el doctor pere batlle i huguet. degà de la junta de l'hospital (1955-1990)
DESCRIPTION
ÂTRANSCRIPT
COL-LECCIÓ HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA
TARRAGONA Nùm. 1
EL DOCTOR PERE BATLLE I HUGUET
DEGÀ DE LA JUNTA DE L'HOSPITAL
(1955 - 1990)
DR. J O S E P A D S E R À M A R T O R E L L
E D I T A
ASSOCIACIÓ DAMICS DE L'HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA
TARRAGONA, 1992
COL-LECCIÓ HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA
TARRAGONA Num. 1
EL DOCTOR PERE BATLLE I HUGUET
DEGÀ DE LA JUNTA DE L'HOSPITAL
(1955 - 1990)
DR. JOSEP ADSERÀ MARTORELL
E D I T A
ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA
TARRAGONA, 1992
Edita: Associació d'Amies de l'Hospital de Sant Pau i Santa
© Josep Adserà Martorell
Fotos de l'Arxiu de l'Hospital
Contraportada: Segell sec de l'Hospital en un document
del segle XV I I I
I .S.B.N.: 84-604-2429-4
D. L.: T. 675. 1992
EL DR. PERE BATLLE I HUGUET
Hi ha homes que arriben a tenir importancia a base de donarse-la i de fer-ne ostentado. D'altres, en canvi, en tenen malgrat no cercar-la ni manifestar-la. El Dr. Batlle fou certament un d'aquests últims. Ni tant sols posseïa la imatge del protagonista: no tenia qualitats de líder, no tenia massa facilitai de paratila, no imposava el seti criteri, no era pas agressiu en les seves décisions ni en les seves actuacions; malgrat això, però, ningú no li discutía ni la seva autoritat ni la seva competen-cia, que no provenien deis seus titols académies ni dels càrrecs ocupats sino de la seva vàlua personal. Era una d'aquelles persones de les quais en una reunió es nota més l'absència que la presencia.
Home pacífic, era difícil de veure'l enfadat. Home conciliador, era quasi impossible enfadar-se amb eli Home humil, no feia exhibi-do ni de titols ni d'Iionors. Home senzill, per a molta gent —sobretot per aquells que no l'havien tractat en la vessant científica— era simple-ment Mn. Pere. Home bondadós, no era un bon home sino un home bo.
La seva actuado coni a degà de la Junta Rectora de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona queda reflectida en les pagines se-güents escrites peí Dr. Josep Adserà i Martorell, actual director-gerent de l'Entitat. En honor a la veritat, cal dir que el Dr. Batlle no fou el motor de la transformado quasi total que ha tingut l'Hospital aquests últims anys, però sí en fou en tot moment un deis seus puntáis princi-páis. Estant al darrera de totes les accions i gestions, donava confiança i seguretat als qui portaven el comandament d'una manera més directa i visible.
Diuen que les grans circumstàncies son les que fan els grans ho-mes; però és propi dels grans homes aprofitar les circumstàncies. Crée
que la renovado del nostre Hospital és fruit d'ambdues coses: d'unes circumstàncies i d'unes persones. El canvi social i l'avenç de la medi-cina havien posât l'Hospital en el repte de morir o modernitzar-se. En ciquest moment sorgiren uns homes que, amb el dinamisme, la cons-tancia i l'audàcia d'uns, i amb la prudencia, la serenitat i la calma d'al-tres, feren possible no sols la seva supervivencia sinó fins i tot comen-çar una nova època d'esplendor. Gracies a ells, Tarragona pot seguir comptant amb una de les seves institucions més antigües i més moder-nes.
Mn. JOAN ARAGONÉS 1 LLEBARIA
EL DR. PERE BATLLE, DEGÀ DE LA JUNTA DE L'HOSPITAL
DE SANT PAU I SANTA TECLA DE TARRAGONA (1955 - 1990)
L'Il-lm. Dr. Pere Batlle i Huguet ens ha deixat. Independentment de les seves moites activitats científiques i do-
cents, ha presidit la Junta Rectora de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, per delegado expressa del Sr. arquebisbe, patró de la Institució.
El seu treball s'ha desenvolupat durant molt anys. En aquest temps hagué de superar moments dificils. Mantingué sempre una gran serenor. Mai perdé l'esperança. Fou un home «huma», senzill, bonda-dós i intelligent.
No pretenem enumerar les seves multiples activitats sacerdotals i científiques. Només ens referirem al seu treball en l'exercici del seu càrrec a l'Hospital. El nostre treball constitueix una breu historia mo-derna de l'Entitat.
El nostre Hospital ha aconseguit l'elevai prestigi que teneri els més acreditats. Això és bo. Garanteix una seguretat i estimula a pro-gressai• per aquest camí. Es tracta d'aconseguir per a eli aquell crédit i aquella reputado que enalteixen la ciutat.
El Dr. Batlle ha arribat a conèixer i a gandir de moments de prosperitat. Pot interpretarse com un premi a l'esforçat treball de molts anys a favor deis malalts i en defensa deis interessos de la Funda-ció.
Tots els dies acudía a l'Hospital. Estava al corrent del que pas-sava i dels assumptes pendents de resolució. De vegades donava el seu prudent conseil, que sempre fou útil. En d'altres ocasions havia de re-presentar l'Entitat, com sabia fer-ho, davant d'altres corporacions.
La seva gestió fou secundada pels membres que el Capítol Cate-dral i el Consistori Municipal nomenaren per a la Junta Rectora. Tam-poc li inancà l'ajut de tot el personal de l'Hospital.
No és ara l'ocasió de descriare tots els esdeveniments ocorreguts en aquests trenta-cinc anys. Només enumerarem els més significatius.
És possible que quedin per mencionar persones i jets que també tingueren la seva importancia en la vida de! Centre. Demanem, en aquest cas, disculpes.
Tarragona, abril de 1992
Dr. JOSEP AD SERÁ / MARTORELL
Dìrector-gerent de l'Hospital
E1 senyor carderia! de Arr iba y Cas t ro , Pat ró de l 'Hospi ta l , acompanya t del doctor Pere Batlle, degà de la Jun t a , i sor Maria Luisa La r ranaga , super iora de la Comuni ta t de
Religioses de la Cari ta t de Sant Viceni; de Paul
EI D r . Pe re Bat l le \ H u g u e t , Pb re . D e g à de la J u n t a de l 'Hospi ta l 1955-1990
ÍNDEX
I. Escola d'infermeres de l'Hospital 11 I. Préstec de sis milions de pessetes per a la instal-lació
d'una Clinica 15 III. La separació dels càrrecs d'administrador i prior 19 IV. Venda del Teatre Principal. Instal-lació de nous
quiròfans 21 V. Nou director mèdie. Primer Servei d'Urgències 25
VI. Creació del càrrec de gerent 27 VII. Reunió del Patronat sota la presidència de l'arquebisbe
Dr. Pont i Gol, en qualitat de successor del fundador . 29 VIII. Concert amb la Seguretat Social 31
IX. Ampliació de l'Hospital 33 X. Reconeixement de l'Hospital per la Universität
com a centre docent 41 XI. Breu record de metges i gratitud al treball
de les religiöses 43 XII. Aspectes recents de l'activitat de l'Hospital 45
XIII. Celebració del IV Centenari. Concessió de la «Creu de Sant Jordi» al Dr. Batlle 47
XIV. Defunció del Dr. Batlle 53 Apèndix documentai 55
Ir. Membres de la Junta Rectora en l'època que ocupà el deganat el Dr. Pere Batlle 55
2n. Directors mèdics de l'Hospital durant aquest periode . 57 3r. Relació de superiores de Filles de la Caritat de Sant
Vicent de Paiil en el mateix periode 58 4t. Curriculum vitae del Dr. Pere Batlle Huguet, Prev. . 58
I. ESCOLA DINFERMERES DE L'HOSPITAL
Fou una iniciativa deis doctors Ángel Andreu i Lluís Panadès, que tingué molt bona acollida per part del cardenal de Arr iba y Cas-tro. El 25 de gener de 1953 aquest prélat decretà la seva constitució canònica. Més tard , per Ordre Ministerial de 24 d'abril , l 'Estat la re-conegué amb carácter oficial.
El pr imer director fou el Dr . Panadès . Més tard el seguiren en el càrrec els doctors Salvador Guardiola i Federico Adán .
Aques ta Escola d ' In fe rmeres , després Escola d ' A . T . S . , fou la pr imera que funcioné en la provincia de Tarragona . La seva activitat t ingué una durada de vint-i-vuit anys, durant els quals es formaren vint-i-cinc promocions d 'a lumnes .
El 1978 es decretà la normativa sobre les Escoles de Diplomáis d ' Infermer ia . Al nostre Hospital se li ofer í la possibilitat de transfor-m a s s e en Escola Universitària. Les exigències tècniques de professo-rat i d 'espai per impartir la docència, no permeteren llavors acceptar la proposta .
El Dr . Batlle, encarregat de l 'assignatura de Moral , estigué pré-sent en les tasques de l 'Escola des d 'un començament . Després , pel seu càrrec de Président de la Junta del Pa t rona t , intervingué també en les funcions de Direcció.
^^ax&sBtsxiü.. d A.T.S. I acompanyen la directora, sor María Luisa Larrañaga i el
professor doctor Jaume Sentís
Lliurament de títo.s de liplomats d'A.T.S. doctors Azoy, Guard io l i Comal ia
Visita de les alumnes de l'escola d 'A.T.S. al prélat, doctor Benjamín de Arriba y Castro
Primera promoció d'alumnes de l'escola d 'A.T.S. (1953-1956).
Les senyoretes Pilar Bové, Carme Magrinyà, Carme Beunza i
Maria Dolors Ribot
Nen malalt, conegut per "Antoñ i to" . Les religiöses sor Asunción, sor María Luisa,
sor Catalina, sor Maria Luisa Larrañaga, sor Maria Teresa, sor Emilia, sor Isabel
y sor Carmen. El prior de l'Hospital mossèn Vila. Sala general de dones, Nadal de 1955
Antiga sala general de Beneficència destinada a homes
II. PRÉSTEC DE SIS MILIONS DE PESSETES PER A LA INSTAL LACIÓ D UNA CLÍNICA
Feia t emps que hi havia el propòsi t de fe r obres per adequa r l 'Hospi ta l a les exigències de la te rapèut ica m o d e r n a . El p ro jec te , fi-na lmen t , pogué reali tzar-se.
Hi havia p e n d e n t una h ipoteca a m b l ' Insti tut de Crédi t . Liqui-dada aques ta , el mes d 'abri l de 1958, es gest ioné i obt ingué un prés-tec de sis milions de pessetes al 5 % d ' in te rès anual . A m b eil es po-dien iniciar eis t reballs i f inançar l ' impor t de les obres .
A q ü e s t e s consist iren en aixecar una planta en la part de l 'edifici que té f açana al c laustre . Així q u e d a r e n habil i tais dos pisos per a in-t e r n a m e n t de malal ts . Són els actuals p r imer i segon de l 'Hospi ta l . A aqües tes p lantes es t ras l ladaren els pacients que hi havia en la primi-tiva clínica del car rer de Sant Agus t í , la quai , després de les obres d ' a comodac ió , es dest inà una part per a consultes ex ternes , una altra pe r a mans ió de les a lumnes de l 'Escola , dormitor i i sala d ' es ta r , i una tercera a residéncia de les religiöses.
A q u e s t a nova clínica, que s ' inaugurà el 23 de se tembre de 1961, marca una fita impor tan t en la historia de l 'Hospi ta l .
A fi d ' a t e n d r e les copioses despeses que suposava la deguda ins-tal-lació dels Hits, no hi hagué suficient diner a m b el prés tec esmen-ta t . Els senyors vocals de la Jun ta avalaren un crédit personal d 'un milió de pessetes . Degut a la mate ixa necessi tai s 'hagué de vendre una casa s i tuada en el n ú m . 10 de la Plaça de la Font . La quan t i t a t que s 'ob t ingué d ' aques ta venda només fou de qua t re -cen tes vint-i-cinc mil pessetes . To t s ' invert ì per a la posada en marxa de la Clinica. Vé r i t ab l emen t , la manca de recursos era greu.
Amb aqüestes obres l'Hospital ja disposava dignament de dues
plantes per a malalts de la Seguretat Social, mútues i particulars i la
instal-lacio adequada per a les alumnes de l'Escola i per a la residen-
cia de les religiöses. Endemés hi havia les dues antigües sales per a
malalts benéfics, una per a homes i una altra per a dones.
Antiga sala general de Beneficènza destinada a dones
III. LA SEPARACIÓ DELS CÀRRECS D'ADMINISTRADOR I PRIOR
Un altre fet important ocorregué a començaments de l 'any 1960.
Ant igament la funció administrativa de la Fundació era exercida personalment pels propis senyors vocals del Pat ronat . Es rellevaven mensualment en aquest Hoc. Més tard, delegaren aquesta feina en el reverend prior.
A m b motiu d 'unes qiiestions, el senyor cardenal de Arr iba y Castro, pa t ró de la Fundació , separa els carrees d 'adminis t rador i de prior de l 'Hospi ta l , que fins llavors exercia una mateixa persona. Fou un gran encert : s'agilitzà la gestió, adaptant-la ais temps m o d e m s , i se li dona un caire empresarial .
Des de llavors, i per pr imera vegada, la funció d 'adminis t rador estigué a càrrec d 'un seglar professionalment qualificai per a les tas-ques que se li exigien. El 2 de març de 1960 es nomenà per aquest Hoc el Sr. Antoni Mur t ra Tosas.
IV. VENDA DEL TEATRE PRINCIPAL. INSTAL LACIÓ DE NOUS QUIRÒFANS
L'Hospi ta l devia molts diners. E1 cost dels malalts benèfics era elevat. No hi havia cap subvenció municipal, i a les quanti tats abona-des per la Diputació pels seus malalts eren molt inferiors al cost real de l 'assistència.
En la història del Cent re veiem que sempre hi hagué èpoques de gran penùria econòmica, motivada per les enormes despeses que exigia l ' e smentada atenció a malalts benèfics i a militars, com també als presos que treballaven en les obres del port . E1 1799 l 'Hospital es veié obligat a vendre diverses f inques del seu patr imoni per poder fer f ront al cost d 'aquestes estades. E1 promig de presos que hi havia in-gressats era de 40 a 50 diaris. En temps posteriors segui el mateix problema. No hi havia presos, però l 'Hospital estava descapitalitzat a consequència de les lleis desamort i tzadores . Els unics ingressos que tenia eren el producte d 'alguns llegats esporàdics, la renda que pro-dui'a el lloguer del Tea t re Principal i l 'administració del Cementir i de la ciutat. El p rob lema del f inangament de les despeses dels malalts benèfics continuà fins els nostres dies. A finals del segle XIX el con-cert amb la Beneficència era insuficient per a aquesta atenció. D ' aqu i l ' interès i la necessitat de cercar d 'al tres mit jans per a mitigar el dèfi-cit. Aques t fou un dels principals motius que es pretenia amb la ins-tal-lació d 'una Clinica ober ta a tota classe de pacients. Es cercava el seu rendiment econòmic.
A aquest respecte s 'ha de dir que, gràcies a la tasca benèfica in in ter rompuda de l 'Hospital , les nostres corporacions publiques, en el transcurs dels anys, s 'han estalviat molts diners, perquè han tingut
atès un servei del qual elles havien de tenir cura, sense problemes de gestió ni despeses de tresoreria, que són els conflictes que compor ta sempre el manten iment d 'un hospital.
A comengaments dels anys seixanta, l 'Hospital ja disposava de cent c inquanta llits, modestos despatxos per a metges i residència per a a lumnes de l 'Escola d ' Infe rmeres . Mancaven molts d 'a l t res serveis, urgències, laboratori , i millora del prestigiós Depa r t amen t de Raigs X. Però, sobretot , els metges insistien en la necessitai de moderni tzar i adequar els quiròfans a les tècniques modernes . Per a tot això no es disposava de tresoreria , i encara hi havia penden t part del préstec contret uns anys abans.
Fagana de l 'antic tea t re Principal. Es va haver de vendre ei 1964 per pagar les despeses de les obres que s 'havien fet a l 'Hospital
Sorgi una proposta: la de vendre el Teatre Principal propietat
de la Fundació. Se n'oferiren dos milions sis-centes mil pessetes. Des-
prés d'algunes converses se'n pogué obtenir un augment de setanta-
cinc mil pessetes més. El total del preu de la venda fou, doncs, de dos
milions sis-centes setanta-cinc mil pessetes.
L'escriptura es firmà el dia 11 de setembre de 1964. Fou una
pèrdua històrico-cultural del patrimoni tarragoni.
Tot seguit es realitzaren en l'Hospital les obres d'instal-lació
dels nous quiròfans. El dia 8 d'abril de 1967 tingué Hoc l'acte de la
seva inauguració, amb presència del senyor cardenal. A la vegada es
feren unes sales de neonatologia per atendre els nens prematurs; les
incubadores foren cedides per la Direcció General de Sanitat.
V. NOU DIRECTOR MÈDIC. PRIMER SERVEI D'URGÈNCIES
Ais pocs mesos es produí un canvi en la direcció de l 'Hospital. Els primers dies de 1968 cessa voluntàr iament el Dr. Guardiola. Fou una pèrdua molt sentida, no sois per les seves dots humanes, sinó també pel seu gran prestigi professional. Poe temps després, el 20 de gener , es nomenà per aquest Hoc un altre metge del eos facultatiu, el Dr. Josep Adserá i Martorell .
Les obres no s ' in terrompen. Els projectes i els treballs conti-núen.
El 30 de juliol de 1969 s ' inaugura la nova instal-lació del Servei d 'Urgències , que llavors es coneixia amb el nom de «Casa de So-cors». S'establí un concert amb l 'Ajun tament per sufragar les despe-ses del personal i a judar al manteniment que suposava aquesta assis-tència. El conveni fou vigent fins a la nova Corporació Municipal de 1979, la qual suprimí aquesta prestació econòmica.
En aquest Servei d 'Urgències hi bagué f reqüents conflictes. Els practicants depenien i formaven part de l 'Hospital , però els metges eren funcionaris de l 'Estat . Com que aquests tenien uns horaris de permanència molt limitats, les urgències que es presentaven a hores intempestives eren ateses pels metges de l 'Hospital. Tot això creava, de vegades, greus friccions i el conseqiient desprestigi per al Centre , perqué la població identificava la Casa de Socors amb un servei depe-nent de l 'Hospital , quan en realitat era un servei municipal, atès per personal de l 'Estat .
Així funciona durant diversos anys. L 'Hospital desitjava tenir un Servei d 'Urgències propi, el personal del qual, metges i d 'altres sanitaris, fossin de la plantilla del mateix Centre .
VI. CREACIÓ DEL CÀRREC DE GERENT
El 13 de gener de 1971 cessa voluntàr iament l 'administrador i secretari de la Jun ta , senyor Murtra Tosas. Portava deu anys en el càrrec. Havia fet un gran treball. En aquell moment es planteja una altra dinàmica. Calia actualitzar les estructures i serveis hospitalaris. Calia t ransformar l 'administració donant-li un carácter més empresa-rial. A aquest fi la Junta establí la figura del gerent que, de moment , s 'ocuparia t ambé de la Direcció Mèdica. L 'acord es prengué en la sessió del 29 de marg de 1971, i es designé el mateix Dr . Adserá per ocupar el nou càrrec. L'oficial Sr. José Ceamanos s 'encarregà de TAdministració i de la Secretaria de la Junta .
VII. REUNIÓ DEL PATRONAT SOTA LA PRESIDÈNCIA DE L'ARQUEBISBE
DR. PONT I GOL, EN QUALITAT DE SUCCESSOR DEL FUNDADOR
Degut al cessament per jub i l ado del cardenal de Arr iba y Cas-tro, fou nomena t arquebisbe de Tarragona el Dr . Josep Pont i Gol.
A darrers de gener de 1971 fa la seva entrada a l 'Arxidiòcesi. Molt aviat, el dia 11 de febrer , ve a visitar l 'Hospital . Presideix una Junta que s'havia convocai per aprovar definit ivament un projecte que implicava importants obres de millora. Foren les segiients: am-pliar l'edifici de la Clinica, col-locant en les plantes inferiors el dipòsit de farmàcia , el laboratori d'anàlisis cliniques, biblioteca i servei de bar- res taurant . En les superiors, augmentar el nombre de Hits. Ende-més s'instal-là un modern arxiu central d'historiés cliniques, que aviat quedà petit . Gràcies a l 'estímul d 'una subvenció de l 'Estat es cons-truïren d 'al tres dependències que en un principi no estaven previstes.
A propòsit d 'aques t a jut economic, és just recordar la gestió que el pa t ró de l 'Hospital , Dr . Pont i Gol , acompanyat pel Dr . Batlle i pel gerent , realitzaren amb el director general de Sanitat , Dr . Gar-cía Orcoyen , exposant-li el projec te d 'obres i el seu pressupost . Fruit d 'aques ta entrevista, i per acord del Conseil de Ministres celebrai a San Sebastián el 17 de se tembre de 1971, es concedí una subvenció d 'onze milions vuit-centes mil pessetes, que representava el 70% del pressupost .
Fou la pr imera vegada en la historia de l 'Hospital que aquesta Fundació rebia un ajut de l 'Estat d 'aquest tipus.
Degut a d 'al tres obres que s 'afegiren, en la práctica el cost total deis treballs fou de 31.931.581 pessetes.
I n a u g u r a n o de les noves obres i instal-lacions de l 'Hospi ta l , any 1972. L ' a rqueb i sbe doctor Pont i Gol saluda al doctor Anse lm Allué qui va assistir a l 'acte
Un altre m o m e n t de la i n a u g u r a c i de les obres i instal-lacions el 1972. A c o m p a n y a al senyor arquebisbe Pont i Gol , el bisbe anglica d ' U t a h , Rvd. Char les Otis , que es t robava aquells
dies a Ta r r agona
Les obres i els serveis s ' inaguraren el dia 17 de juny de 1972. Al solemne acte hi assisti, acompanyant el Dr . Pont i Gol , el bisbe an-glica d ' U t a h , reverend Charles Otis, que es t robava aquells dies a Tar ragona .
Y i n . CONCERT AMB LA SEGURETAT SOCIAL
A m b la posada en marxa de la Residència Joan XXIII es redu'í-ren els ingressos depenents de la Seguretat Social. La prohibició d'in-ternar aquesta classe de malalts entrà en vigor el 16 d 'octubre de 1967. El pr imer servei que es veié afectat va ser el de maternitat i gi-necologia.
Sorgi llavors la por d 'un fort descens de malalts, però no succeí així: ais pocs dies l 'afluència de pacients seguí el mateix ritme d 'abans . En Hoc de persones acollides al règim general de la Segure-tat Social acudien pensionistes, que estaven protegits per l '«Obra Sin-dical 18 de julio».
Un temps després es renova el concert per atendre tota classe de malalts, tant assegurats com beneficiaris. La signatura del con-traete amb l '«Instituto Nacional de Previsión» tingué lloc el 25 d'agost de 1971.
Instantània de l'arquebisbe Pont i Gol mirant a través del miscroscopi
El doctor Andreu explica a l'arquebisbe Pont i Gol el funcionament de les noves instal-lacions
IX. AMPLIACIÓ DE L'HOSPITAL En la reunió del Patronat del dia 13 de gener de 1972, amb mo-
tiu de donar compte del mal estât en què es trobava la teulada de la part de l'edifici corresponent a la sala general de dones, el director gerent proposà que «es podria aprofitar l 'enderroc per ampliar l'edi-fici aixecant dues plantes més sobre les existents».
Aixi començà la gran obra d'ampliació de l 'Hospital que s'en-llesteix els nostres dies.
Des de llavors, en distintes juntes, s 'anà parlant d 'aquest as-sumpte.
Arr iba f inalment el dia 21 de febrer de 1974, data en la que s 'aprova el pia. En resum, aquest comprenia la supressió de les sales générais de beneficència existents, una d 'homes i l 'altra de dones. Des de llavors tots els malalts estan en habitacions d'un o dos llits, sense cap distinció assistencial amb els restants pacients.
Aixi, doncs, s 'aixecava l ' immoble construint cinc plantes, dues que eren la remodelació de les existents, i très de noves. La primera es reservava per consultes i sala d'actes i reunions. La segona es dedi-cava a quiròfans i servei d'esterilització. Les très restants a inferme-ria. Es deixava per a més endavant la part corresponent a l 'antiga ca-pella, servei de rehabilitació i, sobretot , quiròfans, que havien de continuar funcionant els anteriors mentre els nous no fossin equipats degudament . Aquesta necessitai de mantenir en servei els quiròfans antics fou el motiu principal perquè l 'obra no es fes completa des d 'un principi, és a dir, que no es construis tota la linia de façana al llarg de la Rambla de Sant Caries, ara Rambla Velia. S 'acordà que només es construïssin dues terceres parts del projecte definitiu.
Des de llavors s 'anà treballant en l 'estudi d 'aquest pia, que es presentà a l 'A jun tamen t el 28 de juny de 1974, essent aprovat per la Corporació Municipal el 26 de se tembre i enviât al Ministeri de la Vi-venda per al seu dictamen. Ment re , intervé la Comissió Provincial de Belles Arts , la quai informa desfavorablement i, per tant , l ' esmentat Ministeri no concedeix l 'opor tuna autorització.
Es p lante ja llavors un recurs de reposició. El març de 1975 es fa una visita a l 'arquitecte «Jefe Técnico de Bellas Artes» de Madr id , Sr. Fernando Chueca Goí t a , el quai en tengué per fec tament el proble-ma, i a fi d 'harmoni tzar l 'antic amb el m o d e m , en la seva mateixa taula del despatx, traçà sobre un paper unes ratlles que modificaven una mica la façana: «Projecteu - d i g u é ais arquitectes Sr. Zaragoza i M i l à - aquest nou disseny, que jo els aprovaré el projecte». Aixi va ser. Seguint aquesta o r i e n t a d o es rectificà el pía inicial i quedà accep-tai per Belles Arts i el Ministeri de la Vivenda.
H o m té un bon record de l 'atenció i cavallerós i exquisit t raete que el senyor Chueca dispensé a la Comissió de l 'Hospital de Tarra-gona. També és just de reconèixer les actives i positives gestions del senyor alcalde de la ciutat, a la vegada vocal de la Junta de l 'Hospi-tal, senyor Vilar Guix.
Mi t jançant l 'O .M. de 30 de maig de 1975 s 'aprovà el recurs de reposició interposât per l 'Hospital . S 'est imava el p ro jec te com «edi-fici singular».
Resolta aquesta qüestió, amb tots els dic tàmens a favor, l 'A jun -tament , en sessió de 27 de juny de 1975, acordà la concessió del per-mis per a l 'ampliació de l 'Hospital .
Mancava, però, encara una cosa: l'autorització preceptiva de Sani-tat. El 21 de novembre de 1975 la Comissió Central de Coordinació Hospitalària aprovà el pia. Les gestions foren relativament fàcils perqué mentre s'estava estudiant el projecte hi hagueren freqüents contactes amb els tècnics de la llavors Direcció Genera l de Sanitat , els quals as-sessoraren els arquitectes pe rqué els plans estiguessin d 'acord amb les normes d 'a rqui tec tura hospitalària. Per tant , al final, quan havien de donar el dic tamen, l 'expedient els era sobradament conegut .
Aquest informe, a més de ser preceptiu per poder autori tzar les obres, era obligatori per poder sol-licitar un a jut de l 'Estat .
El cost inicial de les obres i de l ' equipament passava dels cent vint milions de pessetes. Resolts els tràmits reglamentaris , el maig de 1976 s 'obtingué una subvenció de t renta milions. Per fer f ront a la resta es concertà un préstec h ipo tecan .
Al mes següent , l ' I de juny de 1976, se signava el contraete amb l 'empresa constructora Germans Carcolé.
El cost total fou dels voltants de cent vuitanta milions de pesse-tes distribuides en els següents conceptes:
- Obres de paleta: 29 certificacions 96.841.004 ptes. 24 revisions de preu 25.735.488 ptes.
- Treballs d 'enginyeria 56.681.531 ptes.
T O T A L 179.258.023 ptes.
Els treballs d 'enginyeria comprenien la climatització, fontane-ria, electricitat, central d 'oxigen i de gasos, comunicació i central te-lefònica, serveis contra-incendis i esterilització.
Aques t equipament no solament era útil per a cobrir les necessi-tats de la zona que es construía , sino que havia de servir per a la resta de l'edifici quan s 'acabés l 'ampliació.
Per a fer f ront ais compromisos contrets fou necessari de con-certar un préstec h ipotecan de cent milions de pessetes, que més tard s 'amplià amb un altre de cinquanta.
Acabades les obres , no s 'habilità de seguida aquesta part nova de l 'Hospital , tenint en compte la despesa que això suposava amb la contractació de més personal i el cost que es produiria amb el funcio-nament de les noves instal-lacions. Es va actuar amb summa prudèn-cia. Ment re no es tingué la seguretat de poder respondre al préstec i interessos, no es van utilitzar les noves dependències . Paulat inament s 'anaren utilitzant els seveis. El mes d 'oc tubre de 1979 s ' inaugurava el pr imer i el tercer pis - c o n s u l t e s externes i planta d ' i n f e r m e r i a - , Fins el mes d'abril de 1986 no comen ta ren a funcionar els nous quirò-fans.
En aquest per íode s 'establiren els següents depar taments : el 1980 es concerta la instal-lació del «Centre de Diàlisi Santa Tecla» amb la posada en func ionament de vint ronyons artificiáis. Fou el pri-mer servei d 'aques ta classe que hi hagué a la provincia. El 1982, re-modelació del Depa r t amen t de Rehabil i tació, i el mes de marij d 'aquest mateix any, el de Raigs X, amb la col-locació de nous apa-rells, amb «telemando». El 17 de mar? de 1983, inauguració d 'un mo-d e m Servei d 'Urgència i d 'Ecograf ia . Per a l 'exploració ecogràfica es disposà de dos aparells: un per a l 'exploració abdominal i l 'altra gine-cològica. Per a l 'adquisició d 'aquestes màquines la Diputació concedi un préstec sense interessos de dotze milions de pessetes.
Façana posterior de l 'Hosp i ta l ,
on s'aprecien les galeries de les
antigues sales de malalts benè-
fics, abans de les obres de
1979.
Pati interior de l 'Hospi ta l abans de realitzar les obres descrites. A l fons s'aprecia la paret de
llevant de l 'antic Hospita l de 1588
X. RECONEIXEMENT DE L'HOSPITAL PER LA UNIVERSITÄT
COM A CENTRE DOCENT La funció docent és una altra de les activitats que han prestigiat
l 'Hospital . En aquestes ratlies generals cai recordar: El reconeixement del nostre Centre per part de la Facultat de
Medicina de la Universität de Barcelona per impartir la docència a postgraduats . El desembre de 1974 fou nomenat tutor el professor Dr . Ribas Mundó . Després seguiren d'altres il-lustres metges del Claustre de la mateixa facultat barcelonina.
La visita a l 'Hospital , l 'agost de 1975, de la Comissió de la Fa-cultat de Medicina, integrada pel degà. Dr. Obiols, eis vice-degans Drs. Conili i Tresserras, el secretari Dr . Corominas i el cap d 'Estudis Dr. Castillo. Foren rebuts pel Dr . Batlle, el director-gerent i el cos facultatiu. El motiu de la visita fou per reconèixer el nostre Hospital com a centre docent per impartir ensenyaments de l'ültim curs de la facultat barcelonina. Fou el pr imer centre privat de Catalunya que ofer i eis seus metges i instal-lacions per a la pràctica del curs rotatori . Se signà el contraete amb la Universität el 25 de novembre de 1975.
XI. BREU RECORD DE METGES I GRATITUD AL TREBALL
DE LES RELIGIÖSES
És difícil de valorar b reument el treball realitzat pels anteriors directors, Drs . Guasch , Casanovas i Guardiola , i peí eos facultatiu en general , en qué hi hagué destacats professionals. No podem oblidar entre d 'al tres els prestigiosos cirurgians Drs. Lluís Panadés , Francesc Rosselló i Joan Tarrés , com també els Drs. Monné , Doménech , Del-clós, Miquel , Font , Amigó , etc.
És t ambé just re tre tribut d 'agra íment a les religioses de Sant Vicent de Paül , la presencia de les quals durant molts anys ha mitigat molts sofr iments i ha humanitzat la vida hospitalaria. En el que es re-fereix a les persones , com fidel r ep re sen t ado de totes, recordarem la que fou superiora en dues etapes, sor Maria Llu'isa Larrañaga , i sor Emil ia Pérez, la qual durant 48 anys tingué cura deis malalts tarrago-nins.
La t ra jectór ia vocacional i apostólica d 'aques ta comunitat se-gueix oferint un útil i eficag servei religiós i huma.
El 1979 s ' i n a u g u r a v e n les o b r e s d ' a m p l i a c i ó d e l ' H o s p i t a l . E n t r e els a c t e s va t e n i r l loc el l l i u r a m e n t d e d i p l ô m e s als an t i c s m e t g e s d e l ' e s t a b l i m e n t . E n a q u e s t a i n s t a n t à n i a s ' a p r e c i a
q u a n el c o n s e l l e r d e S a n i t a t d e la G e n e r a l i t a t d o c t o r L a p o r t e l l iu ra un d i p l o m a al d o c t o r S a l v a d o r G u a r d i o l a , e x - d i r e c t o r m e t g e d e l ' H o s p i t a l
Vis ta dei n o u se rve i d ' u r g è n c i e s d e l ' H o s p i t a l
XII. ASPECTES RECENTS DE L'ACTIVITAT DE L'HOSPITAL
Ent re d 'al t res cal citar els segiients: L'habil i tació d 'un m o d e m tanatori per les defuncions que es
produeixin a l 'Hospital . La instal-lació d 'un Cent re de Farmàcia , al servei de l 'Hospital ,
que permet l 'adquisició de medicaments directament , sense passar per cap oficina, i e laborar la fo rma de monodosi en l 'administració de medicaments , por tar el control dels productes que es donen als pa-cients, etc. En la direcció d 'aquest servei hi ha un professional col-Ie-giat.
La posada en marxa del Depa r t amen t d 'Ana tomia Patològica, cosa que pe rmet , a més dels exàmens citològics i biopsies, practicar les necròpsies necessàries.
La informati tzació de tots els serveis, administratius i tècnics. La jerarquització de tots els depar taments , centrais i mèdico-
quirurgics, equiparable al que funciona en les institucions de més ait nivell hospitalari .
El recent concert amb l '«Institut Català de la Salut» per la ges-tió per part de l 'Hospital del centre d'especialitats mèdico-quirurgi-ques instai-lat a El Vendrel l , i a la vegada el Servei d 'Urgències de la zona. Cal destacar l 'estreta col-laboració amb aquell A j u n t a m e n t i els dels pobles de la comarca. Son freqiients les mostres de gratitud que es reben per part dels malalts atesos i per la població del Baix Pene-dès.
L 'aprovació del Pia d 'Obres de l 'Hospital . En són autors els ar-quitectes senyors Francese Xavier Aguilar i Borràs i Josep Maria
Milà i Rovira. La Junta del Patronat , en sessió del 5 d'abril de 1990, donà la seva conformita t . Es tracta de por tar a te rme la segona fase del projec te elaborai el 1975. A m b ella s 'acaba l 'obra de l 'Hospital , edificant la tercera part que manca de la linia de façana. En el pro-jecte hi figura que es remodelarà el Servei d 'Urgències , la quai cosa permet rà una ma jo r fluïdesa en el trànsit i una més ràpida atenció al pacient. S'hi posaran nous serveis, uns de tipus tècnic, com cures in-tensives, i un ma jo r nombre de llits en habitacions individuals, i d 'al-tres per perfeccionar la funció administrativa i establir noves depen-dències per una millor atenció a l 'usuari.
Una eficaç labor en aquesta e tapa , la porta a te rme el director mèdie ad jun t a gerèneia, Joan Maria Adserà i Gebell t .
Ins tantània d 'una de les visites real i tzades pel conseller doc tor Lapor t e . L ' acompanya l 'a rquebisbe doc tor Pont i Gol i el doctor Pere Batl le
XIII. CELEBRACIÓ DEL IV CENTENARI. CONCESSIÓ DE LA «CREU DE SANT JORDI»
AL DR. BATLLE
El 24 de febrer de 1588 s 'obriren les portes del nou edifici de l 'Hospi tal , construi't ext ramurs de la ciutat, en Tactual Rambla Velia, en terrenys cedits per l 'arquebisbe Antonio Agust ín .
La Junta Rectora de la Fundació acordà de celebrar l 'efemèri-des del IV Centenar i amb una sèrie d'activitats científiques i cultu-ráis. U n a àmplia referència dels actes està descrita en una publicació dedicada a aquest t ema.
Les solemnitats més importants foren les següents: Acte inaugural de la General i ta t , Honorab le Senyor Jordi Pu-
jol. Acte Acadèmic en el I Centenar i de la mort del Dr . Antoni Mir
i Casases, amb assistència de la seva besnéta vinguda de l 'Argent ina . Jo rnada de Pastoral Sanitària, amb la presència de monsenyor
Angelini , pro-president de la Comissió Pontificia. Jo rnada d 'Història de la Medicina tarraconense, amb l 'aporta-
ció de nombrases comunicacions. Concessió per la General i ta t de la «Creu de Sant Jordi» al Dr .
Pere Batlle, sol-licitada per FAssociació «Amics de l 'Hospital» a la que es van associar d 'al tres entitats tarragonines.
Acte acadèmic de clausura (17 d'abril 1989), amb assistència del president del Par lament de Catalunya Sr. Joaquim Xicoy i Bassego-da. Conferència magistral del Dr . Moisés Broggi, president de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. Homena tge al guardonat
Dr. Pere Batlle i Huguet, president de la Junta Rectora de l'Hospital
de Sant Pau i Santa Tecla.
Endemés d'aquests actes cai destacar:
Conferències magistrals per diferents il-lustres professionals.
Homenatge pòstum als antics directors de l'Hospital, Drs.
Guasch, Casanovas, Battestini i Recasens.
Lliurament de medalles del Centenari a metges i practicants ju-
bilats.
I Congrés de la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i
Traumatològica.
Mostra Filatèlica sobre la Medicina.
Concurs de redacció, pintura i dibuix entre escolars.
Participació en el certamen «Tarragona mira el mar».
Concurs de redacció organitzat i patrocinai pel CoMegi Oficial
de Practicants.
I trobada d'ex-alumnes de l'Escola d'Infermeres de l'Hospital.
17 d'abril de 1989. Visita del president del Parlament de Catalunya, senyor Joaquim Xicoy
amb motiu de l'acte de cloenda del IV Centenari de l'Hospital. El senyor arquebisbe
D . Ramon Torrella li lliura una medalla commemorativa d'aquesta efemérides
Generalitat de Catalunya
El Conseil Executiur en la sessió del día 27 de desembre de 1988T
acordà concedir a
Pere Baille i Huguet
la CREU DE SANT JORDI
Eclesiàstic i historiador. Per la seva important tasca dedicada a 1'arqueología, centrada princi-palment en les riqueses historiques i monumen-tals de Tarragona. També per la seva eficaç ges-tio al capdavant dels museus tarragonins i perla seva coLlaboració amb les institucions i entitats d'aquella ciutat.
Barcelona, 3 de març de 1989
EI President, El Secretan , del Conseil ExecXAiu,
Acte public acadèmic célébrât al salò de sessions de l 'Ajuntament el 17 d'abril de 1989 amb
motiu de la cloenda del IV Centenari de l'Hospital
Acte de lliurament peí prcsident de la Generalitat senyor Jordi Pujol de la Creu de Sant
Jordi concedida al doctor Pere Batlle, any 1990
XIV. DEFUNCIÓ DEL DR. BATLLE
El Dr. Pere Batlle i Hugue t , guardonat amb la «Creu de Sant Jordi» pels mèrits personáis contrets durant la seva vida, pocs dies després que la Jun ta de l 'Hospital aprovés realitzar la segona i última fase del Pia d 'Obres , moria als vuitanta-tres anys d 'edat . Era el 14 de juliol de 1990. Encara fou a temps de signar l 'execució d 'aquest im-por tant i t ranscendental pro jec te .
A q u í es tanca un parèntesi d 'un notable capítol de la historia moderna de l 'Hospital .
La nostra Fundació , vàries vegades centenària , comença ara una nova e tapa , definida per l 'àmplia remodelació de l'edifici i per la in t eg rado a la xarxa oficial d 'Hospi tals de Catalunya.
APÈNDIX DOCUMENTAL
Ir. MEMBRES DE LA JUNTA RECTORA EN L'ÈPOCA QUE OCUPÀ EL DEGANAT
EL DR. PERE BATLLE
President del Pat ronat de l 'Hospi tal , el senyor cardenal arquebisbe Dr. Ben-jamin de Arr iba y Castro .
21 gener 1955 Degà: Dr . Pere Batlle i Huguet , prev. Vocals: N 'Enr i c Olivé i Mar t ínez
En Joan Rosset i Mestre Rvnd . Tomás Galve i Vil luendas, prev.
16 febre r 1955 Rvnd. Tomás Galve i Vil luendas, prev. N 'A lexandre Sanromà Angl iano En Josep Lluís Rubio i Maestre
13 agost 1956 Rvnd. Tomàs Galve i Vil luendas, prev. N 'A lexandre Sanromà i Angl iano N 'Albe r t Magarolas i Or teu .
16 febrer 1960 N 'A lexand re Sanromà i Angl iano N 'Alber t Magarolas i Or teu Rvnd. Josep Maria Casañas i Badia , prev.
19 marg 1961
N'Alexandre Sanromá i Angliano
Rvnd. Josep M. Casañas o Badia, prev.
N'Antoni Duran i Segura.
23 gener 1962
Rvnd. Josep M. Casañas i Badia, prev.
N'Antoni Duran i Segura
En Josep M. Sugrañes i Perelló
29 gener 1963
N'Antoni Duran i Segura
En Josep M. Sugrañes i Perelló
Rvnd. Joan Aragonés i Llebaria
5 octubre 1965
N'Antoni Duran i Segura
Rvnd. Joan Aragonés i Llebaria, prev.
En Caries Martí i Prat
18 novembre 1965
N'Antoni Duran i Segura
Rvnd. Joan Aragonés i Llebaria, prev.
En Josep Maria Noguera i Salort
25 febrer 1967
Rvnd. Joan Aragonés i Llebaria, prev.
N'Antoni Elias i Riera
En Ricard Vilar i Guix
11 febrer 1971
President del Patronat de l'Hospital, el senyor arquebisbe Dr. Josep
Pont i Gol.
Degá, Dr. Pere Batlle i Huguet
Vocals: Rvnd. Joan Aragonés i Llebaria, prev.
En Ricard Vilar i Guix
En Joan Tuset i Brell
20 abril 1976
Rvnd. Joan Aragonés i Llebaria, prev.
En Joan Tuset i Brell
N'Esteve Banús i Fernández
23 maig 1979
Rvnd. Joan Aragonés i Llebaria, prev.
En Josep Maria Recasens i Comes
En Josep Sendra i Navarro
28 abril 1982
Rvnd. Joan Aragonés i Llebaria, prev.
En Josep M. Recasens i Comes
En Joan Miquel Nadal i Malé
25 juliol 1984
Président del Patronat de l'Hospital, el senyor arquebisbe
Dr. Ramon Torrella i Cascante
Degà, Dr. Pere Batlle i Huguet
Vocals: Rvnd. Joan Aragonés i Llebaria, prev.
En Josep M. Recasens i Comes
En Ramon Verge i Barberà
6 agost 1987
Rvnd. Joan Aragonés i Llebaria, prev.
En Manuel Fuster i Pitarch
En Josep Miquel Sevil i Anguera
3 novembre 1989
Rvnd. Joan Aragonés i Llebaria
En Josep Miquel Sevil i Anguera
En Josep Maria Musté i Folch
El 14 de juliol fina el Dr. Pere Batlle i Huguet, degà de la Junta Rec-
tora de la Fundació de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona.
Aquesta és l'obra que s'ha realitzat durant l'època que eli ha presidit
l'esmentada Junta, avui Patronat de la Fundació «HOSPITAL D E SANT
PAU F SANTA TECLA» de Tarragona.
2n. DIRECTORS MÈDICS DE L'HOSPITAL
DURANT AQUEST PERIODE
Dr. Enric Guasch i Giménez, 31 gener de 1951.
Dr. Joan Casanovas i Ginjoan, 29 de setembre de 1958.
Dr. Salvador Guardiola i Guarro, 5 d'octubre de 1960.
Dr. Josep Adserà i Martorell, 20 de gener de 1968.
