre de 1947 aRoquefort de Sault (Aude).

El setembre de 1950 era capd'un equip de paletes aRoquefort i pertanyia a laFederació Local de la CNT d'allà(l'1 de setembre de 1944 s'ha-via afiliat de nou a la CNT); totsemblava anar bé, però el dia 7el Ministre d'Interior francès vail·legalitzar el Partit ComunistaEspanyol a l'exili, i aquellamateixa matinada les redadesvan ser nombroses. En Josep ila Lola van veure astorats comun munt de furgonetes de lapolicia s'aturaven davant casaseva, baixaven homes benarmats, els tiraven la porta aterra, els apuntaven i s'enduienen Josep. El van deportar aCòrsega acusat de comunista.Immediatament la Lola vacomençar a moure fils per treu-re'l d'allà. El dia 11 Josep

Peirats Valls, Secretari Generalde la CNT a l'Exili, escrivia alPrefecte de l'Alta Garona expo-sant-li el cas i certificant que enJosep era afiliat a la CNT -i pertant enemic del PCE-. Es vacomptar també amb el Serveide Protecció i Ajuda alsDemòcrates Espanyols, amb uncertificat de bona conducta del'alcalde de Roquefort (20 desetembre), un certificat de l'em-presa on treballava (12 desetembre), que diu que "cetouvrier nous a donné entièresatisfaction", cartes de lesFederacions Locals de la CNTde Fontpedrosa i de Roquefort,etc. El 23 de desembre en JoséBarber, de la Federació LocalCNT-Roquefort escriu a JosepEster Borràs per fer-li conèixerel cas. En aquesta carta Barberdiu que han sabut -per laComissió Intercontinental deCNT- que el Ministre del'Interior havia ordenat l'allibe-rament d'en Josep, i es pregun-ta per què després de tant detemps no s'ha fet efectiu enca-ra. Ester respon que, en efecte,li constaque el

Ministrede l'Inte-rior haviadonat l'ordre d'alli-berament. Queper què no l'hanalliberat encara...?"Largo sería situviera que expli-carte en detallelos motivos quelo han impedi-do; por otraparte, no creoprudente hacerlopor carta", diuEster. Així que,ara per ara, ensquedem sensesaber exac-tament elsm o t i u s .Mentrestanten Barber i laLola s'entrevis-taven amb tothom quipugués ajudar, fins i tot

algun Diputat. La Lola acabariaanant fins i tot a Còrsega, pertal d'estar amb el seu company.El 10 de març de 1951, JoséBarber escrivia de nou a Ester:"Hoy he recibido una carta delcompañero Massana de Corse yen verdad me impresionan suslamentaciones, así como ladeterminación que en su esta-do desesperado me dice que sino hay otra solución antes depasar por lo que no es se iría aEspaña. [�] Te pido me digastu impresión si hay algunaposibilidad de que recobre sulibertad pues si no la hay, condolor se lo comunicaré y élmismo que determine [�]".Aquesta és la darrera carta deque disposo referent al cas;finalment, l'alliberament fou elmarç de 1952.

I una altra vegada, JosepMassana i la seva companyatornaven a la lluita per refer laseva vida i seguir endavant. Iho van aconseguir. Un tempsmés tard van comprarun terreny a Perpinyà is'hi van fer primeruna barraca defusta, on

vivien mentre en Josep va anarconstruint una caseta. Allí vanviure moltíssims anys, en Josepfins la seva mort, el 1986, i laLola fins fa un o dos anys.Actualment viu propd'Estrasburg amb la seva filla,el gendre i el tercer dels seusnéts, i fa pocs mesos encara vatornar a Ribes. Quan m'explica-va la seva història, deia que liagradava parlar-ne, perquèaquestes coses no s'han d'obli-dar. Jo penso el mateix. Peraixò aquest escrit, un gra desorra contra l'oblit.

* Les dates de naixement sónaproximades, ja que en

diferents documentsapareixen diferentsdates.

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Estació, 16 - Telf 837 08 02 08650 Sallent

DESAYUNOSTAPAS VARIADASPLATOS COMBINADOS

còmics

és que davant d'aquestasocietat, tristament fona-mentada en tan sols unparell, o tres, de dogmes i

principis als que sovint s'adjec-tiven d'ètics, morals, bàsics,fonamentals o democràtics,un/a se sent l'espectador/amés integrat en l'obra més imés fantàstica, més i mésterrorífica, més i més trampo-sa, l'obra que minimitza la lli-bertat, subtilment i cínicament,però entre les llanternes delsacomodadors (o acomodado-res, no hi caiguem tampoc...) iles persones de davant, entu-siasmades i orgulloses d'aquellgran espectacle, ens oblidemde recordar que aquella obra ésla vida, que és l'interminableassaig d'una obra que, segura-ment per sort, mai s'estrenarà.La repressió i l'abolició de la lli-bertat es porta a terme d'unamanera tant cínica que, perexemplificar la situació (imagi-neu-vos en el gran teatre...)explicaré una petita anècdotaque narrava l'autor d'un llibreque llegia l'altre dia, una anèc-dota que, per simple que sigui,representa bastant encertada-ment una existència perforadade buits mediàtics que d'algunamanera s'han d'omplir per evi-tar tal dissolució (per impedir,a costa del que sigui, que elsuposat final de l'obra acabiamb un miserable i apocalípticdesenllaç). L'autor en qüestió

va anar a comprar i a la bossaque li van donar per a guardarl'objecte (la qual de ben segurdevia ser de plàstic, i si pot serdel més contaminant i no-degradable, millor que millor)hi havia escrit "compro: pertant existeixo", i així, amb qua-tre mots un/a queda absoluta-ment immobilitzat/ada, afuse-llat/ada per un bombardeig dedemagògia perversa que massavegada s'amaga sota una petitacapa de poesia (escrita amb unfred i correcte estil literari iamb una perfecte, morta ienganyosa estructuració deversos) o sota un tel intel·lec-tual, crític, pensat iintel·ligent. Per tant, amb unfet, el de manipular i reprimirutilitzant com arma corrosiva elconsum, ens carreguem, depas, i ja que hi som, a unaquants abismes de coneixe-ment i pensament i a una poe-sia que l'únic que deu fer és fernosa, "els deu fer massa lliures"(deuen pensar).

Doncs per una vegada l'encer-ten. L'encerten perquè el valorde la paraula, les creacionsàcrates, les utopies inventades,re-inventades o disfressadesd'invenció i l'energia i el senti-ment del poeta que l'únic quevol és ser poema són els quemai, però mai, podran ser aca-parats i trinxats per les devas-tadores mans d'un capitalismeagressor i violent, senzillamentperquè no hi cap, senzillamentperquè la paraula, el vers i la

sensació, en tant que són i dei-xen de ser, queden allunyats dequalsevol tipus d'invent humàfeixista i opressor, de qualsevolpensament únic i de qualsevolprivatització del saber i delsentir.

Permeteu-me ara, doncs, citar aun gran amic, a un gran poeta,a una gran sensació amb cosde persona, a un malabaristade lletres i a un lluitador que técom a única arma la tinta: "Handit els Déus que tot anirà béfins que no vagi malament,metges i economistes estanamb ells, només els poetess'han quedat al marge, disfru-tant de la posta de sol".

ICasserres, novembre 2005

Blanka

Llibertat i poesiaSovint "tot demana una miqueta més de calma, i el cos demana una mica més d'ànima...",

sovint, massa sovint.

22

"el valor de laparaula, les creaci-ons àcrates, les uto-pies inventades, re-inventades o disfres-sades d'invenció il'energia i el senti-ment del poeta quel'únic que vol és serpoema són els quemai, però mai, po-dran ser acaparats itrinxats per les de-vastadores mans d'uncapitalisme agressori violent.

TU DIFUS

Un imaginari i persistent tirabuixom'escanya les entranyes

empès per la força de la decepcióguerra civil d'orgàns vitals

batalles de fel a l'americana:sense escrúpols

tututututututu

per fi, sol.

TRENS

Tip de veus superficialspetits dictadors sense discursi la rutina de la veu mecànica:

Sant Cugat, Sant Joan, Bellaterraveu ferroviària

monarquia del desànim

ECO

Em vull sordentre les veus del xiuxiueig

malaguanyada voluntat de bordrecaic esgrip rera esgrip

m'ofego captiu de la cobdícia del safareigsúbdit gandul de les veus del desordre

Lola de Bellaesguard (Berga)

23

Queda poca tinta per descriure el nostre context i perescriure alguna història de lluita col·lectiva. Per escriureel nostre propi text. Per escriure paraules vives, paraulescrítiques i plenes de ganes d'esquitxar les emblanquina-des parets del cinisme democràticoparlamentari�; asèp-sia capitalista que ens envolta i s'imposa.

En Joaquim Jordà passa de la tinta a les imatges amb quedocumenta realitats esborrades i paraules silenciades quepodem sentir properes tant en el temps com en l'espai:ens hi apropa des d'un enfoc que no busca espectadorssinó actors; que no busca personatges sinó persones.Amb el documental 20 años no es nada Jordà continua lahistòria col·lectiva de vint anys enrere fins a l'actualitat,amb les vides de cadascuna de les persones que visquereni lluitaren a la fàbrica Numax*. Així, ha seguit elaborant documentals com aquest, en que, tal i com ell diu i fa,el director i tot el seu equip són aquells qui treballen a partir de provocar situacions. Aquesta vegada ho hanfet recuperant i aportant imatges per reflexionar al voltant de com han viscut el procés d'una generació que esdespulla davant de nosaltres, caminant des dels temps de la transició espanyola cap a l'actual monarquia par-lamentaria, el desenllaç de la reconversió industrial i la consolidació d'una democràcia capitalista.

Els relats de vides marcades a la fàbrica Numax, ara tornen generosament compartits per cadascuna d'elles totteixint una memòria oral i visual de la lluita social i personal, de les seves trajectòries vitals, de desencants, deconviccions, de sentiments, de decepcions, de realitats, de resistències, de dol� que representen, així, uns tes-timonis importants ( imprescindibles diria, inclús ) a l'hora de conèixer com estan les que sobreviuen dignamentd'aquells que "corrien davant dels grisos"�

Qui vulgui que vagi a veure aquesta pel·lícula. No li serà indiferent. D'unes que s'han emocionat en veure-la.

Agenda llibertàriaressenyes20 años no es nada (film documental)Joaquim Jordà, 2005.El mónDos

Arturo, explica el cas d'un noi de 25 anys el març de 1988quan els metges Guix i Rubio li van aplicar una dosi exces-siva de raig gamma al cervell per curar-li una neurosiobsessiva, produint-li una radionecrosi profunda, tambéconeguda en el món mèdic com "cervell literalment cre-mat", que li va ocasionar la mort després de 5 anys de pati-ments indescriptibles la nit del 26 i 27 de desembre de1993 a l'edat de 30 anys.

El llibre és el testimoni directe de la seva mare, IsabelFerragut, la qual va desgranant tot el procés de la lesiócerebral que li van produir al seu fill en la Clínica Dexeus,fins la seva mort. I la posterior lluita en contra de lanegligència mèdica, primer i després processal i institucional que la van portar durant anys a entrevistar-se ambels polítics més rellevants així com amb els màxims representants del món judicial i institucional, fins portar elseu cas al suprem amb resultats tots ells decebedors.

Es una visió devastadora del cinisme amb que es tapen les negligències en aquest país i la corrupció aclapara-dora que impera en el sistema judicial. És un llibre permanentment actual perquè denuncia la indefensió de l'in-dividu enfront la maquinaria del poder.

Arturo. Una muerte en manosde los medicos Benjamín GuixMelcior y Enrique Rubio GarciaEdició de l'autora. Barcelona, 2003.BergaEl Obtuso

Manresa20 y 21 de diciembreEstreno del documental

Entre el soroll i el silenciEls bombardeigs franquistes a Manresa (1938-1939)

La aviación franquista bombardeó la ciudad de Manresalos dias 21 de diciembre de 1938 y 19 de enero de1939.

Como mínimo 35 personas perdieron la vida, 33 deellas eran población civil.

Casi 70 años después, familiares de las víctimas y diver-sos testimonios presenciales nos hablan de aquelloshechos trágicos de nuestra história contemporánea.

Sus aportaciones y reflexiones trascienden el ámbitolocal y se enmarcan en una visión global y humana delpaís.

El documental pretende hacer un ejercicio de recu-peración de la memoria histórica, honrando las víctimasinocentes de la guerra civil.

uant temps fa quetoqueu junts? Vaucomeçar de zero?

-Vam començar arafa 3 anys. El guitarra havia tocatamb altres grups fa anys, peròtenia els dits oxidats.El baix havia tocat la flauta aEGB, el bateria feia soroll ambels objectes domèstics, i la veuamb prou feines cantava a ladutxa. Pel camí hem perdut uncantant i un guitarra. Ara ja noens podem permetre perdreningú més.

-Quin tipus de música volieufer o quins éren els vostresreferents?

-Punk i punk. I les jotes tortosi-nes (guitarra).-Jo el punk ibèric (bateria).-Jo el punk alemany, particular-ment del 79 al 86 (baix).- Jo el punk-rock d'arreu, una

mica de tot, desde el sinistredels 80's (Paralisis...) fins a clàs-sics com la Polla (veu).

-I com us va anar al principi?Les primeres cançons, els con-certs...

-Al principi feiem pena i noteniem gaires mitjans. Eremprecàries i seguim sent-ho.Hem aconseguit mantenir lalínea, afortunadament. El pri-mer concert va ser molt fami-liar, per un col·lega que es vamorir, el Fons. El nostre segonconcert va ser el fatídic concertde Patum, i des de llavors alsconcerts han abundat diluvis,enrampades o la detenció depart del nostre públic a terresde Ponent.

-Com us va anar l'últim con-cert per l'autogestió de lainformació a Sallent?

-Estem molt contents. El públicera molt i extraordinari, el localera fantàstic. És el millor con-

cert que hem fet. Fins i tot alguva ballar i ens van tirar llaunes igots, amb tota la nostra satis-facció. Fins hi tot una hippieens va tirar una flor. Ja l'agafa-rem.

-Heu gravat alguna cosa?

-Si, cada any gravem unamaqueta pero no hem publicatres. Degut al freakisme del nos-tre tècnic de so.

-I per quan la publicareu?

-A començaments d'any. Ja estàtot a punt pero encara tenimproblemes amb el tècnic. De fetencara no sabem per quin anyla tindrem.

-Què en sabeu dels disc derecord i homenatge l'Isanta?

-És un disc pel company assasi-nat, en record seu i per recollirfons pels afectats. Hi participenbona part dels grups delBerguedà (vora 30) i aportarem

un tema propi i un tema combi-nat amb membres dels tresgrups que tocavem pel concertde Patum. Han començat elspreparatius i està madurant lahistòria.

-De què parlen les vostrescançons?

-Pretenen parlar de temessocials, amb bastant poc encerti gens d'art i prosa.

-Teniu una tema dedicat a laConsellera d'Interior.

És cert, i això no s'acabarà aquí.

-Teniu alguna cosa a afegir?

- Farem punk fins que el capita-lisme sigui destruït i les massesrecuperin els mitjans de pro-ducció. Fins aleshores qualsevolque vulgui fer la guitza al capi-tal pot comptar amb nosaltres.Quan poguem. I vulguem.

-Salut, companys.

�The Mentes�, un grup punk berguedà

La fem petar amb...

Els �The Mentes� són un jove grup de punk berguedà. Elshem pogut veure als escenaris despotricant de tot (el patró,l'imperialista, la televisió...) i convidant a la lluita. Ara els anema buscar per saber una mica més d'ells. Es fan dir Aaron

Goldberg-Levi (cassoles i plats), Mobutu Wakelele (Balalaika),Manfred Hoffmann (cordes grosses) i James Murdock (galls icrits), pero sospitem que tan sols són pseudònims.

QBerga, desembre 2005

G bx

"Farem punk fins que el capitalismesigui destruït"

Krisis

Si els anuncis de la telei tota la programació

et provoquen ventrellades de pura insatisfacció

Trinxa el monitorllença'l pel balcó

sobre el teu patró

Si els pallassos mediàticsno et semblen gens convincents

Si ni de petit ni ara et tragués el que et van dient

Trinxa el monitorllença'l pel balcó

sobre el teu patró

Intoxica amb dioxines els actors del culebró

no malgastis més neurones mirant el televisor

Trinxa el monitor llença'l pel balcó

sobre el teu patró

# Concert dels �The Mentes� a la Clusa