eL c

odon

yla

rev

ista

trim

estr

al d

e V

ilallo

nga

del C

amp

nm.69abril-maig-juny11any18 poca 1a

edito

rial

Vilallonga del Camp - 977 841 337 - 977 840 151

edito

rialEDI

TORIA

LTots els extrems sn dolents en si mateixos, perqu parteixen de la negaci radical de qualsevol altra expressi que sigui contraria als seus principis. Un extremista s aquell incapa de veure ms enll de les seves prpies idees, que no accepta la diversitat dopinions i formes de veure la vida. I aix provoca un rebuig frontal a laltre, al diferent. I daqu a la violncia noms hi ha un pas. Perqu els extremistes es senten atacats per la resta, per la majoria de la humanitat que no entn la veritat absoluta. I qu hem de fer davant els extremistes? Siguin del color que siguin. Davant dels extrems, respecte i tolerncia. No hi ha millor exercici moral que posar-se, de tan en tan, en el lloc de laltre, per entendre la seva realitat. El coneixement de laltre, del que s diferent a nosaltres, ens fa entendre millor aquest mn tan plural en el que vivim, o com a mnim, aprendrel a respectar. Per sort no hi ha veritat absoluta, ni suprema. Ning est en possessi de la ra, tot s qesti de punts de vista. La realitat potser noms s una, per tots la mirem des del nostre punt de vista parcial i esbiaixat. I aquesta visi fragmentada del mn no es pot convertir mai en la base duna teoria nica del mn. Els diaris ja ens mostren cada dia, per desgracia, masses exemples don ens porten els extrems, siguin de lindret que siguin del planeta. I els llibres dhistria nestan plens i mai sn les pgines ms fcils de llegir.

Un vilallongui als Alps

3 EDITORIAL4 NOTCIES DEL CODONY8 FETS DEL TRIMESTRE 16 LA NOSTRA GENT20 ELECCIONS MUNICIPALS24 COL.LABORACIONS I BSTIA28 ELS MS PETITS 34 LAJUNTAMENT INFORMA36 FESTA LITERRIA 39 CASA DE LA VILA43 SERVEIS

Premis Ventura i Gassol 1999 i 2003

EQUIP REDACTORCarme Anguerangel BernalAgust FortunyJordi LlutartSara LlutartAlbert MercadJosep M. MercadPilar RieraCarme RieraMarc Vallv

COLLABORADORSManuel GinMaria Flores

AMB LA COLLABORACI DE

SUMARI

DISSENY I MUNTATGEEquip d'El Codony

IMPRIMEIXFormes Grfiques Valls, S.A.

DIPSIT LEGALT-277-94

El Codony no comparteix necessriament les opinions que sexpressin en els articles signats.

EditaAgrupaci Cultural i Centre dEstudis de Vilallonga del

Camp

EDICI TANCADA9.7.2011

Lliurament del premiBaldiri Reixac

Generalitatde Catalunya

En poltica el que s important nos tenir la ra, sin que te la donin

de Konrad Adenauer.

treb

all d

inve

stig

aci

...N

OT

CIES

DEL

CO

DO

NY

4

Un Nou Treball Dinvestigaci SobreVilallonga I El Codony

Dins del territori del Camp de Tarragona so-bresurt una zona caracteritzada per la poca extensi dels seus termes municipals, aix com per la profusi denclavaments daltres muni-cipis. Aquest espai es correspon al territori de lextens castell termenat del Codony, avui gaireb desaparegut de la memria popular. Situat a les portes de Tarragona, aquest antic castrum feudal englobava els actuals termes de la Pobla de Mafumet, el Morell, Vilallon-ga, el Rourell, Perafort i els Pallaresos, aix com parts dels actuals termes de Constant, la Mas i Tarragona. A partir de les dades dun capbreu del 1510, Hctor Mir Llorente, arxiver municipal de la Pobla de Mafumet, acaba de presentar el llibre El Codony a linici del segle XVI. Paisatge, eco-nomia i societat dels antics llocs i termes del Codony a partir dun capbreu de 1510, guar-donat amb el Premi Tarragons dInvestigaci que anualment organitza el Consell Comarcal del Tarragons.Aquest llibre ens mostra com serien a linici

de lEdat Moderna els primitius termes i urba-nisme dels pobles en que es divid el Codony, aix com ens aproxima a lestructuraci soci-al i econmica dels seus habitants, els cultius que shi desenvoluparen i, immersos com es-taven en un sistema feudal, les prestacions i servituds a que estaven obligats a satisfer al Captol de la Catedral, el seu senyor feudal. El treball intenta tamb donar resposta a quan i com aparegu el castell del Codony, com es desenvolup i com i perqu acab esmicolant-se en un bon nombre de termes, donant pas a la peculiar situaci actual.A ms dels altres llocs esmentats, el llibre fa un estudi individuat del lloc i terme de Vila-llonga, aix com daltres termes vens no inclo-sos al capbreu per que tamb formaren part del territori del Codony i avui en dia configu-ren part del terme municipal vilallongu, com els masos de la Montoliva i de lObra o la Font de lAstor i el Carxol. Aix doncs, com era Vila-llonga el 1510?El terme de Vilallonga, amb uns set-cents vuitanta jornals, unes quatre-centes setanta-quatre hectrees, s, juntament amb el del Codony, dels ms extensos de tot el territori de lantic castrum del Codony. Els seus lmits apareixen ben definits, a sud i nord amb el barranc i actual cam de la Selva i el riu Glo-rieta, i a est i oest amb els camins rals de Tar-ragona a Montblanc i de Reus a Valls. Tant sols els lmits queden una mica desdibuixats respecte al terme de Morell. Tot el territori de Vilallonga es veu esquitxat per enclavaments corresponents a antics termes, com el mas de la Montoliva, el del mas de Tomanill o el dEimerich Desprats, aix mateix, el seu sector oriental queda encaixonat en un estret passa-ds, obligat per lexistncia dels termes de la Granja del Codony i de les Sorts. Aquest ter-me, precisament, si b se li reconeix la seva independncia jurisdiccional en tant que ter-me propi, estava fortament lligat als habitants de Vilallonga, de tal manera que arribaren a capbrevar indistintament bns del terme de Vilallonga i de les Sorts. Per contra, del terme

5del Carxol no hi consta cap confessi, degut, segurament, al fet que ja hauria estat adqui-rit per la universitat de Vilallonga, doncs els seus jurats confessaren estar obligats a pagar quinze lliures anuals dun censal mort per dit terme.El terme de Vilallonga tamb destaca en ser el lloc amb ms habitants de tot el territori. A partir de les dades del capbreu nhem comp-tabilitzat trenta-sis tinents, trenta dels quals eren de Vilallonga. Els sis restants eren, en tots els casos, dels termes immediatament limtrofs. Malauradament, Vilallonga tamb destaca negativament (si ms no per a nosal-tres) en ser el terme amb el major grau docul-taci de dades. Aix, del total de jornals que tindrien els termes de Vilallonga i les Sorts (comptats ambds com un sol espai, car aix apareix al capbreu), tan sols es confess una tercera part, si b cal sumar-li disset parcelles de les quals no sespecifica lextensi. A partir daquestes dades creiem que el grau doculta-ci podria situar-se entre el quaranta i el cin-quanta per cent respecte del total. Com es pot veure, s un percentatge massa gran com per a poder establir una visi general del terme. Amb tot, a partir de les minses dades obtin-gudes la situaci que trobem s la dun terme

ocupat majoritriament per emfiteutes del propi terme, amb la terra molt fragmentada, sobretot en petites parcelles dentre un i dos jornals dextensi, i molt desigualment repar-tida, doncs el seixanta per cent dels tinents no disposava de ms de deu jornals, ocupant en conjunt tant sols una quarta part del total de la superfcie confessada. Per la banda alta tro-bem que la mateixa superfcie s tinguda per noms els tres emfiteutes (el vuit per cent) amb ms terres. Pel que fa als cultius, com a arreu, lhegemnic s el dels cereals amb di-ferncia. La resta de cultius palesen un altre punt de diferncia respecte daltres termes. Aix, el segent cultiu, amb un significatiu deu per cent, s el dels alzinars, seguits per sota i gaireb igualats els de la vinya i les oliveres. Aix mateix es documenta tamb una devesa i un conreu que, si b al capbreu apareix molt localitzat i en una superfcie nfima, temps ms tard ser preponderant en tota aquesta rea: lavellaner.El capbreu tamb sens mostra fora gasiu a lhora daportar dades sobre la trama urbana de Vilallonga. Amb tot, es pot observar com la reubicaci dels vilallonguins al seu nou i de-finitiu emplaament, a les darreries del segle XIII va permetre dissenyar un nucli fora regu-

treb

all d

inve

stig

aci

...N

OT

CIES

DEL

CO

DO

NY

6

lar, amb les caracterstiques prpies duna vilanova emmurallada. El fet de ser el nucli urb ms gran i amb ms habitants de tot el Codony permet copsar com el seu tei-xit socioeconmic es troba ms acostat al propi duna vila que no pas al dels altres llocs vens. Aix, si b la immensa majoria dels vilallonguins sn conceptuats com a pagesos, documentem lexistncia de dos ferrers, dos paraires, un teixidor de lli i un mestre de cases. Tot i aix cal dir que aquests menestrals arrodonirien, en tots els casos, la seva economia compatibilit-zant el seu ofici amb lagricultura.Pel que fa a les servituds que suportaven els vilallonguins, cal dir que el seu s lnic capbreu que inclou una confessi general per part dels seus jurats. Comparant les obligacions comunitries i les individuals, sobta el fet que juntament amb trets pro-pis del que podrem definir com a feuda-lisme clssic, com sn el pagament de la questia i el manteniment dels destrets, amb lobligaci de moldre, coure el pa i llossar a les installacions senyorials, tro-bem que la major part dels censos, tant de bns urbans com rurals, han estat reduts a un pagament fix en diners, no documen-tant-se cap tasca ni altre cens a parts de fruit. Del total dheretats del terme, al voltant duna tercera part haurien estat adquiri-des per compra o per establiment dins dels darrers vint anys. Tota la resta hauria estat transms per herncia. Cal ressenyar el fet que llevat de les darreres compravendes esmentades i de tres establiments efectu-ats entre el segon quart i meitats del se-gle XV, tota la resta de transmissions estan mancades de suport escriptural. Aquesta anomalia, creiem, podria haver-se degut a algun estrall sofert per Vilallonga durant la guerra civil catalana. El fet que tinents de masos i termes propers alleguin les mateixes raons que els vilallonguins pot fer pensar que els efectes de dita conte-sa (el desenvolupament i conseqncies de la qual, per altra part, sn encara fora desconegudes fora de la ciutat de Tarrago-na) podrien haver estat importants en tota aquesta rea nord occidental.

H.M.LL.

7

abril

, mai

g, ju

nyFETS

DEL

TRIM

ESTR

E

8

Lassolellat Diumenge de Rams va contrastar amb lamenaa de pluja de tota la Setmana Santa. Molta gent va assistir a la bene-dicci de les palmes i palmons que es feu, com cada any, a la plaa de la Creu. La pluja va aparixer i va im-pedir que el Divendres Sant al mat, la process pogus anar fins a lermita, i es feu el Via Crucis a dins a lesglsia. Per malgrat que caigueren unes gotes, si que sort la process de lenterrament que desfil per diferents carrers del poble.

Festa de la Gent Gran

Al caure Sant Jordi en Dissabte Sant, la Festa de la Gent Gran shagu de posposar i celebrar-la el 28 de maig. Ms de dues-centes vint persones saplegaren junt amb les autoritats municipals per honorar a la gent gran del nostre poble. Des del 1994, any rera any, sha fet aquesta bonica festa, al comenament feien de cambrers el jovent i ara estan atesos per professionals, per sense que shagi perdut les-perit de quan es va organitzar per primera vegada: una festa per la nostra gent gran. Tal com sha anat fent els darrers anys, tamb es lliur un record a tots els que enguany feien 65 anys. Els homenatjats foren: M. Te-resa Ortiga, Juana Carpintero, Hermgenes Snchez, Antonio Llaurad, Camila Isern, Con-cepci Camplloch, M. Asuncin Cabr, Merc Cabrera i Rosa M. Balcells.

Setmana Santa

9500 Anys de la Concordie Apothecariorum Barchinone In Medicis Compositis...

Organitzat conjunta-ment entre el Museu-Arxiu Pere Virgili i la Societat Catalana dHis-tria de la Farmcia va tenir lloc a Vilallonga lacte commemora-tiu dels 500 anys de la Concordie Apotheca-riorum Barchinone in Medicis Compositis... (Barcelona 1511). La sala dactes del Cen-tre Recreatiu acoll a diverses personalitats del mn de la farmcia, medicina, veterinria, i estudiosos en general, interessats en aquest recull de fa cinc-cents anys, on per primera vegada a Europa es recollien els preus dels medicaments i de les pocions que feien els apotecaris. Sinici lacte amb la benvinguda del sr. Alcalde Ignasi Valera Cabre i a continuaci es presentaren tres ponncies, la primera a crrec del Dr. Xavier Sorn Esteva, president de la Societat Catalana dHistria de la Farmcia, que parl sobre el dignificat i la importncia histrica de la Concrdia de 1511.El Dr. Jaume Bech Borrs, organitzador principal de lacte, present la seva ponncia que portava per ttol: Les Concrdies de Barcelona en el cam de la farmcia galnica a lespagrica.I per acabar, la Dra. Montserrat Duch Torner, dissert sobre el farmacutic de valls el Dr. Francesc Ballester Castell, descobridor i possessor dun exemplar de la Concrdia de 1511. La cloenda an a crrec del sr. Pere Abell Alfonso, en representaci del president del Museu-Arxiu Pere Virgili.

Festa de la Rosa a la Ermita del Roser

El passat diumenge 8 de maig va tenir lloc a la ermita del Roser del nostre poble la Festa de la Rosa.Com cada any, el prin-cipal acte va ser la ce-lebraci de lEucaristia i Homilia a la Mare de Du, per desprs conti-nuar amb la benedicci de les roses, besamans i repartiment de roses benedes.A lhora de dinar, els as-sistents que van voler quedar-se, varen gaudir de la ja tradicional pae-lla popular. Els actes varen finalitzar amb el rosari i la tradici-onal coca amb xocolata.

Xerrada Sobre Levoluci de la Pagesia I Exposici Sobre els 150 Anys del Calendari Dels Pagesos

El 13 de maig, orga-nitzat pel Museu-Arxiu Pere Virgili tingu lloc una xerrada a crrec de Montserrat Soronellas Masdu, professora del Departament dantro-pologia de la URV, que portava per ttol PAGE-SOS EN EL MN URB. La conferncia vers so-bre els canvis que ha so-fert la pagesia del nos-tre entorn en els darrers anys arran de levoluci industrial que ha trans-format el mn rural en mn urb.En acabar es va inaugu-rar als baixos de labadia una exposici sobre els 150 anys del Calendari dels Pagesos. Una eina important per els pagesos que volen estar assa-bentats de tot el que afecta als treballs del camp.

Primera Comuni i Festivitat de Corpus

Trencant la tnica habitual, enguany la Primera Comuni dels nens i nenes de Vilallonga no sha celebrat per la Segona Pasqua, sin el dia 19 de juny. Els joves que reberen per primera vegada la comuni foren: Sara Beltran Ruiz, Federico Blanco Fernndez, Huc Cavall Busom, Aina Dom-nech Roig, Alba Domnguez Snchez, Sara Fernndez Rubio, Juan Pedro Lpez Seplveda, Hector Samaniego Lozano, Ian Seplveda Hoyo, Jlia Valera Guiot i Andrea Vallverd Garcia.

abril

, mai

g, ju

nyFETS

DEL

TRIM

ESTR

E

10

El diumenge segent, Diada de Corpus Cristi, tingu lloc la process pels carrers del poble, amb les tradicionals capelles.

Revetlla del Sant Joan

Una de les cites ms importants al calendari vilallongu, s lentrada de lestiu, que ja fa uns anys que ve de la m de la revetlla de Sant Joan que organitza lAssociaci Jovens de Vilallon-ga. Aquesta celebraci, que ja sha instaurat com tota una tradici, reuneix cada any, prop dun centenar de vens del poble per sopar plegats i celebrar la que diuen que s la nit ms curta de lany.Aquest any no ha estat menys, i 110 persones es van donar cita puntualment a les 10 del vespre del passat dia 23 de juny per omplir les cinc llargues taules que el jovent del poble havia estat preparant durant la tarda. Pa amb tomquet, embotits, truites, coques amb ceba i espinacs, i la tradicional coca de Sant Joan van servir de combustible per a agafar forces per una revetlla que es va allargar fins altes hores de la matinada. Msica, plvora i bona companyia. Una recepta que els darrers anys ha funcionat a la perfecci i han establert la revetlla de Sant Joan com la cita imprescindible per comenar lestiu amb bon peu.

Xerrada Sobre lAlimentaci Saludable I Equilibrada

El passat 2 de juliol, lAssociaci de Dones de Vilallonga conjuntament amb la collaboraci de la sra. Mar Sorli Aguilar (Mster en Nutrici i Metabolisme ), organitz una Xerrada sobre lAlimen-taci Saludable i Equilibrada dins del context de la Dieta Mediterrnia.Ens puntualitzar que vivim en una zona on quasi tots el components de la Dieta Mediterrnia estan al nostre abast. Per tant cal noms fer un bon s dells, amb una mica desport i beure molta aigua.Va ser molt interessant, perqu hi ha vegades que per mandra o pel temps que ens toca viure oblidem la importncia duna bona alimentaci.

11

Excursions de lEspardenya

Per diverses raons (climatolgiques, per dificultat, etc) aquest trimestre no sha fet cap de les ex-cursions programades i han estat substitudes per alguna que shavia hagut de posposar pel mal temps i per altres. El que no ha fallat ha estat lorganitzaci duna sortida cada tres o quatre set-manes, de manera que els amants de la natura i de caminar han pogut gaudir del seu esport.

Lexcursi progra-mada pel primer de maig a prio-ri presentava una certa dificultat pels que tenen vertigen, per al final resul-t que no era tan com deien. Sortint de la Cartoixa dEs-caladei es puj a la Serra Major pel Grau de lEscletxa, es continu per la Punta Alta del Bot i la Cogulla, i es re-torn a la Cartoixa pel Grau de Salfo-res.

El Montsant mai decepciona. Tam-poc ho va fer en la sortida del 22 de maig, a la Cova Santa. Sortint de lermita de Sant Joan del Codolar, a prop de Cornudella, es puj a la Serra Major pel Grau del Montsant tot passant per la Cova Santa i la Cova del Meloner. Una vegada a dalt, ja tot planer sarrib a la Roca Corbatera, des don es baix cap a lAlbarca i seguint el cam dels Cartoixans es retornar al punt de sortida.

12

abril

, mai

g, ju

nyFETS

DEL

TRIM

ESTR

E

12

Serra Major

Cova Santa

13

Cam de Les Tosques

Delta del Ebre

Al cim del Matterhorn

A vegades no cal anar massa lluny per a gaudir dun bon pai-satge i vistes espectaculars. El 12 de juny es puj a la Mussara des de Vilaplana passant pel Bosc de les Quimeres i el Cingle de les Campanilles; retornant pel Cam de les Tosques. Un cam que durant segles ha estat una de les vies principals que con-nectaven la Mussara i els massos propers amb les poblacions i mercats del Baixa Camp.

Tot i ja fer fora la calor, el 3 de juliol sorganitz una sortida al Delta de lEbre. Fou una excursi esportiva-cultural ja que a ms de passejar per la zona de Riuclar i el Garxal, tot passant per la platja de la Bassa de lArena i anar fins a la Gola del Pal, es visit lEcomuseu de lEbre, on un guia ens va acompanyar i explicar

tot el que es troba en el museu. Com no podia ser daltra mane-ra, acab la jornada en un arrs a un restaurant de la zona.

La secci Xtrem de lEspardenya tampoc sha quedat parada durant aquest trimestre. En Josep M. Salvat amb un company de cordada han assolit el cim del Matterhorn (al Alps) de 4.477 m. Fent lascensi amb tcnica descalada amb 9 hores i 45 mi-nuts.

Tamb han aconseguit fer la via ferrata ms llarga i dura dEu-ropa, al Daubenhorn, amb una ascensi de 1.500 metres, estant la cresta situada a 3.000 metres daltitud.

Incendi al Poliesportiu.Desperfectes a la teulada de les escoles.

Successos

Dos successos han copsat latenci aquest trimestre. El primer fou pels efectes de la natura. A primera hora de la tarda del 7 de juny. Una part dun llamp forad la teulada de lescola i produir molts desperfectes a les instalacions elctriques i telefniques i tamb aparells com ordenadors. Per sort, dins laula ni a ledifici no hi havia ning. Lensurt ms gran sel van endur els nens, nenes i monitors que estaven al prefabricat on hi ha el menjador. Laltre succs no fou natural, tot fa pensar que va ser provocat. La tarda del 29 de juny, un incendi va cremar uns deu metres de la tanca del poliesportiu. Provocant un espessa fumarada i obligant a la intervenci dels bombers. Tampoc shagueren de lamentar danys personals.

abril

, mai

g, ju

nyFETS

DEL

TRIM

ESTR

E

14

REPARACIN EN GENERAL DE VEHCULOS

MECNICA ELECTRICIDADAIRE ACONDICIONADO NEUMTICOS

DIAGNOSIS INYECCIN DIESEL Y GASOLINA

CRT/ VALLS N 46 BAJOSTLF 977 84 17 49 MVL 659 92 66 55

automotor-vila@telefonica.net

Altres sortides daltres mem-bres de la secci han estat al Bessiberri Nord el 19 de mar. Tamb, el 8 de maig, van fer la via ferrada nomenada Recons, que es troba entre Andorra i el Canig.

Alguns Xtrems continuen par-ticipant en la competici de la Copa Catalana de Marxes de Resistncia amb proves com les marxes de la Selva a les Mun-tanyes de Prades; la de Rui-doms-La Mola-Riudoms, la de Reus-Prades-Reus o la dels Dips (Pratdip).

Revista El CodonySi voleu subscriures a la revista, poseu-vos en contacte a travs del correu electrnic elcodony@tinet.cat, o trucant al telfon 977 84 01 58, i us informarem de com fer-ho. Feu servir el correu per fer-nos arribar els vostres suggeriments i/o cartes a la bstia, o a travs de la pgina web.

15

REPARACIN EN GENERAL DE VEHCULOS

MECNICA ELECTRICIDADAIRE ACONDICIONADO NEUMTICOS

DIAGNOSIS INYECCIN DIESEL Y GASOLINA

CRT/ VALLS N 46 BAJOSTLF 977 84 17 49 MVL 659 92 66 55

automotor-vila@telefonica.net

els

arm

ats

LA N

OST

RA

GEN

T

16

Dins les celebracions litrgi-ques de Setmana Santa hi te-nen lloc les processons (Diu-menge de Rams, Divendres Sant,...), doncs b, a lencap-alament de les mateixes shi podien veure unes compar-ses dhomes disfressats que representaven el paper de soldats romans, els que ano-menem Armats.

Armats s el terme ms ge-neralitzat a Catalunya, tot i que en diversos llocs, com les comarques gironines i barce-lonies, sels coneix com Ma-naies. Aquest terme Mana-ies es t la creena, segons Amades, de que prov dun tal Joan Menaies, a lpoca fams capit dels Armats de Barcelona, el seu nom va donar peu al nom genric del capit dels romans i per extensi del grup dArmats. Tamb es diu que podria provenir duna antiga arma semblant a una destral que es feia servir a les proces-sons. Altres denominacions

Els Armats

dels Armats, son Manages o Estaferms.

Es creu que els Armats van aparixer, tal i com els hem anat coneixent, a la primera meitat del segle XVIII. Pri-merament dins les esglsies representant la gurdia del procurador Pons Pilat per vigilar al crucifixi i mort de Jesucrist. Posteriorment van anar intervenint en altres processons, sortint ja a lex-terior de lesglsia, pels car-rers de les viles. Tamb ses-menta la possible existncia daquestes comparses dho-mes al segle XVI guardant el Crist crucificat.

La composici ms coneguda s la duna comitiva forma-da per un nmero indeter-minat dhomes amb vestits de centurions romans, amb cuirasses, escuts i llances. El vestuari sadapta a la realitat de cada poblaci, comarca, i es fcil veure barreges dele-ments de diferents poques

amb indumentria prpia de lpoca, com espardenyes... Alguns ms pomposos, altres ms sobris... Fins el punt en que alguns daquests vestits no tenen res a veure amb els romans

Els Armats han anat evoluci-onant cada cop ms esdeve-nint un element popular que no pas litrgic, creant-se, per exemple, les trobades de grups dArmats.

A Girona les primeres troba-des dArmats daten dels anys 50 a 70. Posteriorment no sen t coneixement fins al represa als anys 90 a les ma-teixes comarques gironines. A les nostres contrades sini-cien el 1992 a Montblanc. I Vilallonga hi comena a par-ticipar a la trobada de la Sel-va del Camp lany 1993, on tamb hi sortien els Armats dAlcover, Flix, Constant, Montblanc, el Morell, Reus, Riudecols, Riudoms, La Sel-va del Camp, El Vendrell, Vi-laplana i com a colla de fora convidada, Badalona.

El 1999 es va participar a la Trobada Nacional de Mana-ies a Banyoles i al 2001 s va fer la Trobada dArmats de les comarques meridionals a Vilallonga.

A VILALLONGA

El document ms antic del que tenim constncia sobre els Armats a Vilallonga data

Abans dentrar en matria voldria fer notar que aquest no s un article de recerca histrica sobre els Armats de Vilallonga. Bsicament pel fet de no disposar de suficient informaci com per a re-dactar a fons la seva histria, especialment foscos son els anys compresos entre el seu naixement (sXIX) i els anys 70.s voluntat daquest article fer sabedors als vilallonguins/vilallonguines, nascuts ac o nascuts fora, de lexistncia dun grup de persones que, per Setmana Santa, branden llances pels carrers de la villa sota el pas solemne del toc de timbal.

17

del 1892 i forma part de la Memoria de lo que se fa y sucseheis en esta Parroquia desde 1867. Vilallonga a cr-rec del capell del moment.

La transcripci de la nota s:

En este mismo ao de 1892 para mayor lucimiento y es-plendidez de las fiestas de Semana Santa se determin alquilar quince vestidos de soldados romanos, los que importaron 425 pta y para cuyo efecto se hizo una colec-ta entre el pueblo, de la que resilt solamente 100 pese-tas. para cubrir pues dicho dficit de 325, he invertido lo restante del debitorio de dicho Antonio Guillemat, que son 32240 pts. como resulta de la siguiente prueba

Grcies a aquesta troballa podem determinar que lori-

gen dels Armats a la nostra vila estaria situat en aquesta poca. Ara b, malaurada-ment no tenim ms dades fins els anys 70.

Actualment els Armats de Sant Mart de Vilallonga es-tan formats per un grup de persones de diferents edats compreses entres els 14 i els 38 anys, sota una formaci de 10 soldats de llana, 2 timbalers, 2 trompeters i 1 capit.

El vestuari, tot i tenir alguna connotaci romana s destil medieval. Les renovacions dindumentria que shan anat fent segueixen aquesta mateixa lnia.

Els Armats de Vilallonga sur-

ten a les processons de Diu-menge de Rams, al Via Cru-

cis de Divendres Sant, a la ermita de la Mare de Du del Roser i la process del Sant Enterrament, aix com a les diferents trobades, tant de Tarragona com nacionals.

A Vilallonga la represa va ser fa uns 50 anys, a crrec de Pere Montserrat Alberich i fill, quan els Armats sortien en process. La indumentria daleshores eren uns vestits verds amb franges marrons, el del capit era blanc.

Posteriorment sen van fer crrec la filla de Pere, la Montserrat Montserrat amb la Teresa Mart, les quals tamb es feien crrec dels elements de la process, amb lajuda dels seus marits, Josep Oll i Josep M. Nolla qui van esdevenir els respon-sables dels Armats de Sant Mart. Ms tard va entrar Joan Torres en el lloc de Jo-sep M. Nolla, epd.

Fa 40 anys es van refer els vestits als que coneixem ac-tualment vermells i grocs. Els patrons els va fer Paquita del

Importe de los vestidos . . . . . .. . . 425 pts.

Recaudado 100, y del debitorio 322,40 son 42240

Resta dficit 260 Pts. que condono

els

arm

ats

LA N

OST

RA

GEN

T

18

Mil i es van cosir amb laju-da de dones del poble, tant els daleshores com els ms actuals (corresponents als timbalers i trompetistes, de color verd amb la cuirassa marr).

Els Armats, mitjanant el suport de lesglsia de Sant Mart, shan anat finanant amb les recollectes populars i les aportacions de lAjunta-ment de Vilallonga. Esmentar que als inicis es feia servir la sala del cine de Ca La Remei (Bar lEstrella) per guardar lequipament, canviar-se...

Els Armats solien ser jove-nets duns catorze anys que ho deixaven quan tenien ledat per anar a fer els servei militar... doncs ja sels consi-derava massa grans. Amb el pas del temps, i al comenar a participar en les Trobades dArmats, es va descobrir que moltes colles eren formades per joves dedat ms avana-da, i fins i tot, adults amb uns quants anys a lesquena. Cal dir que per exemple, a Cons-tant el lloc darmat pot pas-sar de pare a fill... I fins i tot trobar Armats de 80 anys... Aix va esperonar els Armats vilallonguins, intentant allar-gar ledat mitja (ara trobem joves de 14 anys i adults de 38 anys), tamb va provocar que es renovs el ferro (cui-rassa, cascs, llances i escuts) que es va presentar a la Tro-bada de Constant lany 1998 i va tenir un gran cost i esfor per part dels responsables i Ajuntament. A ms es van incorporar un nou timbaler i un trompeta, fet que va pro-vocar un augment significa-tiu, passant a un grup de 15 Armats.

Tamb es va evolucionar el pas dels Armats creant no-ves figures afegint-les a les

tradicionals. Figures com el 4 de fondo, quan els Armats es posen en dues files de 4 amb lencapalament dels timbalers i els trompeters, la serp, una fila mentre els Ar-mats van avanant creuant-se entre ells i que serveix per avanar, la creu, que com el seu nom indica escenifica la creu de la crucifixi de Crist, el rellotge una de les darre-res figures amb un cert punt de complicaci.

Durant tots aquests anys no han faltat les polmiques, com enfrontaments enmig de les processons entre el capell, i altres participants, i els Armats pel pas dels Ar-mats, molt lent per exemple a la process del sant en-terrament. O les discussions sobre si shavia de sortir en process cap a lermita o no... Tpics els esmorzars de divendres sant a Ca La Remei desprs del Via Crucis, o la xocolata de la nit.

Els espais dassaig han anat variant tot i que el ms con-corregut ha estat la baixada de la riera, darrera lesgl-sia... A Vilallonga un dels sig-nes de que sacosta Setmana Santa s escoltar per les nits el so dels Armats assajant, fent picar les llances sota el pas del timbal i la trompeta.

Vilallonga tamb ha tingut Armats femenins, tot i que en un espai de temps molt breu, fins i tot romanes que acompanyaven els Armats a lencapalament...

Sens dubte, detalls i ancdo-tes nhi ha moltes... com tam-b, com deia, la falta dinfor-maci. s per aix que des de aquestes lnies encoratjo als vilallonguins/vilallongui-nes a esbrinar coses sobre el nostre passat per documen-tar-lo, no tan sols pel que fa als Armats, sin totes els dems esdeveniments que aconteixen al poble, siguin li-trgics o no, doncs per afron-tar el futur cal tenir clar don venim, nosaltres i els qui han triat el nostre poble com a lloc on viure.

Documentaci genrica: Xa-vier Calzada i Joan R. Rever-t.

Dades sobre els Armats de Vilallonga: prpia, Joan Tor-res, Josep Oll i Montserrat Montserrat.

Agraments: Ral Gin per les fotografies, Pilar Riera, per la nota de lArxiu Dioces i Joan Torres Jr i Pepa CArnic per la seva predisposici.

Autors de les fotos: Arxiu Gin, Mireia Rib, Maria Ar-mengol i Antoni Bonet.

19

actu

alita

tEL

ECCI

ON

S M

UN

ICIP

ALS

20

El passat 22 de maig vrem estar convocats per escollir el nostre Ajuntament. Es tracta de lorganisme oficial ms proper al ciutad. Els membres del consistori sn els nostres vens, i, en principi, els escollim per a soluciona els problemes relacionats amb el dia a dia del nostre poble. Encara que a vegades ens apropem a ells per a que tam-b ens resolguin qestions gaireb de carcter personal. Per, sobre tot, la feina dels ajuntaments s gestionar uns diners que els hi arriben dels impostos que paguem els ciutadans. Uns impostos i taxes que reben directament dels habitants del municipi i uns altres que els hi transfereixen els estaments superiors: Diputaci, Generalitat i Estat Central, que tamb han recaptat dels nostres impostos. s a dir, entre uns i els altres ens retornen, via serveis, una part del que hem tributat. Per aix s tan important lexigncia duna bona gesti als ajuntaments. El que han de fer els nostres poltics s, en definitiva, el que vol dir la frase que tan els hi agrada dir: que estan al servei del poble. Malgrat que, moltes vegades, els resul-tats esdevenen decebedors i mostren que sha distorsionat i corromput el sentit de la frase.Doncs, no obstant la importaci daquestes eleccions, augmenta labstenci. Segurament que hi influeix el senti-ment, cada cop ms arrelat, de que els poltics noms sapropen i es recorden dels ciutadans quan hi ha a prop unes eleccions. Quan ens necessiten. Desprs sobliden de les seves promeses i propsits. Per aix creix lallunya-ment entre la classe poltica i la ciutadania. Per a solucionar aquest greu problema, els poltics i tamb la societat en general hauran, o ms ben dit, haurem de fer un esfor per a que el sistema democrtic actual senforteixi i es consolidi. Sens dubte que tot passa per la modificaci de la Llei Electoral, sempre i quan la nova llei reculli el sentiment de frustraci de lelectorat i lil-lusioni donant-li ms valor al vot, de manera que no sigui tan sols una papareta que es diposita a una urna, sin que per la seva vlua es pugui exigir honestedat i professionalitat als poltics escollits.La participaci s vital per la democrcia, que encara que no sigui un sistema perfecte, s millor que qualsevol dictadura.

Les eleccions municipals a Vilallonga comportaren una remodelaci important del Consistori. Una remodelaci propiciada ms per pactes que per vots, ja que el moviment de regidors noms afect a dos partits, el PP i PSC. El primer guany ledil que perd laltre. El resultat fou el segent:

El pacte entre CiU i el PP ha relegat a ERC (com-panys en Equip de Govern en la passada legislatu-ra) a loposici, conjuntament amb lnic regidor de PSC. Donar lalcaldia a la fora ms votada s ms un acte de cortesia que deficcia. Ja que per molt que un partit sigui la que hagi obtingut ms vots, si no s capa daconseguir un acord amb altres forces que donin estabilitat poltica al consistori, s quelcom semblant a un que tingui el vehicle ms maco, per que no tingui benzina per a fer-lo funcionar, i que aquesta la tingui un altre que no t cotxe. Si no es posen dacord ni un ni laltre podran viatjar. Com ja s costum en aquesta secci, sempre ana-litzem levoluci del vot desprs dunes eleccions. El quadre mostra com van evolucionant i canviant els resultats a mida que la poblaci augmenta. En vint-i-quatre anys (fem la comparativa des del 1987) el nombre delectors ha passat de 885 a 1547, gaireb un 75% ms. En canvi, la participaci va ser de 689 el 1987 i enguany ha estat de 1.036, poc ms del 50% ms. El que mostra un desinters important dalguns nouvinguts i/o de les noves generacions que sincorporen al cens electoral al com-plir els 18 anys.

El quadre de levoluci dels vots per partit mostra diferents alts i baixos en totes les formacions poltiques. CiU s lnica que sempre ha tingut un resultat per sobre dels 230 vots, amb dues puntes importats el 1987 amb 339 vots i el 1995 amb 340. En els dos comicis es donaren unes circumstncies especials. En el primer, era la primera vegada que es presentava i en el segon, el PP no es va poder presentar. En dos fets li proporcionaren uns vots

Eleccions Municipals del 2011

21

addicionals. En les altres convocatri-es s veu un electorat fidel que es mou entre 230 i 270. Enguany la pujada ha estat ms remarcada, augmentant 40 vots respecte el 2007. Sempre ha es-tat la fora ms votada, encara que no sempre ha format part de lequip de govern. El passat maig, perd aquesta hegemonia, malgrat que aix no li ha sigut difcil formar govern. Pel que fa a ERC les fluctuacions han estat constants. La primera vegada que es va presentar, el 1991 va obtenir 180 vots, que augmentaren al cap de quatre anys, desprs la davallada en els dos comicis segents fou substancial. El 2007 feu una remuntada excep-cional que sha accentuat enguany aconseguint ms de 300 vots, convertint-la en la formaci ms votada. En el PP els alts i baixos shan vist a totes les consultes. Noms els resultats del 1999 i 2003 foren semblants; en la resta, desprs de minvar considerablement es recuperen, el que indica que tot i comptar amb una base fidel, depenen del moment en que una part de lelectorat li dna confiana. En aquestes darreres eleccions ha tornat ha ser la tercera fora ms votada, un lloc que havia perdut en el 2007. Al pactar amb CiU, els seus dos regidors formen part de lactual equip de govern.El PSC no es salva dels resultats desiguals. Desprs de ms de 210 vots aconseguits el 1987, comena un descens que el portar a obtenir 130 vots el 1995, iniciant una recuperaci que culmin el 2003 amb 255; iniciant-se una nova davallada que engany sha situat en 187 vots. Igual que el PP, al ser partits dmbit espanyol, segurament que tamb els hi influeix la situaci del partit a nivell nacional.s interessant laugment del vot en blanc. Tret del 1995 en que lincrement es degu a que fou una resposta al fet

de no poder-se presentar el PP, en les darrers quatre convocatries ha passat dun 1,88% a un 3,86%....Acabem aquest comentari desitjant al nou equip de govern encert en les seves decisions, que sigui efica i aconseguei-xi tirar endavant al poble tot i els mo-ments difcils que estem passant, amb transparncia i honestedat. A loposici li demanem que controli lacci de go-vern amb els instruments que la llei li atorga i es faci respectar ja que molts electors posaren la seva confiana amb ells.

.

23

.

elco

dony

@tin

et.c

atCO

LLA

BORAC

ION

S I

BST

IA

24

Col.laboraci

DKastrogastroreflexionsAbsurda Sofisticaci...

De tant en tant, no massa sovint grcies a Du, amb lexcusa dun aniversari o cosa per lestil, magafa un rampell i em dna per gastar-me una pasta fent una menjada en un restaurant de suposat cert nivell. Per altra banda, s necessari per la meva feina assabentar-me de com est el pati.

ltimament, el passat 2010, recordo haver visitat tres llocs daquests que tenen un cert nom a les nostres contrades. En els dos primers, no dir quins sn per caritat cristiana, lexperincia va resultat decebedora. Un cop ms em vaig trobar amb el de sempre: massa pasta gastada al servei de la posada en escena i molta cuina dautor sense cap ni peus. Sofisticaci provinciana a dojo, i un teatret que ratllava el disbarat.

El que vaig menjar, de la cuina creativa escriur un altre dia, el ms que puc dir s que, malgrat levident inters del xef per espatllar un bon producte rebotin-lo de mil ingredients dife-rents, algunes coses no eren dolentes, tot i que no se sabs ben b quin gust tenien.

Avui vull parlar de la incapacitat de la majoria daquestos llocs per fer-te sentir cmode. Labsurda parafernlia, suposo que per justificar el cop de pala, i la falta de naturalitat s quelcom que aconsegueix espatllar-me qualsevol pat.

En el primer cas, un senyor, el propietari de lestabliment, que ha estat tota la vida a lhoteleria, un gran professional, sha volgut convertir en un finssim mestre de cerimnies. Potser fins i tot lhi ha fotut una pasta en un curset de reciclatge. Resultat, una caricatura de si mateix, un posat clerical (no ms lhi faltava un estima-dssims germans al arribar a taula) i un bombardeig de diminutius... carxofetes, patatetes, peixet, salseta... que va acabar en un ridcul... Mhavien demanat la factureta? No hem vaig poder estar de deixar-li anar... tingui els dinerets, per vaig poder controlar el repico de.. Mossn Maria (anava vestit de rigors dol, com imposa la modernitat). Tampoc es tracta danar ofenent al personal.

En laltre lloc, la direcci del menjador estava en mans dun jove, inequvocament sortit duna escola dhote-leria, i potser amb unes magnifiques notes, per amb tanta preocupaci per recordar-se de la lli i tal encarca-rament, que feia patir (un altre dia magradaria parlar de fins a quin punt s positiu el haver convertit els oficis en llicenciatures). Un mostrari de tots els tics i tpics de moda, des de les ridcules explicacions del que porta cada creaci, incls a vegades amb la recomanaci de si lhas de xuclar, mastegar o potser mirar-te-la uns minuts abans de clavar-li queixalada per arribar a lempatia mossegador/mossegat, fins a la variada oferta de panet... dolives?, de nous?, pageset o xapateta?... tots acabat de descongelar.

Al tercer daquestos restaurants, em vaig sentir bastant a gust. Per comenar lambient resultava bastant natural, deixava respirar. La majoria de les vegades em trobo amb la sensaci destar dins duna revista de deco-raci, dun escenari muntat per distreurem del que ha de ser el ms important, el menjar en si. Per altra banda, el cap de sala tenia ofici i sentit com. Una naturalitat i una desimboltura no apreses a un llibre, sin amb uns quants anys de treball. Em va servir un vi negre fred, com a mi magrada, sense posar cara de fstic i sense el clssic comentari de que el vi negre sha de prendre a la temperatura que ells diguin. Desprs, quan li vaig co-mentar que aquell nec que mhavien servit hagus guanyat molt amb unes bones patates fregides en comptes daquell nosequ que em van posar al costat, tamb va saber-me donar la ra, penses, ell, el que penses. Una de les primeres coses que vaig aprendre amb aquest ofici s que, encara que el client no tingui sempre la ra, la majoria de les vegades no costa gens donar-li. La gent anem a dinar als restaurants per passar una bona estona, per menjar a gust, per no per que ens donin llions de gastronomia i molt menys per que ens diguin el que ens ha dagradar i el que no.

Leo DKastroVilallonga del Camp

La Meva Crnica ImpertinentEl Que Va De Lahir Al Avui

Quines voltes dna la vida. I sobre tot la vida poltica municipal, que en la passada legislatura sha anat po-lititzant molt.

Des del meu punt de vista, excessivament, doncs a vegades shan fet i shan dit coses mirant ms al partit que al inters del municipi i els seus ciutadans.

25

Ha estat una delit i una complaena veure al sr. Valera, portaveu dERC, defensant en el Ple del passat 6 de juliol, amb la seva vehemncia juvenil, important coses proposades i defensades per mi amb anterioritat, com:

- tornar als Plens MENSUALS, en lloc dels TRIMESTRALS que ells mateixos imposaren en el seu govern amb CiU.

- Rebaixar la RENUMERACI del Consistori, al que en el seu dia es van negar. - Demanar una rpida reuni de la Comissi de COMPTES per a estudiar els ajusts (retallades i estalvis) amb

lobjectiu de complir amb el Pla de Sanejament i poder pagar als provedors; quan ens negaren reiterativament a facilitar-nos dades concretes, responen sempre amb vaguetats.

Mai s tard si la alegria s bona. I per tant em felicito i felicito a ERC per la seva sobtada conversi a la poltica de transparncia en els comptes, estalvi en remuneracions als poltics i en altres coses. I sobre tot, per la seva tornada a la democratitzaci del Govern Municipal, segrestat en lanterior legislatura.

Els poltics, encara que seguem aficionats en pla local, sempre diem que exercim per Amor a lart i per servir al poble, per una ajudeta sempre va b, o no!!

Per lo del sr. Armengol tamb t tela. Mira que queixant-se durant vuit anys de no ser Alcalde essent la seva llista (CiU) la ms votada. I ara, no facilit al sr. Ignasi que fos Alcalde al ser la seva llista la ms votada, complint aix les seves tesis. La cadira i la vara tiren molt, y sobre tot si tho faciliten amb poques compensacions i exign-cies.

El ms conseqent i honest s el sr. Pau Roig que diu i defensa el mateix que en lanterior legislatura.I qu dir dels meus companys del PP que volien menjar-se el mon i el que de moment sembla, s que qui

sels ha menjat ha estat Convergncia.Com poden fer-se co-responsables de la desastrosa situaci econmica heretada de lanterior legislatura?Tan discutir sobre les remuneracions (que en realitat no s cap fortuna, s ms aviat una cosa dimatge i bona

voluntat) i tirar-se en cara coses daltres municipis, i que ning va parlar de laugment de la plantilla: una arxivera, un altre administrativa i un Cap de Brigada que no se sap exactament el que fa.

Tot aix en una situaci econmica dimpagaments i retards, falta de finanament, etc.Sobre tot sha de donar informaci i comptes al poble. Perqu no ho fan, quan amb tanta diligncia ho feren

al comenar lanterior legislatura? Perqu, tot i haver-shi comproms en el Ple del 17 de mar, no van presentar els comptes del 2010 abans de les eleccions municipals? Qu estan encobrint?

Amaguen la veritat dels nostres malmesos comptes per que estan molt pitjor que la tan cacareada famosa herncia i tindrien que adoptar severes mesures retallant la despesa i apujant-nos els impostos.

El que va dahir a avui. Els responsables estan ara dividits entre loposici i el govern. Qui li posar el cascavell al gat?

Pobre Vilallonga, qu has fet per merixer aix.

Joan Casellas Font

Qu Fan Avui?(article publicat en la revista del IES El Morell)

Probablement els alumnes ms grans o que visquin el mateix poble que jo, em coneixeran. Per a tota la resta, em presentar. Sc el Josep Valls, un ex-alumne del institut del Morell que va acabar lany 2009 i actualment est estudiant la carrera dArquitectura a Reus.

Vaig comenar el institut el setembre de lany 2003 i, com a la gran majoria, era aquella poca de canvi. Pas-svem danar a una escola petita en el nostre poble a un institut fora ms gran i desconegut. No mentir a ning si dic que els primers dies van ser fora estranys. Lnica cosa que havem de fer, era adaptar-nos al nou habitat i en el meu cas, va ser bastant rpid. Possiblement, el fet danar coneixent els nous companys, professors i tenir gent coneguda va ajudar en la tasca. Els quatre anys dESO van passar duna manera fora rpida i, ara, mirant-los en perspectiva, podria dir que sn els anys del fonament del coneixement que donen pas a un dels moments on lalumne ha de comenar a decidir per si mateix com ser el seu futur immediat.

Arribats en aquest punt, calia plantejar-se el fet de seguir o no estudiant. Penso que hom hauria de decidir amb un si perqu personalment crec que en el mn i la situaci actuals, una persona amb estudis tindr sempre ms possibilitats. En el meu cas, la decisi va ser continuar estudiant batxillerat, ms concretament, el tecnolgic (durant els quatre anys anteriors vaig poder comprovar que les lletres no eren el meu fort). Precisament, un bon fonament i coneixement daquest ens ajudar a prendre la decisi dun manera ms rpida i segura. Podem ales-hores, construir uns bons pilars que ens permetin crixer des de tots els punts de vista possibles.

Segurament, el batxillerat resultar ms atractiu a la vista de lestudiant perqu fa all que li ve ms de gust. Aix si, que resulti agradable no va separat del fet que lexigncia s major. Cal recordar que ens estem preparant per entrar, en la gran majoria de casos, a la universitat. Van ser dos anys intensos, de molta feina, hores destudi i aquell fams Treball de Recerca que than de respecte ens fa quan escoltem el seu nom per primera vegada. Dic per primera vegada, perqu si realment el fas amb les persones adequades, amb lambient adequat s sense cap mena de dubte uns dels millors moments de letapa BAT. I jo, puc donar fe del citat anteriorment, ja que el meu TDR va ser una de les coses ms interessants i divertides que he realitzat a nivell acadmic. Per tot sha de fer de manera racional i coherent ja que s necessari prendres les coses de manera seriosa. Aix ltim s molt

elco

dony

@tin

et.c

atCO

LLA

BORAC

ION

S I

BST

IA

26

important perqu un bon batxillerat assegura unes bones proves daccs a la universitat i, en conseqncia, una bona nota de tall.

Menci a banda mereix lelecci i la manera dencarar les PAU i la futura vida universitria. Penso que s una de les eleccions ms complicades de fer perqu poden marcar el teu futur. Cal tenir en compte molts factors i una vegada decidit lobjectiu, cal anar-hi sense por.

Com es pot comprovar, sn sis anys plens de canvis, de situacions bones... i dolentes, de resultats incerts, de formaci constant. Per shi sha descollir una cosa, em quedo amb les amistats que hi van sorgir. Durant sis anys comparteixes moltes hores amb la mateixa gent, fet pel qual, acabem tots essent com una gran famlia. Sn amics/gues que et marquen perqu ens divertem, estudivem, ens reivindicvem, ens ajudvem, conspirvem... i un llarg etc de coses i accions que van passar. No noms amics i companys, sin tamb alguns professors/es dels quals mhe quedat amb coses particulars que mhan servit dajuda en moments diversos.

En conclusi, podrem dir que no s noms una poca de formaci dun estudiant, sin que a ms, s una poca de formaci de persones. Per aix crec que se li ha de donar la importncia que mereix i aprofitar-la perqu som uns privilegiats respecte a altre gent del mn que no disposa daquestes oportunitats.

I ja est? Deixem la casa en la fase de pilars? No pas. La vida continua el seu cam desprs daquests sis anys destudi. Ara per, les coses sn diferents a les del passat.

La vida universitria porta un altre ritme i, possiblement, una altra filosofia. No es que pugui parlar amb molt coneixement de causa, perqu noms porto dos anys en aquest nou mn per crec que s suficient com per do-nar una primera visi del que un es pot trobar.

Per una banda, ens trobem en una situaci diferent davant la resta. Nous companys, nous professors, nou lloc destudi, diferent nivell dexigncia... Tot aix requereix duna nova manera de fer, en la qual nosaltres som els que decidim que fer, no fer, quina s la millor manera de fer-ho. En definitiva, ens hem de autogestionar. Podrem dir que s la part ms dura de luniversitari. Vaig escollir arquitectura perqu magradava la idea de poder crear coses, de fer volar la imaginaci, per aprendre de la gent i per conixer don venim, on estem i a on ens dirigim. Sempre tenint en compte la dificultat daquesta carrera i la dedicaci que cal donar-hi, tot i haver de sacrificar-se en moltes ocasions.

Per no tot s feina, ja que com la gran majoria de coses, tamb hi ha la part bona. Conixer nova gent, nous llocs, les festes universitries, els viatges... que donen el contrapunt ideal a la part destudi. En el meu cas, la meva carrera mha ofert poder viure tot aix, a part de conixer gent meravellosa aix com de poder viatjar i conixer molts llocs nous. Jo animo a la gent que t al cap aquesta carrera a fer-la. Vist des de fora, estic molt content de ser on sc, de viure el que est passant i de mirar orgulls el passat. s el pas que es necessita per poder construir uns bons forjats i que ens permeti arribar a la coberta.

En sntesi, crec que la vida t les seves fases al igual que la construcci duna casa. Cal inicialment, tenir uns bons fonaments i daqu la importncia que tenen els estudis i que he intentat ressaltar al llarg del meu discurs. Penso que ens fa falta una bona conscincia del qu hem de fer, de com fer-ho i de com valorar-ho. I si aquesta fase s fa b, ens ajudar a construir al damunt tantes altures com illusi, esperana, fora i objectius tinguem.

Josep V.

Resumint Als Clssics!!

s difcil triar quina pellcula s millor, cadasc ho veu diferent. Nhi ha una colla de pellcules que es consi-deren clssics, per aquesta consideraci no li ve solament per la seva antiguitat. Si reben aquesta consideraci s perqu han fet histria dins del mn del cinema. Sn els ttols que han quedat com icones dins els millors films.

Aix s el que volem fer aquest any 2011. Vrem comenar un cicle escollint unes quantes de moltes, que esperem pugui continuar. Perqu els clssics no sacaben, per sort!!!

A. R. i J.M. V.

Bstia

A Lisidre, Marit, Pare, Avi, Germ, Cunyat, Tiet I Amic

Sempre has estat un home especial, ja de ben petit eres un trapella. I de rebot la teva germana estimada, la Mariona, la nena com tu li deies; com rieu tots dos recordant temps passats!

27

Quan jo era petita, anaves amb mi al caf a veure els teus amics, jugaves amb mi, ens disfressvem per baix a lhort. Sempre que podies pujaves a Valls i em lliuraves danar a lescola, i jo cap a Vilallonga amb el tiet Isidro, el padr Isidro i la padrina Maria.

En els moments ms importants de la meva vida sempre the tingut al meu costat. Grcies tiet, the estimat molt.

Has estat un home comproms amb el teu poble i amb el teu pas, Catalunya.El teu goig ms gran, la teva famlia: la teva dona M Dolors i els teus fills, el Josep M, la Nria i el David, i

avui en dia tamb la Slvia, la Marta i el Sergi, i els teus tres nts, el Joel, el Lluc i lArnau. Que bon pare has estat, i com testimen tots ells.El teu record sempre estar en tots nosaltres; has viscut la vida fent fora soroll, i has sabut marxar sense

fer-ne. La teva serenor i fermesa daquests darrers dies ens ha colpit a tots.Grcies tiet, grcies per tot. Grcies per haver compartit amb tu part de la nostra vida.Que tinguis un bon reps al cel.

Mara del CarmeVint de febrer del 2011

Reaccin De Un Padre Indignado

Soy Jess Valera Pia, vecino de Vilallonga del Camp y padre del que ha sido ltimamente nuestro alcalde y quiero explicar a mis convecinos mi reaccin, en la reunin que tuvo lugar en la sala de actos del Centro Recrea-tivo el da 11 del presente mes de junio, con motivo de la proclamacin de los nuevos concejales, en la cual y una vez hecha la proclamacin profer un epteto hacia los elegidos de CIU que aunque no puede considerarse como un insulto, si fue un menosprecio evidente hacia dicha formacin electoral.

Quiero pblicamente pedir perdn a todos los componentes de dicha formacin y a todo el pblico que asisti al acto, ya que fue un reflejo incontrolable de la sangre al entender que mi familia ha sido en la ltimas fechas motivo de infundios e infamias por los correveidiles que en todos los pueblos existen. Quiero dejar claro que con la sangre fra no puedo creer que estas murmuraciones hayan sido originadas por los enemigos polticos de mi hijo Ignacio.

A continuacin les relaciono parte de lo que ha llegado a mis odos en los ltimos das:A) Que Ignacio haba manipulado los votos de los ciudadanos a los cuales se les daba la papeleta al llegar al

edificio electoral.B) Que es un prepotente y un chulo como ha demostrado en las negociaciones.C) Que ha pedido un salario como alcalde.D) Que ha pretendido ser alcalde los cuatro aos.E) Que se puede esperar de un jovenzuelo que un da quema una bandera de Espaa.F) Que ha entrado en las casa de Vilallonga a robar votos de los dems partidos.Se podra seguir pero es suficiente para indignar a cualquier padre que tenga sangre en las venas. Todos los

padres saben que las peores afrentas que nos pueden hacer son las que hacen a nuestros hijos, y no quiero que de esta reflexin se piense que me justifico.

Mi familia lleva 37 aos en Vilallonga y tanto yo como mi esposa nos hemos imbricado en las instituciones del pueblo con total desinters, tanto en La Caixa Rural como en la 1 APA que presid por 6 aos, como en el Ayuntamiento donde muchos convecinos pueden dar fe de nuestra honestidad y dedicacin siempre desintere-sada.

Puedo asegurar que todos los infundios sobre mi hijo son una absoluta mentira, que son fruto del afn de restarle votos, vistos los pactos electorales posteriores.

No quiero dejar de hacer una reflexin sobre los pactos electorales, que lo han sido contra ERC y no por afinidad electoral.

Hoy el Ayuntamiento formado tiene 485 votos, la oposicin de izquierdas cuenta con 489 votos adems con la agrupacin ms votada lo que indica claramente que el pacto no ha tenido en cuenta los antecedentes ni la voluntad expresada en la urnas.

Yo me pregunto Cuntos votos hubiera tenido CIU si hubieran explicado antes de las votaciones que pen-saban pactar con el PP?

El final de todo esto es lo que en su da dijo el filsofo alemn Max Webwe, que meterse en poltica equivale a pactar con el diablo.

Atte. les saluda Jess Valera

SETMANA CULTURAL.

Com cada any, a lescola ha tingut lloc la setmana cultural, un espai dedicat

a fomentar els valors i temes transversals que tamb sn importants. Durant

aquesta setmana, les nenes i els nens guiats pels mestres, es dediquen a realit-zar diferents activitats com per exemple: jornades esportives, tallers ambientals,

educaci viria,... Tamb, hi ha hagut una tarda en la qual els avis i les vies

dels nostres alumnes ens han parlat amb molta tendresa de les seves vivncies

a lescola quan eren petits. La tarda va comenar amb un recital de flabiol i

flauta a crrec de lalumnat de cicle mitj i superior, posteriorment, els avis i

les vies es van dirigir a les aules per explicar com era aquella infantesa tan

diferent a la dara. All, tant lalumnat com el professorat vrem poder gaudir

daquelles experincies viscudes.

Com a mostra dagrament, lescola, els va obsequiar amb una flor de Sant

Jordi i un llibre molt bonic, lliurat pel nt o neta corresponent.

TROBADA AMB LESCRIPTORA EMPAR DE LANUZADurant aquest curs, el cicle mitj, amb lobjectiu de promoure el gust per la lec-tura, ha estat realitzant un intercanvi de cartes amb una escriptora de la litera-tura infantil, Empar De Lanuza, a mesura que sanaven treballant alguns dels

seus contes. Aquesta activitat ha concls amb una visita de lautora al centre

per tal de brindar

als nens i nenes

loportunitat de

poder preguntar-

li tots els seus

dubtes en per-sona. LEmpar

va finalitzar la

sessi explicant

el fams con-te dEnric Valor

Histria dun

mig pollastre, el

qual va captivar

als alumnes de

3r i 4t.

ACTIVITATS DEL TERCER TRIMESTRE.ce

ip p

ere

virg

iliEL

S M

S P

ETIT

S

28

29

COLNIESAquest any, les colnies

han tingut lloc a Pra-des els dies 12 i 13 de

maig. All vam desco-brir lentorn immediat

de la casa de colnies i

vam realitzar diferents

activitats i excursions

guiades, com per exem-ple: la visita al Pla de

la Gurdia. A la nit

els ms petits van con-vertir-se en els reis de

la pista a la discoteca de la finca. Va estar la mar de divertit!

PREMI BALDIRI REIXACHEls alumnes de 6 del nostre centre han realitzat durant tot lany un treball

de recerca a partir de la figura de Pere Virgili. Es tracta de relacionar aquest

personatge amb aspectes rellevants del poble de Vilallonga: Cal Roso, el casc

antic, laigua, lescola i lermita del Roser. Aquest treball ha aconseguit un Premi

Baldiri Reixach, distin-ci a la tasca feta per

lalumnat amb la guia

del professorat.

Aix, el dia 5 de juny

tots els alumnes de 6

acompanyats per les

famlies i professorat

del centre van anar a

lEspluga de Francol

a recollir el premi, una

dotaci econmica per

a ladquisici de llibres

i material pel centre.

Volem felicitar a aquests

alumnes i la professora M. Teresa Claramunt pel treball realitzat i alhora pre-miat. Guardons com aquest ens enriqueixen a tots i sn motiu de satisfacci.

ceip

per

e vi

rgili

ELS

MS

PET

ITS

30

FI DE CURSCom cada any lescola orga-nitza la festa de final de curs.

Aquest any amb un esdeveni-ment molt especial: la jubilaci

de la nostra directora i mestra

M Teresa Claramunt. La festa

va comenar a la tarda amb

uns posada en escena de dife-rents balls del mn:

P3 A: samba brasilera.

P3 B: Zirtaki (Grcia).

P4 A: ball tpic de la Po-linsia.

P4 B: ball tpic de Mxic.

P5: Carnavalito del Per.

1r.: el fams Waka-Waka

Afric.

2n.: la nova dansa Kuduro

de Sud-Amrica.

3r.: country tpic dAmrica

del Sud.

4t.: la dansa de Brusselles

de Blgica.

5.: ball tpic de Rssia.

6.: Bollywood de la n-dia.

El festival va concloure amb

un acte molt emotiu on shome-natjava la nostra companya

M Teresa Claramunt. Ella,

molt emocionada, va recollir

els obsequis lliurats pels dife-rents membres de la comunitat

educativa. Es va agrair la seva

entrega i dedicaci a aquesta

bonica feina de la docncia.

31

Lacte va comenar amb la lectura dun

escrit on el professorat li va agrair el

seu treball i li desitjava molta felici-tat en aquesta nova etapa de la seva

vida. A continuaci la van homenat-jar lAMPA del centre i els seus primers

alumnes que casualment, alguns sn

pares i mares de la seva ltima pro-moci, que tamb hi era present.

Per ltim, va tenir lloc el sopar de fi

de curs en el qual van participar les

famlies, el professorat i representants de

lajuntament. La festa va estar amenit-zada per un DJ de msica que va fer

aixecar de la cadira a petits i grans.

COMIAT A LA DIRECTORA M. TERESA CLARAMUNTDes de lescola, volem acomiadar-nos

duna persona molt especial, la M. Te-resa , que finalitza la seva tasca com

a mestra. Una feina meravellosa i al-hora complicada que ella ens ha ajudat

a descobrir i estimar. Tots hem tingut

el plaer de coincidir amb ella i no obli-darem la petjada que ens ha deixat: la

seva sinceritat, amabilitat, lamor pel

seu ofici, el buscar sempre la soluci

adequada, lajuda als altres, i tantes i

tantes daltres coses ...

Hem aprs molt de tu i volem que

sempre consideris lescola de Vilallonga

casa teva. Tal com diu la can mal-grat la boira cal caminar, que tinguis

sort i que la vida et doni un cam, ben

llarg!.

Grcies per tot!

El Claustre de professors

ceip

per

e vi

rgili

ELS

MS

PET

ITS

32

La Veu de lAMPA

Final de curs 2010/11

Desprs de tot lany els nens i nenes que han estat practicant alguna activitat, van celebrar la festa final de temporada, el di-vendres 17 de juny a la sala del cinema del centre recreatiu van estar practicant tot el que havi-en aprs durant tot el curs, fent gaudir a tots els assistents amb les arts del taekwondo i els valls daerbic.

Com tots els anys els nens de lescola van participar en els actes que es realitzen per cele-brar la fi del curs, el dissabte 18 de juny al mat es va organitzar una gimcana, amb la participa-ci dels nens / es amb els seus pares, desprs sels va oferir un esmorzar per tots i per finalitzar aquest mat tan divertit es va fer la tradicional guerra de laigua.

Al pati de lescola per la tarda es van fer les actuacions de vall, amb la participaci de tots els cursos de lescola, desprs a la nit es va fer el sopar de comiat.

Tots els menbres de lAMPA Pere Virgili, volem agrair la col.labo-raci dels pares, mares i entitats que fan que cada any es puguin fer ms actes per fomentar les-port entre els nens i nenes de lescola.

33

La Sara i el Ral

han tingut al Joan.

Moltes felicitats!!!.

LAJUNTAMENT INFORMA

Mesures Contra lallau de robatoris

Des de lAjuntament us demanem i encoratgem a que denuncieu qualsevol fet sospits que vegeu, qualsevol robatori que patiu: noms si hi ha denncia es pot investigar el delicte. Per a fer-ho noms cal trucar al 112 als Mossos dEsquadra o notificar-ho a lAjuntament.

solliCituds de subvenCions a la diputaCi de tarragona

FIRA TARDOR 2011. Lajut aprovat s de 1.100,00. CREACI ITINERARI SALUDABLE. Lajut aprovat s de 8.500,00. CONTROL SANITARI DE LAIGUA. Lajut aprovat s de 2.000,00. REDUCCI ANIMALS PERIDOMSTICS. Lajut aprovat s de 3.780,00. SEGURETAT PISCINES ESTIU 2011. Lajut aprovat s de 8.000,00. PROGRAMA ARTIC (informtica). Ajut sollicitat s de 4.500,00.

reCollida doli doMstiC usat

La campanya de recollida doli domstic usat que impulsa la Diputaci de Tarragona arriba ara al Tarragons. La Unitat de Medi Ambient, Salut Pblica i Territori del Servei dAssistncia Municipal de la Diputaci dna continutat a la campanya iniciada lany 2010 el teu oli ens mou! per implantar la recollida daquest residu als municipis del Camp de Tarragona i de les Terres de lEbre.

La instituci intercomarcal ofereix els mitjans necessaris per assolir la implantaci de la recollida selectiva doli domstic usat als municipis de menys de 100.000 habitants de la comarca del Tarragons. En aquest sentit, subministra gratutament contenidors i embuts per a la recollida daquest residu i lliura fulletons informatius i tot el material necessari per a la difusi daquesta campanya.

Mitjanant aquesta acci es vol contribuir a reduir la contaminaci de laigua del sl i a augmentar la sensibilitzaci ambiental dels ciutadans respecte laprofitament dun residu contaminant com loli domstic usat.

Loli domstic usat s un residu que constitueix una de les principals causes de contami-naci de les aiges residuals urbanes bsicament pels mals hbits, lescs reciclatge i el mal costum dabocar-lo a la pica, al wter o llenar-lo a la brossa. Abocar aquest residu provoca embussos i males olors a les canonades. A ms encareix i dificulta la depuraci de les aiges residuals i contamina les conques internes, el mar i els aqfers i afecta ne-gativament els ecosistemes naturals.

La recollida selectiva daquest residu s una iniciativa que comporta beneficis ambientals molt importants ja que, duna banda, redueix en origen la contaminaci de laigua del sl, i de laltra, minimitza la repercussi sobre el canvi climtic, reduint les emissions de gasos defecte hivernacle mitjanant la valoritzaci daquest residu com a biocombustible.

'

35

'

prem

is li

ter

risXVI

IA. F

ESTA

LIT

ERR

IA

36

Enguany el 28 de maig, una mica ms tard de lhabitual, es va fer el lliurament de premis de la Festa Literria, organitzat per lAgrupaci Cultural i Centre dEstudis de Vilallonga del Camp. El lloc, com cada any, fou la sala gran del Museu Pere Virgili, i lespectacle an a crrec del grup danimaci AM-ART que amb els seus contes i musiques delectaren als nens i nenes que hi participaren.

ACTA DE LA XVIIa. FESTA LITERRIA DE VILALLONGA DEL CAMPA Vilallonga del Camp essent a les 8 de la tarda, del dia 16 de maig de 2011, es reuneix el jurat format per les membres de lagrupaci cultural i centre destudis de Vilallonga del Camp Laia LLutart i Per, n-gel Bernal Hernndez, Jordi Llutart Peri i Carme Riera Fortuny, actuant com a Secretria de lacta Pilar Riera Fortuny, per tal de deliberar sobre els treballs presentats a la XVIIa. Festa Literria de Vilallonga del Camp i determinar els seus guanyadors.

Desprs de llegir detingudament els treballs i parlar sobre els seus continguts i formes, el Jurat ha decidit atorgar els segents premis:

Convocatria escolar, adreada als alumnes del CEIP Pere Virgili amb el tema: CONSERVEM ELS BOS-COS.

Educaci Infantil: Premi de dibuix sobre dit tema

Guanyadors:

P3, donat lesfor i la imaginaci que han mostrat els nens i nenes de tres anys, el Jurat ha cregut con-venient premiar a tots els treballs presentats:

Berta de Sola, Mauro Diaz, Laura Fernndez, Mart Fortuny, Juan Antonio Guillem, Derek Adrian Gu-tierrez, Adrian Lpez, Antia Lpez, Aleix Martnez, Hugo Martnez, Carlona Montserrat, Joel Nogus, Marc Carles Oll, David Pareja, Claudia Rovira, Marina Rovira, Blanca Snchez, Ana Maria Sepulve-da, Norah Tom, Irine Valera, Carlona Virgili, Imane Zekri, Aaron Dominguez, Achraf Ar El Haj, Naia Barroso, Ariadna Brunet, Ian Campayo, Hugo Diaz, Alejandra Stefa Dida, Liana Fortuny, Jan Fortuny, Roberto Gaita, sofia Garcia, Marc Inaez, Erik Jimenez, Diana Lpez, Barbara Lpez, Guillem Mateu, Jlia Moreno, Pol Nez, Laura Olaria, Ddac Pelegri, Sara Pellise, Victor Valderrama, Alex Pasca i Daniel Pena.

XVIIa. Festa Literria

37

P4, el mateix criteri sha seguit en els treballs presentats pels nenes i nenes de P4, :

Issac Altisen, Sonia Roxana Barnos, Pol Bigas, Biel Carnic, Jofr Convalia, Robert Diaconu, Alexan-dru Dida, Francisco Javier Duch, Pau Ferr, Carla Garcia, Helena Garcia, Irene Mesa, Adri Vquez, Hector Vilana, Jan Vilar, Aitor Dominguez, Guillem Anguera, Alez Barros, Eudald Cavall, Sergi Do-mnguez, Ariadna Fernndez, Desire Hernndez, Adri Gmez, Hector Hernndez, Aniol Lpez, Biel Lpez, Marc Llaurad, Pau Martnez, Adna Roca, Eloi Royes, Helena Ruiz, Laura Valera, Sara Valverde i Estefania Alvarez.

Pel que fa a P5, el Jurat ha fet la mateixa valoraci que per la resta dels cursos de cicle infantil, atorgant premi a tots els treballs presentats: Marc Blanes, Iasmina Bogdan, M. Carme Cendra, Daniel Dida, Da-vid Garcia, Iker Hernndez, Jordi Jubany, Adriano Marquina, Ainhoa Martnez, Janet Ngwuro, Emma Pascual, Raul Pascual, Alexia Prez, Ral Real, Francisco Sanchez, Jan Torres, Cristina Valls. Lorena Ciubaniuc i.Jhoselyn Varon.

Primer curs: Premi al millor dibuix sobre la conservaci dels boscos: s per Nria Ferr amb el pseu-dnim Ariadna

Segon curs: Premi al millor rodol i dibuix sobre conservem els boscos: s per Roger Olria que porta el pseudnim Xavier Foster.

Tercer curs: Premi al millor joc literari s per Reys, pseudnim de Xena Valero. Quart curs: Premi la millor sopa de lletres s per Albert Pallars, amb el pseudnim Natham Swift. Cinqu curs: El jurat a cregut convenient atorgar un primer premi a la millor narraci sobre el tema

conservem els boscos a: protectora del bosc, pseudnim de Rocio Gonzlez, I un primer premi a la millor poesia sobre conservem els boscos per a Pua, que s el pseu-

dnim de Marc Trenchs. Sis curs: en aquest cas el jurat a atorgat un primer premi de prosa amb el tema conservem els bos-

cos a: Tetableta, pseudnim de Mireia Fortuny I un primer premi de poesia amb el tema conservem els boscos a: Piruleta, pseudnim de

Marta Valera.

El jurat va decidir deixar els premis Pere Virgili i Josep Trenchs Odena deserts. Igual que el 3r premi de Fotografia El Codony per no haver-se presentat cap fotografia sobre el tema especificat en les bases.

Una vegada determinat el veredicte, sestn la present acta que una vegada llegida signen els membres del Jurat i la Secretria que en dona fe.

ELECTRICITAT I ELECTRODOMSTICS

E M

S DG E

R E

39

acte

s de

ls p

lens

CASA

DE

LA V

ILA

Sessi del Ple del 17 de mar de 2011

* Sacorda per unanimitat aprovar el conveni amb el Centre Recreatiu pel qual es cedeix ls a lAjunta-ment de Vilallonga del Camp de la planta baixa i planta primera del local situat a la Ctra. De Valls, nm. 1, per un termini de quinze anys.* Saproven, inicialment, diferents ordenances que entraran en vigor el 1 de gener de 2012:

Totes saprovaren per una-nimitat excepte la regula-dora del trnsit, en la que votaren a favor dels srs. Valera, Armengol, Abell, de Magriny Roig, de Ma-griny Claramunt i la sra. Vallv, i sabstingueren els srs. Roig i Casellas i la sra. Pons.

* Amb labstenci del sr. Casellas i amb els vots a favor de la resta del Con-sistori es va aprovar el canvi de sistema de fi-nanament del consultori

mdic. Si el 2009 el siste-ma era de conveni entre lAjuntament de Vilallonga del Camp i el Departament de Salut de la Generalitat, el sistema proposat s el dadquisici directe per part de lens autonmic, per valor de 54.489,21 euros, que correspon a limport de la compra de limmoble per no inclou lequipament.

* Saprova amb el vots a favor dels srs. Valera, Ar-mengol, Abell, de Ma-griny Roig, de Magriny Claramunt i la sra. Vallv, i

sabstingueren els srs. Roig i Casellas i la sra. Pons, la concertaci dun crdit de 300.000 euros amb Ca-talunya Caixa per tal de cancellar una plissa de crdit del mateix import. El nou prstec shaur damortitzar en dotze anys i les condicions financeres sn un inters de lEuribor + 3,25% i una comissi dobertura del 0,75%.

* El sr. Alcalde informa que shan presentat mol-tes propostes per la cons-

trucci del Centre de Dia i que una comissi escollir la ms adient.

* Tamb comunica que els Serveis Tcnics de lAjun-tament estant acabant lestudi del Pla de Segure-tat de lobra titulada Eli-minaci de barreres arqui-tectniques i senyalitzaci viria i que una vegada acabat comenaran les obres.

* Continua informant que el 30 dabril es celebrar la Festa de la Gent Gran i que estan estudiant alter-natives per reduir despe-ses sense deslluir la festa.

* Comunica que sinici-aran els trmits per la contractaci de dues per-sones per a la brigada mu-nicipal i dues pels serveis administratius dins del Pla dOcupaci del 2011.

* El sr. Alcalde continua in-formant que el 1 dabril es posar en funcionament el servei Punt mnia e Vi-lallonga i que estar portat per Roger Princep.

* Tamb es dna compte de que la Secretaria de Govern del Tribunal de Justcia ha comunicat a lajuntament que prope-rament finalitza el perode de quatre anys de la Jut-gessa i que sha diniciar lexpedient pel nomena-ment del Jutge de Pau.

* El sr. Alcalde acaba la

Denominaci

Ordenana reguladora de la tinena danimals

Ordenana reguladora del trnsit dins el casc urb

Ordenana reguladora de la Taxa per lentrada de vehicles a travs de les voreres, s a dir, els guals

Ordenana reguladora de la Taxa per a la retirada de vehicles abandonats o estacionats defectuosament o abusivament a la via pblic

Adequaci de la Taxa i normativa del mercat municipal

ELECTRICITAT I ELECTRODOMSTICS

E M

S DG E

R E

38

seva intervenci donat compte de la carta de co-miat que sha rebut de Carles Bassaganya Serra, ex-Director General dAd-ministraci Local del De-partament de Governaci i Administracions Pbli-ques de la Generalitat de Catalunya. El sr. Alcalde li vol agrair pblicament el treball que ha realitzat durant els darrers quatre anys al costat dels ajunta-ments de Catalunya, i en particular a lAjuntament de Vilallonga del Camp.

* El sr. de Magriny Roig comenta que les pluges del mes de mar ha pro-vocat la caiguda de pe-dres de diferents cases del carrer del Vent i carrer Calvari, havent-se iniciat converses amb els dife-rents propietaris i amb els serveis tcnics de lAjun-tament que determinaran si sha diniciar els expedi-ents per la declaraci de runa.

* Tamb dna compte del requeriment que sha fet a lAgncia Catalana de lAi-gua per a que solucionin el problema que es produ-eix cada vegada que baixa el Barranc de Burguet a lalada del cam Ral.

* El sr. de Magriny Clara-munt informa que sinstal-lar al parc de les Parades un circuit de salut per a la gent gran.

* Tamb comenta que de lentrevista mantinguda

amb el Director del CAP del Morell sextreu que el Departament de Salut est estudiant millorar el servei de metge i pediatra de Vi-lallonga, per el problema est en una diferncia con-siderable entre el nombre de targetes sanitries que consten a Vilallonga i el nombre dempadronats al municipi.

* El sr. Casellas pregunta quan est previst presen-tar al Ple la liquidaci del pressupost de 2010 i els comptes daquest mateix exercici.El sr. Armengol li res-pon que sinformar so-bre aquests temes abans dacabar la legislatura. * El sr. Caselles tamb pre-gunta sobre els terminis que es paga als provedors i de quina manera es fa.El sr. Alcalde diu que nor-malment es paga mitjan-ant transferncia banc-ria, per si algun provedor ho demana tamb se li fa un xec nominatiu.Referent als terminis de pagament, manifesta que es fa en funci de limport de la factura i de les con-dicions establertes amb cada provedor.

* La sra. Pons diu que tam-b volia preguntar sobre la liquidaci del pressupost del 2010, per que ja ha estat contestada.* La Sra. Pons manifesta que ha trobat a faltar una explicaci sobre les al-legacions que shan pre-sentat al POUM i lestat de la seva resoluci, aix com

lopini de lAjuntament sobre aquesta qesti.El sr. Alcalde contesta di-ent que shan presentat vuitanta-set allegacions i que lequip redactor les esta classificant i valorant. Abans de la seva aprova-ci, les respostes es co-municaran personalment als interessats, que es far una nova aprovaci inicial i haur un altre perode dinformaci pblica.Tamb comenta que lEquip de Govern valora positivament la tramitaci que sha fet del POUM. La sra. Pons insisteix que la tramitaci sha fet sense consens i que shan sentit apartats de procediment de redacci.Se li respon que sels hi informat peridicament i que mai han rebut cap proposta. * El sr. Armengol sinte-ressa sobre els nombre de Regidors que hi haur en el proper Ajuntament.El sr. Secretari li respon que el nombre dhabitants a 1 de gener del 2010 era de 2.000 i per tan corres-ponent 9 regidors.

Sessi de la Junta de Govern del 13 dabril

* La Junta de Govern apro-va la proposta del projecte presentat per la Diputaci de Tarragona per tal de collocar reductors de ve-locitat a les carretera de a

ctes

del

s pl

ens

CASA

DE

LA V

ILA

40

41

Valls i de la Selva. Es de-mana que les de la carre-tera de Valls es colloquin al mateix lloc on ara hi ha les bandes sonores que shan de retirar.

* Es dna compte a la Jun-ta de Govern del recurs contencis-administratiu que ha interposat el Con-sorci dAiges de Tarrago-na a lAjuntament de Vi-lallonga del Camp per la desestimaci per silenci administratiu del requeri-ment de pagament de les factures emeses pel sub-ministrament daigua dels exercici 2009 i 2010. Sacorda personar-se al re-curs i encomanar la seva defensa als advocats Pau Tondo Bravo, M Carme Domingo Grimau i Josep M Poca Casanovas, i als procuradors de Tarragona Josep Ferr Lern i Maite Garcia Solsona, de Barce-lona Nria Sue Peremi-quel i Josep M. Verneda Casasayas, i de Madrid M Llusa Torrescusa Villaver-de.

* Es dna compte de la Resoluci del Departa-ment de Governaci de la Generalitat de Catalu-nya per la qual es far una bestreta del Fons de Coo-peraci Local de Catalunya per valor de 10.540,76 , ats que encara no sha aprovat el pressupost de lexercici 2011.

* Sinforma que el Servei dOcupaci de Catalunya ens ha atorgat una subven-

ci per valor de 26.732,91 euros per tal de contractar quatre persones, dues per fer tasques de digitalitza-ci i dues per la neteja i conservaci de carrers.

* Saprova linici del pro-cediment per declara la runa de ledifici del carrer del Vent, nm. 9 daquesta poblaci.

* Sacorda adjudicar de-finitivament les obres de Reforma del Local Social a lempresa Construccions Gmez Fresneda, per im-port de 12.014,39 euros.

* Es comenta que per la Festa de Gent Gran del 2011 que es celebrar el 30 dabril, sha organitzat una nova forma dapuntar-se, de manera que es po-den apuntar per grups als que sels hi adjudica una taula i els que no van en grup sels hi diu a la taula on es seuran.

Sessi de la Junta de Govern del 16 de maig

* Saprova acollir-se a les bases especifiques de la Diputaci de Tarragona que regulen la concessi de subvencions en espcie per facilitar la implantaci del servei de recollida se-lectiva doli domstic (2a. Fase - comarca del Tarra-gons)

* Sacorda acceptar la sub-venci de carcters extra-ordinari de la Diputaci de Tarragona de 5.580,54 euros, per la reparaci ur-gent de la piscina.

* Sacorda acceptar la sub-venci del programa extra-ordinari dimpuls munici-pal (PEIM) de la Diputaci de Tarragona, per un im-port de 45.495,46 euros destinats al pagament de les despeses ordinries de reparaci, manteniment i conservaci de les instal-lacions i serveis munici-pals.

* Saproven les clusules econmico-adminsitra-tives que han de regir el contracte per larrenda-ment del bar de les pisci-nes del 2011.

* Atenent la sollicitud del Institut del Morell dema-nant un ajut pel treball de sntesis i projecte de recerca a lESO, sacorda concedir una subvenci de 100 euros.

* Saprova el plec de clu-sules econmico-adminis-tratives que han de regir la contractaci del servei de la Llar dInfants Patu-fet.

* Es dna compte a la Jun-ta de Govern de lestat ad-ministratiu en que es tro-ba el procediment iniciat per lexecuci subsidiria de la fiana dipositada per la societat Pankarita 2002, S.L., en garantia de lexe-

acte

s de

ls p

lens

CASA

DE

LA V

ILA

42

cuci de les obres durba-nitzaci de lEra dAlbinya-na.

* El Regidor de Cultura, sr. Pere Abell comunica que els dies 23 i 24 de setem-bre el nostre municipi par-ticipar en les Jornades Europees del patrimoni a Catalunya any 2011, en la que sorganitzaran visites guiades al Museu i a ler-mita.

Sessi del 11 de juny de 2011 de constituci del nou Ajuntament

* Per tal de facilitar una major afluncia de p-blic, la constituci del nou Ajuntament per la legisla-tura 2011-2015 es va fer a la sala dactes del Centre Recreatiu. La sala sompl de gom a gom. La sessi comen amb la constituci de la Mesa dEdat formada pels re-gidors electes de ms i menys edat, que foren M. Teresa Claramunt Gili i Ig-nasi Valera Cabr. La Mesa fou lencarregada de verificar les credenci-als dels regidors electes, a continuaci cada un dells i per ordre alfabtic jura-ren o prometeren complir fidelment les obligacions del crrec de regidor/regi-dora de lAjuntament amb lleialtat al Rei, i guardar i fer guardar la Constituci i lEstatut dAutonomia de

Catalunya. Una vegada acabat aquest trmit, la nova Corporaci munici-pal qued constituda. Seguidament es feu lelec-ci de lAlcalde. Es pre-sentaren per aquest cr-rec Pau Roig Gelabert, Francesc Xavier Armengol Monn i Ignasi Valera Ca-br. Desprs de la votaci a m alada, el resultat fou: Pau Roig Gelabert, 1 votFrancesc Xavier Armen-gol Monn, 5 votsIgnasi Valera Cabr, 3 vots

Vist el resultat, qued es-collit com alcalde per ma-joria absoluta en Francesc Xavier Armengol Monn.Desprs de prometre el crrec, el nou alcalde pas-s a presidir la sessi.Tot seguit, cada un dels representants dels grups explic el sentit del seu vot. El primer en agafar la paraula fou Pau Roig Gela-bert, que manifest la seva voluntat de treballar fent una oposici constructiva i deman al nou Equip de Govern la mxima trans-parncia en tots els afers, fent especial rellevncia al lestat financer.El representant del Partit Popular en Valent Gen Sol parl de la seva il-lusi en posar-se a treba-llar com a grup integrant de lEquip de Govern, ac-ceptant el repte que aix comporta. A continuaci el portaveu del CiU, en Pere Abell Al-fonso va agrair la confian-a que els hi ha atorgat els votants, i justific la seva

decisi de signar un acord amb el Partit Popular per configurar un govern esta-ble, sempre pensant amb els interessos del poble i de la seva gent.El representant dERC, en Ignasi Valera Cabr lamen-t que CiU no hagus vol-gut continuar el pacte de la darrera legislatura, que havia propiciat a les dues formacions un increment substancial de vots. Per aquest motiu es mostra-ven defraudats i decebuts. Va agrair a lelectorat ha-ver-los votat majoritria-ment, ja que per primera vegada han estat la fora ms votada en unes elec-cions municipals. Per acabar lacte, el nou Alcalde, sr. Francesc Xavi-er Armengol es dirig als assistents donant lenho-rabona a tots els regidors i regidores del nou Ajun-tament. Continu mani-festant lorgull de ser el mxim representant del nostre poble, sabent tam-b la responsabilitat que aix comporta. Insist en lesfor que sha de fer per apropar la poltica als ciu-tadans, obrint les portes de la Casa de la Vila a tots els vens. Acab fent una crida al tots per a que par-ticipin, exigeixin, proposin i, sobre tot, sillusionin amb Vilallonga.

tel

fons

, hor

aris

, i a

drec

esSE

RVE

IS

FARMCIES DE GURDIAAGOST

7 Vilallonga del Camp14 Constant

21 Almoster Els Pallaresos28 El Morell

SETEMBRE4 La Selva del Camp

11 La Secuita18 La Pobla de Mafumet

25 Perafort La Riba

OCTUBRE2 Alcover

9 Vilallonga del Camp16 Constant

23- Almoster Els Pallaresos30 El Morell

Per les urgncies nocturnes, caps de setmana, i festius entre setmana visitar la web www.coft.org, o b dirigir-se a les farmcies de 24h:

Tarragona: Torreforta, C/ Gran Canria, 11Reus: Avd/ Pasos Catalans, 116 dretaValls: C/ Peixateria, 9

ofiCina de Correus a villallonga del CaMp- Ctra. de Valls, nm. 1- atenCi al pbliC: de diluns a dissabte- Horari de reCollida i enViament de paquets: de 10 a 11 del mat.

Per adquirir algunes de les targetes a Vilallonga cal di-rigir-se a lEstanc Ca la Si (c/ Pere Virgili, nm.6) o a la Papereria Brunet (Plaa de la Pau, s/n).

tel. ATM: 977 922 438www.atmcamptarragona.cat

www.autocaresplana.com

Ttol 1 zona 2 zones 3 zones

T-MES 44,85 70,40 95,10

T-50/30 29,05 53,55 75,20

T-10/30 7,95 15,90 21,75

T-10 9,75 19,35 27,80

Ttol 1 zona 2 zones 3 zones

T-FM/FN 70/90 G 54,60 108,35 155,70

T-FM/FN 70/90 E 34,15 67,75 97,30

T-MES FM/FN G 35,90 56,30 76,10

T-MES FM/FN G 22,45 35,20 47,55

Famlies mooparentals i nombrosesBonificacions a aplicar a membres de famlies monoparen-tals i nombroses de categoria general (G) i especial (E)

Tarifes 2011