decàleg de bones pràctiquesdecàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la...
TRANSCRIPT
Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporalen els mitjans de comunicació social i la publicitat
Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal
Índex
- Introducció
• Antecedents i història• José Ángel Abancéns
- Decàleg
-Referènciesbibliogràfiques
Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal
Introducció
Presentemel“Decàlegdebonespràctiquessobreelfomentdel’autoestimailaimatgecorporal”,impulsatperafavorirlasalutfísicaipsíquicadelapoblacióipre-venirl’aparicióidesenvolupamentdelstrastornsdelaconductaalimentària.
El foment de la imatge corporal positiva i una bona autoestima dels ciutadans és un dels objectius principals de la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels Trastorns delaConductaAlimentària.Perferefectivalapromociód’unaimatgecorporalpositivaiunaautoestimaadequada,laTaulahaimpulsatlarevisióiadhesiódelsectorpublicitarialDecàlegdebonespràctiquessobreelfomentdel’autoestimailaimatgecorporalqueuspresentem.
El Decàleg neix de la mà de la Fundació Imatge i Autoestima a partir de l’assessoramentdelSr.FrancescEscribano,membredelConsellAssessordelaFundació,idelaSra.CarmeBasté,membredelaJuntaDirectivadelaAcademiadelasCienciasylasArtesdeTelevisión.ElDecàlegesvapresentarl’any2010ambl’impulsdel’AcademiadelaTelevisión,presididapelSr.ManuelCampoVidalidelaFundacióImatgeiAutoestima,presididapelSr.JaumePagésFitaialqualvadonarsuportl’any2012elCol·legidePeriodistesdeCatalunya.ApartirdeltreballconjuntpromogutdesdelaTaula,elDecàlegdebonespràctiquessobreelfomentdel’autoestimailaimatgecorporalhaestatrevisat,actualitzatimillorat.
La Taula de Diàleg de Prevenció de Trastorns de la Conducta Alimentària ha fet possibleassoliruntreballconjuntfruïtdelaJornada“AnorèxiaiPublicitat”realitza-daeljunyde2014iquevadonarllocaunintensiprofunddiàlegentreelssectorssanitaris,publicitarisisocialsimplicats.Eldiàlegentreelssectorsnovafinalitzareldiadelajornadasinóques’hamantingutviudesd’aleshoresgràciesal’esforçde moltes persones i a la determinació de José Ángel Abancéns, prestigiós publi-citariipresidentdel’AsociaciónEmpresarialdelaPublicidad.
Cal,doncs,agrairelcompromísieltreballdemoltespersonesiorganitzacionsque,malgratpertànyerasectorsiinteressostandiferents,hemmantingutundiàlegobertifrancihemaconseguitidentificaraquests10puntsqueafavoriranunrespectemésgranperladiversitatcorporaliunaimatgecorporalméspositiva.
Antecedents i història
Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal
José Ángel AbancénsPresident de la Fundació de la Comunicació
ABillBernbach,pionerenlarecercadelapublicitatemocionalinoracional,vanpreguntar-liunavegadaquècaliaperferunagrancampanya,iellvarespondre:“Ungranproducte”.
LaFundaciódelaComunicacióhacontribuïtaaquestagrancampanyad’adhesióalDecàlegdebonespràctiquessobreelfomentdel’autoestimailaimatgecorporalenlapublicitatielsmitjansdecomunicació,is’hapartitd’ungranproductequeés,també,ungranserveialasocietat.
PerquèésungranserveielqueduatermelaTauladeDiàlegperalaPrevenciódelsTrastornsdelaConductaAlimentària:contribuiralaprevenciód’aquestesmalaltiesiimpulsarestratègiespermillorarl’estililaqualitatdevidadejoves,famíliesidegrupsd’altrisc.
La missió de la Fundació de la Comunicació, de la Taula de Diàleg per a la PrevenciódelsTrastornsdelaConductaAlimentàriaid’aquestDecàlegésaconseguir,ambl’adhesiódelesprincipalsentitatsdelsector,transformarhàbits,controlaridominarlapressiósocialimediàtica,i,pertant,evitarl’aparicióde trastorns de les conductes alimentàries relacionades amb el pes, com a conseqüènciad’unabaixaautoestima.
Aqueststrastornssónl’anorèxiailessevesconseqüències,queempenyenaaconseguirunidealdebellesairrealiinassolible.
AgraïmaquestamagníficaadhesióalDecàleg.Somungranaltaveu.Hemdecontrolarelvolum,dirigir-lopositivament,itotpercontribuiraaquestaadmirableiniciativaconjunta.Hoaconseguirem.
José Ángel Abancéns
Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal
1. Promoureunadiversitatd’imatgescorporalsrealistesquefomentinlasalut.
2. Fomentar la diversitat corporal i respectar-la com un fet i unariquesa.
3. Evitarpromoureconductesderiscidietesnosaludables.4. Divulgar estils de vida i hàbits alimentaris saludables,
evitantladifusiódefalsescreences.5. Potenciarl’autoestimadelespersonesmésenllàdela
sevaaparençafísica.6. Rebutjaridealsestèticsnorealistesqueposinenriscla
salutdelespersones.7. Protegir la població infantil, en horaris restringits, de
missatgescontrarisalsestilsdevidasaludables.8. Vetllar especialment per la salut de la població adolescent
perquèéselcol·lectiuméspredisposatasentir-seinsatisfetambelseucos.
9. Lluitarcontralasaturaciódemissatgesadreçatsalesdonesqueprovoqueninsatisfacciócorporal.
10.
Decàleg
Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporalen els mitjans de comunicació social i la publicitat
Mostrar sensibilitat i rigor en el tractament, per part dels mitjans de comunicació, dels trastorns de la conducta alimentària.
Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal
1. Promoure una diversitat d’imatges corporals realistes que fomentin la salutLa difusió a través dels mitjans de comunicació del model corporal prim com a sinònimdebellesa,controlièxittéimpactedirectesobrelapercepcióquelespersonestenendelseupropicos.L’úsd’aquestesimatgesenlapublicitatambfinalitatscomercials,comaviadeseducció,haprovocatlasevaidentificacióambelplaer,elbenestarilafelicitat.
Lapromociód’aquestidealestèticqueimperaenlasocietats’haidentificatcomunfactordeterminantenl’apariciódelstrastornsdelaconductaalimentària(TCA).Nombroses investigacions han demostrat la relació directa entre la promoció del’idealestèticdecosprimil’augmentd’insatisfacciócorporalenlapoblació,majoritàriamentfemeninaijove.
Lautilitzaciód’imatgesdecossosdiversos,isobretotméspropersalarealitatdelespersones,potcontribuiramillorarlasevasalutfísicaipsicològica,jaquehihaunimpacteenlaimportànciaquelespersonesatribueixenal’aspectefísicienlanecessitatdemodificar-loapartirdedietesoconductespocsaludables.
Decàleg
2. Fomentar la diversitat corporal i respectar-la com un fet i una riquesa
L’idealdebellesad’extremaprimorespresentahabitualmentenelsmitjansdecomunicaciócomasinònimdesalut.
Aquestaassociació,queestarprimequivalasalut,augmentalapreocupacióentrelapoblaciógeneralilanecessitatdemodificarelpropicos.
Mostrarifomentarladiversitatcorporalpresentenlasocietathadecontribuiraevitarestereotipsassociatsal’aparençafísica.L’aspectefísicdelespersonesqueapareixenalsmitjansielsmodelsques’emprenenpublicitatperassociarun producte al benestar i la felicitat ha de representar totes les realitats presents enlasocietat(varietatdetalles,formesiedats),fomentantladiversitatrealencontraposicióaunúniccànondebellesaassociatauncosprim.
Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal
Decàleg
3. Evitar promoure conductes de risc i dietes no saludables
“Iniciar una dieta restrictiva, juntament amb la insatisfacció corporal, és la porta d’entrada
a un trastorn del comportament alimentari”. [5]
Atribuirresultatsmiraculososaproductesd’aprimament,fomentarl’úsdeproductesbaixosencalories,abusardecertsalimentsoclassificar-loscoma prohibits són missatges que indueixen la pèrdua de pes.Aquesttipusdemissatgesfomentenlarealitzaciódeconductespocsaludablespercontrolarelpessensepercebreelriscqueaixòpottenirperalasalut.D’altrabanda,unhàbittanestèscomsaltar-seàpatsnoajudaaperdrepes.Estudisestatalsconstatenquelespersonesquesesaltenàpatstenenméstendènciaalsobrepès,jaqueometreunàpatescompensaamblarestadelaingestadiària.
Larealitzaciódedietessensecontrolmèdicpottenirconseqüènciesenlespersonesquelessegueixen.S’haevidenciatqueferdietesmassarestrictivespromoul’aparicióposteriordel’efecterebot,ésadir,alfinallapersonaguanyapesencomptesdeperdre’n.Elsmitjanshandetenircura,tantquaninforminsobredeterminadesdietesrestrictivesoproductes‘miraculosos’comquanlespublicitin,deposarenqüestióivalorarelseufuncionament,veracitaticonseqüènciessobrelasalut.
“4 de cada 5 espanyols que volen aprimar-se utilitzen productes ‘miracle’, tot i els riscos per a la seva salut,
contraris a una dieta equilibrada”. [4]
Decàleg
Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal
4. Divulgar estils de vida i hàbits alimentaris saludables, evitant la difusió de falses creencesAtravésdelsmitjansdecomunicaciólesrecomanacionss’hand’adreçaratransmetrelaideaqueladietaconcretaquesegueixunapersonaperperdrepess’had’ajustaralessevesnecessitatsnutricionalsihadeserequilibrada.Delamateixamaneras’hadevetllarpelcomplimentdelalegislacióactualsobrepublicitatipromociócomercialdeproductesdestinatsalapèrduadepes.
Lapromociód’estilsdevidasaludablesrelacionatsambl’alimentacióhadeserelmitjàatravésdelqualesfomentilasalutiesgaranteixilaprevenciódeconductesderisc.
Algunesrecomanacionsquepodenserútils:
• Promourel’activitatfísicasaludable• Recomanaripromocionarquealmenysesfaciunàpataldiaencompanyia
com a acte social• Totselsalimentssónsaludablessielsingerimenlesquantitatsadequades• Recomanar el consum moderat dels aliments alts en greixos, sobretot en
productesadreçatsalainfància,inoqualificar-losdedolentsoprohibits• Noatribuirqualitatsmiraculosesalsaliments(l’aiguanotépropietatsd’aprimar)• Referir-sealsproductescomaalimentsd’escàsvalornutritiuoconsum
ocasionalrecomanable(conceptesrelatiusalanutricióil’alimentació)
Decàleg
Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal
Decàleg
5. Potenciar l’autoestima de les persones més enllà de la seva aparença física
“Al voltant del 75% de les persones que presenten un alt risc de patir un trastorn del comportament alimentari presenten
nivells molt baixos d’autoestima”.[1]
L’autoestimad’unapersonadepèntambédelaimatgequetédelseucos.Elgrauenquèl’aspectefísicafectaelnivelld’autoestimaestàinfluenciatpelvalorquelasocietatatribueixal’obtenciód’unadeterminadaimatgefísica,normalmentassociadaalajoventutialaprimor.
L’objectiuésevitarlapromociódemissatgesquesuggereixenlafalsacreençaqueelbenestaremocionalipsicològic,comtambél’acceptaciósocial,guardenrelaciónomésambl’aspectefísic.
Missatgesqueassociïnlaprimoral’èxitsocialod’altresdemésdirectesdeltipus:“Sicanvieselteuaspectefísic,sit’aprimes,etsentiràsmillor”,“Tenircuradel’estèticafaràquetinguismésacceptaciósocial”,“Sinohofas,etsentiràsmalament”,sónexemplesd’aquestaassociacióàmpliamentestesaiatemptencontral’autoestimadelespersones.
Totallòquerelacionaelbenestaremocionalipsicològicdelespersonesielseuaspectefísicpassaperacceptaraquestaspectecomunacaracterísticamésdelapersona,nopasl’única.
Decàleg
Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal
6. Rebutjar ideals estètics no realistes que posin en risc la salut de les persones Actualments’associal’idealdebellesadecosprimambuncossaludable,iaquestambexperiènciesd’èxitil’accésaoportunitats.
Elcamíperpromoureuncanvidelsvalorsvinculatsal’aparençafísicaéseldebuscaripromourel’associacióentreunabonasalutiestereotipsd’èxitinovesoportunitats.
Fomentarlasalutperobtenirl’èxitésunaviarealistaquepotreduirlesconductesderiscqueadoptenelsadolescents.Aquestnouenfocamentpotbasar-seenl’associaciódecomportamentsquefomentinlasalutil’obtenciód’èxitpersonal.
S’haconstatatquehihauncertrebuigverslespersonesambobesitat,comaconseqüènciadelapromociód’undeterminattipusd’estereotips.Lasocietattendeix a atribuir a la persona amb obesitat la responsabilitat del seu sobrepès, fet querecolzaenlafalsacreençaqueelcosésinfinitamentmodelable.
Estàcomprovatcientíficamentqueelcosd’unapersonaésmoltdifícildemodificar,ilamajorpartdelafiguracorporald’unapersonavedeterminadagenèticament.Enaquestapremissaqueelcosés“infinitamentmodelable”esbasagranpartdelaindústriadel’estèticaidel’alimentaciópercrearlafalsaexpectativaalconsumidorqueuntéelcosquevoliquesielvolcanviarhadeconsumirelsseusproductes.Iaquestapremissaésfalsa.
Decàleg
Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal
Decàleg
7. Protegir la població infantil, en horaris restringits, de missatges contraris als estils de vida saludablesLaprevenciópelquefaalapoblacióinfantils’had’orientaratransmetremissatgesquepromoguinactitudsihàbitsrelacionatsambunaalimentaciósaludable,equilibrada,apromoureestilsdevidasaludables.
En horaris protegits, es recomana tenir una cura especial per fomentar bons hàbits alimentarisenfrontdel’exposicióexcessivaaproductesligth(lleugers)od’altcontingutcalòric.
Hihaestudisqueapuntenqueelsnensinenesde7-8anysjamostrencertapreocupaciópelfetd’estarprimograsipodenincorporarconductesproblemàtiquesambl’alimentació.
“Les xifres d’obesitat a Espanya i especialment d’obesitat infantil són alarmats. Actualment es calcula que un 20-30% de les persones que pateixen obesitat és a conseqüència
d’un trastorn de la conducta alimentària no especificat, i tant la obesitat com el sobrepès són factors de risc per patir
un trastorn”. [2]
Decàleg
Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal
8. Vetllar especialment per la salut de la població adolescent, perquè és el col·lectiu més predisposat a sentir-se insatisfet amb el seu cos
“A Espanya, al voltant del 60% dels joves menors de 18 anys han fet una dieta per perdre pes alguna vegada, i
aproximadament el 50% s’identifiquen idealment amb un patró estètic notablement més prim i estilitzat que el seu,
expressant disconformitat amb la seva imatge i rebuig parcial o total al seu cos”. [7]
S’haconstatatquelainterioritzaciódel’idealdebellesaactualésmésintensentreadolescents.Elscanvisfísicsipsicològicsqueacompanyenelperíodedel’adolescènciaexpliquenlanecessitatquesentenelsadolescentsdevolertenirelcosaimatgedelsmodelscorporalsactuals.
Peraquestesraons,ésespecialmentnecessariprotegiraquestafranjadela població de la sobreexposició als cossos prims i, també, als missatges quepromoguinlarealitzaciódedietesopossiblesconductesderisc.Jovesiadolescentssónundelsgrupsdeconsumidorsmésimportantsdelaindústriadelamodail’oci.Saltar-seàpats,restringiralimentsounexercicifísicintens,enadolescentsexcessivamentpreocupatspelseufísic,potpropiciarl’apariciód’untrastorndelaconductaalimentària,iaquestriscaugmentasitenimencomptequeun65%delsadolescentsespanyolssesentinsatisfetambelseucos.
Decàleg
Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal
Decàleg
9. Lluitar contra la saturació de missatges adreçats a les dones que provoquen insatisfacció corporal
“9 de cada 10 casos de trastorns de la conducta alimentària són dones”. [3]
“Sentir que es té sobrepès, més que patir sobrepès realment, s’associa a malestar psicològic en la població femenina”.[1]
Elbombardeigconstantaquèesveuensotmeseslesdones,ambmissatgesquearribendesdelmóndelamoda,l’estèticail’alimentació,contribueixenaafavorirlainterioritzaciódelmodelestèticdecosprimcomaobjectiuúnicalqualtothomhad’aspirar.Gairebélatotalitatdelsmissatgesemesospelsmitjansdestinatsal’aprimamentesdestinenaunpúblicfemení,méspreocupatperlabellesaielcos.
Aquestbombardeigconstant,cadavegadamésvisual,ilapropagaciódelmissatgequeelcosésinfinitamentmodelablefaquemoltesdonesexperimentinelevatsgrausd’insatisfacciócorporalquanobservenosónexposadesaimatgesdecossosprims.
S’haobservatendiversosestudisquelaimatgecorporaldelesdoneséssignificativamentmésnegativadesprésdeveureimatgesdecossosprimsenelsmitjansdecomunicació.Tambés’haconstatatlarelacióentrel’exposicióaimatgesdecossosprimsil’augmentenlesespectadoresdesentimentsdevergonya,culpa,estrèsiinseguretat,aspectesimplicatsenelsnivellsd’autoestimadelespersones.
Aquestainsatisfaccióambelpropicosaugmentalaprobabilitatd’incorporarconductesderiscrelacionadesambl’alimentacióilapèrduadepes.
Decàleg
Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal
10. Mostrar sensibilitat i rigor en el tractament, per part dels mitjans de comunicació, dels trastorns de la conducta alimentària
“L’aparició d’informacions relatives als símptomes dels trastorns o la descripció de conductes associades als
trastorns de la conducta alimentària poden propiciar l’aparició de nous casos.”[6]
Els trastorns de la conducta alimentària són malalties mentals amb greus repercussionsfísiques,psicològiquesisocialsperalespersonesafectadesielseuentorn.
Actualment,lesdadesapuntenqueun4%delapoblaciófemeninad’entre14i25anyspateixuntrastorndelaconductaalimentària.Un11,5%estàenaltriscdepatir-lo.
Quanespresentaoesparlapúblicamentd’aquesttipusdetrastorns,ésbàsicfonamentarlesinformacionsendadesrealsicientífiques,icalassessorar-seprèviamentmitjançantprofessionalsdelamedicinaolapsicologiaespecialitzatsentrastornsdelaconductaalimentària.
Perferuntractamentrigorósd’aquestesmalaltiesésfonamentalevitarlaidentificaciódelstrastornsalimentarisambcossosambuninfrapèssever.Caltenirencomptetambéqueéseltrastornmentalambmésmortalitat,iquetotiqueel70%delsafectatsesrecuperen,larestaesdevenencrònics.
Nototselstrastornsalimentarispodenidentificar-seapartirdel’estatfísicdelapersona.Enlamajoriadecasos,lasimptomatologialatentnoésvisibleilespersonesafectadeshoviuenclandestinament.
Totiquenototselscasospresentenungrauelevatdegravetatodeterioramentfísic,sípateixenelevatsgrausdemalestarpsicològicassociatalamalaltia.
Caltenirmoltacuraenl’exposiciópúblicadetestimonisrealsdelamalaltia,especialmentdemenorsd’edat(ienaquestcasesrecomanaquelapersonasiguiassessoradaiacompanyadapelseuterapeuta).
Decàleg
Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal
Decàleg
Referències bibliogràfiques
1. Cuando no gustarse hace enfermar.FundaciónImagenyAutoestima,2008.
2. Garcia-Camba,E.Avances en trastornos de la conducta alimentaria: anorexia nerviosa, bulimia nerviosa, obesidad.Masson,2001.
3. Guía de Práctica Clínica sobre Trastornos de la Conducta Alimentaria.MinisteriodeSanidadyConsumo,2009.(GuíasdePrácticaClínicaenelSNS;AATRMNúm.2006/05-01).
4. Herrero,Rafael.“Dietasmilagro,dañoscolaterales”.Diario de Navarra,7-5-2008.
5. Patton[etal.].“Onsetadolescenteatingdisorders:populationbasedcohortstudyover3year”.BMJ,1999,318,p.765–768.
6. Recomanacions sobre el tractament de l’anorèxia i la bulímia nervioses als mitjans de comunicació.Conselldel’AudiovisualdeCatalunya,2007.
7. Toro,J.;Gómez-Peresmitré,G.;Sentís,J.;etcols.“EatingDisordersandBodyImageinSpanishandMexicanfemaleadolescents”.Social Psychiatry and Psychiatry Epidemiology,2006,vol.41,p.556-565.
Referènciesbibliogràfiques