el butlletí electrònic recercat, una publicació al servei del sistema català de ciència i...

EL BUTLLETÍ ELECTRÒNIC RECERCAT, UNA PUBLICACIÓ AL

SERVEI DEL SISTEMA CATALÀ DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA

Iolanda Font de Rubinat*, Àngela Bàguena i Maranges** i Xavier Lasauca i Cisa***

RECERCAT,1 el butlletí electrònic sobre recerca científica i innovació tecnològica elaborat des del Comissionatper a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, va néixer al final de març del 2005. Aquestapublicació electrònica pretén estar al servei de la difusió de la recerca d’excel·lència i de la tasca que duen aterme universitats, empreses, centres, grups i personal investigador a Catalunya, tot tenint en compte el ques’esdevé en l’àmbit internacional. El públic al qual va adreçat RECERCAT és el personal investigador, elprofessorat i l’alumnat universitari, el professorat d’ensenyament secundari, i totes aquelles personesinteressades en la recerca científica, la innovació tecnològica, el desenvolupament i el coneixement en general.Aquesta diversitat de persones destinatàries explica la multiplicitat de seccions que configuren aquestapublicació electrònica. El butlletí es caracteritza per la seva vocació informativa i interactiva alhora, cosa que estradueix en la possibilitat que el públic lector suggereixi continguts per a les diverses seccions que integrenRECERCAT des de la universitat, el centre de recerca, l’institut d’ensenyament o l’empresa. En aquest articletractarem dels motius que van impulsar la creació de RECERCAT, farem una valoració dels primers tres anysd’existència i explorarem les potencialitats comunicatives del producte a partir de les innovadores eines que ensproporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació i la filosofia de la web 2.0.

PARAULES CLAU: TIC, butlletí electrònic, màrqueting relacional, recerca, innovació

Sumari

1. Introducció: els antecedents o sobre com innovar en l’Administració

2. L’estructura del butlletí i la selecció de continguts

* Iolanda Font de Rubinat és subdirectora general de Recerca del Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament d'Innovació, Universitats iEmpresa.** Àngela Bàguena i Maranges és cap de servei de Planificació i Gestió de l'R+I del Comissionat per a Universitats i Recerca del Departamentd'Innovació, Universitats i Empresa.*** Xavier Lasauca i Cisa és coordinador de RECERCAT i responsable d'R+I empresarial i transferència tecnològica del Comissionat per a Universitats iRecerca del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa.1 <http://www.gencat.cat/recerca/recercat>.

CONEIXEMENT I SOCIETAT 15, 124-139, 2008 ISSN 1696-7380

124 CONEIXEMENT I SOCIETAT 15, 124-139, 2008 ISSN 1696-7380

3. Algunes dades estadístiques sobre RECERCAT

3.1 Classificació de les persones subscriptores per àmbit

3.2 Classificació de les notícies publicades per seccions

3.3 Classificació dels continguts publicats per àrea de coneixement

3.4 Evolució del nombre de persones subscriptores

4. Continuem innovant

4.1 Sindicació de continguts (RSS)

4.2 Microblogging (Twitter)

4.3 Xarxes socials (Facebook)

4.4 Creative Commons

5. Epíleg: cap on anem?

1. Introducció: els antecedents osobre com innovar enl’Administració

El butlletí electrònic o newsletter és una eina queens faciliten les tecnologies de la informació i lacomunicació amb unes característiques òptimesper servir l’interès general: a banda de la utilitatcomunicativa i de difusió, afavoreix la interaccióentre la persona que el llegeix i l’organització quel’edita, a causa del format HTML, que permet lautilització d’enllaços que faciliten l’accés alscontinguts. Dintre de la metodologia delmàrqueting relacional aplicat als canals digitals, ésun dels instruments més eficients per afavorir i fermés rendible la comunicació de l’Administracióamb la ciutadania. Un bon butlletí electrònic no técom a objectiu la sobreinformació, sinó laconstrucció d’una relació lleial amb les personesreceptores que, amb el pas del temps, esdevinguimés sòlida i faciliti la participació d’aquestespersones.

L’any 2004, des de la Direcció General de Recercaes va plantejar la creació i el desenvolupament d’unbutlletí electrònic periòdic destinat, fonamentalment,al personal investigador, per tal de difondre la tascaque duen a terme les universitats, les empreses, elscentres de recerca, els grups i el personal investiga-dor a Catalunya, d’una banda, i de donar a conèixerles diverses iniciatives i activitats del que aleshoresera el Departament d’Universitats, Recerca iSocietat de la Informació (DURSI) i del conjunt del’administració de la Generalitat, de l’altra.

Tot plegat es feia amb una voluntat clara d’interac-tivitat amb el públic objectiu que permetés una

EL BUTLLETÍ ELECTRÒNIC RECERCAT, UNA PUBLICACIÓ AL SERVEI DEL SISTEMA CATALÀ DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA

125CONEIXEMENT I SOCIETAT 15, 124-139, 2008 ISSN 1696-7380

El butlletí electrònic o newsletter és un

dels instruments més eficients per afavorir

i fer més rendible la comunicació de

l’Administració amb la ciutadania.

comunicació més bona entre la comunitat investi-gadora i la nostra Administració.

Un cop determinat l’objectiu general, la guia del bonbutlletí electrònic estableix que cal fixar un nom peral producte i, en paral·lel, dissenyar un logo (vegeula figura 1) que configuri la seva marca, especificarquin és el seu públic objectiu i comprometre’s aenviar el butlletí amb una periodicitat establerta.

Pel que fa al primer pas, es va optar pel nomRECERCAT, que recollia en un sol mot la sevatemàtica principal, la recerca, i l’adscripció territorial,ja que s’havia de tractar d’un producte queinformaria en clau nacional catalana. Per a laconfiguració del logo, es va optar per un tipus delletra Tahoma en cursiva i per la substitució de la Eper la catorzena lletra de l’alfabet grec (xi majúsculao �), amb importants vinculacions a la física departícules, la termodinàmica i les matemàtiques, i lasubstitució de la A per la quarta lletra de l’alfabetgrec (delta o �), relacionada novament amb la físicade partícules i amb la designació d’un canvimacroscòpic del valor d’una variable, en matemà-tiques i en la ciència en general. Els colors negre,vermell, taronja estaven vinculats als del signedistintiu del Pla de recerca i innovació 2005-2008.

Pel que fa referència al públic objectiu, era evidentque el butlletí anava principalment destinat al per-sonal investigador de grups i centres de recerca,com també al professorat docent i l’alumnat uni-versitari, al personal educador i a totes aquellespersones interessades en la recerca científica, lainnovació tecnològica, el desenvolupament i el co-neixement en general, entre les quals també esconsiderava l’empresariat.

Per a l’elaboració de RECERCAT, es va constituir unconsell de redacció2 integrat per quinze personesadscrites majoritàriament a la Direcció General deRecerca, però també al Consell Interdepartamentalde Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT), al’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i deRecerca (AGAUR) i a l’Àrea de Suport a la Planifica-ció en l’àmbit d’Universitats i Recerca del Comissio-nat per a Universitats i Recerca. Per motius d’opera-tivitat, es va decidir per unanimitat que la periodicitatde publicació de RECERCAT fos mensual.

En aquell moment (any 2004), a l’Administració de laGeneralitat de Catalunya hi havia molt pocs exem-ples de butlletí electrònic, com ara l’e-Justícia,3 unapublicació electrònica setmanal que va posar enmarxa el Departament de Justícia al final d’aquellany. Específicament de l’àmbit de la universitat ila recerca hi havia una publicació desenvolupadades de la Comunitat Autònoma de Madrid,

IOLANDA FONT DE RUBINAT, ÀNGELA BÀGUENA i MARANGES i XAVIER LASAUCA i CISA

Per a la configuració del logo, es va substituir

la E per la lletra grega xi majúscula o �, i la A

per la lletra grega delta o �, amb importants

vinculacions a la física de partícules, la ter-

modinàmica, les matemàtiques i la ciència en

general.


2 <http://www.gencat.cat/diue/serveis/publicacions/ur/periodiques/recercat/credits/index.html>.3 <http://www.gencat.cat/justicia/ejusticia/index.html>.

Figura 1Logotip de RECERCAT

el Notiweb,4 un butlletí electrònic de periodicitatdiària vinculat al sistema madri+d, una xarxa detreball que agrupa institucions públiques i privadesde recerca i associacions empresarials de la comu-nitat. En una fase inicial, aquest butlletí va ser unreferent per als aspectes formals i d’estructura delque havia de ser el futur RECERCAT.

2. L’estructura del butlletí i laselecció de continguts

Un cop determinats el nom, la periodicitat, el públicobjectiu i la finalitat general de la publicació, caliadotar-la de contingut mitjançant l’establimentd’uns eixos específics o seccions permanents. Ahores d’ara el butlletí RECERCAT s’estructura enles seccions següents:

– Notícies de Catalunya: recull informacionsrelacionades amb l’àmbit territorial català sobreactuacions dels departaments de la Generalitaten matèria d’R+D, la carrera investigadora, lesgrans infraestructures de recerca, els esdeveni-ments d’interès per al personal investigador iles actuacions rellevants d’agents vinculats alsistema català de ciència no adscrits a cap deles altres seccions.

– Notícies de la Unió Europea: aplega contin-guts sobre recerca científica relacionats ambla Comissió Europea (com ara el 7è Programamarc), l’espai europeu de recerca, programesi guardons d’abast europeu i valoracionsd’informes estadístics elaborats per Eurostat,entre altres continguts d’àmbit territorialeuropeu.

– Catalunya innova: presenta bones pràctiquesen l’àmbit de l’R+D+I impulsades des de l’empre-sariat català, fent un èmfasi especial en les pimes.

– Ciència i tecnologia: les notícies científiquesd’àmbit internacional no podien passar des-apercebudes, de manera que aquesta secciómostra una selecció de notícies científiquesdestacades amb un objectiu eminentmentdivulgatiu.

– Universitats i centres de recerca: aquestasecció recull informacions relacionades amb larecerca generada des dels grups de recercauniversitaris o vinculats als centres de recerca del’àmbit territorial de Catalunya. L’apartat «Elsperfils de RECERCAT» mostra cada mes el perfilbiogràfic d’una personalitat rellevant en el mónde la ciència o la recerca, amb responsabilitatsdirectives dintre del sistema català d’R+D.

– Personal educador: conscients de la importàn-cia que el paper de la ciència, cada cop méssignificatiu, desenvolupa per a la comunitat edu-cativa, a l’inici del 2008 es va decidir crear unanova secció destinada al personal educador,amb recursos didàctics, pedagògics i informatius



4 <http://www.madrimasd.org/informacionIDI/Notiweb/default.asp>.

La secció Notícies de Catalunya recull infor-

macions relacionades amb l’àmbit territorial

català i sobre actuacions dels departaments

de la Generalitat en matèria d’R+D.

que poden ser d’utilitat per al professorat deciències de les etapes de primària i secundària.

– Recomanacions: es tracta d’una secció que fael paper de calaix de sastre, amb informacionsde tota mena relacionades amb ciència i R+Dcom ara conferències, trobades, premis, llibres,llocs web, recursos vinculats a la web 2.0(blocs, wikis...), etc.

– Novetats web: aplega informació relativa aaquells apartats del web de la Direcció Generalde Recerca5 que s’han modificat o han estat in-corporats de bell nou.

A banda d’aquestes seccions permanents, elbutlletí també té altres seccions que periòdica-ment ofereixen continguts destacats, com aral’Editorial, que recull escrits de persones ambresponsabilitats directives en el Comissionat pera Universitats i Recerca, i la secció d’Opinió, a laqual són convidades a escriure personalitats des-tacades del sistema català de ciència i tecnologiaperquè donin la seva visió sobre algun aspecteconcret de l’actualitat científica.

Els membres del Consell de Redacció deRECERCAT, personal tècnic i administratiu vinculat

a la Generalitat de Catalunya, es reuneixen a prin-cipi de mes per valorar les diverses informacionssusceptibles de ser publicades en el número d’aquell mes. Les persones responsables de cadasecció presenten les seves propostes de notíciesi el Consell delibera i selecciona les informacionsque han de configurar els continguts del número,que es publica la darrera setmana del mes.En definitiva, es tracta d’una tasca de cooperacióen equip, a la qual, de manera voluntària, desti-nen els seus esforços els integrants del Consellde Redacció. El Consell disposa del suport d’unapersona, professional de la comunicació, ques’encarrega de l’elaboració final de les informa-cions, sobre la base dels continguts seleccionatsprèviament.

Pel que fa referència a aquesta selecció dels con-tinguts, d’una banda les persones responsablesde cada secció s’encarreguen de cercar informa-ció, però, de l’altra banda, a la bústia de correude RECERCAT6 arriben múltiples suggerimentsprovinents de l’exterior. Tal com dèiem al principid’aquest article, el butlletí es caracteritza per laseva vocació informativa i interactiva alhora, cosaque es tradueix en la possibilitat que el públic lec-tor de la publicació, des de la universitat, el centrede recerca, l’institut d’ensenyament o l’empresa,suggereixi continguts sobre recerca científica oinnovació tecnològica per a les diverses seccionsque integren RECERCAT.

En aquest sentit, s’han adreçat a la bústia deRECERCAT més de seixanta entitats al llarg delstres primers anys de publicació del butlletí. Mésde la meitat d’aquestes entitats que han fet arribarcontinguts susceptibles de ser publicats estanvinculades a grups de recerca universitaris i a


5 <http://www.gencat.cat/recerca>.6 L'adreça electrònica de RECERCAT és: <[email protected]>.


Al llarg dels tres primers anys de publicació

del butlletí, més de seixanta entitats s’han

adreçat a la bústia de RECERCAT i han fet arri-

bar continguts susceptibles de ser publicats.

estructures de recerca (centres, parcs científics).Han estat sis les unitats dependents de diversosdepartaments de la Generalitat de Catalunya quehan obrat en el mateix sentit (Oficina de l’EspaiEuropeu del Coneixement, Departament de laPresidència, Oficina per a la Promoció de la Pau idels Drets Humans, Escola d’Administració Públicade Catalunya, Departament de Medi Ambient iHabitatge, i Institut Català de les Dones). També caldestacar que la tercera part d’aquestes entitats in-teressades a difondre continguts són fundacions,associacions i instal·lacions museístiques relacio-nades amb la ciència i la tecnologia, entre altres ti-pologies. L’objectiu de RECERCAT és continuarteixint complicitats amb aquests sectors, amb vo-luntat de contribuir a enfortir les accions impulsa-des des de tots els agents vinculats d’una manerao d’una altra al sistema.

En paral·lel als continguts, un altre aspecte quecal remarcar és la inclusió de tota mena derecursos que acompanyen la notícia i ajuden acomplementar la informació mostrada: desd’imatges fins a enllaços i fitxers en format PDF.Una de les seccions més reeixides de RECERCATdurant els primers anys fou «La recerca enimatges», un apartat destinat a mostrar imatgesespectaculars relacionades amb la recerca cien-tífica duta a terme pels centres de recercaintegrats en el programa CERCA7 que estanparticipats per la Generalitat de Catalunya.

Finalment, des de l’inici de la publicació es vetllaperquè els continguts del butlletí electrònicRECERCAT, en sintonia amb el que també es faamb el web i amb la resta de publicacionsgestionades des de la Direcció General de Recerca,

no mostrin un llenguatge sexista ni androcèntric, totseguint les recomanacions de l’opuscle Marcar lesdiferències: la representació de dones i homes a lallengua,8 publicat per la Secretaria de PolíticaLingüística i l’Institut Català de les Dones. Aquestadirectriu es tradueix en la utilització de fórmules comara «el personal investigador» en comptes d’«elsinvestigadors» o «el professorat» en comptes d’«elsprofessors», per posar-ne només dos exemples.

3. Algunes dades estadístiquessobre RECERCAT

3.1 Classificació de les persones subscriptores

per àmbit laboral

Sobre la base del domini de les adreces electròni-ques de les persones subscriptores, s’ha elaboratun estudi que recull el percentatge de personessubscriptores de RECERCAT d’acord amb el seuperfil professional.

Segons aquest estudi (vegeu el gràfic 1), el 39% deles persones subscriptores de RECERCAT estanvinculades a les universitats; el 14% estan relacio-nades amb centres de recerca; l’11% treballen al’Administració (Generalitat de Catalunya, diputa-cions, ajuntaments...); el 7% estan relacionadesamb el sector empresarial, especialment el de lespimes; el 4% estan vinculades a altres entitats pri-vades (IPSAL,9 fundacions, etc.); el 3% provenendel món educatiu (etapes de primària i secundària)i el 2% tenen relació amb els mitjans de comunica-ció. Al voltant de la cinquena part de les personessubscriptores de RECERCAT tenen una adreçaelectrònica genèrica (com ara hotmail, yahoo o gmail),



7 <http://www10.gencat.cat/agaur_web/AppJava/catala/a_info.jsp?contingut=centrescerca>.8 <http://www20.gencat.cat/docs/icdones/Documents%20web%20antiga/Arxius/marcar.pdf>.9 IPSAL: institucions privades sense afany de lucre.

que impedeix determinar-ne l’àmbit d’adscripcióprofessional. De l’anàlisi de les dades és fàcil cons-tatar que el 53% de les persones subscriptores deRECERCAT estan integrades plenament en el siste-ma català de ciència i tecnologia a causa de la sevaadscripció a una universitat o a un centre de recerca.

A més, la classificació de les persones subscrip-tores de RECERCAT per àmbit laboral permet

dissenyar campanyes de difusió i marxandatgeencaminades a incrementar el percentatge depersones subscriptores en aquells àmbits ambpoc pes.

3.2 Classificació de les notícies publicades

per seccions

Al llarg dels tres primers anys, es van publicar aRECERCAT 722 notícies (vegeu el gràfic 2), de lesquals 139 pertanyien a la secció «Universitats icentres de recerca», 120 a la secció «Notícies deCatalunya», 110 a la secció «Recomanacions»,108 a la secció «Notícies de la Unió Europea», 105a la secció «Ciència i tecnologia», 71 a la secció«Catalunya innova», 56 a la secció «Novetatsweb» i 13 a altres seccions (com ara «Editorial» i«Opinió»). Quan RECERCAT va complir tres anys,tot just feia un número que la secció de «Personal

El 53% de les persones subscriptores de

RECERCAT estan integrades plenament en el

sistema català de ciència i tecnologia a causa

de la seva adscripció a una universitat o a un

centre de recerca.

Universitats Codispersonals

Centres Empreses Altresentitats

MèdiaAdministració Personaleducador

40

35

30

25

20

15

10

0

Gràfic 1Classificació de les persones subscriptores de RECERCAT per perfil professional



educador» era operativa (de fet, es va inauguraramb la commemoració del tercer aniversari), perla qual cosa només s’hi havien publicat tres notí-cies, que s’han comptabilitzat a altres seccions.

Si s’apleguen les notícies de les seccions «Notíciesde Catalunya», «Catalunya innova» i «Universitats icentres», es pot comprovar que gairebé el 50%dels continguts publicats al llarg dels tres primersanys de RECERCAT van estar centrats en l’àmbitterritorial català, la qual cosa certifica la voluntat deservei al sistema català de ciència i tecnologia de lapublicació.

3.3 Classificació dels continguts publicats per

àrea de coneixement

Quant als àmbits de coneixement (vegeu el gràfic3), de les 722 notícies publicades al llarg dels tresprimers anys de RECERCAT, 101 pertanyien als

àmbits de les ciències (física, química, geologia,matemàtiques), 93 als àmbits de les humanitats iles ciències socials, 85 al sector de les ciènciesmèdiques i de la salut, 65 als àmbits de l’enginyeriai l’arquitectura i 50 al sector de les ciències de lavida. Pel que fa a la resta, 274 informacions es po-den considerar d’àmbit pluridisciplinari i 54 feienreferència a informes i valoracions.

El que es constata després d’analitzar aquestesdades és que hi ha un cert equilibri entre elsdiversos àmbits de coneixement: si bé les notíciessobre ciències de la salut i de la vida apleguen el19% dels continguts, cosa lògica a causa de laposició capdavantera que ocupa Catalunya enrecerca biomèdica en l’àmbit internacional, esprodueix gairebé un empat entre les informacionssobre ciències (14%) i humanitats i ciències de lavida (13%), un xic per davant de les notícies sobreenginyeria i arquitectura (9%).



Universitatsi centres

NotíciesCatalunya

Recomanacions Ciència iTecnologia

CatalunyaInnova

AltresNotíciesUnió Europea

NovetatsWeb

160

140

120

100

80

60

40

20

0

Gràfic 2Nombre de notícies publicades a RECERCAT durant els tres primers anys agrupades per secció

3.4 Evolució del nombre de persones

subscriptores

El primer número de RECERCAT es va publicar elmes de març del 2005. Per tal de donar a conèixerla publicació, es va editar un punt de llibre que esva encartar, juntament amb una carta de presenta-ció, a la revista Catalunya Recerca, una publicació

en format paper que s’enviava directament alsdomicilis de les persones subscriptores. Aquestfet explica el creixement de subscriptors experi-mentat durant els primers sis mesos de vida de lapublicació (vegeu el gràfic 4).

Després d’una etapa de creixement estable i sos-tingut al voltant de les 30 subscripcions mensualsnoves, al final de l’any 2007 el butlletí electrònices va incorporar a la llista del sistema de butlletinselectrònics del Gencat, amb la qual cosa tant ladistribució com l’administració de les subscrip-cions van fer un salt endavant considerable quanta procediment de difusió i de gestió del producte.Des d’aleshores, tal com mostra la figura 5,RECERCAT ha experimentat un increment notablede subscripcions, amb una mitjana de 100subscripcions mensuals noves. Segons les dadesde gener del 2009, el nombre de personessubscriptores se situa al voltant de 3.230.


Al final de l’any 2007 RECERCAT es va

incorporar a la llista del sistema de butlle-

tins electrònics del Gencat, amb la qual

cosa tant la distribució com l’administració

de les subscripcions van fer un salt enda-

vant considerable.


0

Pluridisciplinar

Ciències

Humanitats i C. Socials

C. Mèdiques

Enginyeria i Arq.

Informes i valoracions

C. de la vida

50 100 150 200 250 300

Gràfic 3Nombre de notícies publicades a RECERCAT durant els tres primers anys agrupades per àrea de coneixement



4. Continuem innovant

És evident que, en aquesta societat del coneixe-ment que entre totes i tots estem construint,l’Administració ha de desenvolupar un nou paper iliderar el procés del canvi.10 A la pràctica, això estradueix en la voluntat de fomentar la innovació permillorar els serveis públics, tot pensant en la ciuta-dania i en les empreses. En paraules de JordiGraells,11 «l’Administració és una organització alservei de la ciutadania i aquesta circumstància, adiferència de l’empresa privada, fomenta una acti-tud més procliu a la innovació. Per això,l’Administració hauria d’orientar sense dilació tot elseu aparell organitzatiu cap a la innovació, seguint

pautes noves i concretes, i no pas a partir de l’a-prenentatge i el domini d’habilitats tradicionals».

I és que, més de deu anys després de la genera-lització de l’ús de les tecnologies de la informació ila comunicació, comença una nova etapa en quèla persona usuària demana una interacció més gran.En aquest sentit, creiem que l’Administració s’had’emmotllar a la nova etapa que s’obre amb l’úsde la web 2.0, orientada a les xarxes socials, queactuen com a punts de trobada per a la producciói la compartició de continguts i serveis. En aquestapartat es mostraran algunes utilitats vinculades ales TIC i a la web 2.0 que RECERCAT tambéempra de manera habitual.

10 «Innovació en serveis públics: la Generalitat impulsa nous canals d'informació i participació a través d'Internet». Funció Publicació. Núm. 51 (tardor2006), p. 34-35. Disponible a: <http://www.gencat.net/governacio-ap/administracio/pdf/fp51.pdf>.11 GRAELLS, 2005.

mar-05

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

sep-05 mar-06 sep-06 mar-07 sep-07 mar-08 sep-08

Gràfic 4Evolució del nombre de persones subscriptores de RECERCAT durant el període 2005-2008

4.1 Sindicació de continguts (RSS)

Des del mes de febrer del 2008 RECERCAT esdevéel primer butlletí electrònic de la Generalitat deCatalunya que permet l’enviament automàtic delstitulars de les notícies i els articles mitjançant elformat RSS, tecnologia que permet la sindicació alscontinguts publicats. Mitjançant aquest serveid’enviament automàtic de titulars de notícies, cadacop que es publica RECERCAT, les persones ques’hagin subscrit al seu fil12 en rebran automà-ticament els titulars, per a la qual cosa cal tenirinstal·lat un programa anomenat lector o agregador.

4.2 Microblogging (Twitter)

Una eina de comunicació que ja fa més d’un anyque triomfa als EUA ha aterrat recentment aEuropa amb força: es tracta de Twitter(twitter.com), una modalitat comunicacional quecavalca entre diverses eines de comunicació jaexistents: la missatgeria instantània, l’SMS, elsblocs, les xarxes socials i el xat.

Twitter no és una simple moda, sinó un delsfenòmens de creixement més espectaculars de laxarxa. La filosofia de Twitter es basa en l’enviamentde tweets o missatges curts (d’un màxim de 140caràcters) des del compte de Twitter de la personausuària amb l’objectiu de respondre a la pregunta«què fas en aquest moment?»; alhora, i de manerainstantània, aquests missatges es mostren a laciberpàgina de Twitter i es poden distribuir a travésd’una xarxa d’amistats o de seguidors/es quepoden seguir l’activitat d’una persona o d’unaentitat en qualsevol moment del dia.

En l’àmbit dels mitjans de comunicació, iconcretament de la divulgació científica, aquestaeina serveix per difondre a través d’Internetqualsevol informació interessant que es vulgui ferarribar a altres persones de la xarxa (prèviamentsubscrites al servei) de manera instantània.Exemples de mitjans de comunicació i entitatsvinculades a la recerca científica que utilitzenTwitter són el canal BBC Science and Technology13

(amb més de 2.500 persones subscriptores), lasecció de ciència del New York Times14 i el PlanRegional de I+D+i de Cantabria15.

Per aquest motiu, des de la Direcció General deRecerca s’ha creat un compte de Twitter16 (vegeula figura 2), amb l’objectiu de fer arribar a lespersones subscriptores informació sobrenotícies, convocatòries, premis, exposicions i tottipus de qüestions relacionades amb l’àmbit del’R+D que puguin ser d’interès per a la comunitatinvestigadora i per a totes aquelles personesinteressades en el coneixement en general.


12 <http://www10.gencat.cat/dursi/AppJava/butlleti_rss.jsp?butlleti=1>.13 <http://twitter.com/bbcscitech>.14 <http://twitter.com/nytimesscience>.15 <http://twitter.com/idican>.16 <http://twitter.com/recercat>.


RECERCAT esdevé el primer butlletí

electrònic de la Generalitat de Catalunya

que permet l’enviament automàtic dels

titulars de les notícies i els articles mitjançant

el format RSS, tecnologia que permet la

sindicació als continguts publicats.



4.3 Xarxes socials (Facebook)

Facebook és una eina de la web 2.0, pertanyenta la família de les xarxes socials, que facilita lacomunicació en línia entre persones i permetcompartir informació, coneixements i recursosper enfortir la xarxa de relacions personals ambinteressos comuns. D’acord amb les darreresestimacions, hi ha més de 140 milions depersones usuàries a tot el món.

A mitjan juny del 2008 l’Institut Català de laVinya i el Vi (INCAVI) es va convertir en pioner en

l’ús de Facebook,17 amb la creació de lacomunitat virtual Debatdevi: el futur del vi aCatalunya, una iniciativa per trobar propostes defutur per millorar el consum i la comercialitzacióde vi català a Catalunya. Poc després, l’Anella, laplataforma de coneixement empresarial impulsadaper l’Agència ACC1Ó, estrenava també el seugrup a Facebook.18

En el mateix sentit, des de la Direcció General deRecerca es va decidir incorporar les eines de laweb 2.0 per tal d’acostar el diàleg i el debat entrel’Administració, la comunitat investigadora i la

17 <http://tinyurl.com/47pmvo>.18 <http://www.facebook.com/group.php?gid=42500423920>.

Figura 2Pàgina web del compte de Twitter de RECERCAT

ciutadania. Per aquest motiu, s’ha creat un delsprimers grups Facebook de la Generalitat deCatalunya (el grup RECERCAT),19 al qual tothompot accedir per tal de rebre informacióactualitzada sobre recerca científica i sobre lesactuacions de l’Administració pel que fa a aquestamatèria (vegeu la figura 3).

4.4 Creative Commons

Fa uns quants mesos, la revista Funció Publicació20

s’acollia, de manera capdavantera pel que fa al’àmbit de l’Administració, a la llicència de reco-neixement Creative Commons. En aquella publica-ció, Ignasi Labastida,21 responsable de Creative



Figura 3Portada del grup RECERCAT al Facebook

19 <http://www.facebook.com/group.php?gid=65443245584>.20 Funció Publicació és una revista trimestral de comunicació interna editada per la Secretaria de Funció Pública i Modernització de l'Administració(Departament de Governació i Administracions Públiques). Vegeu l'editorial del núm. 55 (p. 3), també consultable a:<http://www.gencat.net/governacio-ap/administracio/pdf/fp55.pdf>. 21 LABASTIDA, 2006.



Commons Catalunya, escrivia: «En aquestsdarrers anys, les tecnologies de la informació i lacomunicació (TIC) no solament han facilitat l’accésa continguts de tota mena, sinó que han permèsutilitzar-los cada vegada d’una manera senzilla.Tanmateix, mentre la tecnologia ha evolucionat peroferir-nos noves eines i noves oportunitats, les lleiss’han mantingut al marge o s’han modificat en ladirecció oposada, i això ha impedit en força casosun ús racional de nombrosos continguts endefensa dels drets dels autors. (...) Com aconseqüència d’aquesta situació, han aparegutnombrosos projectes que plantegen uns usos mésflexibles dels drets d’autor que permeten que elscontinguts puguin ser emprats d’una manera mésracional. Darrere d’aquests projectes, hi ha autorsque volen ser respectats per les seves obres peròque alhora creuen que no els cal reservar-se totsels drets. Molts d’aquests creadors aposten per unmodel de difusió i d’intercanvi d’obres més obert.Fugen del tradicional “tots els drets reservats” iaposten per sistemes oberts.»

En sintonia amb Labastida, per a nosaltres, com aadministració pública, seria desitjable que el conei-xement que es genera en el sector públic passés di-rectament al domini públic, de manera que espogués utilitzar sense necessitat de sol·licitar capmena d’autorització. Amb l’actual legislació sobrepropietat intel·lectual, a hores d’ara això no és facti-ble i s’hauria de modificar la llei. Mentre això no s’es-devé, és possible triar altres alternatives, com ara lesllicències per a continguts oberts, entre les qualsdestaquen les Creative Commons (CC). LawrenceLessig, professor de dret de la Universitat deStanford, va ser un dels promotors de CC, una enti-tat nord-americana sense ànim de lucre que ofereixgratuïtament tot un conjunt de llicències per facilitar

la lliure circulació i l’intercanvi de continguts.22 Al’Estat espanyol, la Universitat de Barcelona n’és lainstitució afiliada i vetlla per l’adaptació de les llicèn-cies a la nostra legislació.

De llicències estàndard de CC n’hi ha de diversestipologies, amb la finalitat de permetre la repro-ducció, la distribució o la comunicació pública d’unaobra, sempre que es faci sense finalitat comercial,se’n reconegui l’autoria i es mantingui la llicència.Els continguts de butlletí RECERCAT estansubjectes a una llicència de Reconeixement 2.5 deCreative Commons. Això vol dir que es permet lareproducció, la distribució, la comunicació pública ila transformació per generar una obra derivada,sense cap restricció, sempre que se’n citi el titulardels drets.23 Considerem que l’ús generalitzatd’aquesta llicència seria una bona resposta a lademanda creixent d’obrir el coneixement que esgenera a càrrec de fons públics.

Creiem que no n’hi ha prou de permetre l’accés alconeixement públic: cal fer un pas més enllà i per-metre l’ús lliure d’aquest coneixement. Per aquestmotiu, les publicacions de la Direcció General deRecerca s’editen sota llicència Creative Commons,en sintonia amb el que ja hem dit que es fa alDepartament de Governació i Administracions

Com a administració pública, seria desitjable

que el coneixement que es genera en el sector

públic passés directament al domini públic, de

manera que es pogués utilitzar sense necessi-

tat de sol·licitar cap mena d’autorització.

22 <http://cat.creativecommons.org/projecte/pmf.php>.23 La llicència completa es pot consultar a <http://creativecommons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca>.

Públiques, al Departament de Justícia (vegeu laMemòria del Departament 2006,24 o el llibre Centrepenitenciari Brians 225), a l’Escola d’AdministracióPública de Catalunya i a la Secretaria per a laImmigració (vegeu Recerca i immigració,26 el nú-mero 1 de la col·lecció Ciutadania i Immigració).

En definitiva, l’ús d’aquesta llicència faculta la ciu-tadania (persones, associacions, empreses, etc.)perquè torni a usar el coneixement que generemdes d’aquesta publicació i en tregui tot el profit quees pugui, tot participant en la creació cultural i en laintel·ligència col·lectiva.

5. Epíleg: cap on anem?

Actualment, RECERCAT té més de 3.200persones subscriptores i des de la DireccióGeneral de Recerca recentment s’han dissenyantcampanyes de difusió de la publicació i demarxandatge. Per exemple, s’està treballant en lapublicació d’un anunci a mitja pàgina a lesrevistes de les diverses seccions de l’Institutd’Estudis Catalans i a altres revistes com araMètode i Alambique. Quant al marxandatge,s’han dissenyat estoretes de ratolí, llapis i punts

de llibre amb la marca RECERCAT, productesque han estat presents a l’Euroscience OpenForum (ESOF), que es va celebrar a Barcelona eljuny passat, i en altres esdeveniments relacionatsamb la divulgació científica.

L’objectiu d’aquestes campanyes és fer arribarRECERCAT a altres col·lectius que podrien estarinteressats en els seus continguts, com ara l’alum-nat de batxillerat, i estendre el coneixement sobreel butlletí en aquells grups on encara es detecta ungran potencial de creixement (alumnat universitari iprofessorat de secundària).

Des de la Direcció General de Recerca també estreballa per continuar implementant millores en elbutlletí electrònic. En el decurs dels propers mesosestà previst l’enviament d’una enquesta de satis-facció adreçada a les persones subscriptores i alpúblic en general per conèixer els punts forts i elspunts febles de la publicació, i incidir en la millora iel perfeccionament del butlletí. Alhora, l’enquestaservirà per determinar amb més exactitud quinés el perfil de persona subscriptora/lectora deRECERCAT. Entre altres objectius, també es treba-llarà per aconseguir una versió en format PDF de lapublicació, fàcilment descarregable, i l’enfortimentde la secció «Opinió».

En qualsevol cas, la vocació informativa i la volun-tat d’interactivitat amb el públic objectiu continuaràsent la norma. Des del Consell de Redacció de RECERCAT, la fita principal, a banda de la millora delbutlletí, és continuar teixint noves complicitats ambels agents vinculats al sistema i consolidar les ac-tuals, per tal de fer de RECERCAT una publicació alservei del sistema català de ciència i tecnologia.


La fita principal del Consell de Redacció de

RECERCAT és continuar teixint noves complici-

tats amb els agents vinculats al sistema, per tal

de fer de RECERCAT una publicació al servei

del sistema català de ciència i tecnologia.


24 Disponible a: <http://www20.gencat.cat/docs/Justicia/Documents/ARXIUS/memoria_dj_%202006_completa.pdf>.25 Disponible a: <http://www20.gencat.cat/docs/Justicia/Documents/ARXIUS/doc_69621052_1.pdf>.26 Disponible a: <http://www.gencat.cat/benestar/publica/pdf/Recerca%20i%20immigracio%201.pdf>.



Referències

GRAELLS, Jordi. Innovar x Internet. Manual per a innovar serveis per Internet. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya,2005. (Colecció “Manuals i Formularis” 13), ISBN 84-393-6774-0.Sumari disponible a: <http://www.eapc.es/publicacions/manuals/manuals13_sumari.htm>.

«Innovació en serveis públics: la Generalitat impulsa nous canals d'informació i participació a través d'Internet». Funció Publicació. Núm. 51 (tardor2006), p. 34-35. Disponible a: <http://www.gencat.net/governacio-ap/administracio/pdf/fp51.pdf>. [Data de consulta: 9 desembre 2008].

LABASTIDA, Ignasi. «Funció Publicació aposta per la lliure circulació del coneixement». Funció Publicació. Núm. 55 (tardor 2007), p. 9.Disponible a: <www.gencat.net/governacio-ap/administracio/pdf/fp55.pdf>. [Data de consulta: 9 desembre 2008].