el pèsol. negre nº 34. juliol-agost 2007

!BergaCulpables de denunciaral culpable: mossos ijutge contra el BerguedàLlibertari. /pàg 17

Videovigilància i control./pàg 7

Empresaris o lladres? Elcas de Glasber. /pàg 18

!ManresaDona, treball i gestió delpoder a través del cinema./pàg 19

!ArreuJutgen el jove de Torà al�Audiència Nacional deMadrid. /pàg 16

Últimes informacionssobre el Juan i la Nuri./pàg 15

Publicació llibertària de l�Alt Llobregat i Cardener

Canvi d�alcalde aBerga i les vint-i-duesmultes tiren endavant Des de fa vuit mesos que funciona a

Manresa una experiència didàctica iautogestionada articulada demoment amb fins a tres grups queintercanvien coneixements, reflexions i treball. Per què?perquè cal trencar el binomi profes-sor-alumna i crear un espai de debati aprenentatge fora del monopoli queen fan les institucions tot uniformantels coneixements. Ha estat unaexperiència molt positiva que segu-rament tindrà continuïtat: perquè lalluita contra el sistema es fa al carrercol·lectivament i també a nivell per-sonal i individual amb tot allò del sis-tema que tenim interioritzat.

GRATIS6.000 exemplarsII època núm. 34

Juliol-agost de 2007

Guanya un i perdem totes

/pàg 8

PPeettrroollii.. LLaa lleettaall aaddddiicccciióóqquuee aarrrroosssseeggaa eell ppllaanneettaa

Neix una contraescola aManresa

De moment la proposta de Juli Gendrau, noualcalde de Berga, és la mateixa que la de l�ex-alcalde Ramon Camps �que les va generar�:mantenir les multes o pagar-les amb treballssocials a triar per les afectades. Com saptothom, les multes de 750 euros a 22 personessón pels actes culturals i lúdics del passat 30 desetembre de 2006 a la plaça de les Fonts: jocsper la canalla, música i poesia. Els afectats per lainjustícia volen que es treguin les multes i ésderogui l�ordenança que les fa possibles, l�al-calde demana temps i la injustícia, de moment,és manté.

""L�especulació d�uns quants amb el dret de tothom a un habitatge digne iamb la natura que també és de totes, no s�atura. Respecte l�habitatge elsexemples de Manresa /pàg 4-5 o del casc antic de Berga /pàg 3 són per des-gràcia ja massa habituals.A Sallent neix la plataforma �Prou Sal� i és queja n�hi ha prou! /pàg 6-7

/pàg 17 Nova secció:HUMOR /pàg 27

Amb cada procés electoral que patim es fa més evident la injustíciai inutilitat dels sistema de democràcia liberal delegada i el fracàs dela representativitat que pretén encarnar. També als ajuntaments.L�estafa de la urna sempre ha estat prou clara des de la raó, la jus-tícia i la llibertat. Ara l�evidència no es pot ocultar de cap manera:la meitat de la població no vota, i de les que voten el percentatgede vots blancs i nuls no para de pujar. Això sense tenir en compteque són moltíssimes les persones que viuen aquí a les quals no seles deixa votar per motius diversos. En resum i conclusió, quegoverna la classe política i ho fa amb uns governs que han estat�recolzats� per una part molt minoritària de la població. El siste-ma està més que esgotat. Qui ha guanyat? En tot cas em perduttotes, com sempre. Però, per les que no ens resignem a deixar queens gestionin la nostra vida, la lluita diària continua, perquè mai noens faran creure i perquè no necessitem els polítics per a res.

La Núria ha estat posada en llibertat, és la fi del segrest però nodel xantatge que l�Estat està fent a la Núria i per tant ens està fenta totes. Dins les presons tot s'hi val com a les comisaries dels mos-sos i la resta de la policia, on sí, com sempre es tortura i s'assasi-na. I no només és un eslògan. Com estan de valents que els tortu-rados es manifesten i els mitjans malgrat tenir algunes tristes imat-ges de les agressions habituals dels mossos, lluny de parlar de terro-risme o brutalitat policial, cerquen mots que maquillen i disimulenel que tothom sap.

A les empreses com a la resta d'àmbits de la societat el "salvi's quipugui" és la norma i la solidaritat i el sentiment de classe cada copsón coses més extranyes per a la majoria d'explotades.

L�especulació, la destrucció del territori i el precari accés a la viven-da continuen sembrant protestes arreu, i a les nostres comarquestambé. Mentre els grans propietaris i empresaris s�enriqueixen,nosaltres en patim les conseqüències, però no pensem quedar-nosparats davant les seves agressions. Recolzem des d�aquí accions endefensa del territori (ni camps de golf ni muntanyes de sal) contramafiosos i especuladors i a tots els projectes col·lectius que s�en-fronten a aquestes dinàmiques malaltises. Esta tot fatal però no ensagenollem.

I sí, totes estem fartes de terrorisme. Però no només del terroris-me que la tele ens diu que ens ha de fer tanta por, sinó de TOT elterrorisme, sobretot del que ens és més proper i habitual: el terro-risme policial que diàriament apallissa i sotmet a tot tipus de vexa-cions a immigrants, prostitutes, pobres i dissidents d'aquestamerda de societat; el terrorisme de gènere que mata dones a mansd'homes que mai no han sabut estimar gràcies en part al terroris-me de l'esglèsia que de fa segles ens ha imposat a cop d'espasa i decreu unes idees falòcrates i autorepresores, el terrorisme de les pre-sons on la dignitat humana queda totalment oblidada a mans decarcellers sense ànima; el terrorisme empresarial que explota i matacada dia obrers que no saben que ho són gràcies al terrorisme delconsum, de l'escola i de la televisió. Fartes del terrorisme que sem-pre ve del poder sigui de l'Estat sigui del capital o dels qui volenesdevenir tot això, cridem: mai no ens fareu creure! visca l'anarquia!

Nou web de el pèsol negre

Al web trobaràs en PDF els diversosnúmeros de la revista que han aparegut(tant de la primera com de la segonaèpoca) a part de les darreres notícies iinformacions respecte aquesta publicacióllibertària.

Pàgina 3: · L�especulació salvatge i descarada dessola el barri vell de Berga

Pàgina 4: · A Manresa continua estant tot fatal

Pàgina 5: · Nova precarització en el sector de l�habitatge en la comarca del Bages

Pàgina 6: ·Neix la plataforma prou salt a Sallent.

Pàgina 7: · Videovigilancia a Berga.· Ramon Camps va prohibir el concert d�Hormigón Armado.

Pàgina 8: · Neix una nova contraescola a Manresa.· El senyor Vivó ens ha deixat.· Mor Eduard Pons i Prades.

Pàgina 9: Jo passo.

Pàgina 10:· Carta a la plataforma sobre el disc �branques� de l�Isanta.

Pàgina 11-14: DOSSIER CENTRAL �Petroli�.

Pàgina 15:· Últimes informacions sobre el Juan i la Nuri.

Pàgina 16:· Jutgen a l�Audiència Nacional al jove de Torà.· Sabem el que mengem? per uns productes ecològics, artesans i autòc-

tons.

Pàgina 17:· Canvi d�alcalde a Berga i les 22 muntes tiren endavant.· Culpable d�assenyalar al culpable.

Pàgina 18:· Empresaris o lladres?

Pàgina 19:· Falsa emancipació femenina: dona, treball i gestió de poder a travésdel cinema.

Pàgina 20:· Rebel·lió a les urnes.· Educar o adoctrinar?

Pàgina 21:· Sego esborrany de critica al discurs del metropocentrisme.· Ocho años.

Pàgina 22: · Anarquia @qui i @ra?

Pàgina 23: · Solidaritat amb el company pres Roberto Catrino.· Carta del pres Alberto Jiménez Alba.

Pàgina 24-25: · Ressenyes.

Pàgina 26: · Poesia i Agenda.

Pàgina 27: · Humor.

Pàgina 28: · Entrevista.

SumariEditorial

*BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsania núm. 7 bxos,

Berga 08600. Adreça electrònica: ateneullibertari@berguedalliber-

tari.org Associació Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu

difusor del pensament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4

baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: [email protected]

www.berguedallibertari.org (Portal llibertari del Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertaris

berguedans). Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió de la història social

de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça elec-

trònica: [email protected] Pèsol Negre (publicació llibertària de l�Alt Llobregat i Cardener): pesolne-

[email protected] *GIRONELLA: Associació Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació

núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça electrònica:

[email protected] La Tremenda (centre social okupat):cantonada entre el c/ St. Salvador i el c/ Hospital al nº 24-26,

Manresa.CNT Manresa/CSO Valldaura, c/Jorbetes, 15. [email protected] *MONISTROL DE MONTSER-

RAT: CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica:

[email protected]. *NAVARCLES: Cal Carrasclet: [email protected]. Masia okupada Ca n'Escaiola:

[email protected]. *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics d'Agustín Rueda Adressa electrònica:

[email protected], CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona). Telf. : 93

837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: [email protected]. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA:

L'Alternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surial-

ternat.tk Adreça electrònica: [email protected]

Directori

www.berrguedalliiberrtarrii.orrg/pesolnou

[email protected]

Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el por-taveu de cap associació ni entitat. El col·lectiu Pèsol Negreés obert i canviant i no representa a ningú, solament a quien forma part a cada moment. D'altra banda, com a col·lec-tiu només intentem assumir l'editorial i les grans línies de

la publicació, la resta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui que es rasqui.

Tancament d'aquesta edició: 17/07/2007 a les 19:00.

En aquest Pèsol Negre han participat: Alberto Jimenez Alba, Amparo, Anna, Barrikada, Blanka, Centre d'estudis Josep EsterBorràs,CGT correus Manresa, Col·lectiu editor del www.berguedallibertari.org, Comisió de la MHM, Columna clitoriana, Danipagesot, El borinot de les faltes, F.L. CNT Manresa, Hiram Gascoigne, Incívica, K de dia, [email protected], L�espurna, LaAce, LaBanda/Lavanda, Lady Lud, Lola de Bellasguard, Marc S, Marc Gavaldà, Mata teachers, Milicianu, Motivades, No way,Periko, Quechua, Roger, Pep i Tu, Tutti Liberi, Un de la plataforma.

Atenció: Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribar els vostres articles de denuncia,pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-ho tot, tingueu paciència.

I recorda...

�escenari de cases des-habitades al Barri Vellsota les urpes de l�es-peculació contrasta

amb la dificultat de les perso-nes més joves i amb menysrecursos econòmics per tald�accedir a una vivenda digna.Els darrers anys el Berguedàs�ha vist afectat pel negociimmobiliari, per una banda pelcreixement de la segonaresidència i per altra banda perl�especulació sobre la vivendadeshabitada, que s�encareixsense fre com una taca d�olides de la metropoli, a mesuraque les comunicacions (lescarreteres) acosten el Berguedàa Barcelona. Ja hem parlat enaltres números d�aquestapublicació de les conseqüèn-cies del creixement de la sego-na residència: corrupció urba-nística, enriquiment de propie-tats immobiliàries i constructo-res locals, degradació ambien-tal i encariment del preu del�habitatge. En el cas del barrivell i els anomenats �pisos fan-tasma�, la negligència institu-cional ha generat l�abandó delcasc antic per al negoci immo-biliari, de manera que més d�uncentenar de pisos pujen el seuvalor com l�escuma mentrel�habiten les rates. Malgrat quela sagrada Constitució fa palèsl�ús social de l�habitatge, leslleis i els fets van per una altrabanda i així ens trobem amb larealitat berguedana, en què elmercat de lloguer es troba moltlimitat, cada cop més inaccessi-ble econòmicament i els espe-culadors no es veuen castigats,sinó recolzats en les seves acti-vitats mafioses. L�aplicació del

Pla de Barris en aquest contexti els seus voluntariosos objec-tius sonen, en el cas de Berga,a una gran farsa, en què, unaltre cop, el veïnat i les classessocials més baixes no entreuen res de bo, els gran pro-pietaris es veuen primats (perla valorització dels seusterrenys) i els llogaters de ren-des més baixes es veuen expul-sats. Sembla ser que la gestiódel Pla de Barris al Barri vell deBerga ja ha aixecat les primeresprotestes entre el veïnat, ques�ha vist força carregat econo-micament de �contribucionsespecials� per l�arranjamentdels seus carrers (Castellar delRiu, Sta. Magdalena...), sobre-tot aquells petits propietarisamb menys poder adquisitiu,pel fet no hi ha criteris de dife-

renciació sobre la seva renda niriquesa material, ni l�ús ques�en fa de la seva propietat. Elsarrendataris, en tot aquest pro-cés, no hi tenen absolutamentres a dir, res més que esperarel comportament de les lleisdel mercat.

Les mafies immobiliariesPel què fa a les desenes de�pisos fantasma�, el PèsolNegre ha pogut saber queestan en mans d�uns pocs pro-pietaris i especuladors. Així,per exemple, un total de 25pisos són propietat de LevelInversions SL mentre que 9d�ells (els baixos, en bona part)ho són de Reformes i SolucionsSL Curiosament, ambdues

immobiliaries es troben domici-liades al mateix lloc, al carrerCòrsega 363 de Barcelona,també al carrer Muntaner 235.L�amo de Level Inversions SL ésMarcelino Curell Suñol, que téel seu despatx al Passeig deGracia 65 Bis. des d�on exer-ceix de consultor de la propie-tat industrial i intel·lectual i demembre d�honor de L�AIPPI(Asociacion internacional parala protección de la propiedadindustrial i intelectual), del qualel seu fill Marcel·li CurellAguilà n�és president aEspanya. Pel que sembla l�AIPPIés una mena de lobby interna-cional amb seu a Suïssa i ambpresència a una vuitantenad�estats per defensar el privile-gis de la propietat sota discur-sos suporífers. Colldeport SL

de St. Llorenç de Morunyscompta amb una quinzenad�habitatges i així fins a mésd�un centenar de pisos perdesratitzar...

La soluci: okupació...i diuen que en mig de l�eclo-sió de la festa, entre llums decolors, cançons i dances de llui-ta, descobrint lo maco de lagent, tot lligant i deslligant(com diria un), a barraques dePatum, algunes persones vandecidir que ja n�hi ha prou d�a-quest color i afirmen -en larecerca constant de la comuna,la dignitat, la consciència i lacoherència- que passaran al�acció!

Com ja s�ha comentat els veins del casc antic hauran de pagar el quin-ze per cent de les obres que representa el pla de barris. Per denunciar aquesta situació alguns d�ells han optat per penjar car-tells als balcons indicant el preu que els i pertocarà pagar.

Level inversions 25 SLCARRER BOIXADER 7, B.1CARRER BOIXADER 7, 2.3CARRER BOIXADER 12 BCARRER BOIXADER 12 4CARRER BOIXADER 13 1CARRER BOIXADER 13 2CARRER BOIXADER 13 3CARRER BOIXADER 17 BCARRER BOIXADER 25 1CARRER BOIXADER 25 2CARRER BOIXADER 25 3

CARRER BOIXADER 25 4CARRER CARDONA 7 SMCARRER CARDONA 7 BCARRER CARDONA 7 3CARRER HARMONIA 10 B2CARRER HARMONIA 10 1.1CARRER HARMONIA 10 1.2CARRER HARMONIA 10 2.2CARRER HARMONIA 1B BCARRER HARMONIA 1B 2CARRER HARMONIA 1B 3CARRER HARMONIA 1B

Reformes i solucionsSLCARRER PIETAT 16 BCARRER VILADA 3 BCARRER HARMONIA 10 B1CARRER BUXADE 33 2.3CARRER BUXADE 59 BCARRER BUXADE 59 3CARRER BUXADE 13 B

Berga, juny de 2007

Lady ludd

L

L�especulació salvatge i descaradadessola el barri vell de Berga

Actualitat /Especulació

// 3

Accions dels veïns del casc antic De qui és el casc antic de Berga?Titulars dels eficis abandonats

#Casc antic de Berga


// 4

No al golfl dimarts 5 de juny a lanit, el camp de golf situatvora la carretera entreManresa i St. Vicenç va

ser atacat per un grup de perso-nes armades amb aixades i ras-clets. Decidides a cavar un horten una de les zones del camp,van destrossar la gespa per com-provar si d�aquell desastre ecolò-gic encara se�n podria treurealgun profit. Desgraciadament elmal ja estava fet i la terra no esta-va en condicions per poder donarfruit, així que van aprofitar peracabar de realitzar algunes des-trosses més aprofitant la visitanocturna. Una pancarta clavadaenmig de la gespa trinxada visua-litzava un �No al camp de golf�.Aquestes infrastructures esporti-ves són una evidència de l�agres-sivitat medioambiental de lespolítiques de gestió del territori.El capital privat destrossa l�entorni genera un malbaratament d�ai-gua intolerable perquè la burge-sia de la comarca pugui anar adonar copets a la piloteta entrecoleguis d�èlit.

Desallotjament populard�una immobiliària

El dissabte 9 de juny una vintenade persones sota el nom deVíctimes del TerrorismeImmobiliari van desallotjar laimmobiliària Born SL a la ciutatde Manresa. L�acció es va iniciarquan sis persones disfressadesde jutges, secretaris judicials ipolicies van entregar una ordrede desallotjament a les dues per-sones que en aquell momentestaven treballant, una d�elles amés n�era la propietària. Despréses va començar a treure part delmobiliari cap a fora el carrer.Seguidament es van enganxarcartells de denuncia als apara-dors i es va procedir a precintaramb cinta adhesiva l�immoble.Durant l�acte es repartiren octa-vetes explicatives a la gent quepassava pel carrer.

Amb aquesta acció simbòlica espretén denunciar l�especulació iles polítiques urbanístiques quedictaminen el creixement urbàde la ciutat, així com visibilitzarla plaga immobiliària que condi-ciona i determina el mercat del�habitatge i el sòl.

A Manresa continua estant tot fatal

ORDRE DE DESALLOTJAMENT PREVENTIU

Jutjat popular de ManresaCarrer dels oblidats sense núm.Part demandant: Associació de víctimes del terrorisme immobiliariPart demandada: Finques Born S.L., Fincas Corral, Don piso, Vilà Vila, Ajuntament de Manresa,...Magistrat: el poble

A dia 5 de juny el jutjat popular de Manresa ha fallat a favor de la part demandant, després devalorar tots els antecedents, les proves i les declaracions realitzades durant la fase oral.

HECHOSPRIMER Queda provada la participació de la part demandada en l'entramat mafiós amb finalitatsterroristes , "COMARI" (construïm la Manresa dels rics)

SEGON En aquest grup "COMARI" també hi participen en major o menor grau de responsabilitataltres immobiliàries, constructores, promotors, bancs i l'ajuntament de Manresa, rebent, sempreque sigui necessari, el suport de la seva facció armada, els mossos d'esquadra.

TERCER els diversos delictes que se li poden imputar a ? i a la resta del grup són; especular ambla vivenda, la destrucció del territori, la construcció i venta de pisos diminuts, destrucció de parcs,places i del patrimoni històric de la ciutat, enriquiment il·lícit obligant a les persones a treballartota la vida per a pagar els preus elevadíssims i per últim dur a terme pràctiques d'extorsió fentmobbing immobiliari.

SENTÈNCIADevant aquests fets avui a dia 5 de juny aquest tribunal otorga la raó a la part demandant i sen-tencia que la immobiliària ? ha de ser desallotjada preventivament a espera de judici, ja que si esmanté oberta pot continuar amb les seves activitats delictives en contra del poble de Manresa.L'execució de la sentència es realitzarà el dia 8 d juny a les 10 del matí.

Així ho ha volgut el poble i així serà. 5 de juny del 2007

Ja fa uns dies de la setmana de lluita en defensa del territori icontra l�especulació, que va aglutinar accions autònomes idescentralitzades arreu de Catalunya, sota el lema �Està TotFatal... Passem a l�acció!�. La proposta de les companyes que l�im-pulsaren va ser molt benvinguda, així hi ha qui s�ha pres la llib-ertat d�ampliar indefinidament el període d�acció. Aquest és el

cas de la ciutat de Manresa, on sembla ser que la motivació estàa l�ordre del dia. Des de finals de maig han tingut lloc a la ciutatun seguit d�accions relacionades amb la lluita contra l�especu-lació i de denúncia de la constant agressió capitalista al medi i ales nostres vides. Són diverses les manifestacions de descontentque s�estan donant últimament.

Continua a la pàgina següent

Manresa, juny de 2007

Motivades

E

#Dessallotjant una immobiliària. A sota: manifest de l�acció

ctualment ens tro-bem en una situaciód�un augment des-mesurat d�oferta

d�habitatge. Aquest és un pro-blema general que afecta a latotalitat del territori català,però si ens centrem en lacomarca del Bages veiem queaquesta pateix una nova preca-rització : més pisos, més petitsi més cars. Aquest és la conclu-sió extreta a partir de la jorna-da sobre el marc de l�activitatimmobiliària 2007, celebrada eldia 19 de juny a Manresa(Bages). En aquesta, es van pre-sentar les conclusions de l�es-tudi fet per l�Institut Apoldasota la direcció de l�APCE titulat�Oferta de nova construcció a laprovíncia de Barcelona � 1r tri-mestre 2007. Comarca delBages�. S�exposa l�oferta de 47promocions que recullen untotal de 418 habitatges en lacomarca del Bages (Manresa,Navarcles, Navàs i Sallent). Lasuperfície mitjana útil delsnous habitatges a la venda anivell comarcal és de 74 m2amb un preu per m2 útil de3.590e de mitjana (mínim2.382e i màxim 5.508e).Siaquestes mateixes dades lescomparem amb les del primer

trimestre de l�any passat,veiem ques�oferten

quasi el doble d�habitatges (lamostra del 2006 no contemplaNavàs i Navarcles que aportenun conjunt de 237 habitatges ales promocions del 2007). Elmetre quadrat útil es rebaixaun 2,8% de mitjana (76,1 m2 al2006) i augmenta el preu delm2 útil un 8,6% de mitjana(3.305e al 2006).

La proporció d�habitatges queresten per vendre de les pro-mocions analitzades és ara del38,6%, superior al 21,2% del�any 2006. Per tant s�ha creatun excés d�oferta que el mercatés incapaç d�absorbir. A més amés, es suma l�agreujant de lesvivendes deshabitades.

Aquestes no són contempladesen la majoria d�estudis i sóndades que contínuament sónomeses pels sectors públics iprivats. En dades del 2001(Institut d�Estadística deCatalunya) a lacomarca delBages hi

havia més de 13.600 habitat-ges familiars sense cap ús (un18% dels habitatges totals).Una xifra escandalosament altai que contrasta amb el volumd�habitatges nous que esposen en oferta any rere any.Segons l�informe del sector del�habitatge del 2006 (DireccióGeneral d�Habitatge), el totald�habitatges iniciats al Bages al2006 va ser de 6.370, un 72%més que l�any anterior (3.697habitatges iniciats al 2005) . Enel mateix informe trobem dinsels índexs més alts de cons-trucció de Catalunya (en pro-porció a la seva població)poblacions com Balsareny, SantVicenç de Castellet, Sallent,Navàs i Navarcles .

Un altre dels espais que atenyel tema de l�habitatge és l�ac-cessibilitat. L�augment del preude l�habitatge i del tipus d�in-terès hipotecari ( si ens cen-trem amb l�EURIBOR a un any,la pujada respecte l�any passatha estat d�un 7%. Actualmentl�EURIBOR es situa al voltant del4%), ha fet més infranquejablel�adquisició de l�habitatge, jasigui de nova construcció comde segona mà. Actualment esdestina al voltant d�un 70% delsingressos mensuals a l�habitat-

ge (proporció varia-ble

segons la zona geogràfica).Nosuposa grans canvis l�Habitatgede Protecció Oficial, tal i comens volen fer creure les admi-nistracions. Del total d�habitat-ges iniciats al Bages al 2006,tant sols el 3,7% eren de pro-tecció oficial.

En suma, ens situem en unasituació complexa i difícil, quesembla no tenir fre ni respostaeficaç. El negoci especulatiuque aporta el sector de l�habi-tatge enriqueix un mercat con-trolat per uns pocs i que jugaamb un dret fonamental comés el de la vivenda. Una vivendacada cop més inaccessible, laqual deixa un marge d�exclusióper a totes aquelles capessocials que tenen menys recur-sos econòmics. Davant la desi-gualtat social que se�ns presen-ta, qui pot jutjar l�apropiaciódels habitatges en desús? Finsquant haurem d�aguantar lacobertura política que rep l�in-terès econòmic del mercatimmobiliari? I el més important,a que es degut aquest confor-misme social (tret de les mobi-litzacions per un habitatgedigne encapçalada majoritària-ment pels joves) davant aques-ta situació?

Ni habitatge ni futurLa jornada sobre el marc del�activitat immobiliària 2007,celebrada el dia 19 de juny aManresa (Bages) no va passardesapercebut malgrat la pocadifusió pública de l�esdeveni-ment. Segons els organitza-dors, l�Associació de Promotorsi Constructors d�Edificis deBarcelona (APCE) i patrocinatper Caixa Manresa, la finalitatde la jornada era �analitzar elsfactors claus que regeixen elmarc de l�activitat en el sectorimmobiliari per aquest exercici2007 i posteriors�. Algunes deles ponències més destacadesvan ser: el vicepresident del�APCE, Lluís Marsà, el DirectorGeneral de Caixa Manresa,Adolf Todó o la SecretariaGeneral d�Habitatge de laGeneralitat , Carme Trilla, entrealtres.

Davant l�auditori de CaixaManresa es van concentrar,durant tot el matí, una desenade persones denunciant, un copmés, �la reunió d�immobiliàries,constructores, entitats finance-res i govern per estrènyer lesrelacions i delectar-se pensanten la futura partició del negociurbanístic�. Durant la protesta,es van repartir fulls informatiusi es va penjar una pancarta, ones podia llegir �Amb els vostresnegocis...ni habitatge ni futur�,davant la porta de l�auditori. Enla sortida de l�acte es van escri-dassar a les persones assistentsi organitzadores criticant l�aug-ment urbanístic i el negociimmobiliari. Seguidament lespersones assistents a la jornadaes van desplaçar cap alRestaurant Ateneu de les Piqueson els esperava un pica-pica a laterrassa del mateix. Un grup depersones van entrar al recinteon van tirar �bombes fètides�mentre propinaven algun crit dedespreci cap a les assistents. Laresta de la jornada va estar vigi-lada i controlada per una patru-lla dels mossos d�esquadra quevan fer presència davant laporta de l�auditori.

Aquestes són algunes de lesaccions que s�han dut a termeen la campanya (post) Està totfatal. La sàtira i la diversió com-binades amb la denúncia i l�ac-ció directa són un bon còctelper continuar plantant cara a lesresponsables de la degradacióambiental, el vergonyós tripijocde l�habitatge i la precarització ipèrdua de control de les nostresvides. I és que a Manresa, com aarreu... continua �ESTANT TOTFATAL�

Nova precarització en el sector de l�habitatge a la

comarca del Bages


// 5


L�espurna

A" La superfície mit-jana útil dels noushabitatges a la vendaa nivell comarcal ésde 74 m2 amb unpreu per m2 útil de3.590e de mitjana(mínim 2.382e imàxim 5.508e)

Actualitat /Agressions al territori

// 6

l passat 5 de Juny a lanit, un grup de perso-nes duien a terme una

acció de protesta al runam salídel Cogulló al terme de Sallent.Una pancarta de 5 metres d'am-ple x 25 de llarg (125 metresquadrats en total), aparegué elmatí següent penjada de l'enor-me muntanya de residus salinsque fa anys que creix i conta-mina el nostre territori. A lapancarta s'hi podia llegir: " PROU SAL!" i fou penjada perdenunciar els efectes negatiusd�aquesta escombrera sobre elmedi, així com les irregularitatsi negligències constantsd�Iberpotash, l�empresa mineraque l�està fent créixer.

Sembla que la pancarta no vaser gaire ben rebuda, ja quepoc abans de les 11:30 h delmateix matí, dues persones s'a-

fanyaven a retirar-la de la vista,tot i la poca accessibilitat dellloc. Tot fa pensar que els dosindividus actuaven sota ordresde l�empresa i a corre cuita, jaque no anaven assegurats ambcordes tot i la pronunciada pen-dent on aquesta es trobava. Lapancarta es podia contemplardes de l'autovia de Manresadirecció Berga, així com des dediferents punts de la comarca.Tot i les seves dimensions,quedava encara diminuta alcostat del desmesurat volumde la muntanya salada (més de40 milions de tones).

La mateixa nit, es van penjarcartells per Sallent on es podiallegir �Prou Sal!�, a més d�untext satíric sobre el problema,elaborat amb l�objectiu de treu-re el tema al carrer i que la gentparlés d�un problema que s�haconvertit en tabú al poble. Eltext incloïa paràgrafs com:

Sallent, juny de 2007

Un de la plataforma

E

Neix �la Plataforma Prou Sal!� a Sallent

Qui som?Som un col·lectiu de personesde Sallent, no vinculades a cappartit polític, que fartes d'uncrim ecològic comès durantdècades a la nostra vila, enshem unit amb un objectiu finalmolt clar: acabar total i defini-tivament amb el desastreecològic produït per l'aboca-ment il·legal de runam sobreel nostre territori.Què pretenem?- L�aturada immediata delsabocaments de residus salinsals runams de Sallent i Súria.-La retirada dels residus jadipositats fins ara als runamsde Sallent, Súria, Vilafruns iCardona. Evitant així fer mésgreu el problema mediam-biental que aquests provoquensobre la nostra comarca.Com volem aconseguir-ho?- Evitant que s�aprovi el Plad�Ampliació del runam, queespera la firma urgent del�Ajuntament.- Conscienciant a la gent delproblema i difonent concreta-ment com ens afecta.- Obrint el tema al poble i pro-piciant un debat que es corres-pongui amb la gravetat de lasituació.

- Creant espais de discussióentre els diferents agentsimplicats.- Duent a terme mesures depressió i accions per tal d�exi-gir solucions immediates.Què pots fer tu?- Pots contactar amb laPlataforma Prou Sal! Adherirt-hi, donar el teu suport ocomentar el que vulguis a l�a-dreça [email protected] - Pots parlar amb els veïnssobre com ens afecta i treureel tema al carrer, fent que esti-gui a l�ordre del dia.- Pots informar-te i difondrecom ens afecta el runam alssallentins i sallentines.- Pots participar o col·laboraramb la Plataforma en les dife-rents activitats que realitzaràproperament. I si no ho fas tu, qui ho farà?

Després de més de 30 anyssense pràcticament cap res-posta ni oposició per part de lagent, ja és hora d'alçar la nos-tra veu!Perquè és vergonyós i estemfarts que:- Els interessos econòmics delsdirigents de la mina (abans

Potasas del Llobregat, araIberpotash), passin per sobredels drets més bàsics de lagent.- Destrueixin l'entorn natural isalinitzin aqüífers, fonts i el riuLlobregat amb total impunitat.- Arribi el tren a Sallent perendur-se residus salins i no pera les persones, quan el trans-port públic mai havia estat tancar i escàs.- Aboquin 8.000 tones de resi-dus salins cada dia sobre solforestal (1,4 milions de tonesanuals) i no paguin ni llicènciad'abocador. Actualment hi hadipositats uns 20 milions demetres cúbics, més de 40milions de tones!- S�hagi fomentat una por alpoble que ens ha portat a queel runam i la mina siguin temestabú, dels que no es parlaencara que ens afectin tandirectament a diari.- Facin xantatge amb els treba-lladors, utilitzant-los d'hostat-ges, duent a terme acomiada-ments exemplars i amenaçantamb el tancament de l'empre-sa. Justificant i tapant així lesseves irregularitats en matèriade seguretat i salut i mediam-bientals.

- Des de l'any 2.000 hi hahagut un accident mortal anuali nombrosos accidents greusdeguts a les pèssimes mesuresde seguretat de l'empresa. Aixíes preocupen pels seus treba-lladors?- Hagin ignorat les diversesmesures existents que podrienprendre per reduir els efectesnegatius al medi. Igual que enla seguretat dels treballadors,les han sacrificat per augmen-tar la producció i reduir costos.I ens preguntem: ¿No ha augmentat el cost enaigua embotellada, pagada deles butxaques dels sallentins,tots els anys en que no erapotable l'aigua de l'aixeta¿No s'ha pagat amb dinerpúblic la potabilitzadora deSallent, així com les dessalinit-zadores en diversos municipisriu avall? ¿Qui pot pagar el cost de l'im-pacte visual i la salinització deles fonts i el riu Llobregat?Sabies que...?El 2003, el Fiscal de MediAmbient del Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya, des-prés d�un estudi, va establircom a mesura cautelar la para-lització d�abocaments salins al

runam. La muntanya, el �montsalat�, segueix creixent.I com que no en tenim prouamb aquesta muntanya,Iberpotash ens presentarecentment un cínic "Pla deRestauració", recuperat d�unanterior Pla de Potasas delLlobregat, on es preveu unaduplicació de la superfície delrunam.Però aquest cinisme es quedacurt quan el conseller de mediambient Francesc Baltasar,�d'esquerres i ecologista dedebò�, està fent mans i màni-gues perquè s'aprovi el Pla.Què fa el conseller de MediAmbient demanant la destruc-ció d�un espai natural?.

Els veïns i veïnes de Sallenthem de perdre la por, deixard�amagar-nos i alçar la nostraveu de forma ben forta i benclara per tal d�exigir solucionsreals a aquest greu problemaque ens afecta a tots i a totes.Podríem seguir incansable-ment, i qui sap si ho farem,però de moment, sense capfinalitat partidista i farts detants anys d'apatia i agressionsal territori, diem: PROU SAL!

L�empresa Iberpotash, en plena connivència amb les institucionspúbliques, preten seguir ampliant el runam salí de Sallent, mal-metent encara més l�entorn paisatgístic i ambiental. Sota el xan-tatge de l�acomiadament dels treballadors de la mina s�emparen

unes negligències a conveniència de l�empresa i d�esquenes alpoble. Una nova plataforma s�oposa a l�esmentada ampliació iproposa solucions a un fals conflicte d�interessos que no potamagar la irresponsabilitat empresarial i institucional.

Continua a la pàgina següent

Manifest Prou sal!

�Ajuntament de Berga,a través de la PoliciaLocal ha posat en fun-cionament vàries càme-

res que controlen el pas de lespersones pel Carrer Ciutat i laplaça Dr.Saló. Es tracta del�artèria comercial i peatonalmés important de la ciutat i esveu que això justifica com capaltre el control del seu ús.

La por i la inseguretat són,sovint, els arguments per legiti-mar unes pràctiques que ques-tionen la intimitat i la llibertatde les persones a l�espai públic,de la mateixa manera que l�in-civisme pot justificar tota unaordenança repressiva i classis-ta. Sembla ser que hi ha unesnormes que regulen l�ús d�a-questes gravacions, d�entreelles l�advertència als vianantsmitjancant la presència de car-tells informatius, no sabem siamb objectius garantistes o

preventius, però en tot cas, icom passa amb l�ordenança decivisme, no genera gaire con-fiança l�arbitrarietat i intenciófinal amb que s�aplicaranaquests poders desde la policialocal, doncs ja ens ha donatprous mostres de superbia irepressió ideològica, i pensoara en el control que es potexercir sobre accions habitualscom el fet d�encartellar infor-mació o propaganda política ocultural, per exemple. Però allarg termini, l�extensió i per-

feccionament d�aquestes pràc-tiques de control sobre les per-sones poden generar en elsnostres usos i costums un con-trol preocupant, que en deter-minades mans pot ser moltperillós, també per als comer-ciants o vianants d�aquestscarrers que han reclamat lescàmeres i que potser pensenque no tenen res a amagar.

Per fer-nos una idea de lesestrategies de control i fins aon poden arribar les tecnolo-

gies de control aquesta publica-ció ja ha recollit les interes-sants aportacions del �Grup detecnologies de la vigilància�, itot plegat no va de broma, aixíque hauriem de deixar d�ali-mentar al �Gran Germà� abansno sigui massa tard i tallar d�a-rrel aquestes pràctiques, totpreguntant-nos un cop més iencara a temps: Qui vigila elvigilant?

// 77

Actualitat�Abans Potasas delLlobregat i actualmentIberpotash, mentre els diri-gents s'omplien les butxa-ques, han aportat feina,acomiadaments, condicionsprecàries i greus accidentslaborals als treballadors.Ara, això sí, sal a dojo perdonar i per vendre a tot elmón. De moment, per si decas, la tenen �sal-va-guarda-da� en un meravellós ifantàstic dipòsit dissenyatestèticament en forma de"muntanya blanca", tambéanomenat "mont salat" (o eldesert més elevat de laCatalunya central).�

�Així, després de milionsd'anys d'opressió i segrestsota els estrats de la comar-ca, finalment, la mina haalliberat i tret a la llumpública l'anomenat "orrosat". A més d'obsequiar-nos amb el constant creixe-ment i la proposta d'amplia-ció d'aquesta magníficamostra de la riquesa mine-ral de la comarca.�

Si bé l�acció simbòlica de lapancarta va passar pràctica-ment desaparcebuda alpoble per la rapidesa ambque la varen treure, els car-tells sí que van produir mésreaccions entre la gent. Toti que hi van haver opinionsmolt variades d�aquests, vaservir com a mínim per atrencar el gel i com a tret desortida per un nou col.lec-tiu: la Plataforma Prou Sal!El diumenge següent, dia10 de Juny, i en el marc dela festa de les enramades deSallent, la Plataforma va ferla seva primera obertura alpoble. En una plaça cèntricadel poble a les 12 del mig-dia, es van repartir petitesbosses amb sal de la mun-tanya i un fulletó informatiua la gent que passava.L�acte, va servir per recollirmostres de recolzament(unes 150 persones) i novesadhesions a la Plataformaper començar així a treba-llar en el tema.

Recentment, des de laPlataforma hem elaborat unmanifest on exposem lesnostres intencions, posturai les línies generals a seguira l'hora de dur a terme elsnostres propòsits. Us ani-mem a llegir-lo i difondre'l.Unim forces per acabar ambel problema d'una vegada!Diguem Prou Sal!Per a qual-sevol comentari us podeuadreçar al nostre mail:

[email protected]

" l�extensió i perfec-cionament d�aquestespràctiques de controlsobre les personespoden generar en elsnostres usos i costumsun control preocu-pant, que en determi-nades mans pot sermolt perillós

l concert de presentaciódel primer disc del grupberguedà HormigónArmado va ser prohibit

per l'ajuntament de Berga.

Aquest concert com el CD quepretenia presentar era organit-zat pel mateix grup i pel Centred�Estudis Josep Ester Borràs il�Ateneu Anarquista ColumnaTerra i Llibertat.

Davant la impossibilitat de feractes de manera legal queaquestes dues entitats tenendes de fa temps a Berga, es vaoptar per presentar el disc en el

marc del concert de Patum, jaque l�Ajuntament no es va atre-vir a prohibir aquest esdeveni-ment. En el mateix concerttambé van presentar el seu noutreball el grup berguedà TheAjos Porros Band.

Algunes entitats, associacionso partits polítics de Bergapoden organtizar concerts,sense traves i fins i tot amb lacol·laboració del consistori,d�altres no. Això és un fet. Apartir d�aquí que cadasqú tre-gui les conclusions que vulgui,que el cap no està només perdur cresta (que també). Salut ique la lluita al carrer no s�aturi!

Berga, juny de 2007

Lady ludd

L

Berga, juny de 2007

www.berguedallibertari.org

E

Videovigilància a Berga

Ramon Camps va prohibir elconcert d'Hormigón Armado

#El gran germà et vigila

#Concert d�Hormigón Armado pro �PèsolNegre

urant aquest mes d�a-bril el �senyor Vivó� tal icom el coneixíem moltsva decidir plegar i ens

ha deixat. Respectem aquesta tevadarrera decisió i et recordaremsempre, com a un company mésque vas ser. Un enamorat de la cul-tura i de les llengües, va estudiar,aprendre i ensenyar a tothom fins alfinal. Habitual a l�Ateneu Llibertaridel Berguedà i al Centre d�EstudisJosep Ester Borràs, va col·laborartambé amb el pèsol negre. Què laterra et sigui lleu company i finsaviat!

// 8

Actualitat

ra fa 8 mesos es vainiciar a Manresa unaexperiència didàcticaautogestionada. En el

transcurs d'aquests mesoss'han arribat a formar tresgrups de debat i hi han partici-pat una vintena de persones lesquals han intercanviat opi-nions, coneixements i refle-xions sobre temes diversos.

Ara farà uns 8 mesos sorgí lainiciativa per part d'un grup degent d'obrir un espai pel debati d'aprenentatge col·lectiu a laciutat de Manresa. La propostava agradar i motivà a varia gentque, després d'uns primersmesos de preparació i assem-blees, vam iniciar el curs de lacontraescola amb dos grups devuit persones cadascun. Vamdecidir materialitzar-ho ambsessions de dues hores, un copper setmana, i degut a la diver-sa disponibilitat horària de lesparticipants van fixar-se en dosdies i hores diferents. Un copfinalitzat el primer semestre hiva haver la incorporació de méspersones, donant pas a la crea-ció d'un tercer grup.

Un dels motius principals delnaixement d'aquesta iniciativava ser la necessitat de debatre,compartir i aprofundir conjun-tament temes que ens interes-saven a totes i que ens adonà-vem que ni en els nostrescol·lectius ni en cap altre espaidel nostre dia dia s'estàvemdonant. També creiemnecessària l'autogestió col·lec-tiva del nostre aprenentatgefora de les institucions quemonopolitzen i uniformitzen laproducció i difusió de coneixe-ments.

Totes les que hem participatd'aquest projecte teníem moltclar que volíem evitar reproduirel model d'ensenyament tradi-cional que hem mamat des dela nostra infància. No volíemcaure en classes magistrals ipoder trencar així el binomiprofessor-alumna, en què és elprofessor que ensenya alsalumnes des d'un posició d'au-toritat i veritat inqüestionable.Ens vam proposar posar enpràctica dinàmiques de debat irecursos d'estudi variats ques'adaptessin als temes segonsles seves característiques. Lametodologia que hem anatseguint en aquest primers dossemestres, elaborada entretotes en les assemblees prè-vies, consisteix primeramenten la tria dels temes que esdebatran en cada grup, diferen-ciant entre temes curts (d'una odues classes) específics decada grup i temes llargs (detres o quatre classes) que serancomuns a tots els grups. Uncop seleccionats els temes, ensrepartim la preparació i elabo-ració dels continguts, de mane-

ra que totes participem d'a-quest procés previ. La prepara-ció de les sessions consisteixen recopilar i seleccionar mate-rial ja siguin textos, documen-tals, pel·lícules o allò que escregui convenient junt amb una proposta de guió per facilitarel debat. Procurem fer arribartota la documentació dues set-manes abans per tal de tenir unmarge de temps suficient per-què totes les persones del grupse'l puguin treballar. A part delmaterial facilitat pel grup ques'encarrega de la sessió, totacompanya pot col·laboraraportant altres fonts de consul-ta. Per tal que les reflexions iconclusions extretes delsdebats no es perdin en l'oblit ialhora puguin ser consultadesper terceres persones interes-sades o per les pròpies en unfutur, procurem realitzar unresum dels encontres on que-din plasmades les idees, con-tradiccions, divergències i con-clusions que n'hagin sorgit.Juntament amb les conclusionses vol també agrupar tot elmaterial didàctic utilitzat per

tal de crear un arxiu de consul-ta.

Pel que fa a les temàtiquestractades, podem dir que hanestat d'allò més variat, en fun-ció sempre de les preferènciescol·lectives: violència i política(violència d'estat-violènciarevolucionària, grups armats,violència espontània), les mobi-litzacions contra la guerra al'Iraq, gènere i autoritarisme,gestió de la salut, cultura i ges-tió de l'oci, control social, estatactual de les ideologies, mit-jans de comunicació, contrain-formació i propaganda, poder,educació popular, energia igestió del territori, economia,extremadreta, antipsiquiatria,teoria queer, entre altres.

El canal de comunicació entregrups, exceptuant les assem-blees, ha estat generalmentinternet. Eina que també hememprat sovint per la distribuciódel material didàctic previ alsdebats.

Abans d'iniciar el nou curs hemdecidit reunir-nos els tresgrups per analitzar el funciona-ment fins ara i modificar lesdinàmiques que no ens hanacabat de convèncer. Un delsobjectius que creiem que nohem assolit i que tenim ganesde continuar experimentant ésel de trobar diferents dinàmi-ques adaptables segons eltema a tractar.

L'experiència ha estat moltinteressant i totes tenim ganesde donar continuïtat i manteniraquest espai de creixement,intercanvi i autocrítica, ja queconsiderem igual d'importantla lluita al carrer contra el siste-ma com la lluita contra tot allòque del sistema tenim interio-ritzat.

Neix una nova contraescolaa Manresa

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

C./ Clos, 5. 1r pis.08605 Sallenttel. 938370724

SINDICAT DE MINERIASINDICAT D�ACTIVITATS

DIVERSESSALLENT

El senyor Vivóens ha deixat

Mor EduardPons i Prades

uerriller, historiador,sindicalista i anarquis-ta. De la CNT i del PartitSindicalista. Pioner en

l�estudi de les guerrilles que van llui-tar contra Franco, autor de nombro-sos llibres sobre aquest tema, juntamb el també desaparegut AntonioTéllez, ha estat sens dubte un delsautors més rigorosos de la guerrillaantifranquista. Amic de Josep Ester ide Marcel·lí Massana, company dela Marxa-Homenatge als Maquis idel Centre d�Estudis Josep EsterBorràs va venir a Berga en el marc dela marxa l�estiu del 1999 i vam man-tenir sempre el contacte. Una fortaabraçada a la seva companya, tot elnostre reconeixement amic i que laterra et sigui lleu company! Visca l�anarquia!


Mata teachers

A

Berga, juny de 2007

Pep i Tu

G

Berga, juny de 2007

Pep i Tu

D

c/ de l�Església, 2208670 NAVÀSTel. 93 839 00 04

ALIMENTACIÓ NATURALHERBORISERIA

// 9

Actualitat

La campanya ls mateixos que ens avi-sen dels perills de saltar-nos la �operación bikini� ide lo bé que ens ho pas-

sarem si anem a veure la darrerapel·lícula del Spiderman, s�en-testen ara a fer-nos creure que sifiquem una papereta dins d�unaurna podrem canviar el món perun de molt millor. I no us penseuque s�hi posen per poc: t�envienpropaganda a casa, pengen pan-cartes als carrers, col·loquenanuncis i notícies als mitjans decomunicació (que per algunacosa són seus) i fan grandilo-qüents mítings amb entrepanspels iaios i petons pels nens totprometent impossibles i insul-tant a la competència, tot perrapinyar algun vot. Potser espensen que la gent els vota perun entrepà? O sí?.

El programaPels que no es deixen ensarro-

nar a la primera, queda el pro-grama electoral. Aquest progra-ma hauria de ser el paradigmade la gestió política, que mar-qués una línia d�actuació clara.Un contracte entre el futur admi-nistrador i els futurs adminis-

trats on s�estableixi sense ambi-güitats ni opacitats la forma enque un grup d�individus gover-narà als altres. Lluny d�això, uncop ben assentats a la poltronael programa passa a acumularpols en algun armari o a serabandonat en el revister delslavabos per fer més entretingudal�estada al wc. No els és difícil feraquesta transició ja que el pro-grama electoral de qualsevolpartit polític està ple de mitgesveritats, entelèquies, fal·làcies,promeses que no tenen la inten-ció de complir, promeses impos-sibles de complir ni que volgues-sin i paraules boniques que novenen a dir res però que sonenbé.

Els candidatsMolta gent, sobretot en les muni-cipals, no vota per un programao un posicionament polític con-cret, sinó que vota per la perso-na que es presenta, que se supo-sa elegida entre els més capaci-tats. Us proposo un joc.Recordeu per un moment l�èpo-ca en que anàveu a l�escola o al�institut. Feu una llista dels 10més ineptes i indesitjables queus hi veu trobar. Veureu com pelcap baix un parell de la llista sónregidors o alcaldes o ho seran enun futur pròxim. És la fórmulaBush (�el més ruc president�) i nofalla mai. Només cal que mireudetalladament les fotos dels can-

didats d�aquestes municipalspenjades als fanals, fixeu-vos-hibé. Amb la mà al cor, creieu dedebò que aquesta gent ha dedecidir per nosaltres els pròximsquatre anys?

L�oclocràciaL�historiador grec Polibi creiaque la democràcia acabariadegenerant i es convertiria enuna oclocràcia. La gent no vota-ria pel programa electoral mésadient al bé comú o pel candidatmillor instruït sinó que es deixa-rien entabanar per polítiquesdemagogues, sentiments irracio-nals, fanatismes religiosos, etc.... Per simple apatia o ignorànciaacabarien votant al candidat méspopulista, més estrafolari o queexpliqués millor els acudits. Nosembla que estiguem massalluny del que deia Polibi i el diamenys pensat acabarem ambalgú disfressat d�Elvis Presley depresident de la Generalitat. Estàclar que pitjor no ho faria.

Nous partitsEn una etapa de crisi on la gentestà cansada del mateixos desempre, apareixen nous partitspolítics oportunistes que fentpolítiques demagògiques inten-ten aprofitar el descontentamentgeneral per esgarrapar vots. Delsnous, la CUP és qui se n�ha sabutaprofitar millor apropiant-se des-caradament del treball fet permolts col·lectius llibertaris iindependentistes durant anysamb fins electoralistes. Araresulta que la millor forma d�a-conseguir la independència delsPaïsos Catalans és votant a laCUP a les eleccions del meupoble que té 500 habitants. Elpitjor de tot és que hi ha gentque s�ho creu. Molt més preocu-pant és el cas de PxC que ambun discurs antiimmigració, racis-ta i feixista ha tret notablesresultats a ciutats importantscom Vic, Manresa o El Vendrell.Amb aquesta tonteria vacomençar un tal Hitler aAlemanya i mireu on va acabar.

Ara es veu que la llei de partitsque permet il·legalitzar ANB (Batasuna) no té cap problema enpermetre que els hereus deFranco puguin participar lliure-ment a unes eleccions. Veieucom sempre es pot anar a pitjor.

Els pactesUn cop dipositat el vot a la urnaperdem tot el control sobre ell iels polítics que l�han rebut esveuen amb la capacitat de fer-neel que més els plagui, coneixeualgun polític que per arribar alpoder no es vengui els idealscomptant que n�hagin tingutmai? Quanta gent vota a un can-didat no perquè li agradi, sinóperquè no surti elegit el seu opo-nent? I llavors pacten entre ells,sense el nostre consentiment.Penseu en el mega pacte que haplanejat sobre Sallent: PSC, ERC,IC-V i CUP. Esgarrifa, oi? I el CIU+ CUP a Sant Celoni?

AbstencionismeI després d�això algú s�estranyaque la gent no vagi a votar? Comdiu el refranyer: �Si t�enganyenun cop és culpa de l�estafador,però si t�enganyen per segoncop és culpa teva, per ruc�. Perfortuna cada cop ens enganyen amenys. Entre els que no votem iels que ho fan en blanc o nul,som majoria aclaparadora atotes les ciutats. Si volen opri-mir-nos, censurar-nos, reprimir-nos, castrar-nos, limitar-nos,empobrir-nos, multar-nos, ban-dejar-nos i fastiguejar-nosalmenys que no comptin amb elnostre consentiment (vot).Només votaré el dia que s�esta-bleixi el vot negatiu que em per-meti restar un vot a un candidat.Creieu que algun candidat que-daria en positiu?

DemocràciaUn savi amic meu deia que polí-ticament només som lliures undia cada 4 anys i ho som per triarl�amo que ens manarà els 1.460dies restants. Afortunadament,cada cop més la gent es dónacompte de la inutilitat del vot enaquest sistema que usurpant elnom de democràcia no és resmés que una oligarquia electivaon podem triar quin dels cacicshabituals preferim. I pensar queels grecs ja tenien una democrà-cia directa fa 2.500 anys. Però esveu que nosaltres no podem,segons diu la visió il·lustrada noseriem capaços de governar-nosa nosaltres mateixos i nomésaconseguiríem viure rodejats deviolència, guerres, pobresa, mal-tractaments, fanatisme, racisme,ignorància i corrupció. Sort queels tenim a ells i ens ho eviten. Democràcia directa, ja!

Berga, juny de 2007

Pantera negra

E

Jo passo

La democràcia liberal representativaha tornat a celebrar la seva pantomi-ma. Els partits polítics de sempre, ambles mateixes polítiques de sempre hanpresentat els mateixos il·luminats desempre. I per més Inri han guanyatcom sempre. No és d�estranyar quedavant d�aquest escenari l�abstenció

hagi batut rècords històrics. Els pocsque han anat a votar ho han fet enblanc o bé per algun partit novedós oestrafolari. Realment seria tant difícilpoder-nos governar a nosaltresmateixos i lliurar-nos d�aquesta gen-tussa?

�El nostre lloc, el carrer. La nostra campanya amb silicona�. Sota aquest nom va ser reivindicada una acciósimbòlica contra la farsa electoral.Reproduïm el text íntegre que va ser publicada a Indymedia Barcelona:

El nostre lloc, el carrer La nostra campanya, amb siliconaEl festival del cinisme electoral arrenca de nou. Aquest cop la pugna és per la poltrona consistorial. Tant sival, la gran democràcia de la burocràcia busca cabdills. Paguen bé, però res és gratis. L�empatx d�arbitra-rietats, civismes i abusos de poder acumulats per l�encara alcalde R. Camps i el seu partit passen factura.

Farcits d�odi i contrapoder teixim respostes al show de la misèria amb què ens castiguen dia a dia. Però lanostra força no entén d�urnes, sinó és per reventar-les.

La matinada de dilluns, la seu del partit que governa l�Ajuntament de Berga ha despertat segellada amb sili-cona, la seva façana ha estat redecorada amb criteris poc estètics.Qui sembra l�odi, recull la ràbia!! Extret de www.berguedallibertari.org

�El nostre lloc, el carrer�

// 10

Actualitat

Sóc conscient que ésmolt tard per queixar-me i mostrar la mevaangoixa i disgust de

cara al disc �Branques� dedicata l�Isanta, però ara que real-ment he vist la gran quantitatde grups que hi han intervin-gut, que no tenen ni la mésremota relació amb ell, ha estatquan el dolor que tinc per lainjustícia que he rebut per partvostra se m�ha accentuat i m�haprovocat haver-la de mostrar,perquè veig que les cosesdolentes no s�acostumen a dir iles disculpes no s�expressensinó que s�amaguen, és el quees diu orgull.

El cert és que ja fa més d�unany (potser any i mig) que esparla del disc, i jo me�n vaigadonar pel diari Regió 7 quanles inscripcions ja estaven tan-cades (feia exactament 5 diesque s�havien tancat). Aixídoncs, vaig parlar amb una per-sona de la vostra Associació - elnom de la qual no esmentaréperquè no tinc res en contraseu, i no vull tenir mal rotllosamb ningú, tothom fa el quepot, i més quan la càrrega d�unprojecte recau gairebé totasobre la mateixa persona.

Vaig parlar amb aquesta perso-na, d�ara en endavant �media-dora�, perquè jo toco el piano, idurant aquells dies d�angoixa,impotència, tristesa i fúria, vaigcomposar una cançó pel Pep,bueno, bàsicament en senti-ment meu per l�Anna i el Jordi,que eren les persones que,durant aquells dies - i encaraara - més em preocupaven. Lavaig fer de tot cor i era nomésuna cançó de piano, per la qualcosa gravar havia de ser un

moment, no s�havia de mesclarres de res i la tenia ben apresa,era meva, jo la sentia, jo latocava.

Deixant-nos de sentiments, elmediador em va dir, després deparlar-ho en una reunió ambvosaltres, la �Plataforma�, queencara que estiguessin tanca-des les inscripcions hi podriatocar, que no hi havia cap pro-blema pel fet de ser jo sola i pelfet de ser una peça tocada tansols amb piano (no amb guita-rres elèctriques...). Realmentem va fer veure que el queimportava era el sentiment i elfet de poder-se expressar decara a tots els fets.

Estava molt il·lusionada, i cadavegada, quan la tocava, la sen-tia més meva i tenia més ganesde compartir-la amb les perso-nes que es sentien com jo, isobretot dedicar-la a l�Anna i alJordi.

Van anar passant els dies, i lessetmanes. Jo trucava al media-dor i em deia que ja m�avisa-rien per gravar. Li recordava jo,els meus companys, amics ...fins que al final trucava i ningúm�agafava el telèfon.

Un dia vam anar amb elsManolito�s a veure què tal haviaquedat la seva gravació, i jo elshi vaig dir que a mi encara nom�havien dit res, i ells em vancomentar, textualment, que �enprincipi, eren els últims en gra-var, que vaja, ja anaven tard iels de la �Plataforma� els havienanat a darrere molt temps per-què ja tardaven a gravar� - comes van preocupar perquè ellspoguessin tocar: els van espe-rar, empaitar, ... (el que passaamb les persones mediàtiques,vaja).

No tinc res en contra d�ells,simplement és l�exemple queconec, i que entenc; perquèrealment ells tenien una relaciópropera amb el Pep. A més, sónamics meus, els estimo i sónunes grans persones que notenen res a veure amb el queexpresso en aquest escrit, ellsho saben clarament.

Només dic això perquè desprésd�intentar localitzar el media-dor, una i una altra vegada, i nopoder, aquest es va posar encontacte amb el meu company(no amb mi), comentant que jaestava tot tancat i no hi haviatemps per gravar, que ho sen-tia molt (no hi havia 10 minutsper gravar-me, quan el piano elposava jo i era jo sola). Però sique ha pogut passar 1 any desde que em van comentar que jano hi havia temps !¡!.

Vaig pensar... d�acord, s�hanoblidat de mi. Bueno, és igualtu, que hi toquin, en el disc, elsque encara hi tenen més proxi-mitat que jo, és just.

Quan em vaig cagar amb tot ésquan vaig veure que hi havia 33grups, la meitat d�ells no tenenni relació amb l�Isanta sinó quel�únic que volen és promocio-nar-se, i l�altra majoria sóngrups mediàtics la funció delsquals és augmentar les vendes(ja està bé, per la part social deldisc, estic d�acord i m�alegro).

El que em dol és que persones,com per exemple jo, que en elseu moment vam desfogar el�pupurri� de sentiments enalguna peça musical, és a dir,expressant-nos de la nostramanera, no la puguem deixaren record a una persona quetan admiràvem i a les personesque l�estimaven.

Tal com diu el meu millor amic,�No et preocupis, no et sàpigagreu per tu, t�ha de saber greupel Pep�. I jo li responc que, defet, pel Pep tampoc, perquèestic segura, ja que ho noto alsmeus pèls quan se�m posen depunta, que l�Isanta escolta almeu costat la cançó cada vega-da que la toco.

La llàstima és per l�Anna i elJordi, que no la podran sentir.

Total, us he fet aquest rotlloperquè m�havia de desfogar detot aquest malentès, malacomunicació, ... digueu-li comvulgueu.

Per vosaltres, com que jo sócuna persona anònima, no emconeixeu, no sóc ningú, nomediàtica, ... us importarà unamerda aquests sentiments quetinc, i fins i tot em tractareu depersona boja i anada de la bola,però suposo i espero que elsque sí em coneixen de veritat(els que realment m�importen)puguin saber el que ha passataquí, i puguin veure que real-ment estic dolguda, perquèaquesta manera d�expressar-me i rebotar-me no és normalen mi si no estic ferida.

En definitiva, en el disc deBranques hi falta una petitabranqueta.

Carta a la plataforma sobre el disc�Branques� de l�Isanta


plaça maragall, 7

Berga, maig de 2007

Amparo

S

c./ Mossèn Huch, 11

(Mercat Municipal) Berga

Tel. 938221334-TTapes variades, esmorzars, entrepansfreds i calents, sucs naturals i gran assortit de tes aromàtics-

P I N T O R S

Marc Gavaldà (Campanya Repsol Mata) http://repsolmata.info

Atrapats a l�addicciópetrolera

El petroli és la llenya dún capital-isme global, basat en el transportde mercaderies de qualsevol puntdel planeta als centres de consum.A part, és el combustible més ver-sàtil per la producció dénergia jasigui calorífica com elèctrica. Elsplàstics, polímers i asfalts formenpart de la nostra �segona pell�dúna societat submergida a la tec-noesfera industrialitzada. I la cul-tura és modificada, a través delsvectors publicitaris, per dirigir elsdesitjos de la població a uns valorsutilitaris per la indústria vinculada alpetroli, per exemple els cotxes.

Aquesta adicció a la droga durapetrolera, fa que les personestransfereixin concientment el seutemps (hores de treball) o el seubenestar (salut, qualitat ambiental)als grans consorcis energètics oals bancs que formen part de latrama petrolera. Com que són cada cop més difos-os els límits entre els poderseconòmics i polítics, podem enten-dre perquè els països segueixenimposant una infraestructura detransport i un model energètic fun-cional a líndústria petrolera. Elspobles i ciutats són convertits engrans vies de transport rodat, aïl-lant i allunyant a la població deléntorn més proper.

Es tanca així el cicle de la trampaoleoginosa: la població necessitaun cotxe per anar a treballar; tre-ballar per mantenir el cotxe (asse-gurança, reparacions i combustibleinclosos); comprar aliments indus-

trials portats dún altre continent icobrir lássegurança perquè elsmetges que ens mediquin perallargar una vida insoportable enun planeta contaminat. Anualment,la recepta dona els seus resultats:els bancs i petroleres segueixenguanyant un 20% més que lányanterior.

El poder corporatiu

La consolidació de les transna-cionals petroleres és un fenòmennascut de la privatització démpre-ses públiques o de la subvencióestatal. Per exemple Repsol-YPFés el resultat dúna subasta aplaços dúna companyia públicaque va ser capitalitzada a la Borsaper atreure diner fresc dels bancs iinversors privats. Léntrada delcapital bursàtil li va donar el músculper invertir a ultramar i convertir-seen una multinacional de primerordre. Després, aprofitant esce-naris de corrupció explícita, i util-itzant els cossos diplomàticsestatals, ha conseguit suculentscontractes i la compra démpresesestatals dáltres països, desprote-gint a llurs poblacions dels embats

de léspeculació bursàtil. Ara,Repsol explota el petroli i gasargentí o bolivià, per vendre´l a lespoblacions dáquests països apreus internacionals. El saqueig,en aquest cas, no és de petroli sinódels sous de milions de personesque, atrapats també a la petrode-pendència, paguen uns com-bustibles a mercè de la voracitat deláccionista de Madrid o Nova York.

Lénorme poder econòmic quegaudeixen els consorcis petrolers,sobretot als països on saquegenles reserves on la desigualtat ésmés gran, garanteix que puguinoperar amb impunitat legal. Enalguns casos, la garantiadóperació es manté sobre esce-naris bèlics o dictatorials (com aNigeria, Guinea Equatorial oArgèlia). En altres casos, les corpo-racions manipulen governs i minis-teris per obtenir llicènciesdóperació en territoris indígenes oreserves naturals. En tots elscasos, els delictes ambientals isocials, són passats per alt endefensa de les regalies que obte-nen els països de les companyiespetroleres.

Impunitat petrolera

La impunitat petrolera es manifestaen una llibertat dácció que permetabaratar costos de producció usanttecnologia obsoleta, minimitzantcostos de manteniment, incumplintlleis ambientals. Els mitjans decomunicació locals, són compratsa base de publicitat, fent que elsrepetits accidents mortals siguinsepultats sota pàgines o minuts depropaganda. La impunitat petrol-era, abarateix el cost de la vida i delpetroli, sent la mort un dels aditiusde la benzina que omplim als nos-tres motors.

Perquè més enllà dels poderspolítics i econòmics, la societat haacceptat, fins ara, léxternalitzaciódels costos del petroli en un càlculde molt poca panoràmica: �que labenzina surti barata, no importaquin preu pagui el planeta o lesallunyades (i desconegudes)poblacions afectades �. Peròimmersos ja en un canvi climàticirreversible que transformarà enpocs anys les condicions de vidadel planeta, ja és hora de tallaraquesta letal dinàmica dímpunitatcorporativa. Si les transnacionalsfuncionen déscuts legals per pro-tegir als responsables dels seuscrims, la societat haurà dápuntarla criminalitat dels directius quemouen la megamàquina energèti-ca. Personatges com Antoni Brufau,Alfonso Cortina o Martín Villa hau-ràn de ser jutjats per crims contra lahumanitat.

Trencar la petrodependència

Lémergència climàtica ens obligaa tots els habitants del planeta, areplantejar-se els models de pro-ducció i consum energètic peraccelerar la transició cap a unmodel de vida post-petroler. Aquestcanvi ha de ser ràpid i radical evi-tant caure en reformes que dilatinla transformació o agreugin el prob-lema per exemple els elec-trodomèstics eficients, la massifi-cació dels biocombustibles o elperillós rebrot del carbó �verd� o lesnuclears modernes. El canvi deparadigma energètic ha dárrencardes de líndividu i la colectivitat,començant per canviar els patronsde consum, arrencant projectesdáutogestió dénergia i aliments,recuperar el transport públic i queléconomia comenci a decréixer ja.Sobren cotxes i falten ganes.

Malgrat la demostrada responsabilitat de les companyies petroleres en el canvi climàtic, aquestessegueixen augmentant, léxtracció de petroli i els seus beneficis.En una religiosa cerca de guanys a curt termini per atreure accionistes i evitar el desplom bursàtil,les petroleres segueixen expandint tentacles allà on poden trobar petroli o consumidors.

PETROLIUna letal addicció petroleraarrossega el planeta

No wayRubió

Des del primer pou a la IIGuerra Mundial

El triumvirat format per científics, polítics iempresaris fa segles que bolca enormesesforços en la tasca de la constant recerca defonts energètiques. Al segle XIX, quan el mónindustrialitzat es movia amb el carbó es vanperforar ja els primers jaciments de petroli al'Estat americà de Texas. En aquests momentsels EUA es van convertir en el principal pro-ductor, consumidor i exportador (controla el63% de la producció mundial). És l'època enquè van formar els grans imperis, les gransempreses dedicades a l'extracció i comercial-ització d'aquest producte: la Standard Oil (de lafamília Rochefeler), la Royal Dutch-Shell,l'Anglo-Persian (amb presència molt importanta Iran i al canal de Sues), entre d'altres. Lesgrans entitats van acordar un pacte de coop-eració entre elles sobre concessions i preus,cosa que produí una �pau petroliera� perllonga-da fins als anys 30.

Aquests imperis van posar els ulls i les urpes jaarreu del món: Mèxic, Veneçuela, Costa Rica,Rússia, l'antic Imperi Turc, l'Orient Mitjà, on esvan començar a descobrir alguns jacimentsperò encara eren inconscients del pes específ-ic que tindran. Des d'aquest moment, s'imposàl'estratègia de donar suport o enderrocar gov-erns per aconseguir interessos petroliers, tantper les reserves existents com per l'enclava-ment estratègic. Començà la fal·lera percolonitzar i dominar les zones riques de petroli.

La primera meitat del segle XX el món portaràla cicatriu de les dues Guerres Mundials, elpetroli condicionarà la pau i la guerra. Elsvehicles i els avions bombarders esmouran gràcies aquest combustible. Lamanca de cru serà una de les raons quepermetrà derrotar l'exèrcit alemany, queno podrà proveir a la seva tropa.

Des de la II GuerraMundial fins als anys '70

Aquest període es caracteritza sobretotper la gran substitució: es passarà a l'a-gricultura mecanitzada i basada en fertil-itzants (derivats del petroli); canviaràl'estil de vida, marcat sobretot per unagran mobilitat aguditzada amb la prolif-eració del vehicle privat; la vida quotidi-ana estarà cada vegada més envoltadade productes plàstics, generarà una novaproblemàtica: l'acumulació desmesuradade residus no degradables. El petrolipassa a ser el combustible essencial quemou el nou model econòmic.

Als anys 50 comença a mancar el carbó,

fins ara combustible principal. Es comença aparlar del límit del petroli, o almenys de la sevaextracció rendible. Cada vegada va cobrantmés importància l'estratègia políticomilitar pertenir controlades zones estratègiques i/o riquesde petroli. El constant sondeig farà que esdescobreixin enormes jaciments al Nordd'Àfrica i Orient Mitjà. Els interessos dels difer-ents estats industrialitzats se centren en aque-stes zones fins ara controlades per GranBretanya, que de mica a mica anirà perdentinfluència a favor dels EUA.

Encara que febles continuen els acords entreles grans empreses per mantenir els preusbaixos del petroli per protegir la producció delcru interna dels EUA enfront a l'extracció méseconòmica de l'Orient Mitjà. L'any 1950 la pro-ducció americana d'un pou de petroli erad'onze barrils amb un cost de 1'85 dòlars/barril,en canvi la producció diària d'un pou a l'AràbiaSaudí era de 5.000 amb un cost de 0'30dòlars/barril.

L'any 1960 es funda l'OPEP (Organització dePaïsos Exportadors de Petroli), la qualcomença a qüestionar el fet que surtin moltmés beneficiades les grans empresespetrolieres d'occident que no pas els propis ter-ritoris d'on s'extreu l'or negre. Alguns païsoscomencen a reivindicar tímidament la nacional-ització del cru. Mèxic serà un dels primers aportar-ho a terme, i per a molts un exemple aseguir.

Des dels anys '70 fins al'actualitat

Un dels factors claus d'aquest període seràl'anomenada �Crisis del petroli�. Molts tòpics illocs comuns envolten les possibles explica-cions sociològiques per poder entendre aquellmoment. La bibliografia amb la qual ens hem

documentat per poder escriure aquest articleens obre una �nova� clau d'anàlisis. Durantl'Octubre del '73 els països productors embar-guen els EUA i els Països Baixos per la sevacol·laboració amb Israel durant la guerra contraEgipte, orquestrada per consolidar la sevainfluència a la zona. Això en lloc de perjudicarles grans companyies els permet realitzar unagran pujada de preus consumant grans reajus-taments econòmics i recuperar marges de ben-eficis. Els qui en surten afectades són les soci-etats occidentals, ja immerses en un vida petro-depenent, que de cop i volta han de pagar unpreu molt alt per mantenir el seu nou estil devida.

Com diuen �Los amigos de Ludd� en el seu lli-bre Las ilusiones renovables algunes de lesconseqüències de la �crisis del petroli� seran:�unes àmplies operacions de reajustaments,una nova regulació de preus i un nou reparti-ment del poder econòmic�. Un canvi de fiscal-ització que afavorirà les grans companyiesfrenant el creixement de les economies sobre-tot d'Europa i Japó, iniciant-se un període derecessió i atur generalitzat.

Qui sortirà més beneficiat són les grans com-panyies dels EUA, tant econòmicament(agafant el control del mercat) com estratègica-ment, perquè consoliden i fortifiquen la sevaposició al Golf Pèrsic.

Amb la Guerra del Golf dels anys '90 començauna escalada bèl·lica per al control de l'energia.És palesa una creixent inquietud pel domini deles zones estratègiques. Els EUA s'autoprocla-men jutge i policia mundial, dicten sancions pera l'exportació d'Iraq, Líbia i Sudan (alguns delspaïsos que no es dobleguen fàcilment als man-dats dels americans). Posteriorment hi han lesinvasions d'Afganistan i d'Iraq. De nou Los ami-gos de Ludd, fan una lectura crítica amb la gen-eral explicació del per què d'aquestes inva-sions, les quals no les veuen tant per assegu-rar als països d'occident d'unes preuadíssimes

reserves de petroli, sinó que la raó ésencara més patètica: �les guerres delpetroli són per estabilitzar els preus demercat�.

L'estret lligam entre empresaris, Estat icientífics continua teixint estratègiesmesquines per assegurar-se el control,el domini i el benefici de l'extracció i dis-tribució dels recursos energètics tantdels que s'estan esgotant com dels queencara s'han d'explotar. El �peak oil�,moment en què l'extracció del petroliarribarà al seu punt culminantcomençant el declivi, és cada vegadamés proper. Les societats hauran derecórrer a altres fluxos. Si volem quel'aprofitament energètic no generi guerrai destrucció com les descrites, hauremd'incentivar i promoure una transforma-ció social que faciliti la descentralitzacióde l'energia, l'estalvi energètic, la reduc-ció de la mobilitat i el fre aritmètic delcrei-xement de la població.

Algunes claus per entendre lahistòria de la petrodictadura

Qui té el petroli té el poder. És la sang que corre per les venes del sistema capi-talista. El control per part dels Estats dels fluxos energètics, ja sigui el carbó,l'energia nuclear o el petroli, ha marcat la història de les societats industria-litzades. Avui ens centrarem en la història que ha envoltat l'extracció de l'ornegre.

Impunitat de les petroleresi resistències

La AceManresa

Les petroleres al llarg de la historia,han estat protagonistes a l�ombrade grans episodis de violacionsdels drets humans, guerres,destrucció del territori, expulsió depoblacions... El volum de les princi-pals petroleres supera econòmica-ment al de la majoria de països delplaneta, aquest poder econòmic estradueix molt sovint en poderpolític, que els permet incidir enafers polítics públics, legislatius ijudicials.

Aquí en tenim uns quants exem-ples:

Derrocament de governs just en elmoment que pretenien nacional-itzar els seus recursos petrolífers,com succeí a Iran, el 1953, quan elpresident Mossadegh nacionalitzàla Anglo-Iranian Oil Co, la CIA vaorganitzar un cop d�estat que vatornar el poder al Sha Reza Palevi,que va nomenar un govern favor-able als interessos occidentals.Al llarg de la historia podem contarnombroses intervencions militars al�Orient Mitjà per part dels EEUUper mantenir el control dels recur-sos petrolifers, la última i encaravigent, a Iraq.

En algunes zones, les petrolereshan creat arees de propietat pri-vada que és vigilada per per-sonal de seguretat de la propia empresa,

que en

alguns casos extralimiten les sevesfuncions arribant a actuar com aautèntics grups paramilitars, com ala regió colombiana de MagdalenaMedio, que posseeix les majorsreserves del país (explotades per laShell), on periodicament hi hamatances de camperols.

També hi ha casos de col·laboracióamb règims brutalment repressius,com la petrolera Exxon-Mobil, queestà acusada de donar recolza-ment logístic al regim indonesi deSuharto per enterrar 2000 víctimesde la tortura en fosses comunes.Alguns treballadors d�Exxon-Mobilafirmen que hi havia sales de tortu-ra adosades a les instal·lacions del�empresa.

A Nigèria després que grups de mil-itants forcessin el tancament d�ex-traccions d�aproximadament 15000barrils de petroli diaris de la Shell,van apareixer 5 militants morts enuna planta de l�empresa. La noticianomés va trascendir en la premsaeconómica europea, com a merainformació del risc que poden cor-rer els accionistes de la Shell,sense esperar capmena de con-demna.

En la guerra del Congo, el generalSassou Nguesso, president pertres períodes successius del país,fins al 1992, va recobrar el poder el1997, per la força, després d�ar-rasar la capital i diverses ciutats, enuna guerra civil que va deixar mesde 10.000 morts en 5 mesos.Aquest general va ser direcamentfinaçat per la petrolera Elf ambajuda material i forçant al governfrancès a col·laborar amb les sevesbases d�altres països centrafricans.La premsa francesa va fer omisiótotal de l�implicació de la petrolera.

Les trobem també en zones, comAmazones o el delta del Níger, d�altvalor ecològic, i en territoris indí-genes, on han suposat la contami-nació del seu habitat, atemptatscontra la seva salut, pèrdua devides humanes, la perdua de lesseves formes de vida, i un incre-ment de la pobresa a nivellsextrems, com és el cas del Yasuni,una part del qual ha estat conces-sionat per l�estat d�Ecuador a l�em-presa Repsol. Allí viuen els huao-rani. Algunes comunitats huaoranicom el Guerrillero van a l�escolaRepsol, els sus líders treballen perl�empresa, tenen accés nomes alcentre de salut Repsol, a les can-tines Repsol, l�única carretera espropietat de l�empresa, i lesbrigades de l�exèrcit equatorià quecobreixen la seguretat de la zonaobeeixen ordres directes deRepsol.

Davant de tanta impunitat han sor-git diverses formes de resistència ales petroleres, sobretot des decomunitats indígenes afectades pella colonització del seu territori perpart de les multinacionals:

Els Uwa, que es troben aColombia, s�oposen als plans de la

companyia Occidental Petrole-um (vinculada a la familia delvicepresident Albert Gore) i a la

Repsol, amenaçant amb el suicidicol·lectiu.

Comunitats maputxe handenunciat a la Repsol davantla justicia a Argentina. El2005 ja hi va haver una sen-tencia favorable a Argentinaque prohibia a la companyia

petrolera explotar hidrocar-burs a la Laguna Llancanelo.

Organitzacions socials d�argentina,com és ara el Movimiento por larecuperación de la energiaNacional Orientadora o el Nuevoproyecto energético latinoameri-cano volen recuperar l�empresaestatal YPF, reclamant la sevanacionalització i denuncia la corrup-ció i impunitat amb les que es vaefectuar la privatització de l�empre-sa. A Bolivia en varies ocasions lapoblació s�ha movilitzat per recu-perar els jaciments de gas i petroli,parant el país amb piquets i bloque-jos de carreteres, demanant lanacionalització.

En alguns casos s�han arribat aocupar pous, tallar l�accés alscamps petrolífers i a tancar vàlvulesde conductes. En ge-neral aque-stes iniciatives han estat duramentreprimides, però en alguns casoss�ha arribat a la negociació i con-cessió de demandes.

Aquestes accions poden fer perdrea la petrolera milions de dólarscada dia.

Des d�aquests països es podrienmoure campanyes de suport a ini-ciatives de comunitats en resisten-cia, i de denúncia a les actuacionsde les petroleres, fins i tot de boicot.De fet, aquestes destinen una granenergia en netejar la seva imatge,fent-la propera a elements naturals,patrocinant espais televisius com�El temps�...

Però la lluita més difícil i alhora efi-caç, és el qüestionament d�unmodel energètic, que a part d�afec-tar en la qualitat de vida dels quepoblem el planeta, concentra moltpoder en molt poques mans.Davant d�això calen transforma-cions socials per enfrontar aque-stes grans dependències.Repensar l�energia a nivell méslocal, que cada comunitat es puguiautoabastir (les grans concentra-cions de població no serien posi-bles), per això caldria una reducciódels consums, qüestionar l�enormemobilitat de persones i mercaderiesi buscar formes més locals de sub-sistencia.

Biocarburantes,¿una verdadera solución?

Fragment extret de l'articlehomònim publicat alPimiento Verde Energeticonúm. 4

¿Es cierto que una producción agran escala de biocarburantessería tan beneficiosa para lasociedad? En general se argu-menta que los biocarburantespermitirían reducir el efecto inver-nadero, ya que su balance dedióxido de carbono(CO2) es nulo.Esto significa que el CO2 que losbiocarburantes emiten durante sufase de combustión es la mismaque las plantas absorbieron de laatmosfera durante su crecimientogracias a la fotosintesis. En con-tra, el CO2 emitida por los com-bustibles fósiles fue absorbidadurante procesos fotosintéticosque han tenido lugar millones deaños atrás y almacenada bajo lasuperfície terrestre. Por eso eluso de productos petrolíferosaumenta la cantidad de CO2 netapresente en la atmósfera.

También los biocarburantesaumentarían la autosuficienciaenergética de Europa, ya que sepodrían producir aquí en lugar deimportarlos.

Este razaonamiento olvida quepara producir biocarburantestambién se usan combustiblesfósiles. De hecho, en general lasmaterias primas se obtienen contécnicas de agricultura intensiva,con uso de pesticidas y fertil-

izantes (que derivan delpetróleo), y maquinarias (que sonproducidas y impulsadas conderivados del petróleo). Si no sehiciera así, los biocarburantesserían mucho más caros y muchomenos competitivos con los com-bustibles tradicionales. También,la fase de transporte, de proce-samiento y de distribuciónrequieren el uso de combustiblesfósiles. Entonces es cierto quelos biocarburantes nos permitenahorrar energía fósil, però encantidad reducida.

Antes de decidir si de verdad esuna buena idea promover la pro-ducción en larga escala de losbiocarburantes esta ventaja setiene que comparar con lasdesventajas que comportaría.Para hacerlo podemos usar losdatos publicados en un artículoaparecido recientemente en larevista Critical Reviews in PlantSciences. Según los autores, deuna hectárea de tierra se podríanobtener en media alrededor de 2toneladas de bioetanol i 0.9toneladas de biodiesel. Estoquiere decir que para respetar elobjetivo de la Directiva2003/30/CE, el 5,75% de laenergía usada para transporte(alrededor de 317 millones detoneladas de petróleo equivalenteen 2003), se tendrían que usar 23millones de hectáreas si se pro-duce biodiesel y 149 millones dehectáreas si se producebioetanol. Para tener una idea de

loque

esto significaría,podemos recor-dar que la super-fície cultivada en

la Unión Europea era en 2001 48millones de hectáreas.

Alcanzar el objetivo establecidopor la Directiva Europea permi-tiría entonces ahorrar una canti-dad pequeña de energía fósil,però requeriría una gran cantidadde tierra. Esto comportaría el usode grandes extensiones demonocultivos, con los impactosambientales muy negativos entérminos de reducción de diversi-dad agrícola, erosión del suelo,uso de pesticidas i fertilizantes,etc. Además, no hay bastante ter-reno desocupado en Europa paradedicarlo a los cultivos energéti-cos, así que estos tendrían quesustituir en parte terreno utilizadopara otros cultivos. Entonces, lasimportaciones de productos ali-mentarios aumentarían con elresultado de una reducción de lasoberanía alimentaría y unaumento del consumo de com-bustibles fósiles para el trans-porte.

La Comisión Europea es con-sciente que no es possible culti-var en Europa toda la materiaprima necesaria para cubrir el5'75% del consumo de energíaen el sector del transporte. Seafirma que las materias primaseuropeas tendrían que ser com-

plementadas con importacionesde los países del Sur, donde laComision Europea quiere incenti-var la producción de cultivos ded-icados a la generación deenergía. Eso implica que losimpactos negativos de la produc-ción de cultivos energéticos seexportarían hacia los países delSur. Las consecuencias podríanser una reducción de la sober-anía alimentaría de estos paísesy una amenaza a las forestastropicales. Por ejemplo, lasplantaciones de palmeras estánincentivando la deforestación enel Sur Este de Asia, y ademásprovocan tasas de erosión delsuelo muy altas. Entre 1985 y2000 en Malasia las plantacionesde palmeras causaron el 87% dela deforestación total y ahora seplantea deforestar 6 millones dehectáreas máspara para dejarespacio a las plantaciones depalmera. Sin contar que importarmateria prima para producir bio-carburantes conducirá a unaumento del uso de combustiblesfósiles para el transporte.

Concluyendo, usar dinero públicopara incentivar los biocarburantesno es una buena estrategia.Obviamente, estas considera-ciones no incluyen el reciclaje deaceite usado y residuos agríco-las, cuyo uso para producirenergía es aconsejable y tendríaque ser promovido por dosrazones: 1)reducir los costes ylos impactos asociados a su elim-inación; 2) ahorrar energía.

Actualitat /Repressió

// 15


Centred�EstudisJosepEster iBorràs

Ateneu difussor de les ideesanarquistes

C./ del Balç, 4 baixosesquerre.

Berga.

Distri de material alternatiuLlibreria i Arxiu Històric C./ del Balç, 4. Berga

� empresonament durantels últims mesos delsnostres companys Juan iNuri ha significat la con-

tinuació d�una política repressivaper combatre l�anarquisme. Elsenormes recursos dedicats perpart de l�Estat italià en el controlexhaustiu dels companys anar-quistes italians havien de donarels seus fruits. La suposadaimplicació d�en Juan amb lacrema d�unes furgonetes de lacompanyia Trenitalia, relaciona-da directament amb l�extradicióde persones immigrades, haestat l�excusa oficial per empre-sonar la seva rebel·lia i castigarel seu entorn. La posterior apli-cació a petició del PM (fiscal)Storari de l�article 270 bis sobrela seva persona (que implica lapertinença a una �associaciósubversiva amb finalitats de

terrorisme�) el dugueren a optarper la fugida d�Itàlia. Fou final-ment detingut el passat 21 deDesembre a la ciutat de Girona.Romangué segrestat a la presóde Soto del Real fins el 22 deFebrer passat, quan fou nova-ment extradit. La rebuda que lirealitzaren a l�Estat italià mem-

bres de la DIGOS i de la ROS(Brigades d�informació de laPolicia i dels Carabineri) vinguéacompanyada de propostes dedelacions a canvi de beneficispenitenciaris i altres millores. Estrobaren amb l'oposició resistentdel nostre company, que rebécom a càstig el seu internament

en una presó d�EIV (EspecialIndex de Vigilància) i el conse-qüent aïllament.

El passat dimecres 13 de Junyfou jutjat finalment a Trento.Una trentena de persones essolidaritzaren en la concentracióde suport. Es veieren obligades a

tallar el trànsit per a què dues deles companyes poguessin acce-dir a l'interior de la seu Judicial.La petició fiscal era de 4 anys i 4mesos de presó. Els informesrealitzats des de l'acusació ron-den els 18.000 fulls. Els gastosdedicats a aquesta causa i a lainvestigació dels companys anar-quistes de la zona del Trentinogiren al voltant d'un milió d�eu-ros. Finalment en Juan ha estatcondemnat a 1 any de presó, jaque finalment només se l'ha con-siderat culpable del delicte dedanys amb finalitats terroristes ino se li ha aplicat l'article 270bis. Com que ja ha complert 7mesos de presó, i si els recursosde l'advocat no es resolen favo-rablement, en Juan li queden"només" 5 mesos de presó.

Per altra banda, la Nuri, imputa-da per haver-se solidaritzat amben Juan i altres presos, ha sortitfinalment en llibertat sota unafiança de 15.000 euros desprésde romandre prop de 4 mesos ala presó. Recordem que va serdetinguda el passat 7 de Febreracusada de �Pertinença a BandaArmada�, tot i que no van trobarres que la pugui incriminar. Tot ila seva posada en llibertat, enca-ra no ha estat absolta i hauremd'esperar a veure com va el pos-sible judici.

L�estat i els seus sequaços espe-ren els nostres errors per a tenir-nos entre les seves urpes. La lli-bertat momentània de la Nuri noha estat més que una petita con-cessió. No hem d'oblidar que enJuan i molts altres presos seguei-xen empresonats. No hem dedescansar fins que totes siguinlliures. Fins que totes siguemlliures.


Tutti liberi

L

Últimes informacions sobreen Juan i la Nuri

Finalment Núria Pòrtulas ha estat posada en lliber-tat després d�haver pagat una fiança de 15.000euros. Pel que fa a Juan Sorroche finalment nomésha sigut condemnat a un any de presó ja que

només se l'ha considerat culpable del delicte dedanys amb finalitats terroristes i no se li ha aplicatl'article 270 bis.

La passada nit del diumenge dia 8 es va realitzar a Manresa una acció de solidaritat amb en JuanSorroche i les preses en lluita. Els jutjats de la Seu de la ciutat van ser atacats amb litres de pin-tura, sprays i la seva porta va ser sabotejada per dificultar-ne l'accés. El passat divendres es va fer pública la sentència que inculpa al nostre company Juan Sorroche,represaliat per l'Estat espanyol i italià i que actualment està empresonat a Itàlia. Tot i que final-ment la condemna ha resultat ser menor del que ens esperavem (i ens "n'alegrem" dins el quecap), la passada nit del diumenge dia 8 vam voler mostrar el nostre rebuig a aquest sistema i elsseus mètodes repressius i d'aniquilació de la dissidència. Els jutjats de la Seu de la ciutat van seratacats amb litres de pintura a l'entrada i les escales, es van escriure missatges a la façana i laseva porta va ser sabotejada per dificultar-ne l'accés.Des d'aquí volem fer un crit d'ànims i soli-daritat al nostre company Juan, així com a la resta de preses en lluita contra aquest estat capita-lista-patriarcal.El nostre més sincer odi cap a aquelles qui sostenten aquest estat i les seves pràc-tiques feixistes.Llibertat Juan! A terra els murs de les presons!

Extret de barcelona.indymedia.org

Acció de solidaritat amb en Juan a Manresa

" La suposada implicaciód�en Juan amb la cremad�unes furgonetes de lacompanyia Trenitalia, rela-cionada directament ambl�extradició de personesimmigrades, ha estat l�ex-cusa oficial per empresonarla seva rebel·lia i castigar elseu entorn.

#Acció en solidaritat amb la Nuri a Girona

aBanda és un projected�autoocupació, un pro-jecte cooperatiu destinata la producció, distribu-

ció i venda directa d�aliments fres-cos, elaborats i altres productesartesanals, autòctons i ecològicsdes d�una parada al mercat muni-cipal de Berga.

Aspirem a un sou digne, a generarun espai d�aprenentatge, educaciói informació al voltant de lacultura agroecològica i el consumresponsable i crític, volem tendir ales relacions directes, contribuinta generar xarxa de productors iconsum, oferint un espai de tro-bada, i quan calgui, intermediantentre unes i altres.

Volem oferir salut i qualitat, difon-dre cultures alimentàries diverses,proposar una economia social desdel treball horitzontal i les rela-cions laborals justes i igualitàriessobre els productes que oferim.

Recolzem el mercat local vers lesgrans superficies comercials, cor-poracions i multinacionals del�alimentació, fent visible l�origen,el procés d�elaboració, les condi-cions de treball i de producciód�allò que mengem... per podercuinar amb criteri!

Per tot això no ens plantejem unabotiga sota criteris de competèn-cia, sino desde la complicitat icooperació amb els projectesafins.

Lavanda aromàtica, armada deraons, abraçarà projectes i perso-nes disposades a canviar l�estat deles coses desde les coses de l�es-tat....Molt aviat amb vosaltres.Que comenci la música!�[email protected]

Berga, juny de 2007

LaBanda/laVanda

L

Jutgen al jove de Torà al�Audiència Nacional

// 16


Sabem el quèmengem?

Per uns productes autòctons, arte-sans i ecològics

Productes ecològics, artesans iautòctons. Properament al

Mercat Municipal de Berga. 654448698

l 27 de juny es va rea-litzar el judici contraen Jordi Vilaseca, eljove de Torà, i altres

dos joves més de la Segarra al'Audiència Nacional. La peti-ció fiscal inicial era de 5 anysper uns delictes de tinençad'aparells incendiaris i danyscontinuats amb l'agreujantde terrorisme. Malgrat que elfiscal Pedro Rubira, havia dei-xat entreveure la possibilitatde pactar una pena inferiorals dos anys que evitaria l'in-grés en presó dels tres joves,va exigir-los que s'empene-dissin públicament. Passadesles 10 del matí, amb els jovesseparats del públic per unmampara de vidre, vacomençar el judici-farsa onels acusats s'havien de pene-dir davant de la seva senyo-ria. Poc més de deu minuts vadurar la litúrgia, extreta lite-ralment dels patíbuls delsegle XVIII, que no tenia altreobjectiu que demostrar elpoder absolut dels magis-trats i intentar humiliar a acu-sats, famílies i amics. Estáusted arrepentido?...Pertenece en la actualidad aalgún grupo violento? Sí, No,respostes mecàniques delstres joves i sentència: 1 any i

sis mesos per tinença d'apa-rells incendiaris, sis mesosper un delicte de danys i1224 euros de pena-multa. Elmateix procediment que perals anarquistes deViladecans, la mateixa litúr-gia i la mateixa pena.

Amb aquesta farsa pretenienles diferents institucions del'Estat Espanyol, tribunals,generalitat i partits políticsdel parlament de Catalunyaposar punt i final a quatreanys de patiment i impunitat.Enrera queden els segui-ments policials a en Jordi ialtres joves de Torà, les tor-tures a la comissaria deLleida, el setge policial a lavila, la por que es va escam-par per moltes famílies ijoves de Ponent que van pen-sar si ells sí, jo per què no?Ells, els homes i dones d'es-tat també voldrien enterrardesprés d'aquesta farsa lasolidaritat que es va generarper tots els pobles, el treballdel grup de suport, la quere-lla per tortures que ja hanarxivat dos cops, la vergonyapassada per gent d'esquerresde debó que quan li parlen detortures a casa seva mirencap a un altre cantó, inde-pendentistes de pa sucatamb oli que es pensen queaquestes coses els mossos

no les fan i se'n van a dormirrepetint-se que no, que no...Han passat quatre anys desque el jutge Garzón vallençar una operació antite-rrorista contra una perillosabanda que actuava a Ponent,fa quatre anys des que elsmossos i el grup VI de la poli-cia nacional, la brigada d'in-formació, es van esplaiar devalent, tortures, prepotència,... D'aquella operació contrauna perillosa banda terroris-ta, es veu que després els jut-ges, que deuen ser gent moltimpressionable, es van ado-nar que potser només éstractava d' una associacióíl·licita que realitzava danysamb finalitats terroristes,però que tampoc, que es veuque ja no eren tan associaciói menys íl·licita i finalmentels danys no tenien tantafinalitat. Tant desplegament,tant titular a la premsa peracabar d'aquesta manera.Prou bé sabien el que feien,un cop el mal està fet, un copja ens tenen mig ofegats,poden aixecar la bota delcoll, no siguin que els ben-pensants i bonvotants els tit-llessin de cruels. És això elque ha passat, el que va pas-sar amb els tres de Gràcia oels anarquistes deViladecans, apliquen larepressió com un mecanisme

per a la desmobilització depotencialitats transformado-res i per combatre la capaci-tat d'autoorganització i gene-ració de noves realitats i rela-cions, un cop que l'objectiuestà assolit disminueixen lapressió. Hi han cops que aixòno funciona, llavors semprequeda enviar-los a la presó(els anarquistes del setem-bre, l'Edu, els pressos políticscatalans).

Ara per endavant queda con-tinuar amb la querella pertortures. L'AudiènciaProvincial de Lleida va arxi-var-la el passat mes d'abril ides del grup de suport es vadecidir continuar legalmentamb la querella, si calia arri-bar fins al Tribunald'Estrasburg. En l'actualitathi ha presentat recurs d'am-par al TribunalConstitucional. El passat 6 dejuliol, la CUP de Torà va pre-sentar una moció a l'ajunta-ment en la que es demanavala investigació de les matei-xes i aquesta va ser rebutja-da amb els vots en contra deCiU. A banda de la via legales continuaràn denunciantles tortures patides per enJordi als carrers i places delsnostres pobles i participanten tota mena de campanyesantirepressives.

Rubió, juliol de 2007

Dani pagesot

E

// 177


s sabut i més que sabutper tothom qui volsaber que el passat 30de setembre de 2006 a

la plaça de les Fonts de Bergaes van dur a terme tot un seguitd�activitats culturals i lúdiquesque van incloure jocs per lamainada al matí i una actuaciódel Comandante Rock i un reci-tal poètic d�Enric Cassasses a latarda.

Com a premi per aquesta jorna-da cultural l�Ajuntament deBerga encapçalat per RamonCamps del PSC i Josep Xoyd�ERC va posar 22 multes de

750 euros cadascuna a diver-ses persones que van participard�alguna manera o altra en lajornada (mares de nens quejugaven allà incloses).

En resposta: cartells i adhesius,denúncia de la injustícia alsmitjans, cartes als diaris, pro-testa al teatre municipal, irrup-ció de protesta a un ple munici-pal, dues manifestacions, mésde mil signatures i una penjadaamb cordes a l�Ajuntament deBerga per fer pública la injustí-cia de la que hem estat objecte.Paral·lelament s�han presentattres al·legacions, totes ellesrebutjades per la instructora icap de la policia local Vizuete,en primer lloc, i per l�alcalde

Ramon Camps en segonainstància. En aquest sentit caldestacar com abans de marxarVizuete-Camps (la Vizuete esqueda què hi farem...) han con-testat negativament a les darre-res al·legacions, a les de repo-sició. Ho han fer fora de termi-ni fet que mostra que ha estatmés que res per despit.

Pel que fa al nou alcalde JuliGendrau, s�ha anat omplint laboca que trauria les multes,que la seva manera de fer lescoses no passava per provocaro mantenir aquest tipus d�in-justícies, malgrat tot fins ara laseva proposta ha estat la matei-xa que la de Ramon Camps: fertreballs socials per pagar la

multes, treballs que poden pas-sar per la organització d�algunaactivitat cultural. L�assemblead�afectats de moment s�hamantingut ferma en demanarque es treguin les multes i esderogui l�ordenança que les hafet possible i per tant rebutja elpagament de les multes ja queés una injustícia. Seguirematentes als propers movimentsde l�assemblea d�afectades perles multes i de l�alcalde JuliGendrau.

Sigui com sigui, alguns �per-sonalment� tenim clar que nopagarem de cap manera, ja queno hi ha res a pagar.

arrerament estemsent testimonisd�una sèrie d�esde-

veniments que ens mostren aldescobert i de manera clara lanatura del sistema que patim.L�origen i la base de l�organit-zació estatal: la violència. Elsabusos d�autoritat que mais�han aturat, darrerament idegut al joc brut de la políticahan sorgit a la llum, sentdenunciats públicament fins itot als mitjans del poder. No hafaltat una manifestació delsmossos d�esquadra (per certfelicitats als contramanifes-tants i a la CGT per facilitar lapenjada d�aquella pancarta tantpedagògica i realista). Però elsmossos perquè es manifesta-ven? Què demanaven? Doncs esqueixaven del que segons ellsés un linxament mediàtic. És adir es queixaven que per unavegada a la vida els periodistesfacin la seva feina, és queixa-ven de que per uns moments,tot i que de manera parcial, elsseus habituals abusos que for-men part de la seva �rutinalaboral� han deixat d�estarencoberts.

En relació en això, al webwww.berguedàllibertari.orgvam penjar una noticia que erauna imatge que corria en formad�enganxina de feia temps perManresa i que diu unes quantesveritats de les grosses. Semblaser que aquesta notícia va sercopiada per un noi del blog delBerguedà Llibertari al seu foto-log. Els mossos van detectar elseu fotolog i van denunciar-lo.El noi va declarar que haviacopiat aquella notícia del nos-tre web i vam ser també denun-ciats. La qüestió principal ésque el mosso que surt a laimatge no és una persona qual-sevol sinó que es tracta del capde l�Àrea Metropolitana delsMossos d�Esquadra o segons lasentència el cap dels Mossosde Catalunya. Un cop aclaritque no érem autors de l�adhe-siu i que la voluntat de penjar-lo no era atacar en aquest capdel mossos sinó que es va pen-jar fent ús de la llibertat d�ex-pressió i perquè estem total-ment d�acord amb el què hidiu, el jutge va passar el temade penal a faltes i el titular delBerguedà Llibertari ha estatcondemnat mentre el noi delfotolog ha estat absolt.

Arrel de la denúncia delsagents 1.453 i 5.329 (un d�ells

el �gran jefe�) com dic dues per-sones van ser jutjades per unafalta de desconsideració alsagents de l�autoritat. El jutgeconsidera que els fets provats(penjar al web l�esmentadaimatge provinent de l�enganxi-na) constitueix en el cas delBerguedà Llibertari (que la vapenjar primer) una falta de con-sideració i respecte a l�autoritati als agents prevista i penada al�article 634 del codi penal i enrelació a l�article 504.2 delmateix codi. Es condemna a unweb i no a l�altre perquè eljutge considera que un ésadreçat a la població en generali l�altre (el fotolog) és adreçat aamics i familiars de l�autor. Demanera que el titular delBerguedà Llibertari es condem-nat per la seva participaciódirecta, voluntària i material enels fets provats a pagar cinceuros diaris durant deu dies.

Visca la democràcia? O quècontinuï l�espectacle? Efectiva-ment, el meu advocat me l�a-pel·larà i que els mossos ensdenunciïn ens la seguirà pelant.Mai en faran creure! Visca l�a-narquia!

Canvi d�alcalde a Berga i les vint-i-dues multes tiren endavant

Culpables d�assenyalar al culpableDe denunciar públicament els constants i flagrants abusos de poder que els mossos d�esquadra exerceixen a diari en resulta cul-pabilitzat no qui fa l�abús sinó el qui ho fa públic i ho critica.

" Pel que fa al noualcalde Juli Gendrau,s�ha anat omplint laboca que trauria lesmultes (...) la sevaproposta ha estat lamateixa que la deRamon Camps: fertreballs socials perpagar la multes, tre-balls que poden pas-sar per la organ-ització d�algunaactivitat cultural.

Berga, juliol de 2007

Pep i Tu

É

Berga, juliol de 2007

Pep i Tu

i www.berguedallibertari.org

D

#Arran d�aquesta enganxina el portalwww.berguedallibertari.org va ser denunciat

Laboral// 18

�El robo para el pobre esun delito; para el burguéses habilidad en los nego-cios�.

Ricardo Flores Magón

�Los obreros están dedi-cados a desecar estepantano, a arrancar losárboles y la maleza, enuna palabra, a limpiar elsuelo: acrecientan suvalor, hacen de él unapropiedad más consider-able; el valor que añadenles es pagado con los ali-mentos que se les pro-porcionan y con el montode sus jornales: el valorse convierte enpropiedad del capitalista.Esta remuneración esinsuficiente: el trabajo delos obreros ha creado unvalor; por lo tanto, estevalor es de su propiedad.Los obreros no lo hanvendido ni lo han cambia-do; y vos, capitalista, no lohabéis ganado�

Proudhon / ¿Qué es lapropiedad? Primerinforme / 1840.

�Una democracia, si real-mente funciona, significapoder popular, estruc-turas libertarias, comitésde trabajadores y fábric-as organizados comuni-tariamente, por ejemplo,en un pueblo�

Noam Chomsky

"Vale más un instante devida verdadera que añosvividos en un silencio demuerte"

Bakunin

o fa pas massa diesvaig escoltar aRàdio Berga que unde cada quatre tre-

balladors de la nostra comarcatreballava en una microempre-sa. El periodista no estalviavaelogis cap aquest tipus d�em-preses que segons ell havienreflotat l�economia berguedanadesprés de la desaparició de laindústria tèxtil. Com semprese�ns ven el bon funcionament(augment d�ingressos) de l�eco-nomia com un bé per tothom,com si els ingressos que tenenels empresaris fossin repartitsequitativament (o segons l�es-forç dedicat) entre els treballa-dors i treballadores. Però resmes lluny de la realitat, el bonfuncionament de l�economiano repercuteix en les nostrescondicions de treball ni amb elnostre sou. Això ha sigut histò-ricament sempre així i segueixsent-ho ara.

Així doncs, si bé l�economiapot marxar la mar de bé grà-cies a aquestes empreses(torno a insistir: bé per a qui?)les condicions laborals quepatim molts treballadors quehem treballat o treballem enaquests negocis disten molt deser dignes. Contractes brosa,contractació a través d'empre-ses de tràfic de treballadors

(ETT's), manca total de condi-cions de seguretat i estafesdirectes i diverses, son lanorma en moltes d�aquestesempreses tan elogiades perl�esmentat periodista de laràdio berguedana.

I si aquest relat pot resultar peralguns un relat de ciència ficcióo de demagògia subversivaque li ho demanin als obrers,per exemple, de Glasber.

Glasber és una petita empresaque es dedica a la col·locacióde vidres. Aquesta empresa �com moltes altres empresesberguedanes� estafa directa-ment els seus treballadors.Parlem del cas d'un noi que vatreballar alguns mesos a l�em-presa i que ara s�ha adonat del�estafa que va patir a mans del�empresari que regenta aquestnegoci. Primer va començar atreballar a l�empresa a travésde l�empresa de treball tempo-ral anomenada CAT, cobrant elque li pertocava a través delconveni del vidre. Tanmateix,

aquest noi que treballava depeó, no treballava amb vidresinó amb alumini, per tant hau-ria d�haver cobrat segons lestaules salarials del conveni dela siderometalurgia les qualssón lleugerament superiorsque les del conveni del vidre.Però més enllà d�aquest petitdetall, el canvi més importantva venir quan va entrar a treba-llar contractat directament perl�empresa. Aleshores li van ferun contracte d�aprenentsegons l�esmentat conveni delvidre. Però clar, al conveni delvidre no existeix la figura del�aprenent sent per tant un con-tracte en frau de llei. Això voldir que el contracte deixa detenir validesa legal. A més, encap moment va fer el 15 percent d�hores que cal dedicar ala formació que sí estipulava elcontracte que li van fer i, pertant, el contracte hauria hagutde ser de peó o de peó en for-mació (una altra irregularitat).Per tant, si agafem el convenide la siderometalurgia (que ésel que li hagués correspost tal icom hem explicat) a la modali-tat de peó hauria d�havercobrat uns 35 euros al dia, tan-mateix, ell sols en cobrava 14(sempre segons salari base).De 35 a 14 l�estafa és evident.I si insistim a agafar la figurade l�aprenent, caldria seguirmirant el conveni de la sidero-metarlurgia, ja que al del vidreno existeix la figura de l�apre-

nent. En aquest cas l�aprenentde 17 anys ha de cobrar 24euros segons el salari base. Enaquest cas l�estafa seria de 24a 14 euros, que tampoc estàgens malament. Tot plegat sonun seguit d�irregularitats quefan invàlid el contracte, per-dent tota validesa legal. Si se lihagués fet el contracte quetocava el company hauriahagut de cobrar el mateix quecobrava quan al principi vacomençar a treballar a travésde l�empresa de treball tempo-ral (sempre ens referim al sala-ri base) és a dir de peó delvidre o de siderometalurgiaque com hem dit se�n va a mésde trenta euros diaris. Si ell encobrava només 14 ja us podeufer una idea del robatori al qualva sotmetre el senyor JordiPujols Bertran al nostre com-pany. Una estafa que al llargdel temps que va treballar a laempresa podia ascendir a cen-tenars o milers d�euros.

Per desgràcia aquestes pràcti-ques són la norma a les empre-ses, petites i grans, i el pitjorde tot és que juguen amb lacomplicitat dels sindicats ofi-cials (CCOO i UGT) i el que éspitjor dels propis treballadorsestafats que per desconeixe-ment, ignorància o covardiacallen i es deixen trepitjar elsdrets que la llei diu garantir-los.

Empresaris o lladres?

" Glasber és una petitaempresa que es dedica ala col·locació de vidres.Aquesta empresa �commoltes altres empresesberguedanes� estafadirectament els seus tre-balladors.

Berga, juny de 2007

El borinot de les faltes

N

ls diumenges de juny i juliol alCSO La Tremenda ens ocuparàel cicle de cinema entorn donesi treball que reflexionarà davant

les diverses situacions evidents i quoti-dianes d�explotació laboral que patimen pròpia pell i vivim al nostre entornper així començar a indagar en els pro-cessos excloents que patim les donesdins del sistema laboral.

La via escollida serà el cinema sentaquest un mitjà per reflectir un conflic-te d�exclusió social i obrir així un debatper emfasitzar els canvis o desplaça-ments succeïts en les societats occiden-tals tardocapitalistes en els últims vint otrenta anys, en el període que corresponal segon feminisme; anomenem elterme desplaçament en un camp de for-ces més que victòries perquè aquestscanvis no han marcat un simple progrésen la lluita de les dones contra elpatriarcat, sinó que han redibuixat lesrespectives posicions i modalitats tantde resistència com de poder. Amb aixòens referim a les falsos avenços delfeminisme ja que l�estructura continuasent evidentment la mateixa però aixòsí, hi ha hagut un canvi en la gestió delpoder; sent aquest exercit actualmenttambé per algunes dones, les quals almateix temps enforteixen, reproduei-xen i amplien les xarxes de dominaciófemenina, enteses aquestes com unaexplotació transversal a totes aquellesidentitats connectades entre gènere,ètnia i classe social. Aquesta reflexiól�hem de contextualitzar dins d�una eco-nomia global on les migracions actualsestan marcades per les restriccionslaborals a les que es veuen sotmesesaquestes persones. Si fem una lecturaen clau de gènere de la llei d�estrange-ria ens en adonarem de com el dret creaidentitats i institucionalitza exclusions.Reprodueix identitats de gènere i lesjerarquies existents en la societat d�aco-llida. A baix de tot, hi col·loca les donesimmigrants.

Aquesta llei crea problemes en especiala les dones ja que exigeix el permís detreball per aconseguir el de residència. Iper les feines que realitzen principal-ment les dones immigrants els és difícilobtenir aquest permís. El reconeixe-ment jurídic i polític de les personesestrangeres segueix estant vinculat a undeterminat model de treball, el formalHi ha una manca de reconeixementsocial, econòmic i polític del treball quees desenvolupa en l�àmbit privat: repro-

ductiu de cura dels altres, domèstic... Lallei d�estrangeria funciona, doncs, comun mirall de la nostra pròpia societat. Laretallada i vulneració de drets de lesdones que representa la llei d�estrange-ria, és una retallada i vulneració directedels drets de totes les dones.

Així, cada vegada més la societat esde-vé econòmicament dicotòmica, polarit-zant les classes socials i frenant la pro-moció d�aquelles que són menys com-petitives; cosa que aguditza claramentles múltiples explotacions existentsenvers les dones.

Així, per parlar d�aquestes temàtiquesus ressenyarem breument quins hanestat els títols escollits. El primer d�a-quests es titula Obreras sin patrón.Aquest documental és la tercera partd�una trilogia de documentals sobre lafàbrica tèxtil Brukman (Argentina) com-posta per Control obrero, La fabrica esnuestra i Obreras sin patrón. Mostra lahistòria de lluita de les treballadoresautoorganitzades per recuperar i defen-sar la fàbrica de la qual havien estatdespatxades. A l�Argentina de l�any2003 es restableix l�esperit d�organitza-ció i de lluita que havia sorgit després

de la caiguda del govern de De la Rúa:assemblees populars, veïnxs, estu-diants, treballadorxs, artistas � totxsparticipen per aconseguir la recuperacióde la fàbrica que des de feia un any imig produïa sota control de les sevestreballadores, després de l�abandona-ment patronal.

En segon lloc projectarem Pan y Rosas;Maya és una Jove mexicana que aconse-gueix creuar clandestinament la fronte-ra i arriba a Los Angeles, on resideix laseva germana, Rosa, emigrada anysenrera. Rosa, igual que cents de llatinsque viuen a Los Angeles, treballa en unaempresa de neteja en un edifici d�ofici-nes, del centre de la ciutat. Maya lidemana que li aconsegueixi feina a lamateixa empresa on ella treballa. Rosahi accedeix. En una circumstància poccomú, Maya coneix a Sam, un Jove comella però nord americà i sindicalista. Endefinitiva, Pan i Rosas és una expressiócinematogràfica de la lluita de les clas-ses baixes immigrants contra els podersempresarials que la sotmeten.

El documental A la deriva por los circui-tos de la precariedad femenina serà eltercer dels títols escollits per aquest

cicle de cinema. A mode de narracionsvivencials, el documental explora el pro-cés de precarització de la vida de lesdones a partir de les experiències de lesprotagonistes. Les seves reflexionssobre les condicions laborals, les càrre-gues familiars, la situació com a immi-grades, la gestió dels recursos, l�aïlla-ment i la falta de temps, componen unacartografia de l�existència femeninacontemporània que evidencia amb crue-sa els efectes de la globalització econò-mica sobre les dones. Però lluny del vic-timisme i del lament aquest film dedenúncia també mostra el poder trans-formador de la cooperació i les xarxesde dones en la societat actual.

En un punt ja avançat d�aquest cicle pro-jectarem la pel·lícula Agua con Sal, laque ens explica com una beca d�estudispermet a Olga volar de Cuba a un pobletindustrial d�Estats Units amb la idea demillorar la seva situació econòmica. Alcap de tres mesos el visat l�hi caduca iaquesta esdevé il·legal. Olga combinal�atenció a una dona d�avançada edat,una feina de cambrera els caps de set-mana i entre setmana treballa il·legal-ment en una fàbrica de mobles on guan-ya dos euros l�hora. Mari Jo també tre-balla a la fàbrica i combina aquestafeina amb la prostitució. La història delfilm ens relata les adversitats que hand�afrontar les dues joves per sobreviureeconòmicament en un estat anomenatdel benestar i de les grans oportunitats.

En cinquè i darrer lloc el film escollit perencetar un debat al voltant de les diver-ses posicions enfront la prostitució seràLa Hipocresía del Deseo. Aquest és undocumental gravat a la ciutat deBarcelona que intenta desmuntar l�es-tigmatització existent al voltant de laprostitució a través dels casos vivencialsde treballadores sexuals en actiu i de laveu dels col·lectius que treballenentorn dels drets de les persones quel�exerceixen, com el cas de l�associacióGenera. Seguidament es projectaràalgun curtmetratge editat dins del con-junt d��ea putain compain�.

Amb tot remarcar que esperem podercompartir amb vosaltres aquestes tar-des de diumenge que de ben segurseran enriquidores per a totes i així fer-ne uns debats profunds perquè puguinservir alhora d�aprofundir en els nostresdiscursos i sensibilitats. Totes les pro-jeccions es realitzaran al CSO LaTremenda (C/ Sant Salvador núm. 24-26) cada diumenge a partir de les 18h.acompanyades de berenar i posteriorsdebats.


Columna clitoriana

E

Falsa emancipació femenina: dona, treball i gestió de poder a

través del cinema

// 19

Antipatriarcal


Bi.cilindrics, s.c.p. C/ Raval, s/n

08272 Sant Fruitós de Bages Telèfon i fax: 93 876 03 09Especialitat en Moto Guzzi

Fanàtics de les OSSA i DUCATIServei DERBI i KAWASAKI

Mòbil: 639 11 25 58 web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics

Persona de contacte: Pep.e-mail:[email protected]

// 20

Didàctica

Rebel·lió a les urnes

Educar o adoctrinar?

avant de cada con-vocatòria electoral,el dogma llibertari

tradicional reitera de formaabsolutament previsible, irre-flexiva i automàtica: votar éslegitimar aquest sistemaque...etcètera. Caldria recordarque aquest principi es va fixaren un context històric en el quela lluita de classes i les formesde poder revolucionari plante-javen una qüestió i un perillreal pel sistema liberalcapitalis-ta: en qualsevol moment eraimaginable l�esclat definitiud�una confrontació amb unapossible victòria de l�alternati-va revolucionaria.

La polarització i el conflicte deforces i alternatives era clarís-sim. Però els actuals neoliberta-ris tendim a oblidar massasovint que a l�any 1936 unapart gens despreciable delmoviment obrer revolucionariva acudir a les urnes. No tantper convicció socialcomunistasinó perquè en aquell momentes va considerar com un malmenor, ateses les amarguesexperiències de l�anomenatBieni Negre del govern de lesdretes parafeixistes. I aquestaés la qüestió: hi ha situacionsextremes en les que la monedaés a l�aire i cal optar entre carao creu, però en situacions dereflux les ambigüitats, les con-tradiccions i els matisos predo-minen. Crec que caldria dedicaralmenys 5 minuts a repensarun dogma (hi ha rés més anti-

llibertari?) que en el nostre ima-ginari fa més de 100 anys queestà fixat.

Aquí i ara el que és indubtableés que hi ha una onada creixentde deslegitimació del sistema lli-beralcapitalista: la rebel·lió ales urnes està batent rècordshistòrics. Però els exèrcits parti-daris i mediàtics amb relativafacilitat podran reconduir lasituació: ràpidament la farandesaparèixer de la memòria i elssermons de les patums políti-ques es concentraran en pro-postes de renovades estratègiestàctiques i de màrqueting.L�espectacle continua. En aquestcontext i més enllà d�un possi-ble problema de deslegitimació(manipulable mediàticamentamb facilitat), l�abstenció va demolt bé a la socialconvergència:

mai amb tants pocs vots hanassolit tant poder.En política l�únic llenguatgeintel·ligible és el llenguatge delpoder i el contrapoder. Crec quedes de un punt de vista lliberta-ri el que cal plantejar-se sempreés: en el dubte, allò que fa mésmal al poder. Crec que el movi-ment llibertari podria contribuirde forma decisiva a que aquestarebel·lió a les urnes tingui unatraducció socialment més visi-ble i políticament més concreta ipalpable: pel que fa al reparti-ment del botí de poder l�únicefecte del vot en blanc es posar-ho més difícil als partits mésminoritaris per accedir al festí,pel que fa a la resta, el vot enblanc, nul, a partits sense repre-sentació i l�abstenció tenen elmateix pes: CAP, si obviem laqüestió de la legitimitat moral.

Per què no plantejar-se poten-ciar un partit zero? Un partit quepermetés que aquesta onada derebel·lió a les urnes tingués unsefectes concrets i pràctics, realsi no tant sols morals. Com? unpartit zero que tingués la matei-xa funció de càstig que el vot enblanc/abstenció activa però queSI afectes el repartiment depoder dels partits. Això si quetocaria més als ous, no creieu? Per moltíssimes raons pràcti-ques, el marc ideal per exploraraquesta opció crec que son leseleccions locals, encara que noseria descartable començar peraltres nivells. De totes maneres,crec que sense urgències ni pau-ses seria interessant anarposant fil a l�agulla. Qui s�apun-ta?

ra ja fa més de deuanys que estudio,crec que des de lesmeves vivències al

llarg d�aquest temps he anat aga-fant consciència i opinió sobreles formes, les maneres d�ensen-yar i d�aprendre per les quals hepassat o he viscut en algunmoment.

Des de petita m�ha agradat estu-diar, el fet d�adonar-me�n quesaber més del què sabia ahir ésuna sensació agradable i recon-fortant (és clar que en la mevaprimària no era un exemple quepogués agrupar a tothom d�a-questa edat).

En el meu cas el problemacomença a venir a partir de l�ESO.Quan s�arriba a l�institut ets elmés petit del centre, però si hi haquelcom que et faci sentir queaixò és així no és altre( ambalgunes excepcions es clar) queel claustre de professors, direc-

ció�En definitiva els que portenl�institut pel camí que ells volen.

Fa 5 anys que soc aquí i m�handemostrat vegada darrera vega-da que l�únic que cerquen és unbon resultat acadèmic, basant-seen això només aconsegueixenque passem hores i hores asse-gudes a la cadira mirant com elprofessor deixa anar tota lamatèria sobre nostre. Des delmeu punt de vista ( i per sort nonomés el meu ) això, aquestamanera de fer a l�hora d�ensenyarno fa res més sinó cansar a l�a-lumnat o tornar-los uns �passo-tes� als que són igual les notes ien massa casos també els ésigual la consciència social i el res-pecte als demés.

Per molt que no ho vulguin veuretinc clar que fer una classe moltmés didàctica i una sèrie d�ex-cussions, tan relacionades ambtemes estudiats com simplementper unir i fomentar la convivènciaentre el grup, és molt més edu-catiu i necessari que saber repetirsistemàticament una sèrie de

temes que si que augmenten elnostre nivell de coneixementsperò que no ens aportaran unaajuda real en la quotidianitat deles nostres vides . El problema ésque per molt que argumentisamb coherència que poden sermolt més educatius dos dies albosc on haguéssim de col·labo-rar, parlar i decidir entre tots/escom ens hem d�organitzar, perexemple, sempre, sempre sensedubtar-ho ens diran que no, queaixò treu hores de classe, i queen cap cas es ni la meitat denecessari i positiu com una hora,un dia a classe fent el que es fasempre, donant matèria senseparar i portant a una monotoniaesgotadorament malaltissa.

Crec que l�exemple que he donatés bastant bo ja que ni que hihagi gent que es negui a veure-ho ,fer una excursió com aquestaté unes bases educatives claríssi-mes i crec que molt més impor-tants que moltes de les coses queens fan estudiar, que en cap casens ajuden a ser més persones,més humans, més solidaris�

A més a més com ja he dit a misempre m�havia agradat estu-diar, no era una cosa que m�hofes passar malament, i realmentara l�acte d�estudiar tampocme�n fa trobar, del que esticseguríssima és que els cops queho he passat més malament hansigut davant d�un examen, abansde fer-lo o un cop ja fet. Quan etjugues el teu futur(això és el queens fan o intenten fen-se creuredes de que comencem a estu-diar) en una hora, en un dia, permolt que hagis estudiat, per moltque et sàpigues el tema de cap apeus et poses nerviosa, estàsintranquil, en definitiva a mi per-sonalment m�arriba a destrossarfísica i psicològicament. Això japassa amb un sol examen al dia,però és que hi ha setmanes, diesque estan plens d�examens cosaque com ja he dit produeix unenorme desgast.

A mi m�agrada, m�encanta apren-dre, entenc que per puntuar elque sabem els professors haginde saber d�alguna manera el quecadascú ha après, i no tinc gens

clar com s�hauria de fer. L�únicque tinc clar és que aquest siste-ma educatiu només m�ha ajudata que cada cop m�agradi menysestudiar i a entendre l�aprenen-tatge no com a un creixementpersonal i social, sinó com a unasimple i dogmàtica obligació.

En definitiva desprès de tantsanys he arribat a una conclusióclaríssima amb dos afluents:

No m�agrada el sistema educatiuque fa tants anys que s�arrosse-ga, bàsicament per dues raons.Basen tots els seus esforços encrear superalumnes amb notesaltíssimes i s�obliden i menyspre-en completament la part huma-na i social que ha de tenir l�edu-cació. I tinc molt clar que lamanera de demostrar que hemassolit el nivell de coneixementsnecessaris no hauria de ser encap cas tan desgastant i contra-prodocutiva com són els exà-mens entesos de la manera coms�entenen actualment.

Juny de 2007

[email protected]

D

Berga, juny de 2007

K de dia

A

938370920

PINTURES I DECORACIÓPINTURES I DECORACIÓPRODUCTES DE RESTPRODUCTES DE RESTAURACIÓAURACIÓPRODUCTES QUÍMICSPRODUCTES QUÍMICSAATENCIÓ PERSONALITZADATENCIÓ PERSONALITZADAPlaça d�Anselm i Clavé 4 Baixos08240 ManresaTel. 938722516 i Fax 938720581Web. www.ladrogueriamanresa.comE-mail: [email protected]


C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46Manresa

tel. 93873 13 50

// 21

Didàctica

Segon esborrany de crítica al discurs del metropocentrisme

Ocho años

questa revista no ésl�espai per mantenirdebats donat que surtcada 2 mesos. Però la

temptació d�aportar alguna cosamés a la qüestió del metropo-centrisme és tan gran quenecessito escriure alguneslínies més. Per no treure espai aaltres articles d�actualitat i perno avorrir, em limitaré a aclarirde forma breu (en comparacióamb el que solc estendre�m)alguns dels aspectes defensatsen l�anterior pèsol negre pelscompanys Convers eremita i Unde barri. Abans que res: quequedi clar, només no estic d�a-cord amb la construcció de lacrítica al metropocentrismebasada en el determinismegeogràfic i en l�anàlisi dicotòmi-ca, i que estic en part d�acord alpanarquisme professat pelConvers.

Pel que fa a la relació entre unterritori concret i les dinàmiquespolítico-socials, estic d�acord enque el lloc les influencia.

Aquesta és la idea que defensa-va des del primer moment, peròpel que sembla no va ser entèsaixí, fins al punt de confondre�determinar� i �influenciar�. Comja deia, la construcció (física isocial) d�un territori, sigui unabanlieu, un barri dormitori o unparc natural, influencia les dinà-miques que practiquen els seushabitants (o els seus usuaris,com es sol dir en el llenguatgepostmodern). Però això no voldir que es produeixin d�unamanera determinada per se. Ésa dir, i en el cas de les ban-lieues, citat pels dos companys,tot i que els mitjans de comuni-cació es van dedicar a esbombarla ràbia de la gent i la crema decotxes, n�hi hagué en les que nohi va haver revolta i, en les quesí, ni es produí en la mateixaintensitat ni hi participà tothom.Com ho expliquen, per exem-ple, això elxs defensorxs deldeterminisme? D�altra bandarebutjar el determinismegeogràfic no equival a negarque l�urbanisme sigui un meca-nisme de control i explotaciódel territori i la població. I ara!

En relació al segon aspecte, laqüestió del mètode analític, finsa cert punt és necessari escollir-ne un i aplicar-lo per poderentendre els processos i dinàmi-ques. Però cal entendre que noés la única opció. De fet, elspoders sempre han preferitl�anàlisi (en especial la dicotòmi-ca) en front de la síntesi, ja quela primera permet separar i treu-re de context els elements delsprocessos que els engloben iaixí fer-los més controlables. Almarge d�això, i a diferencia delque planteja el Convers, no esticd�acord en que hagi de ser obli-gatòriament un mètode dicotò-mic. Aquest només és un entreles diferents possibilitats que espoden escollir, un que permetconstruir de forma reduccionis-ta dues opcions excloents.Altres mètodes analítics, aixícom la síntesi, mostren que hiha més de dues opcions i quepoden produir-se alhora, sem-pre o mai. Els defensors de ladicotomia metròpoli-comarquesestableixen aquesta diferènciadual; però, per què no �entrenen exemples concrets�?Segurament perquè mostrarien

que aquesta oposició no és tanclara a com la mostren.

D�altra banda, insisteixo en queaquesta dicotomia, com la decamp-ciutat de l�anarquismeclàssic (i quan he dit que fossinel mateix?), parteixen delmateix error: associar compor-taments negatius a les dinàmi-ques de ciutat i positius a les dela resta del territori, i això fer-hosituats des de la ciutat. Per dir-ho seguint la lògica defensadapel Convers, és molt metro-pocèntric crear la dualitatmetròpolis(dolent)-comarques(bo) estant situat a la metròpo-lis, ja que s�acaba idealitzantaquest últim (encara que Un debarri diu no fer-ho). La idealitza-ció de �comarques� és ben pre-sent: és que persones d�aquí nohan sucumbit �a la societat del�espectacle i al consum compul-siu�?, no hi ha �atomització iaïllament de la dissidència�?, lespràctiques són �incomprensi-bles per a les policies�?... Aquí,com a les ciutats, hi ha especta-cle i consum, aïllament delxsdissidentxs, policies (ajudatssovint pelxs veïnxs amb els que

es mantenen vincles comunita-ris), centralisme cultural (de leselits i poders locals) i tríadesgovernatives formades pelsajuntaments, mitjans de comu-nicació i empreses (incloent-hien algunes ocasions l�Església).A això s�ha d�afegir que inclús elterme �comarques� és moltpropi de ciutat i despectiu pelsque en som!

En fi, el que és metropocèntricés creure�s que les dinàmiquesque passen a la ciutat noméspassen allà. De manera que, ¿espot parlar de �metròpoli� i�comarques� en relació a duesdinàmiques diferents (una deri-vada del capitalisme i l�estatalis-me, i l�altre d�un antagonismeconjuntural a aquests) quan esdonen alhora i a tot arreu? Crecque no; precisament perquèambdues es donen alhora iarreu (o mai i enlloc, o altrescombinacions) en funció de lespersones.

Podeu continuar el debatsobre el metropocentrisme a:http://www.berguedalliberta-ri.org/pesolnou/?p=43

ivíamos en Quito(Ecuador) rodeados denuestras familias,inmersos en una

sociedad humilde, trabajadora yconforme con lo que podíaalcanzar luchando cada día porsobrevivir. Un día empezaron allegar rumores de la necesidadde mano de obra muy bienremunerada en España; fueentonces cuando nos sumergi-mos en la oleada de gente quesalió del país con muchos sue-

ños en la cabeza y grandes deu-das. Los primeros 2 años lospasamos de forma ilegal, clan-destinos y trabajando en diver-sos oficios, enriqueciendo amuchas personas que ven alinmigrante sin papeles comofuente de recurso explotable.Paseando por calles de grandesciudades mirando escaparatesy soñando lo que un día noscompraríamos con el dineroganado. Con una educaciónerrónea que siempre lo de fueraes mejor, de tratar de parecer-nos en lo máximo posible alblanco burgués, dominante,

explotador; "vístete como él,actúa como él, desprecia tus raí-ces". Soñando con regresar perocon la presión de que nuestropaís no acaba de salir de losgobiernos corruptos. Durantetodo este tiempo hemos escu-chado como pretenden arreglarlo que parece ser un problema,la inmigración. La solución quehan encontrado es imponer unvisado para casi todos los paísesde Sud-América y una vallamucho más alta en la fronteracon África, pero los problemasreales siguen... La desigualdadque existe entre agricultores

(subvenciones y libre mercado),la imposición del pago de ladeuda externa que la mayoríade países les representa aproxi-madamente el 50% de sus ingre-sos y el incumplimento de lamisma acarrea una sanción delFMI. También hemos sido cons-cientes de que solo somos unengranaje y de que el negocioes cambiar años de vida pordinero. Durante el camino reco-rrido encontramos personasque luchan incansablementepor defender la dignidad huma-na y la del planeta. Todos estosamigos en conjunto nos han

ayudado ha concienciarnos delo que en realidad somos yrepresentamos parar esta socie-dad. Por eso hemos tomado ladecisión de regresar a nuestropaís definitivamente para serparte activa entre nuestra gentey procurar luchar en favor de lajusticia y la propagación de larealidad existente. Gracias atodos los que nos han sonreídoy también, y porqué no, a losque nos han mirado con despre-cio, todo esto a contribuido eneste crecimiento personal.Hasta siempre.


Hiram Gascoigne

A

Juny de 2007

Robana

V


Circ músical deambulantContacte: 692 76 22 19.

// 22

Didàctica

Anarquia, @quí i @ra?a dos segles, els anar-quistes van imaginarun món sense caps,lleis o polítics. Avui la

tecnologia està fent aquestsomni (o malson per alguns)més proper del que es potimaginar. Les idees i la majoriade dades d�aquest article sonpart d�un altre publicat a unarevista del Brasil, on es plante-ja el fet de que la tecnologia ila xarxa internet apropa a larealitat part d�aquests objec-tius.

Primer, vull fer una micad�història de les idees i delsprimers projectes anarcos alBrasil. Al 1842, sis anys abansde que Marx escrigués �Elmanifest comunista�, i quanl�anarquisme encara estava ales beceroles a Europa, 236operaris francesos van crear aSan Francisco do Sul, al norddel estat de Santa Catarina, elFanasterio do Sai, també cone-guda com la �ColoniaIndustrial Francesa�. Va ésseruna de les primeres experièn-cies del socialisme utòpic i delanarquisme al món. Els opera-ris només havien de treballarper plaer, i tot el que produïenera dividit, però la idea vadurar menys d�un any. Ambpoca estructura, poc acostu-mats al treball rural i passantper vàries baralles, el grup esva desfer. El seu principal cre-ador, Benuit Jules Mure, es vatraslladar a Rio de Janeiro tor-nant-se el difusor de la home-opatia al Brasil.

L�experiència més llarga va serfeta per immigrants italians alParaná: la �Colonia Cecilia�.Tot i difondre l�absència delíders, la comunitat va néixeramb el recolzament de Pedro II, que es va apuntar a les ideesanarquistes i va cedir 300alqueires de terreny.Tres anys desprès, quan el

Brasil ja era República, la�Colonia Cecilia� va començara funcionar a Palmeira, a 80Km de Curitiba. Va arribar areunir prop de 200 italians,entre camperols, intel·lectualsi artesans. Tota la renda eradividida, no hi havia regla-ments, horaris, càrrecs nijerarquia. Hi va haver fins i tot,principis d�amor lliure, ambdos homes vivint amb lamateixa dona, etc.

Però la �Colonia� vaésser atacada per lamisèria. Al 1893, unrobatori de dinersde la collita decereal, la va ferminvar. Lesfamílies van anarcap a la capital,engreixant lesprimeres vaguesdel segle XX.Entre els que vananar cap a SaoPaulo, s�hi trobavenels Gattai, a més del�escriptora ZeliaGattai, avui vídua delescriptor Jorge Amado, iautora del llibre �Anarquistas,graças a Deus�.

Com a la resta del món , tretd�experiències efímeres, l�a-narquisme mai va tornar-serealitat. Segur?, avui la wikipe-dia es la més gran enciclopè-dia del món, gràcies al esforçcol·lectiu dels seus lectors.L�any passat els brasilers vanintercanviar, entre si, més d�1bilió d�arxius de música i vanficar milions de �sites� de con-tingut col·lectiu com YouTube. Fora de la realitat vir-tual, ara està de moda protegirels animals, deixar de menjarcarn ,ideals llibertaris de fames d�un segle. Potser ladiferència és que, avui, ambinternet, els fenòmens lliberta-ris no son ja utòpics o margi-nals. Tot al contrari, internetha fet connectar l�emissor ambel receptor (al contrari que la

TV). En lloc de passivitat infor-mativa, hi ha acció directa.Amb aquests sistemes tu potscorregir o millorar els treballsd�altres. Al 1991, �Linux� vafer un altre sistema operatiuobert i alternatiu al monopolide Windows. Al 1994, un altrerevolució va arribar amb elconcepte �Wiki�, basat en la

col·labo-

racióde tots els habitants del plane-ta que tinguin connexió ainternet. A la Wikipedia, l�enci-clopèdia gratuïta d�internet,els articles són escrits pervàries mans i els textos sónmodificats a mida que elconeixement avança. És unamica el que deia Bakuninsobre l�esforç col·lectiu peralliberar la societat. El perio-dista nord-americà JamesSuroniecki, afirma a �La sabi-duría de la multitud� que elsgrans grups son mésintel·ligents que una èlit i sónmillors per innovar i resoldreproblemes, tal com deiaProudhon 160 anys enrera. Totaixò, es reflecteix en tots elscamps imaginables, l�econò-mic, el científic, etc. Amb�Creative Commons� (una einaque permet escapar de la pro-

pietat intel·lectual, sempreque no sigui amb finalitatscomercials) entra en acció elvoluntariat, la cooperació i ladescentralització, base delpensament anarquista. Encaramés proper al ideal anarquistaexisteix el �copyleft�, en con-traposició al copyright. A l�ar-ticle �Triomf del anarquisme,software lliure és la mort delcopyright�, Eben Moglen, pro-fessor de Dret de la

Universitat de Columbia,afirma que és el primer

pas cap a la fi de lapropietat intel·lec-tual, i diu: �Aratenim una visióde com serà elfutur de la crea-tivitat humanadins d�un mónd�interconexióglobal�. Internettambé ha fetpossible l�abara-

timent de la tele-fonia i del trans-

port entre països. Alcontrari que l�organit-

zació de mercat i jerar-quia, és una relació horit-

zontal, recíproca i voluntària.Tot això, principis anarquistesde Proudhon, per exemple.Podem pertànyer també acomunitats, sense importar ellloc on vivim.

La pregunta que ens podemfer a aquesta alçada, és: Anemde debò, cap a l�anarquisme?Vulguin o no, d�aquests tempss�heretaran varis ideals de l�a-narquisme, però això no voldir que anem cap a una socie-tat sense caps o governs. Bonapart del poder de l�Estat estàara a mans de les multinacio-nals, que són l�antítesi de l�or-ganització anarquista des debaix cap a dalt, però com deiaMalatesta, perquè existeixi lasocietat llibertària només espossible si la comunitat hovol. El problema és que elsestat ja han fet barbàries moltmés grans que els anarquistes

han pogut fer mai. El fet ésque estem vivint una transfor-mació del polèmic conjuntd�institucions a les que diemEstats. El problema amb la cre-ació dels estats, és que lespersones donen part de laseva llibertat, a canvi de la�protecció� que ofereix l´Estat. Mes tard, l�idea denació, va crear els estatsnacionals amb la continuïtatdel problema. L�estat no prote-geix les persones les unes deles altres, ni tampoc els estatsnacionals tenen la sobiraniaque els ideòlegs els hi conce-diren, amb exemples per tot elmón. L�Estat tampoc és unguardià de la identitat nacio-nal; la interacció entre les per-sones de diferents països estàcreant el que es diu la identitatcosmopolita. Molts exemplesdemostren que les personesno volen dependre del governper solucionar problemes quo-tidians com la llum, l�aigua, eltipus d�educació o la segure-tat.

El passat setembre, 10 mil per-sones van assistir a un concertde rap per celebrar els 34 anysde la favela Godoy a Sâo Paulo.No hi havia ni un sol policiaper vigilar i els propis habi-tants de la favela registraven ala gent a l�entrada. Dues set-manes després, 34 artistesvan transformar una bibliotecapública mig abandonada, laAdelpha Figueiredo, en unaincreïble galeria d�art, on fun-ciona el Projecte Pari. Undetall: l�exposició no té vigi-lant.

Exemples com aquests, sónels que posen en evidència lainutilitat o la mala intenciona-litat dels sistemes, Estat,nacionalitat, control de lespersones, etc.Espero que es repeteixin alBrasil i a d�altres llocs delmón, i que internet, com aeina, ens ajudi a fer-ho possi-ble.

Col·lònia Jorba, juny de 2007

Periko

F

Solidaritat amb el companypres Roberto Catrino

Carta delpres AlbertoJiménez Alba

esprés de gairebédos anys d'empreso-nament a l'EstatHolandes el nostre

company anarquista Robertonecessita altre cop del nostresuport.

Segons la legislació holandesa elRoberto ha acomplert el tempssuficient de la seva condemna(que finalitza el març del 2008),per a gaudir del dret a sortir depermís els caps de setmana. Pera poder satisfer aquest dret,però, necessita tenir la sevadocumentació en regla.

Fa dos mesos que el Roberto vatramitar, a traves del consolatespanyol a Amsterdam, lasol·licitud corresponent. Peròresulta que l'Estat Espanyol no liproporciona la seva documenta-ció sense cap raó aparent;impedint-li la practica d�aquestdret i obstruint l�aplicació de lallei holandesa, la qual cosapodria derivar en un conflictediplomàtic.

No obstant, fa una setmana queel Roberto va poder sortir 5hores de permís amb motiu delnou canvi de presó, i te previs-ta una nova sortida per al proper17 de juny. Sense documenta-ció! Això demostra la voluntatde les autoritats holandeses defacilitar aquest dret al nostrecompany al mateix temps queevidencia la mala llet de lesautoritats espanyoles que noperdonen que el Roberto nocedis al xantatge al que el varensotmetre l�any 2005. Segons lagent d�aquí aquesta actitud deles autoritats holandeses obe-eix a l�escrupulositat amb la queapliquen la llei en aquest país.

La setmana passada vàrem fer-liuna visita a la nova presó:

ROBERTO B. CATRINO LOPEZP.I. WestlingeVan Noortwijklaan 21701 BP HeerhugowaardThe Netherlands

Es una presó de regim semi-obert en la qual l'ambient esmenys restrictiu que cap de lesaltres presons en les que elRoberto ha esta abans. Aquí tela possibilitat, i la obligació, derealitzar diverses activitats detipus laboral i lúdic. Tot i aixòno deixa de ser una presó. Aramateix el Roberto ha de com-partir cel·la amb 4 personesmes lo qual suposa una inco-moditat en quant a la intimitat amés d�un possible perill cap a laseva salut (malalt de l'VIH), entant que es un ambient propiciper a la transmissió de qualse-

vol mena d�afecció.

El Roberto es troba en bonescondicions físiques i el seuaspecte es molt saludable. Harecuperat pes (ara pesa uns 78quilos), i esta fort ja que fa moltesport. La nostra visita el vaposar molt content (i a nosal-tres també), i estava de moltbon humor lo qual representaun molt bon senyal per a tot-hom que el conegui. Ara mateixte bones expectatives pel querespecta a les autoritats holan-deses, tot i que esta preocupatper aconseguir el seu passaporti per que a l'Estat Espanyol dei-xin de fer-li la guitza.

Cal recordar que l'EstatEspanyol va demanar la sevaextradicio, ara fa mes d�un any,

la qual va ser denegada perl'Estat Holandés per l�escassafonamentació de la mateixa.Tanmateix, les autoritats espan-yoles sostenen que el Robertoencara no ha acomplert la sevacondemna (lo qual es mes quediscutible jurídicament parlant),i es per això que nosaltres con-siderem que li estan fent la vidaimpossible.

Escriu al:MINISTERIO DE ASUNTOS EXTE-RIORES Y COMUNICACIONC/Padilla 46 28080 - MADRID o,Pza. Provincia 1 28080 -MADRID

En solidaritat amb el companyRoberto. Preses al carrer, malal-tes a l'hospital!

Salud chavales!

Os escribo para conta-ros mi estado anímico y psico-lógico.No me encuentro nada bien,aquí las provocaciones sonconstantes y los años de aisla-miento pasan factura, ya noestoy para guerrear con nadie,se están currando la torturamás vil de las que pueda haber(el incomunicarme con mi com-pañera que también estápresa). Llevo un mes sin cogercarta suya a sabiendas que meescribe a diario, esta incomuni-cación que es por parte de losde siempre me está matandodía tras día. Salgo 4 horas a unajaula solo, el resto del día en lacelda de igual forma, solo. Poreso os pediría que la gente meescribiera, ya que las cartas delexterior si me las entregan,pero no las de la compañera, yesto realmente se me haceduro. Por lo que si alguien leapetece echarme un cable ysacarme de este puto aisla-miento al que me someten quese anime.Aquí una carta es un balón deoxigeno y si hace sol, un bonitoarco iris.

Un fuerte abrazo a todos

SALUD, LIBERTAD Y ANARQUIA

No podréis conmigo

Dirección:

Alberto Jiménez AlbaC. P. Madrid VI aislamiento Apartado 200028300 AranjuezMadrid

Madrid, juny de 2007

Alberto Jiménez Alba

SD

c/ de la sabateria(Manresa)

casal els carlins cuina vegetarian

a


C/ passeig, 7telf· 8321164Santpedor

Presos// 23

COORDINADORA CONTRA ABUSOS de PODERde BARCELONATots els dimarts de 22 a 24h al "CRUMA" C/de'nBot, 7, baixos.C.P. 08002 - Barcelona

-ASAMBLEA DE APOYO A PRESXS DE BARCELONA

Tots els dimecres a partir de les 19h al CSORUINA AMALIA C/Reina Amalia [email protected]

ABC AMSTERDAMhttp://squat.net/abcamsterdam [email protected]

Per a més informació:

avid Fernández, periodista de la Vila de Gràcia, ens introdueix a les negres clavegueres del siste-ma. L�autor recull en aquesta obra, una mostra representativa dels diferents episodis repressiusviscuts a casa nostra durant els últims 10 anys.

El principal protagonista de les més de 300 pàgines de cròniques, és el Grup VI de la Brigada Provinciald�Informació del Cuerpo Nacional de Policía. Un grup criminal creat pel PP, que ubica la seva misèria a la 4ªplanta de la Comissaria de Via Laietana. Un grupuscle de 74 funcionaris invisibles, destinats gairebé en exclu-siva a reprimir les nostres lluites. Tot i que la VI Brigada és el fil conductor del llibre, trobem exemples repres-sius protagonitzats per la resta dels que ostenten el monopoli de la violència: Guàrdia Urbana, Mossos,Massmedia,� Tots troben el seu moment de glòria per carregar contra els moviments socials. Fins i tot, lalectura ens recordarà la cèlebre compareixença de Montserrat Tura al Parlament pels fets de la Patum de2005.

Malauradament, els diferents casos citats al llarg dels capítols no conten amb una contextualització rigoro-sa. Aquest fet i la repetitiva tendència a l�aforisme són les dues úniques característiques que desdibuixentímidament la qualitat del recull. Tanmateix, ens trobem davant d�un llibre de permanent actualitat, impres-cindible i amè. Però, sobretot valent per la temàtica brodada.

ui més qui menys, coneix el mite grec d�Edip i el seu fatal destí , després d�intentar evitar-lo, acabafent el que li va ésser anunciat als seus pares, pels Deus: matarà al Pare i fornicarà amb la Mare.Hi ha molt a parlar i molts matisos a fer sobre el significat de cada imatge del mite, però ara vullexplicar el que pretén fer la edipització, o la assimilació del mite.

El que pretén es ser l�aprenentatge dels rols sexuals masculins i femenins, però de fet el que suposa es l�apre-nentatge dels rols de submissió i autoritat que corresponen a les criatures, i als pares, així com el model de sub-missió de la dona al home.

Dintre del psicoanàlisi existeix, com a gairebé tots els camps de la cultura i medicina, un pensament reacciona-ri, que pretén treure importància al descobriment de l�inconscient i de la producció del desig. El descobrimentdel inconscient i de les produccions desitjants és en si mateix subversiu, precisament, perquè ens desvetlla queels tabús, el que sentim i creiem sagrat, no son mes que sublimacions del dolor de la repressió, mecanismes demanipulació dels nostres inconscients que asseguren que la Llei s�executi.

Sense l�inconscient no es podria entendre l�estat de submissió i resignació en el que ens trobem.

La sublimació del dolor de las ferides és imprescindible, per tapar-les i sobreviure, i per això creiem en totes lesfiguracions i formes que la sublimació adopta.

Déu es el resultat d�un procés de sublimació induït per l�inconscient, creure en Deu, com creure en l�Estat, creu-re en el Rei, creure en el Pare, ens serveix per no sentir la ferida, per no reconèixer la nostra condició submisa,el sacrifici de la nostra pròpia vida al Poder. Deu va ser un invent perfecte per poder fer la interiorització de laLlei dintre els inconscients.

La ferida que produeix aquest dolor que cal sublimar per sobreviure, es com diuen en psicologia.: �la falta bàsi-ca� ,tot i que l�expliquen d�una altre manera. La falta bàsica és precisament, el no deixar que les criatures tinguinun contacte íntim amb la mare des de el moment del part fins que la seva sexualitat primària s�hagi desenvolupat plenament.Aquesta carència es l�arma que utilitza el Poder per tenir-nos ben reprimits, i gairebé sempre de forma inconscient. Aquesta �falta� ens fa tan dèbils, desconfiats, i així anem acumulantexperiències frustrants, sense saber ben bé que és el que ha fallat un altre cop que es el que hem fet malament, i així merda rera merda, perquè en general no funcionen les relacionsentre les persones?

Si es pogués solventar aquesta �falta bàsica�, la gent experimentaria un canvi, realment revolucionari, pot ser no seria un canvi ràpid, potser necessitem de varies generacions, per ado-nar-nos del canvi, però seria inevitable.I aquesta feina l�hem de fer entre tots i totes, però les mares, crec que tenen la primera paraula a dir, i a revelar-se contra, per exemple: parts medicalitzats per sistema, allunyamentsde la criatura i la mare innecessaris, i l�estigmatització del desenvolupament de la sexualitat primària entre la criatura i la Mare. La Revolució sempre ha depès de nosaltres. Revela´t.

Aquest llibre esta disponible al Centre d�Estudis Josep Ester Borràs al carrer del Balç número 4 de Berga o al Lokal de Barcelona al carrer de la Cera.

Cròniques del 6David FernandezBarcelona, Virus Editorial [2006]

El asalto al Hades Casilda Rodrigáñez

Berga, juny de 2007Lola de Bellasguard

D

Col·lònia Jorba, juny de 2007Periko

Q

Ressenyes// 24

Ressenyes// 25

'autor d'aquest llibre no és una persona sinó un col·.lectiu. Cap a l'any 2001 �Los amigos de Ludd�ja publicaven un butlletí homònim de crítica a la societat industrialitzada. S'han anat documentant,el discurs ha anat agafant cos i forma, per finalment poder editar un llibre.�Las ilusiones renovables.� és un recull de textos, escrits a diferents mans. La temàtica que tots ells

aborden és el lligam de l'energia amb les estructures de dominació: sigui el petroli, el carbó, les centralsnuclears o les mateixes energies renovables. Amb els diferents articles ens van desteixint aquests vincles,ens expliquen com al llarg de la història les societats industrialitzades ens hem fet més dependents de l'e-nergia, la qual cada vegada s'ha concentrat cada vegada més en poques mans.

Los amigos de Ludd fan un repàs del què ha representat i representa el petroli al món, enfocant racons unamica foscos, posant sobre la taula qüestions, del perquè d'una invasió contra un país ric en petroli, una micaincomodes per a totes les persones consumidores d'aquest combustible. I és que per mantenir l'elevat nivellde mobilitat privada existent als països occidentals estem pagant un preu molt alt. Ens expliquen també l'es-treta interdependència entre les centrals i les armes nuclears, com han anat creixent l'una amb l'altra, pro-vocant enormes destrosses i morts (moltes vegades ocultades) durant el seu desenvolupament.

Miren al passat, per entendre el present. Estudien què deien i diuen els experts en la temàtica. Fan una crí-tica des d'una perspectiva llibertària, per aquesta raó també trobem què opinaven Kropotkin, Malatesta, Abadde Santillan entre altres, arribant a autors contemporanis com Bookchin. Analitzen com s'ha afrontat i afron-ta la problemàtica de l'energia, la industrialització i el progrés entre els teòrics de l'anarquisme.

Però també miren el futur. Qüestionen la crisis energètica que està en boca de tothom i sembla que ja la tenim a sobre, i per aquesta raó polítics, empresaris i enginyers apos-ten tots a la una per les energies renovables. Ens alerten del perill que poden tenir aquest tipus d'energies. Depen de com siguin utilitzades poden aportar autosuficiència, des-centralització, proximitat entre el consum i la producció, etc. Però no ho veuen possible dins l'actual ordre econòmic, sense una transformació social radical les energies renova-bles passaran a engreixar les butxaques dels empresaris sense solucionar la problemàtica energètica.

Las ilusiones renovables. La cuestión de laenergía y la dominación social.Los amigos de LuddBilbo: Muturreko burutazioak (2007)Rubió, juny de 2007No way

L

ot i el títol d�aquest llibre no es tracta pas d�un llibre d�autoajuda. És la nova obra del filòsof hedo-nista i llibertari Minchel Onfray, autor també del Tractat d�ateologia (2005) [la ressenya d�aquest esva publicar en el pèsol negre núm.26]. És la síntesi de la seva trajectòria filosòfica en relació a l�he-donisme i desenvolupada al llarg dels llibres que ha escrit. Com diu: �L�hedonisme em proporciona

el tema, les meves diferents obres, les variacions� (p.71). En especial aquest llibre és una síntesi de cinc varia-cions (i per tant, cinc llibres): l�ètica (La sculpture de soi), l�erotisme (Théorie du corps amoureux), la políti-ca (Politique du rebelle), l�epistemologia (Féeries anatomiques) i la metafísica (Tractat d�ateologia). El resul-tat és, esquemàticament, una moral estètica, una eròtica solar, una política llibertària, una estètica cínica,una bioètica tecnòfila i un ateisme postmodern. Per entendre el significat d�aquestes etiquetes cal llegir el lli-bre atentament, que no és pas una text feixuc.

Què és l�hedonisme defensat per Onfray? Lluny de les manipulacions a que ha estat objecte pe part dels platò-nics, cristians, capitalistes i altres autoritaris, es pot resumir breument en: �gaudeix i fes gaudir, sense fermal, ni a tu ni a ningú� (p.70). El punt important d�aquesta definició, i el que el diferencia de l�hedonismeassimilat, és el �i�. L�hedonisme pel qual aposta parteix d�una filosofia utilitarista i pragmàtica, que ha estatignorada, marginada i tergiversada per la filosofia idealista i conceptual. Mentre que la primera ha estat ladesenvolupada per Diògenes, Epicur, Cyrano de Bergerac, Bentham, dadà i el situacionistes, Deleuze oFoucault, la segona és la que es projecta i s�expandeix a partir de Plató i el cristianisme.

En aquest sentit, la força d�existir es canalitza a través de la matèria, el cos, la vida, la felicitat, el plaer...lluny i contràriament a l�esperit, el sofriment, el displaer, la renúncia... D�acord a aquest materialisme, l�a-posta filosòfica de cada un només s�explica per la seva aposta existencial. Conseqüentment amb les sevesparaules, inicia el llibre amb una breu autobiografia. La segona dimensió d�aquesta filosofia és que no hi ha veritats absolutes, ni res que estigui bé o malament, que sigui veri-tat o que tingui bellesa. Per tant no hi ha res que legitimi la imposició d�unes idees, veritats o gustos per part d�uns sobre la resta, sinó que les critica i les combat.

A nivell polític i social aquesta proposta es tradueix en una posició i en una política llibertària. En relació a la primera proposa �una pràctica existencial en qualsevol ocasió i enqualsevol circumstància� (p.189). Paral·lelament, la política llibertària té com a objectiu �la creació de sectors puntuals, d�espais alliberats i de comunitats nòmades [...], d�ins-tants que defugen els models dominants� (p.188). L�anarquisme, per tant, d�Onfray s�enllaça amb la l�egoisme de Max Stirner i de l�anarquisme individualista, la construcció desituacions dels situacionistes, de les TAZ de Hakim Bey, dels rizomes de Deleuze i a la crítica del post-anarquisme (dirigida a l�anarquisme clàssic i a qualsevol forma d�autorita-risme).

La força d�existirMichel OnfrayBarcelona: Edicions de 1984 (2007)Navarcles, juny de 2007Hiram Gascoigne

T

Poesia // 26

www.sindominio.net/marxa-maquis

BERGA, dissabte 21 juliolwww.berguedallibertari.org8 h Caminada comentada per les bases guerrilleres properesals canals de Sant Miquel (es sortirà des del Pont de Pedret).13:30 h a la carretera vella de Vilada: Homenatge a JoanVilella, Josep Puertas i Josep Bertobillo.18 h Xerrada-homenatge a l�Ateneu Columna Terra iLlibertat als resistents llibertaris de l�Alt Llobregat, en espe-cial als grups de Marcel·lí Massana i Ramon Vila Capdevila,amb la participació al col·loqui d�antics companys i amicsd�aquest dos guerrillers llibertaris berguedans.

BARCELONA, dijous 26 juliolCicle de �pelis de Tiros� i documentals de Maquis. L�últimdijous de cada mes. De juny a novembre a la FELLA/CNT(c/Joaquin Costa 34, baixos).20:30 h A tiro limpio (1963) Francisco Pérez-Dolz.22:30 h La guerrilla de la memoria (2001) Javier Corcuera.

BARCELONA, dijous 29 agostCicle de �pelis de Tiros� i documentals de Maquis. L�últimdijous de cada mes. De juny a novembre a la FELLA/CNT(c/Joaquin Costa 34, baixos).20:30 h Huidos (1992) Sancho Gracia.22:30 h Els maquis a Catalunya I.BARCELONA, dijous 30 d�agost a les 20 h: Trobada al lloc onvan assassinar al company Josep Lluís Facerías, al PasseigVerdum cantonada amb el carrer Doctor Pí i Molist.BARCELONA, dissabte 2 de setembre http://www.negrestempestes.org/10 h ruta de la guerrilla urbana a Barcelona. Es sortirà des dela plaça de sants al costat de l�estàtua del ciclista.

Ruta de FRANÇA A ANDORRA: 15 i 16 de setembrePas França-Andorra pel pas de la Font Argenta (pas delsContrabandistes).Sortida: dia 15 Ax Les Termes (Ariege-França)Nit: Refugi RhuleArribada: dia 16 Soldeu el Tarter (Andorra)Si voleu venir: [email protected]

DESCOBRINT LES TRINXERES DEL FRONT ANARQUISTAAL PALLARShttp://www.igualadallibertaria.tk/Diumenge 23 de setembre a les 10 h a la Plaça Major deVilanova de Meià. Sortida organitzada per les companyes delZTA Banzai de Manresa i l�Ateneu Llibertari d'Igualada).

BARCELONA, dijous 27 setembreCicle de �pelis de Tiros� i documentals de Maquis. L�últimdijous de cada mes. De juny a novembre a la FELLA/CNT(c/Joaquin Costa 34, baixos).20:30 h Silencio roto (2000)Montxo Armendáriz.22:45 h Els maquis a Catalunya II.

SALLENT, dissabte 29 de setembre10 h Trobada dels assistents més matiners a la Sala Vilà iValentí de Sallent. (carrer Àngel Guimerà, 5). Exposició gràfi-ca de la història de la marxa dels maquis . Durant tot el matíl'exposició romandrà oberta (fins les 13:30 h.). Hi haurà pas-sis de vídeos biogràfics del companys que van donar la sevavida lluitant per la llibertat. Sortida a l�indret de Can Rocaus (base dels maquis) per ladignificació de l'espai que conserva la seva memòria. 14 h Dinar popular a l'envelat de Sallent. Confirmar

assistència.17 h a la Sala Vilá i Valentí, pel·lícula Vivir la Utopia.18:30 h també a la Sala, xerrada col·loqui �MarxaHomenatge als Maquis. Recuperació popular de la memòriahistòrica� amb Dolors Marín, historiadora i alguns dels com-panys de la marxa. També farem un repàs de la història delmaquis i, especialment, del company Facerias (50è aniver-sari de la seva mort en combat).21 h Obertura de portes de l'envelat de Sallent on hi hauràanimacions de circ, paradetes amb material divers,entrepans i música d'ambient. Festa de cloenda: Rauxa,Ràbia Possitiva, Inser Show (per confirmar) i Tupolev (perconfirmar).

BARCELONA, dijous 25 octubreCicle de �pelis de Tiros� i documentals de Maquis. L�últimdijous de cada mes. De juny a novembre a la FELLA/CNT(c/Joaquin Costa 34, baixos).20:30 h Luna de Lobos (1987) Julio Sanchez.22:45 h Els maquis a Catalunya III.

BARCELONA, dijous 27 novembreCicle de �pelis de Tiros� i documentals de Maquis. L�últimdijous de cada mes. De juny a novembre a la FELLA/CNT(c/Joaquin Costa 34, baixos).20:30 h Metralleta Stein (1974) Jose A. De la Loma.22:30 h Els maquis a Catalunya IV.SANT CELONI, dissabte 5 de gener 2008 al cementiri a les 12h trobada en record del company Quico Sabaté.SALUT I ANARQUIA!

Per saber amb detall tots els actes (també els d�última hora),adreces i horaris mireu les dades més actualitzades a:www.sindominio.net/marxa-maquis/ també awww.alestrinx.tk, www.negrestempestes.org/,http://www.igualadallibertaria.tk/i www.berguedallibertari.org

Per posar-vos en contacte amb nosaltres (si us heu dequedar a dormir o teniu qualsevol dubte) ho podeu fer através del nostre correu electrònic: [email protected]

Llegeixo, amb cura d�ala de papallona,Grècia és el nom que hem acordat de donara l�últim interrogant de la nostra ànima.

Mentre escric el que he llegit,sento ja el que ha estat escriti els temps, atemorit, es va infiltrant en elcalaix del desencaix

la ciutat, com sempre, em sorprèn,ressona enigmàtica i estrident per dins d�ella mateixaque perdudagravita per aquest miracle d�ulls furtius, tancant-se de terra i obrint-se de plor.

I em pregunto perquè hem de posar-li últims a l�ànima.Perquè hem de posar-li últims a l�ànima?

Crido preguntant-me perquèhem de posar-li últims a l�ànima.Perquè hem de posar-li últims a l�àni-ma???????????????!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

M�estavello, rellisco, caic, a poc a poc emdesprenc i amb rapidesa em dissolc avall,lentament caps als costat efímers del pensa-ment, vertiginosament pels carrers que comjo fugen i s�espanten i tenen por i a voltesploren quan l�ocell no vola, quan la gravetat,famolenca, se�ls hi menja les ales per sostenirla terra.Avall, endins, miro el sotabosc per tornar-losles ales i tornar-me de tornada.Perquèhem de posar-liúltimsal�ànima?

No sé perquè li hem de posar últims a l�ànima,però la fem de mari la respirem jònica, blava, bella.

I avui, Grècia és el nom de l�ànima de la niton els records, les maduixes i el moscatellesdevenen el crisol de la nostra jònia, blava, bella,tensada per les cordes de la memòria i de l�es-perança.

Blanka

Escarneix la por,afusella el plany,

sodomitza el dubte,escup basarda.

Fermenta l�odi,fins que ofegui el seny

entre glopades de rebel·lia.Naufraga �sempre- contracorrent.

Lola de Bellasguard

Agenda

HORARIS CNT MANRESA/CSO VALLDAURAC/Jorbetes, 15 Telfs: 686305111 / 686304012

e-mail: [email protected] i Biblioteca

Dijous de 19 a 21h (assessorament jurídic gratuït)Kafeta (amb futbolín i preus populars !!)

Divendres de 19 a 00hDissabte de 19 a 01h

Tallers (gratuïts)Iniciació a la guitarra, dimecres de 20 a 21h

HORARIS TREMENDACada divendres a partir de les 22h... Kafeta Tremenda!

HACKLAB MANRESATots els dilluns de 8 a 10 del vespre al CSO La

Tremenda

CENTRE D�ESTUDIS JOSEP ESTER BORRÀSDivendres de 18-21HDissabtes de 10-14H

ATENEU LLIBERTARI DEL BERGUEDÀDe dilluns a divendres a partir de les 19:00H

X marxa-homenatge als maquisMaduixes imoscatell

1 de maig

Humor// 277

uin és el càrrecque ocupaves?Durant quin perío-de de temps hi vas

treballar? Podries explicarbreument l'organització i fun-ció del magatzem?

J.M.: La meva categoria era demosso de magatzem. Vaig dei-xar de treballar-hi per voluntatpròpia, ja que cobrava 740 eurosmensuals amb una variable de100 euros que mai vaig arribar acobrar. Pel que fa a l'organitzaciódel magatzem diria que hi treba-llen unes 350 persones i és ones distribueix el gènere que arri-ba de països com Marroc, Índia iTailàndia, etc. Es preparen lescomandes en caixes que méstard es distribueixen a botiguesde tot el món. C: Ocupava el càrrec de mossa demagatzem, hi vaig treballardurant dues setmanes, vaig ple-gar per baixa voluntària. La feinaconsistia en organitzar lescomandes de roba a dins de lescaixes que posteriorment erenenviades a les botigues deStradivarius. Quan acabàvem lescomandes preparàvem els palersamb les caixes pel dia següent.Al magatzem hi ha vàries sec-cions, hi ha la secció de coman-des, que és on treballava jo, lasecció d�etiquetatge i la secció detares. També recordo que en unaaltra part hi havia patronatge idisseny. En aquell moment esdistribuïa la roba cap a totes lescomunitats autònomes de l�EstatEspanyol i alguns països Àrabs.Mentre estava allà, les caixes quevaig observar duien etiquetes deSarajevo, suposo que procediend�allà. La procedència diria quevariava segons el producte.

Quin tipus de contracte tenies iquines condicions laborals hihavia?

J.M.: Vaig entrar a treballar ambun contracte de 6 mesos i si etrenovaven et feien indefinit.C: Tenia un contracte temporalper l�empresa de treball temporalAdecco, hi havia gent d�altresempreses de treball temporalcom Albecon i algunes altres queno recordo. Les condicions labo-rals eren força precàries.Treballàvem vuit hores; de sis delmatí a dues del migdia amb vintminuts de descans per esmorzar.Cada treballadora disposavad�una targeta amb el seu codi debarres personal que havia de fit-xar cada vegada que entrava almatí i a l�hora d�esmorzar. A l�i-nici de la feina de les comandes,havies de passar per l�ordinadorel teu codi de barres personal i elcodi del paper on constaven lespeces de roba que anaves a dis-tribuir a les caixes (per exemplede pantalons texans tots delmateix model), al final de latasca, havies de tornar a passarel teu codi de barres i el de lespeces de roba, així semprepodien saber qui havia omplertles caixes i quan temps havia tar-dat.

Quina creus que és la políticalaboral de l'empresa i com esmaterialitzava?

J.M.: De la política laboral podriadir que era molt jerarquitzat, hihavia a dalt de tot el DirectorGerent, Cap d'oficines i de

magatzem, caps d'equip i zona,després a sota els mossos demagatzem. També com a carac-terística el treball sota pressió,els encarregats esbroncaven a lagent constantment, sobretotquan teníem comandes quehavien de sortir. C: Pel que recordo hi havia forçajerarquia, hi havia dos o tresencarregats, de fet jo només vaigtractar amb dos i curiosament,un d�ells feia el paper d�encarre-gat �enrotllat� i l�altre era l�enca-rregat que estava per sobre delsaltres encarregats que tothom litenia por i tenia molt mal caràc-ter, fins i tot un dia que jo estavatreballant amb les dones mésgrans del magatzem, mentreparlàvem va venir l�encarregatsuperior i ens va escridassardient que no fèiem res i que totel dia parlàvem.

Existeix dins del magatzem ladivisió sexual del treball?

J.M.: Al meu entendre no hi haviauna divisió sexual del treball. C: Crec que sí. Jo tots els enca-rregats que vaig veure al magat-zem eren homes. A més, en algu-nes seccions dins el magatzemhi havia més homes que dones iviceversa. Per exemple: a la partde les comandes, on era jo,majoritàriament érem dones, toti que amb l�entrada dels i les tre-balladores temporals estàvemforça barrejats, en canvi, a la sec-

ció d�etiquetatge, on s�havien demoure manualment les peces deroba que anaven penjades depenjadors de ferro, molts dies hihavia homes. Tot i així, el querecordo més és que els encarre-gats eren homes i que tenien untracte molt diferent amb lesdones mosses de magatzem queamb els homes mossos. Però elquè em va xocar més, va ser quedins el grup de treballadores queno eren temporals, (bé, almenystan temporals com nosaltres, jaque tenien contractes de sis oquatre mesos) hi havia un grupd�unes quantes dones majors detrenta anys que es mostrava moltindignat pel tracte que rebien perpart dels encarregats i a més,manifestaven que se les discrimi-nava envers les treballadores(dones) més joves que elles, jaque les més grans sempre haviende fer les feines més dures. Encanvi a les noies joves, encaraque haguessin entrat a treballarfeia una setmana noves al magat-zem, els manaven feines que ales grans amb quatre mesos noels havien manat mai.

Tens coneixement de si haexistit en algun moment algu-na iniciativa per a reivindicardrets laborals? Us organitzà-veu?

J.M.: Hi havia un sindicat, UGT,que el formaven els treballadorsprovinents de Sabadell (ja que és

on estava ubicada l�empresaabans que la comprés el grupInditex ). Deien que no es podienfer gaires reclamacions laborals,ja que era una empresa forta i siportaves algun problema et feienfora. Em consta que un companyva realitzar diverses reclama-cions pel personal de magatzem,ja que reivindicava la mateixaprima (uns 150 euros) que cobra-ven els d'oficina i els caps d'e-quip. Als dos dies es va trobar laliquidació, tot i estar amb con-tracte indefinit.C: No en tinc coneixement, i noens organitzàvem. De fet amb lagent que jo vaig treballar, quasitotes tenien contractes tempo-rals, crec que aquest fet afavoriala inexistència d�alguna reivindi-cació dels drets laborals per partdels treballadors.

Creus que la variabilitat de lademanda us influenciava anivell de volum de feina? Dequina manera?

J.M.: Hi havia molta pressió quanhi havia pics de comandes. Elsencarregats i els caps escridassa-ven a la gent per pressionar.C: Sí que ens influenciava, de fet,els i les treballadores temporalshavíem entrat al magatzem per-què es preparaven les comandesper la temporada vinent. És clarque els interessa que els contrac-tes siguin temporals, així podenajustar al màxim la mà d'obraque necessiten segons elmoment del mercat. D'aquestamanera encara abarateixen mésels costos.

Durant aquest període de canvide temporada, hi havia moltafeina i s�havia de fer al mateixdia, ja que les comandes haviend�estar preparades per entregara les botigues, hi havia pressióper part dels encarregats, queestaven nerviosos i t' apressaven.

Inditex: dels aparadors als magatzemsEl centre logístic i magatzem de Stradivarius a Cabrianes

�Durant el període de canvi de temporada, hi havia molta feina i s�havia de fer al mateix dia, hi havia pressió perpart dels encarregats, que estaven nerviosos i t'apressaven�

QManresa, juny de 2007

Columna clitoriana

Entrevista

El grup INDITEX és una transnacional d'origen gallec que agrupa lesconegudes firmes ZARA, PULL & BEAR, BERSHKA, STRADIVARIUS,OSHIO, MASSIMO DUTTI, KIDDY'S CLASS i BRETOS entre altres.L'enorme èxit d'Inditex s'ha basat en models de producció com és eljust in time. L'objectiu principal d'aquest mètode és abaratir el màximels costos de l'empresa, però la contrapartida recau sobre les trebal-ladores en ritmes de producció molt accelerats i amb jornadesinacabables.

Tot i tenir molts centres de producció fora de l�Estat Espanyol(Marroc,Turquia, Xina, Índia, etcètere.) també en podem trobar dinsd�aquest. Un exemple d'aquests centres de producció i logística eltrobem a Cabrianes (Bages), on hi ha ubicat el magatzem de logísticade STRADIVARIUS. Les condicions i el dia a dia d'aquest centre ensles expliquen dues treballadores que en moments i condicions difer-ents han treballat allà.

#Vista aèrea del magatzem d�inditex a Cabrianes

el pèsol. negre nº 34. juliol-agost 2007

Documents