introducció a la comptabilitat mòdul 3 el mesurament i la valoració comptable

El mesuramenti la valoracicomptableJosep Vallverd Calafell

P01/01005/00415

UniversitatObertade Catalunya

Universitat Oberta de Catalunya P01/01005/00415 El mesurament i la valoraci comptable

ndex

Introducci....................................................................................... 5

Objectius............................................................................................ 6

1. Introducci .................................................................................. 7

2. Mesurament i valoraci comptable ....................................... 9

3. El valor en economia ................................................................. 11

4. Principis de valoraci comptable .......................................... 13

5. Valoraci del patrimoni:

analtica i sinttica.................................................................... 15

6. Criteris de valoraci analtica ................................................ 18

7. La valoraci en lordenament

juridicomercantil ....................................................................... 20

7.1. Codi de comer ........................................................................ 20

7.2. Llei de societats annimes ....................................................... 20

7.3. Pla general de comptabilitat .................................................... 21

Resum................................................................................................. 26

Activitats........................................................................................... 29

Bibliografia ...................................................................................... 29

5 Universitat Oberta de Catalunya P01/01005/00415 El mesurament i la valoraci comptable

Introducci

La informaci comptable, com ja sha pogut veure, sexpressa en unitats

monetries. Ara b, fixem-nos que constitueixen elements patrimonials,

entre altres, les mercaderies, els immobles, la maquinria, el mobiliari,

etc., s a dir, un conjunt dall ms heterogeni.

El trnsit del mesurament fsic (unitats fsiques) al mesurament monetari

(unitats monetries) es fa a partir dun factor de conversi (criteris de va-

loraci), que poden ser diversos. La valoraci s una qesti fonamental

en comptabilitat. En efecte, segons quin sigui el criteri valoratiu emprat,

lexpressi de la situaci patrimonial i els resultats poden variar substan-

cialment.


Objectius

Els objectius que es pretenen assolir amb aquest mdul sn:

1. Adquirir el concepte i la importncia del mesurament i de la valora-

ci en comptabilitat.

2. Conixer els principis de valoraci comptable.

3. Conixer els criteris de valoraci analtica del patrimoni.

4. Conixer els principis de comptabilitat relacionats amb la valoraci.

5. Tenir una aproximaci a les normes de valoraci comptable.


1. Introducci

Lestudiant pot comprovar com als documents comptables (Balan de si-

tuaci, compte de Resultats, etc.), les diferents partides sexpressen

quantificades en unitats monetries. Aix, per exemple, pel que fa a Mer-

caderies, no sexpressa el nombre dunitats fsiques (quilos, metres, litres,

etc.) que hi ha al magatzem de lempresa sin el seu equivalent monetari

(euros).

Amb el denominador com monetari saconsegueix homogenetzar la

informaci comptable, en qu per naturalesa hi ha una gran heteroge-

netat delements patrimonials: caixa, mercaderies, immobles, clients,

mobiliari, provedors, etc. El mesurament i la valoraci formen part del

problema de lhomogenetzaci.

No obstant aix, a pesar de lhomogenetat assenyalada conv observar

que, si b la partida de caixa sexpressa en euros, com tamb la de ma-

quinria i totes les altres aquests dos imports tenen diferent significat,

s a dir, compleixen funcions distintes. En el primer cas sn euros com

a mitj de pagament, mentre que en el segon es tracta de euros com a

unitat de mesura.

En poques dinestabilitat monetria, s a dir, quan la moneda, tot i con-

servar el seu valor nominal, varia de capacitat adquisitiva, es produei-

xen distorsions valoratives. La unitat monetria conserva el mateix nom

de sempre per realment es tracta dunitats de mesura diferents. En

efecte, les pessetes de 1970 tenien un poder adquisitiu diferent del que

tenien les de 1995, ja que amb la mateixa quantitat dunitats monetries

no s possible adquirir el 1995 la mateixa quantitat dunitats fsiques

dun producte. Tanmateix, en tots dos casos ens referim indistintament

a pessetes.

!

Les funcions quesatribueixen al diner

1) El diner com a unitat demesura o unitat decompte: permet reduir a uncom denominador (elsdiners) els diferents valors delsbns, dels serveis, etc.2) El diner com a mitj depagament o instrument decanvi: facilita lintercanvi ievita recrrer a la permuta.Lacceptaci i la confianageneral que se li atorga en fanun instrument adequat capade ser canviat i tornat acanviar per altres bns tantscops com calgui.3) El diner com a dipsit devalor: sota aquesta propietato funci s possible mantenirdiner en reserva esperant elmoment oport per a aplicar-lo. En aquest sentit, permetestalviar i evita gastar deseguida que es disposidefectiu.


Aquesta circumstncia no es pot ignorar a lhora de fer servir magnituds

expressades en diners. Per exemple, en poques dinflaci la informaci

comptable que es quantifica, tal com sha indicat, en unitats monet-

ries queda distorsionada i, si no sapliquen correccions a les xifres valo-

ratives, es poden causar efectes no desitjables en les decisions que es

prenguin partint dinformacions no corregides.

Al final de la primera guerra mundial hubo un alemn que vendi con lucro (?) un au-tomvil que tena. Con el dinero obtenido, apenas pudo, sin embargo, adquirir unamoto que, pasado un mes, revendi por una suma muy superior a la del coste (?).Cuando quiso obtener de nuevo un medio de transporte verific que slo tena dineropara una bicicleta... Dicen que acab por andar a pie y descalzo!

F.V. Gonalves de Silva (1958). Inmovilizaciones y amortizaciones(pg. 173). Buenos Aires: Oresme.

Quadre resum del valor adquisitiu de la pesseta (1970-1993) elaborat segons el cost de la vida de lINE (ndexs mitjans anuals)

1 pesseta de lany1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993val el

Inflaci

s un increment sostingut del nivell general de preus.Aix, doncs, no qualificaremdinflacionria lala dedeterminats preus perqu noconstitueix un augment delnivell general de preus.


2. Mesurament i valoraci comptable

Per a Stevens, el concepte de mesurament consisteix en lassignaci de

numerals a objectes o esdeveniments dacord amb regles (escales de me-

surament).

El mesurament en comptabilitat ha volgut dir tradicionalment lassignaci de valorsnumrics a objectes o esdeveniments relacionats amb una empresa i obtinguts de maneraque siguin adequats per a lagregaci (com ara la valoraci total de lactiu) o la desagregacisegons convingui en situacions especfiques. Tanmateix, el mesurament comprn tambun mtode de classificaci i identificaci, i durant molts anys els comptadors han recone-gut la necessitat de presentar informaci de carcter no quantificable, com informacionsque sovint apareixen en notes a peu de pgina o en una altra part dels estats financers.

Hendriksen (1981, pg. 129)

Dun determinat objecte (una pea de tela, per exemple) podem dir que fa

100 metres. El numeral 100, que mesura fsicament aquella pea de tela,

representa la seva longitud en metres. Aix, doncs, hem quantificat un

atribut o propietat daquell objecte i aquesta assignaci dun numeral a un

objecte permet transmetre informaci. Per la longitud, el pes, la tempera-

tura, etc. no sn propietats intrnseques dels objectes sin que procedei-

xen de la seva comparaci amb daltres, que es prenen com a base de re-

ferncia; daquesta comparaci sorgeix el nombre que els mesura.

Un cop obtinguda lexpressi quantitativa dels elements patrimonials se-

gons la seva naturalesa (longitud, extensi, etc.) topem amb el problema

de manca dhomogenetat, perqu cada element es refereix a la seva uni-

tat de mesura.

No hi ha una unitat de mesura nica, vlida per a tots els elements patri-

monials; aix, doncs, per a homogenetzar el mesurament de les magni-

tuds sutilitza el patr monetari.

Com que els bns i serveis es canvien en general amb diners, es pot suposar que unmesurament monetari de les dades econmiques pot ser til quan sadopten decisions,particularment pel que fa a aquelles decisions que es relacionen amb la riquesa i elsseus canvis, i la producci de bns i serveis. Continuant amb el supsit duna economiade canvi, s lgic que els preus dintercanvi (els preus de mercat) siguin pertinents en lapresentaci dinformes externs

Hendriksen (1981, pg. 129).

!Teoria del mesurament

Com assenyala el professorBonet (1994, pg. 111), la teoria del mesurament,desenvolupada per P. Suppes[...], posa de manifest que enel mesurament es comparenpotencialment tots els cossos i que sestableix unacorrespondncia o analogiaentre el mn dels objectes i eldels nombres.

Unitat de mesura

La expresin monetaria de lamedida fsica de la cantidadde una magnitud econmicaes funcin del precio y de lapropia cantidad de lamagnitud en cuestin,mientras que la expresin realde la citada medida no varaen tanto no lo haga lacantidad fsica de la referidamagnitud, pudindoseconcretar, pues, que lamedida monetaria de lacantidad de una magnitudcualquiera es funcin delprecio y de la medida real dela misma, mientras que stapermanece constante cuandolas variaciones de la medidamonetaria se debenexclusivamente a variacionesen los precios. (Requena,1977, pg. 115)


La transformaci de les mesures fsiques en monetries com-

porta aplicar el factor de conversi (criteris de valoraci: preus,

per exemple, en unitats monetries). Aquests factors de con-

versi poden ser diversos, cosa que dependr de la naturalesa

de lelement patrimonial, de les condicions i circumstncies

que lenvolten. La teoria de la valoraci socupa destudiar tot

aix.

La valoraci s una qesti fonamental en comptabilitat. Se-

gons quin sigui el criteri valoratiu utilitzat, la situaci patri-

monial i els resultats presentats poden variar substancial-

ment.

En resum, el mesurament monetari implica, seguint el professor

Requena (1977, pg. 189 i 251), els tres punts segents:

1) Determinaci del valor fsic de la quantitat de la magnitud que

cal mesurar (mesurament).

2) Fixaci del seu valor econmic (valoraci).

3) Expressi monetria del primer per aplicaci del valor obtin-

gut per al segon.

El valor de les coses

A les persones grans elsagraden les xifres. Si dieu a lespersones grans: He vist unacasa molt bonica de mavermell amb geranis a lesfinestres i coloms a lateulada..., no seran capaosdimaginar-se la casa. Els heude dir: He vist una casa decent mil francs. Aleshoresexclamaran: Que ns debonica. (El petit prncep, Saint-Exupry)


3. El valor en economia

En economia trobem diferents classes de valors. Nhi ha dues classes de

fonamentals, que sn el valor ds i el valor de canvi. El valor ds s la

utilitat que proporcionen els bns o serveis per a satisfer les necessitats

humanes. El valor de canvi es refereix a la proporci per la qual un b es

pot canviar per un altre.

Per totes dues classes de valor no sn suficients per a explicar la para-

doxa del valor que es plantejava Adam Smith a La riquesa de les nacions

(1776), quan constatava el preu tan baix dun b com laigua, davant de

la utilitat absoluta que t i, en canvi, lalt preu de bns tan innecessaris

com els diamants. Per s que, a ms a ms de la seva utilitat, laigua s

abundant i els diamants sn escassos, caracterstiques que condicionen

el valor de les coses.

Com assenyala el professor Samuelson (1966, pg. 466-467), [...] en rea-

litat Adam Smith no va resoldre mai completament la paradoxa; es va

conformar senzillament assenyalant que el valor ds dun b la seva

contribuci total al benestar econmic no s el mateix que el seu valor

de canvi, el total de valor en diners o la suma per la qual ser venut.

Smith no havia arribat a distingir entre la utilitat total i la utilitat mar-

ginal [...]. La utilitat total de laigua no en determina el preu o la de-

manda. Solament la utilitat relativa i el cost de lltima porci daigua en

determinen el preu [...]. Com ms quantitat hi ha duna mercaderia

menys sen presenta... de totes les altres.

[] la utilidad marginal es un concepto que por s solo permite explicar el valor, puesrene los dos elementos de utilidad y rareza. El valor de un bien no se determina por lautilidad total del mismo, sino exclusivamente por su utilidad marginal, que es la queproporciona la ltima unidad que del bien se posee o consume. Como el agua se en-cuentra en abundancia y el sujeto la emplea hasta la saciedad, en tales condiciones sa-bemos que la utilidad marginal es nula. Respecto a los diamantes, la utilidad marginales grande, porque las disponibilidades de los mismos son escasas y el sujeto los apeteceo desea en cantidades muy superiores a las que posee.

Castaeda (1965, pg. 111)!

!

Aportaci

Lanlisi anterior subratllaque el sistema decomptabilitat que considera elvalor total dun b (preu perquantitat) difereix del sistemanecessari per a avaluar elbenestar total. En efecte, elvalor econmic total de laires zero, per la sevacontribuci al benestar smolt gran. Igualment, siaugmentem la quantitat quees produeix duna mercaderia,augmentarem evidentment elbenestar de la comunitat;per si es tracta dun b ambuna demanda rgida (com elblat, p. ex.), destruirem almateix temps part del seuvalor econmic. (Samuelson,1966, pg. 467)


[] la necesidad de homogeneizar el concepto de valor implica la utilizacin delprecio, cuya referencia, si bien podra venir dada en base a la utilizacin de un biencualquiera como patrn, concreta su expresin en el dinero, que adquiere, de talforma, la consideracin de instrumento generalizado de la expresin del valor de losbienes.

Requena (1977, pg. 191)

!

En termes comptables...

... es distingeix entre la utilitatmarginal i la global segons ladisponibilitat i laccs a cadaobjecte, producte..., com s el cas de laigua i els diamants.


4. Principis de valoraci comptable

Mateo Pantaleoni va establir els tres principis bsics de valoraci, en els

quals es manifesta la possibilitat de valorar de maneres diferents uns ma-

teixos elements patrimonials; sn els segents:

No s el mateix una valoraci patrimonial en una empre-

sa que est funcionant normalment i que ho continuar

fent, que la que correspondria a una altra empresa que es

troba a punt de ser alienada o liquidada. Si sens permet la

comparaci, no pensa ni enfoca les coses de la mateixa ma-

nera una persona que t tota una vida per davant, que viu i

que treballa normalment, que una altra que es troba en una

fase terminal, clnicament desnonada i a punt de traspassar.

La valoraci dels elements integrants del patrimoni de lempresa sha

dadequar a un seguit de principis generals:

1) Instantanetat. La valoraci sha de referir a un moment determinat.

Exemple: Inventari de XXX el 31 de desembre de 1995.

2) Integritat. La valoraci ha dincloure tots els elements que formen

part del patrimoni.

!

Un patrimoni shaur de valorar dacord amb la finalitat de la va-

loraci i, consegentment, a cada finalitat hi correspondr una

valoraci.

El veritable significat duna valoraci depn de la finalitat amb

qu sha efectuat.

Daix que acabem de dir es desprn que un balan que es pro-

posi diverses finalitats, si aquestes resulten incompatibles, reque-

rir valoracions distintes.

Principi comptable

El principi comptable conegutcom de gesti continuada,dempresa en marxa o dempresa enfuncionament estableix quees considerar que la gestide lempresa t prcticamentuna durada illimitada. Enconseqncia, laplicaci delsprincipis comptables nosencaminar a determinar elvalor del patrimoni a lefectede la seva alienaci global oparcial ni limport resultanten cas de liquidaci. Plageneral de comptabilitat.Principis comptables(el remarcat s nostre).


3) Homogenetat. En la valoraci sha daplicar el mateix

mdul monetari a tots els elements patrimonials.

4) Especificaci. Cal explicar, per a cada un dels elements

patrimonials, les circumstncies particulars pel que fa a na-

turalesa, mesura, situaci, etc.

5) Tempestivitat. Cal establir adequadament la relaci

existent entre el moment que sefectua una valoraci i el

moment al qual es refereix aquesta valoraci.

Aix, doncs, es poden presentar tres situacions:

a) Valoraci anticipada. La valoraci es fa abans del moment al qual es

refereix.

b) Valoraci immediata. La valoraci es fa coincidint amb el moment

al qual es refereix.

c) Valoraci diferida. La valoraci es fa desprs del moment al qual es

refereix.

6) Manteniment del criteri de valoraci. Un cop adoptat un criteri

de valoraci, cal que es mantingui al llarg del temps, en la mesura que

no hi hagi circumstncies rellevants que recomanin el canvi de criteri.

Resulta imprescindible aplicar-lo per a salvaguardar lobjectivitat de la

informaci comptable i evitar que el resultat pugui dependre discrecio-

nalment de la voluntat de qui elabora aquesta informaci (el resultat pot

procedir nicament del canvi del criteri de valoraci), i per a possibilitar

que la informaci sigui comparable.

7) Prudncia valorativa. En presncia de dos criteris valoratius igual-

ment acceptables, conv aplicar el que impliqui menys risc de sobrevalo-

raci.

Algunos autores...

... restringen su alcance aldetalle de los criteriosadoptados para llevar a cabola valoracin, lo que, si bienpodra constituir uno de susaspectos, cuando proceda, en modo alguno debeconsiderarse como nicainterpretacin. (Requena,1977, pg. 215)

El principi comptableduniformitat estableix...

... que un cop adoptat uncriteri en laplicaci delsprincipis comptables dins deles alternatives que, si escau,aquests permetin, shaur demantenir al llarg del temps iaplicar a tots els elementspatrimonials que tinguin lesmateixes caracterstiques, enla mesura que no salterin elssupsits que van motivarlelecci de lesmentat criteri.Si aquests supsits shanalterat, es podr modificar elcriteri adoptat en el seu dia,per si es dna el cas aquestescircumstncies es faranconstar a la memria, indicantla incidncia quantitativa iqualitativa de la variaci sobreels comptes anuals. (Plageneral de comptabilitat.Principis comptables)


5. Valoraci del patrimoni: analtica i sinttica

El patrimoni s format pel conjunt delements actius i passius, la difern-

cia dels quals constitueix el net patrimonial. La valoraci de cada element

patrimonial, segons el criteri valoratiu que correspongui, dna per suma

algebraica la valoraci total del patrimoni. s la valoraci analtica.

Ara b, el patrimoni empresarial es pot valorar tamb globalment, en lloc

de valorar-ne cada element patrimonial. s la valoraci sinttica.

Per ampliar aquests conceptes i percebren les diferncies, posarem un

exemple. Es tracta de dues empreses (A i B) dedicades a la mateixa activi-

tat econmica i que tenen la mateixa composici patrimonial pel que fa

a cada element.

Sent, qualitativament (composici) i quantitativament (import), com es

pot veure:

!

!

Balan de situaci de lempresa A el 31-XII-19n0

Actiu Passiu

Caixa 5 Provedors 30Clients 10 Capital 70Mercaderies 20Mobiliari 30Immobles 35

100 100

Balan de situaci de lempresa B el 31-XII-19n0

Actiu Passiu

Caixa 5 Provedors 30Clients 10 Capital 70Mercaderies 20Mobiliari 30Immobles 35

100 100

EMPRESA A

Passiu AActiu A

Net A

EMPRESA B

Passiu BActiu B

Net B


Considerem els supsits segents: lempresa A s gestio-

nada per bons directius, mentre que la B la porten di-

rectius mediocres, que a ms a ms coneixen molt

poc el sector en qu lempresa es desenvolupa.

Lempresa A t una clientela fidel mentre que els

clients de la B no queden totalment satisfets amb

les seves compres i difcilment repeteixen. Lem-

presa A vetlla per la qualitat del producte que ven i

pel servei postvenda, mentre que a lempresa B la

qualitat del producte no s la millor i el servei

postvenda no funciona adequadament. Lempresa

A t una organitzaci modlica mentre que a la B

es produeixen sovint importants disfuncions co-

mercials, administratives, de seguretat, etc.

Una valoraci de cada element dna el mateix valor patrimonial en totes

dues empreses, per s obvi que, veient la situaci que hem presentat,

alg que estigui interessat en ladquisici duna daquestes empreses en

funcionament (aparentment idntiques; si ms no, des del punt de vista

patrimonial) es decidir abans per A que per B i estaria disposat a pagar

per la compra de la primera un preu superior a la seva valoraci analtica

(la mateixa en totes dues empreses).

Actiu A

Passiu A

Net A

Actiu B

Passiu B

Net B

La diferncia entre la valoraci sinttica (Vs) i la valoraci analtica

(Va) s lanomenat fons de comer (FC) o goodwill:

Vs Va = FC


Una empresa en funcionamiento vale ms que la suma algebraica de todos los valoresintegrantes de su patrimonio. La razn de ello est en que la empresa es una combina-cin productiva que implica una organizacin y que, bajo la direccin del empresario,ofrece un rendimiento que generalmente excede de lo que se puede considerar comorendimiento normal de la inversin realizada en ella.

Fernndez Pirla (1974, pg. 389)

En lexemple que ens ocupa, la valoraci analtica (Va) en totes dues em-

preses dna un valor de 70 u. m. Si suposem que hi ha alg disposat a

pagar 90 u. m. (Vs) per ladquisici de lempresa A, direm que en aquesta

hi ha un fons de comer (positiu) de 20 u. m., i aix les comptabilitzar

el comprador.

No entrem en lestudi de la valoraci dempreses amb lestimaci anal-

tica del fons de comer, ja que depassaria els lmits daquesta obra. Les-

tudiant interessat pot acudir a la bibliografia existent sobre el tema. A

tall dorientaci i com a exemple, mencionem UEC (1966) i AECA (docu-

ments 1 a 4. Principis de valoraci dempreses).

Cal fer notar que el fons de comer recull tot all que la comptabi-

litat no ha pogut tenir en compte leficincia de la direcci, la fi-

delitat de la clientela, leficincia organitzativa, etc. i que es con-

sidera a lhora de valorar lempresa en funcionament, perqu, tal

com indica Gnter Jaensch, el valor de lempresa com un tot no

es pot calcular mitjanant la suma dels valors dels elements que la

componen. El tot s ms que la suma de les parts.

Lectura recomanada

Recomanem la lectura del captol XXXIII El fondode comercio y su valoracin(pg. 389-396) de lobra de Fernndez Pirla.


6. Criteris de valoraci analtica

La valoraci dels elements patrimonials es pot fer dacord amb algun

dels criteris segents. No hi ha un nic criteri valoratiu; lelecci estar

condicionada tant per la finalitat de la valoraci com per la naturalesa de

lelement patrimonial. Amb la intenci de sistematitzar-ne lestudi, se-

guirem la classificaci del professor Fernndez Pirla (1974, pg. 385-387).

Aix, doncs, tindrem els criteris de valoraci segents:

1) Valoraci segons el mercat. Implica valorar els elements patrimo-

nials de lactiu segons el preu que tinguin al mercat. Un preu de mercat

que cal distingir segons que es tracti duna compra o duna venda.

Tamb es pot parlar de preus de venda a lengrs i a la menuda.

Seguint el professor Requena (1977, pg. 223-224), tal com estableix el

postulat B-2 de Moonitz, els preus de mercat poden ser passats, presents

o futurs; consegentment, cadascun dels seus aspectes compra i venda

generar tres alternatives possibles, que constitueixen altres criteris de

valoraci segons el mercat.

a) Preu dadquisici: s el preu satisfet per la compra dun b.

El preu dadquisici s aplicable en el cas duna empresa en funciona-

ment, s a dir, sense cap perspectiva de liquidaci, perqu aleshores do-

preu (de cost) dadquisici o preu (de cost) histric

preu actual de reposici

preu futur de reposici

Preu de compra

Preu de venda

passat:

present:

futur:

futur

passat o anterior

present o actual

Preus de mercat

Les dades comptables esbasen en preus generats percanvis passats, presents ofuturs, que han tingut lloc o sespera que es produeixin.


naria lloc a una informaci comptable no pertinent, que no seria til. En

un supsit aix seria el preu de realitzaci el que donaria la mesura ade-

quada de la situaci. No obstant aix, a sensu contrario, la perspectiva de

no liquidaci no justificaria en tots els casos valoracions basades en el

preu dadquisici.

b) Preu de reposici: s el preu a qu actualment o en el futur es po-

drien reposar els elements patrimonials de qu ja es disposa.

c) Preu de venda: s el preu de realitzaci dun element patrimonial en

el mercat.

2) Valoraci segons el preu de cost. Equival al valor dels recursos utilit-

zats en la producci dun b. Aquest criteri valoratiu saplica quan lele-

ment patrimonial lha elaborat lempresa mateix.

3) Valoraci segons amortitzaci. Deixant de banda lestudi de la fi-

gura de lamortitzaci, que farem ms endavant, direm que lamortitza-

ci s lexpressi comptable de la depreciaci sistemtica que sofreixen

els elements de limmobilitzat pel seu s i per altres causes.

Aquest criteri consisteix a valorar lelement prenent com a base el valor

dadquisici o de cost de producci, minorat per lamortitzaci correspo-

nent.

4) Valoraci per capitalitzaci. El valor de capitalitzaci (VC) corres-

pon al quocient entre el rendiment (R) produt per un determinat ele-

ment patrimonial i el tant unitari dinters (i) que sacorda per a la capi-

talitzaci.

RVC = i

s el valor estimat per a un b que, al tipus dinters considerat, dna el

rendiment produt.

5) Valoraci per taxaci pericial. A vegades, laplicaci daltres criteris

comporta dificultats. En aquests casos es pot recrrer a lestimaci del va-

lor de lelement patrimonial feta per perits, considerant les diverses cir-

cumstncies que hi concorren.

Cost

El cost com a expressi delvalor dun objecte tenint encompte els sacrificis i lesdespeses que origina la sevaobtenci.


7. La valoraci en lordenament juridicomercantil

Hi ha diferents disposicions en qu podem trobar exigncies legals sobre

valoraci comptable. Aqu incloem algunes normes de valoraci i prin-

cipis comptables relacionats amb la valoraci, ms amb carcter testi-

monial i a tall dexemple que amb intenci de fer-ne una anlisi, i cons-

cients que lestudiant encara no narribar a copsar tot el significat; per

aix no vol dir que ms endavant, quan estudiem cada un dels elements

patrimonials, no considerem els criteris de valoraci especfics per a ca-

dascun. Aix, doncs, no ens plantegem ara per ara aportar tota la norma-

tiva en el tema de la valoraci comptable, sin solament indicar-ne al-

guna referncia.

7.1. Codi de comer

Els articles 38 i 39 tracten de la valoraci,

Article 38.1. La valoraci dels elements integrants de les diferents partides que figuren alscomptes anuals sha de fer dacord amb els principis de comptabilitat generalment accep-tats. En particular, shan dobservar les regles segents:

a) Sha de presumir que lempresa continua en funcionament.b) No shan de variar els criteris de valoraci dun exercici a laltre.c) Sha de seguir el principi de prudncia valorativa. [...]e) Shan de valorar separadament els elements integrants de les distintes partides de lactiu idel passiu.f) Els elements de limmobilitzat i del circulant shan de comptabilitzar, salvant el que es dis-posa a larticle segent, pel preu dadquisici o pel cost de producci.

7.2. Llei de societats annimes

La secci 5a, que comprn els articles 193 a 198, socupa de les regles de

valoraci.

Article 193. Principis generals sobre la valoraci. La valoraci dels elements integrants deles distintes partides que figuren als comptes anuals sha de fer dacord amb el que shaestablert al Codi de comer i amb el que sha disposat especficament en els articles se-gents.

!


7.3. Pla general de comptabilitat

El Pla general de comptabilitat, en el qual tindrem loportunitat dapro-

fundir ms endavant i en altres assignatures, normativitza determinats

aspectes de la informaci comptable i, dentre ells, la valoraci dels ele-

ments patrimonials.

1) Principis de comptabilitat

La primera part del Pla general de comptabilitat socupa dels principis

comptables. Nextraurem els que estan relacionats ms directament amb

la valoraci, amb el benents que els principis de comptabilitat no sapli-

quen exclusivament a lmbit de la valoraci.

a) Principi de prudncia. nicament es comptabilitzaran els beneficis

realitzats en la data de tancament de lexercici. Per contra, els riscos pre-

visibles i les prdues eventuals originades en lexercici corrent o en un al-

tre danterior shauran de comptabilitzar tan aviat com es coneguin; amb

aquesta finalitat es distingiran les prdues reversibles o potencials de les

realitzades o irreversibles.

Exemple de prdua potencial o reversible

Imagineu que fa uns quants mesos vau comprar a la borsa diverses accions de Telef-nica a 30 euros cadascuna i que avui una acci de Telefnica cotitza a noms 20 euros.s evident que teniu una prdua potencial de 10 euros/acci, perqu no les heu venut.Tamb resulta evident que s reversible, ja que la cotitzaci es pot recuperar.

Exemple de prdua realitzada o irreversible

s conegut de tothom que un cotxe perd valor per ls que en fem o pel senzill pas deltemps. Podem convenir que aquesta s una prdua certa, s a dir, realitzada i irreversi-ble.

En conseqncia, en fer aquest tancament es tindran en compte tots

els riscos i prdues previsibles, qualsevol que en sigui lorigen. Quan

aquests riscos i prdues es coneguin entre la data de tancament de lexer-

cici i aquella en qu sestableixen els comptes anuals, deixant de banda

que apareguin en el balan i el compte de Prdues i guanys, se nhaur

dinformar detalladament a la memria.

Tamb es tindran presents tota mena de depreciacions, tant si el resultat

de lexercici fos positiu com negatiu.

b) Principi dempresa en funcionament. Es considerar que la gesti

de lempresa t prcticament una durada illimitada. Consegentment,

!

Nota

Estudiareu amb msprofunditat qu sn lescorreccions de valor perprdues potencials oreversibles, i per prduesrealitzades o irreversibles en el mdul didctic El finanament i la inversipermanents.

Nota

Consulteu el material associaten web per veure exemplesdaplicaci daquests principis.


laplicaci dels principis comptables no sencaminar a determinar el va-

lor del patrimoni amb finalitats dalienar-lo globalment o parcialment,

ni limport resultant en cas de liquidaci.

c) Principi del preu dadquisici. Com a norma general, tots els bns i

drets es comptabilitzaran pel seu preu dadquisici o cost de producci. El

principi del preu dadquisici shaur de respectar sempre, excepte quan

sautoritzi, per disposici legal, a fer-hi rectificacions; en aquest cas se

nhaur de facilitar una informaci completa a la memria.

Aquesta norma (es refereix a preus dadquisici o de cost) seria vlida nicament i ex-clusivament en aquells casos en qu exists una total absncia dalteracions en els ni-vells de preus tant generals com relatius, la qual cosa s un supsit totalment allunyatde la realitat dels nostres dies.

Els efectes que el manteniment daquesta regla de valoraci produeixen sobre lecono-mia de les empreses sn, en el millor dels casos, els doferir una informaci defectuosasobre les seves inversions, les seves fonts financeres i els seus resultats. []

Com pot sobreviure el tradicional criteri del cost dadquisici, fins i tot desprs de msde mig segle de crtiques i malgrat tots els inconvenients esmentats? Senzillament , perlalt grau dobjectivitat que presenta aquest criteri des dun punt de vista legalista,perqu no hi ha cap dubte que altres possibles criteris podrien estar ms afectats per ju-dicis personals. []

El cost histric pot ser, des dun punt de vista legalista, totalment objectiu, per violaun dels principis ms fonamentals de qualsevol teoria del valor, per exemple, que el va-lor dun objecte o dun succs depn del temps i de les circumstncies [].

Caibano (1975, pg. 112-113)

d) Principi duniformitat. Un cop shagi adoptat un criteri per a aplicar

els principis comptables, dins de les alternatives que, si s el cas, perme-

tin, shaur de mantenir en el temps i aplicar a tots els elements patri-

monials que tinguin les mateixes caracterstiques mentre no salterin els

supsits que han motivat lelecci daquest criteri.

Si salteren aquests supsits es podr modificar el criteri que es va adop-

tar al seu dia, per aleshores aquestes circumstncies es faran constar a la

memria, indicant-hi la incidncia quantitativa i qualitativa de la varia-

ci sobre els comptes anuals. !

!

!

En els casos de conflicte entre principis comptables obligatoris

haur de prevaler aquell que garanteixi millor que els comptes

anuals expressin la imatge fidel del patrimoni, de la situaci finan-

cera i dels resultats de lempresa.

Sense perjudici del que sha indicat al pargraf precedent, el principi

de prudncia tindr carcter preferencial sobre els altres principis.


2) Normes especfiques de valoraci

La cinquena part del Pla general de comptabilitat socupa de les normes

de valoraci.

a) Immobilitzat material. (Norma de valoraci 2a):

Valoraci. Els bns compresos en limmobilitzat material shan de va-

lorar al preu dadquisici o al cost de producci. Quan es tracti de

bns adquirits gratutament, es considerar com a preu dadquisici el

seu valor venal en el moment de ladquisici [].

Preu dadquisici. El preu dadquisici inclou, a ms de limport fac-

turat pel venedor, totes les despeses addicionals que es produeixin

fins a posar el b en condicions de funcionament: despeses desplana-

ci i enderrocament, transports, drets aranzelaris, assegurances, ins-

tallaci, muntatge i altres de similars [].

Cost de producci. El cost de producci dels bns fabricats o cons-

truts per la mateixa empresa sobt afegint al preu dadquisici de les

primeres matries i altres matries consumibles, els altres costos direc-

tament imputables als esmentats bns. Shi haur dafegir la part que

raonablement correspongui dels costos indirectament imputables als

bns de qu es tracta, en la mesura que aquests costos corresponguin

al perode de fabricaci o construcci [].

Valor venal. El valor venal dun b s el preu que es presumeix que es-

taria disposat a pagar un adquirent eventual tenint en compte lestat

del b i el lloc on es trobi. El valor venal sapreciar dacord amb la si-

tuaci de lempresa i, generalment, sota la hiptesi de continutat de

lexplotaci del b.

Correccions de valor. En tots els casos es deduiran les amortitzacions

practicades, les quals shauran destablir sistemticament atenent a la

vida til dels bns, dacord amb la depreciaci que normalment so-

freixin amb el funcionament, ls i el gaudi, sense perjudici de consi-

derar-ne tamb lobsolescncia.

Shauran defectuar les correccions valoratives necessries a fi i efecte datri-

buir a cada element dimmobilitzat material el valor de mercat inferior que

li correspongui al tancament de cada exercici, sempre que el valor compta-

ble de limmobilitzat no sigui recuperable per la generaci dingressos sufi-

cients per a cobrir tots els costos i les despeses, lamortitzaci inclosa.

!Exemple daplicaci del preu dadquisici

Comprem una finca on hi ha un edifici vell, que de momentenderrocarem per edificar-hi msendavant una nova fbrica.Paguem al propietari, a empreses i a professionals per la sevaintervenci i per altres conceptesdiversos, els imports segents:

Finca 20.000

Notari 600

Registre 200

Impostos 1.400

Permisos 200

Enderrocament 4.500

Arquitecte 500

Aparellador 300

Esplanaci 500

Tanca 1.800

Preu dadquisici 30.000o valor (suma del terreny dels imports

anteriors)

Nota important

Tota adquisici o compra dunactiu pot comportar despesesaddicionals. Aquestes sempreles considerarem com unimport ms del preu del b.Una despesa la consideraremcom a tal, si i noms si, estdirectament o indirectamentrelacionada amb lobtencidun ingrs. En altres paraules,si resta vinculada a lactivitatproductiva de lempresa ocontribueix al seumanteniment.


Per la depreciaci duradora que no es consideri definitiva, shaur de do-

tar una provisi; aquesta provisi es deduir igualment amb la finalitat

destablir la valoraci del b de qu es tracti; en aquest cas no es man-

tindr la valoraci inferior si les causes que van motivar la correcci de

valor haguessin deixat dexistir.

Quan la depreciaci dels bns sigui irreversible i distinta de lamortitza-

ci sistemtica, es comptabilitzar directament la prdua i la disminuci

del valor del b corresponent.

b) Existncies. (Norma de valoraci 13a):

Valoraci. Els bns compresos en les existncies shan de valorar al

preu dadquisici o al cost de producci.

Preu dadquisici. El preu dadquisici comprendr el consignat a

la factura ms totes les despeses addicionals que es produeixin fins que

els bns siguin al magatzem, tals com transports, duanes, asseguran-

ces, etc. []

Cost de producci. El cost de producci es determinar afegint al

preu dadquisici de les primeres matries i altres matries consumi-

bles els costos directament imputables al producte. Tamb shi haur

dafegir la part que raonablement hi correspongui dels costos indirec-

tament imputables als productes de qu es tracti, en la mesura que

aquests costos corresponguin al perode de fabricaci.

Correccions de valor. Quan el valor de mercat dun b o qualsevol

altre valor que li correspongui sigui inferior al seu preu dadquisici o

al seu cost de producci, convindr efectuar correccions valoratives, i

amb aquesta finalitat es dotar la provisi pertinent, quan la depre-

ciaci sigui reversible. Si la depreciaci fos irreversible, es tindr en

compte aquesta circumstncia en valorar les existncies. Amb carcter

general, sentendr per valor de mercat:

Per a les primeres matries, el seu preu de reposici o el valor net de re-

alitzaci, si fos inferior.

Primeres matries

Les que, per mitj delaboraci o transformaci, es destinen a formar part dels produc-tes fabricats.


Per a les mercaderies i els productes acabats, el seu valor de realitzaci,

un cop dedudes les despeses de comercialitzaci corresponents.

Mercaderies

Coses adquirides per lempresa i destinades a la venda sense transformaci.

Per als productes en curs, el valor de realitzaci dels productes acabats

corresponents, un cop deduts tots els costos de fabricaci pendents

de generaci i les despeses de comercialitzaci.

Productes en curs

Els que es troben en fase de formaci o transformaci en un centre dactivitat al tanca-ment de lexercici.

c) Canvis en criteris comptables i estimacions. (Norma de valoraci

21a).

Com a aplicaci del principi duniformitat no es podran modificar els

criteris de comptabilitzaci dun exercici a un altre, llevat de casos excep-

cionals que sindicaran i es justificaran a la memria i sempre dins dels

criteris autoritzats per aquest text. En els esmentats supsits, es conside-

rar que el canvi es produeix al comenament de lexercici i sinclour

com a resultats extraordinaris en el compte de Prdues i guanys lefecte

acumulat de les variacions dactius i passius, calculades amb aquesta

data, que siguin conseqncia del canvi de criteri. !


Resum

Amb el denominador com monetari saconsegueix homogenetzar la

informaci comptable en qu per naturalesa hi ha una gran heterogene-

tat delements patrimonials: caixa, mercaderies, immobles, clients, mobi-

liari, provedors, etc. El mesurament i la valoraci formen part del pro-

blema de lhomogenetzaci.

El mesurament monetari implica els tres punts segents: determinaci

del valor fsic de la quantitat de la magnitud que cal mesurar (mesura-

ment); fixaci del seu valor econmic (valoraci); expressi monetria

del primer per aplicaci del valor obtingut per al segon. La transformaci

de les mesures fsiques en monetries implica aplicar el factor de conver-

si (criteris de valoraci: preus, per exemple, en unitats monetries).

Aquests factors de conversi poden ser diversos, cosa que dependr de la

naturalesa de lelement patrimonial, de les condicions i circumstncies

que lenvolten. La teoria de la valoraci socupa destudiar tot aix. Se-

gons quin sigui el criteri valoratiu utilitzat, la situaci patrimonial i els

resultats presentats poden variar substancialment.

Pantaleoni va establir tres principis bsics de valoraci en els quals es

manifesta la possibilitat de valorar de maneres diferents uns mateixos

elements patrimonials.

La valoraci de cada element patrimonial, segons el criteri valoratiu que

correspongui, dna per suma algebraica la valoraci total del patrimoni.

s la valoraci analtica. Ara b, el patrimoni empresarial es pot valorar

tamb globalment, en lloc de valorar-ne cada element patrimonial. s la

valoraci sinttica. La diferncia entre les valoracions sinttica i analtica

s el fons de comer o goodwill.

Com a principals criteris de valoraci analtica hi ha la valoraci segons

el mercat, segons el preu de cost, segons amortitzaci, per capitalitzaci i

per taxaci pericial.

Els principis de comptabilitat que estan relacionats ms directament

amb la valoraci sn: principi de prudncia, principi dempresa en fun-

cionament, principi del preu dadquisici i principi duniformitat.



Activitats

1. Penseu en diferents criteris valoratius amb qu us hgiu pogut trobar en la vida, com araen el cas dun cotxe (preu dadquisici, preu de reposici), en vendre un cotxe vell (taxacipericial), en comprar un pis (preu dadquisici, valor cadastral), etc. Comenteu aquests cri-teris i assenyaleu la utilitat que segons el vostre parer t cadascun dells.

2. Prepareu dos balanos de situaci, un que se suposa que correspon a una empresa enfuncionament i laltre amb les mateixes partides i imports, que se suposa que s el balande liquidaci duna altra empresa. Comenteu la significaci dambds balanos i expliqueula manera com ha dendevinar aquests significats alg que no conegui la situaci de cap deles dues empreses.

3. Escriviu un balan que presenti una situaci de fallida i expliqueu de quina manera, can-viant el criteri de valoraci dalguns dels elements patrimonials, aquell balan pot esdeve-nir equilibrat, amb un net patrimonial positiu.

4. Contesteu les preguntes segents: Qu s el principi dempresa en funcionament? Qu s la valoraci segons el mercat? Qu significa el valor de lempresa com un tot no es pot calcular mitjanant la suma

dels valors dels elements que la componen. El tot s ms que la suma de les parts? Qu s el valor ds? Qu s la valoraci? Qu s el mesurament monetari? Quins sn els principis generals de valoraci dels elements integrants dun patrimoni i

quin significat tenen? Qu s el goodwill? Qu s el preu de reposici? Quines sn les funcions que satribueixen al diner? Per qu cal mantenir un criteri de valoraci al llarg del temps? Qu s el mesurament? Qu s el valor venal? Quins sn els principis de valoraci de Pantaleoni? Qu s el valor de canvi? Qu s la prudncia valorativa i per a qu sha demprar? Qu s la valoraci sinttica dun patrimoni? Qu s la valoraci per capitalitzaci?

Bibliografia

Bibliografia bsica

Serra Salvador, V.; Giner Inchausti, B.; Vilar Sanchs, E. (1994). Sistemas de infor-macin contable: una introduccin a la contabilidad (cap. 7). Valncia: Tirant lo Blanch.

Vela Pastor, M.; Montesinos Julve, V.; Serra Salvador, V. (1991). Manual de contabi-lidad (cap. 5). Barcelona: Ariel.

Referncies bibliogrfiques

Bonet Guin, E. (1994). El raonament analgic: de la semblana a la metfora potica.Les relacions entre cincia i societat a Catalunya, a la fi del segle XX. Barcelona: Fundaci Cata-lana per a la Recerca.

Castaeda Chornet, J. (1965). Lecciones de teora econmica. Madrid.

Fernndez Pirla, J.M. (1974). Economa y gestin de la empresa. Madrid: ICE.

Hendriksen, E.S. (1981). Teora de la contabilidad. Mxic: Unin Tipogrfica Editorial His-pano-Americana (UTEHA).

Requena Rodrguez, J.M. (1977). La homogenizacin de magnitudes en la ciencia de la con-tabilidad. Madrid: ICE.

Samuelson, P.A. (1966). Curso de economa moderna. Madrid: Aguilar.

Lestudiant...

... trobar amb facilitat lesrespostes de les preguntes quees formulen en lesexplicacions del text. Cal,per, que sintentin contestarsense cap consulta, quenoms es far un cop shihagin esmerat els esforosnecessaris.

introducció a la comptabilitat mòdul 3 el mesurament i la valoració comptable

Documents