el pèsol. negre nº 32. març-abril 2007

!BerguedàCinisme empresarial /pàg 25

!BagesCaixa Manresa i la narrativa empresarial: Elgran horizonte/pàg 22-23

Els feixistes de Plataformaper Catalunya es presententambé a Manresa/pàg 20-21

!ArreuSenegal: potser jo tambéagafaria un �cayuco�/pàg 23

Segueix l�assetjamentlaboral de Mercadona/pàg 24-25

Segueix la lluita per acon-seguir justícia pel jove deTorà que va ser torturat/pàg 12

Publicació llibertària de l�alt Llobregat i Cardener

Banzai!, una nova okupació a Manresa

La Núria ha estat empresonada simplement per teniridees, per ser anarquista. Aquesta noia de Sarrià deTer ha estat detinguda sota l�anomenada llei antiter-rorista, llei que anul·la tots elsdrets ciutadans i de la per-sona. Els culpalbes:elsmossos d�esquadra enmans del senyor Saura.La Núria no ha comèscap delicte i segueixempresonada. El Juan també.Aquesta és la seva

democràcia.

GRATIS6.000 exemplarsII època núm. 32

març-abril del 2007

Augmenten lesagressions al territori

/pàg 13-14

CCooppyyrriigghhtt,, ddrreettss dd''aauuttoorr iipprrooppiieettaatt iinntteell··lleeccttuuaall..

Núria Pòrtulas i JuanSorroche segrestats perl�EstatBanzai! és el nom d�un nou Centre Social Okupat

(CSO) que acaba de néixer a Manresa. Des de laseva okupació que les feines d�acondicionamentdel nou CSO no s�han aturat i de ben segur queaviat el Banzai! acollirà un munt de cultura lliurei molts projectes plens de futur i autogestionats.

" Contra el civisme de l�autoritat: llibertat!Concentració a Berga el passat 30 dedesembre contra l�ordenança de civisme./pàg 10-12

""A Gósol els polítics se�ns vénen un bé comú tant preuat com són elsaqüífers a la Coca-cola. ""A Espinalbet el caciquisme polític i la cultura deltotxo faran possible una nova urbanització. ""A Cal Vidal, tal i com jahavíem denunciat, l�especulació ja està en marxa. ""Al Bages a la construccióindiscriminada de polígons industrials ara cal sumar-hi el nou, inútil i innecessari aeroport. /pàg 5-9

/pàg 3

Per començar: exigim la llibertat immediata de la companya NúriaPòrtulas i el Juan Sorreche! La llei antiterrorista és una aberracióque viola els drets humans i els drets ciutadans que les lleis de laseva democràcia diuen garantir. Actualment mantenen la Núria a lapresó sense cap més argument que les seves idees anarquistes. Aixíde simple i així de bèstia. No ens cansarem de dir que volem quecaiguin els murs de les presons. Mentre l�aparell repressor de l�Estatno s�atura, ara a Catalunya en mans de la sempre repugnant �gau-che divine� l�explotació segueix en agument i esdevé la única acti-vitat lliure, legal i incontrolada. No paren de tancar empreses queguanyen diners a cabassos i els mitjans del poder ho anuncien ambtota normalitat, això sí, quan hi ha una vaga parlen de vaga sal-vatge, de il·legalitats i de mandangues. Al mateix temps ens trinxencasa nostra a cop de cimen i quitrà, per construir cases que si maivols ocupar legalment has de treballar tota la vida sense alçar laveu i agraïda. Absurd senyores, absurd! �Pan para hoy i hambrepara mañana� i es que se�ns venen els nostres recursos, ens explo-ten i la gent contenta i agraïda que ha arribat la primavera alsgrans magatzems. Però com que als famers, de tant en tant, tambéhi neix una flor, a Manresa ha nascut Banzai, una okupació mera-bellosa que a totes ens il·lusiona. I és que al pèsol no ens cansaremmai de posar el titular: �Nova okupació a Manresa�, tant típic combonic.

D�altra banda, ja ens arriba la bafarada desagradable de les elec-cions, un tuf que tot just comença i que promet augmentar durantles properes setmanes. Tots diuen pestes dels altres i en això és enl�únic que tenen raó tota aquesta colla de galifardeus. Enguany ambpartits explícitament feixistes inclosos. Pasen i vean! Esquerres, dre-tes, amunt i aball..., res de bo. Mals temps per la llibertat. I cer-cant aire fresc, en aquest número del nostre estimat pèsol negre (ija van 32!) parlem del programari lliure i l�ús social de la xarxa i ésque la colla del HackLab de Manresa que es reuneixen al CentreSocial Okupat (CSO) La Tremenda estan molt actius i amb força iesperem que tot plegat vagi a més.

Malgrat el sistema polític i econòmic �i segurament en estretarelació en aquest� la primavera ha arribat i al Corte Inglès que lifotin foc, que nosaltres, les que volem ser lliures, viurem tant compodrem i si a més podem tocar els pebrots �aquests sempre tenenpebrots� als que tot ho manen i tot ho emmerden, no ho dubteu,ho farem. Perquè som les incontrolades, les okupes, les guarres, lesanarquistes, les indisciplinades, les vagues, les desobedients, les quetot el dia es queixen, les que sempre apareixen i mai acaben demorir.

Finalment i per acabar: llibertat Núria i Juan!

Nou web de el pèsol negre

Al web trobaràs en PDF els diversosnúmeros de la revista que han aparegut(tant de la primera com de la segonaèpoca) a part de les darreres notícies iinformacions respecte aquesta publicacióllibertària.

Pàgina 3: · Altre cop és primavera

Pàgina 4: · L'opressió de cada dia

Pàgina 5: · Cal Vidal: el gran engany o de com ens venen la moto · Urbanització a Espinalbet

Pàgina 6-7: · Un aeroport a la comarca del Bages?· L'aeroport: ni aquí ni enlloc

Pàgina 8: · Coca cola es disposa a privatitzar els aqüífers del Berguedà

Pàgina 9: Reflexions per una nova cultura del territori

Pàgina 10: Segueixen les mobilitzacions contra l'ordenança de civisme

Pàgina 11:· Nova manifestació contra l'odenança: 24 de març· El PSC de Berga no compleix la seva ordenança.

· Resposta l'escriptor del poble· Treballs socials?

Pàgina 12:· Debat sobre el concepte d'ajuntament· Jornada d'accions de suport al Jove de Torà· La fera incívica.

Pàgina 13:· Recents operacions repressives a Girona. Les detencions d'en Juan i laNuri

Pàgina 14:· Reflexions necesàries per una solidaritat diferent· Accions a Manresa i Berga en solidaritat amb en Juan i la Nuri

Pàgina 15-18: DOSSIER CENTRAL �Copyright, drets d'autor i propietat intel·lec-tual�.

Pàgina 19:· Benvinguda crisis energètica· L'ajuntament de Sant Celoni porta un llibertari als tribunals

Pàgina 20-21:· Desemmascarant la �platafora per Catalunya�· Feixistes destrosen la placa en homenatge a Ramon Casals

Pàgina 22-23:· Caixa Manresa i la narrativa empresarial: El gran horizonte· Potser jo també agafaria el cayuco.

Pàgina 24-25:· Mercadona: Història d'un conflicte · El cinisme del gremi de l'hosteleria de Berga

Pàgina 26-27:· Debat: Metrocentrisme

Pàgina 28-29:· Antripatriarcal, grups armats contra el patriarcat.· Còmics

Pàgina 30-31:· Ressenyes· Agenda

Pàgina 32: · Entrevista

SumariEditorial

*BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsania núm. 7 bxos,

Berga 08600. Adreça electrònica: ateneullibertari@berguedalliber-

tari.org Associació Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu

difusor del pensament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4

baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: [email protected]

www.berguedallibertari.org (Portal llibertari del Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertaris

berguedans). Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió de la història social

de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça elec-

trònica: [email protected] Pèsol Negre (publicació llibertària de l�Alt Llobregat i Cardener): pesolne-

[email protected] *GIRONELLA: Associació Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació

núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça electrònica:

[email protected] La Tremenda (centre social okupat):cantonada entre el c/ St. Salvador i el c/ Hospital al nº 24-26,

Manresa.CNT Manresa/CSO Valldaura, c/Jorbetes, 15. [email protected] *MONISTROL DE MONTSER-

RAT: CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica:

[email protected]. *NAVARCLES: Cal Carrasclet: [email protected]. Masia okupada Ca n'Escaiola:

[email protected]. *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics d'Agustín Rueda Adressa electrònica:

[email protected], CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona). Telf. : 93

837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: [email protected]. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA:

L'Alternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surial-

ternat.tk Adreça electrònica: [email protected]

Directori

www.berrguedalliiberrtarrii.orrg/pesolnou

[email protected]

Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el por-taveu de cap associació ni entitat. El col·lectiu Pèsol Negreés obert i canviant i no representa a ningú, solament a quien forma part a cada moment. D'altra banda, com a col·lec-tiu només intentem assumir l'editorial i les grans línies de

la publicació, la resta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui que es rasqui.

Tancament d'aquesta edició: 13/03/2007 a les 19:00.

En aquest Pèsol Negre han participat: Aina Parada i Vinyet, Barrikada, Centre d'estudis Josep Ester Borràs,CGT correusManresa, Col·lectiu editor del www.berguedallibertari.org, Comisió del 5 de gener de la MHM, Feixisme mai mes, F.L. CNTManresa, Front-Kick, Girasol, Hacklab Manresa, Hiram Gascoigne, Iconoclasta, Jordina, Lady Lud, Milicianu, Noaeroport, Noietaanarquista, Pep i Tu, Ramanxola, Rispol mata, Roger, Saurí, Solidari, Toni, Ujow kasumay, V, Varis, Vila Viva, Volandovoy,Zapling,ZTA Banzai!

Atenció: Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribar els vostres articles de denuncia,pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-ho tot, tingueu paciència.

I recorda...

l dijous 1 de febrer ungrup de persones vanocupar un edifici al vellmig del barri antic de

Manresa, un dels barris de laciutat on l�especulació ha col-pejat amb més força. L�espaiera propietat d�una immobilià-ria de Barcelona de nom ÀTICA.El nou espai alliberat es vol uti-litzar com a punt de trobada degent indignada i farta de veurei patir el patriarcat, la repres-sió, la precarietat, la destrucciódel planeta, la mercantalitzaciód�absolutament tot i un llargetcètera creat pel sistema capi-talista i l�imperialisme occiden-tal. Un espai d�on puguin sortiriniciatives per denunciar i llui-tar contra el sistema i intentarcrear-ne alternatives quotidia-nes.

Després d�uns dies assegurantla casa, el diumenge 4 defebrer es va fer una concentra-ció davant la casa per fer-nepública l�okupació, on hi vanassistir una trentena de perso-nes, una d�elles fou identificadael mateix dia per una patrulladels mossos d�esquadra. Desde llavors s�ha estat treballant,amb la participació de moltagent, per condicionar l�espai iper poder-lo disfrutar el tempsque estigui a les nostres mans.Pel moment se sap que la pro-pietat ja ha interposat unadenúncia per la via penal, perusurpació i curiosament en ladenúncia hi figuren més perso-nes, les quals no han estatidentificades en cap moment nientrant ni sortint de la casa, aiaquests mossos dolents que jafan de les seves.

Per la nostra part contentesd�haver iniciat un projecte queens il·lusiona i ens dona ener-gia per continuar lluitant contratot allò que no ens deixa serlliures.

OKUPA I TRANSGRADEIX

Manifest repartit el diaque es va fer pública

l�okupacióPànic, horror, terror�els supe-rokupis ataquem de nou!Si som nosaltres, les incíviquesi violentes que sents per laràdio, els guarros i poc treba-lladors dels que et parla la tele-visió. Els néts i netes del desa-llotjat CSO Na Bastardes. Lesfloretes del jardí que tot i elfred tornem a ressorgir. Iaquest cop al vell mig del barri

antic de Manresa! Un barri quevolen convertir en el nou apa-rador de la ciutat modèlica, perquè els colonitzadors, pijos,pijes i yuppies de la ciutatpuguin campar lliurement ambel nou modelet tot utilitzant latargeta de crèdit a toro i a dretper el �benestar de l�econo-mia�. I és que quin remei ensqueda davant la nova ofensivadel Tirano-Sauron, el �senyorde los desalojos�, i els seuscompanys de governs, quevolen fer desaparèixer del

mapa la terrible amenaça deles que es deslliuren de lescadenes de les hipoteques? Perdesgràcia aquest cop ens hemdeixat els bazokas a casa i sim-plement venim amb les cisallesper obrir un espai on puguemrealitzar aquelles activitats foradel sistema imperant que ensvinguin de gust ( lo de cremarla ciutat ho deixem per mésendavant, no patiu ). Els terri-bles Mossos d�Esquadra inten-taran fer el possible per a desa-llotjar-nos i impedir així els

nostres projectes. Apareixeràde nou un cotxe davant la casaper filmar-nos i fitxar-nos?Entraran il·legalment sensecap ordre judicial a traïció justen el moment que som poquesdintre la casa? Ens intentaranengatussar amb la seva �possede ciutadà amable� per posarmicròfons a l�interior? O hau-ran de fer cas per un cop a la�justícia� i esperar que ensdenunciï el propietari? Tot aixòho sabrem properament.Mentrestant nosaltres ensdedicarem a rehabilitar unespai que estava en desús desde fa una munió d�anys. A pre-gonar a tort i a dret contra elsmals del capitalisme i la pro-pietat privada, causants direc-tes de les nostres avorrides ialienades vides de les que ja noen tenim el control. Plantantcara a les interessades políti-ques del maleït Tripartit i opo-sant-nos al total domini de laciutat per part dels bancs, cai-xes, immobiliàries, ett�s i filialsde grans transnacionals. Anosaltres no ens enganyeuamb les hipotètiques insegure-tats ciutadanes ( com intenta-ran fer-vos creure la Plataformaper Catalunya amb la seva llui-ta contra la immigració ).Sabem que la inseguretat ensla causeu vosaltres amb lespolítiques de control total irepressió sistemàtica. Vivimsota amenaça de cossos poli-cials, de deportacions, de mul-tes, de presons,...La novapresó fa pudor. Fa pudor aenduriment de la legislació, avoluntat palpable de seguiraugmentant el nombre d�exclo-ses de la societat en beneficid�unes poques riques i benprotegides. Sabem que tard od�hora podem caure en algunad�aquestes cel·les, per quel�estat actual bé que es procurala seva continuïtat inamovible,reprimint i criminalitzant atotes aquelles que gosen con-tradir-lo i atacar-lo. I per aixòens oposem amb ungles idents a aquest projecta. És peraquests motius i molts mésque els superokupis llancemuna nova ofensiva.

La lluita ha florit...altre cop ésprimavera! BANZZZAI!!!

Ells van ser els primers en aixe-car les armes, nosaltres seremels últims d�abaixar-les

Manresa, febrer 2007

ZTA Banzai

E

Altre cop és primaveraEl dijous 1 de febrer es va ocupar un nou espai que serà utilitzat com a CSO. Juntament amb el CSO La Tremenda i el CSO

Valldaura, ja són tres els centres socials a la ciutat, bona notícia per a totes nosaltres.

#Banzai, una nova okupació a Manresa

Actualitat /Okupació

// 3

" Un espai d�onpuguin sortir inicia-tives per denunciar illuitar contra el sis-tema i intentar crear-ne alternatives quotid-ianes.

Actualitat /Okupació

// 4

es de semprel�Anna, el Percy,l�Alba, l�Anna, laMei i jo hem volgutllogar un local, però

sempre ens hem trobat amb elproblema dels diners. Sónmassa cars! Tot comença quanla Mei i l�Andrei (un amic) des-cobreixen un pis desocupat defa 30 anys a la carretera de Vicde Manresa. La Mei i l�Andreitenen planejat anar-hi a viure jaque si han de llogar un pis ipagar-se una carrera, amb elssous tan baixos que hi ha, nopoden. Per tant, decideixenocupar-lo. Nosaltres decidimtenir-hi un local. L�andrei és unnoi de 20 anys el qual ha tingutuna vida bastant dura, no hatingut mai les coses fàcils,porta molt temps lluitant peruna vida �normal�. Està endin-

sat en el món de les drogues jaque des de petit va tenir molts,molts problemes amb la famí-lia. Això el va obligar a marxarde casa , però sense diners onvas?? Va recórrer a l�ocupació jaque creia que un habitatge hade ser digne per qualsevol per-sona i a més a més és impossi-ble permetre�s el luxe de tenirpagats uns estudis i un pis als18 anys a no ser que treballisdes dels 16 o t�ho paguin elspares. L�Andrei tenia planejatmuntar alguna associació comun CSO, volia fer notar la sevalluita. Un dia, sense motiu, apa-reix la policia i ens avisa queens volen desallotjar del pis.Perplexos intentem arreglar lasituació, però no tenim capmena d�ajuda on recolzar-nos.Dies després desallotgenl�Andrei i nosaltres ens quedemsense local. Els propietaris pre-fereixen que als pisos hi vis-quin rates.

Oprimits una altra vegada elsjoves ens quedem mirant elnostre futur al carrer sensepoder defensar els nostresdrets de l�habitatge. Aquí unpetit crit de lluita:

Ens poden desallotjar d�un pis,però el que mai aconseguiranserà desallotjar la nostra unitat.La nostra amistat. El nostre odii la nostra valentia. Perquè aratenim un esperit nou amb unsentit de revelació, ja que hemd�aprendre a sobreviure. A llui-tar pels nostres drets. La nostralluita mai serà callada i menysreprimida, perquè ara som aquíper lluitar! Salut i revolució!

Algunes informacionsd�última hora

El text anterior va ser escritpels ocupants d�una casa de la

carretera de Vic, que duia mésde 30 anys deshabitada. No sesap molt bé com va anar el pro-cés legal perquè no hem pogutparlar amb l�únic imputat delcas, que es troba fora deManresa. Però tal com van anarles coses segurament hi vahaver un judici ràpid, en el quall�únic acusat no es va presen-tar. Si va ser així els mossos esdeurien presentar amb unaordre judicial, però també potser que hi anessin sense, tam-poc seria la primera vegada. Ien menys d�un mes la casa jatornava a estar buida...Tantarapidesa?? Com és?? Doncs sigratem una mica darrereaquesta casa descobrim que éspropietat de la família Roqueta,un nom que ens resultarà fami-liar. Gratant una mica més des-cobrim que són propietaris d�u-nes bodegues, amb una granproducció de vins, el pare,Ramon Roqueta, va ser l�últim

alcalde franquista de Manresa,el fill, Valentí Roqueta, és presi-dent de caixa Manresa, un delsempresaris pròspers de lacomarca que sovint surt foto-grafiat amb els polítics manre-sans a primera plana del Regió7 , membre honorífic del RotaryClub de Manresa, amb diversespropietats escampades per totCatalunya...

Amb aquest currículum jacomencem a entendre coses, lagent amb influències polítiquesi sobretot econòmiques acostu-men a tenir bons contactes atots nivells, o sigui que tantarapidesa no deu ser casualitat.Que se�ls podreixin les casesbuides i ells amb els seusdiners!!

L�opressió de cada dia

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

plaça maragall, 7c/Les Piques, 17 - Tel. 93 875 44 56 - 08240 MANRESA

NOVA ADREÇA

Passeig de laindústria 62


Aina Parada i Vinyet

D


Centred�EstudisJosepEster iBorràs

Ateneu difussor de les ideesanarquistes

C./ del Balç, 4 baixosesquerre.

Berga.

Distri de material alternatiuLlibreria i Arxiu Històric C./ del Balç, 4. Berga

a multinacional Hines il�equip de govern del�ajuntament de Puig-reig, encapçalat perSaturnino Dominguez

han decidit tirar pel dret i sotal�excusa de la rehabilitacióurbanística de l� antiga colòniaindustrial de Cal Vidal han pro-jectat una urbanització de mésde 500 pisos. De fet, els pisosrehabilitats seran 118, la restaseran pisos de nova construc-ció, 307 d�ells en edificis nous.Després del convenient canvide PGOU (Pla general d�ordena-ció urbana) a càrrec del consis-tori s�hi alçaran vora una tren-tena de blocs de pisos nous alvoltant de l�antiga colònia, demanera que el recinte actualquedaria totalment desdibui-xat. El conveni signat ambl�Ajuntament contempla unareubicació del museu i la reha-bilitació i cessió, com a engru-nes, de certs edificis de valorpatrimonial, que no econòmic(l�església, l�antiga estació, elsafareig...) Es calcula que la

operació comportarà laresidència d�unes 2000 perso-nes més a Puig-reig, amb lesconseqüències socials i me-diambientals que pot compor-tar en un municipi de vora4000 habitants. La immobilià-ria nordamericana es proposatambé obrir un hotel a l�anticCasal de la dona i un restau-rant de luxe a la Torre del amo,així com nombrosos comerços.Com a contraprestació Hinesha comprat la superfície de CalVidal a 15 milions d�eurus, diul�empresa que té previst inver-tir-hi 120 milions d�eurus; tot iaixò, les contes, rodones. Elsingressos, al preu actual de lavivenda poden ser del tot des-proporcionats. Fem comptes: aquin preu es ven actualmentuna vivenda? Doncs això, depolítiques urbanístiques i enri-quiment ràpid. Marbella alLlobregat Els actuals llogatersde Cal Vidal, molts d�ells ambcontracte indefinit, viuen ambincertesa els aconteixements(han venut els pisos amb ells adins), doncs se�ls planteja quehauran d�abandonar la colònia,almenys temporalment, fins

que el projecte sigui executa-tat. D�això se�n diu violènciaimmobiliària.

Cal Riera, més delmateix

Per si fos poc, també a Puig-reig, la immobiliària REDAXAha adquirit la colònia de CalRiera, on hi pretén rehabilitar150 pisos i fer-ne 150 de nous.Com a contrapartida, l�Ajunta-ment, que en dona via lliure,rebrà l�antiga escola i l�esglésiasense rehabilitar. Sumat, japodem imaginar-nos Puig-reigcom una petita ciutat lineal alvoltant del Llobregat, duplicantla seva població i desintegradasocialment per nous habitants,tot per al benefici a la vista deles immobiliàries i els ocultsinteressos de la política local(calia?), que passa com unsedàs per sobre de totes lespersones, de l�entorn social imediambiental. Esperem quealtres municipis al llarg delLlobregat no segueixin elmateix camí, i en tot cas que esmostri una oposició ferma a totprojecte economicista quepassa per sobre de la dignitat

de les persones i la terra quehabiten.

Deia l�alcalde Saturnino Domin-guez que Cal Vidal es convertiaen la inversió en marxa mésgran de la comarca en l�àmbiturbanístic. I que? Es que ens had�omplir de joia. Es que ens had�alegrar que un bon nombrede veïns s�hagin de veure tras-lladats pel be d�una immobilià-ria i els cacics locals. Es queens ha d�agradar que ensespatllin un altre cop més elnostre paisatge vital? Potserens ha d�alegrar que la vidad�un poble es vegi trastocadaper les màquines, les grues, elpreu de la competència, l�elitit-zació la segregació social... Pelque fa a Hines i la seva manerad�actuar, dos casos: comprar iespecular amb els actualsterrenys de l�actual DiagonalMar a Barcelona (destrucció depatrimoni i expulsió del veïnata través del 22@) o sobreedifi-car pisos de luxe tocant a lacasa Batlló, generant un granimpacte visual a un monumenthistòric.

es de fa un temps,el senyor Fernan-do Fernández Mar-cenaro ha tingut �la

sort� de convertir la seva finca�Cal Pere Sastre�, en urbanit-zable a través d�un pla parcialurbanístic, ben apanyat perl�alcalde de Castellar del RiuRamon Cabra i Malaret.

Segons apareix al DOGCnum.4284, 21/12/2004, laurbanització serà d�edificisunifamiliars, aïllat, el destí deles àrees lliures de la fincaserà privat i destinat a l�esbar-jo i repòs dels habitants delshabitatges i es podrà encer-clar en tanques, mentre quel�ús públic queda reduït a laparcel·la de la finca destinadaa equipament. En alguns mit-jans locals hem pogut llegir elsegüent: �Espinalbet. Novaurbanització amb parcel·lesde 18.000 metres quadrat a3000m. situació excel·lent enplena muntanya, ideal per fer-te la casa dels teus somnis...�.Mentre augmenten els caci-quismes, les cases per als ricscreixent com a bolets (mun-tanyes regalades), ens des-trossen les contrades i la res-ta, a tragar...i a buscar pis ocasa.

Fonts properes al cas ensexpliquen com el municipifunciona a base de decret icom una sentència ferma delcontenciós administratiu vahaver d�anular tots els plens oconsells oberts des de el 21de desembre del l99 fins el 13de Juny del 2003 per irregula-ritats administratives, i entremig, les Ordenançes dePlanejament Urbanístic apro-vades el 2 de febrer del 2002.No està be això de convocarplens i avisar només als ami-guets...

Cal Vidal: el gran engany o decom ens venen la moto

Puig-reig, febrer 2007

Lady Ludd

L

Castellar del riu, febrer2007

Varis

D

Actualitat /Agressions al territori

// 5

Urbanitzacióa Espinalbet


// 6

a notícia de la possibleconstrucció d�un aero-port a la comarca delBages sorgí a la llum

pública l�octubre de l�any 2005.La Generalitat de Catalunyaanuncià a través del DOGC l�ini-ci d�un estudi encarregat al�empresa pública GISA per a laviabilitat d�un aeroport endiverses zones de la comarcadel Bages. Tot i que en un pri-mer moment hi havia cinc pos-sibles ubicacions per a la cons-trucció d�aquesta infraestructu-ra de gran embargadura, l�estu-di va considerar viable única-ment la construcció de l�aero-port als denominats �Plans dela Gabriel·la�, situats al termemunicipal de Fonollosa. Segonsdiverses fonts consultadesperò, aquest estudi de GISAparteix d�un greu error car-togràfic, ja que es basa en unmapa elaborat els anys 50 queconsidera que el nucli actual dela població de Fals està situat al�emplaçament de les denomi-

nades �Torres de Fals� (entre unlloc i altre, hi ha una distànciaconsiderable). Aquest error vaprovocar que els tècnics con-tractats per GISA afirmessinque no hi havia cap tipus d�a-fectació per a cap nucli depoblació, però si el projectetirés endavant l�actual ubicaciódel poble de Fals es trobariaben bé a tocar de la possiblesortida de pista.

El per què de tot plegat:Les motivacions que durien a laGeneralitat a tirar endavantamb el projecte no han estatmai del tot clares. Les fonts ofi-cials apunten que aquestainfraestructura hauria de servirper descongestionar els sobre-saturats aeroports del Prat i deSabadell, tot i que diversosestudis apunten que l�activitatdel Prat només es reduiria enun 4%. Possiblement la futuraarribada de l�AVE tingui unmajor impacte en aquest aspec-te que no pas la construcció delnou aeroport, ja que el PontAeri Madrid-Barcelona és undels vols que més es realitzen a

nivell internacional i diversosexperts senyalen que bona partdels usuaris optaran per a l�op-ció del transport ferroviari d�al-ta velocitat enlloc de seguiragafant l�avió.

Segons sembla, l�activitat prin-cipal per a la qual s�utilitzarial�aeroport seria per a l�aterrat-ge i l�enlairament de jets pri-vats. Està clar que aquesta acti-vitat (i contradint els argu-ments que han defensat algunselements de partits polítics) nocontribuiria a un desenvolupa-ment sostenible del territori nisuposaria cap font d�inversióen equipaments de necessitatper a les persones quel�habiten. Si real-ment es construísl�aeroport, queda-ria clar que unavegada més l�admi-nistració prioritzales necessitats d�untan per cent de pobla-ció molt reduït amb unacapacitat adquisitiva altaper sobre les necessitatsd�un nombre més elevat depoblació i amb un arrelament

al territori molt més elevat. Amés a més, és

difícil d�en-tendre la

necessitat d�aquesta infraes-tructura si sabem que el Plad�Aeroports de l�any 2003 pre-veu la construcció d�un futuraeroport a Alguaire (terres dePonent) d�unes dimensionssimilars a les de l�aeroport deReus o a les de l�aeroport deGirona i que podrien absorbirperfectament aquesta deman-da.

Algunes fonts extraoficials hanassenyalat l�enorme interèsque tenen els germans Nadalen tirar endavant aquest pro-jecte, sense poder determinarperò exactament els motiusque els porten a defensar-lo tanaferrissadament. No són pocsels què indiquen la possibilitatde tirar endavant una gran ope-ració especulativa a la zona.

L�oposició al projecte:L�oposició a aquest projecte noes va fer esperar. El grup depersones que han desembocaten l�actual Grup per a laDefensa de l�entorn Rural, harealitzat tot un seguit d�iniciati-ves per aconseguir aturar laproposta de construcció de l�a-eroport. Partint d�unes jorna-des de reflexió que els servirenper elaborar i articular elsmotius de la seva oposició alprojecte, es decidiren les líneesgenèriques que havien dedefensar durant la campanya.La possibilitat de les pobla-cions afectades de definir el

model de desenvolupa-ment que volen adop-

tar, la preservació


Noaeroport

L

# Plans de la Gabriela. Possible ubicació del futur aeroport.

Un aeroport a la comarca delBages?

" l�activitat principalper a la qual s�util-itzaria l�aeroport se-ria per a l�aterratge il�enlairament de jetsprivats.

// 77


�oposició que algunespersones mostrem capa la futura construcciód�un aeroport és

estructural. Ens oposem aaquesta infraestructura comens hem oposat a moltes altres,per considerar-les inútils i inne-cessàries. Denunciem com totsels demés que aquest i altresprojectes malmeten el territori,impliquen un enorme impactesobre unes poblacions basadesen un estil de vida rural i quemai tenen en compte les verta-deres necessitats reals de lapoblació afectada. Però tal icom hem dit, aquesta oposicióha d�anar més enllà. Ha de serun oposició no centrada tansols en la possible implantaciód�aquest projecte de granembargadura a la nostracomarca: és inútil oposar-se al�aeroport si no ens oposem ala vegada a tot un seguit deprojectes que estan tenint elmateix efecte arreu del territo-ri: la línia de molt alta tensió, el4t cinturó, el túnel de Bracons,el TAV, ... són tan sols algunsdels exemples que podem tro-bar, i que lluny de mostrar-secom a fets aïllats, denoten unavoluntat política d�adoptar unmodel energètic basat en unconsum irrefrena-

ble. Una política que per moltverda i ecologista que es pre-senti, dóna prioritat als interes-sos econòmics per sobre elbenestar general i mediambien-tal.

De la mateixa manera que lanostra oposició a la construccióde noves presons venia argu-mentada per la irresponsabili-tat de seguir augmentant elnombre de presos i la conse-qüent carcerització de la socie-tat; per l�estupidesa de donarsuport a un projecte que llunyde solucionar els conflictes elsprolonga i els amaga; i per con-siderar que aquesta institucióno serveix per res més que perdefensar les desigualtatssocials existents a la nostrasocietat, ens oposem a la cons-trucció de nous aeroports perconsiderar-los innecessaris.Defensem que lluny d�afavoriral benestar general aquestainfraestructura només serviria auna població molt reduïda de lasocietat (no oblidem que si l�a-eroport es construís seria pos-siblement per a l�enlairament il�aterratge de jets privats).

Optar per la crítica estructurald�un projecte, suposa pregun-tar-se quina és l�arrel del pro-blema que fa que en aquest casl�aeroport sigui necessari.Conseqüentment podem rela-cionar la construcció de nousaeroports amb l�actual modelenergètic i amb les polítiquesde transport que s�estan apli-cant a nivell europeu. Hemd�entendre que les decisionsque es prenen en matèria detransport tenen una correlaciódirecta amb el model energèticque s�adopta, per què a l�estatespanyol es calcula que entre el35 i el 40% de l�energia estàconsumida directament pel sec-tor del transport (o per posarun altre exemple, mésdel 65%del

petroli importat l�any 2003 vaser consumit pel transport).

Arreu del món s�està impulsantun model de transport que faci-lita més l�intercanvi econòmic,mercantil i financer que el merdesplaçament de les personesque realment ho necessiten.Així no és d�estranyar que desde la UE s�impulsi un �Fons deCohesió Social� que en definiti-va no és altra cosa que poten-ciar tota una xarxa de conne-xions de gran embargadura perfacilitar la suposada cohesióentre els països. Aquest modelperò, porta implícit l�abandó deles infraestructures del trans-port d�àmbit regional, és a dir,que dificulta l�accessibilitat realde les persones a poder desen-volupar aquelles activitats queesdevenen necessàries pel nos-tre dia a dia. Un exemple clari-ficador el podem trobar en l�a-posta que s�està fent des de laUE per grans projectes com elTAV. El tren d�alta velocitats�endú a l�estat espanyol propdel 70% dels pressupostos enFerrocarrils, mentre que mol-tes de les línies regionals quetots i totes utilitzem habitual-ment s�estan quedant total-ment obsoletes. Això és moltmés greu si sabem que el TAVl�utilitzaran vora un 5% de lapoblació espanyola. En el casque ens ocupa, ens hem de pre-guntar si és més necessària a lanostra comarca una infraestruc-tura com un aeroport destinadabàsicament a la mobilitat d�unspocs, o per exemple la línia quehauria de facilitar la mobilitatjustament a les poblacions quees veuen afectades (la líniaManresa-Lleida), que s�està dei-xant totalment de banda.

Si en aquest món pri-méssin real-ment els

interessos mediambientals i deles persones per sobre delseconòmics i de les mercaderies(com alguns encara ens volenfer creure) , s�optaria per aquellmodel de transport més efi-cient energèticament. Clar quetambé s�optaria per un modelalimentari conseqüent amb lespossibilitats autòctones i no enun model consumista selectiuque permet que puguem men-jar durant tot l�any les exquisi-teses d�arreu del planeta (aixòsi, amb un cost energètic,humà i mediambiental moltmés elevat). En el món en quèvivim però, la UE defensa ientén com a normal que del�any 2000 a l�any 2020 l�ús del�avió incrementi un 108 %, l�úsde l�automòvil un 36% i l�ús deltren un 19%. És a dir, que con-sidera normal (i de retruc per-met i potencia) que augmentil�ús d�aquells models de trans-port que s�han demostrat mésagressius a nivell ecològic,social i energètic per sobre delsquè han demostrat ser més sos-tenibles. Aquesta és la lògicaque porta a algunes persones aconstruir nous aeroports.

Per contra, nosaltres defensemque construir nous aeroportsno és una necessitat real. Ésuna falsa necessitat creada queno tenim per què acceptar. Lamanera d�oposar-nos a aquest ia altres projectes ha d�incloureno només la protesta, sinótambé un consum racional delsnostres mitjans de transports,però també de tots els altresproductes per fer injustificableaquesta i altres infraestructu-res. I així començar a canviard�una vegada per totes aquestmodel capitalista que tanmalestar està creant a tot arreu.

del mediambient per sobreels interessos econòmics o lanecessitat de mantenir elmodel de vida que ofereix elmedi rural han estat una deles reivindicacions que handefensat des de bon principi.Lluny d�optar merament perla denominada �cultura delno al pati de casa meva�, hanengegat propostes d�activi-tats per a la coneixença delterritori i s�oposen a la cons-trucció d�un aeroport perconsiderar que quedenpoques zones d�interès natu-ral a la Catalunya central.

Les recollides de firmes queva engegar aquest grup desde l�inici i les entrevistesamb els diferents partitspolítics han forçat als diver-sos Ajuntaments de la zonaa posicionar-se en contra del�aeroport i fins i tot a acon-seguir que el mateix ConsellComarcal s�oposi al projecteper unanimitat.

Tot i que actualment algunspartits polítics han parlat dela inviabilitat de construir unaeroport al Bages, la possibi-litat de què aquest projectetiri endavant no es pot encap cas descartar. De fet,durant les últimes eleccionsal Parlament de Catalunyatots els partits políticsexcepte IC-V feien referènciad�una manera o altra a lapossible construcció d�unaeroport a la comarca delBages. La redacció del PlaGeneral d�Aeroports de laGeneralitat de Catalunya ques�ha de realitzar durantaquest any 2007 indicaràquines són les intencions delgovern i de la prioritat quees dóna a aquest projecte.

No hem d�oblidar tampoc,que aquesta no és la únicainfraestructura que amenaçael Municipi de Fonollosa, iles poblacions de Fals,Rajadell i Canet de Fals. Lapossible construcció de polí-gons industrials a la zona i laurbanització de noves zonesresidencials poden forçar aun desenvolupament desme-surat d�aquestes poblacionslluny dels interessos de lespersones que l�habiten. No es pot tolerar de capmanera l�aprovació d�un pro-jecte que prioritza els inte-ressos de les classes benes-tants per sobre dels interes-sos de les persones de lazona. Un projecte que posa-ria en perill l�estil de vida depagès i diverses zones d�in-terès natural, com l�espaiprotegit de la Serra deCastelltallat.


Volandovoy

L

L�aeroport: ni aquí ni enlloc

" Defensem que llunyd�afavorir al benestargeneral aquesta infra-estructura només ser-viria a una poblaciómolt reduïda de lasocietat

// 8


oca Cola està can-viant d'estratègia.De la mateixa mane-ra que al seva com-

petidora directa Pepsi Cola, lesmultinacionals estan comprantarreu del món tots els aqüífers, preparant-se per el domini delque podria acabar sent la fontde riquesa del futur.

Ara sembla que, des de fatemps, estan maniobrant perinstal·lar una planta embote-lladora a Gòsol. L�empresaCobega S.A, comercialitzadorade la marca Coca Cola, ha deci-dit d�implantar-se a Gòsol inte-ressada pel volum i qualitatd�una deu d�aigua situada enterrenys de propietat municipali a poc més d�un quilòmetre imig del casc urbà.Concretament, pensen implan-tar-se prop del torrent deTorrencenta, al Clot del Puig.

Tot plegat suposa una requali-ficació del terrenys en indus-trial, i a més sembla que araCoca Cola pretén que part deles pobres es financiin ambdiners públics. Tant per tant, si

poden fer més diners, perquèno treure res a canvi dels omni-presents 3%? Però la preguntaés...Qui serà el polític afortunatque cobrarà la comissió? Demoment només sabem pel blogdel Joan Roma que aquest esun fervent entusiasta a vendreels recursos naturals pel preu duns suculents 150 milionsd�euros (posats a especular, el3% son 4,5 milionets d�eurus,o sigui, més de 700 milions depeles)...

Els senyors promotors-respon-sables d�aquesta barbàrie �privatitzar a través de compan-yes multinacional nord-ameri-canes, els nostres recursoshídrics� són l'alcaldable delPSC Josep Tomàs , el flamantJoan Roma (polític de dubtosatrajectòria a la comarca) i enJoan Clos responsable delministeri d�Indústria. Per altrabanda, els membres de CIU aGòsol, amb l'alcalde JosepCorominas al capdavant, tambésemblen, finalment, disposats

a vendre�s la terra i l�aigua,malgrat les primeres reticèn-cies. Per la part privada,encapçala la ofensiva un talFerran Martín, representant deCoca cola i de Cobega, homede negocis acostumat a fercalers amb qualsevol cosa (aEsade, a RCD Español, aCobega...).

Tots el polítics pensen ingè-nuament que ho fan per uninterès comercial; però la reali-tat és més complicada i de més

llarg abast; es tracta d�unaestratègia amb la vista posadaen les pròximes complicacionsdel tema de l�aigua al país i almón.

Ja es parla de l�Or Blau. I el queestan fent els nostres políticsdes de la seva ceguera i el seuànim de lucre és, senzillament,vendre els recursos naturals,en aquest cas un bé tan precióscom l�aigua, a les multinacio-nals americanes.

El Sr. Roma va escriure fa anyssobre el �recurs estratègic� del�aigua, queixant-se del plahidrològic. Potser es que no hifeia un pessic, perquè semblaque posar aquest recurs enmans de Coca Cola, li semblauna excel·lent idea.

El mal anomenats �socialistes�del PSC, es venen fins i tot l�ai-gua per tal de fer calers.

Quan sigui massa tard i el paíss�hagi venut totes les fonts derecursos hídrics, serà tard perfer el crit al cel i plorar que noplou.

es de Vila Viva hemparlat molt sobreels efectes negatiusal medi natural i a

la qualitat de vida dels habi-tants propers a la nova E-9.Però apart de la planificació deun traçat respectuós amb elmunicipi, hi ha una sèrie detemes que encara hem d'estu-diar a fons.*

L'experiència de la implantacióde l'autovia del eix deLlobregat fins ara, ens ha deservir per estar preparats al'hora de la veritat per al nostremunicipi. Mirem uns exemplesrecents.

Els accessos (el cas mes greuha sigut el de CalRosal<http://www.radiober-ga.cat/arxiu_noticies/noticia.x

sp?id=589>), quan es dissen-yen sense el coneixement deles necessitats de la zona (odit d'altra manera, sense laimplicació dels veïns), nofaciliten l'accés de visi-tants a les poblacions.

La perillositat delstrams en obres ambtrams de corbes pro-nunciades i ampladesinsuficients, agreujadaper la senyalitzacióprovisional que provocaconfusió als conductors,és un altre greuge impor-tant.

El servei que dóna una carrete-ra a les zones per on passa,com també l'índex de la sevaaccidentalitat està molt lligat ala qualitat de la senyalització. Isi veiem la senyalització de lanova carretera podem dir queno és l'adequada, ja que si no

s ' o b v i aper complet l'existència de lespoblacions veïnes<http://www.radioberga.cat/arxiu_noticies/noticia.xsp?id=1478>, sovint no dóna als usuaris

ni la informació ni eltemps necessari per

que sigui efecti-va. Un altre

exemple clarde senyalit-zació defi-cient, és lavella C-16al trame n t r eGironella iB e r g a ,que no

està dotadaamb cap

senyal queindiqui la proxi-

mitat de la capitalde la comarca.

Els que saben on han de girarho fan, però la resta, està obli-gat a conduir en un estat deperplexitat fins a la rotondadel Memphis. Un apartat mésque cal remarcar són el dels

danys <http://www.radiober-ga.cat/arxiu_noticies/noticia.xsp?id=1479>que provoquenles obres de construcció, peròque ningú vol assumir.

Sembla que des de laGeneralitat s'han tornat acomençar els estudis sobre eltraçat a l'alçada de Cercs. Elpaper que ha tingut la mobilit-zació ciutadana es innegable.Però ara que tot sembla parat,no hem de oblidar que sónmolts els aspectes d'aquestafutura autovia que hem d'estu-diar.

Recollint informació, contac-tant amb els berguedans jaafectats per les obres realitza-des, consultant expertes isobretot, dialogant entre tots,hem de estar preparats ambpropostes completes i consen-suades.

Coca cola es disposa a privatitzar elsaqüífers del Berguedà

Vila Viva i l�eix del Llobregat

Alt Llobregat, febrer 2007

Saurí

C

Alt Llobregat, febrer 2007

Vila Viva

D

// 9


es masies i les comunitatsrurals van dur a terme durantmolts de segles una curosagestió integrada del territori

per necessitat: depenien dels animalsper obtenir fems i força de tir, i nomésuna assenyada integració de la cria debestiar amb els altres usos agrícoles iforestals del territori podia contrares-tar la considerable pèrdua energèticaque comportava la seva alimentació.Feien un ús eficient del territori preci-sament perquè eren pobres en energiai en materials d�origen no orgànic.Amb l�arribada del consum en massade combustibles fòssils i fertilitzantsquímics, la gestió integrada del terri-tori va deixar de ser una necessitat.Però la fi d�aquella antiga necessitat,havia de ser també la fi de les sevesvirtuts? La resposta és: no calia. Unaplanificació i gestió ordenada del terri-tori podria haver pres el relleu.

No és cap casualitat que la planificacióregional i urbana fos un descobrimentcontemporani que es produí, aCatalunya i Europa, al mateix momenthistòric en què les velles culturesagràries començaven a perdre la sevamil·lenària capacitat de mantenir ges-tionat el territori d�una manera inte-grada. Si al nostre país hem patit finsara un buit tan gran d�ordenació terri-torial, i un excessos tan pregons d�es-peculació del sòl, això té molt a veureamb la manca de democràcia. Per ado-nar-se�n només cal creuar els Pirineus,i comparar els paisatges rurals iurbans que trobem Nord enllà amb lagreu desendreça del nostre territori.Catalunya havia tingut propostes moltclarividents i innovadores de planifica-ció urbana i ordenació territorial. Haestat la manca de llibertats polítiquesi l�enorme empobriment cultural de la

dictadura de Franco el que va originarun gravíssim buit de planificació, i ensha deixat una petjada tan visible en ladegradació de tot el litoral, els camps,les muntanyes, les ciutats i barris, elspolígons industrials, les zones turísti-ques o les àrees rurals abandonades.

Després de tres dècades d�institucionsdemocràtiques, l�ordenació territorialés encara una assignatura pendent, il�especulació del sòl segueix impo-sant-se massa vegades sobre la volun-tat ciutadana i els interessos generalsdel país. El buit de planificació territo-rial encara té molt a veure amb labaixa qualitat de la democràcia sorgi-da d�una transició política gens exem-plar després de la mort de Franco.L�avenç d�una nova cultura del territo-ri, que posi la preservació del bonestat ecològic en el centre de l�orde-nació dels usos del sòl, necessita unademocràcia més participativa i demajor qualitat deliberativa que aques-ta que ara patim.

La tasca més urgent dels movimentssocials que s�han alçat contra l�espe-culació privada del sòl, i la manca depolítiques públiques d�ordenació terri-torial a l�alçada de les circumstàncies,ha estat i és encara aturar nous pro-jectes de construccions residencials oturístiques en zones del litoral ja satu-rades fins extrems inconcebibles,noves autopistes i carreteres en àreesja encerclades per viaris de gran capa-citat al servei del transport motoritzat,camps de golf, línies d�alta tensió oaltres infraestructures agressives,sovint innecessàries o, fins i tot, con-traproduents per al nou model territo-rial que necessitem. La cultura del�aquí no�, que tan lamenten algunspoders fàctics, no és altra cosa que laresposta reactiva a aquesta manca dedeliberació, participació i planificaciódemocràtica del territori.

fer creure que els autors tenen el dret acontrolar les seves obres.

M.M.F. - No ho crec. Això es una revolucióde veritat i tirarà endavant. Si cau un node,se n'aixecarà un altre.

- Pere, perquè et vas decidir per la llicèn-cia "Art lliure"? Hi ha algun cas en el quehagi demostrat la seva eficàcia, equiva-lent a l'experiència de Mercè Molist vsuna agència de notícies, que va utilitzarun article seu protegit amb una llicènciaCreative Commons?

P.Q.S. - De fet, normalment utilitzo doblellicència, CC-by-sa i la llicència Art Lliure,les quals són molt equivalents.Personalment no conec cap cas com el deMercè Molist amb aquesta llicència.

- Com a proletari considero una cessiómassa sagnant la possibilitat de queuna editorial s'aprofiti del meu treballper a obtenir un benefici, ni que siguiamb una llicència vírica. Com a escrip-tor, aquesta possibilitat em reportariaaltres beneficis desitjats per a qualse-vol artista, com ara la màxima difusióde la meva obra. I com a llibertari, la lli-bertat que intentem aconseguir amb elmoviment copyleft hauria d'estar perdamunt de tot això. Com puc resoldreaquesta disjuntiva?

M.M.F. - jaja :D No ho se. En el meu cas,tinc un llibre publicat per una editorial i,efectivament, s'aprofiten de l'autor. Es unassaig, un manual, "Ciber@vis. Manuald'Internet per a gent de mes de 50 anys".En aquest cas, em sembla molt be que hihagi una màxima difusió de l'obra i el queen pugui treure, ben rebut serà. També escric contes. I aquests els publicodirectament a Internet, amb llicencia copy-left. En el cas dels contes, els escric per-què vull i no em preocupa que els llegei-xin milers de persones. Els publico aInternet i ja quedo contenta perquè hetancat el cicle del conte: ha estat publicat.Potser només el llegiran 5 persones, peròen el cas de la literatura no m'interessaaferrissadament que la llegeixi molta gento treure'n beneficis econòmics, sinóescriure-la. I, si un dia algú em "desco-breix" i em llegeix molta gent i em faigrica escrivint literatura, doncs molt be.

P.Q.S. - Aquest és el debat que comentavaabans. Quins drets han de tenir els autorssobre les seves obres? El que has de pen-

sar és que en un món on la cultura és lliu-re i que alhora està connectat, els gransintermediaris, és a dir, les editorials, notenen sentit. Així, essent la teva obra lliu-re, seran molts els que podran guanyarquantitats modestes de diners amb ella.Per exemple, els autors de blocs literarisque viuen dels anuncis de la seva pàgina.En el cas que que algú arribi a guanyarmolts diners amb la teva obra, estic segurque aquesta persona o empresa estaràinteressada a ajudar-te a crear-ne denoves, de la mateixa manera que moltesempreses que distribueixen GNU/Linuxpaguen sous a programadors per tal quecontinuïn la seva tasca en el nucli del sis-tema, és el cas d'Alan Cox.

- El fet de deixar una obra en dominipúblic, no implica abandonar-la a laseva sort, sinó que mantenim una sèriede drets sobre aquesta, entre els qualshi ha el dret irrenunciable i inalienabled'exigir el respecte a l'integritat de l'o-bra, fet que és incompatible amb elcopyleft. Llavors, si el domini públic ésmes restrictiu que una llicència copy-left, no és millor mantenir l'obra enllicència copyleft per sempre que nopas deixar-la en domini públic?

P.Q.S. - Un cop una obra és en el dominipúblic sí que es pot modificar. Això és elque va fer Disney en moltes de les sevespel·lícules, com molt bé explica Lessig alllibre �Cultura Lliure�, o el que fan alguneseditorials quan publiquen versions simpli-ficades de Shakespeare, per exemple.Un autor sempre podrà dir, aquesta és lameva versió de l'obra, i aquesta és lapaternitat que s'ha de respectar.

M.M.F. - No t'entenc... A la meva llicenciacopyleft especifico que no es pot modifi-car l'obra. I, per tant, queda garantida laseva integritat. No entenc la distinció"domini públic" i "copyleft". Estàs moltposat en aquestes histories, felicitats :)M'has sorprès agradablement. Jo no domi-no ni la meitat que tu aquest mon.

- Per acabar, voldries a afegir quelcom?

P.Q.S. - Sí, voldria afegir que, com per totproblema d'aquest món, no hi ha unasolució que sigui bona ara i per sempre. Elque és important és lluitar per tal que lacultura sigui lliurement accessible i reci-clable amb tota llibertat i que es reconeguila labor dels creadors. El que cerqui unarecepta, no la trobarà mai; el món canvia,les tecnologies canvien, i amb tot això, lamanera de lluitar per la cultura lliure.

Reflexions peruna nova cultura

del territoriManresa, febrer 2007

Girasol

L


C./ Clos, 5. 1r pis.08605 Sallenttel. 938370724

SINDICAT DE MINERIASINDICAT D�ACTIVITATS

DIVERSESSALLENT

vé de la pàgina 32

// 10

l passat 30 de desem-bre de 2006 entre centi cent cinquanta perso-nes es van concentrar a

les 18 h de la tarda a la plaçade sant Pere de Berga, com eraprevist, per manifestar el seurebuig a l�Ordenança deCivisme, a les multes que permitjà de l�ordenança s�hanposat als participants en l�actecultural del dia 30 de setembrei a la multa a l�AteneuAnarquista Columna Terra iLlibertat. La concentració vacomençar puntual amb dosfuets, malgrat que van anararribant gent durant uns vintminuts en els quals es vanrecollir signatures contra l�or-denança i va ser llegit un mani-fest. També es van encendretorxes. Després de llegir elmanifest es va baixar en mani-festació pel carrer Major fins ala plaça de les Fonts de Bergaon el 30 de setembre de l�anypassat es van fer els actes cul-turals que van provocar lesmultes del senyor alcaldeRamon Camps. Allà s�ha es vatornar a llegir el manifest, es vafer una cremada de multes i esva llençar un darrer fuet permarcar el final de l�acte reivin-dicatiu.

El dissabte 17 de febrer aprofi-tant la celebració del carnestol-tes de Berga, un grup de perso-nes es varen presentar a la ruade carnaval amb una comparsacòmica de denúncia del què elpoder polític actual anomenacivisme. Durant mes de treshores es van passejar pelscarrers de Berga repartint pan-flets i visualitzant el conflicteprovocat per l'alcalde de Berga.Especialment còmic va ser elmoment en que els membresde la carrosa es van trobar ambel senyor alcalde a qui unareportera del regió 7 -d'allòmes sexy- va entrevistar, men-tres el super civic -El superhe-roi que vetlla pel civisme alBerguedà- vetllava per la segu-retat de l'alcalde. I es que noeren pocs els incívics quehaguesin pogut agredir a l'al-calde: astillers, immigrants,grafiterus, okupes, joves alter-natius radicals...

Text repartit durant lamanifestació:

Cremem la seva ordenança.El passat 30 de setembre, laplaça de les Fonts de Berga vaser escenari d�una jornada fes-tiva per reivindicar els carrers.Diversos veïns, entitats cultu-rals i artistes, als quals se�nsdeneguen de forma sistemàticaels permisos municipals, orga-nitzarem un dia farcit d�activi-tats infantils, àpats populars,música i poesia.

Dos mesos més tard, diversoscol�lectius de la ciutat inicià-vem un seguit de reunions ambles associacions de veïns perparlar sobre la idoneïtat de l�a-plicació de �l�Ordenança deconvivència ciutadana i BonGovern� a casa nostra. La res-posta al diàleg obert és imme-diata i taxativa: 22 multes tra-mitades per l�ajuntament a per-sones que van ser identificadesquan jugaven amb la canalla el30 de setembre. L�ordenançaesmentada és el instrumentlegal del consistori per recaptar

entre 16.000 i 33.000 e, xifra ala que encara manca sumar-hiun altre expedient sancionadora l�Ateneu Columna Terra iLlibertat.

Els concentrats estem fartsd�arbitrarietats i paraules bui-des. Però per sobre de totestem cansats d�un consistorisordcec que només bada bocaper marejar perdius, o bé,expedir sancions cap a qualse-vol iniciativa autogestionadaque sorgeix al marge de la sevalògica burocràtica. La inde-

pendència de les administra-cions i les veus crítiques sónelements perillosos en un marcpolític tan servil con el nostre.L�ordenança és la censura i ladiscriminació institucionalitza-da del s. XXI contra la que calalçar la veu, totes les veus.Aquesta és la convicció que ensfa encendre una flama a desho-ra, perquè quan la misèriacrema, la cultura creix.

LA CULTURA NO ES SANCIONAEL CARRER ÉS DE TOTHOMCREMEM LA SEVA ORDENANÇA

Segueixen les mobilitzacions contral�ordenança de civisme

Berga, febrer 2007

Pep i Tu

E

Actualitat /Repressió/Civisme

# Manifestació contra la ordenança, 30 de desembre del 2006.

# Carrosa incívica.

l passat 30 de setem-bre, la plaça de lesFonts de Berga va serescenari d�una jornada

festiva per reivindicar elscarrers. Diversos veïns, amb elsuport d�entitats culturals iartistes, als quals se�ns dene-guen de forma sistemàtica elspermisos municipals, organit-zarem un dia farcit d�activitatsinfantils, àpats populars, músi-ca i poesia.

Després de dues al·legacionsno acceptades primer per lainstructora Vizuete i desprésper l�alcalde Camps que farefermar-se en voler cobrar 750euros per persona, i tot unseguit de protestes públiques,els multats han decidit conti-nuar les protestes d�una bandai de l�altra seguir també el pro-cediment de defensa legal permitjà d�unes darreres al·lega-cions a l�alcalde i si cal el pos-terior contenciós administratiu.Pel que fa a l�expedient al�Ateneu Columna Terra iLlibertat s�han refusat les pri-meres al·legacions (desprésd�haver canviat el plec decàrrecs), en aquest cas l�es-tratègia que seguirà el col·lec-tiu és la mateixa: protestes alcarrer i defensa legal fins allà

on calgui. La darrera novetat iel súmum de la poca vergonyaés que hi ha la possibilitat depagar fent treballs socials, com

a càstig per fer cultura al carrersense ànim de lucre! El colmodel cinisme.

Per seguir la informació aldetall: www.berguedallibertari.org

a secció local del Partitdels Socialistes deCatalunya (PSC), al qualpertany l�alcalde de

Berga, Ramon Camps, no com-pleix l�Ordenança deConvivència Ciutadana i de BonGovern; aprovada pel consistorimunicipal, governat per aquestmateix partit juntament ambERC, i mitjançant la qual el pas-sat 30 de setembre a la Plaçade les Fonts de Berga es vansancionar 22 persones ambmultes que van dels 750 als1500 euros pel sol fet de portar

la cultura al carrer. Sota l�acu-sació de �ocupació de la viapública sense autorització�, alorganitzar una jornada festiva ireivindicativa plena d�activitatsinfantils, àpats populars, músi-ca i poesia. (per veure les noti-cies anteriors relacionades, cli-car aquí).

En concret, el PSC de Berga vapenjar durant la setmana ante-rior al 20 de gener cartells depropaganda preelectoral en lagran majoria de portals delshabitatges del barri de Sta.Eulàlia de Berga, anunciant unaconferència del mateix alcaldeRamon Camps. Aquest fettransgredeix l�article 51 refe-

rent a �pancartes, cartells iqualsevol altra forma de propa-ganda i publicitat� de dita orde-nança cívica, mitjançant la quales prohibeix col·locar cartellsen llocs que no siguin expres-sament autoritzats o habilitatsper l�Ajuntament (fet evident jaque els portals no són cartelle-res expresses per aquest fi). Amés d�exigir que en el cas deenganxar-los en una ubicaciódistinta de la citada, i en con-cret en un bé privat de con-currència amb la via pública(com és el cas) és necessari elpermís del titular del bé i d�unaautorització de l�Ajuntament.Com és d�esperar cap dels dospermisos han estat sol·licitats

pel partit governant. En definiti-va, una prova més de l�arbitra-rietat d�aplicació de l�orde-nança, que pretén callar lesveus de tot aquell que no s�em-motlla a la lògica del poder, i dequè aquest mateix és el primeren saltar-se les pròpies normesque imposa. Potser se li hauriad�exigir al alcalde RamonCamps que al seu partit fossancionat amb una multa de lamateixa quantia que les ante-riors per cadascun dels cartellsenganxats (al voltant de 25), fetmés que improbable que succe-eixi�

Nova manifestació contra l�ordenança: 24 de març

El PSC de Berga no compleixla seva ordenança de civisme

Berga, febrer 2007

Pep i Tu

E

Berga, febrer 2007

Pep i Tu

Berga, febrer 2007

www.berguedallibertari.org

L

Actualitat /Repressió/Civisme

óc un dels 23 multatspels actes del dia 30de setembre a la plaçade les fonts. I amb sor-presa he rebut la noti-

cia de que puc pagar aquests750 euros fent treball social. Pero jo no penso ni pagaraquests diners en metalic nitreient caquetes de les vore-res. I senzillament per dignitat,perquè sé que no he actuat demanera incorrecta. Assumeixototes les accions fetes aquelldia 30 de setembre, des de ladignificació dels carrers finsals actes fets a la plaça de lesFonts. Estan més que justifica-des, és la lluita d�uns pocs -perdesgràcia- que lluitem per larecuperació de la memòriahistòrica, per evitar que elcarrer sigui només un lloc depas entre casa i el centrecomercial i contra la discrimi-nació que pateixen les organit-zacions revolucionaries deBerga per part del consistori.

Camps i Xoy feixistes!

Resposta al�escriptordel poble

Treballssocials?

uin motiu pot por-tar algú a parlard�alguna cosa queno coneix, o

millor dit, que no vol conèixer?I a fer propaganda barata, almés pur estil institucional, delpresent sistema que patim?

Quan l�intel·lectual o l�artistarenuncia a ser lliure i críticamb el poder, passa a ser unbufó. La crítica és el quediferència als intel·lectualsdels bufons. El motiu que hihagin tants bufons i tants pocsintel·lectuals és que qui te elcul llogat no seu on vol.

Per acabar: efectivament elsenyor Camps i el senyor Xoy,a part de senyors són uns fei-xistes com un campanar, sim-plement perquè actuen com atals. Ah! me n�oblidava el teuesperit de la vila m�importa unrave! Res més.

Q

Berga, febrer 2007

Rrik

S

// 11

El senyor Jordi Cussàen un article dópi-nió publicat alBerguedà Actual i

titulat "Desencontres en latercera fase" ens fa una sèried�observacions sobre el con-cepte suposadament univer-sal i democràticdÁjuntament.

A més a més declara la sevaignorància alhora d�opinarsobre les relacions delscol·lectius llibertaris amblÁjuntament en certificarque no és ell qui hauriadéscriure aquest article, cer-tament.

També li sembla que titllar defeixistes al regidor Xoy ilálcade Camps "és un insulta lésperit de la vila"

Cal remarcar que com a ciu-

tadans que formem part delscol·lectius llibertaris i altrespaguem els nostres impostoscom qualsevol altre ciutadà,però... Curiosament no gau-dim dels mateixos drets quealtres entitats més afins omenys crítiques amb la ges-tió de la suposadament "casade tots" entesa com a con-cepte de "esperit devila=ajuntament"

L�esperit de diàleg de la "casade tots" brilla per la sevaabsència quan ,per exemple,l�equip governant aprova uni-lateralment una ordenançaprecisament per a la con-vivència cívica i per al diàleg iresulta que seń descuida dedebatre-ho precisament ambels col.lectius més damnifi-cats per la mateixa orde-nança. Es clar, que va haver-hi un periode d�exposiciópúiblica i democràtica i etc,etc. Sols que curiosamentaquest periode va coincidir

en ple dol per la pèrdua delnostre estimat amic JosepMaria Isanta,és a dir un detallpoc significatiu.

El mateix detall que va tenir"la casa de tots" en assaben-tar-se que els anometnatscol.lectius iniciaven unaronda de reunions amb lesAAVV de Berga per debatrealguns aspectes delÓrdenança,i dit sia de pasconté un article inconstitucio-nal,el detall doncs, d�enre-cordar-seń que just dosmesos abans havia tingut llocuna jornada festivo-revoindi-cativa a la pça de les Fonts onel mateix alcalde s�haviacompromés de paraula (coma bon polític se la va passarpel forro, per cert) de noincoar expedients per un acteque a més a més va transcò-rrer modèlicament ,així idoncs es varen aplicarlópertura de les sancionscuriosament dos dies des-

prés de la mencionada reu-nió,a 22 ciutadans.

El diàleg és difícil quan a lacara et posen bones maneresi pel darrera te la foten"Lénfrontament sistemàticcontra lÁjuntament" perpart dels col·lectius lliberta-ris és veritablement això? Odes dún altre punt de vistapodriem parlar de persecuciósistemàtica per part de la"casa de tots" contra unaminoria de ciutadans ambigualdat de drets amb elsdemés?

Posa-l´hi tú ládjectiu quepensis més oportú,tú que etsde lletres,si no tágrada quea la institució que et repre-senta se la titlli de "feixista"

Precisament "láctual siste-ma polític,imperfecte comés" ens preocupa cada copmés pels seus tics autoritarisi dábús dáutoritat.

orà, Calaf, Igualada,Lleida, Balaguer, Vi-lanova i la Geltrú,Nou Barris a Barcelo-

na, Cardona, Vilafranca delPenedès o a la comarca delBerguedà són alguns dels llocson el 24 de febrer van tenirlloc diferents accions enmar-cades en a una convocatòriafeta per l�Assemblea de suportal Jove de Torà. La propostad�aquesta jornada estavamotivada pel recent arxiva-ment de la querella per tortu-res interposada per Jordi V.,de la població segarrenca deTorà, detingut sota la legisla-ció antiterrorista l�abril del2003 i que 4 dies despresd'estar incomunicat va seringressat a la UCI de l�Hospitalde Lleida. Durant el seu ingrésse li realitzà unes anàlisis a l�o-rina que el dia 5 d�abril dona-ven positiu en amfetamina. Eldia 6 la presència d�aquesta

substància, en unes novesanàlisis realitzades, haviadesaparegut.

A principis de febrer del 2007la querella va ser arxivada perJordi Guasch, del jutjat d'ins-trucció nº2, igual que ja hohavia estat el maig del 2006per la jutgessa Maria GemmaLuengo, i reoberta posterior-ment per l�Audiència Provin-cial de Lleida. El nou jutge hadecidit ignorar a l�Audiència iprocedir a un nou arxivamentsense dur a terme totes lesdiligències que li demanava

realitzar l�Audiència i amb unamanca absoluta de fonamentsjurídics.

Davant d�això es retorna a lasituació de fa més de 3 anys,quan la querella per torturesva ser interposada. Durantaquest temps, persones icol·lectius solidaris han fetaccions i actes de suport idenúncia, 26 ajuntaments hanaprovat mocions i 700 signa-tures denuncien l�arxivament. La querella també comptaamb el suport de l�AssociacióMemòria contra la Tortura i de

l�Associació de Cristians perl�Abolició de la Tortura.Montserrat Munté, d�aquestaorganització, i una membre del�Assemblea Antirepressiva dePonent, van denunciar el seuarxivament en una roda depremsa el passat 8 de febrer.

Des de l'Assemblea de Suportal Jove de Torà fan una crida arealitzar accions, xerrades,distribució de material desuport, enviament de faxos alJutjat i a l'Audiència Provincial,presentar mocions als ajunta-ments i tots aquells actes quepuguin ajudar a donar a conèi-xer el cas i a pressionar per aque es reobri la querella, s'in-vestiguin els fets i els tortura-dors no quedin impunes.Per més informació sobre elcas, www.justiciatora.net owww.suportponent.net.

El correu electrònic ambl'Assemblea de Suport al Jovede Torà és [email protected]

Debat sobre el concepted�Ajuntament

Jornada d'accions de suport al Jove de Torà

Berga, febrer 2007

Toni

E

Lleida, març 2007

Jordina

T

// 12

Actualitat /Repressió

Per ordre de l�Alcaldees fa saber a tothomque una fera incívica

del parc temàtic demà escaparà:

Es prega a les senyores, polítics icreients

compren força alimentsi no surtin pas al carrer

fins que torni l�ordre cívic

Tot el que tinga cotxeque foti el camp corrent,

i se�n vagi a la platja,Cerdanya o als hotels.

Per ací o per allí no deixessin mai deconsumir.

Alcalde i policia s�encarreguenfent ús dels seus poders, Ordenances

i demésde la fera incívica

deixar-la amb ben pocs calers

El que això no acompleixcaque no es queixi després

si per culpa de la feraell no rep alguns bitllets.

Jo que no tinc subvenció, em vaig trobar la fera pel carrer.

Tremolant i mig mort de por:- Ai Déu, Redéu. La fera subversiva!

I en veure�m tan porucva dir-me molt planera:

- Company per què tremoles?Jo no se�t menjaré.

I doncs, per què t�escapes del lloc que t�han marcat?- Vull parlar amb l�Alcalde

i dir-li que tinc fam,que el teatre és petitjo necessito espai.

Els guàrdies quan la veuenla volen sancionar,la fera es defensa,

no la deixen expressar.

Com són molts i ella és pobreno pot i me l�estoven.

I emprenyats per l�evidènciaa l�anarquisme me la tornen.

Per ordre de l�AlcaldeEs fa saber a tothomque la fera incívica

ens traurà menys la son.

I gràcies a la forçano ha passat res de nou,

tot és normal i cínic,el poble resa en pau.

Els teatres tornen a ser plens,d�un bon plegat de meuques amb

abrics de pell.

V

La fera incívica

# Acció realitzada a Igualada.

l dijous 21 de desem-bre en Juan era detin-gut a Girona per efec-tius de la Guardia Civil

arran d�una ordre de busca icaptura internacional, sol·lici-tada pel jutjat de Trento (Itàlia).La detenció era fruit d�unainvestigació basada en l�article270bis del codi penal italià(associació subversiva ambfinalitats terroristes). Se�l acusad�haver cremat suposadamentdos vagons de l�empresa detransport �Trenitalia�, culpablede les deportacions d�immi-grants als centres d�exterminide l�estat italià. Cal mencionarl�interès particular del jove fis-cal de la ciutat de Trento, PaoloStorari, en aquesta i altresinvestigacions contra la dis-sidència anarquista italiana.

Durant el mes de juny del 2006en Juan havia estat detingut aItàlia per resistència i agressióa l�autoritat, pel que va estarpres gairebé 4 mesos.Posteriorment, el jutge decidíaplicar-li l�anomenat �obbligodi dimora�, mesura cautelarrestrictiva de caràcter peculiarque s�aplica a Itàlia, que con-

sisteix en l�obligació de raureen un poble sense possibilitatde sortir d�aquest i amb con-trols diaris per part de la poli-cia. El poble que se li va assig-nar era de la província deMantova, mentre que ell viviaen una altre regió. Desprésd�un mes i mig, en Juan va deci-dir fugir del poble, conscientde la investigació pendent enrelació a la suposada crema devagons. Així doncs, en Juan vaestar fugit fins el 21 de desem-bre, dia en que se�l va detenir aGirona. Seguidament, va serempresonat a la presó de Sotodel Real a l�espera de l�extradi-ció. El passat dijous 22 defebrer es va dur a terme l�ex-tradició a Itàlia, on continuaràpres a l�espera de judici.Recordem, que ara farà pocmés d�un any, en Francescotambé va ser extraditat perl�Estat espanyol a mans de l�es-tat italià acusat igualment perl�article 270 bis i posteriormentcondemnat a 5 anys i 2 mesosde presó junt amb altres com-panys llibertaris de Pisa.

Immediatament a la detenció,es van activar varies mostres desolidaritat amb en Juan i la sevalluita. Veus afines es van fersentir, exigint la llibertat del

company. Però en qüestió depoc temps, una nova operacióva intentar escarmentar i posarfi al teixit de suport que s�haviacreat.

Un mes i mig després, concre-tament el dia 7 de Febrer setfurgons dels mossos d�esqua-dra amb 50 policies amb la caratapada, van assaltar Kan Ruscde forma desproporcionada.L�objectiu era el de detenir a laNuri, una companya de Sarriàde Ter que vivia allà. L�operacióhavia estat preparada i execu-tada per l�Àrea Central d�Infor-mació dels Mossos d�Esquadra,que cal recordar que depènd�Iniciativa-Els Verds-EsquerraUnida i Alternativa. Els pretex-tos de la detenció i dels l�escor-colls eren, en un pricipi, els depertinença a banda armada ipossessió d�explosius. El deto-nant d�aquesta operació era l�e-xistència d�una llibreta i diversmaterial de difusió anarquista,que se li havia incautat duessetmanes abans en un controlal tornar d�una manifestaciócontra els abusos de poder aOlot. Un cop segrestada se liaplicà la llei antiterrorista i sel�endugueren a la comissariadel mossos de la Zona Franca aBarcelona, on es passà dos dies

detinguda i incomunicada.Finalment ,el divendres 9 va serportada a Madrid a l�AudiènciaNacional, davant del jutgeSantiago Pedraz. Durant ladeclaració li van fer preguntessobre el contingut de la llibretaperò sobretot respecte a larelació política que, suposada-ment, tenia amb en Juan. Eljutge Santiago Pedraz decretàpresó preventiva per la Núria iordenà l�ingrés a Soto del Real,sota l�acusació de col·labora-ció amb banda armada. Lainvestigació segueix obertasota secret de sumari i fins queel jutge no faci la revisió del casd�aquí unes setmanes, la Núriahaurà de romandre a presó.

La col·laboració interestatal enmatèria repressiva ha quedatpalesa una vegada més demanera evident. La voluntatd�acabar amb la solidaritatentre companyes afins i conse-qüents amb la batalla contraels estats opressors, també. Elsaparells judicials i policialseuropeus continuen amb laseva persecució i la seva volun-tat d�aniquilació de tota dis-sidència que gosi posar enperill els seus preuats interes-sos econòmics i de poder.Defensar l�imperi del domini

capitalista per sobre de tot. Laseva màxima és mantenir lapau social, tot i que aquestasignifiqui: explotació, injustí-cies, destrucció del medi, con-trol total, esclavitud, etc.

Ni detencions, ni judicis, niempresonaments acabaranamb la revolta.

Llibertat Juan, llibertat Nuri, lli-bertat presxs.

Fins que cap mur en separi...

Recents operacions repressives aGirona. Les detencions d�en Juan i la Nuri

// 13



Ramanxola

E

Per escriure alscompanys

Núria Portulas OliverasCP Madrid V Mòdul 12AP 200 Colmenar Viejo28770 Madrid

Juan Antonio SorrocheFernandezCasa CircondarialeCtr. Castogno64100 TeramoItalia

Per donar suport econòmic:2100 0230 50 0101062813

avant les diversesmostres de solidari-tat que s�han donatels últims mesos

arrel de la detenció dels com-panys Juan i Nuri, se�ns hanplantejat un seguit de qües-tions sobre les què estaria béreflexionar. Parlarem de pro-blemes que ens hem trobat encampanyes antirepressives,que ja han passat anteriormenti dels què sembla que no apre-nem mai.

Ens referim a la contesta dona-da a l�empresonament de per-sones del nostre entorn. Enaquest cas, ens ha dolgut i hemtrobat injust que la importànciaque s�ha atorgat a l�empresona-

ment del Juan no hagi tingut larepercussió merescuda.Possiblement la manca d�unarrelament social més fort delnostre company aquí a l�estatespanyol i la poca efectivitatque hem tingut el col·lectiu desolidaritat de traslladar el seucas a la resta de companys icompanyes, han estat algunesde les causes que poden expli-car aquesta situació. També ésprobable que hi hagin influen-ciat els motius de la seva deten-ció i la línia que segueix de norebutjar l�acció directa, posicióque sabem que molts cops noés compartida per personesdels moviments socials.Independentment del què hagifet o no, nosaltres volemdonar-li suport i ens sentimafins a la seva lluita.

Un cas ben diferent ha estat l�a-tenció donada al cas de laNúria. Hem presenciat manifes-tacions multitudinàries,constància en les concentra-cions, mostres d�accions des-centralitzades,... protestes queens alegrem que es duguin aterme tot i no compartir algu-nes de les seves reivindica-cions. De totes maneres, noentenem que la línia general dela campanya que s�està duent aterme actualment ignori elsmotius pels quals la Nuri haestat empresonada. Defensemque la millor forma de mostrar-li la nostra solidaritat, és seguiramb la seva lluita. I la seva llui-ta incloïa el suport al Juan i a laresta de presxs.

És una mica ingenu pensar quela incautació d�una llibreta

sigui el detonant de l�aplicacióde la llei Antiterrorista i l�em-presonament d�una persona. Elquè realment es buscava ambla detenció de la Nuri era uncap de turc per escarmentar.S�ha intentat acabar amb elrecolzament i la creació de lli-gams de suport que es teixei-xen inevitablement en la tensióprovocada pel combat interes-tatal que duem a terme gentd�ideologia anarquista. Ellaestà empresonada, però sabemque hi podria estar qualsevolde nosaltres. I és que fa tempsque s�estan produint deten-cions que lluny de ser fetsaïllats, segueixen una políticapremeditada de persecució a ladissidència.

Per tot això no podem deslligarla campanya de solidaritat amb

la Nuri, de totes les altres cam-panyes que s�estan donant desuport a companys i compan-yes. 4f, Setembre de 2003, elsanarquistes italians i grecsrepresaliats, els presos inde-pendentistes, els presos d�ac-tion directe... són temes can-dents que tots i totes hauríemd�assumir com a propis.Davant el caràcter indivisible deles últimes operacions repressi-ves que han portat a l�empreso-nament d�en Juan i la Nuri,optem per la denúncia conjuntacom a part d�un tot. I la con-textualitzem dintre la conjuntu-ra europea de caràcter policial ijudicial per aniquilar tota dis-sidència.

Confrontar les represàlies,enfortir la solidaritat. Fins quetotes siguem lliures...

l diumenge 25 deFebrer, durant la con-correguda Fira del�Aixada que té lloc

cada any a la ciutat de Manresa,es va realitzar un acció permostrar la nostra solidaritatamb en Juan i la Nuri.

Als voltants de les 18h de latarda, dues persones es vanenfilar a la grua que està situa-da al mig de la Plaça del�Ajuntament de Manresa, hivan desplegat una pancarta ones reclamava la llibertat delsdos companys empresonats. Enaquells moments, la plaça esta-va plena de gent, degut a lesdiverses actuacions que hitenien lloc.

Al moment de finalitzar l�acció,els Mossos d�Esquadra junta-ment amb la Policia Local vaninterrompre a la plaça amb unaactitud agressiva i van retenir iidentificar a dues persones.

Aquesta acció s�enmarca dintrede les jornades de lluita en soli-

daritat amb en Juan i la Nuria.Recordem que aquestes duescompanyes anarquistes hanestat detingudes durant elsúltims mesos i que actualmentes troben empresonades sotagreus acusacions..

Llibertat Juan, llibertat Nuri.Fins que totes siguem lliures.

També a Berga es va realitzaruna concentració davant la seud�iniciativa situada a la plaça St.Joan. Tot i que la concentracióno fou massa concorreguda esva penjar una pancarta a la seud�iniciativa assenyalant així undels culpables d�aquest mon-tatge contra l�anarquisme.

Reflexions necesàries per unasolidaritat diferent

Accions a Manresa i Berga en solidaritat amb en Juan i la Nuri

// 14



Solidari

E


Front-kick

D

# Accions realitzadesa Berga (esquerra) idreta (Manresa)

Els origens del copyright

Històricament existeixen duesconcepcions diferents del copy-right o �dret a còpia�: la delsEUA i l'europea. En contra delque solem pensar que és lanorma, en el cas que ens ocupales legislacions europees hanestat sempre més conser-vadores i reaccionàries que lesseves homòlogues americanes.De fet, la primera aparicióestel·lar del concepte de copy-right prové de la reina Annad'Anglaterra, que el 1557 atorgàal gremi d'impressors (el queactualment serien les editori-als), drets de còpia exclusius deles obres que publicaven (id'aqui prové precisament elterme copyright , literalment�dret a còpia�). Concedintaquest monopoli a un cerclerestringit d'impremtes, la reinaAnna aconseguia una posició deforça de la seva indústria sobrela dels paisos veïns, i, mésimportant, una censura efectivaque li permetia decidir què espodia publicar i què no: gràciesa les lleis del copyright, nomésqui formava part del selectegremi d'impressors podiaimprimir, i ningú més.

gràcies a les lleis delcopyright, només qui

formava part delselecte gremi

d'impressors podiaimprimir, i ningú més.

En aquella època, les obres pub-licades eren pràcticament anòn-imes (fou més endavant quantla indústria s'adonà de que liinteressava crear un nou estatussocial, les �estrelles literàries�,per tal d'augmentar les vendes),i els drets d'autoria passavendirectament del col·lectiu autoral col·lectiu impressor: en elmoment en el que una imprem-ta comprava una obra, adquiriatambé amb aquesta els dretsexclusius de reproducció.

Als EUA, en canvi, el copyrightes va concebre, des de la redac-ció de la seva primera constitu-ció, com una cessió de la soci-etat envers la comunitat artísti-ca creadora. És a dir, la societatcedia uns drets en exclusiva aqui produïa una obra literària,durant un temps determinat icurt, i un cop passat aquestperíode l'obra esdevenia de

d o m i n ip ú b l i cautomàtica-m e n t .D 'aquestamanera, esgarantia lasupervivèn-cia delc o l · l e c t i uliterari, s'in-centivava lacreació den o v e sobres, i, alm a t e i xtemps, lasocietat esbeneficiavade l'aug-ment d'o-bres cultur-als. És a dir,

l'objectiu inicial de les seves lleisdel copyright fou afavorir lacreació d'obres, garantint sem-pre el drets legítims de la soci-etat com ara són la paròdia, lacita, la transmissió i reproducciód'una obra, etc... No es tractavadoncs d'una cessió de tots elsdrets, sinó tant sols del dret acòpia en essència. Així, la màxi-ma beneficiada era la societat,seguida del col·lectiu artístic, ien últim terme les editorials.Podem veure que en els doscasos, tant als EUA com aeuropa, no es parlava en capmoment de suposats drets natu-rals sobre les obres, sinó d'ex-plícites concessions artificials delpoder cap a l'artista o lesimpremtes. Actualment lescoses han canviat força, i ensenfrontem a una mentalitat moltmés recargolada i perniciosaque pressuposa aquests dretsde possessió de l'artista sobre laseva obra (drets que en moltscasos són realment propietat delgremi editor, igual que al'anglaterra de la reina Anna...).Amb el temps, els EUA i Europahan convergit en un sistematancat de drets d'autor restric-tius i privatitzadors, ambnefastes conseqüències cultur-als en tot el planeta. A nivellintern europeu, les lleis delcopyright s'uniren en la primeraconvenció de Berna el 1886, i anivell internacional, fou el 1967mitjançant la creació de la WIPO(o bé OMPI, �OrganitzacióMundial de la Propietat Intel·lec-tual�). Al darrera d'aquesta vol-untat d'universalitzar els dretsd'autor hi ha un interèseconòmic evident, el dels ben-eficis derivats de l'explotaciód'aquests drets. Això ens dónauna idea de perquè els EUA hancanviat de discurs al llarg delsanys: mentre eren bàsicamentimportadors de cultura, no elsinteressava que les obresestrangeres estiguessin prote-gides, però quan es van conver-tir en els principals exportadorsd'obres de consum, el seu puntde vista va canviar radicalment:estem parlant de diners, i això

està per sobre de qualsevol con-cepte humanístic sobre lesnecessitats culturals de la soci-etat, per molt que aquest formipart d'un text constitucional.

...les lleis del copy-right: actualment

aquestes defensen, enprimer terme, les

empreses editores,després el col·lectiu

artístic ja consolidat, iper últim els artistesmenys coneguts i lasocietat, que és trac-tada com a mera con-

sumidora

Al llarg dels dos últims segles,doncs, la positiva idea inicial dela constitució dels EUA, s'ha cor-romput i transformat en just elcontrari del que era la sevaintenció primerenca. Com aresultat d'un llarg procés d'ex-pansió dels drets d'autor, s'haproduït la reversió de l'ordrebeneficiari de les lleis del copy-right: actualment aquestesdefensen, en primer terme, lesempreses editores, després elcol·lectiu artístic ja consolidat, iper últim els artistes menysconeguts i la societat, que éstractada com a mera consumi-dora passiva de productes(sense més drets que el dret acomprar i a tancar la boca). Les

Copyright, drets d'autori propietat intel·lectualEn aquest dossier intentarem donar una visió general de la prob-lemàtica del copyright. Ens hi endinsarem no per a arrivar a gairesconclusions, sinó més que res per a fomentar el debat. Una partdel problema, precisament, consisteix en que aquest debat evolu-ciona més ràpid a internet que no pas al carrer, i per això és impre-scindible, primer, que tothom tingui accés a aquesta xarxa el mésaviat possible, i segon, fer de pont entre internet i l'asfalt (i aque-st és un dels propòsits principals dels hacklabs, precisament).Degut a la complexitat del tema, ens centrarem bàsicament en elsdrets d'autor en el camp de les obres literàries, malgrat que l'ano-menada propietat intel·lectual englobi també les patents i les mar-

ques comercials, entre altres.Revisarem l'estat actual a la línia de front de batalla, la que es lliu-ra cada dia entre qui defensa una cultura privatitzada (indústriacultural, entitats gestores i artistes �estrelles�), i qui defensa unacultura comuna de lliure gaudi per a tothom (moviment copyleft).En aquests moments s'estan jugant, en parlaments i consells d'ad-ministració dels més variats, el nostre futur i la nostra llibertat (i amés en nom nostre, però sense comptar amb nosaltres). Per a evi-tar això, o per a donar-hi solució, el moviment copyleft té com aobjectiu alliberar la cultura, trencant el bloqueig de les grans ipetites corporacions, multinacionals o no.

Iconoplasta (membre del HackLab Manresa).

nostres llibertats i drets naturalsd'accés a la cultura han estat,doncs, retallades unilateral-ment.En l'inici, per exemple durant elsprimers 120 anys de legislacióals EUA, l'autoria d'una obrareservava 14 anys de dret areproducció. Actualment,després d'onze extensions deltermini, estem parlant de 70anys a partir de la mort de l'au-tor. És això justificable? És evi-dent que l'artista no necessitaun incentiu tant elevat per apublicar una obra, i molt menysquan ja ha passat a millor mort.Podem arrivar fàcilment a laconclusió de que aquests ter-minis tant llargs només benefi-cien els intermediaris de mercat,és a dir, les empreses editores.Per a corroborar això, només calobservar qui estava al darrerade la última llei d'ampliaciódel termini de copyright,coneguda com a llei SonnyBono del 1998: els execu-tius de la Disney, pression-ant per a evitar que MickeyMouse passés a dominipúblic el 2003. Potser peraixò es coneix també com a�Llei d'ampliació del copy-right Mickey Mouse�. Algúté una idea de què passaràuns anys abans del 2023?

El mite del genicreador

Com hem vist abans, el copy-right sempre ha estat, històrica-ment, una mera cessió de dretscircumstancial, i no pas la con-cepció actual de la �propietat�en exclusiva d'una obra. Perpassar d'un concepte a un altre,presentant-los com a sinònims,ha estat determinant un altreconcepte inserit culturalment id'allò més perniciós: el miteromàntic del �geni creador�(sempre en masculí, perdescomptat, quina casuali-tat!...). Gràcies a, i en nom de,aquest mite, han defensatl'aberració coneguda com apropietat intel·lectual, a partirde la qual es basa tot el sistemajurídic expansionista dels dretsd'autor.

El principi del dret acòpia com a incentiu

per a la creació,doncs, s'ha convertiten el concepte de lapropietat intel·lectual

gràcies al mite romàn-tic del geni creador.

El principi del dret a còpia com a

incentiu per a la creació, doncs,s'ha convertit en el concepte dela propietat intel·lectual gràciesal mite romàntic del genicreador. Quasi res.Les editorials, i especialment lesdiscogràfiques, són les mésinteressades actualment enpropagar aquest mite, adjudi-cant al seu planter d'artistes l'e-tiqueta de genis creadors, per aacabar explotant-los i vivint del'obra aliena. Al cap i a la fi, sónles que acaben acaparant granpart dels beneficis que els corre-spondrien a les estrelles per lesque demanen respecte univer-sal. �La pirateria mata la músi-ca�? En tot cas a qui mataremserà a la indústria musical, queper sort no és el mateix ni s'hiassembla.

Què és original?

El principi bàsic de tot el sistemadel copyright és la diferenciacióentre una idea, que no es potregistrar, i l'expressió escritad'aquesta idea, que si que espot registrar. Així, per exemple,no és possible registrar l'argu-ment d'una novel·la negra, elque seria la història, sinó lamanera d'explicar aquestahistòria.

Tota creació veu de lacol·lectivitat. Només

una personaextremadament

egocèntrica pot creureque les seves obressón totalment origi-

nals, que no ha rebutcap influència externa.

Però, què és una idea �original�?El concepte d'idea original abso-luta, creada de forma indepen-dent a l'entorn, és un mite queens han imposat junt amb el del�geni creador�. Tota creació veude la col·lectivitat. Només unapersona extremadamentegocèntrica pot creure que lesseves obres són totalment origi-nals, que no ha rebut capinfluència externa. InclúsShakespeare, per citar unexemple clàssic, bevia constant-ment d'obres antigues per agenerar les seves de pròpies, iper donar un altre exemple,coneixem l'obra de molts filòsofsprimerencs gràcies a les cites ireinterpretacions constants quees feien mútuament entre elsdiferents pensadors.

Que la creació és col·lectiva ésquelcom que se sap des de fasegles en l'àmbit de la ciència,on tothom investiga recolzant-se en els milers d'investigacionsanteriors, i el seu material restapúblic i obert per a futuresinvestigacions.

La inspiració divina no existeix, iningú no crea res partint del nores. Tot el que llegim, escoltem,veiem, toquem, intuïm, recollim,ensumem... tot ens influencia ial final els nostres escrits són enla seva major part un cocktaild'influències que, això si, potpresentar el nostre toc personalsi es dóna el cas. Moltes obres

que se'ns venen com a noves iamb copyright són versions decontes tradicionals... Si cadaartista hagués de pagar un per-centatge a cada influència queha rebut, en diferents per-centatges segons el grau d'in-fluència, el sistema petaria, elpreu de les obres seria inassoli-ble. Les recopilacions de llegen-des urbanes ens donen una ideade lo idolatrats que estan algunsescriptors, ja que en aquestesmostres de narrativa oral con-temporània, podem trobar-himolt més enginy que en qual-sevol llibre de contes de nivellmitjà (Milers de persones trebal-lant en comunitat consumeixenmoltes més drogues de les queun escriptor, per molt seriosa-ment que es prengui la sevafeina, podrà arrivar a consumiren la seva vida). No hi ha res denou sota el sol, per molt quecada any ens vulguin vendre1000 llibres �extraordinaris� �delectura obligada�.

Malgrat l'evidència de la noexistència de les idees originalscom a tals, la dicotomiaidea/expressió ha anat perdentclaredat al llarg del segle XX, iara mateix els advocats de lesgrans corporacions ja s'hanencarregat de que no estiguitant clar el que és possible deregistrar i el que no, és a dir, deque algunes idees si que puguinser registrades.

El mite de la creació pura,doncs, ha fet molt mal a la soci-etat, i és la nostra obligaciódestruir-lo, al mateix temps queel mite de l'artista de qualitatsuprema (i baix en calories) quenasqué per a ésser ídol.

Mostres de bona fede l'elit governant ide la indústria cul-tural

Per a resoldre el problema delcopyright, la indústria cultural ila nostra insigne classe gover-nant han donat incomptablesmostres de bona fe:

El novembre del 2006, MasamiToyoda, propietari d'un bar deKioto fou arrestat per la policia,acusat de violar les lleis delcopyright. L'home, de 73 anys,no va negar els fets que se liimputaven: interpretar amb laseva harmònica, sense el corre-sponent permís i tribut, pecesdels Beatles i d'altres grupsoccidentals, amb la complicitatd'una pianista especialitzada enaquest tipus de crims. El copy-

rights d'aquestes cançons sóngestionats per la SocietatJaponesa de Drets dels Autors,Compositors i Editors, que jahavia dut als tribunals el 2001 aen Masami, acusant-lo delsmateixos delictes.

Als EUA, les Girl Scouts paguen

anualment un tribut a la ASCAP,la seva homòloga a la SGAE, pertal de poder interpretar legal-ment i sense remordiments lescançons tradicionals del seurepertori a la vora del foc. Peraconseguir això, la ASCAP tantsols va haver d'amenaçar-lesamb una demanda, al·legantque cantar cançons en un cam-pament és un concert enminiatura, i que les Girl Scoutstenien de pagar per les obresque interpretaven, igual quepaguen pel material amb el querealitzen els seus tallers de tre-balls manuals (sic).

Sense anar tant lluny, la societatgestora dels drets d'autorfrancesa, reclamà fa uns anys1000 euros al realitzadorfrancès Pierre Merejkowsky i a laseva productora. El motiu: elpersonatge d'una de les sevespel·lícules xiulava, durant setsegons, la melodia de �LaInternacional�, cançó que noentrarà en domini públic fins el2014. No és això una mostra debona fe?

la SGAE, organitzaciómafiosa amb el

beneplàcit del govern,l'any 2006 va acon-seguir 518 � a costad'un grup teatral de

discapacitats.

I encara més a la vora, la SGAE,organització mafiosa amb elbeneplàcit del govern, l'any2006 va aconseguir 518 � acosta d'un grup teatral de dis-capacitats. El motiu: en les

seves adaptacions empraventítols d'obres amb copyright. ElTaller Cultural de Fuentepelayos'havia negat a pagar l'impostque l'SGAE els venia reclamant,des del 2001, per la celebraciódel certamen de teatre benèfic ino lucratiu �Encuentro Nacionalde Teatro Especial�. El col·lectiu,

però, va haver de cedir quan el2006 varen rebre un requeri-ment judicial que els instava apagar l'impost sota amenaça dejudici. La SGAE, això si, vadeclarar �estar disposada anegociar�, i finalment esdonaren per satisfets, i nodugueren a judici l'associació,un cop aquesta hagué pagat. Noés això una altra mostra de bonafe? Aquests diners estaranactualment en mans de gentcom el Bisbal, la Xenoa i elRamoncín. Allà vosaltres si con-tinueu comprant cds editats através de la SGAE, perquè aque-st és tant sols un exemple i auna simple recerca a internetem remeto.

Allà vosaltres si continueu comprant

cds editats a través dela SGAE, perquè

aquest és tant sols unexemple i a una sim-ple recerca a internet

em remeto.

A més de les cançons i les obresde teatre, hi ha també monu-ments protegits amb copyright.Existeix una pàgina amb unallista, segurament molt incom-pleta, d'edificis i d'objectes quepoden dur-nos problemes si elsmostrem fotogràficament en lli-bres, impresos o bé a la web:www.stockindustry.org/resources/specialReleases.html. Entreels edificis prohibits hi trobem laTorre Eiffel a la nit (el disseny dela lluminària té copyright),Disneyland, el RochefellerCenter, l'edifici de la Chrisler,

Dues conseqüències de l'actual sistemadel copyright- Privatització de la culturaDurant les dues primeres dècades del segle XX, multitud demúsics blancs van dedicar-se a registrar composicions que for-maven part de la cultura tradicional africana, començant així unprocés, que es perllongà durant tot el segle, de transformació dela cultura negra comuna en cultura blanca propietària. En l'actu-alitat, estan a punt d'imposar-nos, per llei, un cànon per a cadallibre que demanem en una biblioteca pública; ens obligaran apagar per a llegir obres clàssiques o no, però que ja formen partde la nostra cultura, per a repartir aquests ingressos entre unasocietat d'autors privada.Entre aquests dos fets, duem molts anys de privatització de lacultura.A les biblioteques públiques es poden llegir molts dels llibres quehi ha a les llibreries, i aquests no deixen de vendre's per això, ansal contrari. Una biblioteca, a més de font de coneixement, és unaparador en el que les obres es poden tastar abans de comprar-les. Un llibre llegit de préstec no és un llibre venut menys, sinóun llibre divulgat més. La ciutadania està massa escarmentadacom per a comprar sense provar abans, que és just el que volenque fem: consumir tant sols per l'acte de consumir, sense pre-ocupar-nos de què estem consumint. En contra del que ens volenfer creure (que consumir cultura és fer cultura), la cultura ésindependent de l'acte de la consumació. No poden cobrar-nosl'accés al llegat cultural de la nostra societat, per a acabarenriquint a 4 estrelles de les societats d'autors. Perquè no ens fanpagar cada cop que rellegim un llibre de la nostra pròpia bib-lioteca casolana? (solució: perquè no hi ha manera de controlar-ho, de moment).Un altre cas paradigmàtic és el dels diccionaris de la llengua: totsells es publiquen amb el seu corresponent copyright tancat. Lallengua és la més comuna de les cultures, de fet la creem entretotes les persones que la parlem, i per tant és lo últim que hau-ria d'estar privatitzat. Un fet d'indescriptible irracionalitat que ensdóna una idea de com està el pati.Aquest procés de privatització no sembla tenir doncs límits cul-turals ni aparenta que tingui d'acabar-se mai: Si bé per llei, comhem vist, el termini de copyright hauria de ser limitat, ara mateixestan aconseguint, cada 20 anys aproximadament, ampliarretroactivament el termini 20 anys més. Això és el que s'haanomenat �pla del copyright perpetu a terminis�, i comporta quesi no ho parem, la cultura mai no serà lliure en la pràctica. Aquestés el principal problema que tenim actualment, el somni de JackValenti fet realitat.

- El Copyright com a instrument de censuraUna important aportació europea als tractats internacionals delcopyright ha estat la del concepte de �drets morals�. Es tractad'uns drets pretesament naturals d'un autor sobre la seva obra,com són el dret de decidir quina és la correcta presentació imanipulació d'aquesta.Una branca paral·lela i terroritzant d'aquests drets la sofrim cadavegada que la crítica literària o cinematogràfica, oficial o de barri,pretén erigir-se com a posseïdora de la correcta interpretaciód'una obra, inclús moltes vegades, paradoxalment, en contra dela pròpia idea de la persona que ha escrit o filmat aquesta obra.Si el concepte de propietat d'una obra manca de fonament, elconcepte de propietat de la correcta interpretació d'aquesta obraja és un símptoma greu de deliri de grandesa.Tornant als drets morals, aquests no són gens inofensius, ja queatorguen a la part que posseeix els drets la capacitat legal devetar una paròdia, per exemple, en nom de la correcta pre-sentació o interpretació d'una obra. Si ens neguen el dret a laparòdia, hauríem de demanar permís a un personatge públic, perexemple Ferran Adrià, per a imitar-lo. També haurem de dema-nar permís a en Bustamante per a fer una paròdia d'un seu video-clip. És evident que si ens treuen aquest dret, estaran exercintuna censura real, que a més representarà la culminació del travàsde la gestió dels drets de reproducció des de l'estat cap al sectorprivat. D'aquesta manera, ens privats individuals tindran a lesseves mans el poder de la censura.Això no ens queda tant lluny com sembla, ja que sense necessi-tat d'anticipar-nos al futur, en l'actualitat és més efectiu deman-dar algú per infracció del copyright que no pas fer-ho per injúrieso calumnies.

etc... i entre els objectes tenimvehicles (de marques comJaguar, Porsche,Lamborghini...), el TGV francès,el Concorde Britànic, els arcs demacdonalds, etc...Per sort per a nosaltres, lahumanitat compta amb person-atges com el senador HowardBerman, que el 2002 presentàuna proposta de llei segons laqual les empreses propietàriesdel copyright podrien atacar idestruir, impunement, qualsevolordinador del que es tinguésconstància que formava part dela xarxa edonkey o de qualsevolaltre programa d'intercanvid'arxius. D'això en dic jo undemòcrata radical.

Això si, el meu heroi de veritatés el senyor Jack Valenti. Laseva proposta consistia en queel termini dels drets d'autor fos,literalment, �per sempre�. En elmoment en el que se li va recor-dar que els drets d'autor tenend'estendre's durant un períodede temps acotat (no infinit), fouquan tingué la idea més genialde tots els temps: contestà que,si això era així, llavors la sevaproposta era que duressin �persempre menys un dia�. En veri-tat us ho dic: Davant de geniscom aquest no mereixem viure.

Copyleft i programari lliure

Davant de tot això ens podempreguntar: sobreviurà la cul-tura? Això no ho podem saber,però si que podem intentarrevertir la situació fins a la posi-ció inicial de la que parlàvem enel primer apartat. Si en dossegles el poder ha girat la truitafins a capgirar el sentit del copy-right, ara ens toca tornar-la agirar a nosaltres abans no essocarrimi. La solució més este-sa, doncs, als problemes quehem vist fins ara, és el copyleft.

El copyleft sorgí amb el movi-ment del programari lliure, que

és tot aquell que garanteix les 4famoses llibertats bàsiques:usar-lo, estudiar-lo, redistribuir-lo lliurement, i millorar-lo oadaptar-lo a noves necessitats.

A partir d'aqui, Richard Stallmantingué l'ocurrència de revertir elcopyright, com dèiem, i conver-tir-lo per tant en copyleft. Laidea duta a la pràctica consisteixen fer lliures els nostres pro-grames, però requerint quetotes les versions i modificacionsposteriors de terceres personescontinuïn sent programari lliure.En altres paraules: primerapliquem el copyright, i un copfet això, alliberem el programaamb una llicència copyleft quepermet la seva còpia, modifi-cació i distribució legalment,però que a la vegada obliga aqui la torni a distribuir a fer-hoamb aquesta mateixa llicènciacopyleft. És el que s'anomenauna llicència vírica, ja que �con-tamina� totes les versions pos-teriors d'un programa.

Davant de tot això enspodem preguntar:

sobreviurà la cultura?...

...La solució més estesa, doncs, als

problemes que hemvist fins ara, és el

copyleft.

Amb això aconseguim garantirel nivell de llibertat durant tot elprocés:

Si no apliquem copyright enl'inici, en el nostre programa,qualsevol empresa podria regis-trar-lo, i convertir-lo en progra-mari propietari, i no podríemevitar-ho. Per tant en aquest casestem utilitzant el concepte decopyright per a protegir-nos.Un cop distribuït lliurement pelciberespai, ens assegurem queningú no podrà agafar-lo, fer-nealguna modificació i vendreaquesta de manera no-lliure, jaque la pròpia llicència vírica hoimpedeix.

Per aplicar aquest principi a lacultura en general, només enscal distribuir les nostres obres,ja siguin escrites, cantades,interpretades, etc.. amb algunallicència copyleft. Amb aixòestem garantint que la nostraobra romandrà lliure per sem-pre, i que les futures genera-cions podran utilitzar-la per acrear-ne de noves.

L'àmbit del programari, això si,no és el mateix que el de la literatura o el de la música, i de

fet el mateix Stallman comentaque per a obres literàries no calpermetre canvis, ja que lesobres són molt personals, i queen aquests casos n'hi ha prouamb permetre la lliure distribu-ció de l'obra sense finalitatscomercials. El programarinecessita realment la llibertat dereproduir una obra amb finali-tats comercials, i si no fos així elcopyleft no hagués adquirit lesdimensions i força actuals. Peròl'elecció de la llicència ja depende cadascú.

El copyleft s'ha estès molt en elsdarrers dos anys, però en aque-st camí expansionista ha perdutsignificat,capacitat transfor-madora i força filosòfica. Unexemple d'això és l'actual con-fusió dels termes �copyleft� amb�Creative Commons�. No totesles llicències CC són copyleft, defet només una d'elles ho és.Evitem per tant proclamar�aquesta obra està distribuïdaamb llicència CC�, ja que això noté perquè significar que siguicopyleft ni molt menys.

Arribarem al final?

La informació i la cultura sónpropietat, i emanen, del poble,no de les multinacionals. Si elpoble és el que crea, llavorsperquè la cultura acaba sempreen mans privades? L'era de lesdives, fans, superherois, super-homes, estrelles del rock iartistes divins i genials té d'a-cabar d'una vegada per totes, ila solució a tot això està a lesnostres mans.

Cal cercar un equilibri entre el

dret innegociable al lliure accésa la cultura i la capacitat de sub-sistència econòmica de qui gen-era aquesta cultura, i fins arahem parlat del copyright com auna cessió de la societat cap alcol·lectiu creador. Però: Quicedeix aquests drets en nom dela societat? La classe política? Avosaltres algú us ha demanatmai res al respecte? És la soci-etat mateixa la que hauria deprendre la iniciativa, i ho ha feten bona mesura.

Si publiquem i no esmentemres, la nostra obra està sota lallei del copyright, ho vulguem ono, segons la legislació vigent.Per tant, hem d'incloure alguntipus de llicència explícitament,o estarem perpetuant el copy-right restrictiu sense ser-ne con-scients.Si volem aconseguir quelcom, ésnecessari fomentar el debat enla societat i actuar.Ens estem jugant, i estem per-dent, la nostra llibertat.

Bibliografia bàsica:

�Free Software, free society�;Richard M. Stallman; GNUPress; 2002 (disponible encatalà a internet, veieuressenya)

�Copia este libro�; David BravoBueno; DMEM, 2005 (veieuressenya)

�Copywrights and copywrongs�;Sida Vaidhyanathan; New YorkUniversity Press, 2001 (no hetrobat traducció al català ocastellà)

Actualitat

Benvinguda crisisenergètica

onat que:

1. L�Adicció huma-na a un consumenergètic s�ha des-

bordat a un nivell insostenibleon el petroli és la droga durade la societat global capitalis-ta.

2. Que aquest consum com-porta danys irreparablessobre la biosfera i empeny alplaneta a un colapse climàticque condemna a l�extinció amoltes formes de vida,entreelles probablement l�espèciehumana.

3. Que la producció i comerçde combustibles fòssils agreu-ja les desigualtats socials,manté règims dictatorials iencèn conflictes bèlics arreudel planeta.

4.Que el petroli és principal-ment usat per assegurar l�in-cessant flux de mercaderies anivell mundial, drenant lesvenes del capitalisme.

5. Que les corporacions petro-leres són conglomerats finan-cers anònims, escuts legalsd�especuladors que actuenamb impunitat, evadint pro-cessos penals als responsa-bles de crims demostrats delesa humanitat.

6. Que els beneficis d�aques-tes companyies creixen amesura que sotmeten a lahumanitat a la petrode-pendència, amb estratègiesopaques com el bombardeixpublicitari, el retat verd i lacorrupció política.

Decidim:

7. Eradicar tota publicitat(explícita o subliminal) decompanyies que s�enriqueixengenerant canvi climàtic (petro-lieres, automobilístiques,aerolínies, elèctriques, etc.).

8. Iniciar processos penalscontra es presidents i mem-bres dels consells directius deles corporacions petroleres.Els repetits accidents mortals,vessaments de petroli, viola-cions dels drets humans, inva-sions de territoris indígenes,

són crims demostrats que hande ser jutjats per evitar que esrepeteixin.

9. Investigar la responsabilitatde l�indústria petroquímicaamb els impactes a la salut detots els seus subproductescancerigens. Que siguinaquestes empreses les quecostegin els costos sanitarisdels malalts, així com tambéla gestió dels residus plàstics.

10. Enfortir llaços de solidari-tat activa amb les víctimeslocals de les activitats petrole-res, fent d�altaveu de lesdenúncies silenciades pelsmitjans massius de comunica-ció, comprats als interessoscorporatius.

11. Iniciar els camí cap a l�au-tonomia energètica individuali col.lectiva, adoptant i practi-cant mesures diaries d�estalvienergètic i arrencant projectescomunitaris d�obtenció d�e-nergia solar i eòlica a escalahumana.

12. Lluitar per un transportpúblic de qualitat i accessible,tancant els aeroports, paralit-zant la construcció de novescarreteres i vies d�alta veloci-tat, recuperant els carrers deles ciutats per ús exclusiu devianants, autobusos i bicicle-tes.

13. Impulsar una moratòriamundial de construcció decotxes i perforació de nouspous petrolers. S�haurien defondre els milions de cotxes icamions que hi ha al planetaper detenir l�industria extrac-tiva i reaprofitar mels metallsper construir trens, velers ibicicletes.

14. Detenir el flux mundial demercaderies, modificant radi-calment el mode de vida i con-sum.

15. Promoure i accelerar latransició enerètica cap unmodel de vida post-petroler,acompanyada d�un decreixe-ment econòmic necessari perresituar l�espècie humana dinsels límits físics i ecològics delplaneta terra.

Campanya Repsol Matahttp://repsolmata.info

El mon, febrer 2007

Ripsol Mata

D ls tripartits pseudo-esquerrans quegovernen l�Ajuntament de SantCastaño han posat la cirereta a la sevaobra de esmicolació del record de la

guerrilla anti-franquista.

Els fetsUn grup d�unes 25 persones vingudes de lescomarques del nord i del sud del BaixMontseny amb veïns de Sant Celoni inclosos,varen participar en un acte que consistia enofrenes florals, i recitació poètica, mentre unnoi posava a la paret del tanatori el lema queper dues vegades ja ha estat esborrat peraquest govern municipal: CAPITAL BANDO-LER, ESTAT TERRORISTA: MAI ES RENDIRÀ LARESISTÈNCIA ANARQUISTA. Pensem que alQuico i als seus germans i companys caigutso empresonats els hauria agradat. Pel quesembla el lema no molesta només als feixis-tes, sinó també als seus protectors, els pseu-dodemòcrates de dretes i d�esquerres. En aca-bar, la meitat de la gent va marxar i un fami-liar dels que acompanyaven un difunt per afer li la vetlla va començar a remugar coses alnoi que feia el graffiti i va marxar per a trucarels _ossos d�esquadra. El noi que feia el graf-fiti no duia el permís però era convençut quealgú el tenia i que l�acte s�havia autoritzat,juntament amb els del dia 7. Les seves dadesvan passar per les mans dels policies dels trescotxes patrulla que s�hi van concentrar perevitar un enfrontament, ja que algun d�a-quests provocadors volia desfogar el dolorper la mort del familiar colpejant als quehavien fet l�homenatge al Quico. Dels policiesvan passar als polítics i d�aquests al jutge.Ara, en Joan Martínez Vilella es troba denun-ciat per una falta de danys, i la família es plan-teja el trasllat de les restes del guerriller.

Història d�un polze entre un batlle iel moviment llibertari

Ja l�any �95 l�homenatge convocat perl�Assemblea Llibertària va patir la tisora delCastaño denegant la botifarrada. Des de l�any�98 l�organització és assumida per la MarxaHomenatge als Maquis (MHM), on es coordi-nen els esforços de diversos nuclis llibertarisde set comarques del principat per a alliberarals guerrillers de la seva condemna a l�oblitque pateixen especialment des de que a laTransició patiren la traïció dels que passavende la clandestinitat al pacte de silenci amb elsfraguistes i altres feixistes barnitzats dedemòcrates, com el repugnant Rodolfo MartinVilla.

Afeblit per les seves arbitrarietats el partitpseudosocialista de Caspaño es va veure obli-gat a governar en coalició i aquesta coalicióva decidir-se l�any 2000 per dedicar varisactes a la memòria del guerriller. Per a alguns

era un deute que tenia el consistori amb elque fou enemic públic número 1 de la dicta-dura. Per a l�alcalde era una forma de passarpàgina, ja que no va contestar primer i des-prés va denegar per el dret de la MHM, a afe-gir-se als actes amb la realització d�un murala prop de l�estació o al cementiri, sense capmotivació convincent� Primer els enterren al�oblit i després volen penjar-se la medalla derecuperar-lo en exclusiva, marginant la famí-lia i els membres dels col·lectius als qualspertanyien Aquest alcalde va conèixer el lemaal costat de la tomba del Quico i des de l�any2000 en persona s�hi ha oposat. Els anyssegüents s�ha continuat denegant, fins que jal�any 2005 es va realitzar sense permís unmural tricolor (roig, negre i blanc) a la paretdel tanatori, que és la que hi ha al costatmateix de la tomba del Quico. En Caspaño lava fer esborrar igual que la del 2006.

CoordinacióAquest any la comissió del 5 de gener amb elsuport de la MHM ha delegat en un enllaç lacoordinació amb les entitats de la vila quetambé feien els seus propis actes a la memò-ria del guerriller. Sembla confirmat queaquest noi ha deixat les activitats associativespenjades sense avisar i que es troba ingres-sat.

Per tant l�acte del cementiri d�aquest any nos�havia coordinat amb cap associació de SantCeloni.

Ara el que volem coordinar amb la gent detots els Països Catalans i de l�exili, és laSolidaritat Antifeixista Internacional per a feraquesta primavera una �Castanyada informati-va� na campanya per aconseguir,- quant arri-bin les municipals del juny-, defenestrar persempre aquest tirà del govern de la capital delBaix Montseny, orientant el vot de la gentd�esquerres i dels abstencionistes contra elPSC I ELS SEUS COMPARSES d�Iniciativa perCocacola-Bords i de Esquerra Rastrera deCarod arribant, si és necessari a crear unacandidatura com van fer els veïns del Besosper a defenestrar al Messegué, alcalde de SantAdrià.

L�Ajuntament de Sant Celoniporta un llibertari als

tribunals St. Celoni, gener 2007

Comissió del 5 de gener-MHM 7-I-2007

E

// 19

Actualitat// 20

Desemmascarant la "Plataforma per Catalunya"

a futura participaciódel partit políticvigatà Plataforma perCatalunya a les elec-

cions municipals que tindranlloc el pròxim més de maig aManresa no hauria de deixarindiferent a ningú. Aquest par-tit d�extrema dreta nascut l�any2003 i liderat pel cofundadorde l�entitat "Dios-Patria-Justícia"Josep Anglada va obtenir en lespassades eleccions repre-sentació municipal enpoblacions comCervera, elVendrell, Vico Manlleu.Tot i que laciutat deManresa seràla única ciutatde la comarcadel Bages ones pre-s e n -t a r à

aquest partit, Plataforma perCatalunya presentarà candida-tures a 38 municipis més, comara Mataró o Vilafranca.L�actual Secretària deFinances del Partit,Marga Santaló, seràla candidata delpartit a Manresa.Segons diversesinformacionsaparegudes ainternet, laP l a t a f o r m aper Catalunyapreveu enviar

55.000 trípticsd e

propaganda i enganxar uns dosmil cartells per tal de defensarla seva candidatura a la nostraciutat.

Programa i ideari d�unpartit d'ultradreta:

Tot i que el partit Plataformaper Catalunya afirma que no espot situar ni a la dreta ni a l�es-querra de la política institucio-

nal, el seu ideari i les propos-tes polítiques que realitza

es situen a l�extremadreta. Partint d�un

discurs totalmentpopulista i adoptant els

tòpics més característicsde les ideologies que fona-

menten la xenofòbia, aquestpartit polític ha aconseguit unrelatiu èxit aprofitant i contri-buint a desenvolupar els petitsconflictes que han aparegutaïlladament en vàries pobla-cions entre persones autòcto-nes i immigrants. A tots enssonarà el cas de Premià de Mari el conflicte que es generà perla ubicació d�una Mezquita a lapoblació, que Plataforma perCatalunya va saber utilitzar pererigir-se com a centre de totesles mirades i presentar-sepúblicament a la opinió públi-ca.

La línia discursiva del partit uti-litza la suposada sensació d'in-seguretat ciutadana de lapoblació per defensar mesurespenals i sistemes de controlsocial més estrictes sobredeterminats sectors de pobla-ció. Les àmplies crítiques justi-ficades que Plataforma perCatalunya rep des d�algunesONGs, partits polítics i col·lec-tius antifeixistes fa que es refu-gií en un victimisme recalci-trant, tot apel·lant sempre quepot a la impossibilitat que téd�expressar-se lliurement.

Tot i que molts dels interessosque defensa van de la mà delsquè impulsen les classessocials econòmicament altes,busca el vot del sector autòcton

empobrit que a voltes resultaser més sensible als discursossimplistes i populistes. Hemd'entendre que no és un partitformat per estúpids i ignorants.Utilitzen discursos que podenquallar entre la població, fàcil-ment comprensibles però pot-ser no tan elaborats com elsd'altres grups (com podrien serDemocràcia Nacional o el MSR).

Les propostes que realitzaPlataforma per Catalunya vanencaminades en bona part apotenciar un major control dela immigració. El seu punt devista afavoreix la por al desco-negut i adopta diversos tocs dela �teoria del xoc de les civilit-zacions� o de la �doctrinaactuarial�. Aquesta doctrinaparteix de la idea que hi ha unsdeterminats grups de poblacióque són productors de risc, ésa dir, que són perillosos de persi, sobre els quals s'han d'apli-car tot un seguit de mesures(bàsicament punitives i de con-trol). Un exemple: els immi-grants són vistos per laPlataforma com a delinqüentspotencials, que s'han d'expul-sar o aïllar segons convingui.

Utilitza i polititza els argu-ments típics que es solen esgri-mir en contra de les personesimmigrants, com ara el recu-rrent "ens prenen la feina","rebenten el preu del mercat


Feixisme mai mes

L


Bi.cilindrics, s.c.p. C/ Raval, s/n

08272 Sant Fruitós de Bages Telèfon i fax: 93 876 03 09Especialitat en Moto Guzzi

Fanàtics de les OSSA i DUCATIServei DERBI i KAWASAKI

Mòbil: 639 11 25 58 web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics

Persona de contacte: Pep.e-mail:[email protected]

" Tot i que el partitPlataforma per Cata-lunya afirma que noes pot situar ni a ladreta ni a l�esquerrade la política institu-cional, el seu ideari iles propostes polí-tiques que realitza essituen a l�extremadreta

Actualitat// 21

per què accepten feines a canvid'un sou molt més barat",...Crítica el sistema de subsidisque segons diu monopolitzendeterminats col·lectius (immi-grants, gitanos, drogaaddic-tes,...) i promet que en cas deguanyar prioritzarà els ajuts a lespersones nascudes al país. Des d'aquest partit se segueixamb els discursos de què elsimmigrants ens creen una despe-sa econòmica. Diversos informeselaborats per la Generalitat deCatalunya però, senyalen que larelació entre l'utilització del sis-tema de seguretat social delsimmigrants (sense papers inclo-sos) i l'aportació que realitzen ésde 10 a 15 (per posar un exem-ple, tot i que només n'hi van 10al metge, són 15 els què elpaguen).

Per tal de frenar la possible ban-carrota de la seguretat socialproduïda per l�envelliment de lapoblació, prometen potenciar lanatalitat de la població autòcto-na i proposen aconseguir que undels dos conjugues pugui deixarde treballar per dedicar-se a l'e-ducació dels fills. Està clar queen aquest aspecte obvien demencionar l'enorme contribucióque estan realitzant els immi-grants en l'obtenció d'un equili-bri en la piràmide poblacional.

La islamfòbia que tenen l�em-mascaren dient que la religióislàmica atempta contra la igual-tat entre els homes i les dones iel respecte als drets humans.Són partidaris de la tradició catò-lica més rànsia i conservadora, laquè diu que s'han de mantenirles tradicions i posar fre a lainvasió que posa en dubte lamoral occidental. Per demostrarla línia dura que defensen, hanpresentat com a proposta laprohibició del vel per què segonsdiuen dificulta la identificació deles dones que el porten, facilitala delinqüència i atempta contraels drets de la dona. Per aques-tes mateixes raons podrienprohibir a les monges vestir-secom ho fan normalment.

En matèria de seguretat ciutada-na, Plataforma per Catalunya vola més d'augmentar el nombre

d'efectius policíacs, promoure ladenominada "community poli-cing" o "patrulles de seguretatciutadana", civils que col·labora-rien amb la policia municipal. Volendurir encara més el sistemapenal i vol impulsar el sistema decontrol social de "l'espai defen-sable", és a dir, omplir la ciutatamb sistemes de video-vigilàn-cia.

Aquests són alguns dels exem-ples que ens poden ajudar aentendre l�ideari d�aquest partit,que és i serà d'extrema dreta. Nohem d'oblidar que allà on s'haestès han augmentat el nombred'agressions a persones immi-grants i a persones que pertan-yen a moviments socials. ElFeixisme avança si no se'l com-bat. Desemmascarem-lo iactuem per eradicar-lo.

Algunes de les "perles"que surten de la boca

del partit:"la voluntat popular ha estatsegrestada per una màfia corrup-ta que actua de forma sistemàti-ca contra el poble, l�explota idomina de forma manipuladora iprovoca la seva extinció físicasuplint els treballadors de laterra amb immigrants barats quedestrueixen la cultura autòctona,tot plegat en nom un "mercatmundial" de consumistes idiotit-zats que supleixin llurs drets idignitat ciutadana per progra-mes com "El Gran Hermano"

"El nostre partit, recollint l�expe-riència de la community policinga d�altres països occidentals,subvencionarà tota una xarxad�Entitats Cíviques que, a bandade les tasques encomanades enel Programa Cultural "Ciutadansper un Projecte Ètic" pel que fa ala defensa i promoció dels DretsHumans, col·laborin directa-ment amb la policia municipal iprotecció civil en forma de patru-lles ciutadanes, informació sobresituacions de risc, presènciad�immigrants il·legals, tràfic dedrogues, gamberrisme, associa-cions o grups que defensin lalluita armada a casa nostra, etcè-tera."

urant el mes dedesembre vandestruir la placaen record i home-

natge al company anarquistaberguedà Ramon Casals�Ramonet Xic� situada almirador de Queralt. Aquestaplaca havia estat col·locada

el 2001 en un homenatgeque es va organitzat al lla-vors recent desaparegutanarquista Berguedà.

Condemnem aquesta agres-sió tant injusta i lamentable.Es tracta d�un acte de feixis-me pur i dur i el combatremtal i com va fer l�amic Ramoni els seus companys anar-quistes i anarcosindicalistesberguedans el passat seglexx.

Finalment des del Centred�Estudis Josep Ester Borràsiniciem una nova campanyapopular de recollida dediners per tal de poder tor-nar a fer i col·locar unaplaca en record del companyRamon. Podeu fer els ingres-sos al següent número decompte, tot indicant �placaRamonet�: 2041 0032 710040040858.

Berga, gener 2007

Centre d�Estudis Josep

Ester Borràs

D

Feixistes destrossen laplaca en

homenatge a Ramon Casals

c/ de la sabateria(Manresa)

casal els carlins cuina vegetarian

a


C/ passeig, 7telf· 8321164Santpedor

Actualitat// 22

et aquí que una vega-da hi havia dos direc-tius de CaixaManresa molt i moltbons, amb grans

idees i projectes de futur, ques�enfrontaven tots solets almón sencer. I és que els hiposava tota mena d�obstaclesal seu èxit personal i profes-sional. Com que eren tanenginyosos, res els va aturar ivan triomfar per sobre de totsels seus rivals, fent-se molt imolt rics. Van ser tan feliços!De fet, la seva felicitat era pro-porcional als beneficis queobtenien. Com que aquestsemprenedors i exitosos empre-saris eren tan i tan bons, vanvoler que tothom que els enve-gés pogués també triomfar i

emular així les seves gestes.Volien compartir els seusconeixements i experiènciesperquè tothom fos feliç. És clarque, per a ells, res havia estatgratuït, de manera que, vanpensar, els seus coneixementsi experiències tampoc hoserien. S�oferiren a donar unaexplicació sobre la vida i elsseus valors des de la economianeo-liberal, i d�això en traurienun benefici econòmic, aprofi-tant-se de l�estupidesa consu-mista d�una bona part delsexplotats i de l�afany competi-tiu d�altres directius, esdeve-nint en uns empresaris encaramés triomfadors.

Aquesta és la idea que han tin-gut alguns empresaris en ini-ciar-se en el negoci de la narra-tiva empresarial (un subgèneredels llibres d�autoajuda).

Aquests s�aprofiten del fet queuna important quantitat depersones i col·lectius explo-tats pel sistema capitalista iamb un nivell adquisitiu mig ialt són �infeliços�, com a con-seqüència de l�explotació icompetitivitat a la que sónobjecte. Marx no s�equivocavaquan deia que �la religió ésl�opi del poble�; és a dir, quel�alineació al sistema, amb laconnivència delxs explotats, ésla millor manera que tenen lesinstitucions autoritàries decontrolar i dominar-los. Enaquest sentit, en un momenten el que la religió catòlica(com a doctrina, no com a epis-teme) ja no és hegemònica i enel que el neoliberalisme hadesmantellat l�estat del benes-tar, una part important de per-sones necessiten receptes isolucions màgiques als proble-

mes derivats de l�explotació.Davant d�això el sistema capi-talista ha ideat nous mecanis-mes per perpetuar l�alineació ievitar-ne la crítica, l�oposició ola insurrecció. Així l�empresa-riat ha construït un nou �opi�amb la que transmetre i impo-sar-nos la moral burgesa, a tra-vés dels hàbits de consum i elsproductes espirituals i cultu-rals oferts, com són el consu-misme, les drogues (per exem-ple, entre els 10 medicamentsmés comprats a Catalunya, 8són antidepressius i somní-fers), les filosofies etiquetadescom a �orientals� (budisme,hinduisme, yoga...) i el gènereliterari de l�autoajuda (narrati-va empresarial, psicològica,emocional...).

D�això no n�ha quedat almarge Caixa Manresa, de mà

d�Adolf Todó, director generald�aquesta entitat, i RamonCarreté, cap del gabinet depresidència de la mateixa.Ambdós directius són autorsdel llibre El gran horizonte(desembre de 2006), editat perAlienta (del grup Planeta deAgostini) (www.alientaedito-rial.com). Alienta es presentacom l�editora de �libros de pen-samiento positivo, libros debienestar emocional, libros dedesarrollo personal y libros deformación�. El gran horizonteforma part de la col·lecció�Narrativa Empresarial�, en laque es publiquen llibres que�se adentran en el mundo delas organizaciones y ofreceherramientas para su desarro-llo y el de sus trabajadores� y�que invitan a la reflexión y elautoconocimiento�. Ara perara, les idees d�aquest llibres�estan venent\consumint béentre consumidorxs necessi-tats de patrons de conducta ifigures d�autoritat. De fet entres setmanes va esgotar-se laprimera edició i l�editorial ja enprepara la segona (www-org . l avanguard ia .es/pre -mium/epaper/20070130/lvg200701300072vb.pdf).

El llibre s�inicia amb una nenapetita plena d�inquietuds alrespecte del seu futur, fet queés presentat com un fet posi-tiu, però que és indicatiu de lapressió a la que són sotmesosels infants en un sistema queels domestica per a competir,treballar i consumir. Davantd�això el seu pare decideixexplicar-li una faula que hapassat de generació en genera-ció i que, com no podia ser decap altra manera, ofereix unaàmplia varietat de respostesals seus dubtes i als de totxsaquellxs explotatxs que enve-gen i desitgen triomfar. El pro-tagonista de la faula és un jovedofí (oh, que bonic és elFlipper!) que, aprofitant unaoportunitat irrepetible, aban-dona les aigües monòtones iavorrides del lloc on viu i s�en-dinsa a l�oceà obert. El dofí,després d�un dur aprenentat-ge, coneix nous llocs, en elsque s�adona de les diferènciesexistents (des de l�extremapobresa fins a l�opulència) idels comportaments diferentsdels altres animals (des de l�in-dividualisme fins a la solidari-tat). La moral capitalista de totplegat és que cadascú ha deser amo del seu destí, i queaixò no només és possible,sinó que és una aventura apas-sionant. És a dir: explota alsaltres o t�explotaran a tu; serpobre o ric només depèn d�unmateix i no pas de l�injust iautoritari sistema capitalista.

Navarcles, febrer 2007

Hiram Gascoigne

V

Caixa Manresa i la narrativa empresarial: El gran horizonte

Durant la presentació del llibre(el 6 de febrer a ESADE), AdolfTodó va explicar que �a l�igualque el dofí protagonista del lli-bre que decideix anar a l�oceà,prendre riscos, cometre errors,aprendre dels diferents i teniriniciativa és el millor per afron-tar el gran repte de la globalit-zació�; per continuar dient queel llibre conté �idees, valors iactituds per fer front a la glo-balització i va destinat a jovesde totes les edats�. Per la sevabanda, el president de BancSabadell, Josep Oliu, present enl�acte, va afegir que l�essènciadel llibre és la concepció delmón que exposa: �La de la llui-ta i progressió individual i labusca del triomf. És un llibreque transmet un esperit guan-yador i alerta del mal que patei-xen els perdedors�. A l�actetambé hi van assistir el directorgeneral d�ESADE, CarlosLosada, el cuiner Ferran Adrià(assessor de la Fundació Alícia,vinculada a Caixa Manresa) i elconseller delegat de PlanetaDeAgostini, Michael Bannett(www.innovadors.cc).

Aquesta fórmula en els llibresd�autoajuda (que un empresaripaternalista expliqui un conteinfantil) no és nova. Aixímateix, per exemple, StuartAvery Gold (cap superior d�ope-racions de �Republic ot tea�,una de les principals empresesnord-americana de té) en el seullibre Ping. Una rana en buscade una nueva charca (maig de2006, V & R Editoras) explicauna història molt similar. Enaquesta la protagonista és unagranoteta que, com el dofí,decideix buscar noves aigüesperquè la bassa en la que vius�ha assecat (serà pel canviclimàtic?). Els empresaris hanencetat un nou gènere en elqual retrocedeixen a la infante-sa per explicar una de les mol-tes paràboles protagonitzadesper simpàtics animals que sóndescrits com herois mítics ivalents, posseïdors d�una gransaviesa i disposats a dirigir alxslectorxs pel camí recte de laveritat capitalista. Un camí enqual hi ha tresors amagats,obstacles a salvar i monstres;metàfores molt adients a laduresa de la competència diàriaa la que s�han d�afrontar, elsriscos que han de córrer i,sobretot, els beneficis econò-mics que en poden treure. Lamoral que es transmet i que volimposar-se no és cap altra quela dels empresaris sense escrú-pols, la dels explotadors iopressors. En definitiva, un lli-bre que no regalaré mai.

oltes són les con-tradiccions quehem fan qüestionarla possibilitat de

tornar al Senegal per realitzarun projecte de cooperació.Aquest hivern hem estat allàper visitar un poblat de laCasamance on la població estàdemanant ajuda per realitzaruna zona d�horts sigui per l�au-tosuficiència que per la ventadels fruits. Aquest fet ens habrindat la possibilitat de conèi-xer una miqueta aquest com-plexe país.

La seva situació geogràfica (elpaís més occidental d�Àfrica) haprovocat que molts païsoseuropeus estiguessin interesatsen la seva dominació; des de ladècada del 1500 portuguesos,anglesos, francesos i holande-sos se l�han anat disputamt. Afinals del segle XIX França con-trolava bona part del territorique ara és Senegal, el qual nova obtenir la �independència�fins al 1960.

Al 1960 es va començar a reti-rar la dominació política mésevident; però per una bandacontinuen existint encara rela-cions de dominació i dependèn-cia sobretot de caire econòmic.D�altra banda, després de tantsanys de colonització, el territo-ri ha patit una total desetructu-ració de les seves formes

autòctones per organitzar-seque ha acabat �adoptant� lamanera de fer política de lametròpoli. Sota la bandera de lademocràcia s�hi amaguen lacoorupció, els abusos depoder, les desigualtats socials,una total manca de serveispúblics i gratuïts...

Actualment el país viu en unasituació econòmica, política isocialment bastant insosteni-ble. La major part de la pobla-ció viu per la subsistència, grà-cies als pròpis camps d�arròs ial peix que es pesca. Cadavegada plou menys i per tant jano arriba l�arrós per tot l�anysinò per uns mesos.

Hi ha qui opta pel treball remu-nerat: treballa de sol a sol ambunes condicions que no s�ac-cedptarien mai actualment aEurpoa (com per exemple feruna carretera a cop de pic ipala). La majoria de sous ron-den els 20 euros al mes, quanuna ampolla d�oli de cacahueten val 6, el gasoil està al mateixpreu que a Catalunya i l�electri-citat va al doble.

Aquest any passat molta gentha decidit llensar-se a alta maramb el �cayuco� en busca d�u-nes condicions diferents devida, enlluernats per les teleno-veles que pinten un món defades més enllà de les onades,pel desplifarro d�alguns turis-tes i cooperants i, evidentment,pels diners que han pogutenviar els familiars dels veïns

del costat que han aconseguittrobar feina a Europa.

Alarmat per aquesta situació elgovern espanyol va decidirenviar una suma important dediners al Senegal (i així atorgar-se legitimitat per endurir enca-ra més les fronteres i actuarimpunement contra els immi-grants sense papers), dinersque són una misèrtia comparatamb l�indemnització que hauriade rebre Senegal d�Europa perpaliar ni que sigui lleument eldeute impagable després devendre a milers de personescom a esclaus durant segles.Diners que dificilment arriba-ran a mans de qui més elsnecessiti: hem viscut en pròpiapell la impossibilitat de recupe-rar de l�aduana uns llibres desegona mà, destinats a unaescola, degut a les travesmafioses i al deliri d�embutxa-car-s�ho tot des del govern deDakar.

Molta gent del Senegal, cons-cient d�aquesta situació haoptat per una altra forma desubsistència, sense esperar queun govern centralista i corrupteels hi vingui a treure les castan-yes del foc. Per una banda hi haqui busca subvencions pelsseus projectes guardats alcalaix a través dels turistes ocooperants europeus que hi haa la zona. Gent amb ganes icapacitat per engegar projectesesperen l�ajuda econòmica d�al-gun motxiller@ o [email protected]ò tinc la sensació que més

que ajudar poses tirites sobreun cos amb tots els ossos tren-cats, o la vàlvula d�escaped�una olla a pressió a punt depetar, una olla que s�ha posatal foc fa molts anys desd�Europa la qual està ansiosaper acabar�s-ho de cruspir.Potser té més sentit treureaquesta olla del foc i tornar elsingredients al seu lloc. Potserés més eficaç des d�Europa ata-car qui ho cuina i desmanega,atacar les causes d�aquestadesestructuració mundial.

Hi ha qui no espera demanaralmoina al primer blanquet/aque passi, hi ha encara unaaltra opció que a finals d�anysemblava que anés agafantmés força: la guerrilla de laCasamance. Al 2004 havia fir-mat la pau amb el govern sene-galès, però han passat els anysi molta gent, tot i voler la pau,no ha vist canvis a nivell de jus-tícia social. S�acosten les elec-cions i la situació es va tensant,emboscades n�hi ha hagut; hiha qui diu que són els rebels, hiha qui diu que són els mateixosmilitars que es munten embos-cades per legitimar la sevapresència allà tot assegurant-seun sou.

Sigui com sigui la majoria de lapoblació lluita per la subsistèn-cia, pel dia a dia, per podermenjar un plat d�arròs; i nohauria d�existir cap frontera almón capaç impedir-ho.

Potser jo també agafaria elcayuco

Actualitat /Internacional

// 23


Ujow Kasumay

M

a CNT va començar arebre denúncies detreballadors/es fa unstres anys a la regió

andalusa. Veient queMercadona té una políticad�empresa que es salta unabona part de les lleis laborals,incloent seguretat i higiene, elconflicte es va estendre anivell nacional, convocant atots els sindicats de CNT de lapenínsula perquè portessin aterme accions de protesta ales seves localitats. Arran d�a-quest fet, una setantena detreballadors/es del CentreLogístic de Mercadona situat aSt. Sadurní d�Anoia es vanposar en contacte amb elSindicat d�Oficis Varis deBarcelona (pl. Duc deMedinacelli) per assessorar-sede com fer front a l�assetja-ment i precarietat que patienen el seu centre de treball. Esvan afiliar i van muntar unasecció sindical (representaciódel sindicat CNT dintre deMercadona) al centre logístic.Automàticament, la directivade l�empresa va acomiadarquatre delegats sindicals iels/les seus companys/es esvan declarar en vaga indefini-da.

Les reivindicacionsdels/les treballadors/es

són les següents:Anul·lació de l�expedient san-cionador a un treballador.

Readmissió de sis treballadorsacomiadats (tres ja declaratsimprocedents)

Negociació d�un acord que regu-li les condicions laborals.

Revisió dels mètodes i procedi-ments per assegurar que estandintre de la llei de seguretat ihigiene al centre de treball.

Finalització de l�assetjamentlaboral, la repressió sindical, lesamenaces i els abusos als/a lestreballadors/es de MercadonaClàusula laboral atorgant elpoder de decisió al treballadoren cas d�acomiadament impro-cedent.

Compliment de l�article vuitè dela �Ley Orgánica de LibertadSindical�

Reconeixement de les assemble-es de treballadors i de les sec-cions sindicals.

Que no s�hagi de recuperar eltemps de descans establert dinsla jornada laboral (l�estona del�entrepà).

Que mai més una mare avortiperquè se li va negar la baixaper maternitat.

Que tot/a treballador/a tingui elcarnet de manipulació d�ali-ments i formació en salut, higie-ne i seguretat laboral.

Com podeu veure, només volenque s�apliquin les lleis laborals ique els deixin organitzar-se comvulguin.

Actes i mobilitzacionsDes de l�inici de la vaga, els/lestreballadors/es i sindicats deCNT han organitzat i portat aterme nombrosos actes com:manifestacions i/o concentra-cions davant de Mercadona (aBarcelona, St. Sadurní d�Anoia,Terrassa, Manresa, Berga i altrespoblacions de Catalunya i del�estat espanyol), xerrades infor-matives, recollida d�aliments (aPremià de Mar, per ex.), con-certs o festes per recaptardiners per la caixa de resistència(a Manresa per exemple, sen�han fet dos. En un concert esva recollir 330eurus i per la festade Cap d�any, 182�5 eurus),encadenaments i �crucifixions�davant de les portes d�Inspeccióde Treball de Barcelona (perquèfessin cas de les més de 30denúncies que el sindicat hainterposat en matèria de salut ihigiene al centre de treball i per

Sentencies contra mercadonaAbril de 1999, Murcia. Remedios, acomiadada per prendre la seva filla en braços estant de baixa, acusan-la de fin-

gir la mateixa. Mercadona es condemnada a readametre-la.

Juny del 2000, València. Manuela, acomiadada perquè desprès de la seva baixa mèdica requeria una reubicació al

seu lloc de treball.

Febrer del 2001, València. L�encarregat es presenta a casa de la companya Laura i l�obliga a signar la baixa voluntà-

ria i es readmesa.

Març del 2002, Córdoba. Anabel, acomiada per donar-se de baixa per lumbàlgia. Es indemnitzada per l�empresa.

Maig del 2003, Lleida. Glòria, coaccionada per signar la baixa voluntària. L�empresa es obligada a readmetre-la.

Juliol del 2003, Sevilla. Mª Juana, acomiadada per donar-se de baixa per amenaça d�avortament. El jutjat declara la

nul·litat de l�acomiadament i una indemnització per danys morals.

Novembre del 2003, Madrid. Mª Ángeles, acomiada en demanar una excedència per a cuidar un familiar. Es decla-

ra l�acomiadament improcedent.

Maig del 2004, Málaga. Luis, acomiadat per riure durant una discussió amb el gerent. Es desestismada i es readmés.

Novembre del 2004, Cuenca. Montserrat, acomiada per estar embarassada. La sentència obliga a Mercadona a read-

metre-la inmediatament per atemptar contra els seus drets fonamentals.

Abril del 2005, Córdoba. Elisa, humiliada i assetjada pel seu gerent. Es indemnitzada.

Abril del 2005, València. Gerent comdemnat a 2 anys de presó per delicte contra la integritat moral d�una treballa-

dora.

Gener del 2006, Puertollano. Conchi, assetjada i acomiadada després d�una baixa. Al judici, l�empresa nega les raons

de l�acomiadament i indemnitza la treballadora.

Març del 2006, St. Sadurní d�Anoia. 4 delegats sindicals de CNT són acomiadats per ser-ho. Els seus companys i

companyes comencen una vaga indefinida.

Octubre del 2006, St. Sadurní d�Anoia. 2 delegats sindicals més són acomiadats. Segueix la vaga indefinida, amb

aturades tots els dijous.

Laboral

Mercadona: història d�un conflicte

// 24

LManresa, febrer 2007

F. L. CNT Manresa

Des del passat 23 de març del 2006 els/les treballadors/es del centre logístic de Mercadona a St. Sadurní d�Anoia estan en vagaindefinida reclamant drets bàsics que contínuament els hi són vulnerats.

vulneració del dret de vaga), assistència a partitsdel Villarreal (equip presidit per Joan Roig, pro-pietari de Mercadona) amb desplegament depancartes i repartiment d�octavetes, i altresmobilitzacions.

Mercadona no vol cedirCal remarcar, que Mercadona, lluny de mostrarvoluntat d�arreglar el conflicte han recorregut ales amenaces de mort, de deportació als estran-gers, etc. Els treballadors també han rebut lavisita d�uns suposats policies exigint que aca-bessin amb la vaga. Veient que les amenaces nocausaven l�efecte desitjat van recórrer a apallis-sar brutalment a un membre del Comitè devaga. L�agressió la van dur a terme cinc indivi-dus que l�únic que van dir va ser: �Esto es porMercadona�� i no van parar fins que el com-pany va quedar inconscient enmig d�un basaltde sang. El resultat de l�agressió, diverses con-tusions facials, a l�omoplat i traumatisme cra-nial. Com sol ser habitual en aquests casos de lluitaobrera, la repressió també l�exerceixen les for-ces de seguretat, l�administració i els mitjans decomunicació burgesos posant-se al bàndol del�empresari. Aquesta repressió ve en diferentsformes, com fer els possibles perquè les mani-festacions no es facin amb el recorregut previst(per part de la policia), intentant il·legalitzar lesmanifestacions pel centre de Barcelona (per partde la Direcció General de Seguretat Ciudadanade la Generalitat de Catalunya) i el silenci medià-tic o �blanqueig� de l�imatge de Mercadona (perex. el programa Salsa Rosa va emetre un repor-tatge on es veia el rei de visita en un supermer-cat de Mallorca i com quedava de �meravellat�per la varietat de iogurts que oferia el super-mercat� Sense comentaris)

Desprès de superar les traves de la directiva(reforçada amb més �efectius� en motiu de lavaga) del Centre Logístic, la Secció Sindical vaconseguir accedir al recinte acompanyats d�uninspector de treball perquè comprovés �in situ�totes les irregularitats denunciades. Amb aques-ta visita van descobrir que les guixetes delsvaguistes havien estat forçades i la roba i elsefectes personals dels/de les treballadors/esestaven ficats en bosses d�escombreries i a undels treballadors se li han extraviat les sevespertinences.

Ni els treballadors ni CNT es compren amb diners

Fa uns mesos, desprès de negociacions entre elComitè Nacional de CNT i Mercadona es va arri-

bar a un preacord de finalització de la vaga peròel dia de la seva ratificació l�empresa va intentarcomprar l�acomiadament dels treballadors per300.000 eurus (50 milions de pessetes), cosaque ni el Comitè Nacional, ni el Comitè de Vagani la Secció Sindical varen acceptar.

Vulneració del dret de vagaDes de bon principi, per no veure ressentidal�activitat del Centre Logístic, que proveeix elssupermercats de Catalunya, Aragó i Castelló,van portar treballadors de Llatinoamèrica mit-jançant contractes en origen, vulnerant així, eldret legítim de fer vaga. Aquest fet ha estatdenunciat als jutjats. Dits treballadors eren con-tractats oferint-los suculentes quantitats camu-flades en conceptes com dietes, cotxes de llo-guer i estances pagades en un hotel de 3 estre-lles de Martorell. Sobre aquest fet, arran deljudici que s�ha de celebrar, el jutjat del socialnúm. 7 de Barcelona ha rebut, per petició deljutge, la llista elaborada per la cadena hoteleraamb la relació de 189 treballadors allotjats alseu hotel (tots allotjats des del 23 de març finsel 31 de juliol) i demostrant que l�estança haestat pagada per Mercadona S.A. CNT ha calcu-lat que en aquest concepte, Mercadona hadesemborsat bastant més d�un milió d�euros.

Canvi de la vaga total a vaga parcialLa quantitat de treballadors i treballadores envaga va anar disminuint progressivament perdiferents motius (pels nombrosos treballadorsque la cadena va contractar en origen, per lesamenaces, per l�acumulació de deutes al norebre cap sou, desmoralització, etc.) fins al puntde continuar resistint un total de 17 treballa-dors/es. Tot i això, els companys que s�havienreincorporat als seus llocs de treball continua-ven recolzant la vaga des de �dintre�, i a instàn-cia seva, el 17 de setembre, la vaga total indefi-nida es va reconvertir en vaga parcial indefinidaamb la qual cosa les aturades són als tres tornsde divendres. Des d�aquest dia, una mitjana detres treballadors/es per setmana (tots immi-grants) es van sumant, de manera organitzada icoordinada, amb els vaguistes �de fora� a lesaturades.També a partir d�aquest canvi, Mercadona haacomiadat a tres treballadors immigrats envaga, ha sancionat a cinc més i continua perse-guint sense parar a la seva plantilla quan fan úsdels seus drets laborals.

�Associació d�Hostale-ria i Turisme delBerguedà, amb la com-

plicitat i col.laboració de lesentitats Creu Roja, Càritas,Consorci de Cercs i Ajunta-ment de Berga han signat unconveni per a fer us del serveimunicipal Ocupa�t. Segons lapatronal berguedana del sec-tor �Des de fa anys, els hosta-lers tenen problemes per tro-bar el personal que necessiten,sobretot perquè els horarissón molt sacrificats i moltagent està acostumada a tenirlliures els caps de setmana (...)el boom de la construcció hadesplaçat una part de la màd�obra no qualificada al sectordel totxo, on els horaris sónmés agradables i moltes vega-des els sous són mésalts(...)els hostalers reconei-xen que tenen un problema depersonal i confien en el serveimunicipal d�ocupació�.* Elsafortunats i privilegiats treba-lladors del totxo... I aquí rau elcinisme , doncs si els horarisno són agradables i els sousno són prou alts la conclusió ila conseqüència és clara: aco-modar els horaris i dignificarels sous és possible, que elsempresaris no són morts degana! I lo més greu no és elcinisme del gremi sinó que lesentitats esmentades deixinpassar aquestes paraules comsi res. Senyores, senyors, neo-liberals de torn, això no és ellliure mercat, això es l�inter-vencionisme descarat a favordels interessos empresarials,això són recursos públics pera perpetuar l�explotació labo-ral i social.

Aquest gremi recentmentconstituït com a associació,per cert, va rebre l�any passat4000 eurus de subvenció perpart de l�Ajuntament de Bergaper a la realització d�unes jor-nades gastronòmiques sobrela cuina del bolet. Més i mésrecursos públics per a interes-sos privats, una altra vegada.

* declaracions aparegudes aRadio Berga 24/1/2007

El cinismedel gremi

d�Hostaleriade Berga

Laboral// 25

�...Molts diuen que laemancipació de la donaequival a ser nosaltreshomes, a voler-nos ambels seus drets i exercir elpoder, a voler subjugar entots els conceptes i a totsels terrenys a l�anomenatsexe fort; com si tot aixòfos un gran què, i ambaixò ja haguéssim assolitel màxim de les mésgrans aspiracions de lahumanitat. No és tanenvejable la condició del�home com perquèvulguem nosaltres aca-parar-nos-la; bona falta lifa a ell una emancipacióde veritat perquè desit-gem disputar-la-hi�.Teresa Mañé

�El verdadero revolu-cionario es un ilegal porexcelencia. El hombreque ajusta sus actos a laley podrá ser, a lo sumo,un buen animal domesti-cado; pero no un revolu-cionario�.Ricardo Flores Magón

�Allà on comença l'Estat,acaba la llibertat individ-ual i a la inversa�.BAKUNIN: Federalisme,socialisme i antiteolo-gisme. 1867.

�Ja és hora de dir d�unavegada i per sempre elsegüent axioma polític:un govern no pot ser rev-olucionari�.KROPOTKIN: Paraules d'unrebel. 1883.

LBerga, febrer 2007

Lady Lud

PINTURES I DECORACIÓPINTURES I DECORACIÓPRODUCTES DE RESTPRODUCTES DE RESTAURACIÓAURACIÓPRODUCTES QUÍMICSPRODUCTES QUÍMICSAATENCIÓ PERSONALITZADATENCIÓ PERSONALITZADAPlaça d�Anselm i Clavé 4 Baixos08240 ManresaTel. 938722516 i Fax 938720581Web. www.ladrogueriamanresa.comE-mail: [email protected]


C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46Manresa

tel. 93873 13 50

Didàctica// 26

aig llegir amb interèsl�article del company�Un converç emerita�en l�anterior pèsol

negre (núm.31) sobre el metro-pocentrisme. En algunes oca-sions he discutit el centralismeatorgat a Barcelona, no només anivell territorial, econòmic o polí-tic sinó també intel·lectual isocial, tan per part dels propismetropolitans com de la resta depoblació de Catalunya. Estictotalment d�acord amb els dosprimers aspectes que critica almetropocentrisme; però en canviestic en desacord amb el tercerpunt que senyala, realitzat desd�una visió dicotòmica i determi-nista de l�espai. De fet aquestaperspectiva impregna tot el seutext, a l�igual que gran part deldiscurs de l�anarquisme clàssic iels seus derivats actuals. No obs-tant això crec que ha de serrebutjada per l�autoritarismeamb la que ha estat concebuda ique comporta.

En l�anarquisme ibèric de finalsdel XIX i fins a la revolució de1936 van desenvolupar-se unconjunt de tendències, com l�a-narquisme agrari i el naturismellibertari, que entre d�altrescaracterístiques es basaven en ladiferència entre l�espai urbà i elrural, essent el primer rebutjat iel segon desitjat. S�associaval�espai urbà amb les formes d�au-toritarisme i amb la decadènciasocial, moral i corporal en lespersones, en les relacions entreaquestes i en les relacions amb lanatura; mentre que l�espai ruralho era amb la construcció de for-mes anti-autoritàries i en l�augeen aquells àmbits relacionals.Aquestes tendències es desenvo-lupen de forma paral·lela al crei-xement urbanístic i poblacionalde les ciutats espanyoles, a la

consolidació de la indústria i al�èxode rural produït durantaquell període. L�anarquismeagrari i el naturisme llibertarieren, doncs, una reacció antago-nista a la urbanització, la indus-trialització, les males condicionsde vida de la població obrera, al�abandonament del camp i lapèrdua de les relacions socialsbasades en el món rural. Laseves propostes, per tant, esbasaven en l�enaltiment mitificatde l�espai rural i la natura.Aquesta crítica a l�industrialisme,la tecnologia, la urbanització... ila seva defensa de la natura, delcos humà, de comunitats peti-tes... actualment són moltvigents, tal i com es recull en lespropostes de l�eco-anarquisme,l�anarco-primitivisme o l�okupa-ció rural. De fet, algunes de lespropostes pràctiques i teòriquesde l�anarquisme ibèric són clarsprecedents de moviments socialsactuals.

Tot i això, se�ls pot criticar ques�articulessin en una dicotomia(urbà-rural) similar a la creadaentre el bé i el mal, l�home i ladona, el cos i l�esperit o la latera-litat esquerra i dreta. Aquestavisió dual de la realitat elaboradaper les classes dominants era, icontinua sent, l�hegemònica enel pensament filosòfic i ideològicde les societats europees i queha estat imposada a nivell sociali territorial arreu del món. Permitjà de la visió dicotòmica esjustifica, per exemple, l�existèn-cia i la repressió del terroristaper part de l�anti-terrorista i del�incívic per part del cívic. Alhorades d�aquesta perspectiva s�eli-mina i es rebutja l�existència desituacions intermitges o indefini-des, que es combinen i recombi-nen de múltiples maneres perdonar a lloc a altres subjectivi-tats. És a dir, entre el blanc i elnegre existeixen molts grisosque la visió dicotòmica nega; de

la mateixa manera que es rebut-gen les transexualitats entre elsgèneres masculí i femení. Laperspectiva dual, doncs, és unmecanisme autoritari que per-met excloure i reprimir, i deforma justificada, a aquelles per-sones i espais que les classesdominants volen explotar. Ocom diu l�Anakin Skaywalker, al�Episodi III d�Star Wars,: �O estàsamb mi, o contra mi�.

En aquest sentit, elxs anarquis-tes hem de rebutjar i combatreles dicotomies com una formamés d�oposició a l�autoritarisme.Però les dicotomies han estat isón molt presents en les propos-tes anarquistes clàssiques.Impregnar-les-hi és per tant unacontradicció, però mantenir-lesés una forma de destruir l�anar-quisme des de dins. L�anàlisi delmetropocentrisme que realitza�Un converç emerita� es basa enla dicotomia urbà-rural en unsentit diferent però similar a comes feia des de l�anarquisme agra-rista.

Segons �Un converç emerita� esprodueixen dues dinàmiquesdiferents a nivell sociopolític enles individualitats i col·lectius enfunció de la seva localitzaciógeogràfica, senyalant que es pro-dueixen independentment de laseva ideologia. La primera dinà-mica és l�oposició i enfrontamententre col·lectius, encara que hihagi possibles afinitats. La sego-na, per contra, és la col·labora-ció en les pràctiques entrecol·lectius, superant els modelsteòrics. Aquestes dues dinàmi-ques certament es donen, peròs�erra en dos aspectes.

Primer, en considerar que esdonen en funció de la seva situa-ció geogràfica. S�associa la pri-mera dinàmica a �la metròpoli�(Barcelona i altres nuclis urbans)i la segona amb �les comarques�.

Segons aquesta anàlisi no són lesdinàmiques socials les que cons-trueixen el territori, sinó que, al�inrevés, l�espai determina lesdinàmiques sociopolítiques. Ésevident que el model d�ocupaciói explotació del territori explicaque es desenvolupin certs movi-ments antagonistes; és a dir, laimplantació d�una determinadainfrastructura o equipament potgenerar un moviment d�oposició.Però aquests no determinen l�e-xistència de col·lectius ni lamanera en la que es relacionen.Pel contrari, les relacions entrecol·lectius construeixen territo-ris antagonistes al model capita-lista i estatalista. Per altra banda,també cal preguntar-se sobrequè és la �metròpoli� i �lescomarques�, tenint en compteque el model urbà (d�ocupar elterritori, de consum per part deles persones...) és el mateix aBarcelona, que a Manresa iBerga.

El segon error es deriva de lavisió dicotòmica. D�una banda,en identificar i associar dosespais amb dues dinàmiquesdiferenciades, es nega l�existèn-cia d�altres, com ara donar-se lesdues simultàniament en elmateix lloc, no produir-se�n cap,o donar-se primer una i desprésl�altra. Paral·lelament, s�esta-bleix una diferenciació moralamb la que s�identifica positiva-ment la col·laboració a comar-ques, i negativament la com-petència en la metròpoli.Aquesta diferenciació recordamolt a aquella que, en l�anar-quisme clàssic, fa Kropotkin, enassociar l�ajuda mútua amb uncomponent moral positiu i lacompetència amb un d�immoral. A partir d�això es pot mostrar lalimitació de l�anàlisi de �Un con-verç emerita�. Per exemplificar-ho, a diferència de Barcelona, aNavarcles no es produeix unenfrontament entre �tres anarco-

sindicats�, com es podria deduirde la seva anàlisi, no perquè acomarques es doni una dinàmicade col·laboració que a la metrò-poli no existeix, sinó pel fet queaquests col·lectius no hi tenenpresència. És a dir, l�enfronta-ment entre col·lectius a �comar-ques� no es produeix per l�e-xistència d�unes majors rela-cions de col·laboració, sinó perla simple raó que no existeixentants col·lectius com a la �metrò-poli�. D�aquesta manera, és moltprobable que d�existir aNavarcles �desenes de col·lec-tius independentistes� i �tresanarcosindicats� aquests esti-guessin barallats a nivell teòric ipràctic, per molt que aquestpoble es trobi al Bages. En el casd�existir diversos col·lectius, esprodueixen situacions en les quees dóna aquesta col·laboració. Iun bon exemple d�això és el pro-jecte comú del pèsol negre, decol·lectius anarquistes de l�AltLlobregat i Cardener. Però tambées produeix una oposició o, perno ser tan dramàtic, una ignoràn-cia mútua, com l�existent entreels grups independentistes ianarquistes a Manresa i en a d�al-tres pobles d�aquestes comar-ques.

En aquest sentit, o bé l�AltLlobregat i Cardener ja és metrò-poli com a resultat de la �invasió�i �contagi� de les �dinàmiquesviciades del metropocentrisme� obé les associacions metròpoli-enfrontament i comarques-col·laboració no són tan exactescom el company ens mostra.Amb tot això no vull negar que alBages i al Berguedà es dugui aterme un dels projectes decol·laboració més importants aCatalunya i que aquesta pràcticano sigui una estratègia a seguirper altres col·lectius, tan de lametròpoli com a comarques.

Crítica a la visió dicotòmica i determinista del metropocentrisme

Navarcles, febreb 2007

Hiram Gascoigne

V

�ha impressionatmolt l�article sobreel metropocentris-me, perquè sóc de

barna i òbviament m�hi sentoal·ludida. No sé si interessaràl�opinió d�una noieta anarquistade la metropoli, que potser peralguns ulls es veu com un colomlleig més que caga, sense ado-nar-se que la seva merda caumolestament sobre caps i cos-sos de gent que passeja tran-quil·la per voreres estretes.

No m�he empès a escriure pervictimitzar, odio als i a les victi-mistes, sinó per dir que entencla ràbia que deu fer sentir-seinvisible. És cert que l�especta-cle hi és present a la metròpoli,cada dia i nit, d�hivern a prima-vera, d�estiu a tardor, les pun-tualitats a la feina i a l�escola,les anades i vingudes ambmetro, etc. La ciutat agobia, fa

pudor i és grisa. Entre ciment,els espais naturals només elspalpem en somnis. L�aigua noés clara, sinó bruta i freda. Esveuen poques estrelles durantles nits fosques de la ciutat tris-ta.

Respecto molt la feina que es faal Berguedà, sinó no llegiriacada número que surt nou delPèsol ni m�hauria molestat aposar-me a escriure el que lament informa íntimament ideixa anar als meus sentits enaquest precís instant. També abarna hi ha coses que estan bé ino tan sols les virtuals. A mitambé em fa ràbia la gent insen-sible i escupo amb molt de moccada dia que passa per davant lacara de l�espectacularitat. Però,no només hi ha molta gentesclava per la quotidianitatimposada sinó també algunespersones molt vàlides, amics iamigues que encara no estem nimortes ni alienades. O potseraixò només és el que intentem

creuren�s i veuren�s, i el que arapatosament pretenc demostrara no sé qui amb aquest escrit.

Potser sí que els de Barcelona omillor dit, els i les de barri de laciutat que vivim submergides alcaos, semblem molts cops commés violents, més agressius,som més vicioses i el nostrebarri és el nostre món, i alsindepes botifarra.

Personalment, i ara acabo, tincuna germana i molts amics quesón indepes i marxistes, i miraels respecto i molt, i ells esperoque també a mi. Fem birres jun-tes, i fins i tot, riem juntes de lesnostres diferències amb com-panyes meves anarquistes ipunks. És cert, desprès de lacervesa, no treballem juntes enels nostres projectes x perquèja tenim altre gent més afí a lanostra manera de veure lescoses i d�agitar, en la teoria i enla pràctica.La veritat, encara que a la meva

timidesa li fa una mica de cosaadmetre: no hi he nat ni hi heestat mai a Berga ni tan sols alBerguedà, i si que he nat i heestat a l�estranger, a llocs on noparlen cap de les llengües queem van fer aprendre a escola.

Com la persona que va escriurela notícia, la qual felicito hones-tament, penso que caldria unreplantejament a la solidaritatentre veïns i veïnes de mar imuntanya i no tan sols, clar queno, només amb paraules buideso farcides de res que es fan idesfan fàcilment i que amb eltemps s�obliden.

Apa, una abraçada. Salut i anar-quia aquí i ara! i endavant ambel Pèsol Negre i el Berguedà queés llibertari!

I que morin els indepes iizquierdos@s que ens embrutenla nostra ment lliure i perversa!!;X

// 277

Barcelona, gener 2007

Noieta anarquista

M

Des de barna i la seva lògica


Circ músical deambulantContacte: 692 76 22 19.

Didàctica

o faig aquest textper polemitzar ambningú sinó per acla-rir un parell de qües-

tions puntuals ja que d�unabanda escriure això em fa unamandra immensa i d�altra bandaperquè haig de respondre públi-cament a un company i això nom�agrada.

Primer: qualsevol que hagi estatmembre del col·lectiu que fa elpèsol negre sap que si hi ha mésarticles d�una població que d�unaaltra és perquè la gent d�aquellapoblació s�ho ha currat més.Cada número del pèsol és unmón i per mi això és bo.

Segon: Hi poden haver diversesinterpretacions sobre la formacióde la CUP de Berga però no hientraré, de totes maneres el queestà clar és que no hi ha con-nivència dels àcrates amb la CUP,simplement alguns no participemni compartim el seu projecte, finsara no hem fet cap crítica públicaperò això no vol dir tenir captipus d�afinitat secreta (i això noés res greu sinó un signe de nor-malitat). Hi ha amistat amb per-sones de l�esmentada llista i finsi tot amb algun d�ells participemen alguns projectes (no cal casar-se per fer coses junts). Res més.Finalment, respecte la caducaaventura d�utilitzar la via institu-cional i autoritària per, suposada-ment, aconseguir més llibertat, jono la sento gens propera a mi i laveig massa igual que la resta deprojectes polítics de l�actual marcmunicipal. I no passa res. Unaabraçada a les que lluiten.Exclusivament i sola a les quelluiten.

Aclarimentrespecte

l�article delmetropocen-

trismeBerga, febrer 2007

Pep i Tu

N

urant els anys 60 enun marc de restric-ció de drets i lliber-tats es produeix

una evolució ideològica i políti-ca de les que durant els anys 70impulsaran la creació de diver-ses organitzacions i grups quepracticaran la lluita armada aAlemanya. Alguns d�aquestssón el Moviment 2 de Juny, laRAF (Fracció de l�Exèrcit Roig),les Revolutionäre Zellen o lesRote Zora, entre altres.

Ens situem al 1969 a la RFAamb l�ascens al govern dela Socialdemocràcia encoalició amb els liberalsde la FDP.

Desqualificació i desem-mascarament dels interes-sos reals d�aquest sectorpolític i dura repressió deles revoltes estudiantils;forta presència d�immi-grants en territori alemany iparticularment de refugiadesdels països superexplotats;polítiques reformistes per partde certs sectors consideratsd�esquerres; potent lluita estu-diantil principalment antiimpe-rialista, marcada per l�agressióianqui a Vietnam i la participa-ció alemanya en aquesta. Enaquest escenari situem la cris-tal·lització de la necessitat, decerts sectors radicals, d�adoptarformes de lluita violentes i d�al-ta intensitat contra les que con-sideren les responsables deldomini i l�explotació.

Recent però tanmateix silencia-da, se�ns presenta la història deles Rote Zora i la de lesRevolutionäre Zellen (RZ), dosgrups armats que sorgeixenenmig d�aquest agitat períodehistòric.

Les REVOLUTIONÄRE ZELLEN(Cèl·lules Revolucionàries) es

defineixen anticapitalistes, anti-patriarcals, antiestatals i inter-nacionalistes. Tenen una cons-tant reflexió entorn la qüestióde l�autogestió. Critiquen lesestructures centralitzades ijerarquitzades i opten per unaorganització composta percèl·lules autònomes. Entenenque la lluita armada s�ha demoure en perspectiva a la lluitade masses. D�aquí la seva pro-cupació per insertar les sevesaccions armades en els objec-

tius que centrenl�activitat delssectors radicalsdels moviments

de masses. Així doncs les seves actuacions van dirigi-des en solidaritat ambels miners britànics envaga, contra larepressió patidaper les refugiades,contra els centresd�investigació imanipulació genè-tica, la políticad�extermini de pre-ses polítiques en lespresons d�Alemanya,l�opressió i explotaciósexual de les dones, laindústria nuclear, el desple-gament de les instal·lacionsianquis, els treballs informàticsper censar i fitxar la població,etc. En general els objectius

dels seus atacs sóninstal·lacions i en determina-des ocasions persones. Una deles seves majors preocupacionsés evitar la professionalitzacióde les persones que participende l�acció armada. Fan agitacióa favor de la utilització de mèto-des de lluita armada a l�abastde totes, i ho faciliten amb ladifusió de manuals explicatius.

En els primers temps la sevaactivitat ve marcada per la soli-daritat internacionalista, comho demostra la col·laboracióamb grups guerrillers palestins.En les etapes posteriors encanvi, tot i man-

tenir aquest sentiment, el con-tingut de la seva activitat esde-vé més centrada en quant aobjectius propis de la mogudaalemanya.En la primeratirada de lapublica-ció quea n o -

menen Ràbia Revolucionària(Revolutionärer Zorn) apareixuna divisió temàtica de lesaccions del grup que mantin-dran durant els següents anys:

1. Accions antimimperialis-tes.

2. Accions contrasucursals, establi-

ments i còmpli-ces del sionis-

me en laRepúblicaFederal


Columna clitoriana

D

Les Rote Zora i les Revolutionare Zellen

L�associació d�idees entre dones i lluita armada no és gaire habit-ual. Menys encara si tenim en compte les pautes de conducta queens han estat atribuïdes històricament a les dones i l�actual defor-mació i censura moral que està patint el concepte de violència imés concretament la relació d�aquesta amb la política. Però resmés lluny de la veritat, i és que pel contrari del que ens han fetcreure, les dones han tingut una participació molt activa en varisdels grups armats que han marcat l�evolució de la lluita anticapi-

talista i antiimperialista més recent, fina el punt d�haver confor-mat algunes guerrilles urbanes antipatriarcals. És per això quehem pensat oportú fer una mica de memòria i donar veu a unapart de la història que ens ha estat negada amb l�oblit i l�amagointeressat. No pretenem mitificar vells mites ni fer apologia de lanostàlgia, simplement volem conèixer i aprendre d�experiènciespassades però amb continguts encara ara vigents i de rellevantimportància.

// 28

Antipatriarcal

d�Alemanya.

3. Accions de suport a les llui-tes de la classe treballadora, deles dones, del jovent i d�atac ales seves enemigues.

Conseqüentment amb la potentonada opositora de milers depersones contra el poder nucle-ar i la reelaboració de plantes afinals dels anys 70, les RZ duena terme accions enquadradesdins el moviment antinuclear.És en aquest context quan duena terme un atac contra el minis-tre d�economia i transport,Herbert Karr, al qui van dispararun tret al genoll . El 11 de maigde 1981 Karr mor després desobrevenir-li un atac de cor.

Durant els últims tres anys lesRZ centren les seves accions enla política de refugiades i d�es-trangeria que s�estava duent aterme a l�oest d�Alemanya. [...]volem contribuir a recobrar unantiimperialisme concret a laRFA... Antiimperialisme nonomés significa atacs al com-plexa industrial-militar i, alho-ra, és més que tant sols la soli-daritat amb els moviments d�a-lliberament a nivell internacio-nal. [...] (cita de RàbiaRevolucionària, octubre de1986).

�ROTE ZORA (Zora la Roja) i laseva banda� és el títol d�un lli-bre en el que una noia roba alsrics per donar-ho als pobres.Aquest va ser el nom elegit peranomenar un dels pocs grupsde guerrilla urbana de fermcaràcter feminista que hangenerat una important confron-tació amb l�estat i els interessoscapitalistes i patriarcals. Lesintegrants d�aquest grup erenmilitants feministes i antipa-triarcals, que treballaven autò-nomament de les RZ tot i com-partir sigles, ideologia, objec-tius, tipus d�estructura organit-zativa, mètodes i on algunesd�elles seguien militant.Formaven estructures il·legals,rets incontrolables per l�estat.Tant Rote Zora com RZ tenienestructures antiautoritaries ialhora de decidir els objectius aatacar és feia de forma descen-tralitzada i no jerarquitzada.Tot i la utilització de la viaarmada remarcaven que lesaccions violentes eren tant solsuna part del moviment revolu-cionari, no més importants quela difusió de fulletons, l�as-sistència a manifestacions, lacontrainformació, l�ocupació decases, les vagues laborals, etc.La seva lluita abraçava varisaspectes de la vida. Com ellesdeclaraven: �Nosaltres no enslimitem a nosaltres mateixes al�opressió més directe i obvia

cap a les dones. Com a donesestem també afectades per lescondicions socials generadespel poder, tant per la destruccióurbana o medioambiental, comper les vies de producció capi-talista; les mateixes condicionsamb les que els homes estanconfrontats. No ens agrada la�divisió de feines� de l�esquerrasota el lema: les dones per lesqüestions de les dones, elshomes pels temes de políticageneral. Ningú ens pot prendrela responsabilitat de canviar lanostre vida diària.� (Rote ZoraJuny del 1984).

Rote Zora ataca predominant-ment institucions i companyiespatriarcals així com personesrepresentatives que construei-xen una societat masculina isexista, la qual responsabilit-zen de l�opressió i l�explotacióuniversal cap a les dones. Elsseus objectius van des de mer-caders del porno, explotadoresi traficants de dones, sectorsmèdics que practiquen l�esteri-lització forçada, fins a centresd�investigació i manipulaciógenètica, companyies informà-tiques com Nixdorf i la multina-cional Siemens, que desenvolu-pen les noves tecnologies delpoder, col·laborant amb la pro-ducció armamentística i lesmesures de contrainsurgència.

La primera aparició pública vaser al 1974 amb un atac ambexplosius d�alta potència contrala Cort Federal i Constitucionalde Karlsruhe demanant l�aboli-ció total del paràgraf 218 refe-rent a la llei sobre l�avortament.

La campanya d�atacs amb mésèxit i més comprensió popularva ser la col·locació de bombesa 11 dependències d�AdlerCorporation, una de les com-panyies alemanyes més podero-ses de roba manufacturadaamb varis punts de venta a laRFA. La roba era produïda perdones infraremunerades defàbriques de Corea del Sud i SriLanka. Aquests atacs es vanproduir al 1978 i van causardanys superiors a 35 milions demarcs. Les treballadoresd�Adler de Corea del Sud esta-ven batallant amb vagues idenuncies constants contral�explotació i el caràcter sexistade l�empresa.

Conseqüentment a Alemanya esva dur a terme una campanyad�agitació i difusió del veritablerostre de l�empresa, acompan-yada d�accions de sabotatge.En les paraules del grup quedaben clara la noció d�antiimpe-rialisme en la que elles creien :�No estem lluitant per les donesdel Tercer Món, estem lluitantal seu costat, colze amb colze,

lluitem contra l�explotació de ladona com a mercaderia�.

Al 1987 un cop més s�incendia-ren 10 establiments d�Adler.Aquesta vegada, en el marcd�una campanya conjunta entreRote Zora i el grup de guerrillaurbana antipatriarcal Amazones(companyes de l�oest de Berlín).El resultat: Adler finalment vacedir a les peticions de les tre-balladores. L�efectivitat de lalluita armada quedava palesa.

A finals dels anys 80 hi va haverun intent de criminalitzar agrups de dones que impulsavenl�oposició a les investigacionsentorn a la enginyeria genètica ireproductiva. La policia va rea-litzar varis registres d�habitat-ges i llocs de treball, requisantpapers i documentació. L�onadarepressiva va generar una res-posta contundent i solidàriaque va obligar a posar en lliber-tat a les varies represaliades.Una d�elles va ser acusada depertànyer a les Rote Zora, peròposteriorment va ser posada enllibertat degut a la falta de pro-ves i a la pressió popular.

- Informació extreta del fulletó:�Células revolucionarias. Unaexperiencia autónoma. RoteZora Por la autodefensa de lamujer�

// 29

Antipatriarcal

Còmics

ichard M. Stallman és un exemple del que alguns anomenarien una "ment preclara", si per comptes deprovenir d'un moviment marginal fos un intel·lectual orgànic tipus Fernando Sabater, per entendre'ns.Duu dècades predicant i evangelitzant (de manera proselitista però no violenta), i malgrat els canvis que

s'han esdevingut gràcies al moviment copyleft, els seus articles de denúncia continuen vigents: tot el que abansestava malament, ho continua estant ara, però encara pitjor.En aquest recull de 21 texts, ens introdueix de manera efectiva en el món del copyleft, demolint de manera bri-llant no tant sols el discurs imperant, sinó també les estructures benpensants que duem encastades a la mentgràcies a l'adoctrinament rebut des de la infància.Stallman ha tingut de veure com el moviment copyleft anava perdent força a mesura que es difonia pel món, asectors socials cada cop més amplis. A més de l'original Free Software Foundation, fundada per ell mateix per adifondre el copyleft, amb el temps han sorgit altres iniciatives no estrictament copyleft com ara la OSI (OpenSource Initiative) o bé la mateixa Creative Commons, que han ajudat a corrompre el sentit originari del termecopyleft. Així, ara mateix aquest concepte està immers en un mar d'ambigüitats i matisos, que dificulten que espugui entendre fàcilment. Però el problema greu és que si bé en Richard inicià tot això per a assolir més lliber-tat, actualment s'anomena copyleft a programes, o inclús a obres literàries, que continuen perpetuant el copy-right tradicional restrictiu. El copyleft s'ha convertit en una moda, perdent contingut doncs pel camí.Per això el seu discurs resulta un punt reiteratiu en un recull d'assaigs i conferències com aquest, ja que sovint

torna als origens, a explicar els conceptes clau que amb el temps s'han anat degradant. Tot i així, sempre apor-ta punts de vista diferents, i és capaç d'incorporar noves idees al debat sobre la pèrdua de llibertat que suposal'actual sistema del copyright.Si us animeu a llegir-lo, el trobareu traduït al català a www.culturalliure.cat, junt amb altres llibres molt interes-sants com "Cultura Lliure" de Lawrence Lessig (una altra obra de capçalera), i "Al principi hi hagué la línia d'or-dres", de Neal Stephenson (autor d'obres de ficció com criptonomicon, que en aquest llibre del 1999 exposa el seu punt de vista al respecte de la història de la microinformàtica, elshackers, etc.)Si us interessa però disposeu de poc temps, un capítol recomanable és el 21, "Paraules a evitar". Moltes vegades la millor manera de definir quelcom és explicant el que no és, i en aquestglossari a la inversa, ens exposa perquè no hem d'emprar segons quin terme amb segons quin significat espuri. Per exemple, "creador" com a sinònim de "autor"; "protecció del copy-right" per comptes de "restricció dels drets de lectura"; o bé "robatori" referint-se a la "infracció del copyright".Tal com hem vist en aquest dossier, la lluita més ferotge es dóna en el camp de la terminologia, en el significat dels termes que emprem cada dia, i que ens estan degradant i buidantde contingut gràcies al poder dels mitjans de desinformació de masses.Per explicar aquest procés degeneratiu, veiem què ha passat amb el terme "pirata": En els seus origens també s'utilitzava despectivament, però l'empraven els autors per referir-se a leseditorials que publicaven llibres a la seva esquena, estalviant-se així el percentatge de benefici que els corresponia. D'aqui a ser el mot que empren les empreses editores quan es refe-reixen a les persones que realitzen còpies privades, o bé que promouen el copyleft, hi van molts metres lineals i molts kilòmetres quadrats. Doncs bé, tot aquest és el terreny que hemcedit fins ara. Quan més pensem cedir?

a nascut Magall. Magall és una publicació que es defineix com autònoma i popular dins l�ambit dela comarca de l�Anoia. Des del col·lectiu editor crèiem necessari crear un mitjà com aquest, deguta la manca de cap projecte similar, i ha calgut més d�un any d�assemblees (tot va començar a un

ritme força tranquil) per veure a llum el primer exemplar.

Magall és una eina de comunicació que pretén parlar de tot allò que sovint no és objecte de debat, que preténobrir un espai de participació tot donant veu a qualsevol persona o entitat de la comarca amb ganes de fer-sesentir. Són moltes les temàtiques, conflictes i esdeveniments els que es volen tractar. Portant com a principibàsic l�Antiautoritari, creiem indispensable intentar encetar debats i denunciar totes aquelles situacions que por-tin a algun col·lectiu de la comarca a sofrir qualsevol de les múltiples injustícies que suposa viure sota les nor-mes i el sistema avui en dia establerts. A la vegada de tasca de denúncia, també es creu necessari parlar sobreles alternatives existents. La cultura, la salut, els signes identitaris i les costums, l�humor� són altres temes quees tracten en les diferents seccions de magall.

Darrere de Magall hi ha un col·lectiu editor que és el que està darrere de la redacció, maquetació i distribucióde la publicació. De moment som poques, però suficients com per mantenir-ho. Esperem la col·laboració decompanys/es d�altres poblacions de la comarca per aconseguir fer de magall un projecte més amlpi.

Magall té una tirada de 4.000 exemplars i respecte la temporalitat hem de dir comença sent bimestral, però lesintencions són les d�esdevenir mensual el més aviat possible. Encara que d�això últim en depenen varis factors.

Només ens queda dir-ne una: Desitjem llarga vida a tots els projectes de contrainformació autònoms que desde les diferents realitats del territori han sorgit al llarg del temps. Animem a que ens surtin més i sobretot dei-xar clar que no callarem.

El mail de la publicació es [email protected]

Programari lliure en una societat lliureRichard M. StallmanGNU press

MagallComunicació popular i autònoma

Manresa, Febrer 2007Hacklab Manresa

R

Anoia, Febrer 2007Girasol

H

Ressenyes// 30

Ressenyes// 31

BAGES

!Dissabte 17 de Març a les 19:30h a la TremendaXerradasobre la pròxima cimera del G8 a Heiligendamm(Alemanya) i la Mobilització de la Resistència.

!17 de març a partir de les 13:00h a la pl. Gispert(Manresa): Calçotada pro festa major alternativa

!Dissabte 24 de Març 2n Aniversari del CSO La Tremenda:19h Xerrada sobre l'especulació a les nostres ciutats (perdeterminar). Després... Vine a fer uns pintxos! A partir deles 23h... Festa! El Retorn de l'Akelarre...

!Dissabte 31 de Març a partir de les 23:30h. KafetaAntirrepressiva: 4 anys d'Assemblea de Joves de Manresa.

Propers actes CNT Manresa:

!24 de Febrer del 2007Concert a les 22:30h. GratuïtHybrych (rock progressiu amb tendències neoclassiques -Manresa)Asymetry (rock progressiu - Manresa)

!10, 17, 24 de Març del 2007 a les 17:30hCicle de xerrades sobre memòria històrica de CNT (a càr-rec de Just Casas, professor i catedràtic d�història contem-porània de la UAB i membre de CNT Terrassa)10 de Març: Des de l�inici fins als anys 3017 de Març: Guerra Civil24 de Març : Franquisme, transició i democràcia24 de Març a les 22:30h Concert. Entrada 2� (en beneficidel Centre d�Estudis Llibertaris Francesc Sàbat de Terrassa)The J.A.F. (Hardcore melòdic � Manresa)Attake Directo (Hip-hop � Manresa)Organitza: CNT Manresa/CSO Valldaura i C.E.Ll. FrancescSàbat

!14 d�Abril del 2007Concert Heavy a les 22:30h

BERGA

!31 de març a L�Ateneu Columna Terra i Llibertat (carrerdel Balç) Xerrada: El caball com a eina d�integració social

Agenda

Aquest assaig de l'advocat David Bravo, un dels personat-ges més coneguts en el moviment copyleft, és exemplar

en el sentit de que es publicà en el seu moment amb una llicèncialliure, i es venia en paper al mateix temps que estava disponiblegratuïtament a internet. Encara que sembli mentida, aquest fet con-tinua sent digne de menció perquè, moltes de les obres que tractenel tema, inclús des d'un punt de vista anti-copyright, es publiquensota l'empara del copyright tradicional.És una obra que continua sent de referència per a introduir-se en eltema que ens preocupa, encara que tot i tenint tant sols dos anys,algunes de les idees que presenta ja han estat superades.Començant pels aspectes negatius, no trobo encertat que es recol-zi sovint en la legislació vigent en la seva argumentació, ja que això és una arma molt perillosa. Quan recor-da que la còpia privada no està prohibida, està desmentint les falsedats difoses per les empreses i pel propigovern; però quan argumenta que la còpia privada està bé perquè no està prohibida, està adoptant una pos-tura que depen de la legislació en vigència, que pot variar en qualsevol moment (i de fet ho farà de maneraimminent), i a més està deixant de banda els propòsits i raó de ser del moviment copyleft. M'explico: Nofem còpies privades perquè sigui legal de fer-ho, sinó perquè en tenim tot el dret moral, independentmentde que estiguin o no prohibides. Les preguntes són: Què passarà si el que ara és permès, de sobte passa aestar prohibit? Quina postura adoptarà llavors? En quina situació quedarà una part de la seva argumentació?Continuant amb els pocs aspectes negatius, també trobo a faltar aprofundir en les teories i argumentacionsd'altres especialistes en el tema. A voltes sembla massa tancat en el seu propi sistema argumentatiu.Malgrat aquestes dues puntualitzacions, "Copia este libro" és una obra magnífica i molt treballada, farcidad'anècdotes reveladores, de clara voluntat divulgativa, que explica molt bé el codi penal i la legislació vigent,amb tocs d'humor que fan la lectura molt planera. David Bravo ens forneix, en general, d'arguments i opi-nions raonades, algunes de ben senzilles i de pura lògica.Especialment destacaria com exposa les contradiccions en les que cau la indústria: Tot intentant conglome-rar un discurs lògic, que els permeti continuar vivint dels artistes que tenen en explotació ramadera, quanels interessa diuen A, i quan cal diuen B, essent A i B dos termes contradictoris i oposats. Així, els seus pro-pis raonaments col.lisionen en entrellaçar-se, i constitueixen tota una obra de referència dins de la literatu-ra humorística universal (tots els drets reservats). El David ens ho fa veure de manera tant clara com con-tundent.Del tot recomanable doncs, aquest llibre és ara mateix difícil d'aconseguir imprès, però podeu trobar-ne elpdf a internet amb una senzilla recerca amb el google, emule, etc. Per cert, i per curiositat: pels mateixoscanals podreu baixar-vos també el mític llibre en el que es basa el títol de David Bravo: "Steal this book"("Roba aquest llibre") d'Abbie Hoffman. Una obra llegendària en els que s'expliquen tota mena de trucs pera sobreviure en un entorn social agressiu. Per exemple: com aconseguir menjar i roba gratuïts, com iniciaruna ràdio lliure, etc... La major part dels seus consells ja no serveixen en l'actualitat (es publicà el 1971),però tot i així val la pena només pel seu to irreverent en exposar-los. Un to que ens recorda també a enDavid Bravo.

Copia este libroDavid Bravo BuenoManresa, Febrer 2007Hacklab Manresa

R

La Fàbrica es el nou fanzine editat per la CNT de Manresa i elCentre Social Okupat Valldaura. El núm. 1 va veure la llum elpassat mes de setembre, coincidint amb la inauguració del nos-tre local. El núm. 2 va sortir a l�octubre i el tercer, i últim fins

ara, es va fer a finals de desembre i engloba també el gener.El fanzine, naturalment, és gratuït i té periodicitat variable, però general-ment és mensual. Consta de 12 pàgs. (en format de foli Din A-4 doblegatper la meitat i grapat) i te una tirada inicial de 100 exemplars (variablesegons la difusió de cada mes).La Fàbrica està dividit en tres seccions:La primera, sobre CNT on s�informa dels conflictes laborals del nostreSOV, (i/o de tota la Confederació), de les activitats, campanyes, horaris,telfs., adreça, etc. En cada num. s�inclou un apartat didàctic on es va expli-cant els acords confederals que regeixen la CNT. La segona, sobre el CSO. Aquí s�informa dels tallers que ja estàn en funcionament i dels que s�estàn preparant i elshoraris de la Kafeta.I, per últim, a la tercera secció s�hi publiquen els articles d�altres temàtiques, col·laboracions, poesia, humor, etc.Envieu-nos les vostres col·laboracions (articles, dibuixos o el que desitgeu) a [email protected] ; tot indi-cant que és pel fanzine. Gràcies!

La Fàbrica, portaveu de CNTManresa i CSO ValldauraManresa, Febrer 2007CNT Manresa/CSO Valldaura

R

HORARIS CNT MANRESA/CSO VALLDAURAC/Jorbetes, 15 Telfs: 686305111 / 686304012

e-mail: [email protected] i Biblioteca

Dijous de 19 a 21h (assessorament jurídic gratuït)Kafeta (amb futbolín i preus populars !!)

Divendres de 19 a 00hDissabte de 19 a 01h

Tallers (gratuïts)Iniciació a la guitarra, dimecres de 20 a 21h

ALTRES HORARISCada divendres a partir de les 22h... Kafeta Tremenda!

HackLab Manresa- Dia i hora: tots els dilluns de 8 a 10del vespre- Lloc: CSO La Tremenda

c/ de l�Església, 2208670 NAVÀSTel. 93 839 00 04

ALIMENTACIÓ NATURALHERBORISERIA

- Comencem ambuna petita bio.

Pere Quintana Seguí- Nascut a Menorca l'any 1981.Vaig estudiar la llicenciatura defísica a la Universitat deBarcelona i ara estic estudiant undoctorat en meteorologia i hidro-logia a la Universitat PaulSabatier, de Tolosa deLlenguadoc, França. Des de2003 fins a finals de 2006 hemantingut un bloc (bitsenbloc,http://bits.quintanasegui.com),principalment, sobre tecnologia illibertats, on he tractat moltsovint el tema de la propietatintel·lectual. He estat membrede l'associació Ciberpunk i vaigcrear, conjuntament amb unsquants amics, la xarxa de blocsFormigues Elèctriques.Actualment, em trobo en un perí-ode de vacances digitals.

Mercè Molist Ferrer - Sóc perio-dista. Col·laboro habitualmental suplement de tecnologia"Ciberpais", del diari "El Pais".També a la revista de seguretatinformàtica "@rroba", i a l'emis-sora de radio Ona Catalana.

- Mercè, d'on et va venir l'espe-cialització en el tema del hack-tivisme, ciberdrets, etc... va servocacional, o t'hi vas trobar permotius professionals?

M.M.F. - Una mica de tot.M'interessava el tema, el seguia,i després, gracies a la meva pro-fessió, m'hi vaig poder especialit-zar.

- Notes que està creixent l'in-terès social i el debat respecteel tema del copyright i el seuús?

M.M.F. - Si, molt, almenys aInternet, que es on es pot quan-tificar aquest interès, en formade comentaris als blogs, llistesde correu, fòrums, etc. Al "monreal" no crec que hi hagi aquestdebat o es fa mes difícil deveure.

P.Q.S. - La veritat és que crec queestem vivint una lluita molt inte-ressant i important entre els quevolem una cultura lliure i senseintermediaris, i els que volenmantenir el poder de controlar lacultura. Malauradament, pocagent és conscient d'aquesta ten-sió i la guerra es lliura bastant

d'amagat. Així, tota informacióque es pugui donar sobre eltema, és important.

- En un moment crític en el quetenim de posicionar-nos iactuar, o perdrem totes lesbatalles, les llicències lliurescopyleft constitueixen tot unexemple de lluita social.Podem esperar reaccions perpart del poder que ataquindirectament aquestes llicèn-cies, o intentin impedir-ne elseu ús, talment la SGAE intentaimpedir la publicació d'obreslliures?

M.M.F. - No sabia que la SGAEintentava impedir la publicaciód'obres lliures. Se que, en el casde la musica, el sistema indus-trial per poder treure un discesta muntat al voltant del modelSGAE - discogràfiques i, si volsplanxar CDs pel teu compte, etdemanen que siguis soci del'SGAE. No se si sempre però seque n'hi ha hagut casos. Però noveig ni crec que s'intenti impedirl'ús de llicencies lliures. De fet,són tan legals com qualsevolaltre. No poden fer-hi res.

P.Q.S. - No, el poder no podràatacar aquest tipus de llicències,ja que estan construïdes sobreles mateixes lleis de propietatintel·lectual que empren els par-tidaris dels drets d'autor méstancats. Richard Stallman, creantla llicència GPL (fonament legaldel programari lliure) va ser proullest per girar la truita emprantles lleis vigents, en altres parau-les, va hackejar el sistema. Ésmés, Creative Commons haaconseguit donar donar prestigia les seves llicències de maneraque són molts els artistes, sin-cers o motivats per la moda, quehan adoptat el discurs del queells anomenen �cultura lliure�,tot i que després, molt sovint, nola practiquin.

- El moviment per la devolucióataca Creative Commons, peròen canvi defensa drets d'autorcomplerts durant períodesmés curts de temps que elsactuals. ¿Això no és contradic-tori, si al mateix temps s'estanrecomanant llicències copyleftcom la "Art Lliure"?

P.Q.S. - Primer de tot, diré queparlo en nom meu, no del movi-ment de la devolució. No esticsegur que les meves posicionscoincideixen exactament ambles de devolucion.info.

Per començar cal dir perquè s'a-taca a Creative Commons.Aquest és un projecte que haadoptat l'estratègia que en cas-tellà coneixem com a café paratodos. Així, hi ha llicències deC.C. que són comparables a lesllicències GPL o BSD, les maresde les llicències lliures, però n'hiha d'altres que són simple free-ware cultural, és a dir, quasicomparables al copyright méstancat. Totes aquestes llicènciessón incompatibles entre si, demanera que no afavoreixen lareutilització de la cultura. El lemade C.C. és rip, mix and burn,però el mix només es pot fer siles llicències són compatibles. Enaltres paraules, l'estratègia deC.C. no permetrà crear un eco-sistema d'obres disponibles a serreutilitzades. A més, C.C. dóna aentendre, que l'autor ha de tenirel dret a tenir un control sobreles seves obres, fet que va encontra d'aquest lema que tants'ha repetit des dels inicis de laxarxa: �la informació vol ser lliu-re�. Som molts els que pensemque el control de les obres perpart dels autors ha de ser mínim,per no dir nul, i si no és així, hiha d'haver una raó de molt depes i ben justificada. Per què, doncs, es defensa uncopyright fort però curt? Quan esva crear el copyright, es cercaval'equilibri òptim entre el beneficide la societat i la creació d'incen-tius per a la creació d'obres.Tenir un temps de copyrightd'uns quants anys té certs avan-tatges. Per un cantó, els autorsd'obres, per exemple, de tipusliterari, tenen un temps d'avan-tatge per a comercialitzar ellsmateixos les seves obres, si alcap de pocs anys no ho han fet ono ho han fet de manera ade-quada, qualsevol persona podràfer aquesta comercialització,sigui de l'obra original o d'obresderivades, tot beneficiant lasocietat. Esperar uns quantsanys abans de poder emprar lliu-rement una obra no és un preugaire gran i pot estimular la cre-ació de cultura. El que és impor-tant, és que els autors siguinconscients de que aquests anysde protecció són donats per béde l'interès general, no perquèl'autor tingui un dret �natural�sobre la seva obra. Per un altrecantó, en un món sense copy-right, les llicències de tipus víricno serien possibles, així, no esgarantiria que els creadors deprogrames d'ordinador derivatsde programes lliures, aportessinun retorn a la societat. Com que

la vida del programari és curta,perdre el caràcter viral al cap depocs anys no és un problema.Així no hi ha contradicció, C.C.es basa en el fet que l'autor té eldret a controlar les seves obres,nosaltres volem trobar el millorpunt d'equilibri entre els incen-tius i el que és millor per la socie-tat.

- De quina manera és possibleinfluenciar en els partits polí-tics de cara a reduir els termi-nis del copyright? És que real-ment tenen alguna cosa a fer alrespecte, a part de cedir a lespressions de les grans corpo-racions? N'hi ha prou amb esta-blir-nos en un canal paral·lelde publicacions lliures omenys restrictives al marge dela oficialitat?

P.Q.S. - La veritat és que, tal comestan les coses, és molt difícil,per no dir impossible, canviar elsperíodes del copyright i, comque les lleis no es poden canviarde manera retroactiva, una granpart de la nostra cultura és jabloquejada per unes quantesdècades. Així doncs, s'estàavançant a partir d'una políticade fets consumats, és a dir, apa-reixen noves tecnologies que fanimpossible la protecció delsdrets d'autor i, per tant, aquestses vulneren de manera massiva.Les societats de defensa delsdrets d'autor han intentat practi-car una política de la por a partirde càstigs exemplars, peròaquesta estratègia és completa-ment ineficaç, fet que ens per-met actuar. Així, el millor camíque tenim a l'abast és el de l'e-xemple: molts músics fan de lesremescles la base del seu art,emprenedors i innovadors apre-nen a crear nous mercats on lacòpia i la modificació d'obres sónel motor central, etc. És a dir, ésactuant i construint una culturasense restriccions eficaç, commostrarem als polítics que el queells creien lògic i natural, no téperquè ser-ho.

- Ara mateix CreativeCommons sembla haver acapa-rat el concepte "copyleft", igualque la OSI ha fet en el camp delprogramari informàtic. A vega-des aquestes dues corrents no-copyleft semblen els anticos-sos generats pel propi sistemaper a anul·lar el movimentcopyleft. Però fins a quin puntLaurence Lessig, impulsor deCreative Commons, és respon-sable d'aquest acaparament

del concepte del copyleft perpart de la seva iniciativa?Perquè a vegades el seu dis-curs em sembla el d'un capita-lista reformista?

M.M.F. - Si, a mi tampoc m'agra-da el seu discurs. Per això nofaig servir CC. Però no tinc capproblema que la gent el faci ser-vir i reconec els seus mèrits: crecque CC ha fet molt per la popu-larització de les llicencies lliures idel concepte.

P.Q.S. - El cas del canvi de signifi-cat del mot copyleft és molt trist.Aquest és un mot que va crearRichard Stallman. SegonsStallman, una obra és copyleftquan és vírica, és a dir, quans'empra el copyright per a garan-tir que les obres derivades serantambé lliures. Així, hi ha progra-mari lliure copyleft (GPL) i pro-gramari lliure no copyleft (BSD).No sé si Lessig és culpable direc-te o no, però certament la confu-sió generalitzada que introdueixel seu projecte no ajuda gaire aclarificar les coses. Així ara,copyleft és tot allò que no emprael copyright més estricte; unabona manera de buidar de con-tingut el concepte.Pel que fa a si Lessig és refor-mista o no, és evident que ésreformista. Però RichardStallman també ho és; la llicènciaGPL té com a base legal el copy-right. El problema no és aquest,el problema és com es reforma elsistema. Stallman, com a bonhacker que és, empra el propisistema per a girar la truita,Lessig, es limita a introduir nous�sabors�.

- Les llicències CreativeCommons s'han convertit enuna moda, i com a tal, aquestas'acabarà un dia o un altre.Llavors, un cop això passi, con-sideres que serà perniciós peral moviment copyleft, que si esdona el cas podria arribar aveure's com quelcom "passa'tde moda", precisament?

P.Q.S. - El que podria passar demoda és el propi CreativeCommons. Tal com he dit abans,el canvi tecnològic és el motordel canvi en la compartició i ree-laboració de la cultura, i aquestcontinuarà. El problema no és sila cultura serà més lliure o no, elproblema és el temps que ens faperdre CC i, sobretot, la trampaintel·lectual que introdueix en

Drets d'autor, copyleft i propietatintel·lectual: la cruïlla que és trifulga

CManresa, febrer 2007

Hacklab Manresa

Entrevista

coontinua a la pàgina 9

el pèsol. negre nº 32. març-abril 2007

Documents