dijous · 1 d’octubre del 2020. tres anys després de · 2020. 10. 1. · dijous · 1 d’octubre...

DIJOUS · 1 d’octubre del 2020. Any XLV. Núm. 15499 - AVUI / Any XLII. Núm. 14369 - EL PUNT

1,20€

Tres anys després de

Mig centenar de càrrecs públics, a punt de ser jutjats pel referèndum

Les fiances milionàries, i per partida doble, una forma més de repressió

La cadira del president, buida

El Consell Executiu, presidit per Aragonès, va aprovar ahir el decret de substitució de Torra; la cadira del president, però, va quedar buida ■ J. BEDMAR

NACIONAL. Planes 4 a 13

On éreu l’1-O? Què en penseu?

“És un escàndol de dimensions internacionals”El 131è president denuncia des del Parlament la repressió de l’Estat

Coral Vila

Javier PachecoIrene Rigau

Sílvia Simon Vicenç Altaió

Carles Mundó

Gemma Humet

A. Cantalozella

Salvador Cardús

Elisenda Paluzie

Marc Crosas

Joan Canadell

Lluís GavaldàPere Vila Maria Mercè Roca

Miquel Buch

Montse Trias

Martxelo Otamendi Marina Geli Meritxell Yanes

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------NACIONAL. Planes 18 i 19

Protagonistes Pere (Gay) Faura Ballarí i coreògraf

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 D’OCTUBRE DEL 2020

El Punt Avui expressa la seva opinió únicamenten els editorials. Els articles firmats exposen lesopinions dels seus autors.

Conselldelectors:Feu-nos arribar les opinions, els suggeriments i les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editoriali els nostres productes a [email protected]. Tots els contactes rebran resposta de la direcció.PUNT DE VISTA

l conflicte políticentre Catalunya i

Espanya és avui exac-tament al mateix llocque l’1 d’octubre del2017, el dia que Cata-

lunya va esgotar la via democràtica–eleccions, Parlament, lleis, referèn-dum– per decidir el seu futur polític ci-vilitzadament. Milions de catalans hivan creure, s’hi van implicar i, sí, vananar amb el vot en una mà i el lliri a l’al-tra, però van obligar l’Estat espanyol amostrar-se com realment és, no comla democràcia plena que alguns imagi-nen i d’altres proclamen ser, sinó comun règim autoritari disposat a sacrifi-car drets, justícia i democràcia per sal-var la unitat d’Espanya i protegir l’statuquo que alimenta les elits del seu Es-tat, econòmiques, polítiques, judicials,funcionarials i institucionals. A partird’aquí, han estat tres llargs anys demonòleg, el monòleg de la repressiód’aquest Estat contra els que van ame-naçar amb un canvi. Un monòleg quevan iniciar els 15.000 policies i guàr-dies civils mobilitzats en l’operació Co-pèrnic i gratificats amb 42 milions desobresous en concepte de “productivi-tat”, més dietes i medalles vitalícies,per reprimir un referèndum a hòsties igarantir l’aplicació del 155. Un monòlegque van continuar el rei Felip VI, la fis-calia, l’alta judicatura, el Tribunal deComptes, la JEC, les clavegueres del’Estat i bona part de la classe políticaespanyola de dreta i d’esquerra. Unmonòleg que acumula presos i exiliatspolítics i que suma de moment 2.850represaliats. Un monòleg que pocs de-mòcrates a Espanya han gosat interfe-rir. Un monòleg de poli bo i poli dolentque mai ha pretès dialogar i buscar so-lucions al problema, sinó aniquilar-lo.

E

Keep calmToni Brosa

El monòleg dela repressió

Tres anys després del referèn-dum de l’1 d’octubre, Catalu-

nya i Espanya no han avançat ni unsol pas en la direcció de resoldre elproblema polític de fons que va con-duir a aquella jornada històrica. L’1-Oi la vaga general del 3-O, en respostaa la violència policial contra les urnesi els ciutadans, van ser un episodi dedemocràcia real, de participació po-pular i de desobediència col·lectivaals límits imposats per l’‘statu quo’resultant de la transició de la dicta-dura franquista al règim del 78.Aquella detonació va deixar estabor-nida la política espanyola, gens dis-posada a assimilar la realitat, a positi-var aquella energia i a articular-hi unaresposta realista, civilitzada i cons-

tructiva, en coherència amb la funcióque li atorguen els principis de la de-mocràcia representativa.

Enrocat en la unitat d’Espanya iel seu poder per imposar-la, l’Estatespanyol va aparcar la democràcia,l’estat de dret, el segle XXI i va tornara la recepta més tradicional: violèn-cia, persecució i autoritarisme. I en-cara hi és tres anys després, aquestasetmana mateix, amb la inhabilitaciódel president Torra, el segon presi-dent de la Generalitat consecutiuderrocat i el vuitè dels últims deu pre-sidents de Catalunya perseguits o re-presaliats; però també amb la con-demna a l’exregidor Jordi Pesarrodo-na, o el judici a l’activista Tamara Car-

rasco, o el més de mig centenar decàrrecs públics i alcaldes collats afiances mentre esperen judici per laseva participació a l’1-O, sense obli-dar mai els membres del govern em-presonats i els exiliats, tots ells permotius polítics. La democràcia espa-nyola continua a remolc d’aquesta di-nàmica, acrítica amb la involució queli suposa i absolutament immòbil,sense acceptar la realitat d’una Cata-lunya que continua determinada adecidir el seu futur en un referèndumdemocràtic i vinculant, sense des-marcar-se del guió de la imposició isense capacitat per iniciar un diàlegfranc, obert i realista, capaç d’avan-çar cap a una solució política al con-flicte.

Tres anys sense cap proposta de l’EstatEDITORIAL

La frase del dia

“A nosaltres no ens hacalgut cap acord ambningú per actuar. No enssentim interpel·lats pelsacords del governespanyol amb Madrid”

AlbaVergésCONSELLERA DE SALUT

l’escola ja maleïa l’assignaturade plàstica. Encara ara dibuixopitjor que un nen de cinc anys i

els treballs manuals em semblen re-servats per a persones superdotades.Pateixo el que no està escrit per mun-tar joguines que arriben esbocinades ials mobles que s’han d’armar no elsdedico ni un segon perquè, ho tinc cla-ríssim, és una autèntica pèrdua detemps. Malgrat tot, agraeixo quan dinsla caixa trobo el típic full d’instruc-cions que m’encoratja a fer-ho sensedemanar l’ajuda altruista del pare, elcunyat o la veïna. Si llegeixo “en tresfàcils passos”, de vegades m’envalen-teixo i, si més no, faig un intent. Amb

A la independència de Catalunya, d’untemps ençà, em passa més o menys elmateix. Me l’emporto a casa amb la in-tenció de trobar l’encaix de totes lespeces i aconseguir un resultat òptim,però quan llegeixo el llibre d’instruc-cions em costa passar de la primeraordre. Sovint em sento com quan aga-fo a l’atzar les dues primeres peces dela nova caixonera i no necessito resmés per confirmar el que ja intuïa, queno sabré com continuar.

Els propers passos a seguir, en elcas de la construcció d’un nou país,també em resulten més aviat confu-sos. Seria bo que alguns líders políticselaboressin un manual amb les indica-

cions oportunes. No parlo d’un “tresfàcils passos”, perquè serà qualsevolcosa menys fàcil, i de passos, m’imagi-no, se n’hauran de fer bastants més detres, però sí d’un missatge intel·ligibleque ens ajudi a intuir la sortida del la-berint. Sentir parlar de “confrontacióintel·ligent”, de “preparar-nos per a laruptura democràtica, pacífica i des-obedient”, de “plantem cara ara” o de“trencament definitiu amb l’Estat” emtrasllada a aquell moment en què haigde comprar una llitera però, quan veigque me l’emporto a casa a trossos ique seré incapaç de muntar-la, acabooptant per buscar qui faci la feina permi, o directament evito comprar-la.

De set en set

Sara Muñoz

En tres fàcilspassos

La foto

L’adeu del 131è president. Quim Torra surt de l’hemicicle del Parlament després d’intervenir enel ple sobre la seva inhabilitació, al qual ja va acudir, no com a president, sinó com a convidat ■ EFE

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 D’OCTUBRE DEL 2020

HERMES COMUNICACIONS SAPresident Editor:Joan Vall Clara. Comercial: Eva Negre, Maria Àngels Taulats, EduardVillacé i Josep Sánchez. Webs i Sistemes: Josep Madrenas. Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Comunicació: Albert París.

Edita: Hermes Comunicacions SAhttp://www.elpuntavui.cat972 18 64 00. Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera i Xevi Sala. Caps de secció: ToniBrosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Núria Astorch (Comarques Gironines), Pilar Esteban (Europa-Món), Xavier Castillón(Cultura i Espectacles), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Necrològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins(Disseny), Ramon Buch (Disseny web), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Les cares de la notícia

Després d’anys dedicada a la investigació sobre llengüesamenaçades i publicant llibres, la lingüista de Masquefa(Anoia) fa promoció d’El futur del català depèn de tu, untítol que reivindica l’ús social i desacomplexat de la llen-gua com a única via per a la seva supervivència.

MINISTRE DE SANITAT

Un discurs clau

El ministre va passar per l’adreçador de Madrid i, peraconseguir que es prenguin mesures més contun-dents allà, es va vendre la famosa cogobernanza i lagestió dels territoris on ja s’ha actuat o s’està actuanti on la situació no és crítica com a Madrid.

-+=

-+=

L’antidebat als EUADonald Trump

La llei de MadridSalvador Illa

-+=

Carme Junyent

Si els debats electorals han de fer arribar als electors elmillor projecte per als pròxims anys, el que van fer ahirels candidats a la Casa Blanca va ser l’antidebat. L’actualpresident va fer del debat un rosari d’insults, interrup-cions i manipulació davant un Biden més mesurat.

PRESIDENT DELS ESTATS UNITS

LINGÜISTA I ESCRIPTORA

profitant el tòpic de l’extrater-restre que arriba a la Terra... siaixò passés avui, 1 d’octubre, a

Catalunya, el marcià pensaria que elpaís commemora una altra derrota,una derrota terrible, quan entre els dies1 i 3 d’octubre del 2017 la ciutadaniadel Principat va posar l’Estat contra lescordes. La brutal onada repressiva en-gegada per l’Estat, visibilitzada en la in-habilitació del president Quim Torraaquesta mateixa setmana, un fet in-èdit, però sobretot en els 2.850 represa-liats que ja suma el procés, no s’explicasense l’èxit absolut d’aquell referèndumdes del punt de vista participatiu, polí-tic. Com tampoc s’explica sense la im-plicació de tots els poders de l’Estat, co-mençant per la monarquia i el seu dis-curs del 3 d’octubre a la nit, la nit d’undia en què el carrer havia reunit inde-pendentistes i no independentistescontra la reacció de l’Estat a una vota-

A “Tot i que hosembla, avui nocommemorem unaderrota. Ara, cal unareflexió profunda

ció democràtica.Certament, des d’aquell 1-O fins ara,

la situació ha canviat i aquell momentd’èxtasi ha deixat pas a un de depres-sió, sobretot perquè l’objectiu no s’haassolit. Però no només, perquè ja hi ha-via molta gent, independentista també,que veia el referèndum com un pas, nocom un fi en si mateix. En tot cas, lagestió posterior a l’1-O ha evidenciat

que hi havia errors en la concepció pe-rò, sobretot, en la planificació futura. Sia això hi sumem els interessos electora-listes, el curtmirisme, la fragmentaciódel moviment, la manca de lideratges–un dels èxits més evidents de la re-pressió–, arribem a la situació actual enquè costa, fins i tot, mobilitzar-se. Cos-ta perquè la gent està farta de samarre-tes de colors o d’anar a concentracionsen què el govern crida a participar i, al-hora, envia els Mossos a reprimir.

La manca d’unitat estratègica –nopas electoral– ens ha dut aquí. I això nos’arregla en el curt termini. Com tam-poc s’aconsegueix la independència.Cal parar-se a pensar, reflexionar, assu-mir els errors, acceptar qui tens en-front, i actuar. Usar la gran arma quetenim, la gent, que tot i la situació estàconvençuda de què vol per al seu país.Sense presses. Sense DUI irrealitza-bles. Però sense fer passos enrere.

1-O, l’Estat contra les cordesJoan Rueda / [email protected] la tres.

Carta a Quim Torrab M’agradaria compartir amb els lec-tors d’aquest diari la digna personali-tat que, per a mi, ha manifestat tenir elMHP Quim Torra.

Per un costat, no ha dubtat d’ac-ceptar sovint i amb naturalitat serconsiderat activista, però jo, i amb ga-nes, completaria la seva identitat pro-funda dient que, amb tota convicció,s’ha comportat com un perfecte acti-vista humanístic, i tot subratllant la ri-quesa d’aquests dos mots, hi afegiria,com un veritable teòleg cristià, l’essèn-cia del qual –em refereixo al cristianis-me– és “tenir cura de l’altre”, tal comva gosar definir Lluís Duch, monjo deMontserrat i antropòleg.

Així el MHP Quim Torra al llargd’aquests darrers mesos no ha dubtatd’anteposar com a prioritat màximadel seu govern “la cura de l’altre”, du-rant la gravetat que imposava la Co-vid-19. Amb aquestes paraules desitjoagrair-li l’exemple que ha donat al nos-tre poble català malgrat tantes contra-rietats, incomprensions i menyspreus.GRISELDA COS I BOADABarcelona

Heribert Barrerab L’octubre de l’any 1981, l’oncle, exi-liat a França fins al 1948, em va oferiracompanyar-lo al coll de Manrella perassistir a la inauguració d’un monu-ment dedicat als milers de republi-cans que van exiliar-se per evadir laviolenta repressió de les hosts del ge-neral Franco, un d’ells el president LluísCompanys. Recordo que va acompa-nyar-nos una de les filles del sindicalis-ta i ministre d’Indústria de la RepúblicaJoan Peiró, afusellat el 1942, la Guiller-mina. Un viatge distès d’anada i d’unrespectuós silenci de tornada. Al collde Manrella vam saludar el presidentdel Parlament de Catalunya, HeribertBarrera, la trajectòria del qual impres-sionava per la seva honestedat i fideli-tat, cosa que l’honorava amb escreix.

Per raons polítiques ara se li ha reti-rat la medalla d’or, concedida perl’Ajuntament de Barcelona a títol pòs-tum. Un fet denigrant resultant dels in-teressos mesquins que avui tant s’es-tilen. Amb Heribert Barrera s’hi pot es-tar més o menys d’acord, el que no seli pot negar és la seva honorabilitat i elrespectuós capteniment envers el fetpolític. La seva obra pòstuma, Cambó,n’és l’exemple.FRANCESC MASRIERA I BALLESCÀMataró (Maresme)

FE D’ERRADES

Jordi Ros no és la persona que surta la fotografia de la notícia de laplana 8 del diari d’ahir, 30 de se-tembre. És Xavier Duch, també de-tingut el 23-S.

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dadespersonals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número detelèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix,cal que no superin els mil caràcters d’extensió. El Punt Avui esreserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicarancartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textoss’han d’adreçar a [email protected]

El lector escriu

SísifJordiSoler

De reüll.Anna Balcells

Guirigall

n veterà comentarista nord-americà explicava ahirque el de Trump i Biden és el pitjor debat

presidencial que recorda haver vist mai en els seus anysde carrera. De fet, no va ser un debat, només un combatde boxa d’una rudesa extrema, un intercanvi de copssense èpica ni glòria, d’insults i interrupcions, sobretotper part del titular. La pregunta és sempre la mateixa: dequè serveixen aquestes posades en escena, més enllàde l’espectacle mediàtic, si al final resulta que els

indecisos continuen iguald’indecisos després del debat, i elsconvençuts –d’un bàndol i l’altre–,tres quarts del mateix? De fet, permi, tan insuportable com els insultssón les interrupcions constants,una pràctica habitual també en lestertúlies radiofòniques del nostrepaís. Tant costa respectar el torn deparaula i acabar d’escoltar el que el

company de taula intenta explicar? Si es trenca el fil delraonament, les intervencions perden sentit, es quedenen enunciats buits de contingut. Ja no és només elguirigall que ho fa tot incomprensible, que també. És elxerrar i imposar la veu sense deixar completar cap idea,cap relat ben travat. Si no és per contrastar parers, perconstruir diàlegs en lloc de monòlegs, debats i tertúliesno serveixen per a res. Ni per entretenir l’audiència niper arribar a la presidència dels Estats Units.

U

De quèserveixen lestertúlies si noes deixa al’altre acabarel raonament?

EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 D’OCTUBRE DEL 20204 |

Personalitats que fatres anys encara nolideraven grups ientitats reflexionensobre l’1-O

Amb la cadira javacant, Torra avisa:“O monarquiaespanyola orepública catalana”

Què n’haquedat, delreferèndumdel 2017

Govern sensepresident i plede comiat alParlamentNacional

POLÍTICA TRES ANYS DE L’1-O

Impressió de targetes i cens de la població

Targetes censals de l’1-O: 980.313 euros

Crida en web ‘Connecta’t al voluntariat’: 133.318 euros

Call Center al CTTI: 1.201.654 euros64

Disseny web pactepelreferèndum.cat: 3.050 euros

Llistes i cartells: 12.500 euros

Valor en l’ús dels centres de votació: 900.906 euros

Traducció d’una web a l’anglès (32.670 euros)

Desplaçament observadors/ visitants (225.117 euros)

Estudi The Hague Centre for Strategic Studies (167.065 euros)

Campanya als mitjans de comunicació de civisme i de les vies del trenCampanya pel vot exterior

Despeses imputades a 17 processats per malversació de fons

Els 10 altres processats Fiances reclamades pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona

4,3 milions(augmenta a 5,8

milions en sumar-li 1/3 del total)

Delictede falsedatdocumental

Delicte de desobediència

Delicte de revelació de secrets

Marta GarsaballAutoritzada en un compte bancari a Brussel·les el titular del qual era la Delegació del Govern de la Generalitat

Daniel GimenoResponsable del tractament del fitxer de dades del registre de participants en consultes no referendàries

Processat per revelació de secrets

Frederic Udina AbellóDirector de l’Idescat

Processat per desobediència i revelació de secrets

Vicent Sanchis LlàcerDirector de TV3

Processat per desobediència

Núria Llorach BoladerasVicepresidenta i administradora única de la CCMA

Processada per desobediència

Martí PatxotDirector corporatiu, comercial i de màrqueting de la CCMA


Saül Gordillo BernárdezDirector de Catalunya Ràdio


Xavier Puig Responsable de l’àrea TIC del Dep. d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència

Processat per malversació

David Franco Responsable de l’àrea TIC del Dep. de Treball, Afers Socials i Família


David Palanques BonaviaResponsable de l’àrea TIC del Dep. de Treball, Afers Socials i Família


Josué SallentDirector d’Estratègia i Innovació en el CTTI


Natàlia Garriga Directora de Serveis integrada a la secretaria general dependent de la vicepresidència d’Economia

Processada per malversació

Rosa Maria Rodríguez CurtoDirectora general de Servei de T-Systems

Processada per malversació

Joaquim Nin Secretari general del Departament de Presidència de la Generalitat

Processat per malversació, desobediència i prevaricació

Antoni Molons Secretari de Difusió i Atenció Ciutadana del Departament de Presidència

Processat per malversació i prevaricació

Rosa Vidal PlanellaInterventora general de la Generalitat

Processada per malversació i falsedat documental

Josep Ginesta VicenteSecretari general de Treball, Afers Socials i Famílies


Director general d’UnipostPablo Raventós

Processat per malversació i desobediència

Francesc Sutrias Director general de Patrimoni (Vicepresidència, Economia i Hisenda)


Albert Royo i MarinéEx-secretari general del Diplocat

Malversació i falsedat documental

Francesc Fàbregas BonetAdministrador d’‘El Vallenc’

Malversació i desobediència

Jaume Clotet Director general de Comunicació del govern de la Generalitat


Amadeu Altafaj Exdirector de la delegació del govern de la Generalitat a la UE

Malversació i prevaricació

Aleix Villatoro Secretari general del Departament d’Afers i Relacions Institucionals

Malversació i prevaricació

José María Gispert GiménezGerent d’Indugraf Offset SA


Joan Manel Gómez SanzCap de Riscos del Centre de Seguretat de la Informació del Consorci de l’Admin. Oberta de Catalunya

Processat per desobediènciaMontserrat Vidal RocaÀrea de Processos Electorals i Consultes Populars

Processada per desobediència

(pagat durant el 155 / inclòs al suprem)

(pagat / inclòs al suprem)

(pagat / inclòs al suprem)

(pagat )

7

8

9

(estimat / inclòs al Suprem)

Diplocat I Dep. d’Afers Exteriors: 392.182 euros5

Registre de catalans a l’exterior: 94.196 euros1

(inclòs a la causa del suprem)Creat el 2014 i actualitzat per l’1-O

3

Publicitat de l’1-O: 602.649 euros2

(no pagat / inclòs a la causa del suprem)

(no pagat / inclòs al suprem)

Falsedat documental

L’ofec econòmic,arma de repressióDINERS El jutjat de Barcelona que investiga l’1-O denega el retorn de la fiança de 5,8 milions d’euros a la Caixa de Solidaritat,duplicada al Tribunal de Comptes, mentre el TSJC l’accepta per a Jové CAUSES Més de mig centenar de càrrecs públics ialcaldes estan pendents de ser jutjats pel referèndum, xifra similar a la d’agents investigats per les càrregues policials als centres

EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 D’OCTUBRE DEL 2020 | Nacional | 5

Tres anys de“democràcia”

L’APUNT per decidir qui seria president i qui no, i quan acaba-ven i començaven legislatures; han usurpat funcionscontra el virus mentre dilataven el diàleg; han escap-çat lleis; han prohibit parlar d’autodeterminació i mo-narquia al Parlament i han retorçat la legislació per re-primir vora tres mil sobiranistes. Per a la minoria na-cional catalana, és ben agosarat dir-ne democràcia.Òscar Palau

Tres anys ja d’un 1-O històric, i seguim atrapats en l’es-piral venjativa de l’Estat. Ahir ho deia el mateix Torra:vam iniciar la legislatura tard, amb una administracióocupada i un president sense govern, i l’acabem ambun govern sense president, fulminat per rebutjar que livetessin fins i tot el dret a protesta. En aquest temps, ija abans, els poders de l’Estat s’han burlat de les urnes

La celebració del referèn-dum d’autodeterminacióde Catalunya, que avuicompleix el tercer aniver-sari, es manté empanta-negada als tribunals, men-tre el debat polític és erm.Més de mig centenar decàrrecs públics, inclosauna quinzena d’alcaldes,estan a un pas de ser jut-jats per l’organització de lavotació, quan ja fa un anyque el Tribunal Suprem vacastigar amb penes per ahomicides els líders del go-vern i de la societat civil.

A més de patir l’angoixad’haver d’afrontar un judi-ci amb penes de presó od’inhabilitació a càrrec pú-blic, la repressió econòmi-ca contra el moviment in-dependentista català tam-bé és evident. Un exempleés que la titular del jutjatd’instrucció 13 de Barce-lona, que manté la macro-causa sobre l’organitzacióde l’1-O amb una trentenade persones investigades(vegeu el gràfic adjunt), hadenegat a la Caixa de Soli-daritat de retornar-li els5,8 milions d’euros que vadipositar per cobrir la fian-ça imposada a les disset

persones processades permalversació de fons pú-blics, segons han detallatfonts de l’entitat. Per lamagistrada Alejandra Gil,no és suficient que el Tri-bunal de Comptes doniper bona la fiança de 4,1milions d’euros, provinentuna part del Tribunal Su-prem (en transferir-li l’ex-ecució de la responsabili-tat civil) i la resta aportadaper la Caixa de Solidaritat.Aquests diners alliberatsservirien per pagar multeso fiances per a altres re-presaliats.

La duplicitat de la fian-ça de l’1-O es pot compro-

var fàcilment, ja que lespartides del jutjat ordinarii les del Tribunal de Comp-tes són gairebé les matei-xes. És el cas de les targe-tes censals i d’Unipost, lapublicitat de l’1-O, i els ex-perts estrangers convi-dats a través del Diplocat.A més a més, hi ha nou càr-rec públics processats aljutjat d’instrucció 13 deBarcelona, que també fi-guren com a responsablesen la causa del Tribunal deComptes (Josep Ginesta,Natàlia Garriga, FrancescSutrias, Rosa Vidal, Joa-quim Nin, Antoni Molons,Albert Royo, Amadeu Al-

tafaj i Aleix Villatoro). Calrecordar que inicialmentel jutjat va ordenar embar-gar comptes particularsdels acusats, fins que esvan aportar donacionsciutadanes.

La posició de la jutgessade Barcelona contrastaamb la de la instructoradel TSJC de l’1-O, que no-més té els diputats d’ERC,Josep Maria Jové (tambéresponsable pel Tribunalde Comptes) i Lluís Salva-dó, excàrrecs d’Economiai Hisenda, perquè són afo-rats. La magistrada MariaEugènia Alegret també elsva imposar una fiança de

4,4 milions d’euros perl’organització de l’1-O, queen aquest cas seria la ter-cera exigida pels mateixosconceptes. A finals de junypassat, la Caixa de Solida-ritat i l’associació Amnis-tia i Llibertat van abonaral TSJC 1,6 milions d’eu-ros per una despesa recla-mada a Salvadó sobre unaaplicació per recaptar im-postos no inclosa en lafiança del Tribunal deComptes. I, a petició de ladefensa de Jové, exercidaper la penalista CristinaRodríguez Orriols, va ac-ceptar que se li demostrésque els 2,8 milions res-

Josep GinestaDolors Bassa

Despeses de l’aplicatiu Referemdum.cat i crida extra

161.315 euros(+10.041 euros)1

Raül RomevaAlbert Royo

Campanya internacional. Imatge Generalitat

60.000 euros(3.735 euros)8

Raül RomevaAlbert Royo

Web Catalonia.eu 128.575 euros(+8.003 euros)12

Natalia GarrigaJosep Maria JovéFrancesc SutriasOriol JunquerasRosa Vidal

Despeses a la nau annexa al CTTi

1.368.830 euros

(+85.209 euros)

2

Ignasi GenovésTeresa ProhiasNeus MuntéJordi Turull

Creació i disseny del registre de residents a l’exterior

10.829euros

(+674 euros)

3

Ignasi GenovésJoaquin NinNeus MuntéJordi Turull Rosa Vidal

Difusió de premsa escrita del registre de residents a l’exterior

158.344 euros(+9.856 euros)

4

Neus Munté Disseny i actuació del registre de residents

2.700 euros(+168 euros)5

Carles PuigdemontOriol JunquerasRaül RomevaJordi TurullToni ComínMeritxell BorràsJoaquim FornCarles MundóDolors BassaJosep RullMeritxell SerretSanti VilaClara PonsatíLluís PuigAntoni MolonsJaume MestreRosa Vidal

Campanya Civisme 226.143 euros(+20.924 euros)

6

Carles PuigdemontOriol JunquerasRaül Romeva Jordi TurullToni Comín Meritxell BorràsDolors BassaJoaquim FornJosep RullMeritxell SerretSanti VilaClara PonsatíLluís PuigFrancesc Sutrias Rosa Vidal

Despeses relatives a Unipost

1.186.050 euros

(+73.831)

7

Carles PuigdemontOriol JunquerasRaül RomevaJordi TurullToni ComínMeritxell BorràsJoaquim FornCarles MundóDolors BassaJosep RullMeritxell SerretSanti VilaClara PonsatíLluís PuigAlbert RoyoRosa Vidal

Invitació a grups parlamentaris europeus

83.448euros

(+5.194 euros)

9

Carles PuigdemontOriol JunquerasRaül RomevaJordi TurullToni ComínMeritxell BorràsJoaquim FornCarles MundóDolors BassaJosep RullMeritxell SerretSanti VilaClara PonsatíLluís PuigAlbert RoyoRosa Vidal

Equip experts IERRT. Helena Catt

178.112 euros(+11.087 euros)

10

Carles PuigdemontOriol JunquerasRaül RomevaJordi TurullToni ComínMeritxell BorràsJoaquim FornCarles MundóDolors BassaJosep RullMeritxell SerretSanti VilaClara PonsatíLluís PuigAmadeu AltafajAleix VillatoroAlbert RoyoRosa Vidal

Observadors internacionals Paul Sinning

167.065 euros(+10.399 euros)

11

TOTAL3.903.294 (242.980 euros): 4.146.274 euros

Presumptes responsables

Presumptairregularitat

Import(més interessos)

-

La reclamació del Tribunal de Comptes per l’1-O Fiances reclamadespel TSJC

4,1milions d’euros

Josep Maria JovéEx-secretari general d’Economia i diputat d’ERC

Usurpació de funcions i desobediència

2,8milions

(la magistrada accepta el dipòsit

al Tribunal de Comptes)

4,4milions d’euros

Per desobediència, prevaricació, malver-sació de fons i revela-ció de secrets

Lluís SalvadóEx-secretari d’Hisenda i diputat d’ERC


1,6milions

(aportats per la Caixa de

Solidaritat)

Alcaldes processats

Pena demanada: 1 any i sis mesos d’inhabilitació i 24.000 euros de multa

Josep Pagès MassóVocal


Marta AlsinaVicepresidenta


Tània VergeSecretària


MarcMarsalVocal


Els síndics electorals que seran jutjats al penal 11 de Barcelona (judici el 4 i 5 de novembre)

Jordi Mates DalmasesPresident


Bernat SoléEx-alcalde d’Agramunt (ERC)

Pena demanada: 1 any i tres mesos d’inhabilitació i 11.000 euros de multa

Paco GasAlcalde de Roquetes (ERC)

Desobediència

Pena demanada: 1 any i tres mesos d’inhabilitació i 21.600 euros de multa

Miquel SerraEx-alcalde d’Alcarràs (ERC)

Desobediència

La fiscalia els demana dos anys i nou mesos de presó

TSCJ

Desobediència

Jutjat penal Jutjat penal

Jutjat penal

Pena demanada: 1 any d’inhabilitació i 3.240 euros de multa

Montse MindanAlcaldessa de Roses

Desobediència

Mayte PiulachsBARCELONA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 D’OCTUBRE DEL 20206 | Nacional |


tants estaven ja dipositatsal Tribunal de Comptes.Així es va fer, i la setmanapassada, la magistrada delTSJC va dictar una resolu-ció en què accepta “la sol-vència” de Jové, i per tantdeclara la suficiència eco-nòmica que se li reclama.En aquesta causa, Jové iSalvadó ja han estat pro-cessats pels delictes dedesobediència, prevarica-ció, malversació de fons irevelació de secrets, i araqueda que la fiscalia supe-rior de Catalunya presentiels escrits d’acusació ambles penes que els demana;les defenses, els seus, i elTSJC fixi data de judici.

A Barcelona, 63 policiesPel que fa a la macrocausade l’1-O, la jutgessa d’ins-trucció 13 l’ha derivat al’Audiència de Barcelona(encara no se sap a quinasecció li ha tocat) perquèresolgui els darrers recur-sos de la fiscalia, capficadaa acusar-los de grup crimi-nal, i que es presentin elsescrits d’acusació i defen-sa per després acordar lacelebració del judici, segu-rament l’any que ve.

I ara, mentre s’espera lasentència al major JosepLluís Trapero i l’excúpuladels Mossos per part del’Audiencia Nacional, i del’anterior Mesa del Parla-ment, pel TSJC, la pròxi-ma cita als jutjats serà elspropers 4 i 5 de novembreamb el judici als cinc pro-fessionals, nomenats sín-

dics electorals de l’1-O, de-fensats pel penalista Ra-mon Setó. L’escenari, ara,serà el penal 11 de Barce-lona. Una evidència mésque la causa independen-tista s’ha judicialitzat entots els òrgans penals exis-tents (Suprem, AudienciaNacional, TSJC, Audièn-cia de Barcelona i penals).

Tres anys després del’1-O, també hi ha quatrealcaldes i exalcaldes queseran jutjats per haver do-nat suport a l’1-O, i una de-sena més que són investi-gats. Per exemple, l’exal-

caldessa de Figueres Mar-ta Felip o l’exalcalde deMolins de Rei Joan RamonCasals. I el de Collbató, Mi-quel Solà, ha presentat re-

curs contra la seva impu-tació. A més, les causescontra agents de la policiacatalana per “no actuar”

l’1-O a poc a poc s’han anatarxivant, malgrat que se’nmanté oberta una en unjutjat de Sabadell contraels comissaris de confian-ça del major: Ferran Ló-pez, Joan Carles Molinero,Emili Quevedo, i altres,per desobediència.

Paral·lelament, les po-lèmiques i violentes càrre-gues policials protagonit-zades per agents de la poli-cia espanyola i de la Guàr-dia Civil també continuenobertes, tres anys després,en diferents jutjats delpaís. El jutjat d’instrucció

7 de Barcelona aglutinatotes les de la ciutat, amb63 agents investigats iRoger Español, que va per-dre l’ull d’un tret de bala degoma, és alhora víctima iinvestigat, segons va in-formar ahir el gabinet depremsa del TSJC. A més,hi ha 127 persones lesio-nades personades (de les315 documentades), i sónacusació la Generalitat,Irídia, Òmnium, l’ANC iel Sindicat Professional dela Policia. Avui precisa-ment es presenta a Barce-lona la Plataforma 1 d’Oc-

tubre, de persones afecta-des i encausades per lescàrregues.

En les causes de Gironahan declarat com a investi-gats uns 25 agents de la po-licia espanyola, i pel casd’Aiguaviva, tres agents dela Guàrdia Civil. A la Ràpi-ta, també hi ha una causacontra catorze agents de laGuàrdia Civil. I davant l’ac-tual desconcert polític i sa-nitari, l’1-O es commemo-ra avui a mig gas. A Barce-lona, els CDR convoquen ala plaça Sant Jaume a lesvuit del vespre. ■

Guillem, al centre, amb els seus pares i advocades d’Alerta Solidària, el novembre passat ■ M.P.

El titular del jutjat d’instrucció11 de Barcelona ha arxivat laquerella que, fa gairebé unany, van presentar els paresde Guillem, un menor de 16anys, contra vuit agents de lapolicia espanyola, per la sevadetenció “delictiva” a la ViaLaietana en la protesta del 18d’octubre del 2019, contra lasentència del Suprem. En unvídeo, es veu Guillem, ambuna dessuadora taronja, as-segut a terra amb altres ma-nifestants, i quan els agentscarreguen, ell es despista i seli tiren a sobre.

En la interlocutòria, el ma-gistrat Francisco GonzálezMaíllo cita una sentència delSuprem del 2013 que justifica

l’ús de la força policial en di-verses situacions, i en aques-ta sosté que l’actuació és“proporcional” perquè “hi ha-via un setge” a la Prefectura.Hi afegeix que les lesions són“lleus” i “compatibles amb laseva detenció, no per cops”, irecorda que el menor té unacausa oberta per “llançar ob-jectes”. L’advocada de Gui-llem, Norma Pedemonte, vaavançar que presentaran re-curs perquè “els fets són moltgreus i vexatoris, no nomésen la seva detenció, i cal unamínima investigació”. Va re-cordar que “l’Estat espanyolha estat condemnat diversosde cops pel TEDH per no in-vestigar delictes com aquest”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Un jutge arxiva la querella d’unmenor contra la policia espanyolaper actuació “proporcional”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Avui es presentauna plataformad’afectats per lescàrregues policials

El Grup de Suport als Sín-dics de l’1-O convocaràmobilitzacions el 4 de no-vembre a la Ciutat de laJustícia, dia d’inici del ju-dici per presumpta usur-pació de funcions i desobe-diència als cinc membresde la sindicatura electoralque el Parlament, basant-se en la llei del referèn-dum, va nomenar el se-tembre del 2017 perquèsupervisessin les vota-

cions. La protesta, que escoordinarà amb les quel’ANC i Òmnium ja vananunciar a l’agost, s’em-marcarà en una campa-nya per denunciar la “per-secució i vulneració delsdrets” dels cinc professorsuniversitaris jutjats (JordiMatas, Tània Verge, JosepPagès, Marc Marsal i Mar-ta Alsina), segons vaanunciar ahir, en la sevapresentació, Maria RosaBayà, portaveu del col·lec-tiu, format per professors,personal i estudiants uni-versitaris, que fa mesosque hi treballa. “És la pri-mera vegada que s’amena-ça acadèmics per fer la se-va feina”, lamentava Bayà,que explicava que, a causa

de la pandèmia, la majoriad’actes de difusió en lespròximes setmanes s’hau-ran de fer a través del web iles xarxes socials.

Matas denunciava lesmaneres de fer “inconsti-tucionals” de la fiscalia,que en principi també elsacusava de malversació, idel TC, que els va amena-çar amb una sanció de12.000 euros diaris si nodeixaven el càrrec (6.000als suplents i síndics terri-torials), que els hauriensuposat més de 2 milionssi no haguessin plegat. Se-gons Matas, poden al·legarun atac a la “llibertat aca-dèmica” –han rebut el su-port majoritari dels claus-tres de les universitats ca-

talanes, i també d’associa-cions de ciència política depaïsos com el Regne Unit,els Estats Units i el Cana-dà– i fins i tot podrien re-córrer a raons polítiques,de valors i principis demo-cràtics, però faran bàsica-ment una “defensa jurídi-ca”. “L’únic delicte quevam cometre és exercircom a acadèmics, no vamusurpar funcions a nin-

gú”, exemplificava, i asse-gurava que per acusar-losdel “comodí” de desobe-diència “convindria preci-sar quins requisits” ha decomplir aquest delicte.Marsal denunciava la qua-lificació “confosa” dels fetsper part de la fiscalia, queels acusa de desobediènciacom a autoritats i com aparticulars, cosa que “ge-nera certa indefensió”. Se-

gons ell, a més, les proves“no són excessivament llu-ïdes”. “La querella ens so-brepassa, és el senyal re-pressiu que s’envia al con-junt del món universitariper atemorir-lo i que nos’impliqui en processospolítics”, sentenciava Ver-ge, que recorda que fins itot a l’exterior ho qualifi-quen de “persecució ideo-lògica”. ■

a Es presenta el grupde suport, que tambéanuncia mobilitzacionsper al 4 de novembre

Òscar PalauBARCELONA

Campanya per denunciarel judici als síndics de l’1-O

Els síndics de l’1-O, quan van ser rebuts pel president Torra el novembre del 2018 ■ J. BEDMAR

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 D’OCTUBRE DEL 2020

130331-1189713L

L’1-O, Miquel Buchera alcalde de Premiàde Mar i president del’ACM. Va estar al peudel canó, ajudant enl’organització. “Va serel dia de la meva vidaque vaig parlar amb

més alcaldes i alcaldesses.” El record és“de patiment, però sobretot d’il·lusió”:

“Il·lusió i confiança en l’aliança forjadaentre el govern, els ajuntaments i lagent.” “Vam sentir esperança”, conclou.“L’1-O ens ha de fer veure que a Catalu-nya, si ho volem, i sobretot si sabem tre-ballar col·lectivament amb objectius co-muns, som capaços d’afrontar qualsevolrepte que ens proposem, per enorme quesigui”, sosté. I hi afegeix, parlant de fu-tur immediat: “Precisament l’1 d’octu-bre del 2017 ens va ensenyar que a unasocietat civil compromesa li calen unesinstitucions fortes i sobretot una estratè-gia col·lectiva.”

Miquel BuchEXALCALDE DE PREMIÀ DE MAR I EXCONSELLER D’INTERIOR

“Ens cal sobretot unaestratègia col·lectiva”

Carles Mundó, conse-ller de Justícia fins queamb el 155 el van des-tituir, recorda ambmolta emoció el mo-ment que va anar a vo-tar. “Vaig fer-ho al

meu poble, a Gurb, on hi havia més de500 veïns que van voler que tingués

l’honor de dipositar el primer vot.” Des-prés ja se’n va anar cap al Palau de la Ge-neralitat, on es va estar fins ben entradala nit “fent seguiment i gestions i prepa-rant escenaris de futur”. Va pagar ambpresó, multa i inhabilitació la gesta, peròsosté que va valer la pena: “Córrer riscosper fer possible que la gent pugui votar,lluny de ser un delicte, és un veritable or-gull.” Opina que l’1 d’octubre és “l’ele-ment que més ha servit per internaciona-litzar la causa catalana”, i assegura que“tot i que Catalunya no sigui avui unaRepública, estem més a prop de la inde-pendència que fa uns anys”.

Carles MundóADVOCAT I EXCONSELLER DE JUSTÍCIA

“Córrer riscos perpermetre votar és unorgull”


Una vintena de personali-tats –deu dones i deu ho-mes– de mons tan dife-rents com ara la política, lacultura, la medicina, l’eco-nomia, l’esport, la univer-sitat o la vida sindical, ensexpliquen com van viurefa tres anys el referèndumde l’1 d’octubre, una dataque ha passat a formarpart de la història de Cata-lunya: on eren aquell diu-menge i què van fer, quinrecord en tenen, què vanpensar en aquell moment iquè en pensen ara desprésde tot el que s’ha viscutposteriorment.

Si és veritat que el que

queda gravat per sempremés a la memòria és allòque s’ha viscut amb el cor,ben segur que els fets del’1-O acompanyaran tota lavida els més de dos milionsde persones que van poderexercir el seu dret a vot,tant a favor com en contrade la independència, elsque van participar activa-ment i des de la clandesti-

nitat en l’organització delreferèndum i els que vanser víctimes de la violènciapolicial indiscriminada adins i a fora dels col·legis. Itambé, per mil raons, res-tarà en el record dels uni-formats que la van practi-car, dels polítics que la vanordenar i de l’aparell judi-cial que ha tingut un paperclau en la repressió. ■

RedaccióBARCELONA

On éreu l’1-O?Què en penseu?a Vint persones ensexpliquen on erenl’1-O de fa tres anysi què en pensen ara

Cua de votants al col·legi Eiximenis de Girona ■ J. SABATER


El periodista basc Martxelo Ota-mendi va encetar un dels dies pro-fessionalment més “interessants,

bonics i motivadors” de la seva vida cobrint per al dia-ri que dirigeix, Berria, el trasllat de cinc urnes desd’un pis de Barcelona fins a l’Escola d’Idiomes deDrassanes. “Ho vam fer dins d’un Uber; el taxista vatenir un ensurt de mort quan el van identificar elsMossos perquè es pensava que l’estaven acusant deportar droga o ves a saber què”, recorda enjogassat.Assegura que l’1 d’octubre va ser “el dia que es reco-llia el fruit de deu anys de feina” i viu amb “decepció”l’actual divisió dels partits polítics. “Madrid estavamolt preocupada pensant que Catalunya se n’anava iara està reconfortada, cosa que indirectament vol dirque l’independentisme ho està fent malament.”

Martxelo OtamendiPERIODISTA DIRECTOR DEL DIARI ‘BERRIA’

“Aquell dia es varecollir el fruit dedeu anys de feina”

La metgessa i exconsellera de Sa-lut Marina Geli indica que l’1-Ova fer les funcions de presidenta

en una mesa electoral a Sant Gregori (Gironès), el seupoble natal. Recorda que va viure aquella jornadaamb una barreja d’emoció, perquè el referèndums’estava fent realitat, i neguit, per les dificultats i latensió amb què es va desenvolupar. “La sensació, pe-rò, era que sí, que finalment ho havíem pogut fer i pen-sant que amb allò s’obria una porta al reconeixementnacional”, explica. I es declara més independentistaara, tres anys després d’aquella data. “Cada dia tincmés raons per ser-ne”, afirma. La repressió incessantde l’Estat i el convenciment que amb la independèn-cia es disposaria de més recursos també per fer front ala Covid-19 en són algunes de les raons.

Marina GeliMETGESSA I EXCONSELLERA DE SALUT

“Cada dia tinc mésraons per serindependentista”

L’exconsellera d’Ensenyament Ire-ne Rigau va votar al seu poble,Ribes de Freser. Estava molt il·lu-

sionada, però també preocupada per les possibles repre-sàlies, ja que ella les havia patit en primera persona:va ser condemnada per desobediència per la consulta del9-N. “L’Estat va viure allò com una humiliació i aratornava a passar però en gros, així que sabia que algunacosa passaria, tot i que no m’esperava la dimensió de laresposta”, admet. De tota manera, sosté que aquell dia“vam fer història perquè es va demostrar la força de lagent, i això és el que tres anys després es manté més viu,encara que de manera latent”. De cara al futur, pensa quel’estratègia de “portar als tribunals d’Europa la realitatjudicial espanyola” és bona i que cal continuar treballantper l’amnistia.

Irene RigauEXCONSELLERA D’ENSENYAMENT

“Tornava a passarel mateix que el9-N i en gros”

Sílvia Simon, professora i investi-gadora de la Universitat de Giro-na (UdG), recorda perfectament

què feia aquell dia: “Era voluntària a l’Escola Puigd’Arques. Em responsabilitzava de garantir que lesdades de la votació arribessin.” L’1 d’octubre els sen-timents de Simon eren molt clars: “Sabia que haviaarribat l’hora i que es començaria a escriure la històriade nou.” Això passava el 2017. Ara la sensació és moltdiferent, amb tot el que s’ha viscut com a poble. Unasensació d’impotència. Si abans ho podia expressarde manera clara, nítida i ràpida, ara li costa trobar lesparaules: “Després d’unes sentències per una pancar-ta, un nas de pallasso i un missatge de WhatsApp,veus que quan lluites contra ineptes no saps com ac-tuar i no tens eines per guanyar.”

Sílvia SimonPROFESSORA I INVESTIGADORA DE LA UDG

“Quan lluitescontra ineptes, nosaps com actuar”

A l’escriptora, que llavors era regi-dora d’ERC a Girona, li venen alcap molts records: “No oblidaré

mai l’arribada de les urnes al Pavelló de Palau, com perart de màgia; el moment que va votar un amic meu, moltmalalt; els bombers posant ordre i donant confiança, il’espera tensa durant hores que arribés la Guàrdia Civili la Policía Nacional a pegar-nos com estaven fent en al-tres col·legis. «Ja venen –deien–. Ara, ara sí, són aquí!»Ens estremíem. Però com passa a El desert dels tàrtars,no van arribar mai.” I ara, després de tres anys, diu:“Sento una gran desil·lusió, el dol d’aquells dies de glò-ria. Veig els partits desorientats; les entitats, sense em-penta –aquell tsunami engrescador, on és?–; la gent,cansada, tot i que la determinació encara hi és tota. Es-perem. Encara estem a punt.”

Maria Mercè RocaESCRIPTORA

“La determinacióencara hi és tota,estem a punt”

Amb l’objectiu de col·laborar icontribuir a preservar l’espai devot, Salvador Cardús ja estava a les

quatre de la matinada en una escola de Terrassa. “D’en-trada tot era bonic”, explica, i recorda moments emoti-us, com quan s’aplaudia la gent gran que votava o el cli-ma d’eufòria que hi havia malgrat la tensió. “Aquell diapensava que s’havia produït una gran victòria i aixòpenso que continua així, tot i que després hagin volgutdesmerèixer-ho.” Aquí és on esmenta el triomf “rela-tiu” de la repressió no només per l’estat d’excepció, del155, sinó també perquè “va introduir la por en moltagent”. L’Estat espanyol va guanyar el relat: “Hem aca-bat pensant que els unilaterals érem nosaltres, quan vaser l’Estat”, diu, i conclou que era inimaginable que elque ha vingut després fos “tan bèstia”.

Salvador CardúsSOCIÒLEG

“Aquell dia es vaproduir una granvictòria”

Coral Vila, que ha representat laselecció espanyola en múltiplesocasions, va ser una voluntària

més a Celrà en l’organització del referèndum. “Al’entrada del poble vigilava les furgones de la policiaque no anessin cap a l’escola i avisava amb el mòbill’alcalde.” Per ella l’1 d’octubre va ser un punt d’in-flexió per al moviment independentista malgrat lesdecepcions posteriors. “Internacionalment ens va po-sar al mapa. Ens vam fer veure. Fa poc uns companysvan anar al Nepal i allà encara se’n recordaven de la fi-ta.” Sobre l’herència, com molta altra gent, admet quehi ha certa decepció i cansament en el moviment inde-pendentista. “Potser això del seny ens està perdent, devegades penso que només amb la força es poden asso-lir objectius polítics.”

Coral VilaEXJUGADORA INTERNACIONAL DE RUGBI

“Aquell dia vamposar Catalunyaal mapa del món”

La pallassa Montse Trias, que fade pal de paller del Circ Cric ambel seu company Tortell Poltrona,

recorda l’1-O “amb molta excitació”. Entenent les di-ficultats, tot el poble ho va tirar endavant: “Els jovesens protegien i els més grans van anar a votar en cadirade rodes.” En comunitat, així ho van viure a Sant Este-ve de Palautordera: “Tots volíem expressar el nostredesig.” Res no ha canviat: “Tres anys més tard, aquellesperit de l’1-O segueix latent.” Admet que la Covidés una preocupació afegida, però “cada cop tenimmés raons per demanar el nostre dret a votar”. I recor-da el cas del pregó de la Mercè, a càrrec de Tortell Pol-trona: dos van protestar i van potinejar-ho tot. “Éscom en una festa major en què només un veí a qui no liagradi la música, pot enviar-la a passeig”, es lamenta.

Montse Trias, ‘Sra. Titat’PALLASSA I CODIRECTORA DEL CIRC CRIC

“Tres anys méstard, l’1-O segueixlatent”

Va passar la nit a l’escola RamonLlull de Barcelona. Al matí es vaoferir voluntària per ser presidenta

de mesa. A quarts de nou la Policía Nacional començavaa carregar. Com que es van endur les urnes i van tancarl’escola, va acabar votant a la conselleria d’Ensenya-ment. Aquell dia va declarar a una ràdio francesa: “Avuitenim una victòria moral i falta per veure si la transfor-mem en victòria política”. “Encara no hem sabut ser fi-dels al mandat que emanava del que vam fer col·lectiva-ment”, lamenta, perquè creu que fer un referèndum sotarepressió judicial i policial era una oportunitat que no esva saber utilitzar: “No dic que hauríem aconseguit la in-dependència, però si teníem una oportunitat, era enaquell moment. El repte és culminar-ho. Per mi, l’1-O nova ser una mobilització sinó un referèndum.”

Elisenda PaluziePRESIDENTA DE L’ASSEMBLEA NACIONAL (ANC)

“No va ser unamobilització sinóun referèndum”


| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 D’OCTUBRE DEL 2020

El cantant d’Els Pets viu a St. Al-bans, al nord de Londres, des d’onva seguir atentament l’1-O: “Es-

tàvem molt pendents, perquè era una situació única,engrescadora i molt somiada”, recorda. Aquell va ser“un dia de sensacions contraposades”, seguit per lesxarxes, la ràdio, la tele i el telèfon: “Hi vaig veure totala il·lusió i l’esforç de la gent, i després com la realitatva superar els pitjors vaticinis: no m’esperava aquellaresposta tan salvatge. Em van arribar imatges de comli obrien el cap a Xavi Pié, un saxofonista tarragoníque havia tocat amb nosaltres.” Ara es mostra espe-rançat però amb reserves: “La independència és unacarrera de fons, difícil però no impossible. La volun-tat d’un poble acaba tenint el seu pes, i aquí el paper dela gent ha estat impecable. El dels polítics, no tant.”

Lluís GavaldàMÚSIC, COMPONENT D’ELS PETS

“No m’esperavaaquella respostatan salvatge”

L’empresari que dos anys desprésde l’1 d’octubre va sacsejar el móneconòmic guanyant les eleccions a

la Cambra de Comerç de Barcelona amb una candidatu-ra independentista, va formar part d’una de les tauleselectorals del seu poble, Bigues i Riells. Al final del dia,el sentiment que tenia Joan Canadell era “agredolç” perculpa de la “brutalitat” exercida per l’Estat, però prefe-reix quedar-se amb la part positiva: “Va ser una victòriaabsoluta, la millor que hem tingut en molts anys.” Hocontinua pensant –“el pòsit encara hi és”– però lamentaque els partits polítics no han sabut estar a l’altura. “El 30de gener vam fer un pas enrere i vam començar a perdre labatalla, hem de recuperar l’esperit de l’1 d’octubre, i es-pero que en les properes eleccions es pugui fer un pas en-davant”, confia.

Joan CanadellPRESIDENT CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA

“Els partits no hansabut estar al’altura”

Javier Pacheco, secretari generalde CCOO de Catalunya, recordaque el seu sindicat no donava su-

port al referèndum perquè considerava que no teniales garanties necessàries per ser reconegut internacio-nalment. “Sabíem que això podia tenir conseqüèn-cies, però mai ens hauríem imaginat que fossin tandesproporcionades”, assegura. Després de visitarnombrosos col·legis electorals per així poder denun-ciar la violència policial, va convocar d’urgència lacúpula de CCOO i més tard va participar en la reunióde la Taula per la Democràcia. “Allà vam decidir ferl’aturada de país del 3 d’octubre”, recorda. “L’1 d’oc-tubre –sosté– era una crida clara perquè la políticaagafés el testimoni, i malauradament no s’ha traduïten una acció ni a Catalunya ni a Espanya.”

Javier PachecoSECRETARI GENERAL DE CCOO DE CATALUNYA

“Mai m’hauriaimaginat tantadesproporció”

Per a Pere Vilà Barceló, l’1 d’octu-bre no és un sol dia. És un punt de re-ferència. Aquell dia era al col·legi

Verd de Girona. Té més imatges a la retina que a la petitacàmera que portava. No sap el nom de la gent que tenia alcostat i veia caure colpejada. Es va posar el mòbil a la but-xaca, encara gravant. Aquella imatge en negre, amb veuscridant que allà hi havia nens i gent gran, són de les mésdures que té. Mai s’havia entregat tant a la defensa de lallibertat. Deu dies després començava un documentalque l’ha portat a viure moments únics. No creu en el pre-sent polític. Però creu en el concepte de l’1-O. La capaci-tat de desbordar un estat demofòbic. “L’1-O descansa enespera que el monstre devorador de la nostra cultura torniamb violència. Serà amb l’espontaneïtat ciutadana del’1-O que aconseguirem el que aquell dia es pretenia.”

Pere Vilà BarcelóDIRECTOR DE CINEMA

“L’1-O no és un soldia, és un punt dereferència”

Els actors Meritxell Yanes i DavidPlanas viuen a Celrà i són paresd’uns nens que llavors tenien tres

anys. “Tots vam anar al col·legi electoral per protegir-lo i vam programar-hi activitats culturals, com ara unaactuació d’Els Trambòtics, el grup de música familiard’en David i en Carles Cors, que va ser l’única cosaque es va fer, perquè ens van dir que la policia estava apunt d’arribar i vam amagar la mainada a la bibliote-ca. Vaig tenir la sensació que érem com formigues su-perorganitzades, i no érem allà per defensar cap ideapolítica, només el dret a votar. Sobretot em va sor-prendre la força que té el poble.” Ara Yanes se sent“molt decebuda amb els polítics, perquè la majoria nohan estat a l’altura i han posat els interessos partidis-tes al davant del que aquell dia va defensar la gent”.

Meritxell YanesACTRIU

“Sobretot em vasorprendre laforça del poble”

Gemma Humet, amb un fill, ales-hores, de pocs mesos, va anar deCentelles fins a Terrassa en cotxe

a votar. “A la ràdio ja sentia que hi havia càrregues po-licials, eren moments d’incertesa i confusió”, recor-da. “No em passava pel cap, però, que pogués passarres del que va acabar passant. Al capdavall, vaig anar avotar amb la meva mare i el meu fill.” Tres anys des-prés, i amb un nou disc previst per aquest mes que in-clou una cançó sobre les mobilitzacions de l’any pas-sat contra la sentència de l’1-O, Humet mostra “l’or-gull” d’haver format part d’un “acte d’empoderamenttan bèstia com aquell”, però lamenta que amb l’1-Ocomencés també per part de l’Estat una vulneracióconstant de drets fonamentals. “Hi ha hagut un retro-cés molt important, és impressionant.”

Gemma HumetCANTANT

“No em passavapel cap que poguéspassar res”

D’aquell dia, recorda com tot SantaColoma de Farners era davant delslocals de votar quan al campanar

van tocar les hores: “Sis batallades.” Com a membre del’ANC sabia que calia traspassar el pont, sense mirar alfons. “A l’altra banda, hi havia un llumet. Ens la jugà-vem, ho sabíem. Ens miràvem emocionats quan ens vandir que hi havia les urnes.” Relaciona aquells momentsamb la pluja de fulles daurades dels til·lers, amb el ventetal rostre cap a mitja tarda. Sabien que a Aiguaviva la po-licia espanyola havia atacat els votants i a Riudarenes,més policia. Com amb els terços d’en Molas, en la guerradels Segadors, van tancar les urnes: “Sé que aquella vota-ció, guanyada amb unes dades insuperables, va ser unveritable referèndum. Vam votar que volíem la Repúbli-ca catalana!”

Assumpció CantalozellaESCRIPTORA

“Vam votar quevolíem la Repúblicacatalana”

Vicenç Altaió recorda així la il·lu-sió i els neguits previs a l’1-O:“Fou una nit eixordadora vigilats

sota l’ull del monarca en forma d’hèlixs en creu i ame-naçats per un Estat representat per un vaixell imperialcarregat d’ous de pus. I tanmateix, d’imprevist i ambintel·ligència col·lectiva, arribaren les urnes i les pa-peretes de vot. Quanta joia!” Fins que l’Estat, “reac-cionari i tancat”, va respondre amb “una violènciacruel, impensable, d’animal acorralat per la democrà-cia”. El preludi del que havia de venir. “La justícia es-panyola no busca conèixer la veritat, sinó el càstig”,rebla. Què cal fer per sobreposar-se a tanta impotèn-cia? “Només reactivant l’esperit crític d’una revoltafeliç, un programa compartit de base social i culturalavançada i una unitat horitzontal, podem avançar.”

Vicenç AltaióPOETA, ASSAGISTA, ACTIVISTA CULTURAL

“No busquenconèixer la veritat,sinó el càstig”

Marc Crosas ha fet fortuna a Mè-xic. L’1 d’octubre era a Miamifent de comentarista per a una te-

levisió i “seguint tot el que passava a Catalunya per in-ternet, per TV3, amb molta impotència”. Indepen-dentista de soca-rel, creu que “Espanya no ha entèsres. Des que van tombar l’Estatut han anat creant mésodi contra nosaltres. Això ens ajuda. Quan era petit, lamàxima expressió independentista era anar amb l’es-telada al camp quan jugava la selecció. La situació hacanviat per com ens tracta Madrid. I així segueixen, jaes veu el que han fet amb el president Torra. La classepolítica s’ha de posar d’acord per fer el que hem defer. Que aquesta inhabilitació serveixi per tornar a allòque va representar l’1 d’octubre i que un dia puguem ferun referèndum oficial amb el suport d’Europa”.

Marc CrosasEXFUTBOLISTA

“Espanya no enténres. Només crea odicontra nosaltres”




Tres anys després dels fetsde l’1-O als col·legis electo-rals de Girona, Sant Juliàde Ramis i Aiguaviva, elsadvocats voluntaris agru-pats en el col·lectiu Dret deDefensa, que s’encarregade la querella col·lectivaper les càrregues policials“no són gens optimistes”amb vista a un possible ju-dici, segons assenyala elportaveu dels lletrats giro-nins, Albert Carreras. Laquerella agrupa les denún-cies d’uns 300 ferits i el jut-jat d’instrucció 2 ja dona lainstrucció per tancada. Entotal, han declarat com ainvestigats per delictes detortures i lesions 25agents de la Policía Nacio-nal i tres guàrdies civils.“Hi ha unes víctimes, uneslesions acreditades, hi hauns fets que són punibles,hi ha unes persones identi-ficades; hi ha tots els requi-sits per anar a judici, peròsabem on estem i ens te-mem que la voluntat siguiarxivar-ho”, alerta el por-taveu dels advocats.

Últim movimentAquest estiu l’Audiènciade Girona ja va resoldre noinvestigar el dispositiu po-licial del col·legi electoralde Sant Julià de Ramis, onhavia de votar Carles Puig-demont. És una de les trespotes de la querella, queara, explica Carreras, estàen “via morta”. “La secciótercera de l’Audiència deGirona ens ha tancat total-ment la porta per procedira la investigació”, assenya-la. A més, l’Audiència els hiha denegat, perquè consi-dera que no procedeixennoves diligències, ja que elperíode d’instrucció s’hatancat, la transcripció dela càmera GoPro del col·le-gi Verd o les citacions, en-tre d’altres, d’Enric Millo.Els lletrats han decidit ferun últim moviment, abansque el jutjat d’instrucciódicti la interlocutòria, en elcas d’Aiguaviva, la pobla-ció del Gironès on la Guàr-dia Civil va llaançar gas pe-

bre contra els votantsquan estaven entaulats. El26 de juny van declarardos guàrdies civils i un ti-nent per l’actuació policiala Aiguaviva. En aquestesdeclaracions el tinent quetenia el comandament insitu a Aiguaviva va reco-nèixer que es comunicavaamb el tinent coronel quetenia el comandament aGirona, el qual va declararcom a testimoni assuminti reconeixent que donavales autoritzacions del dis-positiu policial de tot Giro-na. “Prenent com a base ai-xò, ahir vam demanar queel citin com a investigat”,assenyala l’advocat, tot isabent que pot allargar lainstrucció.

“Volem evidenciar queEspanya no vol investigarels fets de l’1-O. Si ho dene-guen és una evidència d’a-questa falta de voluntat iaixò ens pot ser útil quananem a denunciar-ho ainstàncies europees”, re-marca l’advocat portaveude Dret de Defensa.

Quin balanç fan d’a-quests tres anys d’instruc-ció? El portaveu dels lle-trats gironins, Albert Car-reras, destaca l’actitud deles víctimes durant el pro-cediment, “sense por deles conseqüències i de lespressions”: “Fa que enscompensi la feina i l’esforçfet per arribar fins aquí.”Des d’un àmbit processal,el lletrat remarca tres “fo-cus de descontentament”.Per una banda, la instruc-ció del jutjat, “que hauriad’haver insistit més en al-gunes diligències”, comara les identificacions delsguàrdies civils a Sant Julià

de Ramis. També remarcal’actitud de la fiscalia, “pas-siva” però sobretot “amb lavoluntat de no voler inves-tigar realment els fets, si-nó d’exculpar la policia”.Albert Carreras assenyalatambé el ministeri i el go-vern de l’Estat, que duranttot aquest temps hanmantingut una actitud de“menysteniment enversles víctimes” i de “no facili-tar informació ni organi-grames, sinó de posar tra-ves” a “la seva obligaciód’investigar uns fets”.També els crida l’atencióque l’advocacia de l’Estats’ha encarregat de la de-fensa de la policia. “Noméss’ha preocupat de la possi-ble exculpació, deixant lesvíctimes desemparades”.“En un altre marc, que nofos l’independentisme, lesvíctimes no quedarien de-sateses, com en aquestcas”, remarca Albert Car-reras en relació amb elsfets de l’1-O a Girona. ■

El jutjat dona per tancada lainstrucció de l’1-O a Girona

Gemma Busquets RosGIRONA

a Els advocats voluntaris de la querella col·lectiva a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva temen quela causa s’arxivi a Volen evidenciar la “falta de voluntat” per investigar, “que pot ser útil a Europa”

El jutjat d’instrucció 2 deManresa té obertes cinc cau-ses per les càrregues poli-cials de l’1-O a Fonollosa, Ca-llús, Castellgalí i dues a SantJoan de Vilatorrada: a l’escolaJoncadella, on hi havia el pa-llasso i regidor Jordi Pessar-rodona, i la segona a l’institutQuercus. L’advocat David Ca-sellas remarca que enaquests tres anys el pes de lainvestigació l’han dut els lle-trats voluntaris, mentre quela fiscalia adoptava una acti-tud més passiva i “anava a re-molc”. En la causa de l’escolaJoncadella hi va haver tres le-sionats que van presentar de-

Les càrregues policials al pavelló de Sant Julià de Ramis, on havia de votar Carles Puigdemont ■ LLUÍS SERRAT

núncia . La setmana passada,la jutgessa va considerar quecaldria identificar un agent enconcret, el qual Jordi Pessar-rodona va assenyalar “clara-ment a les imatges com l’au-tor de les agressions”. “Éspossible que tinguem un altreimputat”, explica Casellas. Lacausa que ha tingut més re-corregut és la de Castellgalí,que ha arribat al Tribunal Eu-ropeu de Drets Humans d’Es-trasburg. “No ens van deixarpracticar diligències, vam re-córrer, el jutjat va dictar so-breseïment, vam recórrer denou i l’Audiència va confirmarel sobreseïment”, relata Ca-

sellas. El lletrat explica que aCastellgalí hi veuen un “casclar de tortura” i a l’estiu vanpresentar una demanda altribunal europeu. En relacióamb el balanç d’aquests tresanys, el lletrat destaca “lanul·la col·laboració de laGuàrdia Civil, l’escassíssiminterès judicial i una actitudde la fiscalia molt passiva pe-rò tampoc obstruccionista”.Sobre el futur de les causes,assenyala ser optimista“amb les del Quercus i l’esco-la Joncadella; pensem que al-gun dia hi haurà un judici i hihaurà condemnes. Ho creiemfermament”. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Dels cinc casos de Manresa, un a Estrasburg

“Volem evidenciarque Espanya no volinvestigar els fets del’1-0”Albert CarrerasPORTAVEU ADVOCATS VOLUNTARIS DEGIRONA DRET DE DEFENSA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Pensem que hihaurà judici en lescauses de Sant Joande Vilatorrada”David CasellasADVOCAT DE LES CAUSES DEMANRESA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases


Òmnium demana al Con-sell d’Europa i a l’ONU quereclamin de nou a l’Estatespanyol una investigació“eficaç i efectiva” sobre laviolència policial de l’1-Ocontra els votants perquèconsidera que no s’estàfent i que només s’hanobert tretze causes –de633 denúncies– contra ac-tuacions policials perquèles van denunciar els ma-teixos particulars afec-tats, però que mai el minis-teri fiscal ha obert una in-vestigació oficial contra elsresponsables de l’operaciói, fins i tot, algun fiscal n’haobert contra els denun-ciants.

La petició per carta diri-gida a la comissària deDrets Humans del Conselld’Europa, Dunja Mijato-vic, i a l’alta comissionadade l’ONU pels Drets Hu-mans, Michel Bachelet, es-tà acompanyada d’un in-forme titulat La violènciapolicial durant el referèn-dum català i la mancad’una investigació efecti-va, en què es denuncia laconnivència de la fiscalia iel govern espanyol ambl’actuació policial que vaacabar amb un miler de fe-rits.

L’entitat admet causesobertes en alguns jutjatsper les actuacions de poli-cies fetes per particulars,però l’advocat d’Òmnium aSuïssa, Olivier Peter, afir-ma que això no es pot con-siderar una investigacióoficial “eficaç i efectiva”,que mai ha iniciat la fisca-lia contra els responsablesdel dispositiu policial i que,contràriament, ha actuatcontra denunciants. Amés, quan se sap que“molts testimonis” no hanestat escoltats, que la poli-cia va usar un sistema decomunicació que no ésl’oficial i enregistrat, i ques’han arxivat causes ambl’excusa que no es podienidentificar els agents: “És

impossible no identificarels agents d’un dispositiuoficial. La millor prova de lamanca d’efectivitat de lesinvestigacions és que no hi

ha cap condemna tresanys després.” L’objectiude la petició als organismesés que exigeixin una inves-tigació seriosa a l’Estat; pe-

rò, a més, que el procedi-ment acabi al tribunald’Estrasburg “si no hi hacondemna, com esperem”.

Peter recorda que l’Es-tat espanyol té més de deucondemnes per no haverinvestigat tortures de laGuàrdia Civil en casos enquè la falta d’eficàcia vaportar a la impunitat delstorturadors. Qui també ésl’advocat internacional delpresident d’Òmnium, Jor-di Cuixart, recorda els fetsque, per acció o omissió,mostren la falta de volun-tat d’anar fins al fons perpart de l’Estat, segons ell:tot i l’evidència pública dela violència policial d’a-quell dia, cap organismejudicial va obrir una inves-tigació, cap policia ha ha-gut de declarar per la sevaactuació fins que no hanpassat tres anys dels fets, ila fiscalia ha demanat l’ar-xivament en totes les de-núncies: “És increïble i in-admissible. Això mostra lavoluntat de garantir la im-punitat policial.” ■

a L’entitat demana una investigació “eficaç i efectiva” als responsables del’actuació policial a Acusa la fiscalia de protegir la impunitat en no obrir-la

Xavier MiróBARCELONA

Òmnium vol que Europai l’ONU forcin a investigara fons la repressió de l’1-O

“La condecoracióde policies i el noreconeixementde les víctimes és unmissatge terrible”Olivier PeterADVOCAT D’ÒMNIUM

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Mauri i Peter, per videoconferència, presentaven ahir la petició a Europa i a l’ONU ■ ACN

Òmnium també s’ha ofertcom a acusació popular enles tretze causes obertes pelsfets en diversos municipis.Avui l’entitat ja és acusaciópopular en la investigació deljutjat 7 de Barcelona, peròtambé podria acabar sent-hoen les causes obertes a Giro-na, Manresa, Mataró o SantCarles de la Ràpita. L’entitat

“No sabem qui va serel màxim responsablede l’Estat en l’operaciópolicial. La fiscalia noho va investigar”Marcel MauriVICEPRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

explica que la seva implicaciópot ajudar a “desencallar ca-sos” que la fiscalia intentaque s’arxivin. Pel que fa al go-vern espanyol, Peters recordaque ha reconegut i homenat-jat policies que van ser a l’1-Oi mai les víctimes, que van serels votants agredits i maltrac-tats, “un missatge terribled’impunitat”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

S’ofereix d’acusació popular

Vint-i-cinc eurodiputatshan reclamat a la Unió Eu-ropea (UE) que “afrontiurgentment els problemesamb l’estat de dret a Espa-nya”, després de la inhabi-litació de Quim Torra. Enuna carta dirigida a la pre-sidenta de la Comissió, Ur-sula von der Leyen, el pre-sident del Consell, Charles

Michel, i el de l’Eurocam-bra, David Sassoli, els eu-rodiputats denuncien lainhabilitació de Torra, unfet que consideren quemostra que “ara mateixcap polític independentis-ta pot tenir un judici just aEspanya”. A més, dema-nen a la UE que sigui “hon-rada amb les seves parau-les” i “defensi la democrà-cia” a Catalunya davantprocessos judicials “alta-ment polititzats” contrapolítics i ciutadans.

L’acció la signen dipu-tats d’ERC i JxCat, bascosi del grup dels verds, entred’altres. ■

Eurodiputatsdenuncien a laUE el cas Torra

RedaccióBRUSSEL·LES

a Reclamen a lesautoritats que defensil’estat de dret malmèsa l’Estat Espanyol

Ursula von der Leyen, en el discurs sobre l’estat de la Uniócelebrat el 16 de setembre passat ■ ACN

El magistrat i president dela sala d’apel·lacions delTribunal Superior de Jus-tícia de Catalunya, JavierHernández, ha desbancatel president de l’alt tribu-nal català, Jesús MaríaBarrientos, en la cursa perocupar una plaça a la salapenal del Tribunal Su-prem, que dirigeix ManuelMarchena.

El ple del Consell Gene-

ral de Poder Judicial(CGPJ), que té el mandatcaducat des de finals del2018, va comunicar ahirl’elecció dels nous presi-dents de les sales tercera,quarta i cinquena del Tri-bunal Suprem i tres ma-gistrats de la sala segona,la penal, de l’alt tribunal.

Hernández ha fet totala carrera judicial a Cata-lunya des que el 1990 vaobtenir el primer destí aljutjat de primera instàn-cia i instrucció del Ven-drell. Després va ser desti-nat a l’Audiència de Lleidai, després, a la de Tarrago-na, ens que va arribar apresidir, abans de fer elsalt al TSJC. ■

RedaccióBARCELONA

Barrientos es quedasense el premi delTribunal Suprem

a El CGPJ tria elmagistrat Hernándezper al lloc a què aspiravael president del TSJC



“El vicepresident del go-vern i conseller d’Econo-mia i Hisenda substitueixel president de la Generali-tat.” Cada un dels mem-bres del govern va signarahir un decret de transfe-rència a Pere Aragonèsd’algunes de les funcionsque tenia Quim Torra, in-habilitat dilluns pel Tribu-nal Suprem. El dirigent re-publicà va firmar-lo com a“vicepresident del governen substitució de la presi-dència de la Generalitat iconseller d’Economia i Hi-senda”. Malgrat que elButlletí Oficial de l’Estat(BOE) no ha publicat el re-ial decret de cessament deTorra, els socis de governvan decidir tirar endavanti convocar el consell exe-cutiu extraordinari per ferel traspàs. “Hem seguitl’itinerari legal previst.S’ha d’activar el decret desubstitució perquè el pre-

sident Torra ens demanaque prioritzem la lluitacontra la pandèmia des delminut u”, va argumentarla consellera de la Presi-dència, Meritxell Budó,que no assumeix cap fun-ció del president. La porta-veu no va furgar en lesraons que poden haver dutel govern espanyol a no pu-blicar el cessament.

La convocatòria delconsell extraordinari vaser criticada per la presi-denta de l’ANC, ElisendaPaluzie, que va piular: “Ai-xò ho heu d’explicar bé,JxCat i ERC, perquè nos’entén. Si no ho publica elBOE per què publicar-ho alDOGC? I per què no espe-reu la resolució de les cau-telars al Tribunal Consti-tucional abans d’aprovarel decret de substitució?”

Segons una disposiciófinal del decret aprovat ipublicat ahir al DOGC, lasubstitució quedaria sen-se efecte en el cas impro-bable que el Constitucio-

nal suspengués l’execucióde la sentència, fet quepermetria “restituir” Tor-ra en el càrrec. D’altra ban-da, el text també ratifica elpersonal eventual que de-pèn de la presidència de laGeneralitat.

Mentrestant, l’advocatde Torra, Gonzalo Boye,va presentar ahir un re-curs per reclamar la sus-pensió de la inhabilitacióper un error del TribunalSuperior de Justícia de Ca-talunya. “El TSJC va acor-

dar executar la sentènciadel Suprem, que ens des-estima el recurs de cassa-ció, però no ha acordat ex-ecutar la seva pròpia sen-tència... coses de les pres-ses”, va escriure a Twitter.

En qualsevol cas, des

d’ahir, Aragonès “exer-ceix les atribucions de lapresidència de la Genera-litat d’acord amb els lí-mits propis d’una substi-tució i d’un govern en fun-cions”. És a dir, no podràtriar quan convoca leseleccions ni tampoc fercessar consellers o pre-sentar una qüestió de con-fiança. L’executiu no potaprovar projectes de llei–tampoc, per tant, el delpressupost del 2021–, pe-rò sí decrets llei.

Per visibilitzar l’absèn-cia de Torra es va deixar lacadira del president buidaentre Aragonès i Budó, ino l’ocuparà ningú finsque s’investeixi un altrecap de govern. “No hi hahagut un canvi de presi-dent”, va subratllar la por-taveu de l’executiu. A latarda, al Parlament, Ara-gonès es pronunciava en lamateixa línia: “Després dela inhabilitació del presi-dent Torra no hi ha presi-dent i no n’hi haurà finsque el Parlament l’esculli.”El president substitut vaassegurar que “el governdel president Torra” nonormalitzarà la nova si-tuació: “Avui, Catalunya, acausa de les actuacionsdels tribunals de l’Estat es-panyol, no té president.”

Un dels interrogantsque s’obren, aleshores, ésqui acudirà a la conferèn-cia de presidents autonò-mics anunciada ahir perPedro Sánchez a finalsd’octubre o principis denovembre en què es pre-veu fins i tot la participa-ció de la presidenta de laComissió Europea, Ursulavon der Leyen, per decidirel repartiment dels fonscomunitaris per fer front ala Covid-19. La consellerano ho va desvelar i tambéva deixar enlaire la pre-sència de la Generalitat enla reunió de dilluns delConsell de Política Fiscal iFinancera. “El govern no-més assistirà a les re-unions que siguin útils”,va advertir. Meritxell Bu-dó tampoc no va aclarir sila Generalitat té intenciód’enviar Torra a la “hipotè-tica” pròxima reunió de lataula de negociació ambLa Moncloa, ja que la dele-gació catalana la formentambé persones que nosón membres de l’execu-tiu. Només decidiran si hiassisteixen i qui hi had’anar en cas que el governespanyol els remeti un or-dre del dia en què, per es-crit, s’inclogui que s’abor-darà l’autodeterminació il’amnistia. ■

Emili BellaBARCELONA

El govern delega en Aragonèsi deixa buida la cadira de Torraa El vicepresident “substitueix” el president amb funcions limitades a L’executiu preveu la “restitució” delcap de l’executiu en cas que el Constitucional suspengui la inhabilitació a Boye detecta un error del TSJC

La cadira del president Torra, buida, entre el vicepresident, Pere Aragonès, i la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ahir a la Generalitat ■ ACN

“No hi ha president ino n’hi haurà fins queel Parlament l’esculli”

Pere AragonèsVICEPRESIDENT DEL GOVERN ENSUBSTITUCIÓ DE LA PRESIDÈNCIA DELA GENERALITAT

“Per què no espereula resolució de lescautelars al TC abansd’aprovar el decret desubstitució?”Elisenda PaluziePRESIDENTA DE L’ANC

“No hi ha hagutun canvi depresident”

Meritxell BudóCONSELLERA DE LA PRESIDÈNCIA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Una dotzena de diputats dediferents partits del RegneUnit reclamen al govern brità-nic que intervingui en l’abúsque suposa la inhabilitaciódel president de la Generali-tat, Quim Torra i volen deba-

tre una moció a Westminsterper condemnar-la. D’altrabanda, en una reunió telemà-tica, el conseller d’Acció Exte-rior, Bernat Solé, va instar elsquinze delegats a l’exterior adenunciar-la internacional-

ment als seus respectius pa-ïsos d’influència: “Explicaremal món que, a l’Europa del se-gle XXI, l’Estat espanyol hainhabilitat un president per laseva defensa de la llibertatd’expressió.”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Suports internacionals al Parlament britànic


El Parlament no reconeixcom a “legítima” la sentèn-cia del Tribunal Suprem(TS), manté la confiançaen el 131è president de laGeneralitat, Quim Torra, idona suport al govern “ex-cepcional”. A grans tretsaquest és el contingut de ladeclaració política que lacambra va aprovar anitamb els vots de JxCat,ERC i la CUP al final del pleespecífic sobre la inhabili-tació del cap de l’executiu.Els comuns es van abste-nir, el PSC va decidir noassistir a la sessió i Cs va

marxar després de la in-tervenció del seu presi-dent, Carlos Carrizosa.Tant Cs com el PSC van in-tentar frenar la votació deltext per les referències alSuprem i a la confiança enel president inhabilitat,però sense èxit. La mesava optar per traslladar eltext a la valoració del ple.D’altra banda, el Parla-ment també va aprovar,mitjançant una propostade la CUP, acordar unaresposta “antirepressiva”a la inhabilitació que no secentri a gestionar-la “comun mer tràmit adminis-tratiu”. JxCat i ERC hi vandonar llum verd, i els co-

muns es van tornar a abs-tenir. En aquesta mateixainiciativa, el Parlamenttambé admet “limita-cions” de les institucionscatalanes per afrontar la“intromissió” de l’Estat.

La proposta assenyala quela legislatura ha estat“marcada per la intromis-sió dels aparells de l’Estat”i enumera diversos exem-ples com l’ajornament delple d’investidura de Carles

Puigdemont –sense men-cionar, finalment, el presi-dent del Parlament, RogerTorrent, com feia el pri-mer text presentat.

Hores abans que s’apro-vessin sengles declara-cions polítiques, el 131èpresident de la Generali-tat es va acomiadar dels di-putats amb un discurs en-cès contra l’Estat espa-nyol, a qui va acusar d’en-derrocar “un govern de-mocràtic”, i també contraels grups de l’oposició perhaver exercit de “guar-dians de la repressió”. Enun to d’enuig, Torra recor-dava que va començar elseu mandat com un “pre-

sident sense govern”–quan va fracassar en elseu intent de nomenarcom a consellers els polí-tics presos– i acabava amb“un govern sense presi-dent”, el que posa en relleula situació “extraordinà-ria, surrealista i kafkiana”que viu Catalunya, amb“tot un Estat en contra”.

El comiat de Torra nova ser ordinari, ja que si bémarxa de la primera líniapolítica, ara es posa al cos-tat del govern i de les for-ces independentistes, a lesquals va demanar que “li-derin aquesta ruptura de-mocràtica i segueixin elpoble” per aconseguir unarepública catalana. I re-cordava que en les pròxi-mes eleccions “caldrà es-collir entre monarquia es-panyola i república catala-na”. “Serem allò que si-guem capaços de guanyar,només depèn de nosaltres.Avui de vosaltres, dipu-tats, i més endavant delsque ocuparan aquests es-cons de la sobirania popu-lar”, va reblar. La CUP, toti que va acabar al final vo-tant al costat de JxCat iERC, en un inici es vamostrar molt distanciadadels partits de govern perhaver acatat la sentència iacabar la legislatura de lamateixa manera que va fi-nalitzar l’anterior, ambunes eleccions convoca-des o condicionades “desde les institucions de l’Es-tat”, i va valorar com “unfracàs” la gestió realitzadapel govern perquè “no hiha cap progrés en les insti-tucions d’autogovern, nien l’autodeterminació” nitampoc “en el diàleg ambl’Estat”, va denunciar elportaveu dels anticapita-listes, Carles Riera.

La presidenta dels co-muns, Jéssica Albiach, vacriticar “l’èpica buida” del’independentisme i va re-treure a Torra que vulguiconvertir les pròximeseleccions en un plebiscit isuperar el 50%: “No sabemper a què, diria que no hosaben ni vostès”, els va et-zibar. Albiach va lamentarque el govern es quedi enfuncions perquè “les crisisno descansen”. ■

a El 131è president s’acomiada i diu que treballarà per la ruptura a JxCat, ERC i la CUP no reconeixencom a legítima la decisió del Suprem, confien en Torra i denunciaran els fets internacionalment

E.AnsolaBARCELONA

Torra fa un pas al costat peruna sentència “il·legítima”

“Les mentides del’Espanya opressoranomés transcendeixena Catalunya”

Carlos CarrizosaPRESIDENT DE CS AL PARLAMENT

El 131è president de la Generalitat, Quim Torra, marxa del Parlament després de la seva intervenció de comiat ■ JOSEP LOSADA

“Un executiufracturat, en funcionsi amb capacitatslimitades no és lamillor idea”Jéssica AlbiachPRESIDENTA DELS COMUNS

“Defensem ambungles i dents i fins ales últimesconseqüències lasobirania del poble”Quim Torra131È PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“[A JxCat i ERC] Niautogovern, niautodeterminació nidiàleg amb l’Estat.Acaten i perden”Carles RieraPORTAVEU SUBGRUP DE LA CUP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Aquí no hi hapresident fins queaquest Parlament noen triï un altre”

Pere AragonèsPRESIDENT SUBSTITUT

“No seguirem participant enel ple que avui s’està cele-brant al Parlament. Aquestno és un ple per donar res-posta als problemes dels ca-talans, sinó un ple de conso-lació per al senyor Torra”, vaafirmar el líder de Cs, CarlosCarrizosa, a la xarxa social

“De la legislatura dela repressió de l’‘A porellos’ hem passat a lade la repressió de lestogues”Meritxell BudóPORTAVEU DEL GOVERN

després de la seva interven-ció a l’inici de la sessió. Tam-poc hi era el PSC. El seu presi-dent, Miquel Iceta, consideraque el ple és un intent perpart de l’independentismeque “les institucions facin unpaper que no és el que elscorrespon”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Ciutadans també marxa del ple

dijous · 1 d’octubre del 2020. tres anys després de · 2020. 10. 1. · dijous · 1 d’octubre...

Documents