cubeta d'abrera - aca-web.gencat.cat · d’influència de 70 km2 i una pluja útil de 60 mm....

MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIADE CATALUNYA

CUBETA D'ABRERA

FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT

Figura 1. Situació geogràfica de la massa d'aigua

37

Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 37

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom deDirectiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús del'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals(superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. La Directiva defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà elprograma de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. En aquest document, i enresposta als articles 5, 6 i 7 de la DMA, es caracteritza i tipifica una de les 53 masses d'aiguasubterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions existents sobreaquesta massa i els impactes mesurats. Les pressions i els impactes es valoren conjuntamentper a concloure el risc d'incompliment dels objectius de la DMA.

ESTRUCTURA DEL DOCUMENT

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D’AIGUA

3.1 Descripció de la zona saturada 3.2 Hidrodinàmica i tipus de flux 3.3 Zona no saturada 3.4 Connexió amb cursos d’aigua superficial 3.5 Estat químic històric

4. ZONES PROTEGIDES

4.1 Zones vulnerables als nitrats d’origen agrari 4.2 Aqüífers protegits 4.3 Zones humides dependents

5. PRESSIONS

5.1 Ocupació general del sòl 5.2 Pressions significatives sobre l’estat químic 5.3 Pressions significatives sobre l’estat quantitatiu 5.4 Vulnerabilitat intrínseca

6. IMPACTES

6.1 Xarxes de control de qualitat i quantitat 6.2 Impactes sobre l’estat químic 6.3 Impactes sobre l’estat quantitatiu

7. AVALUACIÓ DEL RISC

8. ANNEX

Pàgina 2


2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICADemarcació/ns hidrogràfica/ques: Llobregat-Foix

Sèrie 1:50.000, ICC: 392, 420

Conca/ques hidrogràfica/ques: El Llobregat

Municipis inclosos parcialment:

Extensió total (km2): 22 Extensió aflorant (km2): 22

Tipologia litològica dominant: Al·luvialAltres tipologies litològiques: -

Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliuresAltres característiques: -

Àrea/es hidrogeològica/ques:

Delimitació geogràfica:La Cubeta d’Abrera s’ubica a l’extrem més septentrional de la comarca del Baix Llobregat i s’inclou dins l’àrea fluviodeltaica del Llobregat fent de divisòria entre les àrees del Vallès i del Penedès, estenent-se paral·lelament al curs del riu Llobregat. La Cubeta d’Abrera s’emplaça perpendicularment a la Depressió del Vallès-Penedès, paral·lela a la llera del riu Llobregat des de la serralada Prelitoral a la serralada Litoral. L’aqüífer corresponent està constituït pels dipòsits al·luvials del riu Llobregat, disposats en terrasses esglaonades a diferents altures segons la seva antiguitat: les més baixes són les més recents. Es disposen discordants sobre els materials paleozoics o miocens. Incloent l’al·luvial actual del riu, poden distingir-se quatre nivells de terrasses.

Municipis inclosos totalment:

Martorell

Esparreguera

Olesa de Montserrat

Castellbisbal

Sant Esteve Sesrovires

Abrera

405 Àrea fluviodeltaica del Llobregat

Pàgina 3


3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D'AIGUA

Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua (i els codis corresponents) són:

La Cubeta d’Abrera s’emplaça perpendicularment a la Depressió del Vallès-Penedès, paral·lela a la llera del riu Llobregat des de la serralada Prelitoral a la serralada Litoral.

L’aqüífer està constituït pels dipòsits al·luvials quaternaris del riu Llobregat, disposats en terrasses esglaonades a diferents altures segons la seva antiguitat: les més baixes són les més recents. Es disposen discordants sobre els materials paleozoics o miocens. Si s’inclou l’al·luvial actual del riu, poden distingir-se quatre nivells de terrasses. De major a menor antiguitat són les següents:

-Terrassa superior (T3): formada per graves i conglomerats de ciment calcari, presentant en el sostre un nivell de bretxes de matriu argilosa i un nivell de llims loèssics. La seva potència pot ser en alguns casos considerable (de l’ordre dels 90 m) i sol estar associada a dipòsits de vessant (col·luvials) o a glacis poc desenvolupats.

-Terrassa mitja (T2): composta per graves poc cimentades amb bretxes i llims loèssics de poc gruix a sostre. La seva potència és de 30 a 40 m. També apareix associada a dipòsits col·luvials.

-Terrassa baixa (T1): presenta graves soltes cobertes per una capa de llims arenosos de tons ocres.

-Terrassa inferior (T0): és l’actual al·luvial del riu. És per això la més contínua. La seva potència arriba a ser de 30 m i està formada per graves molt arrodonides i soltes, de naturalesa predominantment calcària. Sobre ella apareix un nivell de 2 a 4 metres de potència de llims arenosos (de planícia d’inundació) (PHPO, 1985).

Les dues terrasses que conformen bàsicament l’aqüífer són la T0 (llera actual del riu) i la T1:

-Terrassa baixa (T1): constituïda per graves cobertes per una capa de llims sorrencs de coloració ocre. Correspon a la terrassa situada uns 2 metres per damunt del nivell del riu Llobregat. Equival lateralment a les unitats de la plana al·luvial i deltaica actual i als dipòsits de les lleres de les rieres actuals (Rieral de la Magarola i Riera del Morral).

-Terrassa inferior (T0): graves, sorres i lutites. Representa els sediments més moderns: llera actual, plana d'inundació ordinària i terrassa més baixa, entre 0 i 2 metres per damunt del nivell del riu. En general aquests dipòsits s'organitzen en seqüències granodecreixents, amb graves a la base i sediments cada cop més fins cap al sostre. Equival lateralment als materials que formen la plana al·luvial i deltaica actual i a part dels dipòsits de les lleres de les rieres actuals (com la Riera de la Magarola i la Riera del

3.1.1 Característiques geològiques i geomètriques3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA SATURADA

4051A11 Aqüífer de la Cubeta d'Abrera


Pàgina 4


Morral). Formada per graves molt poc cimentades i arrodonides. La naturalesa dels materials d’aquesta terrassa és bàsicament calcària; sobre aquests materials apareix un nivell d’un 2-4 metres de potència de llims sorrencs associats als fenòmens d’inundació de la llera durant episodis d’avingudes. La seva potència pot arribar als 30 metres.

La massa correspon als materials característics de les terrasses quaternàries del Llobregat: són dipòsits sedimentaris no consolidats (graves, sorres, llims, argiles), que es troben encaixats per materials de més baixa permeabilitat. Al nord, llinda amb la massa d’aigua 12, Prelitoral Castellar del Vallès –La Garriga-Centelles; a banda i banda del curs fluvial, s’hi distingeix la Serra de Rubió i la Serra del Cairat, on afloren les pissarres del Paleozoic. En segon lloc es pot observar la disposició dels materials del Miocè, a banda i banda del riu Llobregat. Al sud, s’hi troba en contacte amb la massa d’aigua 38 de la Cubeta de Sant Andreu i Vall baixa del Llobregat.A l’est toca amb la massa d’aigua 22 dels Al•luvials del Penedès.

Els processos de recàrrega són:

-Infiltració de pluja: Es considera que la infiltració correspon al 25-30% de la precipitació, uns 175 mm/any.

-Retorns de reg:Els retorns de reg ha estat una component que, atès el progressiu abandonament de les explotacions agrícoles, ha anat minvant significativament en els darrers 30 anys.

-Entrades laterals:Entenem com a entrades laterals els aports que recarreguen el sistema de la Cubeta d’Abrera a través del seu contorn. Els principals materials en els quals es troba encaixat el sistema són formacions del Miocè, per aquests materials es pren un valor de 4,2 hm3 com a entrada lateral, resultat de considerar una àrea d’influència de 70 km2 i una pluja útil de 60 mm. Els valors promig d’entrada des de l’al•luvial de l’Anoia després en el període 2000 – 2003 és de 1,76 hm3 anuals . Les entrades a l’inici de la Cubeta d’Abrera (La Puda) no han estat mai quantificades. S’estima que el valor promig d’entrada des de La Puda en el període 2000 - 2003 és de 1,12 hm3 anuals.

-Recàrrega del riu:La recàrrega del riu és la principal component d’entrada al sistema i la que presenta major dificultat per ser quantificada. S’estima un valor de 20 hm3.

Superfície de la massa

Els bombaments són la principal sortida del sistema. La

3.1.2 Característiques geomètriques i hidrodinàmiques dels límits de les masses d'aigua

Recàrrega natural:

Zones de recàrrega:

Zones de descàrrega:

3.2 HIDRODINÀMICA I TIPUS DE FLUX3.2.1 Recàrrega i descàrrega

Pàgina 5


bibliografia planteja 22,1 hm3 l’any 1970; 26,1 hm3 l’any 1984 i al voltant dels 20 hm3 en els anys 1995 i 2001. Flux de sortida a la Cubeta de Sant Andreu és a través del Congost de Martorell. La bibliografia recull valors 0,6 – 1,12 hm3. S’estima un valor mig de 1,6 hm3 anuals.

-

La diferència de nivell entre el congost de Puda i el Congost de Martorell (punts d’entrada i sortida de la cubeta) varia entre 22 i 25 metres. Entre les piezometries de 1970 i 1985 s’observa un descens general d’entre 2 a 4 metres aigües amunt de la confluència del riu Llobregat amb el torrent del Morral (ambdós estudis no van considerar la zona al Nord d’Olesa fins al congost de La Puda). En el sector més al sud (polígon industrial de Martorell) les diferències no són tan grans, i es pot observar un descens en les corbes piezomètriques d’entre 1 i 2 metres.Les zones de major depressió de nivells es localitzen a la zona d’influència dels pous situats a Olesa i Abrera i a Martorell. Segons les piezometries, el comportament dels nivells de la zona situada aigües avall de la confluència del riu Llobregat amb el torrent del Morral, han seguit un comportament lleugerament diferent al de la resta de la Cubeta.Les diferències de la superfície piezomètrica entre maig-1995 i maig-2001 responen a fets puntuals. A la zona més al nord, a Olesa de Montserrat, els nivells disminueixen uns 2 metres en l’esmentat període. En segon lloc es planteja la desaparició del con de descensos a la zona dels pous “La Torre” de l’Ajuntament de Martorell, com a conseqüència de la disminució en els bombaments d’aquests pous. En el seu moment aquesta variació va ser justificada per una reducció dels bombaments dels pous “La Torre”. No obstant això, l’històric d’extraccions dels pous de l’Ajuntament de Martorell no mostra una reducció excessivament important amb 2,2 hm3 durant l’any 1999, 1,9 hm3 durant el 2000 i 2,7 hm3 el 2001. Cal considerar doncs que el con no hauria desaparegut.Durant la dècada dels 80 s’observa una tendència descendent, generalitzada en tota la Cubeta. A principis dels 90 (1991 i 1992) s’observa certa recuperació de nivells iniciant-se a l’any 1992 una alternança d’episodis de grans avingudes amb considerables pujades de nivell i períodes amb cabals poc generosos i progressiu descens de nivells. Els nivells experimenten augments notables durant èpoques de crescuda de cabal del riu Llobregat i és durant períodes secs que segueixen una tendència decreixent (com s’observa entre els mesos de febrer a novembre de 1997 o entre gener de 1998 i juny de 2000).La sortida cap a la Cubeta de Sant Andreu s’ha calculat considerant una secció de 2200 m2 a l’altura del Congost de Martorell, i amb un gradient de 0,004.

3.2.2 Tipus de circulació dominan

Comentari:

3.2.2 Piezometria

3.2.3 Paràmetres hidràulics

Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predo-minant és de tipus: Porós

Pàgina 6


400 - 700

15 - 20

500 - 5000

La zona no saturada s’ha estimat de l’ordre de 5 a 7 m de potencia en funció del règim d’avingudes del riu Llobregat i de les extraccions dels pous existents. Les terrasses estan constituïdes per graves i sorres però a la part superior presenten una capa de llims sorrencs o de loess de permeabilitats mitjanes o baixes. Aquests materials més superficials protegeixen a la massa de l’entrada superficials de contaminants.

La conca de drenatge del Riu Llobregat, abans d’entrar a la Cubeta, té una extensió d’uns 3423 km2 i els principals cursos superficials que esdevenen afluents del Riu Llobregat al seu pas per la Cubeta d’Abrera són:- El Riu Anoia; afluent del Llobregat en el tram final de la Cubeta (municipi de Martorell). La seva conca de drenatge és la més extensa dels cursos que tributen el Llobregat a la Cubeta d’Abrera amb un total de 900 km2.- La Riera de la Magarola; drena una conca propera als 100 km2 i és afluent del Llobregat pel seu marge dret a l’alçada del municipi d’Abrera. - El Torrent del Morral; amb una conca de drenatge de 66 km2, afluent del Llobregat pel marge esquerre a les proximitats del nucli de Martorell.- Els torrents de Salzes i de Llops que s’ha considerat dins d’una mateixa sub-conca de drenatge de 25 km2 d’extensió.L’avaluació de la part del cabal del riu que s’infiltra en la massa d’aigua subterrània és difícil de realitzar, entre altres qüestions, perquè és funció de les extraccions que duen a terme a l’aqüífer. No obstant, la infiltració del riu en l’aqüífer s’estima en torn dels 20 hm³/a.

Permeabilitat (m/d):

Coef. emmagatzematge (%):

Transmissivitat (m2/d):

3.3 ZONA NO SATURADA

3.4 CONNEXIÓ AMB CURSOS D'AIGUA SUPERFICIAL

3.5 ESTAT QUÍMIC HISTÒRICAquest s'ha calculat emprant les dades hidroquímiques més antigues en les que no es cons-tatava influència de l'activitat humana (en cas que no sigui així se n'indica la causa).

Pàgina 7


La fàcies hidroquímica dominant de les aigües subterrànies corresponent a la massa d'aigua és clorurada-bicarbonatada sòdico-càlcica.

Paràmetre Unitat mitjana Any o períodepH u. pH 7,6 1994-2003 Cl- mg/l 302,5 1994-2003 Conductivitat µS/cm 1624 1994-2003 SO4

2- mg/l 156 1994-2003 Fe tot µg/l 19,4 1994-2003 Mn tot µg/l 91,0 1994-2003

Pàgina 8


4. ZONES PROTEGIDES

En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva, s'ha establert un registre de zones declarades objecte de protecció especial. Aquest registre inclou:

- Masses d'aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà.- Masses d'aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari.Addicionalment, es consideren els Aqüífers Protegits i les Zones Humides Dependents més rellevants que es troben a cada Massa d'Aigua Subterrània.

Figura 2. Zones declarades vulnerables als nitrats i aqüífers protegits

Pàgina 9


No es localitza en aquesta massa cap dels municipis que es troben dins de les zones declarades vulnerables a la contaminació per nitrats.

Aquesta massa s’engloba parcialment dins de l’aqüífer classificat de la Cubeta d’Abrera, pel que s’han establert normes de protecció addicionals (Decret 328/1988).A Catalunya, l’any 1988, per protegir els aqüífers sobretot de les zones costaneres que en aquells moments estaven patint extraccions excessives, amb un descens dels nivells freàtics constant que comportava un grau important d’intrusió marina i de salinització,es va publicar el Decret 328/1988, d’11 d’octubre, que recollia les mesures de protecció dels aqüífers de la nova Llei d’aigües estatal de 1985 (Llei 29/1985). Pel Decret 328/1988, es van delimitar geogràficament els primers aqüífers i es van establir unes normes específiques de protecció. Es van dividir els aqüífers en classificats i en no classificats. Els primers són aquells que, a causa del règim d’explotació a quèestan sotmesos, requereixen una protecció especial per garantir-ne la sostenibilitat.Per als aqüífers classificats s’estableixen diferents nivells de protecció en funció de la problemàtica de cada aqüífer. Un primer nivell, en el qual es troba l’aqüífer classificat de la Vall Baixa i Delta del Llobregat, consisteix a establir un règim d’explotació (amb constitució de comunitat d'usuaris), i un segon nivell en la declaració de sobreexplotació.

No es constata cap zona humida rellevant ni ecosistema terrestre relacionada amb aquesta massa.

4.3 AQÜÍFERS PROTEGITS (Decret 328/88, d'11 d'octubre)

4.4 ZONES HUMIDES DEPENDENTS

4.2 MASSES D'AIGUA AFECTADES PER LES ZONES VULNERABLES A LA CONTAMINACIÓ PER NITRATS D'ORIGEN AGRARI (Directiva 91/676/CEE i Normativa Derivada)

4.1 MASSES D'AIGUA AMB CAPTACIONS SUPERIORS A 10 m3/dia DESTINADES AL CONSUM HUMÀ

Totes les masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya tenen captacions superiors a 10m3/dia destinades al consum humà excepte la massa d'aigua número 53 (Delta de l'Ebre).

Pàgina 10


5. PRESSIONS

10,0

45,4

6,0

27,3

2,0

9,1

4,0

18,2

Els conreus de secà ocupen el 27,27% de la superfície de la massa, amb un domini dels conreus herbacis i els fruiters de secà. En el que respecta als conreus de regadiu, ocupen un 9,1% de la superfície de la massa, i principalment són conreus herbacis. En total, sobre la massa d’aigua s’estima que la pressió agrícola és baixa.

La massa inclou 10 ha de conreus receptors de 80 t anuals de fangs, el que es considera una pressió moderada sobre la mateixa.

En aquesta zona només es realitza recàrrega artificial indirecta com a conseqüència dels retorns de reg de l’agricultura de regadiu. S’ha estimat una recàrrega de 0,04 hm³/ a. Suposa una pressió baixa sobre l’estat químic.

El sòl urbà i industrial d’aquesta massa d’aigua representa un 45,4 % del total de l’extensió de la mateixa i constitueix una pressió moderada.

Es localitzen onze emissaris líquids de les indústries en aquesta massa d’aigua, així

Sòl urbà i industrial Secà Regadiu

Massa forestal

Dejeccions ramaderes

Agricultura intensiva

Aplicació de biosòlids

Retorns de reg i recàrrega artificial

Zones urbanes i industrials

Infraestructures industrials

5.1 OCUPACIÓ GENERAL DEL SÒL

Any 2003

km2

Sòl agrícola

%

5.2 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

Els volums de N procedents de dejeccions ramaderes que s’apliquen sobre aquesta massa d’aigua exerceixen una pressió baixa. Les dejeccions ramaderes s’apliquen fonamentalment, en els municipis de Castellbisbal, (puntualment) i Abrera, amb els següents valors

kg de N/a oví kg de N/a porc kg de N/a boví Castellbisbal 113 153 0 Abrera 216 258 9709

kg de N/a conillam kg de N/a total kg de N/ha/a totalCastellbisbal 361 627 249Abrera 0 10163 161

Pàgina 11


mateix suporta 15 km de longitud de diferents col·lectores de salmorres. En conjunt s’ha estimat una pressió exercida per les infrastructures industrials lineals alta.

S’estima que sobre el total de la massa d’aigua els abocaments industrials exerceixen una pressió alta.

La presència de un emplaçament de sòl potencialment, així com la existència de 23 episodis registrats de contaminació, principalment per metalls, porten a considerar que els sòls contaminats exerceixen una pressió alta sobre aquesta massa d’aigua.

No existeixen runams salins que afectin a aquesta massa d’aigua.

A l’extensió ocupada per la massa d’aigua no es localitzen dipòsits de residus que constitueixin pressió sobre l’estat químic de la massa d’aigua.

En la massa d’aigua 37 es localitzen sis punts d’abocaments d’EDAR, setze estacions de bombament, dos EDARs i 28,34 km de col·lectors. En conjunt, s’estima que sobre el total de la massa d’aigua aquests abocaments exerceixen una pressió alta, donades les característiques dels cursos superficials.

Hi ha una explotació d’extracció d’àrids que exerceix una pressió baixa sobre aquesta massa d’aigua.

No es contempla aquest tipus de pressió per entrada d'aigua marina als aqüífers atès que es tracta d’una massa no costanera.

Abocaments industrials

Sòls contaminats

Runams salins

Dipòsits de residus

Abocaments d'estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs)

Extraccions d'àrids

Extraccions que provoquen Intrusió Salina

Pàgina 12


Baixa

Baixa

Moderada

Baixa

Moderada

Alta

Alta

Alta

Sense pressió

Sense pressió

Sense pressió

Baixa

Sense pressió

Dejeccions ramaderes (DJ)

Agricultura intensiva: adobs i tractaments fitosanitaris (AG)

Aplicació de llots de depuradora (biosòlids) (BI)

Retorns de reg i recàrrega artificial (RA)

Filtracions i fugues des de zones urbanes i industrials (UI)

Abocaments, lixiviats i fugues (II)

Abocaments industrials (AI)

Sòls contaminats (SC)

Runams salins (RS)

Dipòsits de residus industrials, urbans i especials (DR)

Abocaments d'aigües depurades (AE)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

Extracció que provoca intrusió salina (IS)

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

FONTS PRESSIONS MAGNITUDPressions difuses

Agricultura i Ramaderia

Pressions puntuals

Clavegueram i col·lectors urbans i

industrials

Activitat industrial

Activitat industrial

Gestió de residus

EDARs (*)


Extracció d'aigua a zones costaneres

Activitat minera

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUÍMIC: Alta

(*) Estacions depuradores d'aigües residuals

Pàgina 13


5.3 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Extraccions d'aigua

Figura 3. Punts d'extracció d'aigua subterrània per abastament i per usos industrials

Pàgina 14


22,30,8 3,6 6,6 29,614,9 66,8

22,1 1,6 1,09

Alta

La pressió sobre l’estat quantitatiu s’ha considerat alta en base a l’índex d’explotació. Es transfereixen 1,6 hm³/a a l’aqüífer al•luvial de la Cubeta de Sant Andreu.En total es capten 22,3 hm3 d’aigües subterrànies anualment, que principalment tenen ús de subministrament i industrial, de manera que la pressió extractiva sobre la massa d’aigua és alta.

Sense pressió

Baixa

Aquesta massa d’aigua està formada d’un aqüífer lliure amb baix grau de confinament, amb el nivell freàtic pròxim a la superfície del terreny inferior a 10 m, transmissivitat alta i baixa pendent del terreny que afavoreix la infiltració, de manera, que s’ha considerat que

Alta

Alta

TOTALAgricultura

%

Industrial

%

Subministrament

%

Recursos disponibles (hm3/any)

Transferència a altres masses (hm3/any)

Índex d'explotació

Captacions d'aigua subterrània

Agricultura intensiva de vivers i freatòfits (VF)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

5.4 VULNERABILITAT INTRÍNSECA

Magnitud:

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU:

hm3/anyhm3/any hm3/any hm3/any

Extraccions totals (hm3/any)

22,3

(A) (B) (C) (C/A-B)

Cultius de vivers i freatòfitsEs localitzen un total de 27 ha de pollancres, situades en una zona molt concreta de la massa, extreuen 0,27 hm³ anuals encara no constitueix cap pressió sobre l’estat quantitatiu.

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

FONTS PRESSIONS MAGNITUD

Extracció d'aigua


Agricultura

Pàgina 15


la vulnerabilitat intrínseca és alta.

Pàgina 16


6. IMPACTES

Figura 4. Punts de les xarxes de control

6.1 XARXES DE CONTROL DE QUALITAT I QUANTITAT

Pàgina 17


6.2 IMPACTES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

6.2.1 Estat químic actual dels aqüífers presents a la massa


No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer

Aqüífer:

pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg

Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total

-

(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)

(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)


1508,0 298,5 270,2 150,6 118,2 33,4

166,2 35,40 9,0 - 78,00 178,00

Promig de diverses dades de 2003

Aqüífer:

pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg

Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total

-

(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)

(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)

1994-2003

1974-2003

-

-

-

-

14

8

Període de registre

Quimisme bàsic

Nivell piezomètric

Núm. de punts

Nivell piezomètric

Quimisme bàsic

Xarxes de control de l'Agència (*)

Xarxes de control d'altres organismes

-Característiques de les xarxes:

(*)La informació actualitzada de les xarxes de control de l'Agència es troba disponible al web: http://mediambient.gencat.net/aca

L'impacte més elevat és per clorurs (concentracions mitjanes superiors a 250 mg/l). Localment es detecta amoni, nitrats, organoclorats i metalls

6.2.2 Descripció dels impactes sobre l'estat químic i tendències

Magnitud de l'impacte comprovat: Moderat

Pàgina 18


Alt Moderat

IMPACTE POTENCIALIMPACTE COMPROVAT

6.2.3 Resum dels impactes sobre l'estat químic

(Pressió total x Vulnerabilitat)

Alta

PRESSIÓ TOTAL

6.3 IMPACTE SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

6.3.1 Descripció dels impactes sobre l'estat quantitatiu i tendències

Afeccions locals a la piezometria

6.3.2 Resum dels impactes sobre l'estat quantitatiu

IMPACTE COMPROVAT

Moderat

(Pressió total = Impacte potencial)

Pàgina 19


7. AVALUACIÓ DEL RISC

Sí Sí Sí

RISC SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

RISC SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU RISC TOTAL

Síntesi del risc:

Aquesta massa d'aigua està sotmesa a un risc quantitatiu i qualitatiu alt, produït bàsicament per una elevada ocupació urbana i industrial del seu aflorament

Pàgina 20

CUBETA D'ABRERA

ANNEXOS DE LA FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC

Situació geogràfica de la massa d'aigua


Figura 1. Tall representatiu SO-NE de la Cubeta d’Abrera. Modificat de PHPO

(1984) (Al·luvial CMH, 2004)

Figura 2. Tall representatiu de la Cubeta d’Abrera. Modificat de PHPO (1984)

(Al·luvial CMH, 2004)

Annex. Pàgina A 2


Figura 4. Piezometria en diferents moments de l’Aqüífer de la Cubeta d’Abrera

(Al·luvial CMH, 2004)

406000 407500 409000 410500

4592000

4594000

4596000

4598000

4600000

4602000

67

6665

64

64 63

62

61

60

59

53

52

5150

49

4546

47

48

5756

55

54

Terrassa T2

Terrassa T1

Terrassa T0

Riu Llobregat

60 Corba piezomètrica

406000 407500 409000 410500

4592000

4594000

4596000

4598000

4600000

4602000

70

6059

58

49

50

48

4449

45

45

Terrassa T2

Terrassa T1

Terrassa T0

Riu Llobregat


406000 407500 409000 410500

4592000

4594000

4596000

4598000

4600000

4602000

70

69

68

6667

65

6463

62

61

60

595857

56

60

55

54

53 52

51

504948

4746

44

45

45

47

46

60

Terrassa T2

Terrassa T1

Terrassa T0

Riu Llobregat


406000 407500 409000 410500

4592000

4594000

4596000

4598000

4600000

4602000

68

64

63 6261

60

59

58

57

56

5554

53

52

51

50

49

48

47

4448 47

46 45

46

45

6766

65

Terrassa T2

Terrassa T1

Terrassa T0

Riu Llobregat


PIEZOMETRIA DE MAIG 1995



PIEZOMETRIA D’ABRIL / MAIG

Maig 1970 Maig 1984

Maig 1995 Maig 2001

Annex. Pàgina A 3


Figura 5. Evolució del contingut d’amoni de l’Aqüífer 4051A11

Figura 6. Evolució del contingut de TCE

Annex. Pàgina A 4


Figura 7. Evolució dels nivells piezomètrics AB2 i Cabal del Llobregat (1980-1990) (Al·luvial CMH, 2004)

Figura 8. Evolució del nivells piezomètrics AB 2 i Cabal del Llobregat

(1990 –2003) (Al·luvial CMH, 2004)

Annex. Pàgina A 5

cubeta d'abrera - aca-web.gencat.cat · d’influència de 70 km2 i una pluja útil de 60 mm....

Documents