el debat sobre la transparència al tercer sector
DESCRIPTION
ÂTRANSCRIPT
El Debat sobre la transparència al tercer sector : una visió transversal a través d'articles d'opinió. - (Col·lecció Debats OTS ; 6) Bibliografia ISBN 978-84-612-0179-2 I. Vidal, Pau (Vidal García), dir. II. Grabulosa, Laia, dir. III. Observatori del Tercer Sector IV. Col·lecció: Col·lecció Debats OTS ; 6 1. Entitats sense ànim de lucre - Finances 2. Entitats sense ànim de lucre - Auditoria 061.235:657
El debat sobre la transparència al tercer sector. Una visió transversal a través d’articles d’opinió.
Realitzat per: Observatori del Tercer Sector. Direcció: Pau Vidal i Laia Grabulosa. Equip de treball: Núria Arlàndez i Núria Francolí. Col·laboracions: Núria Valls, Ana Villa, Vittorio Triscornia, Anna Hernando i Carla Marimon. Amb el suport de: Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques, Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
© Observatori del Tercer Sector 2007
Agraïm a totes les persones que, mitjançant articles d’opinió, han contribuït a enriquir el debat sobre la transparència i la rendició de comptes a les ONL.
Dipòsit legal: B.50953-2007 ISBN: 978-84-612-0179-2
Les Carolines 10, 2ª planta - 08012 Barcelona
Les publicacions de l’OTS estan pensades per a la seva màxima difusió i contribueixen a la millora i al coneixement del tercer sector. S’autoritza la distribució, còpia i reutilització sempre que es faci sense ànim de lucre i reconeixent l’autoria. Les publicacions es poden descarregar gratuïtament a www.tercersector.net.
Dades CIP- Biblioteca de Catalunya
3
La rendició de comptes i la transparència són un repte per a les entitats del tercer
sector d’avui en dia. Es tracta d’un tema complex que no té una resposta única,
sinó que està vinculat directament als valors de les organitzacions.
El debat suscitat arran dels recents casos d’irregularitats en el marc d’algunes
organitzacions ha portat a l’esfera pública un debat que fins ara era bàsicament de
caire intern dins el propi sector. Efectivament, la reflexió sobre la importància de la
transparència no és recent i, en aquest sentit, el debat mediàtic ha esdevingut una
oportunitat per continuar treballant i fent camí per créixer com a sector en la
cultura de la transparència.
En aquesta publicació es recullen alguns dels articles publicats en els darrers temps
sobre la temàtica. L’objectiu ha estat fer-ne una anàlisi transversal per posar sobre
la taula les claus del debat. En aquesta mateixa col·lecció, Debats OTS, es va
realitzar un quadern que recull algunes reflexions entorn la transparència i la
construcció de la confiança social arran de l’acte organitzat el novembre del 2006.
Així doncs, el debat sobre la rendició de comptes i la transparència a les
organitzacions no lucratives està relacionat amb temes rellevants com la legitimitat
i la credibilitat del tercer sector, la importància de la confiança social o la capacitat
de comunicació de les entitats, entre d’altres. Així, hem volgut aproximar-nos a
aquests aspectes a través del que s’ha dit, tant des del propi sector, com des de
fora.
Creiem que el resultat és interessant perquè permet fer una lectura transversal i
conjunta a partir del recull de diverses aportacions i punts de vista. Tenim
l’esperança que aquest esforç pugui ajudar a continuar el debat i enfortir la
confiança social vers el tercer sector i la seva tasca.
Pau Vidal i Laia Grabulosa
Presentació..............................................................................................3
1. Conceptes bàsics ..................................................................................6 2. La pèrdua de la innocència.....................................................................8 3. Legitimitat i confiança social................................................................. 11 4. Compromís i exigència social ................................................................ 15 5. Eines de rendició de comptes ............................................................... 18 6. La comunicació................................................................................... 22 7. Cap a una cultura de la transparència .................................................... 25 Annex I. Relació d’articles i documents ...................................................... 27 Annex II. Notes sobre els autors dels articles ............................................. 29
El debat sobre la transparència al tercer sector
Una visió transversal a través d’articles d’opinió
Pau Vidal / Laia Grabulosa
Núria Arlàndez / Núria Francolí
Si coneixeu o disposeu d’altres articles d’opinió o reflexions sobre la rendició de
comptes i la transparència a les organitzacions no lucratives, podeu fer-los arribar a
Tanmateix, tots els materials recollits per a l’elaboració d’aquesta publicació estan a
l’abast de tothom a la Biblioteca del Tercer Sector.
6
1. Conceptes bàsics
Aquesta publicació està estructurada a partir d’una reflexió sobre sis
aspectes clau de la rendició de comptes i la transparència, acompanyada
d’una selecció d’articles d’opinió publicats darrerament. Aquests temes són:
pèrdua de la innocència, legitimitat i confiança social, compromís i exigència
social, comunicació, eines de rendició de comptes i cultura de la
transparència.
L’objectiu és capitalitzar en positiu les idees expressades en aquest debat.
En cap cas es pretén jutjar o valorar els recents casos d’entitats no
lucratives acusades d’irregularitats.
Tenint en compte que els mateixos conceptes estan encara una mica
barrejats i confosos, sembla convenient fer una primera revisió i clarificació
del sentit en què s’utilitzen en aquesta publicació.
Rendició de comptes
La rendició de comptes es refereix a l’explicació d’aspectes organitzatius tals
com la raó de ser i els valors de l’entitat, les activitats i el seu impacte, el
finançament, l’equip i les polítiques de gestió i desenvolupament de
persones, la visió que té de la societat, les polítiques de comunicació, etc.
Així, aquest concepte ofereix una visió global sobre l’organització que va
més enllà dels aspectes econòmics.
El sentit del terme està proper al concepte anglosaxó d’accountability.
Transparència
La transparència és el grau d’informació i l’actitud amb la que s’afronta el
procés de rendició de comptes. Aquest grau està influenciat per variables
com els valors organitzatius, l’activitat realitzada, els destinataris de les
actuacions, la cultura participativa de l’organització o l’entorn social, entre
d’altres. Per tot això, cal analitzar el grau de transparència en coherència
amb les característiques de cada entitat.
Lluny d’eludir responsabilitats, aquesta perspectiva és molt exigent amb les
organitzacions del tercer sector, ja que vincula la transparència amb els
propis valors organitzatius i sectorials, que de ben segur són més exigents
que els mínims legals requerits. De fet, aquesta visió de la transparència
implica una exigència creixent per l’entitat i pel propi sector, actuant com a
motor d’evolució.
En definitiva, es tracta d’un concepte complex que requereix esforç i que ha
de ser gestionat de manera conscient per les organitzacions de la societat
civil.
7
El sentit del terme està proper al concepte anglosaxó de disclosure.
Involucrats
Són aquelles persones, entitats i col·lectius vinculats amb l’organització, ja
sigui amb el seu funcionament o amb l’impacte de la seva activitat.
Els involucrats poden ser de caire intern (equip remunerat i/o voluntariat,
òrgans de govern, persones associades, destinataris, etc) o extern
(finançadors privats i públics, mitjans de comunicació, experts en l’àmbit
d’activitat, societat, etc). Aquests col·lectius han de ser reflexionats i
definits per cada organització en funció de la seva realitat.
Des del punt de vista de la rendició de comptes i la transparència, els
involucrats són els destinataris últims de la informació i, en aquest sentit,
resulta important la reflexió organitzativa sobre la rellevància i el grau
d’implicació, de vinculació i de participació de cada involucrat (siguin
persones o organitzacions).
El sentit del terme està proper al concepte anglosaxó de stakeholders.
Eines de rendició de comptes
Són tots aquells mecanismes que serveixen a les organitzacions per rendir
comptes als diferents involucrats. Es pot tractar d’eines vinculades a la
comunicació, com per exemple les memòries anuals (d’activitats i
econòmiques), publicacions pròpies o pàgines web, o més vinculades al món
de la participació, a través d’espais de reunió, grups de discussió,
presentacions, etc. Les tecnologies de la informació i la comunicació han
suposat un avenç en l’accessibilitat de la informació.
8
2. La pèrdua de la innocència
En els darrers anys, el paper de les organitzacions de la societat civil ha
crescut en el nostre entorn. L’actuació de les organitzacions no lucratives en
els diferents àmbits de la societat (al món social, cultural, mediambiental,
de cooperació internacional, etc) encara és força recent. Els diferents
estudis situen al voltant dels 25-30 anys les organitzacions més
consolidades (amb l’excepció de les vinculades a l’església) i entre els 10 i
15 anys l’antiguitat més freqüent al sector. No obstant, encara hi ha
subsectors d’activitat i àmbits on la majoria d’entitats són de nova creació,
per exemple, el sector mediambiental o el teixit associatiu de persones
immigrades. En aquest context, s’està davant un tercer sector jove i
dinàmic on, fins ara, ha estat més important l’acció i els objectius
perseguits que la gestió organitzativa o l’explicació detallada d’aquestes
accions als involucrats.
Tradicionalment, la base moral de les actuacions dutes a terme des del
sector no lucratiu va construir una imatge social on les entitats eren bones
per naturalesa, per la seva senzilla raó de ser. Les mateixes actuacions
justificaven aquesta suposada bondat.
La maduració de les organitzacions i el creixent reconeixement del tercer
sector com a agent de transformació social han implicat la necessitat de
treballar activament per aconseguir legitimitat i credibilitat. En aquest
sentit, les entitats han realitzat esforços significatius. En molts casos han
estat liderats per les entitats de segon i tercer nivell, per tal de construir
uns determinats estàndards de qualitat de les accions i del propi
funcionament organitzatiu. Alhora, la presència d’alguns escàndols i la
irrupció d’un discurs crític envers el sector ha generat un qüestionament
d’aquella bondat inicial.
La importància social del sector i el seu propi creixement ha comportat el
que es pot anomenar com “la pèrdua de la innocència”. Les entitats no
lucratives han de ser capaces de transmetre a la societat el valor afegit que
aporten. És en aquest punt on la transparència i la rendició de comptes
esdevenen elements clau per poder exercir i ser reconeguts com a agents
socials rellevants.
La pèrdua de la innocència
9
Selecció de fragments d’articles
“En qui podem confiar?”, poden arribar a pensar actualment moltes persones després de la inquietud suscitada per les recents investigacions i acusacions contra algunes oenagés. I, realment, podem estar davant una crisi de confiança en les oenagés, similar a la que anteriorment han viscut altres sectors i institucions que moralment semblaven intocables.
Ariane Arpa, «Transparència, honestedat i justícia», El Periódico de Catalunya, 5 abril 2007
En aquestes situacions [d’irregularitats], solen escoltar-se arguments que, resumint molt, oscil·len entre aquells que sostenen que totes les ONG són organitzacions malaltes per naturalesa, interessades i poc transparents; i aquells altres que en canvi defensen que el propi espai solidari en el qual treballen aquestes organitzacions les allunya de qualsevol crítica, i que aquest tipus d’anomalies constitueixen fets aïllats i puntuals que no tenen a veure amb el sector. En la meva opinió, ambdues posicions són tan inexactes com poc adequades per comprendre les causes d’aquesta allau de problemes que se succeeixen en les ONG del nostre país, que tenen molta més influència del que sembla.
Carlos Gómez, «El debate sobre las ONG», El Correo Digital, 27 maig 2007
[...] Cal demanar comprensió crítica als que estan complint els seus objectius amb eficàcia i dignitat. Però a cap bona ONG li preocuparà, sinó al contrari, que comencem a separar el blat de la palla.
Xosè Luis Barreiro, «Anesvad e Intervida: la punta del iceberg», La Voz de Galicia, 3 abril 2007
[...] Des de fa uns anys algunes institucions públiques sotmeten a avaluació a les ONGD, però ha de ser el ciutadà com a soci, col·laborador o donant qui hauria de preguntar a l'ONGD en la qual diposita la seva confiança com respon a les qüestions aquí plantejades i com pot començar a col·laborar més enllà de la donació econòmica. No ho dubti, no tingui por de tacar els àngels, les ONGD no són àngels i, sense dubte, amb el seva interpel·lació assolirà que augmentin en transparència, però sobretot en eficàcia [...]. I no es deixi dur per simplificacions del tipus “totes les ONG són iguals”, o “els diners es perden pel camí”. Ser ciutadà de ple dret exigeix buscar informació per a crear-se un criteri propi.
Comissió de seguiment del codi ètic de la CONGDE, «Las ONGD: de ángeles a actores de desarrollo», Canal Solidari, 18 abril 2007
Potser hagi arribat el moment de desmitificar el món solidari i de practicar amb ell la mateixa fiscalització crítica que practiquem amb el món governamental. La solidaritat és un concepte metafísic. Però quan es converteix en pura física, hi caben totes les naturaleses, des de les santes,
La pèrdua de la innocència
10
fins a les espúreas. I el drama és que totes ens venen la mateixa careta de nen i el mateix somriure... Gra i palla, i un considerable caos per a desgranar-ho.
Pilar Rahola, «No és or tota oenegé que lluu», El Periódico de Catalunya, 9 abril 2007
[...] El tercer sector ha viscut dels rèdits de ser per naturalesa 'bons', sense pensar que és necessari semblar-ho i justificar-ho. Si les ONG no són capaces de justificar la bona gestió, es dóna peu a que la societat pugui començar a desconfiar del tercer sector. Sabem que la generalització d’actuacions minoritàries és una pràctica a la qual ens té acostumats la nostra societat, però precisament per aquest motiu és necessari trobar eines que facilitin una absoluta transparència, no només com eina justificativa, sinó sobretot preventiva.
F. Xavier Agulló, «La pèrdua de la innocència del tercer sector», www.blogresponsable.com, 20 agost 2006
Davant la decepció generalitzada per un sistema en crisi, les ONG van representar una bandera d’esperança en la que es van embarcar tots aquells que van voler canviar el món, encara que fos a partir d’entusiasmes individuals. Segueix sent així, sens dubte. La bona fe que anima la majoria d’aquestes organitzacions ha contribuït en gran mesura a fer que el planeta sigui més habitable. El seu propi creixement, no obstant, ha provocat algunes crisis. Avui, amb la investigació de la Fiscalia anticorrupció a Intervida i amb el recent cas d'Anesvad, estem davant de la pitjor. La pèrdua de confiança.
Editorial, «Crisi de confiança en les ONG», El Periódico de Catalunya, 7 abril 2007
11
3. Legitimitat i confiança social
Les organitzacions de la societat civil existeixen perquè la societat confia en
elles. Aquesta confiança social és el motor del sector no lucratiu ja que és la
que proporciona a les entitats una base social compromesa, recursos i, en
definitiva, legitimitat per poder actuar. Tanmateix, tota organització no
lucrativa tindrà més capacitat d’actuació i d’impacte social en tant que sigui
capaç de mantenir i incrementar la confiança que la societat té en ella.
No obstant, la confiança social és difícil de construir i molt fàcil de perdre i,
en aquest sentit, cal que des del tercer sector es generin vincles ferms amb
la societat per tal d’enfortir-la.
Es tracta d’un factor complex però, al igual que la legitimitat i la credibilitat,
es pot treballar i gestionar. No és quelcom que sorgeix de forma espontània
sinó que és el resultat de la feina ben feta, de tenir impacte i resultats,
d’una trajectòria i funcionament organitzacional, d’una determinada manera
de treballar i d’uns valors que estan presents en l’activitat quotidiana de
l’organització.
La rendició de comptes i la transparència són factors directament
relacionats amb el grau de legitimitat i confiança social que cada entitat
sigui capaç de generar i, a la vegada, és el que permet a les entitats actuar
com a veritables agents de transformació social.
Selecció de fragments d’articles
La nostra legitimitat es deriva de la qualitat del nostre treball i del reconeixement i suport rebuts de les persones amb i per a les quals treballem, dels nostres donants, de l’opinió pública en general i d’organitzacions governamentals o d’un altre tipus d’arreu del món. Volem mantenir la nostra legitimitat, responent a plantejaments intergeneracionals, preocupacions de caràcter públic i científic, així com a través de la responsabilitat que assumim pel nostre treball i els nostres resultats.
Organitzacions No Governamentals Internacionals (ONGI), Carta de responsabilitats, 2006
Fins ara totes les enquestes que sondegen el nivell de confiança dels ciutadans del món en diferents tipus d’organitzacions sempre han situat a les ONG en primer lloc. Així es constata en el vuitè baròmetre de confiança presentat el passat mes de febrer per l’empresa de comunicació Edelman i realitzat entre 1.500 líders d’opinió de varis països. Segons aquest estudi, les ONG són les institucions que gaudeixen de més nivell de credibilitat (50% dels enquestats a Europa confien en elles, sent el percentatge encara més gran que el sondeig específic a Espanya), per davant de les entitats religioses (45%), les empreses (36%), els mitjans de comunicació (28%) i
Legitimitat i confiança social
12
els governs (27%). Es valora positivament que les ONG treballin pel bé comú sense defensar els interessos particulars. “Fa més soroll un arbre que cau que altres cent que creixen”, ens recorda una dita popular. No hi ha dubte que la credibilitat del conjunt de les ONG ha quedat seriosament afectada a Espanya pels suposats delictes d’apropiació indeguda, presumptament atribuïts als màxims responsables de dues organitzacions concretes: Intervida i Anesvad, ambdós casos pendents de decisió judicial. La trajectòria molt positiva de cents d’ONG que realitzen un treball de gran rellevància en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament o en d’altres camps com l’acció social, el medi ambient o els drets humans ha quedat sobtadament sota sospita a conseqüència de les suposades irregularitats de dues ONG. [...] Si alguna cosa caracteritza el sector de les ONG és la seva voluntat d’anar a l’arrel dels problemes. La crisi de les dues esmentades organitzacions està fent avançar al conjunt del sector. Les ONG són conscients que la seva credibilitat està en qüestió i que s’ha acabat l’edat de la innocència, però assumeixen el repte de guanyar-se diàriament la confiança dels ciutadans amb la clara voluntat d’aprendre de la situació creada i de fer d’això una oportunitat per a millorar.
Ignasi Carreras, «La credibilidad de las ONG», El País, 1 setembre 2007
Les ONG continuarem millorant els nostres sistemes de responsabilitat social, qualitat i adequació finalista de les nostres accions, també la transparència en la gestió. Perquè necessitem el suport de la societat, perquè la nostra opinió ha de comptar com a legítima expressió ciutadana per als responsables polítics, líders d'opinió i mitjans de comunicació social. Pel que fa a la ciutadania en general i a les persones que ens recolzen, podem suggerir el que altres vegades hem proposat: que s’associïn i participin en primer lloc, que el seu temps (com voluntaris, militants o col·laboradors) és molt més valuós que els seus diners, que consumeixin responsablement, que reclamin el 0,7%, la cancel·lació del deute, la necessitat de frenar el canvi climàtic, tantes mesures com siguin necessàries per assolir complir els objectius de desenvolupament del mil·lenni. Que tinguin en compte també la seva visió política i les propostes de treball que se’n deriven. Que valorin positivament si treballen en xarxa amb altres moviments i organitzacions, si pertanyen a la CONGDE o a les coordinadores autonòmiques d'ONGD i per tant subscriuen el Codi de Conducta. Després, és clar, la confiança dipositada exigeix claredat, honestedat i legalitat, almenys igual que fem amb el nostre banc, la nostra comunitat de veïns o el nostre proveïdor de telefonia mòbil.
Pablo Osés, «De la confianza en las ONG», www.acsur.org, abril 2007
Sense una veritable transparència, rendició de comptes i independència dels governs, tenim una societat civil feble, depenent, sense capacitat de crítica i afeblint les causes justes que pretén abanderar.
Carles Campuzano, «ONGs: transparència, rendició de comptes, independència», http://carlescampuzano.blogspot.com, 12 abril 2007
Legitimitat i confiança social
13
[...] Les ONG han optat per captar cada vegada més recursos econòmics i per augmentar l'impacte mediàtic de les seves actuacions, enlloc d’ampliar la seva base social i oferir nous espais de participació i intervenció efectiva, assolint a canvi una enorme debilitat organitzativa. [...] El rearmament ideològic de les ONG és una condició necessària per articular respostes efectives a la globalització i els seus efectes, que els permetrà al mateix temps dotar-se d’una legitimitat social cada vegada més dubtosa.
Carlos Gómez, «El debate sobre las ONG», El Correo Digital, 27 maig 2007
[Transparència] En la nostra línia de pensament, en les nostres actuacions, en la nostra gestió i en els nostres equips. Aquest és l’antídot contra la desconfiança. Hem de mostrar la nostra honestedat, hem de demostrar als nostres socis i col·laboradors, però també a la societat en general, que els nostres comptes estan clars, que la nostra cooperació està realment dirigida a les persones que més ho necessiten, que la nostra professionalitat ens fa eficaços i que els recursos no es malgasten.
Ariane Arpa, «Transparència, honestedat i justícia», El Periódico de Catalunya, 5 abril 2007
Aquest dies “de crisi” ha quedat ben palès que es parlen llenguatges diferents. La gent pregunta si els seus diners arriben o no, i els “experts” en cooperació els parlen de rendició de comptes i bones pràctiques. La gent pregunta quines són les ONGD bones i quines les dolentes, i els experts els parlen de missions socials, contraparts i plans estratègics. La gent pregunta coses senzilles i se li donen respostes tècniques, de gestió o de manual de relacions públiques, i totes calculadament ambigües. [...] No s’ha sabut explicar el que es fa, o no s’ha estat sincer. Per por, per desconeixement, per manca de recursos o d’escrúpols, per innocència o per ambició. Amb intenció o sense ella.
Montse Santolino, «Fundació Intervida, un cas aïllat?», Canal Solidari, 20 abril 2007
En moltes enquestes apareixen les ONG com instàncies altament valorades pels espanyols, molt més que les administracions públiques, els partits polítics, les corporacions professionals o les esglésies i confessions religioses. Això indica que els ciutadans han dipositat una enorme confiança en aquestes associacions i col·lectius que, amb diversos graus de professionalització i mitjans al seu abast, tracten d’atendre diverses realitats, des de l’acció social a la cooperació internacional i humanitària, passant per la intervenció mediambiental.
Editorial, «ONG y confianza», La Vanguardia, 15 abril 2007
Legitimitat i confiança social
14
Les entitats del tercer sector, tant les fundacions com les associacions, per tal de poder realitzar les seves activitats necessiten la confiança social. A mesura que aconsegueixen suport social aconsegueixen recursos, voluntariat i legitimitat per actuar en qualsevol dels seus àmbits d’intervenció (cooperació, cultural, social, etc.). La confiança social és com un fil molt prim que uneix les entitats amb la societat. Aquesta confiança social és molt difícil d’aconseguir i, paradoxalment, molt fàcil de perdre. Tot i que aquesta premissa es pot aplicar a tots els àmbits de la vida, quan ho fem des de les organitzacions sense ànim de lucre el seu significat adquireix una rellevància especial. [...] Aquesta confiança depèn de diversos factors entre els quals destaca la rendició de comptes i la transparència.
Pau Vidal i Laia Grabulosa, «La confianza social», El Periódico de las Fundaciones, maig 2007
Quan una organització considera els fons com un fi en si mateix en comptes de veure’ls com un mitjà per assolir els seus fins, acaba no sent capaç d’aplicar-los en la seva totalitat. Com diu un proverbi britànic "els diners són com el fertilitzant: quan n’hi ha massa, ho enverina tot". El problema és que no només afecta greument a les organitzacions que han acabat per convertir-se en màquines de captació de fons, com hem pogut veure recentment en els mitjans de comunicació. També podria suposar una certa crisi de confiança de la societat civil vers les ONG en el seu conjunt.
Víctor Pinto, «¿Crisis de confianza en las ONG?», www.agorasocial.com, 1 maig 2007
De fet, les [entitats] que tenen més credibilitat són les més pròximes a la realitat. És bo que algú que es vol vincular a fer una donació a una ONG s’informi bé i valori com treballa.
Carles Barba, «La majoria d’ONGs no enganyen», AVUI, 7 abril 2007
15
4. Compromís i exigència social
El rol de les entitats del tercer sector com a agents de transformació social
estableix un compromís que implica una exigència social.
Aquesta exigència obliga a treballar de manera transparent i coherent amb
els principis i valors expressats per les organitzacions. Alhora, aquesta
determinada manera de fer de les entitats de tercer sector planteja el repte
d’implicar i d’involucrar a la societat en les tasques que realitzen i en els
objectius que persegueixen. Així doncs, aquesta exigència social pren sentit
des de la corresponsabilitat de la ciutadania en la construcció de la societat.
En aquest marc la transparència i la rendició de comptes esdevenen
importants.
Per a les organitzacions no lucratives, actuar en una societat exigent és una
oportunitat per demostrar que s’està treballant bé, en base a una missió i a
uns valors determinats. Així doncs, com a sector cal treballar per
incrementar aquesta exigència social, que és un motor per avançar i un clar
símptoma de corresponsabilitat.
Selecció de fragments d’articles
Algunes de les preguntes més freqüents que els ciutadans fan en relació a les ONG (Per què n’hi ha tantes? Qui les impulsa? Com es financen i administren els seus recursos? Quant arriba als destinataris dels seus programes socials? Quins resultats aconsegueixen?) plasmen la inquietud de conèixer més sobre elles i exigeixen a les pròpies ONG una política activa de transparència i rendició de comptes.
Ignasi Carreras, «¿Confiamos en las ONG?», La Vanguardia, 6 març 2006
[...] La col·laboració amb una ONGD ha de ser un acte raonat i informat. Aquells que generosament col·laboren amb les ONGD han de fer un seguiment continuat i exigent de les seves donacions, i aprofitar tots els mecanismes a la seva disposició.
Federació Catalana d’ONGD (FCONGD), Comunicat sobre les investigacions a ONGD, www.pangea.org/fcongd, 4 abril 2007
Es podran intensificar [els mecanismes de control] però la clau està que tots nosaltres, voluntaris, socis i col·laboradors, exigim la màxima transparència.
Núria Carbajal, «A las ONG hay que exigirnos una transparencia absoluta», El Correo Digital, 17 abril 2007
Compromís i exigència social
16
Estem encantats que avui hi hagi un debat públic sobre aquest tema i voldríem que de tot això se’n derivessin conseqüències per a un millor grau de control social sobre la nostra activitat. Estem convençuts que la major part de les entitats no lucratives dedicades a la millora de la vida dels conciutadans estem compromeses amb la idea que cal reforçar i millorar tots els mecanismes possibles que tinguin a veure amb la rendició de comptes i la transparència de les nostres organitzacions davant la societat.
Josep Gassó, «Benvingut al control social de les ONG», El Punt, 16 abril 2007
[...] Igual que l’administració pública exigeix a les ONG amb les quals treballa en cooperació per al desenvolupament uns estàndards de rigor, transparència, eficiència i rendició de comptes, els ciutadans que fan aportacions privades a les oenagés per al desenvolupament també han de demanar els mateixos requisits a les entitats a les quals confien part dels seus estalvis per ajudar a les persones i als pobles empobrits del sud. Perquè a diferència de qualsevol altra política pública, ja sigui d’educació, salut, transport o urbanisme, els beneficiaris últims de la política pública de cooperació al desenvolupament viuen en països allunyats, i no disposen dels mateixos mecanismes que nosaltres a l’hora d’exigir uns estàndards de qualitat en les ajudes internacionals per al seu desenvolupament quan tenen lloc pràctiques dolentes. Per aquesta raó és fonamental que siguem els ciutadans els quals, defensant els drets dels que haurien de rebre la nostra ajuda, assumim la nostra responsabilitat i exigim tota la informació necessària a aquelles organitzacions que administren part de la nostra solidaritat.
David Minoves, «Les bones pràctiques de les ONG», El Periódico de Catalunya, 10 abril 2007
Les ONG som organitzacions privades que treballem en l’espai públic. Per tant, les garanties que tenim l’obligació de mostrar a la ciutadania la qualitat social del nostre treball i l’ús honest dels fons que gestionem, haurien de ser assumides fonamentalment des d’institucions públiques; les auditories privades de la comptabilitat poden complir un paper complementari útil, però informen molt poc sobre el compliment per part de les ONG dels objectius en els quals es basen i es legitimen davant la societat.
Miguel Romero, «Intervida, la excepción y la regla», El Viejo Topo, maig 2007
Compromís i exigència social
17
Una societat democràtica forta i lliure necessita d’un món d’entitats independents del poder polític, que practiqui allò que predica, que sigui capaç d’explicar amb què es gasta els diners que rep de les administracions o els ciutadans, que promogui la responsabilitat de ser ciutadans, que fomenti la confiança i el sentit de comunitat.
Carles Campuzano, «ONGs: transparència, rendició de comptes, independència», http://carlescampuzano.blogspot.com, 12 abril 2007
Considerem la transparència i la responsabilitat com elements essencials per al bon govern, tant per part d’institucions públiques o empreses com per part d’organitzacions sense ànim de lucre. Allà on treballem volem garantir que els alts estàndards que nosaltres exigim a uns altres, també siguin respectats dintre de les nostres pròpies organitzacions. [...] Respectem el dret dels nostres donants a ser informats sobre les causes per a les quals recaptem fons; a ser informats sobre la utilització de la seva donació; a esborrar els seus noms de llistes de correu; a ser informats sobre l’estatus i l’autoritat dels recaptadors de fons; i a mantenir el seu anonimat, excepte en aquells casos en els quals el volum de la seva donació pugui comprometre la nostra independència.
Organitzacions No Governamentals Internacionals (ONGI), Carta de responsabilitats, 2006
18
5. Eines de rendició de comptes
Per poder rendir comptes, les organitzacions de la societat civil disposen de
diversos mecanismes i eines. La utilització d’uns o d’altres depèn de
nombroses variables: l’àmbit d’actuació de l’entitat, els diferents involucrats
identificats, la dimensió de l’organització o la cultura participativa, entre
d’altres. Aquestes variables, junt amb el grau de transparència de l’entitat,
determinaran les eines que composaran el sistema de rendició de comptes
propi de l’organització.
Aquestes eines es poden classificar en diverses categories:
-Eines que responen a exigències legals, com poden ser la memòria
d’activitats anual o els comptes econòmics, liquidacions periòdiques,
inscripció a registres, o altres que poden exigir els poders públics (ja siguin
de caire local, autonòmic o estatal).
-Eines de caire individual i voluntari, com poden ser les pàgines web
organitzatives, intranets per als voluntaris, publicacions pròpies, etc.
-Certificacions voluntàries, com per exemple, alguns sistemes de qualitat,
els principis de la Fundación Lealtad o altres com el ONG Benchmarking de
SGS.
-Mecanismes d’autoregulació sectorial, generalment impulsats per les
estructures de segon i tercer nivell, com per exemple els codis ètics o de
conducta, junt amb els propis indicadors de compliment, etc.
S’ha discutit molt sobre l’eficàcia i les limitacions dels mecanismes
d’autoregulació sectorial. Són una eina important ja que faciliten la
col·laboració i la cooperació entre entitats, alhora que visibilitzen els valors
compartits com a entitats del tercer sector. Les limitacions vénen donades
per la seva pròpia característica de voluntarietat d’adhesió. A més, en
general, són útils per anticipar aquells elements que en el futur es poden
arribar a constituir com a normatives legals exigibles pels poders públics.
La recerca de l’equilibri entre els diferents mecanismes és complexa i
requereix un esforç de gestió que haurà d’estar en concordança amb el grau
o cultura de transparència de l’entitat. No es tracta d’una pel·lícula de “bons
i dolents” en funció de les eines que es fan servir, sinó d’un enfocament de
coherència entre el sistema de rendició de comptes i les variables
esmentades anteriorment.
Eines de rendició de comptes
19
Selecció de fragments d’articles
[...] Una bona pràctica que ja estan aplicant algunes organitzacions consisteix en que la memòria anual que presenten als seus socis, col·laboradors i a la societat en general inclogui informació complementària a les activitats realitzades i a l’estat del seus comptes auditats. Per exemple, el per què de les principals decisions estratègiques acordades, un balanç dels resultats socials aconseguits especificant les experiències positives, les negatives i els aprenentatges incorporats i una explicació dels criteris que s’han seguit per a l’assignació dels recursos econòmics. Tot això es pot fer a través d’un format que permeti una comparació fàcil amb altres organitzacions que realitzin una activitat similar.
Ignasi Carreras, «¿Confiamos en las ONG?», La Vanguardia, 6 març 2006
[...] Cal millorar els mecanismes de rendició de comptes, transparència i control social de les entitats, com a mínim en cinc àmbits: generalització d’auditories econòmiques externes, millorar (dotar de més i qualificats recursos) el control públic en les situacions de les entitats que reben fons públics o beneficis fiscals, avançar en acreditacions sobre l’acompliment de transparència i bones pràctiques (als països anglosaxons hi ha pràctiques molt esteses en aquest sentit), publicar memòries i informar dels resultats de l’impacte per part de les organitzacions, i cinquè, establir mecanismes interns de control a través de sistemes de representació dels socis/donants, o d’altres que els òrgans de govern puguin establir.
Josep Gassó, «Benvingut al control social de les ONG», El Punt, 16 abril 2007
Tradicionalment, es vincula la transparència i la rendició de comptes amb la implementació d'uns processos interns robustos, amb la vinculació dels plans estratègics, amb els plans anuals a través d'indicadors, amb el disseny de processos de control dels fluxos de caixa suficientment sòlids, amb l'elaboració de sistemes de reporting que reflecteixin de forma sistemàtica els resultats de l’organització, etc. No obstant això, ens ha cridat l'atenció la importància que entitats de prestigi en el seu entorn com MANGO (Management NGO) o BOND (British Overseas NGOs for Development) donen a la participació en els processos de presa de decisions. Ambdues organitzacions entenen la participació com un mecanisme que millora la transparència, a l’obligació de dissenyar processos i procediments interns ben delimitats i a utilitzar sistemes de retorn fiables. [...] La realitat és que els sistemes de control vigents en l'actualitat són més severs que, per exemple, els aplicats a les empreses privades i un augment en la complexitat dels mecanismes de justificació seria contraproduent per a la pròpia eficàcia de les organitzacions. [...] No obstant això, creiem que una major participació de les persones pertinents en la presa de decisions millorarà la transparència i els resultats de les organitzacions, reduint alhora les oportunitats de frau o mala utilització dels fons de les ONG.
Víctor Pinto, «¿Crisis de confianza en las ONG?», www.agorasocial.com, 1 maig 2007
Eines de rendició de comptes
20
Fa ja gairebé deu anys les ONGD espanyoles, aglutinades a la Coordinadora estatal, van creure necessari reflexionar sobre el paper que havien d'ocupar en la cooperació al desenvolupament i consensuar alguns principis mínims d'actuació. Donada la multiplicitat d’organitzacions i interessos, reflex del pluralisme de la societat, era necessari establir un marc d'autoregulació ètic del sector. Fruit d'aquesta reflexió va ser el “Codi de Conducta de les ONG de Desenvolupament”, que ha estat subscrit per totes les integrades a la Coordinadora estatal i a les 17 coordinadores autonòmiques.
Comissió de seguiment del codi ètic de la CONGDE, «Las ONGD: de ángeles a actores de desarrollo», Canal Solidari, 18 abril 2007
Les ONG, que a Espanya podem estar constituïdes legalment com associacions o com fundacions, estem sotmeses a unes normes que estableixen uns deures de rendició de comptes; periòdicament hem de presentar memòries d’activitats i econòmiques (en molts casos amb comptes auditats) a les autoritats públiques corresponents, registres d’associacions o protectorats de fundacions. La pràctica habitual de les ONG és enviar també aquestes memòries als seus socis i col·laboradors, a les institucions amb les quals treballa, i fins i tot posar-les a la disposició del públic en general a través de la seva pàgina web. [...] L'Agència Espanyola de Cooperació Internacional va posar en marxa al 2005 un procediment de qualificació d'ONG de cooperació, amb la finalitat d’identificar aquelles amb les quals pot establir unes relacions de major confiança. [...] A nivell intern, la Coordinadora de ONG para el Desarrollo de España (CONGDE) es va dotar al 1998 d'un codi de conducta, conjunt de principis ètics per a orientar l’acció de les seves ONG membre, com eina d’autorregulació, amb una Comissió de Seguiment encarregada de vetllar pel seu adequat compliment. El principi de transparència és un dels principis generals d’organització en els quals s’assenta el nostre Codi de Conducta, d’obligat compliment per a tota ONG federada en la CONGDE.
José María Medina, carta al director d’El País, www.congde.org, 10 abril 2007
El sector de les ONG és un sector transparent, sa i ben gestionat. De fet, el resultat de la última Guía de la transparencia y buenas prácticas, mostra que els principis de transparència i bones pràctiques [definits per Fundación Lealtad] s’estan complint en el 88% dels casos.
Patricia de Roda, «Las ONG son transparentes y están bien gestionadas», carta de Fundación Lealtad, www.acsur.org, 23 març 2007
Des de 1997, la FCONGD disposa d’un codi ètic propi que han de complir totes les ONGD federades. Aquest instrument d’autoregulació inclou controls econòmics (exigència de realització d’auditories econòmiques) i sobretot recull uns principis ètics comuns que han d’inspirar la filosofia d’actuació de les ONGD federades. Aquest codi ètic està accessible a la pàgina web de la Federació.
Eines de rendició de comptes
21
Tenir uns comptes clars és obligatori però no suficient per fer una cooperació de qualitat i responsable. El codi ètic exigeix a les ONGD que el subscriuen, entre d’altres:
• Mecanismes de govern transparents i participatius. • Independència d’empreses i entitats privades amb afany de lucre. • Emissió de documentació, quantitativa i qualitativa, que faciliti el
control extern de les seves activitats i recursos. • Voluntat d’actuar com a agent de canvi social. • Donar protagonisme a les poblacions locals amb qui es treballa. • Coherència general entre els objectius perseguits i els mitjans utilitzats
la qual cosa condiciona els instruments que es poden emprar, amb particular atenció a la captació de fons la qual ha d’acomplir unes pautes concretes en la publicitat i en les imatges.
El codi ètic estableix també que les ONGD “han d’estar obertes a l’escrutini i al debat públics sobre la seva política, pràctiques i pressupostos”. En aquest sentit, la Federació entén que caldrà fer un esforç per explicar, de manera clara i entenedora, el treball de les ONGD, i per difondre el seu codi ètic.
Federació Catalana d’ONGD (FCONGD), Comunicat sobre les investigacions a ONGD, www.pangea.org/fcongd, 4 abril 2007
[...] Tenint en compte l'enorme diversitat ideològica que les ONGD mostren, el propi col·lectiu ha contribuït i mostrat el seu interès en l'ús de diferents eines d’avaluació, per tractar de ser més eficaces i eficients en el seu treball, per millorar la qualitat i l'impacte de les seves actuacions, per aplicar aquests principis [del codi de conducta] en les seves pròpies organitzacions.
Pablo Osés, «De la confianza en las ONG», www.acsur.org, abril 2007
[...] Tinguem en compte que si les ONG necessiten codis ètics és perquè han sorgit entitats que no defensen els principis ètics universals i que, per tant, no poden considerar-se com tals. Són les mateixes ONG les que més interès haurien de tenir a distingir-se de totes les entitats que han adoptat aquesta fórmula organitzativa per aprofitar-se de la simpatia social i del suport econòmic que han aconseguit. Ha de plantejar-se obertament la conveniència o no que el sector es reguli, així com la possibilitat que aquest procés el duguin a terme les pròpies ONG, en funció de la seva capacitat per a fer-ho. Sembla necessari crear espais de verificació i control de les ONG per mitjà d’organismes formats per elles mateixes però no relacionats amb el seu funcionament o finançament, dotats de competència i autoritat per a intervenir davant irregularitats manifestes. Al mateix temps, és convenient delimitar els elements bàsics exigibles a les ONG i les mesures que han d'aplicar-se per al seu respecte en cas d’incompliment. Però són les ONG les que han de recórrer aquest camí, identificant i estructurant aquest mínim comú denominador que comparteixen, juntament amb els mecanismes efectius per a la seva defensa.
Carlos Gómez, «El debate sobre las ONG», El Correo Digital, 27 maig 2007
22
6. La comunicació
Les entitats del tercer sector, a diferència de les empreses, reinverteixen els
seus beneficis en la pròpia activitat. Tenen l’objectiu d’ajudar a construir
una societat millor mitjançant la seva actuació com a agents de
transformació social.
Un aspecte fonamental per dur a terme aquesta missió és la comunicació.
Comunicació amb els diferents involucrats de l’entitat, sobre les activitats,
transmetent una visió determinada de la societat, relacionant-se amb altres
agents socials rellevants i, tot plegat, fent-ho d’una manera respectuosa i
coherent amb els valors propis de les organitzacions: rigor, veracitat,
respecte als col·lectius destinataris, etc.
Tot i que encara queda molt camí per recórrer en el reconeixement de la
importància de la comunicació, les entitats estan prenent consciència del rol
essencial d’aquesta per al funcionament organitzatiu i per a la transformació
social. Part d’aquesta creixent importància té a veure amb la seva condició
d’element bàsic de la rendició de comptes i de la transparència. L’estratègia
de comunicació té, necessàriament, relació directe amb el grau de
transparència de tota organització.
En aquest sentit, l’estratègia i les eines de comunicació poden servir perquè
els involucrats coneguin, entenguin i participin en les variables fonamentals
de l’entitat. I per aconseguir-ho, cal trobar l’equilibri entre la manca i
l’excés d’informació (la millor manera d’amagar quelcom és enterrar-ho
amb gran quantitat de dades i informació).
A l’hora de fer la rendició de comptes, s’ha de comptar també amb un
involucrat clau per arribar a la societat en general: els mitjans de
comunicació. Es tracta d’una relació en construcció gens fàcil ja que els
ritmes i hàbits de treball d’ambdues parts estan descompassats. Els mitjans
de comunicació funcionen condicionats a unes exigències mediàtiques que
no sempre encaixen amb l’estil de treball de fons i de llarga durada de les
organitzacions i, en aquest sentit, cal continuar treballant per millorar les
relacions.
La comunicació
23
Selecció de fragments d’articles
Entre els problemes i els grans reptes als quals s’enfronten les fundacions es troba el de la comunicació, no solament interna sinó externa, cap als mitjans de comunicació, perquè la societat conegui la labor social, la seva missió i les característiques del treball que realitzen aquestes institucions.
Miguel Ángel Cabra de Luna, debat «¿Qué pasaría si no existieran las fundaciones?», Europa Press, 23 maig 2007
Moltes vegades les persones que treballen i col·laboren en associacions i fundacions es queixen que la societat espanyola només respon de forma solidària davant de grans catàstrofes humanitàries. [...] Les catàstrofes humanitàries són notícia, i els mitjans de comunicació es bolquen en cobrir-les. La resta del temps, les actuacions de la immensa majoria d’organitzacions no governamentals són desconegudes pel gran públic. Cal fer un gran esforç per tal que les organitzacions del tercer sector deixin de ser desconegudes per la societat espanyola. No és necessari que siguin noticia contínuament a la primera pàgina dels diaris, sinó que n’hi hauria prou si expliquessin de forma clara i continuada les seves actuacions. Les organitzacions no lucratives han de ser capaces de ser un actor protagonista més de la societat espanyola. Només així podran generar confiança.
Alfred Vernis, «El reto de explicar a la sociedad las realizaciones de las organizaciones no lucrativas», Barcelona associacions núm. 40, octubre 1999
Com és possible tant desconeixement? Perquè no hi ha cap altre sector professional on l’abisme entre la realitat diària i l’imaginari social sigui tan gran. Amb els anys les nostres ONGD han adquirit un grau de professionalització i especialització molt important. Les ONGD serioses negocien amb els governs les seves polítiques de cooperació, fan lobby a Brussel·les, miren d’incidir per incorporar als currículums escolars les seves propostes, es despleguen pels territoris en situacions d’emergència coordinant-se amb els exèrcits o els serveis civils locals, o realitzen complexes investigacions... però quan preguntem a la gent del carrer què fan, només visualitzen clarament dues coses: apadrinaments i emergències.
[...] S’ha descuidat la proximitat i, mentrestant, ha anat guanyant pes la idea que una ONGD només era de fiar si era gran, i sortia molt per la tele. Així és com la publicitat d’unes quantes ONGD ha condicionat la imatge de totes, i aquesta imatge, necessàriament simple i “sentimentaloide” per estar orientada al consum de solidaritat, ha arrossegat la resta i ha obert la porta al “tot s’hi val”.
[...] Comuniquen com empreses, redueixen la comunicació a una eina per captar fons o tenir visibilitat pública, en comptes de considerar-la com el que és, un exercici sincer d’intercanvi entre dues parts.
Montse Santolino, «Fundació Intervida, un cas aïllat?», Canal Solidari, 20 abril 2007
La comunicació
24
El distanciament entre el tercer sector i els mitjans de comunicació fa pensar que alguna cosa no s’està fent bé. Els mitjans pràcticament no parlen del sector i no acostumen a fer ressò del treball de les entitats. [...] Les organitzacions han de dedicar esforços a conèixer la manera de treballar dels mitjans. Han de saber quina és la rutina i l’agenda d’aquests, ser conscients que, sovint, els temes socials es viuen com una anècdota i no s’acaba profunditzant en el tema.
Mercè Conesa, jornada «Altres mirades sobre el tercer sector», Col·lecció Debats OTS núm. 03, 29 novembre 2006
És freqüent que des de les ONG es demani als mitjans d’una forma més o menys explícita, un tractament benvolent, que es justificaria per la missió "humanitària" pròpia de les ONG. En canvi és molt infreqüent que les ONG publiquin autocrítiques sobre l’orientació o l'impacte de la seva activitat. Ambdues actituds són contradictòries amb una bona política de comunicació, que és el sentit més genuí de la "transparència", considerada habitualment com una categoria simplement comptable. Les ONGD haurien de ser les primeres interessades en ser objecte de l’atenció del bon periodisme, no d’aduladors, a mostrar a la ciutadania una avaluació crítica del nostre propi treball, que es basa en la solidaritat, no en despertar la compassió ni cap als pobles del sud, ni cap a nosaltres mateixos.
Acsur Las Segovias, «Humo sobre las ONG», www.acsur.org, 24 abril 2007
La història de les organitzacions no lucratives està constituïda per iniciatives, personals o col·lectives, que han nascut amb la finalitat d’ajudar en causes concretes, promovent aquells canvis necessaris per aconseguir millores efectives. D’aquesta orientació al canvi social, les organitzacions del tercer sector informen i sensibilitzen a la societat sobre aquelles qüestions que consideren necessari promoure o canviar: des d’associacions dedicades a la protecció del medi ambient, fins a fundacions de suport a persones que pateixen una malaltia determinada, passant per organitzacions de cooperació al desenvolupament del tercer món. Totes elles treballen diàriament assumint la seva responsabilitat com a agent de transformació i millora social. Per això és bàsic ser capaços de comunicar-se amb la societat en la qual actuen. La comunicació és, d’aquesta manera, una part essencial de les organitzacions perquè està lligada a la seva pròpia raó per a existir. Així, per exemple, mentre les empreses comuniquen per a existir (vendre més), les entitats sense ànim de lucre existeixen per a comunicar (per una societat millor).
Pau Vidal i Clara Créixams, «Existir para comunicar», Anuario de la Comunicación 2006, abril 2006
25
7. Cap a una cultura de la transparència
Freqüentment, ens podem trobar articles que qualifiquen a una entitat de
“transparent” o, al contrari, de “gens transparent”. Si bé és cert que
aquestes categories es poden aplicar en actituds extremes, aquest tipus
d’etiquetes estan molt allunyades de la definició de transparència com el
grau en què les organitzacions rendeixen comptes.
L’avaluació d’aquest grau de transparència, tal i com s’ha comentat
inicialment, està en relació amb la coherència entre les característiques i els
valors de l’entitat. No obstant, es tracta d’un concepte dinàmic i en constant
evolució que canvia al llarg del procés de maduració de l’entitat, i també
dels seus involucrats. Aquesta evolució implica una actitud proactiva que
impregna el funcionament organitzatiu i que és el camí que porta a les
organitzacions a apropar-se, cada vegada més, a la cultura de la
transparència.
La cultura de la transparència és un estat en el que la rendició de comptes
no és un afegit al funcionament de l’entitat, sinó que és un plantejament de
base en qualsevol activitat que es realitzi. No és una moda passatgera,
perquè l’actitud que comporta està directament relacionada amb els valors
de les organitzacions de la societat civil. És quelcom que està present en la
identitat i raó de ser de les entitats. Es tracta d’una evolució, sense retorn,
en la que conviuen diferents ritmes i formes d’afrontar-la. Així doncs, la
cultura de la transparència en la rendició de comptes està vinculada a la
pròpia maduresa organitzativa i sectorial.
Selecció de fragments d’articles
Des de la Coordinadora de ONG para al Desarrollo de España considerem que la transparència ha de ser un dels valors estratègics de les nostres ONGD membre, de manera que puguem actuar i explicar les nostres activitats en totes les àrees -financera, de govern i presa de decisions, comunicativa, gestió interna, missió, objectius i estratègia- de forma responsable, clara i senzilla.
José María Medina, carta al director d’El País, www.congde.org, 10 abril 2007
Cap a una cultura de la transparència
26
Transparència, com estil organitzatiu, vol dir democràcia radical interna. Que, a la vegada, vol dir prendre les decisions amb la informació necessària, descentralitzar la presa de decisions, possibilitar que cada membre de l’associació se senti responsable perquè és un decisor... Vol dir fer circular la informació àgilment, sabent pactar, sabent assumir resultats bons i gens bons...
Toni Puig, «Les associacions ciutadanes s’edifiquen i creixen en la transparència», Barcelona associacions núm. 40, octubre 1999
[...] La conseqüència positiva més important del cas Intervida podria ser obrir una reflexió en el sector sobre els reptes socials i polítics de l’acció solidària. Per a afrontar-los el més important no són les eines i certificacions comptables, sinó les pràctiques d’organitzacions ciutadanes participatives i compromeses en l’acció solidària, quan tenen la forma de projectes i quan té la forma de campanyes o de mobilitzacions socials, amb coherència moral i estratègica entre uns i unes altres. Un rigorós i adequat control públic, és a dir, realitzat des d’institucions públiques i que els seus resultats estiguin a la disposició de la ciutadania, és sense dubte un complement indispensable d’una pràctica associativa amb qualitat solidària. Però és només un complement; es poden tenir els comptes en regla i fer un treball solidari deplorable. No falten ni faltaran els exemples.
Acsur Las Segovias, «Humo sobre las ONG», www.acsur.org, 24 abril 2007
[...] Una entitat només pot plantejar-se seriosament una cultura de transparència en el seu funcionament quan està segura del seu comportament, de la seva qualitat d’actuació i de la manera com funciona. Per exemple, si ens imaginem una organització que faci públiques les seves escales salarials és perquè considera que són coherents amb la seva missió i activitat, i que al mateix temps són justes i equitatives per al seu equip; en canvi, si té dubtes de si són massa altes o baixes tindrà més dificultat per ser transparent. Aquest exemple pot generalitzar-se a la resta d’àrees de gestió, valors i impacte de l’entitat.
Així doncs, l’evolució cap a la cultura de la transparència és un repte global per al tercer sector, transversal en totes les entitats independentment de la seva mida o àmbit d’intervenció. En aquest sentit, les entitats de segon nivell tant les coordinadores com les federacions poden jugar un paper molt important transmetent i impulsant la necessitat i importància de la transparència per a guanyar la confiança social. Existeixen nombroses eines i hàbits de gestió que poden ajudar a impulsar la transparència a les entitats (codis ètics, auditories, certificacions, etc.). Però les eines per si soles no garanteixen res: només adquireixen sentit en un entorn organitzatiu conscient del valor de la transparència com la manera sostenible de relacionar-se amb la societat. La rendició de comptes i la transparència no han de ser activitats addicionals de l’organització, sinó que la clau està en incorporar-les als valors i al funcionament habitual de l’entitat.
Pau Vidal i Laia Grabulosa, «La confianza social», El Periódico de las Fundaciones, maig 2007
27
Annex I. Relació d’articles i documents
Després d’haver recopilat al voltant d’un centenar d’articles sobre la transparència i la rendició de comptes a les organitzacions no lucratives, hem elaborat aquesta publicació amb els següents:
Acsur Las Segovias; «Humo sobre las ONG», www.acsur.org, 24 abril 2007.
Agulló, F. Xavier; «La pèrdua de la innocència del tercer sector», www.blogresponsable.com, 20 agost 2006.
Arpa, Ariane; «Transparència, honestedat i justícia», El Periódico de Catalunya, 5 abril 2007.
Barba, Carles; «La majoria d’ONGs no enganyen», AVUI, 7 abril 2007.
Barreiro, Xosè Luis; «Anesvad e Intervida: la punta del iceberg», La Voz de Galicia, 3 abril 2007.
Cabra de Luna, Miguel Ángel; debat «¿Qué pasaría si no existieran las fundaciones?», Europa Press, 23 maig 2007.
Campuzano, Carles; «ONGs: transparència, rendició de comptes, independència», http://carlescampuzano.blogspot.com, 12 abril 2007
Carbajal, Núria; «A las ONG hay que exigirnos una transparencia absoluta», El Correo Digital, 17 abril 2007.
Carreras, Ignasi; «¿Confiamos en las ONG?», La Vanguardia, 6 març 2006.
Carreras, Ignasi; «La credibilidad de las ONG», El País, 1 setembre 2007.
Comissió de seguiment del codi ètic de la CONGDE, «Las ONGD: de ángeles a actores de desarrollo», Canal Solidari, 18 abril 2007.
Conesa, Mercè; jornada «Altres mirades sobre el tercer sector», Col·lecció Debats OTS núm 3., 29 novembre 2006.
Editorial El Periódico de Catalunya, «Crisi de confiança en les ONG», 7 abril 2007.
Editorial La Vanguardia, «ONG y confianza», 15 abril 2007.
Federació Catalana d’ONGD (FCONGD), Comunicat sobre les investigacions a ONGD, www.pangea.org/fcongd, 4 abril 2007.
Gassó, Josep; «Benvingut al control social de les ONG», El Punt, 16 abril 2007.
Gómez, Carlos; «El debate sobre las ONG», El Correo Digital, 27 maig 2007.
Medina, José María; carta al director d’El País, www.congde.org, 10 abril 2007.
Minoves, David; «Les bones pràctiques de les ONG», El Periódico de Catalunya, 10 abril 2007.
Organitzacions No Governamentals Internacionals (ONGI), Carta de responsabilitats, 2006.
Osés, Pablo; «De la confianza en las ONG», www.acsur.org, abril 2007.
Pinto, Víctor; «¿Crisis de confianza en las ONG?», www.agorasocial.com, 1 maig 2007.
28
Puig, Toni; «Les associacions ciutadanes s’edifiquen i creixen en la transparència», Barcelona associacions núm. 40, octubre 1999.
Rahola, Pilar; «No és or tota oenegé que lluu», El Periódico de Catalunya, 9 abril 2007.
Roda, Patricia de; «Las ONG son transparentes y están bien gestionadas», carta de Fundación Lealtad, www.acsur.org, 23 març 2007.
Romero, Miguel; «Intervida, la excepción y la regla», El Viejo Topo, maig 2007.
Santolino, Montse; «Fundació Intervida, un cas aïllat?», Canal Solidari, 20 abril 2007.
Vernis, Alfred; «El reto de explicar a la sociedad las realizaciones de las organizaciones no lucrativas», Barcelona associacions núm.40, octubre 1999.
Vidal, Pau; Créixams, Clara; «Existir para comunicar», Anuario de la Comunicación 2006, abril 2006.
Vidal, Pau; Grabulosa, Laia; «La confianza social», El Periódico de las Fundaciones, maig 2007.
29
Annex II. Notes sobre els autors dels articles
Agulló, F. Xavier; Expert en responsabilitat social.
Arpa, Ariane; Directora general d’Intermón Oxfam.
Barba, Carles; President de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i Vicepresident de la Fundació Catalana de l’Esplai.
Barreiro, Xosè Luis; Professor de ciències polítiques a la Universitat de Santiago de Compostela i columnista a la Voz de Galicia.
Cabra de Luna, Miguel Ángel; Director de relacions socials i internacionals de la ONCE.
Campuzano, Carles; Diputat al Congrés per Convergència i Unió.
Carbajal, Núria; Representant a Àlaba de la Coordinadora de ONGD de Euskadi.
Carreras, Ignasi; Director de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE.
Comissió de seguiment del codi ètic de la CONGDE: Luis Arancibia, Cecilia Carballo, Loles Díaz, Emilio Martínez, Fernando Navarro, Mª Luz Ortega, Paloma Román i María Luisa Toribio.
Conesa, Mercè; Periodista d’El Periódico de Catalunya.
Gassó, Josep; President de la Fundació Catalana de l’Esplai.
Gómez, Carlos; Professor de la Universitat d’Alacant i investigador de Bakeaz.
Medina, José María; President de la Coordinadora de ONG para el Desarrollo de España (CONGDE).
Minoves, David; Director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya.
Organitzacions No Governamentals Internacionals (ONGI): ActionAid International, Amnesty International, CIVICUS - World Alliance for Citizen Participation, Consumers International, Greenpeace International, Oxfam International, International Save the Children Alliance, Survival International, International Federation Terre des Hommes, Transparency International y World YWCA.
Osés, Pablo; Coordinador del conveni de la Plataforma 2015 y más.
Pinto, Víctor; Consultor d’Ágora Social
Puig, Toni; Expert en associacionisme.
Rahola, Pilar; Política i periodista.
Roda, Patricia de; Directora de la Fundación Lealtad.
Romero, Miguel; Coordinador d’Estudis i Comunicació d’Acsur Las Segovias.
Santolino, Montse; Tècnica de la Federació Catalana d’ONGD (FCONGD).
Vernis, Alfred; Responsable de Formació de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE.
Vidal, Pau; Coordinador de l’Observatori del Tercer Sector.
30
www.tercersector.net Una finestra oberta al món de les entitats del tercer sector
Les publicacions estan disponibles per descarregar
La Biblioteca del Tercer Sector a l’abast
La rendició de comptes i la transparència: una línia de treball de l’OTS
L’Observatori del Tercer Sector ha realitzat o està realitzant diferents projectes i activitats emmarcats en la línia de treball sobre la rendició de comptes i la transparència:
-Jornada realitzada el novembre del 2006 “Les entitats del tercer sector i la construcció de la confiança: la importància de la transparència”. Les conclusions de l’acte estan recollides en el quadern número 2 de la col·lecció Debats OTS.
-Participació en el projecte Rendición de cuentas y transparencia de las organizaciones de la sociedad civil. Aquesta és una investigació internacional on hi participen centres d’investigació de diferents països d’Amèrica Llatina i, l’OTS, des d’Espanya, amb l’estudi “Rendició de comptes i transparència a les ONGD”.
Les organitzacions que participen en el projecte són:
Argentina:
Asociación de Graduados en Organización y Dirección Institucional
Hondures:
Centro Hondureño de Promoción para el Desarrollo Comunitario
Bolívia:
Catholic Relief Services
Fundación Jubileo
Paraguai:
Sumando
Brasil:
Red de Informaciones para el Tercer Sector
Núcleo de Investigación, Solidaridades y Políticas
República Dominicana:
Alianza ONG
Catalunya-Espanya:
Observatori del Tercer Sector
Uruguai:
Instituto de Comunicación y Desarrollo
Costa Rica:
Fundación Acceso Xile:
Fundación Soles
Més informació sobre el projecte iberoamericà a: www.lasociedadcivil.org
-Realització d’una publicació “El debat sobre la transparència i la rendició de comptes. Una visió transversal a través d’articles d’opinió.”
-Acte “Debat sobre la transparència i la rendició de comptes” realitzat l’octubre del 2007.
Més informació sobre els projectes emmarcats en la línia de rendició de comptes i transparència a les ONL a: www.tercersector.net.
