Recollida i gestió

selectiva dels residuspags, 10-11

Agenda Local 21:

El cas Puigpunyentpags, 3-6

Gestió de l’aiguapags, 6-7

Consum racional d’energiapags, 8-9

2

3

Agenda Local 21: El cas Puigpunyent

Si hom parla d’Agenda Local 21 no

pot eludir emprar conceptes com

desenvolupament sostenible,

educació ambiental o compromís

polític i social amb el Medi

Ambient; conceptes que massa sovint perden

potència i significat a força de sentir-los

repetidament en boca dels representants

polítics o als mitjans de comunicació. Però si

es tracta d’una agenda, on anotar les tasques

a fer dia a dia; d’un document local del poble

o ciutat on viu cadascú, n’hem de poder

exposar exemples pràctics, clars i

contundents que ens ajudin a explicar de què

va això de l’Agenda Local 21.

Puigpunyent n’és, sens dubte, un òptim

model. Aquest municipi mallorquí de

Tramuntana signà la Carta d’Aalborg,

manifestant la seva voluntat d’implantar

l'Agenda Local 21 al terme, el dia 18

d’octubre de 2001, però la seva trajectòria de

compromís amb el Medi Ambient ja ve de

més enrera.

Precedents

El 1992 Río de Janeiro acollí

l’anomenada Cimera de la Terra,

una conferència sobre

Desenvolupament i Medi

Ambient impulsada per les

Nacions Unides on representants de governs,

ONGs i tècnics redactaren un pla d’acció

global pel desenvolupament sostenible que

avui coneixem com Agenda Local 21.

L’any 1994 es va redactar la Carta d’Aalborg

(Dinamarca) a la Conferència Europea de

Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Aquest

document va ser signat per autoritats locals,

europees, representants d’organismes

internacionals, institucions científiques,

consultores i particulars com a compromís

d’entrar dins els processos de l’AL21 i a

desenvolupar plans d’acció a llarg termini.

Malgrat l’adhesió de Puigpunyent al

programa d’AL21 no es produís fins l’any 2001,

com hem dit abans, eellss cciiuuttaaddaannss ddeell tteerrmmee jjaa

hhaavviieenn ddeemmoossttrraatt eell sseeuu iinntteerrèèss ii eell sseeuu rreessppeeccttee

eennvveerrss ll’’eennttoorrnn pprriivviilleeggiiaatt oonn vviivviieenn,, ii eellss sseeuuss

rreepprreesseennttaannttss mmuunniicciippaallss hhaavviieenn iinniicciiaatt

pprroojjeecctteess eennccaammiinnaattss aa pprreesseerrvvaarr--lloo.. Però fou a

partir d’aquí, amb la realització del diagnòstic de

la realitat social, cultural, urbanística, econòmica

i ambiental del moment al terme com a punt de

partida, i tal com marca la pauta d’aplicació de

l’AL21, quan el procés se sistematitza, i es posa

efectivament en marxa una eina de gestió

municipal real, global i participativa.

La participació n’és la clau

Si hi ha sobrades i demostrables

raons per concloure que

Puigpunyent i Galilea s’han

convertit en un referent pel que fa

a una gestió mediambiental

modèlica, s’ha d’admetre que la participació

de tots n’és la clau.

Des de la decisió d’elaborar el diagnòstic

ambiental inicial per una professional

autòctona, coneixedora per tant de l'autèntica

realitat local des de tots els punts de vista;

passant per la constitució del primer Fòrum

Ciutadà, del que sortiren els grups de treball

que marquen les línies estratègiques

d’actuació i els projectes concrets a realitzar,

fins a la consecució dels mateixos; tot ha

estat i és possible gràcies al grau d’implicació

i participació de la ciutadania.

SSóónn eellllss,, eellss pprrooppiiss ppuuiiggppuunnyyeennttiinnss ii

ggaalliilleeuuss qquuii mmaarrqquueenn llaa ddiiffeerrèènncciiaa

ppaarrttiicciippaanntt,, pprrooppoossaanntt ii ddeecciiddiinntt eell ccaammíí ii lleess

ppaauutteess aa sseegguuiirr.. TToottss hhii eessttaann ccoonnvviiddaattss,, ttoottss

hhii tteenneenn eell sseeuu lllloocc..

3

Motivació i compromís

Si bé l’AL21 és un instrument de

gestió municipal molt vàlid, on a

través de la participació ciutadana

es pretén marcar les línies d’acció

i facilitar la tasca al govern

municipal, no és un document vinculant ni

el Fòrum Ciutadà és un òrgan al que aquest

s’hagi de sotmetre per llei. D’aquí la

importància de la motivació i el compromís

per part de tots.

A Puigpunyent els responsables de la

política municipal han impulsat la utilització

d’aquest sistema de gestió i han assumit el

pacte de respectar les seves directrius.

Per la seva banda, el paper assumit pels

ciutadans no és el de fiscals de la feina de

l’equip de govern municipal, sinó de

facilitadors d’aquesta tasca.

LLaa mmoottiivvaacciióó ddeellss cciiuuttaaddaannss vvee ddoonnaaddaa

ppeell ffeett ddee ppooddeerr ooppiinnaarr,, pprrooppoossaarr ii ddeecciiddiirr eenn

tteemmeess ccoonnccrreettss, que els afecten tan

directament com la regulació del trànsit, el

finançament de l’escoleta, el tractament dels

residus orgànics o que fer amb el compost

obtingut, per posar-ne alguns exemples.

La creixent participació d’un grup cada

cop més nombrós i divers de ciutadans,

motiva i recolza la iniciativa municipal, i

entre tots es preocupen de mantenir el

procés viu.

Suport institucional

Amés de l’administració local, en

el procés de l’AL21 s’impliquen

organismes i institucions

superiors, tal és el cas del

Consell de Mallorca, el Govern

autonòmic, el Govern de l’estat o institucions

europees. Des d’aquestes instàncies es

proporcionen suport tècnic i fons econòmics

pel finançament dels projectes.

Dins l’àmbit autonòmic, Puigpunyent

fou un dels municipis que més aviat va tenir

ratificat el seu Pla d’Acció per la Conselleria

de Medi Ambient del Govern de les Illes

Balears. El bon funcionament d’aquest Pla

d’Acció fa que el poble sigui un destinatari

preferent de subvencions i ajudes, ja que

sempre té projectes en marxa o a punt per

presentar.

LL’’eeffeeccttiivvaa ppoollííttiiccaa gglloobbaall ddee pprroojjeecctteess

dd’’aaccttuuaacciióó eenn ddiivveerrssooss ccaammppss,, ffaa qquuee ss’’hhaaggii

ccoonnvveerrttiitt eenn eexxeemmppllee ppeerr aallttrreess aajjuunnttaammeennttss,

i en el referent exposat per instàncies

superiors i organismes paral·lels davant

altres comunitats.

Assessorament tècnic

L’experiència d’aquests anys ha

anant polint la gestió, i si s’ha

demostrat que la implicació de tota

la comunitat és bàsica per dur el

projecte endavant, també ho són

les persones i el paper que cada una juga

dins el projecte.

Així com trobam excel·lents exemples de

ciutadans col·laboradors, coordinadors

implicats al cent per cent o gestors

impecables, entre tots han après que, un cop

plantejats els objectius, alhora de trobar

alternatives entre les quals poder triar,

ll’’aasssseessssoorraammeenntt ddee ttèèccnniiccss ii pprrooffeessssiioonnaallss

iinnddeeppeennddeennttss ééss uunn aallttrree ddeellss rreeccuurrssooss aammbb

qquuee ccoommppttaarr ppeerr ggaarraannttiirr ll’’eeffiiccààcciiaa ddee lleess

aaccttuuaacciioonnss.

4

Capdavanters eniniciatives

Haver estat capdavanter en

iniciatives, també és un dels

trets que caracteritzen

l’aplicació de l’AL21 al

municipi de Puigpunyent.

La recollida selectiva de residus porta a

porta, la gestió modèlica del parc verd o el

tractament de les restes orgàniques

convertint-les en compost al propi poble, pel

que fa als residus, han estat projectes

pioners. Puigpunyent va ser també el primer

poble en l’aplicació de tarifes d’aigua

progressives per persona. L’avançament en

l’aplicació de normatives per a la instal·lació

de sistemes alternatius de producció

d’energia és una altra mesura precursora

dins l’àmbit europeu.

AAqquueesstteess iinniicciiaattiivveess ii mmoolltteess aallttrreess hhaann

eessttaatt iimmppllaannttaaddeess sseennssee pprreecceeddeennttss,, dd’’uunnaa

ffoorrmmaa vvaalleennttaa ii aarrrriissccaaddaa, però han obert

camí a molts d’altres municipis que miren

Puigpunyent com a punt de referència de

gestió mediambiental.

L’eloqüència dels resultats

Després d’uns anys de

funcionament els resultats són

prou patents com per recolzar i

motivar la continuïtat, tant per

part dels participatius

ciutadans com per part de l’ajuntament, una

voluntat que ja transcendeix els colors

polítics i on tots s’han implicat amb uns

objectius comuns.

La reducció dels rebuts dels fems per

haver arribat a produir un 70% menys de

restes per incinerar, l’eliminació dels

antiestètics contenidors dins el poble, la

desaparició de les restriccions d’aigua patides

durant molts d’estius, o comptar amb edificis

públics quasi autosuficients en producció

d’energia neta, són alguns exemples dels

fruits aconseguits.

AAmmbb mmééss ddee ddooss tteerrççooss ddeellss pprroojjeecctteess

iinniicciiaallss aassssoolliittss oo aa ppuunntt dd’’aaccaabbaarr--ssee,, llaa

ccoommuunniittaatt eess ppllaanntteejjaa nnoouuss rreepptteess. L’estudi

dels indicadors farà patent la nova realitat i

actualitzarà el diagnòstic. A partir d’aquí

surten altres línies d’actuació i es marquen

els següents objectius a aconseguir.

Reconeixement

Hores d’ara no hi ha dubte que

eell ccaass PPuuiiggppuunnyyeenntt ééss uunn

eexxeemmppllee ppeerr mmoollttss aallttrreess

mmuunniicciippiiss,, ii rreessttaa ccoomm aa

rreeffeerreenntt ddee ggeessttiióó oo mmooddeell aa

sseegguuiirr qquuee ddeessttaaccaa ssoobbrreettoott ppeerr llaa gglloobbaalliittaatt

ddee pprroojjeecctteess..

El millor reconeixement comença pels

propis ciutadans i ciutadanes de Galilea i

Puigpunyent, que veuen recompensat el seu

esforç en benefici propi; però des de fora

també arriben reconeixences que

contribueixen a impulsar la maquinària i

augmenten la motivació per seguir endavant.

No de bades Puigpunyent compta amb

tres Premis Alzina del GOB per la seva

contribució a la defensa del Medi Ambient, i

amb el primer Premi Gesa Endesa, dotat

amb 40.000 euros, per la gestió de l'energia.

A més de tot això, Puigpunyent és objecte

de nombrosos reportatges als mitjans de

comunicació d’àmbit local, estatal i fins i tot

internacional per temes ambientals, i els

seus representants són convidats a

congressos i assemblees per exposar el seu

cas. Així el Govern de les Illes Balears

s’endugué Puigpunyent com a exponent de

municipi sostenible a les Jornades sobre

AL21, celebrades dins el marc de la Fira

Internacional de Turisme Sostenible

Reisepavillon a Hannover.

5

Gestió de l’aigua

6

Nova cultura de l’aigua

Ja s’han fet moltes passes en el marc

d’una nova cultura de l’aigua, però

encara queda feina per fer. Com que

tots els habitants de Puigpunyent,

literalment, ‘fan política’ al seu poble,

han pres consciència dels problemes i s’han

marcat uns objectius: eessttaallvvii,, ccoonnttrrooll ddeell

ccoonnssuumm,, rreeppaarraacciióó ii rreennoovvaacciióó

dd’’iinnssttaall··llaacciioonnss ii,, ssoobbrreettoott,, ccoommpprroommííss ppeerr

ooppttiimmiittzzaarr eellss rreeccuurrssooss.. I una altra vegada

ens trobam amb la llei mediambiental, que

diu que és un bé per a l’entorn i un bé per a

tots. Els habitants de Puigpunyent varen

començar el camí de la millora amb la presa

de consciència del problema: vivien a un

poble amb aigua, amb un nombre moderat

d’habitants i, així i tot, havien de patir

restriccions d’aigua. Es va estudiar

detingudament el cas, fins arribar a diferents

conclusions. Hi havia una mala gestió de

l’aigua, alguns habitants en consumien

massa, havia fuites en la xarxa de distribució

i no hi havia control. En pocs anys, la situació

ha canviat radicalment; tant que la gestió ha

merescut un premi Alzina. Ara tots

reafirmen el compromís de ser responsables

del consum propi. Tot, gràcies a unes

mesures i a una ordenança municipal que les

dóna suport.

Tarifes progressivesindividuals

És una mesura revolucionària, al

manco pel que fa a la gestió

municipal de l’aigua a Mallorca, i

molt probablement a tot l’Estat

Espanyol. S’aplica la tarifa per

persona, segons la seva despesa d’aigua. Així,

s’impulsa el consum responsable; ccaaddaa

hhaabbiittaanntt ssaapp qquuee ssii ccoonnssuummeeiixx mmaannccoo,, ppaaggaa

aammbb uunnaa ttaarriiffaa mmééss bbaarraattaa. L’habitual a altres

indrets és que si hi ha manco despesa, es

paga menys; però a Puigpunyent, fins i tot,

canvia la tarifa. Ara bé, si un habitant gasta

excessivament, pagarà molt més i, fins i tot,

pot ser sancionat. Amb tot, s’ha comprovat

que la tarifa progressiva per persona és la

més justa i controlada que hi ha.

Reparació de xarxes

Un primer estudi apuntava que

només el 60% de l’aigua que

sortia del Dipòsit Regulador

era registrada pels

comptadors individuals. Això

vol dir que una gran quantitat d’aigua es

perdia pel camí. Una vegada detectat el

problema, l’Ajuntament es va posar a fer

feina en la reparació de les vies de

canalització. Una actuació important per

aconseguir-ho ha estat la sectorialització de la

xarxa. Ara és fàcil trobar les avaries. Si abans

només hi havia 15 claus de pas per aturar

l’aigua, ara n’hi ha 40. Això significa que es

pot sectoritzar per carrers, la qual cosa

facilita notablement localitzar els problemes.

A més a més, ss’’hhaann iinnssttaall··llaatt ssiisstteemmeess ddee

ddeetteecccciióó ddee ffuuiitteess ppeerr uullttrraassoonnss.

A part de les reparacions i controls,

també es compta amb xarxes noves: a Galilea

ja n’hi ha, per a aigües netes i brutes.

Responsabilitat ciutadanai control

L’experiència i els estudis tècnics

assenyalen que la combinació de

responsabilitat dels habitants i

control municipal és una fórmula

gairebé màgica per gestionar

l’aigua de manera intel·ligent. I parlam de

control no com una mesura de càstig, sinó

com una ajuda al veïnat per poder saber el

que gasta periòdicament i, així, poder

autocontrolar-se. Una de les solucions

determinants han estat eellss ccoommppttaaddoorrss

eelleeccttrròònniiccss,, qquuee ddoonneenn uunnaa lleeccttuurraa mmeennssuuaall,,

rrààppiiddaa ii mmoolltt ffiiaabbllee ddeell ccoonnssuumm ii ddee lleess

ffuuiitteess.

El mateix tipus de controls s’apliquen als

pous municipals, on cada dia s’hi fan

lectures.

La consciència plena de la situació diària

permet optimitzar les decisions i, en general,

dur una política correcta de la gestió de la

demanda d’aigua. Això ha acabat amb les

restriccions que sovintejaven anys enrere.

Depuració i reutilització

Pel que fa a la reutilització, els

estudis apunten solucions com la

Comunitat de Regants. A

Puigpunyent hi ha uns aqüífers

de qualitat però encara es podria

aprofitar millor l’aigua, amb nous i moderns

sistemes de depuració i tractament.

Com a la resta d’aspectes de la gestió de

recursos i la cura del medi ambient,

ll’’AAjjuunnttaammeenntt ccoommppttaa aammbb ll’’aajjuuddaa dd’’aallttrreess

iinnssttiittuucciioonnss: el Govern Balear i el Consell de

Mallorca. En referència a les depuradores, es

té el suport de l’Agència Balear de l’Aigua i

de la Qualitat Ambiental per ampliar i

millorar les instal·lacions de tractament de

l’aigua residual.

Fosses sèptiques

Perquè també és important

millorar el tractament de les

aigües residuals a la zona rústica

del poble, i encara que aquest no

és un tema de competència

municipal, Puigpunyent ja s’ha posat en

marxa i camina cap a una millora de la

situació. La primera passa són els estudis de

cada cas. A partir d’aquí, es conclou que eellss

ppoouuss nneeggrreess hhaann ddee ddeessaappaarrèèiixxeerr,, ppeerr

ccoonnvveerrttiirr--ssee eenn ffoosssseess ssèèppttiiqquueess. La raó és

que dels primers se’n poden filtrar aigües

brutes, mentre que de les fosses en surten

tractades i aptes per a la reutilització. A més

a més, la normativa dóna suport a la

iniciativa: està prohibit abocar sense control.

Aprendre del passat

La normativa municipal obliga als

propietaris de construccions de

nova planta a disposar d’un aljub,

o dipòsit, connectat a les aigües

pluvials. AAiixxíí ccoomm hhoo ffeeiieenn eellss

nnoossttrreess aavvaannttppaassssaattss,, eess ttrraaccttaa dd’’uunnaa ccoossaa ttaann

sseennzziillllaa ccoomm aapprrooffiittaarr ll’’aaiigguuaa ddee pplluujjaa. És

una mesura que no suposa complicacions ni

despeses excessives. Els veïnats de

Puigpunyent i Galilea fan esforços perquè

han pres consciència del fet que l’aigua és un

recurs escàs, i és més fàcil optimitzar-lo

intel·ligentment que desaprofitar-lo.

7

Consum racional d’energia

Consigna: un futur millor

Els habitants de Puigpunyent saben que és rendible

estalviar energia i invertir esforços en l’explotació de fonts

renovables. És bo per al medi ambient i és bo per a tots.

El poble sencer s’ha implicat des del moment que ha pres

consciència d’una realitat de consum energètic capaç de

maltractar l’entorn, però que també pot ser modificada.

L’Ajuntament posa a disposició dels habitants els mitjans perquè

puguin observar periòdicament les dades de consum elèctric i, així,

comprovin que els esforços tenen també un benefici directe per a les

seves butxaques.

Es tracta de mantenir un nivell de benestar però reduint la

dependència del consum de combustibles fòssils. Les energies

renovables juguen un paper fonamental en aquest punt, i ll’’eenneerrggiiaa

ssoollaarr ééss eell vveeccttoorr rreennoovvaabbllee mmééss ppootteenncciiaall ddee lleess IIlllleess. L’abundància

de sol torna a posar-se de part dels balears.

L’Ajuntament i la resta d’institucions han posat els estudis, les

subvencions i l’assessorament; a partir d’aquí, tot el mèrit és dels

habitants. Cada dia es fan més passes per reduir el consum d’energia

tradicional. Tot això es tradueix en estalvi de doblers i també en

reducció de la contaminació.

Esforços que valen un premi

Els habitants i l’Ajuntament de Puigpunyent han rebut un

nou reconeixement a la seva tasca, ffeerr ddeell mmuunniicciippii uunn

eexxeemmppllee ddee ssoosstteenniibbiilliittaatt ddiinnss ll’’ààmmbbiitt eeuurrooppeeuu eellss hhaa

ddoonnaatt eell PPrreemmii GGeessaa EEnnddeessaa dd''EEffiicciièènncciiaa EEnneerrggèèttiiccaa ii

SSoosstteenniibbiilliittaatt.

8

Accions concretes

Des de l’any 2001 tots treballen

al poble, per estalviar l’energia

d’origen fòssil i s’inverteixen

esforços en la implantació

progressiva d’energies

alternatives. Les mesures es concreten en

diferents actuacions:

✔ Bombetes de baixconsum

Per a substituir les bombetes

d’enllumenament públic, l’Ajuntament es va

posar en marxa i ja fa temps que han

comprovat els resultats: els dispositius de baix

consum hhaann rreedduuïïtt eell rreebbuutt ddeell lllluumm ii ttaammbbéé

hhaa ddiissmmiinnuuïïtt llaa ccoonnttaammiinnaacciióó lluummíínniiccaa.

✔ Plaques solars alsdomicilis

Pel que fa a les campanyes per promoure

la instal·lació de plaques solars als domicilis,

el procés ha seguit diferents etapes. Ha

començat per la promoció dels sistemes,

convertint Puigpunyent en ll’’úúnniicc mmuunniicciippii ddee

ll’’iillllaa qquuee hhaa ffeett uunn ttrraaccttaammeenntt ppeerrssoonnaalliittzzaatt ddee

llaa ppeettiicciióó ddee ssuubbvveenncciióó ddee ccaaddaa vveeïïnnaatt. Les

ajudes han arribat de quatre fonts

institucionals: El Govern Balear, el Consell de

Mallorca, l’Institut per a la Diversificació i

Estalvi de l’Energia, pertanyent al Govern

central, i el mateix Ajuntament de

Puigpunyent. Després de les instal·lacions de

plaques el grau de satisfacció dels nous

usuaris, és de moment molt alt.

✔ Vendre energia elèctricaEls habitants, en la seva lluita per un

consum intel·ligent i l’aprofitament màxim

dels recursos, s’han mostrat d’acord en

pprroodduuiirr eenneerrggiiaa eellèèccttrriiccaa mmiittjjaannççaanntt ppllaaqquueess

ffoottoovvoollttààiiqquueess ddee 55kkWW ppeerr,, ddeesspprrééss,, vveennddrree--llaa

aa GGeessaa--EEnnddeessaa. L’Ajuntament va demanar

una subvenció per a una instal·lació

fotovoltàica a la Casa de Cultura del poble i

aquest indret s’ha convertit en el centre de

producció, donant informació constant i

pública del procés.

✔ Plaques solarstèrmiques

L’Ajuntament, amb el recolzament dels

veïnats del terme municipal, ha acordat

iinnssttaall··llaarr ppllaaqquueess ssoollaarrss ttèèrrmmiiqquueess ppeerr

oobbtteenniirr aaiigguuaa ccaalleennttaa ssaanniittààrriiaa aallss

ppoolliieessppoorrttiiuuss ddee PPuuiiggppuunnyyeenntt ii GGaalliilleeaa..

Aquests indrets han estat els primers en

gaudir de l’energia solar, però no són els

únics. L’edifici de l’escola nova serà gairebé

autosuficient en temes de calefacció, ACS i

aire condicionat. I tots es comprometen a no

deixar de fer feina perquè més edificis

públics i domicilis particulars s’escalfin i

refredin amb ajuda d’energia solar.

✔ Accions formatives idivulgatives

Els habitants de Puigpunyent s’han

informat de les formes d’estalviar energia i

fer un consum sostenible mitjançant

diferents instruments. Aquestes eines han

estat, per exemple, fulletons i jornades

informatives que hhaann ddoonnaatt aa ccoonnèèiixxeerr lleess

nneecceessssiittaattss,, lleess ppoossssiibbiilliittaattss ddee mmiilllloorraa,, eell

ffuunncciioonnaammeenntt ddee lleess nnoovveess iinnssttaall··llaacciioonnss ii

eellss aavvaannttaattggeess ddee tteenniirr ccuurraa ddeell mmeeddii

aammbbiieenntt..

A més a més, es poden observar les

dades reals de producció d’energia elèctrica

produïda per les plaques solars, que marca el

panell instal·lat a l’exterior de la mateixa

Casa de Cultura.

Compromisos vius

• Els habitants continuen il·lusionats i

compromesos amb l’estalvi d’energia

i el ccoonnssuumm iinntteell··lliiggeenntt. El Fòrum

Ciutadà treballa, mà a mà, amb

l’Ajuntament i la resta d’institucions

en la presa de decisions.

• Els bons resultats en els rebuts

d’electricitat i en la qquuaalliittaatt

mmeeddiiaammbbiieennttaall del poble són el millor

incentiu per continuar la tasca

• El municipi té presents els

compromisos adquirits a Kioto, a Rio

de Janeiro i també dins l’àmbit de la

Unió Europea. L’objectiu: estalviar i

eevviittaarr lleess eemmiissssiioonnss nnoocciivveess.

9

Recollida i gestió selectiva dels residus

Benefici mediambiental

La creixent quantitat de residus que

generam constitueix un dels

majors problemes del planeta, si a

això hi afegim la manca d’espai

intrínseca a la condició insular,

ens trobam davant un dels principals reptes

de gestió ambiental.

Incinerar-ho tot no és la solució, tal i com

queda reflectit en el propi Pla Director

Sectorial per la Recollida de Residus Urbans

de Mallorca. Per tant ll’’aappoossttaa ddee

PPuuiiggppuunnyyeenntt ffoouu ddeess ddeell pprriimmeerr mmoommeenntt llaa

rreeccoolllliiddaa sseelleeccttiivvaa ddeellss rreessiidduuss ggeenneerraattss aall

mmuunniicciippii.

Des de 1999 ja era referent en la

recollida de vidre, paper i envasos, però és a

partir del 2004 quan es planteja la

implantació de la modèlica recollida selectiva

porta a porta.

Campanyes

Despertar la consciència de la

ciutadania envers la cultura del

reciclatge va ser un dels

primers objectius; ja que la

implicació de tots els veïnats és

bàsica en un projecte d’aquestes

característiques.

EEnn ccooll··llaabboorraacciióó aammbb lleess oorrggaanniittzzaacciioonnss

eeccoollooggiisstteess GGOOBB ii AAmmiiccss ddee llaa TTeerrrraa,, eess vvaa

dduurr aa tteerrmmee dduurraanntt eell 22000044,, uunnaa iinntteennssaa

ccaammppaannyyaa iinnffoorrmmaattiivvaa ii ddee sseennssiibbiilliittzzaacciióó a

tots els àmbits de la població.

Amb el lema “Tu tries, tu hi guanyes” un

grup de voluntaris ben formats en el tema

del reciclatge, realitzaren una acció

comunicativa porta a porta, explicant la

manera de destriar els fems en cinc

fraccions, separant també les restes

orgàniques, i repartint el material necessari

per fer-ho: poals i bosses.

Es va incidir especialment en col·lectius

específics com la gent gran i la població

escolar.

Estalvi econòmic

Amés dels indubtables beneficis

pel medi ambient, la recollida

selectiva comporta un al·licient

afegit, derivat de la reducció en

la taxa del tractament dels

residus (incineració). Ja que aquesta suposa

el cost més elevat de tot el procés

d’eliminació de residus per les

administracions municipals. En canvi ttoottss eellss

mmaatteerriiaallss qquuee eess rreeccuulllleenn ddeegguuddaammeenntt

ddeessttrriiaattss ssuuppoosseenn uunn ccoosstt ddee ttrraaccttaammeenntt,,

zzeerroo.

Aquest fet també deriva en un benefici

directe pel ciutadà, que ha vist reduït

considerablement el seu rebut del fems en

els darrers temps.

Ser pioners

Com en moltes altres iniciatives,

en la recollida selectiva de residus

porta a porta, aaqquueesstt mmuunniicciippii hhaa

eessttaatt ccaappddaavvaanntteerr aa llaa nnoossttrraa

ccoommuunniittaatt. S’han avançat en el

compliment de directrius i normatives tant a

nivell europeu, estatal, del Pla Sectorial de

Mallorca, com d’ordenances locals.

10

Impacte visual i Parc Verd

Un altre avantatge d’aquest

sistema de recollida a tenir

molt en compte, i més si

parlam de paratges tan bells

com són Puigpunyent i

Galilea, ha estat llaa rreedduucccciióó ddee ll’’iimmppaaccttee

vviissuuaall qquuee ssuuppoossaa llaa rreettiirraaddaa ttoottaall ddeellss

aannttiieessttèèttiiccss ccoonntteenniiddoorrss, de tots els carrers i

places del poble.

Actualment es troben tots als Parcs

Verds, que amb una bona organització,

acurada vigilància, molta i clara informació

permeten un control i servei modèlic.

Aquests parcs foren dels primers a Mallorca

que incorporaren compactadores de paper i

cartró per aprofitar millor l’espai i el

transport.

Participació

Aquest és el pilar bàsic del

projecte. SSeennssee llaa ppaarrttiicciippaacciióó ddee

ttoottaa llaa ppoobbllaacciióó ppuuiiggppuunnyyeennttiinnaa

nnoo hhaagguuééss eessttaatt ppoossssiibbllee dduurr--hhoo

eennddaavvaanntt. Si de tot d’una hi va

haver, com és lògic, alguns sectors reticents a

adoptar els nous usos i costums que el

sistema requereix, en molt poc temps els

ciutadans s’hi han adaptat. Fins i tot sorprèn

el baix nivell d’impropis que des del primer

moment s’han produït a les bosses de restes

orgàniques.

A més, la creació per part de

l’Ajuntament de la figura del responsable de

residus, per fer de pont entre totes les parts

que interactuen en el procés com són

l’ajuntament, els ciutadans, l’empresa de

recollida i altres organismes; afegit als grups

de voluntaris per a la gestió dels residus i les

aportacions del Fòrum Ciutadà, han estat

aspectes claus en la implantació del sistema.

També n’és important la implicació dels

comerços i establiments del poble, com a

productors singulars.

Excel·lents resultats

En un termini curt de temps els

resultats començaren a ser realment

espectaculars, la prova està en llaa

rreedduucccciióó ddee llaa qquuaannttiittaatt ddee mmaatteerriiaallss

ddee rreebbuuiigg rreeccoolllliittss,, qquuee mmiinnvvaarreenn eenn

uunn 7700%%, és a dir passaren a representar només

el 30% del que es produïa abans.

S’ha de recordar que aquesta fracció dels

fems és l’única que paga pel seu tractament, i

que a més, el que se li aplica és la incineració, un

procés que és qualificat pels grups ecologistes

com altament contaminant i poc recomanable.

Aquests resultats són fruit de

l’experiència d’una comunitat petita, però

amb un sistema perfectament aplicable a

poblacions més grans.

Matèria orgànica

L’última gran iniciativa en projectes

de gestió de residus a Puigpunyent

és el tractament local de la matèria

orgànica recollida al municipi. LLaa

iinnssttaall··llaacciióó dd’’uunnaa ppllaannttaa pprròòppiiaa ddee

ccoommppoossttaattggee ssuuppoossaarràà uunn aallttrree gguuaannyy

iimmppoorrttaanntt ppeell ppoobbllee.

Per una banda es reduiran els nivells de

contaminació que el transport d’aquests

materials suposa, per l’altra els ciutadans

podran gaudir d’un producte de primera

qualitat per l’adob dels seus horts i jardins. I

finalment gaudiran de la satisfacció de tancar el

cicle dins el poble.

11

“El nostre medi ambient, el món on vivim i treballam,

és un mirall de les nostres accions”

EEaarrll NNiigghhttiinnggaallee

“Nuestro medio ambiente, el mundo donde vivimos y

trabajamos, es un espejo de nuestras acciones”

EEaarrll NNiigghhttiinnggaallee