Tema9-Esparta i Atenes, societat i poltica

1

DOS MODELS DE POLIS A GRCIA: ATENES I ESPARTA

Origen de la polis

Precedents de la polis. poca obscura (segles XII-IX a. C.)

o Primers assentaments al voltant de nuclis fortificats amb finalitat defensiva. Aquests nuclis seran sovint les futures poleis

o Una societat aristocrtica: el poder estava en mans de grans famlies de aristcrates o nobles, que acaparaven les principals magistratures, organitzades al voltant del poder heretat dun rei. Hi havia tamb un Consell, i lassemblea dels propietaris, amb un paper decisori mnim.

La polis de lpoca arcaica: hi ha una crisi del model aristocrtic per canvis importants en la situaci socioeconmica.

o Els diferents grups humans formats per les ltimes onades migratries i els pobladors autctons arriben a una certa estabilitat.

o El moviment migratori, amb la formaci de colnies al Mediterrani, possibilita el contacte amb altres cultures

o Lactivitat comercial origina una nova classe social de rics no nobles, amb desig de participar al govern

o Noves tctiques militars, com la falange dels hoplites, formada per pagesos, comerciants, artesans, potencien el sentiment digualtat en la lluita i per tant tamb en el govern de la ciutat.

Aquest canvi de mentalitat i de condicions socioeconmics facilita el sorgiment a Grcia de petites comunitats independents. Per tamb hi va haver un increment de la tensi social entre diferents sectors. Des del segle VII a. C. es freqent la substituci violenta destats aristocrtics per tiranies . Aquesta forma de govern es va imposar en molts estats grecs.

Concepte de polis o ciutat-estat

La ciutat represent el centre poltic i cultural de la societat grega, des de la seva aparici al segle VIII a. C., i un dels trets identificatius de la civilitzaci grega.

A partir de lpoca arcaica es va donar en moltes comunitats gregues el fenomen de reunir en una sola i nica ciutat diverses comunitats o pobles abans deslligats entre s: el sinecisme

Lextensi de la polis en poca clssica, generalment, comprenia: o Un territori rural o . o Un nucli urb o , on hi havia el centro poltic, administratiu, comercial i religis, i que

generalment comptava amb: Acrpolis: la part alta de la ciutat, fortificada Muralla defensiva al voltant de tot o part del nucli habitat gora: centre comercial i pblic

Cada polis era autnoma en termes legals, amb lleis o constituci prpies, i en assumptes religiosos o administratius i militars.

Ideals de la democrcia a Atenes

Tema9-Esparta i Atenes, societat i poltica

2

La polis dAtenes est estretament lligada al sorgiment de un nou sistema poltic, com a resultat

dun precari equilibri entre totes las faccions de la societat, en permanent conflicte i abundants

revoltes: la democrcia (), o 'govern' del 'poble', i que tenia els segents trets:

Eleuthera ():llibertat. Isegora (): llibertat dexpressi. Literalment, "igualtat de paraula". Isonoma (): igualtat davant la llei.

El final de la polis

Un dels problemes del declivi de la civilitzaci grega fou lhostilitat contnua entre les distintes polis que formaven el mn grec, malgrat tot all que els unia: llengua, cultura, religi.... Daquesta debilitat i desuni saprofit un rei com Filip II de Macednia, i desprs el seu fill Alexandre el Gran.

Les dues polis ms importants de Grcia foren Atenes i Esparta, amb dos models socials i poltics molt diferents, que estudiarem a continuaci.

Les classes socials a Atenes

La societat de la polis grega evolucion amb les modificacions poltiques que intentaven resoldre el problema dels enfrontaments continus entre els diferents grups. En general, es tractava duna societat oberta a altres polis, amb gran tendncia al comer i a la activitat martima. Durant les crisis del segle VIII a. C. la polis atenesa opt per establir colnies en diverses zones dsia Menor i de lEgeu.

El model dorganitzaci social es basava en la condici de ciutad o no ciutad de lindividu. Tamb importava si aquest era lliure o esclau i, evidentment, el grau de riquesa, que determinava la posici social.

Tema9-Esparta i Atenes, societat i poltica

3

Classes socials lliures

Ciutadans o politai: Estaven dividits en deu tribus territorials distribudes en tres districtes: la plana, la muntanya i la costa. Tenien plens drets civils. La condici de ciutad s aconseguia pel naixement. Com a ciutadans de ple dret, tenien responsabilitats amb lEstat:

o Militar: Integraven les files dhoplites o de la cavalleria. o Poltic: Participaven en les magistratures, votant crrecs o sent elegits. o Judicial: Devien exercir com a membres de diversos tribunals de justcia. o Social: Contribuen amb impostos especials a les cerimnies o festes de carcter

pblic.

No ciutadans: o Metecs: amb aquest nom es designava a Atenes els estrangers que vivien a la polis.

Eren lliures, per no tenien drets de ciutadania. Eren immigrats que servien com a hoplites o remers. Pagaven impostos especials. No obstant, en ocasions, a canvi de serveis especials, podien obtenir alguns privilegis o crrecs com els ciutadans.

o Clerucs: eren els membres duna cleruquia o colnia, enviada por Atenes com a cstig contra els condemnats per algun conflicte. Als membres de lexpedici sels assignava un lot de terra.

Classes socials no lliures:

Esclaus: eren conseqncia de les guerres (els venuts i els seus fills), de la pirateria, de lexposici de nens no desitjats o, fins i tot, per deutes no pagades. Hi havia esclaus a la industria, les mines, el comer, dins de la casa o al camp i als serveis pblics.Havia esclaus privats i pblics. Els pblics pertanyien a lEstat, per al qual desenvolupaven diverses funcions. Vivien amb la seva prpia famlia. En poca de guerra eren reclutats per a la flota o per lexrcit. No tenien drets civils, per participaven en el culte pblic. Podien comprar la llibertat o obtenir-la del seu propietari, per mltiples circumstncies.

Organitzaci poltica dAtenes

En la majoria de les ciutats de la antiga Grcia hi va haver, a partir del s. VII a. C., importants reformes poltiques. Sol i Clstenes (a Atenes) i Licurg (a Esparta) foren els legisladors que posaren les bases del desenvolupament de les institucions daquestes polis. La distribuci dels diferents rgans poltics duna polis clssica no es correspon exactament amb la moderna separaci de poders poltics, per podem donar un esquema bsic per a facilitar la comprensi, sense entrar en massa detalls.

Tema9-Esparta i Atenes, societat i poltica

4

Constituci de Sol (sVI aC)

Poder legislatiu

Assemblea popular (Ekklesia) Era el mxim rgan de govern. Podia estar formada per tots els ciutadans lliures majors de 20 anys, procedents dels demos o municipis de ltica. La assemblea era sobirana i tenia totes les atribucions.

Consell (Bul) Era una assemblea consultiva que preparava els projectes de llei sotmesos a la assemblea popular, assegurava lexecuci de les lleis i rebia els comptes dels magistrats que acabaven el seu mandat. En poca clssica estava format per 500 membres escollits per sorteig (50 por cada tribu).

Pritania Formada per 50 consellers dun districte. El crrec durava una dcima part de lany. Rebien ambaixades, proposaven a lassemblea les deliberacions i convocaven lassemblea i el consell. De la pritania sortia escollit pe sorteig cada dia un president (epistates). Ell era lencarregat de custodiar durant vint-i-quatre hores el segell de lestat i les claus dels arxius i els santuaris.

Poder executiu: les magistratures

Arconts collegi format per nou magistrats, els tesmothetai (els que "estableixen les lleis" i sencarreguen de revisar-les), ms un secretari. Eren escollits per sorteig entre els candidats per un any. Socupaven dels assumptes jurdics i dels cultes oficials. Destacaven:

o Arcont Epnim: el seu nom identificava lany de govern o Arcont Polemarc. Encarregat dels assumptes de la guerra o Arcont Basileus. Socupava dassumptes religiosos i del calendari festiu. o Estrategs. Dirigien lexrcit i la flota. Els nomenava lAssemblea i eren crrecs anuals,

per reelegibles. Tenien una gran influncia en els assumptes poltics de la ciutat. Pricles fou estrateg des de lany 443 a. C. fins el 429 a. C

Altres magistratures secundries socupaven de la policia, de les vies de comunicaci, de les presons, dels mercats, etc.

Poder judicial

Heliea: Tribunal popular format per cinc mil membres i mil de reserva. Representava la assemblea popular. Es podia repartir en tribunals de 501 membres, com el que jutj Scrates. El seu poder va anar creixent al temps que la democrcia es feia ms radical.

Tema9-Esparta i Atenes, societat i poltica

5

Arepag: collegi format pels exarconts. Lorigen daquest tribunal es remuntava al passat aristocrtic, i el seu poder va minvar amb la democrcia. En poca clssica ja s ocupava noms de jutjar els delictes dhomicidi voluntari.

Els Efetai un collegi de 51 ciutadans que jutjaven els homicidis involuntaris.

Constituci de Clstenes

Les classes socials a Esparta

La societat espartana evolucion de manera diferent a la atenesa. Menys oberta als canvis poltics, la societat va haver dadoptar a partir del segle VI a. C. un model de vida centrat en lactivitat militar, ja que davant dels problemes socioeconmics que van portar altres polis, com Atenes, a la colonitzaci daltres territoris, els espartans varen recrrer a la conquesta del territori ve dels messenis. Aquest fet va obligar a orientar tota la seva activitat a mantenir el seu poder militar per a poder mantenir controlada la poblaci sotmesa.

La societat estava formada per tres grups principals i dos secundaris o inferiors:

Grups socials principals:

Espartiates: Eren ciutadans lliures, anomenats (homoioi, "els iguals"), amb tots els drets civils. Descendien dels antics "vencedors" i la seva principal funci era la guerra i la participaci en assumptes pblics, dirigint la poltica. Participaven en el sisition banquet com al que contribuen amb aliments procedents de les seves terres.

Periecs: eren homes lliures que vivien en les regions perifriques, amb ciutats prpies i drets civils propis, per sense accs als de la

Tema9-Esparta i Atenes, societat i poltica

6

polis principal. Es dedicaven a lagricultura, artesania, comer, i a vegades participaven a la guerra amb els esparciates

Hilotes: eren esclaus, descendents dels venuts, lligats a la terra dels seus amos. Les revoltes dels hilotes foren freqents en contra de les condicions dexplotaci que patien

Grups socials secundaris:

Partenis: fills illegtims, molt nombrosos per labsncia continuada dels esparciates a la guerra

Motacs: hilotes que havien rebut una adequada formaci des de petits, i eren una espcie de policia contra els mateixos hilotes.

Organitzaci poltica dEsparta

La creaci de les institucions espartanes satribueix a Licurg, mtic legislador lacedemoni.

Organitzaci poltica espartana

Diarquia (dos reis): Els reis, amb carcter hereditari, provenien de dos famlies o cases reals, els Agades i els Europntides

fors: cinc magistrats superiors a Esparta. Tenien plens poders, sencarregaven de vigilar les lleis, i controlar el poder dels reis. El seu crrec era delecci anual.

Gerusia: s el Consell dancians. T carcter aristocrtic i est integrat per 28 membres de ms de 60 anys, de famlies nobles, elegits per aclamaci. Tamb estaven els 2 reis.

Apella: s lAssemblea de la classe de los esparciates de ms de 30 anys

Tema9-Esparta i Atenes, societat i poltica

7

Comparaci sistemes poltics dAtenes i Esparta