DISSABTE · 21 de juliol del 2018. Any XLIII. Núm. 14704 - AVUI / Any XL. Núm. 13574 - EL PUNT

1,50€

1515

27-1

1836

56L

3830

24-1

1106

53®

El futuren joc

NEGOCIACIONS · Direcció icrítics mantenen converses acontrarellotge després que Pascalrebutgés un principi d’acord

DIVERGÈNCIES · El PDeCATcomença una assemblea nacionaldecisiva sense haver pogutconsensuar una entesa

P10

Mostres de suport als presos polítics a l’arribada de la presidenta a la presó del Tarragonès ■ EFE

Forcadell, al Catllar

NACIONAL P6,7

El procés aPuigdemont,tancat aAlemanyaSchleswig-Holstein va perfeina i ja li permetsortir del país

NACIONAL P8

El sí continuasuperant el no ala independènciaEl CEO també mostra que ERC guanyariales eleccions i que els independentistesampliarien la seva actual majoria

Rajoy no es decanta percap dels dos candidats

Europa-Món P24,25

S’acomiada en elcongrés del PPdefensant el seullegat i la gestiódel 155 criticadaper Aznar

Les filles de l’industrial entreguen dotzeobres però encara en retenen més

Cultura P30,31

Dues de les dotze pintures recuperades ahir ■ J. LOSADA

Barcelona recuperamés obres del llegatde Muñoz Ramonet

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 21 DE JULIOL DEL 2018

la societat cata-lana li ha sonat el

despertador dues ve-gades. La primerava ser l’estiu del 2010,quan el Tribunal Cons-titucional va destruir

l’Estatut i es van il·luminar, de cop, totel que fins aleshores havien estat om-bres desdibuixades i sospites més omenys genèriques. Sobtadament, elsmagistrats del TC apareixien com elque eren: uns espavilats a sou delPSOE i el PP. I el sistema polític derivatde la Transició quedava a la vista, ambbitllets que vessaven de les butxaquesde la casta i clavegueres sobreeixint almig del carrer. Tant de soroll va fer quela major part del país es despertés.

Quatre estius més tard va sonar lasegona alarma. La confessió de JordiPujol va encendre un focus potent i di-reccionat sobre trenta anys d’autono-misme. I es va veure que el pujolismeera la més petita d’un joc de nines rus-ses, un subsistema pensat per gestio-nar uns quants interessos sota la legi-timació del gradualisme nacional. Lamajoria dels ciutadans d’aquest paísvan sentir les dues alarmes. El sistema

espanyol els anava en contra i l’auto-nomisme no era l’eina que ells pensa-ven. Políticament, no s’han tornat aadormir.

Als espanyols també els ha sonat eldespertador dues vegades. La primeral’abril del 2012, quan van saber –des-prés de dècades de culte a la persona-litat– que Joan Carles I era un barrutque estava caçant elefants a l’Àfricamentre es disparaven les xifres d’atur ies retallava la inversió social. El siste-ma els havia enganyat sempre, conver-tint un comissionista immoral en unpersonatge enviat per la Providència aqui li devien la democràcia. L’alarma vasonar i ressonar com una estampidade paquiderms. Alguna incomoditat,algun nas arrufat. Però no es van des-pertar.

La segona alerta s’ha disparat ara,eixordadora. La justícia espanyola s’haquedat sola a Europa, convertint Espa-nya en una illa autoritària. Una derivaque tindrà conseqüències greus i queni tan sols serveix per apaivagar l’inde-pendentisme, que continua creixent ales enquestes... Però no, aquesta vega-da tampoc no es despertaran.

A

Keep calmSalvador Cot

Zzzzzzz

La justícia espanyola s’haquedat sola a Europa,convertint Espanya en unailla autoritària

ls que van a la platja de bon matífan com els de missa de set, quemiren amb aire de superiorat els

de missa de dotze. Què volen que elsdigui. Aquest any he baixat a mar qua-tre o cinc vegades molt d’hora i he tro-bat una gent una mica trista, una gentque sembla que hagin hagut de fugirdel llit perquè patien d’insomni, per-què els n’havia tret algú o perquè se’lshavia aparegut el jutge Llarena al cap-çal. Un dia d’aquests, una dona jove isola que tenia al costat va anar rebenttrucades al mòbil tota l’estona. Cadauna li devia donar una notícia pitjorperquè no se sabia estar estirada ni as-seguda i caminava inquieta, remuganti fumant. Em va arribar a posar ner-viós i trist. Jo soc més de missa de dot-ze. O d’anar al mercat cap al migdia ino a les vuit, com fan els que diuenque a aquella hora hi troben els pro-ductes més frescos o el filet que a lesdotze els carnisser et diu que ja s’haacabat. Molt bé, doncs una mitjana,que encara és més saborosa. Al migdiala platja s’ha poblat de gent. Si hi haalgú que estigui trist queda neutralit-zat pels que riuen i fan rotllanes i no

E

paren d’entrar i sortir de l’aigua. Debon matí l’aigua és més plana, això éscert. Al migdia s’adapta a la mobilitat iefervescència dels banyistes. Ara envinc. És dissabte i encara hi havia mésgent que els altres dies de la setmana.Com sempre, m’he distret més que mi-rant la gent des de la terrassa d’unbar, observatori dels jubilats. Homes idones de totes les mides i d’expressivi-tats diverses. Aquell del perruquí quees mulla els peus, aquelles dues senyo-res que fa una hora que parlen dretesa tocar d’ones, aquells joves que hannedat fins a la boia i han tornat exte-nuats, el negres que venen pareos, les

noies de cossos indiferents a la forçade la gravitació universal que ja ha ac-tuat sobre les dones grans, els nensque semblen retratats per Sorolla, elstatuatges... Des del bar molts tatuat-ges no es veuen. Els pits de les joves iles grans, tampoc. Ni la panxa desorbi-tada d’aquell senyor. Al carrer procu-ren d’amagar-los i dissimular-los ambtèxtil a sobre. La platja és un gran de-sinhibidor. Voyeur? Era el 14 juillet,enfants de la patrie.

A la tarda, el mar es fa fosc i es tor-na a encalmar. La sorra agafa el colorde les serradures de les sureres. El sols’ha situat a ponent i la gent s’hi gira,d’esquena al mar. Parlo d’una platjaorientada a llevant. A Palamós o a Ro-ses, les platges que conec que miren aponent, va diferent. Els nens i els pa-res que els vigilen parlen en veu baixa.Uns nois juguen a vòlei com jugaven atennis els personatges d’una pel·lículad’Antonioni: sense soroll i fins i totsense pilota. La quietud és absoluta.Sembla que la gent esperi un senyaldel cel, sembla que d’un moment a l’al-tre hagi de levitar, sembla que no ha-guem passat d’adoradors del sol.

“Al migdia elmar s’adapta al’efervescència delsbanyistes

Vuits i nous

Platja, matí i tardaManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

ABLO CASADO:“L’operació diàleg és un fracàs, i

això passa perquè no vàrem aplicar el155 tal com l’havíem d’aplicar”

“L’avortament no és un dret; no hiha res més progressista que defensarla vida”

“El dia de la infàmia no quedarà im-pune. Els delinqüents sediciosos aca-baran a la presó”

“No es pot posar Espanya en mansd’independentistes i batasunos con-vertint els espanyols en ostatges dePuigdemont i Otegi”

“El maig del 68 els joves de Parísdestrossaven els carrers perquès’avorrien”

“La majoria dels joves espanyols sóndel PP, però encara no ho saben”

“En ple segle XXI no pot ser modaser d’esquerres, que són uns carques;estan tot el dia explicant la guerra del’avi, i parlant de les fosses de no sé quii de la memòria històrica”

P “Només derepassar el que handit els candidats,s’enténperfectament queles primàries del PPsiguin tan renyides

“Hem de defensar la llibertat educa-tiva; i sobretot hem de ser molt fermsamb les polítiques d’adoctrinament”

“Quan passi el congrés, el tema delmeu màster s’oblidarà”

ORAYA SÁENZ:“En relació amb Catalunya, ara elS

que toca és fermesa; ara toca defensarl’Estat; hem de dur el gobierno a Cata-lunya, no pas treure’l”

“Hem de protegir el medi ambientde la mateixa manera que ell ens pro-tegeix a nosaltres”

“Qui ha posat fi a l’incompliment dela llei per part dels catalans? Qui esmereix els vots per continuar liqui-dant els independentistes? MarianoRajoy i el PP”

“A Pedro Sánchez li han regalat lacadira a La Moncloa i ara ell vol rega-lar trossets d’Espanya”

“A Catalunya es practica l’apart-heid”

“S’ha de plantar cara a TV3. La sevaplantilla és tremendament indepen-dentista”

“Defenso fins a l’extrem l’educació.No podem enviar els nostres fills a lesescoles perquè els expliquin què hande pensar; jo vull que pensin en lliber-tat”

Una tria realment difícilXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Els processos d’eleccionsprimàries per elegir el millor

candidat són sempre un exercici dedemocràcia interna però tambéuna ocasió temptadora de passarcomptes. El Partit Popular no haviade ser menys, per això arriba altram final de les votacions desprésd’oferir un sucós espectacle de re-trets entre els dos candidats, So-raya Sáenz de Santamaría –afí aldimissionari Mariano Rajoy– i Pa-blo Casado –afí a l’expresidentd’honor del partit, José María Az-nar–. Un espectacle que ha permèsconstatar la divisió interna d’unaformació que al llarg dels anys haintegrat importants sectors de l’ul-tracatolicisme i la ultradreta quepugnen per allunyar-la del centrepolític conservador. L’oposició al’exhumació de les restes del dicta-dor Francisco Franco n’és un exem-ple prou contundent.

3.082 compromissaris elegei-xen avui el nom de la persona qued’ara endavant dirigirà la formacióhereva de l’extingida Alianza Popu-lar, després d’un procés que d’en-trada va ensorrar el mite del miliód’afiliats. A la pràctica, els que hanpogut acreditar que estaven al cor-rent de pagament de la quota i vanmostrar interès per inscriure’s nohan superat la xifra de seixanta-setmil. La decisió final, doncs, oscil·la-rà entre els partidaris del continuis-me i els que voldrien avançar cap aposicions molt més dures per com-pensar l’ascens de Ciutadans i peratraure el vot més conservador. Lasortida abrupta del govern a conse-qüència de la moció de censura im-pulsada per Pedro Sánchez ha ac-celerat una transformació latentque tan sols la figura immutable deRajoy frenava. I amb unes perspec-tives electorals gens menysprea-bles, malgrat la xacra de la corrup-ció que els esquitxa per tota la geo-grafia espanyola.

El PP buscaqui eldirigeixi

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Aquest positiu en la secció Les cares de la notíciahauria de ser repartit entre tots els governs muni-cipals, de tots els colors, que han persistit perquèel llegat de Julio Muñoz Ramonet torni a mans pú-bliques, com ell volia. Pel que es va veure ahir, to-carà continuar persistint.

EXPRESIDENT DEL PP I DEL GOVERN ESPANYOL

Persistència sense límit

Mariano Rajoy té el dubtós honor de ser el primerpresident del govern a perdre una moció de cen-sura, una moció de censura que va unir partits po-lítics ben diversos, però units en una sola cosa: ferfora el PP de Rajoy del govern. I encara fa discur-sos triomfants!

-+=

-+=

Falta transparènciaGerardo Pisarello

Honors discutiblesMariano Rajoy

-+=

Jaume Asens

És obvi que l’oposició ha burxat en la debilitat enregidors de Barcelona en Comú i que la recta finaldel mandat no serà diferent, però també és signi-ficatiu, en el moment actual, que tota l’oposiciócoincideixi a dir que el govern municipal no ésprou transparent en les dades econòmiques.

PRIMER TINENT D’ALCALDE DE BARCELONA

TERCER TINENT D’ALCALDE DE BARCELONA

EL PUNT AVUIDISSABTE, 21 DE JULIOL DEL 2018 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Mancad’interès

és de la meitat dels catalans majors de 14 anys(50,6%) no van visitar l’any passat cap museu,

cap monument, ni cap galeria d’art. Però és que la granmajoria de l’altra meitat només ho van fer un o dos cops(41% i 27,3%). Aquesta és una de les dades que harecollit l’Observatori dels Públics del Patrimoni Culturalde Catalunya, un projecte de l’Institut Català de Recercaen Patrimoni Cultural que busseja en els hàbits culturalstot obviant les xifres i els rànquings de visitants de lesinstitucions, dels quals, tot sigui dit, els mitjans de

comunicació abusem. L’objectiu del’estudi és aprofundir en elconeixement tant del visitant comdel no visitant per afinar lespolítiques culturals, que ja sabemque al nostre país han siguterràtiques. Més enllà dels fredsnúmeros, hi ha persones que

decideixen entrar o no en un museu per un motiu o unaltre. La manca de temps (43,9%), la manca d’interès(atenció: 34,2%!) i el preu (25,3%) són les principalsraons que argüeixen els catalans que ignoren l’ofertaexpositiva. N’hi ha molts, de factors, que fan entendreper què els nostres museus estan tan buits de públiclocal (sense els turistes, serien un desert). I un de clau ésel nivell d’estudis. Només un 13,9% de la població sensecap formació va visitar l’any passat un centre museístic.Per contra, els que tenen titulació universitària capgirenl’estadística: un 68% hi van sense dilemes. Cal insistir-hi:cultura i educació han d’anar sempre a l’una. O patirem.

M

La meitat delscatalans novan visitarl’any passatcap museu

http://epa.cat/c/cbhcf3

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert(Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

Agents de la Guàrdia Civilentren al Palau i al Parlament irequereixen les agendes deGordó pel cas del 3%; també aJustícia i al CTTI.

10anys

20anys

José Montilla tanca el congrésdel PSC reclamant al presidentespanyol que compleixil’Estatut i el finançamentacordats.

Les flames arrasen més de17.000 hectàrees a lescomarques del Bages i elSolsonès, i amenacen laNoguera, l’Alt Urgell i l’Anoia.

Entren al Palau Dur avís a Zapatero Desbordats pel focTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 21 DE JULIOL DEL 20184 | Punt de Vista |

a decisió de la jus-tícia alemanya de

descartar l’extradicióde Carles Puigdemontper rebel·lió per la im-possibilitat d’aplicar

aquest tipus penal als fets que li impu-ta la justícia espanyola no només tom-ba l’argumentari del jutge Llarena i elTribunal Suprem, també desmenteix elrelat dels fets de la Guàrdia Civil i, al fi-nal de la cadena, posa en evidència elsactors polítics que van començar a fal-sejar la realitat, parlant de “tumulto”;és a dir, de violència en les manifesta-cions del 20 de setembre i el 3 d’octu-bre i el referèndum de l’1-O.

En tot aquest procés són incompta-bles les mentides, manipulacions i si-lencis sobre Catalunya elevats a l’en-èsima potència per l’altaveu mediàticespanyol fins a convertir-los en pre-sumptes fets. I no, no es desmenteix nies denuncia prou, ni des d’aquí, ni tam-poc des d’allà. Fa uns dies, sense anarmés lluny, va aparèixer la sospitosa fi-gura de Manuel Valls en un acte deCiudadanos, afirmant coses que enboca seva sonaran especialment es-

trafolàries, però que fa temps que sen-tim. Coses tan obviament falses i, pertant, insostenibles com ara que Cata-lunya vol “expulsar el castellà de l’es-cola” o que els “independentistes vo-len trencar Europa”, quan totes duescoses, el castellà i Europa, són inhe-rents a qualsevol projecte de futurd’una Catalunya independent.

I així podríem seguir desmentintmantres, com ara que l’1-O va ser uncop d’estat i els organitzadors uns col-pistes; o que a Catalunya es practical’apartheid; o que el president Torra ésun xenòfob; o que l’independentismeés supremacista; o que l’escola catala-na adoctrina i castiga la utilització delcastellà fins i tot a l’hora del pati. O de-nunciant cada una de les desenesd’agressions espanyolistes que s’hanproduït en els últims mesos pel fet dedur una estelada o un llaç groc; denun-ciant la seva impunitat, i denunciantl’absència de condemna per part delsdefensors de la llei. O denunciant cadauna de les violacions de drets fona-mentals, cada una de les acusacionssense fonament que s’han produït...Potser no tenim prou temps per per-dre’l amb tanta burrada, però l’hau-ríem de trobar.

L

Full de rutaToni Brosa

Manipulaciótumultuària

Potser no tenim prou tempsper desmentir i denunciar,però l’hauríem de trobar

“L’èmfasi ja noés en la imatge, sinóen la qualitat

na alegria de l’estiu ha estat tas-tar els vins frescos, orgànics, he-terodoxos, mariners que fa

Oriol Artigas entre el Maresme i el Va-llès Occidental. De la presentació queArtigas ens va fer dels seus vins en po-dem extreure tres lliçons. Aquestes lli-çons ens ajuden a canviar la nostra re-lació col·lectiva amb el vi i passar del’actitud autonomista, del típic catalàque li agrada menjar i beure per evadir-se i amagar la pròpia covardia, a l’es-tructuració d’una catalanitat global isobirana.

LA PRIMERA LLIÇÓ, doncs, és literal. Arti-gas diu que el seu objectiu és vendre lameitat de la seva producció a Catalu-nya i l’altra meitat a l’estranger. Aques-ta cosa tan diàfana és el paradigma delpaís emergent. La Catalunya del passatés la que és líder a Espanya; la Catalu-nya global, en canvi, té, a nivell econò-mic però sobretot mental, un peu aquí iun altre a fora. A més, l’altre aspecte del’objectiu d’Artigas és assegurar quel’èxit dels seus vins, que ja costen 150dòlars a San Francisco, no impedeixi

U que els seus compatriotes també en pu-guin beure, ja que aquí valen entre 10 i40 euros.

LA SEGONA LLIÇÓ és que Artigas, que vacomençar amb un esclop i una esparde-nya, al principi va tenir la gosadia de ferun web només amb les seves dades decontacte. El web era pur antimàrque-ting i, efectivament, en tres anys no-més li van trucar tres persones. Ara bé,aquestes persones van resultar ser undistribuïdor nord-americà, un de fran-cès i un de japonès. El model del qualvenim funcionava al revés. La Catalu-nya de les olimpíades, del disseny i delsprogres es basava a crear imatges demodernitat que emmascaraven les for-mes de subdesenvolupament hereta-

des. Artigas mostra el camí contrari:l’èmfasi ja no és en la imatge sinó enallò que vulgarment se’n diu la qualitatdel producte, però que en podem ano-menar una mescla d’autenticitat hei-deggeriana i de metafísica marxista deltreball, és a dir, l’esforç per produir unacosa que expressi una manera de serconcreta i singular.

LA TERCERA LLIÇÓ té a veure amb l’espai.Artigas no cultiva les vinyes en parat-ges idíl·lics del Priorat, sinó que arre-plega els trossos de terra que pot enuna zona altament suburbanitzada.Per això, en lloc de buscar una suposa-da puresa, la seva filosofia consisteix aaprofitar tot el raïm que hi ha, tant si éspansa blanca autòctona com si és mer-lot aliè trasplantat, i redimir-ho amb laseva alquímia personal. Aquesta apro-ximació no dogmàtica i creativa als pai-satges ni rurals ni urbans de l’àrea me-tropolitana es pot aplicar fàcilment atots els àmbits. La incògnita, és clar, éssi algun dia serem capaços de traduir anivell polític aquesta vitalitat globaldels nostres individus genials.

Edgar Illas. Professor de literatura i cultura catalanes a la Universitat d’Indiana

Tres lliçons vinícolesTribuna

Esquerra

b El moviment independen-tista hauria de mirar d’anarjunt i organitzat i no seguintinteressos de partits. Pensoque hi ha un partit que ha de-cidit baixar del vaixell com diula Sra. Rahola; per això hi habaralles perquè un soci vol ti-rar enrere. Diuen “ampliar ba-se” però en realitat és rendi-ció, sort encara que en el seuúltim congrés les seves basesels varen fer canviar el rumb.El dia que el país pugui ser lliu-re els partits podran buscarels seus legítims interessos,però mentrestant hem de ferforça tots junts i crec humil-ment que en aquest tema Es-quera s’equivoca. Volen acatarLlarena i menyspreen Puigde-mont i no entenc per què el Sr.Torrent suspèn plens quan estracta de definir-se sobre elnostre president a l’exili. Crecque la Crida per la Repúblicaés un moviment per a tots elsindependentistes. Hi ha co-

mentaristes que diuen que ésel “centredreta”, són els secta-ris de sempre. Em considerod’esquerres i com jo moltagent i penso adherir-m’hi coma moviment transversal.M. DOLORS BOTETBarcelona

Vam votar i vamguanyar. Quèesperem?b Em pregunto quina menade fidelitat al mandat de l’1-Oté aquest Parlament que nofa més que brandar la sobira-nia però agenollar-se davantles decisions del jutge Llare-na. Europa ha dictat sentèn-cia: no hi ha delicte en el pro-jecte independentista català,però els nostres represen-tants independentistes (ex-cepte la CUP) no estan ac-tuant d’acord amb el que vanprometre ni pel que van servotats. Es van comprometrea restituir el govern i el presi-dent Puigdemont, i per por

de les represàlies del jutge nofan més que recular, suspen-dre plens i ajornar decisions.No és amb polítics temo-rencs que es fa realitat la Re-pública votada massivamenten referèndum. Si no s’hi ve-uen amb cor, pas al costat sius plau. Qui vam defensar lademocràcia l’1-O no tenimpor.SALVI PARDÀS SUNYERBarcelona

La classe dereligiób Em va sorprendre un arti-cle que vaig llegir a la premsaen què es considerava que elrelat bíblic era igual de creïbleque l’espiritisme o l’horòs-cop. Afirmar això suposa untotal desconeixement del quesignifica la cultura religiosa.L’autenticitat de la Bíblia estàa bastament demostrada. Noes pot opinar així a la lleugerade temes tan importants.

En el rerefons ja es veia a

venir el motiu, contribuir aeliminar d’una vegada per to-tes l’assignatura de religió ales escoles. No es tracta d’es-tar-hi a favor o en contra: “Ésun dret que tenen els pares ique no es pot vulnerar.” Obli-gatòria per als centres i opta-tiva per a l’alumnat és el queha de ser i el que marca la llei.

Es parla ara des del governd’implantar, a més, una as-signatura obligatòria d’edu-cació en valors cívics i ètics.Tornar a l’ educació de la ciu-tadania con s’havia fet abans.Educar en valors –sobretot sies fa bé– és sempre positiu.N’hi ha molts per escollir.

Fomentar el respecte versles altres persones, l’empatia,la igualtat, la solidaritat, la to-lerància, l’esforç, la justícia...és ben interessant. La socie-tat depèn de la bona forma-ció dels joves. Ells han de serels protagonistes del que se-rà el futur.MARIA ÀNGELS PAGÈS CALVETVentalló (Alt Empordà)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 21 DE JULIOL DEL 2018

Isabel Celáa, MINISTRA PORTAVEU DEL GOVERN ESPANYOL

“La justícia espanyola no queda malmesa; sóndiscrepàncies entre dos àmbits judicials”

La frase del dia

“A vegadespenso que a casanostra no acabemde valorar prou elbon sistema sanitarique tenim. Calgestionar-lo ambcura, deixant debanda afinitatspolítiques i apostantper la provada vàluagestora

atalunya i el seu govern està con-frontant uns importants reptespolítics en els quals ens hi juguem

la supervivència com a país. Alhora ha degestionar els serveis bàsics del nostrebenestar dintre de les restriccions queimposa la legislació espanyola vigent. Elsserveis sanitaris en són paradigma: enshi va quasi la meitat del pressupost i enles seves conseqüències, el bon guari-ment de la salut. Ha costat tant arribar afruir el que tenim que com a ciutadanshem de demanar als nous responsablesque, si us plau, els gestioneu amb moltacura. I és que a la sanitat hi ha entrat unnou comandament. La major part, ja si-gui per la joventut o per la seva proce-dència, coneixen encara poc el que te-nen entre mans. El sistema sanitari deCatalunya ha tingut una construcció deconsensos i compromisos, de posar a da-vant el fet de compartir objectiu més en-llà dels interessos de part i de cada mo-ment. A risc de no fer justícia voldria po-sar-li cares i noms. Gent tan diversa polí-ticament com Farrés, Espasa, Trias i La-porte. I gestors d’ample abast com Ma-rull, Cuervo, Monràs o Ris. Ha comptattambé amb el saber fer de Joan Rodés, A.Oriol Bosch, Martin Zurro, EsperançaMartí, Joan Clos, Acarin, Jaurrieta, i debons coneixedors de la política sanitàriacom Artells, Ortún, Via, Bohigas, Segu-ra, Avendaño, Ramis, Guilera, Dolç... en-tre molts d’altres.

LA POLÍTICA AVUI FA QUE en el Departa-ment de Salut s’hi hagi instal·lat, comdeia, un nou equip de responsables. I hoha fet de manera bastant monolítica,de partit. CiU ja embargava prou la polí-tica i la gestió però ho feia amb els ba-lanços Convergència i Unió a dintre dela conselleria i amb un Catsalut mésaviat sociovergent que el tripartit varespectar bastant. Construir la XarxaHospitalària d’Utilització Pública, ar-mar el Servei Català de la Salut, mun-tar la concertació en el marc de la provi-

C sió no lucrativa, la configuració de con-sorcis i ens de gestió, estendre la plani-ficació de salut i de serveis sobre el ter-ritori, etc. ha fet possible el bon sistemasanitari català que tenim, i que tot i al-guna mancança és orgull de país. Pro-fessionals compromesos, corporacionscomprensives i ciutadans responsableshan de mantenir els ancoratges del sis-tema. En ell hi ha la cohesió social, i enla no limitació de l’assistència per moti-us econòmics dels malalts, la decènciade tots nosaltres com a país.

NO CAL DIR QUE MOLTES de les coses es-mentades poden ser porcellana fina, imés en un context d’estretors finance-res. La ideologia fora de temps i de lloc

pot malmetre els equilibris actuals en-vers una regressió publificadora en de-triment de la gestió pública més moder-na de les organitzacions sanitàries, enla qual no importa qui sinó què i com esfa, ja que el referent és el per a qui es fal’assistència. Per això, el finançador nopot situar-se en el seient del conductorde la sanitat tot i que la consolidació fis-cal estatal l’empenyi a fer-ho. La res-tricció pressupostària ha de prendre’scertament com una dada, però no comun condicionant discrecional de la deri-va fiscal. El finançador pot anar de copi-lot de ral·li però mai sense un full de ru-ta de salut. El GPS ha de ser sanitari iben fonamentat amb l’algoritme de lapriorització procedent de l’economiade la salut. El combustible s’ha d’opti-mitzar, dels recursos disponibles, cone-guts i transparentats. Però s’imposa elrealisme. Avui el nostre sistema sanita-ri necessita un poc més de fuel per a unanova embranzida que doni resposta alsnous reptes que té plantejats: quatr-cents milions pot ser la xifra. Res inas-sumible si s’aconseguís millorar el fi-nançament i tancar la bretxa del dèficitfiscal existent. Els professionals quehan aguantat l’envestida de la crisi hande poder respirar. Els gestors han de ta-par pèrdues al dipòsit, però la bona con-ducció ha de continuar, ja que als se-ients de darrere hi som tots nosaltres,la nostra salut i bona part del benestarsocial.

EL NATIONAL HEALTH SERVICE britànic faaquest setmana 70 anys, amb un su-port de la població que arriba al 90% icom a part fonamental de “l’orgull deser britànic”. A vegades penso que a ca-sa nostra no hem acabat mai de valorarprou el bon sistema sanitari que tenim.Un recordatori als polítics perquè elmanegin amb cura, que deixin de ban-da aventures polítiques i marquin elsgestors no per l’afinitat de partit sinóper la seva provada vàlua gestora.

Guillem López i Casasnovas. Catedràtic d’economia de la UPF

Gestioneu amb curaTribuna

SísifJordiSoler

oc a la Terminal 1.Espero l’aterratge

d’un vol d’Osaka. Fapoc, a través de Twit-ter, vaig rebre un mis-satge directe de la

Miszue, una noia japonesa amb qui ensvam conèixer a Berlín ara fa 28 anys enun curs trimestral d’alemany. Al missat-ge em deia que, camí cap a Londres, fa-ria una escala de 4 hores a l’aeroport deBarcelona, i que estaria bé retrobar-nosdesprés de tant de temps de no saberres l’un de l’altre. El criteri d’agrupar elsalumnes segons les inicials del cognomva fer que ella i jo seguéssim junts aclasse. En aquella època la Miszue feiados anys que vivia a Brno, on estudiavavioloncel. Tenia un front ample, el cabellnegríssim i la mirada sempre suspesaen un deliciós aire somnolent. Agafavaels apunts amb una lletra que ratllava elpreciosisme. Era molt intel·ligent i dis-creta. Un dia, per exigències de l’exerci-ci, li vaig haver de preguntar en públic:“El teu cor està ple o buit?”. Les sevesamiguetes de la Casa del Japó van riureper sota el nas. I ella, després d’enrojo-lar-se, va dir: “Ara... està ple.” Una foto-grafia Polaroid. I cartes, moltes cartes.

Fan respecte, els retrobaments. Nonomés perquè et trobaràs amb un des-conegut, sinó perquè et trobaràs amb tumateix: amb totes les teves conquestesi derrotes, que solen ser la mateixa cosa.El moment de L’odissea d’Homer quemés em commou és quan Ulisses, des-prés de 20 anys d’absència, retorna a laseva pàtria disfressat de captaire. I no-més el seu gos, Argos, el reconeix. Peròel gos, tan savi, sap que davant dels ene-mics no pot manifestar cap reconeixe-ment, perquè delataria el seu amo. Ar-gos vessa una llàgrima d’emoció, capendins. I dissimula que l’ha reconegut. Iel deixa passar com si Ulisses o Miszueno fossin la força cardinal que són.

S

De set en setLluís Muntada

Momentsfràgils (2)

EL PUNT AVUIDISSABTE, 21 DE JULIOL DEL 20186 |

El CEO indica quees manté el suport al’independentisme ique ERC guanyariales eleccions

Un dona mor aGirona després deseguir unpseudotractamentper càncer de mama

Anàlisidemoscòpicade la societatcatalana

Les malespraxis de lamedicinaalternativaNacional

L’Audiència Territorial deSchleswig-Holstein no hatrigat ni 24 hores a donarper “completament tan-cat” el procés d’extradiciócontra Carles Puigdemontdesprés que el jutge PabloLlarena retirés dijous l’eu-roordre de detenció con-tra l’expresident i la restade polítics que són a l’exili.L’arxivament de la causacomporta que “Puigde-mont és lliure i pot aban-donar Alemanya imme-diatament”, segons va de-clarar la portaveu de l’Au-diència, Frauke Holmer.

La decisió dels jutgesdel land alemany estavacantada, però no se sabiasi es pronunciarien de ma-nera immediata, com aixíha estat, o si deixarienpassar uns dies. Final-ment, ahir al migdia vanfer pública la seva decisióen un breu comunicat quea efectes pràctics suposaun salconduit perquèPuigdemont es puguimoure amb total llibertatper Europa. “La sala pri-mera del penal de l’Au-diència Territorial deSchleswig-Holstein ha de-cidit avui, a petició de lafiscalia, aixecar les mesu-res cautelars per a l’extra-dició contra l’expresidentregional català CarlesPuigdemont, després quela Justícia espanyola re-butgés l’extradició el 19 dejuliol”, diu el text de la notade premsa.

A partir d’aquest mo-ment, el propòsit de CarlesPuigdemont és el de des-plaçar-se a Bèlgica per tor-nar a residir a la Casa de laRepública, amb seu a Wa-

terloo, però abans del tras-llat pretén dur a terme al-gun tipus d’acte públic di-rigit a la comunitat catala-na resident a Alemanya enagraïment al seu suport iafecte mostrat durantaquest temps.

Han passat gairebéquatre mesos des quePuigdemont va ser detin-gut, el 25 de març, en en-trar a Alemanya per lafrontera danesa i desprésd’haver pronunciat unesconferències a Finlàndia.El propòsit de Llarena, a fi-nals de març, era aprofitarque Puigdemont haviadeixat Bèlgica per reacti-var una euroordre que ellmateix havia retirat me-sos abans, després que lajustícia belga desestimésper primer cop els càrrecsde rebel·lió.

A Alemanya s’ha topatamb la mateixa situació: lafiscalia del petit land de

Schleswig-Holstein va tra-mitar la petició en el ma-teix sentit i pels mateixoscàrrecs que volia Llarena.Però, quan va arribar lapetició als jutges de l’Au-diència, aquests van resol-dre accedir a l’extradiciónomés per un dels càrrecque sí que estan previstosa les euroordres, el de mal-versació de fons públics,equiparable a corrupció.

Els magistrats ale-manys es van entretenir aestudiar amb cura si el de-licte de rebel·lió –que noexisteix en el Codi Penalalemany– era comparableal d’alta traïció. I, desprésd’estudiar-ho amb tot eldeteniment que calia, vanconcloure que no hi ha re-bel·lió, entre altres cosesperquè Puigdemont no ésresponsable dels casos deviolència que hi va haverl’1 d’octubre.

Puigdemont hauria po-gut gaudir de total lliber-tat de moviments moltabans. Tretze dies desprésde la seva detenció i ingrésa la presó de Neumünster,aquell 25 de març, l’Au-diència ja va respondre enel mateix sentit que ho vafer l’última vegada. Sí al’extradició, però noméspel delicte de malversació.Puigdemont va quedar ai-xí en llibertat condicionalperò pendent d’una novarevisió del cas, ja que Lla-rena va insistir en el seupropòsit i va presentar unmunt de teòriques proves ivídeos, decidit a demos-trar que s’havia produït eldelicte de rebel·lió.

La segona decisió delsjutges de l’Audiència d’a-quest land alemany ha cai-gut com una llosa sobreLlarena. El seu acte de di-jous inclou crítiques agresa l’actuació dels jutges ale-

manys que, segons ell, novan assumir el cas amb el“compromís” requerit. Noels corresponia estimar sihi va haver o no rebel·lió,sinó estudiar si el càrrecera equiparable al d’alta

traïció, considera la justí-cia espanyola.

‘Non coment’Des de l’Audiència alema-nya no s’han volgut comen-tar aquestes crítiques. La

seva portaveu, la jutgessaFrake Holmer, que duranttot el procés ha atès ambimpecable correcció elsmitjans cada cop que l’haninterpel·lada, es va limitarahir a aclarir que Puigde-

REACCIÓ La justícia del ‘land’ de Schleswig-Holstein donaper tancat el procés l’endemà de la decisió del jutge LlarenaACTE L’expresident vol agrair en un acte públic el suport queha rebut mentre ha estat a Alemanya

Alemanya: “Puigdemon

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – 25.03.18La policia deté Carles Puig-demont poc després d’entraral país procedent de Dina-marca.

Gemma C.Serra — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les dates

El calendari judicial contra elsprotagonistes del procés in-dependentista ja té una pri-mera data. El tribunal decomptes va notificar ahir aArtur Mas, Irene Rigau, JoanaOrtega i Francesc Homs quehauran de comparèixer a ju-dici els dies 10 i 11 del pròxim

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

19.07.18Pablo Llarena retira la peti-ció de detenció de tots els po-lítics exiliats. Puigdemont pottornar a Bèlgica.

Berlín

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

05.04.18La justícia de Schleswig-Holstein no veu rebel·lió enCarles Puigdemont i el dei-xa sortir de la presó.

mes d’octubre a Madrid. Totsquatre estan citats per al dia10 a les 10 hores, quan és pre-vist que comenci la vista ise’ls prengui declaració. El ju-dici ha de servir per determi-nar si els quatre polítics queintegraven el govern de la Ge-neralitat quan es va fer la

consulta del 9 de novembredel 2014 han d’assumir els5,2 milions d’euros que vacostar la realització de les vo-tacions. Per la via penal, Mas,Rigau, Ortega i Homs ja vanser jutjats i condemnats, i demoment han hagut d’aportaruna fiança de 5,2 milions.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Mas, Rigau, Ortega i Homs, judici el 10 i l’11 d’octubre

Puigdemont, sortint de la presód’Alemanya on va estar tancat unsdies ■ EFE / ARXIU

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 21 DE JULIOL DEL 2018

ProfetesL’APUNT Puigdemont, ni el resultat, és clar, de l’assemblea

que el PDeCAT celebra aquest cap de setmana. Pe-rò és interessant observar tendències (es consolidal’empat entre els partidaris i els detractors de la in-dependència) i detectar líders polítics més ben va-lorats pels electorats d’altres partits que no pas pelseu. No tothom és profeta a la seva terra.Emili Bella

El context polític és tan volàtil que una enquesta fetala setmana passada queda caducada aquesta. L’últimbaròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió, tancat dis-sabte passat, no recull el malestar que pugui haver ge-nerat la crisi entre ERC i JxCat al Parlament, la retira-da de l’euroordre per part del jutge Llarena, el llança-ment de Crida Nacional per la República fet per Carles

Centenars de persones esvan concentrar ahir a latarda davant de la presó deMas d’Enric, al Catllar, perdonar suport a l’expresi-denta del Parlament Car-me Forcadell, que hi haviaestat traslladada al matí, ia la resta de presos polí-tics. Davant l’esplanada dela presó s’hi van fer cas-tells i, en un acte convocatper l’ANC, Òmnium Cultu-ral i l’Associació Catalanade Drets Civils ( ACDC), hiva haver parlaments i unconcert de música.

Bernat Pegueroles, ma-rit de Carme Forcadell i re-presentant de l’ACDC, for-mada per familiars delspresos, va assegurar que lapolítica s’havia emocionatmolt al matí quan, a l’en-trar a la presó, unes 300persones l’esperaven ves-tides de groc i fent un pas-sadís. “No us imagineul’impacte en veure la car-retera amb les pintades,els llaços, la gent”, va dir.

Però va confirmar que lapresa no està bé després de119 dies privada de lliber-tat. “Com està ella? Tanca-da. Només ha canviat quepot mirar notícies en cata-là”, va dir.

Forcadell va ser traslla-dada ahir al matí a la presódel Tarragonès, tal comhavia demanat, per estarmés a prop de la seva famí-lia, que viu a les Terrer del’Ebre. Des del 4 de juliol,que ella i l’exconsellera Do-lors Bassa estaven a la pre-só del Puig de les Basses, aFigueres, on van arribarprocedents de la presó ma-drilenya d’Alcalá-Meco.Ahir mateix el vicepresi-dent del govern, Pere Ara-

gonès, va visitar Forcadella la nova presó. “Està forta–va dir–, és un exemple defermesa i dignitat.” Percert, que un acte a favor deForcadell que s’havia defer avui a Tarragona haquedat traslladat al 15 desetembre.

D’altra banda, ahir elsexconsellers Jordi Turull iJosep Rull i el diputat deJxCat i exlíder de l’ANCJordi Sànchez van tornara demanar al Suprem queels deixi en llibertat,aquest cop al·legant que ladecisió del jutge Llarena deretirar totes les euroor-dres demostra la “feblesa”de l’acusació per rebel·lió.La defensa dels presos po-lítics sol·licita la seva im-mediata posada en lliber-tat, ja que entén que la reti-rada de les euroordrescontra tots els polítics in-dependentistes fugitius dela justícia espanyola de-mostra la “summa feblesade la forçada qualificaciójurídica” per rebel·lió o se-dició a partir de la qual s’ha“construït” la causa. ■

a Un acte multitudinari a la tarda denuncia l’empresonamentde l’expresidenta a Turull, Rull i Sànchez demanen la llibertat

Una cadena humanarep Forcadell a lapresó del Catllar

RedaccióEL CATLLAR

“Com està ella?Tancada. Només hacanviat que pot mirarnotícies en català”Bernat PeguerolesREPRESENTANT DE L’ASSOCIACIÓCATALANA DE DRETS CIVILS I MARITDE CARME FORCADELL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Desenes de persones van rebre Carme Forcadell a l’entrada de la nova presó ■ ACN

mont “és lliure i pot deixarAlemanya immediata-ment”.

Qui sí que va reaccionarva ser el govern espanyol,que, a través de la seva por-taveu, Isabel Celaá, va as-segurar ahir que el com-portament del jutge Llare-na no danya la justícia es-panyola. A la roda de prem-sa posterior al Consell deMinistres, la portaveu vadespatxar el tema ambuna resposta de manual enassegurar que el govern deSánchez respecta l’auto-nomia i la independènciade jutges i fiscals

Per la seva part, l’advo-cat de Carles Puigdemont,

Jaume Alonso-Cuevillas,va admetre, en una entre-vista a l’ACN, que es fa difí-cil predir el futur del seuclient perquè les previ-sions en una “causa políti-ca, no jurídica” són molt di-fícils perquè no en té prece-dents. Així, per exemple,creu que una sentència ab-solutòria pel delicte de re-bel·lió contra els políticsempresonats suposariaque Puigdemont, Comín,Serret, Puig, Ponsatí i Ro-vira podrien tornar quanhagués prescrit el delictede malversació de fons pú-blics, que poden ser uns 10anys. Si, en canvi, l’absolu-ció per rebel·lió dictamina

que els polítics empreso-nats no van participar en larebel·lió, però que el delictepodria existir igualmentper als processats a l’exili,aleshores aquests hauriend’esperar que el delicteprescrigués d’aquí a 20anys abans de poder tor-nar a l’Estat espanyol. Demoment, Puigdemont espodrà moure per diversospaïsos, tot i que l’euroordreés tècnicament reactiva-ble en qualsevol moment.

El final del camíAhir al vespre, i en decla-racions a TV3, CarlesPuigdemont va assegurarque la retirada de l’euroor-dre l’ha ajudat a “superarbé etapes i a sortir-ne re-forçat”. L’expresident vadir que des de la seva de-tenció sempre ha tingut

clar “el final del camí”. “Elque és important no és lallargada del camí, sinó el fi-nal. En totes les circums-tàncies, fins i tot en aques-tes que van començar sentmolt difícils, sempre hemvist el final del camí. Aixòajuda a superar bé etapes ia sortir-ne reforçat tambéen l’aspecte personal”, hiva afegir. “Aquests mesos,malgrat la duresa de lescircumstàncies, han estatun gran aprenentatge persaber que la gent hi ha es-tat en tot moment”, vasubratllar tot agraint el su-port rebut des de la distàn-cia. Puigdemont també vavoler agrair el tracte de laciutadania alemanya.“Tots els alemanys ambqui m’he trobat i he com-partit moments han estatunes persones extraordi-nàries des del punt de visthumà”, va subratllar totexplicant que això “ha es-tat molt important enaquests mesos.” ■

nt és lliure”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els exiliats podentrigar entre 10i 20 anys a podertornar a l’Estat

EL PUNT AVUIDISSABTE, 21 DE JULIOL DEL 20188 | Nacional |

Esquerra Republicanapassaria a davant de Ciu-tadans i de Junts per Cata-lunya i guanyaria les elec-cions amb una victòria fol-gada que li reportaria en-tre 35 i 37 escons (ara enté 32), segons el Baròme-tre d’Opinió Política delCentre d’Estudis d’Opinió(CEO), donat a conèixerahir. El partit taronja pas-saria a ser la segona forçaal Parlament amb 29 o 30diputats (un retrocés desis o set actes), seguit deJxCat, que es quedariaamb entre 27 i 29 escons(ara en té 34). La distànciaentre ERC i JxCat, doncs,podria arribar als deu es-cons. La majoria indepen-dentista continuaria su-mant i podria arribar a as-solir 76 escons, sis mésque en l’actualitat, gràciestambé a la pujada de la

CUP, que passaria d’unsubgrup de 4 diputats a larecuperació del grup amb8 o 10 representants.

L’enquesta dibuixa unPSC en creixement bene-ficiat per l’arribada al po-der de Pedro Sánchez a LaMoncloa (de 17 a 19-21 es-cons) i una Catalunya enComú Podem amb 8 o 10actes (ara en són 8). El PPfins i tot podria perdre undels quatre diputats que téactualment.

Un segment no menorprou important de perso-nes que diuen que van vo-tar JxCat el desembre pas-sat ara s’està decantantper ERC, però podria exis-tir un “efecte conjuntu-ral”, segons el director delCEO, Jordi Argelaguet, de-rivat de la menor presèn-cia mediàtica de CarlesPuigdemont durant l’ela-boració de l’enquesta, en-tre el 23 de juny i el 14 dejuliol, quan estava pen-

dent de la resolució del tri-bunal alemany. En con-cret, un 16% dels quediuen que van votar JxCatpreferirien ara ERC i quasiun 5%, la CUP. Alhora, elsrepublicans perdrien un6% cap als cupaires. Lesfuites de Ciutadans vancap al PSC (6,2%). Més sig-nificatiu és el 10% queabans votava el PP i ara hofaria per Inés Arrimadas.

D’altra banda, un46,7% dels catalans vol

que Catalunya esdevinguiun Estat independent, 1,3punts menys que en l’últi-ma enquesta. Els partida-ris del no a la independèn-cia pugen 1,2 punts res-pecte a l’abril i assoleixenun 44,9%. Així, el suport ala independència es man-té al davant per tercer copconsecutiu. Tot i això, lapoca distància entre el sí iel no, tenint en compte elmarge d’error de l’enques-ta, equival a un “empat”,

segons Argelaguet.Pel que fa a la valoració

dels líders, el d’ERC, OriolJunqueras, a la presó deLledoners, és el més benvalorat (6,16), seguit delvicepresident republicàPere Aragonès (5,49) i deldirigent de la CUP CarlesRiera (5,44), per bé queaquests dos últims regis-tren un grau de coneixe-ment entre la poblacióconsiderablement menorque Puigdemont, que tam-

bé aprova, amb un 5,01.En canvi, el president,Quim Torra, suspèn ambun 4,89. És el primer copque es pregunta per Torra,desconegut per un 16%d’enquestats.

És curiós observar comAragonès és més ben valo-rat entre els votants deJxCat que entre els d’ERC,o que l’electorat del PP po-sa més bona nota a la regi-dora barcelonina CarinaMejías que la que li atorgael seu de Ciutadans. El casmés sorprenent és el de laportaveu dels comuns alParlament, l’independen-tista Elisenda Alamany,que és més ben acollidapels votants d’ERC i del PPque no pas entre els seuspropis coreligionaris.

Efecte Pedro SánchezEl baròmetre del CEO indi-ca que el relleu de MarianoRajoy per Pedro Sánchezha suposat un impacte nonomés en la intenció devot al PSC, sinó també enla percepció de la situaciópolítica a Espanya: els ciu-tadans que la considerendolenta o molt dolenta bai-xen d’un 85 a un 65%. Encanvi, l’“atmosfera més fa-vorable” per als socialistesque descriu el director delCEO no es percep en elnombre de partidaris del’Estat federal, que mantéuna tendència plana. ■

a Els partits independentistes mantenen la majoria, que podrien ampliar a 76 escons a El 46,7%dels catalans vol que Catalunya sigui un estat independent a Junqueras, el líder més ben valorat

Emili BellaBARCELONA

‘Sorpasso’ d’ERC a Ciutadansi a JxCat, segons el CEO

Baròmetre CEO Baròmetre d’opinió política. 2a onada 2018Baròmetre CEO Baròmetre d’opinió política. 2a onada 2018

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

Estimació d’escons Valoració dels líders polítics

Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent?

Parlament de CatalunyaEntre parèntesis, resultats 2017

Congrés dels DiputatsEntre parèntesis, resultats 2016

iputats

35-37(32)

29-30(36)

27-29(34)

19-21(17)

8-10 (8)

8-10 (4)

3-4 (4)

6 (5)

13-14(9)

44,5 44,1 42,9 46,7 46,6 45,3

47,7

44,9 45,3 44,3 41,1

48,7 48,0 46,745,3 48,0 50,0 47,8 48,2 45,5

42,4

45,1 46,8 48,5 49,4

43,6 43,7 44,9

0

20

40

60

80

100

Des. 14 Feb. 15 Juny 15 Oct. 15 Nov. 15 Març 16 Juny 16 Nov. 16 Des.16 Març 17 Juny 17 Oct. 17 Abril 18 Jul.18

Sí No

67,1

56,1

46,0

40,7

37,8

28,6

26,3

24,6

16,8

16,6

11,1

3,2

25,3

40,1

30,0

17,7

42,2

15,7

11,0

62,3

7,8

9,1

70,4

12,8

3,0

2,0

7,9

4,0

1,6

6,2

4,4

2,0

4,0

3,6

2,7

1,8

4,7

1,8

16,1

37,6

18,5

49,4

58,2

11,0

71,4

70,8

15,7

82,2

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Oriol Junqueras

Carles Puigdemont

Quim Torra

Xavier Domènech

Miquel Iceta

Meritxell Batet

Carles Riera

Inés Arrimadas

Pere Aragonès

Elisenda Alamany

Xavier García Albiol

Carina Mejías

Aprova (5-10) Suspèn (0-4) NS/NC valoració No coneix

6,16

5,01

4,89

5,14

4,17

4,89

5,44

2,57

5,49

4,82

1,52

2,06

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

MITJANES DE VALORACIÓ

9 (12)

2 (6)

9 (7) 7-8 (8)

El vot dual ja no és el que era.Avui ERC també guanyaria alCongrés, segons el CEO. Elsrepublicans aconseguirienentre 13 i 14 escons, 4-5 mésdels 9 actuals. Els comuns i elPSC empatarien en la segonaposició amb 9 diputats. Pelsde Xavier Domènech i AdaColau suposaria una davalla-

da respecte als 12 esconsd’En Comú Podem del 2016.En canvi, els socialistes regis-trarien un increment de dosdiputats, atribuïble a l’efectePedro Sánchez. D’altra ban-da, el PDeCAT (que es va pre-sentar encara com a Conver-gència) en podria perdre un oquedar-se amb els 8 d’ara.

Ciutadans n’obtindria 6, unmés que el 2016, i el PP que-daria relegat en última posi-ció i reduiria els 6 escons queté actualment a només 2.

En les eleccions espanyo-les, la CUP reparteix el seuelectorat entre ERC (un35%), l’abstenció (19%) i elscomuns (14%).

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els republicans també vencerien al Congrés

EL PUNT AVUIDISSABTE, 21 DE JULIOL DEL 201810 | Nacional |

Sense un acord per con-sensuar qui durà les reg-nes i cap on, el Partit De-mòcrata Europeu Català(PDeCAT) va donar el tretde sortida ahir al vespre alPalau de Congressos de Ca-talunya de Barcelona a unaassemblea nacional –l’òr-gan suprem– que serà de-cisiva per al futur de la for-mació i la seva possibleconfluència cap a les posi-cions de Junts per Catalu-nya, des d’aquest dillunsrepresentades per la CridaNacional per la Repúblicaque van llançar l’encaramilitant Carles Puigde-mont i el seu cercle més afí,encapçalat pel president,Quim Torra (ahir absentper raons personals, tot ique se n’havia anunciat lapresència), i l’expresidentde l’ANC Jordi Sànchez.

Molts interrogants pla-nen sobre l’assemblea, pera la qual s’ha registrat la xi-

fra rècord de 1.908 asso-ciats, i que s’han de resol-dre aquest cap de setmana.Els demòcrates debatenavui i votaran demà al matíset ponències sobre lesquals pivota tot el seu dis-curs i estratègia futura, pe-rò especialment dues: lapolítica i la d’organització,que aniran íntimament lli-gades. Els inscrits tindranl’última paraula en tot.

El pacte de LledonersEl principal motiu de dis-còrdia els dies previs, i mésencara arran del llança-ment de la Crida, ha estatla disputa pel control entreels sectors crítics, partida-ris si cal de la unilateralitatper implementar la Repú-blica i del trànsit cap al nouespai liderat per Puigde-mont, i la direcció actual,acusada d’“autonomista” ique voldria mantenir laidentitat del partit com apal de paller del nou projec-te polític, amb el qual, aixòsí, veu l’acoblament inevi-

table. Després d’una set-mana de negociacions, di-jous a la tarda s’havia arri-bat a un principi d’acordque els crítics batejavencom el “pacte de Lledo-ners”, ja que tenia el visti-plau dels exconsellers Jor-di Turull i Jordi Rull –rivalsi perdedors del congrés defundació fa dos anys, peròara aliats i autoritats clauen les converses–, a mésdel també empresonatQuim Forn i del mateixPuigdemont, que ja ha fetsaber que estriparà el car-net del partit si el continualiderant la coordinadorageneral Marta Pascal.

L’acord consistia, segonsfonts pròximes, a nome-nar David Bonvehí, actualcoordinador d’organitza-ció, com a nou president deconsens, en una cúpulaque es completaria ambuna sola vicepresidènciade la qual ahir no va trans-cendir el candidat. Ara bé,la clau del pacte era la crea-ció d’una comissió específi-ca de 16 persones, amb to-tes les sensibilitats repre-sentades, que tindria l’en-càrrec de pilotar la con-fluència del PDeCAT cap ala Crida, comissió que en lapràctica assumiria la di-recció en aquest període.

Segons fonts dels crí-tics, però, Pascal va rebut-jar ahir al matí sumar-se al’acord després d’una novavisita a Lledoners. A la tar-da, en entrar a l’assemblea,ella explicava que s’està“treballant en una candi-datura de consens”, i que“no hi ha res trencat”, peròes mostrava esperançadaperquè no veu “diferènciesde fons insalvables”. Enca-ra més, té unes “ganes im-menses” de sumar-se a lacrida de país de Puigde-mont, però diu que vol fer-ho “compatible” amb una“unitat” que reforci el pa-per del PDeCAT.

Des dels crítics s’adme-tia que segueixen les con-verses ja contra rellotge,però es confirmava que sino hi ha acord –que hauriade passar en gran mesurapel pacte de Lledoners–,presentaran una candida-tura alternativa a la direc-ció actual, que encapçala-ria l’alcalde de Molins deRei, Joan Ramon Casals. Eltermini màxim per fer-hoes tanca demà a les onzedel matí. És clar que l’es-borrany de la ponència or-ganitzativa que ha presen-tat la direcció preveu unapresidència política –i nosimbòlica com l’actual–, amés de diverses vicepresi-dències –l’exconsellerLluís Puig ja va dir quen’acceptaria una– i un se-cretari general, que recu-peraria així la nomenclatu-ra. La direcció va oferir alscrítics d’ampliar l’executi-va per poder-los encabir,dels 12 membres actuals a“entre 20 i 30”, per la qualcosa el comitè nacionaltambé creixia de 60 perso-nes a entre 80 i 100. Siguicom sigui, perquè hi hagieleccions per renovar la di-recció –o per ampliar-la oper crear qualsevol altrafórmula– abans s’haurand’aprovar esmenes que hoincorporin en la ponència,ja que ara els estatuts no hopermetrien. A més, en casde votar-se una novaexecutiva hi podrien parti-cipar els 14.000 associats, ino sols els inscrits en l’as-semblea.

La ponència política se-rà l’altre cavall de batalla,ja que ha de definir si el par-tit no renuncia explícita-ment a vies unilaterals perassolir la República i fa elprocés cap a la plena con-vergència amb la Crida Na-cional, com reclamen elscrítics. El text actual totjust parla de “sumar” ambJxCat i d’un procés d’auto-determinació “irrenuncia-ble” per fer realitat el nouestat, per bé que l’acció po-lítica en aquesta direccióha de ser “possibilista”.Unes 1.500 esmenes jahan estat aprovades i unes300 incorporades als dife-rents documents. La resta,unes 850 –la majoria en laponència política i l’orga-nitzativa–, arriben vives ies debatran avui.

El president de l’assem-blea, Xavier Trias, dema-nava “generositat” i “cohe-sió” ahir en la inauguració,per unir en aquest “mo-ment excepcional” gent ala presó i l’exili amb “gentque ha dirigit el PDeCATen moments difícils”. ■

El PDeCAT comença senseacord una assemblea clau

Òscar PalauBARCELONA

a Converses contra rellotge entre la direcció i els crítics després que Pascal rebutgés un principid’acord que situava Bonvehí com a president a Casals podria presentar candidatura alternativa

“Es fa una Crida per ferun pas endavant, i calfer-ho amb el suport detotes les ideologies; launitat és bàsica”Xavier TriasPRESIDENT DE L’ASSEMBLEA PDECAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

La coordinadora general, Marta Pascal, amb la seva executiva en presentar ahir l’informe de gestió en l’inici de l’assemblea del PDeCAT ■ JOSEP LOSADA

“No perdeml’oportunitat de ferbalanç de maneraconstructiva i dedebatre i reflexionar”David FontCOORDINADOR ASSEMBLEA PDECAT

“Hem d’acabar denegociar, però esticsegura que diumengeen sortirem amb unequip reforçat”Marta PascalCOORDINADORA GENERAL PDECAT

EL PUNT AVUIDISSABTE, 21 DE JULIOL DEL 201812 | Nacional |

850431-1192053Q

S’han conjurat per fer-ho,però encara no s’han tan-cat del tot les ferides de latrencadissa de dimecres alParlament entre JxCat iERC arran del desacord,que es manté, per la sus-pensió o no de Carles Puig-demont com a diputat encompliment de la interlo-cutòria del jutge Llarena.Un dinar dijous dels mà-xims dirigents al govern–Quim Torra i Pere Arago-nès, a més de les conselle-res Elsa Artadi i Ester Ca-pella– i el Parlament –elsportaveus Albert Batet iSergi Sabrià– va posar lesbases, segons es va saberahir, per tancar la polèmi-ca, rebaixar tensions i mi-rar de refer relacions, perla qual cosa es van instar aaprofitar les vacances. Laconjura també és perquèsigui més fluida la comuni-cació interna, per la qualcosa es van fixar mecanis-mes “permanents i ben de-limitats”, segons indicavaahir Artadi, a fi de tancarels acords abans i millor ievitar que es repeteixin enpúblic “espectacles lamen-tables”com el de dimecres.

Aquesta última expres-sió textual és del presidentdel Parlament, Roger Tor-rent, que ahir a RAC1 vademanar “autocrítica” alspartits, i que “parlin més”.Això sí, es mostrava indig-

nat que es dubti del seucompromís, després quese l’acusi de blanquejar elPSC del 155, i va refermarque “és fals” que trenquéscap acord. “No val tot peresgarrapar uns quantsvots, això no aporta res, ideterminades actituds noajuden a augmentar la ma-joria independentista”, re-nyava. “Què provoca això?Un o dos diputats més a

l’un o l’altre? Del que estracta és que anem mésenllà i busquem gent delsaltres blocs”, incidia. Tor-rent està disposat a anarfins on sigui si és amb unaestratègia conjunta, peròes desmarca de “gesticula-cions simbòliques perquèsi”. La crítica de Torrent,que no va amagar cert ma-lestar per no haver estat aldinar de dijous, va tornar a

causar l’enuig de JxCat i vaobligar a activar els meca-nismes que s’havien donatla vigília. Per això Artadisortia poc després a dema-nar que s’apostés “per launitat” i per posar fi als re-trets. En les pròximes set-manes treballaran per re-cuperar la confiança i mi-rar de desllorigar la situa-ció, perquè “no s’ha de dei-xar per a l’últim dia”, se-gons ella. El desacord, pe-rò, continua, perquè Arta-di creu que la renúncia al’extradició “reforça enca-ra més” que no se suspen-gui Puigdemont i, en can-vi, fonts d’ERC interpre-ten el contrari, ja que re-corden que l’única mane-ra que pugui continuar vo-tant, ara que no podrà de-legar el vot, serà acceptarla substitució temporal. ■

Els líders es conjuren pertancar ferides a JxCat i ERCa Un dinar dels dirigents al govern i el Parlament posa les bases per millorar lacomunicació a Torrent fa autocrítica, però crea malestar en insistir a acusar-los

Òscar PalauBARCELONA

Torra i Aragonès van presidirahir al migdia l’acte de presade possessió dels vuit dele-gats territorials del govern, lameitat dels quals són restitu-ïts després de ser destituïts el155. L’acte s’havia endarreritpels tràmits de creació de la

Torra i Aragonès, amb tots els delegats del govern que van prendre possessió ahir ■ EFE

vegueria del Penedès, la grannovetat de la legislatura. L’un il’altre, precisament, van inci-dir que així es recupera el ma-pa territorial dissenyat per laGeneralitat republicana. “Te-nim la voluntat de ser al terri-tori més que mai”, cloïa Torra.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Prenen possessió els vuit delegatsLa Generalitat condicionael retorn de la paga extra-ordinària que els funciona-ris van deixar de percebreel 2013 i el 2014 a l’aug-ment de la regla de despe-sa de les autonomies. El go-vern s’havia compromès ainiciar aquest any el retorndel deute amb el pagamentd’un 10% inicial –uns 50milions d’euros–, però elconseller de Polítiques Di-gitals i Administració Pú-blica, Jordi Puigneró, vaavisar ahir que no ho po-dran fer si no els amplien elmarge de despesa.

Puigneró vol negociarde manera conjunta ambel Departament d’Econo-mia i amb els ministeriscorresponents la flexibilit-zació dels criteris de càlculde la despesa del 2018 i el2019 per poder retornar

les pagues extres pen-dents de fa anys. El conse-ller ho va fer públic desprésde la primera reunió ambels sindicats majoritarisde la funció pública –UGT,CCOO i IAC– en la mesa ge-neral de la funció pública,que va acabar sense acord.El govern proposa un in-crement salarial del’1,95% el 2018 aplicable apartir de la tardor ambefectes retroactius.

L’Estat mou fitxaEn aquest sentit, el Con-sell de Política Fiscal i Fi-nancera de l’Estat es vareunir ahir, sense presèn-cia catalana, i va acordar,justament, alleujar la pres-sió fiscal sobre el territori.L’any vinent hi haurà unobjectiu de dèficit del 0,3%del PIB i no del 0,1 previst.El 2020 serà del 0,1% i nodel 0, que s’haurà d’assolirel 2021. ■

El retorn dela paga extra,condicionat

RedaccióBARCELONA

a Puigneró el vincula a l’augment dela despesa permesa a les autonomies

Un moment de la reunió de la mesa general de la funciópública, que va tenir lloc ahir a Barcelona ■ ACN