El dret d'autodeterminaci de les nacions

Nikolaj Lenin

Captol vuit: L'utpic Karl Marx i la pragmtica Rosa Luxemburg

En dir que la independncia polonesa s una utopia i repetir-ho ad nauseam, Rosa

Luxemburg exclamar irnicament: Per qu no recollir la reivindicaci de la independncia

d'Irlanda?

La pragmtica Rosa Luxemburg evidentment no coneix quina era l'actitud de Marx vers la

independncia irlandesa. Paga la pena mentre ens hi endinsem, mostra com s'analitz una

reinvindaci concreta d'independncia nacional des d'un punt de vista genunament marxista, i no

oportunista.

Era costum de Marx sondejar els seus coneguts socialistes, com en deia, per provar-ne la

inteligncia i la fermesa de llurs conviccions. Desprs de conixer Lopatin, Marx escrigu a Engels

el 5 de juliol del 1870, on hi donava una opini plena d'elogis del jove socialista rus alhora que en

deia:

"Polnia s el seu punt feble. Sobre aquest punt parla de manera molt semblant a com ho fa

un angls diguem-ne, un cartista angls de la vella escola sobre Irlanda".

Marx posa en dubte un socialista que pertany a una naci opressora per la seva actitud vers la

naci oprimida i tot d'una revela un defecte com als socialistes de les nacions dominants

(l'anglesa i la russa): el fet de no entendre llurs deures socialistes vers les nacions sotmeses, la

repetici que fan dels prejudicis adquirits de la burgesia de la naci dominant.

Abans d'entrar en les valoracions positives de Marx sobre Irlanda, cal que assenyalem en

general que l'actitud de Marx i Engels era estrictament crtica, i que en reconeixien que la

importncia estava condicionada histricament. Aix, Engels escrigu a Marx el 23 de maig del

1851, per dir-li que l'estudi de la histria el portava a treure conclusions pessimistes del cas de

Polnia, i que la importncia d'aquest seria provisional tan sols fins que no hi hagus una

revoluci agrria a Rssia. El paper dels polonesos en la histria era el de cap calents. I hom no

pot assenyalar ni un sol exemple on Polnia haja representat amb succs el progrs, ni tan sols

respecte de Rssia, o on haja fer res d'importncia histrica. Rssia cont ms civilitzaci,

educaci, indstria i burgesia que la Polnia de la noblesa indolent. Qu son Warszawa i

Krakaw en relaci a Sankt Petersburg, Moskva i Odessa! Engels no tenia cap mena de fe en l'xit

de les insurreccions de la noblesa polonesa.

Per totes aquestes reflexions, que mostren la profunda mirada del geni, de cap forma fa que

Engels i Marx no tracten el moviment polons amb la simpatia ms fonda i ardent dotze anys ms

tard, quan Rssia encara dormia i Polnia es desvetllava.

Quan elaboraven el seu crida a la Internacional del 1864, Marx escrigu a Engels (el 4 de

novembre del 1864) que havia de combatre el nacionalisme de Mazzini, i acab amb: en la

mesura que es parla de poltica internacional en la crida, parl de pasos, no de nacionalitat, i

censur Rssia, no les minores gentium [les nacions menors]. Marx no tenia pas dubte de la

posici subordinada de la qesti nacional respecte de la qesti del treball. Per la seva teoria

s lluny d'ignorar els moviments nacionals com el cel ho est de la terra.

Llavors arrib el 1866. Marx escrigu a Engels sobre el clix proudhoni a Paris que declara

que les nacionalitats sn un absurd, i ataca Bismarck i Garibaldi. Com a polmica contra el

xovinisme llur actuaci s til i raonable. Per com a seguidors de Proudhon (inclosos Lafargue i

Longuet, dos grans amics meus d'all), creuen que tota Europa ha de seure tranquila en llurs

quarters secrets fins que els cavallers francesos abolisquen la pobresa i la ignorncia sn

grotescs (lletra del 7 de juny del 1866).

"Ahir", escrivia Marx el 20 de juny del 1866, hi hagu una discussi en el Consell de la

Internacional sobre la guerra actual... La discussi puj, com era de preveure, amb 'la qesti de

la nacionalitat' en general i l'actitud que calia prendre-hi... Els representants de la 'Jove Frana' (no

obrers) arribaren a l'afirmaci que totes les nacionalitats i dhuc les nacions eren 'prejudicis

antiquats. Estirnerisme proudhonitzat... Tot el mn s'espera mentre els francesos no siguen

madurs per la revoluci social... Els anglesos rieren molt quan vaig comenar el meu discurs quan

vaig dir que el nostre amic Lafargue i els altres, que s'havien lliurat de les nacionalitats, ens havien

parlat en 'francs', s a dir, en una llengua que les nou desenes parts de l'audincia no entenien.

Tamb vaig suggerir que la negaci de les nacionalitats que havia proclamada, l'havia feta, ben

inconscientment, per defensar llur absorci pel model de la naci francesa.

La conclusi que se seguia de tota aquesta crtica de Marx s clara: la classe treballadora ha

d'sser la darrera en fer un fetitx de la qesti nacional, ja que el desenvolupament del capitalisme

no desvetllar totes les nacions a una vida independent. Per lliurar-se'n dels moviments

nacionals de masses un cop han comenat, i refusar de donar suport a all que tenen de

progressi, s en efecte plegar-se als prejudicis nacionalistes, s a dir, reconixer la prpia naci

com a model de naci (o, com afegirem nosaltres, l'nica que posseeix el privilegi exclusiu de

formar un estat).(1)

Per tornem a la qesti d'Irlanda.

La posici de Marx sobre aquesta qesti es veu ms clarament en els segents fragments de

lletres:

"He fet el que he pogut per aconseguir aquesta proclamaci dels obrers anglesos a favor del

fennianisme... Abans creia que la separaci d'Irlanda d'Anglaterra era impossible. Ara crec que s

inevitable, si b desprs de la separaci hi pot haver una federaci. Aix s el que Marx escrivia a

Engels el 2 de novembre del 1867.

En lletra del 30 de novembre del mateix any hi afegia:

"... que n'hem d'aconsellar als obrers anglesos? En la meua opini han de fer del Refs de la

Uni [d'Irlanda amb Anglaterra, s a dir, la separaci d'Irlanda d'Anglaterra] (breument, retornar a

la situaci del 1783, nicament democratitzada i adaptada a les condicions de l'poca). Aquesta

s la unica forma legal i per tant possible per a l'emancipaci irlandesa que pot admetre's en el

programa d'un partit angls. L'experincia ens mostrar desprs que hi pot subsistir una simple

uni personal entre els dos pasos.

"... els irlandesos necessiten:

"1) Autogovern i independncia d'Anglaterra;

"2) Una revoluci agrria..."

Marx hi don una gran importncia a la qesti irlandesa i fu una exposici d'hora i mitja

d'aquest tema al Sindicat d'Obrers Alemanys (lletra del 17 de desembre del 1867).

En una lletra del 20 de novembre del 1868, Engels parl de l'odi vers els irlandesos que es

troba entre els obrers anglesos, i gaireb un any desprs (el 24 d'octubre del 1869), hi torna i

escrigu:

"Il n'y a qu'un pas [tan sols hi ha un pas] d'Irlanda a Rssia... La histria irlandesa mostra com

de malaurat per una naci s haver-ne sotms una altra. Totes les abominacions dels anglesos hi

tenen l'origen entre els irlandesos. Encara m'he d'endinsar en el perode de Cromwell, per n'estic

fora convenut que les coses haurien anat d'una altra forma a Anglaterra, tamb, si no hi hagus

calgut un domini militar sobre Irlanda i la creaci d'una nova aristocrcia.

Assenyalment, de passada, una lletra de Marx a Engels del 18 d'agost del 1869:

"Els obrers polonesos de Poznan han dut una vaga amb xit amb l'ajut de llurs collegues de

Berlin. Aquesta lluita contra Monsieur le Capital fins i tot en la forma poc elaborada de la vaga

s una forma ms seriosa de bandejar els prejudicis nacionals que les proclames de pau dels

llavis dels cavallers burgesos".

La poltica sobre la qesti irlandesa defensada per Marx en la Internacional s'hi pot veure en

aix:

El 18 de novembre del 1869, Marx escrigu a Engels que havia parlar durant hora i un quart

en el Consell de la Internacional sobre la qesti de l'actitud del ministeri britnic davant l'amnistia

irlandesa, i havia proposa aquesta resoluci:

"Resolem,

"que en la resposta a la reivindicaci irlandesa per l'alliberament dels patriotes irlandesos

empresonats, el senyor Gladston ha insultat deliberadament la naci irlandesa; "que obstrueix

l'amnistia poltica amb condicions igualment agreujants a les vctimes del desgovern i dels poble al

que pertanyen;

"que desprs d'haver justificat, des d'una posici de responsabilitat, pblicament i entusistica

la rebeli dels esclavistes americans, passa a predicar al poble irlands la doctrina de l'obedincia

passiva;

"que tota la seua actuaci en relaci amb la qesti de l'amnistia irlandesa s filla autntica i

genuna d'aquesta 'poltca de conquesta', en l'orgulls retret que el senyor Gladstone llen als

seus rivals tories al crrec;

"que el Consell General de l'Associaci Internacional dels Treballadors expressa admiraci per

l'animada, ferma i noble forma amb la que el poble irlands porta el moviment per l'amnistia;

"que aquesta resoluci ser comunicada a totes les seccions, i a tots els rgans obrers, de

l'Associaci Internacional dels Treballadors d'Europa i d'Amrica".

El 10 de desembre del 1869, Marx escrigu sobre l'article de la qesti irlandesa que havia de

llegir en el Consell de la Internacional:

"Ben lluny de totes les proclames per la justcia 'internacional' i 'humana' per Irlanda que es

donen per assumides al Consell de la Internacional s d'inters directe i absolut de la classe

treballadora anglesa de lliurar-se de l'actual lligam amb Irlanda. I aquesta s la meua plena

convicci, i per raons que en part no puc explicar als propis obrers anglesos. Durant un llarg temps

vaig creure que seria possible de derrocar el rgim irlands per l'ascens de la classe treballadora

anglesa. Sempre vaig expressar aquest punt de vista a New York Tribune [una publicaci

americana on Marx hi collabora molt de temps]. Un estudi ms acurat m'ha convenut del

contrari. La classe treballadora anglesa mai no far res fins que s'haja lliurada d'Irlanda... La

reacci anglesa a Anglaterra t les arrels en el domini d'Irlanda. (la cursiva s de Marx).

La poltica de Marx sobre la qesti irlandesa hauria de quedar ara ja fora clara pels nostres

lectors.

Marx, utpic, era tan poc pragmtic que defens la separaci d'Irlanda, que mig segle

desprs encara no s'ha assolida.

Qu don lloc a la poltica de Marx, i no era errnia?

Al comenament Marx pens que Irlanda no seria alliberada pel moviment nacional de la naci

oprimida, sin pel moviment de la classe treballadora de la naci opressora. Marx no fu un

absolut del moviment nacional, ja que sabia, que tan sols la victria de la classe treballadora pot

dur l'alliberament complet de totes les nacionalitats. s impossible d'estimar abans d'hora totes les

relacions possibles entre els moviments d'alliberament burgesos de les nacions oprimides i el

moviment d'emancipaci del proletariat de la naci opressora (que s all que fa tan difcil la

qesti nacional a Rssia).

Amb tot, s'esdevingu que la classe treballadora anglesa caigu sota la influncia dels liberals

durant molt de temps, i pass a sser-ne un apndix, i en adoptar una poltica liberal-laborista es

qued sense referents. El moviment d'alliberament burgs d'Irlanda es fu ms fort i assum

formes revolucionries. Marx reconsider les seves idees i les correg. Quina desgrcia per a una

naci l'haver subjugada una altra. La classe treballadora anglesa mai no ser lliure fins que

Irlanda s'allibere del jou angls. La reacci a Anglaterra es refora i s'estimula amb l'esclavatge

d'Irlanda (de la mateixa forma que a Rssia la reacci s'estimula per l'esclavatge d'un gran

nombre de nacions!).

I, en proposar a la Internacional una resoluci de solidaritat amb la naci irlandesa, el poble

irlands (l'intelligent L. Vl. probablement hauria jutjat severament Marx per oblidar-se de la lluita

de classes!), Marx defens la separaci d'Irlanda d'Anglaterra, encara que desprs de la

separaci esdevinguen una federaci.

Per era fonamentada tericament la conclusi de Marx? A Anglaterra la revoluci burgesa

s'havia consumat molt abans. Per encara no s'havia consumat a Irlanda; tot just es comenava a

fer, segle i mig ms tard de les reformes dels liberals anglesos. Si el capitalisme hagus estat

derrocat a Anglaterra tan rpidament com Marx s'esperava al principi, llavors no hi hauria hagut

lloc per un moviment burgs democrtic i nacional a Irlanda. Per ja que hi havia sorgit, Marx

aconsell els obrers anglesos de donar-li suport, donar-li un impuls revolucionari i veure'l sota els

interessos de llur prpia llibertat.

Els lligams econmica entre Irlanda i Anglaterra els anys 1860 eren, s clar, fins i tot ms

estrets que els actuals lligams que t Rssia amb Polnia, Ucrana, etc. El carcter poc

pragmtic i irrealitzable de la separaci d'Irlanda (encara que es redus a les condicions

geogrfiques i a l'immens poder colonial d'Anglaterra) era fora obvi. Si b, en principi, era enemic

del federalisme, en aquest Marx conced la possibilitat de la federaci, si b,(2) tan sols si

l'emancipaci d'Irlanda s'assolia d'una forma revolucionria, i no reformista, i a travs del

moviment de les masses populars d'Irlanda, amb el suport de la classe treballadora d'Anglaterra.

No hi pot haver cap dubte que nicament una soluci com aquesta del problema histria hauria

anat d'acord amb els interessos del proletariat i hauria dut a un progrs social rpid.

Les coses anaren d'una altra forma. Tan el poble irlands com el proletariat angls s'afebliren.

Tan sols ara, mitjanant els srdids acords entre els liberals anglesos i la burgesia irlandesa es

resol el problema irlands (l'exemple de l'Ulster mostra amb quina dificultat) a travs de la reforma

agrria (amb indemnitzacions) i l'autonomia (encara per aplicar). Qu hi ha doncs? Se segueix

que Marx i Engels eren utpics, que defensaren reivindicacions nacionals irrealitzables, o que

es deixaren influir pels nacionalistes petit-burgesos d'Irlanda (ja que no hi ha pas dubte de la

natura petit-burgesa del moviment feni), etc.?

No. Tamb en la qesti irlandesa, Marx i Engels defensaren una poltica proletria coherent,

que educava realment les masses en un esperit de democrcia i socialisme. Tan sols aquesta

poltica podria haver salvat Irlanda i Anglaterra de mig segle de retard en la introducci de les

reformes necessries, i hauria evitar que aquestes reformes fossen mutilades pels liberals per

plaure els reaccionaris.

La poltica de Marx i Engels sobre la qesti irlandesa dna un exemple notable de quina

actitud ha d'adoptar el proletariat de les nacions opressores vers els moviments nacionals, un

exemple que no ha perdut gens de la seua immensa importncia prctica. Ens dna una

advertiment contra aquell odi servil amb el qual els filisteus de tots els pasos, colors i llenges

corren a titllar com a utpica la idea de modificar les fronteres d'estats que foren establertes per

la violncia i els privilegis del terratinents i la burgesia d'una naci.

Si el proletariat irlands i angls no hagus acceptat la poltica de Marx i no hagus fet

consigna de la secessi d'Irlanda, hauria estat la pitjor mena d'oportunisme, un menysteniment de

llurs obligacions com a demcrates i socialistes, i una concessi a la reacci anglesa i a la

burgesia anglesa.

(1) Veieu tamb la lletra de Marx a Engels del 3 de juny del 1867: "... me n'he assabentat amb

molt de goig de les lletres de Paris a The Times sobre les crides filopoloneses dels parisins contra

Rssia... El senyor Proudhon i la seva claca doctrinria no sn el poble francs.

(2) De passada no s difcil de veure, des d'un punt de vista socialdemcrata, que el dret

d'autodeterminaci no vol dir ni federaci ni autonomia (per b que, en llenguatge abstracte,

totes dues cauen dins de la categoria d'autodeterminaci). El dret de federaci simplement no t

sentit, ja que la federaci implica un contracte bilateral. No cal dir que els marxistes no poden

incloure la defensa del federalisme en general en llur programa. Pel que fa a l'autonomia, els

marxistes defensen, no el dret d'autonomia, sin la prpia autonomia, com un principi universal

general de qualsevol estat democrtic amb una composici nacional mixta, i una gran diversitat de

condicions geogrfiques o d'altra mena. Conseqentment, el reconeixement del dret d'autonomia

de les nacions s tan absurd com el dret de federaci de les nacions.

El dret d'autodeterminaci de les nacionsNikolaj Lenin

Captol vuit: L'utpic Karl Marx i la pragmtica Rosa Luxemburg