7/29/2019 Diari En lluita. Nmero 20, febrer del 2013.

1/12

DESNONAMENTSRETALLADES

CORRUPCIACOMIADAMENTS

febrer 2013 | nm. 201,20Preu dajut 2www.enlluita.org

anticapitalisme i revoluci

en lluita

La revoluci

torna aEgipte perfer front aMursiPgina 2

Informtica:

quan laconscincia declasse arribaals teclatsPgina 10

Converses en roig

i verd: el mediambient i la lluitapels drets laboralsPgines centrals

10 anys del 15F:

el dia que elmn va sortiral carrer contrala guerraPgina 4

7/29/2019 Diari En lluita. Nmero 20, febrer del 2013.

2/12

febrer 2013 | en lluita2

RedacciAmb les dues abstencions i uns, la CUP-AE va voler mostrar elseu S crtic. Un s al dret a lasobirania prpia del poble catali crtic amb les retallades, amb laimposici dins el text de la de-claraci de sobirania de la perti-nena a la UE, aix com amb lanegativa dincloure qualsevoltipus de menci al conjunt delsPasos Catalans. Crtic tambamb lintent de CiU i ERC dhe-gemonitzar polticament el dreta decidir pactant una propostainicial a esquenes de la resta deformacions que el defensen. Jades dabans de les eleccions del25N CiU ha mirat de vincularlexercici del dret a decidir a ungovern fort liderat per ells amb

lobjectiu damagar rere la ban-dera les retallades.

El S crtic ha obert debatsque ajuden a visibilitzar una posi-ci poltica, la de la CUP-AE, quea ms de defensar el dret a decidiri la independncia posa al centredel debat leix social o la territo-

rialitat dels Pasos Catalans o lanecessitat denfortir un movimentpopular als carrers que defensi elprocs dautodeterminaci.

En aquest sentit, s clau en-tendre que igual que ha estat elmoviment popular amb les con-sultes i les grans manifestacionsel que ha posat el dret a decidir alprimer punt de lagenda poltica

a Catalunya, ser tamb aquestmoviment lunica garantia dxitdel mateix. Construir un gran

bloc social i poltic, arrelat a les

lluites i als moviments, vincu-lant les demandes democrti-ques nacionals amb la defensadels drets socials i contra les re-tallades, s i ha de ser la prioritatcomuna de tots els sectors rup-turistes de lesquerra combativadins i fora de Catalunya.

Phil MarfleetEgipte est entrant en el tercer anyde la seva revoluci en un estatdira i determinaci. Furiosos i fu-rioses per una nova srie dassas-sinats comesos per la policia i lesbandes estatals, shan enfrontat algovern i el seu intent de revertirels xits del moviment de masses.

Molts egipcis i egpcies, ara ve-uen als Germans Musulmans coma valedors del capital internacio-nal i dels negocis locals, quan nofa tant havien dominat loposicial rgim. Tamb sn considerats

com antidemocrtics i hostils alsobjectius de la revoluci.Quan Mursi va declarar lestat

demergncia a finals de gener a lesciutats del nord, Port Said, Ismailiai Suez, milers de persones van sor-tir als carrers per desafiar el toc dequeda. Lexrcit no va intervenir,un senyal de debilitat de Mursi i delaprofundiment de la crisi polticadels Germans Musulmans.

Els mitjans occidentals habitu-alment descriuen Egipte dient queha passat de Primavera rab aHivern islamista, amb les ener-gies revolucionries sufocades pelnou govern i la seva agenda reli-giosa. En realitat el moviment demasses s cada vegada ms secu-lar.

Partits no religiosos i xarxes

dactivistes dominen les protestesal carrer, insistint que les personesegpcies, musulmanes i cristianestenen un inters com en aprofun-dir el canvi.

Consignes religioses, de vega-des importants en les primeres

etapes de la revoluci, sescoltenamb menys freqncia. La de-manda s pa, llibertat i justciasocial.

La germandat musulmana no espreocupar daturar laugment de lapobresa, destablir un salari mnimefectiu o de garantir el provementdaliments bsics i combustible. Enlloc de garantir les llibertats bsi-ques, el que vol s prendre mesures

drstiques contra el moviment queva enderrocar a Mubarak i va alli-berar milers de presos poltics, en-tre ells molts lders islamistes.

Mohamed el-Beltagy, dirigentde la germandat, va fer una cridaa Mursi per intervenir amb plens

poders, va descriure els manifes-tants com pinxos i va exigir unestat demergncia. s una cridaa tornar a imposar les poltiquesde Mubarak, el dictador que man-tingu lestat demergncia durant30 anys.

A Alexandria, les manifestaci-ons es van apoderar de lestaci detren i van ocupar les vies. Altres vanmarxar cap al centre de la ciutat

corejant acabem, acabem amb elpoder de la germandat i, a Mursi,els pobres diuen: ves-ten.

El president egipci quedaatrapat entre les pressions de lesfinances internacionals i les de-mandes de la gent. Amb les no-

ves eleccions parlamentries quesacosten, el repte per les personesrevolucionries s el dorganitzaruna alternativa electoral eficaque pugui fer front als islamistes.

Alhora, les organitzacions de les-querra tenen el repte denfortirlorganitzaci obrera.

Nous atacs contra la revolucirequeriran respostes als carrers,per tamb en els llocs on la classe

treballadora t el poder collectiu.El 2011 les vagues de masses van

jugar un paper clau en lender-rocament de Mubarak. Aquestesseran necessries una vegada msper mantenir la lluita pel pa, la lli-

bertat i la justcia social.

Declaraci sobiranista

La CUP-AE no dnacap xec en blanc

Crisi

Ms austeritat,menys drets

Albert Portillo

El perode entre 2011 i 2012, finsarribar a la fi de lany, ha estat unany dur caracteritzat pels atacscontinus a la classe treballadora,que continuaran durant 2013. Eldesballestament dun estat del

benestar, sempre insuficient iamb una funci dapaivagar lesreclamacions ms radicals, haguiat lactuaci del govern neo-liberal de Rajoy i dels diferentsgoverns autonmics.

Recordem linici de lany amblaprovaci dels Pressupostos Ge-nerals de lEstat que van suposarinstitucionalitzar 27.000 milionsdeuros en retallades, que vansignificar una retallada mitjana

del 17% per ministeri. Cal desta-car les retallades de 322 milionsen ajuts a la vivenda, sobretottenint en compte que fins al diadavui shan desnonat ms de150.000 persones.

En el sector educatiu, afec-tat per 3.000 milions deurosde retallades, tot i que aquestany shan incrementat un 2,2%(115.000) el nombre dalumnesen centres pblics fins a arri-

bar als 5,4 milions destudiantsno universitaris, el professoratcontractat sha redut en 3.000persones.

Augmenten per tant les rti-os dalumnes per classe. De feta aquestes xifres shaurien din-cloure les desenes de milers deprofessors i professores acomi-

adades. Noms al Pas Valenciashan acomiadat 4.200 docentsdeducaci primria i secundria,sumant-se a les 6.100 interins iinterines sense feina. Aix s unapart dels 100.000 professors iprofessores interines que saco-miadaran a nivell estatal. Eneducaci universitria el governneoliberal de CiU ha destacat peracomiadar 658 docents junt ambun augment del 66% de les taxesuniversitries.

La sanitat pblica ha estat fe-rida per la retallada de 7.000 mi-lions, sumada a lacomiadamentde ms de 10.000 infermers i in-fermeres. A totes les comunitatshi ha hagut una degradaci de lescondicions laborals. A Andalusia,

per exemple, el govern de PSOE iIU ha retallat un 10% el pressu-post per a sanitat, shan redut elssalaris del personal laboral sani-tari, un 40% de les pagues extra iun 5% de les variables, a ms dunaugment de la jornada laboral dedues hores i mitja semanals.

Els pressupostos del PP pera aquest any 2013 noms con-templen unes retallades per va-lor de 13.000 milions deuros,per sn xifres basades en unacaiguda del PIB tres vegades in-ferior a les previsions de tots elsorganismes econmics.

A Catalunya, el govern deCiU ha anunciat que aquest anyles retallades equivaldran a lamateixa quantitat que es va re-tallar el 2011 i 2012 junts. Es a

dir, 4.000 milions deuros. Si lesretallades anteriors ja van supo-sar lacomiadament de milers dedocents, laugment de fins el 66%de les taxes universitries o leli-minaci de la paga de nadal, qui-na barbaritat ens espera aquestany 2013?

Primera Lnia

Les manifestacions constants estan provocant la crisi poltica dels Germans Musulmans.

Aligi Molina@elindignadoEl paper histric de lideratge queha tingut Chvez, des dabansdaconseguir la presidncia aVeneuela el 1999 i que seguirvigent encara un temps ms, sabsolutament inqestionable. Laseva potncia unificadora s dif-cil de quantificar, per ha acon-seguit que un poble sencer tan-qus files rere la seva figura.

El fracs en la implementacide lestat comunal genera im-portantssimes limitacions per alprocs. Aquestes shan anat subs-tituint amb un nic antdot: elmateix Hugo Chvez. s per aixque la situaci actual, amb la sevamalaltia, es fa especialment crti-ca. El nomenament des dalt de

Nicols Maduro com a successorest pendent de rebre laval de lapoblaci. Com ja es ve advertinten la realitat dels limitats avan-os socials que genera el procs,es presenta la necessitat que lesclasses populars veneolanes elrenovin.

Lobjectiu plantejat, de consoli-dar el poder poltic, com a consa-graci de la restituci del poder alpoble i de lexercici ple de la demo-crcia participativa, protagnica isocialista porta amb si la necessitatde revitalitzar les mobilitzacionsde forma autnoma i no subordi-

nada als designis del PSUV. Lespersones revolucionaris veneola-nes han de veure aquesta crisi comuna oportunitat per impulsar unrenovat lideratge collectiu enfocaten la reactivaci i aprofundimentdun procs de canvi que vinguides de les bases.

La revoluci torna als carrersdEgipte per enfrontar-se a MursiLes protestes massives reclamen ms llibertat i justcia social

Veneuela

Hi ha revolucidesprs de Chvez?

El S crtic ha obertdebats que visibilitzenuna posici poltica

@olgarodriguezfr Milers d persones protesten a Suez, Port Said, Ismailiyamalgrat el toc d queda #Egypt Al Caire, enfrontaments, gasos lacrimgens

7/29/2019 Diari En lluita. Nmero 20, febrer del 2013.

3/12

febrer 2013 | en lluita 3

Colpegem Juntes remarca lanecessitat de lluitar plegades

Per un frontde lluita ampli

Els principals partits que diuen que lapoblaci sha dapretar el cintur snels que han concedit ajuts de ms de100.000 milions deuros a la banca.

Aquests mateixos partits estan traves-sats per nombrosos casos de corrup-ci i de finanament illegal. Aquestscasos no sn puntuals, sin queindiquen els grans vincles entre elsgoverns i els negocis establerts amb la

bombolla especulativa i les poltiquesneoliberals.

Els governs i la patronal mostrenles retallades com lnic cam i pre-senten les protestes com irracionals.Per aquesta idea falla quan desprs

de diversos anys dausteritat sapro-fundeix la crisi. La realitat s que elcapitalisme s un sistema descontrolatque no es pot regular. La seva dinmi-ca de competncia ferotge incentiva lacerca del benefici per sobre de les per-sones, la destrucci de llocs de treball,la privatitzaci de serveis bsics comleducaci i la sanitat. Com deien elsmetges de Madrid: si la sanitat pblicali costa diners a lestat, com s que lesempreses privades se la volen quedar?I si dna beneficis, perqu es dna ales empreses? Davant daix la raest del costat de les mobilitzacions.

Les direccions dels grans sindi-cats estan tenint una actitud passivai moderada davant el desastre socialque estem vivint. Per les dues vaguesgenerals del mar i novembre de lanypassat van tenir un bon seguiment i

mostren que hi ha molta gent disposa-da a lluitar.

En els serveis pblics hi est haventuna resposta a lofensiva dausteritat.Destaquen els treballadors i treballa-dores de sanitat amb diferents vaguesa Madrid i tancades als hospitalscatalans. La comunitat educativatamb est alerta pel nou projecte dellei deducaci del govern central (laLOMCE), que aprofundir el model degesti privat en leducaci.

A finals de febrer hi haur diferentsmobilitzacions arreu de lestat contraels atacs socials. Sn una bona notcia

ja que uniran diferents sectors quesestan mobilitzant. Cal avanar enaquesta lnia i fer confluir les mare-es, deducaci, de sanitat, del trans-port i les plantilles de les empreses

privades, en un ampli front contra lesretallades. Cal construir una mobilit-zaci continuada. I, al mateix temps,cal vincular les lluites concretes ambalternatives globals que desafin lalgica de lausteritat. Algunes alter-natives sn: deixar de pagar el deute(que significa buidar els pressupostospblics per pagar als especuladors),aturar les ajudes multimilionries ala banca, nacionalitzar-la sota controlsocial i intervenir els beneficis de lesgrans empreses. En definitiva, calplantejar una sortida anticapitalista ala crisi.

Aglutinar les persones i els dife-rents sectors de lesquerra que com-parteixen aquesta visi es importanttant per impulsar la resistncia a lesretallades de forma unitria i des de la

base, teixint vincles entre les diferents

lluites, com tamb per promourealternatives a la bancarrota dels go-

verns de lausteritat i del s istema quedefensen.

Qu pensaEn lluita

Laltra opiniLa PAH assenyalar els cmplicesPer Miquel Adell Borrs*

En lluita | redaccio@enlluita.org | www.enlluita.orgTelf. 93 176 68 56 | 646 788 180Imprs a Lerigraf, Alcoletge (Lleida)Diposit legal B121732011

La Plataforma dAfectats per la Hipoteca

(PAH) s una experincia que senfrontaa diari amb multitud de problemesorganitzatius, molts dells sn comuns

a tota lluita i daltres sn nous o es veuenagreujats pel camp en el que es mou la PAH.

Aix s aix perqu el dret a lhabitatge sun dels drets ms bsics que hi ha. Quan sata-ca lhabitatge sest atacant lltim refugi dunnucli familiar, la base sobre la que construir elseu projecte vital. s per aix que a vegadesla PAH es troba lluitant en condicions msdesesperades que altres collectius de tipusms sindical o estrictament poltic. La lluita dela PAH doncs, t un component de resistncia,dltima trinxera, de lluitar dia a dia entrelespasa i la paret.

Tot i aix lobjectiu a llarg termini saconseguir lhabitatge digne per a tothom,lluiti o no a la PAH i tingui o no un problemahipotecari ara mateix, aix com les garan-ties que facin falta per tal de no tornar a la

situaci actual. Els objectius a llarg termini,doncs, superen de molt la lluita per la super-vivncia. Per tal de seguir-hi caminant senseperdres exclusivament en la lluita diria, laPAH ha de trobar objectius a mig terminiquanticables i assolibles que serveixin deguia i eix vertebrador.

L objectiu que ens ha mogut durant el

passat any ha estat la Iniciativa LegislativaPopular. Una ILP s un procs per presentaruna proposta de llei al congrs i forar-ne eldebat. Per fer-ho calien mig mili de rmesi la PAH tancava aquesta campanya entre-gant-ne 700.000 de vlides, sense comptarencara les recollides per altres entitats, iassegurant que la llei passar a trmit.

Els punts de la proposta de llei responenals mnims que exigeix la PAH per a plantarcara a la situaci actual. Aturar desnona-ments, daci retroactiva i lloguer social.

En aquest temps la ILP no noms ens haservit per forar el debat en els nostres ter-mes, sin que a ms ha emps la creaci denoves PAHs i ha format vincles organitzatiusentre les que ja existien. Una excusa moltnecessria per cohesionar un moviment moltdescentralitzat i autnom i buscar motiusper a la seva coordinaci estatal.

Ara, per, necessitem un nou objectiu

que ajudi a seguir pensant en el movimentglobal, aix com per no perdre la iniciativa enel debat ni desatendre el procs legislatiu.

s per aix que el nou objectiu ser forarels diferents grups amb representaci al con-grs a posicionar-se sobre la ILP i assenyalarpblicament els diputats dels partits que

es neguin a donar suport a la demanada de

mnims de la PAH.Establim el conicte en aquests termes per-qu la nostra proposta s de mnims i innegoci-able. No donarem per bona cap mesura parcial,com les aprovades recentment, i ens sentimlegitimades per portar a terme aquesta campa-nya perqu sabem que la majoria de la poblacisent com a prpies les nostres reivindicacions.

Ens proposem, per tant, assenyalar sensetreva aquelles persones que, no escoltant elque el seu electorat els demana, aboquen ala misria, el patiment i la mort a les nostrescompanyes. Farem de la campanya descrache,forma de protesta dorigen argent, el nostrepunt de trobada entre PAHs, el nostre objectiuabastable i no ens aturarem ns que lILPsaprovi sense rebaixar-ne ni un punt.

Amb les nostres recollides de rmes i decla-racions hem explicat durant molt temps quins el problema. Amb les nostres accions contraels bancs fa temps que nassenyalem un dels

responsables. Ara toca apuntar amb el dit elspoltics, laltre responsable, i, si cal, car-los eldit a lull i no treurel ns que aturin, de deb,aquesta sagnia de desnonaments i famliesabocades al deute de per vida i al carrer.

*Activista de la PAH de Sabadell.

Jess Castillo@ jeswonehouse

Des que esclats la crisi eco-nmica i els governs del PSOEprimer, i el PP desprs, reta-llessin drets i impulsessin laprivatitzaci de serveis p-

blics es vnen desenvolupantmultitud de lluites. Quatre va-gues generals, vagues en mol-tes empreses i sectors, des dela mineria a la sanitat passantper la recollida descombra-ries, infinitat de manifestaci-ons, mobilitzacions per frenardesnonaments, protestes delmoviment estudiantil, ocupa-cions, etc. I tot aix travessatpel terratrmol poltic que vasignificar el naixement delmoviment 15M.

Aquestes lluites des del car-

rer, els barris i els centres detreball han aconseguit victriesparcials i, sobretot, han signi-ficat que milions de personesprenguin conscincia que elsgoverns actuals representen a

banquers i grans empresaris,no al poble.

Amb lavan de les lluiteslocals, la conformaci de lesmarees dels diferents sectorspblics, i les xarxes creadesarran del 15M de fons, cada

vegada ms gent est arribanta la conclusi que s lhoradunir forces si es pretn atu-rar les retallades, alhora quees construeixen alternativespopulars.

Respectant la diversitatpoltica, milions de persones

sestan adonant que tenimms coses en com que les queens separen: no volem pagarel deute, necessitem una novaconstituci que realment ensrepresenti, una banca pblica,

control social dels sectors clausde leconomia, ms impos-tos per als rics, acabar amb lacorrupci, lluitar radicalmentcontra lopressi de les donesi LGTB, etc. Aquests objectiusde fons ens uneixen, ms enllde les diferncies, entorn dunconsens de mnims antineoli-

beral i unes alternatives popu-lars molt clares.

Ha arribat lhora de cre-ar espais dunitat en la lluita ide confluncia poltica a tots

els nivells, des del municipala lestatal. Molta gent ha presnota de lentrada de la candi-datura independentista i an-ticapitalista de les CUP-AE alParlament de Catalunya des-prs de les eleccions de novem-

bre de 2012.Estan sorgint nous espais

dunitat poltica municipalis-ta, des de les bases, que pensenque no ens representen, endiferents pobles i ciutats, desde Morn a Sevilla a Alcorcna Madrid. A Andalusia, sestconformant un Bloc Crtic dems de 50 organitzacions quesortir al carrer massivamentper primera vegada el 28 defebrer. Comena a moures a

Barcelona Colpegem Juntes,Sumen Forces tamb com aespai de confluncia en leslluites, i aix cada vegada ms

veus clamen i treballen per launitat antineoliberal.

Confluncie de lesquerra

Neixen diverses iniciatives unitries de baseper plantar cara a les retallades

Pere Duran

@ en_pereLes jornades Colpegem Jun-tes han concls amb un xitdassitncia inesperat, ms de150 persones shan donat citael 26 i 27 de gener al Casalde Joves de Grcia per teixirlligams i elaborar estratgiescomunes. La trobada ha evi-denciat la necessitat compar-tida entre moltes activistes depensar i colpejar plegades, al-hora que ha concretat algunsdels debats dels moviments iles lluites.

El ms destacable de Col-pegem Juntes ha estat la plu-ralitat despais i sensibilitatsque han confluit durant les

jornades. Des de larc irisde les marees i plataformes

sectorials a les FeministesIndignades, des duna partimportant de les diverses fa-mlies de lextrema esquerraa EUiA, des dactivistes del

15M a sindicalistes i artis-

tes... fins i tot un membrede la base crtica del PSC.Les Jornades han sigut unxit notable i han generat unespai que representa poten-cialment la pluralitat que ne-cessita un moviment per fercaure el rgim, una alianamplia de la classe treballa-dora i les classes popularsque no sarticula discrimi-nant la tendncia polticadels seus integrants.

Per la manca de temps iles dificultats que compor-ta dinamitzar un espai tantampli i plural ha impossibi-litat en determinats aspectesassolir el grau de concreci iconsens que buscava el grupdinamitzador, sobretot en el

camp de les propostes estra-tgiques. Malgrat tot han es-tat un punt de trobada moltfecund que ha sembrat unapotncia esperanadora.

A Andalusia sestconformant un BlocCrtic amb ms de 50organitzacions

7/29/2019 Diari En lluita. Nmero 20, febrer del 2013.

4/12

febrer 2013 | en lluita4

En poques paraules #Pere Duran

El ms interessant del Partit X s la comprensi i inte-

graci de les dues llions ms importants que el 15Mva mostrar. En primer lloc, la importncia poltica i lafora rupturista del node obert com a articulador delmalestar. I en segon, la necessitat dactuar estratgica-ment sobre la conjuntura, sense dogmes ni frmulesabstractes; no organitzar la ruptura a partir dels dis-cursos autoreferencials de lesquerra anticapitalista,sin de les esquerdes i processos existents.

En relaci a la primera lli, si entenem la polticai el poder des de la seva esfera ideolgica i comuni-cativa podem observar com el canvi tecnolgic i lairrupci de les xarxes dificulta la dominaci i el lide-ratge poltic de l1%. Les xarxes socials i els canvis enlaccs a la informaci permeten a les classes popularstenir espais on poder compartir les seves experinciesi generar un relat propi.

Almenys durant el periode de temps en que esmantingui lactual crisi poltica aquesta contrahege-

monia des de la base ens ajudar a conquerir, inclourei articular el 99%. A les reunions secretes, les assem-blees a les fbriques i les gores dels barris shi sumaun nou espai de sociabilitzaci i contrahegemonia;la xarxa. De fet ja fa temps que s aix. El Partit Xprioritza aquest nou territori per generar, dinamitzar,viralitzar i organitzar el contrapoder, intenta treure elmxim potencial rupturista.

Subjecte polticEn relaci a la segona lli, si entenem el poder comuna aliana de classes que donen estabilitat poltica isocial a la circulaci del capital podem observar comlactual crisi econmica ha desembocat en una crisipoltica de profund abast en la que es van disolent lesaliances del bloc histric de la Constituci del 78. Elsconsensos entre diferents classes socials i diferentsseccions daquestes classes es van erosionant i ten-sant; el pacte social fa aiges.

Malgrat que la inrcia capitalista segueix dominanttotalment les nostres vides, la classe dirigent t seri-oses dificultats per seguir detentant el monopoli dellideratge poltic, ideolgic i moral dins de la societat.El rgim actual se sustenta ms en laparent falta dal-ternatives que en una acceptaci positiva dels valorsdel sistema per part dels ciutadans.

El Partit X i la seva estratgia pot contribuir a lar-ticulaci dun subjecte poltic cada cop ms allunyatdel lideratge dels partits del rgim. Probablement lesseves propostes seran mpliament recolzades per lapoblaci i impossibles dacatar i aplicar pel sistema. Atravs dun concepte i una prctica mpliament accep-tada, com s la democrcia, i grcies a la viralitat dela web, lestratgia del Partit X i el procs que puguiendegar pot anar generant una comunitat dinteressosen continua radicalitzaci.

A lhora danalitzar les estratgies poltiques convno confodre mitjans amb objectius; el Partit X s unaeina per guanyar terreny en la correlaci de forces,no per destruir o substituir el capitalisme. Aquestpartit no s una organitzaci revolucionria ni la novasocietat que volem. s un dispositiu que, juntamentamb molts daltres, pot contribuir al procs destituenti constituent obert. La democrcia 2.0 per se, senseigualtat ni democrcia econmica, no resoldr lamisria social ni la opressi. Tampoc les xarxes socialsper s soles, sense organitzaci, un bon diagnsi i unaestratgia radical, seran capaces de doblegar l1%.Per, en el millor dels casos, la materialitzaci de lesseves propostes podrien ser lescenari estratgic quepreludia i precipita latac a les cadenes del capitalisme.

Criticar el sistema poltic sense introduir laspecteeconmic corre el risc de jugar a favor de la utopianeoliberal o datiar el foc de la deseperaci socialprovocant la necessitat dun lider apoltic fort i pre-parat. Els poltics sn els gestors del problema, no el

problema en si. Ara b, entenent que el Partit X sun procs, de ben segur que els seus integrants, i to-tes aquelles persones que shi sumin o hi participin,afegiran a la crtica poltica la perspectiva econmicanecessria pel canvi social.

Segueix a @en_pere

A la manifestaci de Roma van par-ticipar uns 3 milions de persones; ales de Londres, Barcelona i Madrid,

ms dun mili; i hi va haver marxesalgunes de desenes o centenars demilers de persones a 600 ciutatsms. Segons estudis posteriors, uns35 milions de persones van partici-par a les protestes daquella prima-

vera.Aquest article tractar dues qes-

tions. Com es va organitzar el 15F? Iquins efectes va tenir?

Contrriament a algunes teori-es, una jornada aix no apareix delno res ni grcies a Internet. Es vaacordar desprs de forts debats dinsdel moviment anticapitalista, nas-cut arran de les protestes a Seattlede 1999.

La idea del 15F va sortir de laGran Bretanya on el SWP, grupgerm dEn lluita, va jugar un pa-

per destacat en el moviment anti-guerra amb un fort suport delsmoviments italians. La propostesreflectien el seu convenciment de laimportncia estratgica de la guer-ra contra el terror de Bush, aixcom la seva confiana en la mobi-litzaci massiva. Altres sectors delmateix moviment, sobretot els diri-gents dATTAC Frana, no van com-partir cap daquestes idees.

Al final es va acordar convocarel 15F al Frum Social Europeu deFlorncia el novembre de 2002.

s una mostra de com els debatsen el moviment no sempre sn unaprdua de temps, ni una cosa desa-fortunada, de vegades del resultatdel debat depn lavan o el retrocsde la lluita.

El 15F: un fracs?Com sabem, EUA amb el suportde Blair i Aznar va atacar i ocuparlIraq. Per a alguns, aix demos-tra que les protestes van fracassar,per aquesta afirmaci ignora comfunciona la lluita social. No s comprmer un interruptor i encendre (o

no) el llum. Amb els anys sha vistque el 15F va ser un enorme pas en-davant.

A curt termini, s probable quesense les protestes la guerra hagu-s estat encara ms sagnant. El 15Ftamb va demostrar a la poblaciiraquiana i de la resta de la regique no estava sola (veure caixa).

Ms important encara s el llargtermini. Si es tira una pedra a unllac, es produeixen ones. Si es tirauna roca, hi ha onades ms grans.Per si un meteorit cau al llac, can-

via tot el paisatge i els seus efectesarriben molt ms lluny.

Aix es veu clarament a lEstatespanyol. Els mesos de massivesprotestes i altres accions fins itot vagues simbliques durant laprimavera de 2003 van deixar unpsit de conscincia. Els atemptatsde l11-S a EUA van enfortir a Bush,

permetent la psicosi de la guerracontra el terror. La resposta popu-lar desprs dels atemptats de 11-Ma Madrid va ser totalment loposa-da, es van produir manifestacionsespontnies (i illegals, per cele-

brar-se la viglia de les eleccions)que van cridar contra Aznar i locu-paci de lIraq. La caiguda del PPel 2004 va ser el resultat tard delmoviment antiguerra.

Sobretot, podem veure com el15F va enfortir els moviments soci-als, especialment a Catalunya, ambla Plataforma Aturem la Guerra. Enella, es van unir generacions dac-tivistes pacifistes i antimilitaristesamb gent del nou moviment anti-capitalista i desprs representantsde lesquerra institucional i delssindicats. Cada setmana, centenars

de persones debatien les prximesmobilitzacions a les assemblees dela Plataforma central, aix com alcentenar de grups locals.

Aquesta xarxa diversa dactivistesque van aprendre a treballar de ma-nera collectiva, ms enll de les se-

ves discrepncies, ha estat la matriu

de moltes lluites posteriors, com lacampanya de boicot a Israel, o Unitatcontra el feixisme i el racisme. A Ma-

drid, en canvi, el 15F el van convocardirectament les direccions del PSOE,IU, CCOO i la UGT. Hi va haver mol-ta gent a la manifestaci, per no es

va donar aquest procs daprenen-tatge i autoorganitzaci, amb resul-tats que es noten encara avui.

Amb tot, la jornada del 15F vaser histrica. Va inspirar el NewYork Times a declarar que hi haviados superpotncies al mn, EUA ilopini pblica mundial. Podr-em dir que el 99% del que parlemavui, es va estrenar aquell dia.Queda molt per fer, per aquell15F vam comenar a veure les pos-sibilitats, i el cam a seguir.

Segueix a @davidkarvala

10 anys del 15F

El mn sencer contrala guerra

El 15 de febrer de 2003 va veure la major protesta internacional de lahistria, contra lamenaa de guerra a lIraq. David Karvala analitza lesllions daquesta mobilitzaci

El Partit X, una incgnita

Del 15F a Tahrir

El 15F, hi va haver poques mobi-litzacions a lOrient Mitj, permilions de persones van veureles protestes a Al-Jazira. Veureque tanta gent soposava a laguerra els va animar. Tamb vadebilitar lislamisme de dretes com Al-Qaida que presentavaOccident com un bloc monol-tic i hostil (com fan alguns tertu-lians aqu amb lOrient Mitj).

A Egipte, el 15F va inspirar amilers dactivistes a protestar,un mes ms tard, quan EUA vacomenar la seva guerra. El marde 2003, van ser expulsats a copsde la Plaa Tahrir, per havienfet un pas cap al moviment que

tornaria a aquella plaa el 25 degener de 2011, linici de letapaactual de la revoluci egpcia.

I per descomptat, les revo-lucions a Tunsia i Egipte vandonar un fort impuls a les lluitessocials a Europa. Les onades del15F segueixen avanant. D.K.

Versi estesa awww.enlluita.org

@galapita #ProgramaAlosPartidos em genera curiositat, i em fa pensar q@Partido_X pot tenir paper clau x generar una cultura participativa a la Xarxa

7/29/2019 Diari En lluita. Nmero 20, febrer del 2013.

5/12

febrer 2013 | en lluita 5@Edi_III En un pas amb el 50% datur juvenil i un excedent de pisos buitssense sortida, okupar no hauria de ser un delicte sino una obligaci moral

Latur ha arribat quasi alssis milions de persones alEstat espanyol, s a dirun 26% de la poblaciactiva, arribant al 35%

entre les persones migrades i al55% entre el jovent. De fet latura tota Europa arriba a uns 26milions, dels quals uns 18 cor-responen a la zona euro. Des de2011 han perdut la feina propde 160.000 persones mensual-ment. Aquestes dades no tenenen compte els minijobs (feines

de poques hores i sous misera-bles de 400 euros) que noms aAlemanya es poden comptabilit-zar en vuit milions de persones.

Per descomptat la crisi eco-nmica i la implosi de la bom-

bolla immobiliria sn en granpart responsables de lincrementde latur. Tanmateix, la recupe-raci de les taxes datur redu-des sembla molt difcil a travsde lincrement del PIB o ambun nou tsumani urbanitzador,enormement intensiu en ls dem dobra. Fins i tot des dunaptica procapitalista.

Els governs, partits a lopo-sici o sindicats solen proposarpoltiques econmiques expan-sives que estimulin la creaci dellocs de feina o lincrement del

consum, i quan parlen de la pro-ductivitat s per aconseguir pro-duir ms barat i poder exportar.La lgica de la devaluaci inter-na europea (baixada de salaris,precaritzaci de les condicionslaborals i privatitzaci dels ser-

veis pblics) va en aquest sentit:treballar i produir ms, gua-nyant molt menys.

Cal no confondre productivi-tat amb producci. La produccis el nmero de bens o serveisproduts. La productivitat seriael quocient entre la producci iels recursos que hem fet servir.Els procesos dinnovaci tcni-

ca i millores de la productivitat

shan anat repetint durant totala histria del capitalisme. Laproductivitat mitjana a lAngla-terra de 1913 era de quatre d-lars lhora, al 1950 de set dlarslhora. Al 2009 a lEstat espa-nyol era de 44,35 dlars lhora,a Alemanya de 53,46 o a els EUAde 58,58 per posar alguns exem-ples. s a dir que avui una per-sona produeix de mitjana set ve-gades ms que fa 60 anys i dotze

vegades ms que fa 100 anys.

La riquesa per a uns pocsLa productivitat sha incremen-tat i, en canvi, la jornada labo-

ral sha mantingut, i a vegadesaugmentat, entorn les 40 horesdes de fa prop de 100 anys. Dela mateixa manera, els salarisreals shan mantingut estables,o fins i tot han baixat a Europades del comenament dels anys90. Aix ha passat perqu els in-crements de la productivitat hananat a parar majoritriament amans de la burgesia. Als EUA un1% controla el 40% de la rique-sa, mentre que un 80% noms el7%. Percentatges prcticamentidntics que a lEstat espanyol.

Llavors, per qu les xifresdatur no deixen de crixer a la

vegada que sincrementa la des-

trucci ambiental? Per qu lafam estructural afecta a 800 mi-lions de persones en un mn quellena el 40% dels aliments pro-duts? Tot i que avui una perso-na produeix set vegades ms queal 1950 i que la poblaci mundialsha multiplicat per 2,5 les desi-

gualtats no han desaparegut, ifins i tot shan incrementat. Elque podria haver estat progrshum, la lgica del sistema, desocialitzaci de les prdues i pri-

vatitzaci dels beneficis, ho haconvertit en riquesa per a unspocs i pobresa per a la majoria.

Quina s la soluci llavors?Lnica soluci a tots aquestsproblemes, tant el de lautr comels altres, seria repartir la rique-sa creada per la gent treballado-ra perqu els increments de la

productivitat es repartissin, detal manera que, si una personaprodueix set vegades ms que fa50 anys, aquesta persona hauriade treballar la meitat, s a dir,quatre hores.

MobilitzaciDes que al 1817 Rober Owen for-muls leslgan 8 hores de tre-

ball, 8 hores de lleure i 8 horesde descans, la mobilitzaci perla reducci de la jornada ha for-mat part de les reivindicacionslaborals. El 1er de Maig es com-memora la revolta del 1886 aHaymarket, Chicago, que va co-menar per la jornada laboral de

vuit hores al dia. Un altre exem-ple va ser el de la Canadenca aBarcelona, on entre el febrer i elmar de 1919 es van aconseguirles vuit hores de jornada laboral.

Ambdues revoltes van compor-tar enormes mobilitzacions dela classe treballadora i molta re-pressi.

Avui, desprs de que cada re-forma laboral i cada aven tcnicsutilitzi per acomiadar gent i in-crementar lexplotaci dels quecontinuen als lloc de feina, calrecuperar la idea de la reduccide jornada laboral. Just al con-trari del que diuen les patronals.

Si som capaos com a societatde produir tot el que necessitemen menys temps i amb menysesfor, cal que aquesta capacitatsaprofiti en benefici de tota lasocietat. No podem permetre,

per exemple, que desprs dedonar 100.000 milions deurosa la banca sacomiadi al 20%de les persones que treballen alsector.

A lEstat espanyol la mitjanade producci per persona s de64.000 euros lany. En canvi elsalari mitj brut s duns 22.500euros a lany. Una reducci de la

jornada laboral a 30 hores, sen-se reducci de salari, faria quela producci per persona treba-lladora fos de 48.000 euros, sa dir, a cada empresari li queda-rien encara 23.000 euros a lanyper persona. En canvi es gene-rarien uns quatre milions dellocs de feina, el que, almenysen primera instncia, permetriatornar a un atur del 5%. Aques-

ta s una mesura senzilla, quesense invertir ni un euro, aju-daria a milions de persones asortir del pou de latur. Aix s,redistribuint la riquesa genera-da pel treball.

Segueix a @simongorjeos

La reducci de jornada:una soluci real per a laturLatur sest convertint en un problema social que sembla no tenir soluci. Per realment no shi pot fer res?Oscar Simn explica les causes de latur i com, repartint el treball, es podria redur.

Latur, que afecta a cada cop ms gent, s conseqncia de la irracionalitat del sistema.

La productivitat shaincrementat, perla jornada laboralsha mantingut oaugmentat

Des de la seva formaci fa msdun any, lAssembea dAturatsi Aturades de Badalona ha duta terme mltiples accions i unaactivitat de formaci, aix comtamb sha guanyat el suport isimpatia de diferents collectiusde la ciutat. Les accions msremarcables fins el dia davui,al marge de la participaci a lavaga general del 14N, sn duesmanifestacions.

La primera va recrrer elcentre de la ciutat i va acabaramb locupaci simblica deloficina local del SOC amb elpropsit de fer visible el pro-blema de latur. La segona va

reunir a ms de 600 personesen una manifestaci contralatur i la precarietat que varecrrer els carrers del centrede la ciutat i va arribar fins alajuntament, on shi celebravael ple municipal del passat 29de gener. Cal remarcar una xer-

rada que es va organitzar sobrelatur en un context de crisi i ones va comptar amb un activista

grec i un sindicalista catal.LAssemblea assoleix els

objectius que es marquen acausa de la seva horitzontali-tat, a la repartici de tasquesi a la seva lnia de treball, queaconsegueix plantejar accionsde protesta, a la vegada que

no descarta el treball insti-tucional i la recerca de llocsde treball. En aquests mateix

sentit, el grup sha vist empsa adoptar del moviment15M mtodes dorganitzaciassembleria per millorar elfuncionament de les sevesreunions, resolent aix moltsproblemes plantejats per lanaturalesa variada del grup.

Daltra banda la diferentprocedncia poltica dels seusmembres facilita lintercanvidopinions i assegura el debatdemocrtic dins del grup.Aquests elements sn, enpart, els que aconsegueixenfer concebre al grup laccipoltica com un element prc-tic, que requereix dun esforcollectiu i continuat. Daques-ta manera lAssemblea no harebutjat mai la utilitzaci detots els mitjans que ha tingutal seu abast per tal de compliramb el propsit de difusi delgrup i de les seves activitats.

Finalment, la potencialitat,

el rigor del seu treball i lasituaci material i anmica delsseus integrants permet intuiren el futur la radicalitzaci delsseus plantejaments i accions alcarrer ms contundents.

Alberto Alczar@AlbertoAlco

Badalona, combatent latur amb la mobilitzaci

7/29/2019 Diari En lluita. Nmero 20, febrer del 2013.

6/12

febrer 2013 | en lluita6

Ecologisme

@guillemics Aternatives al TGV sostenibles social i ambientalment nhi ha,son conegudes. Necessitem alternatives al capitalisme, que tamb nhi ha.

E

n plena crisi econmica,els grans mitjans de co-

municaci no parlen dela crisi ecolgica. I, noobstant, aix aquesta no

para dagreujar-se, com mostren, perexemple, les noves dades de canviclimtic, afirma Jess Castillo. Pera ell quan la majoria de poltics

parlen sobre la sortida de la crisirecorren a la verborrea de tornaral cam del creixement, com sino volguessin entendre que aquestcreixement s lorigen de la crisieconmica i de la crisi ecolgica.

Jess Castillo, professor dEco-logia a la Universitat de Sevilla ons delegat del Sindicat Andals deTreballadors i Treballadores (SAT),al mateix temps que activista antica-

pitalista dEn lluita, proporciona enel seu llibre Trabajadores y medio

ambiente, una anlisi extensa junt auna estratgia de lluita per fer fronta la situaci actual que no dubta asentenciar com una crisi de civilitza-ci. Una crisi que t mltiples caresi de la qual cada vegada est msclar que noms podrem sortir-nedes de postures radicals que vagina larrel del problema.

Seguint la lnia de la seva anteriorpublicaciMigraciones Ambienta-les (Virus, 2011), que focalitzavalxode massiu de milions de per-sones a causa de la degradaci am-

biental, Cas tillo pren lsser humcom una part indivisible de la natura.Una relaci en qu la transformacide la natura es produeix principal-ment a travs del seu treball, alhoraque es transforma a si mateix. Aix,com insisteix a assenyalar, treball

i entorn van units agradi o no, (...)el repte que tenim s acabar amblalienaci sistmica que ens separade lentorn de qualitat.

Al llarg de la primera part, el textrepassa la forma que pren la nostrarelaci amb la natura sota el capita-

lisme, sent el sistema socioeconmicel que determina les condicions de

producci i, per tant, el marc enel qual es realitza el treball. Ambla voluntat duna anlisi holstica,complexa i dialctica de la relaci,

basat a les condicions materials, iles condicions ecolgiques que lesdeterminen, el llibre aborda temescom la dinmica acumulativa i laconcentraci de la riquesa en unes

poques mans motivada per la compe-tncia; les seves influncies socials

i culturals, el dogma del creixementillimitat, la globalitzaci neoliberalo la hipotecada posici en que quedala democrcia, connectant-los ambles seves influncies ambientals.

En aquest cam, aviat ens ado-narem que sota el capitalisme nohi ha desenvolupament sostenible,de fet, no hi pot haver respecte ni

per lsser hum ni pel seu entorn.Crec que cada cop ms gent sconscient daix afirma Castillo. Lagent ho viu en el seu dia a dia quan,

per exemple, suporta embussos detrnsit, respira aire contaminat, potgaudir de poques zones verdes ide baixa qualitat o menja alimentssense gust i contaminats. La qestis qu fer per acabar amb aquestcreixement continu i accelerat que,a ms, afavoreix principalment auns pocs.

Les primeres resistnciess aqu on Castillo aborda la pre-gunta que busca respondre el text:Quin s el paper del moviment delstreballadors i treballadores en aquest

escenari? I aqu la importncia deconixer la histria per poder mirarcap endavant. Al contrari del quees tendeix a pensar, les primeresresistncies massives contra ladegradaci ambiental van sorgirmolt abans que, durant els anys 60i 70, brots amb fora el movimentecologista modern.

De fet, hem de remuntar-nos finsals inicis de la Revoluci Industrial,situant-nos en les ciutats-fbrica deles principals potncies de lpoca,

per trobar les primeres reivindicaci-ons contra la degradaci ambiental.Les penoses condicions de treball,la insalubritat i els alts nivells decontaminaci, tant a les fbriquescom als barris obrers (que sovintels eren annexos), van portar ennombroses ocasions a les personesque treballaven a reivindicar unentorn ms saludable, conjuntamentamb millores laborals. En un inici,sense arribar a ser massives, erenhabituals les aturades o les vaguessalvatges fins que no es solucionavaun problema ambiental determinaten una part de la fbrica.

Des de llavors fins a la irrupcidel moviment ecologista durant lasegona meitat del segle XX, han estatmoltes les reivindicacions daquesttipus, entre les quals Castillo destacala dels miners de les mines de RioTinto (Huelva) o les persones quetreballaven en els camps de canya desucre australians, a tall dexemple,

pel seu carcter massiu i combatiu.Unes lluites que shan reprodut, iaix ho repassa mpliament en el

Jess Castillo, professor dEcologia a la Universitat de Sevilla, acaba de publicarel seu nou llibre Trabajadores y medio ambiente(Atrapasueos i La Hiedra, 2013).Joel Ferrer parla amb ell sobre la relaci entre la lluita ecologista i els drets labo-rals, i com avanar en la seva confluncia.

Converses en roig i verdEl medi ambient i la lluita pels drets laborals

Jess Castillo argumenta enel seu llibre que s necessarique el moviment sindicaltingui el medi ambient comuna de les seves prioritats.

Cada vegada msgent s conscientque en el capitalismeno pot haver-hirespecte per lsserhum i el seu entorn

7/29/2019 Diari En lluita. Nmero 20, febrer del 2013.

7/12

febrer 2013 | en lluita 7

Gnere i classe

Sn les 21:33h. de la nit i viatjoen metro cap a casa desprsduna jornada de dilluns esgota-dora. Al meu costat, seuen dosnois que no superen de la tren-tena. La conversa entre ells dosmindigna: El proper finde mela tiru. Aquesta dona ha de sermeva. Teva? Des de quan sompropietat dalg les persones?

Frases com aquesta, sensecap mena de malcia, sn del totacceptades i normalitzades enla nostra vida quotidiana i, finsi tot, en les nostres relacions.Les acceptem de forma espon-tnia en el nostre llenguatge,per el seu significat real amaga

un rerefons de subordinaci ipropietat indut, sens dubte, pelcapitalisme. La idea moderna depossessi del cos samaga de ma-nera subtil i permanent entre elnostre esdevenir diari; per exem-ple quan ens llacen un compli-ment pel carrer, quan ens volenarrabassar el dret a decidir sobreel nostre propi cos criminalitzantlavortament o quan es justificala violaci a una dona perquportava la roba massa ajusta-da i mha provocat. Licebergcapitalista s tan camalenic queens fa creure afirmacions comaquestes. Alienaci absoluta.

Lopressi de la dona esremunta segles enrere perqusha anat reproduint en dife-rents tipus de societats anteriors

al sistema capitalista. Per enconcret, el capitalisme, a msa ms de perpetuar aquestesopressions en les seves diferentsformes, converteix la sexualitaten mercaderia; com ho fa en totsels aspectes del dia a dia de lanostra societat. El cos de la donaes converteix aix en un objectede consum que es pot posseir,sobre el que es pot decidir. A lasubordinaci home-dona (pa-triarcat arrelat des de fa segles)li sumem la idea existent de lapropietat de lhome vers la dona,perqu al esdevenir mercaderiapot ser posseda. Aquesta con-cepci jerrquica de domini delhome vers la dona pot portar a

justificar, i fins i tot culpar, dha-

ver causat o provocat la prpiaagressi sexual. Esgarrifa. Lavisi biolgica del sexe com uninstint innat irrefrenable entreels homes permet, entre daltres,exculpar la veritable causa dunabs sexual o duna violaci. Nos una qesti biolgica sinsocial.

AparadorEl sexe tamb sentn com unobjecte ms de consum. En elsistema capitalista lobtencide plaer s un pilar fonamentaldalimentaci daquest consum:hem de saciar el desig de neces-sitat i propietat constant. Tot alnostre voltant s un aparadorimmaculat, a punt per vendre,a punt per adquirir, a punt per

posseir.Per comprendre aquest factor

no el podem deslligar del paperclau que juguen els mitjans decomunicaci i la publicitat, onel cos de la dona s sotms a

una sexualitzaci persistent.El llenguatge sexista t un llocprivilegiat entre els anuncis i lahipersexualitzaci de la dona enla societat actual s un fet mpli-ament naturalitzat. Malgrat cadacop s parli ms de sexe, no esfa des de la igualtat sexual entrehomes i dones. O alg sescanda-litza en veure les imatges, a lesparades dautobs, de cosos dedones mig despullades anunci-ant lltima campanya de soste-nidors? La majoria dels homesles contemplen amb mirada las-civa mentre esperen el seu bus,daltres dones les veuen com unatortura del canon de bellesa que

mai podran assolir. Per el ques realment s sexisme per a lesmasses.

El passat desembre, a NovaDelhi, ndia, Jyoti Singh Pandey

va ser violada en grup i tortu-rada en un autobs en marxaper set homes. Malauradamentno ha estat un fet allat. Milersde persones shan mobilitzatarreu de la ndia denunciant lagreu i quotidiana violncia quepateixen les dones. La insistentdemanda denduriment judicial ipenal o la promesa de les autori-tats ndies denfortir la seguretatciutadana, no far desaparixerles violacions ni els atacs mas-sius a dones. Tampoc retornar

la vida a Jyoti, assassinada pelsseus violadors; ni a tantes altresnenes i dones violades, tortu-rades o assassinades a lndia iarreu del mn. La condemna demort al violador, causa penal quesest estudiant, tampoc dotardigualtat a les dones del pas.Cap daquestes mesures senyalael culpable ltim de la desigual-tat home-dona, de la cosificacide la dona, de lhipersexualitza-ci del seu cos, del sentiment depropietat, de la reproducci delllenguatge sexista o de lexclu-si que pateixen els collectiusLGTB.

Hem de derruir el siste-ma que genera lopressi dela dona en tots els mbits,assenyalar la punta de liceberg

que ens sotmet i esfondrar elcapitalisme. I ho haurem defer amb el puny alat, homesi dones juntes, per esdeveniruna societat lliure de cadenes i

veritablement emancipada.

Anna Royo | @LHextraradi

Violacions,la punta de liceberg

text, amb diferents estratgies enfunci de com afectava la contami-

naci als diferents sectors socials(treballadors industrials o de collblau, treballadors de coll blanc endiferents treballs a les ciutats, etc.).

Unes reivindicacions, les ambien-tals, que es van estendre ms enllde la classe treballadora, vehiculadesen alguns casos pel naturalismetpicament burgs de llavors, quebuscava preservar espais naturalsde valor per al seu gaudi ocis, opel de grups dartistes, escriptorsi intellectuals que advocaven perla conservaci dels espais menysdegradats des duna visi romnticai utpica. En limpuls de les lluitesconservacionistes, van tenir tambun rol molt important les dones declasse mitjana, especialment a lin-terior de les ciutats, dacord amb la

idea que protegir lambient urb eraequiparable a portar les feines de casaa una escala un mica ms mplia, lamunicipal. Sorganitzaven habitual-ment en associacions ciutadanes, sentpioneres en oposar-se, per exemple,al maltractament animal.

Va ser en el si daquestes lluites,amb les pressions dels movimentsconservacionistes, la classe treba-lladora i la burgesa, juntament ambles societats cientfiques, quan vanaparixer les primeres poltiquesambientals governamentals abande-rades pels primers espais protegits.

El paper dels sindicatsTornant a la pregunta de quin s elpaper de la classe treballadora, shade posar de relleu la centralitat quehan tingut, tenen i que poden tenir els

sindicats en la protecci ambiental.Tal com recull lautor, leditorialde Mn i Treball Lliure (diari dela Confederaci Internacional deSindicats Lliures, 1992) cridavalatenci afirmant que els sindi-calistes ocupem una posici nica

en el debat mediambiental perqurepresentem tant als productors com

a als consumidors.Aquesta s una lnia dactuaci

que pot trobar el seu aliat perfecteen el mateix moviment ecologista.La dels miners i mineres de lestiu

passat s un exemple de lluita, dunatradici de defensa en el dia a dia dela mina del que s seu afirma JessCastillo, aquest s un dels valorsdel moviment dels treballadors itreballadores que hem destendrea tots els centres de treball. Peraquest professor la combativitatenfront dels atacs de la patronal sessencial: Tenim la fora: si notreballem, satura tot. El repte,contnua, s combinar aquestafora amb els coneixements i formesde lluita que el moviment ecologistaha desenvolupat des dels anys 70.

Daquesta combinaci surten,com ens ensenya la histria en elcas de les green bans (movimentde pressi que va tenir el seu puntlgid en els anys 70 i que comptavaamb lestreta collaboraci de sindi-calistes i ecologistes), sinergies es-

pecialment potents. La clau est enun sindicalisme combatiu i assem-

bleari que es prengui seriosamentles qestions ambientals, per quea la vegada collabori estretamentamb el moviment ecologista unintla lluita per millors condicions la-

borals i ambientals, juntament ambreivindicacions poltiques com no

pagar el deute.En el cas de la seva experincia

com a sindicalista del SAT, un sin-dicat nascut al camp andals i queara sest estenent cap a les ciutats,

Castillo explica que el fort arrela-ment amb la terra ens ha ensenyatque sense un entorn de qualitat nohi ha feina de qualitat, ni vida dequalitat, i que els terratinents i els

poltics sn un obstacle per a lavancap a una Andalusia justa, social i

ambientalment. I s que tal com vadir Juan Manuel Snchez Gordillo,alcalde de Marinaleda, durant lacontracimera de lOTAN celebrada aSevilla el 2007: No es pot ser eco-logista sense ser anticapitalista!.

La conscincia social a nivell glo-bal sobre la gravetat de la degradaciambiental s ara ms alta que en capaltre moment de la histria. Tambestem pitjor que mai respecte a ladestrucci del nostre capital naturala escala global, i ens trobem, segonsreconeix la comunitat cientficainternacional en ple, a un pas delabisme. Estem portant al lmit unainfinitat de processos indispensables

per a lequilibri dinmic de la bios-fera tal com lhem conegut, i si noes frena urgentment la degradaciambiental, es poden desencadenar

proces so s de re tr oa li ment ac iacumulatius que accelerarien demanera imprevisible i irreversibledinmiques tan indispensables perlsser hum com lequilibri clim-tic del planeta.

Amb tot, com ens fa notar Cas-tillo, projectes com EuroVegas o lafractura hidrulica ens mostren queels de dalt no tenen lmits a lhoradaugmentar els seus beneficis,sempre que siguem les que estem a

baix les que paguem els costos, perexemple, amb la nostra salut. Segonslautor del llibre, per acabar ambaquests projectes, i el que s msimportant, amb la dinmica de fons,cal construir sindicats radicalmentdemocrtics i verds, un repte per ales organitzacions revolucionries.

Una situaci de degradaci ambi-ental que es torna cada vegada ms

perversa amb la dinmica competi-tiva capitalista, ja que pot generaruna incompatibilitat parcial entremillorar les condicions laborals i laconservaci de lambient, al mateix

temps. All de...qu prefereixen?Trobem doncs, en el text de

Trabajadores y medio ambienteuna contribuci inspiradora per

posar de relle u la necessitat dunirles lluites laborals i ambientals,sindicalistes i ecologistes, peravanar cap a la superaci delcapitalisme, que no retrocedir toti estar posant en perill la nostra

prpia supervivncia . De la matei -xa manera que no podem oblidarsuccessos com els de Bhopal,Txernbil o Fukushima, no convoblidar tampoc la tradici de lluitaque ens ha perms frenar el capitaleconmic en el seu espoli massiudel nostre capital natural.

Segueix a @laultimaquagga

Trabajadores y medio ambiente.La lucha contra la degradacinambiental desde los centros detrabajoJess M. CastilloAtrapasueos i La Hiedra, 201312 euros

7/29/2019 Diari En lluita. Nmero 20, febrer del 2013.

8/12

febrer 2013 | en lluita8

La gran depressi delsanys 30 a EUA va seruna catstrofe social.El producte nacional

brut nord-americ vacaure al voltant dun 30% ennoms quatre anys, desprs delcrac de 1929. Al comenamentde la crisi, la desocupaci afec-tava a 1,5 milions de persones.El 1933, va arribar a gaireb 13milions, segons xifres oficials.

Altres dades indiquen que eren

entre 16 i 17 milions de perso-nes desocupades, amb similarsxifres de treballadors i treballa-dores a temps parcial. El 1931,la classe dirigent va comenara baixar els sous. Sestima quedos anys ms tard el 87% de lesempreses havien baixat els sa-laris un 18% de mitjana.

La classe treballadora dEUAmai shavia enfrontat a una si-tuaci semblant. A ms, durantla dcada de 1920, el sindicalis-me havia patit un fort retrocscom a resultat de les derrotes ide la repressi sindical inicia-des amb la recessi econmicade 1920-21. Les cpules sindi-cals van jugar un paper lamen-table, insistint en cercar pactesamb la patronal, en lloc de llui-

tar. El 1919 hi va haver 3.600vagues, una dcada ms tardnoms van ser unes 900, invo-lucrant a poc ms de 289.000treballadores. Si el 1920 el16,7% de la classe treballadoraestava sindicada, el 1929 la xi-fra va caure fins al 9,3%.

Als anys posteriors al cracdel 29, la classe treballadora es

va trobar amb una desocupacien vertigins ascens, precarie-tat laboral rampant, rebaixessalarials i amb les seves einesde classe, els sindicats, perse-guits judicialment i paralitzatspels seus propis dirigents.

Canvi descenariEl 1932, el demcrata Franklin

D. Roosevelt va guanyar la pre-sidncia dEUA manera aclapa-radora amb promeses de refor-mes. En un intent destabilitzarleconomia, Roosevelt va intro-duir el New Deal: una polticadinversi estatal, que incloaalguns drets sindicals. Tot i ladesesperant situaci, la classetreballadora va donar un pasendavant. Al juliol de 1933 hi

va haver 300 vagues i lagost,400, pel dret a organitzar-se.

A finals dany, el nombre devagues v a arribar als niv ells de1921.

Roosevelt no legislava a fa-vor de la classe treballadora.La seva intenci sempre va serdonar estabilitat a les granscorporacions, ajudant-les a re-

cuperar els seus guanys. El capde lAdministraci Nacional deRecuperaci (NRA) no va dub-tar a afirmar que els sindicatshan destar sota supervisi delgovern. I ms encara: els sin-dicats ja no sn necessaris i les

vagues sn suprflues ja que

Roosevelt ha creat amb la NRAun nou instrument de media-ci.

La classe treballadora va de-sestimar aquests missatges an-tisindicals, i fins i tot a la pr-pia NRA hi va haver una vagadesprs de lacomiadamentdun empleat per activitat sin-dical. Aquest nou procs delluites va ser liderat des de baixper les bases sindicals. Per con-tra, la cpula de la Federaci

Americana del Treball (AFL)va apostar sempre per la con-ciliaci. Un dirigent de lAFLa la ciutat automobilstica deDetroit va declarar: Jo mai he

votat a favor duna vaga, sem-pre mhe oposat a elles.

Lesquerra radicalDavant la manca de lideratgede les cpules sindicals i la vo-luntat de lluita dels sectors mscombatius de la classe treballa-dora, lesquerra revolucionria,encara que petita en nombre,

jugaria un paper important.Detroit era el centre de les

grans empreses dautombils.La AFL, malgrat la seva re-ticncia a lluitar, havia estatorganitzant federacions sindi-cals locals. A mitjans de 1934hi havia 350.000 treballadorsi treballadores organitzadesen prop de 1.700 federacionslocals. No obstant aix, quanaquestes van lluitar pel seureconeixement sindical, la res-posta de la direcci va ser sem-pre la mateixa: confieu en el

govern com a mitjancer.Auto-Lite assentada aToledo, Ohio, prop de Detroit

va ser una de les empreses enlluita. La federaci local vaplantejar una vaga per al seureconeixement sindical, perdesprs dun inici esperana-dor aquesta va ser derrotada.Lluny de sucumbir, la plantilladAuto-Lite va recrrer a unapetita organitzaci marxista ala recerca de suport, el Partitdels Treballadors Americans(AWP), liderat per un sindica-lista dels anys 20 radicalitzatdesprs del crac del 29.

LAWP es basava en la mobi-litzaci dels aturats i el suportmutu. La plantilla dAuto-Lite,amb el suport de lAWP, va ini-

ciar una altra vaga. Als piquetsshi van unir desocupats lo-cals, i el mat del 23 de maig de1934, fins a 6.000 persones van

bloquejar la planta. Uns 1.500esquirols van ser tancats dins,els vaguistes van construir

barricades, van cremar cotxes

i contenidors, van trencar to-tes i cadascuna de les finestresde la fbrica. El 31 de maig elconflicte shavia ests a tota laciutat i davant lamenaa duna

vaga general, Auto-Lite va dei-xar de produir. Dos dies mstard, la plantilla va aconseguiruna victria aclaparadora: elreconeixement de la seva fe-deraci sindical. Mentre la di-recci de lAFL condemnava la

vaga, l impuls de lesquerra ra-

dical havia portat la lluita a lavictria. Havien derrotat Auto-Lite.

Les fbriques dautombilsde Flint, Michigan, van tenirun lloc destacat en la construc-ci del sindicalisme combatiu,especialment la de GeneralMotors, una de les empresesms grans dEUA. All, els tre-

balladors i treballadores vandecidir el 30 de desembre de1936 ocupar la fbrica. Desprsde 12 dies docupaci la policia

va intentar, sense xit, entrar ala fbrica defensada amb bar-ricades. L1 de febrer, com aresposta a una ordre judicialque volia posar fi a locupaci,el sindicat Treballadors Unitsde lAutombil (UAW) fun-

dat tot just un any abans vaestendre locupaci a la plantade Chevrolet.

A mitjans de febrer de 1937la direcci de General Motors

va reconixer el sindicat coma legtim intermediari. Ambaquesta rotunda victria, UAW

va passar de 30.000 membresa prop de mig mili en un any.

Rebelli a MinneapolisA Minneapolis, els camioners, oTeamsters, no havien guanyatuna vaga des de 1916. La sevaafiliaci sindical havia baixat de27.000 el 1919 a 7.000 el 1934.No obstant aix, un petit gruptrotskista, la Lliga ComunistadAmrica, es va llanar a re-construir el sindicalisme en

aquest sector. Necessitavenuna victria per generar confi-ana i van impulsar una vaga decamioners a 67 mines de carb.

Coneixent les rutes, els pi-quets, en lloc de plantar-sedavant les mines, van frenarals esquirols durant els seusrecorreguts habituals. Primera

victria desprs de tres dies devaga amb temperatures sotazero. Milers de conductors es

van unir al sindicat Teamsters.Seguidament es van llanar areconstruir el sindicalisme declasse a Minneapolis.

Desprs duna petita treva,la vaga es va reiniciar a mitjansdel juliol de 1934, paralitzant laciutat. Amb lajuda del sindicatde cuiners i cambrers es van as-

segurar la distribuci de 5.000racions de menjar diries. Vanrespondre a la repressi polici-al amb paranys i atacant les fi-les policials amb camions. Vanprendre el mercat i el centre dela ciutat.

La publicaci sindical delsTeamsters va passar a editar-secada dia. Ni tan sols els 4.000agents de la Gurdia Nacional iel decret de llei marcial del 26de juliol van poder derrotar la

vaga. La classe treballadora,desafiant, va continuar en peude guerra forant la intervencidel mateix president Roosevelt,que va haver dobligar els

bancs, a punt de fer fall ida, quedeixessin de finanar les em-

preses durant la vaga. La resis-tncia de la classe dirigent es vadifuminar i els camioners vanaconseguir la major victria dela classe treballadora dEUA dela seva histria.

Aquestes i altres vagues im-portants, com la dels portuarisde San Francisco aquell mateixany, van obligar el govern a nomenysprear la fora de la classetreballadora. Lorganitzaci de

base i la solidaritat van ajudara recompondre el movimentobrer desprs duna dcada dederrotes, seguida de diversosanys de catstrofe econmica.

Les cpules sindicals, que encap moment van estar a lala-da de la histria, van ajudar acrear falses illusions en les po-

ltiques delNew Deali van im-pedir que el moviment arribsms lluny. No obstant aix, larenovada fora sindical tindriaun fort impacte a EUA durantmolt de temps.

Segueix a @twittenric

@teamsters117#Teamsters & suport anem ara a repartir octavetes davant@WholeFoods 6 #Seattle rea en suport a plantilla en vaga @UNFI

A principis dels anys 30, la classe treballadora estadounidenca semblava derrotada per la crisi. Davant les duresretallades salarials, i amb una direcci sindical atemorida, hi va haver menys vagues que mai. Com explica EnricRodrigo, en pocs anys, i en part grcies a la intervenci de lesquerra revolucionria, tot va canviar.

LA NOSTRA HISTRIA

DE LA GRAN DEPRESSI A LAVAGA DE MASSES

LImpuls de lesquerra

radical va portar a lavictria la vaga dAuto-Lite, que va guanyar elreconeixement de laseva federaci sindical

Batalla entre els camioners en vaga, armats amb tubs, i la policia als carrers de Minneapolis.

7/29/2019 Diari En lluita. Nmero 20, febrer del 2013.

9/12

febrer 2013 | en lluita 9@EnlluitaLH Taula agitativa davant lHospital General de LHospitalet. No ales retallades! #sanitat #Hospitalet @enlluita

Fa poc ms de dos anys lesmassives protestes i vaguesque recorrien Egipte foravenla sortida de lodiat dictadorHosni Mubarak. Des de lla-vors, les persones que formenSR i el seu diari, lAl-IshtarakiEl Socialista, shan con-vertit en una imatge habituala les protestes i piquets querecorren el pas. La seva cap-alera vermella i blanca s un

senyal pblic de la creixentconfiana de lesquerra revo-lucionria a Egipte.

Mohamed Hosny, unmembre de la seva redacci,es va sorprendre quan elsnous lectors van comenar abuscar el diari a les manifes-tacions: Una vegada hi haviaun home que va venir cap anosaltres i ens va dir: us heestat buscant. Vaig pensarque volia tornar-nos el diario alguna cosa semblant, perva ser tot el contrar i, ens vademanar set cpies ms!.Segons Hosny aquesta per-sona era dall ms normal, iel preu que va pagar pel diaris el preu de quatre barresde pa, per estava tan con-

venuda pels arguments quesortien al diari que va tornarper comprar-ne ms per alsseus companys.

Abans de la revoluci lescoses eren molt diferents:Ens podrien haver arrestaten qualsevol moment afir-ma Mohammad, i relata: Desobte un silenci recorria elscarrers, seguit moltes vega-des duna onada de detenci-ons. El diari, mensual, di-fcilment arribava ms enlldel pblic ms comproms,de les persones ms actives.Estvem acostumats a im-primir unes 1.000 cpies,per noms sen venien unspocs centenars, explica Ash-

raf Omar, hi havia poquesactivitats, i tenem poquesoportunitats de vendre el di-ari obertament als carrers.

RevoltaMalgrat aix, milions de per-sones van sortir als carrersdurant la revolta contra Mu-brak el gener de 2011. Enaquell moment, hi va haverintensos debats a lorganitza-ci sobre el paper que haviade tenir el diari. Les discus-sions sobre perqu ens serviael diari durant les manifesta-cions al carrer van ser fortesexplica Mohammed, entrealtres coses el nivell perio-dstic era molt baix, molt pocprofessional.

Per de sobte, tot i aix, eldiari es va comenar a distri-buir i llegir de forma massiva.Combinvem articles breusamb titulars molt directes,explica Mohammed. Moltespersones en aquells momentses negaven a comprar-lo per-

qu el diari agitava contra elsmilitars, per desprs, mol-ta gent ens felicitava perquvam estar contra els militarsdes del primer dia.

El diari va ajudar a que lespersones que formaven partde SR tinguessin una presn-cia visible i organitzada a laPlaa Tahrir del Caire. SegonsMohammed, la gent veniacap a nosaltres per aconseguirexemplars per distribuir. Al

principi molts dels companys icompanyes no volien vendreli tractaven descapolir-se,afirma lactivista egipci, perdesprs duns dies compro-vaven que molta gent venien apreguntar que era aquest dia-ri i perqu el venem, i es vananimar molt.

Una cosa que diferenciavaa El Socialista dun altre ti-pus de publicacions era quees venia i no es regalava. Elconsell militar que gover-na Egipte shavia encarre-gat destendre el rumor queagents estrangers estavenfinanant la revoluci de for-ma encoberta. Aix, quan lagent preguntava perqu ven-em el diari podem respondre

tranquillament: perqu notenim cap tipus de subvenci.Era com una paraula mgi-ca, afirma Mohammed.

El respecte que shavia gua-nyat el diari entre les perso-nes activistes revolucionrieses va posar a prova el desem-

bre de 2011. Els tribunals vanobrir una investigaci contraSR, acusant-los de conspi-rar per enderrocar el govern.Mohammed recorda la por ilalegria de les persones deSR quan es trobaven a la pla-a Tahrir per vendre el diari.Va ser una mena de desafia-ment, diu, i podrem haverpagat un alt preu. Posvemla taula a la plaa i comen-vem a cridar: S, volem ender-

rocar lestat!. I tot i les acu-sacions en contra, desenesde persones sapropaven percomprar el diari.

El Socialista t una tiradapetita si es compara amb elnombre de persones que vanparticipar en les batalles dela Revoluci Egpcia. El tirat-ge habitual s dentre 1.000i 3.000 exemplars. Per elnombre de lectors del diari suna petita part de les desenesde milers de persones que elssegueixen a les xarxes socials.Per exemple, el twitter oficialde SR t ms de 75.000 perso-nes que el segueixen.

Els modestos xits daques-ta organitzaci poden semblarpetits en comparaci amb les

enormes tasques a qu sen-fronta la revoluci a Egipte,per, tot i aix, el diari ha ju-gat un paper fonamental enguanyar adhesions a les ide-es socialistes revolucionriesdins una nova generaci deactivistes.

Quan el paper estenyeix de revoluciEgipte es troba ara mateix al capdavant de la lluita per fer avanar la revoluci, que elmes passat va complir dos anys. En lluita ha parlat amb diverses persones membres deSocialistes Revolucionaris (SR), organitzaci revolucionria egpcia, i de com el seu diariha ajudat a construir les mobilitzacions. Limpacte del diari ha

canviat amb els girs de larevoluci. La primaveradel 2012 la revoluci vaentrar en una nova fasei les manifestacions vancomenar a decrixer. Alprincipi depenem de lesgrans protestes per vendreel diari, explica Ashraf.A mesura que aquestesvan anar disminuintsabem que necessitvemconstruir xarxes dedistribuci del diari a les

universitats, als centres detreball i a les ciutats mspetites.

En alguns casos elprimer contacte amb lesnoves capes dactivisteses feien a travs de lavenda del diari. En altresocasions les personesque formaven part delsSR eren molt ben rebudesquan arribaven amb elsdiaris, ja que moltespersones joves coneixienla publicaci i estavenansioses per tenir-neun exemplar a les sevesmans. Mohammed creuque aquest contactecara a cara s essencialper transformar les

persones que segueixenpassivament la publicaciper internet en socialistesrevolucionries actives, jaque hi ha una interaccidirecta i tangible amb ellector. Per Mohammedvendre el diari et permettenir un contacte fsicamb la gent i transformarla passivitat en activitat.

A loctubre, el diariarribava a noves reesi la distribuci del jano depenia de les gransmanifestacions. Vamdistribuir 1.000 cpies delnmero 101, i del segentvam fer-ne 2.000 cpies ien vam vendre entre el 90

i el 95%, afirma Asharaf.El contingut del diaritamb ha evolucionat perenfrontar-se als reptesde la revoluci: No ssuficient amb informarsobre les vagues, sin quetamb hem danalitzari debatre quins sn elspropers passos a donar.

Ashraf dna moltaimportncia a tenir un bonbalan de diferents temesal diari. El primer s lateoria, afirma, no potstenir un diari sense teoria.El segon s lanlisi, eltercer tenir experinciesa nivell histric peraprendre del passat, iel quart utilitzar el diari

per agitar. Tot i aix,els articles agitatius nohan de referir-se nomsa qestions generals comVaga!, Lluitem, etc.,sin que han de parlarde temes i tctiquesconcretes.

Hem creatuna xarxa dedistribucims enll

de les gransprotestes

La gent volia

exemplars perdistribuir. Enspreguntaven quera i per qu elvenem

Tant a Egipte (a dalt) com aMadrid (a baix) la premsarevolucionria ha dagitarconcincies i connectar ambles lluites al carrer.

7/29/2019 Diari En lluita. Nmero 20, febrer del 2013.

10/12

febrer 2013 | en lluita10

Informtica

@oleguerb @bodasnet Acomiadeu als treballadors quan reivindiquenels seus drets? #Vergonya #IntercomExplota #StopAcomiadaments

La conscincia de classe

arriba als teclatsPablo Martnez, treballador informtic, ens parla de com el sector ha anat guanyant enfora i confiana arran de lorganitzaci i les victries que ha aconseguit.

2013: Proletaritzant

el sector

Si en els 90 treballaren el sector tecnolgicera promesa dun bonsou i un cert estatuselitista, a principis del2000 ja es va convertiren una cosa bastantms difcil desprsduna primera cadenadEROs. A la dcadade 2010 la foto ja sla de la desregulacide condicionslaborals, milersdacomiadamentsde treballadorsi treballadoresamb sous dignes iuna precaritzaci

i inseguretatmpliament estesa pertot el sector.

Aquesta evidentdepauperaci haportat associat elconegut efecte rebot.Encara convivint ambel germen interioritzatde lindividualisme i eldficit de conscinciaobrera, el sector haviscut un 2012 convuls:diversos dies devagues en diferentsconsultores comSadiel amb amplisseguiments, una lluitasostinguda a HP contraels acomiadaments,ms participaci en

les dues jornades devaga general i fins i totuna vaga indefinidaa Capgemini que vaaconseguir la retiradatotal duna baixadasalarial collectiva,en un contextdassemblees on laplantilla va exigir alsseus comits mesurescontundents ms enllde les propostes.

El que elsindicalismecombatiu ha estatintentant durantanys en el sector,ho est accelerantlempobriment

desbocat:conscienciacii mobilitzacicollectiva.

2013 ser un anymolt ms convuls:les agressionsde consultores,moltes vegadesamb responsabilitatdirecta de bancs imultinacionals clients,sestan multiplicantmes a mes. Al generhem viscut una segonavaga indefinida, aquestcop a Alten, tancadaen fals en bona mesuraper una variable queno es pot obviar: elpaper del sindicalisme

de la concertaci,reflex dun passatservil i subms.

El paper defederacions sindicalsamb vincles moltpropers amb lesdiferents empreses,

sumat a lescsconvenciment enla lluita de moltesseccions sindicals,estan sent lautnticdic de contenci dedescontents moltgeneralitzats en elsector.

La comoditat delmecanisme del malmenor (ensurt o mort,voteu aix o res quanno queda temps perms) s fa servir unai altra vegada. Aquestany, i els que vindran,s el moment de laincorporaci del sectorinformtic a les lluites

obreres, amb el plus depresncia en un delssectors claus de lessocietats del segle XXI.

En un momenthistric en que elmal menor suposaescollir el color dela llana que tha detravessar, lesperana

s saber canalitzarlenergia existent iaconseguir victriestangibles o lluitesexemplars. Pujar elnivell de conscincia isolidaritat que generael propi conflicte.

I, especialment,que els milersde treballadorsi treballadoresfrustrades per laconducta pactista enla derrota dalgunesfederacions sindicalsno escupin sobreel sindicalisme ilorganitzaci obrera,sin que passin aengrossir les files del

sindicat combatiu queprefereixin. Una cosaque ja est succeint.

Oscar M.Treballador

dHP a Sant Cugati activista sindical

La persona que treballa alinformtica ha estat engeneral ms aviat poc pro-cliva a la lluita dins del seusector. Potser s perqu es

tracta duna forma de treballar

relativament nova que, almenysdurant un temps, va gaudir dunrelatiu prestigi, o per all quealguns diuen que es tracta del pri-mer gran sector natiu neoliberal.El fet s que fins fa relativamentpoc la conscincia de classe de lapersona que treballa en les consul-tories brillava prcticament per laseva absncia.

Per durant lany 2012 aix hacomenant a canviar.

El 30 de desembre de 2011 elgovern va aprovar un decret onprenia una srie de mesures quesuposaven un dur atac contra laclasse treballadora: congelaci delsalari mnim interprofessional i in-crement de la taxa dIRPF segonssalari, amb el 85% de les aportaci-

ons procedents dels treballadors itreballadores que declaren menysde 53.000 euros anuals. Posterior-ment, dues noves reformes laboralsabaratien els acomiadaments i faci-litaven encara ms als empresarisla tasca de precaritzar les condici-ons laborals.

En aquest context, es feia msnecessari que mai un incrementde les lluites per part dels treba-lladors i treballadores, i aquestesno van trigar a arribar. Per una

banda, a lempresa Sadiel a Sevillaes va convocar una vaga duna set-mana en contra de les condicionslaborals. Per un altre, la plantilladHP va continuar amb tot tipusde mobilitzacions en un conflicteque ja venia prolongant-se des de2011, mobilitzacions que van estar

presents durant tot lany 2012 ambpresncia en actes pblics, con-centracions davant les botigues dela marca a tot lEstat i campanyesa internet.

El 29 de mar, dia de la vaga ge-neral, tamb va mostrar que sesta-

va produint un canvi en la menta-

litat del treballador del sector. Toti haver-hi un clima de ms por, laparticipaci en la vaga va tenir unclar increment respecte al 2010, ies va notar una major implicacien sectors de les plantilles, amb

presncia en piquets i ajuda en lapreparaci de la vaga. Aix mateix,es va detectar un major s del tele-treball, senyal inequvoc que hi ha-

via moltes persones que no v olienser detectades com esquirols.

RespostaEls EROs han estat una tristaconstant, recolzada per laprovacide la reforma laboral. La primeraimportant va ser la de Capgemini,i darrere van arribar Atos, Alten,Ibermtica, etc. Encara que enun primer moment la resposta aaquests EROs va ser molt limitada,amb les plantilles acontentant-seamb lhabitual lgica del mal me-nor i acceptant acomiadaments,el cansament dels treballadors da-

vant la repetici daquesta situaciva acabar fent efecte.Aix, a Capgemini, quan lem-

presa es preparava per fer el segonERO de lany, el comit dempresa

va muntar una rpida assembleaper informar la plantilla de la si-tuaci. La soluci que es proposa-

va per part del sindicat era fer dosdies de vaga. No obstant aix, laindignaci de la plantilla present

va obligar a augmentar les mesu-res de pressi i proposar una vagaindefinida. El comit es va veureobligat a escoltar i a proposar una

votaci per al dia segent, que vaacabar amb un 60% dels empleatsa favor de la vaga indefinida. A no-

ms 6 hores de linici de la vaga,lempresa no va poder aguantarla pressi i va claudicar, anullantlERO.

Lefecte daquest moment per ala presa de conscincia del sector

de linformtica i de la seva capa-citat de lluita ha estat tal, que encercles sindicals se lha arribat aanomenar Efecte Capgemini.

Aix, les persones que treballen alempresa Alten, seguint aquestexemple, van proposar una vagaindefinida el mes passat, que lem-presa va aguantar estoicamentdurant dos dies amb trucades declients amenaant amb cancellarprojectes. I tamb es van veureobligats a claudicar i a tirar enrerelERO i les reduccions salarials quetenien pensat fer.

Es constata per tant que enaquest any sha anat produint pro-gressivament un augment de lesmobilitzacions, i un increment ge-neral del clima de lluita i de par-

ticipaci. Les persones que treba-llen en la informtica, afiliades ono, han comenat a despertar de laseva letargia, comencen a ser msconscients del poder de la sevauni i de la necessitat de plantarcara. Era necessari un exemplede lefectivitat de les lluites, den-derrocar la lgica habitual delmal menor que porta a acceptarlagressi i intentar minimitzar lesconseqncies. I aquest exempleexisteix, s la victria de Capgemi-ni o la dAlten, la de labsorci delantiguitat que ha obligat a les em-preses a pagar com la llei els obli-ga, o les demandes a Yoigo i Icnetper cessi illegal de treballadors itreballadores.

Fa poc, un article anomenat LaSingularitat parlava sobre aix

dient: [...] Sacosta la Singulari-tat, sacosta lhora en qu les i elstreballadors del sector TIC sado-naran que sn obrers amb teclat.

Hi ha qui diu que la Singularitats la vaga indefinida de Capgeminio de Alten. Potser aquest moment

ja ha arr ibat.

2013 ser un anymolt ms convulsque lanterior, lesagressions sestanmultiplicantmes a mes

Era necessari unexemple de laefectivitat de leslluites, denderrocar lalgica del mal menor

Concentraci de la plantilla dHP a Madrid, setembre de 2012.

William Criollo/www.diagonalperiodico.net

7/29/2019 Diari En lluita. Nmero 20, febrer del 2013.

11/12

febrer 2013 | en lluita 11

Mireia ChavarriaUn cineasta iconoclasta,Quentin Tarantino, i untema sensible, lesclavi-tud a Amrica del Nord.La polmica que ha aixe-cat la pellcula DjangoUnchaineddemostra que,realment, la combinacidaquests dos ingredientsfan un cctel explosiu.

Per, el to del film bana-litza el tracte de les perso-nes negres? Hi ha algunesescenes que ho podrien ferpensar, com ara la discus-si entre membres del Kuklux klan sobre els forats

de les caputxes, que noels permeten de veure-hib: lhumor s capa dhu-manitzar els personatgesms despietats. Ofs, eldocumentalista Spike Lee

va tuitejar: lesclavitudamericana no va ser unespagueti western a laSer-gio Leone. Va ser un holo-caust.

Tanmateix, la implica-ci personal de lespecta-dor est cinematogrfica-ment induda a posar-se ala pell dels personatges ne-gres, a travs de plans mssubjectius o una sobresatu-raci cromtica de la pan-talla. Un garbuix dimatgesextremadament colpidores

fan conscient el pblic de lacrueltat que aquestes per-sones van haver de patir.

Anirs all, perdrs elnom, et donaran un nme-ro i una maa. I et diran:a treballar, amenacen aDjango, que passa a serrespectat quan creuen ques amo desclaves. El filmfa focus a la relaci dex-plotaci de les persones

blanques sobre les negres,condemnades a deixar deser, per passar a ser partdun engranatge dins laproducci. Una cosificaci

impossible derradicar, se-gons el personatge de Sa-muel L. Jackson. Tot i que

lanlisi de classe es quedacurta, els estereotips i lesteories pseudocientfiquesdiscriminatries sobre lespersones negres quedencompletament desbanca-des.

En canvi, en els plansque enquadren els propi-etaris de les plantacions,tots blancs, els recursosaudiovisuals vehiculen lacriminalitzaci daquestsexplotadors. Efectes so-nors animalitzadors, iuna cmera distant, cul-pabilitzen tamb la man-

ca de solidaritat de lesanomenades, per Mal-com X, esclaves doms-

tiques (aquelles que es-timaven el seu amo msque a elles mateixes) versles esclaves de camp(aquelles que odiaven elseu amo).

A ms, Tarantino ac-centua la crtica a lescla-

vatge recorrent a lestilpropi. Recupera els hiper-

blics esquitxos de sangde Reservoir Dogs o Jac-kie Brown per retratarla brutalitat amb qu lespersones negres eren trac-tades. DeKill Bill, en treula trama: la vctima duna

injustcia que es mou perset de venjana amb la in-tenci de retre comptes (o

de fer pagar el deute quealg t amb ella, en angls,kill the bill), i aix donarun desenlla diferent a laHistria, com aInglorious

Bastards. En el primercas, era una dona; ara estracta dun home negre.Lheroi mascul del tpicconte de fades. Malaura-dament, Broomhilda no suna Uma Thurman, sinuna espcie de Penlopeque espera, pacient i so-ferta, el seu Ulisses.

Segueix a@miretxebarria

APUNTS ICOMENTARIS

Contracrtica

@manelrosalovadorBrutal Django. Tarantinoen la seva millor versi #Django #cinema

En una entrevistapublicada el desembrepassat al diari La Jor-nada, lactivista delsPanteres Negres, An-gela Davis, recordavacom amb motiu de laseva detenci el 1970es va dur a terme unacampanya internaci-onal pel seu allibera-ment, que va inclourela solidaritat dels Ro-lling Stones, que vangravar el singleSweetBlack Angel,incls enllbumExile on MainStreet.

Per aix era noms

una mostra ms delcomproms polticdels primers Stones.En el seu llibre Streetfighting years, TariqAli recorda que al mardel 68 Jagger era unautntic rebel al carrer.El 17 de mar de 1968havia participat en unamanifestaci a Gros-venor Square contra laguerra del Vietnam.

Aquesta manifestacies va convertir en unaautntica batalla cam-pal i va portar al joveJagger a fer unes incen-diries declaracions enla revista contraculturalInternational Times en

les quals, desprs decriticar la falta de pre-paraci per a la lluita decarrer dels participants,afirmava que el siste-ma estava podrit i que,per tant, la revolucis vlida i que si ellsvolen usar cavalls, nos-altres tindrem a 10.000persones muntades acavall. Afirmaci que,segons els crtics, jadeixava entreveure ladebilitat de Jagger perles grans produccionsescenogrfiques queplasmaria anys desprsen els seus concerts.

Pocs mesos des-

prs, el propi Tariq Alisollicita de Jagger queescrigui a m la lletradeStreet fighting man(que la BBC havia pro-hibit emetre) per poderimprimir-la com afacsmil en el diari TheBlack Dwarf que Alidirigia. La lletra, que esva publicar en el diarien el qual es convocavaa una nova marxa el 27doctubre, va apari-xer al costat dun textdEngels sobre la lluitaal carrer.

El 68 va ser un anyintens per als Stonescom a icones revoluci-onries. La retirada de

Lennon (que gaudiadel millor currculumrevolucionari) a lndiaper meditar i la sevanegativa a participaren accions en les qualshi hagus violncia, va

convertir els Stones enel referent de la rebel-lia. De fet, els disturbisde Londres van ser elmarc per a una batallareal dins del mn delrockn roll com asse-nyalava Leo Burley enun extens i interessantarticle aparegut en TheIndependent el 9 demar del 2008.

A mitjans del 68, e lcineasta maoista JeanLuc Godard va rodarOne plus One durantlenregistrament deldiscBeggars Banquet.El film s el registre

ms fidel i detallat dela gnesi i mltiplesassajos duna can,Sympathy for thedevil. El tema i la pel-lcula es van convertiren objecte de culte en-tre lesquerra. Ning esva parar a considerarque la lletra, basada enuna novella de les-

criptor Mijal Bulgakovfuribund antibolxe-vic, incloa en el seutext rebutjos explcits ala Revoluci Russa. Defet 25 anys desprs se-ria triada com una deles deu millors canonsconservadores per larevista dretana nord-americana NationalReview.

Lany 1971, seguintels consells del seuaristocrtic assessorfiscal, es traslladen aFrana on sinstallen enun luxs chateau a Nia.

Aquest mateix any creenla seva prpia discogr-fica i un estudiant dedisseny del Royal Co-llege of Art els dissenyael logo ms fams de lahistria del rock.

A par tir daquestmoment, com assenya-la el periodista AndyRobinson, Jagger pas-sa de ser simpatitzantdel diable a ser-ho deMargaret Thatcheri a fer-se amb ban-

quers en els frums deDavos, guanyant unpatrimoni de ms de260 milions deuros.Per aquesta s unaaltra histria.

Xoan Vzquez

Django o la rendici de

comptes

La vinyeta

Street fighting Stones

Django planta cara als terratinents blancs esclavistes i explotadors.

7/29/2019 Diari En lluita. Nmero 20, febrer del 2013.

12/12

Judith GarciaA Catalunya estem patint re-tallades socials, econmiquesi laborals que cada cop afectenms als serveis bsics de la ciu-tadania. Dins lmbit pblic dela salut, les retallades afectentant a la qualitat assistencial i ala prestaci de serveis com alsdrets sociolaborals i econmicsdel personal sanitari.

LHospital de Sant Pau sun dels centres sanitaris queha patit aquestes retallades.

s per aix que el ComitdEmpresa del centre va decidirportar a terme accions contun-dents, que finalment es vanconcretar en una tancada quees va iniciar el 29 de novembrede 2012.

Durant 35 dies, membres delComit dEmpresa, juntamentamb el personal laboral i usu-ries, han ocupat el vestbul delhospital convertint-lo en unespai obert on cada dia es feiendiferents xerrades i activitats.Aquestes estaven dirigides, peruna banda, a la conscienciacien la importncia del canvidel sistema econmic i polticactual i, per un altre, a unificarles diferents lluites. s peraquest motiu que companys icompanyes de diferents sectorspblics, com leducaci i eltransport, i altres empreses,plataformes, assemblees debarri i col lect ius en l luita ensvan acompanyar durant totsaquest dies per compartir ambnosaltres la seva lluita.

La tancada a Sant Pau ha si-gut una lluita ms entre moltesaltres, una petita acci, que entot cas ha estat el motor perqualtres centres sanimessin iseguissin els nostres passos,amb la qual cosa es van anarproduint tancades a diversoshospitals, algunes de 24h,daltres duna setmana i, en elcas del Parc Taul, tamb deforma indefinida. En lactuali-

tat totes les tancades a centresassistencials de Catalunya hanfinalitzat, per sestan organit-zant per portar a terme accionsconjuntes.

Coordinadora de les lluites

sanitries

Aix , el dia 2 de gener, es vacelebrar la primera assemblea,iniciativa del Comit dEmpre-sa de lHospital de Sant Pau,on es convidava a membres decomits dempresa i juntes depersonal daltres centres ambla finalitat de coordinar-nos.

De la segona assemblea, ce-lebrada el dia 16 de gener, vanixer la Coordinadora laboralde centres sanitaris de Catalu-nya, formada per membres decomits dempresa, juntes de

personal i treballadors i tre-bal ladores del sector sanitari.Daquesta segona trobada tam-b vam acordar la necessitat decrear un manifest conjunt dela sanitat catalana i la creacide dues comissions de treball:la dacci i la de comunicacii difusi.

Les estructures de coordi-naci que sestan creant i unaimatge dunitat al sector sani-tari catal ser important peranimar a altres sectors, i a lasocietat en general, a afegir-sea la lluita contra les retallades.

Aix, sespera que durant elspropers mesos es portin a ter-me diferents accions on tot elsector sanitari participi i, finsi tot, coordinant-nos amb laresta de lEstat. De fet, aquestmes de febrer tindr lloc laprimera marea blanca catalana,coincidint amb la marea blancaestatal. La data encara est perconcretar, per s probable quela manifestaci es celebri el 17o el 23 de febrer.

Aques t any sespera la pitjoronada de retallades a la sanitatdel nostre pas. Retallades queafectaran tant a usuaris i usu-

ries com al personal sanitari.La possibilit