Economia de l’empresa Segon de Batxillerat

7 Joel Duran Moreno

Unitat 2: EL CICLE COMPTABLE

2.1 Assentament d’obertura

El cicle comptable comença amb l’assentament d’obertura del llibre diari i el llibre major.

L’assentament d’obertura consisteix a escriure tots els elements d’actiu en el deure del

llibre diari i tots els elements de passiu i patrimoni net en l’haver. Aquest assentament

constitueix el primer assentament del llibre diari.

A més s’obre per al llibre major un compte per a cada un dels elements patrimonials que

formen la situació econòmica de l’empresa en el moment inicial.

Un exemple d’un assentament d’obertura seria:

7800 Construccions

500 Clients

300 Bancs

a Capital Social 6600

a Reserves 300

a Proveïdors 400

2.2 Llibre diari i llibre major

Durant l’exercici l’empresa fa diverses activitats: compres, vendes, cobraments,

pagaments, etc... les quals, s’ordenen en el llibre diari en forma d’assentaments i seguint

el mètode de la partida doble, i en el llibre major augmentant la part deutora o creditora

dels comptes que es modifiquen.

Exemple:

1500 Compra de mercaderies a Bancs 500 a Proveïdors 1000

3000 Bancs 1000 Clients, efectes per cobrar a Venda de Mercaderies 4000

200 Bancs a Clients 200

2.3 El balanç de comprovació

En qualsevol moment es pot presentar aquest balanç, la intenció del qual es comprovar

les anotacions efectuades en el llibre major a partir dels assentament del llibre diari que

s’hagin passat correctament. El quadre que s’utilitza és el següent:

Comptes Sumes Saldos

Deure Haver Deure Haver

Economia de l’empresa Segon de Batxillerat

8 Joel Duran Moreno

La columna de les sumes representa el total d’anotacions efectuades en els diferents

comptes; per tant, han de coincidir la suma del total de la columna del deure i la de

l’haver. De la mateixa manera, les sumes de les columnes corresponents als saldos

deutor i creditor han de coincidir. Si no és així s’ha de buscar l’error.

Exemple:

Comptes Sumes Saldos

Deure Haver Deure Haver

Construccions 7800 7800

Mercaderies 500 500

Clients 300 200 100

Bancs 4225 1360 2865

Caixa 100 100

I continuar...

2.4 Correccions i assentaments de final d’exercici

Correcció del compte de mercaderies

Quan es fa el balanç de comprovació, el compte de Mercaderies presenta el saldo

corresponent a l’existència inicial, mentre que l’inventari, situació final de l’empresa,

presentarà un altre valor diferent.

Un inventari és una relació detallada i valorada dels diversos element que integren el

patrimoni d’una empresa en un moment donat.

Per fer la correcció, es fa ús d’un compte de gestió que s’anomena Variació d’Existències

i que representa l’augment o la disminució del valor de les mercaderies des de l’inici de

l’exercici fins al final.

El procés és el següent:

Variació d’Existències a Mercaderies (valor inicial)

Mercaderies (valor final) a Variació d’Existències

Amb aquest assentament s’aconsegueix que el saldo del comptes de mercaderies sigui

igual al que representen les existències finals:

Mercaderies actiu

Valor de les inicials Valor de les mercaderies finals

Valor de les inicials

Finalment, el compte variació d’existències es suma a les despeses o els ingressos de

l’exercici, segons si té un saldo deutor o creditor, respectivament.

Economia de l’empresa Segon de Batxillerat

9 Joel Duran Moreno

Correcció del valor real de l’immobilitzat

L’immobilitzat està format per tots els béns i drets que perduraran en l’actiu de

l’empresa durant més d’un exercici, però això no vol dir que durant tot aquest temps els

elements d’immobilitzat tinguin el mateix valor real.

Per tant l’assentament per corregir-lo és:

Amortització de l’immobilitzat material a Amortització acumulada de l’immobilitzat material

Després de les correccions es torna a fer un últim balanç de comprovació final utilitzant

el quadre que abans s’ha esmentat:

Comptes Sumes Saldos

Deure Haver Deure Haver

2.5 Obtenció del resultat de l’exercici

Després d’haver fet els assentaments correctors, es procedeix a l’obtenció del resultat

de l’exercici a partir dels saldos de comptes de gestió:

Resultat de l’exercici = Ingressos – Despeses

La regularització dels comptes es fa a través d’un assentament com el següent:

Resultat de l’exercici a Despeses ------- ------- -------

Ingressos ------- ------- ------- a Resultat de l’exercici

Després de fer l’assentament i passar-ho al llibre major, fem l’operació i obrim un nou

compte resultat de l’exercici. Si el saldo del compte es creditor, l’empresa presentarà

beneficis, i si es deutor presentarà pèrdues.

En cas de presentar guanys, l’empresa haurà de pagar el corresponent impost de

societats que suposa el 30% del benefici.

L’assentament que es fa per a aquest impost i suposant que no es fa efectiu en aquest

moment, és:

Impost sobre beneficis a Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals

Resultat de l’exercici a Impost sobre beneficis

Economia de l’empresa Segon de Batxillerat

10 Joel Duran Moreno

2.6 Balanç de situació final i tancament de comptes

Un cop regularitzats tots els comptes de gestió, i amb l resultat de l’exercici, es pot

procedir a la presentació de la situació final de l’empresa. Per procedir al tancament de

comptes d’actiu i passiu i patrimoni net s’efectua l’assentament de tancament:

Comptes de passiu i patrimoni net a Comptes d’Actiu

Un cop tancat els comptes, al final de l’exercici s’haurà de fer el balanç de situació final.

Aquest es pot fer des de l’últim balanç de comprovació o des del major.

Un exemple d’un balanç de situació és:

ACTIU PATRIMONI NET I PASSIU

Béns Mobiliari divers....................................4800€ Material per a la venda........................7200€ Efectiu a la caixa registradora................425€ Valor de la caixa registradora................530€ Compte corrent...................................7800€ Drets Llar d’infants.........................................250€

Patrimoni net....................................18905€ Obligacions Deute del mobiliari.............................1400€ Deute a Hisenda...................................700€

Total actiu...........................................21005€ Total patrimoni net i passiu..............21005€

El cicle comptable es pot resumir en aquest esquema: