Diuen que un dia un al·lotet geperut, per-què sa mare l’hi havia enviat, se n’anà perdevora aquesta cova a aplegar quatreencenais p’es fogó.

Per veure què era aquella cova, se n’hientra, i m’hi troba Na Joana, una bruixa,voltada d’una partida que feien una roda iballaven, agafats amb ses mans, saltant ibotant com a cabrits.

Com elles afinen aquell geperudet,s’atu-ren i diuen:

–Oh, quin al·lotet més galanxó! Vine,ballaràs amb noltros!

I s’al·lotó, lluny de fugir o empegueir-se, ja s’hi acosta i se posa a sa rotlada, màper mà amb aquelles bruixes, i bonesballades!

–Oh, que balla de bé aquesta busca!–deien totes-, i vénguen bots i salts i xeca-lines.I duguent es compàs, cantaven:

–Dilluns, dimarts, dimecres, tres;dijous, divenres, dissabte, sis.Dilluns, dimarts, dimecres, tres;dijous, divenres, dissabte, sis.I s’al·lotó que cantava com un rossinyol.Na Joana cop en sec diu:–Aturau-vos una mica. ¿No és ver que

aquest al·lotet és ben plaent i mereix queli facem una gràcia?

–Sí que ho és! Sí que ho és! Sí que hoés! –cridaren totes.

–Idò no res –diu aquella–, li llevarem esgep.

I encara no ho va haver dit, com ja li hapegada grapada, i ja ho crec que l’hi llevà,an es gep.

S’al·lotó se n’anà tot content a ca seuaamb una besada de cada bruixa i es feixetde llenya dalt es cap.

No vos dic res, com sa mare el me veusense gep i tan xerevel·lo, si li vengué denou, i més com ell li hagué dit fil per randatot lo que era estat.

Què me’n direu?Ell ho va sebre una veinada que en

tenia un també, de fill geperut, i li diu:–Vés-te’n a l’acte a sa cova de Na Joana,

a veure si te lleven aqueix creixull que dusa s’esquena.

Se n’hi va, i me troba ses bruixes ballantcom a perns de rifa.

–Ai, quin al·lotet mès galanxó! –digue-ren com el varen veure–.Vaja! Vine a ballaramb noltros!...

–I ja sabeu si tenc ballera? –diu ell totd’una ben remolest.

–Tant si en tens com si no en tens!–varen dir elles.

–Ai sí? –diu ell.–Ai sí! –diuen elles.I ja el m’han aplegat una per cada mà, i

hala bons bots, volta qui volta en torn de NaJoana que donava es compàs, i cantaven:

–Dilluns, dimarts, dimecres, tres;dijous, divenres, dissabte, sis.I s’al·lot passà avant dient:–I diumenge, set.–Uei! –diu Na Joana–, això no ho fan ets

al·lots, de passar davant a ses personesgrans! Alerta a dir més que noltros!

I tornen esser partides totes:–Dilluns, dimarts, dimecres, tres;dijous, divenres, dissabte, sis.–I diumenge, set –torna dir s’al·lot, ben

rabent.–Uei estimat! ¿No t’he dit jo que ets

al·lots no passen davant a ses personesgrans, i que alerta a dir més que noltros?Que et valga per vegada, si no te’n volsdur s’aumud p’es cap!

I tornen enrengar totes, balla qui balla icanta qui canta:

–Dilluns, dimarts, dimecres, tres;dijous, divenres, dissabte, sis.–I diumenge, set –digué es carabassenc

d’al·lot.–Uei! –diu Na Joana tota cremada–. Qui

fa tres, ase és! Ja que ets tan caparrut, enduràs un altre, de gep, un darrere i undavant, i així es viatge anirà més compartit!

Què me’n direu? Ell pega grapada an esgep que havien llevat a s’altre, i que enca-ra era dalt s’escudeller, i el me planta an espits d’aquell malanat, que se n’anà a caseua fent un escàndol de plors com seveia amb sos dos geps, un darrere i undavant.

Ah, idò! Així n’hi prengué per motiud’esser malcreient i poc remirat amb sorallar.

Per això, alerta aconversar mai demés!

Podeu llegiraquesta rondalla

al tom V de lacol·lecció Aplec de

rondaies mallorqui-nes d’en Jordi des

Racó, publicat perl’Editorial Moll

(pàgines 138-141).

Diari de l’escolaDiario de Mallorca . Any XXI – Núm. 793 . 24 d’octubre de 2007

Amb la col.laboració de:Amb el patrocini de:

No sou estats mai a la Bona Nova? Idò davallant-nep’es barranc d’Es Mal Pas, cap a Bellver hi ha sa cova

de Na Joana. I ara vos diré lo que s’hi passà una vegada, segons conten

Encara és possible trobar informació sobreAntoni Maria Alcover entre la gent que elconegué. I precisament això és el que hanfet Miquel Guijón Amengual i Llorenç Mas iPerelló al llibre Antoni Maria Alcover (1862-1932). Testimonis orals: mite i persona(Fundació Pública Antoni M. Alcover iLleonard Muntaner editor, 2007).

Els autors, després de rebre la II Becad’Estudi de la llengua per part de laFundació Pública Antoni M. Alcover deManacor, han duit a bon port la tasca derecopilar testimonis orals que aportassininformació relacionada amb la figurad’Antoni M. Alcover. Heu de tenir encompte que encara queden persones a

Mallorca i, no cal dir-ho, arreu dels PaïsosCatalans que tenen qualque cosa a dirsobre mossèn Alcover. És evident quecada vegada que una persona d’aques-tes mor desapareix, irremissiblement,una herència molt valuosa. Per tant, latasca de Miquel Guijón i de Llorenç Masha consistit a recopilar aquests testimo-nis i a convertir el material en un llibre.

L’autora del pròleg, Maria Pilar Perea,de la Universitat de Barcelona, destacaque es tracta d’un llibre especial pel fetque no és el producte d’una exploracióbibliogràfica ni de documentació erudi-ta, sinó que es basa en la informació deles persones que de prop o de lluny ten-

gueren relació amb Antoni M. Alcover.La tasca es divideix en diversos àmbits:

les rodalies de Manacor, la pagesia, ja quemossèn Alcover venia de família pagesa;el clergat i després la família. Els autorstranscriuen els testimonis orals de mane-ra fonoortogràfica. Els criteris de trans-cripció s’expliquen en un dels apartatsdel llibre, com s’explica també la metodo-logia, els objectius del treball, etc.

El llibre, a més, ve acompanyat d’unDVD amb una selecció de les conversesenregistrades.

Josep Antoni Calvo i FemeniesProfessor de l’IES Marratxí

Sa cova de Na Joana

Parlem de llibres

Antoni Maria Alcover (1862-1932).Testimonis orals: mite i persona

Encenai: Objecte fàcilment combustiblei destinat a encendre altres objectes.

Afinar: Veure.Galanxó: Bufó, molt bonic i graciós.Busca: Infant petit o persona de casta

petita.Xecalina: Bot que es fa aixecant les

anques.Plaent: Agradable.Xerevel·lo: Eixerit, alegre i animat.Dir fil per randa: Contar-ho tot, amb

molts de detalls.Creixull: Excrescència, cosa que creix

adherida a una altra.

Remolest: Brusc, que es manifesta demanera sobtada o violenta.

Rabent: Molt ràpid.Dur-se’n s’aumud p’es cap: Sortir perjudi-

cat.Valer per vegada: Valer per avís.Enrengar: Preparar convenientment,

arranjar.Carabassenc: Mancat d’enteniment.Malanat: Infeliç, perseguit de desgràcia.Malcreient: Desobedient, que no creu

allò que li diuen.Remirat: Que obra amb molta atenció.Rallar: Xerrar.

Vocabulari

2 Diario de Mallorca Dimecres, 24 d’octubre de 2007Diari de l’escola

El nostre hort ecològicLa construcció del nou edifici d’educacióinfantil ens ha permès gaudir d’uns espaisamb terra, els quals havíem d’aprofitard’alguna manera. Vàrem pensar que hipodíem fer un hort. La idea va agradar agrans i petits, tots hi podien col·laborar.Però ara era necessari saber moltes coses:què hi volíem sembrar, com ho hauríem defer, qui ens podia ajudar, com ens havíemd’organitzar, què faríem amb la collita...Aquests i molts altres eren els dubtes queteníem i que havíem de resoldre.

El primer pas va ser crear una comissiódestinada a organitzar les activitats dirigidesa l’hort i a prendre decisions, ja que les ideeseren moltes i calia seleccionar-les. Aquestacomissió està constituïda per mestres d’edu-cació infantil i de primària que es reuneixencada setmana per avaluar com va el procés.

La comissió de l’hort escolar va fer un cursde formació intensiu organitzat per ECCOS(associació per al foment de l’agriculturaecològica), per tal d’aprendre la tècnica de lesparades en crestall. Una vegada realitzat elcurs, ECCOS ens va subministrar tot el mate-rial necessari i va fer la instal·lació bàsica.

A partir d’aquest moment, els nins d’edu-cació infantil i primer cicle començaren lafeina: cavar, sembrar, llevar les herbes, regar itenir esment de les plantes.

Ha estat espectacular tot això d’embru-tar-nos les mans, tocar aigua i veure comcreixien les plantes. La producció ha donattan bons resultats que hem pogut posaruna paradeta i vendre els productes, total-ment ecològics, als pares, els quals hancol·laborat d’una manera extraordinària.D’altra banda, la nostra escola està integra-da dins la Xarxa de Centres Solidaris, quecoordina el Fons Mallorquí de Solidaritat, iels doblers recaptats amb la venda hananat destinats a projectes educatius aNicaragua, gestionats per l’ONG Capri.

A més, aprofitàrem aquests productesperquè els nins de primer i segon apren-guessin a fer una coca amb verdura. Vavenir un forner a l’escola i ens va ensenyara fer la pasta. Després vàrem trempar amboli, sal i pebre bo la verdura que havíemcollit el dia abans i que les cuineres s’ha-vien encarregat de rentar i tallar, i la vàremescampar per damunt la pasta. Vàremenfornar la coca i un cop cuita la duguérema la classe per berenar. Va ser boníssima!

Manuela SolerAina González

CP Marian Aguiló (Palma)

El Festival de Cinema Jove de València decurtmetratges és un dels més importantscertàmens de curts dins l’àmbit europeu.En la seva 22a edició i en la categoriaescolar es presentaren un total 198obres, de les quals 58 arribaren a la final.

El curtmetratge Tercera persona sin-gular, rodat a l’Institut Juníper Serra dePalma i dirigit pels dos joves cineastesMiquel Forteza Moll i Adrià ArbonaOrero, va obtenir dos premis: el Premiper la tasca pedagògica i el Premi a lainterpretació principal.

El guió fou desenrotllat completa-ment pels dos joves i en ell es tracta eltema del maltractament entre escolarsdes del punt de vista dels alumnes que,sense sofrir ni provocar maltractaments,sí en són testimonis i no fan res perimpedir-los. Precisament és a aquestcol·lectiu, que representa un alt percen-tatge d’escolars, a qui s’intenta enviar

una sol·licitud d’ajuda, ja que sense laseva col·laboració no és possible acabaramb aquest problema.

El curt planteja, a més, el missatge deque qui mira i no fa res pot, amb eltemps, convertir-se en maltractat o mal-tractador. L’objectiu és remoure la cons-ciència d’aquestes persones i que s’ado-nin de la seva responsabilitat en lessituacions de les que són testimonis.

Tota la pel·lícula està vista des de lamirada d’en Pau, un adolescent que acu-deix a la consulta d’una psicòloga infan-til acompanyat dels seus pares. Mentresli conta la seva història a la terapeuta, iamb la seva veu de fons, es veuen imat-ges en blanc i negre de les escenes queen Pau va contant, com si fossin els seusrecords. Tota la història es desenvolupaentre aquests records d’en Pau i la sevaprimera sessió amb la psicòloga.

Des d’aquí la nostra enhorabona!

Activitats

Premiats dos joves cineastes de l’IES Juníper Serra

Concurs

Primary

Secondary

Diario de Mallorca 3Dimecres, 24 d’octubre de 2007 Diari de l’escola

Games and experiencesComençam un curs més, amb la col·laboració deRichmond Publishing, el concurs Primary & Secondarygames and experiences. Cada mes, normalment laquarta setmana, trobareu a les pàgines de Diari de l’es-cola dues activitats, una per a primària i una altra pera secundària.

En haver-les resolt amb els alumnes, les heu d’enviar(indicant el nom del professor, el nom i adreça del centrei el curs que participa) a:

RICHMOND PUBLISHINGGremi de Teixidors, 26, local 11

07009 Palma de Mallorca - Fax 971 75 56 77Tres dels grups-classe que participin i contestin correcta-ment, seran obsequiats amb un d’aquests tres premis:

1. Un lot de 10 lectures2. Un lot de 3 diccionaris3. Un lot de material (3 Handbooks for teachers)

Els premis no es podran canviar pel seu valor en metàl·lic.

Als professors que participin un mínim de quatre vega-des al llarg del curs els tenim preparada una gran sor-presa, que anunciarem més endavant. Les activitats d’a-quest mes pertanyen als llibres Megazoom 3. Activitybook (la de primària) i Everything for ESO 1. Practice book(secundària).

Per a aquest concurs d’octubre la llista de guanyadorssortirà publicada dia 14 de novembre i les respostess’hauran de rebre abans de dia 9 de novembre.

Si voleu posar-vos en contacte amb Diari de l’escolatelefonau al 649 30 60 09

o enviau un missatge a diaridelescola@yahoo.es

Coordinació i realització:Biel Gomila, Guillem Fiol i Montserrat Cueto

4 Diario de Mallorca Dimecres, 24 d’octubre de 2007Diari de l’escola

Gegants de l’Agrupacióde Colles Geganteres deles Illes Balears (ACGIB)

FITXA TÈCNICA

Nom del gegant: Foner BalearAlçada: 4,10 metresPes: 45 quilograms

Nom de la geganta: TanitAlçada: 4,10 metresPes: 35 quilograms

Propietat: Agrupació de Colles Geganteres de les IllesBalearsPortadors: Colla Gegantera de les Illes BalearsAny d’estrena: 2007Constructor: Antoni SociasFestivitat en què celebren la trobada: No determinada

Les dades del pes i de l’alçada han estat extretes del llibret Els Gegants

de l’Agrupació de Colles Geganteres de les Illes Balears i de l’ACGIB.

A Palma, en el marc de les festes de la Diada de les Illes Balears,dia 26 de febrer d’aquest 2007, es presentaren, als jardins delConsolat de Mar, els dos nous gegants de l’Agrupació de CollesGeganteres de les Illes Balears. Aquests, obra de l’artista i escul-tor manacorí Antoni Socias, volen convertir-se en les figuresque representin les Illes i l’agrupació a tots aquells actes onacudeixin, tant a les Balears com a fora.

Dues figures que intenten unificar les quatre illes i que pre-tenen cercar vincles comuns entre elles: el foner balear, repre-sentatiu de Mallorca i Menorca, i la deessa Tanit, simbolitzantEivissa i Formentera.

Ell representa un dels temuts guerrers foners mallorquins omenorquins. Aquests lluitaven a guerres com a mercenaris i laseva destresa i habilitat amb la fona fou lloada tant per histo-riadors grecs com romans. Aquest cos d’infanteria lleugera fouuna de les milícies més famoses de l’antiguitat, fins al punt quetant Plini, historiador llatí, com altres autors clàssics diuen queles Balears eren conegudes com “illes dels foners”. Entre lesaccions bèl·liques en què participaren podem destacar les duesprimeres guerres púniques, i durant la seva història lluitaren ales ordres, entre d’altres, d’Amílcar Barca, Asdrúbal, Anníbal o

posteriorment Juli Cèsar. Aquest gegant foner porta tres fones,una a la mà, una al front i l’altra a la cintura; cada una de lesquals servia per fer tirs a diferents distàncies.

Ella representa la deesa Tanit, patrona de Cartago i la mésimportant divinitat cartaginesa de l’antiguitat. L’illa d’Eivissa lirendia culte, un culte que estava associat a la lluna i a la fertili-tat. El seu símbol era un triangle amb una línia horitzontal en elseu vèrtex superior, on hi havia un cercle. Símbol que la gegan-ta porta com a penjoll. La seva figura helenitzada s’ha convertiten una de les imatges característiques de l’illa pitiüsa, en unautèntic símbol.

El dia de la seva presentació també es presentà el llibret ElsGegants de l’Agrupació de Colles Geganteres de les Illes Balears,on es recullen diverses curiositats sobre aquesta parella degegants i qui representen, a més de petites biografies de lespersones que intervingueren en el procés de construcció iposada en marxa. Igualment s’estrenà el ball i la música, com-posada per Pep Toni Rubio, que utilitzen aquests gegants peroferir les seves ballades als actes on acudeixen.

Pau Tomàs Ramis

reco

rtab

le!

Gegants mallorquins (26)Apunts

CURS D’ASTRONOMIAAvui, 24 d’octubre, finalitza eltermini d’inscripció al cursAmpliació d’Astronomia: el siste-ma Sol, Terra, Lluna. Dirigit al pro-fessorat de Ciències socials i dela Naturalesa de primària, ESO,batxillerat i formació professio-nal que inclogui aquesta temàti-ca en les seves programacions,tendrà una durada de 18 hores(2 crèdits). Cal enviar el formulariabans de les 12 hores. El troba-reu a la secció activitats de laweb http://cprpalma.caib.es

EL BARBER DE SEVILLAEl proper mes de novembre,Euroclàssics presentarà El barberde Sevilla, una adaptació de l’ò-pera de Rossini en una versió de55 minuts de durada, cantada iparlada en català, que conservacinc personatges, els fils argu-mentals i àries principals i substi-tueix l’orquestra per un clarinet iun piano. Es faran representa-cions a Lloseta, Palma, Manacor,Felanitx, Alcúdia i Artà. Més infor-mació al 651 76 98 95.

JOVES. MOLT A DIRFins dissabte, 28 d’octubre, espot visitar al Parc de SesEstacions de Palma l’exposicióitinerant Joves. Molt a dir, orga-nitzada per l’Obra Social de “laCaixa” en col·laboració del’Ajuntament de Palma.L’objectiu és potenciar el paperactiu dels joves en la construc-ció de la societat i promourevalors ètics i de convivència.S’ofereixen visites guiadesgratuïtes dirigides a centres iassociacions juvenils. Més infor-mació al 607 47 10 20.

CINEMA CIENTÍFICDins el Cicle de cinema i ciència,realitat vs. ficció, el proper dilluns,29 d’octubre, es projectarà lapel·lícula Moebius, basada en unconte de A. J. Deutsch i que ensconta la història d’un tren delmetro de Bons Aires que desapa-reix misteriosament de camíentre dues estacions. La projec-ció acabarà amb un debat ambrepresentants de la SocietatBalear de Matemàtiques – Xeix.L’acte tendrà lloc a la Sala Rívolide Palma, a partir de les 19.30 h. il’entrada és gratuïta. Inscripcionsa http://cicles2007.balearsfacien-cia.org/front/inscripcions.php.

Dissortadament, gairebé no s’han conservat vestigisarquitectònics de l’època islàmica a les Balears. AMadina Mayurqa, la capital de la Mallorca musulmanadels segles X, XI i XII, hi havia catorze mesquites. Talcom ara succeeix a Marràqueix o a El Caire, els mina-rets havien de sobresortir sobre el laberint de carre-rons estrets i cases baixes. Cada matinada, els veïnss’havien de despertar amb el cant del muetzi que cri-dava a l’oració.

El 31 de desembre de 1229 entraven a la ciutat lestropes del Rei En Jaume. Poc després, de la ciutatmusulmana no en quedava gairebé res. Avui tenimalguna resta, com els banys àrabs (al carrer de Serra),el palau de l’Almudaina (on tot allò autènticament

musulmà ha desaparegut), l’arc de la drassana que hihavia en aquest mateix palau, l’Almudaina de Gumara(fortalesa totalment modificada que després passàals templers) i alguns residus de murades.

No conservam cap mesquita. Sobre la major partd’aquelles catorze mesquites s’hi varen aixecar esglé-sies i convents cristians. Moltes de les principals esglé-sies de Palma (La Seu, Sant Miquel, Sant Francesc,Santa Clara, La Mercè) ocupen el lloc on durant anysels mallorquins musulmans resaven a Alà.

A Menorca sols resta el minaret de la mesquita,avui convertit en campanar de la catedral. En canvi,s’han trobat nombroses làpides amb inscripcionsàrabs, monedes i ceràmiques.

Una ullada cap enrere

Les catorze mesquites de Madina Mayurqa

Els nostres CEPAs

Nom del centre: CEPALLEVANT

Nivells d’ensenyament:Estudis inicials, ESPA,garantia social, accésUIB i cicles formatius degrau superior, castellà,català, informàtica,anglès...

Adreça: Avinguda AntoniMaura, 87 – 07500MANACOR

Telèfon: 971 84 47 85Fax: 971 84 48 19Correu electrònic: cealle-

vant@educacio.caib.esWeb: www.ceallevant.comMatrícula: 500 alumnesProfessorat: 21Serveis: Cap de propi. El

centre està a l’edifici del’IES Na Camel·la

CEPA Llevant (Manacor)

La propera setmana, CP Infante Don Felipe (Palma)

“Som un centre on es combinen les peculia-ritats de l’ensenyança primària amb les desecundària i que convergeixen en l’atenciópersonalitzada com a objectiu principal.Aquest fet permet ajudar l’alumnat a trobaraquell àmbit de l’ensenyament que necessi-ta o aquella activitat d’oci que el motiva”,explica Salvador Tàrraga Gordiola, directorper tercer any consecutiu.

-El pla de formació de persones adultesha experimentat canvis...-L’escola funciona des de l’any 1989,quan només es feia alfabetització.Posteriorment, ha complit un papersocialitzador a través del qual les dones–principalment- han anat participant endiversos cursos i tallers. Avui presentauna oferta “al dia” d’oci i temps lliure i unaàrea acadèmica molt important, quetambé dóna sortida al problema de laimmigració, quant a l’aprenentatge de lallengua castellana i catalana.

-Ara estau a l’IES Na Camel·la, com es pre-veu la futura ubicació?-Hi ha d’haver una remodelació de l’actualinstitut Na Camel·la, dirigida a la definitivaubicació del nostre centre d’adults que, pro-bablement, compartirà edifici amb l’Escola

de Mallorquí i el CUM(Centre Universitari deManacor), segons el conve-ni signat per l’Ajuntamentde Manacor i la Conselleriad’Educació.

-Què prefereix l’alumnat?-Els estudis amb més alum-nes són ESPA (EnsenyançaSecundària per Adults), lesproves d’accés a la universi-tat per a majors de 25 anys,les proves d’accés a ciclesformatius de grau superior,la garantia social d’ofimàtica i els cursos decastellà, principalment. El castellà és moltsol·licitat per la comunitat àrab i també pelsalemanys. Atenem directament el problemasocial del gran nombre d’immigrants quedesconeixen les nostres dues llengües ofi-cials.

-Descriviu alguns perfils del vostre alum-nat.-Alumnes entre 16-18 anys amb fracàs esco-lar i gent major de 20 anys a qui li interessaaccedir a la universitat o a cicles formatiusde grau superior. L’alumne de més edat té67 anys.

-Quin és el vostre àmbitgeogràfic d’actuació pre-ferent?-Manacor i l’aula deFelanitx.

-On estan situades lessubzones que teniu a lacomarca?-A Portocristo, Portocolom,Sant Llorenç, Son Servera,Artà i Capdepera.

-Parlau dels avantatgesd’un centre per a perso-

nes adultes...-Donar sortida a problemes tan greus coml’elevat fracàs escolar a l’ESO, ajudar elsimmigrants perquè s’integrin mitjançant elsnostres cursos de castellà i català, oferir unasegona oportunitat a aquelles persones queal seu moment varen haver d’abandonar elsestudis per diversos motius...

-I, finalment, dels inconvenients...-Els inconvenients es refereixen a la mancad’infraestructures educatives, la manca depersonal no docent (auxiliars administratiusi conserges), la tasca desconeguda encaradels centres d’adults, etc.

SALVADOR TÀRRAGA, DIRECTOR

“Aquests ensenyaments donen sortida al problema del fracàs escolar,ajuden a la integració dels immigrants i ofereixen una segona oportunitat”

FOTOS: MANU MIELNIEZUK

Diario de Mallorca 5Dimecres, 24 d’octubre de 2007 Diari de l’escola

Visites escolars a DIARIO de MALLORCA: Col·legi Francés de Palma

6 Diario de Mallorca Dimecres, 24 d’octubre de 2007Diari de l’escola

La setmana passada alumnes i professors del Col·legi Francés de Palma visita-ren les instal·lacions que Diario de Mallorca té al polígon de Llevant, a Palma. Allàvisitaren les diferents dependències, entre elles la impressionant rotativa i laredacció.

Després es traslladaren a l’estadi de Son Moix on un guia els acompanyà i elsexplicà diversos aspectes i curiositats referents al Reial Mallorca. A més, els con-vidaren a berenar i reberen diversos obsequis. Sens dubte, una excursió bencompleta i entretenguda.

Diario de Mallorca 7Dimecres, 24 d’octubre de 2007 Diari de l’escola

Visites escolars a DIARIO de MALLORCA: Col·legi Francés de PalmaFOTOS: AUTOR

8 Diario de Mallorca Dimecres, 24 d’octubre de 2007Diari de l’escola

Visites escolars a DIARIO de MALLORCA: 1r d’ESO del Col·legi Santa Mònica de Palma

Dies passats, els alumnesdel 1r d’ESO del Col·legiSanta Mònica de Palmavaren visitar la seu delDiario de Mallorca. Allàforen rebuts per una guiaque els acompanyà perles diferents seccions: laredacció (en aquella hora,una mica buida), elmagatzem amb les enor-mes bobines de paper, larotativa (on s’imprimeixel diari)… Es tracta d’unavisita molt interessant iinstructiva ja que els ninsconeixen el món delperiodisme des de dins i,a més, s’ho passaren lamar de bé.

FOTOS: CAROL FERNÁNDEZ

Visites escolars a l’Hipòdrom Son Pardo