diagnÒstic de necessitats laborals de dones … · 2.1 necessitats de realitzar el diagnòstic de...
TRANSCRIPT
1
DIAGNÒSTIC DE
NECESSITATS LABORALS
DE DONES IMMIGRADES
AL MUNICIPI DE MAÓ
2
Diagnòstic de necessitats laborals de dones immigrades
al municipi de Maó
Titular del projecte
Ajuntament de Maó
Àrea de Serveis Socials Comunitària
Regidoria de Polítiques d’Igualtat
Formulació del diagnòstic, coordinació treball de camp, anàlisi de
resultats i redacció del informe
Sandra Gómez Muñoz
Disseny de la mostra i explotació de dades
Anna Gallofré
Realització del treball de camp
Karima Dahmich
Paula Di Bello
Dates de realització: gener - desembre 2009
3
PRESENTACIÓ
El de les dones és un dels col·lectius més perjudicats per l’atur, pels
contractes laborals poc qualificats i precaris. La tradicional reserva per a
les dones de l’espai domèstic, de l’atenció a la família i a la llar, ha
configurat un mercat laboral predominantment masculí, en el qual les
dones tenen salaris més baixos i poca presència als llocs de
responsabilitat a les empreses. Malgrat l’aprovació d’un marc normatiu
favorable, la desigualtat de gènere encara és habitual en l’àmbit
laboral.
D’altra banda, les persones estrangeres pateixen desavantatges
considerables pel fet d’enfrontar-se amb una realitat social nova i per
les dificultats que comporta normalitzar la seva situació. Fet s que estan
moltes vegades units a la desconfiança de l’empresariat i a les
discriminacions per raó de procedència. Si ja resulta difícil que una dona
es pugui obrir camí en el món laboral, encara ho és més quan es tracta
d’una dona estrangera.
La realitat econòmica dels països d’origen ha fet que moltes persones es
vegin obligades a emigrar a la recerca d’un futur pròsper i amb el
convenciment de poder desenvolupar el seu projecte de vida als països
rics d’Europa. Però la il·lusió dipositada en les noves oportunitats moltes
vegades es veu frustrada en arribar al destí, ja que l’oferta legal de mà
d’obra no satisfà plenament la demanda existent, atès que es reserven
per a les dones estrangeres les feines de l’economia submergida, o bé
els contractes més precaris i de baixa qualificació; és molt elevat el
nombre de dones estrangeres ocupades en tasques molt per davall del
seu nivell de formació. I són moltes les dones amb titulació acreditada
als països d’origen, però que no la tenen reconeguda al nostre, fet que
4
afegeix encara més traves a un mercat de treball que, d’entrada, no els
és gens favorable.
Davant aquesta situació, la missió dels poders públics és oferir suport a
les persones més vulnerables, per atracar la igualtat d’oportunitats a la
ciutadania, sense distincions. Amb aquest objectiu, l’Ajuntament de
Maó desenvolupa programes d’acompanyament a les dones
estrangeres en el món laboral. Els oferim assessorament i formació
específica, així com suport per efectuar l’homologació de títols
acadèmics. A més, també tenim en marxa projectes de sensibilització
dirigits a l’empresariat, un dels quals és aquest estudi, que parteix d’una
anàlisi seriosa de la situació actual, la qual —aglutinant els esforços de la
tota la societat — intentam millorar dia a dia.
Josep Buñuel i Polvorosa
Regidor de Polítiques d’Igualtat
5
ÍNDEX
SALUTACIÓ DEL REGIDOR
CAP. 1.INTRODUCCIÓ
CAP. 2. METODOLOGIA
2.1 Necessitats de realitzar el diagnòstic de les dones estrangeres
2.2 Fonts d’informació disponibles
2.3 Elaboració del projecte
2.4 Objectius
2.5 Enquesta
2.6 Característiques de l’enquesta definitiva
2.6.1 Àmbit de l’enquesta
2.6.2 La mostra
2.6.3 Explicació de l’enquesta
2.7 Mètode de recollida i organització del treball de camp
2.7.1 Incidències en el camp de treball
CAP. 3 ANÀLISI DE RESULTATS
3.1 Dades sociodemogràfiques
3.1.1 Distribució de la població estrangera femenina per
grups d’edat
3.1.2 Distribució de la població femenina per llocs de
procedència
3.1.3 Estat civil
3.1.4 Maternitat
3.1.5 Edat dels fills/es
3.1.6 Nombre d’anys de residència a Maó
3.2 Situació familiar
3.2.1 Nombre de membres de la família a l’illa
6
3.2.2 Ordre d’arribada d’elles a Menorca
3.2.3 Família en el país d’origen
3.2.4 Reagrupació familiar
3.2.5 Retorn al país d’origen
3.3 Formació i estudis
3.3.1 Nivell d’estudis assolits
3.3.2 Total d’estudis assolits a Menorca
3.3.3 Total d’estudis homologats
3.3.4 Formació realitzada a Menorca
3.3.5 Coneixement de les llengües
3.3.6 Interès per ampliar la formació
3.3.7 Obstacles per ampliar la formació
3.3.8 Espais per ampliar la formació
3.4 Treball remunerat
3.4.1 Situació laboral de les dones
3.4.2 Temps que fa que treballa a Menorca i en quantes
feines
3.4.3 Temps d’espera fins a trobar la primera feina
3.4.4 Dificultats per trobar feina
3.4.5 Temps que fa que treballen
3.4.6 Tipus d’ocupació
3.4.7 Franja horària laboral
3.4.8 Total d’hores setmanals treballades
3.4.9 Règim d’inscripció a la Seguretat Social
3.4.10 Ingressos
3.4.11 Quantitats salarials i nivell d’estudis
3.4.12 Grau de satisfacció amb la feina actual i amb el salari
3.4.13 El que més valoren de la feina actual
3.4.14 Voluntat de canviar de feina
3.4.15 Dificultats per canviar de feina
7
3.4.16 Grau de comptabilitat entre la vida personal i la
laboral
3.5 Ús dels Serveis Socials
3.5.1 Coneixement dels diferents serveis
3.5.2 Grau de satisfacció
3.6 Coneixement d’altres serveis d’orientació laboral
3.7 Conclusions generals
CAP. 4 BIBLIOGRAFIA
CAP. 5 ANNEXOS
8
CAPÍTOL 1. INTRODUCCIÓ
9
1. INTRODUCCIÓ
A partir de l’any 2007 es produeix un notable increment de la població
estrangera al municipi de Maó, de la mateixa manera que també es
produeix aquest increment a escala insular i peninsular. El creixement
econòmic dels últims anys ha potenciat el fenomen de la immigració,
que troba una demanda laboral en els llocs de feina de poca
qualificació i prestigi, cosa que ha afectat directament la mà d’obra
femenina.
La majoria de la població procedeix dels països d’Amèrica del Sud,
seguides pels països de la UE-15 i pels països del nord d’Àfrica.
La població que arriba és majoritàriament jove i ho fa en una proporció
similar en el nombre de dones i d’homes. En estudis anteriors no s’havia
tingut tant en compte el gènere; per tant, és difícil saber el total de
dones que hi havia presents en els fluxos migratoris.
En parlar de la immigració sovint s’utilitza el genèric masculí i es
generalitza, sense tenir en compte que cada una de las persones que
arriben al nostre municipi té una realitat diferent (segons el lloc d’origen,
la situació personal, familiar i laboral, l’edat, el sexe...); per tant, és
important intentar aproximar-se a totes i cada una d’elles de manera
integral.
La majoria dels estudis i anàlisis sobre la immigració estan fets sense tenir
en compte el gènere; en conseqüència, es coneixen molt millor els
factors que es refereixen a la població masculina que a la femenina,
atesa la invisibilitat que pateixen les dones immigrades.
Les dones sempre han estat presents en els moviments migratoris, i,
encara que continua sent alta la xifra de dones immigrants, es continua
tenint la imatge de l’home que marxa per motius econòmics, relegant la
10
dona al paper de les seguidores dels seus marits o pares, fet que les
converteix en dependents. Les dones emigren per moltes raons, entre les
quals es troben els incentius econòmics, la reunificació familiar,
aconseguir millors oportunitats per als seus fills i filles, el fet de trobar una
major independència personal i social, la fugida de processos de
violència.
Cada vegada són més les dones que encapçalen i participen del
procés migratori, però es desconeixen moltes dades perquè fa poc
temps que es recull la informació amb la variable “sexe”.
La incidència del gènere es fa notable en las diferents etapes del
procés migratori: començant pel moment en què es pren la decisió
d’anar-se’n del país d’origen, la creació i manteniment de xarxes
socials, l’enviament i l’administració de les remeses econòmiques, fins a
la inserció laboral en els mercats de treball de la societat de destí.
La realitat de les dones immigrants posa l’accent en les seves
aportacions, perquè hem de recordar que aquestes dones són
portadores de coneixements i experiències. Són dones que s’han revelat
com a mediadores autèntiques entre els seus col·lectius i les societats
receptores; fan notable l’intercanvi cultural que es produeix entre
ambdues societats i afavoreixen l’enriquiment mutu i l’avanç
democràtic, en tots els sentits. Cal potenciar la presència efectiva de la
veu, els coneixements i el saber de les dones immigrants en els diferents
àmbits de discussió i decisió, alhora que s’ha de donar suport als espais
de dones com un àmbit d’elaboració, visibilització i difusió d’aquests
coneixements i d’aquest saber.
Aquest estudi té com a objectiu principal de conèixer la situació laboral
de les dones estrangeres residents al municipi de Maó, per poder millorar
la seva qualitat de vida. S’emmarca en les accions de la Regidoria de
11
Polítiques d’Igualtat, com un dels objectius inclosos en el I Pla d’igualtat
d’oportunitats entre homes i dones de l’Ajuntament de Maó.
El document tracta de realitzar un diagnòstic sobre el perfil de les dones
estrangeres de 16 a 65 anys residents al municipi de Maó, en relació
amb la seva situació laboral, que ens permeti conèixer les dificultats
d’accés al mercat laboral i als llocs per als quals estan capacitades
laboralment, així com conèixer els impediments que tenen per conciliar i
els seus problemes d’adaptació i integració en la societat d’acollida.
També ens proposam identificar els obstacles que impedeixen l’accés a
la formació, així com conèixer aquelles matèries que més els interessen,
per orientar accions que ampliïn les possibilitats d’accés a nous sectors
d’ocupació, així com als sectors on es troben poc representades.
Com a punt de partida, hem comptat amb l’estudi que va realitzar el
2006 aquesta mateixa Regidoria, titulat “Dones, treball i qualitat de vida:
estudi sobre la situació sociolaboral i familiar de les dones a Maó”, que
ens ha servit com a punt de referència comparativa sobre algunes
dades.
Aquest diagnòstic pretén que, mitjançant les dades obtingudes, es
puguin identificar les necessitats de les dones, visualitzar la realitat de
discriminació que pateixen i servir d’instrument de sensibilització per al
teixit empresarial i la població en general. Alhora, ha de servir com a
base per impulsar mesures i emprendre noves accions per part del
mateix Ajuntament, adreçades a millorar la qualitat de vida de la
població femenina estrangera i de la societat en general.
12
CAPÍTOL 2. METODOLOGIA
13
2. METODOLOGIA
2.1 NECESSITAT DE REALITZAR EL DIAGNÒSTIC DE LES DONES
ESTRANGERES
L’arribada de població estrangera al nostre país s’ha convertit en un
tema important en el camp de la investigació social i econòmica. La
major part de les investigacions se centren en els aspectes polítics,
econòmics, en la seva incidència sobre els mercats laborals, així com en
relació amb la problemàtica derivada de les noves pautes de relació i
convivència intercultural en una societat cada vegada més
diversificada.
Tots aquests aspectes són importants, perquè, a menor escala, també
s’estan produint a Menorca –i, en concret, a Maó, municipi que
concentra el nombre més alt de població estrangera de l’illa.
L’interès en l’estudi d’aquests temes també ha anat en augment, però
alhora ha passat desapercebuda la situació de les dones dins tot el
procés migratori. Des d’aquest punt de vista, creiem important conèixer
les estratègies que les dones immigrants empren tant a l’origen com a la
destinació, i la seva implementació a través de xarxes familiars o
d’amistat que, a vegades, han tingut èxit, però d’altres, no. Tot i així, a
nosaltres ens seran molt útils per comprendre la població estrangera
femenina, els seus comportaments, així com les situacions socials i
econòmiques en les quals es troben.
Aquests enfocaments han servit per posar de manifest molts dels
aspectes rellevants de la immigració i trencar amb molts dels prejudicis
preconcebuts per la població autòctona que rep aquesta nova
població.
14
Els resultats del diagnòstic ens ofereixen una aproximació a aquesta
realitat amb què conviuen les dones estrangeres al nostre municipi,
perquè ha estat difícil obtenir molta de la informació que, en un principi,
ens proposàvem, per la manca de participació de moltes dones en la
realització de l’enquesta, per diferents motius.
2.2 FONTS D’INFORMACIÓ DISPONIBLES
Actualment la població estrangera es troba inclosa en la majoria
d’estudis sobre la població en general però és important fer un estudi
independent d’aquest grup de població, sobretot quan ens interessa
diferenciar segons el lloc de procedència o l’edat de la població
femenina estrangera.
Per poder obtenir informació sobre el fenomen migratori en el nostre
municipi hem fet servir les següents fonts:
- Padró Municipal
- INE
- EPA ( Enquesta de la població activa)
- Encuesta Nacional de Inmigrantes
Amb la finalitat de contribuir a les fonts de dades vam decidir fer aquest
diagnòstic per tal d’obtenir dades reals sobre la situació de les dones
que es troben en edat activa i recollir informació sobre la seva
experiència migratòria, l’ordre d’arribada d’elles, sobre la seva situació
familiar, el treball, preferències formatives, dificultats en l’accés al
mercat laboral.
2.3 ELABORACIÓ DEL PROJECTE
El “Diagnòstic de necessitats laborals de dones estrangeres en el
municipi de Maó” ha estat realitzat per la Regidoria de Polítiques
15
d’Igualtat de l’Ajuntament de Maó, en col·laboració amb la Regidoria
de Mediació Intercultural, que ens ha proporcionat moltes dades sobre
la situació de la població estrangera.
Per a la realització del treball de camp es van contractar dues dones
estrangeres, que s’han encarregat de la realització de les entrevistes
personals.
A l’hora de plantejar-nos la població objecte a investigar, vam tenir molt
clar des del principi que seria la població femenina, amb la idea
d’assolir els objectius que prèviament ens havien motivat i impulsat a
realitzar aquest estudi.
Vam triar l’edat laboral activa de 16 a 65 anys com a franja d’edat de
les dones a entrevistar, ja que el diagnòstic està encaminat al món
laboral.
Una altra qüestió que també vam haver de valorar va ser el mínim
d’anys que calia que estiguessin empadronades; finalment, vam triar els
dos anys, per tal que poguessin aportar informació i dades basades en
la seva pròpia experiència.
Finalment, i després de totes les consideracions, la població objecte
d’estudi va quedar definida així: dones nascudes fora d’Espanya, que
en el moment de realització de l’enquesta tinguessin entre 16 i 65 anys i
amb residència al municipi de Maó de dos anys, com a mínim.
L’elaboració del qüestionari es va fer des de la mateixa Regidoria; per
fer la prova pilot, vam comptar amb la col·laboració de dones
estrangeres membres d’una associació de dones; això ens va permetre
recollir les seves opinions sobre la formulació d’algunes de les preguntes.
Pel que fa a la mostra, el disseny utilitzat és el mostratge estratificat per
procedències, amb assignació proporcional entre els estrats. Es
considera oportuna l’estratificació per tal d’assegurar una
16
proporcionada representació de les diferents procedències i controlar la
variabilitat que aporta aquesta variable a les dades.
Per a la selecció aleatòria de les unitats mostrals es disposa, com a marc
d’informació, del Padró municipal d’habitants del 2008, d’on s’obtenen
de forma sistemàtica les adreces on realitzar les enquestes, fins a
l’assoliment dels objectius mostrals en cada estrat considerat.
2.4 OBJECTIUS
L’objectiu principal d’aquest diagnòstic és proporcionar informació
sobre les dones estrangeres que porten més de dos anys residint al
municipi de Maó, amb la finalitat d’oferir una informació valuosa i
necessària, destinada a millorar el coneixement de la immigració
femenina, la qual cosa ens permetrà establir mesures específiques per
millorar les condicions de vida de les dones estrangeres i facilitar-los la
integració social.
- Oferir a la resta de serveis insulars i autonòmics una font d’informació
que podrà ser objecte d’altres estudis i anàlisis que es vulguin dur a
terme.
Com a objectius específics es pretén:
• Generar una informació bàsica sobre les dones estrangeres
residents a Maó en el moment de dur-se a terme l’enquesta.
• Promoure la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’àmbit
laboral, per millorar la qualitat de vida de les dones nouvingudes.
• Obtenir una àmplia informació sobre aspectes de l’experiència
migratòria.
17
• Obtenir del diagnòstic unes dades reals sobre la situació laboral,
formativa i habilitats de les dones estrangeres.
• Detectar les necessitats i impediments de les dones en el moment
d’accedir al mercat laboral.
• Conèixer el nivell educatiu de les dones per fomentar la projecció
professional i personal de les treballadores en uns llocs de major
nivell dins el món empresarial i sindical, i en relació amb les
condicions de feina.
2.5 ENQUESTA
Per concretar el contingut de l’enquesta vam tenir en compte el
col·lectiu de població al qual anava dirigida l’enquesta, així com les
eines disponibles que teníem per fer -ne l’execució. Es va dur a terme
una prova pilot de l’enquesta amb sis dones, cosa que va posar de
manifest que algunes preguntes s’interpretaven amb dificultat; per tant,
es va tenir en compte de millorar-ne la redacció en l’enquesta
definitiva.
També vam comprovar que hi hauria qualque reticència a respondre
alguna de les preguntes; en conseqüència, aquestes es van modificar;
d’altra banda, es van detectar col·lectius dels quals seria molt difícil
obtenir la participació.
Tot i així, l’avaluació del qüestionari va ser positiva pel que fa al
contingut; només es van realitzar petits canvis de reformulació de
preguntes.
Un aspecte que es va detectar amb la realització de l’enquesta pilot va
ser la necessitat que les enquestadores tinguessin coneixement de
diferents idiomes, sobretot l’àrab i l’anglès, ja que l’enquesta anava
dirigida a dones estrangeres i els problemes de comunicació podrien ser
18
una dificultat en la realització de les enquestes, tot i que la gran majoria
d’aquestes es van poder realitzar en castellà.
Pel que fa a la mostra, es van registrar problemes a l’hora de localitzar
les dones seleccionades als domicilis facilitats pel padró municipal, fet
que tenia incidència en els resultats de l’enquesta, ja que es canviava el
disseny mostral inicial.
També es van produir dificultats en els horaris per poder realitzar les
enquestes, però gràcies a la bona disponibilitat de les enquestadores i
de les dones seleccionades es van poder dur a terme.
La major dificultat que, des d’un bon principi, es va produir —i que no es
va poder solucionar— va ser la negativa a col·laborar de les dones
orientals; per tant, aquest estrat va restar buit de continguts.
2.6 CARACTERÍSTIQUES DE L’ENQUESTA DEFINITIVA
2.6.1 ÀMBIT DE L’ENQUESTA
La població objectiu de l’enquesta són dones nascudes a l’estranger,
de 16 a 65 anys d’edat en el moment en què es va realitzar l’enquesta,
que portessin residint a Maó un mínim de dos anys.
L’àmbit geogràfic de la investigació ocupa tot el municipi de Maó,
incloent-hi les diferents urbanitzacions.
El treball de camp s’ha realitzat al llarg de dos mesos: entre juliol i
setembre del 2009.
2.6.2 LA MOSTRA
La població d’estudi són les dones estrangeres en edat activa (16 a 65
anys) i residents al terme municipal de Maó. Per a l’elecció de la mostra
s’ha treballat amb un mostreig aleatori estratificat per procedències,
amb assignació proporcional (la mesura dels estrats de la mostra és
proporcional a la mesura de la població). L'estratificació reduirà l'error
19
per una mesura mostral assolida, ja que es controla la variabilitat entre
els diferents estrats. S’estableix també la restricció d’un mínim de dos
anys vivint a Maó.
Wh = Nh / N ; nh = n · Wh
Wh Estrats
60,5% Dones d’Amèrica del Sud i Central
11,5% Dones d’Àfrica
4,1% Dones d’Àsia
23,6% Dones d’Europa
0,4% Dones de la resta del món
La mostra obtinguda és de 236 dones, d’una població de 2.560. Després
d’una oportuna depuració i filtratge de la base de dades, es procedeix
finalment a l’explotació dels resultats.
La taula que continua resumeix els valors poblacionals, els objectius
mostrals i els finalment assolits.
població: 2560
mostra: 236
f: 9,2%
marge d'error: 6,1%
20
POBLACIÓ MOSTRA
N % n. objectiun %
EQUADOR 448 17,5 53 46 19,5
BOLÍVIA 273 10,7 32 38 16,1
BRASIL 181 7,1 21 22 9,3
COLÒMBIA 142 5,5 17 16 6,8
ARGENTINA 203 7,9 24 15 6,4
Amsc 302 11,8 35 29 12,3
REGNE UNIT 210 8,2 25 13 5,5
Euocc 220 8,6 26 13 5,5
ROMANIA 96 3,8 11 4 1,7
Euest 77 3,0 9 8 3,4
MARROC 223 8,7 26 19 8,1
Àfrica 71 2,8 8 6 2,5
XINA 25 1,0 3 2 0,8
FILIPINES 55 2,1 6 3 1,3
Àsia 24 0,9 3 2 0,8
Resta del món 10 0,4 1 0 0,0
Total 2.560 100,0 300 236 100,0
2.6.3 EXPLICACIÓ DE L’ENQUESTA
L’estructura i organització del qüestionari utilitzat a l’enquesta va tenir en
compte, sobretot, els objectius de l’estudi, la determinació de la
persona a entrevistar i el mètode d’administració del qüestionari
mitjançant entrevista personal.
El qüestionari original es va redactar en català, però la versió que
s’administrava a les dones entrevistades estava redactat en castellà, per
tal de facilitar la comprensió de les preguntes; fins i tot així, en casos
21
puntuals es va necessitar la traducció d’algunes preguntes per part de
les entrevistadores.
L’estructura de l’enquesta es divideix en 5 mòduls:
El primer mòdul fa referència a les dades personals: es recullen l’any de
naixement, l’estat civil, el nombre de fills/es, els anys que fa que resideix
a Menorca, els membres que resideixen a l’habitatge, l’ordre
d’arribada, si tenen més família al lloc d’origen, la reagrupació i si tenen
intenció de retornar.
El segon mòdul és sobre formació i estudis: es demana sobre el nivell
d’estudis, si han estudiat al país d’origen o al d’acollida, si s’han
homologat els estudis, el tipus de formació que fan, el coneixement de
la llengua catalana i de la castellana, l’interès a ampliar la formació, les
dificultats que troben, els recursos que coneixen.
El tercer mòdul és treball remunerat: es demana, primerament, sobre la
situació laboral actual. Si la resposta és que no treballa, es produeix un
salt al següent mòdul; però si estan en actiu, aleshores les preguntes fan
referència a la feina que realitzen, les hores que treballen, el temps que
passa fins que troben feina, si estan inscrites en el règim de la Seguretat
Social, la satisfacció amb la feina, les ganes de canviar, els impediments
que troben i si poden conciliar la vida personal amb la familiar i laboral.
El IV mòdul és sobre la situació econòmica familiar, per saber de quins
ingressos disposen i si reben algun tipus d’ajuda o beca.
L’últim mòdul —i atès que estem ubicades al departament de Serveis
Socials— recull preguntes sobre el grau de coneixement i satisfacció
que tenen respecte els serveis que aglutinen els Serveis Socials de
l’Ajuntament de Maó.
22
2.6 MÈTODE DE RECOLLIDA I ORGANITZACIÓ DEL TREBALL DE CAMP
Es va enviar una carta de presentació de la realització de l’estudi a
totes les dones seleccionades en la mostra inicial, per tal d’informar-les
de l’objectiu del treball i per conèixer la seva disponibilitat a col·laborar-
hi.
La coordinadora del programa va ser l’encarregada de l’organització i
el control de la recollida de les dades, la formació de les
entrevistadores, el seguiment de la feina i el control de qualitat de la
informació obtinguda.
Les entrevistadores, com a personal encarregat de la recollida directa
de les dades, van ser seleccionades tenint en compte que fossin dones i
estrangeres, que tinguessin interès professional i experiència en el tracte
amb persones estrangeres, i que parlessin diferents idiomes, per tal de
facilitar la comprensió de les preguntes a les dones entrevistades.
La formació a les enquestadores es va realitzar durant un matí: se’ls va
explicar les normes de l’enquesta i les tècniques d’entrevista a les cases
particulars.
La recollida de dades es va realitzar primerament mitjançant visites als
mateixos domicilis; però, ateses les dificultats horàries amb què es van
trobar, també es van desplaçar les entrevistes a una de les sales del
departament de Serveis Socials.
El qüestionari es realitzava manualment i, a través d’un programa
informàtic instal·lat als ordinadors de les entrevistadores, es realitzava
diàriament el buidat de dades de les enquestes realitzades.
El sistema informàtic emprat i l’explotació de dades han estat
realitzades per una estadística, la qual ha ajudat a l’elecció de la
mostra, el disseny de l’enquesta, la introducció de dades a l’ordinador i,
finalment, l’explotació de les dades per a la redacció de l’estudi final.
23
2.6.1 INCIDÈNCIES EN EL TREBALL DE CAMP
Ha estat necessària la selecció aleatòria de fins a 519 dones per
aconseguir un total de 236 enquestes. De les 519 dones seleccionades,
s'ha aconseguit contactar amb 256.
L'índex de participació entre les dones finalment contactades ha estat
del 92,2%. S'observen però diferències significatives pel que fa a l'índex
de participació segons la procedència: les dones orientals, d’Europa de
l’est i del Marroc són les que més dificultats plantejaven a l’hora de
col·laborar en la realització de les enquestes. Per contra, les més
col·laboradores han estat les dones d’Amèrica del Sud i Central, incloses
les de l’Equador i Bolívia.
Durant la realització de les entrevistes es van constatar diferents
incidències:
- Canvi d’habitatges: les adreces que figuren en el padró municipal
no són les correctes.
- Negativa a col·laborar: algunes dones a qui es va demanar
col·laboració no van voler participar, principalment per
desconfiança cap a la institució, tot i que, en el cas d’ algunes
altres, simplement era perquè no volien. Del col·lectiu que no hem
obtingut col·laboració ha estat el de les dones procedents de la
Xina, de les quals només tenim l’entrevista a una dona que no es
representativa.
- No acudir a les cites: les entrevistadores fixaven data i hora amb
les dones, per tal d’adequar-se a l’horari d’aquestes, però moltes no
acudien a la cita o no hi eren en el moment que s’havia acordat.
24
CAPÍTOL 3. ANÀLISI DELS RESULTATS
25
3.1 DADES SOCIODEMOGRÀFIQUES
3.1.1 Distribució de la població estrangera femenina per grups
d’edat
Els resultats es refereixen a la dona estrangera resident a Maó, com a
mínim durant 2 anys, i en edat de treballar; exclou les menors de 16 anys
i les majors de 65 anys.
La mitjana d’edat de les dones entrevistades en edat de treballar és de
41 anys. El gruix de dones es concentra en l’estrat entre 31 i 40 anys,
amb gairebé un 40% del total de les dones.
Distribució per edats
0
5
10
15
20
25de 16 a 20
de 21 a 25
de 26 a 30
de 31 a 35
de 36 a 40
de 41 a 45
de 46 a 50
de 51 a 55
de 56 a 60
de 61 a 65
Grups d'edat quinquennals
Per
cent
atge
de
done
s
26
Si les miram pel lloc de procedència, la dada que més crida l’atenció és
que les dones d’Europa Occidental són, de mitjana, 12 anys majors que
la mitjana general, mentre que les dones del Marroc són 6 anys més
joves que la mitjana global. El 34,6% de les europees són majors de 60
anys, i no n’hi ha cap de menys de 30 anys. Aquest fet segurament es
produeix perquè la majoria de les dones d’edats joves europees no trien
Menorca com a destí per viure-hi, ja que l’oferta formativa és menor
que la d’altres llocs.
Entre les dones marroquines, en canvi, hi trobam escassa representació
dels grups d’edats més grans. El grup més nombrós de les dones del
Marroc se situa entre els 36 i els 40 anys.
En el següent gràfic s’agrupen les
edats segons tres grans grups, que
s’utilitzaran al llarg de l’estudi com una
variable de classificació.
més de 50 anys d'edat
23,3%
de 36 a 50 anys d'edat
43,2%
fins a 35 anys d'edat 33,5%
Edat% % acc.
Entre 16 i 20 anys 3,0 3,0 10,5 4,8 1,2entre 21 i 25 anys 4,7 7,6 5,3 4,8 6,1entre 26 i 30 anys 8,5 16,1 15,8 8,3 11,0entre 31 i 35 anys 17,4 33,5 3,8 21,1 19,0 17,1entre 36 i 40 anys 19,1 52,5 19,2 31,6 19,0 18,3entre 41 i 45 anys 11,9 64,4 3,8 15,5 11,0entre 46 i 50 anys 12,3 76,7 15,4 10,5 15,5 11,0entre 51 i 55 anys 9,3 86,0 7,7 7,1 13,4entre 56 i 60 anys 8,1 94,1 15,4 5,3 6,0 8,5
més de 60 5,9 100,0 34,6 2,4100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Mitjana d'edat: 41,30 (s = 11,45) 52,77 35,00 38,96 40,84
% Segons procedènciaEuropa
Occidental MarrocEquador o
BolíviaResta
Amèrica SC
27
Es pot observar clarament quin és el grup d’edat que aglutina més
dones estrangeres, la qual cosa ens permet dir que són dones que es
troben en edat laboral, un dels principals motius pels quals emigren cap
a Menorca.
3.1.2 Distribució de la població femenina per lloc de
procedència
Entre la població de dones estrangeres residents al municipi de Maó,
amb edats situades entre els 16 i els 65 anys, que porten com a mínim
dos anys empadrones, observam que el continent de procedència amb
major representació és l’Amèrica del Sud, amb un total de 1.549 dones;
entre aquestes, el nombre superior és el procedent de l’Equador, amb
un total de 448, seguit de Bolívia, amb 273.
El segon grup l‘ocupen les dones que procedeixen d’Europa, amb un
total de 603 dones; el Regne Unit és el país d’on provenen més dones
Distribució per edats segons procedència
0
5
10
15
20
25
de 16 a 20
de 21 a 25
de 26 a 30
de 31 a 35
de 36 a 40
de 41 a 45
de 46 a 50
de 51 a 55
de 56 a 60
de 61 a 65
Grups d'edat quinquennals
Per
cent
atge
de
done
s
Europa Occidental Marroc Equador o Bolívia Resta Amèrica SC
28
europees, amb un total de 210 dones. En tercer lloc hi ha l’Àfrica, amb
294 dones; el Marroc és el país que major nombre de dones té: 223.
Per contra el continent que presenta menor nombre de dones és
Oceania, que, conjuntament amb Amèrica del Nord, sumen un total de
10 dones. Pel que fa a Àsia, hi ha un total de 104 dones, de les quals la
majoria provenen de les Filipines, amb un total de 55 dones.
Si aquestes dades les comparem amb les dades obtingudes a l’estudi
realitzat a Maó l’any 2006, veiem que la proporció de dones de
l’Equador de l’estudi del 2009 es manté, perquè les dones de l’Equador
eren el grup més nombrós, amb un 38,3%, tot i que en el 2006 anava
seguit pel Marroc, amb un 11,6 %, i el Regne Unit, amb un 8,3%. En
l’actualitat el segon grup l’ocupen les dones de Bolívia, seguides de les
europees i les del Marroc.
N
Amèrica del Sud i Central 1549EQUADOR 448
BOLÍVIA 273ARGENTINA 203COLÒMBIA 142
BRASIL 181Resta AMSC 302
Àfrica 294MARROC 223
Resta Àf 71
Àsia 104FILIPINAS 55
XINA 25Resta Às 24
Europa 603REGNE UNIT 210Resta EOCC 220
ROMANIA 96Resta EEST 77
Resta del món 10
Total població d'estudi 2560
29
Població femenina d’altres països, per lloc de procedència (dades 2006)
Població femenina d’altres països, per lloc de procedència (dades 2009)
Regne Unit
Equador Bolívia
31%
11%9%
9%
7%7%
8%
18%
Amèrica del Sud i Central
Marroc
Unió Europea
Est d'Europa
Altres
Regne Unit
Equador
27%
38%
12%
5%
8% 7% 3%
Amèrica Llatina
Marroc
Unió Europea
Est d'Europa
Altres
30
3.1.3 Estat civil
Gairebé la meitat de les dones estrangeres entrevistades estan casades
o viuen en parella estable, mentre que una tercera part són solteres.
Si comparam les dades amb l’estudi realitzat l’any 2006, podem
destacar que el nombre de dones casades d’origen estranger ha
disminuït, ha augmentat el de dones fadrines i el nombre que més ha
augmentat és el de dones separades, mentre que el de les viudes es
manté similar.
Estat civil 1999 2005
Casada 58,6% 56,3%
Fadrina 29,4% 26,18%
Parella de fet, reg. 1,43 %
Parella de fet, no reg. 2,1 % 7,36 %
Separada 2,8 % 3,8%
Divorciada 1,9 % 3%
Vídua 5 % 2%
Si aquestes dades les analitzam segons el lloc de procedència, veiem
que el percentatge més alt de dones separades es troba entre les
dones de l’Equador i Bolívia. Amb l’arribada a Espanya es produeix un
canvi en les representacions socials. Es produeixen efectes positius de
l’apoderament de les dones en el context de la migració internacional,
que enforteix la seva autoestima; tendeixen a millorar el nivell de
Estat Civilfr %
Fadrina 72 30,5Casada o similar 115 48,7
Separada 43 18,2Vídua 6 2,5
Total 236 100,0
31
benestar familiar i tenen major influència sobre l’administració de
l’economia familiar, ja que elles són les que envien les remeses; però,
paral·lelament a aquestes efectes positius, se’n produeixen de negatius,
ja que sorgeixen conflictes amb el marit quan ell es queda al lloc
d’origen i ella, des del lloc de destí, proveeix la família de recursos i
intenta controlar les despeses familiars. Els homes observen els canvis de
rols de gènere tradicionals, que a vegades no accepten, tot provocant
canvis en l’estructura familiar. 1
Estat civil per trams d’edat
Entre els grups d’edat, els resultats de l’estat civil no tenen gaire a
destacar, perquè encaixen dins el que és raonable. Entre les joves hi ha
més solteres; en el grup de 35 a 50 anys predominen les casades i, a
partir dels 51, les casades cedeixen terreny a favor de les separades o
vídues. L’únic que crida l’atenció és que en el grup de les més joves hi
hagi un 1,3% de dones viudes; creiem que això ha estat una casualitat, i
no pas una dada representativa.
1 Pedone, Claudia ( 2005) “ Relazioni di genere e catene familiari in un contesto migratorio internazionale”
>50
36 a 50
16 a 35Estat Civil
16 a 35 36 a 50 >50
Fadrina 44,3 25,5 20,0Casada o similar 43,0 52,0 50,9
Separada 11,4 21,6 21,8Vídua 1,3 1,0 7,3
Total 100,0 100,0 100,0
% segons grup d'edat
32
Fadrina
Casada o similar
Separada
Vídua
Estat civil per lloc de procedència
Si miram per grups de procedència, les proporcions globals es
mantenen aproximadament entre les d’Europa Occidental i la resta
d’Amèrica del Sud i Central; les primeres concentren més proporció de
viudes que les segones.
En canvi, cal destacar com es desmarquen del global les dones del
Marroc, en no constar-hi ni cap separada ni cap viuda; en aquest cas,
el pes de les casades és proporcionalment major.
Cal tenir cautela en la interpretació d’aquests resultats perquè la mostra
obtinguda d’aquest estrat (només és una submostra de 19 dones) és
petit. La representació de dones separades és proporcionalment més
alta entre les dones de l’Equador i Bolívia.
Estat Civil
Fadrina 26,9 26,3 33,3 30,5Casada o similar 50,0 73,7 44,0 50,0
Separada 15,4 22,6 17,1Vídua 7,7 2,4
Total 100,0 100,0 100,0 100,0
% segons procedènciaEuropa
Occidental MarrocEquador o
BolíviaResta
Amèrica SC
33
3.1.4 Maternitat
Les dones estrangeres residents a Maó tenen 2 fills/es de mitjana, similar
a la mitjana de fills/es que tenen les dones espanyoles, que se situa en
1,5 fills/es per dona.
El 79,2% de les dones estrangeres que han participat en l’estudi tenen
algun fill/a. El 29,2% en tenen més de 3 (família nombrosa). Només un
21% de les dones entrevistades no tenen fills/es. Entre el 79% de dones
que en tenen, la mitjana puja un poc més i se situa en 2,3 fills/es.
21%
55%
24%
No té fills/es Cap nascut a Menorca Amb fills/es nascuts a Menorca
Nombre mig de fills i filles
Mitjana de fills/es: 1,9 (s = 1,50)
Mitjana de fills/es nascuts a Menorca: 0,3 (s = 0,65)Mitjana de fills/es nascuts fora de Menorca: 1,5 (s = 1,53)
Mitjana de fills/es: 2,3 (s = 1,30)Mitjana de fills/es nascuts a Menorca: 0,4 (s = 0,71)
Mitjana de fills/es nascuts fora de Menorca: 1,9 (s = 1,48)
Les que tenen fills/es
Totes les dones
34
Nombre de fills/es segons lloc de procedència
Destacar que entre les dones de l’estrat Equador i Bolívia hi ha menys
dones que no tenen fills/es, proporcionalment, que en els altres estrats;
per tant, es pot dir que les dones estrangeres que tenen més fills/es, de
mitjana, són les de l’Equador i Bolívia, mentre que les que en tenen
menys són les d’Europa Occidental.
Aquestes dades no revelen res de nou, perquè des de fa anys se sap
que la taxa de natalitat als països occidentals havia disminuït respecte a
la taxa de natalitat de la resta de països, on encara la maternitat és
molt important, perquè l’entenen com el compliment amb el destí de
ser dona. Se suposa que les dones, si són mares, troben la seva
satisfacció emocional i seguretat econòmica. La maternitat és font de
valoració social, d’autoestima i de relatiu poder per a les dones.
No obstant, la migració està provocant un canvi en les conductes
reproductives, que fa que les dones limitin el nombre de fills/es que
volen tenir. 2
2 Pedone, Claudia ( 2005) “ Relazioni di genere e catene familiari in un contesto migratorio internazionale”
Mitjana de fills/es: 2,3 1,7 2,8 2,6 2,1Mitjana de fills/es nascuts a Menorca: 0,4 0,5 1,3 0,3 0,3
Mitjana de fills/es nascuts fora de Menorca: 1,9 1,2 1,5 2,3 1,8
Les que tenen fills/es
Mitjana de fills/es segons procedènciaEuropa
Occidental MarrocResta
Amèrica SCEquador o
Bolívia
35
En tots els estrats, segons procedència, hi ha proporcionalment més
dones amb fills/es nascuts/des fora de Menorca que dones amb fills/es
nascuts/des a Menorca, excepte en el cas de les dones del Marroc, on
més de la meitat tenen fills/es nascuts/des a Menorca (52,6%).
Tan sols el 17,4 dels fills/es de les dones estrangeres són nascuts/des a
Menorca. Si bé en tots els estrats la majoria de fills/es són nascuts/es fora
de Menorca, entre les dones marroquines el percentatge és
sensiblement més petit. Un 30% dels fills/es de les dones europees són
nascuts/des a Menorca, així com també un 45,9% dels fills/es de les
dones marroquines.
Nombre de fills/es% % acc
No té fills/es 20,8 20,8 30,8 31,6 10,7 25,6Amb fills/es 79,2 100,0 69,2 68,4 89,3 74,4
0 fills/es 20,8 20,8 30,8 31,6 10,7 25,61 fill/a 23,7 44,5 34,6 21,1 15,5 29,3
2 fills/es 26,3 70,8 23,1 21,1 29,8 23,23 fills/es 16,5 87,3 11,5 29,8 11,04 o més 12,7 100,0 26,3 14,3 11,0
100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
% segons procedència
Europa Occidental Marroc
Equador o Bolívia
Resta Amèrica SC
Nombre de fills/es nascuts/des a Menorca
%No té fills/es 20,8 30,8 31,6 10,7 25,6
Cap nascut/da a Menorca 55,08 42,3 15,8 66,7 57,3Amb fills/es nascuts/des a Menorca 24,2 26,9 52,6 22,6 17,1
0 fills/es 75,8 73,1 47,4 77,4 82,91 fill/a 17,8 19,2 31,6 21,4 12,2
2 fills/es 5,1 7,7 10,5 4,93 fills/es 0,8 5,3 1,24 o més 0,4 5,3
100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
% segons procedènciaEuropa
Occidental MarrocEquador o
BolíviaResta
Amèrica SC
36
Nombre de fills/es segons grups d’ edats
Si ens fixam en les edats de l’estrat de les dones més joves, el 65% són
mares; d’aquestes, més del la meitat ho són d’un o dos descendents. Pel
que fa al segon grup, el 85% tenen fills i filles i al voltant del 75% tenen
entre un i tres fills/es.
De les dones més grans, el 87% han estat mares i, en aquest cas, un 30%
en tenen dos i al voltant del 20% en tenen o un o tres. El que cal
destacar és que en aquesta edat és on trobam el percentatge més
elevat, un 20%, de dones amb quatre fills/es, cosa que en els altres
estrats disminueix a un 15% en les del mig i a només un 2,5% en les joves.
total fills/es % Nascuts/des a Menorca 76 17,4 30,0 45,9 10,8 13,8
Nascuts/des fora de Menorca 361 82,6 70,0 54,1 89,2 86,2Total de fills/es de les dones enquestades 437 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
% segons procedència
Europa Occidental Marroc
Equador o Bolívia
Resta Amèrica SC
Nombre de fills/es% % acc 16 a 35 36 a 50 >50
No té fills/es 20,8 20,8 34,2 14,7 12,7Amb fills/es 79,2 100,0 65,8 85,3 87,3
0 fills/es 20,8 20,8 34,2 14,7 12,71 fill /a 23,7 44,5 27,8 23,5 18,2
2 fills/es 26,3 70,8 27,8 22,5 30,93 fills/es 16,5 87,3 7,6 23,5 16,44 o més 12,7 100,0 2,5 15,7 21,8
100,0 100,0 100,0 100,0
% segons grup d'edat
37
3.1.5 Edat dels fills/es
La mitjana d’edat és de 16,8 anys. La mitjana dels nens i nenes nascuts a
Menorca és més baixa, 6,7 anys, que no pas en els nascuts als seus
països d’origen. Fins als 12 anys, edat que es considera
preadolescència, hi ha un 38%, mentre que més de la meitat del total
dels fills/es són majors d’edat.
0%
10%
20%
30%
fins a 5 anys entre 6 i 12 entre 13 i 17 entre 18 i 25 entre 26 i 35 entre 36 i 45
Edat dels fills/es
% d
e fil
ls/e
s de
les
done
s es
tran
gere
s
Nascuts/des fora de Menorca
Nascuts/des a Menorca
Edat dels fills/es nascuts/des a Menorcafr % %acc.
fins a 5 anys 47 61,8 61,8entre 6 i 12 17 22,4 84,2
entre 13 i 17 5 6,6 90,8entre 18 i 25 4 5,3 96,1entre 26 i 35 3 3,9 100,0entre 36 i 45 0 0,0 100,0
76 100,0
Edat mitjana: 6,7 (s = 7,66)
fr %menors de 18 anys 69 90,8
18 anys o més 7 9,276 100,0
Edat dels fills/esfr % %acc.
fins a 5 anys 66 17,4 17,4entre 6 i 12 79 20,8 38,2
entre 13 i 17 64 16,8 55,0entre 18 i 25 95 25,0 80,0entre 26 i 35 56 14,7 94,7entre 36 i 45 20 5,3 100,0
380 100,0
Edat mitjana: 16,8 (s = 10,44)
fr %menors de 18 anys 210 48,8
18 anys o més 220 51,2430 100,0
38
El 43,6% de les dones estrangeres són mares d’algun fill/a de 12 anys o
menor, circumstància que ben segur comporta càrregues familiars
afegides, que poden condicionar la seva vida laboral. Aquest és el cas
per a més de la meitat de les dones marroquines i les de l’Equador o
Bolívia.
3.1.6 Nombre d’anys de residència a Maó
Aquestes dades que tenim no són vinculants perquè quan vam
seleccionar la mostra, per a voluntat nostra vam deixar excloses les
dones que feia menys de dos anys que estaven empadronades a Maó,
així que les dades que tenim fan referència a totes aquelles que com a
mínim duien dos anys empadronades i podien aportar experiència en
l’àmbit laboral, principal objectiu del nostre estudi.
Tenint en compte aquest matís, podem dir que la majoria de les dones
entrevistades fa entre 2 i 3 anys que viuen a Maó, seguides per les que
fa entre 4 i 7 anys. A partir d’aquests anys el nombre de dones va
disminuint.
Dones amb fills/es menors de 12 anys
%no té fills/es 20,8 30,8 31,6 10,8 25,6
té algún fill/a de 12 anys o menys 43,6 15,4 57,9 55,4 36,6té fills/es majors de 12 anys 35,6 53,8 10,5 33,7 37,8
100 100 100 100 100
% segons procedència
Europa Occidental Marroc
Equador o Bolívia
Resta Amèrica SC
39
Una part de les dones van estar per altres municipis de Menorca abans
d’arribar a Maó, però les diferències entre els resultats dels anys que fa
que són a Maó i els que són a Menorca no són gaire significatives.
Les que fa més temps que van venir són les d’Europa Occidental: més
del 50% fa més de 14 anys que són per Menorca, fet que contrasta amb
la resta d’estrats, on trobam el tall del 50% arribades fa 7 anys o menys.
Nombre d'anys a Menorca
menys de 2 anysentre 2 i 3 0,0 15,8 28,6 30,5entre 4 i 5 15,4 21,1 19,0 19,5entre 6 i 7 3,8 15,8 22,6 19,5entre 8 i 9 15,4 10,5 22,6 17,1
entre 10 i 11 0,0 26,3 6,0 1,2entre 12 i 13 3,8 10,5 0,0 4,9entre 14 i 20 19,2 0,0 0,0 4,9
més de 20 anys 42,3 0,0 1,2 2,4100,0 100,0 100,0 100,0
excloses de la mostra
Europa Occidental Marroc
Equador o Bolívia
Resta Amèrica SC
Nombre d'anys a Menorca
fr %menys de 2 anys
entre 2 i 3 57 24,2entre 4 i 5 44 18,6entre 6 i 7 43 18,2entre 8 i 9 41 17,4
entre 10 i 11 13 5,5entre 12 i 13 11 4,7entre 14 i 20 11 4,7
més de 20 anys 16 6,8236 100,0
Nombre mig d'anys: 8,0 (s = 6,95)
excloses de la mostra
Nombre d'anys a Maó
fr %menys de 2 anys
entre 2 i 3 69 29,2entre 4 i 5 41 17,4entre 6 i 7 46 19,5entre 8 i 9 34 14,4
entre 10 i 11 14 5,9entre 12 i 13 9 3,8entre 14 i 20 10 4,2
més de 20 anys 13 5,5236 100,0
Nombre mig d'anys: 7,4 (s = 6,66)
excloses de la mostra
40
Mitjana de membres de la família a Menorca
1,5 2,8 2,7 2,1
Europa Occidental Marroc
Equador o Bolívia
Resta Amèrica SC
3.2 SITUACIÓ FAMILIAR
3.2.1 Nombre de membres de la família a l’illa
El 40% de les dones estrangeres d’entre 16 i 65 anys entrevistades tenen
més de tres membres a Menorca, mentre que un 16% de les dones no
tenen ningú a l’illa, estan soles.
De mitjana, són 2,3 membres, a més d’elles, i, com més joves són les
dones estrangeres, més membres de la família tenen a Menorca, de
mitjana.
Per procedències, trobam que les dones que tenen més membres de la
família a Menorca són les marroquines i les de l'Equador o Bolívia, amb
una mitjana de 3 membres, a més d'elles mateixes. La mitjana de
membres de la família dels altres dos estrats a Menorca disminueix en
una persona, però cal considerar que entre aquests estrats més del 20%
de les dones no tenen cap altre membre familiar a Menorca.
Nombre de membres a Menorca
Ella i tres o més
membres40%
Ella i dos més21%
Ella amb un altre
23%
Ella sola16%
Aquestes dades criden l’atenció perquè, a més distància, més dificultat
de tenir membres familiars vivint a Maó, per les dificultats que comporta
el tema dels arrelaments familiars, l’obtenció dels permisos de treball i
residència, etc.. Però, en aquest cas, les dones que menys dificultats
41
tenen perquè no han de tramitar els papers, en ser residents
comunitàries, tenen la majoria de la seva família vivint als països de
procedència, mentre que la resta intenta fer el possible per reagrupar-
los i que venguin a viure amb elles. Potser l’edat és una conseqüència
d’aquest fet, ja que són les dones europees les més grans d’edat i les
que tenen els fills i les filles majors, amb la qual cosa algunes han marxat
per iniciar els seus estudis fora de Menorca; per contra, la resta de les
dones tenen els fills/es en edat d’escolarització obligatòria i realitzen els
seus estudis al municipi.
3.2.2 Ordre d’arribada d’elles a Menorca
Si analitzam les dades per ordre d’arribada el 38,6% de les dones
estrangeres han arribat a Menorca després d’altres membres.
Entre les diferents procedències analitzades les dones més pioneres són
les d’Amèrica del Sud i Central: el 30% d’equatorianes i bolivianes, i el
28% de les de la resta d’Amèrica del Sud i Central han arribat abans que
altres membres familiars. Aquesta feina és fonamental entre les dones,
per la seva contribució econòmica al manteniment de la llar, i també ho
és durant la immigració: la majoria de les dones que treballen envien als
seus familiars els diners per assegurar el cost de la cistella familiar
bàsica.3
La meitat de les dones d’Europa Occidental van arribar conjuntament
amb la resta de membres de la família, mentre que en altres estrats
aquest percentatge és sensiblement més baix.
3 Aosla profesionales. “ Inmigración y Género”
42
Hem de destacar el 73,7% de dones marroquines, les quals arriben
després d’alt res membres, fet que contrasta amb el 7,7% de les
europees.
Pel que fa a les dones del Marroc, trobam que el 73,7% arriben després
d’altres membres; això s’explica perquè en aquesta cultura el treball
extern a la llar de la dona encara està mal vist, i no es contempla com a
propi del sustent familiar, que correspon als homes. Aquest i altres
aspectes de tipus cultural i social expliquen les diferències en les taxes
d’activitat que es donen entre les dones amb més edat, a diferència de
les dones més joves, la majoria amb molts anys de convivència a Maó
que comencen a trencar aquests rols amb la seva incorporació al
mercat laboral, per poder ajudar econòmicament la família.
Entre les dones de l’Amèrica del Sud les dades són bastant semblants a
les de les dones de l’Equador i Bolívia; d’altra banda, tot i que encara
són països amb una cultura patriarcal molt forta, el fet que al nostre país
hi hagi més demanda de mà femenina, per treballar a la llar i en la cura
de persones dependents, fa que la demanda de mà d’obra sigui
Ordre d'arribada a Menorca
% % accVa arribar ella sola 15,7 15,7 23,1 5,3 9,5 19,5
Van arribar tots junts 18,6 34,3 50,0 5,3 10,7 17,1Ella abans que altres membres 27,1 61,4 19,2 15,8 29,8 28,0Ella després d'altres membres 38,6 100,0 7,7 73,7 50,0 35,4
100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
% segons procedènciaEuropa
Occidental MarrocEquador o
BolíviaResta
Amèrica SC
després d'altres
membres38,6%
ella sola15,7%
tots junts
18,6%abans d'altres
membres27,1%
43
femenina, motiu pel qual són elles les que estan iniciant el procés
migratori, tot provocant un trencament amb els rols de gènere
tradicionals.
3.2.3 Família en el país d’origen
El 95% de les dones entrevistades tenen família en el seu país d’origen. Si
analitzam les dades per edats, tots tres estrats estan al voltant del 95%,
però, si les analitzam per llocs de procedència, cal destacar que el 100%
de les dones de l’Equador i Bolívia tenen família, però gairebé un quart
de les dones d’Europa Occidental no tenen família als seus països
d’origen.
3.2.4 Reagrupació familiar
En la reagrupació de familiars, les dones europees es desmarquen de la
resta amb baixos percentatges de reagrupació o d’intenció de
reagrupar. A l’altre extrem estan situades les dones del Marroc, seguides
de prop de les d’Amèrica del Sud i Central, assolint percentatges de
reagrupació del 20 i 15% respectivament. Pel que fa a la intenció de
reagrupar algun familiar del seu país en un futur, la tenen el 84% de les
Família al país d'origen
%No en té 4,2 19,2 10,5 3,7
Sí que en té 95,8 80,8 89,5 100,0 96,3100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
% segons procedènciaEuropa
Occidental MarrocEquador o
BolíviaResta
Amèrica SC
No en té 4%
Té família al
país d'origen
96%
44
dones marroquines, superant el percentatge de les dones que no han
reagrupat, així que serien segones reagrupacions. Més de la meitat de
les dones americanes també tenen aquests plans en el futur.
Les dones que tenen el percentatge més alt de reagrupacions són les
dones de l’Amèrica del Sud i Central, casos en què un 15% d’elles ja ha
reagrupat algun membre de la família; majoritàriament reagrupen el
marit i els fills/es, en el cas que hagin vingut soles. El fet de reagrupar
primerament el marit és perquè el cost econòmic que es demana per la
reagrupació és molt alt, i és important que els dos estiguin fent feina,
perquè puguin facilitar el reagrupament dels fills i filles, o de la resta de
la família.
3.2.5 Retorn al país d’origen
Més de la meitat de les dones entrevistades tenen clar que no volen
tornar, i cal destacar que el 70,9% que tenen clar que no volen tornar
coincideix amb el grup de les majors de 50 anys.
Intenció de retornar al seu país a viure-hi
% 16 a 35 36 a 50 >50 No lo sabe 1,69 1,3 2,0 1,8
No 52,97 55,7 41,2 70,9Sí 45,3 43,0 56,9 27,3
100,0 100,0 100,0 100,0
% segons grup d'edat
Pel que fa a les joves, n’hi ha la meitat que volen tornar i la meitat que
no volen tornar. En el grup del mig, hi ha més dones que volen tornar
perquè també coincideix amb el tram d’edat en el qual hi ha més
2,488,5 36,8 58,5 35,711,5 63,2 41,5 61,9
100,0 100,0 100,0 100,0
% segons procedènciaEuropa
Occidental MarrocEquador o
BolíviaResta
Amèrica SC
45
lligams amb els seus països, bé perquè hi tenen fills/es o bé perquè hi
tenen els seus pares i mares, que no han pogut reagrupar, perquè la
majoria no volen venir a viure a un país nou sent jubilats o en edat de
jubilar-se.
Les dones de l’Europa Occidental són les que tenen més clar que no
volen tornar als seus països, mentre que les dones del Marroc són les que
tenen més clar que volen tornar, perquè són les que tenen més clar que
l’estada a Espanya és temporal, coincidint amb l’edat laboral, però
sempre amb l’objectiu de tornar al seu país, on la majoria mantenen uns
vincles familiars molt forts.
Pel que fa a les dones de l’Equador- Bolívia, més de la meitat no volen
tornar, dada que és contraposa a la resta dels països de l’Amèrica del
Sud, on un 61,9% tenen clar que volen tornar.
SI
SI NO
NO
NO SI
0%
25%
50%
75%
100%
Ha reagrupat algúnmembre del seu país
Intenció de reagruparalgún membre del seu
país
Intenció de retornar alseu país d'origen
46
3.3 FORMACIÓ I ESTUDIS
3.3.1 Nivell d’estudis acabats
Més de la meitat de les dones
estrangeres (el 54,2%) han ampliat els
seus estudis més enllà de l’ensenyança
obligatòria, i han assolint el nivell més alt,
l’universitari, un 18% de les dones
estrangeres.
Si observam les dades que tenim a continuació, podem veure que hi ha
més representació de dones amb nivells d’estudis alts entre les dones
europees que a la resta d’estrats. Cal destacar que la majoria de les
dones del Marroc i les dones de l'Equador i Bolívia tenen un nivell més
baix d’estudis, ja que més de la meitat no passen dels secundaris.
Cal realçar una dada bastant important: encara hi ha un 1,3% de les
dones entrevistades, d’entre 16 i 35 anys, que no saben ni llegir ni
escriure. Aquest fet té una importància rellevant, perquè dificulta la seva
independència com a dones, ja que no poden accedir al mercat
laboral, ni a cursos de formació, i les relega només a feines dedicades a
l’àmbit domèstic.
Universitaris18%
Cicles Formatius
36%
Secundària26%
Primària14%
Sense estudis5%
Nivell d'estudis acabats16 a 35 36 a 50 >50
Cap, i no sap llegir ni escriure 1,3 1,0Cap, però sap llegir i escriure 6,3 3,9 1,8
Educació primària (fins 12 anys) 8,9 15,7 20,0Ed. secundària obligat. ó PQPI (fins 16 anys) 25,3 28,4 23,6
4 Batxillerat o Cicle Formatiu Grau Mitjà (abans FPI) 43,0 22,5 23,65 Cicle Formatiu Grau Superior (abans FPII) 3,8 7,8 9,1
6 Estudis Universitaris 11,4 20,6 21,8100,0 100,0 100,0
% segons grup d'edat
47
En general, les joves estan més formades, però és en el darrer estrat on
trobam les dones amb més carreres universitàries. Aquest fet es produeix
perquè en edats adultes és quan es consoliden les carreres professionals.
Entre les dones amb nivell d'estudis més alts, hi trobam especialitzacions
molt diverses: arquitectura, microbiologia, dret, geografia, enginyeria
agrònoma, informàtica, matemàtiques, medicina, psicologia, química,
literatura, arts escènics o teologia, entre d'altres. Però cal destacar que
una quarta part d'aquests nivells d'estudis són d'especialitzacions
relacionades amb economia o administració d'empreses, que
representen el 4,2% del total de dones entrevistades, i un 20% d'aquestes
especialitzacions són relacionades amb l'ensenyança, i representen un
3,4% del total de dones entrevistades.
Si les analitzam per estrats d’origen, el 100% de les dones europees
entrevistades té algun tipus d’estudi i un 35% tenen carreres
universitàries.
Les dones del Marroc tenen estudis: el 40% es troben entre la secundària
obligatòria i el batxillerat, o cicle formatiu de grau mitjà.
En el grup de les dones de l’Equador- Bolívia, hem de destacar que hi ha
l’1,2% de dones que no saben llegir, ni escriure; el percentatge més alt
de dones amb estudis el trobam a l’educació secundària obligatòria. Un
10% són llicenciades universitàries.
Nivell d'estudis acabats%
Cap, i no sap l legir ni escriure 1,3 1,2Cap, però sap l legir i escriure 3,8 31,6 2,4
Educació primària (f ins 12 anys) 14,4 7,7 10,5 19,0 13,4Ed. secundària obligat. ó PQPI (f ins 16 anys) 26,3 15,4 21,1 36,9 24,4
4 Batxil lerat o Cicle Formatiu Grau Mitjà (abans FPI) 29,7 19,2 21,1 31,0 36,65 Cicle Formatiu Grau Superior (abans FPII) 6,8 23,1 2,4 8,5
6 Estudis Universitaris 17,8 34,6 15,8 9,5 14,6100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Resta Amèrica SC
% segons procedència
Europa Occidental Marroc
Equador o Bolívia
48
Per últim, l’estrat de les dones de la resta d’Amèrica del Sud concentra
el major percentatge a l’educació secundària obligatòria, i gairebé un
15% tenen estudis universitaris.
3.3.2 Total d’estudis assolits a Menorca
El 95,3% de les dones estrangeres han assolit el seu nivell d'estudis actual
al seu país d'origen; tan sols el 4,7% restant han consolidat el seu nivell
d'estudis a Menorca.
3.3.3 Total d’ estudis homologats
Només una quarta part dels estudis a partir del nivell 4 estan homologats
o en tràmits d'homologació, tot i que, en els estudis universitaris, el
percentatge d'homologació augmenta lleugerament fins al 28,6% (19%
homologats i 9,5% en tràmits).
16 a 35 36 a 50 >50
Sí 6,3 4,9 1,8No 93,7 95,1 98,2
100,0 100,0 100,0
% segons grup d'edat
Han assolit el nivell d'estudis a Menorca:fr %
Sí 11 4,7 7,7 10,5 4,8 2,4No 225 95,3 92,3 89,5 95,2 97,6
236 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Europa Occidental Marroc
Equador o Bolívia
Resta Amèrica SC
Homologació dels estudis (nivells 4, 5 y 6):fr % (4) (5) (6)
Els té homologats 21 16,5 14,3 20,0 19,0En tràmits d'homologació 11 8,7 10,0 0,0 9,5
Sense homologar 95 74,8 75,7 80,0 71,4127 100,0 100,0 100,0 100,0
% segons nivell d'estudis acabats
Els té homologats 21,1 0,0 5,6 26,5En tràmits d'homologació 5,3 0,0 5,6 10,2
Sense homologar 73,7 100,0 88,9 63,3100,0 100,0 100,0 100,0
Europa Occidental Marroc
Equador o Bolívia
Resta Amèrica SC
49
3.3.4 Formació realitzada a Menorca El 59,3% del total de les dones estrangeres entrevistades entre 16 i 65
anys, han realitzat algun tipus de formació. És una dada molt interessant,
ja que demostra l’interès generalitzat que tenen les dones per ampliar la
seva formació.
La participació més alta en l’àmbit formatiu la trobam en la realització
de cursos de llengua catalana, amb una participació del 13,1% del total
de les dones, seguit per un 11,9% de realització de classes d’informàtica i
un 10,2% de classes de cuina.
Tot i ser en aquestes tres categories on més s’han format les dones,
veiem que el ventall és molt ampli, i moltes han assistit a formacions en
els nous jaciments de feina relacionats amb l’atenció a terceres
persones, que coincideix amb aquelles feines amb major demanda de
mà d’obra femenina, per la relació amb els rols de gènere que encara
romanen vigents a la societat.
A continuació podem observar que el nombre de dones que es
trobaven fent formació en el moment en què vam fer les entrevistes
disminueix bastant respecte a les dades anteriors. Només un 13% de les
dones estaven fent alguna formació. Però cal considerar que
l’entrevista es va realitzar durant l’estiu, just abans del nou curs escolar.
Formació realitzada a Menorcafr %
Res 96 40,7Català 31 13,1
Castellà 22 9,3Altres idiomes 20 8,5
Informàtica 28 11,9Cuina 24 10,2
Ajuda a domicili, neteja 15 6,4Administrativa, comptabilitat 13 5,5
Auxiliar d'infermeria, geriatria 10 4,2
50
El que es manté igual és la preferència: la llengua catalana se situa en
primer lloc, seguida d’idiomes diversos i del curs d’auxiliar d’infermeria.
3.3.5 Coneixement de les llengües
A la pregunta concreta pel que fa al coneixement de les llengües,
veiem que la més dificultats comporta és la llengua catalana. Del total
de les dones estrangeres que vam entrevistar, trobam que el 94,1%
entenen el castellà perfectament, que el 89,4% el parla i que un 87,3%
l’escriu correctament.
És normal que sigui la llengua castellana la que més es coneix, pel fet
que són els estrats de les dones de l’Equador – Bolívia, i de la resta de
EL CASTELLÀ
0 20 40 60 80 100
L'entenen
El parlen
L'escriuen
EL CATALÀ
0 20 40 60 80 100
1
2
3
Formació que realitza actualmentfr %
Res 205 86,9Català 6 2,5
Castellà 1 0,4Altres idiomes 4 1,7
Informàtica 1 0,4Cuina
Ajuda a domicili, neteja 2 0,8administrativa, comptabilitat
auxiliar d'infermeria, geriatria 3 1,3altres cursos 15 6,4
51
l’Amèrica del Sud i Central, que presenten major nombre de dones i que
en aquests països ja tenen el castellà com a llengua materna.
Si bé totes les dones d’Europa occidental entenen el castellà, un 3,8%
no el parla gens i un 19,2% d'elles no l'escriu.
Només trobam dones que no entenen castellà entre les dones del
Marroc; són dues, en total, i representen el 10,5% del seu estrat, i un
15,8% d'elles no el parlen gens, ni l'escriuen.
Pel que fa al coneixement del català, trobam que el 21,6% de les dones
estrangeres de Maó no entenen gens el català. Si bé el 78,4% restant
entenen el català més o menys bé, tan sols el 32,2% el parlen i el 15,7%
l'escriuen bé o amb dificultat.
De totes maneres, és important observar que hi ha interès en el
coneixement de la llengua catalana, i, tot i que només un 40% de les
dones entrevistades l’entenen, un 6,8% el parla i un 5,1% l’escriu; l’interès
per aprendre’l és alt, com es pot observar per les dades anteriors.
Per procedències es desmarquen d'aquests percentatges les
marroquines, de les que només el 36,8% entenen el català.
Pel que fa a parlar o escriure català, els percentatges per cada estrat
segueixen la línia general de mantenir-se per sobre del 60% el nombre
de dones que no el parlen gens i per damunt del 75% el de les que no
l'escriuen.
3.3.6 Interès per ampliar la formació
El 87% de les dones estrangeres d’entre 16 i 65 anys tenen interès per
ampliar la seva formació; és un percentatge que es manté per damunt
del 80% en tots els grups d'edat . Si ho observam per edats, el
52
percentatge més alt correspon a la franja d’edat més jove, amb un
96,2%, tot i que en les altres edats també és força alt. Així, hi trobam un
83,3% en les dones d’entre 36 i 50 anys i un 80% en les dones majors de
50 anys.
Si analitzam les dades per lloc de procedència, veiem que no hi ha
gaire diferència i que els percentatges són molt alts en tots els estrats.
Hem de destacar que les dones que menys interès tenen per ampliar la
formació són les de l’Europa Occidental, més de la quarta part d’elles,
la qual cosa podríem relacionar amb el fet que és on trobam les de
major edat i també és l’estrat on moltes més dones estan formades en
l’àmbit universitari. Tot i així, el percentatge d’interès se situa en un
73,1%.
Les que més interès tenen per ampliar la seva formació són les dones del
Marroc i les de la resta d'Amèrica del Sud i Central. En canvi, entre les
d'Europa Occidental trobam que fins a un 27% no té interès per ampliar
la seva formació.
El 94,7% de les dones del Marroc i el 95,1% de les dones de la resta
d’Amèrica del Sud i Central tenen ganes d’ampliar la seva formació,
però caldrà veure quins impediments són els que es troben per no poder
fer realitat aquest desig.
16 a 35 36 a 50 >50
Sí 96,2 83,3 80,0No 3,8 16,7 20,0
100,0 100,0 100,0
% segons grup d'edat
Interès en ampliar la seva formació
fr %Sí 205 86,9 73,1 94,7 86,9 95,1No 31 13,1 26,9 5,3 13,1 4,9
236 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
% segons procedència
Europa Occidental Marroc
Equador o Bolívia
Resta Amèrica SC
53
Interès en ampliar la seva formació
39,4%
36,4%
33,9%
11,9%
11,9%
6,4%
4,7%
3,4%
3,0%
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45%
Llengua estrangera
Català
Informàtica
Castellà
Auxiliar d'infermeria
Administració i comptabilitat
Cuina
Educació infantil, ensenyança
Perruqueria, estètica
Entre les matèries en què més interès tenen per ampliar la seva formació
estan els idiomes: un 48,3% volen estudiar les llengües oficials (català o
castellà), i un 39,4%, alguna altra llengua estrangera. La tercera part de
les dones estan interessades també en la informàtica. Entre els oficis,
destaca la Infermeria, amb un 12% de les dones interessades, que
resulten ser, totes elles, d'Amèrica del Sud i Central.
Dins d'aquest estrat trobam més dones interessades en el català (al
voltant del 40%), que entre les dones europees o les dones marroquines.
En canvi, el castellà hi destaca, atès que desperta l’interès del 68,4% de
les dones marroquines. La informàtica desperta el màxim interès entre les
dones de l'Amèrica del Sud i Central, mentre que entre les dones
d’Europa Occidental és el català el més nomenat, amb el 31% de les
dones.
54
Els principals motius per ampliar la formació són: millorar la feina, en
primer lloc, seguit de la satisfacció personal d'aprendre. Però, segons la
procedència, les dones d'Europa Occidental i les dones del Marroc es
mostren més motivades per la satisfacció personal d'aprendre i per la
voluntat de comunicar-se i adaptar-se que pel fet de millorar la feina.
3.3.7 Obstacles per ampliar la formació
El principal obstacle per ampliar la formació que tenen les dones
estrangeres són els horaris. Un 44.9% té dificultats a l’hora de formar-se
perquè els horaris no s’adeqüen als horaris de les jornades laborals.
L’horari és, també, el principal obstacle per a cada un dels estrats
analitzats, tant per edats com per procedències.
Seguidament, el 17.4 % té dificultats familiars, ocasionades per tenir
persones dependents al seu càrrec, i no poden accedir a la formació.
La família també resulta ser un obstacle per ampliar la seva formació
per a una tercera part de les dones marroquines i la quarta part de les
dones de l’Equador i Bolívia.
Podem observar en els resultats que el 13,6% de les dones desconeixen
els llocs als quals poden accedir per fer la formació, tant la reglada com
la no reglada.
Cal destacar el 15,5% de les de l’Equador i Bolívia, per a les quals la
mobilitat esdevé un obstacle per ampliar la seva formació, mentre que
en d'altres procedències aquest problema l'acusen per sota del 5% de
les dones.
55
El 16.9% es troben amb altres motius: destaquen els econòmics, la
manca de temps, la manca d’oferta o la llengua.
Els percentatges de dones que declaren trobar obstacles per ampliar la
seva formació augmenta molt entre les dones amb fills/es, especialment
quan els fills i/o les filles són menors. Aquests obstacles familiars se sumen
als problemes d'horaris i mobilitat.
Obstacles per ampliar la seva formació
fr %Familiars (maternitat) 41 17,4 7,7 31,6 25,0 11,0
Horaris 106 44,9 34,6 42,1 52,4 43,9Mobilitat 18 7,6 3,8 15,5 4,9
Situació administrativa 20 8,5 0,0 10,5 11,9 9,8No sap on buscar informació 32 13,6 11,5 5,3 15,5 12,2
Altres obstacles 40 16,9 30,8 10,7 22,0
% segons procedència
Europa Occidental Marroc
Equador o Bolívia
Resta Amèrica SC
16 a 35 36 a 50 >50
Familiars (maternitat) 21,5 21,6 3,6Horaris 45,6 48,0 38,2
Mobilitat 7,6 9,8 3,6Situació administrativa 17,7 3,9 3,6
No sap on buscar informació 11,4 16,7 10,9Altres obstacles 13,9 15,7 23,6
% segons grup d'edat
Familiars (maternitat) 32,0 47,6 2,0Horaris 42,7 6,0 2,0
Mobilitat 11,7 6,0 2,0Situació administrativa 7,8 7,1 12,2
No sap on buscar informació 11,7 17,9 10,2Altres obstacles 16,5 19,0 14,3
algun/a fill/a de 12 o menor
fills/es > 12 anys sense fills/es
% segons càrregues familiars
56
3.3.8 Espais per ampliar la formació
L’espai més conegut per ampliar la seva formació és l’Escola d’Adults; la
coneixen fins al 68,2% de les dones estrangeres residents a Maó. Una
quarta part d’elles coneix també la Universitat a distància i al voltant del
20%, la resta dels espais proposats.
Per edats trobam distribucions similars.
Per procedències, trobam que les de la resta de l'Amèrica del Sud i
Central són les que més espais coneixen, seguides de les europees, amb
un coneixement més massiu, en general, de tots els espais proposats,
però, en particular, de la Universitat a distància, la formació a distància i
la UIB.
Espais que coneix perampliar la seva formació
68,2%
18,2%
21,2%
25,0%
20,3%
19,1%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80%
Escola d'adults
Mòduls formatius
Formació ocupacional
Universitats a distància
Formació a distància
UIB
57
3.4 TREBALL REMUNERAT
3.4.1 Situació laboral de les dones
El 28% de les dones estrangeres entrevistades residents a Maó no estan
treballant; d’aquestes dones, un 10% no cerca feina. El percentatge de
dones que estan cercant feina és lleugerament més alt entre les més
joves, però es manté per damunt del 16% en tots els grups d'edat.
Tres quartes parts de les dones treballen, però hi ha un 4,3% que no ha
treballat mai fora de casa, i un 6%, actualment, no treballa, ni cerca
feina.
Analitzant les dades per grups d’edat, hem de destacar que un 20% de
les dones majors de 50 anys no treballen actualment, ni tampoc
cerquen feina.
Per procedències trobam que el 30,8% de les europees, quasi una
tercera part, ni treballen, en l’actualitat, ni cerquen feina.
De l’estrat de les dones del Marroc cal comentar que la majoria estan
treballant o cerquen feina; i, alhora, és aquí on trobam el percentatge
més alt de dones que no han treballat mai: un 26,3%.
No ha treballat mai
No cerca feina
Cerca feina
Treballa72%
58
On trobam el percentatge més alt de dones laboralment actives és
entre les dones de l’Equador i Bolívia: el 83,3% de dones estan treballant.
Si comparam aquestes dades amb el nombre de dones que inicien el
procés migratori, veiem que és en aquest grup on també es detecten
els percentatges més alts. La demanda de mà d’obra femenina al
sector domèstic (tenir cura de persones dependents i fer la neteja de les
llars) és alta i, per aquest motiu, moltes inicien el procés migratori,
trencant també el rols de gènere molt marcats pel sistema patriarcal,
que encara hi ha arrelat a molts països de l’Amèrica del Sud.
Situació laboral actual%
Treballa 71,9 65,4 21,1 83,3 76,8No treballa, cerca feina* 17,9 3,8 52,6 13,1 17,1
No treballa, no cerca feina 6,0 30,8 1,2 2,4No ha treballat mai 4,3 26,3 2,4 3,7
100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
% segons procedènciaEuropa
Occidental MarrocEquador o
BolíviaResta
Amèrica SC
16 a 35 36 a 50 >50
Treballa 70,9 77,2 63,6No treballa, cerca feina* 21,5 15,8 16,4
No treballa, no cerca feina 1,3 2,0 20,0No ha treballat mai 6,3 5,0
100,0 100,0 100,0
% segons grup d'edat
Treballa 33,3 79,4 67,7 80,0 68,8 70,7No treballa, cerca feina* 33,3 11,8 24,2 14,3 18,8 14,6
No treballa, no cerca feina 5,9 4,8 2,9 12,5 12,2No ha treballat mai 33,3 2,9 3,2 2,9 2,4
100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Educació primària
Educació secundària
Cicle Formatiu de Grau Mitjà
Cicle Formatiu de
Grau SuperiorEstudis
Universitaris
% segons nivell d'estudis
Sense estudis
59
Entre les procedències analitzades, la distribució segons les situacions
laborals són molt diferents. Actualment, més de la meitat de les dones
marroquines estan cercant feina, situació en què es troben tan sols el 4%
de les europees i per sota del 17% de les d'Amèrica del Sud i Central. En
canvi, també és en les marroquines entre les que trobam més dones que
no han treballat mai, més de la quarta part d'elles, mentre que en altres
estrats aquests percentatges són molt petits. De les europees, destaquen
respecte de la resta pel fet que el 31% no treballen i no cerquen feina,
situació que es dóna molt poc en la resta de dones. Els percentatges
més alts de dones que treballen els trobam en les d'Amèrica del Sud i
Central, amb més de tres quartes parts treballant, i açò és
particularment alt entre les equatorianes o bolivianes, amb un 83%. És
important tenir present la qualitat i les condicions de les feines en què
treballen, ja que algunes dones treballen durant tot el dia i sense cap
dia de descans setmanal.
De les 42 dones entrevistades que cercaven feina en el moment de
l'entrevista, un 30% en cercava a qualsevol sector i un 28%, en el sector
de l'hostaleria o la neteja.
El dos nivells d’estudis més alts considerats a l’anàlisi segueixen una
distribució similar pel que fa a la situació laboral: al voltant del 70% de
dones estan treballant, gairebé un 15% estan cercant feina i més del
10% no treballa, ni cerca feina.
En els nivells d’estudis inferiors, el percentatge de dones que estan
treballant es manté, i fins i tot augmenta fins al 80%, però també és
l’estrat on es troben les dones que no han treballat mai.
60
3.4.2 Temps que fa que treballa a Menorca i en quantes feines
La dona estrangera resident a Maó fa 7 anys, de mitjana, que treballa a
Menorca; durant aquest temps, ha treballat en una mitjana de 3,35
feines diferents. Observam que la mitjana de feines en què han treballat
és lleugerament superior com més jove és el grup d'edat considerat.
Per procedències, també trobam que les dones d'Amèrica del Sud i
Central han treballat en més feines que la resta. La relació de nombre
d'anys treballant amb el nombre de feines distintes situa les d'Amèrica
del Sud i Central en un context molt diferent que les de l'Europa
Occidental: si les primeres han canviat de feina més vegades que les
segones, també ho han fet en molt menys temps, és a dir, molt més
sovint, atès que hi han treballat, com a mínim, deu anys menys.
En trobar la primera feina, també comprovam com a les dones
d'Amèrica del Sud i Central els ha costat més temps que a les europees.
Igualment trobam que han estat més temps a aconseguir-la com més
jove és el grup analitzat, fet que podria indicar les diferents situacions en
el temps (moments econòmics, situacions econòmiques conjunturals).
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
16 a 35 36 a 50 >50
Grups d'edat
Nombre mig de feines
Nombre mig d'anys treballant
Nombre de mesos per trobar la 1ª feina
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
Europa Occ. Eq.i Bol. AmSC
Procedències
61
3.4.3 Temps d’espera fins a trobar la primera feina
La mitjana per trobar feina és de 2,5 mesos. De les dones entrevistades
que treballen, un 19% van venir amb feina i més de la tercera part van
esperar menys d’un mes fins que van trobar la seva primera feina.
Si miram per grups d’edats, les dones més joves són les que esperen més
temps fins que troben feina, tot i ser les que estan més formades. Aquest
grup de dones, en tenir més formació, acostumen a cercar feines que
s’adeqüen a la seva formació.
Per contra, les dones de l’estrat més gran d’edat són les que troben
feina més ràpidament; moltes d’elles ocupen les feines de cuidadores o
netejadores a les llars privades, feines tradicionalment realitzades per
dones; amb la incorporació al mercat laboral de les dones autòctones,
s’han cobert les necessitats familiars amb la contractació de dones
estrangeres que s’encarreguen de realitzar aquestes tasques.
Temps que va trigar en trobar la primera feina
fr %Res, van venir amb feina 31 18,7 52,9 11,4 15,0
Menys d'un mes 56 33,7 41,2 35,7 35,01 mes 21 12,7 5,9 25,0 8,6 16,7
2 mesos 13 7,8 11,4 5,03 mesos 10 6,0 10,0 5,0
de 4 a 6 mesos 15 9,0 10,0 13,3de 7 a 12 mesos 13 7,8 25,0 12,9 5,0
més d'un any 7 4,2 50,0 5,0166 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Nombre mig de mesos: 2,54 (s = 4,19) 0,25 10,25 2,55 2,56
% segons procedènciaEuropa
Occidental MarrocEquador o
BolíviaResta
Amèrica SC
16 a 35 36 a 50 >50 Res, van venir amb feina 16,7 18,2 22,9
Menys d'un mes 20,4 39,0 42,91 mes 18,5 13,0 2,9
2 mesos 13,0 5,2 5,73 mesos 3,7 6,5 8,6
de 4 a 6 mesos 9,3 7,8 11,4de 7 a 12 mesos 14,8 5,2 2,9
més d'un any 3,7 5,2 2,9
% segons grup d'edat
62
El fet que més de la meitat de les dones europees ja venguin amb feina
fa baixar molt la mitjana de temps per trobar feina.
A les dones del Marroc és a les que més els costa, perquè la meitat està
més d’un any a trobar una feina. Aquest fet s’explica perquè es
produeix un canvi cultural important, començant per l’aprenentatge de
la llengua.
Les dones de l’Equador i Bolívia, i les de la resta de l’Amèrica del Sud i
Central, són bastant semblants, i la mitjana se situa en dos mesos i mig
per trobar feina. La majoria de les dones americanes estan fent feines en
el servei domèstic i cuidant gent gran.
3.4.4 Dificultats per trobar feina
En general, no troben impediments en la cerca de feina.
Més del 50% de les dones del segon estrat no troben cap impediment
per cercar feina, mentre que les més joves són les que més impediments
troben. Si ho miram per nacionalitats, el 70% de les dones europees no
troben cap dificultat, clar que també són l’estrat on trobam les que més
han vingut amb feina ja establerta.
Les dones del Marroc, en general, són les que més impediments troben,
són les que s’han trobat amb més prejudicis culturals. De les dones
entrevistades, només n’hi ha 4 treballant, i és important destacar que
dues han afirmat tenir problemes per l’ús del hiyab (vel) i dues, no.
La llengua també és un dels impediments que es troben moltes dones, ja
sigui pel desconeixement del castellà o del català .
63
Més d’una quarta part de les dones han assenyalat la situació
administrativa com una dificultat important, ja que el fet que sigui un
procés tan lent i feixuc limita molt les seves possibilitats de promoure’s o
de cercar altre tipus de feina.
Pel que fa als altres impediments, no estan gaire definits; en destaquen
la llengua i el fet de conèixer gent a Menorca.
A l'hora de cercar feina, més de la meitat no van trobar cap
impediment, però, per a més de la quarta part de les dones estrangeres,
la situació administrativa va ser un impediment en trobar la primera
feina. Per a les dones d'Amèrica del Sud i Central, la mobilitat va ser
també un dels impediments amb què es van trobar entre el 13 i 16%
d’elles.
Impediments que vas trobar
% de 169
Cap 53,3 70,6 25,0 44,3 49,2Familiars 5,3 5,7 3,2
Horaris 4,1 5,7 3,2Mobilitat 11,2 15,7 12,7
Situació Administrativa 26,0 17,6 25,0 25,7 17,5Nivell formatiu 2,4 2,9 3,2
Altres 21,9 17,6 75,0 21,4 22,2
% segons procedència
Europa Occidental Marroc
Equador o Bolívia
Resta Amèrica SC
16 a 35 36 a 50 >50 Cap 33,9 61,5 51,4
Familiars 7,1 5,1 2,9Horaris 8,9 1,3 2,9
Mobilitat 10,7 11,5 11,4Situació Administrativa 39,3 19,2 20,0
Nivell formatiu 3,6 2,6 0,0Altres 28,6 16,7 22,9
% segons grup d'edat
64
L’ idioma va ser una dificultat per al 8% de les dones a l'hora de cercar
la primera feina.
Les variables que s'analitzen a continuació són referides a la feina
actual, el que ens redueix necessàriament la mostra al 72% de dones
que treballen. L'estrat de les dones marroquines queda representat per
tan sols 4 dones. Tot i que les taules mostren els resultats, cal considerar-
los amb molta cautela, ja que la poca participació fa impossible oferir
resultats amb suficients garanties estadístiques.
3.4.5 Temps que fa que treballen
Més de la tercera part de les dones estrangeres residents a Maó amb
feina hi treballen tan sols des de fa un any o menys.
Per procedències, trobam molta diferència en l'antiguitat de la feina
actual entre les de l'Europa Occidental, amb una mitjana de 10 anys
treballant, i amb les d'Amèrica Central i del Sud, amb una mitjana
d'entre dos i dos anys i mig.
En percentatges, trobam que quasi el 60% de les dones d'Europa
Occidental fa més de 6 anys que treballen en la feina actual, el 57% de
les dones de l’Equador i Bolívia i el 73% de les dones de la resta
d'Amèrica del Sud i Central no porten més de dos anys en la seva feina
actual.
El 17% de les dones estrangeres que treballen tenen més d'una feina. La
majoria, però, són feines de neteja a diferents cases. Aquesta
circumstància es produeix, sobretot, entre les d'Amèrica del Sud i
Central, i particularment amb les de l'Equador i Bolívia, amb un 23%; és a
dir, quasi la quarta part està treballant a més de dos llocs.
65
3.4.6 Tipus d’ocupació
El 58% de les dones estrangeres entrevistades que treballen al municipi
de Maó ho fan dins el sector de la neteja i d’empleades de la llar,
seguides per les que treballen de dependentes, atenció al client o
caixeres de supermercats. Amb aquestes dades, podem afirmar que
moltes dones estrangeres estan realitzant les feines d’atenció i
manteniment de la llar que les dones de Menorca no poden realitzar
amb la incorporació al mercat laboral; aquestes dades demostren que
els rols tradicionals no han canviat gaire, sinó que han estat substituïts
per altres dones, les dones estrangeres.
Cal destacar que hi ha 24 dones que ocupen càrrecs de responsabilitat
o que són metgesses.
Principal activitat
les més comunes són: %neteja, empleades llar 58,0 25,0 84,3 50,8
atn.client, dependenta, caixera 11,8 17,6 4,3 14,3hosteleria: cambrera, cuina 8,3 8,6 11,1
treballs administratius 7,7 29,4 25,0 7,9altres 14,2 52,9 50,0 2,9 15,9
100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
% segons procedència
Europa Occidental Marroc
Equador o Bolívia
Resta Amèrica SC
16 a 35 36 a 50 >50 menys d'1any 26,8 25,6 8,6
1 any 14,3 14,1 2,92 anys 25,0 17,9 25,73 anys 10,7 16,7 17,14 anys 10,7 5,1 8,65 anys 1,8 3,8 5,76 anys 5,4 5,1 2,9
més de 6 anys 5,4 11,5 28,6100,0 100,0 100,0
Nombre mig de mesos treballant: 28,19 33,10 81,06
% segons grup d'edat
66
Si miram per edats, les majors de 50 anys són les que realitzen
majoritàriament les tasques de neteja i empleades de la llar, seguides de
les joves. On els percentatges estan més repartits per diferents sectors de
feina és en el sector d’edat del mig, que coincideix amb una major
estabilitat, gràcies a la formació obtinguda en etapes anteriors.
El percentatge més elevat de dones ocupades en el sector de la neteja
i empleades de la llar el trobam entre les dones de l’Equador i Bolívia.
3.4.7 Franja horària laboral
El gruix de les dones que treballen està dins l’horari convencional de
matí o matí i capvespre.
Més de la meitat de les europees treballen matí i capvespre, i quasi una
quarta part només el matí. Les de l'Equador o Bolívia treballen només el
matí fins a un 39%, mentre que la resta es reparteix per igual entre els
Franja horària laboral
%Matí 35,7 23,5 50,0 39,1 34,9
Matí i tarda 32,1 52,9 25,0 26,1 33,3Matí, tarda i/o nit* 22,6 17,6 26,1 22,2
Matí i nit 2,4 2,9 3,2Tarda 5,4 5,9 25,0 2,9 6,3
Tarda i nit 1,2 1,4Nit 0,6 1,4
100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
% segons procedència
Europa Occidental Marroc
Equador o Bolívia
Resta Amèrica SC
les més comunes són: 16 a 35 36 a 50 >50
neteja, empleades llar 64,3 48,7 68,6atn.client, dependenta, caixera 8,9 15,4 8,6
hosteleria: cambrera, cuina 10,7 10,3treballs administratius 7,1 6,4 11,4
altres 8,9 19,2 11,4100,0 100,0 100,0
% segons grup d'edat
67
93%
27%
61%
0
25
50
75
100
MATÍ TARDA NIT
Nit
Tarda i nit
Tarda
Matí i nit
Matí, tarda i/o nit
Matí i tarda
Matí
Més de 40 hores
setmanals22%
de 35 a 40 hores
setmanals36%
Menys de35 hores
setmanals32%
horaris de matí i capvespre, o horaris de matí, capvespre i/o nit. Una
distribució similar segueixen les de la resta d'Amèrica del Sud i Central.
Si acumulam els percentatges de dones treballant al llarg del dia,
trobam que durant el matí estan treballant el 92,9% de les dones
estrangeres amb feina (66% del total de dones estrangeres), el
capvespre treballen el 61,3% d'elles (44% de dones estrangeres de Maó)
i durant la nit, a partir de les 20.00, hi pot haver treballant el 26,8% de les
dones amb feina (19% del total de dones estrangeres).
3.4.8 Total d’hores setmanals treballades
En l’anàlisi d’aquestes dades hem de tenir en compte que les preguntes
eren de resposta oberta i, per tant, són dades estimades. Així, s’estima
que la mitjana d’hores de feina és de 37,7 hores, en allò que constituiria
la jornada laboral estàndard.
16 a 35 36 a 50 >50
Matí 41,8 29,5 40,0Matí i tarda 36,4 30,8 28,6
Matí, tarda i/o nit* 7,3 32,1 25,7Matí i nit 5,5 1,3
Tarda 5,5 5,1 5,7Tarda i nit 3,6
Nit 1,3100,0 100,0 100,0
% segons grup d'edat
68
Per grups d’edat, la mitjana se situa entre les 36 i 40 hores setmanals, en
els tres estrats, sense que hi hagi gaires diferències, però si les analitzam
per les diferents procedències la mitjana de les dones europees puja a
42,12 hores, mentre que la de la resta de les dones se situa per sota, ja
que moltes dones treballen per hores a les llars.
Entre les dones de l’Europa Occidental és on podem trobar la majoria
de les dones autònomes, i això implica fer moltes més hores.
La dona estrangera resident a Maó treballa una mitjana de 37,7 hores
setmanals. Quasi la tercera part de les dones que treballen ho fan
menys de 35 hores, però unes quantes dones ho fan fins a 40 hores
Nombre d'hores setmanals
%fins a 10 hores 5,9 8,6 6,3
entre 11 i 20 11,8 25,0 11,4 12,7entre 21 i 30 5,3 11,8 5,7 4,8entre 31 i 35 9,5 23,5 7,1 7,9entre 36 i 40 36,1 23,5 75,0 32,9 41,3entre 41 i 50 6,5 5,9 8,6 4,8entre 51 i 60 9,5 11,4 11,1entre 61 i 70 3,0 5,9 4,3 1,6
més de 70 hores 3,0 5,9 5,7 100,0ns/nc 9,5 23,5 4,3 9,5
100,0 100,0 100,0 100,0 200,0
Nombre mig d'hores: 37,7 42,12 33,25 39,00 36,05
% segons procedència
Europa Occidental Marroc
Equador o Bolívia
Resta Amèrica SC
16 a 35 36 a 50 >50 fins a 10 hores 8,9 2,6 8,6
entre 11 i 20 12,5 9,0 17,1entre 21 i 30 7,1 2,6 8,6entre 31 i 35 5,4 14,1 5,7entre 36 i 40 41,1 35,9 28,6entre 41 i 50 10,7 2,6 8,6entre 51 i 60 14,1 14,3entre 61 i 70 3,6 2,6 2,9
més de 70 hores 6,4ns/nc 10,7 10,3 5,7
100,0 100,0 100,0
Nombre mig d'hores: 33,70 41,85 35,00
% segons grup d'edat
69
Règim Especial SS
Règim General SS (contracte
laboral)
Autò-nomesNo cotitza
a la SS
setmanals. Cal considerar que les que declaren treballar més de 70
hores a la setmana estan internes i no gaudeixen de dies lliures.
3.4.9 Règim d’inscripció a la Seguretat Social
Pel que fa al règim d'inscripció, les dones
treballadores d'Europa Occidental són
majoritàriament autònomes, o bé estan inscrites al
règim general de la Seguretat Social, amb
contracte laboral. Entre les d'Amèrica del Sud i
Central gairebé no hi ha autònomes; la majoria
estan inscrites al règim general de la Seguretat
Social amb un contracte laboral. Trobam, també,
una bona part de dones que no cotitzen a la Seguretat Social, situació
en la qual es troba la quarta part de les dones que treballen procedents
de l'Equador o Bolívia, i un 22% de les de la resta d'Amèrica Central i del
Sud.
Si analitzam les dades per edats, no hi ha gaires diferències entre els tres
grups d’edat analitzats; més de la meitat tenen un contracte laboral per
compte alià. On podem apreciar una diferència és en les autònomes,
on veiem que entre les joves el percentatge és de 5,4%, mentre que en
les majors de 50 anys augmenta a un 17,1%.
Si ens fixam segons el lloc de procedència, més de la meitat de les
dones de l’Europa Occidental són autònomes i la resta tenen contracte
laboral, i no hem trobat cap dona que no estigui donada d’alta a la
Seguretat Social d’entre les dones que hem entrevistat.
Pel que fa a la situació de les dones del Marroc, no tenim cap dona que
sigui autònoma; la meitat tenen contracte laboral, una no cotitza i l’altra
està donada d’alta en el règim del servei domèstic.
Entre les dones de l’Amèrica del Sud veiem que més de la meitat tenen
contracte laboral i observam que tant en les dones de l’Equador i Bolívia
70
fins 600€ 16%
fins 1000€52%
fins 1400€ 25%
fins 2000€7%
com en les de la resta d’Amèrica una quarta part estan donades d’alta
en el règim especial del servei domèstic.
3.4.10 Ingressos
En analitzar la retribució mensual per la feina
en què treballen, hi trobam que, de mitjana,
estan cobrant uns 937€ mensuals. Segons les
procedències, trobam que les d'Europa
Occidental són les que cobren més,
seguides de les de la resta d'Amèrica del
Sud i Central i, per últim, les de l'Equador o
Bolívia, que serien les pitjor pagades. Si
relacionam aquestes xifres amb el nombre mitjà d'hores treballades, les
diferències salarials es fan molt més evidents: si la mitjana d'euros/hora
estaria en 5,52€, a les dones de l'Equador o Bolívia se’ls estaria pagant
16 a 35 36 a 50 >50 Autònomes 5,4 10,3 17,1
Règim General SS (contracte laboral) 60,7 62,8 51,4Règim Especial SS (Servei Domèstic...) 7,1 9,0 8,6
No cotitza a la SS 26,8 16,7 22,9no contesta 1,3
100,0 100,0 100,0
% segons grup d'edat
Règim d'inscripció a la Seguritat Social
%Autònomes 10,1 58,8 2,9 3,2
Règim General SS (contracte laboral) 59,8 41,2 50,0 55,7 69,8Règim Especial SS (Servei Domèstic...) 8,3 25,0 14,3 4,8
No cotitza a la SS 21,3 25,0 25,7 22,2no contesta 0,6 1,4
100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
% segons procedència
Europa Occidental Marroc
Equador o Bolívia
Resta Amèrica SC
71
Ingressos mensuals per procedència
0 € 200 € 400 € 600 € 800 € 1.000 € 1.200 €
Europa Occidental
Marroc
Equador o Bolívia
Resta Amèrica SC
Ingressos mensuals per grans grups d'edat
0 € 200 € 400 € 600 € 800 € 1.000 € 1.200 €
16 a 35
36 a 50
>50
l'hora a 5,02€, mentre que a les dones de la resta d'Amèrica del Sud i
Central, a 5,82€/hora, i a les dones de l'Europa Occidental, a 5,89€/hora.
Ingressos mensuals per nivells d'estudis assolits
0 € 200 € 400 € 600 € 800 € 1.000 € 1.200 €
Educació primària
Educació secundària
Cicle Formatiu de Grau Mitjà
Cicle Formatiu de Grau Superior
Estudis Universitaris
72
3.4.11 Quantitats salarials i nivell d’estudis
No es detecten grans diferències salarials significatives segons el nivell
d'estudis fins que s'assoleix un grau superior de cicle formatiu (abans,
FPII). A partir d’aquest nivell es detecta un salt en el salari mensual de
180€ de més.
Cal considerar que l’índex de no resposta entre les universitàries és
considerablement alt, ja que quasi la meitat d’elles no contesten
aquesta pregunta, perquè no volen donar aquesta informació, la qual
cosa ha fet que els resultats totals donin valors més baixos.
Amb aquesta consideració, trobam en la distribució dels diferents nivells
de salaris com les universitàries s’acumulen en els primers nivells, amb
proporcions més altes que les del nivell anterior.
3.4.12 Grau de satisfacció amb la feina actual i amb el salari
El 74% diuen estar satisfetes amb la feina actual, en termes generals,
però, quan se'ls demana pel salari, només la meitat declaren estar
satisfetes.
fins 800 € 35,3 27,4 30,0 12,5 14,3fins 1.000 € 20,6 21,0 21,4 12,5 19,0fins 1.200 € 11,8 6,5 10,0 37,5 0,0fins 1.400 € 8,8 4,8 8,6 0,0 9,5fins 1.600 € 2,9 1,6 2,9 6,3 4,8
més de 1600 € 0,0 1,6 0,0 6,3 4,8ns/nc 20,6 37,1 27,1 25,0 47,6
100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Mitjana mensual 897,41 902,79 897,45 1.077,83 1.062,27
Ingressos mensuals
% segons nivell d'estudis
Educació primària
Educació secundària
Estudis Universitaris
Cicle Formatiu de Grau Mitjà
Cicle Formatiu de
Grau Superior
73
Entre les de la resta d'Amèrica del Sud i Central trobam el percentatge
més alt d'insatisfacció respecte al salari, amb un 55,6% de les dones.
28%
50%
26%
0% 25% 50% 75% 100%
Ha provat decanviar de feina
No està satisfetaamb el salari
No està satisfetaamb la feina actual
En canvi, tan sols el 28% de les dones han provat de canviar de feina,
bastant més entre les dones de l'Equador i Bolívia. Entre les que han
provat de canviar de feina, les principals dificultats que troben són els
horaris, en primer lloc, les càrregues familiars, en segon lloc, i el nivell
formatiu, en tercer lloc.
Està satisfeta amb la feina actual? %
Si 74,0 82,4 75,0 71,4 73,0No 26,0 17,6 25,0 28,6 27,0
100,0 100,0 100,0 100,0 100,0I amb el salari?
Si 49,7 70,6 50,0 52,9 42,9No 49,7 29,4 50,0 47,1 55,6
Ns/nc 0,6 1,6100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
% segons procedència
Europa Occidental Marroc
Equador o Bolívia
Resta Amèrica SC
Està satisfeta amb la feina actual? 16 a 35 36 a 50 >50 Si 71,4 70,5 85,7
No 28,6 29,5 14,3100,0 100,0 100,0
I amb el salari?Si 48,2 46,2 60,0
No 51,8 52,6 40,0Ns/nc 1,3
100,0 100,0 100,0
% segons grup d'edat
74
3.4.13 Què valora més de la feina actual
Per procedències, trobam que el bon tracte amb companys/es i caps
és valorat amb més freqüència entre les dones d’Amèrica Central i del
Sud, en especial entre les dones equatorianes i bolivianes, i no tant, en
canvi, entre les de l’Europa Occidental.
En canvi, fins al 39% de les europees valoren la independència que els
aporta la seva feina, mentre que aquest és un aspecte que valoren
moltes menys les dones d’altres procedències.
Un altre aspecte que es distribueix de forma diferent segons
procedències és el sou i el fet de tenir feina, valorat amb més
freqüència entre les dones de l’Amèrica del Sud i Central, i, en
particular, entre les de l’Equador i Bolívia, mentre que entre les europees
és menys mencionat.
Què valora més de la seva feina actual? % segons procedència
%bon tracte amb companys, jefes 31,1 11,1 25,0 34,8 29,0
l'horario, flexibilitat 15,6 16,7 14,5 14,5el sou, tenir una feina 14,4 5,6 17,4 11,3
li agrada la feina 13,2 22,2 11,6 16,1independència 9,0 38,9 2,9 6,5
satisfacció personal 6,6 11,1 7,2 1,6contacte amb el públic 5,4 16,7 4,3 4,8
aprendre 4,8 5,6 50,0 2,9 3,2tot 4,8 0,0 5,8 6,5
res 10,8 5,6 25,0 14,5 8,1Nombre de respostes: (167) (18) (4) (69) (62)
Europa Occidental Marroc
Equador o Bolívia
Resta Amèrica SC
75
3.4.14 Voluntat de canviar de feina
Més de la quarta part de les dones estrangeres que actualment estan
treballant han provat de canviar de feina, especialment les
equatorianes i bolivianes, les més joves, i les que treballen en la neteja o
d’empleades de la llar.
3.4.15 Dificultats per canviar de feina
Per canviar de feina els horaris són una de les dificultats que es troben el
19% de les dones estrangeres que treballen.
Ha provat de canviar de feina? % segons procedència
fr %No 120 71,0 76,5 75,0 64,3 77,8Si* 48 28,4 23,5 25,0 35,7 20,6
Ns/nc 1 0,6 1,6169 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Europa Occidental Marroc
Equador o Bolívia
Resta Amèrica SC
16 a 35 36 a 50 >50 No 60,7 74,4 80,0 67,0 68,4 71,4 76,9Si* 39,3 24,4 20,0 33,0 31,6 28,6 23,1
Ns/nc 1,3100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
% segons activitat
neteja, empleades
de la llar
atenció client,
dependta.
hosteleria: cambrera,
cuinatreballs
administ.% segons grup d'edat
Dificultats que troba en probar de canviar de feina:
% sobre 48Familiars (maternitat) 14,6 8,6
Horaris 18,8 11,4 1,6Mobilitat 6,3 4,3 1,6
Situació administrativa 8,3 1,4 6,3Nivell formatiu 12,5 5,9 1,4 3,2
Altres 35,4 5,9 11,4 12,7
% segons procedènciaEuropa
Occidental MarrocEcuador o
BolíviaResta
Amèrica SC
76
En particular, les equatorianes i bolivianes també es topen amb
dificultats familiars, mentre que les poques europees que han provat de
canviar de feina troben traves amb el nivell formatiu, probablement
perquè opten a feines en què es requereix certa formació.
3.4.16 Grau de compatibilitat entre la vida personal i la laboral
Un 30% de les dones estrangeres que treballen troben dificultats per fer
compatibles la vida personal i familiar amb la seva feina actual. Les
dificultats que més es mencionen són el poc temps que els queda per
passar amb la família i la incompatibilitat d'horaris, sobretot amb els
horaris dels fillets/es petits.
Més de la meitat d'aquestes dones treballen en el sector de la neteja,
com empleades de la llar o similars, i també més de la meitat tenen
algun fill/a menor de 12 anys.
16 a 35 36 a 50 >50 Familiars (maternitat) 8,9 2,6
Horaris 14,3 3,8Mobilitat 5,4 1,3
Situació administrativa 8,9Nivell formatiu 7,1 2,6
Altres 14,3 11,5 17,1
% segons grup d'edat
77
3.5 ÚS DELS SERVEIS SOCIALS 3.5.1 Quins dels següents serveis coneixes ? Cal destacar el desconeixement general dels Serveis Socials que tenen
al seu abast. Més de la meitat de les dones estrangeres desconeixien
l’existència dels Serveis Socials, a excepció del Servei d’Atenció Primària,
que, tot i ser el més utilitzat, amb un 43% de les dones, sorprèn que el
coneguin un 40% de les dones. Els serveis de Formació i Ocupació, i
d’Orientació Laboral són els següents més utilitzats, amb un 20% i 16%
respectivament.
3.5.2 Grau de satisfacció
El grau de satisfacció amb els Serveis Socials és, en general, bo; el Servei
d’Atenció Primària és amb el qual es mostren més crítiques, atès que
una quarta part de les dones que l’han utilitzat no el valoren
positivament.
0%
25%
50%
75%
100%
AtencióPrimària
Mediaciófamiliar i
educativa
Mediacióintercultural
Formació iocupació
Orientaciólaboral
Homologacióde titulacions
Servei deJoventut
Servei depolítiquesd'igualtat
NO CONEIXNO UTILITZAgrau satisfacció DOLENTgrau satisfacció REGULARgrau satisfacció BO
%No el coneix 39,0 81,4 80,1 59,7 69,5 71,2 80,1 86,9
El coneix però no l'utilitza 18,2 14,8 12,3 19,9 14,0 17,4 16,9 11,9El coneix i l'utilitza 42,8 3,8 7,6 20,3 16,5 11,4 3,0 1,3
100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Orientació laboral
Homolog. de titulacions
Servei de Joventud
Servei de polítiques d'igualtat
Atenció Primària
Mediació familiar i educativa
Mediació intrcultural
Formació i ocupació
78
ATENCIÓ PRIMÀRIA
Si analitzam les dades segons els serveis, per
procedència i edat, els resultats varien una mica.
Així, trobam que, per procedències, el 64% de les
dones de l’Equador i Bolívia utilitzen el Servei
d’Atenció Primària, fet que contrasta amb el 70%
de les dones de l’Europa Occidental, que no el coneixen.
MEDIACIÓ FAMILIAR I EDUCATIVA D’aquestes dades es pot destacar que, a partir dels 50 anys, no hem
trobat cap dona que l’utilitzi. Tot i que el percentatge d’utilització és
molt baix, en general, el % més alt per edats es
troba entre els 36 i 50 anys, franja d’edat que
coincideix amb fills/es en edat adolescent.
Per llocs de procedència, crida l’atenció el 0% de
les dones del Marroc. Són molt alts els percentatges
de dones que desconeixen aquest servei en totes
les procedències.
18%39% 43%
l'utilitzen
no l'utilitzen
desconeixen
ATENCIÓ PRIMÀRIA
fr % 16 a 35 36 a 50 >50 l'utilitzen 101 42,8 46,8 49,0 25,5 19,2 47,4 64,3 31,7
no l'utilitzen 43 18,2 15,2 18,6 21,8 11,5 5,3 14,3 24,4desconeixen 92 39,0 38,0 32,4 52,7 69,2 47,4 21,4 43,9
236 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
% segons procedència% segons grup d'edat Europa
Occidental MarrocEquador o
BolíviaResta
Amèrica SC
81%
15% 4%
MEDIACIÓ FAMILIAR I EDUCATIVA
fr % 16 a 35 36 a 50 >50
l'utilitzen 9 3,8 3,8 5,9 0,0 3,8 0,0 1,2 6,1no l'utilitzen 35 14,8 15,2 14,7 14,5 23,1 15,8 11,9 13,4
desconeixen 192 81,4 81,0 79,4 85,5 73,1 84,2 86,9 80,5236 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
% segons procedència% segons grup d'edat Europa
Occidental MarrocEquador o
BolíviaResta
Amèrica SC
79
MEDIACIÓ INTERCULTURAL Mediació Intercultural, en canvi, és utilitzat pel 42%
de les dones marroquines, mentre que el 85% de
les dones de les altres procedències desconeixen aquest servei.
FORMACIÓ I OCUPACIÓ Proporcionalment, les dones d’Amèrica del Sud i
Central utilitzen més el servei de Formació i
Ocupació que les d’altres procedències, i el
mateix passa amb el Servei d’Orientació Laboral .
MEDIACIÓ INTERCULTURAL
fr % 16 a 35 36 a 50 >50 l'utilitzen 18 7,6 5,1 10,8 5,5 3,8 42,1 4,8 6,1
no l'utilitzen 29 12,3 16,5 11,8 7,3 11,5 21,1 10,7 8,5desconeixen 189 80,1 78,5 77,5 87,3 84,6 36,8 84,5 85,4
236 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
% segons procedència% segons grup d'edat Europa
Occidental MarrocEquador o
BolíviaResta
Amèrica SC
FORMACIÓ I OCUPACIÓ
fr % 16 a 35 36 a 50 >50
l'utilitzen 48 20,3 20,3 19,6 21,8 3,8 10,5 25,0 22,0no l'utilitzen 47 19,9 22,8 20,6 14,5 23,1 21,1 15,5 25,6
desconeixen 141 59,7 57,0 59,8 63,6 73,1 68,4 59,5 52,4236 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
% segons procedència% segons grup d'edat Europa
Occidental MarrocEquador o
BolíviaResta
Amèrica SC
ORIENTACIÓ LABORAL
fr % 16 a 35 36 a 50 >50
l'utilitzen 39 16,5 17,7 17,6 12,7 3,8 10,5 20,2 19,5no l'utilitzen 33 14,0 20,3 12,7 7,3 11,5 15,8 11,9 17,1
desconeixen 164 69,5 62,0 69,6 80,0 84,6 73,7 67,9 63,4236 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
% segons procedència% segons grup d'edat Europa
Occidental MarrocEquador o
BolíviaResta
Amèrica SC
80%
12% 8%
60%
20%20%
80
HOMOLOGACIÓ DE TITULACIONS El Servei d’Homologació de Titulacions és més utilitzat per les dones de la
resta d’Amèrica del Sud i Central ( 16%) i les dones marroquines (11%)
que no pas de les dones de l’Equador o Bolívia, o les dones de l’Europa
Occidental.
SERVEI DE JOVENTUT I SERVEI DE POLÍTIQUES D’IGUALTAT
Aquest dos serveis són els més desconeguts, ja que més del 80% de les
dones no saben el que és ni coneixien la seva existència.
En el cas del Servei de Joventut sorprèn que entre les més joves el
percentatge no disminueix.
HOMOLOGACIÓ DE TITULACIONS
fr % 16 a 35 36 a 50 >50 l'utilitzen 27 11,4 7,6 13,7 12,7 3,8 10,5 6,0 15,9
no l'utilitzen 41 17,4 21,5 14,7 16,4 11,5 15,8 19,0 17,1desconeixen 168 71,2 70,9 71,6 70,9 84,6 73,7 75,0 67,1
236 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
% segons procedència% segons grup d'edat Europa
Occidental MarrocEquador o
BolíviaResta
Amèrica SC
81
3.6 CONEIXEMENT D’ALTRES SERVEIS D’ORIENTACIÓ LABORAL Dels diferents serveis de formació i orientació per accedir al mercat laboral, els més àmpliament coneguts són l’INEM i el SOIB.
La valoració que en fan és positiva, tot i que un 30% i un 44% de les
dones són crítiques amb l’INEM i el SOIB, respectivament.
INEM: 21,9+7,6 = 30% aprox crítiques, 70% no crítiques (grau valoració:
bo).
SOIB: 37,8+6,1= 44%, aprox., crítiques; el 56% restant no són crítiques,
perquè valoren positivament el servei.
0%
25%
50%
75%
100%
INEM SOIB PIME CAEB
NO CONEIX
NO UTILITZA
grau satisfacció DOLENT
grau satisfacció REGULAR
grau satisfacció BO
% INEM SOIB PIME CAEBNo el coneix 31,8 39,4 66,5 71,2
El coneix però no l'utilitza 23,7 19,1 20,8 14,8El coneix i l'utilitza 44,5 41,5 12,7 14,0
82
INEM
De les dones entrevistades entre 16 i 65 any, el 44% de les dones entre 16
a 35 anys desconeixen l’existència d’aquest servei, però un 40 % de les
dones sí que l’utilitzen.
Pel que fa a lloc de procedència són les dones del conjunt dels països
d’Amèrica del Sud les que més l’utilitzen, amb un 45%, que contrasta
amb el 36% de les dones del Marroc, que el desconeixen.
SOIB Pel que fa a l’ús d’aquest servei, les dades en els diferents estrats d’edat,
pel que fa a la utilització, es mantenen bastant semblants; només a
partir dels 50 anys es dóna una disminució en el seu ús.
Destacar que al voltant dels 40% de dones desconeixen l’existència
d’aquest servei; si miram per procedències, les que tenen un major
percentatge de desconeixement són les dones de l’Europa Occidental,
amb gairebé un 60% de dones que no l’utilitzen; pel que fa als altres
estrats, els percentatges de dones que l’empren són semblants i es
troben al voltant d’un 43%.
INEM
fr % 16 a 35 36 a 50 >50 l'utilitzen 105 44,5 40,5 50,0 40,0 34,6 36,8 41,7 45,1
no l'utilitzen 56 23,7 15,2 24,5 34,5 30,8 26,3 26,2 20,7desconeixen 75 31,8 44,3 25,5 25,5 34,6 36,8 32,1 34,1
236 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
% segons procedència% segons grup d'edat Europa
Occidental MarrocEquador o
BolíviaResta
Amèrica SC
SOIB
fr % 16 a 35 36 a 50 >50 l'utilitzen 98 41,5 43,0 45,1 32,7 15,4 42,1 45,2 41,5
no l'utilitzen 45 19,1 11,4 20,6 27,3 26,9 15,8 14,3 24,4desconeixen 93 39,4 45,6 34,3 40,0 57,7 42,1 40,5 34,1
236 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
% segons procedència% segons grup d'edat Europa
Occidental MarrocEquador o
BolíviaResta
Amèrica SC
83
PIME És un servei desconegut per a la majoria de les dones estrangeres dels
estrats d’Amèrica del Sud i del Marroc, mentre que les dones
estrangeres de l’Europa Occidental són les que més el coneixen i
l’utilitzen, encara que en un percentatge molt baix, ja que és només un
34%.
Potser el fet que sigui una associació de petita i mitjana empresa,
ubicada al polígon industrial de Maó, dificulta l’accés i el coneixement
de l’existència de la borsa de feina i del servei d’orientació laboral.
CAEB Pel que fa aquesta confederació d’empreses, també és desconeguda
per la població estrangera, en general, perquè els percentatges de les
dones que el coneixen són del 23% de les dones de l’Europa Occidental
i del 20% de les dones de la resta d’Amèrica del Sud.
PIME
fr % 16 a 35 36 a 50 >50 l'utilitzen 30 12,7 8,9 17,6 9,1 34,6 10,5 4,8 15,9
no l'utilitzen 49 20,8 13,9 14,7 41,8 38,5 21,1 8,3 22,0desconeixen 157 66,5 77,2 67,6 49,1 26,9 68,4 86,9 62,2
236 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
% segons procedència% segons grup d'edat Europa
Occidental MarrocEquador o
BolíviaResta
Amèrica SC
PIME
l'utilitzen 35,3 14,9 0,0 2,9no l'utilitzen 29,4 17,8 14,3 8,6
desconeixen 35,3 67,3 85,7 88,6100,0 100,0 100,0 100,0
AutònomesRègim
General SSRègim
Especial SSNo cotitza a
la SS
% segons situació laboral
84
Els percentatges més alts de desconeixement es troben entre les dones
del Marroc, amb un 79%, i el 81% de les dones de l’Equador i Bolívia, al
contrari del que succeïa amb l’ús del SOIB, en què eren les que
presentaven els percentatges més grans d’ús.
CAEB
fr % 16 a 35 36 a 50 >50
l'utilitzen 33 14,0 12,7 18,6 7,3 23,1 5,3 8,3 20,7no l'utilitzen 35 14,8 11,4 12,7 23,6 23,1 15,8 10,7 11,0
desconeixen 168 71,2 75,9 68,6 69,1 53,8 78,9 81,0 68,3236 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
% segons procedència% segons grup d'edat Europa
Occidental MarrocEquador o
BolíviaResta
Amèrica SC
85
3.7 CONCLUSIONS GENERALS
La majoria de les dones estrangeres residents a Maó provenen
d’Amèrica del Sud i Central, en particular de l’Equador i Bolívia; en
segon lloc se situen les dones de l’Europa Occidental i les del Marroc.
L’edat mitjana de les dones estrangeres en edat act iva és de 41,3 anys;
són, majoritàriament, casades i tenen dos fills o filles, de mitjana; la
quarta part d’aquests són nascuts/des a Menorca.
De mitjana, fa 7 anys i mig que viuen a Maó, juntament amb dos
membres més de la seva família, i més del 60% van iniciar el procés
migratori. Pràcticament la totalitat tenen família al país d’origen i quasi
la meitat volen reagrupar algun membre. Més de la meitat no tenen
intenció de retornar al seu país.
Tot i que més de la meitat de les dones estrangeres han assolit nivells
d’estudis més enllà de l’educació secundària obligatòria, un 1,3% no
sap llegir ni escriure. El 87% de les dones tenen interès a ampliar la seva
formació i més de la meitat ja ha realitzat algun tipus de formació des
que són a Maó. Els principals obstacles amb què es troben són
compatibilitat d’horaris i conciliació familiar.
De les dues llengües cooficials, el català és la que més dificultats suposa
a l’hora d’aprendre-la, tot i que gairebé el 80% l’entén i el 36% te interès
a estudiar-la.
El 72% està treballant i un 18% cerca feina, mentre que el 10% restant no
cerquen feina. Si bé gairebé el 20% han vingut amb feina aparaulada,
de mitjana estan devers dos mesos i mig a trobar la primera feina, i, tot i
86
que la meitat no va trobar cap impediment, per a la resta el principal
impediment és la situació administrativa.
Més de la meitat de les dones estrangeres que treballen ho fan en el
sector de la neteja o empleades de la llar, i, en particular, les dones de
l’Equador i Bolívia, amb un 84,3%. Només el 36% de les dones treballen
una jornada laboral de les 35 a 40 hores convencionals, mentre que el
32% treballen menys de 35 hores setmanals; i un 22% treballen més de 40
hores setmanals. Les franges horàries abasten tot el dia, i se concentren,
la majoria, durant el matí.
Els ingressos mitjans de les dones estrangeres es mantenen per sota dels
1.000€ mensuals; i, si bé la majoria està satisfeta amb la feina actual, un
28% ha provat de canviar de feina i la meitat estan satisfetes amb el seu
salari. Entre els aspectes més valorats de l’actual feina, destaca el bon
tracte amb companys i caps, i la flexibilitat horària. El 70% no troba
dificultats en la conciliació de la vida labora, personal i familiar.
Entre les dones estrangeres hi ha un gran desconeixement dels Serveis
Socials municipals en general. Els més coneguts són Atenció Primària,
Formació i Ocupació i Orientació Laboral, i les que els utilitzen els
valoren positivament.
Pel que fa al Servei d’Orientació Laboral SOIB i la INEM, també es
constaten alts percentatges de desconeixement. Encara més elevat és
el percentatge de desconeixement de PIME i CAEB.
87
CAPÍTOL 4. BIBLIOGRAFIA
88
BIBLIOGRAFIA AJUNTAMENT DE MAÓ. Prospecció sobre la realitat sociocomunitària de la dona a Maó. Regidoria de la Dona. Maó, 1999. AJUNTAMENT DE MAÓ. Dones, treball i qualitat de vida. Estudi sobre la situació sociolaboral i familiar de les dones a Maó, Regidoria de Polítiques d’Igualtat. Maó, 2006. AJUNTAMENT DE MAÓ. I Pla d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes. Regidoria de Polítiques d’Igualtat. Maó, 2008. PEDONE CLAUDIA. Relazioni di genere e catene familiari in un contesto migratorio internazionale. 2005. FEBRER TORRES, JOAN. Imatges i realitats de la immigració a Menorca. Estudi etnogràfic sobre els nous menorquins. Consell Insular de Menorca. 2006. INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA. Encuesta Nacional de Immigrantes 2007. CARRASCO, C, MAYORDOMO, M. Tiempos, trabajos y organización social: reflexiones en torno al mercado laboral femenino, “ Mujeres y Economía” Ed. Icaria Antrazyt, nº 47. SOIB. Estudi sobre la inserció laboral de les dones a les Illes Balears. Conselleria de Treball i Formació. 2002 CONSEJO DE LA MUJER DE LA COMUNIDAD DE MADRID. Conciliar la vida. Tiempo y servicios para la Igualdad. Madrid, 2002 GOVERN BALEAR. Dones a les Illes: treball, esplai i ensenyament,1997
89
CAPÍTOL 5. ANNEXOS
90
ANNEXOS A.1 FITXA DE LA MOSTRA A.2 QÜESTIONARI A.3 CARTA ENVIADA A LES DONES SELECCIONADES EN LA MOSTRA A.4 TAULES DE DADES
91
ANNEX 1. FITXA DE LA MOSTRA Característiques tècniques i disseny de l’enquesta.
Objectiu de l’estudi: recollir informació d’àmbit, familiar, social, cultural i
econòmic de la població d’estudi.
Població d’estudi: dones estrangeres d’entre 16 i 65 anys amb un mínim
de 2 anys de residència al municipi de Maó.
- Marc d’informació: Padró municipal d’habitants 2008, Maó.
- Univers d’estudi: 2.560 dones estrangeres empadronades al municipi de
Maó.
Disseny de la mostra:
- Procediment de mostratge: Mostratge estratificat per procedències,
amb assignació proporcional entre els estrats.
Per a l’estratificació inicial es considera oportú assegurar una
proporcionada representació de les diferents procedències, per tal de
controlar la variabilitat que aporta a les dades la variable procedència.
En l’anàlisi de dades, s’utilitzen també com a variable de classificació els
estrats amb més representació.
Per a la selecció aleatòria de les unitats mostrals es disposa, com a marc
d’informació, del Padró municipal d’habitants 2008, d’on s’obtenen de
forma sistemàtica les adreces on realitzar les enquestes fins assolir els
objectius mostrals inicials.
Instrument de mesura: Enquestes domiciliàries amb entrevistes personals,
realitzades per un equip de 3 enquestadores prèviament formades, en
visites successives i opció de suport telefònic. La informació es recull
mitjançant qüestionari en paper (annex 2).
92
Treball de camp
- Gestió: el treball de camp es realitza entre 3 enquestadores dirigides
per una coordinadora, que assigna a cadascuna les direccions del
territori a cobrir, prèvia i oportuna zonificació.
- Durada: la duració de la realització del treball de camp és de dos
mesos i mig; s’inicia la primera entrevista el 3 de juliol i la darrera el 24 de
setembre del 2009.
- Tamany mostral i marge d’error: en finalitzar el treball de camp, s’obté
una mostra de n=236 enquestes vàlides. Per a una població de N=2.560,
sota el supòsit d’aleatorietat de la mostra, per intervals de confiança del
95,5% i variància màxima (p=q=05), la cota màxima d’error assumible és
del 6%; s’assoleixen satisfactòriament les expectatives inicials.
població: 2560
mostra: 236
f: 9,2%
marge d'error: 6,1%
- No resposta: el percentatge de no resposta no ha estat tan alt com el
de la no localització de la unitat seleccionada. L’estratègia, en
qualsevol de les dues situacions, ha estat la simple reposició de la
mostra.
263 No localitzades (50,7%) 519 Seleccionades 20 No resposta (7,8%) 256 Localitzades 236 Entrevistades
93
Tractament de la informació
Les dades recollides per les enquestes s’han informatitzat mitjançant
formulari d’ACCES i les bases de dades han estat oportunament
depurades, tractades i, finalment, analitzades amb el paquet estadístic
SPSS. L’arxiu de treball inicial conté 123 variables x 236 dones.
- Suport informàtic: Acces i SPSS.
94
ANNEX 2. MODEL DE QÜESTIONARI EMPRAT EN LES ENTREVISTES DIAGNÒSTIC DE NECESSITATS LABORALS DE DONES IMMIGRANTS
Enquestador/a: ………..…..……………....… Id. .......... Data: ……...……. Enquesta nº …….… I DADES PERSONALS 1 Any de naixement: 19……. 2 Estat civil:
1 Soltera 2 Casada 3 Separada 4 Vídua 5. Parella de fet
Nombre de fill/es: ……. Nascuts a Menorca: ………
Edats: ……………………………….........................
3 Quants anys fa que viu a Menorca? ………. Quin any va venir a Maó? ……...… 4 Quants membres de la teva família viuen a Menorca? ……… 5 Vàreu arribar tots junts? 1 Sí 2 No. Indiqueu l’ordre d’arribada: Ella Mare Pare Germans Marit Fills . ........ .......... ......... ................. .......... ............ 6 Tens més família (directa) al teu país
d’origen?
1 Sí. Qui? ................................................................................................................ 2 No.
7 Has reagrupat algun membre de la teva família? 1 Sí. A qui? ................................................................................................................
2 No. Per què? .......................................................................................................... 8 I en un futur tens intenció de reagrupar algun membre de la teva família? 1 Sí. A qui? ................................................................................................................
2 No. Per què? .......................................................................................................... 9 Tens planejat en un futur retornar al teu país a viure-
hi?
1 Sí 2 No
II FORMACIÓ I ESTUDIS 10 Nivell d’estudis
acabats:
95
acabats:
1 Cap, sap llegir i escriure? 1 sí 2 no
2 Educació primària (fins als 12 anys)
3 Educació secundària obligatòria (fins als 16 anys) o PQPI - Programes de qualificació professional inicial (abans Garantia Social)
4 Batxillerat o Cicle Formatiu de Grau Mitjà (abans FPI)
5 Cicle Formatiu de Grau Superior (abans FPII)
6 Estudis universitaris Especificar : .................................................................................
11 Nivell d’estudis assolit des del país d’origen (1- 6): ...........
..................................................
Homologació d’estudis: 1 Sí 2 En tràmits 3 No ..................................................
12
Formació realitzada a Menorca: ............................................................................................ Formació que està cursant actualment: .................................................................................
13 Coneixement de la llengua: 1 Bé 2 Amb dificultat 3 Gens El castellà, l’entén: ____ El català, l’entén: ____ el parla: ____ el parla: ____ l’escriu: ____ l’escriu: ____ 14 Té interès en ampliar la seva
formació?
1 Sí 2 No (passar a 19)
15 En quina de les següents opcions t’interessaria més ampliar la seva formació? 1 Català 2 Castellà 3 Anglès (altres idiomes) 4 Informàtica
5 Oficis. Especificar: .....................................................................................................
16
Quin és el principal motiu pel qual vol ampliar la seva formació? ............................................. ....................................................................................................................................................
17 Quins són els principals obstacles que troba per ampliar la seva formació?
1 Familiars (persones dependents) 2 Horaris 3 Mobilitat
96
4 Situació administrativa 5 No sap on buscar informació sobre cursos 6 Altres: ........................................................................................................................
18 Quins espais coneix on poder ampliar els seus coneixements? 1 Escola d’adults 2 Mòduls formatius 3 Formació ocupacional 5 Universitats a distància 6 Formació a distància 7 UIB
Altres: ...........................................................................................................................
III TREBALL REMUNERAT 19 Situació laboral actual:
1 Treballa
2 Actualment no treballa, però cerca feina. En quin sector? ............................................................................. (passar a 32)
3 Actualment no treballa i no cerca feina (passar a 32)
4 No ha treballat mai. Per què? ............................................................. (passar a 33)
20 En quantes feines diferents has treballat a Menorca? ............. 21 Quan temps fa que treballes?
............. I en l’actual feina? ..............
22
Quan temps vas trigar en trobar la primera feina? .................................................................
Quins impediments et vas trobar?
0 Cap 1 Familiars (persones dependents) 2 Horaris 3 Mobilitat 4 Situació administrativa 5 Nivell formatiu 6 Altres: ....................................................................................................................... .....................................................................................................................................
97
Descripció de l’ocupació actual
Nº de feines: ...........
23
A què es dedica (indicar la principal activitat si s’escau):
....................................................................................................................................................
Càrrec: .......................................................................................................................................
24 Indicar les franges horàries que corresponguin al tau horari laboral:
1 Matí – fins a les 15:00 2 Tarda – fins a les 20:00 3 Nit – més tard de les 20:00
25 Quantes hores setmanals treballes? ................... 26 Règim d’inscripció a la Seguretat Social 1 Autònoma 2 Contracte laboral, (règim general SS, per compte aliè) 3 Règim especial SS (servei domèstic, treballadors del mar i agrònoms) 4 No cotitza a la SS 27 Quins ingressos rep mensualment? ........................................................................................ 28 Quin percentatge representa el seu salari sobre el total de d’ingrés
familiar?
1 El 100% 2 Més de la meitat 3 Més de la quarta part
4 Menys de la quarta part
29 I amb el seu salari?
Està satisfeta amb la seva feina actual? 1 Sí
1 Sí 2 No
2 No, per què? .............................................................................................................. 30 Has provat de canviar la feina actual? 1 No
2 Sí,
Per què? .........................................................................................................
Quines dificultats trobes?
1 Familiars (persones dependents) 2 Horaris 3 Mobilitat 4 Situació administrativa
98
5 Nivell formatiu 6 Altres: ......................................................................................................
31
Què valora més de la seva feina actual? .................................................................................
................................................................................................................................................... 32 Té o ha tingut dificultats per fer compatibles la seva vida personal i familiar amb la
feina actual? 1 Sí. Per què? .................................................................................................................. 2 No. Per què? .................................................................................................................
Has pogut fer compatible la teva religió amb la feina? 1 Sí. Per què? .................................................................................................................. 2 No. Per què? ................................................................................................................. IV SITUACIÓ ECONÒMICA FAMILIAR 33 Ingressos econòmics de la unitat familiar. Nombre de membres que aporten ingressos a casa: ......... Ella Marit Fill Filla Pare Mare Germà Germana ........ .......... ...... ....... ...... .......... .............. ............ Nombre d’ajudes: .......... Especificar:
................................................................................ Nombre de beques: .......... Especificar:
............................................................................. Nombre de pensions: .......... Especificar:
.......................................................................... V CONEIXEMENT DELS SERVEIS SOCIALS 34 Quin dels següents Serveis Socials coneixes? Especificar-hi el grau de satisfacció: 1 Bo 2 Regular 3 Dolent 4 No
l’utilitza 1
Servei d’atenció primària......................
______
2
Servei de mediació familiar i educativa.
______
3 Servei de mediació intercultural............
______
99
intercultural............ 4
Servei de formació i ocupació...............
______
5
Servei d’orientació laboral.....................
______
6
Servei d’homologació de titulacions......
______
7
Servei de joventut.................................
______
8
Servei de polítiques d’igualtat...............
______
35 Quins altres serveis de formació i orientació coneixes per accedir al mercat laboral? Especificar-hi el grau de satisfacció: 1 Bo 2 Regular 3 Dolent 4 No
l’utilitza 1 INEM........ ______ 2 SOIB........ ______
3
PIME........
______
4 CAEB....... ______ OBSERVACIONS: ……………………………………………………………………………………………………………… ……………………………………………………………………………………………………………….................................. ……………………………………………………....................................…………………………………………………………
100
ANNEX 3.CARTA ENVIADA A LES DONES SELECCIONADES EN LA MOSTRA ÀREA DE SERVEIS SOCIALS REGIDORIA DE POLÍTIQUES D’IGUALTAT Benvolguda senyora, La Regidoria de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Maó està preparant —mitjançant una subvenció del Ministeri de Treball i Immigració— un estudi titulat “Diagnòstic de necessitats laborals de dones immigrants”. Aquest estudi té l’objectiu de conèixer la situació de les dones estrangeres del nostre municipi en l’àmbit laboral. La seva finalitat és promoure la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, i detectar quines són les dificultats que troben. L’estudi es durà a terme a través de diferents enquestadores degudament acreditades, a partir d’entrevistes personalitzades a cada domicili. Per açò, us demanam la màxima col·laboració perquè, entre tots i totes, siguem capaços de fer que la igualtat entre homes i dones sigui una realitat quotidiana, i poder instar el teixit empresarial a implantar mesures que facilitin l’accés d’aquestes persones al mercat de treball. Amb el nostre agraïment anticipat, us saludam atentament. Sandra Gómez Josep Borràs Atienza Agent d’igualtat Tinent de batlle
de Serveis Social Tel: 971356700 - ext. 549 Maó, 26 de juny del 2009 Nota: La informació recollida estarà protegida sota secret estadístic, segons determina la Llei 12/1989, de 9 de maig, de la funció estadística pública, que garanteix la seva utilització exclusiva per a aquest estudi.
101
ANNEX 4. GLOSSARI
Autòcton /a: Amb relació a un país, una zona, etc.., dit dels éssers que hi
viuen espontàniament.
Asil polític: Protecció que un Estat dóna als estrangers que fugen de llur
país per causa de persecucions polítiques, racials o religioses.
Asil diplomàtic: Protecció concedida als refugiats polítics dins els edificis
de les missions diplomàtiques, consolats, vaixells de guerra o avions
militars.
Alta: Declaració per mitjà de la qual una persona, una finca, una
indústria, un vehicle, etc.., són inclosos en un padró, un cens, un registre
o una llista, a afectes tributaris, estadístics, d'exercici d'activitats, de
represa del treball després d'una malaltia, o amb altres finalitats diverses.
Acolliment: Acte de convivència pel qual una persona és acollida a
casa d'altri, a canvi del seu treball.
Comunitat: Grup social generalment caracteritzat per un vincle territorial
i de convivència o per una afinitat d'interessos i de conviccions
ideològiques (polítics socials, religioses, etc.).
Cotitzar: En una recaptació, pagar cadascú la part que li ha estat
imposada.
Explotació: Conjunt d'instal·lacions i activitats aplicades al funcionament
d'una empresa agrícola o, per extensió, industrial, al llarg de tot el
procés de producció i comercialització.
Estranger/a: Persona que, tenint nacionalitat pròpia, no té la de l'Estat
en el qual resideix.
102
Expedient: Conjunt dels papers corresponents a un assumpte o negoci,
especialment de les actuacions administratives en la tramitació d'un
afer davant l'Administració pública i de les judicials en els actes de
jurisdicció voluntària.
Emigrar: Deixar el propi país per anar a viure a un altre.
Emigrant: Que emigra.
Emigració: Moviment migratori des del punt de vista de la procedència
o partença dels migrants.
Estada: Es troba en situació d’estada la persona estrangera que no sigui
titular d’una anterior residència i es trobi autoritzat a romandre a
Espanya durant un període (ininterromput o suma de períodes
successius) on la duració no excedeixi de 90 dies per semestre.
Immigració: Moviment migratori vist des de la perspectiva del lloc
d'arribada dels migrants.
Immigrant: es consideren immigrants totes aquelles persones, que sent el
seu país d’origen un diferent d’Espanya, en el moment de realització de
l’enquesta tenen establerta la seva residència habitual dins el territori
nacional.
Saldo migratori: Diferència entre el nombre de persones que emigren
d'una població i el nombre d'immigrants que hi arriben.
Gueto: Sector social, delimitat geogràficament, on la majoria de la
població té unes característiques pròpies i diferenciades que fan que
sigui segregada de la resta de la societat a la qual pertany, la qual cosa
genera unes característiques més aguditzades que les primitives,
mitjançant el sorgiment d'una subcultura i uns elements semblants i
equivalents al concepte de classe social tradicional.
103
Autorització de residència: són persones residents els estrangers i les
estrangeres que es trobin a Espanya i siguin titulars d’una autorització
per residir-hi temporalment (menys de 90 dies) o permanentment (menys
de 5 anys).
Autorització inicial de residència i treball per compte d’altri: permet que
treballin per compte d’altri aquelles persones estrangeres que viuen fora
d’Espanya i que obtenen un visat.
Autorització inicial de residència i treball per compte propi: Permet que
les persones estrangeres que viuen fora d’Espanya i obtenguin un visat
puguin treballar per compte propi a Espanya.
Renovacions: La sol·licitud de renovació d’autorització de residència
s’ha de presentar durant els seixanta dies previs a la data de venciment
de l’autorització vigent. La renovació d’autorització de treball i
residència es farà per un període de dos anys, excepte que sigui
permanent, i permetrà treballar a qualsevol indret del territori nacional.
Residència permanent: la situació de residència permanent autoritza la
persona estrangera a residir a Espanya indefinidament i a treballar en
igualtat de condicions que les persones espanyoles.
Residència temporal per circumstàncies excepcionals: arrelament
laboral, arrelament social, protecció internacional, per raons
humanitàries: víctimes de violència de gènere, de violència domèstica,
malaltia sobrevinguda de caràcter greu.
Contracte de treball: és un acord entre empresari/ària i treballador/a
segons el qual la persona s’obliga a prestar determinats serveis per
compte de l’empresari/ària i sota la seva direcció, a canvi d’una
retribució.
104
Poden firmar un contract e de treball les persones majors de 18 anys, els
menors de 18 anys legalment emancipats i els majors de 16 anys amb
autorització del pare, mare o tutor/a.
Classificació professional: mitjançant conveni col·lectiu o mitjançant
acord entre l’empresa i els representants dels treballadors/es, s’estableix
el sistema de qualificació professional, que s’estructura en grups
professionals i categoria professional (aquesta delimita les prestacions
exigibles i afecta la cotització i les prestacions del sistema de la
Seguretat Social.
Nòmina: és un rebut de salari que l’empresari/ària té l’obligació de
proporcionar al treballador/a mensualment.
Salari: és la totalitat de les retribucions econòmiques dels treballadors/es,
en diners o espècies, pels serveis donats per compte d’altri.
Salari mínim interprofessional (SMI): és la quantia mínima fixada pel
govern estatal, de forma anual, per a tots els treballadors/es.
Jornada Laboral: s’entén per jornada laboral el temps que, computat en
dies, setmanes o anys, ha de dedicar el treballador/a a la realització de
l’activitat per a la qual l’han contractat.
Duració: la duració de la jornada es pacta a través del contracte o dels
convenis col·lectius, i serà de 40 hores setmanals de treball.
Conveni col·lectiu: és l’acord entre els representants dels i les
treballadors/es i els empresaris/àries per fixar les condicions de treball i
productivitat en un àmbit determinat.
105
ANNEX 5. TAULES DE DADES