el franquisme. 1.- el sistema franquista

EL FRANQUISME.1.- El sistema franquista

La derrota de la República el 1939 va significar la fi de l’experiència democràtica i la implantació d’un règim militar dictatorial i d’ideologia ultraconservadora.

Per parlar de la ideologia del règim hi ha dos interpretacions:

a.- El règim franquista estaria clarament dintre dels models feixistes instal·lats a Europa en els anys 30

Signes externs+partit únic (Falange)+importància de l’exèrcit (garant de l’ordre i dels valors del nou estat)m


b.- Una segona interpretació. Considera el règim com una dictadura militar (distància el règim dels feixismes respecte a la forma d’assolir el poder).

Els feixistes utilitzaven el sistema democràtic per a consolidar-se cosa que no va fer Franco i a més diferència respecte al grau de col·laboració de l’església que no van tenir els règim italià ni alemany.


Les característiques del règim franquista

El franquisme és un sistema polític reaccionari caracteritzat per:

1.- Caràcter antiliberal i totalitari.

Nega els drets individuals dels ciutadans i la divisió de poders.

Del feixisme italià adoptà el fet que el cap de l’Estat (Caudillo) tingués la sobirania nacional (per la gràcia de Déu) i del que emanaven tots els poders.


2.- Anticomunisme.

El comunisme era identificat amb qualsevol moviment d’esquerres o democràtic.

El franquisme mantenia la classe treballadora sense mitjans autònoms de defensa. Mantenia els poders econòmics tradicionals

La vaga fou considerada motiu de traïció a la pàtria (els dirigents sindicals podien ser condemnats per rebel·lió.

El franquisme seguí el model laboral italià. Es van crear els SINDICATS VERTICALS on confluïen els interessos dels patrons i dels obrers.


3.- Es va constituir un ÚNIC PARTIT OFICIAL.

El partit únic serà la Falange Tradicionalista y dels JONS.

El partit controlava la vida familiar, municipal i provincial. Així es van desenvolupar diferents grups:

- Secció femenina

- Front de joventut

- Auxili social

Aquestes organitzacions pretenien uniformar la població amb la ideologia pròpia del règim.


4.- Aferrissada defensa del CATOLICISME.

L’Església va ser la primera eina legitimadora del règim. Tots els actes civils (inauguracions) i militars estaven presidits per símbols i personatges relacionats amb l’església.

Les escoles, instituts, etc... impartien la doctrina catòlica com a assignatura obligatòria.

Des de 1939 el matrimoni eclesiàstic fou l’únic vàlid.

La jerarquia eclesiàstica estava representada en els òrgans polítics i exercia censura dels espectacles, llibres, etc...

L’església comptava amb pressupostos de l’Estat tenien representació en els òrgans legislatius. També exercia la censura.

EL FRANQUISME.2.- Els pilars del règim

Com a pilars del règim destaquen:

- EXÈRCIT

- FALANGE

- ESGLÉSIA CATÒLICA

- MONÀRQUICS


A.- EXERCIT

Era el fonament del règim.

Participava en la vida política (consells de ministres i Corts).

Gaudia d’un gran prestigi social i disposava de beneficis econòmics (cases, residències d’estiu, economats, escoles, etc…)

L’exèrcit era un grup molt tancat i identificats amb Franco.

Van tenir funcions de defensa de l’ordre públic (policia)


B.- FALANGE

Va augmentar els seus efectius durant la guerra civil. Tindrà el seu moment d’inflexió tras la derrota feixista de la Segona Guerra Mundial.

S’establirà una divisió entre els anomenats camisas viejas (representants dels primers seguidors de J.A.Primo de Rivera) i els camisas nuevas (nous incorporats a la Falange)

També va ser fonamental en el règim: subministrava polítics nacionals, provincials, locals i funcionaris.

La Falange influí d’una manera decisiva en el control dels sindicats verticals i en els òrgans legisladors (Corts orgàniques).

També va servir com a element de propaganda i agitació del règim


C.- ESGLÉSIA CATÒLICA

Va ser la principal institució legitimadora del règim.

L’església comptava amb llocs a les Corts franquistes i era hegemònica a l’ensenyament mitjà.

Lligades a l’església estava l’Asociació Catòlica Nacional de Propaganda (associació de seglars que defensaven els interessos tradicionalistes-van fo.rmar part de la CEDA)

L’altra organització era l’OPUS DEI (Congregació creada per Monsenyor Escrivá de Balaguer). Va tenir un paper important dintre de la universitat.


D.- ELS MONÀRQUICS

Eren la trama civil que impulsà la rebel·lió de 1936. Era un grup heterogeni format per banquers, terratinents i van donar suport incondicional a Franco durant la guerra.

Finalitzada la guerra van pressionar a Franco per a que orientés el model cap a la monarquia, cosa que farà Franco el 1947 quan declarà Espanya com un regne però on ell era el regent perpetu i on es reservava la designació del futur rei.

EL FRANQUISME.3.- Etapes del franquisme

Podem dividir el franquisme en 3 etapes:

3.1.- El primer franquisme: l’etapa autàrquica (1939-1959)

3.2.- El “desarrollisme” franquista (1959-1973)

3.3.- La descomposició del règim (1973-1975)


3.1.- L’etapa autàrquica (1939-1959).

El primer franquisme abraça 20 anys i està marcat per les conseqüències de la guerra civil:

- Repressió (divisió entre vençedors i vençuts)

- Ruïna econòmica que es començarà a redreçar a partir de 1951.

- Aïllament internacional tras la Segona Guerra Mundial.



El concepte d’autarquia fa referència a una política econòmica que preveïa l’autosuficiència econòmica (no hi havien matèries primeres –petroli, cautxú, pasta de paper-).

Dos causes provocaren aquesta autarquia:

- L’estat franquista s’havia alineat ideològicament amb les potències de l’eix. Al ser derrotades Espanya quedarà aillada.

- El pais es tanca sobre sí mateix. Es comença a construir un estil de vida marcat per la religió i per conceptes com l’ordre, respecte, jerarquia…


3.1.- L’etapa autàrquica (1939-1959)

Dintre de la primera etapa del franquisme podem distingir tres subetapes:

a.- La primera, es perllonga de 1939 a 1945 (des de l’acabament de la Guerra Civil fins a l’acabament de la Segona Guerra Mundial.

Serà un període sota la influència política dels feixismes alemanys i italià.

Es portarà a terme una forta repressió contra els partits i sindicats vençuts a la guerra. També contra les cultures nacionals de Catalunya i el País Basc.



b.- La segona subetapa comprèn els anys 1945-1951.

Aquest serà un període de fortes dificultats per al règim per la fi de la Segona Guerra Mundial i al desaparició dels feixismes.

Això comportarà l’aillacionisme polític i la marginació d’Espanya de tots els organismes internacionals (Espanya no fou admesa a l’ONU).

Al mateix temps hi haurà a Espanya una forta acció guerrillera contra el règim i un greu estancament econòmic.



c.- Finalment entre 1951 i 1959, és un període de certa obertura a l’exterior aprofitant la cojuntura de la guerra freda.

S’aconsegueix un cert reconeixement internacional (tornada d’ambaixadors i entrada a l’ONU) gràcies al context internacional de guerra freda.

A l’hora s’aconsegueix una certa obertura interior i una certa reactivació econòmica gràcies a l’ajuda americana (Plan Marshall)



SUBETAPES



3.1.1.- El període de postguerra (1939-1945).

És aquest el període de construcció del nou règim

(segons les característiques vistes al començament del tema).

L’estructura política es va anar creant poc a poc.

No hi havia divisió de poders. El poder legislatiu estava en mans de les CORTS ESPANYOLES



3.1.1.- El període de posguerra (1939-1945).

El poder executiu (el govern) encara era controlat més directament per Franco:

Presidia les reunions del govern.

Nomenava i destituïa els ministres sense consultar a ningú.

El poder judicial. També estava en mans de Franco ja que triava als membres del Tribunal Suprem que era el màxim organisme judicial.



3.1.1.- El període de posguerra (1939-1945).

CORTSElaboració de lleis

sotmeses a la sanció final del cap de l’Estat

FRANCISCO FRANCO

Cap de l’Estat (només ha de respondre davant Déu i la Història)

També és Cap de l’Exèrcit (Generalísimo)També és cap del partit únic (FET y de los JONS)

També era el Cap del govern

Cap de govern

Nomena els ministres

Cap nacional del Movimiento

Nomena els secretaris del Movimiento

Generalísimo de los ejércitos

Nomena els alts càrrecs militars

FRENTE DE JUVENTUDES

DELEGACIÓN NACIONAL DE

DEPORTES

SECCION FEMENINA

CENTRAL NACIONAL

SINDICALISTAALTRES




A.- ELS GOVERNS durant aquest període són denominats GOVERNS BLAUS (l’etapa de 1939 a 1942 especialment, és denominada etapa blava).

Estan caracteritzats per la preponderància de l’exèrcit i de la Falange. Durant aquests governs era present a l’estat espanyol de manera ostentosa la simbologia feixista (camises blaves, iugo, fletxes…

El primer govern franquista es formà a l’agost de 1939 i amb lleugers retocs es va mantenir fins 1945. Destaquen les figures de Yagüe (Ministre d’Aviació) i Serrano Suñer (Ministre Governació)




B.- L’OBRA POLÍTICA

La negativa de Franco envers la democràcia liberal li va fer renunciar a crear un cos legilslatiu que semblés una constitució. Per contra va anar publicant Leyes Fundamentales en les que es van definir els principis antidemocràtics del règim. En aquest període destaquen:

1.-Llei de bases de l’organització sindical. Estableix que empresaris i treballadors s’integrarien en una única organització sindical (Organització Sindical Espanyola –coneguda popularment com a Sindicat Vertical). L’afiliació era obligatòria i estava controlada per la Falange




2.- Llei constitutiva de les Corts (17/7/1942).

Establia les corts franquistes com a òrgan de preparació i elaboració de les lleis.

La sanció de les lleis les feia el Cap de l’Estat que podia vetar-les i retornar-les.

Estava composta per:

-Membres nats, que eren els ministres, consellers nacionals FET, alcaldes de les capitals de província, etc…

- 50 procuradors nomenats directament per Franco.

- Membres electes dintre dels representants municipals.

Les Corts eren anomenades “poder ressonador” pels aplaudiments a les propostes del Dictador.

Aquest sistema era anomenat democràcia orgànica en contraposició al sistema democràtic liberal.




3.- Fuero de los españoles (14/7/1945)

Va ser un intent del règim de readaptar-se a les noves circunstàncies un cop acabada la Segona Guerra Mundial i rentar la cara del règim.

Era un hipotètica carta de drets fonamentals ( dret a l’educació, igualtat davant la llei, dret al treball, l’exercici dels drets d’expressió…) però realment estaven reconeguts si no anaven en contra del règim franquista.

A més el Fuero imposava un seguit de deures entre els que hi havia la lleialtat al cap de l’Estat




C.- PROBLEMES

Durant aquest període hi haurà certs enfrontaments entre falangistes (que cada vegada agafaven més poder dintre del govern) i monàrquics (que pretenien la restauració d’un sistema conservador).

Aquesta rivalitat va tenir la seva major expressió en l’atemptat amb bomba (16/8/1942) al santuari de la Mare de Déu de Begonya a Bilbao efectuat per un falangista contra el general Varela (monàrquic).

Franco destituirà a Varela i Serrano Suñer, passant al càrrec el general Jordana




D.- POLÍTICA EXTERIOR

A nivell internacional el govern en aquest període estarà entre la neutralitat i la no beligerància.

En esclatar la Guerra Espanya es mostrarà neutral, però l’entrada en la guerra d’Itàlia i la ràpida ocupació de França per part dels alemanys (semblava que guanyarien ràpidament la guerra) va fer que se passés a la condició de pais no beligerant (concepte que admetia la vinculació a un bàndol)

Per exemple, Espanya va facilitar avituallament als submarins alemanys en els nostres ports




Fins i tot Espanya va estar a punt d’entrar en el conflicte (van demanar als alemanys armament, aliments, Gibraltar i territoris al nord d’Àfrica però aquests no van accedir (encontre de Franco i Hitler en Hendaia.

Un altre exemple de colaboracionisme va ser la participació de voluntaris espanyols (División Azul) en la invasió de la URSS per part de tropes alemanyes.

L’evolució de la guerra (especialment quan al 1943 tropes aliades entren a Itàlia) farà que Espanya torni a l’estatut de país neutral.

Encara així, fins el final del conflicte Espanya subministrarà mineral als alemanys.




E.- ECONOMIA

Durant aquest període i el posterior l’economia està marcada per l’autarquisme.

L’autarquisme econòmic es basava en l’aillacionisme internacional dels mercats espanyols i en un intervencionisme estatal sobre el sistema econòmic. L’aillacionisme exterior va ser obligat ja que Espanya va restar pràcticament al marge del Pla Marshall.

L’objectiu final d’aquesta política era augmentar la producció agrícola i industrial per aconseguir l’autouficiència.




L’autosuficiència no va poder ser completa ja que Espanya es va veure obligada a importar productes de primera necessitat com blat, petroli, cotó i també va exportar productes com el wolframio.

Per promoure l’autosuficiència econòmica, des del govern es va promulgar la Llei d’Ordenació i Defensa de la Indústria Nacional (1939) que prohibia les inversions estranjeres a Espanya




El control econòmic de l’Estat es va establir a partir d’una política intervencionista. Mesures:

a.- Fuero del Trabajo 1938. Inspirat en la Carta del Treball italiana era una declaració hipotètica dels drets dels treballadors i de les obligacions de les empreses.

Parlava del sindicalisme, que era vertical i únic i els seus dirigents estava reservada a membres de la FET




b.- Creació de l’Institut Nacional d’Indústria (INI) el 1941.

S’encarregava d’efectuar inversions en sectors estratègics o en aquells on no arribés la iniciativa privada.

Va participar en transport (Ibèria), sector siderúrgic (Ensidesa) o elèctric (Endesa)

c.- Creació d’empreses públiques. Per exemple RENFE (1941), davant la incapacitat del sector privat de reparar i mantenir les infraestructures ferroviàries.




El sistema autàrquic va provocar una gran escassetat de productes bàsics. Això va provocar:

- Aparició de cartillas de racionamiento per adquirir productes de primera necessitat –pa, sabó, oli,etc…-

- Aparició d’un mercat negre (estraperlo) dels productes intervinguts per l’Administració



3.1.2.- Aïllacionisme i autarquia (1945-1951).

El final del conflicte (II Guerra Mundial) comportà:

- Assetjament interior, ja que els monàrquics sota la figura de Joan de Borbó s’intentaven organitzar per fer oposició al règim.

- Assetjament internacional:

a.- Al gener de 1946 una nota oficial dels governs de França, Gran Bretanya i EEUU rebutjaven la legitimitat del règim.

b.- Espanya no participarà del Pla Marshall

c.- Això serà encara més important quan al desembre de 1946 la ONU condemnarà el règim i recomanarà la retirada de tots els ambaixadors de Madrid.




A.- ELS GOVERNS

La novetat dels governs va ser la incorporació de membres d’Acció Catòlica (Martín Artajo-ministre d’Afers exteriors) i l’absència de monàrquics.

La Falange va mantenir encara el seu protagonisme.

B.- L’OBRA POLÍTICA

Principalment va ser:

L’aprovació de la Llei de referèndum de l’any 1945

Tenia l’objectiu de donar l’aparença de representativitat i participació dels ciutadans. Es podia recórrer a votació directa (més grans de 21 anys) quan la transcendència ho demanés.




Llei electoral de 1946.

Mantenia eleccions corporatives indirectes i controlades però admetia representació sindical més activa.

Llei de successió de 1947.

Mitjançant aquesta llei es considerava Espanya com un regne. El comandament de l’Estat corresponia al Caudillo.

Al Caudillo li era reservada la capacitat de nomenar al seu successor. El candidat havia de tenir més de 30 anys i havia de jurar les lleis del movimiento.

Es creava el Consell del Regne òrgan amb funcions d’assessorament.



3.1.3.- Aperturisme (1951-1959).

Període marcat pel desenvolupament, a nivell internacional, de la guerra freda.

Guerra freda: van desenvolupar una estratègia que comença als anys 1948-1949 i enfrontava els dos blocs (liberal capitalista liderat per USA i el socialista liderat per la Unió Soviètica).

Els USA van fer aliances amb diferents països, fins i tot aquells que no tenien règims democràtics per por que un canvi polític portés cap al comunisme.

L'anticomunisme de Franco va afavorir la situació

Gràcies a aquesta situació el règim franquista tindrà l'ocasió de sortir de l'aïllament internacional.



3.1.3.- Aperturisme (1951-1959).

A.- EL GOVERN

El 1951 es configura un nou govern on serà ministre de la Presidència LUIS CARRERO BLANCO.

Altre figura important serà el liberal Ruíz Giménez com a ministre d'Educació



3.1.3.- Aperturisme (1951-1959).

B.- L'OBRA POLÍTICA.

Relacionada amb el context internacional d'aperturisme. Destaca:

A.- Pacte de Madrid (acords de col·laboració amb els Estats Units) de 1953.

Abans (1950) l'ONU va annular la condemna al règim franquista.

Els acords de 1953 van significar l'ajuda econòmica americana de 1688 milions de dòlars a canvi de cedir bases militars en territori espanyol. Així USA va fer un desplegament estratègic a Europa i fins i tot va enmagatzemar bombes atòmiques.



3.1.3.- Aperturisme (1951-1959).

B.- Concordat amb el Vaticà. Signat amb anterioritat al Pacte de Madrid. Substituia el que es va signar l'any 1941.

El signen el Papa Pius XII i Martín Artajo (ministre d'Afers Exteriors).

Les principals característiques:

Mantenia la confessionalitat catòlica de l'EstatGarantia la presència de les autoritats catòliques en les institucions franquistes.Establia les exempcions fiscals del clergat.Franco participava en l'elecció dels bisbes (dret de presentació)



3.1.3.- Aperturisme (1951-1959).

Cal recordar l'estreta relació de l'església amb el franquisme.

Aquesta relació va dornar lloc a la doctrina del NACIONALCATOLICISME

El nacionalcatolicisme deia que la religió catòlica era la única manera possible d'entendre la vida política tradicional espanyola.

L'estat sufragava les activitats

eclesiàstiques

L'Església tenia un gran protagonisme

en l'ensenyament



3.1.3.- Aperturisme (1951-1959).

Un dels moments on va ser més patent la relació entre el règim i l'església va ser la celebració del

CONGRÈS EUCARÍSTIC INTERNACIONAL

celebrat a Barcelona el 1952



3.1.3.- Aperturisme (1951-1959).

Tornant al concordat, el signen el Papa Pius XII i Martín Artajo (ministre d'Afers Exteriors).

Les principals característiques:

•Mantenia la confessionalitat catòlica de l'Estat•Garantia la presència de les autoritats catòliques en les institucions franquistes.•Establia les exempcions fiscals del clergat.•Franco participava en l'elecció dels bisbes (dret de presentació)



3.1.3.- Aperturisme (1951-1959).

C.- RETIRADA DELS TERRITORIS DEL MARROC.

Això va ser l'any 1956 després que França acceptés la independència del Marroc.

Mohamed V serà reconegut com a rei del Marroc



3.1.3.- Aperturisme (1951-1959).

C.- PROBLEMES

Els problemes seran de caràcter intern. Destaca:

El problema entre falangistes i estudiants de la Universitat de Madrid que estaven en contra del monopoli de representació del SEU (el falagista Sindicato de Estudiantes Universitarios).

Els estudiants van crear un congrés nacional d'Estuadiants (1956) gràcies al clima més obert creat pel ministre Ruiz Giménez.

Es van crear grans disturbis que acabaran amb un falangista ferit de bala. Franco destituirà al ministre, farà detencions i anul·larà garanties



3.1.4.- ELS PROBLEMES GENERALS DE L'ETAPA AUTÀRQUICA.

1.- Repressió.

Recordem que el franquisme era el resultat d'una victòria en una guerra civil.

Acabat el conflicte es va desfermar una duríssima repressió sobre els vençuts.

Execucions, camps de treball, judicis sumaríssims.

El 1939 es va promulgar la Ley de Responsabilidades Políticas que deixava fora de la legalitat persones que havien participat en l'etapa republicana




1.- Repressió.

Per aquest motiu seran afusellades 30.000 persones i més de 250.000 seran ficades en camps de treball.

La repressió també va afectar al món laboral. Els treballadors havien de demostrar la seva adhesió al règim per no perdre la feina.

El 1940 es va promulgar la Ley de Represión de la Masoneria y el Comunismo




1.- Repressió.

La repressió va crear un clima de terror, ja que el govern afavoria les denúnices. D'altra banda, qui estava amenaçat buscava avals de persones ben vistes pel règim per intentar salvar-se

Les relacions personals es barrejaven amb motivacions polítiques i podien salvar o condemnar a una persona.




1.- Repressió

La repressió també va afectar els moviments culturals i activitats recreatives.

Per exemple, s'obligava a cantar l'himne falangista (el Cara al Sol) a l'inici de les sessions de cinema.




2.- L'exili.

La majoria dels exiliats van fugir cap a França pels Pirineus al començament de 1939.

Van fugir més de 100.000 persones, la majoria dirigents polítics, però també personalitats del món cultural, científic, etc...

Destaquen: Manuel Azaña, Lluís Companys, Pablo Picasso, Antonio Machado, Sánchez-Albornoz.




2.- L'exili.

La sort dels exiliats va estar marcada per l'esclat de la II Guerra Mundial i l'ocupació nazi de territori francès. Això va fer que fugíssin cap a Amèrica a països de llengua castellana (Mèxic,, Argentina, Xile, Veneçuela).

Alguns exiliats van participar en la II Guerra Mundial i d'altres van caure pressoners amb camps de concentració nazis (Mauthausen, Dachau, Treblinka)

Van morir més de 7000 republicans espanyols




2.- L'exili.

Els exiliats es van organitzar, però van estar dividits. Tots esperaven que Franco cauria (especialment a partir de les derrotes alemanyes).

Alguns esperaven poder retornar la monarquia constitucional. Tras la mort d'Alfons XIII el successor legítim serà el seu fill Juan de Borbón.

Els republicans es van organitzar per reconstruir les institucions republicanes en l'exili. Es crearà un govern republicà a l'exili presidit per José Giral El mateix passarà amb els governs de Catalunya i el Pais Basc




3.- L'oposició.

En el 1939 l'oposició estava desarticulada a l'interior.

Els grups d'oposició principals:

a.- MONÀRQUICS: aglutinats al voltant de Juan de Borbón. El 19 de març de 1945 (davant la fi de la Guerra) publicà el manifest de Lausana on demanava a Franco la renúnica al poder i establir una monarquia.

Franco respondrà amb l'expulsió dels ministres monàrquics.

Posteriorment Juan de Borbón s'entrevistarà amb Franco (1948) i decidirà la formació en Espanya del príncep Juan Carlos




3.- L'oposició.

b.- El PCE. Va començar amb una estratègia de guerrilles. Va crear la Unión Nacional que controlava els àmbits polítics i militars.

L'any 1944 van fer un intent guerriller d'incursió a Espanya des de França (per la Vall d'Aran), cosa que no van aconseguir.

Durant els anys 1945 i 1946 se succeiren les accions guerrilleres que terminaran el 1948. S'ocuparan de reorganitzar el partit a l'interior.




3.- L'oposició .

c.- El PSOE. Es va centrar en al reconstrucció del partit.

El partit a la clandestinitat el presidirà Indalecio Prieto que intentarà un pacte amb els monàrquics (amb Gil Robles) a San Juan de Luz.

L'entrevista de Juan de Borbón amb Franco va trencar aquesta possibilitat i Prieto va dimitir.

Durant els primers anys de la dictadura el PSOE es distancià dels comunistes i perdrà importància



3.1.5.- EL FRANQUISME A CATALUNYA.

Va significar un gran retrocés.

Quan les tropes franquistes van entrar per Lleida (abril 1938) Franco es va afanyar a abolir l’estatut d’autonomia de 1932.

Quan va entrar a Barcelona el gener de 1939 va establir un règim especial d’ocupació en mans dels militars.

El president de la Generalitat, Lluís Companys, va ser detingut il·legalment a França (per la Gestapo) i lliurat a policies espanyols que el portaran a Madrid on serà torturat.

A Barcelona es celebrarà un judici on serà condemnat a mort (15d’octubre de 1945 al Castell de Montjuïc)




Les principals actuacions franquistes contra Catalunya:

- Prohibició de l’ús de la llengua catalana (es van esborrar tots els rètols, símbols i senyals que podien recordar a la Generalitat)

També es va prohibir l’ús del català a l’escola, premsa i fins i tot en els noms de pila.

- Repressió política, que va costar la vida a més 4000 catalans (sobretot d’Esquerra Republicana de Catalunya i de la CNT) Les presons es van omplir de catalans acusats de rojos i separatistes.




- Repressió de l’associacionisme. Es va prohibir (com a Espanya) qualsevol tipus d’entitat que poguessin ser considerades d’esquerres.

També es van il·legalitzar moltes associacions acusades de tenir ideologia catalanista, com els ateneus populars, corals, etc…




Davant el franquisme es va organitzar una resistència que podem classificar en:

a.- Resistència cultural.

b.- Resistència política i sindical




a.- Resistència cultural.

Sorgida com a conseqüència de a la gran hostilitat a la llengua i cultura catalana.

Es van organitzar activitats clandestines com ara les classes dels estudis Universitaris Catalans o les sessions d’estudi i debat promogudes pel grup Miramar

(dirigit per Maurici Serrahima)

D’aquest impuls sorgiran iniciatives com al revista Ariel (1946)




D’altra banda, al final dels 40 apareixeran nous moviments amb l’intenció de difondre la cultura catalana legalment

-Grup avanguardista Dau al Set (1948) on estava Antoni Tàpies

-La Coral Sant Jordi (1951)




b.- Resistència Política.

El franquisme va il·legalitzar tots els partits polítics que havien tingut protagonisme durant la República.

Esquerra Republicana va tenir moltes dificultats per reorgabitzar-se des de la calndeestinitat.

Van sorgir grups nous com el Front Nacional de Catalunya.

El PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) es va confirmar com a partit comunista.




Els socialistes crearan el Moviment Socialista de Catalunya.

També es formaran plataformes polítiques (agrupació de partits)

Consell Nacional de la Democràcia Catalana

(agrupava a tots els partits menys al PSUC)

A mitjans dels anys 50 va aparèixer una petita organització qe agrupava el catalanisme catòlic (Catalans Cristians, Catòlics Catalans, etc…) liderats per Jordi Pujol.




A nivel sindical el protagonisme el tenia la CNT que es va reorganitzar en la clandestinitat. L’acció policial va desmantelar l’organització el 1947.

Oposició armada

Paral·lelament als moviments polítics en la clandestinitat destaca una oposició armada protagonitzada pels:

MAQUIS

També coneguts com GUERRILLERS ESPANYOLS. Van ser el conjunt de

moviments guerrillers antifeixistes de resistència en Espanya.

Estaven formats per excombatents reoublicansSituats en territori francès




Els maquis van tenir la seva força principal de 1945 a 1951.

En un principi es van integrar com a resistència francesa contra els nazis, i tras la retirada d'aquests de territori francès van orientar la seva lluita contra el règim franquista.

Actuaven principalment a les serralades dels Pirineus i del Pre-Pirineu (Prades, Montsant).

Van intentar una acció armada ocupant un territori on proclamar la República en territori espanyol.




Al final del mes de setembre es va fer l'OPERACIÓ RECONQUESTA que pretenia entrar i conquerir la Vall d'Aran.

Allà organitzar un govern provissional (Presidit per Juan Negrín) que pogués negociar amb les països aliats (que ja s'estaven desfent dels nazis).

La contraofensiva de Franco va ser fulgurant i no van aconseguir arribar a Viella (on estava el general Moscardó). Al novembre de 1944 van fugir i aquesta operació fracassarà.

La lluita armada continuarà dirigida per membres de la CNT, però abandonaran el medi rural i es centrarà en el sabotatge a fàbriques, etc... Les detencions dels seus membres seran nombroses.




L'esdeveniment més significatiu (va ser massiu) va ser la VAGA DE TRAMVIES de Barcelona de 1951.

Pel març de 1951 van pujar la tarifa dels ramvies de Barcelona (i a Madrid es van mantenir). Això provocarà la indignació popular.

– La gent va anar a peu a la feina i molts tramvies es van apedregar. El govern va annul·là la pujada però la gent va fer vaga el 12 de març per demanar la llibertat dels detinguts i reclamar millores salarials.

L'èxit d'aquesta vaga va donar confiança als opositors al règim.

el franquisme. 1.- el sistema franquista

Documents