4 / La contra

L’ENTREVISTA

«A ca nostra, cadascú va pel seu compte amb la llengua»

Maria Antònia Font Portaveu del sindicat STEI a les Illes Balears

Teniu la sensació que ens trobem en el punt més crític d’ençà que

es va posar en marxa la im-mersió lingüística a les Illes?Les Illes som el laboratori de la llei d’educació del PP (LOMCE), i José Ramón Bau-zá pretén superar Wert amb el decret de tractament integral de llengües. Quan encara no hem assolit la igualtat plena amb el castellà, el govern ba-lear fa passes legals i aplica mesures repressives per fer recular la presència del català a l’escola. Al País Valencià la immersió mai no ha estat real. Hi ha milers de famílies a les quals se’ls nega el dret a escolarit-zar els seus fills en català. És la vostra una situació més greu?La consigna de Madrid és la mateixa per a tots els Països Catalans: Impedir la norma-lització de la llengua pròpia del territori a tots els àmbits i mantenir l’hegemonia de l’espanyol. No respectar ni valorar la diversitat lingüísti-ca, ni tampoc la identitària, la nacional o la cultural. Espan-yolitzar-nos tant com puguin. I a més a més, fer-ho en nom de la llibertat i del progrés. Que hi hagi “llibertat” per po-der estudiar en espanyol i gi-rar l’esquena a la llengua del país. Llibertat per no haver d’estudiar en català, en gallec o en èuscar. Al Principat també arriben els atacs del PP i de C’s, que han recorregut la immersió al TC. Com gestionaríeu el

cas dels nens que els seus pa-res vulguin que els eduquin en castellà a les escoles cata-lanes?Els pares i mares, siguin d’on siguin i parlin la llengua que parlin, han de viure amb les normes vigents del lloc que han triat per viure. Ningú no es pot fer una legislació a mida dels seus interessos. A les Illes, els mestres i les direccions dels centres parlem amb els pares i mares i amb arguments peda-gògics, els ajudam a fer-los veure les bondats del sistema i la coherència amb l’entorn, com a elements que ajudaran a créixer el seu fill o filla i a sen-tir-se integrat dins una comu-nitat que té voluntat acollidora, sense que això suposi perdre la seva pròpia identitat. Hi ha unitat d’acció als Paï-sos Catalans en defensa de la llengua?Malauradament, no. La FAES actua a tot l’estat de forma organitzada i unitària amb

consignes clares. I nosaltres dins ca nostra cadascú pel seu compte. Amb la por que no ens acusin d’ingerència ens man-tenen separats. Ells fan panes-panyolisme dins ca nostra i nosaltres no hi podem fer pan-catalanisme? Potser ha arribat l’hora de dir tots alhora que som un sol poble i parlam ca-talà! I també és l’hora de crear estructures, lligams, accions, convenis, culturals, socials, polítics, cívics, etc, que siguin solidaris i ens mantinguin co-municats i units. En una Catalunya inde-pendent, el català ha de ser l’única llengua oficial? Al meu entendre, en una Cata-lunya independent les úniques llengües oficials haurien de ser les que són pròpies del territo-ri, és a dir, el català i l’aranès. I es podria establir un període transitori perquè el castellà ho deixàs de ser.

Gemma Aguilera

Maria Antònia Font és portaveu del sindicat STEI a les Illes Balears. És una de les impulsores del moviment En-llaçats per la llengua a les Illes. Ha intervingut a la con-ferència Els atacs contra la llengua en l’ensenyament.

LLETRES

Diari de Prada / Divendres, 23 d’agost del 2013

El Bernat, el Jordi, l’Oleguer, l’Esteve i la Mar marxaran de Pra-

da essent amics i amb un gra-pat d’experiències acumula-des en només sis dies. Són el planter de l’UCE, l’actiu que ha de garantir el futur d’una proposta acadèmica, cultural i nacional que ha superat les adversitats econòmiques amb bona nota. I de fet, la voluntat

de l’equip rector és recupe-rar l’UCE jove el 2014: “Fa-rem la batalla dels joves, i la guanyarem, perquè els neces-sitem”, assegura el president, Jordi Sales. L’UCE comptarà a partir del gener amb un aliat, el Centre Pau Casals, que du-rant tot l’any rebrà alumnes dels Països Catalans. “Crea-rem sinergies que ens per-metran captar joves a l’estiu,

El futur de l’UCEEl Bernat, el Jordi, l’Oleguer, l’Esteve i la Mar, vinguts de Mallorca, Vila-seca, Badalona i Girona, són el planter de l’UCE. S’han conegut a Prada i han fet pinya. Han decidit que l’any vinent hi tornaran plegats.

Redacció: Joaquim Vilarnau i Gemma Aguilera.Fotografia: Josep M. Montaner.

Maquetació: Clara Tobeña i Maria Girona.Assesorament informàtic: www.catux.org

Edita: Equip de premsa de la Universitat Catalana d’Estiu.

Diari de Prada compta amb el suport de l’Ens de Comunicació Associativa.

LES DADES

La XLV Universitat Catala-na d’Estiu ha arribat al seu final. És l’hora de fer ba-lanç. Les dificultats econò-miques han fet que l’edició del 2013 hagi estat una mica més curta que no la d’anys anteriors. No obstant, la Uni-versitat de Prada ha sabut adaptar-se al moment i man- tenir l’interès pels cursos i ac-tes que s’hi han desenvolupat.El president de l’UCE, Jordi Sales, s’ha mostrat content de com s’ha desenvolupat l’edició d’enguany i ha posat deures als assistents: “la gent que hi ha estat i ho ha viscut ha de fer-ne difusió per poder continuar essent el que som i creure’ns-ho una mica”.

PARTICIPANTS Alumnes matriculatsProfessors i conferenciantsOrganitzacióEspectaclesPeriodistesJornadesTotal

Si tenim en compte que el 2012 va durar un dia més, aquestes dades suposen un descens molt lleu respecte a l’any passat.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma 1913 - El Brull 1938). Poeta. La seva obra culminant és el recull Imitació del foc (1938). Tot i la seva mort prematura, per tuberculosiq1, als 25 anys, la seva poesia va influenciar considerablement els autors joves de la generació de la guerra. AL FONS DEL VELL CARRER

Al fons del vell carrer hi dansaven sardanes, d’homes i dones bull la plaça endiumenjada; aquell matinet d’or era ple de rialles, de besos i de crits i braçades en l’aire, de cares radiants, desitjos i esperances. Si sospirava el cor sospirava debades, no podia trobar, no trobava una imatge que no fos de consol i d’alegria santa. Caminava pel món ple de gran malaurança, cercant només la mort -i era tot joia clara-. moria a l’horabaixa.

INICI DE CAMPANA Inici de campana efímer entre els arbres - fora porta - de tarda. La pols dels blats apaga un or trèmul en punxes blanquinoses de plana. L’àmbit vincla i perdura comiats d’enyorances d’avui mateix. Desvari de vies solitàries. Argila i calç. Finestres de la casa tancada, quan torno, d’horabaixa, girant-me adesiara.

perquè ja hauran tingut la seva primera experiència a Prada”, remarca el secretari de l’UCE, Joan Maluquer. La Universitat també aposta per establir col·laboracions amb ajuntaments i instituts per ampliar el sistema de beques de la Generalitat de Catalun-ya. L’UCE també vol recupe-rar la durada de vuit dies per a l’edició de l’any vinent.

TIR

AL

LO

NG

A

Ja

um

e L

lad

ó

La XLV de l’UCE es tanca amb un balanç positiu de les propostes acadèmiques i culturals, amb el repte de rejovenir l’alumnat i tornar al format de vuit dies. 591

16632

13623

3341282

2 / Viu l’UCE Diari de Prada / Divendres, 23 d’agost del 2013 Viu l’UCE / 3

Postals de Prada 2013

El Diari de Prada, lectura obligada per saber què passa a l’UCE

Els Amics de Prada , presència habitual

que reforça la Universitat Catalana d’Estiu

Un any més, Jeanne Camps ha demostrat l’inte-

rès dels mitjans de Catalunya Nord per l’UCE

Els xiulets de Blaumut van animar una de les

primeres nits de l’UCE 2013

Jasmina i Claudi Sanna, música de

l’Alguer a la Plaça de PradaLa Jove Orquestra dels Països Catalans, en el seu

concert a l’església de Prada

La independència, tema recurrent als cursos,

converses i merxandatge de Prada

gdgdgd*

Quim Isern i Miquel Morera, treballadors i incondicionals de l’UCE

La llibreria catalana ha portat, un any

més, llibres i altres productes a l’UCE

Dos dels alumnes històrics, Toni Costa i Ramon

Queralt, trasmetent l’interès per l’UCE als seus fills

Qualsevol racó és bo per treballar. Així ho entén

Helena Solé, de RAC1, que ha debutat a la Universitat.

Prada va acollir un assaig de la Via

Catalana, prèvia amenització folk

Ronda de mort a Sinera, de Ricard Salvat i Salvador Espriu,

interpretada pel Grup de Teatre Margarida Xirgu

L’escriptor Joan-Daniel Bezsonoff al campus, en el tast de productes algueresos

Piulades a temps real mentre parlen els polí-

tics. Les noves tecnologies envaeixen l’UCE