eL c

odon

yla

revi

sta

trim

estra

l de

Vila

llong

a de

l Cam

p

núm.74juliol-setembre’12any19 · època 1a

infr

aest

ruct

ures

al t

erm

eN

OTÍ

CIES

DEL

CO

DO

NY

2

edito

rialEDI

TORIA

L

Vilallonga del Camp - 977 841 337 - 977 840 151

3

edito

rialEDI

TORIA

LSe’ns ha girat feina aquest final

d’any. Quan encara no es veu la llum al final del túnel, amb la cri-si econòmica fent estralls arreu, es desperten, ara, les lluites per les identitats nacionals. Inunden car-rers, omplen titulars i hores en an-tena. No entrarem en debats sobre un tema tan complex i tan visceral, perquè no és ni el moment ni l’es-pai. Només plantejarem les refle-xions pertinents, que tota persona que vulgui adoptar una postura ra-onada s’hauria de fer.Per què? Quan? I qui?Per què els nacionalismes, sem-pre presents, prenen importància i per què ho fan ara?. I qui els pro-mou o els degrada?Tenir identitat és bo i sa. Ens hem d’identificar amb el que ens és comú, amb els que ens envolten. El problema és que les identitats també necessiten que hi hagi un contrari, algú que no és com nos-altres. Són excloents. I això espe-rem que no condueixi a postures extremistes. Es pot defensar la pròpia identitat sense malmetre la dels altres, ni menysprear-la. O al-menys s’hauria de poder.

Drac petit deSant Pere de Tarragona

3 EDITORIAL

4 NOTÍCIES DEL CODONY

9 FETS DEL TRIMESTRE

20 LA NOSTRA GENT

24 ELS MÉS PETITS

31L’AJUNTAMENT INFORMA

31 COL.LABORACIONS

38 CASA DE LA VILA

43 SERVEIS

Premis Ventura i Gassol 1999 i 2003EQUIP REDACTORPere AbellóCarme AngueraÀngel BernalAgustí FortunyJordi LlutartSara LlutartAlbert MercadéJosep M. MercadéPilar RieraCarme RieraIgnasi ValeraMarc Vallvè

COL·LABORADORSManuel GinéMaria Flores

AMB LA COL·LABORACIÓ DE

SUMARI

DISSENY I MUNTATGEEquip d'El Codony

IMPRIMEIXFormes Gràfiques Valls, S.A.

DIPÒSIT LEGALT-277-94

El Codony no comparteix necessàriament lesopinions que s’expressin en els articles signats.

EditaAgrupació Cultural i Centre d’Estudis

de Vilallonga del Camp

EDICIÓ TANCADA14.10.2012

III Duatlo Els Termes

L’Agrupació Cultural i Centre d’Estudis de Vilallonga del Camp obsequia a tots els subscriptors d’El Codony amb 10 cèntims d’euro d’aquest número de la Grossa de Nadal.

Generalitatde Catalunya

infr

aest

ruct

ures

al t

erm

eN

OTÍ

CIES

DEL

CO

DO

NY

4

Infraestructures al terme del codony, deu anys després (ii)

L’obra més important del Camp de Tarragona es sense dubte el TAV (Tren d’alta velocitat), la línia principal del que baixa de Lleida i va a Barcelo-na, passa pel nostre terme, amb estació princi-pal Estació del Camp de Tarragona (Secuita-Pe-rafort) molt a prop nostra.Aquesta obra ha modificat substancialment el nostre territori. Actualment està amb fase de construcció, això sí al “ralentí”, la connexió amb l’eix del Mediterrani i un pal de la famosa Y afec-ta el nostre terme.Fem una mica de història, el TAV, popularment conegut com AVE, acrònim d’ Alta Velocitat Espanyo-la, és un servei comercial de la xarxa d’alta velocitat a Espanya de Renfe Opera-dora. La paraula al·ludeix al mateix temps a una au en espanyol buscant una imatge comercial per a aquests trens. Les prime-res locomotores de la línia Madrid-Sevilla estan ins-pirades en el TGV francès (Train à Gran Vitesse, tren de gran velocitat), pioner a Europa en els serveis de gran velocitat.Actualment l’AVE ja no és sols sinònim de la línia Madrid-Sevilla sinó que és un producte comercial gestionat actualment per la Unitat de Negoci (UN) Alta Velocidad Renfe Operadora. La com-panyia, única operadora amb llicència d’ADIF a les vies d’ample europeu, classifica en aquesta Unitat de Negoci aquells productes la major part dels quals el recorregut es realitza a més de 200 km/h de mitjana.No obstant això, altres sectors, critiquen que és una «ruïna per a l’Estat», ja que ni tan sols la lí-nia de Barcelona - Madrid aporta diners a l’estat, i ha fet que Estats Units i França desestimessin el projecte per als seus propis païsosL’alta velocitat a Espanya es compon en l’ac-tualitat de quatre corredors principals de línies d’alta velocitat propietat d’ADIF, pels quals circu-len diversos serveis, i nombroses línies en cons-trucció o en projecte. Amb més de 2.600 km en servei, aquesta xarxa d’alta velocitat és la més

extensa d’Europa i la segona al món, just darrere de la Xina, connectant el 2011, 27 ciutats espa-nyoles.[1]

Per aquesta xarxa circulen diversos serveis (AVE, Alvia, Avant ...), sent els de major gamma i els més coneguts els serveis AVE, de manera que les línies i trens d’alta velocitat a Espanya són cone-guts popularment com AVE.

Línies projectadesEs preveu un augment de l’oferta geogràfica de l’AVE, mitjançant la posada en marxa de noves

línies d’alta velocitat per ADIF, segons el Pla Estratègic d’Infraestructures i Transport (PEIT), que culminarà el 2020, i que pretén eixam-plar-se per tota la Península Ibèrica, uns 10.000 km de línies d’alta velocitat.Santander MediterraniSantander – Saragossa – Terol – Sagunt.Narbona PerpinyàNarbona - Perpinyà - Frontera. Formarà part de la xarxa francesa del TGV, i encara no té el re-corregut consensuat.Corredor NordestCalataiud – Sòria.Saragossa – Castejón de Ebro – Logronyo – Mi-randa de Ebro.Castejón de Ebro – Pamplona – la “Y” Basca.Corredor NordoestOlmedo – Zamora – Ourense.

5

Línies en úsLínia Ciutat que connecta Obertura

Nou Accés Ferroviari a Andalusia / Corredor SudLAV Madrid-Sevilla Madrid · Ciudad Real · Puertollano · Còrdova · Sevilla 1992LAV Còrdova-Màlaga Còrdova · Puente Genil-Herrera · Antequera · Màlaga 2007LAV Madrid-Toledo Madrid · Toledo 2005

Corredor Nord-estLAV Madrid-Barcelona Madrid · Guadalajara-Yebes · Calatayud · Saragossa · Lleida 2003 Lleida · Camp de Tarragona 2006 Camp de Tarragona · Barcelona-Sants 2008LAV Saragossa-Osca Saragossa · Tardienta · Osca 2005

Corredor NordLAV Madrid-Segovia-Valladolid Madrid · Segovia · Valladolid 2007

Corredor MediterraniVaris trams aptes 220km/h Tarragona · Castelló de la Plana · València · Alacant 1996-2006

Corredor de LlevantVaris trams aptes 220km/h Alcázar de San Juan · Albacete · Corredor Mediterrani 1996-2006LAV Madrid-Llevant Madrid · Conca · Requena-Utiel · València 2010 Conca · Albacete 2010

Línies en construccióLínia Ciutats que connecta Obertura prevista

Corredor SudLAV Sevilla-Cadis Sevilla · Jerez de la Frontera · Cadis 2015[3]

LAV Madrid-Jaén Madrid · Alcázar de San Juan · Linares-Baeza · Jaén 2013Eje Ferroviario Transversal Sevilla · Marchena · Osuna · estació d’Antequera- Santa Ana · San Francisco de Loja · Granada 2013Eje Ferroviario Transversal Huelva · Sevilla 2012–2013LAV Bobadilla-Algesires Antequera-Santa Ana · Ronda · Algesires 2015Corredor de la Costa del Sol Nerja · Màlaga · Marbella · Estepona · Algesires

Corredor Nord-estLAV Barcelona-Frontera Francesa Barcelona-Sants · Barcelona-Sagrera · Girona · Figueres 2013[4]

Corredor NordLAV Valladolid-Burgos-Vitòria Valladolid-Campo Grande · Burgos · Miranda de Ebro · Vitòria 2014LAV Vitòria - Frontera francesa Vitòria · Bilbao · Sant Sebastià · Irún · Frontera Francesa 2016LAV Venta de Baños - Gijón Venta de Baños · Lleó · Oviedo · Gijón 2015

Corredor Nord-oestLAV Olmedo-Zamora-Galícia Olmedo · Medina del Campo · Zamora · Orense Santiago de Compostel·la 2013[5]

Eje Atlántico de Alta Velocidad Vigo · Pontevedra · Santiago de Compostel·la · La Corunya 2014LAV Vigo-Orense Vigo · Pontevedra · Orense 2016

Corredor LlevantLAV Madrid-Alacant Motilla del Palancar · Albacete · Corredor Mediterrani 2013[6]

Corredor MediterraniLAV Tarragona-València Camp Tarragona · Castelló de la Plana · València LAV València-Alacant València · Alacant 2012LAV Alacant-Múrcia-Cartagena Alacant · Elx · Múrcia · Cartagena 2014LAV Múrcia-Almeria Múrcia · Vera · Lorca · Almeria 2014

Corredor Sud-oest LAV Madrid-Extremadura-Lisboa Madrid · Talavera · Plasència · Cáceres · Mèrida Badajoz · Frontera portuguesa 2013

infr

aest

ruct

ures

al t

erm

eN

OTÍ

CIES

DEL

CO

DO

NY

6

Madrid – Àvila – Salamanca – Frontera Portu-guesa.Corredor NordValladolid – Venta de Baños – Burgos – Miranda de Ebro – Vitòria.Venta de Baños – Palencia – Lleó – Oviedo.Palecia – Santander.Lleó – Astorga – Ponferrada – Monforte – Lugo – La Corunya.Corredor SudoestMadrid – Càceres – Badajoz – Frontera Portu-guesa – Lisboa.Sevilla – Huelva – Frontera Portuguesa.Corredor SudAntequera – Granada.Madrid – Alcázar de San Juan – Jaén.Còrdova – Jaén – Granada – Almeria.Corredor Costa CantàbricaSant Sebastià – Ferrol. Com podem veure, el tren torna a estar al cen-tre de les nostres vides, diu un dels anuncis de Renfe. I també en el centre del nostres proble-mes, s’hi podria afegir. L’empitjorament de la crisi ha agafat amb el peu canviat el govern es-panyol, que, fins no fa gaires dies, presumia de ser el govern que més inverteix en ferrocarril d’alta velocitat del món. Però per molt que bri-llin els rails per on circulen els trens a 300 km/h cada vegada són més els que discuteixen que l’AVE sigui una bona inversió, tant des del punt de vista econòmic com des del punt de vista so-cial. La despesa en línies d’alta velocitat que ha fet l’Estat ha estat estratosfèrica. Actualment Es-

panya té 1.800 quilòmetres d’aquestes línies en servei i 2.200 en construcció, molt per davant de la resta de països europeus. De fet, només la Xina, amb 10.000 quilòmetres en construc-ció, supera ara mateix la inversió espanyola. Tant França com Alemanya van descartar una inversió semblant a l’espanyola perquè la con-sideraven insostenible econòmicament. I això que Alemanya té un PIB de 3,2 bilions de dò-lars i una població de 82 milions de persones i a França n’hi viuen 65 milions que sumen un PIB de 2,8 bilions. Espanya, en canvi, amb 46 milions i la meitat de PIB que França, s’ha permès el luxe d’haver gastat ja més de 50.000 milions d’euros –la re-tallada pel dèficit és de 15.000 milions– en fer-rocarril d’alta velocitat. I ho ha fet ajudat pels fons europeus de cohesió, la majoria dels quals provinents de França i Alemanya. No és estrany, doncs, que aquests països hagin reclamat que s’estrenyi el cinturó perquè ells ni tan sols s’han plantejat obres d’aquest calibre.

Pocs passatgersL’economista Germà Bel ho té clar: “l’AVE ha estat el prototip dels anys meravellosos d’Es-panya. És una inversió política, sense cap sen-tit des del punt de vista econòmic”. Bel, un dels principals especialistes en infraestructures del país, considera que ni tan sols les àrees metro-politanes de Madrid i Barcelona són prou grans perquè la inversió tingui sentit. “L’alta velocitat només té sentit en ciutats molt poblades, com París o les ciutats japoneses”, assenyala Bel.

7

En aquest sentit, les comparacions són sag-nants. Potser la dada que més bé il·lustra el perquè l’AVE pot acabar sent una inversió ruï-nosa és el nombre de passatgers per quilòme-tres de línia. Les últimes dades oficials de la UIC –l’organització mundial de les companyies de ferrocarril– il·lustren la diferència entre els models d’Espanya i França. Mentre la ràtio de passatgers per quilòmetre és de 2,8 a França arriba a 41,5.Trobar veus crítiques en un sector molt endo-gàmic com el de la construcció no és fàcil. Pocs volen parlar i alguns dels que ho fan demanen no publicar el seu nom. Un dels problemes, se-gons explica un ex assessor del ministeri de Fo-ment, que ha revisat diferents projectes d’AVE, és el poc rigor dels estudis, tant els que preve-uen el cost de la infraestructura com els que avaluen la demanda de viatgers. “A Anglaterra, on tenen la xarxa col·lapsada des de fa anys, encara s’estan pensant un TGV entre Londres i Birmingham perquè no estan segurs que els surtin els números”.Als Estats Units una infraestructura ha de de-mostrar que serà rendible per poder ser fi-nançada amb diner públic. Per això, l’Estat de Califòrnia ha desestimat, de moment, una línia d’alta velocitat entre San Francisco i Los Ange-les, dues ciutats separades per 600 quilòmetres i amb àrees metropolitanes que sumen 19 milions d’habitants, gairebé tres ve-gades la suma de Madrid i Barcelona. Però el cost de construcció no és l’únic que cal comptabilitzar a l’hora de cons-truir alta velocitat. El cost de mante-niment de cada quilòmetre de línia, també segons dades de la UIC, és d’en-tre 28.000 i 33.000 euros per any. Una xifra molt allunyada de les que manté Foment, que assegura que el mante-niment costa 10.000 euros per quilò-metre i any –20.000 si és en túnel– ja que només compta el manteniment de via. Cal afegir-hi el manteniment de l’electrificació, la senyalització i les te-lecomunicacions. Això vol dir que quan s’acabin els 2.200 quilòmetres que hi ha en obres, la factura de manteni-ment de l’AVE pujarà a més de 120 mi-lions d’euros anuals.L’exdirector de projectes del Banc Eu-ropeu d’Inversions (BEI), Mateu Turró, salva pels pèls les línies de Madrid i Barcelona perquè són les úniques que poden pagar una part del manteni-ment. “La resta –lamenta Turró– cal-dria replantejar-se-les”. El problema,

però, és que és molt difícil tornar enrere. Hi ha fins i tot qui parla de fer-ho aplicant la teoria de costos submergits. Això vol dir que encara que es descomptés la despesa feta en AVE –30.000 milions si no comptem el Sevilla-Madrid-Barce-lona– molts dels projectes que s’han de pagar a partir d’ara no val la pena fer-los perquè ni des-comptant la inversió feta seran rendibles.Un exemple claríssim són les línies que uniran Madrid amb el Cantàbric i Galícia. El tram entre Madrid i Valladolid només té 174.000 viatgers anuals d’AVE. Si hi sumem la resta de trens s’ar-riba a 1,5 milions de viatgers, tot i que amb un bitllet més barat. Perquè una línia d’AVE financi com a mínim els costos de manteniment ha de passar dels sis milions de passatgers. Madrid-Barcelona en suma cinc i Madrid-Sevilla amb prou feines passa dels tres. L’AVE és més ràpid i confortable que l’avió, però el Concorde també ho era respecte a l’aviació tradicional i va aca-bar desapareixent pels elevats costos econò-mics que tenia.Aquest prodigi d’inversió es el projecte estrella del nostre terme i per si no fos suficient, la cri-sis, d’aquesta en parlarem un altre dia.

Pere Abelló

infr

aest

ruct

ures

al t

erm

eN

OTÍ

CIES

DEL

CO

DO

NY

8

8€

Verge del Roser, 1843141 Vilallonga del Camp

977842612 • 669 980 127virginiasunyer@gmail.com

Revista El CodonySi voleu subscriure’s a la revista, poseu-vos en contacte a través del correu elec-trònic elcodony@tinet.cat, o trucant al telèfon 977 84 01 58, i us informarem de com fer-ho. Feu servir el correu per fer-

nos arribar els vostres suggeri-ments i/o cartes a la bústia, o a través de la pàgi-na web.

NOVA ADREÇA: Av. Les Puntes, 4, 1er. Polígon Industrial de Constantí.43120 · Constantí (Tarragona). mundocesped@gmail.com | www.mundocesped-tarragona.com

MUNDOCÉSPED

Especialistes en instal·lacióde gespa artificial d'alta qualitat

Sol·liciti pressupost sensecompromís!977 52 55 14

9

8€

julio

l, ag

ost,

set

embr

eFE

TS D

EL T

RIM

ESTR

E

Primera comunió El 3 de juny, a l’església parroquial de Sant Martí bisbe de Vilallonga del Camp, un grup de nens i nenes de Vilallonga reberen per primer cop la comunió. Foren: Hugo Arjo-na Olivares, Abril Floch Ferré, Pau Martínez Mateu, Roger Olària Ollé, Anna Ortiz Trillo, Lucía Pérez Martí-nez i Ramon Valero Coll.

Bicicletada popular El Club Ciclista Vilallonga va organitzar, com ja fa uns anys, la bicicletada popular que tingué lloc el 21 de juliol. El circuit urbà pels més petits i un de més ampli pels grans fa que tothom hi tin-gui cabuda. Hi hagué una gran participació. S’acabà amb un refrigeri per tots els participants al polisportiu.

Sopar de l’associació de dones Aprofitant el bon temps, l’Associació dones de Vilallonga organitzà un sopar popular a les instal-lacions esportives el dissabte 21 de juliol. Un sopar obert a tothom, hi podien anar a més de les sòcies com els seus companys i la resta del poble. Hi participaren un centenar de persones.

julio

l, ag

ost,

set

embr

eFE

TS D

EL T

RIM

ESTR

E

1110

Festa Major d’Estiu en imatges

Vallsamba

Joan Brunet, pregoner

Pregó de Festa Major. Els representants de l’equip de govern, amb el pregoner Joan Brunet.

Inauguració exposició Sr. Figuerola

Inauguració exposició Sr. Figuerola

Activitats aquàtiques

1110

Ball amb l’orquestra Venus

Colla Vella Xiquets de Valls

Colla Jove Xiquets de Tarragona

Sopar popular dels castellers

Actuació de la nova Trinca

julio

l, ag

ost,

set

embr

eFE

TS D

EL T

RIM

ESTR

E

1312

Sopar de la Lligacontra el càncer

Drac petit de santPere de Tarragona

Guerra de l’aigua

Drac Petit de santPere de Tarragona

1312

Presentació de l’Assemblea Territorial de Vilallonga perla IndependènciaEl 24 d’agost passat va tenir lloc a la Sala d’Actes del Centre Recreatiu la presentació oficial de l’Assemblea Territorial de Vilallonga per la Independència. L’acte organitzat per Vilallonga Decideix va comptar amb la presència d’Antoni Bertran, responsable d’actes i pre-sentacions de la Fundació Catalunya Estat, que va fer la presentació de l’acte, en el que van intervenir Oriol Grau, actor i professor de la URV, que va explicar el perquè s’havia implicat en l’Assemblea Nacional Ca-talana i què és el que s’ha de fer per aconseguir que cada vegada hi hagi més gent favorables als objectius de l’Assemblea. El darrer en parlar fou Jaume Vallcorba, president de la Fundació Catalunya Estat, que va parlar sobre el dèficit fiscal i en que suposa aquesta situació que limita el desenvolupa-ment de Catalunya.

11a. Trobada de puntairesCom cada any, i ja en fa onze, l’Asso-ciació Dones de Vilallonga organitza una trobada de puntaires que des de fa bastant de temps es fa l’11 de setembre pel matí a la Plaça de l’església. Enguany hi han participat unes 180 persones, procedents de quinze pobles.

Diada de l’11 de Setembre Els actes programats per la Diada d’enguany han estat semblants als d’altres anys: cinema a la tarda, sopar de germanor amb pa amb tomàquet, embotit i postres, acompanyats per el grup d’havaneres Balandra de Reus. Participaren en els actes gairebé unes quatre-centes persones.

Oriol Grau en la presentació del’Assembla Territorial

julio

l, ag

ost,

set

embr

eFE

TS D

EL T

RIM

ESTR

E

1514

A més, la convocatòria d’una manifestació de caràcter independentista i reivindicatiu a Barcelona feu que un bon grup de vilallonguins i vilallonguines es desplacessin a la capital catalana. És difícil saber els que van participar en la gran manifestació ja que a més d’omplir un autobús i mig, molts optaren per desplaçar-se amb el cotxe particular o amb tren.

Fot-li gasto 2012 Enguany ha tingut lloc la 14a. edició del Fot-li Gasto, amb la participació de CULTRUM, PAPAGAYO, MAITIPS, VALLSAMBA i Dj KURU. Són ja catorze anys que el jovent de Vilallonga organitza aquest esdeveniment musical el divendres de la Fira a la plaça de l’Església. Han estat, doncs, varies generacions de joves les que s’han passat el testimoni per muntar, any rera any, aquest concert. Això vol dir que els que van començar molts ja són pares i que els que ara van al davant eren molt petits. Per molts anys.

La Fira en imatges

1514

Arribada de la Mare de Déu del Roser, Setmana Cultural i Festa del RoserNo cal dir que com cada any, l’Associació Amics del Roser s’ha esmerçat en la preparació dels actes de l’arribada de la Mare de Déu, la Setmana Cultural i la Festa del Roser. El divendres de la Fira, l’arribada de la Mare de Déu esdevingué un acte multitudinari. La processó pels carrers del poble, amb l’acompanyament musical dels Flabiols de l’Escola de Musica del Morell, arribà a la porta de l’església on esperaven a la Mare de Déu mossèn Banús i el cor parroquial. Com a novetat, es deslligaren les campanes i el seu tritlleig es pogué sentit mentre durà la processó. Finalment la traca anunciava que la Mare de Déu havia arribat a l’església. Amb el besamans es donà per acabat l’acte.

julio

l, ag

ost,

set

embr

eFE

TS D

EL T

RIM

ESTR

E

1716

La inauguració de l’exposició al local de l’Associ-ació Amics del Roser és l’altre esdeveniment del divendres de la Fira. Enguany en el primer pis es mostraven els ornaments litúrgics antics de la par-ròquia, i a la planta baixa els projectes relacionats amb l’ermita del Roser: la casa de l’ermità, els Mis-

teris i les lletanies. Com a cosa excepcional, s’ha donat publicitat a la llista de persones que tenen demanat poder fer la lletania. També es mostraven totes les lletanies que s’han fit fins ara, amb el nom dels benefactors, l’autor i l’any.

El primer acte de la Setmana Cultural fou un re-portatge audiovisual sobre els primers anys de les paelles i les disfresses de Carnaval a càrrec de Francesc Príncep. No s’aconseguí que hi hagués si-lenci a la sala. Els comentaris i els somriures foren la tònica de la sessió: “Has vist a ...., que jove que era!!”; “.... no ha canviat gens, està igual!!; “quants que en falten!!!”; “Aquest és, no el coneixia!!”, etc.

La Montserrat Solà conferencià sobre les ermites del Montsant, fent esment de la seva religiositat, la seva popularitat i la seva identitat dins el territori, a més de cercar les semblances del mateix fet altres indrets.

La historiadora d’art vilallonguina na Francesca Español ens va acostar als orígens de Vilallonga a traves de les seves cartes de població. Però tam-bé ens va mostrar com havia canviat el Camp de Tarragona des de l’opulència de l’època romana,

1716

fins el segle XII en que es repoblen aquestes terres. Des-près dels romans havien passat els barbers i desprès els àrabs, i la manca de seguretat havia fet que s’abandonés el pla i la gent es refugiés a les muntanyes.

El tradicional res del Rosari davant la capella de cal Roso aplegà un grup de devotes.

El concert a l’ermita anà a càrrec de la soprano Neus Roig Abellà que estigué acompanyada al piano per Vicente David Martín Sáez. Els assistents que ompliren l’ermita gaudiren de les cançons populars i clàssiques que van interpretar.

La Festa del Roser a l’ermita començà amb la celebració de l’eucaristia presidida per Mn. Banús i concelebrada pel pare Jordi Cassà i Mn. Lluís Vallvé, cantada pel cor parroquial que contaren amb la col·laboració de Laia Figuerola i Dolors Gassull.

julio

l, ag

ost,

set

embr

eFE

TS D

EL T

RIM

ESTR

E

1918

El glossari anà a càrrec de M. del Carme Guiot, on plasmà la seva devoció i convivència amb la Mare de Déu del Roser. La inauguració i benedicció de lletania Refugium peccatorum i l’esclat de la traca posaren fi a una festa molt participativa.

Activitats de l’Espardenya Els joves de la secció xtrem, en Dídac i Elies Banus Brunet, varen participar al Festival Mxtrem de Margalef que va tenir lloc el 9 de juliol. Una modalitat que per la seva dificultat només es pot realitzar si s’està en plena forma.

Tot i el parèntesis estiuenc l’Espardenya continua fent sortides i activitats.

El 5 d’agost el Club Excursionista del Pla del Lluçanès va orga-nitzar una sortida a la Gallina Pelada per tal de dipositar una plaça en record de Òscar Luceño i Josep M. Salvat. Uns quants membres de l’Espardenya s’hi van desplaçar.

La nocturna per camins i barrancs propers al poble es va fer el 18 d’agost. Se sortí de la plaça de l’Església i acabà a l’ermita del Roser.

La IIIa. edició de la Duatló Els Termes (Memorial J.M. Salvat) de Vilallonga es va realitzar el 1 de setembre. En total hi ha-gué més de 170 participats. Fou molt emotiu el discurs que feu el president de l’Espardenya, en Francesc Jaumot, quan parlà de Josep M. Salvat i Òscar Luceño i es lliurà un detall als pa-

res de Josep M. i a la companya de l’Òscar. En motiu excepcio-nal es lliurà el trofeu Memorial Josep Maria Salvat al guanya-dor absolut de la prova, que va aconseguir el seu bon amic

1918

Esdeveniment social:El Jordi i la Carme es van casar el 29 de setembre passat. Els desitgem el millor i que siguin molt feliços.

i company Lluís Gurí. Els comentaris de la cursa van anar a càrrec del spiker David Prats, que es dedica professionalment a co-mentar esdeveniments esportius arreu del món. Des d’aquí la Junta del club Excursio-nista l’Espardenya vol agrair la col·laboració de tots el promotors sense els quals seria impossible realitzar un acte com aquest, i, molt especialment, a tots aquells que van col·laborar desinteressadament en aquest esdeveniment, des dels que controlaven els camins, fins els que prepararen els entre-pans, passant pels informàtics, els que re-partien aigua, etc, i, també, a David Prats i a la VALLSAMBA que va tocar abans i durant la cursa.

La temporada 2012-2013 va començar el 23 de setembre amb l’excursió que s’havia suspès per la mort de Josep M. Salvat. Es va anar al Racó del Teix. Un circuït circular que sortia de Mont-ral cap al Bosquet, arribant fins la Cova de la Bruixa, passant per sota la cinglera anaren a la Foradada i continuaren fins el Racó del Teix, des d’on retornaren a Mont-ral.

20

mar

ià d

e m

agrin

yà c

alaf

LA N

OST

RA

GEN

T

Primer que tot explica’ns què és això de l’agricultura ecolò-gica.

Bàsicament quan es fa agricul-tura ecològica no es poden fer tractaments utilitzant produc-tes químics. Per controlar les plagues es fan servir productes minerals, extractes naturals i s’intenta mantenir una cober-ta vegetal segant l’herba. Amb aquest sistema l’herba segada es converteix en matèria orgà-nica que serveix d’adob. Quan no s’apliquen tants productes químics l’ecosistema s’equili-bra; en general hi ha menys plagues perquè els depreda-dors naturals fan la seva feina.

Com i quan vas començar aquest projecte?

Quan vaig venir cap aquí te-níem ocupada la meitat de la finca amb presseguers i la resta sembrada d’altres cul-tius convencionals. Al dir con-vencionals em refereixo que es conreaven seguint els mè-todes tradicionals: combatent les plagues tractant amb in-secticides i matant les herbes amb herbicides. Les coses ens anaven més o menys bé, però tampoc per tirar coets, i llavors ens vàrem decantar per canvi-ar totalment i dedicar-nos a l’agricultura ecològica. En re-alitat, el canvi substancial és, com ja he dit, que no es poden utilitzar productes químics de síntesi.

És problemàtic fer cultius eco-lògics en una zona com la nos-

La nostra gent

Hem entrevistat a Marià de Magrinyà Calaf de la Montoliva, un jove emprenedor que fa uns deu anys va optar per dedicar-se a l’agricultura ecològica. La seva formació d’enginyer agrò-nom li ha servit de base per a tirar endavant aquesta nova manera de cultivar els camps. Més que nova, hauríem de dir que és tornar a l’essència de l’agricultura dels nostres avant-passats aprofitant els coneixements actuals.

tra en que no hi ha pràctica-ment ningú més que ho faci?

La problemàtica no ve tan per l’entorn sinó més pel tipus de cultiu. Hi ha cultius que és molt costos fer-los ecològicament, per exemple la fruita tardana que ha d’estar molt de temps a l’arbre i està molt exposada a les plagues. Per això nosal-tres tenim presseguers prime-rencs: quan comença a atacar la mosca de la fruita (el cuc), nosaltres ja tenim els préssecs collits. Pel que fa a l’avellaner que és majoritari a la nostra zona, no és gaire problemàtic pel que fa a plagues, més avi-at el repte és mantenir l’herba controlada a l’hora de la recol-lecció, cosa que en plantacions d’un sol peu i amb la maqui-nària adequada és factible i ja hi ha gent que ho fa. Els pro-ductes d’horta, en general no són difícils de fer, això sí, s’hi ha d’estar a sobre. Els olivers, tampoc presenten massa pro-blemes.

I com es controla el cuc de l’olivera?

Quan veus una plantada d’oli-vers d’un color blanquinós, vol dir que els han ensulfatat amb una argila de color blanc i els arbres estan bruts. S’ha com-provat que la mosca que pon els ous a les olives, no ho fa si aquestes estan brutes. És un mètode eficaç i barat, l’únic que si plou l’aigua els neteja i has de tornar a ensulfatar.

És curiós com es va descobrir aquest sistema. Es va observar que els olivers que tocaven a

camins no asfaltats, s’omplien de pols, i la incidència de la mosca era mínima. En arbres allunyats del camí, s’incremen-tava el percentatge d’olives pi-cades.

És un sistema que s’està este-nent fins i tot en plantacions no ecològiques.

Com saps quins cultius són més rentables o més aconse-llables de conrear?

En principi tens una base te-òrica que et pot indicar quins productes son més fàcils de conrear, i desprès està la pràc-tica. A mida que vas veient els resultats, et vas decantant cap a uns o altres. Després, dintre d’un mateix cultiu s’han de procurar escollir varietats que siguin resistents o tolerants a plagues i malalties. El micro-clima és un dels elements a tenir en compte: hi ha cultius que en un lloc no funcionen bé, però en un altre indret si. I això és molt important: no tots els cultius es poden fer a tot arreu.

A més s’ha de triar el cultiu pensant que no pots utilitzar productes químics. Per exem-ple, en els cereals, has d’es-collir varietats de canya alta, d’aquesta manera fan més om-bra i ofeguen les males herbes. També es procura canviar de cultiu d’un any per l’altre amb dates de sembra diferents; així es trenca el cicle de les males herbes.

Això de canviar el cultiu, que

21

és quelcom semblant al gua-ret.En el sistema de guaret es dei-xava un any el terreny sense conrear per a que es regene-rés. Però s’ha comprovat que si se sembren altres cultius, per exemple llegums, la ter-ra es regenera, ja que fixen el nitrogen a la terra. D’aquesta manera no cal deixar descan-sar el terreny i es guanya una collita.

Quantes persones treballeu? I quantes hectàrees porteu?Entre el que tenim al mas i fora portem unes quaranta hectà-rees i normalment som dos, mon pare i jo, i ma mare fa de comercial. No-més lloguem p e r s o n a l e x t e r n en algun moment puntual.

Quins cul-tius feu ac-tualment?Com ja he c o -

mentat tenim presseguers primerencs; ametlles que és un arbre fàcil de conrear eco-lògicament; cereals; i llegums, bàsicament cigrons i llenties.

Quins són els vostres compra-dors?Quan teníem gairebé tot plan-tat de presseguers, com era a l’engròs tot anava cap a Mer-cabarna, i no podies negociar massa el preu. Al ser un pro-ducte que no s’aguanta, era allò de o ho agafes o ho deixes. Però ara la majoria de produc-tes que fem es poden guardar. Així pots anar venent a mesura que tens demanda. D’aquesta manera hem anat creant un mercat directe, tenim boti-gues, cooperatives de consu-

midors i particulars.

Per poder treure un pro-ducte ecològic al mer-

cat, hi deu haver tot una sèrie de tràmits a fer?Quan declares al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE)

que vols inscriure una fin-ca, has d’estar tres

anys sense aplicar cap

producte q u í -

mic,

s’ha de descontaminar. Passats els tres anys, ja pots començar a comercialitzar com a ecolò-gic. Periòdicament et fan ins-peccions, analitzen els fruits que surten, revisen el llibre on s’ha d’apuntar tot el que fas, en definitiva et van fent audi-tories per saber que segueixes les pautes que regeixen els productes ecològics.

Com veus el teu futur en aquest negoci?

Amb optimisme. Com qualse-vol negoci els començaments són durs. En el cas nostre và-rem haver de comprar maqui-naria, desprès anar fent plan-tades una mica per comprovar com anaven. De mica en mica hem anat seleccionat els cul-tius que hem vist que ens ana-ven millor. Ara estem en un moment en que volem conso-lidar la línia de producció que hem escollit.

I el futur de l’ecològic en ge-neral?

És un sector que tot i la crisi segueix creixent cada any. Si bé a nivell nacional encara no està molt estès, a Europa és un mercat important i conso-lidat on hi ha molta demanda. És cert que els preus dels pro-ductes ecològics són més alts

que els convencionals però aquesta diferència

en molts casos ja no és tan gran i per molts con-sumidors els compensa el

saber que com-pren aliments de

qualitat, lliures de químics i produïts

amb tècniques res-pectuoses amb el medi ambient.

Moltes gràcies i bona sort.

2218

REPARACIÓN EN GENERAL DE VEHÍCULOS

MECÁNICA • ELECTRICIDADAIRE ACONDICIONADO • NEUMÀTICOS

DIAGNOSIS INYECCIÓN DIESEL Y GASOLINA

CRT/ VALLS Nº 46 BAJOSTLF 977 84 17 49 • MVL 659 92 66 55

21

REPARACIÓN EN GENERAL DE VEHÍCULOS

MECÁNICA • ELECTRICIDADAIRE ACONDICIONADO • NEUMÀTICOS

DIAGNOSIS INYECCIÓN DIESEL Y GASOLINA

CRT/ VALLS Nº 46 BAJOSTLF 977 84 17 49 • MVL 659 92 66 55

24

AQUEST CURS PARLEM DE LECTURA

Hem iniciat un nou curs escolar amb la lectura com a eix principal. Us apuntem els aspectes més important que el configuraran:

• ENTREM EN EL PLA D’IMPULS A LA LECTURA

El Departament d’Ensenyament ha triat la nostra escola per a formar part del Pla d’Impuls a la Lectura (PIL). Es tracta d’un pla de tres anys que pretén com a objectiu estratè-gic la millora de l’èxit escolar de tot l’alumnat. I ho fa potenciant la lectura sistemàtica en totes les àrees i matèries del currículum al llarg de tota l’escolaritat bàsica per augmentar la competència comuni-cativa i lingüística i el desenvolu-pament de l’hàbit lector dels nens i

nenes, sense oblidar que la competència lectora és la base de molts aprenentatges i un requisit per participar amb èxit en bona part dels àmbits de la vida adulta.

Aquest pla es fonamenta en els eixos següents:

1. Saber llegirL’aprenentatge de la lectura com a desenvolupament de la capacitat de llegir, de comprendre i d’interpretar textos.

L’assoliment de les habilitats funcionals bàsiques de lectura correspon al ci-cle inicial de l’educació primària i és en aquest cicle on s’han de prendre les mesures de suport necessàries amb els alumnes que hi presenten dificultats. Correspon als cicles posteriors continuar el treball de les estratègies lectores, adaptades a les necessitats de cada moment.

2. Llegir per aprendreL’ús de la lectura per a l’aprenentatge. Els alumnes han de desenvolupar la seva responsabilitat en l’aprenentatge i tenir la capacitat d’utilitzar la lectura com a eina per a l’accés a la informació, la descoberta i l’ampliació de coneixements, és a dir, l’ús de la lectura com a instrument d’aprenentatge en totes les àrees del currículum.

3. Gust per llegirEl gust per llegir s’adquireix desenvolupant l’hàbit lector i fomentant la lectura sistemàtica en qualsevol suport, aprenent a reflexionar sobre el que s’ha llegit, sabent-ho explicar mitjançant evidències orals o escrites i sa-bent-ho compartir. ceip

per

e vi

rgili

ELS

MÉS

PET

ITS

25

El pla té com a objectius generals:1. Millorar la competència lectora per augmentar

el rendiment acadèmic de tots els alumnes i afavorir així l’èxit educatiu.

2. Aconseguir que els infants i joves assumeixin les seves responsabilitats com a aprenents autònoms amb capacitat per accedir a la informació i al coneixement, fent de la lectura l’eina per a l’aprenentatge en totes les àrees i matèries del currículum.

3. Formar bons lectors que gaudeixin i apren-guin llegint.

Entrar en aquest pla és per a nosaltres un repte important que ens obliga a inici-ar un treball acurat de diagnosi del moment actual de la lectura al nostre centre i poc a poc cercar les estratègies necessàries per a fer que l’alumnat esdevingui un bon lector i faci de la lectura una eina de treball i una font de gaudi.

• LA BIBLIOTECA EN MARXA!No podem plantejar activitats de lectura si no te-nim una biblioteca en condicions i una comissió de persones que vetllen pel seu bon funcionament. Aquest curs tot això ja és una realitat: anem acon-dicionant l’espai de la biblioteca de centre, organit-zem les biblioteques d’aula, preparem activitats de biblioteca, cataloguem la documentació, i el que és més important, comptem amb un equip de mestres que impulsen tot aquest treball i que tenen la com-plicitat, la implicació i el suport de tot el claustre de professors. És un projecte de centre que ens el creiem de veritat perquè estem convençuts de la seva vàlua.

• TEMPS DE LLEGIR! 20 minuts de gust per la lectura a Primària

Aquest és el nom que hem donat a una nova acti-vitat de lectura iniciada aquest curs 2012-13.

En què consisteix? Es tracta de destinar els 20 primers minuts de cada dia a la lectura, fent que l’alumnat descobreixi el plaer de llegir, adquireixi l’hàbit lector i es fomenti la lectura sistemàtica en qualsevol suport.

Quina és la caracterítica principal del TEMPS DE LLEGIR?

26

Alumnat i professorat disposa de 20 minuts diaris per a poder llegir tot allò que li vingui més de gust: contes, revistes, còmics, novel.les … Els poden portar de casa, que els el deixi algú, que l’agafin de la biblioteca de centre o d’aula…

El llibre, la revista, el diari, el programa, les instruccions o qualsevol cosa…es podrà rellegir les vegades que es vulguin, mirar només els dibuixos, saltar-se pàgines i deixar-ho si no ens agrada… Es tracta d’aplicar els drets del lector de l’escriptor Daniel Pennac.

Us podem assegurar que en el que portem de curs valorem molt positivament aquesta activitat ja que a l’escola es respira un gran ambient lector.

COM PODEM FER DELS NOSTRES FILLS I FILLES

UNS BONS LECTORS?Per què és important que siguin bons lectors?Perquè els hàbits lectors milloren el rendiment escolar.Perquè els bons lectors comprenen i assimilen amb rapidesa els aprenentatges nous.Perquè els llibres els serveixen per entretenir-se, reflexionar, desvetllar la fantasia, augmentar els coneixements, desvetllar sentiments...Llegir és suficient per ser un bon lector?No, a més de llegir és imprescindible que ho facin amb fluïdesa i que sàpiguen explicar el que han llegit.Han de ser capaços de ser crítics; això significa que han d’analitzar, contextua-litzar, relacionar i valorar els textos que llegeixen.Han de tenir l’hàbit de la lectura i estar-hi motivats.Si cada dia practiquen la lectura i parlen sobre el que han llegit, aconseguiran ser bons lectors.Com els podem ajudar a trobar-li el gust, a la lectura?

, Intentant que us vegin llegir a casa. Vosaltres sou el seu exemple., Llegint-los contes en veu alta quan són petits., Practicant la lectura amb ells de deu a vint minuts cada dia., Tenint llibres a casa del seu interès., Disposant d’un lloc agradable per llegir., Ajudant-los a planificar un temps per a la lectura., Fent-los conèixer altres formats, com per exemple, els llibres digitals., Interessant-vos per les seves lectures de classe i, si podeu, llegiu-les., Fent activitats al voltant dels llibres com dibuixar, anar a la biblioteca,

al teatre o al cinema., Regalant-los llibres pels aniversaris i celebracions tenint en compte els seus

interessos.ceip

per

e vi

rgili

ELS

MÉS

PET

ITS

27

A l’hora d’escollir un llibre per als vostres fills i filles heu de tenir en compte els seus gustos, i també les característiques pròpies de cada edat.

ELS LLIBRES HAURIEN DE...

FINS ALS 5 ANYSTenir protagonistes amb els quals es puguin identi-ficar: nens de la seva edat, animals, etc.Ser llibres curts. A partir dels 3 anys: amb voca-bulari o frases senzilles i amb la lletra grossa.Estar fets de diversos materials, que es puguin mu-llar, amb tapes dures, de cartró, de roba, amb il-lustracions grosses o elements mòbils...

DELS 6 ALS 8 ANYSRelatar històries quotidianes i conegudes, i també llegendes i faules, amb varietat de personatges (quo-tidians, màgics, poderosos...) per tal d’estimular la seva imaginació.Ser llibres amb capítols curts, amb lletra grossa i amb imatges (dibuixos, fotografies...) que ajudin a entendre la història.

DELS 9 ALS 12 ANYSRelatar històries d’acció (misteri, ciència ficció, cò-mics) on els protagonistes tinguin personalitats més complexes (presenten canvis de conducta, d’edat, d’opinions...) i també poden informar de temes ac-tuals que siguin del seu interès.Tenir relats més llargs on, per exemple, es narri més d’una història en el mateix llibre utilitzant un llenguatge quotidià i il·lustracions que acompanyin la història.

DELS 13 EN ENDAVANTSer llibres d’actualitat amb protagonistes i temes amb els quals es puguin identificar (amos, amistat, misteri, música, esport...)Relatar històries extenses, fins i tot que ocupin més d’un llibre (trilogies...).Tenir il·lustracions quan siguin necessàries per a la comprensió del relat o la informació.

28

ampa

llar

d’in

fant

s

EL

S M

ÉS P

ETIT

SLa veu de l’Ampa PatufetEl passat dimecres 17 d’octubre es va celebrar la primera Assamblea general del curs. El motiu era presentar-nos a les noves famílies, i informar de les activitats programades des de l’AMPA Patufet. Hi van haver força assistents, fet que motiva a tirar endavant i continuar organitzant activitats per col·laborar amb l’educació dels nostres fills.

Per aquest curs s’ha previst:

• LA CASTANYADA: l’equip educatiu de la Llar Patufet organitza la castanyada. L’AMPA col-labora a la festa: necessitem voluntaris per tallar les castanyes, coure-les, i disfressar-se de castanyera.Qui vulgui participar que avisi a la directora o a qualsevol membre de la junta, o a través del correu-e.

• PSICOMOTRICITAT: Els dimecres ens podrem quedar a partir de 2/4 de 6 per gaudir de l’aula de psicomotricitat de la llar amb els nostres fills, o bé al pati, si el temps ho permet.

• XERRADES per pares i mares sobre temes d’interès (primers auxilis bàsics, nutrició, massatge infantil, psicologia infantil,..).

• FESTES NADALENQUES: el dia 16 de desembre anirem a buscar el Tió a la plaça de l’església. Després els nens i nenes el portaran cap a la Llar, i durant la setmana podran portar menjar per donar-li, i fer-lo cagar l’últim dia del trimestre. Els Patges Reials arribaran a la Llar a re-collir les cartes per a SSMM els Reis d’Orient.

• FESTA FINAL DE CURS: organitzarem una festa de fi de curs, amb sopar inclòs per tots aquells que s’hi vulguin apuntar.

• SORTIDES EN FAMÍLIA: està prevista una visita al Parc de Bombers de Valls el 18 de novembre,i una sortida en tren des de Vila-seca al Zoo de Barcelona al tercer trimestre.

• COL·LABORAR AMB LA DIRECCIÓ DE LA LLAR per organitzar sortides pel poble i pel terme, a fi de conèixer establiments, experimentar amb les plantes, la terra, i els animals, del seu entorn més immediat.

Les membres de la Junta actual són: Sara Llutart Perí, presidenta; Anna Fortuny Riera, vice-presi-denta; Marina Bosch Gaspà, tresorera; Sandra Sorolla Vidal, secretària; Patrícia Frías Rodríguez, vocal; Júlia Sans Rovira, vocal; i Meritxell Torné Casals! vocal. Properament hi haurà eleccions per ocupar la vacant que deixa una de les membres.

Esperem que us animeu a participar a les activitats previstes, i fer-nos saber les vostres propostes per millorar!

ELECTRICITAT I ELECTRODOMÈSTICS

E M

S����� � D�������G��� E����������

R������� � E������

29

ELECTRICITAT I ELECTRODOMÈSTICS

E M

S����� � D�������G��� E����������

R������� � E������

elco

dony

@tin

et.c

atCO

L·LA

BORAC

ION

S I

BÚST

IA

3130

'

FES EL TEU ÀPAT FAMILIAR I ET DEIXEM ELS PLATS, COBERTS I COPES SENSE CÀRREC

3130

'

FES EL TEU ÀPAT FAMILIAR I ET DEIXEM ELS PLATS, COBERTS I COPES SENSE CÀRREC

27

L’AJUNTAMENT INFORMA

ESTAT DEL PRESSUPOST A 31 DE AGOST DE 2012

elco

dony

@tin

et.c

atCO

L·LA

BORAC

ION

S I

BÚST

IA

3332

Col·laboració

D’KASTROGASTROREFLEXIONS “PAMBTOMACA”...

El primer cop que vaig quedar amb els propietaris de l’últim restaurant on el que vaig treballar, la Pei-rona de Vilaplana, ens vam veure a un bar de Reus aprofitant l’hora de l’esmorzar per parlar de la possible futura feina. La segona entrevista va ser al mateix bar, tres o quatre dies després. Les dues vegades, lògica-ment, vam esmorzar, i no precisament un talladet. Jo recordo haver demanat, els dos camins, un entrepà no sé si de pernil o de fuet, sense tomaca, només amb un raiget d’oli. Acostumo a fer-ho així.

A la setmana següent, ja treballant al restaurant, a l’hora de fer un mos a mig matí em vaig fer unes llesquetes de pa sucades amb tomaca per acompanyar una truita. Aleshores, la Maria Mercè, la mestressa, em va dir que havia pensat que no m’agradava el pa amb tomaca perquè m’havia vist sempre demanar els entrepans només amb un rajolinet d’oli.

Es clar que m’agrada!!! li vaig contestar, el què passa és que no em fio de la interpretació que, de tal meravella, fan a la majoria del llocs. Des de pintar-lo (el pa) amb un pinzell, fins a ratllar (la tomaca) directa-ment sobre la molla. En qualsevol cas agreujat pels tipus de pa que fan servir avui dia a la majoria dels llocs, el resultat es decebedor. Textura de pa mullat en comptes de sucat.

Suposo que el pa amb tomaca, com moltíssimes de les grans receptes de la cuina de qualsevol lloc, surt de la necessitat d’aprofitar els aliments, amb aquest cas el pa, el pa nostre de cada dia. Quan no es podia llençar el menjar, quan et deien que llençar el pa era un pecat. Sopes d’all, de farigola, torradetes de Santa Teresa, “migas”...i en últim cas, ratllar-lo per arrebossar.

M’ha vingut al cap parlar d’aquest tema perquè ahir va ser la Verge del Pilar. La meva mare es deia Pilar i s’alimentava bàsicament de “pambtomaca”. De tant en tant l’acompanyava amb un tros de pernil o una truita cargolada, però sovint l’únic que posava a sobre era una mica de sal i un bon raig d’oli d’oliva.

Jo també penso que, per si sol, sense res a sobre, ja té la suficient entitat, ja és prou bo, però s’ha de tractar amb la serietat que això requereix. Ella, la Pilar, ho feia de la següent manera:

Agafava una llesca gruixuda, de dos dits, de pa de veritat i sempre, com a poc, del dia d’abans perquè havia de tenir prou consistència per rebre el refregament de la tomaca. Si el pa no estava suficientment assentat, el torrava una mica per donar-li la possibilitat de defensar-se del que li venia a sobre. Aleshores tallava per la meitat un tomacó, i apropant-se a la ferrada de les escombraries, l’exprimia per treure totes les llavors i tota l’aigüeta que portava dintre i quan només quedava aquella polpa vermella i cremosa engan-xada a la pell, amb una violència mai vista, atacava la llesca sense pietat, tombant-la després per, finalment, tenir-la ben estovada per ambdós costats. Una bona dosis d’oli d’oliva, un polset de sal, dos o tres esmunyi-des perquè l’oli penetrés ben endins de la molla i dos minutets de repòs...

Així sí que m’agrada, i molt, el “pambtomaca”.

Leo D’kastro VILALLONGA DEL CAMP

Les exposicions del Museu

Quan un visita una exposició contempla el resultat d’un treball d’investigació, síntesis i ordenació que han fet els organitzadors. Això passa, amb més o menys complexitat, en totes les exposicions sigui qui sigui el seu organitzador.

Així doncs, cada exposició genera una documentació que esdevé un llegat històric. Algunes vegades només serà possible conservar el reportatge fotogràfic, perquè la mostra ha estat de quadres o objectes que s’han de retornar als propietaris. Però restarà documentada mitjançant els cartells, pamflets, etc. Altres vegades la investigació prèvia per dur a terme l’exposició genera sorpreses agradables, com ens ha passat en la dedicada al sr. Figuerola. Que buscant pels arxius de Tarragona informació sobre ell, vàrem trobar do-cumentació sobre l’escola de Vilallonga que desconeixíem. Una còpia d’aquesta documentació s’ha lliurat a l’Ajuntament per a que formi part de l’Arxiu municipal.

La majoria de vegades s’aconsegueix molta més informació de la que s’exposa. El resultat de la investi-gació prèvia i l’exposició pròpiament dita és l’herència que queda. Tot això fa que mai s’hagi de menysprear la tasca dels organitzadors de les exposicions.

Quan l’any passat el Museu Pere Virgili vàrem muntar l’exposició “15 anys del Museu” preteníem fer

3332

un recordatori de la vida del Museu, des dels seus inicis fins a l’actualitat. En certa manera, volíem explicar a tothom que quan es tanca una exposició no tot desapareix, queda el material que la fet possible. Però, a més, revisant en que havíem fet durant el darrers quinze anys, vàrem comprovar que havíem recuperat trossets de la nostre història, igual com passarà en la propera.

Per la Festa Major d’Hivern estem preparant una exposició sobre la radio a Vilallonga del Camp. A més de quedar el reportatge fotogràfic que es farà i la documentació que servirà de fil conductor de la mostra, reviurem uns anys ja una mica llunyans.

Per muntar totes aquestes exposicions, almenys les que s’organitzen des del Museu, no serien facti-bles sense la col·laboració desinteressada de la gent de Vilallonga, que ens han facilitat i ens faciliten tot el material que els demanem. Des d’aquestes ratlles us volem donar les gràcies més sinceres per la vostra col·laboració.

La Junta del Museu-Arxiu Pere Virgili

Glosa a la Mare de Déu del Roser

És per mi un gran honor dirigir-me a vosaltres per explicar-vos la meva devoció a la Mare de Déu del Roser.

Al llarg dels meus anys l’he venerada com a Mare.Quan vam haver de remuntar l’ermita, quan la teníem quasi bé perduda, vam ajudar i treballar tan els

de casa meva com jo mateixa amb tot el que va fer falta i més que hauria volgut fer. Em venen presents mol-tes coses d’aquella època, però una de les que potser més m’ha quedat és la de la neteja de sota el cambril de la Mare de Déu. Les senalles de terra que vam arribar a treure per poder deixar-ho net, dues persones que avui també son aquí i jo mateixa.

Tinc bons records llunyans de l’ermita, com quan de joveneta, no tindria més de 13 o 14 anys i vaig aju-dar a portar al coll junt amb altres nenes i nenes el primer escolanet, “El Minguet”, del poble fins a l’ermita del Roser.

També recordo que tenia 8 anys quan vaig anar a l‘ermita per primera vegada; hi vaig anar amb unes quantes dones grans que hi anaven cada diumenge a la tarda a resar el rosari.

També vull tenir un record pel meu home, el Pedro, que cada any, per Setmana Santa, el dimecres per la tarda o dijous Sant pel matí, portava dos camions d’arena a la pujada de l’ermita per arreglar els escòr-recs que havia fet l’aigua. Recordeu que antigament no s’hi feien tantes festes a l’ermita i tot estava molt deteriorat.

Avui fa quatre anys que vam tenir el goig de comptar amb la presència del nostre Sr. Arquebisbe, Jau-me Pujol, i quan s’acomiadava de nosaltres va venir fins on jo estava i li vaig explicar que el dilluns següent m’operaven d’una pròtesis de maluc; em va donar la benedicció i em va desitjar que la Mare de Déu del Roser m’acompanyés. I és ben cert, que amb la seva ajuda me’n vaig sortir prou bé.

Crec amb la Mare de Déu del Roser i sempre la tinc present en les meves oracions com penso que passa amb moltes de les persones que avui ens trobem aquí.

Avui no són temps de moltes devocions, i encara així mantinc la meva amb la senzillesa i fermesa que hem van ensenyar de petita a casa meva.

Mare de Déu del Roser, mentre la gent de Vilallonga us estimi com jo us estimo, no us faltaran les roses que sempre us acompanyen a les festes, ni tampoc les pregàries.

“Mare de Déu del Roseruna garlanda de rosesoferim, les més formosesque Vilallonga al cor té”

M. Carme Guiot

Refugium pecatorum

Refugi vol dir lloc segur, Sabeu un lloc més segur que la falda d’una mare?Quan de petits tenim por, no corríeu cap a la falda de la mare per amagar-vos d’allò que us atemoria?I de més grans quan teníeu un dubte seriós a la vida no dèieu: ho preguntaré a la mare. Ningú és com

la mare!

elco

dony

@tin

et.c

atCO

L·LA

BORAC

ION

S I

BÚST

IA

3534

I els de Vilallonga que heu tingut un contratemps no heu pensat amb la mare que teniu a la vostra ermita? I allò que potser eren espines heu vist que també tenia flors.

D’un roser que també té punxes el que hi anem a collir són flors.

Neus SegriàCeramista i autora de la lletania

Bústia

“Quan el cor té quelcom a dir”

Avui després d’una nit de records i llàgrimes ens toca dir adéu a la persona que va triar ser el nostre pare (del meu germà i meu) durant quasi trenta anys.

Sé que marxes orgullós de nosaltres i amb el bon gust de boca que deixa la feina ben feta, MOLTES GRÀ-CIES Martí per estimar-nos, educar-nos i transmetre’ns tants valors que eren els que feien de tu una persona tan íntegre, recordo quan deies: ”hem fet una canalla de profit”.

Sento molt que en aquesta última etapa el teu cap no et deixés gaudir de tot el que t’envoltava: la lec-tura, la televisió, les llargues caminades i tertúlies.

El més difícil comença avui viure sense tu, tranquil no pateixis per la mama la cuidarem i de ben segur que la canalla ocuparan part del buit que deixis. Ara ens toca explicar-li als nens que l’avi ha marxat al cel, t’enyoraran tant!! La Júlia segur que molt sovint t’enviarà globus.

Mai vaig saber dir-te pare per mi era una paraula buida de significat, però ho has fet tant bé, que MARTÍ per nosaltres vol dir PARE.

Bé Martí, espero que allà on vas t’esperi una pilota de futbol i puguis jugar un gran partit, la teva gran passió, com tots els que vas jugar aquí.

No t’oblidaré mai. T’ESTIMO.Natàlia.

Més comptes i menys números

Quan vaig veure a la revista de l’Ajuntament els titulars “El pressupost liquidat del 2011” i “Seguiment del pressupost del 2012” vaig creure que donaven comptes com es feia fa molts anys, quan Barrusco era Alcalde. Però al mirar els dos fulls en detall em vaig adonar que només eren números. Sobre el pressupost liquidat vaig comprovar, amb bolígraf a la mà i paper, que els ingressos havien estat superiors als gastos. I això crec que és bo, encara que un bon pessic dels ingressos fos per un crèdit de més de 360.000 euros. Això em sembla que no és tan bo. Hi ha un superàvit no financer, que no se que vol dir, de poc més de 220.000 euros. M’imagino que si és superàvit deu ser bo, però realment no ho sé. I acaba amb un romanent de tre-soreria positiu de quasi 14.500 euros, que no se d’on surt.

Molt números per dir molt poca cosa, o dir coses que no entenc. Recordo l’època de Barrusco en cada any es donaven comptes al poble (encara els guardo). Es feia una assemblea al cine per explicar en que s’havien gastat els diners de l’any anterior i d’on havien sortit. També deien el que tenien previst fer. Amb la convocatòria de l’assemblea es donava un full amb les dades més importants. En l’apartat dels ingressos: el que s’havia cobrat de l’Estat; els que es cobrava de cada padró (contribució, aigua, cotxes, brossa...); el

Via ferrata 2008

3534

que pagava ENHER; les contribucions especials; interessos dels bancs; detall de les diferents subvencions rebudes, etc. Dels gastos es detallava el que s’havia pagat en sous, seguretat social, retencions; del que es gastava amb en el funcionament i manteniment de l’oficina municipal i de l’escola: el telèfon, la llum, la ne-teja, les reparacions, mobiliari, fotocopiadora,...; el que costava el servei d’aigua i la recollida de la brossa; el que s’havia gastat en festes i les subvencions que es donaven a les diferents entitats del poble; les amor-titzacions i interessos dels préstecs; i el que havien costat les inversions que s’havien fet durant l’any. A més, hi havia una explicació dels diferents crèdits, detallant perquè s’havia demanat, l’import inicial, els anys per amortitzar-lo, l’amortització anual i el que quedava pendent.

I finalment la situació de com estava realment l’Ajuntament a final d’any: el que hi havia a la caixa, més el que ens devien, menys el que devíem, resultant el superàvit o dèficit.

Amb aquests comptes donats any rera any podies tenir una idea de la bona o mala gestió de l’Ajunta-ment. Amb tots aquests números que ens proporcionen no sabem on som, almenys jo no ho sé.

Sobre el “Seguiment del pressupost del 2012” només dues coses. A part de no saber si són bons o dolents aquests números, em sembla impossible que la suma dels diferents % d’execució del pressupost d’ingressos pugui donar 14,38. Que repeteixo no sé si és més bo un número que un altre.

De l’estat de despeses, no sé si els números són correctes, m’ha sorprès que els quasi 24.000 euros amortitzats només siguin una mica més del 5%.

Si volen donar comptes que els donin clars perquè la gent els entengui, no tothom entén de tants per cent ni de xifres inconnexes.

Un veí

Gràcies al veïnat

He fet aquest escrit al Codony per explicar-vos el contratemps que vaig tenir l’altre dia amb el remolc del meu tractor, quan anava perdent les avellanes ni més ni menys que enmig de la carretera. Vull donar molt sincerament les gràcies a les persones que es trobaven al Centre Recreatiu en aquell moment, a alguns veïns que veien a la carretera de Valls i al personal de la Fusteria Ca Ma-soni. Gràcies a tots vosaltres per venir ràpidament a ajudar-me amb tota la vos-tra bona voluntat, em vàreu ajudar a treure les avellanes del mig de la carretera i em vaig sentir molt recolzat en aquell moment tant complicat per mi. Mentre, l’Agutzil del poble no sols no em va donar suport, sinó, que malauradament, va fer el contrari. En un moment com aquell (imagineu-vos l’escampall d’avellanes que hi havia ni més ni menys que al mig de la carretera, i l’angoixa que vaig patir davant tal situació) crec que no era moment per trobar queixes sobre si queda-ria brut o no, etc. Crec que la millor opció era donar un cop de mà, ja que això és el que hem de fer com a veïns que som.

A tots, moltes gràcies.

Andreu Aránega

Hi havia una vegada....

Hi havia una vegada un home que tenia 17 fills. Per organitzar la família obligà a tots els seus fills a que li donessin tot el que guanyaven. Dos dels fills es van negar, però els altres, amb més o menys alegria, van accedir.

Com passa en totes les famílies hi havia uns fills que guanyaven més que els altres, ja fos perquè eren més treballadors, tenien més sort, sabien aprofitar millor les ocasions, etc. La qüestió és que a l’hora de re-partir la bossa comuna, el pare no tenia en compte el que havia aportat cadascú, sinó més aviat utilitzava un criteri basat en el favoritisme, de tal manera que els fills que guanyaven més pagaven els capricis dels altres germans. Perquè aquests, en lloc d’utilitzar els diners que rebien extra per augmentar el seu rendiment, el que feien era gastar-se’ls en coses improductives.

Com és natural els fills que es consideraven utilitzats pel seu pare protestaven enèrgicament per la injustícia que aquest repartiment representava. Però el pare no els hi feia cas.

Via ferrata març 2008Via ferrata 2008

elco

dony

@tin

et.c

atCO

L·LA

BORAC

ION

S I

BÚST

IA

3736

Van passant els anys i les coses van canviar. Els negocis començaren anar malament i els ingressos dels fills que guanyaven més començaren a minvar. Però el repartiment continuava sent el mateix. Fins a tal punt el que rebien no els arribava per seguir el ritme de vida que havien tingut els anys anteriors. I s’hagueren d’estrènyer el cinturó. Els altres fills en lloc d’estar agraïts i reconèixer que sense les aportacions dels seus germans no haurien gaudit de la vida tan plaent dels darrers anys, es mofaven de les retallades que es veien obligat a fer i els tractaven d’insolidaris i egoistes.

La tensió entre els germans anava augmentant. El pare no donava cap solució. Els fills que es consi-deraven menyspreats, tan pel pare com pels germans, amenaçaven en sortir de la família o, si més no, en administrar els seus propis recursos i donar a la resta de germans la quantitat per anar vivint i per ajudar-los a espavilar per no haver de necessitar diners dels altres.

El conte encara no s’ha acabat. El final dependrà en bona part de l’actitud dels germans amb menys recursos. Si continuen amb la postura ingrata i desafiant, potser es trobaren que el pare tindrà la bossa molt més buida perquè uns germans no hi aportaran els seus diners.

Qualsevol semblança amb la realitat espanyola i catalana no és pura coincidència.

P.R.F.4 de setembre de 2012

Agraïment molt personal.

La nostra filla Gemma, castellera de la Colla Vella Xiquets de Valls, va patir una caiguda del 4d9 net el diumenge 16 de setembre a Tarragona.

Els pronòstics de la lesió eren molt greus, però gràcies a un “àngel de la guarda” no va ser així. Després de ser intervinguda a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, tot s’ha quedat en un gran ensurt.

Com a pares de la Gemma i castellers de la Colla Vella, volem agrair públicament les mostres de suport de moltíssima gent, especialment de tota la Colla, Junta i castellers, a l’alcalde de Valls, el Sr. Albert Batet; l’Ajuntament de Tarragona; l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla; l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i la Colla Jove Xiquets de Tarragona, així com de particulars.

Moltes gràcies a tots de tot cor.Pit i amunt i visca la Colla Vella Xiquets de Valls.

Família Fortuny-BenaigesVilallonga del Camp

373736 9

38

acte

s de

ls p

lens

CASA

DE

LA V

ILA

3938

de Festes està ultimant el progra-ma de festes de la Festa Major d’Estiu, essent una de les novetats que la colla castellera Jove de Tar-ragona organitzar un sopar popular a la plaça una vegada hagi acabat l’actuació castellera del dia 29 de juliol.

* Continua informant que una ve-gada s’han definit els establiments que volen participar en la primera edició del “Vilatapes”, s’ha proce-dit a fer el tríptic informatiu que es repartirà per totes les cases del poble. Aquesta iniciativa tindrà lloc els dies 12, 13 i 14 de juliol i hi par-ticipen sis bars.

* El sr. Juan Manuel Sánchez, re-gidor de serveis, informa que el 18 de juny va tenir lloc una reunió informativa de civisme amb els re-presentant dels diferents partits que formen l’ajuntament, en la que es van debatre diferents propostes encaminades a millorar els serveis municipals.

* El sr. Pere Abelló, regidor d’hi-senda, informa de la reunió que va tenir amb els representat dels partits polítics a l’ajuntament per informar-los de la situació del pres-supost. En dita reunió també hi va assistir els economistes que l’em-presa CETEB que s’encarreguen del control comptable i pressupostari.

Sessió de la Junta de Govern del 9 de juliol* S’acorda aprovar el conveni amb el Consell Comarcal del Tarragonès per la regularització del servei de recollida d’olis usats d’origen do-mèstic.

* Es dóna compte de la sol·licitud presenta per la representant de la Lliga contra el Càncer de Vilallonga per tal de poder utilitzar les instal-lacions del polisportiu per fer un sopar el dilluns de la Festa Major d’Estiu per recaptar diners per la Lliga. S’acorda concedir el permís pertinent.

* Havent-se publicat les bases per la convocatòria de subvencions per projectes d’activitat en l’àmbit de la joventut per l’exercici 2012,

el regidor de Joventut, el sr. Juan Manuel Sánchez comunica que està treballant conjuntament amb la tècnica de joventut del Consell Comarcal del Tarragonès en la re-dacció del projecte per sol·licitar la subvenció.

* El sr. Alcalde informa de la reu-nió que va mantenir amb el Mos-sos d’Esquadra de Tarragona per tractar diferents temes relacionats amb la seguretat ciutadana i relaci-ons entre veïns. Essent una de les recomanacions que s’avisi als pro-pietaris de vehicles mal aparcats i en llocs prohibits per tal que se’ls avisi de la seva conducta incívica, a la vegada que es pot crear una base de dades on es detectaran els reincidents, podent procedir a la formalització d’una denuncia.

* La sra. M. Teresa Claramunt, regi-dora de sanitat, informa que degut a les vacances d’estiu, queda sus-pès el servei de pediatria els mesos de juliol i agost, reiniciant-se el ser-vei el mes de setembre.

* El sr. Valentí Gené, regidor de fes-tes, informa que ja està ultimat el programa de la Festa Major d’Estiu i que ja s’ha portat a l’impremta.

Sessió de la Junta de Govern del 16 de juliol* Es comenta que abans de desig-nar les festes pel 2013 s’hauria de mantenir una conversa amb l’Ajun-tament del Morell per tal d’establir un calendari que fos beneficiós pels dos municipis i que no conce-dissin els dies de les festes majors. El resultat d’aquesta iniciativa es presentarà al Ple per tal que aprovi l’acord a que s’arribi.

* Es presenta a la Junta de Govern la proposta de publicitat de la Fes-ta Major d’Estiu al setmanari El Va-llenc.

* S’acorda contractar el servei d’ambulàncies pels actes de la Fes-ta Major d’Estiu: per la prova de resistència de motos, per la diada castellera i pel correfoc.

* Degut a les queixes dels veïns, s’acorda prohibir als bars i esta-bliments de restauració col·locar

Sessió de la Junta de Govern del 2 de juliol * S’aprova la certificació número 2 de l’obra “Intervenció urbanística al casc antic de Vilallonga” per un import de 101.176,35 euros.

* Es dóna compte de l’Ordre de la Generalitat per la qual el Ajunta-ment han de comunicar les festes locals pel 2013

* S’acorden les bases pel concurs de cartells per la festa major d’es-tiu del 2012. S’estableixen tres ca-tegories: La A fins a 10 anys; la B de 11 a 17 anys, i la B més de 18 anys. Els premiats en cada catego-ria seran un carnet per les piscines municipals per la temporada vigent pel guanyador de la A i de la B, i un premi en metàl·lic de 100 euros pel guanyador de la A.

* El sr. Alcalde informa que s’ar-ranjarà la piscina petita i es farà un mur que separi el polisportiu del solar on a d’anar el Centre de Dia.

* La sra. M. Teresa Claramunt, re-gidora d’ensenyament i salut, in-forma que s’ha acabat el termini de presentació d’ofertes per l’adju-dicació de la gestió de la Llar d’In-fants, i que el dimecres 4 de juliol hi haurà l’acte d’obertura del sobre número 1 per comprovar la docu-mentació administrativa presenta-da i el dimarts 10 de juliol s’obrirà el sobre número 2, amb les ofer-tes dels licitadors, fent la proposta d’adjudicació.

* També informa que el 5 de ju-liol hi haurà al consultori mèdic una nova campanya de donació de sang.

* Finalment, comenta que s’ha convocat una reunió amb la comis-sió d’ensenyament per tractar te-mes de la seva competència.

* El sr. Valentí Gené, regidor d’es-ports i festes, comenta que el Club Ciclista de Vilallonga ha organit-zat pel dia 21 de juliol una bici-cletada popular. L’Ajuntament hi col·laborarà autoritzant les instal-lacions del polisportiu i donant un refresc amb participants.

* També informa que la Comissió

3938

qualsevol mitjà auditiu i d’imatge a les terrasses exteriors.

* S’acorda autoritzar a Àngel López Herrera a posar una barra de bar durant els dies de la Fira al xamfrà del carrer Alfons el Cast i Jaume I.

* S’informa del requeriment que es va fer a la CAM sol·licitant d’estat dels drets pendent de cobrament que té dita entitat financera, res-pecte amb unes obligacions de l’Ajuntament amb la societat Proin-lauven, S.A., referent a la compra del local del consultori mèdic local. Ens informen que dit reconeixe-ment de crèdit està vigent i recla-mat judicialment a la societat pro-motora.

* El sr. Pere Abelló, regidor de cul-tura, informa que l’Escola Taller d’Art i Dissenys de la Diputació de Tarragona a Tortosa restaurarà la capella de la Mare de Dèu del Ro-ser que hi ha a cal Roso i que s’està redactant la memòria correspo-nent abans d’iniciar els treballs.

* El sr. Valentí Gené informa de l’èxit que ha tingut la campanya Vilatapes, una ruta per diferents bars del poble (La Font, La Serp, Can Vicens, Les Piscines, Granada i Centre Recreatiu) en la que s’han repartit més de cinc mil tapes.

Sessió de la Junta de Govern del 23 de juliol* S’aprova el pressupost presen-tant per l’empresa Aprodisca per fer la neteja exhaustiva de les per-sianes i vidres de l’escola. La neteja interior anirà a càrrec de l’equip de neteja de l’ajuntament.

* Es dóna compte de la informa-ció rebuda del Institut del Morell comunicant que a partir del curs 2012-2013 la jornada escolar serà de 8 a 14:30.

* Un vegada redactat el Pla Local de Joventut pel 2012, s’ha presen-tat la documentació sol·licitant una subvenció de 4.000 euros.

* S’aprova la factura de 5.994,40 euros presentada per l’empresa Centre Especial de Treball Aurora per la neteja de les vores dels ca-mins del terme.

* S’acorda renunciar a la subvenció de 990,08 euros de la Diputació de Tarragona per la confecció del But-lletí Municipal, atès que l’Ajunta-ment ha establert un conveni amb una empresa privada que es fa càr-rec de tota la despesa de l’edició del butlletí.

* S’acorda sol·licitar al Servei d’En-ginyeria del SAM de la Diputació de Tarragona la realització d’una au-ditoria de consum elèctric per tal d’analitzar els consum i les tarifes actuals i estudiar la manera d’estal-viar en el consum elèctric dels edi-ficis i instal·lacions municipals.

* Una vegada s’han obert i estu-diat les diferents propostes per la gestió de la Llar d’Infants Patufet, s’ha acordat adjudicar dit servei a Josepa Hornos Calderó per haver aconseguit més punts dins dels diferents apartats puntuables. La puntuació final ha estat per Jose-pa Hornos Calderó 87 punts; Eulen Servis Sociosanitari 60 punts; Con-sorci Santa Tecla 58 punts i Escola Bressol Baobab 72 punts.

* El sr. Valentí Gené dóna compte de que una vegada escollit el car-tell pel programa de la Festa Major d’Estiu, aquest ja s’ha confeccio-nat. Es comenten el actes protocol-laris sobre tot el del pregó de fes-tes.

* El Sr. Alcalde comenta les ges-tions que s’estan duent a terme conjuntament amb el Consell Co-marcal del Tarragonès i l’empresa concessionari de la recollida de la brossa per tal de buscar una so-lució amb el tema del deute amb dita empresa.

* També dóna compte de que la Diputació conjuntament amb la Fundació Obra Social “La Caixa” subvencionaran l’actuació que farà l’Associació Aurora per millorar ambientalment i paisatgísticament l’entorn de la riera al seu pas per Vilallonga.

Sessió del Ple del 25 de juliol* Amb els vots a favor del srs. Ar-mengol, Abelló, Benaiges, Roig, Claramunt i Vallvé, i els vots en contra dels srs. Gené i Sánchez,

s’aprova la moció presentada per ERC per la unitat lingüística de la llengua catalana a Catalunya, País Valencià, les Illes Balears, la Cata-lunya Nord, la Franja de Ponent i l’estat d’Andorra.

* Per unanimitat s’aprova la mo-ció presentada per ERC en relació al tercer fil i de la reobertura de la línia ferroviària Reus-Roda de Berà tant per a mercaderies com per a passatgers.

* S’aprova per unanimitat sol·licitar a la Direcció General d’Atenció Ciu-tadana i Difusió del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, l’adhesió al conve-ni marc per a la implantació d’un model integrat d’atenció al ciutadà, respecte al registre d’entrada de documents.

* Amb els vots a favor del srs. Ar-mengol, Abelló, Benaiges, Clara-munt i Vallvé, els vots en contra dels srs. Gené i Sánchez, i l’abs-tenció del sr. Roig, s’aprova la moció presentada per ERC per la qual l’Ajuntament de Vilallonga del Camp s’adhereix a l’Associació de Municipis per la Independència constituïda a Vic el 14 de desem-bre de 2011.

* Amb els vots a favor del srs. Ar-mengol, Abelló, Roig, Claramunt, Gené i Sánchez, i les abstencions de Benaiges i Vallvé, s’aprova l’ex-pedient de baixa de drets i obli-gacions reconegudes pendents d’exercicis tancats.

* Per unanimitat, s’aproven inicial-ment les bases per a la concessió d’ajuts d’urgència i de promoció educativa de l’Ajuntament de Vila-llonga del Camp.

* També per unanimitat, s’aprova inicialment el Reglament del Ser-vei de Proveïment i Sanejament de l’aigua i les relacions entre l’Ajunta-ment de Vilallonga del Camp i els seus abonats.

* Per unanimitat, s’aprova inicial-ment l’Ordenança Reguladora de la Concessió, Modificació i Revocació de les Llicències de Guals i d’Esta-cionament Reservats de l’Ajunta-ment de Vilallonga del Camp.

* Per unanimitat, s’aprova inicial-ment l’Ordenança Reguladora de

38

acte

s de

ls p

lens

CASA

DE

LA V

ILA

4140

les condicions que han de regir les autoritzacions de l’ocupació de la via púbica amb tendals, taules i cadires.

* El sr. Valentí Gené, regidor de fes-tes, esports, promoció econòmica i turisme, dóna compte de l’èxit de la campanya Vilatapes que va tenir lloc del 12 al 14 de juliol.

* També explica els diferents ac-tes que es faran per la Festa Major d’Estiu.

* Informa de les converses amb l’Ajuntament del Morell per tal de buscar una solució convenient als dos municipis, perquè de cara l’any que ve no coincideixin les festes majors a les mateixes dades.

* Finalment, fa un incís respecte a alguns comentaris sobre la Comis-sió de Festes, reiterant que està formada per persones de diferents tendències i opinions i que està oberta a qualsevol que s’hi vulgui afegir.

* El sr. Juan Manuel Sánchez, re-gidor d’urbanisme, medi ambient, joventut i serveis, informa de que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) aplicarà un nou cànon d’aigua a les empreses subministradores d’ai-gua, el que farà que repercuteixi en un increment del rebut de l’aigua.

* També informa de que l’ACA vol traspassar la gestió de les depura-dores als consell Comarcals, això farà que una part del cànon passi als Consells i potser també hi hau-rà d’haver aportacions dels Ajunta-ments.

* Igualment comunica que la Dipu-tació amb conveni amb la Fundació Social de “La Caixa” es faran càrrec dels 40.000 euros que val l’actua-ció que farà l’empresa Associació Aurora a la vora de la riera.

* Dóna compte de que per decret de l’Alcaldia s’ha sol·licitat una sub-venció pel programa Pla Local de Joventut 2012/2015.

* Finalment, informa que d’acord amb l’empresa a la que es va ad-judicar les obres del Centre de Dia, aquestes s’han paralitzat fins que es pugui garantitzar el seu paga-ment.

* La sr. M. Teresa Claramunt, regi-dora d’ensenyament, salut, benes-

tar social i participació ciutadana, informa que es va convocar a la Comissió d’Ensenyament a la qual no va assistir cap membre de l’opo-sició. L’objecte de la convocatòria era per informar de l’aprovació de les Bases per a la gestió de la Llar d’infants. Comunicant que s’han presentat quatre propostes i que s’està a l’espera de la proposta de la Mesa de Contractació.

* El sr. alcalde informa de l’estat de les negociacions entre el Consell Comarcal del Tarragonès i la con-cessionària del servei de recollida de la brossa, per tal de buscar una sortida al tema del deute amb dita empresa. Sembla ser que caldrà es-pera a que acabi l’actual concessió, que serà d’aquí uns dos anys, i ini-ciar nous contactes.

Sobre el tema de la brossa, afegeix que ja s’ha aprovat el pressupost per a canviar les cubetes de les illes de contenidors soterrats que estan malmeses.

També informa que s’ha procedit a la signatura del conveni entre els Ajuntaments de Constantí, Pera-fort, El Morell i Vilallonga i la Uni-versitat Politècnica de Catalunya per la realització d’un estudi sobre la qualitat de l’aire en dits munici-pis, que estarà finançat pels ajun-taments esmentats.

Dóna compte que s’ha considerat adient establir un horari per fer els pregons, ja que darrerament hi hagut moltes queixes. A partir d’ara es faran a les set de la tarda, excepte que se’n hagi de fer algun d’urgència.

Finalment, comunica que s’ha do-nat ordre per a que s’arrangin o es canviïn les tapes de clavegueram que estan malmeses, per evitar que algú prengui mal.

* En l’apartat de precs i preguntes, la regidora Gemma Benaiges mani-festa la preocupació del seu grup ERC per les parcel·les urbanes i rús-tiques a la vora del casc urbà que estan plenes de vegetació seca, atès el perill d’incendi que això su-posa.

El sr. Alcalde manifesta que per ell també és un motiu de preocupació, per això pel que fa a les parcel·les urbanes, cada d’any s’avisa als pro-pietaris perquè les netegin i si no

ho fan, les fa netejar l’Ajuntament passant-los-hi el càrrec correspo-nent. Pel que fa a les rústiques, al no haver-hi normativa especifica, s’ha pres la decisió de fer una fran-ja de neteja i protecció en totes les finques que toquen al casc urbà.

* El grup d’ERC continua pregun-tant si desprès d’haver fet els apar-cament dissuasoris, no es plante-gen alguna actuació concreta sobre els vehicles mal aparcats, i fins i tot els vehicles abandonats.

El senyor Alcalde manifesta la seva preocupació sobre aquest tema, dient que s’està treballant per tro-bar-hi una solució. De moment s’ha encarregat uns models per comu-nicar la infracció als vehicles que incompleixin la normativa, quedant còpia del registre i constància de la infracció. Per altre banda, estan en contacte amb els Mossos d’Esqua-dra per a que, quan l’Ajuntament ho consideri oportú, es puguin san-cionar els vehicles mal aparcats.

* També pregunta l’estat actual de l’aplicació del Pla de Mobilitat i quan es preveu la seva aplicació.

El regidor sr. Juan Manuel Sánchez contesta dient el pla es va incorpo-rar i es contempla dins del POUM. També manifesta que aquets tema ja es va tractar en la darrera Comis-sió de Civisme.

* També exposa la proposta d’es-tablir un servei permanent de vigi-lància nocturna als diferents parcs del municipi.

L’Alcalde manifesta que també li han arribat queixes dels veïns. Però considera que és un fet estacional i una falta de civisme, però que de totes maneres en pren nota i estu-diarà la proposta.

* Finalment, el grup d’ERC pregun-ta al regidor de Festes el criteri que s’ha seguit per no contracte la colla castellera del Serrallo per la Festa Major d’Estiu.

El sr. Valentí Gené manifesta que aquest tema ja es va tractar en el seu dia.

* El sr. Roig en representació del grup del PSC manifesta que les pre-guntes que tenia previstes ja han estat contestades ja que anaven en la mateixa línia del grup d’ERC.

4140

Sessió de la Junta de Govern del 13 d’agost* Es dóna compte de les subven-cions concedides i denegades per part de la Diputació de Tarragona

* Es dóna compte de l’aprovació inicial de les bases del Pla d’Acció Municipal 2013-1016 de la Diputa-ció de Tarragona.

* S’informa del Reial Decret-Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesu-res per garantir l’estabilitat pressu-postaria i foment de la competitivi-tat, que en resum són:

a) Supressió de la paga extra-ordinària del mes de desembre pel personal del sector públic, tant a funcionaris com a labo-rals.

b) Es redueixen en tres dies els dies per ass umptes propis i s’eliminen els dies addicionals en funció de l’antiguitat.

c) Pel que fa al prestació econò-mica per incapacitat laboral, es determina que en cas de contin-gència comú, es redueix el com-plement de la IT de les retribuci-ons que es vinguessin perceben el mes anterior.

* Es dóna compte de la sol·licitud d’inscripció l’activitat del menjador de la Llar d’Infants Patufet en el Registre Sanitari d’Indústries i Pro-ductes Alimentaris de Catalunya.

* S’acorda concedir a Càritas Parro-quial de Vilallonga un ajut econò-mic de dos mil euros.

* El sr. Valentí Gené, regidor d’Es-ports i de Festes, informa que el primer de setembre tindrà lloc la tercera edició de la Duatló – Me-morial Josep M. Salvat organitzada pel Club Excursionista l’Esparde-nya, en la qual col·labora l’Ajunta-ment.

* També comenta que conjunta-ment amb la Comissió de Festa s’està treballant per organitzar els actes de l’11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya. Com cada any l’Associació Dones de Vilallon-ga organitza la trobada de puntai-res, per la tarda es projectarà una pel·lícula i a la nit es farà el tradici-onal sopar, amb l’actuació del grup d’havaneres Balandra.

* La sra. M. Teresa Claramunt, re-gidora d’ensenyament, comenta el que s’està fent de cara el inici del proper curs a la Llar d’Infants i que es convocarà als pares dels nens matriculats per explicar-los el procediment que s’ha seguit per l’adjudicació del servei. També és convocarà a la Comissió d’Ensenya-ment per donar-los dita informa-ció.

Sessió de la Junta de Govern del 3 de setembre* Es dóna compte del Decret de Presidència del Consell Comarcal del Tarragonès pel qual es deixa sense efecte la convocatòria de la

subvenció per a la promoció d’activitats d’interès públic local corresponent a l’any 2011.

* El sr. Valentí Gené, regidor de Festes, dóna comptes dels actes de la Diada de l’11 de setembre.

* Es dóna compte de l’ad-judicació feta pel Consell Comarcal del Tarragonès a la Fundació Onada el servei de recollida i transport d’oli usat d’origen domèstic, i que aquest servei no té cap com per l’Ajuntament. Abans del inici del servei es lliurarà a

cada habitatge un embut i un fulle-tó informatiu. La Junta de Govern estudiarà el lloc adient on s’hauran de dipositar les garrafes o ampolles plenes d’oli.

* S’acorda adherir-se a la Setmana de Mobilitat Sostenible i Segura del 2012 que es realitzarà a Catalunya del 22 al 29 de setembre.

* S’acorda acceptar el fons docu-mental d’Eusebi Fortuny Bonet an-terior propietari del Mas de Cantó cedit per la seva vídua Lluïsa Capa-fons Bes a l’Arxiu Municipal de Vi-lallonga del Camp, on es procedirà a la seva organització, classificació i catalogació corresponent.

* Es dóna compte del Decret del President del Consell Comarcal del Tarragonès pel qual s’aprova el pa-gament de diverses certificacions corresponents a diverses obres in-closes en el Pla d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya:

Anunciat subvenció percentatge

Despeses de funcionament del consultori mèdic local 1.330,00 € 66,50%

Equipaments municipals d’interès ciutadà 6.230,72 € 80%

Subvencions de caràcter excepcional 13.052,00 € 80%

Socorrista piscines 6.582,81 € 53,96%

Animals peridomèstics 4.937,10 € 65,83%

Control abastament d’aigua 6.582,81 € 65,83%

Promoció de salut pública Denegada

Gestió de recursos energia i aigua Denegada

Accions de desenvolupament local Denegada

Servidor d’arxiu i polítiques de seguretat denegada

Títol obra Import certificació

Centre de Dia- fase inicial 19.187,14 €

1a i 2a certificació de la Implantació de 78.327,53 €quatre àrees d’aportació selectives soterrades 31.672,47 €

1a, 2a i 3a certificació d’Eliminació de barreres 4.331,57 €arquitectòniques i senyalització viària a diversos 16.351,77 €carrers de l’eixample 29.316,66 €

38

acte

s de

ls p

lens

CASA

DE

LA V

ILA

4342

* La sra. M. Teresa Claramunt, re-gidor d’ensenyament, comenta que el servei de la Llar d’Infants tindrà el mateix preu que l’any passat, 140 €/nen/mes; l’aportació pel ma-terial serà de 30€/nen/curs.

Sessió extraordi-nària del Ple del 12 de setembre* Amb els vots a favor dels srs. Valera, Vallvé. Benaiges, Roig, Cla-ramunt i Abello, els vots en contra dels srs. Gené i Sánchez, i l’absten-ció del sr. Armengol, s’aprova la moció presentada pel grup del PSC en contra de les reformes del Partit Popular.

* S’acorda que les festes locals pel 2013 seran el 29 de juliol i 11 de novembre.

* Després de que la Comissió de Comptes emetés el corresponent informe favorable, el Ple es dóna per assabentat del Compte General del 2011.

Sessió de la Junta de Govern del 17 de setembre* Es dóna compte de la convoca-tòria pel 2012 del Consell Comarcal del Tarragonès per subvencionar l’arranjament i millora de camins municipals. Llegides les bases s’ob-serva que Vilallonga no hi pot par-ticipar perquè només si pot optar una vegada cada dos anys, i el nos-tre municipi va estar subvencionat el 2011.

* Es comunica a la Junta de Govern la Resolució de la Direcció General de Medi ambient i Biodiversitat del Departament d’Agricultura, Rama-deria, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Cata-lunya, pel qual s’aprova el pla tri-ennal de tala, poda i estassada de vegetació pel manteniment de líni-es elèctriques aèries presentat per ENDESA, corresponent al període 2012-2014.

* Es dóna compte de la nota in-formativa del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques referent

a la supressió de la paga extraor-dinària del mes de desembre als treballadors públics, per tal que no es prenguin acords que tinguin per objecte incomplir el Reial Decret de mesures per garantir l’estabilitat pressupostaria i de foment de la competitivitat. La Junta de Govern es dóna per assabentada i en dis-posició de complir-la.

* El Secretari comunica a la Junta de Govern els terminis per aprovar inicialment i definitivament les Or-denances Fiscals municipals.

* El sr. Valentí Gené, regidor de Festes, informa de que conjunta-ment amb la Comissió de Festes s’estan preparant els actes de la Fira i Festa del Roser. Entre els acte de la Fira destaca la inauguració de la Fira d’Entitats.

* El sr. Pere Abelló, regidor d’Hi-senda, Cultura i Comunicacions, in-forma que s’està preparant l’esbor-rany de proposta de modificació de diverses taxes de cara el proper any 2013.

* També comenta que s’està estu-diant la possibilitat d’autoritzar al-tres espais públic per realitzar bo-des civils, ja la Casa de la Vila s’ha quedat sense cap espai digne per aquests tipus d’actes.

* El sr. Alcalde informa que ja s’han comprat els nous recanvis dels con-tenidors soterrats i que en breu es col·locaran.

* També comenta la gran quantitat de deixalles que es deixen en llocs inadequats, tot i tenint la deixalle-ria del Morell tan a prop. Creu que s’hauria de fer una campanya de sensibilització, a traves del butlletí municipal, a tot el veïnat.

Sessió de la Junta de Govern del 1 d’octubre* Es dóna compte de que la Dipu-tació, a traves de l’Àrea de Coneixe-ment i Qualitat ha aprovat realitzar una nova edició de TINET aula al nostre municipi. Una activitat total-ment subvencionada i que es rea-litzarà del 12 al 22 de novembre. Es faran un crus de Web fàcil i un altre d’Internet avançat.

* S’aprova el conveni que s’ha de signa per la donació del fons biblio-gràfic Eusebi Fortuny Bonet.

* El sr. Juan Manuel Sánchez, regi-dor d’Urbanisme, Medi Ambient, Joventut i Serveis, informa de la reunió mantinguda amb el cap del Servei Territorial d’Urbanisme de Tarragona, el sr. Francesc Santa-cana, referent a la tramitació del POUM i dels passos que s’ha de fer per sigui el procediment per la seva aprovació definitiva. Convoca-rà a la Comissió d’Urbanisme per exposar-los els trets característics del planejament i el seu futur des-envolupament.

* També informa que ha mantin-gut diversos contactes amb el Club Excursionista l’Espardenya per tal de tirar endavant un itinerari salu-dable que està subvencionat per la Diputació de Tarragona en un 66,67%.

* Finalment, comunica que s’ha posat en contacte amb diverses empreses per iniciar l’expedient per a la contractació de les obres de pavimentació del “Camí de les parcel·les”, que s’ha de realitzar abans de finalitzar l’any.

* El sr. Pere Abelló, regidor d’Hi-senda, Cultura i Comunicació, co-munica que en breu l’Arxiu Histò-ric Arxidiocesà de l’Arquebisbat de Tarragona iniciarà la segona fase de la digitalització del fons docu-mental de la parròquia de Sant Martí de Vilallonga. A principis del proper anys podria està disponi-ble.

* La sra. M. Teresa Claramunt, re-gidora d’Ensenyament, Salut, Ben-estar Sicial i participació Ciutadana, informa que s’ha iniciat un procés per continuar oferint a la gent gran la pràctica de la gimnàstica. De mo-ment s’ha fa la preinscripció i si hi ha suficient demanda es realitzarà l’activitat.

* El sr. Valentí Gené, regidor de Festes, Esports, Promoció Econò-mica i Turisme, comenta tal com han quedat els actes de la Fira, Set-mana Cultural i Festa del Roser.

4342

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

Oficina de cOrreus a VillallOnga del camp- Ctra. de Valls, núm. 1- atenCió al públiC: de diluns a dissabte

- Horari de reCollida i enViament de paquets: de 10 a 11 del matí.

Per adquirir algunes de les targetes a Vilallonga cal di-rigir-se a l’Estanc Ca la Sió (c/ Pere Virgili, núm.6) o a la Papereria Brunet (Plaça de la Pau, s/n).

tel. ATM: 977 922 438www.atmcamptarragona.cat

www.autocaresplana.com

Títol 1 zona 2 zones 3 zones

T-MES 44,85 € 70,40 € 95,10 €

T-50/30 29,05 € 53,55 € 75,20 €

T-10/30 7,95 € 15,90 € 21,75 €

T-10 9,75 € 19,35 € 27,80 €

Títol 1 zona 2 zones 3 zones

T-FM/FN 70/90 G 54,60 € 108,35 € 155,70 €

T-FM/FN 70/90 E 34,15 € 67,75 € 97,30 €

T-MES FM/FN G 35,90 € 56,30 € 76,10 €

T-MES FM/FN G 22,45 € 35,20 € 47,55 €

Famílies monoparentals i nombrosesBonificacions a aplicar a membres de famílies monoparen-tals i nombroses de categoria general (G) i especial (E)

Tarifes 2011

Servei d’urgències:

De 9 a 22 horestots els dies de la setmana:

Plaça Mercadal, 8 de Reus

C/Vent, 44 de Reus

C/Sant Benildo, 10La Granja (Torreforta)

Servei 24 hores:

Avda. Països Catalans, 116 (dreta) Reus

Per més informació visitar la web www.coft.org

telè

fons

, hor

aris

, i a

drec

esSE

RVE

IS