Cooperar a l’Àfrica: vells models en evolució i el nou model xinès

Jornada Models de Cooperació a l’Àfricaen Temps de Crisi11 de desembre de 2012. Pati Manning (Barcelona).

Artur Colom (Departament d’Economia Aplicada, UAB)

Models en evolució i nous models

• L’arquitectura de l’ajuda en evolució:

• La cooperació tradicional Nord-Sud, derivada del neocolonialismeI la Guerra Freda.

• La renovada cooperació Sud-Sud, derivada dels canvisestructurals de l’economia mundial.

Els anys 80: el tomb neoliberal

• Anys 60 i 70: infrastructures i canvi estructural.

• Informe Berg (1981): més mercat i menys planificació.

• Crisi del deute i ajustament estructural amb protagonisme del BM i el FMI, generalització de la condicionalitat creuada.

• Aplicació del Consens de Washington: reformes orientades al mercat.

Els anys 80: el tomb neoliberal

• African Alternative Framework to StructuralAdjustment Programs for Socio-Economic Recovery and Transformation (AAF-SAF) (UNECA, 1989).

• Crisi del desenvolupament fins a finals dels 90, explicat per l’ajustament, però també per baixos preus de les matèries primeres.

Finals dels 90 i principisd’aquest segle

Nous plans i estratègies internacionals per a Àfrica:

• Iniciatives multilaterals de reducció del deute extern (1996 i 1999)

• Estratègies de reducció de la pobresa del BM (1999)

• Acord de Cotonú UE-ACP (2000)

• Objectius de Desenvolupament del Milleni (ODM) (2000)

• NEPAD, presentat com un nou “Pla Marshall” per África (2002)

El nou consens: els ODM

• Evita discutir sobre qüestions profundes com la desigualtat, el canvi estructural o la governança global.

• Gran èxit i difusió per tot el sistema de cooperació.

1995-2005: Nova agenda de la cooperació

• Nous enfocaments teòrics del Banc Mundial:

• De l’ajustament estructural a la reducció de la pobresa.

• La BONA GOVERNANÇA:

• Ampliació del concepte de governança: “democratització”, “participació”, “apropiació”.

• De “getting prices right” a “getting institutions right”. Objectiud’internalitzar institucionalment les mesures del Consens de Washington.

• Disminució de la condicionalitat (“ownership”).

L’Agendade París

• High Level Forum on Aid Efectiveness

• Rome HLF on aid Efectiveness (February 2003)

• Paris Declaration on Aid Effectiveness (March 2005)

• Accra Agenda for Action (AAA, September 2008)

• Busan (2011)

• http://www.aideffectiveness.org

L’Agenda de París

• Programme Based Approaches:

• Suport Pressupostari

• Sector-Wide Approaches

• Harmonització: resultats limitats. Per exemple a Moçambic elsgrans donants actuen com un cartel: G-19.

• Alineació: sovint problema de capacitats. Per exemple a Moçambic ús de fons verticals per programes de VIH/SIDA.

• Resultat: apropiació limitada, policy-space constrenyit.

Nous models de cooperació a l’Àfrica

• Se’n parla molt de la Xina, però no és l’única potènciaemergent present, també cal parlar de la Índia, Brasil o Turquia.

• Avantatges per als països africans:

• Predictibilitat

• Més policy-space

Els programes de cooperació pública de la Xina a l’Àfrica

• Els 8 principis de Zhou Enlai (1964)

• 1. The Chinese Government always bases itself on the principle of equality and mutual benefit in providing aid to other countries. It never regards such aid as a kind of unilateral alms but as something mutual.

Source: Africa-Asia Confidential

Source: Bräutigam (2011)

Source: Bräutigam (2011)

Total financial flows to Africa (2007, billions of $)

Source: Bräutigam (2009: 183)

Conclusions sobre la presència xinesa a l’Àfrica

• Hi ha un sobredimensionament de la seva magnitud.

• No respon únicament a la necessitat que té la Xina de matèries primeres. També hi ha interessos diplomàticsi estratègics de llarg termini, sovint compartits per la Xina i l’Àfrica.

• Encara que amb algunes ombres, és una oportunitat de desenvolupament per l’Àfrica:

• Ajuda no tan condicionada com l’occidental i orientada a infraestructures.

• Model de ‘Developmental State’.

• Estàndards laborals i ambientals

• Democràcia i drets humans

Conclusions sobre la presència xinesa a l’Àfrica

Cap a una nova arquitecturaglobal de l’ajuda?

• Propostes a nivell de canvi institucional: substituir l’OCDE per Nacions Unides com a arena de discussió global de les polítiques de cooperació.