fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.528

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

22 d’octubre de 2017 Diumenge XXIX durant l’any«El fundador de la FRATER va apostar perquè el malalt i discapacitat fos un subjecte actiu i protagonista de la seva vida»

Lectures

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Les missions al cor

S’explica que un pobre cec romania assegut molt de temps en una

vorera demanant ajuda als transeünts i amb prou feines si l’obtenia. Com és que no s’apiadaven més d’ell si tenia al costat un rètol que deia «Sóc cec, ajudeu-me»? Llavors va passar un publicista, es va fixar en el cartell, li va donar la volta i va escriure al seu revers: «Avui és primavera i no puc veure-la.» Els donatius es van intensificar.

Els lemes sempre ajuden quan es tracta d’enviar un missatge. El DOMUND cada any en té un, i el de la Jornada d’aquest any, el 22 d’octubre de 2017, és «La missió al cor de la fe cristiana».

L’ha triat el papa Francesc i crec que reuneix dos pensaments en un: primer que l’Església té tots els seus missioners molt a prop del cor, li són molt estimats; pensa en aquestes homes i dones

generalment joves que s’han exiliat voluntàriament de la seva pàtria i de la seva cultura per ajudar altres persones a les quals no coneixien i amb les quals acaben identificant-se.

El segon és que la missió no és una activitat més que fa l’Església sinó que és la seva raó de ser: evangelitzar, mostrar la força transformadora de l’Evangeli.

El papa Francesc ha escrit, en la presentació d’aquesta Jornada, que la missió no és la propagació d’una ideologia religiosa ni d’una ètica sublim, sinó un encontre amb Crist.

Fent referència a una encíclica del seu antecessor, Benet XVI, titulada «Déu és amor» (Deus caritas est), afirma: «No es comença a ser cristià per una decisió ètica o per una gran idea, sinó per l’encontre amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida i amb això una orientació decisiva.»

La missió té aquesta arrel espiritual i aquest segell evangèlic, i això fa que no sigui una ONG més, però no defuig, ans al contrari, fer una immersió en els problemes materials i de tot tipus de les persones a qui serveix.

Avui celebrem la 91 Jornada Mundial de les Missions. Durant aquests anys, i en segles anteriors, els missioners han deixat les seves famílies per viure en terres moltes vegades llunyanes i compartir amb els seus habitants les alegries i les penes. Han fundat dispensaris, han ajudat a projectes agrícoles, artesanals i educatius i han acompanyat la població, sense distinció de races, pàtries ni religions, al llarg de les seves vides. I per damunt de tot, han donat testimoni senzill de vida cristiana. Per tot això els tenim al cor.‘ La missió no és una activitat més

que fa l’Església sinó la seva raó de ser

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 45,1.4-6)

El Senyor pren Cir, el seu ungit, per la mà dreta, i el condueix per sotmetre-li les nacions i deixar desarmats els reis, per obrir-li les ciutats, perquè no trobi tancades les portes. El Senyor li diu: «Per amor de Jacob, el meu servent, d’Israel, el meu elegit, et crido pel teu nom, et dono un títol honrós, tot i que no em coneixes. »Jo sóc el Senyor, no n’hi ha d’altre. Fora de mi no hi ha cap Déu. Sense que em coneguessis t’he fet prendre les armes perquè sàpiguen de llevant fins a ponent que no hi ha ningú fora de mi. Jo sóc el Senyor. No n’hi ha d’altre.»

Salm responsorial [95,1.3,4-5.7-8.9-10a i c (R.: 7b]

Canteu al Senyor un càntic nou,canteu al Senyor, arreu de la terra.Conteu a totes les nacions la seva glòria,conteu a tots els pobles els seus prodigis.

R. Doneu al Senyor honor i majestat.

El Senyor és gran, és digne d’ésser lloat,és més temible que tots els déus;perquè els déus dels pobles són no-res,però el Senyor ha fet el cel. R.

Doneu al Senyor, famílies dels pobles,doneu al Senyor honor i majestat,tributeu al Senyor l’honor del seu nom.Entreu als seus atris, portant-li ofrenes. R.

Adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat.Que tremoli davant d’ell tota la terra.Digueu a tots els pobles:

«El Senyor és rei!»Sentencia amb raó les causes dels pobles. R.

Primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 1,1-5b)

Pau, Silvà i Timoteu, a la comunitat de Tessalònica, reunida per Déu Pare i per Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau. Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres i us recordem en les nostres pregàries. No deixem mai de recordar davant Déu, Pare nostre, com la vostra fe treballa per propagar-se, la vostra caritat no es cansa de fer el bé, i la vostra esperança en Jesucrist, el nostre Senyor, aguanta les adversitats. Germans, estimats de Déu: sabem de cert que ell us ha elegit, perquè quan us anunciàvem l’evangeli, no predicàvem només de paraula, sinó amb obres poderoses, amb dons de l’Esperit Sant, i amb molta convicció.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 22,15-21)

En aquell temps, els fariseus planejaren la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora, i li enviaren alguns dels seus i dels partidaris d’Herodes a dir-li: «Mestre, sabem que dieu sempre la veritat, i que ensenyeu de debò els camins de Déu, sense miraments per ningú, sigui qui sigui, ja que no obreu per complaure els homes. Digueu-nos, doncs, què en penseu, d’això?: És lícit o no, de pagar tribut al Cèsar?» Jesús, que s’havia adonat de la seva malícia, els respongué: «Hipòcrites, per què proveu de comprometre’m? Ensenyeu-me la moneda del tribut.» Ells li ensenyaren una moneda romana, i Jesús els preguntà: «De qui és aquesta figura i el nom que hi ha escrit?» Li diuen: «Del Cèsar.» Jesús els respon: «Doncs, retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu.»

5

DESTAQUEM...

Mirada endins per Víctor Mosquera Ramos, pvre.

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

(p.5)(p.3)

—La imatge pelegrina de la Mare de Déu de Fàtimaarriba a l’arxidiòcesi

Diumenge XXIX durant l’any

l’entrevista

Al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu allò que és de Déu

Compte amb voler atribuir a Déu allò que no li correspon. A Déu no li correspon d’organitzar la vida dels homes. Per això ja ens ha donat una intel·ligència que ens capacita per fer-ho. Ell el que vol és que actuem des de la nostra condició de cristians. Si som creients, si som veritables seguidors del Crist, llavors serem coherents a l’hora d’organitzar la nostra vida en tots els seus àmbits. Quan fem lleis..., a l’hora de treballar..., a l’hora de descansar..., que tot el que fem en les nostres vides estigui fonamentat pel ser cristians. D’aquesta manera estarem donant a Déu allò que és de Déu.

Una proposta per aquesta setmana seria, en la nostra pregària personal, discernir si allò que fem al cap del dia ho fem per donar lloança a Déu. Un bon exercici seria que al matí, abans que tot, li oferíssim el dia.

—La FRATER (Fraternitat Cristiana de persones amb discapacitat) celebra 50 anys a l’arxidiòcesi

La Fraternitat Cristiana de persones amb discapacitat,

la FRATER, és un moviment cristià estès arreu del món de persones malaltes i amb discapacitat. Aquest any està de celebració perquè ja són 50 anys de presència a l’arxidiòcesi. El dissabte passat, dia 14 d’octubre, ho celebraven amb una missa d’acció de gràcies, presidida

pel Sr. Arquebisbe, a l’Església de Sant Antoni de Pàdua de Tarragona.

—En quin moment es va fundar la FRATER?

La FRATER es va fundar a França l’any 1942 i va ser un prevere francès, Henry François, qui la va impulsar. Aquest mossèn va estar malalt durant el temps de Seminari i va ser ordenat perquè pogués celebrar l’eucaristia. Amb el pas dels anys no arribava a fer totes les visites i per una qüestió pràctica va demanar a altres malalts que visitessin persones malaltes. Amb això van descobrir la gran força i la gran fecunditat que tenien aquestes visites. Quan era el propi malalt que en visitava un altre, aquest se sentia més reconfortat, l’ajudava moltíssim, suposo que perquè el podia entendre millor i s’enriquien mútuament. Va ser a partir d’aquesta constatació quan ell va descobrir que l’evangelització del món dels malalts tenia una força especial quan era realitzada pels mateixos malalts. A partir d’aquí es va anar estenent arreu del món fins a esdevenir un moviment que va anar creixent, però sempre basat en aquest protagonisme de la persona amb discapacitat o malalta.

A més en aquella època la persona malalta o discapacitada era vista com un subjecte passiu que sempre rebia l’ajuda dels

altres i ell va començar a apostar perquè fos un subjecte actiu i protagonista de la seva pròpia vida.

—Creieu que la presència de la FRATER a la societat pot ser una manera de conscienciar de les dificultats i necessitats que tenen aquestes persones?

Sí, realment la presència ajuda. Perquè sovint el que no es veu no és valorat o no es té en compte. Aleshores aquesta presència activa fa que realment tant des de la societat com també des de l’Església es prengui consciència d’una realitat i d’unes necessitats. També és important ser-hi per ajudar a integrar-los ja que a vegades per les circumstàncies de la vida o per la seva situació i història poden haver quedat una mica al marge. El seu procés d’integració a nivell social o d’Església penso que també és un bon exemple i testimoni per prendre consciència de la seva realitat i veure la riquesa que poden aportar.

—Com s’organitza a nivell diocesà?

En un principi són els propis malalts i discapacitats els que s’organitzen però per a les tasques que ells no poden fer hi ha un equip de persones voluntàries. Tots compartim i ens ajudem els uns als altres. Tots ens sentim iguals perquè tots tenim les nostres limitacions i, en el fons, tots som discapacitats. Al llarg del curs fem diverses activitats de formació, d’entreteniment, colònies i aproximadament un cop al mes ens anem trobant a l’Església de Sant Antoni de Pàdua de Tarragona, on tenim la seu.

—Vostè fa dotze anys que és consiliari diocesà. Què significa per vostè aquest acompanyament?

Per mi ha estat una gran riquesa perquè el testimoni que aquestes persones et donen de superació, de viure la fe en situacions molt complexes, doloroses, que no són gens fàcils, en vides que necessiten un gran coratge per tirar endavant t’impacta molt. Això junt amb aquest ambient que es crea de senzillesa, de servei, d’ajudar-se, crea un ambient de fraternitat i alegria que et permet poder viure humanament i cristianament la teva fe d’una manera molt rica. T’ajuda a obrir-te a moltes realitats i situacions i viure la fe d’una manera més encarnada o més tocant de peus a terra a la realitat de moltes persones.

—Què suposa celebrar aquest 50è aniversari?

Molta alegria! Sobretot recordant tantes persones que s’han entregat, que ho han viscut amb molta fidelitat, perseverança i entrega.

Lluís Simon, pvre,delegat diocesà de la FRATER:

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42

Cicle A / Litúrgia de les Hores: Setmana I

Diumenge, 22: Diumenge XXIX de durant l’any [Is 45, 1.4-6; Salm 95, 1 i 3.4-5.7-8.9-10a i c; 1Te 1, 1-5b; Mt 22, 15-21 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 23: [Rm 4, 20-25; Salm Lc 1, 69-70.71-73.74-75; Lc 12, 13-21] Sant Joan de Capestrano, prevere (ML)

Dimarts, 24: Sant Antoni Maria Claret i Clarà, bisbe (MO) [Rm 5,12.15b.17-19.20b-21; Salm 39, 7.8-9.10.17; Lc 12, 35-38]

Dimecres, 25: Sant Bernat Calvó, bisbe (MO) [Rm 6, 12-18; Salm 123, 1-3.4-6.7-8; Lc 12,39-48]

Dijous, 26: [Rm 6, 19-23; Salm 1, 1-2.3.4 i 6; Lc 12, 49-53] Sant Llucià i sant Marcià, màrtirs

Divendres, 27: [Rm 7,18-25a; Salm 118, 66.68.76.77.93.94; Lc 12, 54-59] Sants Vicenç, Sabina i Cristeta, màrtirs

Dissabte, 28: Sants Simó i Judes, apòstols (F) [Ef 2, 19-22; Salm 18, 2-3.4-5; Lc 6, 12-19 (LE/LH pròpies)]

Diumenge, 29: Diumenge XXX de durant l’any [Ex 22, 21-27; Salm 17, 2-3a.3bc-4.47 i 51ab; 1Te 1,5c-10; Mt 22,34-40 (LE/LH pròpies)]

agenda

Litúrgiade la setmana

en un minut

28 i 29 d’octubre—Trobada general d’animadors de cant a Igualada. Aquesta trobada s’adreça a tots els participants de les trobades d’estiu d’animadors de cant i els seus familiars. Per a més informació podeu escriure un correu a igualadatrobadageneral@gmail.com.

4 de novembre—Formació per a animadors sobre el tema «Com acompanyar i ajudar els joves a viure en una societat hipersexualitzada?» a càrrec de Juanjo Fernández, consultor pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya. Tindrà lloc al Centre d’Espiritualitat Maria Immaculada de Reus (c/ Maria Antònia Paris, 8), de les 10.00 a les 17.00 h. Les inscripcions, fins el dia 30 d’octubre, es poden fer a través del web www.delejot.cat. Organitza la Delegació diocesana de Joventut.

Fins el 6 de novembre—Inscripcions a les X Jornades interdiocesanes de formació per a Catequistes que tindran lloc del 17 al 19 de novembre a Lleida sobre el tema «Iniciar-se en l’art de l’acompanyament». Més informació i inscripcions al web www.sic-catequesi.cat o a la vostra parròquia. Organitza el Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears.

per a reflexionar

Què és per a tu la vida espiritual?

L’adjectiu «espiritual» sempre fa referència en el vocabulari cristià al do de l’Esperit Sant, l’amor de Déu vessat en els

nostres cors (Rm 5,5). Per tant, el que en diem vida espiritual vol dir viure la vida de cada dia amb l’amor de Déu en els nostres cors. La vida espiritual no està juxtaposada a la vida ordinària, sinó que és l’existència de cadascú viscuda en l’amor de Déu.

Això implica la pregària quotidiana. Si no preguem, allò que ens ha estat donat pot ser pres i oblidat; si preguem, encara se’ns donarà més. La pregària li és vida i com un respirar. També implica viure en la caritat, no com una sobreexigència, sinó com la manifestació natural de l’Esperit de Déu que portem en nosaltres. És aprendre a mirar les persones amb l’amor de Déu dins nostre. La vida espiritual és un discerniment constant de cercar la voluntat de Déu en la nostra vida i preguntar-nos què és el que el Senyor ens demana a cada temps de la vida, què és el que ha elegit el Senyor per a tu. L’home o la dona espiritual s’alegren del que és bo, bell i just.

També s’alegra quan el Senyor és estimat i no té cap altra pretensió que servir i estimar i viure de la gràcia. Té un goig molt íntim quan rep l’Eucaristia, ja que qui «s’uneix al Senyor esdevé un sol cor amb ell». El qui viu en la gràcia de l’Esperit Sant s’allunya de tot allò que pot ofendre el Senyor i es revesteix

de sentiments de paciència, de bondat, de compassió. Tot això no ve de nosaltres, ve de l’acolliment humil de l’amor de Déu dins del cor i aquest amor, amb la seva llibertat, troba els seus camins de manifestació segons el caràcter i les capacitats de cadascú. El primer de tot, sobretot, és la pregària. Allí esdevenim recipients per rebre l’efusió de l’Esperit Sant.

Humilitat i pregària formen el primer esgraó de la vida espiritual. Només amb elles podem prendre el vol vers el món sorprenent, infinit i inefable de Déu Trinitat.

Rafael Serra, pvre.Delegat diocesà de Litúrgia

En el centenari de les aparicions de la Mare de Déu de Fàtima

(1917-2017), del 27 al 30 d’octubre la imatge pelegrina de la Mare

de Déu de Fàtima serà acollida en algunes escoles i parròquies de

l’arxidiòcesi. El papa Pau VI va beneir aquesta imatge i la va declarar pelegrina a Fàtima el dia 13 de maig de 1967. El Rosari que porta a les mans va ser un regal de sant Joan Pau II.

L’origen d’aquesta imatge pelegrina té lloc l’any 1945, quan poc després de la fi de la Segona Guerra Mundial, un rector de Berlín va proposar que una imatge de la Mare de Déu de Fàtima recorregués totes les capitals i ciutats episcopals d'Europa, fins a la frontera amb Rússia. Després de més de mig segle de pelegrinatge en que la imatge va visitar 64 països de tots els continents, la Rectoria del Santuari de Fàtima va optar perquè la imatge no sortís a excepció d’un esdeveniment extraordinari.

El dia 8 de desembre de 2003, solemnitat de la Immaculada Concepció, la imatge va ser entronitzada a la Basílica de Nostra Senyora del Rosari de Fàtima, sent col·locada en una columna al costat de l'Altar Major. Per a motivar la participació de les comunitats religioses de Portugal i les diòcesis portugueses en la celebració del centenari de les aparicions, la imatge va tornar a sortir del mes de maig de 2014 fins el maig de l’any 2016.

Els fruits pastorals i les gràcies aconseguides en els llocs per on passa la imatge són abundants i nombroses.

Pelegrinatge per l’arxidiòcesi

-Divendres 27 d’octubre: Col·legi Aura

-Divendres 27 d’octubre, a Tarragona: Missa presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, a l’església de Sant Antoni de Pàdua, a les 22.00 h.

-Dissabte 28 d’octubre: A les 09.00 h, rés de laudes a l’església de la Mare de Déu del Carme de Tarragona (c/ Assalt, 11) i a les 12.00 h. celebració de l’eucaristia.

-Dissabte 28 d’octubre, a Reus: A les 20.00 h, acollida de la imatge i eucaristia; i a les 22.30 h. vetlla mariana amb el títol «Acollim la gràcia de Fàtima» a la Parròquia de Crist Rei.

-Diumenge 29 d’octubre: L’arxiprestat de l’Alt Camp acollirà la imatge a la Parròquia de la Mare de Déu del Lledó. A les 19.00 h, hi haurà el rés del Rosari, vespres i missa.

-Dilluns 30 d’octubre: Col·legi Turó

La imatge pelegrina de la Mare de Déu de Fàtima

arriba a l’arxidiòcesi

—Aplec de mestres i professors cristians a Montserrat. Més d’un centenar de docents van participar el dissabte 7 d’octubre en el I Aplec de mestres i professors cristians al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat organitzat per les delegacions d’ensenyament dels bisbats de Catalunya i la Fundació Escola Cristiana, juntament amb el Moviment Cristià de Mestres i Professors. Aquest Aplec, que ha tingut com a objectiu principal convocar els docents de l’escola pública perquè es coneguin entre ells i enforteixin llaços de fraternitat, es va iniciar amb la benvinguda a càrrec del prior del Monestir,P. Ignasi Fossas i del Sr. Arquebisbe, que és l’encarregat de l’àmbit d’ensenyament a la Conferència Episcopal Tarraconense.

Seguidament els mestres van participar a la missa conventual i, a l’acabar, amb la presència de l’abat Josep Maria Soler, el Dr. Ángel Belzunegui, professor de Sociologia a la URV i responsable la Càtedra d’inclusió social d’aquesta Universitat, va pronunciar la ponència de la jornada sobre l’acció social de les entitats d’Església i la seva aportació a la cohesió social de Catalunya. A la tarda, els mestres van fer treball per grups diocesans pensant sempre en la missió evangelitzadora que tot cristià ha de tenir en la seva vida professional i en el testimoniatge que ha de donar en l’àmbit de l’escola i l’institut.

—Pelegrinatge a Montserrat de l’arxiprestat de l’Alt Camp. Prop de dues-centes persones van participar el dissabte 7 d’octubre, festa de la Mare de Déu del Roser, en el tradicional pelegrinatge que les parròquies de l’Alt Camp fan cada mes d’octubre al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat. En arribar al Santuari, els pelegrins van participar en la missa conventual presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol. Després del dinar les parròquies es van congregar a la Plaça dels Apòstols on cada una va explicar l’origen de la seva comunitat parroquial i la dedicació del seu temple, un acte coincidint amb la commemoració dels 425 anys de la dedicació de la basílica de Santa Maria de Montserrat.

—Vetlla de pregària per la pau i la concòrdia a Reus. L’arxiprestat de Reus va convocar el dia 5 d’octubre al vespre una pregària al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus davant la situació actual que viu Catalunya. La pregària, que va comptar amb la participació de nombrosos fidels i els rectors de les parròquies de la ciutat, com també el seu alcalde, va comptar amb cants, un gran silenci i la lectura de diferents fragments de la Paraula de Déu sobre la pau. Durant la celebració, al presbiteri, es podia contemplar la imatge d’un colom de la pau, com a signe per a demanar la intercessió de la Mare de Déu, reina de la Pau, en aquest delicat moment que travessa la nostra societat així com també demanar la seva ajuda per a ser-ne constructors de pau.

—XXIV Congrés Mundial de l’Apostolat del Mar. De l’1 al 7 d’octubre la ciutat de Kaohsiung (Taiwan), amb un dels ports més importants del l’est asiàtic, va acollir aquest Congrés mundial que va comptar amb l’assistència del delegat diocesà de l’Apostolat del Mar al Port de Tarragona, Mn. Raimon Mateu, diaca. Amb el lema «Caught in the net» (Atrapats a la xarxa, en el doble sentit de xarxa de pescar i xarxa global), el Congrés va aprofundir en la pesca, el tràfic d’éssers humans i el treball forçat, que afecta també a dones i nens. Organitzat per l’Apostolat del Mar, el Congrés està inserit dins del Dicasteri per al Desenvolupament Humà i Integral, en col·laboració amb la Conferència Episcopal de Taiwan, entre d’altres. Hi van assistir 250 persones d’almenys 52 països.

«Demaneu i Déu us donarà, perquè el qui demana rep; el qui cerca, troba, i

a qui truca li obren». Confiats en la teves paraules, et demanem, Senyor, la teva pau per al nostre país.

És ara el temps per a pregar intensament, sense parar, com diu l’apòstol. Per tal que el Senyor il·lumini els nostres pensaments i decisions, guiï el cor dels qui tenen responsabilitats polítiques, ens ajudi a tots a trobar els camins de la justícia i de la pau.

És el moment de la con-fiança. Els seus camins són impenetrables, les seves decisions són jus-tes. Que Ell ens digui a cau d’orella què hem de fer a cada moment. Si-guem dòcils a la veu del Senyor que ens parla a cadascú de nosaltres en la nostra consciència. Parla’m, Senyor. Què vols que faci?

És el moment de no deixar que el mal entri en els nostres cors. «Decanta’t del mal i fes el bé, busca la pau, procura aconseguir-la» resa el Salm 34. Per damunt de totes les nostres idees polítiques, que res ens faci caure en la temptació del mal.

Lluny de nosaltres les baralles, les enemistats, les divisions, l’odi, les provocacions. Mirem Crist crucifica’t, Ell no torna mal per mal. En la Creu el Senyor va vèncer l’odi amb l’amor. Que

sigui aquesta la força poderosa que ens mogui a tots nosaltres. No desitgem cap mal per a ningú. Que cadascú es comprometi amb allò que creu més convenient però sempre amb actituds i fets que respectin la dignitat de les persones, el bé de tots, la justícia, els valors democràtics, la llibertat, el diàleg, la no-violència ni verbal ni física.

«No tingueu por», diu Jesús Ressuscitat als deixebles. Pau és sinònim de serenitat, de convenciment en el bé i la justícia, de lluita confiada. L’Evangeli ens fa ser confiats enmig de les situacions difícils i a no deixar-nos abatre per la desconfiança en Déu i la por.

Preguem els uns pels altres. Per aquells que pensen com jo i per aquells que pensen diferent. Per sobre de tot, confiem els problemes a la voluntat del Senyor.

Josep M. Gavaldà, pvre.

Per la pau i la concòrdia