la ivesitat ta a ’íia › schooltoschool › docs › cat › ciclo2 … · religions de...

La diversitat cultural a l’ÍndiaCicle mitjà: 3r i 4t de primària (8-10 anys)

Programa School to School

Diapositives Diapositiva 1Així es l’ínDiA

Saps quants pobles han passat per Espanya al llarg de la història? Molts: des de la prehistòria a la Península Ibèrica hi han estat els car-taginesos, els romans, els àrabs, els francesos... tot això ha influït en la nostra cultura, en la nostra llengua i en els nostres costums.

L’Índia compta amb una cultura mil·lenària, una de les més antigues de la humanitat, però també ha estat envaïda i s’ha barrejat amb altres cultures. Al segle X el poble àrab va envair l’Índia i des de llavors hi ha hagut gairebé 1.000 anys de diferents invasions estrangeres, imperis i civilitzacions que han anat deixant la seva petjada en aquest país de l’Àsia. Tant els àrabs, perses, turcs com els anglesos han configurat la immensa varietat cultural que es produeix a l’Índia, una cosa que pot veure’s en els idiomes, en la forma de vestir-se, en la religió o en la gastronomia, per exemple.

D’altra banda, les diferents religions i tradicions índies han arribat a influenciar zones com el Sud-est asiàtic (és a dir Tailàndia, Malàisia, Vietnam, Indonèsia, Filipines, Laos, Cambodja, Singapur…)

Aquí tens el mapa de l’Índia: és gairebé un continent, té més de mil milions d’habitants, molts més dels que hi ha a tota Europa; és el segon país més poblat del món després de Xina. La seva superfície és sis vegades més gran que la d’Espanya.

L’Índia es divideix en 28 estats, semblats a les comunitats autònomes. Aquí, al sud, pots veure assen-yalat l’estat d’Andhra Pradesh, que és on es troba l’escola amb la qual realitzem l’intercanvi. És un estat molt poblat, amb 75 milions d’habitants, molts més que a tota Espanya, a pesar que la seva super-fície és gairebé la meitat que la del nostre país. Saps quantes persones viuen a Espanya? 44 milions d’habitants.

La població d’Andhra Pradesh és sobretot camperola i viu principalment de cultivar la terra.

Així es l’Índia

Diapositiva 1



Diapositives Diapositiva 2 i 3lA moneDA i els iDiomes De l’ínDiA

En aquesta fotografia pots veure un bitllet de 10 rupies. La rupia és la moneda oficial de l’Índia. Un euro són més o menys 70 rupies. Fixa’t en la part davantera del bitllet, en quin idioma està escrit? Està escrit en hindi, que és l’idioma oficial de l’Índia juntament amb l’anglès, que s’utilitza en política i per als negocis. L’Índia va ser colò-nia anglesa fins el 1947, per això l’anglès està tan estès. Tot i així, la constitució reconeix un total de 22 llengües oficials (assamès, ben-galí, bodo, caixmiri, dogri, gujarati, hindi, canarès, konkani, maithili, malaiàlam, manipuri, marathi, oriya, panjabi, sànscrit, santali, sindhi, tàmil, telugu i urdú). Cada districte té la seva pròpia llengua, que pot ser parlada per milions de persones. Es calcula que hi ha unes 1.500 llengües i dialectes en tota l’Índia, alguns dels quals el parlen únicament uns pocs milers de persones però pràcticament cada zona i cada poble en té un de propi. Saps quantes llengües diferents es parlen a Espanya?

L’idioma que es parla en el districte d’ Andhra Pradesh és el telugu. En aquesta imatge pots veure un llistat de frases en telugu: com pots veure, l’alfabet és totalment diferent al nostre, però també és diferent a l’alfabet hindi. Ho pots comprovar comparant-ho amb el bitllet de 10 rupies. El telugu és parlat per uns 70 milions de persones i és la tretzena llengua més parlada del món.

Diapositiva 2

La moneda y los idiomas

Diapositiva 3

La moneda y los idiomas



Diapositives Diapositives 4 i 5 Religions De l’ínDiA

Quantes religions coneixes? Segurament el cristianisme, que és la més practicada a Espanya, però potser també en coneixes d’altres com el judaisme o l’islam. La religió majoritària a l’Índia és l’hinduisme, que a més és la tercera religió més practicada al món, amb prop de 900 milions de fidels. El 80% de les persones de l’Índia són hinduistes.

Però l’amplitud de l’Índia i la seva diversitat cultural fa que l’hinduisme convisqui amb moltes altres religions, algunes d’elles nascudes di-rectament a l’Índia. Per exemple, sabies que el budisme és una reli-gió amb origen a l’Índia? És la religió oriental més popular a occident i es calcula que la practiquen entre 350 i 500 milions de persones. Les persones budistes no creuen en un déu o deessa sinó que tenen un codi moral que segueixen i respecten per arribar a la il·luminació.

Existeixen altres religions en l’Índia, com el jainisme, que creu en una cosa anomenada la Ahimsa, que és la no violència contra els éssers vius; o com el sikhisme, que té aspectes semblats a l’hinduisme i a l’islam i que compta amb 25 milions de fidels entre l’Índia i Pakistan.

L’islam també és una religió molt important a l’Índia: hi ha uns 120 milions de musulmans i musulma-nes al país, molt més que a qualsevol país àrab. La presència de totes aquestes religions, a banda del judaisme i del cristianisme, és molt antiga, del primer mil·lenni, i per tant porten convivint segles en el mateix lloc. Quan l’Índia es va independitzar, el 1947, els pares de la independència com ara Gandhi van apostar per una societat multicultural on totes les religions poguessin conviure. Per això, per exemple, en un hospital poden trobar-se símbols religiosos ben diferents tots junts, des d’un crucifix fins a un déu hindú. Tot i així, la convivència no sempre ha estat fàcil i la majoria hindú moltes vegades ha entrat en conflicte, de vegades violent, amb la resta de minories religioses. A poc a poc han anat trobant un equilibri i superant els seus problemes per aconseguir conviure en harmonia.

Religions de l’Índia

Diapositiva 5

Diapositiva 4

Religions de l’Índia



Diapositives Diapositiva 6 lA comunicAció

Existeixen unes normes de comportament que s’han de seguir a tothora en societat. Cal saber com comportar-se a casa, amb la família o a la feina o a l’escola. Cada societat té les seves normes de comportament social per comunicar-se.

A la foto pots veure la forma en què les persones de l’Índia es saluden en contextos més o menys formals: amb persones poc conegudes o desconegudes, o amb persones a les quals se les respecta especialment. Es col·loquen els dos palmells de les mans unides enfront del pit i s’inclina lleument el cap dient “namasté”, que significa “jo saludo a la llum de Déu que brilla en tu”. És la persona més jove o d’estatus social menor la primera que ha d’inclinar-se. Avui dia, cada vegada és més habitual donar-se la mà en ambients de treball i de negocis, com ocorre aquí. Tot i així, les persones que no són hinduistes, es saluden de forma diferent, en funció de cada religió. La comunitat musulmana es saluda de la mateixa manera que a la resta de països àrabs: dient “salam aleikum”, que significa “que la pau d’Al·là vagi amb tu”. D’altra banda, la comunitat sikh diu “satshri akal”, que significa “Déu és la veritat última”.

Les persones de la mateixa família o les amistats del mateix sexe (dos homes, dues dones) poden fer-se mostres d’afecte com ara agafar-se de la mà o abraçar-se en públic. En canvi, dues persones de diferent sexe no solen fer-ho, està mal vist. Ni tan sols si són parella o s’han casat. Tot i així, els nens i les nenes sí que poden fer-ho sense que ningú ho vegi malament.

Cada societat té els seus gestos i si no es coneixen bé poden ser malinterpretats. Per exemple, les persones a l’Índia sovint fan un gest circular amb el cap d’un costat cap a l’altre que es pot interpretar com que estan dient que no, i tot i així volen dir el contrari, que estan entenent tot el que se’ls diu. N’hi ha molts més: les picades d’ull estan mal vistes, tocar-se les orelles és un signe de disculpes, assenyalar amb el dit és de mala educació... quins gestos utilitzes tu cada dia per comunicar-te?

Diapositiva 6

La comunicació



Diapositives Diapositives 7 i 8gAstRonomiA

Quins plats són típics a la teva ciutat o al teu poble? En un país com Espanya cada regió té la seva forma de cuinar i els seus ingredients propis, i són bastant diferents d’una regió a una altra. Doncs imagina’t un país tan gran com l’Índia, que té una cultura gastronòmica molt rica i molt variada. A la cuina pròpia s’hi han anat incorporant al llarg dels segles elements dels pobles que han passat per allà, des del portuguès a l’anglès passant per l’àrab o el turc.

Saps alguna cosa de la cuina de l’Índia? Pots preguntar al mestre o a la mestra, o al teu pare o la teva mare què és el que coneixen del menjar d’aquest racó del món. Possiblement et van a dir que és menjar amb molta aroma i molt sabor, perquè utilitzen moltes espè-cies. Les espècies eren un element preciós en el comerç de fa cinc segles i comerciants d’arreu del món viatjaven a l’Índia a la recerca de noves espècies amb les quals negociar a Europa. L’espècia més coneguda de l’Índia és el Curri, que en realitat no és una espècia, sinó la barreja de moltes espècies en pols com ara la cúrcuma, el coriandre, la canyella, el comí, els grans de mostassa i moltes altres.

L’Índia es pot dividir en cinc grans regions gastronòmiques: nord, sud, est, oest i regió central. L’estat d’Andhra Pradesh pertany a la tradició gastronòmica del sud. És una gastronomia principalment vegeta-riana basada en l’arròs així com en d’altres verdures i productes làctics. Al nord en canvi, tot i que també mengen arròs, la base principal de tots els àpats són les llenties i el roti o chapathi, que és un tipus de pa pla molt popular fet amb farina de blat.

Diapositiva 7

Gastronomia

Diapositiva 8

Gastronomia



Diapositives Diapositives 9, 10 i 11 FoRmes De menjAR

Com pots veure a les fotografies dels nens i nenes menjant, ho fan amb les mans. Així ho marca la tradició: el menjar és considerat diví i ha de ser gaudit per tots els sentits, inclòs el del tacte. Menjar amb les mans és una cosa completament higiènica sempre i quan es faci adequadament, amb les mans netes i les ungles ben curtes. Cal pro-curar que el suc o la salsa del menjar no s’escorri per entre els dits i de vegades es pot utilitzar el chapathi enrotllat en forma de con com si fos una cullera. El menjar s’agafa sempre amb la mà dreta, que és la mà considerada “pura”. L’esquerra és considerada una mà “impu-ra” i és utilitzada per a d’altres tasques, com per exemple la higiene íntima.

El menjar es serveix en safates rodones tal i com pots veure a les fotografies, anomenades thali, dins de les quals s’hi posa uns bols metàl·lics individuals anomenats katoris. Tradicionalment les perso-nes mengen assegudes a terra, encara que entre les classes mitja-nes i altes de les ciutats menys tradicionals és un costum que cada vegada se segueix menys.

La preparació del menjar és tan important i tan ritual com el menjar en si mateix. La cuina, el lloc on es crea el menjar que dóna la vida, és el lloc més sagrat de la casa i no totes les persones hi poden entrar. És on les famílies passen la major part del temps plegades i s’hi entra descalç. A més, cal rentar-se les mans abans de tocar els aliments.

Formes de menjar

Diapositiva 10

Diapositiva 11

Formes de menjar

Formes de menjar

Diapositiva 9



Diapositives Diapositives 12, 13, 14 i 15 Peces De vestiR

A la fotografia pots veure a tota una família utilitzant les seves vesti-mentes habituals. Segur que ja pots reconèixer-les totes: recordes el que és el sari, el punjabi o el lungui? I recordes el que és el bindi? A banda també s’ustilitzen d’altres peces que coneixes prou bé com ara els texans o les samarretes.

La dona gran de la fotografia duu un bindi al front, possiblement com a símbol que és una dona casada. Aquest és el significat que tenia aquest adorn tradicionalment, tot i que ara s’utilitza només com a element decoratiu i pot ser de diferents colors i formes.

Les dones, els nens i nenes i de vegades fins els homes es dibuixen una ratlla sota la parpella inferior amb una pasta negra anomenada khol. Serveix perquè la mirada sembli més profunda però també per protegir a l’ull de la pols i de la brutícia de l’ambient. De vegades als nens i nenes se’ls posa una taca de khol sobre el front per espantar els mals esperits.

En canvi les vestimentes que porten l’home i la dona de les altres dues fotografies són molt diferents. Això és perquè són tribals: ells vesteixen de forma molt senzilla, amb lungui i samarreta, mentre que les dones porten peces molt més cridaneres, de vermell o de blau. Duen un mocador al cap i la faldilla els arriba fins als peus. Usen or-naments, joies i bijuteria, com ara anelles al nas, turmelleres, polseres als braços i als avantbraços...

Diapositiva 12

Peces de vestir

Peces de vestir

Diapositiva 13

Diapositiva 14

Peces de vestir

Diapositiva 15

Peces de vestir

la ivesitat ta a ’íia › schooltoschool › docs › cat › ciclo2 … · religions de...

Documents