el franquisme · 2010. 6. 17. · el franquisme daniel martínez pàgina 2 de 12 agraïments vull...
TRANSCRIPT
El franquisme Treball d’Història
Daniel Martínez Francès 24/05/2010
Curs: 2009-20010 Tutor: Marc Ribera i Valette
Data de lliurament: 25-5-2010
El franquisme Daniel Martínez
Pàgina 2 de 12
Agraïments
Vull agrair la col·laboració de totes aquelles persones que m’han ajudat a completar aquest treball amb èxit.
En primer lloc,i el més important de tots, donar les gràcies al nostre professor d’Història, Marc Ribera, ja que sense ell no haguéssim tingut la possibilitat de realitzar un treball com aquest, un treball que ens ha fet investigar en la vida d’una de les persones que més ens estimem per tal de conèixer el franquisme d’una manera diferent, com es escoltant les vivències d’una persona que el va viure en les seves pròpies carns, enlloc de llegir i prendre apunts. També agrair-li la seva col·laboració al donar-nos les hores de classe per realitzar el treball i el anar-nos guiant a mesura que anàvem fent el treball.
En segon lloc, i també un dels més importants, agrair-li al meu avi, Francisco Javier Francés Arza, la seva col·laboració i el fet de ser una font d’informació tan gran, recordant gairebé a la perfecció totes les dates i tots els fets ocorreguts durant aquella difícil etapa de la seva vida, tot i passar molts anys navegant i no tenir gaire informació en alguns dels apartats a conseqüència d’aquest fet.
Tanmateix, també voldria agrair-li el subministrament de documents primaris a la meva avia, Emilia Canals Santaularia, gràcies als quals he pogut il·lustrar l’explicació del mau avi. Imatges com la del meu rebesavi portant la bandera durant la República o la de la carta censurada valen, per mi, el seu pes en or.
Així, moltes gràcies a tots ja que sense cadascun d’ells el treball no hagués estat possible.
El franquisme Daniel Martínez
Pàgina 3 de 12
Índex
1 – Introducció______________________________________4
2 – El Franquisme
Biografia_______________________________________5
Records de la República___________________________5
La post-guerra___________________________________7
La vida quotidiana________________________________7
L’educació______________________________________9
Els anys 60______________________________________9
Les migracions__________________________________10
Les lluites sindicals, polítiques i catalanistes___________11
La fi del règim___________________________________11
El franquisme Daniel Martínez
Pàgina 4 de 12
Introducció
La persona que he escollit per realitzar l’entrevista ha estat el meu avi Francisco Javier Francés Arza. Té 87 anys i és una de les persones a les que més m’estimo i més respecto ja que als avis se’ls ha de respectar molt i cuidar encara més.
És una persona encantadora, molt agradable amb els demés i que mai té un no per ningú, a part de ser la persona amb més coneixements que mai he conegut.
Va ser un excel·lent Capità de la marina mercant i va estar més de 40 anys navegant, aguantant molt de temps l’enyorança d’estar a terra amb les seves filles i la seva dona, que si que van patir el franquisme d’una manera més directe.
El meu avi té set nets, entre els quals hi estic jo. És molt estimat per tothom i crec que la seva història durant el franquisme és una de les més dures de totes pel fet de ser fill d’un governador civil.
Pel que respecte a la conclusió del treball, crec que ha estat una experiència única e irrepetible per diversos motius, com és el fet d’investigar o conèixer l’ història i les vivències relatades per una persona que va patir el franquisme en les seves pròpies carns, amb tot luxe de detalls. També el conèixer l’ impacte en la gent d’una època tan dura com aquesta és impressionant, pel sol fet de com ho explica el meu avi, amb tant de sentiment i passió.
Tot i que no surti gaire en aquest treball, la meva avia també ha estat part fonamental d’aquest al proporcionar-me tots els documents que he adjuntat al treball (ja que el meu avi té dificultat per trobar-los) i fins i tot li he fet mitja hora d’entrevista, tot i no utilitzar-la en el treball, ja que tenia moltes ganes d’explicar-me coses i a mi m’interessava molt tot el que deia. Per mi és un orgull i un plaer veure com els avis volen explicar-te les seves vivències i els fets que han marcat les seves vides i crec que tots els hauríem d’escoltar.
Per últim, recomanar a tothom que hagi de realitzar aquest treball que ho faci amb ganes i que gaudeixi de fer-lo, tot i semblar molt pesat i llarg, ja que per mi ha estat una experiència única e inoblidable.
El franquisme Daniel Martínez
Pàgina 5 de 12
El franquisme
a)Biografia
El 15 de novembre de 1922 neix, a Logroño, el meu avi Francisco Javier Francés Arza.
El 1940 estudia Batxillerat a l’ Institut de Segona Ensenyança de Logroño.
El 16 de juny de 1943 va aprobar l’examen d’ingrés a L’escola oficial de nàutica de Bilbao, convertint-se anys més tard en mariner mercant.
Als 8 anys de navegar va ser nombrat Capità de la marina mercant i va estar navegant durant 40 anys.
El 16 de juliol de 1959 es va casar amb Emilia Canals Santaularia (13 anys menor que ell) a l’edat de 36 anys.
Van tenir 3 filles anomenades Maria Teresa (ma mare), Maria del Mar i Elisabet.
El 1981 es va jubilar i es va assentar a Cabrils, juntament amb la seva dona i les seves 3 filles.
b)Records de la República
La família Francés es trobava francament bé a causa de la seva condició política ja que ells eren 13 germans fills de Governador Civil durant la República.
Als 13 anys i estudiant a la seva ciutat natal, va esclatar la Guerra Civil el 18 de juny de 1936, una guerra que va ser molt poc afortunada per la seva família (i per la majoria dels ciutadans espanyols) ja que el seu pare, que havia estat governador civil primerament de Vitòria i després de LLeò, va ser capturat i fet presoner a Lleò a casa seva fins el 5 d’agost de 1936, any en el qual se’l van emportar a Salamanca. Després El portador de la bandera és el pare del meu avi.
El franquisme Daniel Martínez
Pàgina 6 de 12
Emilio Francés, el pare del meu avi i
Governador Civil primerament de
Vitòria i després de Lleò.
La mateixa bandera de la fotografía
anterior, però amb la meva avia i el meu
avi com a testificants.
va tornar a LLeò i va ser afusellat pels “nacionals” el dia 21 de novembre de 1936, una setmana després de que el meu avi complís 14 anys. Posteriorment la seva vida va ser difícil per la seva família per haver estat fills d’un governador civil.
El juny de 1937 van venir els nacionals a casa seva a buscar als seus germans grans per emportar-se’ls, però ell i els seus germans eren tan nombrosos (13 germans en total) i alguns d’ells en plena maduresa (34 anys el que més) que es van conformar amb agafar només al germà gran, anomenat Guillermo. Aquest va ser presoner en la presó de Logroño durant els mesos d’agost i setembre de l’any 1937 i després el van alliberar.
Més tard van començar els racionaments. A l’ institut ells eren gairebé perseguits per la seva condició de fills d’un
governador, a més a més afusellat. Els demés alumnes es ficaven amb ells: els hi treien l’entrepà de les mans, els insultaven,... Els professors, en canvi, es preocupaven per ells i pel seu benestar i els tractaven francament bé.
A part del seu pare, també va ser afusellat el marit d’una de les seves germanes (Isabel) sense causa aparent, suposadament per la seva ideologia. A la rereguarda moria molta gent i la vida era difícil.
El franquisme Daniel Martínez
Pàgina 7 de 12
Retrat del meu rebesavi.
El barri en el que vivia meu avi i tota la seva família.
c)La post – guerra
Gairebé no hi havia aliments i són dels pitjors records que té dels anys següents a la guerra (entre 14 i 16 anys).
Al esclatar la guerra, la seva dona va haver de deixar Barcelona per anar-se’n a viure a Cabrils ja que allà estarien més segurs.
El seu germà Emilio va ser cridat per anar al front de guerra i el meu avi va estar a punt d’anar-hi amb només 17 anys. L’Emilio va anar al front de Logroño i més tard al de l’ Ebre amb 20 anys. A casa seva tots estaven preocupats per ell i per el transcurs de la guerra.
d)La vida quotidiana
El dia a dia pel meu avi va ser terrible. No és que la gent anés en contra de la família Francès, però sobretot al començar la guerra i el franquisme, la gent es ficava obertament amb ells. Temps després les coses es van normalitzar més o menys.
El racionament del menjar es basava en el pa i poc més i els records que té el meu avi són de passar molta gana, i no
El franquisme Daniel Martínez
Pàgina 8 de 12
Carta (fotografia de dalt i de baix) la qual va ser
revisada per La Censura.
La meva àvia afirma que varies línies estaven tatxades.
només ell, sinó també tots els seus germans.
Durant les seves hores d’oci, s’entretenien entre ells ja que no sortien gaire de casa. Un cop que va haver-hi una desfilada militar a Logroño, el meu avi acabava de sortir de l’ Institut i estaven parlant els germans entre ells, en això que se’ls hi va apropar el cap del batalló i els hi va dir que “es posessin firmes, que estava passant l’exèrcit.” Moltes d’aquestes anècdotes es van repetir successivament dia a dia durant tot el franquisme.
En quant a la dona, no va haver-hi una gran diferència amb lo que els hi passava als homes i a elles en quant al patiment (els afusellaments eren iguals per tots).
Els diaris no s’atrevien a publicar certes coses, i fins i tot hi havien articles sencers tatxats i
molts altres no arribaven a publicar-se. Hi havia també bastantes obres de teatre i de cine de censurades i fins i tot, si volies obtenir certs llibres, els havies d’anar a comprar a Andorra. Molta gent s’anava a altres països (com França) a comprar productes
que aquí estaven prohibits.
El franquisme Daniel Martínez
Pàgina 9 de 12
Document que acredita al meu avi com a mariner.
El meu avi es va veure obligat a jubilar-se abans del que ell desitjava ja que es presentava constantment a unes oposicions per treballar com a pràctic de port (ofici que consisteix en dirigir les maniobres dels vaixells que atraquen al port) i, a causa de la seva condició de persona non-grata, el govern de Franco no va permetre que treballés en aquest ofici.
e)L’educació
Dels anys de l’escola, el que recorda el meu avi es que per la seva condició de ser fills d’un governador civil, els demés companys els tractaven molt malament i només els professors els defensaven i els tractaven bé.
El meu avi va acabar el 7è curs de Batxillerat en l’any 1939 i posteriorment va anar a la universitat de Bilbao a estudiar nàutica.
Les universitats (pel que fa a la referent a la nàutica) estaven molt ben equipades.
Cap als anys 50, es va examinar de pilot de vaixell i, més tard, de capità de la marina mercant, càrrec que va mantenir fins a jubilar-se, 40 anys més tard.
f)Els anys 60
L’any 1959 el meu avi es va casar amb la que seria la meva àvia, Emilia Canals Santaularia.
Segons el meu avi, els anys 60 van ser una miqueta millors ja que s’havien obert infinitat de tendes i els racionaments del menjar ja no eren tan durs com abans. Les atrocitats de la guerra ja havien passat però la gent ho recordava amb millor o pitjor fortuna.
El franquisme Daniel Martínez
Pàgina 10 de 12
Un Hidroala, el vaixell més ràpid d’aquells
temps i que va ser capitanejat pel meu avi.
Tenia 3 patins els quals lliscaven per sobre
de l’aigua i feien que no hi hagués
resistència per part d’aquesta.
També van ser molt interessants pel que fa als avenços tecnològics i la marina no n’és una excepció d’aquests. Els vaixells van passar d’anar a 10 milles (cada milla són 1852 metres) per hora,uns 20 km/hora, a aconseguir un rècord mundial en velocitat. Aquest rècord mundial el va aconseguir el meu avi l’any 1963 gràcies a un vaixell anomenat Hidroala, construït per una empresa espanyola, i que era capaç d’agafar velocitats de 30 nusos (uns 60 km/hora), convertint al meu avi en el mariner més ràpid del món. Però el projecte no va prosperar i només va realitzar uns pocs viatges més i com a exhibició.
Més tard uns enginyers americans van crear un altre Hidroala el qual, construït als artillers d’ Hamburg, ar ribava a una velocitat rècord de 98,7
nusos (prop de 100 km/hora) en proves. Aquest vaixell va ser anomenat el “Corsario Negro” i era capitanejat pel meu avi per realitzar trajectes entre les Illes Canàries. Va estar en funcionament durant 4 mesos i, després de patir una averia en el seu funcionament, van haver de deixar-lo als americans i no va tornar a navegar mai més.
El 1 de novembre de 1969, el meu avi va sortir del port de Barcelona i el 2 de novembre de 1970 va tornar, és a dir, que es va estar 1 any i 1 dia navegant en el mar i sense poder veure a les seves filles (d’ entre 15 i 20 anys) i a la seva dona.
El franquisme Daniel Martínez
Pàgina 11 de 12
La mort de Franco suposava un
alliberament per la majoria de gent.
g)Les migracions
El meu avi no em pot aportar cap informació sobre les migracions que es van produir durant l’època franquista ja que ell es trobava constantment navegant i no podia apreciar aquests canvis. Tampoc ho pot fer sobre la castellanització de la gent ja que ell sempre ha viscut en llocs de parla castellana.
h)Les lluites sindicals, polítiques i catalanistes
En aquest tema el meu avi no té res a dir ja que tota la seva vida ha estat totalment apolític i fins i tot en el vaixells on navegava no parlaven de política per tal de no enfrontar als mariners entre ells depenent de la ideologia de cadascun. Semblava com si estigués prohibit parlar de política a bord. Però si que recorda que la seva dona li parlava de política i que mentres navegava li va dir que la gent podia votar la Constitució, que es va legalitzar el Partit Comunista (fet que semblava impossible),...
i)La fi del règim
Hi havia moltes persones que no volien que Franco morís ja que vivien molt bé, però la gran majoria d’espanyols si que ho desitjaven.
Com a anècdota, el meu avi recorda que van aparèixer una gran quantitat d’acudits referents a Franco i a la seva mort. També recorda que abans de la mort de Franco, quan ja es trobava a punt de morir, la gent anava a comprar doble per por del que pogués passar. Molta gent, però, tenia ampolles de cava per celebrar la mort d’aquest.
En el moment de la mort d’aquest, el meu avi es trobava navegant per la part del nord del Mediterrani. Al rebre la noticia, tothom en el vaixell es va alegrar molt ja que pensaven que aleshores vindrien temps
El franquisme Daniel Martínez
Pàgina 12 de 12
Si hi ha un moment recordat en la història d’Espanya, és el que troben plasmat
en la imatge de sobre. Carlos Arias Navarro, aleshores president del Gobierno,
anuncia per televisió, molt consternat, la mort de Franco el 20 de novembre de
1975.
molt millors i així va ser. Després de la mort de Franco, el meu avi recorda que es van produir unes eleccions lliures, entre altres fets.