eL c

odon

yla

revi

sta

trim

estra

l de

Vila

llong

a de

l Cam

p

núm.84gener-març’15

any 22 · època 1a

breu

his

tòria

del

rou

rell

NO

TÍCI

ES D

EL C

OD

ON

Y

2

edito

rial

3

edito

rialEDI

TORIA

L

La realitatÚnica? O tantes com ulls la

miren? Una de les curiositats que més sorprenen quan arriben les eleccions és que davant una suposada única realitat cadascú hi veu un mon diferent. Fins i tot, a vegades un dubte que estiguin parlant del mateix. On un parla de grans èxits, d’altres hi veuen fracassos. On un hi veuen brots verds, d’altres hi veuen muntanyes de fulles seques. Tot depèn de qui hagi plantat els arbres, suposo.Així que si un ara escolta uns i altres (perquè sempre és interessant escoltar tots els punts de vista) es pot trobar que sembla que parlen de pobles diferents! Així que des de la nostra humil revista hem volgut facilitar una visió més global de tot plegat, perquè sigui cada lector el que decideixi quina és la seva realitat.Preguntarem a tots aquells que des de les seves formacions polítiques volen treballar per una determinada realitat al nostre poble. Esperem que això ens ajudi a tenir-ho tot una mica més clar. Al final, potser la realitat és única, però ningú és capaç de copsar-la en tota la seva plenitud. Cadascú en veu una part i la interpreta en base als seus interessos i desitjos.

3 Editorial

4 NotíciEs dEl codoNy

12 FEts dEl trimEstrE

20 ENraoNEm dE cièNcia

22 ElEccioNs muNicipals 2015

34 Els més pEtits

37 l’ajuNtamENt iNForma

38 Col.laboracioNs i bústia

46 dEmograFia 2014

Premis Ventura i GassoL 1999 i 2003EQUIP REDACTORPere AbellóCarme AngueraÀngel BernalMarta FortunyJordi LlutartSara LlutartAlbert MercadéJosep M. MercadéPilar RieraCarme RieraIgnasi ValeraMarc Vallvè

COL·LABORADORSManuel GinéMaria FloresMarc LópezSebastià Mas

SUMARI

DISSENY I MUNTATGEEquip d'El Codony

IMPRIMEIXFormes Gràfiques Valls, S.A.

DIPÒSIT LEGALT-277-94

El Codony no comparteix necessàriament lesopinions que s’expressin en els articles signats.

EditaAgrupació Cultural i Centre d’Estudis

de Vilallonga del Camp

Preu: 4 €

EDICIÓ TANCADA15.04.2015

Els quatre alcaldables de les Eleccions Municipals 2015

Fotogràfia de la Setmana Santa 2015 realitzada i cedida per Toni Bonet

Generalitatde Catalunya

Mossèn Cinto Verdaguer: “Sempre es lluitarà per un més enllà”

Ja pots consultar les revistes del Codony on-line a www.issuu.com/elcodony

Segueix-nos a través del FacebookCorreu-e: elcodony@tinet.org

AMB AMB EL SUPORT

breu

his

tòria

del

rou

rell

NO

TÍCI

ES D

EL C

OD

ON

Y

4

Breu història del Rourell: dels orígens a l’actualitat (1155-2000)Actualització i estat de la qüestió

En aquest capítol donarem per tancada la Breu història del Rourell, parlant, sintèticament, dels avatars de la població raurellenca durant els segles XIX i XX. Parlarem una mica de la societat i l’economia, però, també, d’altres aspectes històrics, com la crema de l’església el 1936 i la seva reconstrucció posterior. Del 1800 al 2000

a) Dels habitants del castell El darrer Baldrich del castell del Raurell* fou Alberto Felipe de Baldrich i de Veciana, II Marqués de Vallgornera, sens dubte la figura més destacada de tot el llinatge. El seu retrat, còpia del que existeix o existia al Ministerio de Gobernación de Madrid, figura en un lloc destacat en una de les parets del despatx-biblioteca del castell. Va guarnit amb les principals condecoracions que obtingué: Gran Cruz de Isabel la Católica, Gran Cruz de Carlos III, Cruz de la Legión de Honor de Francia, Cruz de San Hermenegildo, etc. Fou coronel de l’exèrcit, diputat a les Corts de Madrid per les províncies catalanes, Senador Vitalici, Conservador de la Biblioteca del Senado, President Vitalici de la Junta de Reforma del Sistema Monetario, Ministre de Governació l’any 1838... Nascut a la ciutat de Valls tingué molta importància dins el territori. Malgrat casar-se dues vegades, morí a Madrid sense descendència. Heretà el títol del Regne i les seves propietats la seva neboda María Antonia de Rubinat i de Baldrich, III Marquesa que fou de Vallgornera. Es casà amb Ignacio de Balle i Cornejo i des d’aquell moment sis generacions de la família De Balle han tingut el Castell i han seguit amb il·lusió i esforç duent cap endavant les activitats d’explotació agrícola, cada cop més complicades i deficitàries1. A mitjan segle XIX Felipe de Baldrich produïa poc oli, cereals, llegums i fruites, i el vi era la collita més important (unes 800 càrregues); criava també ramats d’ovelles.La família dels Marquesos de Vallgornera ha treballat conjuntament amb els vilatans del Raurell per a tirar endavant el poble durant els moments més crítics de la història contemporània. Després de la Guerra Civil (1936-1939), com veurem després, al parlar de l’església i la crema del

1936, els senyors del Raurell foren els principals promotors de la recuperació econòmica del poble, engegant diverses empreses agrícoles que buscaren la mà d’obra requerida entre els homes (joves i grans) de la vila. Oferiren jornals a molts veïns i els ajudaren quan fou necessari. El record grat, familiar, amable i sincer dels raurellencs i les raurellenques cap als seus senyors encara perdura en la memòria col·lectiva (paternalisme) i actualment és el fill del darrer marquès, Eduardo de Balle, qui s’encarrega de la custòdia i conservació de les seves propietats (inclòs el castell).

b) Dels habitants de la vila

El motor de la vida econòmica del Raurell girava al voltant de l’agricultura, com als segles anteriors. La terra era el condicionant de la riquesa del poble, per davant de qualsevol altra font de recursos. Els raurellencs disposaven de 193 ha, 47 àrees i 12 centiàrees2 per obtenir beneficis, amb l’agreujant afegit que per raons històriques, la meitat de terres pertanyien als marquesos de Vallgornera, com hem vist i veurem. La pobresa del veïnat serà un tema reiterat quant a les contribucions que se’ls exigien, lligades a l’agricultura. En una acta municipal de 18783, l’alcalde, els regidors i altres membres associats, examinen els llibres de recana, amillarament i “apeo”, i diuen -radicalment- que al poble no hi ha riquesa de cap mena. Els regidors defensaven aquesta màxima per dos motius: per una banda, com que moltes de les terres raurellenques limiten amb el Francolí, quan hi ha una crescuda important es perd part de les plantacions; i, per l’altra, la manca d’aigua disponible per regar de manera universal per a tots els veïns. A l’estiu les dificultats augmentaven considerablement, mentre que a l’hivern l’aigua sobrava en abundància. Així doncs, podem observar que el riu Francolí actuà de dues maneres diferents: si, per un costat, aportava l’aigua necessària a la comunitat de regants de la vila per a poder fer front a les seves necessitats hídriques, per l’altre, suposava una amenaça constant: les riuades acabaven amb tots els conreus situats al seu voltant, la majoria, ja que el Raurell és una població situada ben a prop de la conca del

5

0 i 0,5 jornals de terra, un total de 507 les partides inscrites dins d’aquesta mesura, seguides de molt lluny per les parcel·les que tenien una capacitat d’entre 0,6 i 1 jornal cultivable o no, que eren 38 i lluny les terres que cubicaven entre 1,1 i 1,6 jornals (20 terrenys). D’entre 1,7 i 2 n’hi ha 10 i la resta de jornals es concentren en ben poques mans. El màxim és una sola propietat que en té 10. Si aquesta disgregació és múltiple quant a tinença de propietat més ho és quant a la distribució del seu espai treballat. Hi havia una fragmentació

anàrquica de l’ús d’aquest espai. Ens hem d’imaginar un policultiu

estès a tot el terme on la filosofia imperant seria tenir una mica de tot, collir i plantar una mica de tot, ja que l’únic mal irreparable i del qual no es tenia cap mena de control era el de la pèrdua d’una collita davant les inclemències del temps i/o plagues. El Raurell disposava de la clàssica trilogia mediterrània: blat, vinya i oliveres. Segons el cadastre de 1857 quasi tot el terreny es podia cultivar excepte un jornal de bosc. L’aigua arribà en abundància o com a mínim vigilada, però més abundosa, a finals del segle XIX i principis del XX quan el senyor construí el casal anomenat la Màquina i d’aquí en canalitzà aigua envers les nombroses i grans basses que tenia per regar a bastament i sense mancances. Malgrat tot, com hem dit, les restriccions d’aquest bé tan preuat, eren molt importants a l’estiu. El conreu, però, més important de la contrada fou la vinya, per l’extensió de l’aiguardent.No podem depreciar els productes d’horta que eren cultivats, majoritàriament, per les dones de la vila. Elles eren les encarregades, arribat el moment, de plantar tots aquells productes que serien tan necessaris per a l’alimentació de la família, venent l’excedent produït als mercats dels voltants. No era estrany veure grups de dones raurellenques anar, durant bona part del segle XIX, a vendre tot el sobrant dels seus horts, al mercat de la vila més populosa dels voltants, és a dir, Valls. El Raurell era un poble de base agrícola, on la majoria de persones, com estem veient, treballaven la terra pròpia o d’altres (jornalers als camps dels marquesos). Per tant, la incidència de la industrialització no es féu notar, obligant a les dones a desenvolupar uns rols característics d’Antic Règim. No passà el que en altres indrets del Camp de Tarragona, com

riu. Algunes d’elles eren tan violentes que, no solament eliminaven tot conreu existent, com ara el de cereals, sinó que, també, arrancava arbres fruiters, vinya, etc. L’agricultura, com es pot endevinar, era totalment tradicional i s’empraven els mètodes més rudimentaris, transmesos de generació en generació, per a cultivar vinya, oliveres, hort i fruiters, i, també, el cànem. Aquest últim fou molt rendible fins a la primera meitat del segle XX. Els adobs més emprats eren fems i guano. El Raurell per batre el blat, les faves, els fesols, els cigrons i altres productes que ho requerissin disposava de sis eres: la de “ca Correu”, la de “ca Josepet”, la de “Paret de l’Arengadó”, la de ca “l’Enrajolada” i al castell n’hi havia dues més, de les quals avui només en queda una. Els pagesos tenien un sindicat, localitzat al pati del castell4.La collita de vinya era portada quasi en la seva totalitat, exceptuant l’ús particular que en feien alguns propietaris, a les dependències del castell, que disposava de tines i cups. Encara es conserven, avui dia enrunats, testimonis de la importància que tingué el cultiu de la vinya durant aquesta època. Per a l’oli també hi havia una premsa de lliura a l’interior del castell. Tenien un molí de blat, el Molí de la Selva (situat al terme de la Masó, al costat del riu Francolí i a tocar de la carretera que va des de la Masó fins a Vallmoll -al costat del pont de la dita carretera-), comprat pel Raurell perquè tenia dret sobre l’aigua de la Comunitat de Regants actual i arrendat posteriorment.La terra estava, segons el cadastre de 18575, summament dividida i repartida. És important el gran nombre de petites parcel·les conreades. Les xifres indiquen que la mida dels terrenys més habitual per als pagesos raurellencs, era entre

Vista dels antics jardins del castell, dipòsit d’aigua i rentadors, espai de sociabilitat femenina, construïts el 1913.

breu

his

tòria

del

rou

rell

NO

TÍCI

ES D

EL C

OD

ON

Y

6

Reus, on les dones començaren a treballar en les grans indústries del moment, com la tèxtil (amb la instauració de la coneguda “doble jornada”). Al Raurell cuidaren de la seva família, de la seva alimentació i salut, durant molts anys. Fins i tot, a principis i mitjans del segle XX, encara trobem aquest model femení.No solament es cultivava la terra, també hi havia ramaderia, malgrat tenir un pes específic molt petit. La part més considerable sobre la qual requeien impostos eren els ases, mules i cavalls. Eren les bèsties més cotitzades per una senzilla raó: la seva productivitat agrícola (més el seu ús pels transports). Cap als volts de 1920 i anys següents trobem censats un bon nombre de diferents tipus d’animals que fins aleshores no apareixien enlloc6. Però, això, ens fa pensar en una qüestió; considerar grosso modo que la ramaderia era molt limitada o poc nombrosa, tal com manifesta una part de les dades, seria no adonar-nos que en totes les poblacions petites i també en les grans sempre hi ha hagut algun tipus d’aviram -gallines, ànecs, coloms- per a ús particular (on tornem a trobar les dones com a protagonistes del seu manteniment, a causa de ser animals lligats a la gastronomia quotidiana), així com conills, o porcs i més en tractar-se d’una població situada al mig del camp. Aquest petit comentari és legítim, ja que aquests petits animals no es registren com a recurs tributari fins a l’any 1921, però, això, no significa que abans no existissin, ni de bon tros.

c) De l’església: crema i reconstrucció

L’església parroquial de Sant Pere Apòstol del Raurell resistí magníficament les diverses envestides de les guerres que hi hagué al nostre país durant el segle XIX, però no superà amb èxit la primavera revolucionària de l’any 1936. La Guerra Civil Espanyola s’inicià amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l’endemà s’estengué pertot arreu de l’Estat. El president Santiago Casares fou substituït per José Giral, qui ordenà el repartiment d’armament entre la població civil, facilitant la derrota dels insurrectes als principals nuclis industrials, Madrid i les capitals mediterrànies, però el fracàs de la revolta donà pas a una guerra llarga i sagnant. Les tropes de l’exèrcit africà creuaren l’estret de Gibraltar i s’uniren a les del general Queipo de Llano a Sevilla, i a la vegada, el seu ràpid avanç els va permetre contactar amb l’exèrcit del Nord, comandat pel general Mola. Durant el 1937 la guerra es va lliurar en tres fronts: l’intent falangista de conquerir Madrid i el nord

industrial, mentre els republicans intentaven infructuosament dominar les principals ciutats de l’Aragó. El general Francisco Franco llançà una ofensiva al front d’Aragó el maig de 1938 per arribar al Mediterrani i dividir el territori dominat pels republicans, objectiu assolit amb l’ocupació de Vinaròs el mes d’abril. La reacció republicana fou una ofensiva sobre la línia de l’Ebre, que significà la campanya més llarga i sagnant de la Guerra Civil. La batalla de l’Ebre acabà amb la derrota de l’exèrcit republicà i deixà el camí lliure per a l’ocupació franquista de Catalunya; fet que precipità la fi de la guerra. Franco la donà per acabada l’1 d’abril de 1939, tres dies després que el coronel Segismundo Casado lliurés Madrid7.Des de l’endemà mateix de la victòria popular sobre els militars revoltats aconseguida als carrers de Barcelona (1936), a la majoria de pobles de Catalunya començaren a produir-se assassinats d’eclesiàstics i persones amb alguna mena de vinculació –sovint remota- amb l’Església, amb partits de dreta (no revolucionaris) o simplement fossin acabalades, a càrrec de les Patrulles de Control o de simples incontrolats. La situació s’allargà durant nou mesos i mig i no s’aturà del tot fins que els Fets de Maig (1937) tornaren la societat catalana a la legalitat republicana. Segons fonts de la Generalitat de Catalunya8, la xifra total9 de víctimes entre juliol del 1936 i febrer del 1938 foren de 8.352. Durant el període més dur de la repressió (de juny a setembre de 1936) el nombre de víctimes va ser de 4.682.El clima de terror que durant aquests mesos s’apoderà de bona part de la població es complementà amb la destrucció d’un gran nombre d’esglésies, com la del Raurell, i d’altres estructures religioses, així com de moltes obres d’art i d’imatgeria religiosa, cremades o destruïdes, gairebé, impunement, pels escamots, els quals adoptaven sovint la tàctica d’anar a assassinar capellans o destruir esglésies de pobles veïns, però no del propi.Diversos historiadors consideren que aquesta sagnant repressió a la rereguarda republicana durant els primers mesos de guerra fou un element que contribuí especialment a “espantar” les democràcies occidentals i a què no decidissin ajudar obertament el règim republicà legítim10.Si ens centrem més en el cas del Raurell, fou durant el mes de juliol de l’any 1936 quan l’església de la vila, creada i construïda per un personatge noble, José de Baldrich i Coll, fou incendiada per una banda d’exaltats de procedència incerta, tot i que algunes persones del poble (la gent més gran) assegura que venien de Reus. Durant la crema de l’església de Sant Pere Apòstol es

7

perderen per sempre els tan apreciats retaules de Llorens Rosselló i l’altar de Francesc Tramullas, tota la decoració pictòrica de les parets i sostres, els elements de fusta, les imatges dels sants i les santes, del Patró del poble, etc., però, el més important: una part preuada del record històric, de l’esforç d’un poble i la seva fe, l’esperança i la il·lusió, també, varen cremar gratament durant aquell incendi que durà hores. Algunes persones grans de la vila expliquen com anaren les coses durant aquells dies inicials del mes de juliol del 1936: la gent del poble, espantada per l’aixecament militar falangista i les conseqüències que aquest podria desencadenar en una població catalana tan majoritàriament creient del nacionalisme i d’esquerres, es tancaren a les seves cases. Molts homes anaren als boscos dels marquesos (amb el consegüent permís) a buscar grans quantitats de llenya per a fer barricades als interiors de les portalades dels magatzems que moltes cases tenien a la planta baixa, la que dóna al carrer, i així evitar l’entrada dels escamots revolucionaris (que igualment eren destructors, com estem veient).Les fustes foren clavades als interiors de les portes, als panys de paret, per tal de fer-les més resistents. Aquesta tasca anà acompanyada d’un treball intens per part de les dones raurellenques. Anaren als horts que tenien als afores a buscar grans quantitats d’aliments i emmagatzemar-los. Tot allò ho feien creient que aquest aixecament duraria uns pocs dies (així es pensava arreu), com a molt, unes setmanes (però tots sabem, gràcies a la història, que això no fou així). A principis de juliol (no coneixem amb real exactitud el dia exacte o el moment precís) arribaren a la

població veïna de Vilallonga del Camp els primers avisos que uns agrupaments d’homes i nois r e v o l u c i o n a r i s s’estaven aproximant a la seva vila, procedents del Morell. Aquests rumors acabaren per arribar a la localitat i s’estengueren per les poblacions situades més al nord: la Masó, el Milà, etc. Passades

unes hores de l’arribada d’aquestes notícies, la por s’estengué, definitivament, pel Raurell.Un grup d’homes, portant banderes de grups anarquistes (tal com ens relaten les persones grans de la vila) i altres comunistes, varen entrar pel sud de la localitat, procedents de Vilallonga, per la carretera del Morell. El primer que feren fou preguntar de casa en casa, de porta en porta, on estava el rector de la parròquia i els senyors de la vila, i, evidentment, quines eren les famílies que havien estat considerades de “dretes” o que realment ho eren. Els vilatans responien que no sabien res. Davant d’aquesta negativa per part dels ciutadans del Raurell, de donar-los cap mena d’informació, els escamots revolucionaris anaren directament a l’església per destruir-la. Una vegada forçada la porta, entraren al seu interior. Es dirigiren cap a l’altar major i intentaren destruir-lo, sense poder. Després varen llençar les imatges dels sants i les santes que hi havia a les capelles: Sant Isidre, la Verge del Roser, etc. Finalment, després d’haver satisfet les seves ànsies de venjança i recel cap a les autoritats i cap als cors dels raurellencs i les raurellenques (perquè no els hi havien brindat la tan anhelada informació que buscaven) agafaren uns llumins (creiem) i calaren foc a diverses parts de la nau. Les flames s’estengueren ràpidament i van estar destruint l’església durant hores. Aquella nit el poble del Raurell desprenia una brillantor anòmala. Una brillantor que es podia veure des de les poblacions veïnes: l’església cremava amb virulència.Quan les flames s’extingiren, molts vilatans anaren a les portes de l’església per veure que s’havia salvat. La imatge fou esquinçadora:

La localitat del Raurell amb els seus camps de cultiu a la zona sud.

breu

his

tòria

del

rou

rell

NO

TÍCI

ES D

EL C

OD

ON

Y

8

tot, absolutament tot, s’havia cremat. La imatge de Sant Pere Apòstol estava totalment calcinada, era irrecuperable. Les portalades d’accés a l’interior, a la nau central, des de l’exterior, havien desaparegut… Però, el més lamentable de tot, si es que ho fou, és que el sostre havia cedit, ja no existia en algunes parts. Les bigues que s’havien utilitzat per a la construcció de l’edifici eren de fusta. Malgrat tenir un gran revestiment de guix i rajoles per la part posterior, la que dóna a l’interior de la nau central, capelles i absis, la calor del foc fou tan intensa que acabà amb aquesta capa, penetrant fins a les bigues de fusta, cremant-se. El sostre cedí pel seu propi pes, per les teules que el sustentaven, i caigué (algunes parts). Després d’aquests fets vindrien uns anys terribles de cruenta Guerra Civil, durant els quals l’església quedà en estat permanent de ruïna. No seria fins al final d’aquesta i gràcies a les caritats de dues solteres del poble, que l’església tornaria a recuperar la seva majestuosa esplendor, perpetuada fins als nostres dies.D’aquesta crema només se salvaren dos elements, que encara es poden veure a l’església: l’altar major de marbre blanc i les grans làmpades de ferro forjat amb forma de drac que hi ha a la part superior de cadascuna de les grans pilastres que sustenten els arcs de mig punt de la volta de la nau central. Són 6 làmpades amb forma de drac, a la part inicial, des d’on cauen grans filaments de ferro que sustenten unes garlandes lluminoses, també, de ferro (tant l’altar major com aquestes làmpades daten de finals del segle XVIII i està reflectida la seva compra al llibre de comptes del vicari Joan Antoni López11). Una vegada acabà el conflicte bèl·lic més important de la història d’Espanya, que enfrontà a amics, familiars, en definitiva, als ciutadans d’una mateixa nacionalitat per tenir ideals contraris o xocants, l’any 1939, el Raurell presentava una imatge desoladora. L’església estava gairebé enrunada. El castell també presentava una imatge desesperant: exaltats havien forçat les portes principals i havien accedit al seu interior. Els carrers de la vila, deserts. La gent encara continuava amagada a l’interior de les seves cases, amb temor, esperant que s’anunciés oficialment que tot havia acabat. Aquell dia fou el l’1 d’abril del 1939. La postguerra no fou gaire dura per als vilatans del Raurell (així mateix ho expliquen alguns). En altres indrets, com a la ciutat de Reus, amb una gran quantitat dels seus habitants sense tenir

accés directe o indirecte a la terra i al seu cultiu, varen patir les greus restriccions en el menjar, pal·liades gràcies a les Cartillas de Racionamiento i a l’assistència de la Cruz Roja. Al Raurell, qui més qui menys, disposava d’un tros de terra, en propietat o en lloguer (els grans propietaris de les terres que envoltaven la població eren els marquesos de Vallgornera, senyors eminents del Raurell –bona part d’aquestes les tenien “llogades” a raurellencs, encara, per aquestes dates12-). Aquesta tinença de terres per a cultivar fou de gran ajut pels habitants del poble, ja que allà podien conrear els aliments necessaris per a poder bastir a les seves famílies del menjar que necessitaven per al dia a dia. També tenien animals de granja que eren sacrificats amb regularitat per tal de completar la dieta. Per tant, gràcies a aquesta disponibilitat de terres, els raurellencs i les raurellenques no passaren tantes calamitats durant la postguerra que els ciutadans, per exemple, de Reus o Tarragona (malgrat l’ambient general de dificultats, de tota característica, del moment). Tanmateix, els vilatans (sense medis directes de producció) pogueren començar a treballar amb regularitat (jornalers) al camp gràcies a l’aposta per l’agricultura de la vila (a gran escala) feta pels marquesos de Vallgornera. Ells foren els encarregats de restaurar el castell i tornaren a posar en explotació tots els terrenys que tenien en propietat directa. Per a procedir al seu cultiu i cuidar-los, necessitaven mà d’obra. Contractaren als veïns de la vila per a dur a terme les tasques de cultiu d’aquestes terres. Així doncs, bona part dels raurellencs i les raurellenques tingueren assegurades dues coses en aquesta època tan difícil: una bona alimentació, gràcies al conreu d’horta de les seves propietats, pròpies o llogades, i el treball assalariat, realitzant tasques agrícoles d’explotació a gran escala a les terres

Camps de conreu al nord, al costat del nou cementiri, construït en terres cedides pels marquesos, el 1915.

9

dels marquesos. Podem dir que els senyors del Raurell van ser, una vegada més, els protagonistes en l’aixecament del poble, en el ressorgir de la vila. Gràcies al seu esforç pogueren assegurar el futur a bona part de la població.Però, la reconstrucció i restauració de l’església parroquial de Sant Pere Apòstol del Raurell no anà a càrrec dels marquesos de Vallgornera, aquest cop no. A principis de 1940, els veïns de la vila es reuniren per a discutir que farien amb l’església. Després de moltes disputes i discussions respecte d’on traurien els diners necessaris per a dur a terme tal propòsit, dues dones volgueren fer-se càrrec (en gran part). Eren les dites “Guiotes”, dues germanes solteres, les dues úniques hereves d’una gran quantitat de diners i béns patrimonials. Els seus pares havien mort durant el conflicte armat i elles tenien avançada edat. Després de meditar-ho correctament, decidiren donar tots els seus estalvis i gran part de l’herència perquè es reconstruís i restaurés l’església del Raurell. Gràcies a la devoció i la fe d’aquestes dues raurellenques avui podem gaudir del recinte sagrat. Les obres començaren cap a la primavera de l’any 1940 i duraren 5. En els treballs de reconstrucció arquitectònica, cal dir-ho, participaren molts vilatans de manera desinteressada. Ho feien els dissabtes i durant les poques hores lliures que disposaven després de les llargues jornades de treball al camp. A poc a poc els sostres varen ser reparats, enguixats, com les parets, i les façanes reberen una capa de morter. Més tard, acabades les obres arquitectòniques (cap al 1944, més o menys), arribaren els artistes i/o restauradors. El cap de l’empresa es deia Antoni Iglesias, gran artista, acompanyat d’una esquadrilla d’aprenents i altres professionals. El contracte era clar: els pintors, procedents de Tarragona, durien a terme els treballs de restauració artística de l’església del Raurell a canvi d’un jornal i que el poble s’encarregués de la seva manutenció diària (dietes). Començaven a treballar sobre les 9. Al migdia feien un salt per anar a dinar i a la tarda continuaven amb les seves tasques fins a les 7. Cada setmana era una família del poble l’encarregada de fer el menjar a aquests pintors. Anaven

fent rotació: una setmana era una família, la següent els veïns, i, així, successivament. Les feines de restauració i pintura duraren 6 mesos (2 dies de crema, de destrucció, i 5 anys de reconstruccions i restauracions) i consistiren en la realització de les decoracions sobre els fusts de les pilastres de la nau central, sota la volta de canó del sostre, de les capelles laterals, la creació dels frescos de les parets laterals de l’absis, la decoració de la fornícula de Sant Pere, etc. Cal destacar que el terra de l’absis, del presbiteri, és l’original existent abans de la crema de 1936. Fou polit i posat a punt. Podem veure la gran delicadesa en el treball d’aquest grup d’artistes en intentar respectar l’estil arquitectònic de l’església, el neoclassicisme: per tant, no varen pintar l’església com els va semblar, sinó que la varen restaurar, tornant a il·luminar les seves estances amb decoracions tradicionals clàssiques.Finalment, acabades les tasques de pintura, arribaren les noves imatges, retaules, elements religiosos, etc., de Barcelona (Salesianes) i l’església fou novament bastida. La solemne inauguració es va dur a terme el dia 25 de juliol del 1945. Aquesta és la data que hi ha col·locada dins d’una de les dues llunetes que hi ha a la volta superior de l’absis, dins d’un gran cassetó ovalat. Les festes varen durar uns quants dies. Amb gran orgull i gràcies a les aportacions caritatives de les dues germanes, i la força de tots els veïns, l’església del Raurell torna a brillar i mostrar la seva gran esplendor decorativa i religiosa.La història posterior, del franquisme, transició democràtica i instauració de la democràcia al Raurell (encara verge) haurà de ser tractada, en un futur, en un altre estudi, per manca d’espai en aquest.

Vista de l’única campana actualment existent al Raurell. La resta foren foses durant la Guerra Civil (1936-1939).

breu

his

tòria

del

rou

rell

NO

TÍCI

ES D

EL C

OD

ON

Y

10

població, centre de la vida social i espiritual, la seva església, que fins ara no ha estat gens tractada, historiogràficament parlant. Malgrat, però, el nostre esforç de recopilació i de síntesi, afegint nous conceptes historiogràfics i protagonistes en el discurs (recerca, actualització), la història del Raurell encara està molt distant a ésser acabada. Hi ha molts aspectes que no han pogut ser tractats en aquests capítols, moltes coses que no han pogut ser dites. Sens dubte la tasca acaba de començar. El que hem fet ha estat realitzar un estat de la qüestió sobre la matèria, veure l’interès de la història per aquesta localitat. Una vegada posats els

fonaments i vistes les possibilitats, ara és l’hora de començar una recerca històrica total, global, que tingui com a resultat una construcció completa de la història del Raurell, des dels seus orígens fins als nostres dies (social, econòmica, política, de gènere, etc.). Tanmateix, aquesta empresa és de considerables dimensions, pel que fa necessari, abans, continuar amb la tasca de la microhistòria, fent petites aportacions temporals, que es vagin afegint a les ja realitzades, per acabar construint, en un futur, el que ara, bonament, hem iniciat, i donar veu al passat d’una vila característica del Camp de Tarragona.

Marc López GonzálezHistoriador

Notes:1DE BATLLE, Eduardo. 2003. 300 anys en el castell del Raurell. Barcelona: Publicació a càrrec de l’Arxiu i Biblioteca

Vallgornera, pp. 15-16.2SERRA MASDEU, Anna Isabel. 1995. El Rourell des de la Restauració borbònica a la Segona República. Valls: Consell

Comarcal Alt Camp, p. 83.3Arxiu Comarcal de l’Alt Camp (ACAC), Acta municipal, 2-II-1878.4SERRA MASDEU, Anna Isabel. 1995. El Rourell ..., ob. cit. nota 2, p. 85.5Ibídem, p. 93.6Ibídem, p. 127.7CUENCA TORIBIO, Juan Manuel. 1986. La Guerra Civil de 1936. Madrid: Editorial Espasa-Calpe.8Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (AMTM), Ordres de la Generalitat de Catalunya (1936-1938).9MIR, Miquel. 2007. Diario de un pistolero anarquista. Barcelona: Editorial Destino.10CUENCA TORIBIO, Juan Manuel. 1986. La Guerra..., ob. cit. nota 7.11Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT), Parròquia del Raurell, capsa 3, 14 (6.139.1.1).12Per tant, podem parlar de població amb forta presencia d’elements d’Antic Règim fins ben entrat el segle XX.* És necessari recordar que parlem de “Raurell” no “Rourell” perquè seguim la denominació toponímica legitima

donada per la documentació històrica fins a dates actuals.

Estat de la qüestió final

Durant els darrers números de la revista del Codony hem intentat construir una història del Raurell seguint les fonts que actualment hi ha escrites i, també, utilitzant, com una bona recerca històrica obliga, fonts primàries, d’arxiu, principalment. Des del principi la nostra intenció ha estat la de recopilar tota la informació dispersa existent sobre la història de la vila i intentar crear un esbós cronològic, una aproximació a l’esdevenir històric de la localitat. Partint d’aquestes fonts, les hem ampliat, afegint tot allò considerat necessari, com la visió de gènere i d’història de les dones. També ens hem centrat en descriure l’evolució d’un dels edificis més rellevants de la

Rellotge del campanar, amb el seu mecanisme.

11

gene

r, fe

brer

, mar

ç ab

rilFE

TS D

EL T

RIM

ESTR

E

12

Presentació: Viu l’òpera a Vilallonga del Camp El passat 26 de gener a la Sala d’Actes del Centre Recreatiu tingué lloc la presentació de la primera temporada “Viu l’òpera a Vilallonga del Camp”. Des del 29 de Gener fins al pròxim 5 de Juliol la Sala de Cinema del Centre Recreatiu acull les retransmissions en directe de la Royal Opera House de Londres, on els espectadors poden gaudir d’òperes i ballets internacionals a un preu molt raonable i sense moure’s de la vila. A la roda de premsa de presentació de la temporada i assistiren l’alcalde, F. Xavier Armengol i la representant de Versión Digital, l’empresa encarregada de fer-nos arribar tota aquesta cultura a casa nostra. A més el passat 17 de Març TV3 es va desplaçar a Vilallonga per realitzar un breu reportatge sobre aquesta iniciativa, on s’entrevistar algun dels nostres veïns.

Els propers espectacles que es projectaran són els següents: 5 de Maig, “La fille mal gardée”; 10 de Juny, “La Bohème” i 5 de Juliol, “Guillem Tell”.

Carnaval Els actes de Carnaval es realitzaren el dissabte 14 de febrer, el dia comença amb l’esmorzar popular al pati de les escoles. A continuació els assistents a les “Paelles” començaren a buscar el seu lloc i col·locar taules i cadires, perquè a les 14h tots ells havien de tirar l’aigua a les seves paelles. Aquest any s’aplegaren una vintena de colles en aquest dinar popular. Molts dels assistents hagueren de córrer cap a casa a preparar-se la disfressa, si no volien arribar tard a la Rua que hores després omplir els carrers de Vilallonga amb confeti, música i disbauxa. Aquest any els guanyadors foren un grup disfressat de “Llac dels cignes”, les “Tortugues Ninja”, la parella d’Elfs de les neus, el grup disfressat de “Fantasia Musical” i en la categoria individual la guanyadora fou una Domadora de Lleons acompanyada del seu

“gos-lleó”. Els actes de Carnaval acabaren amb un sopar i un ball que comença a mitjanit, durant el qual es repartiren els guardons.

Cor de la Vila S’ha engegat una iniciativa, que esperem que arribi a bon port, de muntar un Cor al municipi. Porten assajant des de l’inici d’any i el divendres 24 d’abril, al vespre i al local del museu, faran un mini concert per tal de mostrar a familiars i amics per on van els trets.

Els assajos són els dimecres al vespre (2/4 de 10 a les 11) i convidem als vilatans que s’hi sentin atrets que se sumin al projecte.

Sortida Penya Barcelonista Vilallonga del Camp El Diumenge 8 de març tres penyistes de la Penya Barcelonista Vilallonga del Camp varen anar a veure el partit de futbol, que enfrontar el FC Barcelona i el Rayo Vallecano. L’enfrontament acabà amb el resultat de 6 gols a 1, a favor del Barça. La sortida s’organitzà conjuntament amb la Penya Barcelonista de Vallmoll i Nulles.

gene

r, fe

brer

, mar

ç, a

bril

FETS

DEL

TRIM

ESTR

E

14

Presentació del “Llibre de memòries de la parròquia de Sant Martí de Vilallonga del Camp (1867-1975) El passat 27 de febrer va tenir lloc a la Sala d’Actes del Centre Recreatiu la presentació del “Llibre de memòries de la parròquia de Sant Martí de Vilallonga del Camp (1867-1975)”, que ha estat editat per Daniel Piñol Alabart i promogut per l’Ajuntament de Vilallonga. L’acte va estar presidit pel sr. Alcalde en Francesc Xavier Armengol Monné, el Delegat Territorial de Cultura a Tarragona en Jordi Agràs, l’editor Daniel Piñol, el professor de la Universitat de Girona en Joaquim M. Puigvert i l’arxiver municipal Carme Puyol.

El llibre que es va presentar conté la transcripció d’un llibre de la parròquia de Vilallonga titulat “Memoria de lo que se fa y succseheis en esta Parroquia desde 1867. Vilallonga”, que es conserva a l’Arxiu Arxidiocesà de Tarragona i que està digitalitzat. A més de la transcripció, el professor de paleografia de la Universitat de Barcelona en Daniel Piñol ha fet una introducció on analitza diferents aspectes del llibre començat el 1867 pel rector de Vilallonga en Pau Bové. Els rectors que el seguiren anaren anotant les esdeveniments rellevants que passaven a la parròquia i al poble. Amb la seva lectura un es pot fer una idea de moltes de les coses que ocurriren a Vilallonga durant el darrer terç del segle XIX i més de la meitat del segle XX.

Eclipse Solar

El 20 de març es produir un dels fenómes astronomics del 2015, el primer eclipse solar total de la década. Però per contemplar aquest espectacle amb tota la seva esplendor haviem de viatjar milers de quilòmetres fins a les Illes Feroe, ja que a Vilallonga del Camp només puguerem gaudir d’un eclipse parcial. Malgrat això molts foren els curiosos que dirigiren els seus ulls al astre rei, així sí protegits amb uns vidres especials, i a les 12:15h pogueren disfrutar d’aquest esdeveniment.

Setmana Santa

Com va essent tradició dies abans de Setmana Santa algun dels pobles de les nostres comarques organitza la “Trobada d’Armats”. Aquest any la XIX edició se celebrà a la Pobla de Mafumet, on assistiren els armats del nostre poble a més d’altres viles. Les festivitats de Setmana Santa arrancaren el 29 de Març amb la benedicció de Rams seguit de l’Eucaristia a l’Església Sant Martí Bisbe. A la tarda fou el torn de la primera processó, aquesta recorregué els carrers de la vila amb l’acompanyament dels Armats. El gruix dels actes començà el Dijous Sant, 2 d’Abril, amb la celebració de l’eucaristia del “Sopar del Senyor”. El divendres Sant, 3 d’Abril, els nostres veïns s’aixecaren ben d’hora per a recórrer el Camí del Calvari fins a l’Ermita del Roser; a la nit es realitzà la “Processó del Sant Enterrament” amb la presència de tot el seguici tradicional. Els actes acabaren el Dissabte amb la Vetlla Pasqual i el Diumenge de Pasqua amb l’eucaristia a l’església.

gene

r, fe

brer

, mar

ç, a

bril

FETS

DEL

TRIM

ESTR

E

16

Sopar de la República

Unes 120 persones es van reunir el 11 d’abril per a commemorar l’esdeveniment de la Segona República. L’acte va estar organitzar pel grup d’ERC de Vilallonga. Desprès d’un breu parlament d’Ignasi Valera, es passà a l’actuació de Joan Reig (membres dels Pets) i el guitarrista Sergi Esteve, que amenitzà la vetllada amb cançons i música catalana.

Activitats de l’Espardenya Per qüestions d’organització l’excursió del dia 18 de gener en que estava prevista la visita a la Pedrera del Mèdol, es va canviar per una excursió al Parc Natural dels Ports, concretament als estrets d’Arnes i al Toll del Vidre. Els Ports tant a l’hivern com l’estiu compleixen totes les expectatives. Des de Vilallonga es van traslladar amb cotxe fins el mas Albenell a prop d’Arnes, on deixarem el vehicle. Ens endinsarem cap als estrets d’Arnes, on podies contemplar les muntanyes a dalt i el riu i toll a vall. Anàrem fins a trobar al riu de les Valls, per a continuar a la seva vora, fins arribar al Toll del Vidre. Des d’on retornarem cap el cotxe.

Per coincidir amb el Carnaval, la sortida al Tossal Graos de Montferri es va haver d’ajornar fins el primer de març. Una sortida a prop de casa però no menys interessant i bonica. Vàrem deixar el cotxe a Montferri, i seguirem a peu entre vinyes i conreus fins arribar al mas de la Polla Rossa. Desprès ens enfilarem fins a les restes de la fortalesa medieval nomenada la Torre del Moro des d’on es té una vista espectacular. Continuarem fins

la Tossa Grossa a gairebé 400 metres d’alçada, continuant per la carena i baixant cap el santuari modernista de Montserrat de Montferri.

L’excursió preparada pel dia 15 de març fou a la Punta del Curull, que és el cim comarcal de les Garrigues, dins el municipi del Vilosell. Forma part de la serra de la Llena, que delimita les conques del riu Set (Garrigues) amb el riu Montsant (Priorat) i el Francolí (Conca de Barbera). Ofereix una bona panoràmica d’aquestes tres comarques que pogueren contemplar els excursionistes que varen participar en aquesta sortida. A més de passar per varies ermites i la Cova dels Calaixos.

17

ELECTRICITAT I ELECTRODOMÈSTICS

E M

S����� � D�������G��� E����������

R������� � E������

18

octu

bre,

no-

FETS

DEL

TRIM

ESTR

E

18

1919

8€

Verge del Roser, 1843141 Vilallonga del Camp

977842612 • 669 980 127virginiasunyer@gmail.com

NOVA ADREÇA: Av. Les Puntes, 4, 1er. Polígon Industrial de Constantí.43120 · Constantí (Tarragona). mundocesped@gmail.com | www.mundocesped-tarragona.com

MUNDOCÉSPED

Especialistes en instal·lacióde gespa artificial d'alta qualitat

Sol·liciti pressupost sensecompromís!977 52 55 14

el pa

ny d

e la v

ida et

erna

EnRAO

nEM

DE

cIèn

cIA

20

Aquest any se celebra el 85è aniversari del descobriment del “pany” de la vida eterna. La Dra. Barbara McClintock i el Dr. Herman Miller van descriure per primera vegada quines eren les estructures que estabilitzaven els extrems dels cromosomes, altrament dit els TELÒMERS. Però no fou fins al 1978 que els Drs. Blackburd i Gall van ser capaços de definir l’estructura molecular d’aquesta regió dels cromosomes.

Quina és la importància dels telòmers?

Els telòmers són regions d’ADN que es troben al final dels cromosomes, només presents en els organismes eucariotes (aquells que presenten nucli a l’interior de les seves cèl·lules). Aquesta regió no dóna lloc a cap proteïna funcional pel nostre organisme, però té una funció molt més important! És l’encarregat de mantenir l’estabilitat dels nostres cromosomes durant la divisió cel·lular. Cada divisió cel·lular provoca una petita pèrdua de material genètic corresponent a la part final dels cromosomes. Si nosaltres agaféssim una llesca de pa i l’anéssim partint en trossets amb l’ajuda d’un ganivet, aniríem veient com anem perdent una petita part de cada tall, la part corresponent a les engrunes. Si anéssim tallant aquesta llesca fins a l’infinit, tindríem tota la taula plena d’engrunes i no ens podríem menjar un bon tros de pa. Doncs, això mateix passa en els nostres cromosomes en cada divisió cel·lular. Però a diferència de la llesca de pa, nosaltres presentem una molècula, la “telomerasa”, que s’encarrega d’anar incorporant al final de cada cromosoma la part perduda en cada divisió. Així doncs tenim dos sistemes de protecció, els telòmers i la telomeras, gràcies als quals durant unes quantes divisions cel·lulars estem protegits davant la pèrdua d’informació; mantenint d’aquesta manera la nostra informació genètica intacte. Però com tot en aquesta vida res és infinit i els nostres sistemes de protecció en cada divisió van perdent de mica en mica la seva funció. Fins que arriba un dia en què l’activitat de la telomerasa ja no és suficient i arribem a la zona crítiques del cromosoma, a partir de la qual cada pèrdua suposarà un risc en el nostre organisme. Però

atenció! Arribats a aquest punt de la història, la telomerasa avisa el nostre sistema de divisió per aturar la maquinària i la cèl·lula deixa de dividir-se, i com a conseqüència comença a envellir-se fins a la mort. Tota cèl·lula del nostre cos des del moment de néixer té dins seu un “rellotge” que indica en quin punt la cèl·lula deixarà de replicar-se, començarà l’envelliment que acabarà amb la seva mort. Dit amb unes altres paraules “la mort programada de les cèl·lules”. Fins al dia d’avui tota persona que neix és capaç de viure 120 anys, segons càlculs científics basats en la funció de la telomerasa i altres activitats de la cèl·lula.

Llavors per què envellim? Per què la majoria de nosaltres mort abans dels 120 anys?

Cap de nosaltres viu dins d’una bombolla aïllats totalment de l’exterior, però donat el cas que hi visquéssim tampoc ens salvaríem del procés d’envelliment i de la mort “prematura”. Cada dia estem exposats a substàncies tòxiques per al nostre ADN, algunes poden ser externes i d’altres internes; com ara les mateixes hormones o les substàncies derivades del procés de respiració cel·lular. Totes elles afecten directe o indirectament al nostre material genètic, provocant petits errors o alteracions. Aquests alguns cops són reconeguts pels sistemes de protecció de les nostres cèl·lules i poden reparar-se, però d’altres passen del tot desapercebuts. Si per mala sort aquest error cau en una regió necessària (que tan sols representa un 2% de tot el nostre ADN) i a sobre l’error no és reconegut pels nostres sistemes de protecció, és llavors quan podem dir que comencem a tenir seriosos problemes. Avui dia, els científics coneixen la majoria de processos relacionats amb l’envelliment cel·lular i els sistemes que en formen part, però encara som incapaços de revertir aquests sistemes. És a dir, coneixem el “pany” de la vida eterna però necessitem la “clau” per obrir la porta a la vida immortal. La solució més fàcil per aconseguir la vida eterna seria millorant o mantenint la funció de la telomerasa, d’aquesta manera els nostres telòmers mai s’escurçarien i mai arribaríem

El Pany de la Vida Eterna

21

a l’envelliment de la cèl·lula i a la seva mort. Però com tot en el nostre organisme, o món, hi ha un preu a pagar o una cara oculta.

La telomerasa una eina de doble fil. El 2004 es va presentar un estudi en ratolins on s’utilitzava la telomerasa com a teràpia antienvelliment. Però els resultats d’aplicar la telomerasa en els ratolins no eren els esperats. En lloc d’esdevenir immortals, les cèl·lules començaven a replicar-se d’una manera exagerada provocant el desenvolupament de tumors que acabaven amb la mort prematura dels ratolins. I és que la línia que separa el càncer de la vida eterna és molt fina. Ens dóna la sensació que en les darreres dècades o anys ha augmentat el nombre de persones que moren a causa de càncer, sembla que hi hagi una epidèmia inexplicable. L’ambient n’explica una bona part, però l’altra ve de la mà de l’allargament de la vida. Com més anys vivim, més divisions cel·lulars “patim” i cada una d’elles presenta un baix percentatge d’error. Imaginem que hem de copiar a mà un llibre

de cent mil paraules, totes elles formades per quatre lletres. A mesura que anem copiant anirem introduint petits errors al text. En les primeres còpies ens serà més fàcil adonar-nos dels errors i rectificar-los, però si anem copiant de les còpies, arribarà un moment en què se’ns escaparà algun error que anirem arrossegant, fins que al final el text perdrà tot el sentit inicial. Doncs aquest procés passa en les nostres cèl·lules, any a any, dia a dia, minut a minut, divisió a divisió.

Marta Fortuny

Aquesta només és una breu i senzilla explicació del procés d’envelliment i mort. La resposta a la pregunta “Per què morim?” és molt més complexa i llarga, si us ha agradat, us recomano que doneu un cop d’ull a la literatura de divulgació científica referent a aquest tema.

Si voleu conèixer més coses del món de la ciència o fer preguntes, envieu un email a elcodony@tinet.org. I en el proper número us intentarem respondre!

232222

actu

alita

tEL

EccI

On

S M

Un

IcIP

ALS

2015

ELECCIONS MUNICIPALS 2015

El proper 24 de maig, es celebren les eleccions municipals. Com ja es costum, hem presentat una sèrie de preguntes als alcaldables, o sigui, als caps de llista de les quatre candidatures que es presenten a Vilallonga del Camp. Com ja hem fet altres vegades, l’equip redactor de la revista ha preguntat a diverses persones i a traves del facebooc quines preguntes faria als que es presenten per ser alcalde de la nostra població. En total hem rebut quinze respostes amb varies propostes que hem englobat en nou preguntes, que son les següents:

1.-Transparència econòmica:

Durant els primers governs municipals de la democràcia, a Vilallonga cada any l’Ajuntament feia una assemblea en la que es rendien comptes de l’activitat del consistori. La gent podia fer-hi preguntes i tenia un resum complert dels ingressos i despeses. A més, fins fa pocs anys, cada mes es lliurava a tots els regidors tots el moviment d’entrades i sortides. Creu que per donar més transparència a la gestió de les arques municipals es podria tornar a aquest sistema? Què proposa vostè en aquest àmbit si és escollit alcalde?

2.-Medi ambient

Fa uns dies es va debatre i aprovar una moció sobre la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona al Parlament de Catalunya. Una moció sorgida arran de l’estudi de contaminació atmosfèrica que la Plataforma Cel Net va fer al Morell, Vilallonga del Camp, Constantí i Perafort. Quin pes té la salut pública i mediambiental en el seu programa electoral? Quina seria la seva col·laboració amb la Plataforma Cel Net o altres propostes de naturalesa similar?

3.-Obres i projectes urbanístics

És un clàssic que, en els programes electoral, sempre es parli de grans projectes urbanístics. Ara, a més a més, s’ha aprovat el POUM, una eina imprescindible per tirar-los endavant. Quins projectes prioritzaran per a dur a terme durant els propers quatre anys?

Som conscients que als programes electorals s’acostuma a parlar de grans projectes, en un intent d’enlluernar a l’electorat amb promeses, a vegades, no massa necessàries, oblidant-se del dia a dia i d’aquelles coses que, potser sense masses inversions, ajuden a millorar la quotidianitat de la gent que viu al poble. Ens referim, per exemple, al mal estat que estan molts carrers, o en edificar, arreglar i adequar parcs i places només en la recta final de la legislatura. És voluntat de la seva força política canviar aquesta dinàmica?

4.-Associacionisme

Vilallonga és un poble amb un teixit associatiu important. Quan parles amb alguna d’aquestes entitats notes que hi ha un cert descontentament perquè tenen la sensació que no hi ha imparcialitat, a vegades depenent de l’afinitat amb qui l’encapçala en aquell moment. El seu programa electoral preveu mesures de foment i ajuda al teixit associatiu municipal?

5. Cultura i esport

A Vilallonga és possible tenir una vida cultural i esportiva activa a dia d’avui? Quines han de ser les línies de treball del proper equip de govern pel foment de la cultura i l’esport al poble?

6. Joventut

Considereu cobertes les necessitats socials, culturals i d’oci de la gent jove a Vilallonga? Quines propostes creieu que ha de promoure l’Ajuntament per dinamitzar l’activitat d’aquest sector de la població?

2322

7. Lluita contra l’atur:

Malgrat que segons el govern central la crisis econòmica ja està superada, tots coneixem persones que estan a l’atur amb poques possibilitats de trobar feina. Creu que seria interessant crear una bossa de treball on s’apuntessin els aturats per a que l’Ajuntament els podes cridar per treballar, encara que fos a temporades. Quina seria la seva postura si fos l’alcalde de Vilallonga?

8. Pactes post-electorals:

El proper 24 de maig els electors escolliran a onze regidors que formaran en nou Ajuntament. Fins ara eren nou. Serà molt difícil que algun dels partits que s’hi presenti aconsegueixin sis regidors, que suposaria tenir la majoria absoluta. Per tant s’hauran d’ajuntar dos o més partit per assegurar l’estabilitat política per governar l’Ajuntament, i aquest és un fet que els votants haurien de conèixer per saber què faran els partits davant aquesta situació. Si no aconsegueixen la majoria absoluta, quina serà la seva política de pactes?

9. Vilallonga en el context polític nacional

Catalunya es troba immersa en una etapa de transformació política. Després del procés participatiu del passat 9N i amb la mirada posada al proper 27 de setembre, pren força la excepcionalitat d’aquestes eleccions municipals també en clau plebiscitària sobre una hipotètica independència del país. Quin ha de ser el paper de Vilallonga en aquest procés?

Convergencia i Unió

1. Penso que el nivell de transparència i informació, sobre tot el que refereix a l’acció de govern, és millor que mai i m’explicaré.

Des de Convergència a Vilallonga, sempre hem tingut aquesta voluntat de transparència al nostre projecte polític. L’exemple és el que exposàveu a l’inici de la pregunta, les assemblees informatives va ser el sistema escollit pel primer govern convergent al nostre poble, instaurat pel recentment malaurat Josep Trenchs, les va mantenir fins al final del seu mandat i els posteriors alcaldes, d’ERC i PP, successivament, en van prescindir continuadament.

Quan ara vam tornar al govern, fa vuit anys, vàrem considerar que havíem d’actualitzar les maneres d’informar als nostres temps i aquest va ser un dels motius fonamentals per iniciar la publicació del Butlletí Municipal, en aquest format, em recuperat la voluntat d’informar de tot el que fa l’Ajuntament i un dels punts principals és la publicació anual dels comptes de l’Ajuntament amb una informació molt més exhaustiva que la que és podia donar en aquelles assemblees dels anys 80’. En aquest format arribem a totes les cases, a més a més, per completar el sistema, els pressupostos es pengen a la plana web i el regidor

d’hisenda té agenda reservada per atendre qualsevol que en vulgui més aclariments.

En quant al sistema d’informació a les forces polítiques de l’Ajuntament, hem apostat fortament per les

Candidat a l’alcaldia per Convergència i UnióFrancesc Xavier Armengol Monné, de 52 anys d’edat, s’ha presentat a les eleccions municipals des del 1995, havent estat Alcalde entre el 2007 i el 2009, i des del 2011 fins ara.

24

comissions econòmiques on també es dona molta més informació i detall als que hi assisteixen que els clàssics fulls d’entrades i sortides que es donaven en el mateix Ple als grups polítics representats.

La nostra voluntat és continuar millorant els canals d’informació per aquest i molts altres temes amb la finalitat de que tothom tingui una informació clara i transparent de la gestió del municipi.

2. M’agrada que em facis aquesta pregunta. Fixa’t que aquest és un projecte fruit de la col·laboració entre la Societat Civil (Cel Net), les institucions i la Universitat Politècnica de Catalunya per realitzar un estudi de la qualitat de l’aire en els nostre termes municipals.

I hi han uns pobles, no tots, quatre per ser més concrets, tots governats en aquests moments per alcaldes convergents, que entomem el repte econòmic que suposa en un moment econòmic molt complicat, per tirar endavant i prioritzar aquest estudi.

Nosaltres vàrem creure des del principi en aquest projecte, ens deixarem contagiar per l’entusiasme de les persones dels nostres pobles quan ens venien a demanar suport, i estem orgullosos d’haver contribuït a la magnitud i importància que ha aconseguit.

Tant en els nostres programes com quan hem tingut la possibilitat de governar, aquests han estat temes cabdals en la nostra acció de govern, en l’aspecte sociosanitari, en aquests vuit anys, hem fet un salt qualitatiu impressionant, tant en equipaments ( Centre de Serveis de la Gent Gran, Nou Consultori, Nou dipòsit d’aigua), com en programes de salut específics com l’”Anem a caminar” i en l’aspecte mediambiental la implementació a tot el poble de la recollida selectiva i el canvi del sistema d’enllumenat no han estat temes menors.

Persistirem en aquest afany, en donar suport a totes les iniciatives ben argumentades i a detectar les necessitats socials i sanitàries de Vilallonga per facilitar les respostes més efectives i responsables, perquè no entenem el Benestar a Vilallonga sense donar la màxima importància a aquests temes.

3. Donat l’entorn laboral que ens envolta i l’oportunitat que ens atorga el Planejament aprovat, la prioritat absoluta serà la de promoure el desenvolupament del polígon industrial, que ens permeti, amb empreses netes i responsables, poder donar sortida a la situació de precarietat de molts vilallonguins i vilallonguines en aquest moments, i gràcies al nou escenari que hem aconseguit aquesta iniciativa cal tirar-la endavant.

(resposta a la segona part de la pregunta)

L’enunciat d’aquesta pregunta és un pel tendenciós i dona per cert certes afirmacions falses absolutament.

En primer lloc, en aquests moments, després d’aquests vuit anys de govern, em plau dir que els carrers de Vilallonga, sobretot en el seu casc antic estan en el millor estat dels darrers anys. Hem afrontat obres majors i integrals de carrers sencers i d’altres actuacions més concretes, i a més ho hem fet sense aplicar cap tipus d’impost especial.

En la resta de casc urbà hem executat moltes obres de millores puntuals i hem fet una inversió molt important en la supressió de barreres arquitectòniques arreu del municipi.

Estem invertint de forma clara i decidida per la millora de places, com la de l’Església, i de parcs, tan a les Parades com a la Plaça de la Pau, per cert, en aquest cas d’acord amb les AMPAs de la Llar com del CP Pere Virgili. I la nostra voluntat és seguir persistint en la millora d’aquests espais, per la importància i les possibilitats que hi visualitzem.

Per altre banda, millores urbanes n’hem fet durant els vuit anys que hem estat al govern, les inversions es fan quan et concedeixen les subvencions i aquestes s’han de demanar en els temps i les formes exigides, qualsevol altre interpretació és voluntat manifesta de voler intoxicar.

La nostra proposta és continuar aprofitant qualsevol oportunitat de subvenció d’altres institucions per millorar el nostre espai públic, ser proactiu per buscar aquestes fonts de finançament i eficients a l’hora d’executar-les.

actu

alita

tEL

EccI

On

S M

Un

IcIP

ALS

2015

25

4. Sóc soci de quasi totes les associacions del poble, exceptuant aquelles que per ser home i estar laboralment en actiu encara no m’hi volen i de les que fonamenten algun tipus d’afició concreta de la que no en sóc practicant. He format part de les juntes de moltes d’elles durant la meva vida i sé del que parleu quan anomeneu les associacions del poble.

Considero, i la formació que represento, també, que les associacions són el veritable cor de Vilallonga, la seva veritable ànima. Per això mateix, en aquests anys al davant del govern hem donat suport logístic i financer a totes les iniciatives viables que se’ns han plantejat des de totes les associacions, sense excepció i així ho continuarem fent. Lamentablement, en l’estratègia de tensionar socialment el poble alguns, han intentat polititzar-les, afortunadament i en general, les mateixes entitats ho han evitat.

Continuarem ajudant en tot el possible les que comencen i col·laborant amb totes les peticions que ens arribin i siguin assumibles.

5. En aquest moments Vilallonga és un referent territorial de proposta cultural estable i de qualitat, “el cine és cultura” i pocs pobles tenen la nostra oferta, ara a més amb la inversió feta en els sistemes de projecció tenim la oportunitat de viure en directe obres d’òpera i ballet de qualitat internacional.

L’ampliació de la biblioteca municipal i l’espai TIC-Òmnia també ens dona altres oportunitats de formació i entreteniment.

La construcció de l’Arxiu municipal, en l’espai annexa al Museu, el fan un punt òptim d’atracció per millorar l’oferta cultural.

En quant a l’esport, és possible que en aquests moments hi hagi més practicants que mai a Vilallonga, quan vas pel carrer, sempre veus algú corrent o anant amb bicicleta, tant de carretera com de muntanya.

Dit això, és cert que necessitem un fort impuls en aquest aspecte, centrat sobretot en l’esport de base, més que en el pròpiament competitiu, tot i que una cosa et porta molts cops a l’altre.

En tot cas, ha arribat el moment d’invertir en paral·lel en equipaments i en dinamització professionalitzada.

Ens agradaria que aquest segon apartat el liderés algun club esportiu, tal com passa en altres entorns, però si les propostes plantejades no prosperen, tal com ha passat fins ara des de que l’activitat de la Unió Esportiva Vilallonga es va aturar en una època anterior a la que nosaltres accedirem al govern, haurem d’establir alguna estratègia des del mateix Ajuntament per fer possible la pràctica d’esport reglat.

Plantegem un gran espai de lleure i esport a la zona del poliesportiu i el parc de les Parades, unificant l’espai, cobrint la pista poliesportiva i garantint la mobilitat als veïns, i que es converteixi en aquest complex esportiu que Vilallonga necessita.

Per altra banda plantegem obrir un procés participatiu per determinar el futur de la zona del Camp de Futbol, al camí dels Hospitals, també enfocant-lo cap a un ús d’oci i esport.

6. En aquest aspecte hem anat sempre d’acord amb l’Associació de joves de Vilallonga, acompanyant-los i donant suport a totes les seves iniciatives.

Plantegem l’adequació en la propera legislatura del Casal Jove en un entorn diferent al plantejat inicialment. Creiem que en l’entorn del Centre Recreatiu i Centre Cívic té més possibilitats d’èxit i la vegada té més oportunitats d’accés a ofertes de caire cultural i d’oci durant tot l’any.

7. Aquesta bossa de treball ja existeix, des de l’oficina de treball de Valls, que és la que ens toca per zona, ens fa arribar periòdicament el llistat de persones aturades del poble i d’acord amb els Serveis Socials municipals i les possibilitats de contractació de l’Ajuntament, principalment lligats a subvencions d’altres institucions, es prioritza la seva contractació temporal.

La nostra voluntat, ara que, després de molt esforç financer en aquestes darreres legislatures per sanejar l’economia local que varem heretar el 2007 de l’anterior govern municipal d’ERC-PP-PSC, és el moment

26

de començar a plantejar polítiques fiscals a nivell local d’estímul a la contractació, com d’altres pobles han pogut fer en els darrers anys al tenir una economia sanejada des de l’inici de la crisis econòmica.

8. En aquest moment no ens plantegem aquesta qüestió, nosaltres ens presentem a aquestes eleccions amb el pit descobert i donant la cara, amb tots els elements que entenem que són necessaris perquè les persones de Vilallonga segueixin confiant el govern del nostre futur comú.

Creiem que tenim tots els elements necessaris per merèixer aquest reconeixement, seguim presentant projecte de present i visió de futur, amb valors com la integritat, el bon govern, la transparència i la vocació de servei cap a un poble que ens apassiona, una llista amb persones amb actitud i competència, i a més ens avala una trajectòria d’acció de govern notable en els diferents governs que em liderat, tant en els darrers vuit anys, com en la resta de períodes en els que hem governat. Entenem que són, tots ells, ingredients que cap de les altres llistes que concorren a les eleccions poden presentar, si més no integrament, en les seves credencials.

Estem orgullosos de tota la feina que hem fet durant aquests vuit anys seguits com a força principal en l’Equip de Govern a Vilallonga i que el nostre projecte programàtic hagi estat el fil conductor d’una obra de govern plena d’èxits.

Segur que hem comés errors, però estem plens d’energia i il·lusió per fer-ne esmena i continuar esforçant-nos per guanyar el nostre futur com a poble.

En aquest sentit, la nostra política es basa exclusivament en poder donar forma a un projecte que es diu Vilallonga, en treballar cada dia, amb integritat, compromís i responsabilitat, per cadascuna de les persones que hi som ara i les de les properes generacions, per continuar millorant progressivament el benestar i la qualitat de vida i de serveis que un govern local ha de donar i garantir.

Sempre sumarem amb totes les opcions que entenguin, com nosaltres, que l’opció política és simplement un instrument per aconseguir èxits per Vilallonga. Les que entenguin que Vilallonga és un instrument per aconseguir èxits polítics, que no comptin amb nosaltres.

9. Actualment, més que una època de canvis, el que estem vivint és un canvi d’època i aquest ve emmarcat sobretot per escoltar el que vol cadascuna de les societats, que legítimament i democràtica, volen expressar-se com a tal.

Aquest és el paper que hem de facilitar com a responsables municipals, permetre i facilitar que la gent, lliurement i pacífica, expressi la seva opinió i la seva voluntat de ser i pertànyer, garantir que aquest exercici democràtic en ple segle XXI pugui ser exercit amb normalitat, perquè en aquests moments preguntar l’opinió de cadascun dels ciutadans les vegades que convingui no s’hauria de poder prohibir, i a la vegada vetllar perquè ningú quedi exclòs per pensar diferent que la majoria.

Esquerra Republicana de Catalunya

1. És evident que cal fer la informació que dóna l’Ajuntament més planera i entenedora. Certament, entregant 4 o 5 pàgines plenes de números i resums, costa molt entendre a que es destinen els diners. Però aquesta manca de claredat ajuda a defendre informacions falses, com per exemple l’acusació que ens ha fet l’equip de govern a ERC de deixar deutes a l’Ajuntament, quan l’actual alcalde era el tresorer i qui signava les factures que es pagaven durant el meu mandat anterior.

Des d’ERC creiem que una possible solució pot passar per donar informació més freqüent del cost que representen els serveis de l’Ajuntament. Ben poca gent és conscient de quan costa i quan es recapta pels serveis de brossa, aigua o Llar d’Infants, per exemple. Per això nosaltres volem donar aquesta informació per centres de cost. No es tracta tant de tractar tots els temes en cada revista, sinó d’anar tractant un tema a fons cada vegada.

actu

alita

tEL

EccI

On

S M

Un

IcIP

ALS

2015

27

En segon lloc, pel que fa als moviments d’entrada i sortida, s’han de tornar a lliurar a tots els regidors cada mes. Si es vol ser transparent, no hi ha excusa. En l’actual legislatura molts cops s’han demanat factures des de l’oposició, com per exemple les corresponents a l’actuació dels itineraris saludables, que encara estem esperant.

Finalment, des d’ERC hem defensat sempre el realitzar assemblees obertes per informar de temes importants, tal i com vam fer amb l’assemblea del POUM ara fa uns anys.

2. Nosaltres des del començament hem donat una importància cabdal a aquest tema. Estant jo mateix a l’alcaldia vam iniciar converses amb l’entitat i la resta d’Ajuntaments per tancar el conveni. I ara, ha estat la gent d’ERC de Vilallonga els qui hem portat la moció al Parlament amb el diputat Marc Sanglas gràcies a una trobada que vam organitzar a Vilallonga. Gràcies a això hem aconseguit que el Govern insti a les empreses a corregir les emissions, a que es reubiquin les estacions de mesura i a que s’hi incloguin aquests contaminants que fins ara no es mesuraven. Per tant, el nostre suport a aquesta entitat i qualsevol

altre que vulgui millorar el nostre entorn o medi està més que demostrat, i amb fets, no amb paraules.

3. Referent als grans projectes, creiem que hi ha un tema que és el més urgent: acabar les obres d’ampliació de les escoles i executar la segona fase. Aquesta seria la prioritat principal. A partir d’aquí tenim altres obres que creiem que són importants, com pot ser cobrir la pista poliesportiva, acabar la Llar de Jubilats, fer el Casal jove o una Sala de Vetlles. En qualsevol cas, creiem que cal canviar la manera d’afrontar els grans projectes. Les obres que es puguin fer, que suposen càrregues financeres pel futur, cal que l’Ajuntament les pacti amb tot el poble. Participar no es limita a votar cada 4 anys, sinó que cal que tothom pugui dir la seva en aquests temes.

I pel que fa al mal estat de carrers, parcs o places, portem com a proposta la creació de la regidoria de Via Pública, que es reunirà periòdicament amb els veïns, carrer per carrer, per veure quines són les necessitats més urgents del poble i poder fer un pla d’acció i millora continuat de l’estat de carrers i voreres. Així, les actuacions respondran a un criteri lògic i es repartiran en el temps, enlloc de fer-se tot a corre cuita abans de les eleccions.

4. Si és té aquesta sensació és per la manca de transparència actual. Des d’ERC hem demanat repetidament que cal que es publiquin a final d’any els ajuts rebuts per cada entitat, i l’equip de Govern s’hi ha negat. Tampoc ajuda el fet que el criteri per subvencionar activitats no sigui clar i el mateix per tothom sempre. En l’anterior legislatura, la regidora de participació d’ERC, es reunia amb totes les entitats i les informava del pressupost disponible per fer actes.

Per tot això, cal que l’Ajuntament aprofiti l’excel·lent teixit associatiu del poble i li cedeixi la iniciativa de la vida cultural, esportiva i social. Per això proposem d’una Regidoria d’Entitats, que gestioni la vida cultural, social i esportiva i ajudi a totes les entitats equitativament, informant de la seva tasca públicament.

Candidat a l’alcaldia per Esquerra Republicana:Ignasi Valera Cabré, de 31 anys, s’ha presentat a les eleccions municipals des del 2011, i fou Alcalde entre el 2009 i el 2011.

28

5. En aquest apartat és on més hem de tocar de peus a terra. Pobles veïns al nostre, amb molts més recursos, tenen equipaments molt millors que els nostres, com pavellons, piscines cobertes, teatres... Hem de ser prou hàbils com per aprofitar allò que nosaltres tenim, a nivell cultural, com per exemple el Cinema, i oferir convenis de col·laboració per compartir equipaments i posar en comú les agendes dels actes que organitzem.

Pel que fa a la vida esportiva, a Vilallonga tenim dues coses molt positives que cal explotar: d’una banda, les entitats esportives com l’Espardenya o el Club Ciclista, que porten una agenda molt activa i per a tots els nivells; i d’altra banda, la gran quantitat de mainada que tenim, ja que fent un bon treball entre AMPA i Ajuntament, tots aquests equips de nens i nenes que ja entrenen i juguen junts han de suposar el futur de la vida esportiva del poble.

I referent a la vida cultural, proposem la creació d’un Patronat de Cultura, que englobi totes les entitats del poble, i conjuntament amb elles confeccioni i promogui l’agenda d’actes del municipi. Aquest Patronat haurà de treballar amb l’Escola Pere Virgili i l’Institut del Morell, per tal de fer partícips als nostres joves del patrimoni de ViIlallonga, i involucrar-los així en la vida cultural i associativa del poble.

6. La millor aposta en aquest àmbit és executar les obres del casal Jove pel qual es va aconseguir una subvenció de més de 90.000€ quan ERC estàvem al govern. El Casal Jove s’ha de convertir en l’espai de referència pel Jovent, per tal de fer-hi cursos, actes i activitats d’oci.

A més, igualment que amb el cas dels esports, hem de ser conscients dels temps que corren i saber compartir amb els pobles veïns l’agenda cultural i d’oci pels joves. No té cap sentit que seguim fent coincidir certs actes de la nostra festa Major amb els del Morell, quan la majoria dels nostres joves van a l’institut del Morell i aquest té un pressupost per la festa molt superior al nostre.

7. La Bossa de treball no és que sigui interessant, és una necessitat. I aquesta bossa no ha d’incloure tan sols gent a l’atur, sinó que cal que l’Ajuntament disposi d’un llistat també d’empreses i autònoms i professionals del poble, per tal que tota la feina que generi l’Ajuntament la pugui fer gent de Vilallonga. Actualment hi ha molta feina que l’Ajuntament està contractant a empreses de fora del poble que la podrien fer vilallonguins i vilallonguines, i que no ho fan per simple desconeixement de l’Ajuntament.

8. Nosaltres creiem que cal Una Vilallonga més segura, més oberta, més dinàmica i més moderna, i qui vulgui treballar en aquests àmbits, comptarà amb la nostra col·laboració sigui quin sigui el resultat electoral.

D’altra banda, també creiem que cal respectar la voluntat de la majoria del poble, i no fer un pacte contra la força que guanyi les eleccions, com van fer CiU i PP en l’anterior legislatura.

I també cal, que un cop s’estableixin pactes post-electorals, les forces que ho facin publiquin els termes i objectius del seu acord, com vam fer ara fa 8 anys des d’ERC, ja que creiem que és un deute amb la gent que t’ha donat la seva confiança.

9. Des d’ERC, també entomem aquestes eleccions com a fonamentals per aconseguir aquest setembre la proclamació de la República Catalana. El futur de Vilallonga és indestriable per nosaltres del futur de Catalunya, i no pactarem ni amb el PP ni amb cap altra força que estigui en contra del procés de llibertat de Catalunya.

CiU i PP s’han excusat els últims anys dient que la política catalana és diferent de la municipal, i certament ho és. Però també és cert que sense l’espoli fiscal que pateix Catalunya, Vilallonga podria tenir uns serveis molt millors dels que té ara i podria ajudar a la gent que hi viu i pateix dificultats. En canvi, amb aquesta excusa de que la política municipal és diferent, hem vist com CiU de Vilallonga votava en contra d’adherir-se a la Hisenda Catalana forçada pel PP, mentre ho feien a favor a la resta d’ajuntaments de CiU de Catalunya

actu

alita

tEL

EccI

On

S M

Un

IcIP

ALS

2015

29

Partit Popular

1. Actualment la comptabilitat de l’Ajuntament és molt més complicada degut a la magnitud que ha adquirit aquest així com les obligacions que les administracions superiors imposen a l’hora de realitzar aquesta gestió, per la qual cosa, s’entén complicat que es pugui donar aquesta informació per sistema degut a la càrrega de feina afegida que podria suposar pels funcionaris. No obstant, els regidors, en l’exercici de la seva tasca, en qualsevol moment poden sol·licitar els comptes de l’ajuntament, i aquest té l’obligació de mostrar-li. També cal dir que els comptes municipals són públics i cada vegada que s’aproven, tant pressupostos com liquidacions, en sessió plenària, a posteriori estan a disposició del públic al taulell d’anuncis de l’Ajuntament, ja que és obligatori l’exposició pública d’aquests.

2. El medi ambient és una qüestió molt transversal i per tant, es pot abordar des de diferents temàtiques sense fer una menció especial. La gestió adequada dels serveis mediambientals (abastament d’aigua, sanejament, escombraries,...) així com actuacions

que signifiquen una contribució a la reducció de la producció de diòxid de carboni amb la substitució de les lluminàries que havia a la xarxa d’enllumenat per d’altres amb menys despesa d’electricitat ha estat una constant en la legislatura que ara acaba per part de l’equip de govern del qual hem format part. Pel futur proposem, a més de continuar aquestes polítiques, el foment dels valors mediambientals a través de la recuperació de l’activitat agrària al poble, la promoció de la mobilitat sostenible dins el poble, la millora de les zones verdes actuals i la creació de noves que combinin l’oci amb precisament la promoció d’aquests valors mediambientals.

3. La realització d’obres dins al poble amb la intenció per millorar la qualitat de vida dels vilallonguins és una prioritat de qualsevol de les forces polítiques que es presenten a unes eleccions. Des del nostre punt de vista, com bé s’ha dit, a vegades són més rentables pel poble petites obres però que milloren substancialment el que tenim (com les que s’han executat de millora de parcs i places i habilitació de nous espais de gaudiment pels més petits) que les grans obres. No obstant, serà prioritat del nostre grup per la propera legislatura treballar per tal que Vilallonga del Camp pugui disposar d’una infraestructura esportiva coberta de qualitat, per tal que es pugui dur a terme activitats esportives en les millors condicions així com tenir un lloc per fer events sense riscos meteorològics.

4. Des de la perspectiva d’haver participat en l’equip de govern, no creiem que s’hagi discriminat a cap entitat per la afinitat política dels seus membres, ja que s’ha intentat satisfer totes les peticions d’ajuts en funció de les disponibilitats pressupostàries. Si que s’ha detectat el contrari que s’indica a la pregunta, és a dir, que certes entitats han menystingut a l’Ajuntament degut a que algun dels seus membres directius no combregava amb la ideologia política dels partits que hem format part de l’equip de govern; de fet el tarannà d’algunes de les preguntes del qüestionari que estem responent deixen cert regust a voler qüestionar l’acció de govern dels darrers quatre anys. Des del nostre grup volem que el teixit associatiu del poble quedi fora de la politització que des d’un grup concret (ERC) s’ha volgut fer,

Candidat a l’alcaldia pel Partit Popular:Valentí Gené Solé, de 59 anys, es va presentar a les eleccions municipals per primera vegada el 2011.

30

i que serveixi per enriquir la cultura, l’esport, i els diferents àmbits en que participen. A partir d’aquí, la nostra voluntat serà sempre col·laborar amb les entitats en allò que necessitin, i repartir els recursos disponibles a l’Ajuntament de la manera més objectiva possible, i també que aquest repartiment pugui ser fiscalitzat pels vilallonguins a través de les activitats que les entitats duen a terme amb recolzament municipal.

5. Entenem que l’Ajuntament ha de ser un recolzament a l’activitat esportiva i cultural i que ha de posar, en funció de les seves disponibilitats, els màxims recursos per a promocionar ambdues disciplines. Al nostre programa fem especial esment a ambdues qüestions remarcant el fet que volem una programació cultura estable per tot l’any, i que sigui especialment intensa durant l’estiu, aquesta última dirigida especialment als més petits i els joves. Així mateix, pel que fa la promoció de l’esport, com ja s’ha dit anteriorment, treballarem perquè Vilallonga pugui disposar d’una instal·lació esportiva coberta així com per la promoció de l’esport de club i escolar.

6. Com el medi ambient, les polítiques de joventut són molt transversals i queden afectades per diferents temes. Bàsicament creiem que l’Ajuntament ha de promoure la integració del jovent al mercat laboral, sobretot per aquell que estan en situacions més precàries, des de la informació així com la promoció de la formació. En aquest sentit, i per combinar aquesta actuació amb la recuperació de l’activitat agrària, des del nostre grup treballarem per tal de promoure iniciatives per la recuperació de l’activitat del camp, combinant polítiques de inserció laboral per a persones aturades, especialment els joves, amb la promoció de la producció de proximitat. Així mateix, treballarem per millorar el transport públic per tal que els joves puguin desplaçar-se per estudiar, treballar, o pel seu oci en les millors condicions possibles. També quedaria pendent l’execució d’un espai municipal públic específic pels joves, que ha quedat aplaçat per raons pressupostàries i pel qual hi ha concedida subvenció de la Generalitat.

7. Creiem que la principal tasca de l’Ajuntament en aquest sentit no és crear llocs de treball per anar tapant forats sinó dur a terme les polítiques necessàries per tal que les empreses, petites i grans, i els autònoms puguin generar aquests llocs de treball de qualitat i que generin valor afegit, tant pel mateix treballador com per l’empresa, i de retruc el mateix poble. A partir d’aquí entenem que la promoció del sòl industrial que disposarem en el moment de fer-se executiu el POUM ja aprovat per tal que s’estableixin noves empreses al poble, o les que ja ho estan puguin fer-se més gran, i el recolzament específic a l’activitat de petites i mitjanes empreses i autònoms són els eixos principals en que s’ha de basar aquestes polítiques.

8. La nostra política de pactes ha estat i serà treballar amb aquelles forces polítiques que entenen en la major mesura que la manera de fer millor el poble és a partir de gestionar els recursos com si fóssim a casa nostra. Tots els partits tenim l’objectiu general de millorar el poble, tot i que cadascun des del nostre punt de vista, però creiem que qui s’aproximi a la idea general abans exposada té moltes possibilitat d’arribar a una entesa amb el nostre grup, tant com per formar part d’un equip de govern de coalició, com per a arribar a pactes puntuals durant la legislatura. S’ha de remarcar que la majoria de votacions estratègiques que el Ple de l’Ajuntament ha fet durant aquesta legislatura (pressupostos, POUM,...) ha estat amb el vot favorable de l’equip de govern i de la majoria dels representants dels partits de la oposició, sense distinció d’ideologies.

9. Nosaltres entenem que el dit “procés” és una cortina de fum per a amagar problemàtiques molt més important, que o bé no interessa abordar, o bé l’actuació que estan duent a terme els promotors del mencionat “procés” és vergonyosa i per tant, s’ha d’amagar amb aquest. De fet la nostra actitud al ple respecte els temes identitaris que des d’ERC s’han introduït constantment ha estat votar d’acord amb la nostra opinió i no entrar en debats estèrils, ja que considerem que el ple de l’Ajuntament ha de donar el màxim protagonisme al temes de poble. Nosaltres entenem les eleccions municipals com la manera que tenen els vilallonguins i vilallonguines per elegir els seus representants més propers i que gestionen

actu

alita

tEL

EccI

On

S M

Un

IcIP

ALS

2015

31

el dia a dia del seu poble sense prejudicis ideològics. Tot el que altres volen afegir a aquesta qüestió, des del més absolut respecte a la posició de cadascun, és un reflex de manca d’idees i manca de respecte al mateix poble, per tractar d’abordar qüestions que ja tenen els seus fòrums per ser tractades.

Vilallonga Potmés

1. Aquest és un punt fort del nostre programa. Avui les persones exigeixen amb raó transparència i ser informades periòdicament de quina és la gestió que s’està portant a terme a l’Ajuntament. Naturalment que podríem tornar a aquest sistema de control de gestió. La nostra proposta és informar mitjançant una assemblea semestral oberta a tota la població. Volem afegir també, que evidentment, tota persona que es dirigeixi a l’Ajuntament per ampliar informació al respecte, se li facilitarà i tothom que faci un suggeriment, una queixa o una petició tindrà resposta. Passarem també informació detallada a les entitats, sobre les subvencions que s’atorguen i quins són els criteris d’atorgació. A més, seguirem passant l’estat de comptes a tots els Regidors del Consistori.

2. Té un pes important perquè entenem que és un tema que preocupa a la població. Promourem campanyes sobre salut pública i de qualitat mediambiental i recolzarem totes les iniciatives que sorgeixin d ela ciutadania. Entenem que les dues coses són fonamentals per preservar el

benestar de les persones que vivim al poble.

Demanarem s’instal·li al nostre terme municipal una estació de vigilància atmosfèrica, per controlar la qualitat de l’aire i donarem suport a les iniciatives que sorgeixin de la ciutadania i de la Plataforma Cel Net.

3. Actualment disposem d’un edifici amb una sala diàfana sense la utilitat per la que estava prevista. Per tant una de les nostres prioritats, serà acabar aquest centre per la Gent Gran.

Per altra banda, haurem de donar una solució definitiva i satisfactòria a la sobre-ocupació de l’escola.

També ens posarem en contacte amb la Diputació de Tarragona per demanar de manera urgent que s’arregli el tram de la carretera T-722 que va des de Vilallonga fins l’enllaç a l’A27, al terme municipal de el Rourell.

El manteniment del dia a dia i l’arranjament de les zones deteriorades, s’ha de fer de manera permanent. Mentre hi hagi carrers en mal estat, parcs impersonals i zones enjardinades sense jardins, no podem esperar a l’últim any de legislatura, per tirar endavant projectes importants i petites intervencions, que estaven al calaix des de feia molt temps. La improvisació i la corre-cuita, fan que les coses no acabin de donar els resultats esperats.

4. Aquest és un altre dels punts importants del nostre programa. Tal i com ja hem apuntat en la pregunta número 1, la transparència en la gestió i la informació permanent a la població, és una de

Candidat a l’alcaldia per Vilallonga PotMés:Carmelo Gil Lara, de 38 anys, es presenta per pri-mera vegada a unes eleccions municipals.

32

les nostres prioritats. Per tant, , serem imparcials i justos a l’hora del tracte i distribució de les ajudes a les entitats. Sabem que de manera altruista totes les entitats treballen per fer una Vilallonga millor, per tant, assumim el compromís de cuidar-les, ajudar-les i encoratjar-les a totes perquè la seva activitat ens continuï enriquint. A més, establirem reunions periòdiques amb cada una d’elles sense excepcions, perquè ens expliquin quines són les seves necessitats i demandes i ajudar-les en tot el que estigui a les nostres mans.

5. Actualment existeixen diferents associacions culturals i esportives però considerem que no han disposat del suficient recolzament de l’ Ajuntament.

Creiem que ara per ara, l’activitat esportiva i cultural que es desenvolupa al poble sorgeix bàsicament del moviment associatiu, per tant, l’Ajuntament ha d’estar al costat de les entitats i donar tot el suport que sigui necessari.

Pel que fa a l’esport volem promoure programes esportius per totes les edats. I en cultura és necessari promocionar els museus del poble a la població, a l’exterior a través de les xarxes i a tota la comunitat educativa per tal d’afavorir el posicionament de Vilallonga del Camp.

6. Avui en dia i parlant amb molts d’ells, hi ha una sensació generalitzada que les accions que es realitzen per la gent jove del poble són més aviat minses i que per tant, les seves necessitats no estan del tot cobertes ni de bon tros.

L’Ajuntament ha de donar suport a totes les iniciatives que sorgeixin de la joventut del poble. Hem de conèixer quins són els seus interessos, els hem de fer partícips de totes les accions socioculturals que es realitzin a la població i hem d’escoltar la seva veu. No vulguem muntar coses pels joves sense consultar-los abans. Si no parlem amb ells i els escoltem, no ens en sortirem. Per la nostra banda considerem prioritàries totes aquelles que contribueixin a millorar la seva formació, les seves oportunitats de trobar feina i més possibilitats d’oci al nostre poble.

7. Seria molt interessant poder crear una borsa de treball per suplir les places vacants que puguin haver temporalment entre els treballadors de l’Ajuntament. A més, continuarem treballant per establir convenis amb altres administracions públiques per tirar endavant plans d’ocupació per a persones aturades de llarga durada o bé que hagin exhaurit totes les prestacions d’atur. Treballarem també, per crear una Regidoria de Joventut forta, on els joves puguin obtenir tot el suport necessari i assessorament en temes d’emprenedoria i orientació laboral.

8. La ciutadania decidirà la formació del nou consistori i segons el programa electoral que millor pot servir a les persones, podrem veure amb quins partits tenim més punts en comú. Les decisions i projectes de futur, es consensuaran amb la resta de forces polítiques. La clau és sumar en positiu.

9. Aquest procés no forma part de les competències municipals. Ens desmarquem d’aquest tema perquè nosaltres ens presentem única i exclusivament com una formació integradora i respectuosa amb les idees i l’única motivació es la de gestionar l’Ajuntament de Vilallonga del camp i millorar la vida de les persones que hi vivim, sempre dintre de les nostres possibilitats. El proper dia 27 de setembre, hi haurà eleccions i serà llavors el moment de veure cap on evoluciona aquest procés.

actu

alita

tEL

EccI

On

S M

Un

IcIP

ALS

2015

33

34

• Acabat el Segon Trimestre!!Just acabat el segon trimestre us volem fer esment d’algunes activitats que hem realitzat:

Dia de la Pau

El 30 de gener hem celebrat una jornada lúdica i alhora pedagògica que ens ha permès reflexionar sobre la importància de la pau i la no violència. Tot l’alumnat, a banda del treball fet a les aules, ha participat en un acte amb lectura de poesies, cançons,…Cada classe ha decorat una lletra per confegir el lema “Caminem per la Pau”.

Sortides

Durant aquest trimestre s’han realitzat diverses sortides, cicle superior ha anat a la neu uns dies del mes febrer, al març educació infantil ha vist la representació teatral Kissu a Tarragona i cicle mitjà ha estudiat la catedral i les muralles de Tarragona. L’alumnat de 3r i 4t també ha visitat l’església l’ajuntament de Vilallonga, i ha pogut parlar amb el Sr Alcalde Francesc Armengol.

Festes

Aquest segon trimestre la festa de Carnaval és la que agafa més protagonisme. Tota l’escola ha fet del còmic l’eix central de la gran rua que ha desfilat enguany per la rambla del Roser: Tintín, Astèrix, Batman, Ot el bruixot, Popeye, Zipi i Zape...han fet les delícies de tots.

ceip

per

e vi

rgili

ELS

MÉS

PET

ITS

35

També destaquem que els nens i nenes de 2n han finalitzat el projecte de l’Univers, un estudi extens d’aquest tema que ha culminat amb la magnífica observació de l’eclipsi parcial de sol. Per altra banda l’alumnat de 5è ha realitzat tot un seguit d’exposicions orals a l’aula amb llengua castellana, per tal d’aprendre a preparar-se un tema que coneguin o els agradi, i a parlar davant el públic.

L’alumnat de P-5 i 1r va poder gaudir del so de la gaita gràcies a la interpretació que va fer el Sr José Lago, un pare de l’escola al qual agraïm la seva dedicació.

I per acabar mones!!! Després de l’arribada de la Vella Quaresma, que tots els nens i nenes d’educació infantil busquen cada divendres per treure una de les seves 7 cames i esperen alguna petita sorpresa, cada classe finalitza el trimestre guarnint una mona, exposant-la perquè les famílies les puguin veure i menjant-se-la ben a gust.

373636

REPARACIÓN EN GENERAL DE VEHÍCULOS

MECÁNICA • ELECTRICIDADAIRE ACONDICIONADO • NEUMÀTICOS

DIAGNOSIS INYECCIÓN DIESEL Y GASOLINA

CRT/ VALLS Nº 46 BAJOSTLF 977 84 17 49 • MVL 659 92 66 55

3736

REPARACIÓN EN GENERAL DE VEHÍCULOS

MECÁNICA • ELECTRICIDADAIRE ACONDICIONADO • NEUMÀTICOS

DIAGNOSIS INYECCIÓN DIESEL Y GASOLINA

CRT/ VALLS Nº 46 BAJOSTLF 977 84 17 49 • MVL 659 92 66 55

27

L’AJUNTAMENT INFORMACicle de contes a la BibliotecaLa Biblioteca de Vilallonga del Camp participarà en el cicle de primavera, que es desenvoluparà durant els mesos d’abril, maig i juny amb la col·laboració de la Fundació Privada Mútua Catalana i el Consell Comarcal del Tarragonès.

Vilatapes 2015La celebració d’una nova edició del Vilatapes, serà els dies 2, 3 i 4 de juliol vinent.

Pla especial d’inversions municipals 2015 de la Diputació de Tarragona.Subvenció concedida per la Diputació de Tarragona referent al Pla Especial d’Inversions Municipals 2015, concretament per a l’actuació titulada “Renovació enllumenat públic – 3ª fase”, amb un pressupost de 37.547,00 € i una subvenció del 100% del pressupost esmentat.

Les Parades.Finalitzada la consolidació d’un espai de les Parades com una nova zona de jocs infantils amb paviment de cautxú, així com la transformació d’una zona enjardinada i una zona esportiva.

L’Escola.Ha finalitzat la primera fase de l’ampliació de l’escola, que consisteix en la construcció de dues noves aules.

Banda Ampla.El Consorci de la Societat per a la informació Localret, a proposta de l’Ajuntament, acorda iniciar procediment administratiu per a la gestió e implementació, del sistema de Banda Ample a Vilallonga del Camp.

Sala de VetllesInici procediment Administratiu per, la dotació d’un equipament destinat al servei de vetlles funeràries, a fi efecte de poder donar la prestació de dit servei a la població.

1ª Trobada de Gegants a Vilallonga del CampDiumenge dia 26 d’abril, pel matí, amb la participació de quinze colles geganteres del Camp de Tarragona.

A la Sala del Cinema de Centre RecreatiuContinuen les projeccions d’òpera i ballet de la temporada 2015 de la Royal Opera House de Londres en directe i a preus populars.Dimarts 5 de maig: LA FILLE MALGARDÉE (ballet)Dimecres 10 de juny: LA BOHÈME (opera)Diumenge 5 de juliol: GUILLEM TELL (opera)

elco

dony

@tin

et.c

atCO

L·LA

BORAC

ION

S I

BÚST

IACol·laboracióD’Kastrogastroreflexions

Fa uns pocs dies, vaig anar a Tarragona, i a la sala d’espera del lloc on anava, vaig veure unes revistes. Vaig agafar-ne una que es diu Glamour i, com sempre faig, vaig cercar directament les pàgines dedicades a les receptes de cuina. Vaig trobar això:

PUY (Pastel cubo) Ingredientes:Mousse ligera de guanajaBizcocho financier de cacao pastelCremoso fundente de guanajaGlaseado espejo de chocolate negroFresasVainas de vainilla Preparación:Colocar los moldes en latas de koma con tapete de silpar y

congelar en el koma para que los moldes se enfrien bien. Realizar un cremoso fundente y enfriar. Realizar el bizcocho, enfriar, colocar una corona de cremoso de chocolate y, sobre este fresa congelada.

Rellenar un poco más y colocar el interior del revés. Alisar con espatula, tapar con papel siliconado y congelar. Desmoldar con ayuda del soplete. Templar al baño maria en Thermomix a 37ºC y bañar sobre una rejilla.

No vull pecar de racista, crec que l’interculturalitat té molt de bo. Però com que tot m’ho miro des del mateix angle, dubto que a la nostra cuina li pugui aportar res la guanaja… malgrat pugui ser glamurosa. Tampoc estic massa convençut en que per fer un bon pastís de sempre sigui necessari emprar motllos de “koma amb tapet de silpar”…

A vegades m’adono que allò tant entranyable i casolà que era la cuina de les nostres àvies s’està convertint en una animalada friqui que no troba adjectius.

Leo D’kastro VILALLONGA DEL CAMP

El Parlament aprova una resolució sobre la qualitat de l’aire al Camp de TarragonaEl dimecres 25 de març, el Parlament de Catalunya va instar al Govern de la Generalitat a crear una Taula Territorial,

formada per agents socials, administracions, centres de recerca i empreses, per abordar la problemàtica de la qualitat de l’aire i les emissions atmosfèriques al Camp de Tarragona.

El passat més de juny la Plataforma Cel Net va presentar un estudi d’avaluació de l’aire al voltant del Polígon Nord del complex petroquímic de Tarragona. L’estudi va ser realitzat pel LCMA de la UPC i ha comptat amb la col·laboració i finançament dels Ajuntaments del Morell, Constantí, Perafort-Puigdelfí i Vilallonga.

L’estudi evidenciava les mancances actuals del nostre país en quant a la protecció de la qualitat de l’aire per la salut de les persones. Destacava l’alta presència a la zona de dos compostos tòxics, el benzè i el 1-3 butadiè, declarats com a potencials cancerígens per organismes de referència com l’Organització Mundial de la Salut o l’Agència de Protecció Ambiental Americana.

Les dades obtingudes i el ressò social han fet reaccionar alguns grups parlamentaris, entre ells ERC, que va presentar la proposta de resolució a la Comissió de Territori i Sostenibilitat sobre la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona i que va ser aprovada per una unanimitat per la resta de grups parlamentaris.

Així, amb l’aprovació d’aquesta, el Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:Crear una Taula Territorial sobre la qualitat de l’aire i l’impacte de les emissions atmosfèriques procedents de la

indústria petroquímica al Camp de Tarragona amb l’objectiu d’intercanviar periòdicament informació sobre aquesta temàtica i sobre els efectes en la salut de la població de les esmentades emissions i també representants de les empreses del sector.

Donar a conèixer a la població en general els resultats de l’estudi «Avaluació del risc per la salut per exposició a COVs i PAHs en l’atmosfera del Camp de Tarragona».

Emprendre les accions necessàries per reduir els nivells d’1,3 butadiè i benzè, atès que es coneixen les fonts d’emissió i, per tant, les empreses responsables de les emissions d’aquests contaminants a l’atmosfera.

Situar punts de control sobre l’1,3 butadiè en llocs representatius dels municipis d’el Morell, Puigdelfí i Perafort.Iniciar els treballs que permetin la implementació a Catalunya de les legislacions existents en altre països de la UE.El fet que aquesta proposta de resolució hagi estat aprovada per unanimitat, posa de manifest que la preocupació

per la qualitat de l’aire i la salut de les persones és una problemàtica generalitzada, no només pels veïns del Camp de Tarragona, sinó a tota la ciutadania de Catalunya.

Des de la Plataforma Cel Net, es valora positivament l’aprovació per unanimitat del text i el consens generat, que demostra el reconeixement de la problemàtica per primera vegada després d’anys de reivindicació des de la Plataforma i des de la població afectada. Vetllarem per la creació de la Taula Territorial així com perquè es revisi i canviïn els sistemes de control de qualitat de l’aire i la legislació vigent actualment, amb l’objectiu de garantir la vida, la salut de la ciutadania i la defensa del territori del Camp de Tarragona.

CelNet

38

39

Un vilallonguí al cul del mónUn cop acabada la carrera vaig decidir que era el millor moment per emprendre una aventura com aquesta amb la

meva xicota, així que vam preparar tota la paperassa i vam agafar l’avió cap Austràlia. El que més ens diferencia de la majoria de turistes és l’allotjament. Vam entendre que la millor forma de visitar un país d’aquesta envergadura era en estades d’unes dues setmanes en llocs allunyats uns 400 km entre ells, per poder gaudir de tots els llocs que valen la pena del voltant de cadascun. Evidentment, no tenim prou diners per finançar unes estades tan llargues, el que sí que tenim és temps, així que seguint l’exemple d’uns amics, anem fent de “helpers” (ajudants) per diferents cases que ens acullen com a part de la seva família per ajudar-los en les tasques que facin falta (ja sigui per fer de jardiners, cuiners o fusters) a canvi de menjar i allotjament.

La nostra aventura va començar a les Blue Mountains, després de passar uns dies a Sydney, un dels parcs naturals més importants del país. Es tracta d’un bosc d’eucaliptus enorme, on es troben una gran quantitat de camins, cascades i rutes amb bicicleta que ens vam cansar de recórrer. Allà mateix ens vam donar compte tant de la confiança que hi ha amb els amfitrions que utilitzen aquest sistema, deixant-nos la casa per nosaltres si marxaven de cap de setmana o les seves pròpies bicicletes per recórrer el parc. Al mateix jardí de la casa vam veure algun cangur i tot! Va ser un lloc molt especial, on vam agafar força experiència per les següents famílies, tot el sistema funciona mitjançant una xarxa social que ens posa en contacte amb els amfitrions, gràcies a les valoracions que els anteriors publiquen al nostre perfil, així que cal que se sentin satisfets.

Tot i que la nostra intenció inicial era comprar un cotxe i pujar cap al nord des d’allà, la calor que encara feia (al gener ens trobàvem a finals d’estiu) ens va fer decidir a agafar un avió cap a Tasmània, una illa al sud del país famosa pels seus paratges naturals. Allà vam viure amb una família que es dedica a la reforma d’una antiga casa a les afores d’un petit poble. El transport públic no és molt bo, però vam tenir la sort que ens van deixar un dels seus cotxes per visitar la zona, i a part dels parcs naturals destacaríem Wineglass Bay, una de les seves platges més famoses i recòndites. Allà la sensació de confiança i fraternitat amb la família va passar a un nivell superior, i ens hi vam sentir molt a gust.

El següent destí va ser Melbourne, la principal ciutat del sud del país. Allà vam deixar de banda la vida al camp, i ens va acollir una família que viu a una casa unifamiliar a la ciutat. Ens encanten els canvis, i creiem que les feines en les que ajudem i les estones que passem amb les famílies que ens acullen també formen part de tota l’experiència que representa aquest viatge. Les dues setmanes que vam passar allà van servir per visitar la ciutat amb bicicleta i comprar per fi el desitjat cotxe que ens servirà la resta de camí.

Quan vam acabar aquesta etapa vam recórrer la Great Ocean Road, una carretera turística de 250 km que ressegueix la costa sud amb molts penya-segats i paisatges increïbles, per arribar finalment a Portland, on vam viure en un granja de cabretes durant dues setmanes, gaudint de paratges com el Cape Bridgewater i el parc natural dels Grampians, abans de tornar cap a Sydney per recórrer la costa est del país cap al nord.

Està essent una experiència increïble, però estar tan lluny de casa es nota i de vegades es troba molt a faltar el poble, la família i els amics. Si teniu curiositat expliquem totes les aventures amb fotos i detalls al nostre blog del Facebook (Al Cul del Món)!

Marc Trallero

ABRILLANTATS I SETINATS INOXMOBILIARI URBÀ I COMERCIAL

HOSTALERIA, PISCINES I NÀUTICA

RECUPERACIÓ ANTIGUITATSCOURE, LLAUTÓ, FERRO, OR I PLATA

POLIT I ABRILLANTAT DE VEHICLESIVAN BONETR/ VERGE ROSER, 6VILALLONGA DEL CAMP

649330381pulimobil@yahoo.es

elco

dony

@tin

et.c

atCO

L·LA

BORAC

ION

S I

BÚST

IA

4140

Bústia

Bona gestió?

Quan vaig fullejar el Butlletí Oficial de l’Ajuntament de Vilallonga del Camp i vaig veure aquelles quatre pàgines de números, gairebé em marejo. Però se’m va ocórrer que potser podria trobar-hi la resposta a la consulta que vaig fer al Regidor d’Hisenda, que tot i la celeritat en que va respondre la meva anterior carta al Codony, no va contestar a la meva pregunta. Que era que em donés els números actuals que correspondrien als conceptes que varen presentar en l’auditoria econòmica del maig de 2007.

Vaig consultar a un que entén de números, i em va dir que s’ho miraria. El resultat és aquest:

Si el meu amic no s’ha equivocat, la diferència entre el 2007 i el 2014, o dient-ho amb altres paraules, la gestió d’aquests darrers anys suposa 574.523,06 euros més de deute.

Si fa set anys (tampoc són tants) la principal conclusió que es va extreure de l’auditoria era: la gestió de l’Ajuntament durant als últims anys (es referien als anteriors al 2007) ha estat desastrosa i el dèficit és molt elevat. Ara que es quasi el 32% més gran, quina conclusió hem d’extreure. Quina ha estat la gestió des del 2007?

He de confessar que conèixer aquests números m’ha costat un dinar. El meu amic no treballa de franc. Un veí

Òpera i ballet a Vilallonga

Jo mai havia viscut en un poble, i a l’arribar aquí vaig pensar –ingènuament- que seria un bon lloc per “retirar-me”, estudiar i escriure. Mai se m’hauria passat pel cap que hi pogués haver tanta activitat de tota mena. Ni tampoc sabia que hi havia l’únic cinema de tot el Camp de Tarragona. He de dir, però, que no soc assídua a les sessions del diumenge, tanmateix m’omple de satisfacció sentir l’agutzil anunciant “el gran programa de cine” al pregó. Els meus companys de departament, els d’Història del Cinema”, m’ho han dit més d’una vegada: “quina sort que tens!”. I si, és veritablement una sort, perquè a mi em va entristir particularment cada tancada de sala a Tarragona, i encara ara, quan aquesta setmana he passat davant del Lauren de Reus i he vist que també està tancada i barrada quelcom dins meu ha plorat una mica. Em direu que són els temps que canvien i que enguany per anar al cinema hem d’anar totes i tots a les grans àrees comercials... sense personalitat, clòniques, repetitives, massificades i sense so ni arri. A mi no m’agraden. Si ja és de per sí un privilegi tenir cinema al poble, el que ja supera totes les expectatives és que et portin el Liceu a casa. Quina meravella!!! Jo ja era clienta a Les Gavarres, però tenir-ho aquí mateix és fantàstic. Mai a la vida hauria pogut imaginar que un bon dia sortiria a peu per anar al Royal Opera House de Londres, us ho dic sincerament. I quan visc aquests miracles no puc més que sentir-me una privilegiada. La meva fascinació és realment indescriptible, les paraules se’m queden curtes per expressa ben bé el que visc i sento.També hi ha una altra qüestió important. L’òpera i el ballet han estat considerats, des dels inicis, espectacles per a rics. Qui no té la imatge estereotipada, quan es parla del Liceu, de les excelses dames amb vestit llarg, joies i plomes, al bracet d’elegants cavallers d’esmòquing? Encara que em podeu objectar, sempre hi ha hagut els veritables amants de la lírica, els del quart i cinquè pis, que no anaven empurpurinats (i que, a més, eren

4140

obligats a entrar pel carrer del costat, no pas per l’entrada principal, que era la dels “senyors”. Tot això anà canviant amb els primers anys de la transició que mai s’acaba, i enguany entren tots per on volen i ja no hi ha aquestes diferències classistes. A més, quan vas als pisos de dalt, tens una petita pantalla davant del seient per veure l’escenari, que és impossible de veure; i a platea també hi ha qui s’hi presenta en texans. La democràcia va entrant als palaus de l’alta burgesia...Malgrat tot, la veritable revolució és la que gaudim al Centre Recreatiu. Aquesta iniciativa sí que és la democratització completa i globalitzadora de la música clàssica a l’abast de tothom. Impensable en altres èpoques, mercès a una tecnologia extraordinària, tenim a l’abast exhibicions de primer ordre. Agraeixo profundament aquesta iniciativa a l’ajuntament, que el situa, pel que fa a la sensibilitat artística, en un primer lloc indiscutible. Moltes gràcies. Coral Cuadrada

Ni al SINDIC li fan cas Que cada u dels lectors en tregui les seves conclusions.S’adjunta carta del SINDIC en motiu d’una consulta feta sobre una taxa aplicada per l’Ajuntament de Vilallonga

del Camp, ja que no va ser possible aclarir-ho directament amb l’actual equip de govern. En la carta quan posa “l’administració afectada” es refereix a l’Ajuntament de Vilallonga del Camp.

Un pagès.Transcripció de la carta enviada al SINDIC

Senyor,Recentment, vam sol·licitar a l’administració afectada un uniforme i la documentació escaient per resoldre la queixa Q-09237/2014.Atès que no l’hem rebut i s’ha superat el termini de temps legal per respondre el nostre requeriment, us comuniquem que hem reiterat a l’Administració aquesta sol·licitud i la tramesa de la informació de manera urgent, tot recordant-li el deure de facilitar-la.Tan aviat com rebem i estudiem aquesta informació, us comunicarem el resultat de les nostres gestions i la resolució que la institució adopti respecte de la vostra queixa.Cordialment.P.D. Jordi Sànchez i PicanyolAdjunt generalBarcelona, 9 de febrer de 2015

Ens ha deixat Barrusco

El divendres 10 d’abril, a primera hora de la tarda, em va donar la noticia de que s’havia mort Josep Trenchs Roig, “Barrusco”. Una tristor es va apoderar del meu cos. Em va saber tan greu!. Les següents hores només en venien a la ment anècdotes de l’època en que jo treballava a l’Ajuntament de Vilallonga i ell era l’Alcalde. Tenia la seva peculiar manera de veure les coses, però a part de que es podia parlar amb ell i discutir-li qualsevol qüestió, sabies que el seu pensament i la seva única obsessió era busca el millor per Vilallonga. Tot el que es feia era per beneficiar als veïns del poble.

Les vint-i-quatre hores del dia feia d’Alcalde. Portava una llibretera i llapis molt petit, petitissim, a la butxaca de la camisa, on hi apuntava qualsevol cosa que se li ocorrís quan llaurava a la seva finca, quan estava casa, quan anava pel carrer... i quan s’havia fet fosc (perquè aprofitava totes les hores de claror per treballar al tros) i havent passat per casa seva a canviar-se, si havia tingut temps, o amb la mateixa roba d’haver treballat tot el dia, arribava a l’Ajuntament treia de la butxaca el paper amb el que se li havia acudit durant el dia, per parlant-ne i mirar de com es podia fer.

Els Plens d’aquella època (ens hem de remuntar vint-i-sis anys enrera) eren maratonians, podien durar fins a les dues de la nit. Perquè ningú hagués d’interrompre la seva jornada laboral, ja treballés al poble o fora, els Plens es feien desprès de sopar, així es podia parlar de tots els temes sense cap pressa. Les discussions sempre eren al voltant del que es podia fer per resoldre els problemes que sorgien i sobre les necessitats que hi havia al poble i com dur-les a terme, buscant, el màxim possible, un finançament a altres administracions. En aquells Plens cada regidor deia la seva opinió. No importava qui feia la proposta per estar-hi d’acord o en contra. El debat era personal, no polític. Era tan així, que desprès del primer Ple en que vaig fer com a secretària, vaig haver de preguntar de quin partit era cada regidor, perquè de les discussions que hi varen haver, era impossible destriar a quin partit pertanyia cadascú.

elco

dony

@tin

et.c

atCO

L·LA

BORAC

ION

S I

BÚST

IA

4342

La seva idea de com portar l’economia municipal era que els diners de l’Ajuntament havien d’administrar-se com si fossin d’un mateix, sense malgastar-los i adreçats a solucionar les necessitats del poble. Per ell pagar una cosa que no era necessari, li feia mal al cos. Recordo que en aquells anys es va posar en funcionament el Consorci d’Aigües de Tarragona. L’Ajuntament de Vilallonga s’hi havia adherit feia anys havent demanat una concessió d’aigua important, ja que en el moment en que es demanà aquesta concessió hi havia falta d’aigua al municipi, amb restriccions i tot. Però en el moment en que es començà a donar l’aigua que provenia de l’Ebre, a Vilallonga ja s’havien solucionat els problemes de subministrament d’aigua. El conveni amb al Consorci d’Aigües contempla que els metres cúbics que tens concedits s’han de pagar els consumeixin o no. Però això a Barrusco quan cada mes es pagava aquella factura sense que s’hagués utilitzat tota l’aigua, se li removien les entranyes. Per ell, i en realitat ho era, es llençaven aquells diners. Per aquest motiu va proposar al Ple de l’Ajuntament la derogació o anul·lació del contracte amb el Consorci d’Aigües de Tarragona. Tots els membres del Consistori hi van votar en contra, argumentant que encara que en aquell moment no feia falta tanta aigua, renunciar a la concessió podia suposar problemes d’abastament en un futur. Però ell no es va conformar en la resposta dels seus companys, i va anar a veure al gerent del Consorci, arribant a l’acord de que es rebaixava la concessió de tots els mesos de l’any menys la de l’agost, que era la més alta. Mantenint aquest topall, sempre es podia demanar una ampliació de concessió per la resta de mesos de l’any. D’aquesta manera es va rebaixar considerablement la factura mensual del Consorci.

També fou en la seva època d’Alcalde quan es va recuperar el cine al Centre Recreatiu. L’entitat recreativa havia hagut de tancar per problemes econòmics. Al fer-se càrrec l’Ajuntament, es van reprendre les projeccions cinematogràfiques. Qui sap que hagués passat si Barrusco, com Alcalde, no hagués promogut la recuperació del cinema. Potser avui la sala estaria tancada.

Podria escriure pàgines d’aquella època. Però vull acabar agraint públicament a Josep el fet que, en el temps que vàrem treballar junts (encara que jo cobrava i ell no), em va encomanar el seu esperit de servei al poble. Per ell, els que estan a l’Ajuntament, ja siguin treballadors o polítics, es deuen al poble, no a les ideologies polítiques ni interessos personals.

Se que estava content de com vaig respondre a la confiança que em va donar quan em va agafar per fer de secretària de l’Ajuntament. Ho ser perquè, tan a mi com a Josep M. Vallès, ens va obligar a fer oposicions per accedir com a funcionaris a l’Ajuntament. Dic que ens va obligar, perquè, tan Vallès com jo, no ens feia falta aquell pas, ja tenim un contracte i ja en teníem prou. Però Barrusco es va entestar en que d’aquesta manera no ens podrien fer fora per raons polítiques o personals.

Crec que parlo en nom de molta gent de Vilallonga agraint tot el que vas fer per Vilallonga, per la teva dedicació i entrega incondicional. Gràcies Josep!!!

Pilar Riera

Si escopiu al cel, us caurà a la cara

L’Esteve Fortuny, (Companyia Elèctrica Darma) en una cançó deia:“Senyors que maneu tant, si escopiu al cel us caurà a la cara. Si pixeu contra el vent, us mullareu les cames” Això és justament el primer que m’ha vingut al cap al pensar com començaria aquest escrit, per intentar explicar el despropòsit de la “nota aclaratòria” que va publicar l’Equip de Govern de Ciu i el PP en l’últim butlletí Municipal. En un punt de la nota, em vaig quedar perplex al llegir:“Els deutes que van deixar els companys d’ERC, durant els seus dos anys d’alcaldia, feien inviable iniciar obres sense realitzar un sanejament previ de l’economia municipal. Només a tall d’exemple: els serveis d’aigua i de recollida de brossa superaven els 500.000€ de deute acumulat”Davant aquesta nota, molta gent m’ha preguntat si aquest fet és cert, i per això vull fer els següents aclariments:

- Durant els dos anys que vaig ser alcalde, el tresorer i responsable de la gestió pressupostària de l’Ajuntament era l’actual alcalde Xavier Armengol.- Durant els dos anys que vaig ser alcalde, tots i cada un dels pagaments que es van fer des de l’Ajuntament, portaven tant la meva signatura com la signatura de l’actual alcalde, en Xavier Armengol.- Efectivament, amb l’acord de Ciu i ERC, vam decidir deixar de pagar factures de brossa i aigua. Això ser a causa que a l’Ajuntament estava pendent de rebre molts diners de subvencions per actuacions que s’havien fet, com per exemple el nou Consultori, i Ciu i ERC vam prendre l’acord de pagar primer sempre a les empreses del poble i deixar a deure la brossa i l’aigua a l’espera de rebre els diners que se’ns devien.- Des d’ERC no ens penedim d’aquest acord per fer arribar els diners primer a les empreses locals. De fet el repetiríem si es tornés a donar aquest problema.- Des d’ERC celebrem que, gràcies al Pla de Sanejament econòmic i pressupostari que vam aprovar en l’anterior legislatura conjuntament entre ERC i CIU, s’hagi pogut fer front a les factures de la brossa endarrerides.

4342

Lamentablement, sembla ser que els companys de CiU, tenen la memòria molt fràgil, i se’ls deu haver oblidat que el pacte de govern de l’anterior legislatura va funcionar, i molt bé, ja que totes dues forces vam créixer en número de vots. Ara, arribada la campanya, pretenen empastifar qualsevol record d’aquella bona manera de governar i de fer les coses conjuntament, fins i tot si cal com deia l’Esteve Fortuny, escopint al cel o pixant contra el vent, posant així en dubte la seva pròpia gestió. Ignasi Valera i Cabré, portaveu del grup municipal d’ERC-AM.

Els Itineraris Saludables

En l’assemblea general del Club Excursionista l’Espardenya de finals del 2013, un soci va suggerir que la Junta preguntés a l’Ajuntament com estava la realització del projecte dels itineraris saludables que s’havia de fer pels camins del terme, ja que feia bastant mesos que s’havien col·locat quinze pals amb diversa senyalització i sembla que el projecte estigués aturat. Es va traslladar la pregunta a l’Ajuntament i el primer de desembres del 2014 ens van contestar dient que cap membre de l’associació havia col·laborat en la tasca (referint-se al projecte) i que l’import dels indicadors més la instal·lació havia pujat 12.853,22 euros. Davant aquesta resposta, la Junta va creure convenient enviar una carta a l’Alcalde explicant-li com havia anat tot el procés en que si hi van intervenir diversos membres del Club i demanant una entrevista per a que ens expliqués les causes per les quals no s’havia acabat el projecte. Aquesta carta, que adjuntem, va entrar a l’Ajuntament el 18 de febrer de 2015 i avui, 12 d’abril, encara no ha tingut resposta. (carta adjunta a la pàgina 44 i 45) Club Excursionista l’Espardenya

FES EL TEU ÀPAT FAMILIAR I ET DEIXEM ELS PLATS, COBERTS I COPES SENSE CÀRREC

Revista El CodonySi voleu subscriure’s a la revista, poseu-vos en contac-te a través del correu electrònic elcodony@tinet.org, o trucant al telèfon 977 84 01 58, i us informarem de

com fer-ho. Feu servir el correu per fer-nos arribar els vostres suggeriments i/o cartes a la bústia, o a través de la pàgina web.

elco

dony

@tin

et.c

atCO

L·LA

BORAC

ION

S I

BÚST

IA

4544

4544

46

Moviment demogràfic del 2014

Relació de naixements

Relació de defuncionsJuan Manuel Carrión, als 62 anys, el 4 de març

Josep Domenech Tous, als 87 anys, el 29 de juny

Luisa Flores Flores, als 96 anys, el 25 de gener

Josep Fonoll Fortuny, als 90 anys, el 7 d’octubre

Filomena Garcia Ramos, als 96 anys, el 10 d’agost

Maria Massó Montserrat, als 91 anys, el 2 d’agost (no estava empadronada)

Josefa Sorroche Ruiz, als 61 anys, el 24 de novembre

M. Rosa Vallès Badia, als 54 anys, el 25 de gener

Habitants a 1 de gener de 2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.247Naixements 31 Defuncions 7Canvi de residència 135 Canvi de residència 152Total altes 166 Total baixes 159Habitants a 31 de desembre de 2014 . . . . . . . . . . . . . . .. 2.254

dade

s de

mog

ràfiq

ues

DEM

OG

RAF

IA 2

014

Pau Aixut Aguero, el 17 d’abrilMiquel Basora Sans, el 16 de generMarc Bigas Pellicer, el 1 de marçFilip Alexandru Bogdan, el 28 d’abrilGuillem Bosch Nolla, el 7 de febrerAlbert Camacho Martínez, el 30 de junyOna Carnicé Gracia, el 20 de novembreGerard Casas Mateu, el 26 de novembre Miriam El Kaddouri, el 13 de desembreLlum Estopà Garcia, el 23 de novembreAdrià Frutos Pérez, el 4 d’abrilIan Gavilan Guirao, el 15 d’abrilAdriana Gil Roselló, el 17 de marçBiel Giné Gené, el 14 de marçEdrune Granado Sánchez, el 27 de generAlbert José Sorolla, el 24 de setembreAdrian Llauradó Gordillo, el 30 de setembreAlba Martínez Moreira, el 13 de marçQuim Monner Roca, el 15 d’abril

Yago Morillo Serres, 20 d’abrilNicolás Olguin Ferrando, el 15 d’octubreJúlia Roig Ortiz, el 18 de novembreMariona Roig Valcarcel, el 2 d’octubreIsona Senan López, el 4 de junyNicole Serrano Gómez, el 6 d’octubreRoc Torres Frias, el 22 de novembreDelia Valderrama Rodríguez, el 7 de marçCarla Vernet Bueno, el 25 d’octubreJan Vilar Montolio, el 5 de generAran Villalba Torras, el 9 d’octubreNarjis Znati, el 22 d’abril

47Vilallonga del Camp - 977 841 337 - 977 840 151

Relació de CasamentsSergi Nogués Siuraneta amb Laia Casanova Marsal, el 28 de marçManel Hidalgo Albert amb Lorena Cuamalo Zepeda, el 29 d’abrilSergi Librero Peralta amb Elisa Camps Ribas, el 2 de maigAitor Poblados Contreras amb Patrícia Garcia Pozo, el 24 de maigPaul Patrick Slevin amb Anna Morlà Clavero, el 5 de junyFrancisco javier Rodríguez Solís amb Laura Berlanga Serra, el 4 de juliolDavid Nuñez Merino amb Patrícia Coronado Peña, el 12 de juliol (canònic)Juan Manuel Sorral Royo amb Najat El Maslouhi, el 14 d’agostDriss Zaoudi amb Iris Velasco Ortiz, el 24 d’agostJavier Zamora Motera amb Sheila Carranza Garcia, el 12 de setembrePedro Bueno Ros amb Laura Flores Castro, el 20 de setembreJuan Carlos de Llana Santos amb Juana Franco Muñoz, el 12 d’octubreDavid Martínez Ramal amb Thais Rodríguez Álvarez, el 19 d’octubreXavier Gratacos Martínez amb Verònica Carrillo Muñoz, el 25 d’octubreAntonio Domínguez Nuñez amb Patrícia Gutiérrez Blandón, el 17 de novembreDaniel Jiménez Muñoz amb Jessica Martínez Civit, el 27 de desembre (canònic)

Per motius d’espai a partir d’ara les actes dels plens de la Casa de la Vila, les podreu consultar al facebook de la revista.