diari més esport 07 de febrer 2016

Triomf d’Albós i Arenya la Skimo6

era 3 n. 4 Dilluns, 7 De març Del 2016

Viatge al somni americà

A fons pàg. 4 i 5

Esport adaptat pàg. 13

Fer-se un forat al futbol

sala d’elit

El ciclista que va cedir el

mallot grocJoves promeses pàg. 12

El primer andorrà en uns

Paralímpics

ESQUÍ DE MUNTANYA pàg. 6

OBRA CIVIL / EDIFICACIÓESTRUCTURES

Disposem de: Paletes / Encofradors / Ferrallistes /Pedrers / Gruistes / Cap d’equip

Av. Joan Martí, 73. Local 2. Encamp.Tel. 333 954 - 815 [email protected]

Residents d’altura pàg. 10

Les preocupants desconnexions del MoraBanc davant l’‘Estu’

La jornada pàg. 2 i 3 Nàdia Tudó

ROC TORRESSIMON GERRANS TONI SÁNCHEZ

ww

w.M

ES.a

d / t

El. 8

08 8

88

JORDI PICART

2 Dilluns, 7 de març del 2016

La jornada Lliga ACB

El Bàsquet Club MoraBanc, que ha trencat una ratxa negativa de tres derrotes consecutives, va passar de guanyar de 14 punts al tercer quart a patir de valent de manera incomprensible

Les sensacions no són bones. En aquest equip, després de no classificar-se per a la disputa de la Copa del Rei i d’enca-denar tres derrotes consecuti-ves, el joc és irregular i no sò-lid com ho era abans. Vojdan Stojanovski, Luka Bogdanovic i Giorgi Shermadini ofereixen bons centelleigs, però no es re-troben amb la seva millor ver-sió. Molt intermitents. Deu ser per l’ansietat que provoquen les derrotes.

Betinho Gomes confirma que aquesta és la temporada de la seva maduresa i la direcció de joc en continua donant més de fredes que de calentes. Con-tra el Movistar Estudiantes, el penúltim classificat amb qua-tre victòries i divuit derrotes, com el cuer, va fer tres primers quarts acceptables, però amb la sensació que no hi havia gaire màgia. Es va aconseguir donar vida a un rival que no-més va aguantar viu fins a l’úl-tim quart per Nacho Martín, ja que el base –a Madrid juga de combo-guard– Nico Laprovit-tola va començar el seu xou a l’últim quart. Ningú va ser ca-paç d’aturar-lo. Des de la ban-queta tampoc es va ordenar una defensa especial i el base internacional argentí —l’altre és Facu Campazzo i també va fer un vestit als andorrans— va

anotar amb facilitat. Va remun-tar ell sol el partit, i això que els de Sergio Valdeolmillos van arribar a perdre per 14 punts de diferència (64 a 50). A 46 segons va situar el 79 a 82, Shermadini va posar el 81 a 82 des de la línia de tirs lliures i a 10 segons Laprovittola va fallar una cistella fàcil. A 4 segons, Thomas Schreiner, que havia anotat un triple a 1,42 per dei-xar el 79 a 78 quan no portava ni un sol punt, no va fallar i va donar la victòria als andorrans ja que Laprovittola, totalment sol, va fallar una safata fàcil com la de Devin White, que va suposar l’última derrota a casa dels de Peñarroya. Els detalls.

¿Per què guanyant de 14 punts de diferència al tercer quart es va arribar a aquesta situació de final ajustat i d’infart? ¿Per què no es va trobar l’antídot per aturar Nico Laprovittola? No és cap desconegut ja que és un dels bases de la selecció de l’Argentina i militava a l’inici de curs al Lietuvos Rytas amb Marcelo Nicola a la banqueta abans de ser destituït, és a dir, el seu joc en teoria no ha de sorprendre. També va fer mal per la seva versatilitat Na cho Martín i poc més perquè el Movistar Estudiantes, amb Val-deolmillos, ja no compta amb la brillantor de l’escorta Darío Brizuela i la classse del jove ala

Juancho Hernangómez. Dub-tes, tot i trencar la ratxa de tres derrotes consecutives, però un cop esvaïda la suposada ansie-tat toca tornar a intentar recu-perar la millor versió.

Desconnexions preocupants

VÍCTOR DUASO Andorra la Vella

ACB PHOTO / A. MARTÍN

Betinho Gomes, el millor contra l’Estudiantes, felicita Thomas Schreiner.

ClassifiCaCióPJ PG PP

1 Barcelona Lassa 22 20 2

2 València Basket 22 20 2

3 Laboral Kutxa 22 18 4

4 Reial Madrid 22 18 4

5 Herbalife GC 22 14 8

6 Montakit ‘Fuenla’ 22 12 10

7 UCAM Múrcia 22 11 11

8 Dominion Bilbao 22 11 11

9 Unicaja Màlaga 22 10 12

10 BC MoraBanc 22 10 12

11 Fiatc Joventut 22 9 13

12 Iberostar Tenerife 22 9 13

13 CAI Saragossa 22 7 15

14 Rio Natura Monbus 22 7 15

15 ICL Manresa 22 7 15

16 Baloncesto Sevilla 22 7 15

17 Movistar ‘Estu’ 22 4 18

18 RETAbet.es GBC 22 4 18

lliGa aCB (JornaDa 22) 84 MoraBanc - Movistar ‘Estu’ 82

83 FC Barcelona Lassa - Unicaja Màlaga 77

108 Laboral Kutxa - Dominion Bilbao 62

93 Herbalife GC - Reial Madrid 103

81 Montakit ‘Fuenla’ - València Basket 86

89 Fiatc Joventut - Baloncesto Sevilla 83

64 ICL Manresa - Rio Natura Monbus 81

78 UCAM Múrcia - RETAbet.es GBC 64

78 CAI Saragossa - Iberostar Tenerife 65

Tel. 728 [email protected]

Av. Casamanya s/n,Casa Josep Font, local 1AD300 Ordino

ASSESSORAMENT I ESPECIALISTES EN LLOGUER I VENDA

DE MATERIALSki mountainSki randonnerSki freerandoSki freeride

Ski alpinSki junior

Boots mountain,Boots alpinSnowboard

ESPORTSESPORTSESPORTSORDINO

Laprovittola Forte

Quelcom se l’havia de jugar

Era el dia de les llegen-des, de l’estrena de Holt a la Bombonera, de la

samarreta retro molona i del xou brutal de les Urban Gym Angels. Era el dia del Mora-Banc contra l’Estudiantes, de l’Argentina contra Àustria, del Movistar contra Andorra Tele-com, però sobretot era el dia per gaudir d’un partit intens amb final d’infart. Laprovittola Forte, que és el que m’hauré de prendre abans d’anar als partits ajustats. Va començar a endollar triples per igualar un matx que teníem molt en-carrilat fins al darrer quart. Es van posar al davant a pocs minuts del final. Aquí és quan el nostre austríac Schreiner va dir “Ja n’hi ha prou de mate, de tango i asado a la parrilla”. Va endollar dos triples deci-sius que ens van donar el tri-omf. Cal destacar el partidàs d’en Betinho, que va ser el més constant i un dels més estimats per l’afició. “Ese por-tugués, qué bueno que es!”

IVAN LIRA

¡¡¡Seguim!!!.

3Dilluns, 7 de març del 2016

¿Per què, conjuntament amb uns amics, se us va passar pel cap crear un equip de bàsquet?

Em vaig quedar sense pare als 15 anys i a casa érem tres germans. El meu germà gran estudiava a la Seu d’Urgell i era un bon estudiant i el pe-tit era molt petit i a mi, com que no era un bon estudiant, la meva mare em va dir que m’havia de posar a treballar, i així vaig fer. Jo jugava a bàs-quet al col·legi i en plegar només volia continuar jugant. No hi havia cap equip fora del col·le i a uns amics els vaig preguntar com ho podíem fer per continuar jugant a bàsquet. Vam anar a parlar amb mos-sèn Blai i ell ens va guiar. Ens va dir que havíem de fer uns estatuts i vam anar a veure el cònsol d’Escaldes, Magí Ma-estre, i a partir de llavors ens vam començar a moure. Jo ja no estudiava i volia continuar fent l’esport que m’agradava.

¿En quin jugador i equip es fixava en aquella època dels anys setanta?

El dominador era el Reial Madrid i després el Joventut de Badalona, que en aquella èpo-ca es coneixia com a Cotonifi-cio, i l’FC Barcelona. Sobretot en el Reial Madrid, perquè era el més fort internacionalment, amb moltes Copes d’Europa. Jo sóc simpatitzant del Reial Madrid, en especial en bàs-

quet. I de jugadors hi havia l’Emiliano Rodríguez, el Clif-ford Luyk i algun més que no em ve a la memòria. També el Nino Buscató, Juan de la Cruz, el Chicho Sibilio o Mike Phillips...

¿Què li agrada més del bàsquet?

És un esport que no ne-cessita tants jugadors com el futbol, amb set o vuit ja en tens prou. És un esport més viu i més directe que no el fut-bol, que és més avorrit. Jo vaig començar a jugar a bàsquet per l’alçada. Era dels més alts. A més, en el futbol no ho feia tan malament, però és clar, com que era tan alt els petits em regatejaven molt. En ser alt tenia més avantatges en el bàs-quet. Feia de pivot amb l’Edu-ard Molné i vaig arribar a 1,87.

Un base d’aquesta època...Sí! [Somriu.] Ara hi ha ba-

ses de 2,00 o 2,03 i els d’1,95 juguen molt bé. El bàsquet ha canviat moltíssim. En tot! Fins i tot en la roba... Eren altres temps.

¿Com van ser aquells inicis?Molt divertits. Teníem molta

il·lusió en crear l’equip. Vam buscar gent que ens donés suport. Uns aportaven feina i d’altres experiència i també ajuda econòmica, com la bo-tiga d’Escaldes Sporting, Josep López, que ens va pagar l’equi-pament. Tothom hi va aportar. Eren temps molt macos. Ens

va agradar molt conèixer gent a qui els agradava el bàsquet. Érem molt joves, l’aventura va començar als 15 anys i ara en tinc 63.

L’època actual no té res a veure amb la d’abans... En els inicis no teníeu ni pavelló i ju-gàveu en condicions molt poc habituals.

En un pavelló de col·legi, quitrà a terra i unes anelles fe-tes a mà que devia copiar d’on no sé on. Anelles sense xarxa. I després vam tenir un professor francès, el senyor Canet, que

havia jugat a França i ens va posar la idea de crear un equip de bàsquet. Ell ens va inculcar l’esport de la cistella i ens va donar unes lliçons interessants.

¿Qui era el millor jugador en aquells inicis?

Xavier Vives. Era molt bon tirador. Miquel Clua i Vicenç Alay tenien bona mà i jo tenia molta força al rebot. El millor, Xavier Vives sens dubte.

Els teus fills després van deci-dir jugar a bàsquet, Dani i Ser-gi. De tal buc, tal eixam, ¿oi?

De petits m’havien vist al-guna vegada jugant a bàs-quet. M’havien vingut a veure a jugar amb la meva dona, la Montse, i aquesta afició, evi-dentment, a casa sempre s’ha viscut més que el futbol. Han vist que el seu pare havia jugat i havia estat un dels fundadors. Suposo que els va influenciar. Jo vaig deixar de jugar perquè van començar a fitxar juga-dors i estava els 40 minuts a la banqueta. Em vaig desanimar i els meus fills preguntaven: “¿Mama, com és que el papa no juga mai i està assegut?”

quet. I de jugadors hi havia l’Emiliano Rodríguez, el Clif-ford Luyk i algun més que no em ve a la memòria. També el Nino Buscató, Juan de la Cruz, el Chicho Sibilio o Mike

cessita tants jugadors com el futbol, amb set o vuit ja en tens prou. És un esport més viu i més directe que no el fut-bol, que és més avorrit. Jo vaig començar a jugar a bàsquet per l’alçada. Era dels més alts. A més, en el futbol no ho feia tan malament, però és clar, com que era tan alt els petits em regatejaven molt. En ser alt tenia més avantatges en el bàs-quet. Feia de pivot amb l’Edu-ard Molné i vaig arribar a 1,87.

EntrEvista a josEp marín

“Els inicis van ser molt divertits” És un dels fundadors del Bàsquet Club Andorra i també és el pare de dos exjugadors del club, Dani i Sergi,

als 63 anys li ha arribat un homenatge del club en el descans del partit de dissabte passat... 46 anys després!

víCtor DuASo Andorra la Vella

Josep Marín, a l’esquerra en els inicis del club, i a la dreta, amb la samarreta que va portar dissabte el MoraBanc.


Segueix-nos:

Els dimecres, gaudeix del cinema a un millor preu

DIMECRES,DIA DE L’ESPECTADOR

Presenta aquest anunci al bar dels cinemes eldimecres vinent i et regalem el pot petit de crispetes!

Condicions de la promoció:Promoció vàlida només per a les sessions del dimecres 9 de març de 2016. No acumulable a altres ofertes o promocions i no vàlida per a invitacions. Cal presentar aquest anunci juntament amb l’entrada. Només s’acceptarà un anunci per entrada/persona. La promoció dóna dret a un pot petit de crispetes. No es bescanviarà aquest anunci per l’import en metàl·lic del pot petit de crispetes.

Dia de l’espectador: dimecres no festiu.

Poques vegades es tenen les idees tan clares amb tan sols 18 anys. Tampoc deu ser gens fàcil abandonar la zona de confort. Agafar les maletes i marxar lluny de casa sola, deixant la família i els amics, per encetar una carrera uni-versitària i perfeccionar la seva gran passió: la natació. Nàdia Tudó, que està a punt de complir 19 anys –els fa el 8 d’abril–, és una noia valenta i que té la sort que uns pares li han donat el màxim suport per començar una nova etapa en la seva vida: el somni ameri-cà. Va decidir marxar als Estats Units. Va escoltar els consells d’un assessor. Un extennista professional que va ar-ribar a estar entre els 150 primers, el català Marc Becker. Va triar Delta Sta-te University a Cleveland, i és allà des del mes d’agost. Una aposta arriscada que va necessitar una fase d’adapta-ció i que comença a tenir els primers fruits. “Quan vaig arribar anava una mica perduda. Sabia anglès, però tot i així era molt complicat perquè tot era completament diferent. En un mes em vaig adaptar molt bé ja que la gent de l’equip de natació em va ajudar molt.”

Nàdia Tudó va començar a plante-jar-se el seu futur en el seu últim any al Liceu. Un cop es va treure el BAC ja ho tenia més que decidit. “En aquell moment dedicava moltes hores a la

natació per poder competir a un ni-vell important. Les carreres que tenia en ment no eren senzilles. Les opcions que tenia eren anar a Espanya o Fran-ça, però sabia que si em volia dedi-car al cent per cent als estudis hauria de deixar la natació.” Va començar a buscar programes en universitats fran-ceses que l’ajudessin a compaginar estudis i esport. “No vaig trobar res que s’ajustés al meu perfil.” Un dels seus entrenadors va anar a estudiar i nedar als Estats Units. “Hi vaig pen-sar i li ho vaig proposar al meu pare i vam començar a considerar aquesta possibilitat.” Dit i fet. Cap a Cleveland a estudiar a la Delta State University i a nedar amb l’equip femení. “L’experi-ència és impressionant. Tinc l’oportu-nitat d’entrenar-me a un alt nivell amb

un equip de més de 40 nedadores. Es-tic aprenent moltíssimes coses i el més important per a mi és que puc com-paginar estudis i esport perfectament.”

Tots els professors l’ajuden i valo-ren molt el seu esforç. I és que el dia a dia de Nàdia Tudó comença a dos quarts de cinc de la matinada. Va a entrenar-se. De cinc de la matinada a sis li toca gimnàs i de sis a set, a l’ai-gua. Quan acaba d’entrenar-se se’n va esmorzar i les seves classes comencen

a les vuit del matí. “Tothom té un horari completament diferent per-què pots escollir els horaris que millor et vagin. Jo fins ara he esco-llit fer totes les classes al matí.” A les dotze toca dinar i a les tres de la tarda torna a l’aigua. “Normalment arribo a la piscina cap a les 14.15 hores per escalfar, estirar i preparar-me abans de l’entrenament.” A les 17 hores s’aca-ba la jornada i marxen directes cap a sopar. “Sopem a les 17.30...” Un cop finalitzat el sopar no van a dor-mir sinó que es dirigeixen a la sala d’estudis. “Als atletes ens fan cinc hores a la setmana per assegurar-se que estudiem.” Un cop acaba torna a l’habitació i se’n va a dormir abans de les nou de la nit. Una jornada força completa.

¿I quina carrera estudia? “Aquí als Estats Units el primer any és bastant general, tot i que si tens molt clar el que vols fer hi ha classes que s’han de fer obligatòriament. De moment, estic fent màrqueting i estic pen-sant a fer una doble llicenciatura en màrqueting i comerç internacional. Els estudis van anar molt bé el se-mestre passat i estan anant bastant bé aquest semestre també.” Tenia clar que volia compaginar els estudis amb l’esport i treballar de valent per no de-cebre tots els que l’han ajudat, en es-pecial el seu pare, ja que el projecte és de quatre anys i hi destina un pressu-post de 17.000 euros. “Estic molt con-tenta amb la meva decisió ja que puc compaginar estudis i esport. Inclús, encara que sembli mentida, tinc temps

Rumb al desconegut amb només 18 anys i una gran il·lusió: encetar la carrera universitària a Delta State (Cleveland) i perfeccionar la seva gran passió, la natació.

El somni americà

Quan vaig arribar estava una mica perduda perquè tot era molt diferent

VíCtoR DuaSo Andorra la Vella

a fons Nàdia tudó

a les vuit del matí. “Tothom té un horari completament diferent per-què pots escollir els horaris que millor et vagin. Jo fins ara he esco-llit fer totes les classes al matí.” A les dotze toca dinar i a les tres de la tarda torna a l’aigua. “Normalment arribo a la piscina cap a les 14.15 hores per escalfar, estirar i preparar-me abans de l’entrenament.” A les 17 hores s’aca-ba la jornada i marxen directes cap a sopar. “Sopem a les 17.30...” Un cop finalitzat el sopar no van a dor-mir sinó que es dirigeixen a la sala d’estudis. “Als atletes ens fan cinc hores a la setmana per assegurar-se que estudiem.” Un cop acaba torna a l’habitació i se’n va a dormir abans de les nou de la nit. Una jornada força

¿I quina carrera estudia? “Aquí als Estats Units el primer any és bastant general, tot i que si tens molt clar el que vols fer hi ha classes que s’han de fer obligatòriament. De moment, estic fent màrqueting i estic pen-sant a fer una doble llicenciatura en màrqueting i comerç internacional. Els estudis van anar molt bé el se-mestre passat i estan anant bastant bé aquest semestre també.” Tenia clar que volia compaginar els estudis amb l’esport i treballar de valent per no de-cebre tots els que l’han ajudat, en es-pecial el seu pare, ja que el projecte és de quatre anys i hi destina un pressu-post de 17.000 euros. “Estic molt con-tenta amb la meva decisió ja que puc compaginar estudis i esport. Inclús, encara que sembli mentida, tinc temps

Rumb al desconegut amb només 18 anys i una gran il·lusió: encetar la carrera universitària a Delta State (Cleveland) i perfeccionar la seva gran passió, la natació.


ROSTIDOR · SIDRERIA · CUINA BASCA · TAPES

HORARIObert tots els dies

De 12 h a 16 h i de 19 h a 01 h

En festes populars i dies d’activitats especials estarem oberts

(consulteu horaris).

MENÚ DEL DIA amb postres ibeguda inclososIGI inclòs

11, 50€

‘CHULETONES’ I PEIX A LA BRASA TERRASSA

MENÚ ESPECIAL CAP DE SETMANA amb postres i beguda inclosos

18€ + IGIGaudeix dels nostres plats“d'alubies” de Tolosa

Carretera d’Arinsal · Edifici Amadeus B · Local 3 · AD400 ARINSAL · Reserves : 838 566 / 353 780

MENÚ SIDRERIA / MENÚS PER A GRUPSGaudeix els caps de setmana amb

els nostres plats d’“alubias” de TolosaBARRA DE TAPES, RACIONS,

ENTREPANS‘CHULETONES’

I PEIX A LA BRASA TERRASSA

lliure per a mi, cosa que era molt poc normal quan estudiava i m’entrenava a Andorra.” Troba a faltar la família mentre viu en una residència a dins del campus de la universitat. Els pri-mers anys els obliguen a viure allà. “Comparteixo l’habitació amb una noia de l’equip. Ella és del Bra-sil. Podem entrar i sortir quan vo-lem, però és una residència només per a noies i els nois no hi poden entrar.”

Nàdia Tudó viu una de les millors experiències de la seva vida i a més a més està millorant les seves marques. “Aquí competeixo en iardes i no en metres. És clar que és complicat com-parar les marques. Tot i així, estic mi-llorant les marques que tenia des que vaig arribar.” La Delta State University té un bon equip de natació en categoria masculina. Fa poc van quedar primers en la conferència i l’equip femení van ser segones. Hi ha altres esports, com

bàsquet i futbol americà. “Són dos equips força bons també.” Tot

i trobar a faltar la família intenta parlar-hi un

cop al dia o cada dos

dies.

“ H a de ser

abans d’anar a entrenar-nos ja que

quan jo surto ja són les dotze de la nit per a ells, però

si no els cap de setmana sempre parlo amb ells.” A part de la família troba a faltar les muntanyes. “Aquí

no n’hi ha. Tampoc hi ha neu i tampoc esquí. També trobo a faltar passejar per Andorra i estar a casa meva.”

Des de la Federació Andorrana de Natació (FAN) també estan molt atents als seus resultats i a la millora de les seves marques. Nàdia Tudó manté

contacte amb el seu entrenador a la FAN, Sergio Rayo. “Em va se-guint per internet i anem parlant. Així ens posem al dia, i és que passen

moltes coses quan un marxa durant tant de temps. La seva arribada a Cleveland la va gestionar l’empresa I-Consports –projecte de l’extennista Marc Becker–, que s’encarrega de portar esportistes a universitats nord-americanes amb be-ques esportives en diferents disciplines com el tennis, el golf, l’hoquei sobre gespa, el futbol, l’atletisme, el bàsquet i la natació. Molts d’aquests esportis-tes que ha enviat han pogut competir en lligues universitàries –com és el cas de Nàdia Tudó– per després fer el salt al professionalisme. Als Estats Units es dóna molta importància a l’esport uni-versitari i d’aquí ve la gran aposta de la família Tudó. “Aquí em tracten molt bé. Com a esportista tenim un servei mèdic només per a nosaltres. Quan necessitem alguna cosa ens la donen

gairebé a l’instant. Els profes-sors ens valoren molt la feina que fem i també ens ajuden sense problemes. Inclús també

vénen a animar quan com-petim.”

Tudó està molt contenta de com va tot. “Està anant millor del que m’esperava. M’ha sorprès molt. Aquest programa que aquí en di-

uen Student-Athlete està molt ben muntat i em permet viure una de les millors experiències de la meva vida. Estic molt con-

tenta aquí.” L’andorrana, sigui com si-gui, té clar el que vol en la seva vida. “M’agradaria dedicar-me professional-ment a la natació, però és molt com-plicat dedicar-se a aquest esport. Ni els més bons a vegades acaben vivint d’ai-xò. Tinc molt clar que vull treure’m la carrera i tenir una bona formació aca-dèmica. Això sí, aquí puc fer les dues

coses que vull: estudiar i entrenar-me en la meva passió.”

Quan un pensa en la vida universi-tària nord-americana també li vénen al cap les festes que fan els estudiants, com en les pel·lícules. ¿És així? “Ho és. Hi ha fraternitats i moltes festes, evi-dentment. Els nord-americans ho fan tot una mica com més gran millor. És molt diferent d’Europa i la gent és molt soci-able i et saluden tant si et coneixen com si no.” ¿I sorpresa també per tenir temps de sortir de festa? “Molt. Hi havia gent, quan vaig arribar, que sortia de festa i després a les cinc de la matinada eren a l’entrenament, i la veritat és que no sé com s’ho feien.” Tudó no és de gaires festes. “No sóc gaire de festes jo; de tant

en tant, sí, però no gaire. I menys quan he d’entrenar-me o anar a classe. A més el dia de més festa és dijous i els dijous no puc sortir. Si almenys fos dissabte m’ho pensaria...” Somriu Tudó, que tot i tenir un dia a dia molt complet i la diferència horària ens atén sense po-sar cap problema. Una esportista que ha volgut provar el somni americà i que de moment se n’està sortint amb molt bona nota. Tot és qüestió de cons-tància.

Visc una de les millors experiències de la meva vida

Trobo a faltar les muntanyes i passejar per Andorra

normal quan estudiava i m’entrenava a Andorra.” Troba a faltar la família mentre viu en una residència a dins del campus de la universitat. Els pri-mers anys els obliguen a viure allà. “Comparteixo l’habitació amb una noia de l’equip. Ella és del Bra-sil. Podem entrar i sortir quan vo-lem, però és una residència només per a noies i els nois no hi poden entrar.”

Nàdia Tudó viu una de les millors experiències de la seva vida i a més a més està millorant les seves marques. “Aquí competeixo en iardes i no en metres. És clar que és complicat com-parar les marques. Tot i així, estic mi-llorant les marques que tenia des que vaig arribar.” La Delta State University té un bon equip de natació en categoria masculina. Fa poc van quedar primers en la conferència i l’equip femení van ser segones. Hi ha altres esports, com

bàsquet i futbol americà. “Són dos equips força bons també.” Tot

i trobar a faltar la família intenta parlar-hi un

cop al dia o cada dos

dies.

“ H a de ser

abans d’anar a entrenar-nos ja que

quan jo surto ja són les dotze de la nit per a ells, però

si no els cap de setmana sempre parlo amb ells.” A part de la família troba a faltar les muntanyes. “Aquí

esquí. També trobo a faltar passejar per Andorra i estar a casa meva.”

Des de la Federació Andorrana de Natació (FAN) també estan molt atents als seus resultats i a la millora de les seves marques. Nàdia Tudó manté

moltes coses quan un marxa durant tant de temps. La seva arribada a Cleveland la va gestionar l’empresa I-Consports –projecte de l’extennista Marc Becker–, que s’encarrega de portar esportistes a universitats nord-americanes amb beques esportives en diferents disciplines com el tennis, el golf, l’hoquei sobre gespa, el futbol, l’atletisme, el bàsquet i la natació. Molts d’aquests esportistes que ha enviat han pogut competir en lligues universitàries –com és el cas de Nàdia Tudó– per després fer el salt al professionalisme. Als Estats Units es dóna molta importància a l’esport universitari i d’aquí ve la gran aposta de la família Tudó. “Aquí em tracten molt bé. Com a esportista tenim un servei mèdic només per a nosaltres. Quan necessitem alguna cosa ens la donen

gairebé a l’instant. Els professors ens valoren molt la feina que fem i també ens ajuden sense problemes. Inclús també

vénen a animar quan competim.”

Tudó està molt contentade com va tot. “Està anant millor del que m’esperava. M’ha sorprès molt. Aquest programa que aquí en di

uen Student-Athlete està molt ben muntat i em permet viure una de les millors experiències de la meva vida. Estic molt con

tenta aquí.” L’andorrana, sigui com sigui, té clar el que vol en la seva vida. “M’agradaria dedicar-me professionalment a la natació, però és molt complicat dedicar-se a aquest esport. Ni els més bons a vegades acaben vivint d’això. Tinc molt clar que vull treure’m la carrera i tenir una bona formació acadèmica. Això sí, aquí puc fer les dues

Trobo a faltar les muntanyes i passejar per Andorra

Nàdia Tudó abans d’iniciar una competició a la Delta State University.

Inicis en ‘sincro’

El seu idil·li amb les aigües clares d’una piscina va començar amb la natació sincronitzada. Era ben menu-deta i va quedar enamorada d’aquest esport tan sacrificat. Un cop li va to-car triar va decidir passar-se a la na-tació, però sense abandonar la pisci-na. Nàdia Tudó s’està formant i abans de marxar cap als Estats Units va competir als Campionats del Món de Kazan conjuntament amb Mònica Ra-mírez i Pol Arias. De fet, Mònica Ra-mírez ja va estudiar a Barcelona i va continuar amb els seus entrenaments allà i Pol Arias està a Font-romeu.

PERFIL


La jornada al complet

Andorra, 9a a la Copa DavisAndorra va finalitzar en nove-na posició al grup 3-C després de derrotar Islàndia per 2 a 1 i per la novena posició Armènia. L’equip capitanejat per Gerard Blasi es va imposar per 2 a 1 a Armènia amb victòries de Jean-Baptiste Poux i Laurent Recou-derc. En els dobles, els andor-rans van perdre amb el binomi format per Èric Cervós i Laurent Recouderc. Per tant, dues vic-tòries a la Davis.

tennis

Pol Moya, nou rècord absolutEl jove atleta del CAVA Pol Moya va tornar a batre el rècord absolut dels 800 me-tres, i aquesta vegada ho va fer als Campionats d’Es-panya absoluts, que es van disputar a Madrid. Pol Moya va fer un temps d’1.49,84 a només 0,9 de classificar-se per a la final. L’atleta andorrà va baixar en més d’un segon la seva millor marca personal i també el rècord absolut.

AtletisMe

Besolí, al Català de terraMarcel Besolí, després d’in-tenses negociacions, tornarà aquest any a competir als cir-cuits de ral·li, i aquesta vega-da ho farà amb la prestigiosa marca japonesa Mitsubishi. Des del maig, Marcel Beso-lí pilotarà un Lancer Evo IX i competirà en el Campionat de Catalunya de terra en la categoria open terra. La pri-mera prova serà el 8 de maig a Bellpuig.

AutoMoBilisMe

l’FC Andorra venç a MolletL’FC Andorra, que no gua-nyava com a visitant des del 28 de novembre, va tornar a vèncer com a forà impo-sant-se per 0 a 2 al cuer del grup 1 de Primera Catalana. Els de Justo Ruiz en van tenir prou amb dos gols en la pri-mera part per derrotar la UE Molletense. El primer gol va ser d’Ángel Zarioh de cap a la sortida d’un córner i el se-gon va ser de Jordi Betriu.

FutBol

La màxima ambició de Lluís Marín sempre és estar davant de tot. Sempre. Tot el que no sigui això el molesta perquè és un esportista competitiu. Dues Copes del Món a Vey-sonnaz i cap podi amb sen-sacions ben diferents. En la primera, és a dir, en la prova de dissabte, el surfista andorrà va fregar el podi en finalitzar en quarta posició. Va sumar un total de 500 punts i es va situar quart de la general amb 1.888 punts. I és que el dis-sabte va ser força profitós per a Marín perquè va ser primer als vuitens, als quarts i a la semifinal en una prova que va tenir poca visibilitat i neu, però ho va salvar de la millor manera. Ahir va ser completa-ment diferent per a Lluís Ma-rín, que va acabar tretzè amb 200 punts. Als vuitens va ser segon al darrere del txec Jan Kubicik. Als quarts es va veu-re superat pels seus rivals i va ser quart, i va quedar-se fora de les semifinals. “Un dia dur per a mi. He fet uns entrena-ments molt bons, però als vui-tens de final he fet un error que ha fet caure uns corredors i molestat d’altres. Així és el boarder-cross. M’he disculpat, però alguns s’ho han pres ma-lament i tant corredors com entrenadors m’ho han fet sa-ber, fins i tot segons previs a la sortida dels quarts de final. He sortit a la pista totalment des-

concentrat i sense ganes de lluitar”, va escriure en el seu Facebook personal Lluís Ma-rín, que és setè classificat de la general amb 2.088 punts a falta només de la cita de Copa del Món de Vaquèira-Beret el 19 i 20 de març. “Ha estat una llàstima perquè he perdut una oportunitat boníssima d’estar al davant de la general. Ara queda Vaquèira i serà molt difícil”, va sentenciar Marín.

surF De neu / esquí AlPí

sense podi a Veysonnaz Marín va finalitzar en quarta posició en la prova de la Copa del Món

de dissabte, ahir va ser tretzè i en la classificació general és setè

redaCCió Andorra la Vella

agence zoom

Lluís Marín, en plena competició a Veysonnaz.

El VPC acaba sense guanyar com a forà

Només queda un partit per abaixar el teló de la competi-ció domèstica de la Promoció d’Honor i el VPC Andorra tan-ca el curs sense guanyar cap

partit com a forà en perdre per 23 a 17 contra el Tolosa La-lande. El primer temps, 13 a 0 per als francesos i al segons temps, reacció amb assaig d’Agustín González, un de col·lectiu i un altre de Josep Maria Simón. El proper partit del VPC serà a l’Estadi Nacio-nal contra el Saint Jory.

rugBi

Joan Albós i Areny guanyen a la Skimo6

La parella formada per dos corredors de la Federació Andorrana de Muntanyisme, Joan Albós i Xavi Areny, es va imposar a la primera edició de la Grandvalira Skimo6, que es va disputar a Natur-làndia. Els 260 esquiadors de muntanya que van sortir van realitzar un total de 30 quilò-metres amb 2.000 metres de desnivell positiu que uneix la Travessa dels sis refugis, que va des de la Rabassa fins a Grau Roig. Els guanyadors van fer un temps de 3.25.51 hores i en segona posició van passar la meta els germans Casal, Òscar i Marc, que van arribar a 3.31 dels primers. El podi el van completar els germans Teixidó, Ferran i Xavi, a 15.09 de Joan Albós i Xavi Areny.

En categoria mixta, els pri-mers classificats van ser la parella formada per Michele Lodge i Alain Moreno amb un temps de 4.05.19 hores. La segona posició va ser per a Marc Calvet i Sophie Du-sautoir, a 4.51, i el tercer lloc per a Pilar Quesada i Samuel Orts a 8.33. En noies, triomf per a Mireia Soler i Isabel Be-lloc amb 6.50.35 hores.

esquí De MuntAnyA

redaCCió Andorra la Vella

jordi picart

Xavi Areny i Joan Albós, al podi.

Quatre podis a Vaquèira

cap de setmana profitós a Vaquèira-Beret amb quatre podis dels esquiadors de la Federació andorrana d’es-quí (Fae). dissabte, Sara raméntol es va imposar en el gegant amb un temps de 2.47,98. Sissi Hinterreitner va ser sisena i mariona ra-méntol, vuitena. dissabte, en categoria masculina pol ro-bert va ser novè en el gegant, però ahir hi va haver millors resultats amb la primera po-sició de Sissi Hinterreitner a l’eslàlom amb un temps de 2.02,65. Sara raméntol va ser segona a 1,24 i clàudia mijares va ser quarta a 3,19 de Hinterreitner. matías Var-gas va guanyar en l’eslàlom.

Ha estat una llàstima perquè he perdut una bona oportunitat

Lluís Marín

tolosa lalande VPC Andorra

1723

FaceBooK

Marcel Besolí ja té nou equip.


NOVA BOTIGA ESPECIALITZADA EN ESQUI I SNOWBOARD

a l hotel llop gris

A peu de pistes del Tarter!

WWW.SLIDEWAYZ.COM

PRÒXIMA OBERTURA (Novembre 2016)

Triomf de Cristian España

El Campionat d’Andorra d’en-duro va disputar la primera de les vuit proves al Circuit de Santa Coloma i va reunir una trentena de participants, amb victòria en sènior A de Cristi-an España i de Pol Espier en sènior B. En categoria aleví, victòria per a Martin Kettlitz, el segon va ser Pol Álvarez i el tercer, Kenai Ambor.

FACEBOOK

Enduro

Deien que els somnis, somnis són, però aquests també hi són per complir-los. La Adelita UE Engordany, amb el seu tècnic jove i passional Otger Canals, té l’Europa League a un pas. Se n’ha carregat dos de grans. El primer va ser l’FC Lusitans Les Barques als quarts de final de la Copa Constitució i ahir, en semifinals, va caure eliminat el vigent campió, el Tic Tapa UE Sant Julià. El projecte ambiciós de La Adelita UE Engordany te-nia clar que les opcions de clas-sificació europea passaven per la Copa Constitució. Hi han cregut i han aconseguit arribar a la final, que es disputarà el 15 de maig a l’estadi Comunal, després de desfer-se d’un rival que ho te-nia molt bé per assolir el bitllet ja que es va avançar al minut 79 amb un gol d’Iván Vigo. La Adelita no va llançar la tovallola i tampoc es va desfer i va decidir seguir alimentant el seu somni. Va empatar dos minuts després amb un gol de Jandro Fernández i després va certificar la remunta-da al minut 86 amb un especta-cular gol de falta directa de Javi Sanguina, que va provocar l’es-tàtua del porter Jesús Coca, l’he-roi de l’última final de la Copa Constitució. Per tant, va saltar la sorpresa contra un equip laure-dià que no va tenir massa idees per a la reacció i només va estar a punt de forçar la pròrroga amb un xut creuat d’Alfi Conteh.

Els d’Otger Canals s’enfronta-ran a la final a la UE Santa Colo-ma. Els d’Emiliano González es van mostrar molt més ambicio-sos que el Don Denis FC Santa Coloma en el global de la semi-final. Això sí, a la primera part el Don Denis es podia haver avan-çat en el marcador amb un llan-çament de falta directa de Marc Pujol, que va refusar Iván Peria-nez, i una altra ocasió de Juan-fer Laín. A la segona part, els d’Emiliano González van apos-tar per la victòria, sobretot amb l’entrada del màxim golejador de la Lliga Biosphere, Zacharie Moussa, cedit per l’Atlètic Es-caldes. Al minut 87, una cessió cap enrere de Víctor Rodríguez, Furbi, no la va encertar a refusar el porter Paco Toscano i Moussa no va fallar a porteria buida. El Don Denis, vigent sotscampió, va protestar l’actuació arbitral de Luis do Nascimiento, exju-gador de la UE Santa Coloma. La manca d’ambició del Don Denis va ser el gran motiu d’una derrota que els deixa sense po-der fer doblet.

futbol

Europa, a un pas La Adelita Engordany es desfà del vigent campió de la Copa i

s’enfrontarà a la final a la UE Santa Coloma, que elimina el Don Denis.

VÍCTOR DUASO Andorra la Vella

FAF

Jandro Fernández, de La Adelita, defensat per Edu Peppe i Casabella.

El Jenlai continua

sense fallar a la Biosphere

El CE Jenlai, que sent l’alè del CE Carroi de prop, continua liderant la Lliga Biosphere en golejar per 1 a 6 l’FC Encamp B. El primer classificat va cap-girar un 1 a 0 advers de penal transformat per Pablo Alanis. Els gols de la remuntada van ser tres del màxim golejador de la competició, Diego Ma-rinho, dos de Ricardo Carval-ho i un de Dominic Pereira. El CE Carroi continua segon en vèncer per 3 a 0 la UE Santa Coloma B amb gols d’Irving Sandoval, José María Ramí-rez i Armando Avelar. L’Atlètic Escaldes va golejar per 1 a 4 l’FC Ordino B.

tic tapa St. Julià la Adelita

21


La imatge


Xavi Areny i Joan Albós a l’inici de la Grandvalira Skimo6 a Naturlàndia.JORDI PICART


Residents d’altura Simon Gerrans

Nascut a Melbourne (Austràlia) fa 35 anys, el ciclista Simon Ger-rans, de l’equip Orica-Green-EDGE, va decidir traslladar-se a l’Aldosa, a la parròquia de la Massana. Viu allà des de fa poc més d’un any amb la seva dona i els seus dos fills. Li agrada la tranquil·litat que es respira en-tre muntanyes. “Sóc molt feliç a Andorra. He viatjat arreu del planeta i crec que és el millor lloc per viure en família. La meva parella i jo vam prendre la decisió correcta”, assegura l’únic ciclista australià que ha aconseguit imposar-se en una etapa a les tres grans voltes: el Tour de França, el Giro d’Itàlia i la Vuelta a Espanya. També ha guanyat monuments al ciclisme com la Milà San Remo (2012) i la Lieja-Bastogne-Lieja (2014). Està encantat al Principat. Ena-morat del paisatge que veu quan obre la finestra de casa seva. Gerrans considera que la pau que transmet el país és fantàstica: “Andorra és un oasi de calma en una societat que viu permanentment estressada. Tant de bo hi hagués més llocs com aquest.”

Va començar a practicar ciclisme als 17 anys com a re-habilitació per recuperar-se de dues lesions greus de genoll com a conseqüència d’una cai-

guda fent motocròs. Va ser un consell de Phil Anderson, un exciclista australià que després de retirar-se va començar a or-ganitzar proves d’aquest esport. “Li estaré eternament agraït. Si no fos por ell segurament no m’hauria dedicat al ciclisme. Va aparèixer en un moment di-fícil de la meva vida, just quan més ho necessitava.” Conegut com el Franctirador per la seva precisió a l’hora de mesurar

els seus atacs, Gerrans guarda un record especial del Tour de França del 2013, quan li va ce-dir el mallot groc al seu com-pany Daryl Impey després de situar-se en la part posterior de l’escamot de la sisena etapa. Un gest que l’honora. “Em va sortir del cor. Daryl és un gran company d’equip i un bon amic meu. Crec que es mereixia el mallot i per això l’hi vaig donar. Era conscient que no podria

mantenir-lo fins a París, així que va ser un petit detall que el va fer molt feliç. Va ser la prime-ra vegada en la història que un africà duia el mallot groc.”

Entusiasmat amb l’entorn natural d’Andorra, Gerrans surt cada dia a entrenar-se per les carreteres del Principat, inde-pendentment de les condicions meteorològiques. “M’agrada llevar-me aviat per esmorzar amb els meus fills abans que

marxin a l’escola. Després m’entreno una estona al gimnàs i tot seguit agafo la bicicleta fins a l’hora de dinar. Torno a casa per menjar i a la tarda surto no-vament a pedalejar fins que co-mença a fer-se fosc.” Una rutina d’entrenament que li serveix per arribar en plena forma a la Vol-ta a Catalunya, que se celebrarà del 21 al 27 de març. “És una de les meves proves favorites. Crec que el recorregut d’aques-ta edició és força atractiu, amb arribades en alt en llocs emble-

màtics com la Molina o Portai-né. El meu objectiu és guanyar almenys una etapa, com ja vaig fer fa tres anys.” ¿Practica altres esports? “Sí, malgrat les lesions que vaig tenir segueixo fent motocròs. Darrerament també m’he aficionat a l’esquí. M’en-canta la sensació de velocitat quan baixo un pendent. Encara he de millorar molt. Els meus fills esquien millor que jo”, con-fessa entre rialles.

El ciclista australià de l’Orica-GreenEDGE va cedir el mallot groc del Tour 2013, en un gest que l’honora, al seu company d’equip sud-africà Daryl Impsey a la 6a etapa.

Viu amb la seva dona i els seus dos fills a l’Aldosa. L’encanta la tranquil·litat que es respira al Principat i considera que és un lloc ideal per entrenar-se.

Quan guanyar no ho és tot

M’estic preparant per a la Volta Catalunya. M’agradaria tornar a guanyar una etapa

simon Gerrans.com

Simon Gerrans, disputant els campionats del món de ciclisme en ruta a Virgínia (Estats Units) l’any passat.

ADRIà SOLíS Andorra la Vella

TALLER DE JOIERIADisseny

Fabricació artesanalReparacions de joies

Demaneu pressupost sense compromís de TROFEUS,

COPES, PLAQUES, MEDALLES

PERSONALITZEM EL TEU ESDEVENIMENT

Demaneu pressupost sense

COPES, PLAQUES, MEDALLES

C/ Roc dels Escolls, 7 bloc 3, 4t C | Andorra la VellaTel.: +376 80 81 60 | [email protected] | www.quiratssl.com


Extravertit, simpàtic i ambiciós. Així és Roc Torres, un prometedor jugador de futbol sala que somnia a jugar al-gun dia al Barça. Els seus pares van apuntar-lo al CE Sant Julià quan només tenia 3 anys. Allà va donar les seves primeres puntades de peu a una pilota. Dues temporades més tard va decidir combinar el futbol sala amb el futbol. Una situació que es va allargar cinc anys. Fins que Roc Torres i la seva fa-mília van escollir centrar-se única-ment en l’esport del 40x20. El temps els ha donat la raó. El talent del jove aler no va passar desapercebut als entrena-dors de la selecció catalana aleví, que van quedar-se enlluernats amb el seu atreviment en un campionat disputat a

Blanes. “Recordo perfectament aquell dia. Hi havia tres tècnics de la selecció catalana a la graderia. Quan va acabar el torneig em van proposar fer unes pro-ves a Piera. Hi vaig anar i els vaig agra-dar. Des d’aleshores han comptat amb mi en totes les convocatòries”, explica Torres, que s’entrena cada diumenge amb el combinat català a Esparreguera: “Estem preparant-nos per al campionat d’Espanya que se celebrarà a l’abril a Puigcerdà. El nivell és molt alt. Però m’agrada la competència. Em fa millor jugador. Crec que si tens la plaça asse-

gurada et relaxes i abaixes el nivell. En canvi, quan tens un rival fort ofereixes la teva millor versió.”

Per contra, al CE Sant Julià viu

una situació força delicada. L’equip està en descens després d’un fluix inici de Lliga a la Divisió d’Honor aleví. Un primer tram de campionat marcat per les lesions i les sancions. “No m’agra-da buscar excuses però ens va condi-

cionar. Malgrat tot, és evident que no hem estat a l’altura de les expectatives. La primera volta ha estat dolenta. Hem de fer autocrítica i començar a guanyar partits per sortir d’aquestes posicions. El vestidor està molt unit. Estic convençut que entre tots ho aconseguirem.” ¿Qui és l’entrenador que t’ha marcat més en aquests anys? “Aitor García. Sense ell no hauria arribat on sóc ara. M’exigeix molt però alhora em dóna suport quan passo per un mal moment. És el millor entrenador que es pot tenir.”

Gaudeix jugant, i això es nota a la pista. Hàbil, tècnic i elèctric. Capaç de deixar asseguts els rivals amb un re-

gateig en estàtic o un canvi de ritme. L’encanta inventar jugades de fanta-sia en espais reduïts. “Sóc fan de pro-var regateigs durant els partits. Sovint miro vídeos de Neymar, Messi i Bate-ria (Barça Alusport) per intentar copiar algunes jugades. Crec que tenir pocs espais beneficia el meu joc. Sóc bas-tant tècnic i m’agrada jugar ràpid a un toc. No marco molts gols. Gaudeixo més donant assistències”, assegura el jove futbolista andorrà. Només té 12 anys però aspira a tot: “Vull ser futbo-lista professional. Confio en mi mateix. M’agraden els reptes difícils.” Paraula de Roc Torres.

Roc Torres és conscient del seu potencial, però sap que no es pot relaxar si vol fer-se un lloc al futbol sala professional. Als 12 anys juga amb el CE Sant Julià i també defensa la samarreta de la selecció catalana els caps de setmana. El seu proper repte és guanyar el Campionat d’Espanya en categoria aleví.

Créixer amb una pilota cosida al peu des de petit

Sovint miro vídeos de Neymar i Messi per intentar copiar algunes jugades

A.S.

Roc Torres controla la pilota amb un sol peu al complex esportiu de Sant Julià de Lòria.

AdRià SolíS Escaldes-Engordany

Joves promeses Roc Torres


El seu cas és un exemple de su-peració. La seva vida va fer un tomb radical el 4 de gener de 1998. Aquell dia va patir una hemorràgia cranioencefàlica que el va deixar dos mesos en coma. Quan es va despertar el van intervenir tres vegades del cap. No podia caminar ni parlar. Tots aquests entrebancs no van ser suficients per tom-bar la força de voluntat de Toni Sánchez. “Ningú donava res per mi. Em tractaven amb una

actitud paternalista. Pensaven que em quedaria tota la vida assegut en una cadira de rodes, sense poder moure’m. Vaig ha-ver de començar de zero, com si fos un nadó. Confiava en mi i sabia que si m’esforçava tiraria endavant. I així va ser”, explica orgullós.

Exfutbolista –va arribar a debutar amb la selecció an-dorrana sub-14–, Sánchez va començar a practicar natació com a teràpia per guanyar mo-bilitat i millorar la psicomotri-citat. Després de dos anys en-

trenant-se sis dies a la setmana va arribar el premi a tant d’es-forç: una invitació per disputar els Jocs Paralímpics de Londres 2012. I va convertir-se així en el primer esportista andorrà a

participar en un dels esdeve-niments esportius més impor-tants del món. Acompanyat del seu entrenador, Jimmy Pujol, Sánchez va fer realitat el seu somni. “Va ser una experièn-

cia única, inoblidable. El meu objectiu era rebaixar la meva marca, i ho vaig aconseguir per dos segons.”

Tot i així, va decidir deixar la competició. “La natació és un esport molt sacrificat. Vaig entrenar-me de valent durant molt de temps, renunciant a al-tres coses. Això desgasta molt. Ara segueixo nedant, però no-més per gaudir. Ja no miro el cronòmetre.” Ara dedica el seu temps a la seva altra pas-sió: el futbol. “M’he tret els carnets B, C i D d’entrenador. Puc dirigir fins a sèniors de la Segona Divisió andorrana. De moment dirigeixo l’equip aleví de l’Inter Escaldes, però con-fio a anar escalant categories.” Inconformista nat, està satisfet de com ha millorat en aquests darrers 18 anys, però vol seguir creixent. “Encara em queda un llarg camí per recórrer. He de millorar a l’hora de caminar i mantenir l’equilibri. També vull ser monitor de fitnes per a persones amb alguna discapa-citat.” Aconseguirà tot allò que es proposi.

Lluitant contra les adversitats

A.S

Toni Sánchez, a les piscines comunals d’Escaldes-Engordany.

EL 31 DE DESEMBRE DEL 2016LA TELEFONIA FIXA DE COURE

DEIXARÀ DE FUNCIONAR*Si no et vols quedar sense telèfon, dóna’t d’alta

el més aviat possible a la Fibra Òptica.

*A Andorra la Vella i Escaldes s’apaga el 30 de juny del 2016

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

255x167 CRONICA apagada.pdf 1 29/2/16 12:24

Adrià solís Escaldes-Engordany

Esport adaptat Toni sánchez

Va ser el primer andorrà a disputar uns Jocs Paralímpics. Als 31 anys, entrena un equip de futbol aleví i vol ser monitor de fitnes de persones amb discapacitat.


Preu adult 20€Preu infant (fins a 6 anys) 8,50€

Inclou entrada a l'spa i menú (primer, segon i postre)Per als més petits menú infantil!

ENTRADA A L'SPA + MENÚ

Un dia especial

per disfrutar en fa

mília

Wellness & Gastronomia

+376 73 75 73 · [email protected] · www.anyosparkclub.com

anyosparkclub @anyosparkclub

Preu adult 20€

14/03


Opinió

eDitorial

La maduresa de Betinho Gomes

Continua la lluita per entrar al play-off

Thomas Schreiner. Aquest és el nom del cap de setmana. Per un dia es va erigir en el salva-

dor d’un MoraBanc Andorra que va necessitar l’heroïcitat per imposar-se al Movistar Estudiantes per 84 a 82. Era un partit clau per a les aspiracions de continuar en la lluita per entrar als play-off i es va superar la prova. Amb massa patiment, sí, però tal vegada el destí va di-buixar una nit màgica per donar encara més sentit a l’homenatge als jugadors i fundadors de l’equip que ara fa més de 46 anys van obrir el camí per complir el somni de disputar l’ACB que avui gaudim tots. Del partit de dis-

sabte n’extreïem una conclusió negativa i dues de positives. Comencem per allò que no ens va agradar, que no és res més que es deixi escapar un clar avantatge de 13 punts amb el partit molt avançat

(58 a 45) i que al final s’ha-gi de guanyar quasi sobre la botzina. En la vessant positiva, destaquem que s’ha trencat una ratxa negativa que calia frenar d’arrel i, a més, per fi es va saber guanyar l’enfron-tament en els moments fi-

nals superant la barrera dels petits detalls que ens havien fet perdre partits. Un plus psicològic per una victòria que ens per-met mantenir molt vives les aspiracions de play-off. Aquesta és la millor notícia.

Només tenia 20 anys. Portava el cabell a l’estil afro. Feia 1,99 metres de fibra i talent i militava en un club portuguès:

el Barreirense. era l’any 2007 i va anotar 49 punts, 8 triples i 47 de valoració a la Selec-ción Galicia Xove en el prestigiós torneig de la Vilagarcia Basket Cup. allí es va donar a conèixer a espanya. Més d’un va al·lucinar amb ell. en aquella edició va destacar con-juntament amb un pivot que fa poc va fit-xar pel reial Madrid, augusto lima, que el va portar a espanya l’Unicaja Màlaga. Joao Betinho Gomes, després d’unes actuacions espectaculars, era considerat una de les promeses amb més possibilitats de fer-se realitat al bàsquet europeu. Diversos equips punters van començar a seguir els seus pas-sos i inclús el seu nom va sortir en moltes de les travesses per ser segona ronda del draft de l’NBa de l’època. l’alerta Cantabria va aconseguir de manera sorprenent els seus serveis. Va apostar per ell i va formar parella amb anthony Stacey. era un jugador espec-

tacular, però li faltava ser regular en totes les facetes del joc. tenia molta capacitat atlè-tica i bona mà. el Breogán de lugo va ser el segon equip a apostar per ell per substi-tuir Zach Morley. amb l’alerta Cantàbria va anotar 9,8 punts de mitjana, va capturar 4,3 rebots, 45% en tirs de dos i 35% en triples en 25,6 minuts. a Galícia hi va estar durant quatre temporades, però va tornar al país que l’havia vist créixer per fitxar per un dels equips més potents de Portugal. l’ala de Cap Verd es va convertir en la peça clau del Benfica i quan el somni de la lliga aCB per a ell estava a punt de desaparèixer el Mora-Banc andorra va apostar per ell. el seu agent Quique Villalobos, exjugador del Festina an-dorra, el va recomanar, tot i que abans alguna persona del club ja havia rebut informacions sobre aquest ala. Betinho, als 30 anys, ja pot dir que ha arribat a la maduresa esportiva: físic i molt treballador, i ara més regular que mai donant més a l’equip, tant al nivell fosc com al nivell més vistós.

la VeU Del PoBle S. a. PreSiDeNt Ferran Naudi d’areny-Plandolit GereNt ricard Vallès DireCtor De MÀrQUetiNG oliver Puiggalí

MÉS eSPortS DireCtor enric Guinart Mauri CaP De reDaCCiÓ Julià rodríguez reDaCCiÓ Víctor Duaso, adrià Solís CorreCCiÓ M. Àngels Sala MaQUetaCiÓ lídia Jo, reinaldo Márquez, Soraya Borlido FotoGraFia Jonathan Gil DireCCiÓ CoMerCial Carme Garcia CoMerCial i aDMiNiStraCiÓ Cristina Pitarch, Virginia Yáñez DiStriBUCiÓ Premsa distribució traNSPort imprintsa.

Carrer Baixada del Molí, 5. andorra la Vella.telèfon: 80 88 88 Fax: 82 88 88, [email protected], www.mes.ad - Dl: aND590-2005

aVíS: els comentaris es reprodueixen literalment, tal com es mostren a les xarxes socials en el moment de capturar-los, i en cap cas representen l’opinió del diari Més sinó la dels seus autors, per la qual cosa el diari no es fa respaonsable del seu contingut.

Deixar escapar un avantatge clar al marcador és una lliçó

opinió

FUTBOLPRIMERA CATALANA FC Andorra - Vilassar de Mar Dissabte 16 h Borda Mateu

1a DIVISIÓ FEMENINA Montcada - Enfaf Crèdit Andorrà Diumenge 12 h Can Sant Joan

BÀSQUETLLIGA ACB Reial Madrid - MoraBanc Diumenge 12.30 h Barclaycard Center

LLIGA EBA MoraBanc B - Sant Nicolau Dissabte 19.45 h Poliesp. d’Andorra

FUTBOL SALATERCERA DIVISIÓ CE Sant Julià - Bratar Mare Dissabte 17 h Poliesp. Sant Julià

VIATGES PANTOURS FS Velocitat - Extremenya Avui 21.30 h Pas de la Casa

SAE Sant Julià - P. Encarnada Avui 21.45 h Poliesp. Sant Julià

DDS Madriu - Pas de la Casa Dimecres 21 h CE Ordino

Atlètic Amèrica - Inter Escaldes Dimecres 21.15 h Pav. del Prat Gran

CE Jenlai - La Massana Dimecres 22.30 h Els Serradells

FC Encamp - PVE 93 Dijous 21.30 h Complex Encamp

HOQUEI PATINSSEGONA CATALANA Jonquerenc - Andorra HC Dissabte 19.30 h Pav. La Jonquera

VÒLEI2a CATALANA MAS. Barberà B - CV Encamp Diumenge 12 h Pav. Elisa Badia

2a CATALANA FEM. Valls d’Andorra - Vòlei Vilassar Dissabte 18 h Pavelló Liceu

TENNIS DE TAULATERCERA DIVISIÓ Encamp - CPP Igualada CTAI Dissabte 16 h Encamp

VíctOr DuasO redactor d’esports del BonDia i del Més esports

ESCACSSEGONA DIVISIÓ Andorra - Cerdanyola B Diumenge Inici 9 h Andorra

L’aGENDa

Eduard Colobrans Culer

Lluís Cruz Merengue

He tingut un malson Necessitem un canvi

¿Sabies que...?

El Barça El club blaugrana i el crac argentí dels culers, Leo Messi, estan no-minats, novament, per als pres-tigiosos premis Laureus World Sportsman.

El Barça L’excapità blaugrana Carles Puyol tornarà a jugar a vestir-se amb la samarreta del seu equip anterior en un equip de llegen-des l’1 d’abril a Queretaro.

El Madrid Ahir va complir 114 anys del seu naixement, un 6 de març de 1902. En el club blanc destaquen 10 Copes d’Europa i 32 Lligues domèstiques.

El Madrid La secció de bàsquet de l’enti-tat blanca va superar ahir el seu rècord de triples amb un total de 19 contra l’Herbalife Gran Canària. El Chacho en va fer 5.

Luis Suárez, d’Amsterdam a

Barcelona passant per Andorra

Vaig tenir el plaer de conèixer el Luisito de l’Ajax, aquell davanter

que cada partit sucava, en feia un, més d’un dia un parell i algun hat-trick també queia. Començava a despuntar, se situava entre els grans de la Bota d’Or, però la lliga holan-desa no tenia gaire visibilitat. Recordo perfectament el pri-mer dia que el vaig entrevistar a Amsterdam. Quan li parla-ves del Barça, com li canviava la cara, els ulls li brillaven i el seu somni era total.

La seva marxa al Liverpool podia complicar l’arribada al Barça, però encara el va fer créixer més, va fer dues tem-porades de traca a Anfield, i va arribar el moment. Precisa-ment, em trobava a Andorra, al lounge d’AnyósPark, quan un missatge de Luisito alerta-va que la cosa estava molt ca-lenta, que el seu somni es feia realitat, i al cap de quatre dies ja era culer. Luis és sinònim de gol, de lluita, d’entrega... D’un 9 total, d’aquells que no podrien triomfar al Bar-ça deien alguns, doncs au! Dale, Luisitooo!

GERARD ROMERO

de marçdeL 20167

era 3 n. 4

L L U I TA

DE CLÀSSIC

¿Són necessàries aquestes ajudes tan descarades al Bar-ça? Sincerament, crec que no. Partit contra el Rayo, gol en fora de joc, expulsió inexistent. Que fàcil és perjudicar els petits, i com se n’aprofiten els Grans. És així, amic Eduard, mal que et pesi; al Barça també l’ajuden els estaments arbitrals.

Coses serioses, a Cristiano se li va ocórrer dir que sense els millors no es podia com-

petir. Disculpeu-me, ell ho va dir amb altres paraules, però va dir una ob-

vietat ara mateix. Hi ha alguns ju-gadors que actualment no estan en el seu millor moment, és per

exemple el cas de James o d’Is-co. No entraré en si és una qüestió

física o mental, i si volem aca-bar la temporada dignament els necessitem.

Està molt bé que juguin els del planter, és il·lusionant, i més ara que institucionalment les coses no funcionen. Però necessitem un canvi a nivell directiu, necessitem un pro-jecte esportiu, necessitem que es deixi treballar a qui en sap. No podem anar inventant cada vegada. Compte, que no se’m mal interpretin les paraules, com els culers feu quan us in-teressa. Jo confio en Zidane, i si el deixem treballar i li fem cas (fixatges, etc., etc.), se-gurament ens donarà moltes alegries.

Amic Luis, la setmana passada havies de parlar del model futbo-lístic o de club del vostre president, i no ho vas fer. Entenc que era un tema difícil per a un merengue, però la manca d’arguments per defensar-lo no és excusa per no reconèixer la seva mala gestió, aprofitar per criticar-lo i no fer el que vas fer, tirar pedres al terrat contrari com a defensa.

Doncs bé, no sé si per les teves paraules, no ho crec, o per algun altre motiu, fa uns dies vaig tenir un malson, el que en terres veïnes del sud en diuen una pesadilla: el Reial Madrid era líder de la Lliga amb 12 punts d’avantatge sobre el Barça i Messi sortia de festa amb Kevin Roldán després que els periquitos ens guanyessin 0-4 al Camp Nou. Suárez extor-sionava Cavani amb un vídeo sexual i Neymar fugia dels mossos d’esquadra a 200 km/h fins a poder-se amagar a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí. I el malson continuava... Feien fora del Club Xavi per la porta del darrere i no es podia tancar el fitxatge de Ter Stegen per culpa del fax, amb l’afegit que el Madrid guanyava el segon triplet consecutiu i ens ballava al Camp Nou amb un 0-4.

Quan ja pensava que s’havia acabat, va continuar... Eliminats de la Copa per alineació indeguda d’Arda Turan, la BBC donava lliçons de futbol i CR7 tornava a guanyar la Pilota d’Or mentre Bartomeu acomiadava Luis Enrique i posava Ronaldinho com a nou tècnic del primer equip. La FIFA ens sancionava, després de riure’ns de vosaltres, pel mateix delicte pel qual us havien sancionat, fèiem el ridícul i érem la riota de tot el món mentre la nostra imatge queia per terra.

diari més esport 07 de febrer 2016

News & Politics