BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO

GACETA DE MADRID Depó,ito Lega, M. ,..... Año CCCXVIII Viernes 29 de diciembre de 1978 Núm. 311.1

CONSTITUCION ESPAÑOLA

APROBADA POR LAS CORTES EN SESIONES PLENARIAS

DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS Y DEL SENADO CELEBRADAS

EL 31 DE OCTUBRE DE 1978

RATIFICADA: POR EL PUEBLO ESPAÑOL EN REFERENDUM

DE 6 DE DICIEMBRE DE 1978

SANCIONADA POR S. M. EL REY ANTE LAS CORTES

EL 27 DE DICIEMBRE DE 1978

. -

--

CONSTITUCION ESPAÑOLA

DON JUAN CARLOS l. REY DE ESPAJ'lA. A TODOS LOS Articulo 2 QL'E LA PRf:SENIE VIEHEN y ENTENDIEREN,

SABED. QUE LAS CORTES HAN APROBADO Y EL PUE· BLO ESPAÑOL HA"] lI-ICADO LA SIGUiENTE CONS"IrIUCION:

PREA~HlULO

La Nación española, deseando establecer la justt­cl~. la libertad y la seguridad y promover el bien de cuantos la integran, en uso de su soberanía, procla­ma su voluntad dA:

Garantizar la convivencia democrática dentro de la COllsfitución y de las leyes conforme a un orden económico y social justo.

Consolidar un Estado de Derecho que aspgure el imperio de la ley como expr.;sión de la voluntad po­pular.

Prot.'§ler a todos los espnñolf's y pueblos de Espa­ña en pi ejercicio de los derechos humanos, sus cul­tUfclS y trl:ldiciorH:~S. lenguas e instituciones.

Promover el pr()gn~so de la cultura y de la econo mía para ast-'guraf a todos una digna calIdad de vida.

EstHblt:'cer una sociedad dt'nlocráticrl. avanzada, y

ColaborAr en el fortalAcimif'nto de unas relaciones pacíficas y de eficaz cooperación entre todos los pue~ bIas de la Tierra.

En C'onsecuent ir.t. las Cortf'S apruf-'ban y el pueblo e~pañ(,1 n1tifica 111 siguiente

CONSTITUCION

TITULO PRELIMINAR

Articulo 1

l. España se constituye en un Estado social y de­mocrático de Derecho, que propugna como ,·alores su~ periores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia. la igualdad y el pluralismo polftico.

2. La soberanía nacio!lal reside en el pueblo es­pañol. del que emanan los poderes del Estado.

3. La forma polltica del Estado español es la Mo­narquía parlamentaria.

La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivi­sible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y re­giones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.

Artículo 3

1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de cono­cerla y el derecho a usarla.

2. Las demás lenguas española.s serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.

3. La riqueza de las distintas modalidades lingüís­ticas de España es un patrimonio cultural que serA objeto de especial respeto y protección.

Artículo 4:

1. La bandera de España está formada por tres franjas horizontales, roja, amarilla y roja, siendo la amarilla de doble anchura que cada una de las rojas.

2. Los Estatutos podrán reconocer banderas y en~ señas prcpias de las Comunidades Autónomas. Estas: se utilizarán junto a la bandera de España en sus edificios públicos y en sus actos oficiales.

Artículo B

La capital del Estado es la villa de Madrid.

Artículo 8

Los partidos pollticos expresan el pluralismo polí­tico, concurren a la formación y manifestación de la voluntad popular y son instrumento fundamental pa­ra la participación política. Su creación y el ejerci­cio de su actividad son libres dentro del respeto a la Constitución y a la ley. Su estructura interna y fun­cionamiento deberán. ser democráticos.

Artículo 7

Los sindicatos de trabajadores y las asociaciones emprpsariales contribuyen a la defensa y promociÓn

29318 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.1

de los intereses económicos y sociales que les son pro­pios. Su creación y el ejercicio de su actividad son li­bres dentro del· respeto a la Constitución Y a la ley. Su estructura Interna y funcionamiento deber~n ser democr~tlcos.

Articulo 8

1. Las Fuerzas Armadas. constituidas por el Ejér· cito de Tierra. la Armada y el Ejército del Aire. tienen como misión garantizar la soberanla e independencia de Espaf1a, defender su integridad territorial y el or· denamiento constitucional.

a. Una ley orgMica regular~ las bases de la orga­nización militar conforme a los principios de la pre· sente Constitución.

Articulo'

1. Los ciudadanos y los p!lderes pú blicos est~n su­jetos a la Constitución y al resto del ordenamiento ju­rldico.

2. Corresponde a los poderes públlcos promover las condiciones para que la libertad y la igualdad del individuo y de los grupos en que se integra sean rea­les y efectivas; remover los obst~ulos que impidan o dificulten su plenitud y facilitar la participación de todos los ciudadanos en la vida pol!tlca. económica. cultural y social.

8. La Constliución garantiza el principio de lega­lidad, la jerarquía normativa, la pUbliCidad de las nor· mas, la irretroactlvidad de las disposiciones sanciona­doraa no favorables o restrictivas de derechos indivi­duales, la seguridad lurldica, la responsabilidad y la interdicción de la arbitrariedad de los poderes pú­blicos.

TITULO 1

De 108 derechos y deberes fundamentales

Articulo 10

1. La dignidad de la persona. los derechos invio· lables que le son inherentes, el libre desarrollo de la personalidad, el respeto a la ley y a los derechos de los demú son fundamento del orden pol!tico y de la paz social.

2. Las normas rtllativas a los derechos fundamen· tales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretarM de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuer· dos internacionales sobre las mismas materias ratifi· cados por Espaf1a.

CAPITULO PRIMERO

De los espafloles y los extranjeros

Articulo 11

1. La nacionalidad espaflola se adquiere. se con­serva y se pierde de acuerdo con lo establecido por la Iq.

2. Ningún español de origen podr~ ser privado de su nacionalidad.

3. El Estado podr~ concertar tratados de doble na­cionalidad con los paises iberoamericanos o con aque­llos que hayan tenido o tengan una particular vincu­lación con Espaf1a. En estos mismos paises, aun cuan­do no reconozcan a sus ciudadanos un derecho recí­proco. podr~n naturalizarse los españoles sin perder su nacionalidad de origen.

Articulo 12

Los españoles son mayores de edad a los dieciocho alias.

Articulo 13

l. Los extranjeros gozar~n en España de las !iber­tades públicas que garantiza el presente Titulo en los términos que establezcan los tratados y la ley.

2. Solamen te los españoles ser~n titulares de los derechos reconocidos en el articulo 23. salvo lo que. atendiendo a criterios de reCiprocidad. pueda estable­cerse por tratado o ley para el derecho de sufragIo ac­tivo en las elecciones municipales.

3. La extradición sólo se concederá en cumplimien­to de un tratado o de la ley. atendiendo al principio de reciprocidad. Quedan excluidos de la extrad!ción los delltos pol!ticos. no considerándose como tales los actos de terrorismo.

4. La ley establecer~ los términos en que los ciu­dadanos de otros paises y los ap~tridas podrán gozar del derecho de asilo en Espaf1a.

CAPITULO SEGUNDO

Derechos y libertades

Articulo 14

Los españoles son Iguales ante la ley. sin que pue­da prevalecer discriminación alguna por razón de na­cimiento. raza, sexo, religión. opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social.

SECCIÓN l.'

De los derechos fundamentales y de las libertades públicas

Articulo 11

Todos tienen derecho a la vida y a la integridad fl­sica y moral, sin que, en ningún caso, puedan ser so­metidos a tortura ni a penas o tratos irihumanos o de­gradantes. Queda abolida la pena de muerte, salvo lo que puedan disponer las leyes penales militares para tiempos de guelTa.

B. o. del E.-Núm. 311.1 29 diciembre 1978 29317

Artículo le

1. Se garantiza la libertad ideológica, religiosa y de culto de los individuos y las comunidades sin más limitación, en sus manifestaciones, que la necesaria para el mantenimiento del orden público protegido por la ley.

2. Nadie podrá ser obligado a declarar sobre su ideología, religión o creencias.

3. Ninguna confesión tendrá carácter estatal. Los poderes públicos tendrán en cuenta las creencias re­ljgiosas de la sociedad española y mantendrán las con­siguientes relaciones de cooperación con la Iglesia Ca­tólica y las demás confesiones.

Artículo 17

1. Toda persona tiene derecho a la ti bertad y a la seguridad. Nadie puede ser privado de su libertad, si­no con la observancia de lo establecido en este artícu­lo y en los casos y en la forma previstos en la ley.

2. La detención preventiva no podrá durar más del tiempo estrictamente necesario para la realización de las averiguaciones tendentes al esclarecimiento de los hechos. y, en todo caso, en el plazo máximo de seten­ta y dos horas, el detenido deberá ser pu:~sto en liber­tad o a dlspcsi~-,ión de la autoridad judicial.

3. Toda persona detenida dcbe ser informada de forma inmediata, y de modo que le sea C'omprensible. de sus derechos y de las razones de su detención, no pudiendo ser obEgada a declarar. Se garantiza la asis· teneia de abogado al detenido en las diligencias poli­ciales y judiciales, en los términos que la ley esta­blczca.

4. La ley regulará un procedimiento de "habeas corpus·, para producir la inmediata puesta a disposi­ción judicial de toda persona detenida ilegalmente. Asim!smo, por léy se determinará el pla7.o máximo de dur~lCión de la prisión provisional.

Articulo 18

~e garantiza el derecho al honor, a la intimi· dad personal y familiar y a la propia imagen.

2. El domicilio es inviolable. Ninguna entrada o regi:~\l'o podrá hacerse en él sin consentimiento del ti· tular o resolución judicial, salvo en caso de flagrante delit.o.

3. Se garantiza el secreto de las comunicaciones y, en especia}, de las postales, telegráficas y telefóni· cas, salvo resolución judicial

4. La ley limitará el uso de la informática para garantizar el honor y la intimidad personal y familiar de los ciudadanos y el pleno ejercicio de sus derechos

Artículo 19

Los españoles tienen derecho a elegir libremente su residencia y a circular por el territorio nacional.

Asimismo, tienen derecho a entrar y salir libre­mente de España en los términos que la ley establez­ca. Este derecho no podrá ser limitado por motivos pa. liticos o ideológicos

Artículo 20

1. Se reconocen y protegen los derechos:

aJ A expresar y difundir libremente los pensa­mient.os, ideas y opiniones mediante la palabra, el es­crito o cualquier otro medio de reproducción.

bJ A la producción y creación literaria, artística, cJf'ntifica y técnica

e) A la libertad de cátedra.

dJ A comunicar o recibir libremente información veraz por cualquier medio de difusión. La ley regula­rá el derecho a la cláusula de conciencia y al secreto profesional en el ejercicio de estas libertades.

2 El ejercicio de estos derechos no puede restrin-girse mediante ningún tipo de censura previa.

3 La ley regulará la organización y el control par· laml'ntario de los medios de comunicación social de­pendient.es del Estado o de cualquier ente público y garantIzará el acceso a dichos medios de los grupos sociales y políticos significativos, respetando el plu­ralis!l)o de la sociedad y de las diversas lenguas de ESP~l na

4 Estas libertades tienen su límite en el respeto a lo~ derechos reconocidos en este Título, en los pre­ceptos de las leyes que lo desarrollen y, especialmen­te, en el derecho al honor, a la intimidad, a la propia imagNI y a la pro1ección de la juventud y de la in­"an('~;'1

:") Sólo podrá acordarse el secuestro de publica· ci(JJl, "j, grabaciones y otros medios de información en virt lid de resolución judicial.

Artículo 21

1 Se reconoce el derecho de reunión pacífica y sin armas. El ejercicio de este derecho no necesitará autorización previa.

2. En los casos de reuniones en lugares de trán~ sito público y manifestaciones se dará comunicación previa a la autoridad, que sólo podrá prohibirlas cuan­do existan razones fundadas de alteración del orden púb: 1(0. con peligro para personas o bienes.

Artí( ulo 22

Se reconoce el derecho de asociación.

2 Las asociaciones que persigan fines o utilicen medius tipificados como delito son ilegales.

3 Las asociaciones constituidas al amparo de este artículo deberán inscribirse en un registro a los solos efectos de publicidad.

4. Las asociaciones sólu podrán ser disueltas o sus­pendidas en sus actividades en virtud de resolución judicial motivada.

29318, ____________ ~--------------!2!9~d~l~cl~e~m~b~r~e~19!7~8~----------~B=.~O~.~d~e~I~E=.~N~u=·m~.~3~1~1~.J

5. Se prohiben las asociaciones secretas y las de carácter paramili taro

Arilculo 23

1. Los ciudadanos tienen el derecho a participar en los asuntos públicos, directamente o per medio de representantes, libremente elegidas en elecciones periódicas por sufra~io universal.

2. Asimismo, tienen derecho a acceder en condi· ciones de Igualdad a las funciones y cargos públicos, con los requisitos que señalen las leyes.

Articulo 24

1. Todas las personas tienen derecho a obtener la tutela efectiva de los jueces y tribunales en el ejerci· cio de sus derechos e intereses legitimos, sin que, en ningún caso, pueda producirse indefensión.

2. Asimismo, tedos tienen derecho al Juez ordi· nario predeterminada por la ley, a la defensa y a la asistencia de letrado, a ser informados de la acusa­ción formulada contra ellos, a un proceso público sin dilaciones indebidas y con todas las garantias, a utili­zar los medios de prueba pertinentes para su defensa, a no declarar contra si mismos, a no confesarse cul­pables y a la presunción de inocencia,

La ley regulará los casos en que, por razón de pa­rentesco o de secreto profesional, no se estará obliga­do a declarar sobre hechos presuntamente delictivos

Articulo 25

1, Nadie puede ser condenado o sancionado por acciones u omisiones que en el momento de produ­cirse no constituyan delito, falta o Infracción adminis­trativa, según la· legislación vigente en aquel mo­mento.

2. Las penas privativas de libertad y las medidas de seguridad estarán orientadas hacia la reeducación y relnserclón social y no podrán consistir en trabajOS forzados. El condenado a pena de prisión que estu­viere cumpliendo la misma gozará de los derechos fun­damenta�es de este Capitulo, a excepCión de los que se vean expresamente limitados por el contenido del falIo condenatorio, el sentido de la pena y la ley pe­nitenciaria. En teda caso, tendrá derecho a un traba­Jo remunerado y a los beneficios correspondientes de la Seguridad Social, así como al acceso a la cultura y al desarrollo integral de su personalidad.

3. La Administración civil no podrá Imponer san­ciones que, directa o subsidiariamente, impliquen pri­vación de libertad.

Articulo 28

Se prohíben los Tribunales de Honor en el ámbito de la Administración civil y de las organizaciones pro­fesionales.

Articulo 27

1. Todos tienen el derecho a la educación. Se reco· noce la libertad d. enseñanza.

2, La educación tendrá por objeto el pleno desa­rrollo de la persom.lidad humana en el respeto a los principiOS democráticos de convivencia y a los dere­chos y libertades fundamentales.

3. Los poderes públicos garantizan el derecho que asiste a los padres para que sus hijos reciban la for­mación religiosa y moral que esté de acu 3rdo con sus propias convicciones.

4. La enseñanza básica es obligatoria y gratuita.

5. Los poderes públicos garantizan el derecho de todos a la educación, mediante una programación ge­

. nera] de la enseñanza, con participación efectiva de tonos los sectores afectE:..dos y la creación de centros docen~es,'

6. Se reconoce a las personas fí5icas y jurídicas ]a libertad de creación de centros docentes, dentro del respeto a los principios constitucionales.

7. Los profesores, los padres y, en ~u caso. los alumnos intervendrán en el control y gestión de to­dos los centros sostenidos por la Administración con fondos públicos, en los términos que la ley establezca.

8. Los poderes públicos inspeccionarán y homolo­garán el sistema educativo para garantizar el cumpli-mient0 de las leyes. .

9. Los poderes públicos ayudarán a los centros do­centes que reúnan los requisitos que la ley establezca.

10. Se reconoce la autonomía de las Uníversida· des, en los términos que la ley establezca.

Articulo 28

1. Todos tienen derecho a sindicarse libremente. La ley podrá limitar o exceptuar el ejercicio de este de­recho a las Fuerzas o Institutos armados o a los de­más Cuerpos sometidos a disciplina militar y regula­rá las peculiaridades de su ejercicio para los funcio­narios públicos. La libertad sindical comprende el de­recho a fundar sindicatos y a afiliarse al de su elec­ción, asl como el derecho de los sindicatos a formar confederaciones y a fundar organizacion'3s sindicales internacionales o afiliarse a las mismas. Nadie podrá ser obligado a afiliarse a un sindicato.

2. Se reconoce el derecho a la huelga de los tra­bajadores para la defensa de sus intereses. La ley que regule el ejercicio de este derecho establecerá las ga­rantias precisas para asegurar el mantenimient( de los servicios esenciales de la comunidad.

Articulo 29

1. Todos los españoles tendrán el derecho de pe­tición individual y colectiva, por escrito, en la forma y con los efectos que determine la ley.

2. Los miembros de las Fuerzas o Institutos arma­dos o de los Cuerpos sometidos a diSCiplina militar po­drán ejercer este derecho sólo individualmente y con arreglo a lo dispueste en su legislación específica.

B. O. del E.-Núm. 311.1 29 diciembre 1978 29319

SacclbN 2.'

De los derechos y deberes de los ciudadanos

Artícl,Jo 30

l. Los esp"ñcies tienen el derecho y el deber de defender a España.

2. La ley fijará las obligaciones militares de los españoles y regulará, con las debidas garantlas, la ob. jeción de conciencia, asl como las demás causas de exención del servicio militar obligatorio, pudiendo im­poner, en su caso, una prestación social sustitutorla.

3. Podrá establecerse un servicio civil para el cum· plimiento de fines de Intarés general.

4. Mediante ley podrán regularse los deberes de los ciudadanos en los casos de grave riesgo, catástro· fe o calamidad pública.

Articulo 31

l. Todos contribuirán al sostenimiento de los gas· tos públicos de acuerdo con su capacidad económica medianta un sistema tributario justo inspirado en los principios de Igualdad y progresividad que, en ningún caso, tendrá alcance confiscatorio.

2. ,,1 gasto públiCO realizará una asignación equi­tativa de los recursos públicos, y su programación y ejecución responJerán a los criterios de eficienda y economía.

3. Sólo podrán establecerse prestaciones persona­les o patrimoniales de carácter público con arreglo a la ley.

Articulo 32

l. El hombre y la muler tienen derecho a contraer matrim'>nio con plena igualdad juridica.

2. La ley regulará las formas de matrimonio, la edad y capacidad para contraerlo, los derechos y de­beres de los cónyuges, las causas de separación y di­solución y sus efectos.

Articulo 33

l. Se reconoce el derecho a la propiedad privada y a la herencia.

2. La función social de estos derechos delimi tará su contenido, de acuerdo con las leyes.

3. Nadie podrá ser privado de sus bienes y dere­chos sino por causa justificada de utilidad pública o interés social, mediante la correspondiente Indemni­zación y de conformidad con lo dispuesto por las leyes.

Articulo 34

l. Se reconoce el derecho de fundación para fines de interés general, con arreglo a la ley.

2. Regirá también para las fundaCiones lo dispues­to en los apartados 2 y 4 del articulo 22.

Articulo 35

l. Todos los españoles tie' len el deber de trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección de profe'ión u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una remuneración suficiente p~ra satisfacer sus necesida­des y las de su familia, sin que en ningún caso pueda hacerse discriminación por razón de sexo.

2. La ley regulará un estatuto de los trabajadares.

Articulo 38

La ley regulará las peculiaridades propias del ré­gImen jurldlco de los Colegios Profesionales y el ejer­cicio de las profesiones tituladas. La estructura interna y el funcionamiento de los Colegios deberán ser demo­cráticos.

Articulo 37

1. '.1\ ley garantizará el derecho a la negociación colectiva laboral entre los representantes de los tra­bajadores y empresarios, asl como la fuerza vinculan­te de los convenios.

2. Se reconoce el derecho de ;os trabajadores y empresarios a adoptar medidas de conflicto colectivo. La ley que regule el ejercicio de este derecho, sin per­juicio de las limitaciones que pueda establecer, inclui­rá las garantfas precisas para asegurar el funciona­miento de los servicios esenciales de la comunidad.

Artículo 38

Se reconoce la libertad de empresa en el marC0 de la Bl'onomia de mercado. Los poderes públicos garan­tizan y protegen su ejercicio y la defensa de la pro­ductividad. de acuerdo con las exigencias de la econo­mía general y, en su caso, de la planificación.

CAPITULO TERCERO

De los prIncipios reclores de la pOlillca social y económica

Artículo 39

l. Los poderes públicos aseguran la protección so­cial, económica y jurldica de la famllia.

2. Los poderes pú bUcos asegutan, asimismo, la protección Integral de los hijos, Igdales éstos ante la ley con independencia de su flliacióD., y de las madres, cualquiera que sea su estado civil. 'La ley pOSibilitará la investigación de la paternIdad.

3. Los padres deben prestar asistencia de todo or­den a los hijos habidos dentro o fuera del matrimoniO, durante su mlnoria de edad ., en los demás casos en que legalmente proceda.

<l. Los nUlos gozarán de la proll"cción prevista en los acuerdos internacionales que velan por sus dere­chos.

2.9320 28 éllclem Jire 1978 B. O. del E.-Núm. 311.1 . Articulo 40

1. Los poderes . públicos promoverán las condicio­nes favorables para el progreso social y económico y para una distribución de la renta regional y personal más equitativa. en el marco de una polltica de esta­b1l1dad económica. De manera especial realizarán una politica orientada al pleno empleo.

2. Asimismo, los poderes públicos fomentarán una polltica que garantice la formación y readaptación profesionales; velarán por la seguridad e higiene en el trabajo y garantizarán el descanso necesario. me­diante la limitación· de la jornada laboral, las vacacio­nes periódicas retribuidas y la promoción de centros adecuados.

Articulo 41

Los poderes públicos mantendrán un régimen pú­blico de Seguridad Social para todos los ciudadanos, que garantice la asistencia y prestaciones sociales su­ficientes ante situaciones de necesidad, especialmente en caso de desempleo. La asistencia y prestaciones complementarias serán libres.

Articulo 42

El Estado velará especlalment.e por la salvaguardia de los derechos económicos y sociales de los trab •. ja­dores espafloles en el extranjero y orientará su polí­tica hacia su retorno.

Articulo 43

1. Se reconoce el derecho a la protección de la salud.

2. Compete a los poderes públicos organizar y tu­telar la salud pública a través de medidas preventivas y de las prestaciones y servicios necesarios. La leyes­tablecerá los derechos y deberes de todos al respecto.

3. Los poderes públicos fomentarán la educación sanitaria, la educación flsica y el deporte. Asimismo fac1l1tarán la adecuada utilización del ocio.

Articulo 44

1. Los poderes públicos promoverán y tutelarán el IIOCeSO a la cultura, a la que todos tienen derecho.

l. Los poderes pú bllcos promoverán la ciencia y la investigación cientlfica y técnica en beneficio del in-terés general. -

Articulo 45

1. Todos tienen el derecho a disfrutar de un me­dlo ambiente adecuado para el desarrollo de la per­lona, asl como el deber de conservarlo.

l. Los poderes públicos velarán por la utilización racional de todos los recursos naturales, con el fin de proteger y mejorar la calidad de la vida y defender

y restaurar el medio ambiente, apoyándose en la in­dispensable solidaridad colectiva.

3. Para quienes violen lo dispuesto en el apartado anterior, en los términos que la ley fije se establecerán sanciones penales 0, en su caso. administrativas, as1 como la obligación de repa.rar el daño causado.

Articulo 48

Los poderes públicos garantizarán la conservación y promoverán el enriquecimiento del patrimonio his­tórico, cultural y artistico de los pueblos de España y de los bienes que lo integran, cualquiera que sea su régimen juridico y su titularidad. La ley penal san­cionará los atentados contra este patrimonio.

Articulo 47

Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vlvienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necp.sarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este dere~ cho, regulando la ut1l!zaclón del suelo de acuerdo con el Interés general para Impedir la especulación.

La comunidad participará en las plusvalfas que genere la acción urbanística de los entes públicos,

Articulo 48

Los poderes públicos promoverán las condjcion~s pa.ra la participación libre y eficaz de la juventud en el desarrollo polftico, social, económico y culturaL

Articulo 49

Los poderes públicos rP.8lJzarán una politica de pre­visión, tratamiento, rehabilitación e int"grHción de los disminuidos ffsicos. sensoriales y psíquicos a los que pre~tar~n la atpncMn e~pecializada que reqllh~ran y los R,mpa,rarAn p~pe('inlmente para el disfrute de los de­rechos que este Titulo otorga a todos los ciudadanos.

Articulo 50

Los poderes públicos garantizarán, mediante pen­siones adecuadas y periódicamente actualizadas, la suficiencia económica a los ciudadanos durante la ter­cera edad. Asimismo, y con Independencia de las obli­gaciones familiares. promoverán su bienestar mediante un sistema de servicios sociales que atenderán sus pro­blemas especificas de salud, vivienda, cultura y ocio.

Articulo 51

1. Los poderes pÚblicos garantizarán la defensa de los consumidores y. usuarios, protegiendo, median­te procedimientos eficaces, la seguridad, la salud y los legitimas Intereses eccnómlcos de las mismos.

2. Los poderes públicos promoverán la información y la educación de los consumidores y usuarios, fo­mentarán sus organizaciones y oirán a éstas en las

B. O. del E.-Núm. 311.1 lIII diciembre 1978 29321

cuestiones que puedan afectar a aquéllos. en los tér­minos que la le)' establezca.

3. En el marco de lo dispuesto por los apartados anteriores, la ley regulará el comercio Interior y el ré­gimen de autorización de productos comerciales ..

Articulo 52

La ley regulará las organizaciones profesionales que contribuyan a la defensa de los Intereses econó­micos que les sean propios. Su estructura Interna y funcionamiento deberAn ser democráticos.

CAPITULO CUARTO

De las garar, tlas de las libertades y derechos fundamentales

Articulo 53

1. Los derechos y libertades reconocidos en el Ca­pitulo segundo del presente Titulo vinculan a todos los poderes públicos. Sólo por ley, que en todo caso deberá respetar su contenido esencial, podrá regularse el ejercicio de tales derechos y libertades, que se tute­larán de acuerdo con lo previsto en el articulo 161, 1. ai.

2. Cualquier ciudadano podrá recabar la tutela de las libertades y derechos reconocidos en el artículo a y la Sección primera del Capitulo segundo ante los Tribunales ordinarios por un procedimiento basado en los principios de preferencia y sumarledad y, en su caso. a través del recurso de amparo ante el Tribunal Constitucional. Este último recurso será aplicable a la objeción de conciencia reconocida en el artículo 30.

3. El reconocimiento. el respeto y la protección de los principios reconocidos en el Capitulo tercero in­formarAn la legislación positiva, la práctica judicial y la actuación de los poderes públicos. Sólo podrAn ser alegados ante la Jurisdicción ordinaria de acuerdo con lo que dispongan las leyes que los desarrollen.

Articulo 54

Una ley orgánica regulará la Institución del Defen­sor del Pueblo, como alto comisionado de las Cortes Generales, designado por éstas para la defensa de los derechos comprendidos en este Titulo, a cuyo efecto podrá supervisar la actividad de la Administración, dando cuenta a las Cortes Generales.

CAPITULO QUINTO

De la suspensión de los derechos y libertades

Articulo 55

1. Los derechos reconocidos en los artlculos 17, 18, apartados 2 y 3, artIculos 19, 20, apartados 1, ai y di, ., S, artIculos 21, 26, apartado 2, y. articulo 37, aparta-

do a, podrAn ser suspendidos cuando se acuerde la de­claración del estado de excepción o de sitio en los tér­minos previstos en la Constitución Se exceptCIa de lo establecido anteriormente el apartado 3 del articulo 11 para el supuesto de declaración de estado de excep­ción.

2. Una ley orgAnice podrá determinar la forma y los casos en los que, de forma Individual y con la ne­cesaria intervención judicial y el adecuado control par­lamentario, los derechos reconocidos en los artlculos 17, apartado 2, y 18, apartados 2 y 3, pueden ser suspen­didos para personas determinadas, en relación con las Investigaciones correspondientes a la actuación de ban­das armadas o elementos terroristas.

La utilización Injustificada o abusiva de las facul­tades reconocidas en dicha ley orgAnlca producirá res­ponsabilidad penal, como violación de los derechos y libertades reconocidos por las leyes.

TITULO n

De la Corona

Articulo 58

1. El Reyes el Jefe del Estado, símbolo de su uni­dad y permanencia, arbitra y modera el funcionamien­to regular de las Instituciones, asume la más alta re­presentación del Estado IIIpail.ol en las relaciones internacionales, especialmente con las naciones de su comunidad histórica, y elerce las funciones que le atri­buyen expresamente la Constitución y las leyes.

2. Su titulo es el de Rey de España y podrá utili­zar los demás que correspondan a la Corona.

3. La persona del Reyes Inviolable y no está su­jeta a responsabilidad. Sus actos estarán siempre re­frendados en la forma establecida en el articulo 64, careciendo de validez sin dicho refrendo. salvo lo dis­puesto en el artículo 65, 2.

Articulo 57

1. La Corona de Eepalla es hereditaria en los su­cesores de S. M. Don Juan CIIrlos I de Borbón, legitimo heredero de la dlnUUA histórica. La sucesión en el trono seguirá el orden l'eavlar de primogenitura y re­presentación, siendo preferid. 'lIIempre la linea anterior a las posteriores; en la misma linea, el grado más pró­ximo al más remoto; en el mismo grado, el varón a la mujer, y en el mismo sexo, la persona de más edad a la de menos.

2, El Prlnclpe he1'edero, desde su nacimiento o des­de que se produzca el tieCbo 'que origine el llamamien­to, tendrá la dignld~· de Plinclpe de Asturias y los demás tltulos vlnculld08 tradicionalmente al sucesor de la Corona de EspaSa.

3. Extinguidas to4líll 1 .. : lineas llamadas en Dere­cho, las Cortes Generales PJ'pveerAn a la sucesión en la Corona en la forma que me convenga a los Inte­reses de Espail.a,

29322 29 diciembre I D73 B. O. del K-Núm. 311.1

4. Aquellas personas que tenieIldo derecho a la su­cesión en el trono contrajeren matrimonio contra la expresa prohibición del Rey y de las Cortes Generales, quedarán excluidas en la sucesión a la Corona por sí y sus descendientes.

5. Las abdicaciones y renuncias y cualquier duda de hecho o de derecho que ocurra en el orden de suce­sión a la Corona se resolverán por una ley orgánica.

Artículo 58

La Reina consorte o el consorte de la Reina no po­drán asumir funciones constitucionales, salvo 10 dis­puesto para la Regencia.

Artículo 59

1. Cuando el Rey fuere menor de edad, el padre o la madre del Rey y, en su defecto, el pariente mayor de edad más próximo a suceder en la Corona, según el orden establecido en la Constitución, entrará a ejer­cer inmediatamente la Regencia y la ejercerá durante el tiempo de la minoría de edad del Rey.

2. Si el Rey se inhabilitare para el ejercicio de su autoridad y la imposibilidad fuere reconocida por las Cortes Generales, entrará a ejercer inmediatamente la Regencia el Príncipe heredero de la Corona, si fuere mayor de edad. Si no lo fuere, se procederá de la ma­nera prevista en el apartado anterior, hasta que el Príncipe heredero alcance la mayoría de edad.

3. Si no hubiere ninguna persona a quien corres­ponda la Regencia, ésta será nombrada por las Cortes Generales, y se compondrá de una, tres o cinco per­sonas.

4. Para ejercer la Regencia es preciso ser español y mayor de edad.

5. La Regencia se ejercerá por mandato constitu­cional y siempre en nombre del Rey.

Artículo 60

1. Será tutor del Rey menor la persona que en su testamento hubiese nombrado el Rey difunto, siempre que sea mayor de edad y español de nacimiento; si no lo hubiese nombrado, será tutor el padre o la madre, mientras permanezcan viudos. En su defecto, lo nom­brarán las Corte::; Generales, pero no podrán acumu­larse los cargos de Regente y de tutor sino en el pa­dre, madre o ascendientes directos del Rey.

2. El ejercicio de la tutela es también incompati­ble con el de todo cargo o representación política.

Artículo 61

1. El Rey, al ser proclamado ante las Cortes G~­nerales, 'prestará juramento de desempeñar fielmente sus funciones, guardar y hacer guardar la Constitu­ción y las leyes y respetar los derechos de los ciuda­danos y de las Comunidades Áutónomas.

2. El Príncipe heredero, al alcanzar la mayoría de edád, y el Regente Q Regentes al hacerse cargo de sus funciones, prestarán el mismo juramento, así como el de fidelidad al Rey.

Artículo 62

Corresponde al Rey:

aJ Sancionar y promulgar las leyes.

bJ Convocar y disolver las Cortes Generales y con­vocar elecciones en los términos previstos en la Cons­titución.

e) Convocar a referéndum en los casos previstos en la Constitución.

dJ Proponer el candidato a Presidente del Gobier­no y, en su caso, nombrarlo, así como poner fin a sus funciones en los términos previstos en la Constitu­ción.

eJ Nombrar y separar a los miembros del Gobier­no, a propuesta de su Presidente.

f) Expedir los decretos acordados en el Consejo de Ministros, conferir los empleos civiles y militares y conceder honores y distinciones con arreglo a las leyes.

gJ Ser informado de los asuntos de Estado y pre­sidir, a estos efectos, las sesiones del Consejo de Mi­nistros, cuando lo estime oportuno, a petición del Pre­sidente del Gobierno.

hJ El mando supremo de las Fuerzas Armadas.

íJ Ejercer el derecho de gracia con arreglo a la ley, que no podrá autorizar indultos generales.

jJ El Alto Patronazgo de las Reales Academias.

Artículo 63

1. El Rey acredita a los embajadores y otros repre­sentantes diplomáticos. Los representantes extranjeros en España están acreditados ante él.

2. Al Rey corresponde manifestar. el consentimien­to del Estado para obligarse internacionalmente por medio de tratados, de conformidad con la Constitu­ción y las leyes.

3. Al Rey corresponde, previa autorización de las Cortes Generales, declarar la guerra y hacer la paz.

Artículo 64

1. Los actos del Rey serán refrendados por el Pre­sidente del Gobierno y, en su caso, por los Ministros competentes. La propuesta y el nombramiento del Pre­sidente del Gobierno, y la disolución prev1sta en el artículo 99, serán refrendados por el Presidente del Congreso.

2. De los actos del Rey serán responsables las per­sonas que los refrenden.

Artículo 65

1. El Rey recibe de los Presupuestos del Estado una cantidad glóbal para el sostenimiento de su Fa­milia y Casa, y distribuye libremente la misma.

2. El Rey nombra y releva libremente a los miem­bros civiles y militares de su Casa.

B. O. del E.-Núm. 311.1 29 diciembre 1978 29323

TITULO m

De las Cortes Generales

CAPITULO PRIMERO

De las Cámaras

Articulo 66

1. Las Cortes Generales representan al pueblo es· paflol y están formadas por el Congreso de los Dipu­tados y el Senado.

2. Las Cortes Generales ejercen la potestad legls· latIva del Estado. aprueban sus Presupuestos, contra· lan la accIón del GobIerno y. tienen las demás com­petencias que les atrIbuya la ConstitucIón.

3. Las Cortes Generales son InvIolables.

Articulo 67

1. Nadie podrá ser mIembro de las dos Cámaras simultáneamente, nI acumular el acta de una Asam­blea de Comunidad Autónoma con la de Diputado al Congreso.

2. Los miembros de las Cortes Generales no esta­rán lIgados por mandAto imperativo.

3. Las reuniones de Parlamentarios que se cele­bren sIn convocatorIa reglamentaria no vincularán a las Cámaras, y no podrán ejercer sus funciones nJ ostentar sus privilegios.

Articulo 68

l. El Congreso se compone de un minimo de 300 y un máxImo de 400 Diputados, eltgldos por sufragIo universal, lIbre, igual, dIrecto y secreto, en los térmJ­nos que establezca la ley.

2. La circunscrIpción electoral es la provincia. Las poblaciones de Ceuta y Melllla estarán representadas cada una de ellas por un DIputado.· La ley distrilÍuirá el número total de DIputados, asIgnando una represen­taclón mlnlma InicIal a cada circunscripción y distri­buyendo los demás en proporción a la población.

3. La eleccIón se verificará en cada cIrcunscrip­ción atendiendo a crIterIos de representación propor­cional.

4. El Congreso es elegido por cuatro aiios. El man­dato de los D\pl.ltados termina cuatro aiios después de su elección o el dla de la dIsolucIón de la Cámara.

5. Son electores y elegibles todos los espafloles que estén en pleno uso de sus derechos pollticos.

La ley reconocerá y el Estado facIlitará el ejercicio del derecho de sufragio a los espafloles que se encuen· tren fupra del terrItorio de Espaiia.

e. Las eleccIones tendrán lugar entre los treinta dlas y sesenta días desde la termInacIón del mandato. El Congreso electo deberá ser convocado dentro de los veinticinco dlas sIguientes a la celebración de las elec­ciones.

Articulo 89

1. El Senado es la Cámara de representación te­rritorial.

2. En cada provincia se elegirán cuatro Senadores por sufragIo universal, libre, igual, dIrecto y secreto por los votantes de cada una de ellas, en los términos que senale una ley organtea.

3 En las provincIas Insulares, cada isla o agrupa­ción de ellas, con Cablldo Q Consejo Insular, constitui­rá una circunscripción a efectos de elección de Sena­dores, correspondiendo tres a cada una de las Islas mayores -Gran Canaria, Mallorca y Tenerlfe- y uno a cada una de las sIguIentes islas o agrupaciones: Ibiza­Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote y La Palma.

•. Las poblaciones de Ceuta y Melilla elegirán cada una de ellas dos Senadores.

5. Las Comunidades Autónomas designarán ade­más un Senador y otro más por cada millón de habi­tantes de su respectivo territorio. La designación co­rresponderá a la Asamblea legislatIva o, en su de­fecto, al órgano colegiado auperlor de la Comunidad Autónoma, de acuerdo con lo que establezcan los Es­tatutos, que asegurarán, en todo caso, la adecuada re­presentación proporcionaL

6. El Senado es elegido por cuatro años. El man­dato de los Senadores termina cuatro años después de su elección o el dla de la disolución de la Cámara.

Articulo 70

1. La ley electoral determinará las causas de ine­'egibilidad e incompatibilidad de los Diputados y Se­nadores, que comprenderán, en todo caso:

a) A los componentes del Tribunal Constitucional.

b) A los altos cargos de la Administración del Es· tado que determine la ley, con la excepción de los miem bros del Gobierno.

c) Al Defensor del Pueblo.

d) A los Magistrados, Jueces y Fiscales en activo.

e) A los militares profesionales y miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y Policla en activo.

f) A los miembros de las Juntas Electorales.

2. La validez de las &otas y credenciales de los miembros de ambas CámMas estará sometida al con­trol judicial, en los términos que establezca la ley elec­toraL

Articulo 71

1. Los Diputados y Senadores gozarán de invio­labilidad por las opiniones manifestadas en el ejercicio de sus funciones.

2. Durante el perlado de su mandato los DIpu­tados y. Senadores gozarán asirnlsmo de lnmunidad y sólo podrán ser detenidos en e~ de flagrante de­lito. No podrán ser inculpados ni procesados sin la previa autorización de la Cámara respectiva.

29324 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.1

3. En las causas contra Diputados y Senadores se­r' competente la Sala de lo Penal del TrIbunal Su· premo.

4. Los Diputados y Senadores perclblrM una aslg· nación que ser' fijada por las respectivas C'maras.

Articulo 72

l. Las amaras establecen sus propias Reglamen-. tos, aprueban autónomamente sus presupuestos y, de común acuerdo, regulan el Estatuto del Personal de las Cortes Generales. Los Reglamentos y su reforma serM sometidos a una votación final sobre su totali­dad, que requerir' la mayorla absoluta.

2. Las C6Jnaras eligen sus respectivos Presidentes y los dem's miembros de sus Mesas. Las sesiones con­juntas serM presididas por el Presidente del Congre­SO y se reglrM por un Reglamento de las Cortes Ge­nerales aprobado por mayorla absoluta de cada C'­mara.

3. Los Presidentes de las C~aras ejercen en nom­bre de las mismas todos los poderes administrativos y facultades de pollcfa en el Interior de sus respectl· vas sedes.

Articulo 73

l. Las C'maras se reunir'n anualmente en dos pe­riodos ordinarios de sesiones: el primero, de septiem­bre a diciembre, y el segundo, de febrero a junio.

2. Las C~aras podrM reunirse en sesiones ex­traord�narias a petición del Gobierno, de la Diputación Permanente o de la mayorfa absoluta de los miem­bros de cualquiera de las ~aras. Las sesiones ex­traordinarias deberM convocarse sobre un orden del dla determinado y serán clausuradas una vez que és­te haya sido agotado.

Articulo 74

1. Las Cámaras se reunlrM en sesión conjunta pa­ra ejercer las competencfas no legislativas que el TI­tulo II atribuye expresamente a las Cortes Generales.

2. Las decisiones de las Cortes Generales previs­tas en los articulas 94, 1, 145, 2, Y 158, 2, se adoptarán por mayorla de cada una de las C~aras. En el pri­mer caso, el procedimiento se iniciará por el Congre­so, y en los otros dos, por el Senado. En ambos casos, si no hubiera acuerdo entre Senado y Congreso. se In­tent~ obtener por una Comisión Mixta compuesta de Igual número de Diputados y Senadores. La Co­misión presentará un texto que será votado por am­bas Cámaras. SI no se aprueba en la forma estable­cida. decidirá el Congreso por mayorla absoluta.

Articulo 75

l. Las C'maras funcionarM en Pleno y por Co­misiones.

2. Las C~aras podrM delegar en las Comisiones Legislativas Permanentes la aprobación de proyectos o proposiciones de ley. El Pleno podrá, no' obstante,

recabar en cualquier momento el debate y votación de cualquier proyecto o proposición de ley que haya sido objeto de esta delegación.

3. Quedan exceptuados de lo dispuesto en el apar­tado anterior la reforma constitucional. las cuestio­nes Internacionales, las leyes orgMicas y de ba.es y los Presupuestos Generales del Estado.

Articulo 78

1. El Congreso y el Senado, y, en su caso, ambas C~aras conjuntamente, podrán nombrar Comisiones de investigación sobre cualquier asunto de Interés pú­blico. Sus conclusiones no serM vinculantes para los Tribunales, ni afectarM a las resoluciones judiciales, sin perjuicio de que el resultado de la Investigación sea comunicado al Ministerio Fiscal para el ejercicio. cuando proceda, de las acciones oportunas.

2. Ser' obligatoriO comparecer a requerimiento de las Cámaras. La ley regulará las sanciones que pue­dan imponerse por incumplimiento de esta Obliga­ción.

Articulo 77

1. Las C'maras pueden recibir peticiones Indivi­duales y colectivas. siempre por escrito, quedando pro­hibida la presentación directa por manifestaciones ciu­dadanas.

2. Las C~aras pueden remitir al Gobierno las pe­ticiones que reciban. El Gobierno está obligado a ex­plicarse sobre su contenido, siempre que las Cámaras lo exijan.

Articulo 78

1. En cada C'mara ltabr' una Diputación Perma­nente compuesta por un minlmo de veintiún miembros. que representarM a los grupos parlamentarios, en pro­porción a su importancia numérica.

2. Las Diputaciones Permanentes estarM presidi­das por el Presidente de la C'mara respectiva y ten­drM como funciones la prevista en el articulo 73, la de asumir las facultades que correspondan a las Cá­maras, de acuerdo con los articulas 86 y 116, en caso de que éstas hubieren sido disueltas o hubiere expirado su mandato y la de velar por los poderes de las Cáma­ras cuando éstas no estén reunidas.

3. Expirado el mandato o en caso de disolución, las Diputaciones Permanentes seguirán ejerciendo sus funciones hasta la constitución de las nuevas Cortes Generales.

4. Reunida la Cé.mara correspondiente, la Diputa­ción Permanente dará cuenta de los asuntos tratados y de sus decisiones.

Articulo 79

1. Para adoptar acuerdos, las Cámaras deben estar reunidas reglamentariamente y con asistencia de la mayorla de sus miembros.

B. O. del E.-Núm. 311.1 29 diciembre 1978 29325

2. Dichos acuerdos, para ser válidos, deberán oer aprobados por la mayoría de los miembros presentes, sin perjuicio de las mayorías especiales que establezc8,n la Constitución o las leyes orgánicas y las que para elección de personas establezcan los Reglamentos de las Cámaras.

3. El voto de Senadores y Diputados es personal e indelegable.

Articulo 80

Las sesiones plenarias de las Cámaras serán pú~ blicas, salvo acuerdo en contrario de cada Cámara. adoptado por mayoria absoluta o con arreglo al Re­glamento.

CAPITULO SEGUNDO

De la elaboración de las leyes

Artículo 81

1. Son leyes orgánicas las relativas al desarrollo de los derechos fundamentales y de las libertades pú­blicas. las que aprueben los Estatutos de Autonomía y el régimen electoral general y las demás previstas en la Constitución.

2. La aprobación, modificación o derogación de las leyes orgánicas exigirá mayoría absoluta del Con­greso, en una votación final sobre el conjunto del pro­yecto.

Artículo 82

l. Las Cortes Generales podrán delegar en el Go­bierno la potestad de dictar normas con rango de ley sobre materias detenninadas no incluidas en el ar­tículo anterior.

2. La delegación legislativa deberá otorgarse me­diante una ley de bases cuando su objeto sea la for­mación de textos articulados o por una ley ordinaria cuando se trate de refundir varios textos legales en uno solo.

3. La delegación legislativa habrá de otorgarse al Gobierno de forma expresa para materia concreta y con fijación del plazo para su ejerCiCio. La delegación se agota por el uso que de ella haga el Gobierno me­diante la publicación de la norma correspondiente. No podrá entenderse concedida de modo implícito o por tiempo indeterminado. Tampoco podrá permitir la sub­delegación a autoridades distintas del propio Gobierno.

4. Las leyes de bases delimitarán con precisión el objeto y alcance de la delegaCión legislativa y los prin­ci pios y criterios que han de seguirse en su ejerCicio.

5. La autorización para refundir textos legales de­terminará el ámbito normativo a que se refiere el con­tenido de la delegación, especificando si se circunscribe a la mera formulación de un texto único o si se incluye la de regularizar, aclarar y armonizar los textos legales que han de ser refundidos.

6. Sin perjUICIO de la competencia propia de los Tribunales, las leyes de delegaCión podrán establecer en cada caso fórmulas adidonales de control.

Articulo 83

Las leyes de bases no podrán en ningún caso:

a) Autorizar la modificación de la propia ley de bases.

bJ Facultar para dictar normas con carácter re~ troactivo.

Articulo 84

Cuando una proposición de ley o una enmienda fuere contraria a una delegación legislativa en vigor, el Gobierno está facultado para oponerse a su trami­tación. En tal supuesto, podrá presentarse una propo­sición de ley para la derogación total o parCial de la ley de delegaCión.

Articulo 85

Las disposiciones del Gobierno que contengan legis­lación delegada recibirán el titulo de Decretos Legis­lativos.

Articulo 86

1. En caso de extraordinaria y urgente necesidad, el Gobierno podrá dictar disposiciones legislativas pro­visionales que tomarán la forma de Decretos-leyes y que no podrán afectar al ordenamiento de las insti­tuciones básicas del Estado. a los derechos, deberes y libertades de los ciudadanos regulados en el Titulo 1, al régimen de las Comunidades Autónomas ni al De­recho electoral general.

2. Los Decretos-leyes debenin ser inmediatamente sometidos a debate y votación de totalidad al Congreso de los Diputados, convocado al efecto si no estuviere reunjdo, en el plazo de los treinta días siguientes a su promulgación. El Congreso habrá de pronunciarse ex~ presamente dentro de dicho plazo sobre su convalida­ción o derogación, para lo cual el Reglamento estable­cerá un procedimiento especial y sumario.

3, Durante el plazo establecido en el apartado an­terior, las Cortes podrán tramitados como proyectos de ley por el procedimiento de urgencia.

Articulo 87

1. La iniciativa legislativa corresponde al Gobier­no, al Congreso y al Senado. de acuerdo con la Cons­titución y los Reglamentos de las Cámaras.

2. Las Asambleas de las Comunidades Autónomas podrán solicitar del Gobierno la adopción de un pro­yecto de ley o remitir a la Mesa del Congreso una pro­posición de ley, delegando ante dicha Cámara un má­ximo de tres miembros de la Asamblea encargados de su defensa.

29326 29 diciembre 1978 B. O. del ~.-Núm. 311.1

8. Una ley orgánIca regulará las formas de ejerci­cio y requIsItos de la InIcIativa popular para la pre­sentacIón de proposIcIones de ley. En todo caso se exIgirán no menos de 500.000 firmas acredItadas. No procederá dicha inicIativa en materlas propias de ley orgánica, tributarlas o de carácter internacional. ni en lo relativo a la prerrogativa de gracia.

Articulo 88

2. El referéndum será convocad" por el Rey, me­diante propuesta del Presidente del Gobierno, previa­mente autorIzada por el Congreso de los DIputados.

3. Una ley orgánica regulará las condiciones y el procedimiento de las distintas modalidades de referén· dum previstas en esta Con~titucj6n.

CAPITULO TERCERO

Los proyectos de ley serán aprobados en Consejo De los Tratados Internacionales de MinIstros, que los someterá al Congreso, acompa-fiados de una exposición de motivos y de los anteceden· tes necesarios para pron unclarse sobre ellos. Articulo 93

Articulo 89

l. La tramitación de las proposiciones de ley se re­gular! por los Reglamentos de las Cimaras, sin que la priorIdad debida a los proyectos de ley Impida el elerclcio de la InIciativa legIslativa en los términos regulados por el artIculo 87.

2. Las proposiciones de ley que, de acuerdo con el articulo 87. tome en consideración el Senado, se remi­tirán al Congreso para su trámite en éste como tal pro­posición.

Articulo 90

1. Aprobado un proyecto de ley ordinaria u orgá­nica por el Congreso de los Diputados, su Presidente dará Inmediata cuenta del mismo al Presidente del Se­nado. el cual lo someterá a la deliberación de éste.

2. El Senado en el plazo de dos meses. a partir del día de la recepción del texto, puede. mediante men­sale motivado, oponer su veto o Introducir enmiendas al mismo. El veto deberá ser aprobado por mayoría absoluta. El proyecto no podrá ser sometido al Rey para sanción sin que el Congreso ratifique por mayo­ria absoluta. en caso de veto, el texto inicial, o por mayoría simple. una vez transcurridos dos meses des· de la Interposición del mismo; o se pronuncie sobre las enmiendas, aceptándolas o no por ml\¡oría simple.

3. El plazo de dos meses de que el Senado dispone para vetar o enmendar el proyecto se reducirá al de veinte dlas naturales en los proyectos declarados ur­gentes por el Gobierno o por el Congreso de los Dipu· tados.

Articulo 11

El Rey sancionará en el plazo de quince dlas las leyes aprobadas por las Cortes Generales, y las pro­mulgará y ordenará su inmediata publicación.

Articulo 12

l. Las decisiones pollticas de especial trascenden· cla podrán ser sometidas a referéndum consultivo de todos los ciudadanos.

Mediante ley orgánica se podrá autorizar la cele· bración de tratados por los que se atribuya a una organización o institución Internacional el ejerCiciO de competencias derivadas de la Constitución. Correspon­de a las Cortes Generales o al Gobierno, según los ca­sos. la garantla del cumplimiento de estos tratados y de las resolucionrs emanadas de los organismos inter· nacionales o supranacionales titulares de la cesión.

Articulo 94

1. La prestación del consentimiento del Estado para obligarse por medio de tratados o convenios re­querirá la previa autorización de las Cortes Genera­les, en los siguientes caSos,

ai Tratados de carácter politico.

bi Tratados o convenios de carácter militar.

ei Tratados o convenios que afecten a la integri­dad territorial del Estado o a los derechos y deberes fundamentales establecidos en el Título l.

di Tratados o convenIos que impliquen obliga­ciones financieras para la Hacienda Pública.

e) Tratados o convenios que supongan modifica· ción o derogación de alguna ley o exijan medidas legislativas para su ejecución.

2. El Congreso y el Senado serán inmediatamen­te Informados de la conclusión de los restantes tra­tados o convenIos.

Articulo 9S

1. La celebracIón de un tratado internacional que. cOntenga estipulaciones contrarlas a la Constitución exigirá la previa revisión constitucional.

2. El Gobierno o cualquiera de las Cámaras pue­de requerir al TrIbunal Constitucional para que decla­re si existe o no esa contradicción.

Articulo 98

1. Los tratados Internacionales válidamente ce­lebrados, una vez publicados oficialmente en Espafla, formarán parte del ordenamlpnto Interno. Sus dispo­siciones sólo podrán ser derogadas, modificadas o

B. O. del E.-Núm. 311.1 29 diciembre 1978 29327

suspendidas en la fQ1'!Da prevlsta en los. propios tra­tados o de acuerdo con las normas generales del De­recho internacional.

2. Para la denuncia de los tratados y convenIos Internacionales se utilizarA el mismo procedimiento previsto para su aprobación en el articulo 94.

TITULO IV

Del Gobierno y iie la Administración

Articulo 87

El Gobierno dirige la polltlca Interior y exterior. . la Administración civil y militar y la defensa del Es­tado. Ejerce la función ejecutiva y la potestad regla­mentaria de acuerdd con la Constitución y las leyes.

Articulo 88

1. El Gobierno se compone del Presidente. de loa Vicepresidentes. en su caso. de los Ministros y de los demás miembros que establezca la ley.

2. El Presidente dirige la acción del Gobierno V coordina las funciones de los demás miembros del mismo. sin perjuicio de la competencia y responsabi­lidad directa de éstos en su gestión.

3. Los miembros del Gobierno no podrán ejercer otras funciones representativas que las propias del mandato parlamentario. ni cualquier otra función pú­blica que no derive de su cargo. ni actividad p"ofe­sional o mercantil alguna.

4 .. La ley regulará el estatuto e Incompatibilida­des de los miembros del Gobierno.

Articulo 19

1. Después de cada renovación del Congreso de los Diputados. y en los demás supuestos constitucio­nales en que asl proceda. el Rey. previa consulta con los representantes designados por los Grupos polltl­cos con representación parlamentaria. y a través del Presidente del Congreso. propondrá un candidato a la Presidencia del Gobierno.

2. El candidato propuesto conforme a lo previsto en el apartado anterior e:a:pondrA ante el Congreso de los Diputados el programa polltloo del Gobierno que pretenda formar y solicitará la confianza de la Cámara.

3. SI el Congreso de los Diputados. por el voto de la mayorla absoluta de sus miembros. otorgare su confianza a dicho candidato. el Rey le nombrará Pr&­sidente. De no alcanzarse dicha mayorla. se someterá la misma propuesta a nueva votación cuarenta y ocho horas después de la anterior. y la confianza se enten­derá otorgada si obtuvlere la mayorla simple.

4. SI efectuadas las elUdas votaciones no se otor­gase la oonfian~a para la Investidura. se tramitarán sucesivas propuestas en la forma prevista en los apar­tados anteriores.

5. SI transcurrido el plazo de dos meses. a partir de la primera votación de Investidura. ningún candi­dato hubiere obtenido la confianza del Congreso. el Rey disolverá ambas Cámaras y convocará nuevas elecciones con el refrendo del Presidente del Con­greso.

Articulo 100

Los demás miembros del Gobierno serán nombra­dos y separados por el Rey. a propuesta de su Pre­sidente.

Articulo 101

1. El Gobierno cesa tras la celebración de elec­ciones generales. en los casos de pérdIda de la con­fianza parlamentaria previstos en la Constitución. o por dimisión o fallecimiento de su Presidente.

2. El Gobierno cesante continuará en funciones hasta la toma de posesión del nuevo Gobierno.

Articulo 1n2

1. La responsabilidad criminal del Presidente y los demas miembros del Gobierno será exigible. en su caso. ante la Sala de lo Penal del Tribunal Su­premo.

2. SI la acusación fuere por traición o por cual­quier delito contra la seguridad del Estado en el ejercicio de sus funciones. sólo podrá ser planteada por iniciativa de la cuarta parte de los miembros del Congreso. y con la aprobaCión de la mayorla absoluta del mismo.

3. La prerrogativa real de gracia no será aplica­ble a ninguno de los supuestos del presente articulo.

Articulo 103

l. La Administración Pública sirve con objetivi­dad los Intereses generales y actúa de acuerdo con los. principios de eficacia. jerarquia. descentralización. desconcentración y coordinación. con sometimiento pleno a la ley y al Derecho.

2. Los órganos de la Administración del Estado son creados. regidos y coordinados de acuerdo con la ley.

3. La ley regulará el estatuto de los funcionarios pú bUcos. el acceso a la función pública de acuerdo con los principios de mérito y ca.,acldad. las peculia­ridades del ejercicio de su derectIo a sindicación. el sistema de incompatibilidades y l~ garantlas para la imparCialidad en el ejercicio de sus funciones.

Articulo 104

1. Las Fuerzas y Cuerpos de seguridad. bajo la dependencia del Gobierno. tendro1n como millón pro­tegar el libre ejerciolo de los dertchos y libertad. y garantizar la seguridad ciudadana.

29 dicieLlbre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.1

2. Una ley orgénlca determInaré las funcIones. principIos Mslcos de actuación y estatutos de las Fuerzas y Cuerpos de seguridad.

Articulo 105

La ley regulan!.:

a) La audiencia de los cludHdanos. directamente o a través de las organizaciones y asocIaciones reco­nocidas por la ley. en el procedimiento de elaboración de las disposiciones administrativas que les afecten.

b) El acceso de los ciudadanos a los archivos y registros administrativos. salvo en lo que afecte a la segurldad y defensa del Estado. la averiguación de los delitos y la Intimidad de las personas.

e) El procedimiento a través del cual deben pro­ducirse los actos administrativos. garantizando. cuan­do proceda. la audiencia del Interesado.

Articulo lOe

1. Los Tribunales controlan la potestad regla­mentaria y la legalidad de la actuación admInistra­tiva, asl como el sometimiento de ésta a los fines que la lustlflcan.

a. Los particulares, en los términos establecidos por la ley, tendrá.n derecho a ser IndemnIzados por toda lesión que sufran en cualquiera de sus bIenes y derechos, salvo en los casos de fuerza mayor, siem­pre que la lesIón sea consecuencia del funcionamiento de los servicios públicos.

Articulo 107

El Conselo de Estado es el supremo órgano con­sultivo del Gobierno. Una ley orgénlca regulará su composición y competencia.

TITULO V

De las relaciones entre el GobIerno y las Cortes Generales

Articulo 108

El Gobierno responde solidarlament9 en su ges­tión polltlca ante el Congreso de los Diputados.

Articulo 108

Las CAmaras y sus Comisiones podrin recabar, a través de los Presidentes de aqUéllas, la Información y ayuda que precisen del Gobierno y de sus Depar­tamentos y de cualesquIera autorIdades del Estado y de las ComunIdades Autónomas.

Articulo 110

1, Las Cimaras y .U8 Comisione. pueden recla­mar la presencia de los miembros del Goblemo.

2. 'Los mIembros del Gobierno tienen acceso a las sesiones de las Cémaras y a sus Comisiones y la facultad de hacerse olr en ellas, y podrá.n solicitar que Informen ante las mismas funcionarios de sus Departamentos.

Articulo 111

1. El Gobierno y cada uno de sus miembros estén sometidos a las InterpelacIones y preguntas que se le formulen en las Cémaras. Para esta clase de debate los Reglamentos establecerén un tiempo mlnlmo se­manal.

2. Toda Interpelación podré dar lugar a una mo­cIón en la que la Cámara manifieste su posición.

Articulo 112

El Presidente del Gobierno, previa deliberación del Conselo de Ministros, puede plantear ante el Congre­so de los Diputados la cuestión de confianza sobre su programa o sobre una declaración de polltlca gene­ral. La confianza se entenderá otorgada cuando vote a favor de la misma la mayoria simple de los Dipu­tados.

Articulo 113

1. El Congreso de los Diputados puede exigir la responsabilidad polftica del Gobierno mediante la adopCión por mayorla absoluta de la moción de cen­sura.

2. La moción de censura deberá ser propuesta al menos por la décima parte de los Diputados, y habrá de IncluIr un candidato a la Presidencia del Gobierno.

3. La moción de censura no podré ser votada has­ta que transcurran cinco dlas desde su presentación. En los dos primeros dlas de dicho plazo podrén pre­sentarse mociones a1ternativas.

4. Si la moción de censura no fuere aprobada por el Congreso, sus signatarios no podrén presentar otra durante el mismo periodo de sesIones.

Articulo 114

1. SI el Congreso niega su confianza al Gobierno, éste presentará su dimisión al Rey, procediéndose a continuación a la designación de Presidente del Go­bierno, según lo dispuesto en el articulo 99.

2. SI el Congreso adopta una moción de censura, el Gobierno presentará su dlmlslón al Rey y el can­didato Incluido en aquélla se entenderá Investido de la confianza de la CAmara a los efectos previstos en el articulo 99. El Rey le nombrará Presidente del Go­bierno.

Articulo 1111

1. El Presidente del Gobierno, preVia deliberación del Consejo de MInistros, y bajo su exclusiva respon. sabllldad, podrá proponer la disolución del Congreso,

B. O. del E.~;;úm. 311.1 29 diciembre 1978 2932!)

ael Senado o de las Cortes Generales, que será decre­tada por el Rey. El decreto de disolución fijará la fecha de las elecciones.

2. La propuesta de disolución no podrá presen terse cuando esté en trámite una moción de censura

3. No procederá nueva disolución antes de que transcurra un año desde la anterior, salvo lo dispues to en el artículo 99, apartado 5

Articulo 11ft

1. Una ley orgánica regulará los e~tados de alar­ma, de excepción y de sitio, y las competencias y limi­taciones correspondientes.

2. El estado de alarma será declarado por el Go­bierno mediante decreto acordado en Consejo de Mi· nistros por un plazo máximo de quince días. dan·'io cuenta al Congreso de los Diputados. reunido inme­(!iatamente al efecto y sin cuya autorización no podrá ser prorrogado dicho plazo. El decreto determinará el ámbito territorial a que se extienden los efectos df' la declaración.

3. El estado de excepción será declarado por el Gobierno mediante decreto acordado en Consejo .de Ministros, previa autorización del Congreso de los Diputados. La autorización y proclamación del estado de excepción deberá determinar expresamente los ('fectos del mismo, el ámbito territorial a que se üx­tiende y su duración, que no podrá exceder de treinta días, prorrogables por otro plazo igual, con los mis mas requisitos.

4. El estado de sitio será declarado por la mayoría absoluta del Congreso de los Diputados. a propuesta exclusiva del Gobierno. El Congreso determinará su ámbito territorial, duración y condiciones.

5. No podrá procederse a la disolución del Con greso mientras estén declarados algunos de los esta­dos comprendidos en el presente artículo, quedando automáticamente convocadas las Cámaras si no estu· vieren en período de sesiones. Su funcionamiento, asi como el de los demás poderes constitucionales del Estado, no podrán interrumpirse durante la vigencia de estos estados.

Disue1to el Congreso o expirado su mandato, si se produjere alguna de las situaciones que dan lugar a cualquiera de dichos estados, las competencias del Congreso serán asumidas por su Diputación Perma­nente.

ft. La declaración de los estados de alarma, de excepción y de sitio no modificarán el principIo de responsabilidad del Gobierno y de sus agentes reco­nocidos en la Constitución y en las leyes.

TITULO VI

Del Poder Judicial

Articulo 117

1. La justicia emana del pueblo y se administra en nombre del Rey por Jueces y Magistrados Inte-

grantes del poder judicial, independientes, inamovi­bles, responsables y sometidos únicamente al imperio de la ley.

2. Los Jueces y MAgistrados no podrán ser sepa­rados, susppncJidos. trasladados ni jubilados, sino por alguna de las causas y con las garantías previstas en la 'f'Y.

3 El ejercicio de la potestad jurisdiccional en todo tipo de procesos, juzgando y haciendo ejecutar lo juzgado, corresponde exclusivamente a los Juzgados y Tribunales determinados por las leyes. según las normas de competpncia y procedimiento que las mis­mas estRblezcan.

4. los Juzgados y Tribunales no ejercerán más funciones que las señaladas en el apartado anterior y las que expresamente les sean atribuidas por ley en gnmntía de cualquier derecho.

5 El principio de unidad jurisdiccional es la base de la organización y funcionamiento de los Tribuna­les. La ley regulará el ejercicio de la jurisdicción mi­litar en el ámbito estrictamente castrense y en los '5UPll€StOS de estado de sitio, de acuerdo con los prin­cipio,> de la Constitución.

6 Se prohíben ]05 Tribunales de excepción.

ArtIculo 118

Es obligado cumplir las sentencias y demás reso­lurillnes firmes de los Jueces y Tribunale!:., así como pn" tar la colaboración requerida por éstos en el cur­so del proceso y en la ejecución de lo resuelto. .

Articulo 119

La justicia será gratuita cuando así lo disponga la ley y, en todo caso, respecto de quienes acrediten insuficiencia de rerursos para litigar.

ArtIculo 120

1. Las actuaciones judiciales serán públicas, con las excepciones que prevean las leyes de procedi­miento.

2. El procedimiento será predominantemente oral, sobre todo en materia crimina1.

3. Las sentencias serán siempre motivadas y se rronunciarán en audiencia pública.

Articulo 121

Los daños causados por error Judicial, así como los que sean consecuencia del funcionamiento anormal de la Administración de JusticiA., darán derecho a una. indemnización a cargo del Estado, conforme a la ley.

Articulo 122

1. La ley orgánica del poder judicial determinará la constitución, funcionamiento y gobierno de los Juz­gadOS y Tribunales, asl como el estatuto jurfdico de

29330 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.1

loa Jueces Y Magistrados de carrera. que formarán un Cuerpo único. y del personal al servicio de la Ad· minlstración de Justicia.

2. El Consejo General del Poder Judicial es el ór· gano de gobierno del mismo. La ley orgánica esta­blecerá su estatuto y el régimen de incompatibilida­des de sus miembros y sus funciones. en particular en materia de nombramientos, ascensos. inspección y ré­gimen disciplinario.

3. El Consejo General del Poder Judicial estará integrado por el Presidente del Tribunal Supremo, que lo presldlrA, y por veinte miembros nombrados por el Rey por un periodo de cinco allos. De éstoa, doce entre Jueces y Magistrados de todas las catego­rlas judiciales. en los términos que establezca la ley orgánica: cuatro a propuesta del Congreso de los Diputados, y cuatro a propuesta del Senado. elegidos en ambos casos por mayoría de tres quintos de sus miembros, entre abogados y otroa juristas. todos ellos de reconocida competencia y con mAs de quince allos de ejercicio en su profesión.

Articulo 123

1. El Tribunal Supremo. con jurisdicción en toda Espalla, es el órgano jurisdiccional superior en todos los órdenes, salvo lo dispuesto en materia de garan­tías constitucionales.

2. El Presidente del Tribunal Supremo serA nom­brado por el Rey. a propuesta del Consejo General del Poder Judicial. en la forma que determine la ley.

Articulo 124

1. El Ministerio Fiscal. sin perjuiCio de las funcio­nes encomendadas a otros órganos. tiene por misión promover la acción de la justicia en defensa de la le­galidad, de los derechos de los ciudadanos y del inte­rés público tutelado por la ley, de oficio o a petiCión de los interesados. asl como velar por la independen­cia de los Tribunales y procurar ante éstos la satis­facción del interés social.

2. El Ministerio Fiscal ejerce sus funciones por medio de órganos propios conforme a los principios de unidad de actuación y dependencia jerArqulca y con sujeción, en todo caso. a los de legalidad e impar-cialidad. .

3. La ley regularA el estatuto orgAnlco del. Minis­terio Fiscal.

4. El Fiscal General del Estado será nombrado por el Rey, a propuesta del Gobierno. oldo el Consejo Ge­neral del Poder Judicial.

Articulo 125

Los ciudadanos podrán ejercer la acción popular y participar en la Administración de Justicia mediante la institución del Jurado, en la forma y con respecto a aquellos procesos penales que la ley determine. asl como en los Tribunules consuetudinarios y tradicio­nales.

Articulo 128

La policla judicial depende de los Jueces. de los Tribunales y del Ministerio Fiscal en sus funciones de averiguación del delito y descubrimiento y asegu­ramiento del delincuente. en los términos que la ley establezca.

Articulo 127

1. Los Jueces y Magistrados asi como los Fiscales, mientras se hallen en activo. no podrán desempellar otros cargos públicos. ni pertenecer a partidos pol!­ticos o sindicatos. La ley establecerá el sistema y mo­dalidades de asociación profesional de los Jueces, Ma­gistrados y Fiscales.

2. La ley establecerá el régimen de Incompatibili­dades de los miembros del poder judicial. que deberá asegurar la total independencia de los mismos.

TITULO VII

Economía y Hacienda

Articulo 128

1. Toda la riqueza del pals en sus distintas formas y sea cual fuere su titularidad está subordinada al in­terés general.

2. Se reconoce la iniciativa pública en la actividad económica. Mediante ley se podrA reservar al sector público recursos o servicios esenciales, especialmente en caso de monopolio y asimismo acordar la interven­ción de empresas cuando así lo exigiere el interés ge­neral.

Articulo 129

1. La ley establecerá las formas de participación de los interesados en la Seguridad Social y en la ac­tividad de los organismos públicos cuya función afecte directamente a la calidad de la vida o al bienestar ge­neral.

2. Los poderes públicos promoverán eficazmente las diversas formas de partiCipación en la empresa y fomentarán, mediante una legislación adecuada. las sociedades coooerativas. También establecerán los me­dios que faciliten el acceso de los trabajadores a la propiedad de los medios de producción.

Articulo 130

1. Los poderes públicos atenderán a la moderni­zación y desarrollo de todos los sectores económicos y, en particular, de la agricultura, de la ganadería. de la pesca y de la artesanía, a fin de equiparar el nivel de vida de todos los espanoles.

2. Con el mismo fin, se dispensarA un tratamiento especial a las zonas de montafta.

Articulo 131

1. El Estado. mediante ley. podrA planificar la ac­tividad económica general para atender a las necesl-

B. O. del E.· Núm. 311.1 29 diciembre 1978 29331

dades colectivas, equilibrar y armonizar '11 desarrollo fpgional y sectorial y estimular el crecimiento de la rent<1 y de la riqueza y su mAs justa distribución.

2. El Gobierno elnhorará Jos proyf'ctos de !llanifi caciún it, aCIJf-'1 Jo con hs pr('vi' jones Clllf' le span su ministradas por las Comllnldades Autónomas y el ase· soramipnto y colabnración de los sindicatos y otras organizariones profpsionaJe<.; pmrrec;Rria!ps y econó· micas. A t.al fin se constituir¡'=¡ un Consejo, cuya com posición y funcir.nes SE' de<';(1rrnl1arán por ley.

Articulo 132

l. La ley regulará el rég!men juridico de los bie­nes de (ominio ¡:úblico y de los comunales, inspirán­dose en los principios de inalienabilidad, imprescrip­tibilidad e inemhargabilidad, así como su desafecta ción.

2. Son bienes de dominio público estatal los que determine la ley y, en todo caso, la zona marítimo­terrestle, las playas, el mar territorial y los recursos naturales de la zona económica y la pla:-aforma con­tinental.

3. Por ley se rep'" ll lflran el Patrimnnl0 del Estado y el Patrimonb Nacional, su administración, defensa y COílSf'rV&CJón

Articulo 133

1. La potestad originarla para establf>cer los tri bu tos corresponde exclusivamente al Estado, mediante ley

2. Las Comunidildcs Autónomas y las Corporacio­nes locales podrán establecer y exigir tributos, de acuerdo con la Constitución y las leyes.

3. Todo beneficio fiscal que afecte a los tributos del E..,tado deberá establecerse en virtud de ley.

4. Las administraciones núb:icFls sólo podrán con­traer obligaciones financieras y reali7ar gastos de acuerdo con las leyes.

Artículo 134

1. Corresponde al Gobierno la elaboración de los Presu puestos Generales del Estado y a las Cortes Ge­nerales, su examen, enmienda y aprobación.

2. Los Presupuestos Generales del Estado tendrán carácter anual, incluirán la totalidad de los gastos e ingresos del sector público estatal y en ellos se con­signará el importe de los beneficios fiscales que afec­ten a los tributo., del Estado.

3_ El Gobierno deberá presentar ante el Congreso de los Diputados l()s Presupuestos Generales del Estado al menos tres meses antes de la expiración de los del año anterior.

4. Si la Ley de Presupuestos no se aprobara antes del primer día de] ejercicio económico correspondien­te, se corsiderarán automáticamente prorrogados los Presupuestos de! ejercicio anterior hasta la aprobación de los nuevos.

5. Aprobados los Presupuest.os Generales del Es­tado. el Gobierno podrá presentar proyectes de ley que

impliqu,n aumento del gasto público o disrninuC'ión de los ingresos correspondientes al mismo ejerciC'io presupuestario.

8. Toda proposición o enmienda que suponga al! mpnto de los créditos o disminución de los ingrp'Si)s presupuestarios requerirá la conformidad del Gohier no para su tramitación.

7. La Ley de Presurmestos no puede crear tribu­tos. Podrá modificarlos cllR.ndo una ley tributaria sus tantiva asi lo prevea

Artículo 135

1. El Gobierno habrá de estar autorizado por ley para emitir Deuda Pública o contraer crédito.

2. Los créditos para satisfacer el pago de intereses y capital de la Deuda Pública del Estado se entenderán siempre incluidos en el estado de gastos de los presu­puestos y no podrán ser objeto de enmienda o mo­dificación, mientras se ajusten a las condiciones de la ley dp pmisión.

Artículo 136

1. El Tribunal de Cuentas es el supremo órgH.ro fiscalizador de las cuentas y de la gestión económica de Estado, así como del sector público.

Dependerá directamente de las Cortes Generales y ejercerá sus funciones por delegación de ellas en el examen y comprobación de la Cuellta General del Es­tado

2. Las cuentas del Estado y del sector público eo· tatal se rendirán al Tribunal de Cuentas y serán cen­suradas por éste.

El Tribunal de Cuentas, sin pef}UIClO de su propia jurisdicción, remitirá a las Cortes Generales un in­forme anuál en el que, cuando proceda, comunicará las infracciones o responsabilidades en que, a su jui­cio. se hubiere incurrido.

3. Los miembros del Tribunal de Cuentas gozaran de la misma independencia e inamovilidad y estarán sometidos a las mismas incompatibilidades que los Jueces.

4. Una ley orgánica regulará la composición, orga­nización y funciones del Tribunal de Cuentas.

TITULO VIII

De la Organización Territorial del Estado

CAPITULO PRIMERO

Principios generales

Artículo 131

El Estado se organiza territorial mente en munici­pios, en provincias y en las Comunidades Autónomas que se constituyan. Todas estas entidades gozan de autonomía para la gestión de sus respectivos inte­reses.

29332 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 3lt.l

Articulo 138

1. El Estado ¡¡arantlza la realización efectiva del principio de solidartdad consagrado en el articulo 2 de la Constitución. velando por el establecimiento de un equll1brlo económico. adecuado y Justo entre las diversas partes del territorio e.pa.ftol. y atendiendo en particular a las circunstancias del hecho insular.

a. Las diferencias entre 101 Estatutos de las dIs­tintas Comunidades Autónomas no podrán Implicar. en ningún caso, privilegiOS económicos o soclalel.

ArtIculo 138

1. Todos los espal'loles tienen los mismos derechos y obJlgaclones en cualquier parte de territorio del Estado.

11. Ninguna autoridad podr' adoptar medidas que directa o indirectamente obstacul1cen la libertad de circulación y establectm1ento de las pereanas y la libre circulación de bienes en todo el territorio espal'lol.

CAPITULO SEGUNDO

De la Administración Local

Articulo 140

La Constitución garantiza la autonomla de los mu­nicipios. Estos gozarán de personalidad Jurídica plena. Su gobierno y administración correaponde a sus res­pectivos Ayuntamientos. integrados por los Alcaldes y los Concejales. Los Concejales seJ.:6,n elegidos por los vecinos del municipio mediante sufragiO universal, Igual, libre. directo y secreto. en la forma establecida por la ley. Los Alcaldes serán elegidos por los Conce­Jales o por los vecinos. La ley regular' las condiciones en las que proceda el régimen del concejo abierto.

Articulo 141

1. La prOvincia es una entidad local con perso­nalidad jurídica propia. determinada por la agrupa­ción de municipiOS y división territorial para el cum­plimiento de las actividades del Estado. Cualquier aJ­teraclón de los limites provinciales habré. de ser apro­bada por las Cortes Generales mediante ley orgánica.

2. El gobierno y la administración autónoma de las provincias estarán encomendados a Diputaciones u otras Corporaciones de caré.cter representativo.

3. Se podrán crear agrupaciones de municipios diferentes de la provincia.

4. En los archipiélagos, las islas tendré.n ademé.s su administración propia en forma de Cabildos o Con­sejos.

Articulo 142

Las Haciendas 10caJes de beré.n disponer de los me­dios suficientes para el desempefío de las funciones

que la ley atríbuye a las Corporaciones respectivas y se nutrirán fundamentalmente de tributos propios y de partiCipación en los del Estado y de las Comu­nidades Autónomas.

CAPITULO TERCERO

Oe las Comunidades Autónomas

Articulo 143

1. En el ejercicio del derecho a la autonomla re­conocido en el articulo 2 de la Constitución, las pro­vincias limltrofes con caracteristlcas históricas. cultu­rales y económicas comunes. los territorios Insulares y las provincias con entidad regional histórica podrán acceder a su autogobierno y constituirse en Comuni­dades Autónomas con arreglo a lo previsto en este Titulo y en los respectivos Estatutos.

2. La iniciativa del proceso autonómico correspon­de a todas las Diputaciones Interesadas o a! órgano Interinsular correspondiente y a las dos terceras par­tes de los municipios cuya población represente, a! menos, la mayoría del censo electoral de cada pro­vincia o isla. Estos requisitos deberé.n ser cumplidos en el plazo de seis meses desde el primer acuerdo adoptado a! respecto por alguna de las Corporaciones locales Interesadas.

3. La iniciativa, en caso de no prosperar. solamen­te podré. reiterarse pasados cinco al'los.

Articulo 1U

Las Cortes Generales, mediante ley orgánica, po­drán, por motivos de interés nacional:

a) Autorizar la constitución de una comunidad autónoma cuando su é.mblto territorial no supere el de una provincia y no reúna las condiciones del apar­tado 1 del articulo 143.

1;) Autorizar o acordar, en su caso, un Estatuto dE> autonomla para territorios que no estén integrados en la organización provincia!.

c) Sustituir la iniciativa de las CorporaCiones lo­cales a que se refiere el apartado 2 del articulo 143.

Articulo 1411

1. En ningún caso se admitiré. la federación de Comunidades Autónomas.

2. Los Estatutos podrán prever los supuestos, re­quisitos y términos en que las Comunidades Autóno­mas podré.n celebrar convenios entre si para la ges­tión y prestación de servicios propios de las mlsmas, asl como el caré.cter y efectos de la correspondiente comunicación a las Cortes Generales. En los demé.s supuestos, los acuerdos de cooperación entre las Co­munidades Autónomas necesitarán la autorización de las Cortes Generales.

B. O. del E.-Nú.m. 311.1 29 dicIembre 1878 29333

Articulo 141

El proyecto de Estatuto será elaborado por una asamblea compuesta por los miembros de la Dlpu· taLión u órgano Interinsular de las provincias afec­tadas y por los Diputados y Senadores elegidos en ellas y será elevado a las Cortes Generaies para su tramitación como ley.

Articulo 147

1. Dentro de ios términos de la presente Constl· tución, los Estatutos serán la norma Institucional bá­sica de cada Comunidad Autónoma y el Estado los reconocerá y amparará como parte Integrante de su ordenamiento jurl~lco.

2, Los Estatutos de autonomla deberán contener:

a} La denominación de la Comunidad que mejor corresponda a su Identidad histórica,

b} La delimitación de su territorio.

e} La denominación, organización y sede de las instituciones autónomas propias,

d} Las competencias asumidas dentro del marco establecido en la Constitución y las bases para el tras­paso de los servicios correspondientes a las mismas,

3, La refonna de los Estatutos se ajustará al pro­cedimiento establecido en los mismos y requerirá, en todo caso, la aprobación por las Cortes Generales, mediante ley orgánica.

Articulo 148

1, Las Comunidades Autónomas podrán asumir competencias en las siguientes materias:

1,' Organización de sus Instituciones de- autogo­blemo,

2,' Las alteraciones de los términos municipales comprendidos en su territorio y, en general, las fun­ciones que correspondan a la Administración del Es­tado áobre las Corporaciones locales y cuya transfe­rancla autorice la legislación sobre Régimen Local,

3,' Ordenación del tarrltorio, urbanismo y vivienda,

4,' Las obras públicas de Interés de la Comunidad Autónoma en su propio territorio,

S,, Los ferrocarriles y carreteras cuyo Itinerario se desarrolle Integramente en el territorio de la Co­munidad Autónoma y, en los mismos ténnlnos, el transporte desarrollado por estos medios o por cable,

6,' Los puerlos de refugiO, los puertos y aeropuer­tos deportivos y, en general, los que no desarrollen actividades comerciales,

7.' La agricultura y ganaderla, de acuerdo con la ordenación general de la aconomia,

8,' Los montes y aprovechamientos forestales,

t" La gestión en materia de protección del medio ambiente,

10,' Los proyectos, construcción y explotación de los aprovechamIentos hidráulicos, canales y regadios de Interés de la Comunidad Autónoma, las aguas mi­nerales y termales.

11,' La pesca en aguas interiores, el marisqueo y la acuicultura, la caza y la pesca fluvial.

12,- Ferias interiores.

13,' El fomento del desarrollo económico de la Co­munidad Autónoma dentro de los objetivos marcados por la polltica económica nacional.

14.' La artesanla.

15,' Museos, bibliotecas y conservatorios de mu­.Ica de interés para la Comunidad Autónoma,

16.' Patrimonio mor.umental de interés de la Co­munidad Autónoma,

17,' El fomento de la cultura, de la Investigación y. en su caso, de la ensellanza de la lengua de la Comunidad Autónoma,

18,' Promoción y ordenación del turismo en su ámbito territorial,

19.' Promoción del deporte y de la adecuada uti-lización del ocio,

20.' Asistencia social.

21.' Sanidad e higiene,

22,' La vigilancia y proteCCión de sus edificios e Instalaciones, La coordinación y demás facultades en relación con las pol1clas locales en los ténnlnos que establezca una ley orgánica,

2, Transcurridos cinco aIIos. y mediante la refor­ma de sus Estatutos, las ComuJ)1dades Autónomas po­drán ampliar sucesivamente IIUI competencias dentro del marco establecido en el articulo 149,

Articulo 1 ••

1, El Estado tiene competencia exclusiva s'obre las siguientes materias:

1,' La regulación da las oondiclones bé.slcas que garanticen la Igualdad de todas los espalloles en el ejercicio de los derechos y en el cumplimiento de 108

deberes constitucionales,

2,' Nacionalidad, Inmigración, emigración, extran-jería y derecho de asilo,

3.' Relaciones Internacionales.

.,' Defensa y Fuerzas Annadas,

5,' Administración de Justlqla,

6,' Legislación mercantil, plenal y penitenciaria, legislación procesal, sin peI'julClo de las necesarias espeCialidades que en este orden se deriven de las particularidades del derecho suetantlvo de las Comu­nidades Autónomas.

7,' legislación laboral, sin perjuicio de su ejecu­ción por los órganos de las Comunidades Autónomas,

8,' Legislación civil, lÚl perjuicio de la conserva­ción, modificación y deAH'ollo por las Comunidades Autónomas de los derechas civiles, forales o especia-

29334 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.1

les. alU donde existan. En todo caso. las reglas rela­tivas a la aplicación y eficacia de las normas jurldl­caso relaciones jurldico·civiles relativas a las formas de matrimonio, ordenación da los registros e Instru­mentos públicos, bases de las obligaciones contrac­tuales. normas para resolver los conflictos de leyes y determinación de las fuentes del Derecho, con res­peto. en este último caso, a las normas de derecho foral o especial.

9.' Legislación sobre propiedad intelectual e in­dustrial.

10.- Régimen aduanero y arancelario; comercio exterior.

11,- Sistema monetario: divisas. cambio y conver­tibilidad; bases de la ordenación de crédito, banca y seguros.

12.' Legislación sobre pesas y medidas, determina­ción de la hora oficial.

13.' Bases y coordinación de la planificación ge· neral de la actividad económica.

14.' Hacienda general y Deuda del Estado.

15.' Fomento y coordinación general de la illves­tigación cienUfica y técnica.

16.' Sanidad exterior. Bases y coordinación gene­ral de la sanidad. LegislaCión sobre productos farma· céuticos.

17.' Legislación básica y régimen económico de la Seguridad Social, sin perjuiCiO de la ejecución de sus .ervicios por las Comunidades Autónomas.

18.' Las bases del régimen jurldlco de las Admi­nistraciones públicas y del régimen estatutario de sus funcionarios que, en todo caso, garantizarán a los administrados un tratamiento común ante ellas; el procedimiento administrativo común, sin perjuicio de las especialidades derivadas de la organización propia de las Comunidades Autónomas; legislación sobre ex-' propiación forzosa; legislación básica sobre contratos l' concesiones administrativas y el sistema de respon­sabilidad de todas las Administraciones públicas.

19.' Pesca marítima, sin perjuicio de las compe­tencias que en la ordenación del sector se atribuyan " las Comunidades Autónomas.

20.' Marina mercante y abanderamiento de bu­ques; iluminación de costas y señales marltimas; puer­tos de interés general; aeropuertos de Interés gene­ral; control del espacio aéreo, tránslOO y transporte aéreo, servicio meteorológico y matriculación de aero­naves.

21.' Ferrocarriles y transportes terrestres que transcurran por el territorio de más de una Comuni­dad Autónoma; régimen general de comunicaciones; tr áfico y circulación de vehículos a motor; correos y telecomunicaciones; cables aéreos, submarinos y radio­comunicación.

22.' La legislación, ordenación y concesión de re­cursos y aprovechamientos hidráulicos cuando las aguas discurran por más de una Comunidad Autóno· ma, y la autorización de las instalaciones eléctricas cuando su aprovechamiento afecte a otra Comunidad o el transporte de energla salga de su ámbito terri­torial.

23.' Legislación básica sobre protección del medio a.mbiente, sin perjuicio de las facultades de las Comu­nidades AutónolJ.as de establecer normas adicionales de protección. La legislaCión básica súbre mon tes, apro­vechamientos forestales y vías pecuarias.

24.' Obras públicas de interés generala cuya rea­lización afecte a más de una Comunidad Autónoma.

25,- Bases del régimen minero y energético.

26,- Régimen de producción, comercio, tenencia y uso de armas y explosivos.

27,- Normas básicas del régimen de prensa, radio y televisión y, en general, de todos los medios de co­municación social, sin perjuicio de las facultades que en su desarrollo y ejecución correspondan a las Cornu· nidades Autónomas.

28,- Defensa del patrimonio cüItural, artístico y monumantal español contra la exportación y la expo­liación; museos, bibliotecas y archivos de titularidad estatal, sin perjuiCio de su gestión por parte de las Comunidades Autónomas.

29.' Seguridad pública, sin perjuicio de la posibili­dad de creación de policias por las Comunidades Au­tónomas en la forma que se establezca en los respec­tjvos Estatutos en el marco de lo que disponga una ley orgánica.

30.' RegulaCión de las condiciones de obtención, expedición y homologación de titulas académicos y profesionales y normas básicas para el desarrollo del articulo 27 de la Constitución, a fin de garantizar el cumplimiento de las obligaciones de los poderes pú· bUcos en esta materia.

31.a Estadistica para fines estatales.

32.- Autorización para la convocatoriA. de consuJ· tas populares por vía de referéndum.

2, Sin perjuicio de las competencias que podrán asumir las Comunidades Autónomas, el Estado consi­derará el Servicio de la cultura como deber y atribu· ción esencial y facilitará la comunicación cultural en· tre las Comunidades Autónomas, de acuerdo con ellas.

3. Las materias no atribuidas expresamente al Es· tado por esta Constitución podrán corresponder a las Comunidades Autónomas, en virtud de sus respectivos Estatutos. La competencia sobre las materias que no se hayan asumido por los Estatutos de Autonomia co­rresponderá al Estado, cuyas normas prevalecerán, en caso de conflicto, sobre las de las Comunidades Autó­nomas en todo lo que no esté atribuido a la exclusiva competencia de éstas. El derecho estatal será, en todo caso. supletoriO de] derecho de las Comunidades Au­tónomas.

Articulo 150

1. Las Cortes Generales, en materias de competen· cia estatal, podrán atribuir a todas o a alguna de las Comunidades Autónomas la .acultad de dictar, para s1 mismas. normas legislativas en el marco de los prin­cipios, bases y directrices fijados por una ley estatal. Sin perjuicio de la competencia de los Tribunales, en cada ley marco se establecerá la modalidad del control de las Cortes Generales sobre estas normas legislativas de las Comunidades Autónomas.

B. 0._ del E.-Núm. 311.1 29 cUclembJ'.!l 1978 2:'335

2. El Estado podr' transferir o delegar en las Co­munidades Autónomas. mediante ley orgánica, facul­tades correspondientes a materia de titularidad esta­tal que por su propia naturaleza sean susceptibles de transferencIa o delegación. La ley preverá en cada caso la correspondiente transferencia de medios financieros as! como las formas de control que sereserv l el Es· tado.

3. El Estado po.:!r' dictar leyes que establezcan los principios necesarios para armonizar las disposicIones normativas de las Comunidades Autónomas. aun en el caso de materias atribuidas a la competencia de éstas. cuando asl lo exija el Interés general. Correspon­de a las Cortes Generales, por mayorla absoluta de cada Cimara. la apreclaclón de esta necesidad.

Articulo lSl

1, No ser' preciso dejar transcurrir el plazo de cinco afias. a que se refiere el apartado 2 del artjcu­lo 148, cuando la iniciativa del proceso autonómico sea acordad .. dentro del plazo del articulo 143, 2, adam," de por las Diput"ciones o los órganos interinsulares correspondientes. por las tres cuartas partes de los municipios de cada una de las provincias afectadas que representen. al menos. la mayorfa del censo elec­toral de cada una de ellas y dicha iniciativa sea rati­ficada mediante referéndum por el voto afirmativo de la mayorfa absoluta de los electores de cada provincia en los términos que establezca una ley org'nica.

2. En el supuesto previsto en el apartado anterior, el procedimiento para la elaboración del Estatuto será el siguiente:

1.. El Gobierno convocar' a todos los Diputado. y Senadores elegidos en las CircunSCripciones compren­didas en el ámbito territorial que pretenda acceder al autogobierno, para que se constituyan en Asamblea, a los solos efectos de elaborar el correspondiente pro­yecto de Estatuto de autonomla, mediante el acuerdo de la mayorfa absoluta de sus miembros.

2.° Aprobado el proyecto de Estatuto por la Asam­blea de Parlamentarios. se remitirá a la Comisión Cons­titucional del Congreso, la cual. dentro del plazo de dos meses. lo examinar' con el concurso y asistencia da una delegación de la Asamblea proponente para c1etermlnar de común acuerdo su formulación defini­tiva.

3.° SI se alcanzare dicho acuerdo, el texto resul­tante será .ometldo a referéndum del cuerpo electoral de las provinCias comprendidas en el ámbito territorial del proyectado Estatuto.

•• 0 SI el proyecto de Estatuto es aprobado en cada provinCia por la mayorfa de los votos v'lidamente emi­tidos, será elevado a las Cortes Generales. Los Plenos de ambas Cimaras decidirán sobre el texto mediante un voto de ratificación. Aprobado el Estatuto, el Rey lo sancionar' y lo promulgará como.ley.

S.O De no alcanzarse el acuerdo a que se refiere el apartado 2.° de este número, el proyecto de Estatuto ser' tramitado qomo proyecto de ley ante las Cortes Generales. El texto aprobado por éstas ser' sometido a referéndum del cuerpo electoral de las provincias comprendidas en el imblto territorial del proyectado

Estatut.o. Encaso de ser aprobado por la mayoría de los votos válidamente emitidos en cada pmvi"cia. pro­rederá su promulgación en los términos del párrafo anterior.

3. En los casos de los párrafos 4.· y 5.· del apar­tado ar.terior, la no aprobación del proyecto de Esta­tuto por una o varias provincias no Impedirá la cons· tituclón entre las restantes de la Comunidad Autónu­ma proyectada, en la forma que establezca la ley or­g'nlca prevista en el apartado 1 de este articulo.

Articulo 1S2

1. En los Est .. tulos aprobados por el procedimien· to a que se refiere el articulo anterior. la organización institucional autC'nómica se basar' en una Asamblea Legislativa, elegida por sufragio universal, con arreglo a un sistema de representación proporcional que aSd­gure, adem,". la representaCión de las diversas zonas del territorio; un Consejo de Gobierno con funciones ejecutivas y administrativas y un Presidente. elegido por la Asamblea, de entre sus miembros, y nombrado por el Rey, al que corresponde la dirección del Con­sejo de Gobierno, la suprema representación de la res­pectiva Comunidad y la ordinaria del Estado en aqué­lla. El Presidente y los miembros del .Consejo de Go­bierno serán politicamenle responsables ante la Asam­blea.

Un Tribunal Superior de Justicia, sin perjuicio de la jurisdicción que corresponde al Tribunal Supremo, culminar' la organización judicial en el 'mbito terri­torial de la Comunidad Autónoma. En los Estatutos de las Comunidades Autónomas podrin establecerse los supuestos y las formas de participación de aquéllas en la organización de las demarcaciones 1udiciales del territorio. Todo ello dp conformidad con lo previsto en la ley org'nlca del poder ludicial y dentro de la unidad e independencia de éste.

Sin perjuicio de lo dispuesto en el articulo 123, lp.s sucesivas instancias procesales. en su caso, se agotarAn ante órganos judiciales radicados en el mismo territo­rio de la Comunidad Autónoma en que esté el órgano competente en primera Instancia.

2. Una vez s.ncionados y promulgados los respec­tivos Estatutos, solamente podrán ser modificados me­diante los procedimientos en ellos establecidos y con referéndum entre los electores inscritos en los censos correspondientes.

3. Mediante la agrupación de municipios Iimitro­fes, los Estatutos podrin establecer circunscripciones territoriales propias, que gozarán de plena personali· dad jurídica .

Articulo 1S3

El c0ntrol de la actividad de los órganos de las Ca· munidades Autónomas se ejercerá:

al Por el Tribunal Constitucional, el relativo a la constitucionalidad de sus disposiciones normativas con fuerza de ley. .

b) Por el Gobierno. previo dicta",en del ConseJo de Estado, el del ejercicio de funciones delegadas a que se refiere el aparlado 2 del articulo leo.

29336 211 dlclem bre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.1

cJ Por la jurisdicción contencioso-administrativa, el de la administración autónoma y sus normas regla­mentarias.

dJ Por el Tribunal de Cuentas, el económico y pre­supuestario.

Articulo 154

Un Delegado nombrado por el Gobierno dirigirá la Administración del Estado en el territorio de la Ca­munidad ·Autónoma y ia coordinará, cuando proceda, con la administración propia de la Comunidad.

Articulo 153

1. SI una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le im­pongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previa requeri­miento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el Ca5L de no ser atendido, con la aprobación por mayoria absoluta del Senado, podrá adoptár las medi­das necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general.

2. Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instruc­ciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas.

Articulo 158

1. Las Comunidades Autónomas gozarán de auto­nomla financiera para el desarrollo y ejeCUCión de sus competencias con arreglo a los principios de co­ordinacfón con la Hacienda estatal y de solidaridad entre todos los espafloles.

2~ Las Comunidades Autónomas podré.n actuar como delegados o colaboradores del Estado para la recaudación, la gestión y la liquidación de los recur­sos tributarios de aquél, de acuerdo con las leyes y los Estatutos.

Articulo 157

1. Los recursos de las Comunidades Autónomas estarán constituidos por:

aJ Impuestos cedidos total o parcialmente por el Estado; recargos sobre Impuestos estatales y otras particfpaclones en los ingresos del Estado.

bJ Sus propios Impuéstos, tasas y contribuciones especfales.

cJ Transferencias de un Fondo de Compensación Interterritorial y otras asignaCiones con cargo a los Presupuestos Generales del Estado.

dJ Rendimientos procedentes de su patrimonio e Ingresos de derecho privado.

eJ El producto de las oparaciones de crédito .

. 2. Las Comunidades Autónomas no podrán en nln­gun caso adoptar medidas tributarias sobre bienes si­tuados fuera de su territorio o que supongan obstáculo para la libre circulación de mercancfas o servicios,

3. Mediante ley orgánica podrá regularse el ejer­cicio de las competencfas financieras enumeradas en el precedente apartado 1, las normas para resolver los conflictos que pudieran surgir y las posibles formas de colaboración financiera entre las Comunidades Au­tónomas y el Estado.

Articulo 158

1. En los Presupuestos Generales del Estado podrá establecerse una asignación a las Comunidades Autó­nomas en funcfón del volumen de los servicios y acti­vidades estatales que hayan asumido y de la garantla de un nivel mlnlmo en la prestacfón de los servicios públicos fundamentales en todo el territorio espallol.

2. Con el fin de corregir desequilibrios económicos Interterritoriales y hacer efectivo el principio de so­lidaridad, se constitulré. un Fondo de Compensación con destino a gastos de inversión, cuyos recursos serán distribuidos por las Cortes Generales entre las Comu­nidades Autónomas y provincias, en su caso.

TITULO IX

Del Tribunal Constitucional

Articulo 159

1. El Tribunal Constitucional se compone de 12 miembros nombrados por el Rey: de ellos, cuatro a propuesta del Congreso por mayorla de tres quintC's de sus miembros: cuatro a propuesta del Senado, con idéntica mayorla: dos a propuesta del Gobierno, y dos a propuesta del Consejo General del Poder Judicial.

2. Los miembros del Tribunal Constitucional debe­rán ser nombrados entre Magistrados y Fiscales, Pro­fesores de Universidad, funcionarios públicos y Abo­gados, todos ellos juristas de reconocida competencia con mé.s de quince alias de ejerCicio profesional.

3. Los miembros del Tribunal Constitucional serán designados por un periodo de nueve años y se renova­rán por terceras partes cada tres.

4. La condición de miembro del Tribunal Constitu­cional es Incompatible: con todo mandato representa­tivo: con los cargos pollticos o administrativos: con el desempeño de funciones directivas en un partido poll­tlco o en un sindicato y con el empleo al servicio de los mismos: con el ejercicio de las carreras judicial y fiscal, y con cualquier actividad profesional o mer­cantil.

En lo demé.s, los miembros del Tribunal Constitu­cional tendrán las Incompatibilidades propias de los miembros del poder judicial.

S. Los miembros del Tribunal Constitucional serán Independientes e Inamovibles en el ejercicio de su mandato.

Articulo 160

El Presidente del Tribunal Constitucional será nom­brado entre sus miembros por el Rey, a propuesta del mismo Trit:unal en pleno y por un perlado de tres aflOll.

-

:J. O. del E.-Núm. 311.1 29 dlclemtire 1978 29337

Articulo 181

1. El Tribunal Constitucional tiene jurisdicción en todo el territorio español y es competente para cono­cer:

ai Del recurso de in constitucionalidad contra leyes y di ,posiciones normativas con fuerza de ley. La decla­ración de Inconstltucionalldad de una norma jurldlca con rango de ley. Interpretada por la jurisprudencia, afectará a ésta. si bien la sentencia o sentencias recal­das no perderán el valor de cosa juzgada.

bi Del recurso de amparo por violación de los de­rechos y libertades referidos en el articulo 53. 2. de esta Constitución. en los caso. y formas que la ley esta­blezca.

ei De los confllctos de competencia entre el Ea­tado y las Comunidades Autónomas o de los de éstas entre sI.

di De las demás materias que le atribuyan la Constitución o las leyes orgánicas.

2. El Gobierno podrá Impugnar ante el TrIbunal ConstitucIonal las disposiciones y resoluciones adopta­das por los órganos de . las Comunidades Autónomas. La Impugnación producirá la suspensión de la dispo­sición o resolución recurrida. pero el Tribunal, en su caso. deberá ratificarla o levantarla en un plazo no superior a cinco meses.

Articulo 182

1. Están legitimados:

ai Para Interponer el recurso de Inonnstltuclona­IIdad, el Presidente del Gobierno. el Defensor del Pue­blo. 50 Diputados. 50 Senadores. los órganos colegiados ejecutivos de las Comunidades Autónomas y, en su caso. las Asambleas de las mismas.

bi Para Interponer el recurso de amparo, toda per­sona natural o jurldica que Invoque un Interés legIti­mo, asl como el Defensor del Pueblo y el Ministerio Fiscal.

2. En los demás casos. la ley orgánica determinará las personas y órganos legitimados.

Articulo 183

Cuando Un órgano judicial considere, en algún pro­ceso, que una norma con rango de ley, aplicable al caso. de cuya validez dependa el faUo, pueda ser cnn· traria a la Constitución, planteará la cuestión ante el Tribunal Constitucional en los supuestos, en la forma y con los efectos que establezca la ley, que en ningún caso serán suspensivos.

Articulo 114

1. Las sentencias del Tribunal Constitucional .e puhltcanin en el bol.tln oficial del EstRrlo con los votos particulares. si los hubiere. Tienen el valor de cosa juzgada a partir del dla siguiente de su publicación y

no cabe recurso alguno contra ellas. Las que declaren la Inconstltuclonalidad de una ley o de una norma con fuerza de ley y todas las que no se limiten a la estimación subjetiva de un derecho. tienen plenos efec­tos fren te a todos.

2. Salvo que en el faUo se disponga otra cosa. sub­sistirá la vigencia de la ley en la parte no afectada por la inconstltucionalidad.

Articulo 185

Una ley orgánica regulará el funcionamiento del Tribunal Constitucional. el estatuto de sus miembros, el procedimiento ante el mismo y las condiciones para el ejercicio de las acciones.

TITUlO X

De la reforma constitucional

ArtIculo 111

La Iniciativa de reforma constitucional se ejercer' en los términos previstos en los apartados 1 y 2 del articulo 87.

Articulo 117

1. Los proyectos de reforma constitucional deberán ser aprobados por una mayorla de trea quintos. de cada una de las Cámaras. SI no hubiera acuerdo entre ambas, se Intentará obtenerlo mediante la creación de una Comisión de composiCión paritaria de Diputados y Senadores, que presentará un texto que será votado por el Congreso y el Senado.

2. De no lograrse la aprobación mediante el pro­cedimiento del apartado anterior, y siempre que el texto hubiere obtenido el voto favorable de la mayo­ña absoluta del Senado, el Congreso. por mayorla de dos tercios, podrá aprobar la reforma.

3. Aprobada· la reforma por las Cortes Generales. será sometida a referéndum para su ratificación cuan­do asl lo soliciten. dentro de los quince dlas siguientes a su aprobación. una décima parte de los miembros de cualquiera de la~ Cámaras.

Articulo 188

1. Cuando se propusiere la revisión total de la Constitución o una parcial que atecte al Titulo preli­minar, al Capitulo segundo. Sección primera del Titu­lo l. o al Titulo n, se procederf. a la aprobación del principio por mayorla de dos tercloe de cada Cámara, y a la disolución Inmediata de las Cortes.

2. Las Cámaras elegidas deberán ratificar la de­cisión y proceder al estudio del nuevo texto constitu­cional. que deberá ser aprobado por mayorla de dos tercios de ambas Cámaras.

3. Aprobada la reforma por las Cortes Generales, . serA sometida a referéndum para su ratificación.

29338 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.1

Articulo 189

No podrtl Iniciarse la reforma constit "don .. l en tiempo de guerra o de vigencia de alguno de los esta· dos pI evistos en el artículo 116.

DISPOSICIONES ADICIONALES

Primera.

La Constituclón ampara y respeta los derechos his­tóricos de los territorios forales.

La actuallzaclón genera! de dicho régimen foral se Uevartl a cabo, en su caso, en el marco de la Constl­tuclón y de los Estatutos de Autonomla.

Segunda.

La declaración de mayoria de edad contenida en el articulo 12 de esta Constitución no perjudica las situaciones amparadas por los derechos forales en el tlmblto del Derecho privado.

Tercera.

La modificación del régimen económico y fiscal del archipiélago canario requerirtl Informe previo de la Comunidad Autónoma o, en su caso, del órgano provisional autonómico.

Cuarta.

En las Comunidades Autónomas donde tengan su sede mlle de una Audiencia Territorial, los Estatutos de Autonomía respectivos podrtln manténer las exis­tentes, distribuyendo las competencias entre ellas, siempre de conformidad con lo previsto en la ley or­¡¡tlnlca del poder judlcla! y dentro de la unidad e independencia de éste.

DISPOSICIONES TRANSITORIAS

Primera.

En los territorios dotados de un régimen provlSlo· nal de autonomla, sus órganos COlegiados superiores, mediante acuerdo adoptadO por la mayoría absoluta de sus miembros, podrlln sustituir la Inlclativa que el apartado 2 del articulo 143 atribuye a las Dipu­taciones Provinciales o a los órganos interinsulare! correspondientes.

Segunda.

Los territorios que en el pB~Ado hubiesen p1ebisct­tado afirmativamente proyectos de Estatuto de auto· nomía y cuenten, a! tiempo de promulgarse.esta Cons­titución, con reglmenes provisionales ue autonomla

podrtln proceder inmediatamente en la forma que se prevé en el apartado 2 del articulo 148, cuando asl lo acordaren, por mayorla absoluta, sus órganos pre­autonómicos colegiados superiores, comunictlndolo al Gobierno. El proyecto de Estatuto sertl elaborado de acuerdo con Jo eRtablecido en el articulo 151, núme­ro 2, a convocatoria del órgano colegiado prelJ.uto­nómico.

Tercera.

La iniciativa del proceso autonómico por parte de las Corporaciones locales o de sus miembros, previ'1ta en el ap¡¡rtado 2 del artículo 143, se entiende dIll'rida, con todos sus efectos, hasta la celebración de las pri­meras' elecciones locales una. vez vigente la Cans· titución.

Cuarta.

1. En el caso de Navarra, y a efectos de su incor­poración al Conseja General Vasco o al régimen autonómico vasco que le sustituya, en lugar de lo que establece el artículo 143 de la Constitución, la inicia­tiva corresponde a! Organo Foral competente, el cual adoptartl su decisión por mayoria de los iniem bros que lo componen. Para la validez de dicha iniciativa sertl preciso, además, que la decisión del Organo Fo­ral competente sea ratificada por referéndum expre­samente convocado al efecto, y aprobado por mayoría de los votos vtllidos emitidos.

2. SI la iniciativa no prosperase. so'amente se podrá reprodUCir la misma en distinto periodo del mandato del Organo Foral competente. y en todo caso, cuando haya transcurrido el plazo mínimo que establece el artículo 143.

Quinta.

Las ciudades de Ceuta y Melilla podrán constituir­se en Comunidades Autónomas si asl lo deciden sus respectivos Ayuntamientos, mediante acuerdo adop­tado por la mayorla absoluta de sus miembros y asl lo autorizan las Cortes Generales, mediante una ley orgánica, en los términos previstos en el articulo 144.

Sexta.

Cuando se remitieran a la Comisión Constitucio­nal del Congreso varios proyectos de Estatuto, se dictaminartln por el orden de entrada en aquélla, y el plazo de dos meses a que se refiere el artículo 151 empezartl a contar desde que la Comisión termine el estudio del proyecto o proyectos de que sucesivamen­te haya conocido.

Séptima.

Los orgAnismos provisionales autonómicos se con­siderarán disueltos en los siguientes casos:

a) Una vez constituidos los órganos que establez­can Jos Estatutos de Autonomla aprobados conforme a esta Constitución.

B. O. del E.~.Núm. 311.1 29 dicie~lbre 1978 2933~

bJ En el supuesto de que la iniciativa del proce­so autonómico no llegara a prosperar por no cumplir los requisitos previstos en el artículo 143.

e) Si el organismo no hubiera ejercido el derecho que le reconoce la disposición transitoria primera en el plazo de tres años:

Octava.

1. Las CHinaras que han aprobado la presente Constítución asumirán, tras la entrada en vigor de la misma. lás funciones y competencias que en ella se señalan. respectivamente. para el Congreso y el Senado, sin que en ningún caso su mandato se ex­tienda más allá del 15 de junio de 19B1.

2. A los efectos de lo establecido en el articulo 99, la promulgación de !ti Constitución se considerará cómo supuesto constitucional en el que procede su apliC'l:Iclón. A· tal efecto. a partir de la citada promul­gaclónse abrirá. un periOdo de treinta días para la aplicación de lo dispuesto en diCho articulo.

D~rarlte esteperfádo, el actual Presidente del Go­biern(i;qlle.asumirá las funciones y competencias que pará dkhocargo establece la Constitución, podrá op­tar PtJflltiH2:ar la facultad que le ",conoce el artfcu­lot1"5ódar paso, mediante la dimisión, a la aplica­ci6n<oe ~Io establecido en el artículo 99, quedando en ~ste ÍlJÚtnÓ éasOen ]a situación prevista en el apar­tado 2Qeiartrcuio .101.

·.3.E:n tQ.s(),~~i:tlsolúC:ión. de acuerdo' eón lo prt­vjst6eneJa:rtÍ~fdtiS; ysi no se bubierll desarrolla­

·tlolegª-lttjsllte .1opl'éViSto j!ttJ. JQSatticulos 68 y 89, sera;nde~plicacf6n eiill\$: tHeccionés las. norm,ás vi­

. '. géntes.eon;a1\iEI~iotidad, . (lOn .. las. solas .~J!:cePCiones de . que(;p lOI'~fer:~nt~ ." lriel~gibUidades e incompatibi­'U"ad~~i$e .al'lUcará.direCtattiente l0. previsto. en el in­cisQ.:st#¡;¡nd~delaletrllb) del apartado ,1 delarticu­lo 71i.de'la:Constituéión,. así . como lo dispilesto en 1I~ .1.Pi~~4:l.te$peéto a: hL edad para e] voto y lo esta-

. bléEido.tt elartfculo 89,3.

e:!Y4~~~~ ... <;·~\i~$::tf:bsaiJÓS de la elección por vez primera de

.lQs~~~Wl:>r<?S del Tribunal Constitucional se procede­ra.~r.~~~o para la deSignación de un grupo de éQ.~mlejnbros de la misma procedencia electiva

. 'qué'ij' . ·~.de cesar y renovarse. A. estos solos efectos se' ..... ..,fan a~rtt~os. COino miembros de la m~ . ma<~r~e-dencla .... I.os dos deSignados a. propuesta del .Goq.{etjlo .y. a los dO$ ti"Ue proceden de la formulada . PO(élGonsejo (jjrieral. del Poder Judicial. Del mismo iJl\O!:fo septo~deré.tÍ'anscurrldosotros tres años en-

>tre;IosdosgtuJ)9si10 afectados por el sorteo antariár. eA partir. de eÍ1tOnces se estaré. a lo establecido en el número 3 del artículo 159.

DJSPOSICION DERt)GATORIA

1. Queda derogada la Ley 1/1977. de 4 de enero. para la Rerorma Politica, asl como, en tanto en cuan· to no estuvier'an ya derogadas por la anteriormpnfe mencionada Ley, la de Principios del Movimiento Na­cional, de 17 de mayo de 1958; el Fuero de los Espa­ñoles, de 17 de julio de 1945; el del Trabajo. de 9 de marzo de 1938; la Ley Constitutiva de las Cortes. de 17 de julio de 1942; la Ley de Sucesión en la Jefa­tura del Estado, de 26 de julio de 1947. todas ellas mo­dificadas por ]a Ley Orgánica del Estado. de 10 de enero de 1967, y en los mismos términos esta última y la de Referéndum Nacional de 22 de octubre de 1945.

2. En tanto en cuanto pudiera conservar alguna vigencia, se considera definitivamente derogada la Ley de 25 de octubre de 1839 en lo que pudiera afec­tar a las provincias de Alava, Gulpúzcoa y Vizcaya.

En IQS mismos términos se considera definítiva­mente derogada la Ley de 21 de Jullá de 1818.

3. Asimis~o quedan derogadaá cuantas disposi­ciones se opongan a lo establecido en esta Consti­tución.

DlSPOSICION FINAL

Esta Constitución entrará en vigor el mismo día de la publicación de su texto oficial en el boletín ofi­cial del Estado. Se publicará también en las demás lenguas de España.

PoR TANTO •.

MAHtlO A TODOS LOS ESP~OLES. PARTICULARES y AOWiuDAOES. QUE GUARDEN Y HAGAN GUARDAR ESTA CONSTl'Í'UCION COMO NORMA FUNDAMENTAL DEL ES TADO.

PALACIO DE LAS CORTES. A VElÑTlSIETE DE DICIEl\,' SRE DE M1L NOVECIENTOS SETENTA Y OCHO.

EL PRESIDENTE DE LAS CORTES Ántonio Herndndez Gil ,

EL PRESloENTE DEL CONGRESO DE Los DIPUTADOS

Fernarr.do Álvorez de M'r4nda y Torre.

EL PRESIDENTE DEL SENADO Antonio Font4n Pflrez

JUAN CARLOS

INDICE SISTEMATICO

PREÁMBULO .... ". ~ ill oo. B oo. !'~ .• ~ B ~ !_'.!. .!.!.'. .-.~

TiTULO PRELIMINAR !E !E !E !E !E !E !E '" ••• = '" !E

TtruLo l. DE LOS DERECHOS Y DEBERES FUNDAMENTALES •• ¡

Cap. l. De los españoles y los extranjeros "" , ... "

Cap. n. Derechos y libertades ... !E ... !E !E ',: •• '"

Seco l.' De los derechos fundamentales y de las libertades públicas '" ,., 1:'! ...

Seco 2.' De los derechos y deberes de los ciudadanos o,", !E !E '" '" "" ", ,..

Cap. nI. De los principios rectores de la polftica so­cial y económica '" !E !E !E !E !E ... E ...

Cap. IV. De las garantlas de las libertades y derechos fundamentales ... "'. E E !E = !E '" •• , =

Cap. V. De la suspensión de los derechos y liberta­des ,., '" ... '" ... '" c''" .. , s "" ,.. ~ = '"

TtrULO n. DE LA CORONA '''''0 S E ,,'" !E ...... ".-,

TiTULO nI. DE LAS CoRTES GENERALES oo. oo. oo.

Cap. l. De las Cámaras "', "," "" E "0 ,"o ,,' __

Cap. n. De la elaboración de las leyes ... , "O

Cap. III. De los Tratados Internacionales ,-.-. "0:

TÍTULO IV. DEL GoBIERNO y DE LA ADMINISTRACIÓN

TíTULO V. DE LAS RELACIONES ENTRE EL GoBIERNO y

LAS CORTES GENERALES .-.-.: ?,.~ .-.' .-.~ •• ~

TiTULO VI. DEL PODER JUDICIAL '" Oo. .: •. , ,,: ..... -.-••••

TITULO VII. ECONOMíA y HACIENDA , .. o ........... .

TíTULO VIII. DE LA ORGANIZACIÓN TERRITORIAL DEL Es-TADO •• ~ o.; •• -, !T' oo. ,";-•• --;-; o ....... -. oo •• ,-,

Cap. 1. Principios generales .. :' ...... ," = = = Cap. n. De la Administración LOLl~l ,., ,", ... "" fE

Cap. nI. De las Comunidades Autónomas ... m: m: m:

Páginas

29315

29315

29316

29316

29316

29316

~:::'::19

29319

29321

29321

29321

29323

29323

2&325

29326

29327

29328

29329

29330

29331

29331

29332

29332

::'9312 29 diciembre 1978 B. O. del E.- Núm. 311.1

-TiTULO IX. DEL TRIBUNAL CONSTITULIONAL o.' •• ,

TÍTULO X. DE LA REFORMA CONSTITUCIONAL

DISPOSICIONES ADICIONALES o., ..... , ......

DISPOSICIONES TRANSITORIAS

DISPOSICIÓN DEROGATORIA

DISPOSICiÓN FINAL o., o"

.-• .!

Páginas

2fJ':36

2r¡'):n

29383

29338

29339

29339

IMPRENTA NACIONAL DEL BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO

BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO

GACETA DE MADRID ,,"pósito L ... l M. 1-"" Año CCCXVIII Viernes 29 de diciembre de i978 Núm. 311.2

, CONSTITUCIO ESPANYOLA

APROVADA PER LES CORTS EL 31,D'OCTUB.RE DE 1978

RATIFICADA: PEL POB.LE ESPANYOL EN REFERENDUM

. DE 8 DE DESEMB.RE DE 1978 .

SANCIONADA PER S. M. EC REI D"AVANT LES CORTS

EC 27 DE DESEMB.RE DE 1978

, CONSTITUCIO

PRE,\MBUl

La Nació espanyola, 8mb el desig d'establir la justícia, la U/bertat i la seguretat i de promoure el bé de tOt5 els qui la Integren, en ús, de la S8va sobirania, proclama la vofuntat de:

Garantir la convivl!ncla democratlca dins la Canstitució ¡les Ilels. de conformltat 8mb un 'ordre economic ¡social justo

Consolidar un Estat de Dret que asseguri !'imperi de la Ilei com 8 expressió de la voluntat popular.

Protegir tOt5 els espanyols i els pobles d'Espanya en J'exer· elcl deis drets humans, les seves cultures i. tradicions, lIengües i Institucions,

Promoure el progrés de la cultura i de I'economia per tal d'sssegurar a tothom una qualltat de vida digna ..

Establir una Bacletat democratice avam;:ada, i .. Col.lab.orar a I'enfortíment d'unes relacions pacifiques i de

cooperació eficaG entre tots els pobles de la Terra. En conseqüEmcia, les Corts aproven i el poble espanyol ra­

tifica la següent

CONSTITUCIÓ

TlTOl PRELIMINAR Article L

1. Espanya es constitueix en un Estat social i democratic de Oret, que propugna com a valors superlors del seu ordena­mant jurfdic la \libertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polftic.

2. la sobjranla nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l'Estat.

3. la forma política de I'Estat espanyol és la Monarquía parlamentaria.

Article 2.

la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, patria comuna i indivisible de tots els espan­yols, i reconeix i garanteix el dret a I'autonomia de les nacio­nalitats I de les regions que la integren i la solidaritat entre tates elles.

Article 3.

1. El castella és ,la lIengua espanyola oficial de J'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de coneixer-Ia i el dret d'usar-Ia.

2. les altres lIengües espanyoles seran també oficial s en les respectives Comunitats Autonomes d'acord amb els seus Estatuts_

3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques' d'Es­panya és un patrimool cultural que sera objecte d'especial res­pecte i protecció.

Article 4.

1. la bandera d'Espanya és formada per tres franges 110-rltzantals, vermella, 9roga j. vermella; la groga és de doble amplada que la de cadascuna de les vermelles.

2. Els Estatuts podren recanelxer banderas I ensenyes pro.. pi •• de le. Comu"ltats Autbnomes. Aquestes .'utlUtzafan jun­tament 8mb la bandera d'Espanya en els ediflcis públics i en els actes oflclals.

Artlcle 5.

La capital de rEsta! és la vila de Madrid,

ESPANYOLA

Article 6.

Els partits polítics expressen el pluralisme polític, concorren a la formacló j a la manifestació de la voluntat popular i són instrument fonamental per a la participació política. Podran ser creats i exerciran la seva activitat lIiurement dins· el respecte a la Constitució i a la Llei. La seva estructura interna 1 el seu funcionament hauran de ser democratics.

Article 7.

Els sindicats de treballadors i les associacions empresarial s contribueixen a la defensa I a la promoció deis interessos eco­namlcs I socJals que els són propis. Podran ser creats i exer· clran la seva activitat Iliurement dins el respecte a la Constitu­ció I a la L1ei. l'estructura interna i el funcionament hauran de ser democratics.

Article 8.

1. les Forces 'Armades, constituIdes per I'Exercit de Terra, l'Armada i I'Exercit de I'Alre, tenen com a missió garantir la sobirania i la Independencia d'Espanya, defensar·ne la integritat territorial i I'ordenament constitucional. ,

2. Una lIei org¡~mica regulara les bases de I"organització mi­litar de conformitat amb els principis de la _present Constitució.

Article 9. , 1. Els ciutadans i els poders públics resten subjectes a la

Constitució i a la resta de I'ordenament jurídico , 2. Correspon als poders públlcS de promoure les condi·

dons per tal que la IJibertat i la igualtat de ¡'individu ¡deis grups en els quals -s 'integra slguin reals i efectives; remoure els obstacles que n'impedesquin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, economi­ca, cultural i social.

3. la Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerar­quia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les dlsposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de I'arbitraríetat deis poders públics.

mOL I

Deis drets deis deures fonamentals

Article 10.

, 1. la dignitat de la persona, els drets inviolables que Ii són inherents, el mure desenvoluparment de la personalitat, el res­pecte a la "ei i als drets deis altres són fonament de I'ordre polític i de la pau social.

2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les Iliber· tats que la, Constitució reconeix s'lnterpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els Tractats i els Acords Internacional s sobre aquestes materies ratificats per Espanya.

CAPlTOl PRIMER

Deis espanyols ¡deis estrangers

Article 11.

1,. la l1acionalitat espanyola s'adquireix, es conserva i es perd d'acard amb el que la Uei establelx.

2. Cap espanyo/ d'origen no podre ser privat de la seva na· ciona/itat.

B. O. del E.-Núm. 311.2 ;aO diciembre 1978 29347

3. l'Estat podra concertar tractats de doble naclonalltat 8mb els palsDs Iberoamericana o amb aquells que 'hagin tengut o teI'P­guin una vinculació particular 8mb Espanya. En aquests paisos. (ncara que no reconeguin als seus ciutadans un dret recíproco els espanyols podran natural/tzar-sthi sense perdre la naclonaO· tat d'origen.

Article 12.

Els espanyols 5ón majots d'edat als 18 anys.

Articfe 13.

1. Els estrangers gaudiran a Espanya de les llibertats públi· ques que garanteix el Titol present en els termes que estables-quin els tractats i la IIst # .

2. Només els espanyols seran titulars deis drets reconeguts en I'article 23, lIevat d'allb que. amb crlterís de reclprocltat. pu­goi establir-se per tractat o per lIe! per al dret de sufragl actiu en les eleccions municipals. .

3. l'extradició només es concedirs en compliment d'un trae­tat o de Itt lIel, d'acord amb el princlpi de reclprocitat. Resten exclosas de f'extradlció els delictes polítics. No seqm conside­rats com a tals els actes de terrorlsme.

4. La l1el establlra la forma ,en qult els clutadans d'altres pa'isos i els apatrides podran gaudir del dret d'asil a Espanya.

Artlcle 14.

CAPITOl SEGON

Drets llibertats

Els espanyols són iguals davant la lIeí, sensa que pugui pre­valer cap discriminacló per raó de naixern;a. ra(::a, sexe, religió, opinló o qualsevol altra condicló o circumstancia personal o social.

SECCIÓ lo'

Deis drets fonamentals i de les IJibertats publiques

Artlcle 15.

Tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, ningú no pugui ser sotmes a tortura ni a penes '0 tractes inhumans o degradants. Resta abolida la pena de mort, lIevat d'allo que puguin dlspasar les lIeis penal s mllltars per a temps de, guerra.

Article 16.

1. Es garanteix. la llibertat ideologica, religiosa i de culte deis individus i de les camunitats sense cap més limitacfó, quan sigui n manitestats, que la necessaria par al manteniment de I'ordre públic protegit per la lIei.

2. Ningú podra ser obligat a declarar quant a la seva ideo­logia, .religió o creences.

3. Cap confessió tendrs caracter estatal. Els poders públics tendran en compte les creences religioses de la socletat espan­yola i mantendran les conseqüents relacions de co~peració amb I'Església Catolica i les altres confessions.

Article 17.

1. Tota persona té dret a la- llibertat i a la seguretat. Ningú podra ser privat de la seva lIibertat, sinó amb ¡'observancia del que estableix aquest article i en els casos i en la forma prevists en la fiel.

2. la detenció preventiva no podra durar més temps del que sigui' estrictament necessarl per a fer les indagacions per tal d'aclarir els fets i, en qualsevol cas, dlns el terminl maxim de setanta-dues hores, el detingut haure de ser posat en llibertat o a dlsposició de I'autorltat judicial.

3. ' Tata persona detlnguda ha de ser informada Irnmediata­ment I de manera que U sigui comprensible. deIs seus drets i "de les rons de ia detenció, I no podrA ser obligada a declarar. Es garanteix l'a,ssistEmcia d'advocat al· detingut en les diligencies policlals i Judiclals, en la "'rma qua la Jlal astablesqul.

4. " la lIel regularll un procediment d'.habeas corpus- per tal de posar immediatament a disposjcjó judfcial tota persona detin­guda iI.legalment. També es determinara per lIei el term!n! ma­xim de durada de la presó provisional.

Article 18.

1. Es garanteix el dret a I'honor, a la intimitat personal familiar i a la propia imatge.

2. El domicili és i""iolabia. No .'h! podrlí entrar ni ¡er·hl cap escorcoU sensa el consentim~nt del titular j) sense resolucló ju­dicial. lIevat del cas de delicte flagrant.

3, Es garanteix el V:JCret de les comunlcacions i, especial­ment, de les postals, telegrafiques j telefoniques, excepte en cas de resolucló judiciaL

4. La lIei limitara I'ús de la informatlca per tal de garantir I'honor i la Intimitat parsonal i familiar deis ciutadans i el pie exercici deis seus drets.

Articte 19.

Els espanyols tenen dret a elegir lliurement la residénéía i a circular pel territori nacional.

Teneo també dret a entrar I sortir d'~spanya en la forma que la fiel establesqui. Aquest dret no podre ser limitat per motius polítics o ideológics.

Artide 20.

1. Es reconeixen i es protegeixen els drets:

a) A expressat i difondre lliurement els' pensaments, le~f idees i les opinions· mitian~ant· la paraula rescriptura o cualsa­vol altre mitia de reproducció.

bJ A la producció i a la creació literaria, artística, cientifica i tecnica.

c) A la llibertat de catedra. _ d) A comunicar o a febre iIIurement informació vera(:: par

qualsevol mitja de difusló. La lIei regu~ara e,1 dret. a la, clausula de consciencia i al secret professional en I exerClci d aquestes l!ihertats:

2_ l'exercici d'aquests drets no pot ser restringit per mitja Ci,) i:ap tipus de censura previa.

3. La lIei regulara I'organízació i el control parlam~ntari deis mitjans de comunicacló social que depenguln de I Estat _ o de qualsevol entitat pública I garantlra I'accés a aquests mitjans deis' grups socials i polítics signific?ltius, respectant el pluralisme de la societat i de les diferents lIengües d'Espanya.<,

4. Aquestes llibertats tenen el límit en el respecte als drets reconeguts en aquest Títol, 'en els preceptes de les lIeis que el desenvolupen j, especialment, en el drt a ,'honor, a la Intlmitat, a la ¡matge propia i a la protecció de la joventut i. de la In· fancia.

5. Namés podra acordar se el segrest de publicac;ions, gra­vacions i altres mitjans d'jnformació en vírtut de resolució judicial.

Article 21.

1. Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. Per -a I'axercici d'aquest dret no caldra autorització prevía.

2. En els casos de reunions en 1I0cs de trans!t públit j de manifestacions caldra comunicar-h& previament a "autoritat. la qual només podra prohibir· les quan hi hagi motius fonamentats d'alteracló de I'ordre públic; amb perill per a pe:rsones o bans.

Article 22.

1. Es reconeix el dret d'associació. 2. les assoclacions que cerquln flnalitats o facin servir

mitjans tipificats com a delicte són ¡¡.Iegals. , 3. les associacions emparades per aquest artlcle hauran

d'inscriure's en un registre únícament a efectes de publicitat. 4. Les activitats de les associacions només podran ser dls~

saltes o suspeses en virtut d'una resolució judicial motivada, 5. Es prohibeix.en les associacions secretes i les de carác­

ter-paramilitar.

Artlcle 23.

1. Els ciutadans tenen el dret a participar en als afers públics, directament o per mitja de represent.ants lliurement· elegits en eleccions periOdiques per sufragi universal.

2. Tenen també el dret d'accedir en condlclons d'igualtat a les funcions i ars carrees públics, amb els requlsits que les lIeis assenyalin.

Article 24.

1. Tothom té dret a obtenir la tutela efectiva deis jutges i deIs tribunals en I'exercici deIs seus drets I interessos legítims. sense que, en cap cas, pugul havar-hl Indefensió.

2. Tothom té dret aí Jutge ardínari predeterminat per la lIel, a ser defensat I assistit per un "Ietrat, a ser Informat de

29348 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.2

"scusacl6 fprmulada contra ell, a un procés públlc sensa dlla­clons I"degudes I amb totes les garantles. a utllltzar els mltjans probatorls pertinents par la defensa propia. 8 no declarar contra 51 matelx. 8 no confessar-se culpable I 8 la presumpcló d'lnno-c~ncl8. . .

La lIel regulara els casos en els quels, per raó de parentiu o de secret professlonal, no stestara obllgat 8 declarar respecte de fets presumptament dellctlus.

Artlele 25.

1. Ningún pot ser candemnst o sanclonat per acclons o omlsslons que en el moment de produir-se no constltuesquln dellcte. falta o Infraccló administrativa, 8egons la leglslacl6 vlgent en aquell momento .

2. les penes privatlves de IIIbertat I les mesures de segu~ retat restaran orlentades vers la reeducaci6 i la reinsercl6 social I no podran consistir en treballs ~fontats. El condemnat que estlgués complint pena de pres6 gaudlrlt ,del drets fona­mentals d'aquest Capitol. lIevat d'aquells que es trobln IImitats expressament pel contingut del veredicte condemnatorl, pel sentlt de la pena o per la lIel penltencl~rla. "En qualsevol cas. tlndrll dret a un treball remunerat, als ~eneflcls corresponents de la Seguretat Social, I B !'accés a la cultura I al desenvolu· parnent Integral de la personalitat. "

3. l'Admlnistracl6 civil no podrl:! Impasar sancions que ,di· rectament o subsidiarlament impliquln prlvaci6 de. lIibertat.

Artlele 26.

Es prohibeixen els Tribunals d'Honor en I'ltmbit de l'Admlnis· tracl6 civil i de les organitzacions professionals.

Artic!e 27.

1. Totham té dret a f'educació, Es reconeix la Iibertat d'en· senyament. ,

2, L'educació tindra com a objecte el pie desenvolupament de la personalltat humana en el respecte als principisdemocrlt· tlcs de convivencia I als drets i a les IIlbertats fonamentals.

3. Els poders públlcs garantelxen el dret que asslstelx els pares per tal que els fills rebin la formaci6 religiosa i' moral que vagl d'acord amb les seves conviccions.

4, L'ensenyament hasic és oblígatori i gratult, 5. Els poders públics garantelxen el dret de tothom a I'edu­

caci6, mltjanc;ant una programaci6 general de I'ensenyament, 8mb la participació col.lectlva de tots els sectors afectats I la creació de centres docents.

6. Es reconeix a las persones frsiques I jurfdiques la lliber­tat de creació de centres docents, dins el respecte als principls constltuclonals.

7. Els professors, els pares 1, en el seu cas, els alumnes Intervlndran en el control I en la gestl6 de tots els centres sostlnguts per I'Admlnlstracl6 amb fons públics, en la forma que la lIei establesqul.

8. Els poders públlcs inspe.cclonaran i homologaran el sis· tema educB:tlu per tal de garantir el compliment de les lIels.

9, ,Els poders públics aJudaran aquells centres docents que reunesquln els requlslts que la lIei establesqul.

10. Es reconelx I'autonomia de les unlversitats, en la forma que la lIel establesqui. .

Artiele 28.

1. Tothom té drst a slndiear·se lIIurement. La lIei podrá Ii· mltar o suspendre I'exerclcl d'aquest dret a les Forces o als Instltuts ~armats o als' altres cossos satmesos a disciplina militar, I regulara les peculiaritats que I'exerclcl d'aquests pre­sentl als funcionarls públics. la. llibertad ,sindical comprbn el dret a fundar slndlcats I a aflllar-s'hl a elecció, I el dret deis sindicats a formar confederaclons I a fundar organitzaclons sin­di cal s ~nfernaclonals o a afllJar-s'hl. Nlngú podrll ser obllgat a afiliar-se a un sidicat.

2. Es reconelx als treballad,ors el dret a la vaga per 8 la defensa deis seus lnteressos, la lIei que reguli I'exerclcl d'aquest dret establlra les garanties que calguln per tal d'assegurar el manteniment deis servei.s essencials a la comunitat,

Artic!e 29.

1. Tots els espanyols tlndran el dret de petici6 Individual I col.lectlva, per escrlt, en la forma 18mb els efectes que deter­mini la lIel.

2. Ele membres de les Forces o InstitucJons armades o deis COSS05 ~otmesos a discIplina militar pooran exerclr aquest dret només Individualment I d'acord amb sllb que dlsposl la seva legislacló específica.

SECCIO 2.'

DeIs drets J deIs deures deIs cJutadans

Artiele 30.

1'- Els espanyols teneo el dret I el deure de defensar Espanya.

2, la lIei flxara les obligaclons militars deis espanyols I regulara. amb les garantles que calglJln, le objeccló de cons­ciencia I les altres causes d'exempci6 del servel militar obliga­torl; podra Imposar, en el seu cas, una prestació social subs­tltutbria, ~

8. Podre establlr-se un servel cIvil per al compllment de fins d'lnterés general.

4, Mltjanc;ant una lIel podran regular-se els deudes des clu­tadans en els casos de rlsc greu, catastrofe o calamitat públ!ca.

Article 31.

1. Tothom cóntribuira al sosteniment de les despeses pú­bliques d'acord amb la seva capacltat economica mitjant;ant un sistema tributari just Inspirat en .els prlnclpls d'jgualtat I pro­gresslvltat que, en cap· cas, tindra abast confiscatorio

2. la despesa . pública realitzara una assignaci6 equitativa deis recursos públics ¡ la seva programacl6 j execució respondra als criteris d'eficirmcia i economla.

Article 32.

1. l~home i la dona tenen dret a contreure matrimoni amb plena ¡gualtat jurídica.

2. la lIei regulara les formes de matrimoni, I'edat i la capa· cltat per a contreure'l, els drets i els deures deis conjuges, les causes de separació i dissolució j els seu s efectes.

Artlele 33.

1 .. Es reconeix el dret a la propietat privada i a I'heremcia. 2. )..a funci6 social d'aquests drets en delimitara el contlo·

gut, d'acord amb les lIeis. 3. Ningú podra ser privat deis seus béns ni deis seus drets

sin6 par causa Justificada d'utilitat pública i d'interés social, mitjanc;ant ~a corresponent indemnització i de conformltat amb allo que les lIeis disposin,

Artiele 34.

1. Es reconeix el' dret de fundació per a finalitats d'interés general, d'acord amb la lIei.

2. Regirli també per a les fundacions el que es di,sposa en els apartats 2 i 4 de I'article 22.

Artlcle 35.

1. Tots els espanyols tenen el deure de treballar I el dret al treball. a la IlIure elaccló de professi6 o oficl, a la promocl6 a través del treball I a una remuneració suflcient per tal de satlsfer les seves necessitats I les de la seva familia sense que en cap cas es pugul fer dlscrimlnaci6 per ra6 de sexe,

2. la lIei regulara un estatut deis treballadors.

Artlcle 36.

La lIel regulará les peculiarltats prbpies del regim lurldle deis Col.legis Professlonals l' I'exercicl de les professlons tltu­lades. l'estructura Interna i el funclonament deis Col.legis hauran de ser democratlcs.

Artlele 37.

1. la l1el garantira el drat a la negociaci6 col.lectiva del trebal! entre els representants (Jels treballadors i els empre­sarls, y la forc;a vinculant deis convenls.

2. Es.reconelx· el dret deis treballadors ¡deis empresaris 8 adoptar mesures de confllcte col.lectlu. la lIei que regulJ I'exercici d'aquest dret, sens p!!!rJudlcl de les limitaclons que pugul establir, Inclourll. les garantias que calguin per tal d'as­segurar el funcionament del servels essencials a la comunitat,

Artiele 38.

Es reconelx la llibertat d'empresa dlns el marc dI;' I'acono­mla de mercat, Els poders públlcs en garan~eixen I'exerclcl. e 11 protegelxen; protegelxen també la defensa de la productlvltat d'acord amb les exlg~ncles de l'econo,""la general 1, en el seu eas, de la planlflcacló. /

B. O. del E.-Núm. 311.2 29 diciembre 1978 29349

CAPITOl TERCER

DeIs principis rectors de la pOlítica social ¡económica -

Artlcle 39.

1. Els poders públics- asseguren la protecció social, eco­nómica I jurídica de la famflla.

2. Els poders pública asseguren també la protecció Integral del~ filia. iguals davant la lIel amb Independéncia de la fIIiacló. I de les mares, sigui quin sigui el seu astat civJl. la lIel farll possible la investlgacl5 de la pateroltat.

3. Els pares han de prestar 8sslst~ncia completa ala fills tenguts dins o fora del matrimoni, durant la minoria d'adat I en als altres casos en que la lIel als hi obligu!.

4. Els infants gaudiran de la proteccló'prevista en als acords lnternacionals que vetlen pels seus drets. '

Article 40.

1. Els poders pública promouran les condicions favorables, per al progrés social I econbmic I per a una distribució de la renda regional I personal més equitativa, dins el mare d'una política d'estabilitat economica. De manera especial realitzaran una política orientada cap a la plena ocupació.

2. Els poders públics fomentaran també una politlca que garantesqui la formaci6 I la readaptaci6 professionals¡ vetlaran per la seguretat ¡ la higiene en al traban I garantiran el des­cans necessarl, mitjam;ant la Iímitació de 'a jornada laboral, les vacances periodiques retribui<des i la promocló de centres ade-quats. '

Article 41.

Els poders públics mantendran ·un regim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans, que garantesqui I'assistencia J les prestacions social s suflcients en les s,ltuaclons de necessl­tat, especialment ,en cas de falta de feina. l'asslstencia 1_ les prestacions complementarles saran mures.

Article 42.

l'Estat vetlara especialment per la salvaguarda deis drets economics I socials deis treballadors espanyols a restranger I orientara la seva política a repatriar-los i reintegrar-los a la· so-cietat. ~ .

Article 43.

1 Es reconeix el dret a la protecció de la salut. 2. Correspon als poders pública organitzar I tutelar la salut

públíca a través de mesures preventivas· I a través ,de les pres­tacions i deis serveis necessarls. la lIel establira els drets i els deures de tothom en aquest punt.

3. Els poders públlcs fomentaran l'educacJó sanitaria, I'edu­cació física i resport. Facilitaran també la utilitzaci6 adequada del lIeure.

ArUcle 44.

1. Els poders públics promourari i tutelaran I'acces a la cul­tura, a la qual tothom té dret.

2. Els poders públics promouran la ciencia i la investigació científica i tecnica en benetici de I'interés general.

Article 45.

1. Tothom té dret a disposar d'un medi amblent adequat per al desenvolupament de la persona, i el deure de conser-var-ID. .

2. EI~ vudt:r~ Vl"¡fJIJG~ vt:tli:mm pt:r la utllltzClGló racional de tots els recursos naturals, a fl de proteglr i millorar la quaUtat de la vida ¡ defensar I restaurar el medi ambJent, amb el su­port de la indispensable solidaritat col.lectiva.

3. la lIei fixara sancions penals o, en el seu cas, admi­nistratives per als qul violín el que es dispOsa en l'apartat ano terior j establira I'obligació d'aquests de reparar el dany causat.

Article 46. Els poders públics garanUran la conservacló 1 promouran

I'enriquiment del patrimonl historie, cultural i -artístic deis po­bies d'Espanya i deís··béns 'que l'integren,-·slgU¡Oquin ·sigu·1 el regim jurfdic i la titularitat. la lIel penal sancionara els atemp­tats contra aquest patrimonio

Article 47. Tots els espanyols tenen dret a un habltatge digne I ade­

quat. Els poders públics prom Duran les condiciona necessi\riea

1- establlran les normes pertlnents_ per tal de rer efectlu aquest dret. I regularan la utllitzacló del sól d'aC(lrd 8mb nnterés ge­neral per tal d'lmpedir l'especulaciÓ.

la comunltat partlclpar~ 'en les plusvalues que generl I'acció urbanrstlca de les entitat. públiques.

Artlcle 48.

Els poders públlcs promouran les condlcions per a la J18rtlcl~ pació lIIure i eficaQ de ta joventut en el desenvolupament polític, social, 6conomic i cultural.

Article 49.

Era podera públics duran a terme una política de previsló, tractament. rehabilltació I Integrac16 deis disminuIts físlcs. sen­sorlals I psíqulcs. als quals es, prestara l'atenci6 especlalitzada que raqueresquln, I els empararan _6speclalment en la consecu­ció deis drets que aquest Titol atorga a tots als clutadans.

Artlcle 50.

Els poders públics garantiran la suficiencia economica als _ ciutadans durant la tercera edat, mitjanQant pensions adequades I actuaUtzade. periódlcament. Amb Independencia de le. obliga· cions familiars, en promouran el benestar mitjancant un sistema de servels soclals que atendran els seus problemes específics de salut, habitatge, cultura i Ueure.

Artlcle 51.

1. Els poders públics garantiran la defensa deis consumidors l deis usuarls. i en proteglran amb procediments eflcacos la ;; • .tguretat. la salut i els legitlms Interessos.

2. Els poders públics promouran la informació I Ileducació deis consumidors i deis usuaris, en fomentaran fes organitza­cions i les escoltaran en les qüestions que puguin afectar-los. en la for.ma que la lIei establesqul.

3. Dins el marc del que disposen els apartats anterJors. la lIel regulara el comen; interior I el regim d'autorítzació de pro­ductes' comerclals.

ArUcle 52.

La lIei regulara I.es organitzacions professionals que contrt~ buesquin a la defensa deis interessos economics que els sigui n propis. la seva estructura interna I el seu funcionament hauran de ser democr~tiCB.

CAPITOl OUART

De les garanties de les llibertats i drets fonamentals

Article 53.

1. .EIs drets i les llibertats reconeg~ts en el Capítol Segon del present Títol vinculen tots els poders públics. Només per lIel, que en toí cas haura de respectar el seu contigut essenclal, po-. dra regular-se I'exercicl d'aquests drets 1 d'aquestes llibertats, que seran tutelades d'acord amb el que preveu I'article 161, 1 al.

- 2.· Qualsevol ciutada podra demanar la tutela de leo lliber-tats I deis dretg reconeguts en I'article 14 I en la Secció 1." del Capíto! Seg6tí davant els Tribunals ordinaris per un _ procediment basat en els principis de preferencia i sumarietat l. en el seu cas, a través del recurs d'emparament' davant el Tribunal Constl-· tuclona!. Aquest darrer recurs sera aplicable a I'objecció de cons­ciencia reconeguda en I'article 30.

3. El reconeixement, el r~specte I la protecció deIs principis reconeguts en el Capítol Tercer, informara la '_egislació positiva, kI practica judicial I I'actuació deis poders publlCS. Només po-. dran ser al.legats davant la Jurlsdicció ordinaria d'acord amb allb que disposln les lIeis que els desenvolupin.

Artlcle 54. Una lIel organica regular~ la ¡nstitució del Defensor del Po­

ble, com a alt comisslonat de les Corts Generals, designat per aquestes per a defensar ela drets compresos en aquest Títol; a aquest afecte podrll supervisar I'actlvltat de I'Administració, I donar-na compte a les Corts Generals.

CAPfTOl CINOU~

De la suspensi6 deis drets I de les llibertats

Artléle 55. 1. Els drets reconeguts en els articles 17, 18, apartats 2 1 3;

artlcle. 19, 20, apartats 1 al I dI, I 5; articles 21, 28, apartat 2,

•

29350 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.2

I artlcle 37. apartat 2, podren ser suspe80S quan sigui acordada la decl~racl6 de ¡'estat d'excepcló o de setge en als termes que preveu la Constltucló. Resta exceptuat d'aquesta suspensió "apartat 3 de I'article 11 en el cas de declaració de I'estat d'ex-eepeló. .

2. Una Hel organica podre determinar la forma i els casos en que, de form¡¡¡ individual i amb la necessaria intervenció judi· cial I I'adequat control parlamentarl, els drets reconeguts en els artlcles 17, apartat 2, I 18. aparts 2 i 3. pUQuln ser suspesos per a persones determinades, en reJació amb les investigacions ca­rresponents a I'actuació de bandes armades o elements terro­ristes.

La utilització injustificada o abusiva de les facultats recone­gudes en la dita lIeí orglmica comportara responsabilitat penal per vlolaci6 deis drets i de les llibertats reconegudes per les lIels.

TITOllI

De la Corona

Articte 56.

1. El Reí es el Cap de rEstat, simbol de la sella unitat i permanencia, arbitra i modera el funcionament regular de. les instltuclons, assumeix la més alta representaci6 de I'Estat Es pa.nyol en les relacions internacionals, especialment amb les nacions de la seva comunitat historica, i exerceix les funcions que Ji atribueixen expressament la Constítució i les lIeis.

2. El seu títol es el de Rei d'Espanya, j podra utilitzar els altres que corresponguin a la Corona.

3. La persona del Rei és inviolable i no esta subjecta a responsabiljtat. Els seus actes seran sempre subjectes de re· fetendaci6 en la forma establida en I'article 64; sense aquesta referendació no tendran validesa, Ilevat del que disposa rarti· ele 65.2.

. Articte 57.

1. La Corona d'Espanya és hereditaria en els successors de S. M. Joan Caries I de Barbó, le·gítim hereu de la Dinastía hlstorica. La successió al tron seguira J'ordre regular de pri­mogenitura i de representaci6, i sera preferida sempre la Hnja anterior a les pasteriors; eh la mateixa línia, el grau més pro· xim al més remot; en el mate ix grau, J'home a la dona, i en el mateix sexe la persona major a la menor.

2. El Princep hereu, des del naixement o des que succeesqui el fet que originl la cridada tendra la dignitat de Princep d'As· túries I els altres titols vinculats tradicionalment al $uccessor de la Corona d'Espanya.

3. Havent-se extingit totes les Hnies cridades a dret, les Corts Generals proveiran a la succesió a la Corona en la for­ma que més convengui als interessas d'Espanya.

A. les persones que, tenint dret a la succesió al tron, con· traguessin matrimoni contra la prohibició expressa del Rei i de les Corts Generals. restaran excloses de la successió a la Co­rona elles mateixes i els seus descendents.

5. les abdicacions i les renúncies i 'Qualsevol dubte de fet o de dret que s'esdevingui en I'ordre de successió a la Corona es resoldran amb una Uei Organica.

Article 58.

la Reina consort o el consort de la Reina no podran assu­mir funcions constitucional s, lIevat del que es disposa per a la Regencia,

Artiel. 59.

1. SI el Rei fas menor d'edat, el pare o la mare del Rei i,. per manca d'aquests, el parent major d'edat més proxlm en la auccessió a la Corona segona I'ordre establit en la Consti· tucló, entrara a exercir immediatament la Regencia, i l'exercira durant el temps de la mi noria d'edat del Reí.

2, Si el Rei resultava Inhabilltat per a I'exercici de la seva autorltat, i la Imposslbilltat fas reconeguda per les Corts Ge· nerals, entrara Immediatament 8 exercir la Regencia el Prfncep hereu de· Ja Corona, si fas majar d'adat. Si no ho fas caldrá procedlr de la man_era' que praveu rapartat anterior fins que el Prfncep hereu aconseguesqui la majoMa d'edat.

3. Si no hl hagués cap person~ a qui correspongués la Re­gEmela, aquesta serlJ nomenada per- les Corts Generals, i es como pondra d'una, tres, o cinc .persones.

4, Per 8 exercir la Regencia caldra ser espanyol ¡mayor d'edat.

5, La Regencia séra exercida per mandat constitucional i sempre en nom del Aeí.

Artide 60.

1. Sera tutor del Rei menor la 'persona que el Rei difunt hagi nomenat en el seu testament, sempre que sigui majar d'edat i espanyol de naixement; si no n'ha~ués nomenat, en sera tutor el pare o la mare mentre restm vidus. Mancant aquets, el nomenaran .les Corts Generals, pero nornés podran acumular els carrecs de regent i de tutor el pare, la mare o els ascendents directes del Aei.

2. l'exercici de la tutela es incompatible també amb el de qualsevol carrec o representaci6 política.

Article 61.

1. El Reí, en ser proclamat davant les Corts Generals, prestara el jurament t1'exercir fidelment les seves funcions, guardar i fer guardar la Constitució ¡les /leis i respectar els drets deis ciutadans I de les Comunitats AutÓnomes.

2. El Príncep hereu, en aconsegulr la majorla d'edat, i el Regent o els Regents en fer-se carrec ·de les seves funcions. prestaran el mateix jurament i el de fidelitat al Reí.

Article 62.

Correspon al Rei:

a) Sancionar i promulgar les lIeís. b) Convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar elec·

cions en els termes prevists a la Constitució. cl Convocar a referendum en els casos prevists a la Cons­

titució. dl Proposar el ci'lndidat a President de Govem i, en el seu

cas, nomenar-Io, i també posar fi a les seves funcions en els termes prevists en la Constitució.

el Nomenar i remoure els membres del Govern a propo­sició del President d'aquest.

f) Expedir els decrets acordats en el Consell de Ministres, proveir els oficis civils i militars i concedir honors i distincions d'acord amb les Ileis

g) Ser informat deis afers d'Estat i presidir, a aquest efecte, les sessions del Consell de Ministres quan ha cregul oportú, a petició del President del Govern. ..

h) El comandament suprem de les· Fórces Armades. il Exercir el dret de gracia d'acord amb la lIer, la qual no

podra autoritzar indults generals. il L'Alt Patronatge de les Reials Académies.

Article 63.

1. El. Rei acredita els ambaixadors i altres representants diplomatics. Els representants estrangers a Espanya son acredi­tats davant ell.

2. Al Rei correspon de manifestar el consentirnent de I'Estat per a obligar se intefnacíonalment mitjanc;ant tractats, de conformitat amb la Constituci6 i amb les lIeis.

3. Al Rei corres pon, previa autorització de les Corts Gene­rals, de declarar la guerra i de fer la pau.

Article 64.

1. Els actes del Rei seran refe!lendats pel President del Govern 1, en el seu cas, pels Ministres competents. La proposta i el nomenament del President del GOvern i la dissolucl6 pre­vista en I'article 99 seran referendats pel President del Congrés,

2. Deis actes del Rei seran responsables les persones que els referendin.

Artícle 65.

1. El Rei percep deis Pressuposts de I'Estat una quantitat global per al sosteniment de la ·seva Familia I Casa, i la dis­trlbuelx lliurernent.

2. El Rel nomena i relleva lliurement els membres civil s i milltars de la seva Casa.

Article 66.

mOL 111.

De las Corts Generals

CAPlTOL PRIMER

De les Cambres

1. Les Corts Generals representen el poble espanyol I s6n formades pel Congrés deis Diputats I el Senat.

2. Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de I'Estat, n'aproven els pressuposts, controlen l'acci6 del Govern

B. O. del E.-Núm. 311.2 29 diciembre 1978 29351

i tenen les altres compe~ncies que als atri,buesqui la, Consti­tucló.

3. les Corts Ganarais sQn inviolables.

Article 67.

1. Ningú podra ser membre de totes dues Cambres simul­ti oiament. ni acumular ,'acta d'una Assemblea d'una Camunitat Autonoma amb la de Diputat al Congrés.

2. Els membres de les Corts Generals, no estaran llígats per mandat imperatiu.

3. les' reunioos de Parlamentaris que se celebrin sense convocatoria reglamentaria no vincularan les Cambres I no P9-dran exercir les funcions d'aquestes ni ostentar-na als privllegls.

Article 68.

1. El Congrés es con~;Jon d'un mínim de SOO i un mbim de 400 Dlputats. elegíts per sufragi universal, IHure, Igual, di. recte i sacret en als termes que establesqui la lIet

2. la circumscrlpcló electoral és la províncla. les pobla­cions de Ceuta i Melilla seran representades cadascuna per un Diputat. la lIei distribuira el nombre total de Diputats, assignant una representació mínima Inicial a cada circumscripció i dis­tribuint els altres en proporcló amb la població.

3. l'elecció es fara a cada circumscripció atenent a criteris de representació proporcional.

4. El Congr~s és elegit per quatre anys. El mandat deis Diputats acaba quatre anys -després de I'elecció o el dia de la dissolució de la Cambra.

5. Són electors i elltgibles tots els espanYQ(s que estiguin en pie ús deis seus drets polítics. la lIei reconeixera I'e~rclci del dret de sufragi als espanyols que es trobin fora del t8Pttori <

d'Espanya l rEstat els el facilitará. 6. les eleccions tindran lIoc entre els trenta i els seixanta

dies després de I'acabament del mandato El Congrés electe haura de ser convocat dins els vint-i-cinc dies següents al de 'la celebració de les eleccions.

Articla 69.

1. El Senat és la Cambra de representació territorial. 2. Els votants da cada provincia elegiran quatre Senadors

per sufragi universal, lliure, igual, directe I secret en els termes que assenyali una lIei organica.

3. A les provincies insulars, cada lila o agrupació d'illes. 8mb cabildo o consel! insular, constituira una circumscripció a efecte de I'elecció de Senadors: en correspondran tres 8 ca­dascuna de les iIIes majors (Gran Canaria, Mallorca I Tenerlfe). i un a cadascuna de les lIIes o agrupacions d'illes següents: Eivissa-Formentera, Menorca. Fuerteventura, Gomera, Hierro,·' lanzarote t la Palma.

4. les poblacions de Ceuta i Melilla elegiran cadascuna dos Senadors.

5. Les Comunitats Autonomes designaran a més un Sena­dor i encara un altre per cada mUió d'habitants del seu territoñ respectiu. la deslgnació correspondra a I'Assemblea legislativa o, si no n'hí havia; a I'órgan col.legiat superior de lá Comunitat, Autonoma, d'acord amb el que establesquin els Estatuts,' que asseguraran, en qualsevol cas, la representació proporcional adequada.

6. El Senat és eleglt per quatre anys. El mandat deis Sena­dors acaba quatre anys després de I'elecció o el dia de la día­solució de la Cambra.

Article 70.

1. la lIei electoral determinara les causes d'ínelegibilitat- 1 incompatibilitat deIs Diputats i deis Senadors, les quals com­prendran, en qualsevol cas:

al Els component! del Tribunal Constitucional. b) Els alts carrees de r Administració de rEstat que determi-

ni la lIei, amb I'excepcló deis membres del Govern. cl El Defensor del Poble. d) Els Magistrats', els Jutges 1 els Fiscals en aetiu. e) Els mllitars professlonals 1 els membres de les Forces I

Cossos de Seguretat I Pollcla en actiu. f) Els membres de les Juntes Electorals.

2. la validesa de les actes i de les credencials deis mem­bres de totes dues Cambres restara sotmesa al control judicial en els termes que establesqui la lIei electoral..

Artide 11.

1. Els Dlputats I els Senadors gaudiran d'inviolabilitat per les opinlons manifestades en I'exercicí de les seves funcions.

2. Durant el període del seu mandat. els Dlputa!s l el. Sena­dors gaudlran també dlm!Jlunitat, I només podran ser detJnguts en cas de delicta flagrant. No podran ser inculpats ni processats sensa I'autorltzacló prAvia de 'a Cambra respectiva.

3. En les causes contra Diputats I Senadora será competent la Sala del Penal del Tribunal Suprem,

4. Els Diputata I els Senadors percebran una assignaci.ó que sera fixada per les, Cambres respectlves.

Artlcle 72.

1. Les Cambres estableixen els propis reglaments, aproven autbnomament els seus pressuposts 1, d'un comú acord, regulen I'estatut·del personal de les Corts Generals. Ele reglamenta I la reforma d'aquests seran sotmesos a una votacló final sobre la totalitat, la qual requerira la majoria absoluta.

2. les cambres elegeixen els presidents respectius I els altres membres de les Meses. Les sssions conjuntes seran pre­sidides pel President del Congrés I es regiran mitjan~ant un Reglament de les Corts Generals aprovat per la majoria absoluta de cada Cambra.

3. Els Presidents de les Cambres exerceixen en nom d'aquestes tots els poders adminlstratlus i les facultats de·poli­cia en !'interior deis estatge,s ·respecUus.

Article 73.

1. Les Cambres es reuniran anuatment en dos periades or­dlnar!s de sesslons: el primer, del setembre al desembre, i el segon, del febrer al juny. '

2. Les Cambres podran reunlr-se en sessions extraordina­r¡¡~'j a petició, del Govern, de la Dlputació permanent o da la m:;joria absoluta deis membres de qualsevol de les Cambres. les sassions extraordinaries hauran de ser convocades amb un ordre del dia determinat i seran closes després d'haver·lo ex­haurit.

Article 74.

1. les Cambres es reuniran en· sessió conjunta per tal d'exercir les competencies no leglslatives que el Titol 11 atri­bueix expressament a les Corts Generals.

2. l'adapcló de les decislons de les Corts Generals previs­tes .en els articles 94.1, 145.2 i 158.2 requerlra la majoria de cada una da les Cambres. En el primer cas, el procés sera ini· ciat pel Congrés, I en els altres dos. pel Senat. En tots dos ca· sos, si no hi hagués acard entre el Senat i el Congrés, s'inten­tara obtenir-lo m¡tjan~ant una Comlssió Mixta composada per un mateix nombre de Diputats i de Senadors. la Comlssió presen­tara un text que haura de ser votat per tates dues Cambres. Si no s'aprova en la forma establida, decldlra el Congrés per majo­ria absoluta.

Article 75:

1. les Cambres iuncionanm en Pie I per Comissions. 2. les Cambres podran delegar a les Comissions legislati­

ves permanents J'aprovacló de projectes o proposicions de lIeí. El Pie. aixl> no obstant, podrll requerir en quaJsevol moment el debat , la votació de quatsevol projecte o proposicló da lIei que hagi estal 'objecte de la delegacló.

3. Resten exceptuats del qua disposa I'apartat anterior la reforma' constitucional, les qüestlons internacionals, les IIeis or~ ganiques i de bases I els Pressupost~, Ganerals de rEstat.

Article 16. . 1. El Congrés i al Senat 1, si pertoca, tates dues Cambres

co'njuntament, podran nomenar Comisslons d'lnvestigació sobre qualsevol afer d'intarés públic. les concJusions obtingudes no seran vinculants per als Tribunals ni afectaran les resolucions judicials, sense que áixo sigui obstacle perqu~ el resultat de la investigació sigui comui1icat al Mlnlsterl Fiscal per tal que aquest exercesqul, si cal, les accions oportunes.

2. Sera obllgatorl de' comparelxer a requerlment de les Cam­brea. la lIel regular~ les sancions que puguln impasar-sa per causa' de I'inc9mpliment d'aquesta obligacló. .

Artlcle 77.

1. Les Cambres poden rebre petlclons individuals o col.lec­tlves, sempre per escrlt. En resta prohibida la presentacló di· recta per mltja de msnifestacions clutadanes.·

2. les Cambres pruien trametre' al Gavern les peticlons que rebran. El Govern té I'obllgacló d'expllcar-se .obre el con!ingut d'aque.te •• empre que lea Cambr.s ho exlgesquln.

29352 29 diciembre 1978 B. O. del E.~Núm. 311.2

Artlcle 78. 1. A cada Cambre hl haurll una Olputacló Permsnent como

posta par un mrnlm de vlnH:un membres que representaran els grups parlamentaria en proporcló a la sava Importancia numé· rlcs.

2. les Dlputaclons Perrnanents saran presidldes pel Presl· dent de la Cambra respectiva I tandren par funclons la que preveu l'art4c1e 73, la d'sssumlr les facultats que corresponguin 8 les Cambres, de conformitat 8mb 815 articles 86 I 116 si aquestas haguessln estat dlssoltes o n 'hagués explrat el man­dato lis" de vatlar pels poders de les Cambres, qua" aquestes no estlnguln reunidas.

3. Havent flnlt el mandat o en cas de dlssolucló. les Dlpu· taclones Permanents continuaran exerclnt les saves funclons fins que es constltuesquln les noves Corts Generals.

4. Reunida la Carnbra corresponent, la 'Diputacló Permanent donarA compte deis assumptes tractats i de les seves decislons.

Article 79.

1. Per tal d'adoptar acords, les Cambres han d'estar reuni­des reglamentarlament i comptar amb l'assisUmcía de la ma­joria deis membres.

2. Perque els dits acords sigui n valids hauran de ser aprovats per la majoria deis membres presents, sens perjudlci de les maJorles especials que establesquln la Constltucló o les lIels organiques I les que establesquln eis Reglaments de les Cambres per a I'eleccló de personas. .

3. El vot deis Senadors i el deis Diputats és personal 1 indelegable.

Artlcle 80.

Les sessions plenaries de les Cambres seran ·públlques, sal­vant I'acord en contra de cada Cambra, adoptat per majoria ab­soluta o de conformitat amb el Regla-ment.

• CAPlTOl SEGON

De l'elabor8ció de les /leis Article 81.

t. 5ón lIeis organlques les relatlves al desenvolupament deis drets fonamentals I de les IIIbertats públiques., les que aprovln eis Estatuts d'Autonomla I el reglm electoral general i les prevlstes per la Constltucló.

2. L'aprovacló. la modificació 0- la derogacló de les L1eis organiques exige Ix la majorla absoluta del Congrés en una vo­.tacló final sobre el conjunt del· projecte.

Artlcle 82.

1, Les Corts Generals podran delegar al Govern la potes­tat de dictar normes amb rang de -lIei sobre materies determi­nades no ¡ncioses en I'artlcle anterior.

2. La delegació legislativa hauri':t d'atorgar-se mltjan~ant una l1el de bases quan tengui per objecte la formació de texts artlculats o mltjan~ant una lIel ordinaria Quan es tractl de re­fondre diversos texts legal s en un de sol.

3,. la delegacló legislativa hauril d'atorgar-se al Govern de forma expreSSB, per a una materia concreta, I fixant-ne el ter­mini d'exerclcl. La delegacló resta esgotada. en f~r-ne ÚS el novern amb la publlcacló ·de la norma corresponent. No podre entendre's Que ha estet concedida .de . manera Implícita o. per un lapse de temps Indetermlnat .. Tampoc podrlli permetre'n la subdelegacló a autoritats altres que el matelx Govem.

4 .. Les lIeis de bases delimitaran precisament I'objecte i rabast de la delegllció legislativa i els prlnclpls I crlteris que en reglran I'exerclcl.

5. L'autorltzacló par a refondre texts lega1s determlnaril r8mblt normatlu a que es referelx el contlngut de la delegacló. I haura d'especlflcar si resta qlrcumscrlta a la mera formulacló d'un taxt únlc o si Inclou la de ragularltzar, aclarir I harmonltzar els texts lega1s que hagln de ser refosos.

6. Les lIels de delegacló podran establlr en cada cas fórmu­les addlclonals de control sens perjudici de - la competencia prbpla del. Tribunal •.

Artlcle 83.

les lIeis de bases no podran en cap cas:

al Autorltzar ·Ia modiflcacló da la prbpla lIel de bases. b) Facultar par a dictar normes amb caracter retroactiu.

Artlcle 84.

SI una proposlcló de lIei o unll es mena ~s contrllirla 8 una delegacló legislativa vlgent. el Govern té la facultat d·oposar·se

a la tramltació. SI aixo s'esdevenia, podril presentar-se una proposició de lIei per a la derogació total o parcial de la lIel de delegació. .

Article 85.

les disposiclons del Govern que contenguin legislacló dele­gada rebran el titol de Decrets leglslatius,

Article 86. .

1. En ces d'una necessitat urgent I extraordinaria, el Govern podra dictar disposicldns legislativas provisionals Que prendran 1& forma de Decrets-L1eis I que no podran afectar I'ordenament de les institucions baslqúes de I'Estat, els drets, els deures i les llibertats deis ciutadans regulats eo el Títol 1, el' regim de les Comunitats Autonomes ni el Orat electoral general.

2. Els Decrets-L1els hauran de ser sotmesos immediatament a debat i votació de la. totalitat en el Congrés deis Diputats, convocat a aquest afecte, 51 no astlgués reunit, dins el termlnl deis trenta dies següents a la promulgació. El Congrés haura de pronunciar-se expressament dins aquest termlni sobre la con­valldació o la derogacl.ó, par a la qual cosa el Reglament esta­blira un procediment especial I sumari.

3. Durant el termini establit en el paragraf anterior, les Corts podran tramltar·los com a projectes de lIei pel procedi­ment d'urgencia.

Artlcle 87.

1. la iniciativa legislativa correspon al Govern, al Congrés I al &linat, d'acord amb la Constitució i els Reglaments de les CamlJls.

2. les Assemblees de les Comunitats Autonomes podran demanar al ,Govern I'adopció d'un Projecte de lIel o trametre ·a la Mesa del Congrés una Proposició de L1el, I podran delegar davant la dita Cambra un máxim de tres membres de I'Assem­blea encarregats de defensar-Ia.

3. Una lIei organica regulara les formes d'exercici I els requisits de la iniciativa popular per a la presentació de propo­sicions de lIei. En Qualsevol cas es requerlra no menys de 500.000 slgnatures acreditades. No sera procedent aquesta Inl· ciativa en les materles propies de la lIei organica, trlbutaries o de caracter internacional ni en allo que pertany a la- prerro­gativa de gracia.

Article 88.

Els projectes de lIel seran aprovats pel Consel! de Ministres, el qual els sotmetra al Congrés acompanyats d'una exposició de motius i deis antecedents necessaris per a pronunciar-8'hl.

Article 89.

1. la tramitació de les proposicions de lIei sera regulada pels Reglaments de les Cambres, S8nse que la prioritat deguda als projectes de lIei impedesqui ·I'exercici de la iniciativa legis­lativa en els termes regulats en I'article 87.

2. les ·proposicions de llei que, de conformitat amb I'artj· ele 87, el Senat prengul en consideració seran trameses al Congrés perque aquest les tramiti com a tal proposició.

Article· 90.

1. Una vegadá hag! estat aprovat un projecte de lIei ordi­naria o orgimica pel Congrés de Diputats, el President d'aquest en donarA compte immedlatament al President del Senat, el qual el satmetril a la dellberació d'aquesta darrera Cambra,

2. El Senat, dins el termlnl de dos mesos a comptar des del día de la recepció del text, pot aposar-" el seu veto o introduir-h1 'esmenes mltjanc;:ant un mlssatge motivat. El veto haura de ser aprovat per maJaria absoluta. El projecte no podra ser sotmes al Rei parque el sancionl sen se que el Congrés ratifiqul per majoria absoluta; en cas de veto, el text inicial, o per majoria simple, transcorreguts dos mesas d'enca que fou Interposat, o sense que es pronuncii sobre les esmenes, acceptant-Ies- o no per majaria simple,

3. El termlnl de dos mesos es reduira al de vlnt dies natu­rals en els projectes declarats urgents pel Govern o pel Congrés deis Diputats.

Artlcle 91.

El Rei sancionara les lIeis apravades par les Corts Generals dlns el termlnl de Qulnze díes, I les promulgara I n'ordenara la publlcaclb Immedlata.

B. O. del E.-Núm. 311.2 29 cUcicmbre 1978 29353

AIUcle 92. 1; les decislons polítlques de transcendbncla especial po-­

dran ser satmeses al referendum consultlu de tot! els clu­tadaos.

2. El Referendum 86rh convocat pel Rel a proposiclo del Presldent del Govern. autoritzada previament pel Congres deis Diputats.

3. Una lIei organlca regulara les condiciona I el procedi­ment de les diversas modalitats da referendum previstas per la presa"t Constituclo.

CAPITaL TERCER

Deis Tractas Internacionals

Artlcle 93.

Mitjanc;ant una lIel organica es podra autorizar la celebracio de trastats pels quals s'stribuesqui a una organitzacló o a una Institutio Internacional ,'exerclcl de competencies. derlvades de la ConstituciO. la garantia del compliment d'aquasts tractats I de les resolucions emanadas deis organismes Internaclonals o supranacionals titulars de la cassió carrespan, segons els casos, ·8 les Carts Generals o al Govern.

Article 94

,. la prestacio del consentiment de rEstat per a obligar·se mitjan¡;:ant tractats o convenls requerira I'autoritzacio previa de les Corts Generals en els casos s~güents:

al Tractats de carActer polltlc. b) Tractats o convenls de caractar militar. e) Tractats o cORvenls que afeetin la integritat territorial

de I'Estat o els drets I els deures fonamentals establits en el Titol l. ,

d) Tractats o convenls que~ impliquin obligaclons flnanceres per a la Hlsenda Pública_

e) Traetats o eonvenls que suposln la modlflcació o .Ia dfrogació d'alguna lIel o exigasquin mesures legislatlves per a la sava execucló.

2. El Congrés I el Senat seran informats Imm'edlatament de la conclusió deis altres tractats o- convenis.

Artlcle 95.

1. la celebracló d'un· tractat Internacional que contengul estlpulaclons contrllries a la Constitucio exigid" la revlsió cong.. titucional previa.

2. El Govern o qualsevol de les Cambres pot requerir el Tribunal Constitucional perque declar! si aquesta eontradicció exlstelx o no.

Artlcle 96.

1. Els tractats Internacionals celebrats validament formaran parto de I'ordenament Intern una vegada hagin estat publicats oflclalment a Espanya. Les seves dlsposiclons nornés podran ser derogades. modlflcades o suspeses en la forma prevista en els matelxos tractats o d'acord emb les normes generals del Oret internacional. _

2. Per a denunciar els tractats I els convenls Internaclonals es farll servir el mateix procediment prevlst per a aprovar-Ios en I'artlcle 94.

TlTOl IV

Del Govern I d. l'Admlnlstracló

Artlcle 97. El Govern dlrigelx fa política interior I I'exterlor, I'Adminis­

tracl6 civil I militar I la defensa de I'Estat. Exercelx la luncló' executiva I la potestat reglamentilr!a d'ecord amb la Constltució I amb les IIels·.

Artlcle 98.

1. El Govern es compon del Presldent, els Vlce-presidents en el seu cas, els Ministres I els altres membres que esta­blesqul la IIel.

2. El Presldent dlrlgelx l'accl6 del Govern I coordina les funclons deis altres membres d'aquest, sens perjudicl de la competencia ni de la responsabllltat directa d'ells en la seva gestló.

3. Els membres del Govern no podren exerclr altres fun­cions representatives que les proples del mandat parlamentarl, ni qualsevol altra funcl6 pública que no derivl del seu carree, ni cap actlvltat professlonal o mercantil.

4. La IIel regularA I'Estatut I les Inc6mpatibilitats deis memo bres de. Govern. . _

Artlcle 99.

1. Despres de cada renovacló det Congrés deis Dlputats.. I ·en els altres casos en que sigui procedent. el Ael, pr~i8 con­sulta amb els representants designats pela Grupa Polítlcs amb representació par~amentarla I al través del Presldent del Con­grés, proposarll un cand!dat a la Presldéncla del Govern.

2. E~ candidat proposat segons el que establelx rapartat anterior exposara devant et Congrés deis Olputats el programa polítlc del Govern que pretengui formar I demanará la confiam;a d3 la Cambra.

3. Si el Congrés deis Dlputats atorgava la seva confian¡;:a al dit candidat mitjanQant el vot de la majoria absoluta deis seus membres, el Aei el nomenara President. En el cas de no obtenír la dita majoria, la matelxa proposta seril: sotmesa a !Jna nova votació quaranta-vuit hóres despréa de I'anterlor I 8'en~ tendrá que la confian¡;:a ha estat atorgada 51 obtenia la majorla simple ..

4. Sí. una vegada fetes les yotaclons esmentades, no fos atorgada la confianc;a per a la investidura, es tramitaran· propas­tes successiyes en la forma prevista en els apartats anterlors.

5. Si, després d'haver transcorregut el termlnl de dos mesas a partir de la primera votacló d'investldura, cap. candidat hagués obtlngut la conllanca del Congrés, el Rel dlssoldr~ totes dueo Cambres i convocara noves elecclons amb I'aprovació· del Pre­sident del Congrés.

Art¡~Je 100.·

[1:; altres membres del Govern seran nomenats I remoguts pel Re! a propos del seu President.

Article 101.

1. El Gov~rn cessa després de la celebracló d'elecclons ge-­nerals en els casos de p~rdua de la conflanQa parlamentaria prevists per la Constltucl6, o par causa de la dlmlssl6 o la defuncló del seu Presldent.

2. El Govern cessant continuara en funclons fina a la presa de possessió del nou Govern.

Article 102. 1. la responsabilltat criminal del President r deis altres

membres del Govern sera eXigible, en el seu cas, davant la Sala del Penal del Tribunal Supremo

2. SI racusacló los per tralcló o per qual.evol dellcte contra la seguretat de ,'Estat en I'exerclcl de les seves funclons, només podra ser pl_ntejada per Iniciativa de la quarta part deis mem­breo del Congré. I amb l'aprovacl6 de la maJorla absoluta d'aques-ta Cambra. .

3. la prerrogativa reial de gracia no sera aplicable a cap deis supQsits del present articfe.

Article 103.

.1. l'Adminlstració pública servelx amb objectlvltat els Inte-­ressoa: generals I actua d'acord amb els principia d'eflcacla, Je-­rarqula, descentralitiació, desconcentracló 1 coordlnaeló, amb submissló· plena a la lIel I al Dret.

2. Els organo de I'Admlnlstraci6 de I'Estat s6n creats, reglts I coordinats d'acord amb la lIel.

3 .. La IIel regular~ restatut deis funclonarls rúbliCS, I'acc!!s a la funcló pública d'acord amb els prlnclpls de mMt I de la capacltat. les peculiaritats de ('exerclcl del seu dret a la slndl­cacl6, el sistema d'lncompatibllltats I les garantle. per a la imparcialitat en I'exerclcl de les seyes funclons. . ,

Article 104. 1. les Forces I els Cossos de Seguretat sota la dependj)ncla

del Govern tendran per mlssló proteglr el lIIure exerclcl deis drets I de les llibertats I garantltzar la seguretat clutadana.

2. Una lIel organica .en deterrninaril: les funclons, els princlpls bAslcs d'actu_cló I I'estátut.

Artlcle 105.

La IIel regular~: al L'audlencla deis ciutadans directament o: a través de les

organitzaclons I assoclaclons reconegudes par la lIel en el procedlment d'elaboracló de les dlsposlclons admlnlstratlves que els afectln.

bl l'accés deis clutadan. al. orxlus I 81. regl8tres adml­nistratius. salvant el que afectl a la ssguretat I a la defensa de· rEstat, la Indagacló deis deUctes I la Intlmltat de les persones.

211354 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.2

el El proeedlment a través del qual han de fer·ae els actea admlnistratius, amb garantia, quan sigui procedent, de I'audien­eia de I'lnteressat

Article 106. 1. Els tribunal s controlen la potestat reglamentaria, la lega­

litat de I'actuació administrativa i la submissió d'aquesta als fln8 que la justifiquen.

2. Els particulars, en els termes establits per la lIel, tendran dret a ser Indemnltzats per qualsevol lesló que patesquin en qualsevol del seus béns I drets. lIevat deis casos de forc;a major. sempTe que la Jesió sigui conseqü?l'ncia del funcionament deis serveis públics.

Artiele 107.

El Conseil d'Estat és ¡'argan cansultlu suprem del Govern. Una lIei organica en reguiara la composició j la competencia.

TlTOL V

De les refacions entre el Govern i les Corts Generals

Article 108. El Govern respon solidariament de la seva gestió política

davant el Congrés deJs Dlputats.

Article 109.

Les Cambres i les seves Comissions podran requerir a través deis Presidents d'aquelles, la informació i I'ajut que necessitin del Govern I deis seus Departaments I de q'ualssevol autoritats de I'Estat i de les Comunitats Autonomes.

Article 110.

1. Les Cambres i les seves Comissions poden requerir la presencia deis membres del Govern.

2. Els membres del Govern tenen accés a les sessions de les Cambres i a les seves Comlssions i la facultat de fer·s'hi escoltar, i podran demanar que hi informin els funcionaris deis seus Departaments.

Article 111.

1. El Govern i cadascun deis seus membres resten sotmesas a les interpel.lacions i a les preguntes que els formulin a les Cambres. Per a aquesta classe de debat els Reglaments esta~ bliran un temps mínim setmanal.

2. Tota Interpel.lació podre donar lIoc a una moció, amb la qual la Cambra manifestl la seva posició.

Article 112.

El President del Govern, previa deliberació de~ Consell de Ministres, pot plantejar davant el Congrés deis Diputats la qüestló de confianca sobre el seu programa o sobre una de­claració de política general. S'entendra que la confianc;:a ha estat atargada si voten favorablement la majoria simple deis Diputats.

Article 113.

1. El Congrés deis Diputats pot eXigir la responsabilitat política del Govern mitjan<;ant I'adopcló de la moció de censura per majoria absoluta.

2. La moció de censura haura de ser proposada com a minim per la desena part deis Diputats I haura d'incloure un candidat a la Presidencia del Govern.

3. La moció de censura no podra ser votada fins que hagln transcorregut deu dies des de la presentació. Dins els dos primers díes d'aquest termini podran presentar-se mocions al­ternatives.

4.. Si la moció de censura no fos aprovada pel Congres, els signataris no en podran presentar cap més durant el mateix període ~~ sessions.

Article 114.

1. Si el Congrés .nega la confian~a al Govern, aquest pre­sentara la dimissió al Rei. A continuació s'haura de procedir a la designació de President de Govern segons el que dlsposa I'article 99.

2. Si el Congres adopta una moció de censura, el Govern presentara la dimissió al Ael, I s'entendra que resta Investlt de la confian~a de la Cambra el candidat proposat dins la mo­ció als efectes prevists per ¡'article 99. El Rei el nomenara President del Govern.

Article 115.

1. -El President del Govern, prévia deliberació del Consel! de Ministres, podra proposar la dlssolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals, la qual sera decretada pel ReL El decret de dlssolució fixara la data de les eleccions.

2. La proposta de. dlssolueló no podrá presentar-se quan hi hagl en tramit una moció de censura.

3. No sera procedent cap nova dissolució abans que hagi transcorregut un any des de I'anterior, lIevat del que disposa /'article 99, apartat 5.

Article 116.

1. Una I!ei organica regulad'! els estats d'alarma. d'excep, ció i de setge, i les competencies i Iimitacions correspone~ts.

2. l'estat d'alarma sera declarat pel Govern mitjan~ant un decret acordat en un Consel! de Ministres, per una durada máxi~ ma de quinze dies; haura de donar-ne compte al Congrés deis Dlputats, que sera reunlt immediatament a aquest efecte i no podra ser prorrogat sense I'autorització d'aquesta matelxa Cam­bra. El decret determinara I'ambit territorial al qual s'estenen els efectes de la declaraci6.

'3. l'estat d'excepcló sera declarat pel Govern mitjam;;:ant un decret acordat en un Consel! de Ministres, previa autorització del Congrés deis Diputats. L'autorització i la proclamacíó de I'estat d'excepció haura de determinar expressament els efectes d'aquest, I'ambit- territorial al qual s'estengui i la seva durada,. que no podra excedir de trenta dies, prorrogables per un ter-mini igual, amb els mateixos requisits. '

4. L'estat de setge sera declarat per la majaría absoluta del Congrés - deis Diputats, a proposició exclusiva del Govern. El Congrés en determinara I'ambit territorial, la durada ¡les con­dlcions.

5. El Congrés no podra ser dissolt mentre restín declarats alguns deis estats compresos en el present article: si les Cam­bres no es trobassin en periode de sessions, restaran convoca­des automaticament. Durant la vigencia d'aquests estats no podra Interrompre's el funcionament de les Cambres ni el deIs altres poders constitucionals. Si, havent estat dissolt el Congrés o havent-ne expirat el mandat, es produis alguna de les situacions que donen 1I0c a qualsevol deis dits estats, les competelOcies del Congrés seran assumides per la seva Diputació Permanent.

6. la dec!aració deis estats d'alarma, d'excepci6 i de setga no modificara el principi de responsabilitat del Govern ni deis seus agents reconeguts en la Constitució í en les lIeis.

TlTOL VI

Del p.oder ;udicial

Article 117.

1. La justicia emana del poble i és administrada en nom del Rei pels Jutges i pels Magistrats que integren el poder judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a I'imperi de la lIei. .

2. Els Jutges i els Magistrats no podran ser remoguts, sus­pesos, traslladats ni jubilats més que per motiu de les causes que la I/ei preveu i amb les garanties que aquesta oferelx.

3. L'exercici de la potestad jurisdiccional, en qualsevol mena de processos, jutjant i fent complir allo que hagi estat jutjat, oorrespon exclusivament als Jutjats i als Tribunals que les /leis determinin, segons les normes de competencia j de procedi­ment que elles establesquin.

4. Els Jutjats i els Tribunals no exerciran funcions altres que les que assenyala ('apartat anterior i les que els sigui n atribuIdes expressament per la lIej en garantia de qualsevol dret.

5. El principi d'unitat jurisdiccional és lá base de I'organitza' ció i del funcionament deis Tribunals. La Illili regulara /'exercici de la jurisdicció militar dins I'ambit estrictament castrense i en ocasló de "estat de setge, d'acord amb els principis de la Constitució.

6. Resten prohibits els Tribunals d'excepció.

Article 118

Tothom té I'obligació de compllr les sentencies ¡les altres resoluclons fermes deis Jutge.s i deis Tribunals i de prestar la col.laboracló que aquests requeresQuin en el curs del proces i en I'execució d'allb que hagi estat resolt.

Article 119.

la justicia sera gratuita quan la lIei ho disposi, i, en qualsevol cas, per a aquells que acreditin insuficiencia de recursos p~r a litigar.

B. O. del E.-Núm. 311.2 29 dicIembre 1978 29355

Article 120.

1. Les actuacions judicials beran públiques, amb les excep· cions previstes per les lIeis de processament.

2. El procediment sera predominantment oral, sobretot en materia criminal.

3. les sentencies seran motivades sempre i pronunciades en 3udiénr.ia pública.

ArUcle 121.

EIs danys causats per error judicial' i els que sigui n Gonsa­qüencia del funcionament anormal de l'Administració de Justicia donaran dret a una indemnització a carree de I'Estat. de con· tormitat amb la lIe!.

Article 122.

1. La Ilei organica del poder judicial determinara la constitu· ció, el funcionament i el govern deis Jutjats ¡deis Tribunals, i I'estatut jurídic deis Jutges ¡deis Magistrats de carrera. els quals formaran un cos únlc, i el del personal al servei de !'Ad­mlnistracló de Justicia.

2. El Consel! General del poder judicial és I'Cngan de govern d'aquest darrer. la !lei organica n'establira !'estatut i el r~gim d'incompatibilitats i les funcions deis seus membres, assenya­ladament en mate ría de nomenaments, ascensos, inspecció i regim disciplinari. ,.

3. El Consell General del poder judicial sera integrat pel Pre­sident del Tribunal Suprem, que el- presidira, i per vint meni­bres .nomenats pel Rei per a un període de cinc anys. D'aquests, dotie entre els Jutges i els Maglstrats de totés les categories judicials en els termes ,que establesqui la lIei organica; quatre, a proposició del Congrés deis Diputats, i quatre a proposició del Senat. elegits en tots d'os casos per majoria de les tres clnquenes parts deis seus membres, entre advocats i altres juristes, tots de competencia reconeguda i amb més de quinze anys d'exercici professional.

Article 123.

1. El Tribunal Suprem, amb jurisdicció a tata Espanya, ~s I'organ jurisdiccional superior en tots els ordres, lIevat del que es disposa en materia de garenties constitucionals.

2. El President del Tribunal Suprem sera nomenat pel Reí, a proposició del Consel! General del poder judicial, en la forma que la lIei determinL

Article 124.

1. El Ministeri Fiscal, sens perjudici de les funcions 'enco­manades a altres organs, té la missió de promoure I'acció de la justicia en defensa de la legalitat, deis drets deis ctutadans i de I'interés públic tutelat per la lIel. d'oflcl o bé 8 peticló deis interessats, així com vetlar per la independencia deis Tribunals ¡procurar davant ells la satisfacció de I'interés social.

2. El Ministeri Fiscal exerceix les seves funclons per mltja d'organs propis, de conformitat amb els princlpis d'unitat d'ac­tuació i dependencia jerarquica í subjectant-se, 'en tot cas, als de legalitat i imparcíalitat.

3. La lIei regulara I'estatut organic del Minlsteri Fiscal. 4. El Fiscal General de I'Estdt sera nomenat pel Rei, a pro­

posició del Govern, havent estat escoltat el Consell General del poder judicial.

Article 125.

Els ciutadans podrao exercir I'accló popular I participar en I'Administració de Justicia mitjan~ant la instltució del 'Jurat, en la forma ~ en el processos penals que la Ilei determini, aixf com en als Tribunals consuetudinaris i tradicionals.

Article 126.

La policia judicial depilm deis Jutges, deis Tribunals I del Ministeri Fiscal en les seves funcions d'indagació del delicte y de descobriment i assegurament del delinqüent, en els termes qLle la lIei establesqui.

Artide 127. , 1. Els Jutges i els Magistrats i també els Fiscals, mentre

restin en actiu, no podran exercir altres carrécs públics ni per­tsnyer a partits po!ítics o a sindicats. la lIel establirtt el sistema ¡les modalitats d'assocJació professional deis Jutges, del Ma­gistrats ¡deis Fiscals.

2. La lIei establirll el regim d'incompatibilitats deis membres del poder judicial, haurll d'assegurar la seva total indepen­dencia.

TlTOL VII

Economla i FinalICes

Artide 128.

1. Tota la riquesa del país en les seltes dlverses formes, i sigui quina sigui la seva titularitat, resta subordinada a !'interés­general.

2. Es teconeix la iniciativa pública en I'activitat económica. MitJanc;:ant una lIei, determinats recursos o serveis essencials podran ser reservats al sector públic, especialment en cas de monopoli; podra ser acordada, també, la intervenció d'empreses quan ho exigesqui l'int~; és general.

Article 129.

1. La lIei estab!ira les formes de participació deis interes­sats en la Seguretat Social i en I'activitat deis organismes públlcs la funció deis quals afectl directament la qualitat de la vida o l'interés general.

: 2. Els poders públics promouran eficac;:ment les diverses formes de partlclpacló en I'empresá i fomentaran, mitjal)~ant una legislació adequada, les societats cooperatlves. També es­tabliran els mitjans que faeilidn faceés deis treballadors 8 la propietat deis mitjans de producció ..

Artide 130.

1 Els poders públics atendran a la modernització i al desen­ve. \J:Jament de tots els sectors economics i, assenyaladament, de ¡ .;¡grlcultura" la ramaderia, la pesca i I'artesanía, a Ji d'equi­P¿II ar el nivel! de vida de tots els espanyols.

2. Amb la mateixa finalitat es donara un tractament espe­cial a les zones de muntanya.

Article 131-

1. L'Estat. mitjanc;:ant una lIei, podra planificar I'activitat economica general per a atendre les necessitats col.1ectives, equilibrar i harmonitzar el desenvolupament regional i sectorial i estimular el. ereixement de la renda i de la riquesa I la dls­tribució més justa d'aquesta darrera.

2. El Govern elaborara els proje'ctes de planificació d'acord amb les previsians que Ii sigui n subministrades pe~ les~Comu­nitats Autonomes I I'assessorament I la col.laboració deis 8in­dicats i de les altres organitzacions professionals, empresarial s i economiques. Amb aquesta finalitat es constituira un Consell, la composició i les funcions del qual desenvolupara una IleL

Article 132.

1. La lIei regulara el reglm jurídic deis béns de domini públic i deis comunals inspirant-se en els principls d'ina\ienabi­litat. imprescriptibilitat i inembargabilitat, i també en regulara la desafectació.

2. Són béns de domini públ1c estatal els que la lIel deter­mini i, en qualsevol cas, la zona marítimo-terrestre, les platges, la mar territorial i els recursos naturals de la zona economica i de la plataforma continental.

3. Seran regl~ats per !lei el Patrimonl 'de I'Estat i el Patri­mani NacJonal, i I'administració. defensa; conservació d'aq~ests.

Articte 133.

1. LR potestat originaria per a establic els tributs corres­pon exdusívament a rEstat mitjanc;:ant una Ilei.

2. Les Comunitats Autbnomes i les Corporacions locals po­dran establir i exigir 1ributs, d'acord amI> la Constitució 1, amb les lIeis.

3. Qua/savol beneficl fiscal que afeeti els tributs de I 'Estat haura d'establir·se en virtut d'una lIel.

4. les admlnistraclons públiques solament podran contreure obligacions financieres i fer ·despeses d'acord amb les lIeis.

Article 134.

1. Correspon al Govern d'elaborar els pressuposts generals de l'Estat, i a les Corts Generals d'examinar-Ios, es menar-los i aprovar-Ios.

2. Els pressuposts generals de l'Estat tendran caracter anual. ¡nclouran la totalitat de les despeses i els ingressos del sector públic estatal I s'hi consignara ¡'import deIs beneficis fiscal s que afect1n els tributs de I'Estat. .

3. ELOovern tendrtt I'obligacló de presentar davant el Con­grés deis Dlputats els pressuposts generals, tres mesas abans, com a mínim, que explrin els de ,'any anterior.

29356 29 diciembre 1978 B. O. deIE.-Núm. 311.2

4. 8118 Llel de Pressuposts"no.s'aprovava abans del primer dia de ,'exercici econbmic carrespone"t, als Pressuposts de I'exercicl anterior restaran prorroga,ts automaticament fins que s'spravln els hous.

'5. Havant aptovat els pressuposts general s de l'Estat, el . Gove'rn podrlt presentar proJectes de lIel que lmpliquin I'augment

de la despesa pública o la d¡smlnucló deis 1ngr85505 correspo­nents a aquell mate ix ei<.8rclci pressupostarl.

6. Tota proposlció o esmena que suposl un augment deIs eradits o una dlsminucló deIs Ingressos pressupostaris reque­rira la conformitat del Govern per tal de ser tramitada.

7. la Llel de Pressuposts no pot crear trlbuts. Podre modi­ficar-los si una Ilei tributaria substantiva ho fa preveure.

Article 135.

1. El Govern haura de d'estar autoritzClt per una lIei per a d'emetre deute públle o eontreure eradit.

2. Es eonslderarl:! sempre que els eradlts per a abonar el pagament d'lnteressos I capital del Deute Públic 5ón Inclosos en I'estat de despeses deis pressuposts, I no podran ser objeete d'esmenes ni de modiflcacions mentre s'ajustln a les condicions de la Ilei d'emissI6.

Arlieie 136. 1. El Tribunal de Comptes és n>rgan fiscalitzador suprem

deis comptes I de la gestl6 economica de I'Estat 1, al hora, del sector públie. Dependrl:i directament de les Corts Generals I exerclra les seves funcions delegadament d'elles en I'examen I la comprovació del Compte General de.1'Estat.

2. Els eomptes de l'Estat I del sector públic estatal seran retuts al Tribunal de Comptes, el qual els censurarl:!o El Tribunal de Comptes, sens perludlcl de la seva jurisdiccló, trametra a les Corts Generals un informe anual en que, sempre que sigui procedent, comunicara les ¡nfraccions o les responsabllitats en qua, segons el seu judicl, s'hagi incorregut.

3. Els membres del Tribunal de Comptes gaudiran de la mateixa Independencia I Inamobilltat i restaran sotmesas a les matelxes Incompatibllitats que els Jutges.

4. Una' lIel organlca regularl:! la composició, l'organitzaci6 I les funcions del Tri~unal de Gomptes.

Arliele 137.

TITOl VIIi

De l'organitzaci6 territorial de l'Estat

CAPlTOl PRiMER

Prlneipls generals

L'Estat s'organltza terrltorlalment en munlcipls, en provincias I en les Comunltats Autbnomes que es constituesquin. Tates aquestes entitats gaudeixen d'autonomla per a la gestió deis Interessos res~ectlus.

Arliole 138.

1. L'Estat garantetx la realltzació efectiva del prlnclpl de solldarltat eonsagrat en l'artlcl8 2 de la Constitució I vetlara per I'establlment d'un equJlibrl -economls adequat I just entre les diversas parts del terrltorl espanyol, i atendra assenyaladament les clrcumstlmcies del fet Insular.

2. Les diferencies entre els Estatuts de les -diversas Ca­munitats Autbnomes no podre n implicar en cap cas privileg'is economics o 50cla15. .

Artiele 139.

1. Tots els espanyo!s tenen els mate Ix os drets I les me­teixes' obligaclons en qualsevol part del terrltorl de I'Estat.

2. Cap autorltat no podre adoptar mesures que dlrectament o Indlrectament obstaculitzln la llibertad de circulació 1 ,'esta­bllment de les persones I fa lIIure circulació de béns per tot el territorl espanyol.

. Artiel. 140.

CAPlTOL SEGON

De I'admlnistració local

la Constltució garantelx I'autonomla deis municipis. als quals agudiran de personalitat jurfdlca plena. El govern I I'adminis­tracló municipal corraspon als respectlus Ajustaments, Integrats pels batles I els regidors. Els regidors seran eleglts pels' veins del munJci mltlaneant Bufragi universal Igual, lIiure, directa I secret, en la forma establlda per la lIel. Els batles seran elegits

pels regldors o pels veins. La lIel regularl:i les condícions en que sigui proeedenl el regim de consell obert.

Artiele 141.

1. La provincia és una entltat local amb personalitat juridica propia, determinada per I'agrupacló de municipls. I la dlvisi6 territorial per al compliment de les actlvitats de l'Estat. QuaJs&­vol alteracl6 deis limlts provlncials haura de ser aprovada per les Corts Generals per mltja d'una lIel orgimica.

2. El Govern I l'admlnlstracl6 autonoma de les provincies seran encomanats a Dlputaclons o altres Corporacions de ca· racter representatlu.·

3. Es podran crear agrupacians de municlpls diferents de la provfncla.

4. En els arxipelags, les illes tendran, a més, administració propia en forma de cabildos o consells.

Arliele 142. les Hisendes local s hauran de disposar deis mitjans sufl­

clents per a I'exercicl de les funcions que la Ilei atribueix a les Corporaclons respectives, I es nodrlran fonamentalment da tributs propis I de la participació en els de I'Estat i en els de les Comunltats Autonomes.

CAPITOl TERCER

De les comunitats autónomes Arliel. 143.

1. Ef] I'exercici del dret a I'autonomla reeonegut en I'article 2 de la Constitució, les provincies limítrofes que tenguín carac­terístiques historiques, culturals 1. economlques comunes, els territoris Insulars ¡les provinces d'entltat regional historica po­dran acced!r a I'autogovern i constituir-se en Comunltats AutO. nomes d'acard amb el que preveu aquest Tital i als estatuts respecttus.

2. la iniciativa del procés autonomic corres pon a tates les diputacians interessades o a I'organ interinsular carrespanent, I als dos ten;:os deis municipls la població deis quals representi. com a mínim, la majorla del cens eleetaral de cada provincia o de cada Ula. Aquests reqtJlsits hauran d'acamplir-se dins el termlnl de sls mesas d'enea del primer acord al respecte adop­tat per alguna de les Corporacians locals Interessades.

3. la Iniciativa, en el eas de no reeixir, nornés podra re­petir-se al cap de cinc anys.

Artieie 144. Per motiu d'interés nacional, I mitjaneat una Ilel organica,

les Gorts Generals podran:

a) Autorltzar la constltució d'una comunitat .autonoma en­cara que el seu limblt territorial no superl el d'una provincia I no reunelxi les condicions de J'apartat 1 de I'artlcle 143.

b) Autoritzar o acordar, en el seu cas, un estatut d'auta­namia a territoris que no es trobin Integrats en I'organització provincial.

el Substituir la iniciativa de les Corporacions lacals a que es referelx rapartat 2 de I'article 143.

Artiele 145.

1. En cap cas s'admetra,la federació de Camunitats Auto­nomes.

2, Els estatuts podran preveure els casos, requisits i ter­mes en que les Comunitats Autónomes podran celebrar con­venis entre elles per tal d'acomplir 1 prestar serveis que els siguln propis; i podran preveur.e, també, el caracter I els efectes de la corresponent comunicació a les Corts Generals. En els altres casos, 'els acards de cooperacló entre les Comunitats Autonomes requeriran I'autorització de les Carts Generals.

ArticJe 146. El projecte d'Estatut seri:! elaborat per una assemblea com­

posta pels membres de la Diputac!ó o I'brgan interinsular de les provincies afectades I pels Diputats i els Senadors que n'hagin estat elegits, ¡sera elevat a les Corts Generals, les quals Ji donaran tramitació de lIel.

Artiele 147 . 1. Oins els ·termes de la present Constitució, els estatuts

seran la norma Institucional bi:!sica de cada Gamunitat Auto­noma, I I'Estat els reconeixera i els emparara com a part in­tegrant del seu ordenament Jurfdic.

2. Els estatuts d'autonomia hauran de fer constar: al La denominació de la Gamunitat que s'ajusti millar a la

seva identitat historica.

B. O. del E.-Núm. 311.2 29 diciembre 1978 29357

b) la delimitacló del territar" el La denomlnacló, I'organitzacló i la seu de les instltucions

autbnomes prOpias. d) les competencias assumldes dlns el mare establert per

la Constitucló i les bases per al traspas deIs sarveis que als correspondran.

3. la reforma deis Estatuts s'ajustar~ al.procediment que ells mateixos establesquln i requerirn. en quasevol cas, I'apro­vació de les Corts Generals per lIai orgimica.

Artlde 148.

1. les Comunitats Autbnomes podran assl,Jmlr competimcies en les materies següents:

1 'Organització de les savas instltucions d'autogovern. 2 Les alteracions deis termes municipals compresós en

el seu territar! 1. en general. les funetons que corresponguin a l'Admin-lstracI6 de I'Estat sobre les Corporacions locals, la transo ferencia de les quals' autoritzl la legislació sobre Reglm Local.

3 Ordenacib del territorl, urbanlsme I habitatge. 4 les- obres públlques d'interés per a la Comunltats AutO­

noma díns el seu terrltorl. o 5 Els ferrocarril s I les carrete res I 'itinerarl deis quals trans­

corri íntegrament dlns el -territorl de la Comunltat Autbnoma r, de la mateixa manera,' el transport fet per aquests rnitjans o per cable.

6 Els ports de refugi, els ports i els aeroports esportlus 1, en -general. els que no acomplesquln activitats conierclals.

7 l'agricultura I la ramaderla, d'acord amb l'ordenaci6 gene-ral de I'economía.

S Espals forestal s i el seu aprofitament. 9 la gestló en -materia de proteccló del medi amblent. 10 Els prolectes, la construccló I l'explotacl6 deis aproflta­

ments hidraulics, canals I regatges d'interés per a la Comunitat Autonoma, les aigües minerals I les termals.

11 la pesca en algües Interlors, la de marisc I I'aqülcultura, la ca9a I la pesca fluvial.

12 Fires Interiors. 13 El foment del desenvoLupament economlc de la Comu~

nitat Autonoma dins els objectlus marcats per la política eco­nomica nacional.

14 l'artesanla. 15 Els museus, les biblioteques i els conservatoris de mú­

sica d'interés per a la Comunitat Autonoma. 16 El patrimonl monumental d'lnterés par a la Comunltat

AutOnoma. . 17 El foment de la cultura, de la Investigacló 1, en el seu

cas, de I'ensenyament de la Iler1gua de la Comunltat Autonoma. 18 La promocló I /'ordenació del turisme dlns el seu lImblt

territorial. 19 Promoció de I'esport i dellleure. 20 Asslst~ncla social. 21 Sanltat I Higiene. 22 La vigllllncla" la protecció deis seus edlflcls 1 de les

seves instal.laclons. la coordinacló I altres facultats en relacló amb les policles locals en els termes que establesqul una l1el orgimica.

2. Havent transcrregut cinc anys, 1 mltjanc;ant la reforma deis seus estatuts, les Comunitats Autonomes podran ampliar successivament les seves competencles dins el mare establlt per !"artlcle 149.

Article 149. 1. L'Estat té la competencia exclusiva sobre les matbrles

següents: 1 la regulaci6 de les condlcions bllslques que garantesquln

la ¡gualtat de tots els e9Panyols en I'exerclcl deis drets I en el compliment deis deures constltuclonals.

2 Nacionalltat, immlgració, emigracló, estrangerla I dret d·asll. .

3 Relaclons internaclonals. 4 Defensa I Forces- Armades. 5 Adminlstrac16 de Justicia. 6 Leglslacló mercantil, pelial I penitenciaria; leglslacló pro­

ces sal, sens perjudlcl de les especlalltats que en aquest ordre es derlvln n,ecessllrlament de les partlcularltats del dret subs· tantlu de les Comunltats Autonomes.

7 legislacló laboral: sens- perjudlcl que sigui éxecutada pels brgans de les Comunitats Autonomes.

8 Legl51acló civil, sens perludlcl de la conservacló. modl!l· cacló I desenvolupament deis drets clvlls, forals o especial s per part de les Comunitats Autbnomes altA on n'hl hagl. En qualsevol cas, le. regles relatlves a I·aplleaeló I a I'efleacla

de les normes jurídiques, relacions jurfdlco·clvils relatives a les formes de. matrlmonl, ordenaci6 deis registres 1 instrumenta públlcs, bases de les obligaclons contractuals, normes per -8

resoldre els conflictes de Hels I la determlnacló de les fonts del Oret, d'acord, en aquest darrer cas, amb les normes del dret forar o especial. - _

9 legislacló sobre propietat intel.lectual I Industrial. 10 Regim.-duaner: i aranzelárl; comer.; exterior. 11 Sistema manetari: divises, canvl I convertibilitat; bases

de I'ordenació del credlt, banca i assegurances. 12 legislació sobre pes'os i mesures, determinació de I'hora

oficial. 13 Bases 1 coordinació de la planlficació general de ,'aeU-

vitat economica. / 14 Hisenda general I Deuté de I'Estat. 15 Foment i coordinacló general de la investigació científica·

i tecnica. 16 .Sanltat exterior. Bases i coordinacló general de la sa-

nitat. legislacló sobre productes farmac~utlcs. • 17 Leglslacló basic. I reglm econamle de la Seguretat So·

cial. sens perjudicl que les Comunltats Autbnomes n'executin eis serveis.

'18 leS bases del regim jurídlc de les Admlnistraclons pú· bUques I del regim estatutari deis 'seus funclonarls, les qua!s garantlran, en qualsevol cas, als administrats un tractament ~ comú davant aquelles; el procedlment administratiu comú, sens perjudlcl de les especlalitats derlvades de I'organltzacló prbpla de les Comunitats Autonomes; legl81acl6 sobre exproplaci6 fór· 90sa; legislacló, bllslca sobre contractes I concessions adminis· tratives I el sistema de responsabllitat de tates les Admlnis· traclons públiques. .

19 Pesca marítima, sens perjudicl de les comp~tencles que s'atrlbuesquin a les Comunltats Autonomes en aquest sector.

20 Marina mercant i abanderament de vaixetls, iI,Iuminacl6 de costes I senyals marftims: ports d'lnterés general; control de I'espal aeri, trtmslt I transport aerl; servel mateorolbglc i matrlculació d'aeronaus.

:Ú Ferrocarrils I transporta terrestres que clrculln dlns els terrltorls de més- d'una Comunltat Autonoma: r~glm general de comunicacions: traflc I clrculacló de vehicles de -motor: carreus I telecomunicaclons: cables aerls, submarina I radlocomunlcaci6.

22 la leglslacl6, ordenacl6 I concess16 de recursos I apro· fitaments hidrAullcs si les algOes passen per més d'una Comu­nitat Autbnoma, I I'autoritzacló de les Instal.Jacions electriques si "aprofltament afecta una altra Comunitat o si I'energla és transportada fora del seu 8mblt territorial.

23 Leglslacló baslc~ sobre proteccló del medl amblent, .ens perludicl de les faeultats de les Comunltas Autonome. per a !"establlment de normes addlclonals de proteccló. la leglslacló básica sobre espals I aprofltaments forestals i vlas ramaderes,

24 Obres públiques d'lnterés general o la realizacl6 de les quals afeetl més d'una Comunltat Autbnoms.

25 Bases del régim miner I anergetic. 26 Regim de producció, comer9, tinenc;a i ús d'armes i d'ex-

plosius. - _ ' 27 Normes b~slque. del r~glm de premsa, radio I televl5ió. l.

en general. de tots els mltJans de comunlcacló social, sens per­Judlcl de les facultats de desenvolupament I execució que co­rresponguk1 a les Comunltats Autbnomes.

28 Defensa del patrlmoni cultural, artlstic 1 monümental es­panyol contra I'exportacló i "expoliacló; museus, biblloteques I arxlus de tltularltat estatal, sens perjudlci que les Comunltats Autbnomes n'exercesquln la gestl6.

29 Seguretat pública, sens perjudlci que les Comunltats Autbnomes puguln crear policies en la forma que els respectlus estatuts establesquin dins el marc del que disposi una lIel or~ gimlca.

30 Regulació de les condlclons d'obtencló. expedlció I hamo­logacló de trtols acad~mlcs I professlonals, I normes bllslques per al desenvolupament de I'article 27 de la Constltució, a fl de garantir el cOn'lpliment de les obligaclons deIs poders públlcs en aquesta mat~rla.

31 Estadística per a flnalitats estatals, 32 Autoritzacl6 per a la convocatoria de consultes populars

per vla de referendum.

2. Sens perjudlcl de les compet~ncles que podran assumir les Comunitats Autbnomes, I'Estat conslderarli el servel de la cul~ tura com un deure luna atribució essenclal 1 facllitarlr la co· munlcació cultural entre les Comunitats Autonomes d'acord amb elles.

3. les materies np atribuides expressament a l'Estat per aquesta Constltuc16 podran correspondre 8 les Comunltats Auto-

29358 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.2

names en vlrtut deis Estatuts respectlus. La competencia sobre l •• materl.s que no h'!l!ln •• tat ... umides pels Estatuts d·Auto· namla corréspondra 8 ,1 Estat, les normes del qual prevaldran. en cas de confUcta. sobre les de les Cornunitats Autonomes en tot allo Que no hagi estat atrlbult a la competencia exclusiva d'sques­tes derreres. En qualsevol cas, .el Oret estatal sera supletori del dret de les Comunitats Autbnomes.

Artlcle 150. 1. les Corts Generals, en materies de comptElncia estatal.

podran atribuir a tates o 8 algunes de les Comunltats Autono­mes la facultat de dictar, per ,8 elles mateixes, normes legisla­tlves dlns del mare deis principis, bases i dlrectrius ftXats per una lIei estatal. Sens perjudlcl de la competencia deis Tribunals, dins cada Ilei-marc s'establirli la modalitat del control de les Corts Generals sobre aquestes normes legislatives de les Co­munitats Autanomes.

2. l 'Estat podrli transferir o delegar a les Comunitats Auto­nomes, mltjanc;:ant una lIel org~nica, facultats corre~ponents a una materia de tltularltat estatal que per la seva naturalesa sigui n susceptibles de transferllncia o de delegació. la lIel pre­veura en cada cas la transferencia correspone"t de mltjans flnancers I també les formes de control que l'Estat es reservl.

3. l 'Estat podrll dictar lIeis que establesquin els princlpis necessarls per a harmonltzar les dlsposlclons normatives de les Comunltats, flns I tot en el cas de materles atrlbuides a la seva competllncla, sempre que ho demanl l'lnterés general. Correspon a les Corts Generals d'apreclar I'existencia d'aquesta necessltat, per majoria absoluta de cada Cambra.

Artlel. 151-1. No caldra deixar transcórrer el termini de cinc anys a que

es referelx I'apartat 2 de I'article 148 en cas que, dins el term!nl que estableix J'artlcle 143.2. Bcardin la Iniciativa del- procés autonbmlc. a més de les Dlputacions o els Organs Interlnsulars corresponents, les tres quartes parts deIs municipis de cadascu-

,na de Jes provincias afectades, les quals representin, com a mínim, la majorla del cens electoral' de cadascuna, 1 aquesta iniciativa sigui ratificada mltjanQant un referendum pel vot afir~ matlu de la majoria absoluta deis electors 'de cada provincia en els termes que establesqul una lIei organica.

2. En el cas previst per "apartat anterior, el procediment per a elaborar l'Estatut sera el següent:

1 El Govern convocara tots els Diputats i Senadors elegits en les clrcumscripcions compreses dins I'ambit territorial que pretengul accedir a l'autogovern per tal que es constituesquin en Assemblea, amb I'únlca flnalitat d'elaborar I'Estatut d'auto-· nomra 'corresponent, mltjanc;:an I'acord de la majoria absoluta deis seus membres.

2 Una vegada hagi aprovat el pro]eete d'Estatut ·I'Assemblea de Parlamentaris, aquest sera trames a la Comlssló Constitu­cional del Congrés, la qual, dins el termlni de dos mesos, I'exa­minara amb el concurs I I'asslstencla d'una delegacló de I'Assem­blea proposant ·per tal de determinar-ne d'un Bcord comú la for­mulació definitiva.

3 SI s'arribava a un acord, el text que en resultas sera sotmes el referéndum del cos electoral de les provlncles com-preses dins ¡'lImbit territorial de I'Estatut projectat. •

4 SI· el projecte d'Estatut és aprovet a cada provincia per la majoria deis vots emesos vldldament, sera elevat a les" Corts Generals. Els Plens de tates dues Cambres decldlran sobre el te~t per mlt]a d'un vot de rstlflcaeió. Hav.nt estat sprovat rEs· tatut, el Rei el sancionara i el promulgara com s llel.

5 SI no s'arribava a I'ecord a que es refereix rapartat 2 d'aquest número, el projecte d'Estatut sera tramitat com a projecte de lIel per les Corts Generals. El text que aquestes aprovin sera sotmes al referendum del cos electoral de les provlncles compreses dlns I'ambit territorial de I'Estatut pro-­jectat. SI fos sprovat per la major4a deis vots emesos validament a cl;lda ·provlncla, la promulgació sera feta en ~s termes del paragraf anterior. -

3. En els casos prevists pels ·paragrafs 4 i 5 de rapartat ano terior, la manca d'apr~vacló del projeote d'Estatut per part d'una o de más d'una provincia no Impedira la constitucló de la Comu­nitat Autonoma project~da per part de les a/tres en la forma que establesqui la lIei organica prevista per rapartat 1 d'aquest article.

Artlcle 152. t. En els Estatuts aprovats pel procediment a que es referelx

FarticJe anterior, I'organmactó institucional autonbmlca es basara en una· Assemblea legislativa elegida per sufragi universal d'acord amb un sistema de representació pro,.porcional que as­seguri també la representació de les diverses zones del territori;

un Consell de Govern amb funclons executlves I admlnistratives, í un Presldent, el8glt per l'Assemblea entre els seus membres

1I nomenat pel Rel, al qual correspon la direccló del Consell de Govern, la suprema representacló de la comunltat respectiva I la de I'Estat dlns aquella. El Presldent I .Is membres d.1 Consell de Govern seran responsables políticament davant I'Assemblea. Un Tribunal Superior de Justicia, ·sens perjudicl de la jurisdiccló que correspollgul 11 Tribunal Suprem, culminara I'organitzacló judicial dins I'ambit territorial de la Comuraltat Autanoma. En els Estatuts de les Comunitats Autbnomes podran establir-se els suposits i les formes de partlclpacló d'aquelles en I'organitzacló de les demarcaclons judicials del terrltori, tot de conformitat amb el· que preveu la lIei organica del poder judicial I dins la unitat i la ·independencia propies d'aquest darrer. Sens perjudici del que ·disposa I'article 123, les successives instancies proces~ sals, en el seu cas, s'esgotaran davant argans radicats en el mateix territorl de la Comunitat Autanoma en que estigui I'organ competent eft primera Inst~"c;:ia.

2. Una vegada hagln estat sancionats I promulgats els res­pectius Estatuts, només podran ser modlflcats mitjanc;:ant els procediments que élls mateixos establesquin ¡ mltjam;ant refe­rendum entre els electors ¡nscrits en els censos corresponents.

3. Els Estatuts podran establir clrcunscrlpclons terrltorials propies que gaudiran tia plena personalitat juridica mitjanc;ant I'agrupacló de municipis limítrofs. Article 153.

El control de I'activitat deis organs de les Com.unitats Auto­nomes sert! éxerclt:

al Pel Tribunal Constitucional en allo que es referesqui a . la constitucionalltat de les seves disposickms administratives

amb for~a de lIel. b) Pel Govern, previ dictamen del Consell d'Estat, en allo

que pertoqui ·a I'exerclci de funcions delegades a que es re· fereix I'apartat 2 de I'article 150.

c) Per la jurlsdiccló contencioso-administrativa en allo que es referesqui a l'administrac1ó autonoma o a les seves normes reglamentaries.

dl Pel Tribunal de Comptes en els aspectes económics i pressupostaris.

Articie 154. Un delegat nDmenat pel Govern dirigira I'administració de

l'Estat en el territori de la Comunitat Autonoma I la coordinara, si és procedent, amb I'administració .propia de la Comunitat.

Article 155. 1. Si una Comunitat Autbnoma no complia les obligacions

que la Constitució o altres lIeis Ji imposaven, o actuava de foro ma que atemptas greument contra !'interés general d'Espanya, el Govern, previ requeriment desates fe! al" Presldent de la Comunitat Autonoma: amb I'aprovacló par majaría absoluta del Senat podra adoptar les mesures necesaries per tal d'obligar-Ia al compliment forc;:ós de les. dites obligacions o per tal de pro­tegir I 'interés general esmentat.

2. Per a I'execució de les mesures previstes a I'apartat ano terior, el Govern podra donar instruccions a totes les alitoritats de les Comunitats Autonomes. . Article 156.

1. les Comunitats Autbnomes gaudlran d'autonomia finan­cera per a acomplir ¡ exercir les seves competencies d'acord amb els principis de coordinació amb la Hisenda estatal i de solldaritat entre tots els espanyols.

2. les Comunitats Autbnomes podran actuar com a delegats o col.iaboradors de fEstat en la tasca de recaptació, gestl6 i liquldació deis recursos tributaris d'a9.,uest, d'acord amb les lIels i els Estatuts. . Article 157.

1. Els recursos de les Camunitats Autbnomes sera n cans· tituYts per:

al Impostas cedits totalment o parcialment per I 'Estat; recarrecs sobre impostos estatals j a/tres participacions en els ingressos de I'Estat.

bl Els seus proplS impostos, texes i contrlbucions especials. cl Transferimcles d'un fons de compensacló interterritorial

i altres assignacians a carrec deis Pressuposts Generals de I'Estat. .

d) Rendiments procedents del seu patrimoni i ingressos de drets privat.

el El producte de les operacíons de credit. 2. les Comunitats Autimomes no podran adoptar en cap

cas mesures tributaries sobre béns situats fora del seu t.erritori

B. O. del E.-Núm. 311.2 29 diciembre 1978 29351;1

o Que constituesquin un obstacle per a la Iliure circulació de mercaderies o de serveis.

3. l 'exerclci de les cOfTlpetimcles financeres enumerades en ¡'anterior apartat 1, les normas per a resoldre els conflictes que poguessin sorgir 'j les possibles formes de .col.laboració financera entre les ComuIlituts Autbnomes i rEstat podran ser regulades per mitja d'una Ileí organica. .

Ar'ticte 158.

1. En als Pressuposts Generals de ¡'Estat es podra establir una assignacio a les Cém,unitats Autónomes en- funció del volum deis serveis ¡ de les activitats- estatals que hagin assumit i de la garantia d'un nivell mínim en la prestació deis serveis. públics fonamentals en tot el terrltari espanyol.

2. Per tal de corregir des8quílibris economics ínterterrítorials i fer efectiu el princlpl de solidarltat es constituira un Fans de Compensaci6 destinat a despeses d'inversi6, els recursos del qual seran distribui'ts per les Corts Generals entre les Comuni­tats Autonomes ¡les provincies, en el seu caso

TITOL IX

Del Tribunal Constitucional

Article 159.

1. El Tribunal Constitucional es compon de 12 membres nomenats pel Rei, deis quals, quatre a proposlci6 del Congrés, per majoria de les tres cinquenes parts deis seus membres, quatre a proposició del Senat, amb ide.ntica majoria, dos a pro­posició del Govern, i dos a proposició del Consell General del Poder judicial.

2. Els membres del Tribunal Constitucional hauran de ser nomenats entre Magistrats i Fiscals, Professafs d'Universitat. funcionaris públics I advocats, tots ells juristes de competencia reconeguda amb mes de qulnze anys d'exerclci professlanal.

3. El períade de designació deis membres del Tribunal Cons­titucional tendra una durada de nou anys i es renovaran per .terl;OS cada tres anys.

4. la condició de I membre del Tribunal Constitucional és incompatible: amb qualsevol mandat represent~tlu; amb als carrecs polítics o admlnistratius: amb I'exerclcl de funcions di­rectives en un partit politic o en un sindicar o d'un carrec al seu servei; amb l'exercici de les carreres Judicial ¡fiscal; i amb qualsevol activitat professional o mercantil.

Altrament. els membres del Tribunal Constitucional tendra" les incompatibilitats propies deis membres del poder judicial.

5. Els membres del Tribunal Constitucional seran indepen­dents i inamovibles en I'exercici del seu mandato

Article 160.

El president del Tribunal Constitucional sera nomenat entre els membres d'aquest. pel Rei, a proposició del mate ix Tribunal en pie i per a un període de tres anys.

ArticJe 161.

1. El Tribunal Constitucional té jurisdiccló en tot el territori espanyol í és competent per a coneixer:

al Del recurs d'inconstitucionalitat contra lIels i di!;iposicions normatives amb forc;a de lIel. La declaració d'lnconstitucionalitat d'una norma amb rang de IIei. Interpretada per la jurlsprud~ncla afectarii aquesta, pero la sentencia o sentencies que n'hagin recaigut no perdran el valor de cosa jutjada.

b) Del recurs d'emparament per vlolaci6 deis drets i de les llibertats contenguts en I'article 53.2 d'aquesta Constitució, en els casos i formes que la tlel establesquJ.

el DeIs conflictes de competencia entre l'Estat ¡les Co­munitats Autbnomes o deIs de tes Comunltats Autbnomes entre etles.

d) De les altres materies que li atribuesquin la Constitució o les lleis organiques.

2. El Govern podra impugnar davant el Tribunal Constiflr cíonal les dlsposicions i resolucions adoptades pels argans de les Comunitats Autbnomes. la Impugnació provocara la suspen­sió de la dlsposició o de la resolució recorreguda, pero el Tri­bunal, en el seu cas, haurtl de ratificar-la o alc;ar-Ia en un termini no superior als cinc mesas.

Article 162.

1. Tenen legitimitat:

a) Per a interposar el recurs d'inconstitucionalitat, el Presi­dent del Govern, el Defensor del Poble, cinquanta Diputats.

cinquanta Scnadors, els organs col.leglats executius de les Comunitats Autbnomes i, en el seu cas, les seves Assemblees;

bl Pe ra interposar el recurs d'emparament. tata persona natural o jurídica que invoqui 'Un interés legitim, a més del De­fensor del Pob!e ¡ del Ministeri fiscal.

2. En els altres casos la !lei organica determinara les perso­nes i els argans legltimats ..

Article 163.

Quan en algun procés, un orfJan judicial considerl que una norma amb rang de lIei, aplicable al cas, dé la valldesa de la qual depengui el veredicte, pugui ser contraria a la Constitució, plantejara la qüestió davant el Tribunal Constitucional en els casos, en la forma i ambs els efectes que la lIei establesqui, que ~n cap cas sera n suspensius.

Article 164.

1. les sentencies del Tribunal Constitucional es publicaran en el butlletí oficial de I'Esta~ amb els vots particulars, si "'hi hagués. Tenen el valor de cosa Jutjada a partir de I'endema d'haver estat publicades I no hl ha cap recurs en contra. Aquelles que declarin la inconstitucionalitat d'una lIel o d'una norma amb forc;:a de !lei i tates aquelles Que no es limitin a ,'estimació sub­Jectlva d'un dret, tenen plens efectes davant tothom.

2. lIevat que en el veredicte es disposl una éltra cosa, sub­sistira la vigencia de -la lIei en la part no afectada per la in­constitucionalitat.

Article ,165.

Una lIei organica regulara el funcionament del Tribunal Cons­titucional, I'estatut deis seus membres, el procediment davant aquell i les condicions per a I'exercici de les accions.

TITOL X

De la reforma constitucional

Ar!ic\e 166.

la iniciativa de reforma constitucional s'exercira en la fo~ma prevista en els apartats 1 i 2 de I'article 87.

Article -167.

1. Els projectes de reforma constitucional hauran de ser aprovats per una majoria de les tres cinquenes parts de cada una de les Cambres. Si no hl hagués acord entre tates dúes, s'intentara obtenlr-Io mitjanc;ant la creació d'una Comlssió de composlció paritaria de Dlputats I Senadors que presentara un text que sera votat pel Congrés i pel Senat .

. 2. En cas de no acónseguir-se l'aprovaci6 mitjanc;:ant el procediment de- ,l'apartat_ anterior, I sempre que el text hagués obtingut el vot favorable de la majorla absoluta del Senat, el Congrés, per majoría de lés dues terceres parts, podra aprovar la reforma

3 .. Un~ vegada hagl estat aprovada la reforma per les Corta Generals, sera sotmesa a referemdum per tal de ser ratificada, sempre que ho demani una decima part deis membres de qual­sevol de les Cambres, .dlns I'espai deIs quinze dies següents al de I'aprovació.

Article 168.

1. Si es proposava la revisió total de la Constitució b una de parcial que afectas el titol Preliminar, el Capitol Segon, Sec­ció 1.' del Titol l. o el Titol 11, es procedlra a ('aprovacló del prln­cipi per majoria deis dos terc;:os de cada Cambra, I a la dissolu· ció immedíata de les Corts.

2. les Cambres elegides hauran de ratificar la declsió I prócedir a I'estudl del nou text constitucional. que haura de ser' 'provat per majorla deis dos terlfos de les dues Cambrea.

3. Un cap aprovada la reforma per les Corts Generals, sera sotmesa a referendum per a la seva ratificació.

Article 169.

No podre Iniciar-se la reforma constitucional en temps de guerra o de' vigencia d'algun deis estats previstos en I'artl­ele 116.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera.

la Constitució empara i respecta els drets histories deis terrítoris forals.

29360 29 diciembre 1978 . B. O, del E.~Núm. 311.2

L'acwalltzacl6 general del dltreglm forales dur. a _, en el seu ca. dlns 01 marc de la Constltucló I deis Estatuts d'Autonomla.· "

Segona.

La declaració de majarla d'adat que conté I'artlple 12 d'aques­ta Constltucl6 no perjudica les sltuaclons emparades pels drets forals en .1'8mblt del dret prlvat.

Tercera.

La modlfleacló del roglm eeonbmle I fiscal de I'arxipélag canarl requerira un Informe prevl de la Comunitat Autonoma o, en el seu cas, de I'Cngan provisional autonemlc.

Quarta.

En les Comunltats Autonom9S on residesqui més d'una Au­diencia Territorial, als Estatuts d'Autonomla respectius podran mantenlr les que ja hl eFen I distribuir les competencias entra elles. sempre de conformltat 8mb el que preveu la lIel· orga­nlca del poder Judicial 1 mantenlnt-ne la unltat I la Indepen­d~nela.

DlSPOSlCIONS TRANSITORIES Primera,

En els terrltorls dotats d'un regim provisional d'autonomla, els seus organs col.leglats superiors, par mltJa d'un acord adop­tat per la maJorla absoluta deis seus membres. podran subs­tituir l. Iniciativa quo I'apartat 2 do I'artlele 143 atrlbuelx 8 les Diputaclons Provincial s o als organs interinsulars corres-ponent$. -

Segona.

Els terr/toris que en el pasaat -haguessin plebíscitat. afirma­tivament projectes d'Estatut d'Autonomla J en el moment de promulgar-se aquesta Constltucl6 comptln amb reglms provl­sionals d'autonomia, podran procedlr Immediatament en la forma prevista per I'apartat 2 de I'artlcle 148, sempre que ha acordin així, pJtr maJorla absoluta, els organa preautonomics col.leglats superiors, els quals hauran de comunicarho al Govern, El pro­jecte d'Estatut sera elaborat d'acord 8mb allo que estableix I'artlcle 151, número 2, a convocatoria de I'organ col.leglat preautonomic,

Tercera,

La Iniciativa del procés autonomlc per part de les Corpora­cl(!1s locals o deIs seus membres, prevista per I'apartat 2 de I'article 143, a'entén que és diferida, amb ·tots els seus efectes, fins a la celebracl6 de les primaras elecclons locals sota la vigencia de la Constitucl6,

Quarta.

1. En el cás de Navarra, I a afectes de la seva incorporació al ConseJl General ,Basc o al revlm autonOmíc base que el subs-. tltuesqui, en lIoc del que establelx I'artlelo 143 do la Constltu­c16, la IniciatIva corraspon a I'organ Fóral competent, el qual adoptara la seva declsl6 per maJorla deis membres que la com- -ponen, Per tal que la dlta Iniciativa sigui vAlida, caldrll, ,8 mes, qUd la declsló de 1'6rgan Foral competent sigui ratificada per un referendum convocat expressament a aquest efecte, I apro-vat per majorla dela vots vallds amesos.. .

2, Si ~Ia Iniciativa no reelxfs, només es podra tornar a pro­dulr en un altre perrode de mandat de I'argan Foral competent, 1 en qualsevol cas; quan .hagl transcorregut el termini mfnlm que ostablelx I'artlelo 143. ,

Cinquana.

las clutats de Ceuta " Melilla podran .constituir-se en Co­munltats Autocomes en el cas que ha decldeaquln a~xi els seus respectlus AJuntaments, per mltJa d'un acord adoptat per 1" maJoria . absoluta ders seus mambres I que ho sutorltzln les Corts Generals, mltJancant una lIel organlca, en els termes prevlsts per I'artlcle 144.

Sisena,

SI 88 trametan 8 la Comlssló de Constltuel6 dol Congrés diversos proJectes d~Est8tut, aeran dlctamlnata per ¡'ordre en que hl haguessln entrat, I el termJn! de dos mesas e que es referelx I'artlcre 151 comencarll a COiTJptar des que la Comlssló

acabl I'eatudl del ~~Jecte o projectes' de qu~ successlvament ,hagl conegut,

Setena,

,Els organismes provisional s autonomics es consideraran dis­solts en .els casos següents:

al Una vegada hagin estat constitui'ts e/s argans que es­talJlesquin els estatuts d'autonomia aprovats de conformeitat amb aquesta Constitució.

bl En cas que la iniciativa del procés autonamic no arribés "­a reeixir per tal com no complís els requisits prevists a I'ar­ticle 143,

cl SI I'organisme no hagués exercit el dret que Ji reconeix la disposició transitoria primera dins el termini de 3 anys,

Vuitena,

1. Després de /'entrad3 en, vigor de la present Constitució les Cambres que I'han aprovad.¡ assumiran les funcions i les competencles que s 'h! assenyalen respectivament per al Con­gres I per al Senat, sense que en cap cas el seu mandat s'es­tengul más enila del 15 de juny de 1981.

2, A efecte del que E>stableJx I'article 99, la promulgaci6 de la Constituci6 es considera com un cas constitucional en el qual ás proeedent d'apliear-Io. A aquest efeete, a partir d. la dlta promulgaci6 slobrirá un perfode de trenta dies per a I'apll­cacl6 del que disposa el dit arUcle, Durant aquest període, I'actual Pres,ident del Govern, que assumira les funcrons i les competencles que la Constituci6 establelx per a aquest carrec, podre optar per usar de la facultat que 11 reconeix I'article 115 o bé donar pas, amb la saya dimissi6,' a l'epllcacl6 del que esteblelx rarticle 99; en aGuest darre,. cas restara en la sltua­cl6 prevista en'\.l'apartat 2 de I'article 101.

3, En cas de dlssoluci6, d'acord amb el que preveu I'arti­ele 115 I si no s'hagués produ'it legalment allo 'que preveuen els artieles 68 I 69, caldra aplicar a les eleccions les 'normes vigents anteriorment, amb les úniques excepcions que en ello que fa referencia a inellgib i litats I incómpatibilitats s'aplicara dlrectament all6 que preveu I'incís segon de la lIetra b) de I'apartat 1 de I'artiele 70 de la Constitució i el que aquesta matelxa disposa respecte a I'edad de votar i el que estable ix I'artlele 69.3.

Novena:

Als tres anys d'haver estat elegits per primera vegada els membres del Tribunal Constitucional es designara per sorteig un grup de quatre membres de la mateixa procedenCia electiva que hagln de cessar I ser renovats. A aquest únlc efecte, es consideraran agrupats com membres de la mateixa proce­de.ncla els dos designats a proposlci6 del Govert I els díftl que procedelxen de la formulada pel Consel! General del poder judicial. Desp.rés d'un segon perlode d& tres anys es renovara pel mateix procediment un deis dos grups no afectats pel Bortelg anterior. Des d'aquell moment la renovaci6 s'ajustarll al que estableix el número 3 de I'article 159,

DISPOSICIÚ DEROGATORIA

,. Resta derogada la L1el 1/1977, del 4 de gener per a la Reforma Política, 1, en la mesura que no fossin ja derogades per aquesta lIel, la de Principios Fundamentales del Movimiento dol 17 de malg de 1958, el Fuero de los Españoles del 17 de juliol de 10945, el Fuoro del TrabajO del 9 de mare de 1938, la ley Constitutiva de las Cortes del 17 de juliol de 1942, la Ley de Sucesión en la Jefatura dol Estado del 26 de juliol do 1947, modlficades tates per la lIei organlca de I'Estat del 10 de gener de 1967 I de la matelxa manera aquesta darrera I la del Refe­rendum Nacional del 22 d'octubre de 1945,

2. En la mesura que' poguessin conservar alguna vigencia, es considera derogada definitIvamente la Llel del 25 d'octubre de 1839 en allo que pogués afectar les provfncies d'Alaba, Oulpúscoa i Biscaia,

De la matelxa forma es considera derogada definitivament l. Uel del 21 'de juliol de 1876.

DISPOSICIÚ FINAL

Aquesta Constitució entrara en -vigor el mateix dia que en sigui publlcat el text oficial al Butlletí Oficial de rEstat. Sera publicada també en les altres lIengües d'Espanya.

IMPRENTA NACIONAL DEL BOLETlN OFICIAL DEL ESTADO

. BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO .

GACETA DE MADRID D,pó,;(o Legal M. 1·1958 Año CCCXVllI Viernes 29 de diciembre ne 1978 Núm. 311.3

CONSTITUCIÓ .

ESPANYOLA

APROV ADA PER LES CORTS EL 31 D'OCTUBRE DE 1978

IlATIFICADA PEL POBLE ESPANYOL EN REFERÉNDUM

DE 6 DE DESEMBRE DE 1978

. SANCIONADA PER S. M. EX; REl DAVANT LES CORTS

EL 27 DE DESEMBRE DE 1978

,

, C.ONSTITUCIO ESPANYOLA

PREAMBUL

la- Nació espaoyola, amb el desig d'establir la justicia, la !libertat I la seguretat i de promoure el bé de tOt5 els quJ la integren, en ús de la seva 8ahlranla, proclama' la voluntat de:

Garantir la convlv~ncia democratice dlns la Canstitució ¡les Ilels de conformitat amb un ordre economic I "social Just.

Consolidar un Estat de Oret que asseguri "imperi de la lIei com a expressió de la voluntat popular. .

Proteglr tots els espanyols i els pobles d'Espanya en ,'exercici deis drets humans, les seves", cultures i tra~lcions. \lengUes I instltuclons.

Promoure el progrés de la cultura j de feconomia per tal d'assegurar a tothom una queUtet de vida digna.

Establlr una 50cietat democratice avanc;ada, i CoLlabcrar a I'enfortiment d'unes relaclons pacifiques i de

cooperacló eflcac entre tots els pObles- de la Terra. En conseqüEmcia, les Gorts aproven i el poble espanyol rati­

fica la següent.

CONSTlTUCIÓ

TlTOL PRELIMINAR

Articte 1.

1. Espanya es constitueix en un Estat social i democratic de Oret, que propugna com a valors superlors del seu ordena· ment jurldlc la !libertat, la justicia, la Igualtat I el pluralisme polrtic.

2. la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l'Estat.

3. la forma política de l'Estat espanyol és la Monarquia parlamentaria.

Articte 2.

la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, patria comuna i indivisible de tots als es­panyols, i reconeix i garantelx el dret a I'autonomla de les nacionalitats i de les regions que la integren i la soli'daritat entre tates elles.

Article 3.

1. El castella és la lIengua espanyola oficial de rEstat. Tots els espanyols tenen el deure de coneixer·la i el dret d'usar-Ia.

2. les al tres lfengUes espanyoles seran també oflclals en les respective&. Gomunitats Autbnomes d'acord amb els seus Estatuts.

3. la riquesa de les dlferents modalitats lingüístiques d'Es­panya és un patrimoni cultural que sera objecte d'especial respecte i protecció.

Artlcle 4.

1. la bandera' d'Espanya és formada per tres· franges ho­ritzontals, vermella, groga I vermella: la groga és de doble amplada que la de cadascuna de les vermelles.

2. Els Estatuts podran recontlxer banderes i ensenyes' prO­pies de les Gomunltats Auto.nomas. Aquestes s'utllitzaran jun­tament amb la bandera d'Espanya en els edlficis públics i en els actes oficlals. •

Article 5.

La capital de I'Estat és la vila de Madrid.

Article 6.

Els partits politícs expressen el pluralisme polític, concorreo a la formació I a la manlfestació de la voluntat popular I s6n instrument fonamental par a la partlcipació politica. Podre" ser creats i exerciran la seva actlvitat lIiurement dins el respecta a la Constitució i a la lIei. l'estructura interna i el funciona­ment hauran de ser democratics.

Articte 7 ...

Els slndicats de treballadors i les aSSOCI8CIQns empresarial s contrlbueixen a la defensa I a la promoció deis interessos eco­nomlcs i socials que els s6n prop1s. Podran ser creats', axer· clran la seva actlvitat lIIurament dins el respecte a la Cons­tltuci6 i a la lIei. l'estructura interna i el funcionament hauran de ser democratics.

Artlcle 8.

1. les Forces Armades, constituIdes per I'Exercit de Terra, I'Armada i l'Exercit de l'Alre, tenen com a missi6 garantir la sobirania i la Independencia d'Espanya, defensar-ne la integritat territorial I I'ordename"t constitucional.

2. Una lIei orgánica regulara les bases de I'organització militar de conformitat amb els principis de la present Cons­titució.

Article 9.

1. Els ciutadans i els poders públicS resten subjectes a la Constitució i a la resta de I'ordenament juridic.

2. Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la IIIbertat i la Igualtat de I'individu ¡deis grups en els quals s'integra siguin reals ¡efectivas: remoure· els obstacles que n'impedelxin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots als ciutadans en la vida política, econo­mica, cultural i social.

3. la Gonstltucl6 garanteix el princlpi de le9alitat, la jerar­quia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposlcions sancionadores no favorables o restrlctives de drets indryiduals, la seguretat jl,lridica. la responsabilitat i la interdicci6 de I'arbitrarietat deis poders públics.

TITOL I

Deis drets I deis deures fonamentals.

Artlde 10.

1. la dignitat de la persona, els drets inviolables que li s6n Inherents, el lIiure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la lIei I als drats deis altres .són fonament de I'ordre polftic i de la pau social.

2 .. les normes relatlves als drets fonamentals j a les lliber­tats que 'Ia Constltució reconegui s'lnterpretaran de conformitat am'b la Declaraci6 Universal de Drets Humans ¡ els Tractats i els Acords Internacionals sobre aquestes materies ratificats per Espanya.

CAPlTOL PRIMER

DeIs espanyols ¡deIs estrallgers

-Article 11.

1. la naclonalitat espanyola s'adQUireix, es conserva es perd d·.cord amb el que la Lle; establelx.

B. O. del E.-Núm. 311.3 29 diciembre 1978 29363

2. Cap espanyol d'origen no podre ser privat de la seva naclonalitat.

3. L'Estat podra concertar tractats de doble nacionalitat amb els pai'sos iberoamericans o amb aquells que hagin tingut o tinguin una vinculació. particular 8mb Espanya. En aquests paisos. encara que no reconeguin als seus ciutadans un dret recíproc, als espanyols podrao naturalizar-s'hi sense perdre la nacionalitat d'origen.

Article 12.

"Els espanyo!s són majors d'edat als 18 aoys.

Artide 13.

1. Els estr'angers gaudiran a Espanya de les lIibertats pú­bUques que garanteix el Titol present el) els termes que es-tableixin els tractats i la lIei. .

2. Només els espanyols seran titulars deis drets reconEr gUt5 en ¡'artide 23, lIevat d'allb que, amb crit~ris de recipro­citat, pugui establir-se per tractat o per lIei per al dret de sufragi actiu en les eleccions municipals.

3. L'extradició nornés es concedira en compliment d'un tractat o de la· lIel, d'acord amb el principi de~ reciprocitat. Resten excJosos de I'extradició els delictes polítics. No seran considerats com a tals els actes de terrorisme.

4. La' liei establira la forma en que els ciutadans d'altres paIsos i els apatrides .podran gaudíi· del dret d'asil a Espanya.

Article 14.

CAPlTOl SEGON

Drets i llibertats

Els espanyols són iguals ... davant la lIei~ sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixenc;:a, ra<;a, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstancia per· sonal o social.

SECCIÓ 1.'

Deis drets fonamenta!s i de les llibertats públiques

ArticJe 15.

~Tothom té dret a la vida i ~ la integritat física i moraJ, sensa que, en Gap cas, ningú no pugui ser sotmes a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants. Resta abolida la pena de mort. lIevat d'allo que puguin disposar les lIeis penals militars per a temps de guerra.

Article 1'6_

1. Es garanteix la !Iibertat ideolbgica,.'religiosa i de culte deis ¡ndividus i de les comunitats sense cap més limitació, quan siguin manifestats, que la necessaria per al manteniment de' I'ordre públic protegit per la lIei.

2. Ningú podra ser obligat a declarar quant a la seva ideo­logia, religió o creences.

3. Cap confessió tindra cara9ter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religloses de la societat aspan­yola i mantindran les conseqüents relaclons de cooperació amb I'Església Catolica i les altres confessions.

Article 17.'

1. Tata persona té dret a la llibertat i a la seguretat. Ningú podra ser privat de la seva lIibertat. sinó amb I'observancia del que estableix aquest artiGle i en els casos i en la- forma prevists en la lIeí.

2. La detenció preventiva no podra durar més temps del que sigui estrictament necessari per a fer les indagacions per tal d'aclarir els fets i, en qualsevol cas, dins el termini maxim de setanta-dues hores, el detingut haura de ser posat en lliber­tat ,-{) a disposició de I'autóritat judicial.

3. Tota persona detinguda ha de ser informada immediata­ment i de manera que Ji sigui comprensible, deis seus drets i de les raons de la detenció, i no podra ser obligada a declarar. Es garanteix I'assisténcia d'advocat al detingut· en les diligen­cies policial s I judicial s, en la forma que la ·lIel estabJeixl.

4. La lIei regulara un procediment d'.habeas corpus. per tal de posar immediatament a disposició judicial tata persona detinguda il.legalment. També es determinara per lIeí el termlnl maxirn de durada de la presó provisional.

Article 18.

1. Es garanteix el dret a I'honor, a la intimitat personal i familiar i a la propia imatge.

2. El domicili és inviolable. No .·hl podr~ entrar ni fe".hl cap escorcell sense el consentlment del titular o senS'e reso­lució judicial. lIevat del cas de dellcte flagrant.

3. Es garantelx 'el sacret d"'l les comunlcacior,s 1, especial-• ment, de les postals. telegraflques i telefoniques, excepte en cas de resolució judicial. .

4. ~a lIei limitara rús de la informatica per tal de garantir I'honor i 1a ¡ntimitat personal i familiar deis ciutadans '1 el pie exercici deis seus drets.

ArUcle 19.

els espanyols tenen dret a elegir lliurement la residencia i a circular pel terrltor~ nacional. "

Tenen també dret a entrar i sortir d'Espanya en la forma que la lIei estableixl. Aquest dret no podra "ser limitat per me­tius politics o ideologics.

Article 20. 1. Es reconeixen i es protegeixen els drets:

al A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mltjanCfant la paraula, I'escriptura o quals&­vol altre mitja de reproddcció.

b) A la producció i a la creació literaria, artística: científica i tecnica.

el A la lliberta! de catedra. d) A comunrcar o a rebre lliurement informació veraCf per

qualsevol mll]á de ·dlfusló. La lIel rellulará el dret a la claUsula de consciencia i al "secret professional en I'exercici d'aquestes lIibertats.

2. L'exercici d'aquests drets no pot s~r restringit par mitja.. de cap tipus de censura pr~via.

3. La lIe! regulara I'organitzacló I el control Pilrlamentari deis mitjans de comunlcacl6 social que depenguln de I'Estat o de qualsevol entitat pública I garantlra "accés 8 aquestS mltjans deis grups S<1Cials I polftlcs slgnlficatlus. respectant el plura­lisme de la socletat I de les dlterenla lIengües.d'Espanya. '

4. Aquestes llibertats tenen el límlt en el respecte als drets reconeguts en aquest ntol, en els preceptes de 188 lIeis que el desenvolupen 1, especialment, en el dret 8.1'honor, a la ¡ntimitat. a la imatge propia I a la proteccló de la Joventut I de la infancia. '~5. Només podra acordar-se el segrest de" publicaclons,

gravacions i altres mitjans d'informació en" virtut de resolució judicial. .

Article 21.

1. Es reconeix el dret de reunió pacífica I sense armes. Per a I'exercici d'aquest "dret no caldra autorització previa.

2. En els casos de reunions en lIocs de translt públlc I de manifestacions caldra comunicar·ho· prévlament a I:autorltat, la qual només podra prohibir· les quan hi hagl motlus fonamentats d'alleració de rordre públic. amb perlll per a persones o béns.

Aríicle 22.

1. Es reconeix el dret d'associació. 2. Les associacions que cerquin flnslltats o facin servir

mitjans tipificats com a delicte són il.legals. 3. Les ,associaclons- emparades per aquest article hauran

d'fnscriure's en un reCJistre únicament a efectes de publicitát. 4. Les activitats de les associaclons nornés podran ser dis­

sdtes o suspeses en vlrtut d'una resoJueió judicial motivada. 5. Es prohibeixen les associacions secretes i les de carbc·

ter paramilitar.

Article 23.

1. Els ciutadans ·tenen el dret.lr participar en els afers pú· blics," directament par mltjit de representants lliurement elegits en eleccions períodiques per sufragi universal.

2. Tenen també el dret d'accedir en condicions d'igualtat a les funcians i als carrecs públics, 8mb els requisits que les lIeis assenyalln.

Article 24.

1. Tothom té dret a obtenir la" tutela efectiva deis jutges í deis tribunals en I'exercicl deIs seus drets I Interessos legítima, sense que, el) cap cas, pugui haver--hl indefensJó. .

2. Tothom té drot al Jutge ordinarl predeterminat per la lIel, a ser defensat i asslstlt per un lIetrat, 8 ser Informat de I'ácu­sació formulada contra ell, a un procés pllblic sen_se dilacions

::'9364 29 diciembre 1978· B. O. del E.-Núm. 31 U

Indegudes 18mb totes les garantles. 8 utllllzar els mlt]ans pro­batorls pertlnents per la defensa prOpta. 8 no declarar contra si matelx, 8 no confessar-se culpable I ,8 la presumpcló d'lnno­cer.cla.

La l1el regularla els casos en els quals, p~r raó de parentlu () de sacret professlonal, no s'estara obligat a declarar respecte de fets presumptament delictlus.

Article 25.

1. Nlngú pot ser candemnat o sancionat per acclons o omis­sions que en el moment de .produlr-se no constitueixin delicte, falta o Infraccló administrativa. 5e90n5 la legislacló viga"t en aquel!, momento

2. ,Les penes privativas de llibertat I les mesures de sagu­retat restaran orientades vers la reeducació i la relnsercló social i no podran consistir en treballs for¡;:ats. El condemnat que esti­gués complint pena de presó gaudlra del drets fonamentals d'aquest ,Capítol, lIevat d'aquells que es trobln limltats expressa­ment pel contingut del ver9"dicte condemnatori, pel sentit de la pena o per la lIel penitenciaria. En qualsevol cas, tindra dret a un treball remunerat, als beneficis carresponents de la Seguretat Social, I a I'accés a la cultura i al desenvalupament' Integral de la persanalitat. . . .

3. L'Admlnlstraclo civil no podre Imposar sancions que di­rectament o subsidiariament impliquin privacló de !libertat.

Artlcle 26.

Es prohibeixen els Triburals d'Honor en !'ambit de'I'Adminls­traclO civil t de les organitzaclons professionals.

. Arllcle 27.

1. Tothom té dret a I'educació: Es reconeix la llibertat d'en-senyament. . .

2. L'educa,cló tindra com obJecte el. pie desenvolupament de la parsonalltat humana en el respecte als prlnclpis democratlcs de .convlvencla I als drets i a les ·!libertats fonamentals.

3. Els, poders públics garantelxen el dret que asslstelx els pares par tal que els filia rebln la formacló religiosa i moral que vagl d'acord amb les seves convlcclons.

4. L'ensenyament basic és obligatori I gratult. 5. Els poders públics garanteixen el dret de ·tothom a I'edu­

cació.~mltjan¡;:ant una programacl6 general de I'enseny~ment, ~b la partlclpació col.lectiva de tots els sectors afectats I la creacl6 de centres docents.

6. Es reconeix a las persones físiquee I jurfdiques la lIiber­tat de creacJ6 de centres docents, dins el respecte als principis c(¡nstltuclonals.

t~ Els professors" els pares 1, e .... el seu cas, els alumnes lntervlndran en el control I en la gestió de tots els centres sos­tinguts per l'Adminlstració amb fons públics, en la forma que la IIel estableixl.

8. Els poders públlcs inspeccionaran I homologaran el siste­ma educatiu per tal de garantir e-I compllment de les lIeis.

9. Els poders 'públics ajudaran aquells centres docents que reune Ixl n els requisits que la lIei estableixi.

10. Es reconeix I'autonomia de les universitats, en la forma que la lIei estableixi.

Artlcle 28. , 1. Tothom té dret a slndicar·se lliurement. la Ite! podra li­

mitar o suspendre I'exerclcl d'aquest dret a les Farces o als Instltuts armats o als altres cossos, sotmesos a disciplina mili­tar, I regulara les peculiaritats que I'exercicl d'aquests presenti als funclonarls públics. La IIIbertat sindical compren el dret a fundar slndlcats I a aflllar·s·hl a eleccló. I el dret deis slndlcat. a formar confederaclons i a fundar organitzaclons slndi'cals Inter· neclonals O a afJllar-s'hl. Ningú podra ser obllgat a afiliar·se a un slndlcat.

2. Es reconelx als treballadors el dret a la vaga per a la defensa deis seus interessos. La lIei que regu!i I'exerclcl d'aquest dret establlra les garanties que calgutn per tal d'assegurar el mantenlment deis serveis essencials a la camunltat.

Article 29.

1, Tots e/s espanyols tindran el dret de petlci6 Individual I col.lectlva, per escrlt, en la forma I amb els efectes que deter-mini la IIel. ,

2. Els membres de les Forces a Instituclons armades o deis cossos sotmesDs 8 discIplina. m.atar podran exerclr aquest dret només Indivldualment I d'scord 8mb allo que disposa la seva leglslacl,; especIfica.

SECCIÓ 2.'

Deis drets i deis deures deis ciutadans

• Article 30.

1. Els espanyols tenen el dret I el deure de defensar Es­panya.

2. La lIe! fixara les obligacions militars deis espailYols I regulara, amb les garanties que calguin, I'objecció de conscien­cia I les altres causes d'exempció del serlei militar obligatori; pc.ara Imposar, en el seu ces, una prestaci6 social substitutoria.

3 .. Podra establir-se un servei civil per al compliment de fin ~ d'interes general.

4. Mitjan¡;:ant una lIei podran regular-se els deur~s deis ciu­tadans en els casos de risc greu, catastrafe a .calamitat ~ublica.

Alticle 31.

1. Tothom cantribuira al sosteniment de les despeses públi­que s d'acord amb la seva capacitat economica mitjan¡;:ant un sistema trlbutari just inspirat en aels principis d'igualtat 1 pro­gressivitat que, en cap cas, tlndra abast confiscatorl.

2. La despesa pública realitzara una assignaci6 equitativa deis recursos públics i la programació I !'execució respondran als criteri!; d'eficiencia I economia.

Article 32.

1. L'borne i la dona tenen dret a contreure matrimoni amb plena ¡gualtat jurídica.

2. La lIei regulara les formes de. matrimaní, !'edat I la ca· pacitat per a contreure'l, eis drets i els deures deis conjuges, les causes de separació i d!ssolucl6 i els seu s efectes.

Article 33.

1. Es reconeix el dret a la propietat privada i a I'herencia. 2. La funci6 soclel d'aquests drets en delimitara· el contin­

gut, d'acord amb le.) lIeis. 3. Ningú podra ser privat deIs seus béns ni dets seus drets

sinó per causa justificada d'utilitat pública I d'interes social, m1t­jant;:ant la carresponent indemnitzacl6 i de conformitat amb allo

·que les Ileis disposin.

Articfe 34.

1. Es reconeix el dret de fundaci6 per a finalitats d'interes general, d'acord amb la lIei.

2. Regira també per a les fundacions el que es disposa en e;s apartats·2 i 4 de !'artlcle 22.

Articfe 35.

1. Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure eleccié de professió o afici, a la promocló a través, del trebal! I a una remuneració suficient per tal de satisfer les seves necessltats I les de la seva família sense .que en cap cas"es pugul fer dlscrlminacló per raó de sexe.

2. La I/ei regulara un estatut deis treballadors.

Articfe 36.

La lIei ré"gulara les peculiarltats proples del régim jurídic deis Col.legis Professionab i I'exerclcl de les professions tltulades. l'estructura Interna i el funcionament deis Col.legls hauran de ser democrati.cs.

Article 37.

1. la lIel garantira el dret e la negociació coUectiva del treball entre els representants deis treballadors I els empresaris, 1 la for¡;:a vinculant deis convenrs.

.2. Es reconelx el dret deIs .treballadors I deis empresaris a adoptar mesures de conflicte col.tectiu. la lIel que reguli I'exer­cic. d'aquest dret, sens perJudlcl de les IImitaclons que pugui establir, Incloura les garanties que calguln per tal d'assegurar el funcionament del servels assencials a la comunltat.

Articfe 38.

Es reconelx la llibertat d'empresa dlris el marc de I'economia de mercat. Els poders públics en garanteixen !'exercicl e iI pro­tegelxen; protegelxen també la defensa de la productivitat d'acord amb les exlglmcles de !'economla general 1, en el seu cas, de la planlflcacló.

B. O. del E.-Núm. 311.3 29 diciembre 1978 29365

CAPITOl TERCER

DeIs principis reet!?,s de la política social i economic8

Article 39.

1. Els poders públics asseguren la protecció social, econlr mica y jurídica de la família... _

2. Els poders públics asseguren també la protecció Integral deis fUls, Iguals davant la lIe! amb independencia de la [iliaeló, I de les mares, sigui quin sigui el seu estat civil. la lIel tara possible la investigació de la paternitat.

3. Els pares han de prestar assistencia completa als fills tir:guts dins o fora del matrimonl. durant la minoría" d'edat i en els altres casos en que fa lIei els hl obligui.

4. Els ¡nfants guadiran de la protecció prevista en els acords internacionals que vetllen pels seus drets.

Article 40. , 1. Els pod.ers públics promouran les condicions favorables

per al progrés social j economic 1 p$r' a una distrlbució de la renda regional i personal més equitativa, dins el mare d'una polí· tica d'estabilitat economica. De manera especial realitzaran una política orientada cap á la plena' ocupació.

2. Els poders públics fomentaran també una política que garanteixi la formació i la readaptacló professionals; vetUaran per la seguretat i la higiene en el treball I garantiran el descans neeessari, mitjanifant la limitacló de la jornada laboral. les 'va­cances peribdiques retribuides i la promoc¡~ de centres adequats.

Articfe 41.

Els poders públics mantindrar. un regim· públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans, que garanteixi J'assisténcia I les prestacions soclals sufieients en les situacions de necessitat, especialment en cas de falta de feina. L'assistencla i les presta­.cions complementaries seran lIiures. . , . Artide 42.

L'Estat vetllara especialment per la salvaguarda deis drets economies i soeials deis treballadors espanyols a I'estranger I orientara la seva política' a repatriar-los J reintegrar-los a la sbeietat.

Article 43.

1. Es 'reconeix el dret a la protecció de la salut. 2. Correspon als poders públics organitzar i tutelar la salut

pública a través de mesures preventives i a través de les presta­dons i deis serveis necessaris. La lIel establira els drets I els· deures de tothom en aquest punto '

3. Els poders públics fomentaran l'educaci6 sanitaria, "edu­cació física i I'esport. Facilitaran també la utilizació adequada cel IIeure.

Article 44

1. Els poders públics promouran i tutelaran I'accés a la cul- . tura, a la qual tóthom té dret.

2. Els poders públics promouran :~¡ ciencia I la investigaeió clentifica 1 tecnica en beneficl de !'interés general.

Article 45.

1. Tothom té dret a dlsposar d'un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, I el deure de conservar-lo.

2. Els poders públics vetUaran per la utilizació racional de tots els recursos naturals, a fl de protegir I mUlorar la qualitat de la vida i defensar i restaurar el medl amblent, amb el suport de la indispensable solidaritat coUectlva.

3. la lIei fixara sancions penals o. en el seu cas, adminis· tratives pers als qul violin el que es disposa en I'apartat ante­rior i establira I'obligació d'aquests de reparar el dany causat.

Article 46.

Els poders públ¡cs garantiran la conservació ¡ promouran I'enriquiment del patrimoni historic, cultural i artistic deis pobles d'Espanya ¡deis béns que !'integren, sigui quin sigui el regim jurídic j la titularitat. La lIe! penal. sancionara els atemptats contra aquest patrimoni.

Article 47.

. Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne I ade­quat. Els poder públics promouran les condiclons necessaries

i establiran les normes pertlnents per tal de fer efectlu Bquest dret. i regularen la utilitzacló de sOl d'acord emb J'lnterh ge· neral per tal d'impedlr I'especulacló.

La comunitat participarll en les plusvalues que generl I'acció urbaní~tica de les entitats públiques.

Article48. Els poders públics prOmouran les condlclons per a la partl­

cipació lliure I eficaif de la Joventut en el desenvolupament polític, social, economJc i cultural.

'Article 49.

Els poders públics dúran a terma una política de pravisl6,' tractament. rehabilitaci6 i Integracló deis disminuits físlcs. sen­sorials i psíquics, als quals es prestaril: I'atenció especialitzada qua requereixen. I els empararan especialment en la consecucló deIs drets que aquest Trtol atorga a tots els ciutadans.

Article SO. Els poders públics garantiran la .suflciencia econbmlca aIs

ciutadans durant la tercera edat. mitjaru;ant pensions adequades i actualitzades perlbdi,cament. Amb independencia de les obllga~ cions familiars. en promouran el benestar mi~Jant;ant un sistema de serveis soclals que atendran el$ problemes específica de salut. habitatge. cultura I lIeure.

Article 51. 1. Els poders públics garantiran la defensa deis consumidors

i deis usuaris; i en proteglran amb procediments eflcat¡Os la seguretat. la salut i els legítims interessos.

2. Els poders públics promouran le Infotmecló I I'educacló deis consumldors I ·dels usuaris, en fomentaran les organltza­cions i les escoltaran en les qüestions 'que puguln afectar-los, en la forma que la lIei estableixl.

3. Dins el marc del qU.l disposen els apartats anteriors. la lIei regulara el comerif interior I el regim d'autoritzacló de Pr:<r ductes comercials.

Article 5~.

la lIeí regulara les organitzacíons professionals que contrl­bueixin a la defensa deis interessos economics que els slguln propis. L'estructura interna I el funclonament hauran de ser democratics.

CAPlTOl OUART

De les garantías de les !libertats I drats fonamantals.

Article 53. 1.. Els drets ¡les llibertats reconeguts en el Capital Segon

del present Titol vinculen tots els poders públics. Només per lIel, que en tota causa haura de respectar el seu contingut es­sencial. podra regular·se I'exercicl d'aquests drets i d'aquestes llibertats, que seran tutelades' d'acord amb el que preveu I'ar· ticle 156, 1 el.

2. Qualsevol ciutada podra demanar la tutela de les lliber· tats I deis drets reconeguts en !'artlele 14 J en la SeccJó 1.­del Capítol Segon davant els Tribunals ordinaris per un proce­diment basat en els prlnclpls de preferencia i sumarietat 1, en el seu cas, a través del recurs. d'emparament davant el Tribunal Constitutcional. Aquest darrer recurs sera aplicable a l:abjecció de consciencia reconeguda en I'artlcle 30.

3. El reconeixement. el respecte i la protecció deis princl­pis reconeguts 'en el Capítol Tercer, informara: la legislacJó po­sitiva. la practica judicial i I'actuació deis pOders púb!ics. Només podran ser al.legats davant la Jurlsdicclo ordinaria d'acord amb allo que disposin les IIels que els desenvolupen. '

Arlicl. 54. Una lIei organica regul~ra la institució del Defensor del Po­

ble, com a alt comisslonat de les Co.rts Generals, deslgnat per aquestes per a defensar els drets compresos en aquest Títol; a aquest efecte podra supervisar f'activitat de l'Administracló. I donar-ne compte a les Corta Generals.

CAPITOl. CINOU~

De la suspensló deIs drets I de les llíbertats

Article 55. 1, Els drets reconeguts en ets articles 17. 18, apartats 2 I 3;

artlcles 19, 20, epartáts I al I dl, I 5: artlcles 21. 28, apartat 2. I ertlcle 31. apartat 2. podran ser suspeso. quan sigui acordada

29366 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.3

la declaració de I'estat d'excepcló o de setge en els tt-;rmes que preveu la Constitucló. Resta exceptuat d'aquesta suspensló I'apartat 3 de I'artlcle 17 en el cas de dec!aració de I'estat d'ex-cepeló. . .

2. Una lIei orgimica podra determinar la forma i els casos en que. de forma Individual i 8mb la necessaria intervencló judi­cial I I'adequat control parlamentarl, els drets reconeguts en als srticles 17.2 I 18, apartats 2 I 3, puguin ser suspesas per a persones determinades, en relacló 8mb les investigacions ca­rresponents a I'actuació de bandes armades o elements terro· ristes.

LB utilització injustificada o abusiva de les facultats recone· gudas en la dite lIel organice comportara responsabilitat penal per' violació del drets i de les llibertats reconegudes per les lIel8.

TfTOL 11

De la Coron'.

Article 56.

1. El Rei és el Cap de rEstat, slmbol de la seva unitat i perman~ncia, arbitra i modera el funcionament regular' de les instltutions. assumeix la més alta representació de I'Estat Es­panyol en les relacions Internacionals, especialment amb les naclons de la seva comunitat historica, i exerceix les funcions Que 11 atribuelxen expressament la Constitució i les lIeis.

2. El seu titol és el de .Rel d'Espanya, i podra utilitzar els altres que corresponguin a la Corona:

3. la persona del Rei /Js inviolable i no esta subjecta a res· ponsabilitat. Els seus aetes seran sempre subjectes de referen· dament en la forma establerta en I'article 64, sense la qual no tindran v~lidesa, lIevat del Que disposa l'article 65.2.

Artlcle 57.

1. la Corona d'Espanya és hereditaria en els sutcessors de S. M. Joan, Caries I de Barbó, legitim hereu de la Dinastía hlstoriea. la successió al tron seguita I'ordre regular de primo· genltura i de representació, i sera preferida sempre la linía ano terlor a les posterlors; en la mateixa linia, el grau més prbxim al més remot: en el mate Ix grau, J'home a la dona, i en el mate ix sexe la persona maior a la menor.

2. El Princep hereu, des del naixement o des que s'esdevin· gul el f~t que origini I'evocació, tindra la dignitat de Princep d'Astúries I els altres titols vinculats tradicionalrnent al succes· sor de la Corona d'Espanya.

3. Havent·se extlnguit totes les linies cridades a d,"'! les Corts Generals proveiran a la successió a la Corona en !¡:1 f.)rma que más 'convingui als interessos d'Espanya.

4. les persones que, tenint dret la successió al tl",m, con· traguessln matrlmoni contra la prohibició expresa del Rei i de les Corts Generals, restaran excloses de la successló a la Co· rana elles mateixes i els seus descendents.

5. les abdlcacions ¡les renúncies i qualsevol dubte de fet o de dret que s'esdevingui en ,'ordre de successió a la Gorona es resoldran amb una L1ei Organica ..

Artlcfe 58.

la Reina cpnsort o el consort de la Reina no podran assumir funclons oonstitucionals, IIevat del que es disposa per a la Re· gencla. • Articfe 59.

1. SI el Rei fos menor d'edat. el pare o la mare'del Rei i, per manca d'aquests, el parent major. d'edat més proxim en la successló a la Corona segons I'ordre establert en la Coñstituci6, entrarA a éxercir ImmeCHatament la Regencia, i I'exercira durant el lemps de la mlnorla d'edal del Rel.

2. SI el Rel resultava inhabllitat per a I'exercicl de la seva autorftat, I I~ Impossibllitat fas reconeguda per les Corts Ge· nerals. entrara immedlatament a exerclr la Rag~ncia el Princep hereu de la .Corona, si era major d'edat. SI no ho era, caldrti procedlr de la "manera que preveu I'apartat anterior fins que el Príncep hereu aconseguelxl la majoria d'edat.

3. Si no hi hagués cap persona a qui eorrespongués la Re· gEmcia, aquesta sera nomenada per les Corts Generals, I es compondrA d'una. tres. o cinc persones.

4. Per a exercir la Regencia caldra ser espanyol j majar d'odal.

5. la RegenCia sera exerC'Ída per mandat constitucional i sempre en nOf!! del Re!.

Article 60.

1. Sera tutor del Rei menor la persona que el Rei difunt hagi nomenat en . el seu testament, sempre que sigui major d'edat i espanyol de naixement; si no n'hagués nomenat, en sera tutor el pare o la niare mentre restin vidus. Mancant aquests, el nomenaran les Corts" Generals, pero nornés podran acumular als carrecs de regent i de tutor el pare, la mare o els ascendents di rectes del Rei.

2. l'exercici de la tutela és incompatible també amb el de qualsevol carrec o representacíó política.

Article 61.

1. El Rei, en ser proclamHt lIavant les Corts Generals, pres­tara el jurament d'exerclr Hdelment ~es seves funckms, guardar i fer guardar la Constltueió i les lIeis ¡respectar els drets deis ciutadans i de les Comunitats Autonomes.

2. El Príncep hereu, en aconseguir la majoría d'edat. I el Regent o els Regents en fer·se carrec de les seves funcions. prestar~n el mate ix jurament i el de fldelitat al Rei.

Article 62.

Correspon al Aei:

a) Sancionar i promulgar les l1els. b) Convocar i dlssoldre les Corts Generals ¡convocar elec·

cions en els termes prevists a la Constitueió. e) Convocar a referéndum en els casos prevísts a la Consti­

tució. d) Proposar al candidat a President de Govern i, en el seu

cas, nomenar-Io, I també posar fj a les seves funcions en els termes prevists en la Constitució.

el Nomenar i remoure els membres del Gavern a proposi­ció del President d'aquest.

f) Expedir els decrets acordats en el Consel! de Ministres, proveir els oficis civils i militars i concedir honors i distincions d'acord amb les Ileis. .

g) Ser informat deis afers d'Etat i presidir, a aquest efecte, les sessions del Consel! de Ministres quan ho cregui oportú, a peticib del President del Govern.

h) 'EI" comandament suprem de les Forces Armades. i) Exercir ei dret de gracia d'acord amb la lIei. la qual no

podra autoritzar' indults generals.

Article 63.

1. • El Rei acredita els ambaixadors i aitres representants di· plomat¡cs. Els representants estrangers a Espanya són acreditats davant ell.

2. Al Rei correspen de manifestar el consentiment de I'Estat per a obligar·se internacional,merit mitjam;:ant tractats, de confor­mitat amb la Constitució i amb les lIeis.

3. Al Rei corres pon, previa autorizació de les Corts Gene· rals, de declarar la guerra i de fer la pau.

Article 64.

1. EJs actes del Rei serjn referendats pel President del Go­vern i, en el seu cas, pels Mmistres competents. la proposta i el nomenament del President del Govern i la dissolueió pre­vista en i'article 99 seran referendats pel President del Con· grés.

2. Deis actes del Reí seran responsa~es les persones que els ref.erendin.,

Article 65.

1. El Rei percep deis Pressuposts de I 'Estat una quantitat global per al" sosteniment de la seva Familia i Casa, i la distri· bueix I!iurement: '

2. El Rei nomena i relleva lIiurement els membres civUs i militars de la seva Casa.

TfTOL 111

De1es' Corts Generals

CAPfTOL PRIMER

De les Cambres

Article 66.

1. les Corts Generals representen el poble espanyol i són formades pel Congrés deIs Dlputats I el Senat.

2, les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de

B. O. del E.-Núm. 311.3 29 diciembre 1978 29367

I'Estat. n'aproven· els pressuposts. controlen I'aceió del Govern I teneri les altres competencias que els atribueixi la Constjtució.

3. Les Corts Generals són Inviolables.

Article 67,

1. Ningú podre ser membre de "totes dUBS Cambres simul· taniament, ni acumular I'acta d'una Assemblea d'una Comunitat AutOnoma amb la de Dlputat al Congrés. .

2. Els membres de les Corts Generals no estaran IIIg8t5 per mandat Imperatlu.

3. Les reunlans de Parlamentaris Que se celebrin sanse con­vocatoria reglamentaria no vincularan les Cambres i no podran exercir les funcfons d'aquestes ni ostentar-na els privilegis.

Articla 68.

1. El Congrés es campon d'un mlnlm de 300 i un maxlm de 400 Diputats, elegits per sufragi universal, l\iure, igual, di­recte i secret en els termes que establelxi la lIei.

2. La circumscripcló electoral és la provincia. Les poblacions de Ceuta i Melllla _seran representades cadascuna per un Dipu­tat. La lIei distribuira el nombre total de Diputats, assi.gnara una representacló mfnlma Inicial a cada circumscrlpció i distri­bulra els altres en proporcl6 amb la poblacló.

3. L'elecció es fara a cada clrcumscripció atenint a crite­ris de representació proporcional.

4. El Congrés és elegit per quatre anys. El mandat deis Diputats acaba quatre anys després de ,'elecció o el dia de la dissolució de la Cambra. •

5. S6n electors i elegibles tots els espanyols que estiguin en pie ús deis seus drets politlcs. La lIei reconeixera I'exerci­ci del dret de sufragi als espanyols que es trobln fora del te­rritorl d'Espanya i I'Estat els el facilitara.

6. Les aleccions tlndran 1I0c entre els treinta i els seixan­ta dies després de I'acabament del mandato El Congrés electe haura de ser convocat dins els vint-i-cinc dies següents al de la celebració de les eleccions.

Article 69.

1. El Senat és la Cambra de representació territorial. f 2. Els votants de cada províncla elegiran quatre Senadors

- per sufragi universal, lIiure, igual, dlrecte i secret en els ter­mes que assenyali una lIel organica.

" 3. AJes províncies Insulars, cada illa o agrupac'ió d'iHes, amb cabildo o censell Insular, c:onstltulra una circumscripció a efecte dPo I'elecció de Senadors; en correspondran tres a ca­dascuna de les lIIes majors (Gran Canaria, Mallorca i Tenerl­fel. I un a cadascuna de les iIIes o agrupacions d'iI!es següents: Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lan-zarote i La Palma. .

4. Les poblacions de Ceuta i Melilla elegiran cadascllna dos Senadors.

~ 5. les Comunltats Autonomes desigl1aran a més un Sena­dor i encara un ~Itre per cada milió d'habitants del seu terri­tori respectlu. le designaci6 correspondra ~ l'Assemblea le­gislativa o, si no n'hi havia, a I'organ col.leglat superior de la Comunitat Autónoma, d'acord amb el que estableixin els Esta-. tuts, que asseguraran, en qualsevol cas, la representació pro-porcional adequada. '

6. El Senat és elegít per quatre anys. El mandat deis Se­nadors acaba quatre anys després de I'elecció o el _dia de la dissolució de la Cambra.

Article 70.

1. La lIei electoral determinara .Ies causes d'inelegibilitat i Incompatibllitat deis Diputats ¡deis Senadors, les quals com~ prendran, en qualsevol cas:

a) Els components del Tribunal Constitucional. bl El. alts cárrecs de I'Adminlstracló de I'Estat que de·

termini la lIeh amb I'excepcl~ deis membres del Govern. el El Defensor del Poble. d) Els Magistrats, els Jutges I els Fiscals en ·actiu. e) Els milltars professlonals i els membres de les Forces i

Cossos de Seguretat I Pollcia en actlu. fl Els membres de les Jun.te. Electorals. 2. La 'valldesa de les actes i de les credenclals deis mem­

bres de tates dues Cambres restara sotmesa al control judi­cial en els termes que establelxi la lIel electoral.

Article 71.

1. Els ()jputats I els Senadors gaud¡Y:an~ d'inviolabilltat per les opinions manifestades en I'exercici de les seves funclons.

2. Durant el periade del seu mandato els Diputats i els Se. nadors gaudiran també d'irnmunitat, I narnés podran ser detin­guts en cas de delicte flagrant. No podran ser Inculpats ni pro­cessats sense I'autoritzacló previa de la Cambra respectiva.

3. En les causes contra Dlputats I Senadors será compe­tent la Sala del Penal del Tribunal Supremo

4. Els D.iputsts i els Senadors percebran una assignació que sera fixada per les Cambres Jespectives.

Article 72.

1. Les Cambres estableixen els propis reglaments, aproven autonomament els seu s pressuposts 1, d'un comú acord, regu­len I 'estatut del personal de les .Corts Generals. Els reglaments i la reforma d'aquests seran sotmesos a una votació' final sobre la totalitat, la qual requerira la majorla absoluta.

2. les Cambres elegeixen els presldents respectius I els al­tres membres de les Messes. les sessions conjuntes seran pre­sidides pel 'President del Congrés i es regiran mltjan9ant un Reglament de les Corts Generals aprovat per la majori? abso­luta de cada Cambra.

3 .. Els Presidents de les Cambres exerceixen en nom d'aques­tes tots els poders adm.lnistratius i les facultats de polic;a en I'interior deis estatges respectius.

Arttcle 73. , 1. Les Cambres es reuniran anualmeñt en· dos perlodes

ordinaris de sessions: el primer, del setembre al desembre, i el ___ segon, del febrer al luny. .--

2. les Cambres podran reunir·se en sessions extraordina­ries a petició del Govern, de la Diputació permanent o de la majaría absoluta deis· membres de .qualsevol de les Cambres. les sessions extraordinaries hauran de ser convocades amb un ordre del dia determinat seran clases després d'haver-Io exhaurit.

Article 74.

1. Les Cambres es reuniran en sessió conjunta per ·tal d'exercir les competencies no legislatives que el Titol 11 atri-bueix expressament a les Corts Generals. '"" •

2. l'adopció de les decisions de les Corts Generals previsfes en els articles 94.1, 145.2 i 158.2 requerira la majoria de cada una de les Cambres. En el primer cas, el procés sera iniciat pel Congrés, i en els altres dos, pel Senat. En tots dos casos, si no hl hagués acord entre el Senat I el Congrés, s'intentara obtenir-Io mitjancant una Comissló Mixta composada per un mateix nombre de Diputats i de Senadors. La Comissló presen­tará un text que haura de ser votat per totes dues Cambres. Si no s'aprova en la forma establerta, decidira el Congrés per majoria absoluta.

Articte 75.

1. Les Cambres funcionaran en P'Ia i per Comissions. 2. Les Cambres podran delegar a les Comiss~o~s legislat!­

ves permanents I'aprovació de projectas o proposlclons de IIel. El Pie aixo no obstant podra requerir en qualsevol mpment el debat 'i la votació de q~alsevol proJecte o proposició de lIe! que hagi estat objeele de la delegació. . ., .

3. Restenticeptuats del .~ue. disp~sa ~ ap~:tat "ntenor ~a reforma consti Jc\onal~ les questlOns '-TJte~, les lIels Organiq~e;;- ~ bases i els Pressuposts Generals de I'Estat.

Artir:lf! 'f'~_ 1. El Congrés i el Seoat i, si pertoca, tates dues Cambres

conjuntament, podran nomenar Comissions d'lnvestigació sobre qualsevol afer d'interes públic. Les conclysions obtingudes. no seran vinculants per als Tribunals ni afectaran les resoluclons" judicials, sense que ,aixo sigui obstacle perque el resultat de la investigació sigui comunicat al Ministeri Fiscal pero tal que aq'uest exerceixi, si cal, les accions oportunes.

2. Sera obligatori de compareixer e requeriment de les Cambres. La .llei regulara les sancions que puguin imposar-se per causa de I'incompliment .d'aquesta obligaci6.

Article 77.

1. les Cambres poden rebre peticions individual s o col.lec­t/ves, sempre per escrito En resta prohibida la presentaci6 directa per mitja de manifestacions clutadanes. .

2, les Cambres poden trametre al Govern les peticlons que rebran. El Govern té l'obligaci6 d'eXplicar-se sobre el contingut d'aquestes sempre que les Cambres ho exigelxin.

29368 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.3 <'~------------~~~~~----~~~~~ Artlcle 78.

1. A cada Cambra hl haur~ una Dlputacló Permanent como posta par un mfnlm de vlnt-I-un membres que representaran els grups parlamentaria en proporc16 a la ImportAncia numlnlca.

2. Les Olputaclons Permsnents seran presldldes pel Presl­dent de la Cambra respectiva I Ilndren pero funclons le que preveu ,'artlele 73, la d'assumlr les facultate que corresponguln a les Cambres de conformitat 8mb als artlcles 86 I 116 si aquestes' haguessln estat dlssoltes o n'haguds explrat el mandat, 1 la de vetllar pele podara de les Cambres, quan aquestes no • sllguln reunldes. •

3. Hevenl flnll el mandal o en ces de dlssolucló. les Dlputa­clons Permanente continuaran eX8Jclnt les savas funclons flns que es constltuelxln les noves Corte Generals.

4. Reunida la Cambra carrasponent, la Dlputaci6 Permanent donaril compte deis assumptes tractats I de les seves decislons.

.vtlcle 79.

1. Per tal d'adoptar acords, les Cambres han d'estar r~unldes reglamentA.rlament I comptar 8mb l'assisUmcla de la majoria deIs membres.

2. Perqult els dl!s acords slguln virlllds. hauran de ser apro­vats per la maJorla deis membres presents, sens perJudlcf de les maJorles especial s que establelxln la ConstltucI6 o les lIels organl4ues I le~ que ntablelxln els Reglaments de les Cambres

---... par a 1'&loccl6 de p,ersones. ------.-8. El vot deIs Senadors i el deis Diputats és personal ¡ In-

delegób1e.

Artlel. 80.

Les -aesslons plenaries de les Cambres seran públlques, sal­vant I'acord en -contra de cada Cambra. adoptat per majoria absoluta o de conformitat amb el Reglament.

CAPlTOl 'SEGON

De /'elaboraci6 de les /leis

Artlcle 8l.

,1. 56n lIeis organiques le,s relatlves al desenvolupament deis drets fonamentals 1 de les lIibertats públiques, les que aprovln els Estatuts d'Autonomia i el regim electoral general

./ 1 les prevlstes ]ler la Constltucl6. 2. L'aprovació, la modiflcacló o la derogació de les Lleis

orgA.nlques exlgelx la maJorla absoluta del Congrés en una votació final sobre el _~onjunt del projecte.

Artiele 82. 5 1. Les Corts Generals podran delegar al Govern la potestat

de dictar normes amb rang de 1161 sobre materies determinades no Incloses en I'artlcle anter1or.

2. la delegacló legislativa flaura d'atorgar-se mltjanc;ant una lIel de Peses quan tlngul per objecte la formacló de texts articu­lats o mitjan¡;ant una Irer ord¡n~rla quan es tracti de refondre diversos tpxta legllls en un de sol.

3. La etegacló, ~Islativa hauri d'atorgar-se al Govern de forma' ex er a una materia concreta,' i fixant-ne el termlnl d'exercicl. La legacló resta esgotada , fer-ne ús el Govern ~mb la publlcacJó de la norma corresponen~No .podra entendre s que ha estat concedida de manera Implfcit....,·o 'per un lapse de temps Indetermlnat. Tampoc podra· perme~e'n ia subdelegacló a autoritats altres que el matelx Govern. , 4. Les lIels de bases delimitaran preclsament I'objecte I

labast de la delegacló legislativa i els prlncipls I criteris que en reglran ,'exerclcl. . , 5. L 'autorltzacl6 per a refondre texts legals determinara

I A.mblt normatlu a que es referelx el contingut de la delegació I haure d'especlflcar si resta· clrcumscrlta a la mera formulacl6 di 'un text únlc o si Inclou la de regularitzar, aclarlr i harmonltzar e s texts legals que hagl" de se,.. refosos. ..

6. Les lIals de delegacló podran establir en cada cas fórmu­les addlclonals .de control sens perjudlci de la éompefEmcla propia deis Trlbunals.

Artlcle83.

En cap cas podrán, les "el~ de bases:

al Autorltzer la modlflceció de la prbpla 11.1 de bases b) Facultar per a dictar normes amb caracter retroactlu:

Article 84.

SI una proposlcló de lIel o una esmena és contraria a una delegacló legislativa vlgent, el Gavern té la facultat d'oposar.se a la tramltacló. SI aixc> s'esdevenla, podrA presentar-se una proposlcló de IIel per a la dérogaeló total o parcial de la II.i de delegació. .

Article 85.

Les disposicions del Govarn que colTtinguin legislacl6 dele­gada rebran el titol de Decrets Legislatlus .

Artide 86.

1. En cas d'una necessltat urgent l extraordinaria, el Go­vern podrá dictar dlspaslclons leglslatlves provlslonals que prendran la forma de Decrets-Llels I que n'o podran afectar I'or­denament de les Instituclons bl:lslques de l'Estat, els drets. els deures I les IIIbertats deis clutedens regulats en el Tltol l • el reglm de les Comunltais Autonomes ni el Oret electoral general.

2. Els Decrets-L1els hauran de ser sotmesos inmmediatament a debat, I votacló de la totalitat en el Congrés deis Dlputats, convocat a aquest efecte, si no estlgués reunlt, dins el termlnl deIs treinta dles següents a la promulgacló. El Congrés haurll

. de pronunciar.se~ expressament dlns aquest terminJ sobre la convalidacló o la derogació, per a la qual cosa el Reglament establira un procedlment especial I sumarJ.

~3. Durant el terminl establert en el paragraf anterior, les Coits podran tramitar-los com a projectes dé lIel pel procedi­ment d'urgencla.

Artlcl. 87.

1. la Iniciativa legislativa correspon al Govern, al Congrés I al Senat, d'acord amb la Constituci6 I els Reglaments de les Cambres. ,

2. les Assemblees de les Comunitats Autbnomes podran demanar al Govern I'adopció d'un Projecte de L1el o trametre a la Mesa del Congrás una Propasicló de lIel, I podran delegar davant la dita Cambra un maxim de tres membres de l'Assem­blea encarregats de defensar-Ia.

'3. Una lIel organica regulara les formes d'exercicl 1 els requislts de la Iniciativa popular per a la presentació de propo­slcions de lIel. En qualsevol ces es requerira no menys de 500.000 signatures acredltades. No sera procedent aquesta Ini­ciativa en les materles propies de la lIel organica, tributarles o de carecter internacional ni en allO que pertany a la prerro-gativa de gracia. .

Artlele 88.

EJs projectes de lIei S8ran aprovats pel Consell de Ministres, el qual els sotmetra al Congrés acompanyats d'una exposició de motius i deis antecedents necessaris per a pronunciar·s'hi.

Artide 89.

1. la tramitació de les propOS1CtOns de lIei sera regulada pels Reglamenta de les Cambres, sense que la prioritat deguda als prolectes de lIei impedeixl I'exerclcl de la iniciativa legisla­tiva en els termes regulats en ¡'artlcle 87.

2. les proposicions de IIei que, de canformitat amb I'artl. ele 87, el Senat prengui en consideració seran trames es al Congrés perque aquest les tramlti com. a tal proposicii5.

ArticJe 90.

1. Una vegada hagl estat aprovat un projecte de Ilei ordl­nMia o organlca pel Congrés de Diputats, el President d'aquest en donara compte immediatament al President del Senat. el qua! el sotmetra a la del/beracló d'aquesta darrera Cambra.

2. El Senat, dlns el termlnl de dos mesos a camptar des del dia de la recepcló del text, _pot oposar-Ji el seu veto o Introduir-hl esmenes mitjanc;an un missatge motlvat. El veto haure de ser aprovat per maJoria absoluta. El praJecte no podre ser -sotmes al Rel perque el sancionl sense que el Congrés ratifiqul per maJoria absoluta, en cas de veto, el text Inicial, o per majo~la Simple. transcorreguts dos mesos d'enc;A que fou Interposat, o sense que (lS pronuncll sobre les esmenes, havent-les acceptades o no per rnajorla Simple. .

3. El termlnl de dos mesos redulra al de vint dies naturals en els projectes declarats urgents pel Gavern a pel Congrés deis Dlputat •.

B. O. del E.-Núm. 311.3 29 diciembre 1978 29369

ArticJe 91.

El Reí sancionara les lIels aprovades per les Corts Generals dins el terminl de quinze dies. I les promulgara I n'ordenara la publicació Immediata.

Artlcle 92.

1. Les decis'ions politiques de transcendencia especial po­dran ser satmeses al referendum cansultlu de tOt8 els cju­tadans.

2. El Aeferendum sera. convocat pel Rel a proposlcló del President del Govern, autoritzada previament pel Congrés deis Diputats. .

3. Una lIel organica regulara les condiclons i el procedl­ment de les diversas modalltats de referendum previstes per la present Constitució.

CAPlTOL TERCER

DeIs Tractats Internacionals

Afticle 93.

Mitjancant una lIel organica es podre autoritzar la cele­bració de tractats pels quals s'atribuelxl a una organització o a una institucló internacional I'exerclcl de compet~ncles deriM vades de la Constltucló. la garantla del compllment d'aquests tractats I de les resoluclons emanades deis organlsmes inter­nacionals o supranacionals tltulars de la cessió correspon, seM gons els casos, a les Corts Generals o al Govern.

Article 94.

1. la prestació del consentime'1t de I'Estat per a obligarMse mitja~ant tractats a convenls requerira J'autorització pr~via de les Corts Generals en els casos següents: .

al Tractats de caracter polític. b) Tractats o eonvenls de earacter militar. c) Tractats o convenls que afeetln la integritat territorial

de I'Estat o els drets I els deures fonamentals establerts en el Titol 1.

d) Tractats o convenls que impliquin obligacions flnanceres per a la Hisenda Pública. .

el Tractats o convenis que suposin la modifieacl6 o la derogaci6 d'alguna lIel o I'execucló de la qual exigeixi mesures legislatives.

2. El Congrés i el Senat seran informats immediatament de la conclusió deis al tres tractats o convenis.

Article 95.

1. la celebració d'un tractat internaclonpl que contingui es­tlpulacions contraries a la Constitució exiglra la revisi6 consti· tucional previa.

2. El Govern o qualsevol de les Cambres pot requerir el Tribunal Constitucional perque declarl si aquesta contradlcció existeix o no.

Article 96.

1. Els tractats internacional s celebrats validament forma­ran part de I'ordenament Intern una vegada hagln estat publicats oficialment a Espanya. les seves dlsposicions només podran ser derogades, modlflcades o suspeses en la forma prevista en els matelxos tractats o d'acord amb les normes generals del Dret internacional.

2. Per a denunciar els tractats I els convenls internacionals es fara servir el mateix procediment previst per a aprovarM!os en I'article 94. .

TITOL IV

Del Govern i de l'Administraci6 Article 97.

El Govern dirigeix la política interior i l'exterior, l'Adminis· tracló civil i militar i la defensa de I'Estat. Exercelx la funci6 executlva I ~a potestat reglamentaria d'acord amb la Constituci6 i amb les lIels.

Article 98.

1. El Govern es campan del President, els Vlce-presidents en el seu cas, els Ministres i els al tres membres que estable Ixl la lIel.

2. El Presiden! dlrlgelx. I'acció del Govern I coordina le. funclons deis altres melllbres d'aquest, sens perjudlcl de la competencia ni de la responsabllltat directa d'squells en la seva gestl6. "" '

3. Els membres del Govern no podran exerclr funclons re." presentatives altre.s que les proples del mandat parlamentarl nI qualsevol altra funcló pública que no derivl del seu c/urec 11i cap activltat professlonal o mercantil.

4. la lIel regulara ,'Estatut I les incompatibilltats deis mem~ bres del Govern.

Article 99.

1. Després de cada renovació del Congrés deis Dlputats, I en els altres casos en que sigui procedent, el Rel, previa conM sulta amb els representants designats pels Grups Polítlcs amb representació parlamentaria i a través del Presldent del ConM grés. proposara un candldat a la PresIdencia del Govern,

2. El candidat proposat conformement al que establelx I'apartat anterior exposara davant el Congrés deis Dlputats el programa po!ftlc del Govern que pretengui formar I demanara la confianc;a de la Cambra.

3. SI el Congrés deis Dlputats atorgaya la seVa conflanc;a al di! candida! ml!janQant el vot de la maJorla absoluta deis seus membres, el Rei el nomenara President. En el cas' de no obtenir la dita majoria. la mateixB proposta sera sotmesa a una nova votació quaranta-vuit hores després de I'anterior I s'entendra que la confian<;a ha estat atorgada si obtenia la majaría Simple.

4. Si, una vegada fetes les yotaclons esmentades, no f~ atorgada la conflanc;a per a la Investidura, es tramitaran proposM tes successlves en la forma prevista en els apartats ·anterlors.

5. SI, després d'haver transcorregut el termlnl da dos mesas a partir de la primera votacló d'lnvestldura. cap candldat hagués obtlngut la conflanQa del Congrés. el Rel dlssoldrll tates dues Cambres I convocara noves elecclons amb I'aprovacló del Pre­sldent del Govern.

Arlicle 100.

Els altres membres del Govern seran nomensts i remoguts pel Rel a proposlcló del seu President.

Articta 101.

1.. El Govern cessa després da la celebració d'elecclons geM nerals, en cas de perdua de la confianea parlamentaria prevlst per la Constitucló o per la causa de la dlmlssló o la defuncló

, del seu Presldent. . 2. El Govern cessant oontinuara en funclons flns a la presa

de possessló del nou Govern.

Article 102.

1. la responsabilitat criminal del President i. deis altres membres del Govern ser~ exigible, en el seu cas, davant la' Sala del Penal del TrlbOnal Supremo

2. Si l'acusacJó fos per traicló Q per qualsevol dellcte conM tra la seguretat de ¡'Estat en ,'exerclcl' de les seyes funclons, només podra 'ser plailtejada per Iniciativa de la quarta part deis membres del Congrés I 'amb l'aprovac16 de la majorla abslr luta d'aquesta Cambra.

3. la prerrogativa relal de gracia no sera aplicable a cap deis suposits del present' article.

Arllcle 103.

1. L;Adminlstracl6 pública serveix amb objectlvat els inteM ressos generals I actua d'acord amb els prlncipis d'efic~cla, je­rarqula. descentralitzacló, descopcentrael6 i coordinacló, amb submissió plena a la lIel I al Oret. <

2. Els' organs de l'Admlnlstracló de I'Estat s6n creats, re­gits I coordlnats d'acord amb la lIel.

3. la lIel regularll reslatU! deis funclonarls públlcs. I'accés a la ¡unció pública d'acord amb els prlnclpls del mMt I de la capacltat, les pecullarltats de I'exerclcl del seu dret a la sin­dlcacló. el sistema d'lncompaHbllllats I I.s garanttes per a la imparclalitat en I'exerclcl de les seves funclo.ns:

Arllcle 104.

1. les Forces i eJs Cossos de Seguretat sota la dependencia del Govern tlndran per mlssló protegir el lIlure exerclcl del drets I de les llibertats I garantltzar la ssguretat clutadana.

2. Una lIel org~nica en determinara les funciona, els prlncl­pis básics d'acluacl6 I I'eslatut.

29370 29 diciembre 1978 B. O. del K-Núm. 311.3

Artlcle 105.

la lIel regular~:

al 'L'auditncla deis ciutndans directament o 8 través de les organJtzaclons I assoclaclons reconegudes per la fiel en el procedlment d'elaboració de les disposicions administratives que els afectln. .

b) L'acpés deis clutadans als aÍ'xlus ,1 .81s registres admi­nistratius, salvant el que afecti a la seguretat I S" la .. defensa de I'Estat, la 10"'9aci6 .dels delictes I la Intimltat de les per­sones.

. el El procediment a través del qual han dE!: fer-se els actes administratius. 8mb garantía, quan sigui~procedent, de ,'audien­cia de rlnteress~t.

Artlcle 106.

1. Els trlbunals controlen la potestat reglamentaria, la lega· litat .de "actuació administrativa i la submlssió d'aquesta als fins que la Justifiquen. .

2. El8. partlculars. en els termas establerts per la Uei, tindran dret a ser Indemnltzats per qualsevol lesló _que pateixin en qualsévol del seua béns ,,_¡(jrets, lIevat deis casos de forc;;a majar, sempre que la lesló sigui conseqüencia del funcionament deIs servels públlcs.

Artlcl. 107.

El Consell d'Estat és fingan conslllltiu suprem del Govern. Una lIel orglmlca en regulare la composició i la competencia.

moL v De les relaciona entre el Govem I les Corta Generals

Artlcl. lOa.

El Govern respon solldarlament de la seva gesti6 política da­vant el Congrés deis Diputats.

Article 109.

les Cambres ¡les seves Comisslons pódran requerir a través deis Presidents d'aquelles, la Informaci6 I I'ajut que necessitin del Govern I deis seus Departaments i de Qualsevol autorltats de l'Estat i de les Comunitats Autonomes.

Artlcle 110.

1_ Les Cambres i les seves Comissions poden requerir la pre­sencia deis membres del Govern.

2. Els .membres del Govern tenen accés- a les sesslon'j de les Cambres I a les séves Comlssions I la facultat de fet ,s'hi escoltar, i podran demanar que hi ¡nformin, els funcionaris deis seus Departaments.

Articl. 111.'

1. El Govern i cadascun deis seus membres' resten sotmesos a les Interpel.laclons I a les preguntes que e,ls formulin davant les Cambres. Per a aquesta classe de debat els Reglaments esta­bliran un temps minlm setmanal.

2. Tota InterpelJació podre donar lIoc a una moció, amb la qual la Cambra manifestl la sova posició.

Article 112.

El Presldent del Govern, previa deliberació del éonsell de Mi­nistres, pot planteJar davant el Congrés deis Diputats la qüestió de conflanca sobre el seu programa o sobre una declaració de polftlca general. S'entendrl:!: que la confian¡;:a ha estat atorgada 51 voten favorablement la majoria simple deis Diputats.

Artlcl. 113.

1. El Congrés deis Diputats pot exigír la responsabilitat po­lítica del Govern rnltjan'c;;ant I'adopcló de la moció de censura per rnajoria absoluta. '

2. la mocló de censura haure de ser proposada com a mr­nlm per la desena part deis Dlputats i haura d'incloure un candi­dat a la Prbsldencla del Govern. -

3. La moció de censura no podrl:!: ser votada fins que hagin transcorregut deu dies de .Ia presentaci6. Dlns els dos pri­mers dles, d'aquest tarmlnl podran presentar-se moclons al­ternativas.

4. SI la mocló de censura no fos aprovada pel Congrés, els signatarls no en podran presentar cap més dur.ant el matl3ix pe­ríode de sessions.

Articl. 114.

1. Si el Congrés nega la confianc;;a al Govern, aquest pre­sentara la dimlssl6 al Re!. A contlnuació s'haura de procedlr a la deslgnacl6 de Presldent de Govern segons el que disposa I'article 99.

2. Si el Congrés adopta una mocló de censura, el Govern presentara la dimissló al Reí, I s'entendra que resta Investit de la confianc;;a de la Cambra el candidat proposat dins la mocló als efectes prevists per J'artlcle 99. El Rei el nomenara President del Govern.

Articl. 115.

1. El President del Govern, previa deliberació del Consel! de Ministres, podra prtposar la dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Ge.nerals, la qual sera decretada pel Rei. El decret de dissoluci6 fixara la data de les eleccions.

2. la proposta de dissolució no podra presentar-se quan hi hagi en tramit una moció de censura.

3. No sera procedent cap nova dissolució abans Que hagi transcorregut un any des de I'anterior, lIevat del Que disposa I'article 99, apartat 5.

Article 116.

1. Una lIei organica regulara els estats d'alarma, d'excepció i de setge, i les competencies i limitacions corresponents.

2_ L'estat d'alarma ser~ declarat pel Govern mitjanc;;ant un decret acordat en un Consel! de Ministres, amb una durada me­xima d~ quinze dies; haura de donar-ne compte al Congrés deis Diputat~, que sera reunit inmediatament a aquest efecte I no podra ser prorrogat sense I'autorització d'aquesta mateixa Carn­bra. El decret determinara /'amhit territorial al qual s'estenen els efectes de la declaració.

,3. L'estat d'excepcló sera declarat pel Govern mi~janc;;ant un decret acordat en un Consel! de Ministres, previa autorització del Congrés deIs Diputats_ L'autorització i la proclamació de I'es­tat d'excepció haure de determinar expressament els efectes d'aquest, I'amb!t territorial al qual s'estengui I la durada, que no podra excedlr de trenta díes, prorrogables per un termini igua!, amb els mateixos requlsits.

4. l'estat de setge sera declarat per la majoria absoluta del Congrés deis Diputats, a proposició exclusiva del Govern. El Congrés en determinara 1 'amb!t territorial, la durada i les con­dicions.

5. EI-Congrés no podra ser dissolt mentre restin declarats alguns deis estats compresos en el present article; si les Cam­bres no es trobessin en període de sessions, restaran convoca~ des automatlcament. Durant la vigencia d'aquests estats no po­dre interrompre's el funclonament de les Cambres ni el deis altres poders constitucionals. Si, havent estat dissolt el Congrés o havent-ne expirat el mandat. es produis alguna de les situacions Que donen lloc a qualsevol deIs dits' estats, -les compettmcies del Congrés seran assumides per la seva Diputacló Permanent.

6. La·declaració deIs estats d'alarma, d'excepció I de setge no modificara el principJ de responsabllitat del Govern ni .deis seus agents reconeguts en la Constitució I en les lIeis.

TITOL VI

Del poder judicial

Article 117.

1. la justicia emana del poble i és administrada en nom del Reí pels Jutges i pels Magistrats Que integren el poder judiciá!, Independents, inamovibles, responsables i sotmesos únleament a !'imperi de la ,lIel.

2. Els Jutges i els Magistrats no podran ser remoguts, sus­pesos, traslladats ni jubilats més que per moti u 'de les causes que la lIeí preveu i amb les garanties Que aquesta ofereíx.

3. l'exercici de la potestat jurisdiccional, en qualsevol mena de processos, jutjant i fent eomplir allo Que hagi estat jutjat, co­rrespon exclusivament als Jutjats i als Tribunals que les Ileis determinen, segons les normes de competencia i de procediment Que elles estableixin.

4. Els Jutjats I els Tribunals no exerciran funclons altres que les que assenyala I'apartat anterior ¡ les que ,els sigui" atri­buides expressament per la lIel en garantía de qualsevolt dret.

5. El principi d'unitat jurisdiccional és la base de I'organit­zaci6 i del funcionament deis Trlbunals. la lIe! regulara I'exerclcl de la jurlsdiccló militar dlns I'ambit estrictament castrense i en­oea81ó de I'estat de setge, d'acord amb els principis de la Cons­tltució.

6. Resten prohibits els Tribunals d'excepció. ,

B. O. del E.-Núm. 311.3 29 diciembre 1978 29371

Arllel. 118.

Tothom té l'obligació de compllr les sentencies ¡ les al tres resoluclons fermes deis Jutges 1 deis Trlbunals i de prestar la col.lahoració que aquests requereJxin en el curs del procés i en I'execució d'alló que hagi estat resolt.

Articte 119.

La justicia sera gratuIta quan la lIei ha disposi, l, en qualsevol cas, per a aquells que acrediUn insuficiencia de recursos per a litigar.

Article 120.

1. les actuacions judiclals seran públiques, amb les excep­cions previstas per les lIeis dé processament.

2. El procedlment ser~ predomlnantment oral, ·sobretot en materia criminal. I

3. les sentencies seran motivades sempre i pronunciades en audiencia pública.

Article 121.

Els danys causats per error judicral i els que slguin conse­qüencia del funcionament anormal de I'Administració de Justícia donaran dret a una jndemnitzaci6 a dlrrec de I'Estat conforme­ment amb la Ilei.

Article '\.22.

1. la lIei organica del poder judicial determinara ~a consti­tució, el funcionament i el govern deis Jutjats i deis Tribunals, i I'estatut jui"ídic deis Jutges ¡deis Magistrats de carrera, els qua!s formaran un cos únic, i el del personal al servei' de l'Ad­mlnistració de Justicia.

2. El Consell General del poder judicial és I'organ d'9 govern d'aquest darrer. la Uel organica n'establira I'estatut i el rbgim d'incompatibilitats i les funcions deIs seus membres, assenyala­dament en materia de nomenaments, ascensos, inspecció i re­gim disclplinari.

3. El Consel! General del poder judicial ser~ integrat pel Presldent del Tribunal' Suprem, que el presi~iril, i per vlnt mem­bres nomenats pel Rel per a un període de .cinc anys. O'aquests, datze entre els Jutges i e/s Magistrats de tates les categarles judicials en els termes que establelxi la lIei organica; quatre, a proposició del Congrés deis Diputats, I quatre a propasici6 dél Senat, elegits en tots dos casos per majorla de les tres clnque­nes parts deis seu s membres, entre advocats i al tres juristes, tots de competencia reconeguda i amb més de quinze anys d'exercici professional.

Artiele 123.

1. El Tribunal Suprem, amb jurisdicció a tota Espanya, és rorgan jurisdic.cional superior en .tots els ordres, lIevat del que es disposa en matbria de garantíes constituclonals.

2. El President del Tribunal Suprem sera nomenat pel Rei, a proposició del Consell General del poder judicial, en la forma que la lIei determini.

Article 124.

1. El Mlnisteri Fiscal, sens perjudici de les funcions enco­manad es a al tres orgahs, té la missió de promoure I'acció de la justicia en defensa de la legalitat, deis drets deis ciutadans I de nnteres públic tutelat per.la lIei, d'oflcl o bé a petlció deis in­teressats, vet/lar per la independencia deis Tribunals i procurar davant ells la satisfacció de !'interes social.

2. El Mlnisterl Fiscal exerceix les seves funcions per mitja d'brgans propls, de conformitat amb els principis d'unitat d'ac­tuació ¡dependencia jerilrquica i subjectant-se, en tot cas, als de legalitat i imparcialitat.

3. la lIei regulara /'estatut organlc del Ministerl Fiscal. 4. El Fiscal General de I'Estat sera nomenat pel Rel, a pro·

posició del Govern. havent estat escoltat el Consel! General del poder judicial.

Arllel. 125.

Els' clutadans podra.n exerclr I'acció popular i participar en I'Administració de Justicia mitja"Gant la' institucló del Jurat, en la forma i en els processos penal s que la lIel detBfmini, i en els Tribunals co~suetudinaris i tradiclonals.

Article 126.

la po licia judicial depérÍ deis Jutges, deis Tribunals i del Mi­nisteri Fiscal en les seves funclons d'lndagacl6 del delicte i de descobriment 1 assegurament del aelinqüent, en els termes que la lIeí estableixi.

Article 127.

1. Els Jutges i els Magistrats I també els fiscals, mentre restin en actiu, no podran exerclr altres carrecs públlcs ni per­tanyer a partits polítics o a slndicats. la lIel establlra el sistema ¡les modalitats a'associació profe.ssional deIs Jutges. deis Ma· gistrats ¡deis Flscals.

2. la I/ei establlra el rbgim d'incompatibilitats deIs membres del poder judicial, que haura d'assegurar la seva total indepen· dencia. .

Article 128.

TlTOL VII

Economia I Finances

1. Tata la rlquesa del pais en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a l'interes ge-neral. .

2. Es reconeix la Iniciativa pública en I'actlvitat econamica. Mitjanqant una Irei, determinats recursos o servels essencials podran ser reservats al sector públic, especialment en cas de monopoli; podra ser acordada, també, la intervenci6 d'empreses qua n ho exigeixi l'interes general.

Article 129.

1. la Ilei establira les formes de participació áels interes­sats en la Seguretat Social i en I'actlvitat deis organismes pú­blics la funció deis quals afect! dlrectament la qualitat de la vida o l'interes general.

2. Els poders públics promouran eficÍ'lI:;ment les diverses formes de particlpació en I'empresa i fomentaran, mitjancant una legislació adequada, les sociatats cooperatlves. També esta­bliran els mitjans que facilitln I'aceés deis treballadors a la propietat deis mitjans de producció.

Article 130.

1. Els poders públics atendran a la niodernització i al des­envolupament de tots els sectors económics 1, assenyaladament, de l'agricultura, la ramaderia, la pasca I I'artesania, a fl d'equi-parar el nivell de vida de tots els espanyols. . '.

2. Amb la mateixa finalitat es donara un tractament espe­cial a les zones de muntanya.

Article 131.

1. l'Estat, mitjanyant una lIei, podra plailificar I'activitat económica general per a atendre les necessitats col.lectives, eqUilibrar i harmonítzar el desenvolupament regional i sectorial i estimular el creixement de la renda i de la riquesa i la dis­tr'ibució més justa d'aquesta darrera.

2. El Govern elaborara els projectes de planificacl6 d'acord amb les previsions que Ii siguin subministradas per les Comu­nitats Autonomes i 1 'assessorament ¡ la col.laboració deis sIn­dicats i ode les al tres organitzacions professionals, empresarial s i economiques. Amb aquesta finalitat es constitetra un Consell, la composició i les funcions del .qual aesenvolupara una Ilel.

Article 132.

1. la lIei regulara el regim jurídic deis béns de domini pú­blic i deis comunals inspirant-se en els principls d'inalienabilitat, imprescriptibilitat e inembargabilitat, ¡ també en regulara la desafectació.

2. Són béns de domini públic estatal els que la lIei deter­,mini i, en qualsevol cas, la zona marítimo-terrestre, les platges, la mar territorial ¡ els recursos naturals da la zona econ6mica i de la plataforma continental. ~

3. Seran regulats par lIei, el Patrimoni de I'Estat i el Patri­moní Nacional. i l'administració, defensa i conservació d'aquests.

Article 133.

1. La potestat originaria per a establir els tributs corres­pon exclusivament a ,'Estat mitjanGant una lIei.

2. les Gomunitats Autónomas I les Corporacions locals podran establir i exigir tributs, d'acord amb la Constitució i amb les lIeis.

3. Qualsevol beneflcl fiscal que afeeti els tributs de rEstat haura d'establJr-se en virtut d'una lIei.

4. les administracions públiques solament podran contreu~ re obligacions financeres i fer despeses d'acord amb les Ileis.

Article 134.

1. Correspon al Govern d'elaborar els pressuposts generals de rEstat, i a les Corts Generais d'examinar-Ias, esmenar-Ios í aprovar-Ios. •

2. Els pressuposts generals de I'Estat tindran carilcter anual, inclouran la ~otalitat de les depeses i els ingressos del

29372 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.3

.ector públlc eatatal I .·hl conslgnar~ I"Import d_Is ben_Ilcl. fiscal s que afeetln els trlbuts de ,'Estat.

3. El Govarn tlndr~ I'obllgacló de pre.entar davant el Con· grés deis Clput'lts el, pressuposts ganarais. tres mesos abans. corn a mlnlm, que explrln els de l'a">" anterior.

4. SI 'la Llai de Pressuposts no s aprovava abana del primer dla de I'exerclci econbmlc carrasponent. als Pressuposts de I'exerclci anterior restaran prorrogats 8utornllticament flns que s'aprovln als nDUS. .

5. Havant aprov8t els .pressuposts ganarais de "Estat, el Govern podr~ presentar projectes de lIei que impl1quin I'eug­ment de la despesa pública o la dlsmlnucló deis Ingressos co­rresponents a aquel! mateix exerclcl pressupostarl.

6. Tota proposicló o esmena que supasi un augment deis credits o una dismlnucl6 deis Ingressos pressupostaris' requirl· ra la conformltat del Govern par tal de ser tramitada.

7. La Lley de Pressuposts no pot crear trlbuts. Podra mo· diflcarlos s~ una lIel tributaria subtantlva ha fa pr~veure,

Article 135.

1. El Govern haura de restar autorltzat per una lIei per tal d' emetre deute públlc o contreure credlt. ' \

2. Es considerara sempre que els crédits per a abonar el pagament d'interessos I capital del Deute Públlc s6n Inclosos en I'estat de despeses deis pressuposts, I no podran ser ob· jecte d'esmenes ni de modlficacions mentre- s'sjustln a les con· diclons de la lIel d'emissló,

Article 136.

1. El Tribunal. de Comptes és I'organ fiscaHtzador suprem deis comptes i de la gestló economlca de l'Estat 1, alhora, del sectOr públlc. Dependra directament da las Corts Ganarais I exerclra les seves funclons delegadament d'elles en I'examen_i la com'provació del_ Comete General de I'Estat. - '_ _

2. Els comptes de I Estat i del sector públic estatal seran retuts al Tribunal de Comptes, el ,qual els censurar,ª,. El Trl­bl!nal de Comptes, sens perjudicl de la sava jurisdlcció, tra· metra a les Corts Generals un Informe anual en que, sempre que sigui procedent, comunicara. les infraccions o les r'espon­sabllitats en que, segons el seu ludlcl, s'hagl Incorregut.

3. Els membres del Tribunal de Comptes gaudiran de la mateixa independecia I inamobilitat I restaran sotmesos a les mateixes incompatibllltats que els Jutges,

4. Una " e,1 orglmica regularA la composició, "l'organitzacló ¡les funcions del Tribunal de Comptes.

TITOl VIII

De I·org!'nltzacló torrltorlal de l"Estaí

CAPlTOl PRIMER Principis generals

ArticJe 137. 'lit

L'Estat s'organitza terrltorialment en municipis, en provincjes I en les Comunitats Autbnomes que es constituelxln. Totes aquestes entitats gaudeixen d'autonomia per a la gestió deis interessos respectius,

Artlcl_ 138.

1. L'Estat garante ix la realització efectiva del prlncipl de solldaritat consagrat en I'art:cle 2 de la Constitució I vetllara per I'establiment d'un equillbrl econbmlc adequat I Just -entre les dlverses parts del territor~ espanyol, i atendra assenyala-dament les circumstancies del fet Jnsular. -' .

2. les diferencies entre els Estatuts de les diverses Comu· 'nitats Autbnomes no 'podran implicar en cap cas privilegis economics o socials,

Artlcl. 139.

1. Tots els espanyols tenen els mateixos drets I les ma· teixes obligacions en qualsevol part del terrltori de I'Estat. ~ Cap autorltat no podra adoptar mesures que dlrectament

o indirectament obstaculltzln la' lIibertat de clrculacló I resta· bliment de les persones I la lIIure clrculació de béns per tot el terrltori espanyol. .

CAPITOl SEGON

De l'a(1míolstr.acló local' Artlcl_ 140.

La Constituci6 garsntelx I'sutonomia deis munlcipis, els quals gaudlrQII de personalitat jurídica plena, -El govern i I'adml­nistracl6 municipal correspon als respoc~ius Ajuntaments, Inte·

grats pels batlles J els regidors. Els regidors seran elegits pels veins del munlcipi mitjan~ant sufragi universal Igual, lliure, directe I secret, en la forma establerta per la lIel. E1s batlles seran elegit8 pels regidors o pels veins. la lIel regulara les condlclons en qu~ sigui procedent el regim de consell obert.

Articl. 141.

1. La provincia és una entltat local amb personalitat jurJ· dlca propia, determinada per 1 'agrupació de municipls i la divl-816 territorial per al compliment de les actlvitats de I'Estat. Oualsevol alteració deis limits provinclals haura de ser apro­vada per les Corts Generals per mitja d'una Ilei organica .

2. El Govern i I'admlnistració autonoma de les provfncies seran encomanats a Diputaclons o al tres Corporacions de ca-recter represen.tatiu. _ _

3. Es podran crear agrupaclons de municipis diferents de la provincia.

4. En els arxlpelags, les iIIes tindran, a més, administraci6 propia en forma de cabil,dos o consells.

Article 142.

• Les Hlsendes locals hauran de disposar deis mitjans sufl­clents per a ¡'exercici de les funcions que la lIei atribuelx 8 les Corporaclons respectives. I es nodriran fonamentalment de tributs propls I de la participació en -els de rEstat i en els de les Cornunitats Autonomes.

C;APITOl TERCER De les comunitats' autónomes

Article 143:

1. En I'exercici del dret a ¡'autonomía reconegut en I'article 2 de la Constitució, les provincies limítrofs que tinguin caracte­rístiques historiques, culturals i economiques comunes, els terri· toris insulars I les provincies d'entitat regional historica podran accedir a I'autogovern i constituir·se en Comunitats Autonomes d'acord amb el que preveu aquest ,Titol l -els- estatuts respectlus,

2. la iniciativa del procés autonbmic correspoll a tates les diputaclons interessades o a I'organ interinsular corresponent, I als dos ter~o:} deis municlpis la població deis quals repre· senti, com a mínim. la majoria del cens electoral de cada pro­vincia o de cada illa Aquests requisits hauran d'acomplir-se dins el termini de sis mesas d'enr;a del primer Bcord al res­pecte adoptat per alguna de les Corporacions locals Interes· sades,

3. La Iniciativa, en el' cas de no reeixir, nornés podrá repetir-se al cap de cinc anys,

Article 144.

Per motlu d'interes nacional, i mitjanr;ant una lieí organica, les Corts Generals podran:

al' Autoritzar la constitució d'una comunitat autonoma en­cara que el seu amblt territorial no superi el d'una provincia i no reuneixi les condlcions de I'~partat 1 del J'articJe 143.

b) Autoritzar o acordar, en el seu cas, un estatut d'auto' nomia a territoris qua no es trobin integrats en I 'organització provincial.

cl Substituir la iniciativa de res Corporacions locals a que es refereix J'apartat 2 de I'artic:le 143.

Artlcl_ 145.

1. En cap cas s'admetra la federació de Comunitats' Auto­nomes,

2 Els estatuts podran preveure els casos, requisits i ter­mes en que les Comunitats Autonomes podran celebrar conve­nls entre elles per tal d'acompllr I prestar serveis que els si=­guin propis; I podran preveure, també, el caracter i els efectes de la corresponent comunicació a les Corts Generals. En els al tres casos, els acords de cooperació entre les Comunitats Autonomes requeriran I'autorització de les Corts Genarals.

ArticJc 146.

El projecte d'Estatut sera elaborat per una assemblea com­posta pels membres de la Diputació o I'organ interinsular de les provincles afectades I pels Diputats i els Senadórs que n'hagin estat eleglt~. i sera elevat a les Corts Generals, les quals Ji donaran tramltació de lIei.

Article 147.

1. Dins- els termes de la present Constitució, els estatuts . seran la norma ilistltucional baslca de cada Comunitat Autono· ma, I l'Estat els recon(!íxera I els emparara coní a part Inte­grant del seu ordenament jurídico

,

. B. Q. del E.-Núm. 311.3 29 diciembre 1978

2. Els estatuts d 'autonomia nauran de Ter con:stat.

a) la denominacló de la Comunitat ..que s'ajusti millar a la saya Identltat hlstbrica. ~

b) La dellmltació del terrltorl. el La denominació, I"organizació ,1 la seu de les InstituCions

autbnomes proples. . dl les cornoetencies assumides dios el mare establert per

la Constitució l' per les -bases per al traspas deis serveis que els correspondran.

3. la reforma deis Estatuts s'ajustara al procediment que ells mateixos. estableixin 1: requerlra, en qualsevol cas, rapro­vació de les Corts Generals par lIel organlca.

Artide 148. 1. Les Comunitats Autonomes podrao assumir competen­

cies.en les materies següents:

1 Qrganitzaci6 de' les seves Institucions d'sutogovern. 2 leS' alteracions del, termes_municlpals compresos en el

seu terrltori 1, en 9,eneral, les funcions qOe corresponguin a I'Administració de ,1 Estat sobre Corporacions locals, la trans­ferencia de Jes quals autoritzi la legislació ,sobre Aegim Local.

3 Ordenacló del territorl, urbanisme I habitatge. . 4 les obres públlques d'!nteres per a' la Gomunitat Auto-noma dins el seu territori...-

5 Els ferrocarrils I les carreteres fitinerari deis quals trans­corrl íntegrament dins el terrltorl de la Comunltat Autonoma i, de la mateix8 manera, el transport fet per aquests' mltjans o per cable. ,"

6 . Els ports de refugi. els ports I els seroports esportius i. en general, els que no acomplelxin activitats comercials.

7 L'agrlcultura I la ramaderla, d'acord amb I'ordenació ge-neral de I'economia.

8 Espals forastels i el seu aprofitament. 9 La gestió en materia de proteccló del medi ambiento 10 Ers projeetes, la construccló I I'exp!otació deis aprofi­

taments hidraulics, canal s I regatges d'interes per a la Comu­nitat Autonoma, les algües minerals I les termals.

11 La pesca en aigües interiors, la de marisc i I'aqüicultu ra, la ca¡;a i la pesca fluvial

12 Pires interiors. 13 El foment del desenvolupament economic de la Gomu·

nitat Autbnoma dins els objectius "'iTlaréats per la política eco­nomica nacional.

14 L'artesania. 15 Els museus, les biblioteques. 1 els conservatoris de mú­

sica d'interes per a la Comunitat Autonoma. 16 El patrimoni monumental d'interes per a la Gomunl'tat

Autonoma. 17 El ,foment de la cultura, de la Investigació i, en el seu

cas, de 1 ensenyament 'de la !lengua de la Gomunitat Auto-noma. .

18 La promoció. I ¡'ordenació del turisme dins el seu ambit territorial.

19 Promoció de I'esport ¡del lIeure. 20 Asslstencia social. 21. Sanitat I Higiene. 22 la vigilancia i la protecció deis seus edlficis I de les

. seves Instal.lacions. La coordlnació I altres facultats en r(tlació 8mb les pollcles. local s en els termes que establelxl una lIei orglmlca.

2. Havent transcorregut cinc Bnys, I mitJam;ant la reformé deis seus estatuts, les Gomunitats Autonomes podran ampliar successivament les seves competencies dins el marc establert per I'artlcle 149.

Artlcle 149.

1. l'Estat té la competencia exclusiva sobre les materies següents:

1 Le regulacló de les condlcions basiques que garanteixln la ¡gualtat de tots els espanyols en J'exercici deis drets I en el compliment deis deures constitucionals.

2, Nacionalitat, Immigració, .emigració, estrangeria i dret d'asll.

3 Aelacions internacionals. 4 Defensa i Forces Armades. 5 Adminlstraeió de Justfcia. 6 legislacló mercantil, penal i penltencii:!rla; leglslacló pro-­

cessal, sens perjudlci de les especlalitats que en squest ordre es deriven necessariament de les particularitats del dret sub's­tsntlu de les Comunltats Autbnomes.

7 Leglslacló laboral; sens perjudlcl que sigui executada pela argans de les Gomunltats Autonomes.

8 Leglslsció civil, sens perjudici de 1a conservació, modUi­cació i desenvolupament deis drets civils, forals o especials per part de les Gomunltats Autonomes alli:! on n'hi hagí. En qualse­vol cas, les regles relatlves a I'aplicació l. a I'ef/cacla de les normes jurídiques, relacions juridico--clvils relatlves a les formes de matrlmonl, ordenacl6 deis registres I instruments públics, bases de les obligacions contractuals, normes per a resoldre els conflictes de lIeis lo la determlnacló de les fonts del Dret, d'acord, en aquest darrer cas, 8mb les normes del dret foral O especial.

9 Legislació sobre propletat Intel.lectual I industrial. 10 Aegim duaner 1 aranzelar]; comere;: exterior. 11 Sistema monetari: divises, canvi i convertibilitat; bases.

de I'ordenacló del crédit, banca I assegurances. 12 Legislació sobre pesos ¡,mesures, determinació de I'hora

oficial. 13 Bases I coordinaeió de la planificació general de J'ae­

tivitat economice. 14 Hisencla general I Deute de I'Estat; 15 Foment i coordinació general de la investig~ció cientí-

fica i tecnlca. -16 Sanitat exterior. Basés i coordinació general de la sao

nitat. Legislació sobre productes farmaceutlcs. 17 LegJslacló b.asica i regim econbmic de la Seguretat

. Social, sens perjudici que les Gomunitats Autonomes n'executin els serveis. - -

18 les bases -del reglm Jurfdic de les Administracions pú­bllques I r;iel regim estatutari deis 'seus funcionaris, les quals garantlran. en qualsevol cas, als admlnlstrats un tractament comú davant aquelles; el procediment adminlstratiu comú, sens perjudlcl de les especialltats derlvades de I'organitzacló propia de les Gomunltats Autonomes; leglslació sobre "expropiació for4;os8; legislacló baslca sobre contractes I concessions admi­nistratlves I el sistema de responsabilltat de totes les Admi­nistracions públiques.

19 Pesca marítima, sens perjudici de les competencies que s'atribueixin 8 les Gomunitats Autonomes en aquest sector.

.20 Marina mereant i abanderament de vafxells, Il.Iuminació de costes f senyaJ-s marftlms; ports d'lnteres· general: control de I'espai aeri, trlmsit I transport aeri; servel meteorologic i matriculació d'aeronaus ..

21 Ferrocarrils i transports terrestres que circulin dins els territoris de mes d'una Gomunltat Autbnoma; reglm general de comunicacions; trafic i clrculacló de vehicles de motor; correus I telecomunicaclol1s; cables aerls, submarlns I radiocomunlcació.

22 La legislacló, ordenació I concessió de recursos i apro­fitaments hidraulics si les aigües passen per més d'una Gomu­nltat Alitbnoma, i I'autorltzacló de les InstaUacions electriques si I'aprofitament afecta una altra Gomunitat O si I'energia .es transportada fora del seu ambit territorial.

23 Legislacló basics sobre proteccló del medi' ambient, sens perjudlcl de les facultats de les Gornunltats Autonomes per a I'establlment de normes addiclonals de protecció. La le­gislació basica sobre espals I aprofltaments forestal s i vi es ramaderes.

24 Obres púbJiques d'interes general o que la realitzaeió de les quals afectl més d'una Comuñitat Autbnoma.

25 Bases del regim miner i energetlc . 26 Aegim de produccló, comer¡;, tinen¡;a i ús d'armes i"

d'exp!osius. 27 Normes baslques del. regim de premsa, radio I televisió,

1, en general, de' tom els. mltjans de comunlcacI6~social, sens perjudlci de les facultats de desenvoiupament I execució que corresponguln a les Comunltats Autbnomes.

28 Defensa del patrimoni cultural, artlstlc I monumental espanyol contra ,'exportacló I I'expollar.ió; museus, biblioteques i arxlus de tltularltat" estatal, sens perjudicl que les Comunitats Autanomes n'ext;!rcelxln la gestl6.

29 Seguretat pública, sens per!udiCI Que les Gomunitats Autbnomes puguln crear pollcles en a fO'rma que els respectius " est~tuts establEilxln dins el marc -del que disposi una Ile! organlca.

30 Aegulaci6 de les· condiclons - d'obtencló, expedieió i homologacló de trtols academics I professionals, 1\ normes ba­siques per al desenvolupament de I'articte 27 de la ConstituciD, a fl de garantir el compliment de les obligacions deis poders públlcs en aQuesta materia, .

31 Estadística per a finalitats estatals. 32 Autorizacló per a la convocatoria de consultes populars

per vla de referendum.

2. Sens perjudicl de les competencles que podran assumir les Gomunltats Autonomes, rEstat considerara el servei de la cultura com un deure luna atrlbucló essenclal I facilitara la

•

29374' 28 dlciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.3 L

amb elles. . . ; , . .' 1, En ela Estatuta aprovat. pel procedlmellt a qui e:s ref. comunlcacl6 cultural entre les Comunltata AUtbnornel d'acord I Artlcle 152. .. ' . .

3. Lea matlIriea no atribuIda expre'tament - I Eatat per, relx I'trtlcle anterior, l'organltzacl6 Institucional autonbmlca ea aquesta ConstItucl6 pocInIn correapondre - 1 .. Comunltata Autb- basar. en una Aaaemblea Leglalativa elegida per aufratol unlver­nomea en vlrtut dela Eatatut. respectfus. tAl ~t~l_ ~re . tal d'ecord. amb un .Istema de representacl6 proporc..nal que les ~t&rl .. que no haaln estst _asumlde •. f)II. Eatatuta d Auto: . asaegurl tamb4t la repreaentacl6' de lea dlversea ZOMa del tem­nom,'e correspcmdr6 a l'Eatet, lea no".,.. del qual""""~ .torl~ un~ell de Govem. 8mb fuuclons exacutlvea I adm/nla­en cas de confl/cte, lObre les de le. Comunllata Aut6nomea. entratlv.:J .1 un Presldent eleglt per l'Aaaemb/ea entre els seua t~t allb que no hagl estat atrlbuTt a la competilncla excluclva . mflmb";. 1 nomenat p81 Ael, al qual correapon la dlreccló· del d aquestes darreres. En qualsevol cas, el Oret estatal se'" Conaell de Govem' la suprema reprenntacl6 de la comunltat supletorl del dret de 'es Comunltats AutOnomes. . reapectJva I la d. l'Éstat d1na aquella. El Presldent I els membres

. Artlcle 1 SO. del Connll de Govem .. ran responsables polltlcament devant 'l'Aas,mblea. Un Tribunal Superior de Justicia, sens perJudlcl de la jurlsdlccl6 que correspongul al Tribunal Suprem, culminar' I'organltzacló ludlclal dlna I"mblt territorial de la Comun)tat Au-' tOnoma. En ers Estatuts 'de lea Comunltata Autbnomea podran establl·se ola atlpbalta J les formes de partlclpacló d'aquellea en

1, les Corts Generals, ,n matllrle, de compet&ncla estatal, podran atribuir a totea o a algunea da ·Iell Comunltats· Autbn~ mes la facultat de dictar, per a ellu matelxas, norme¡ legisla­tives dlns del marc dela principie, bases I dlrectrlus flxats ~r una lIel estatal, Sens perjudlcl de la compet6ncla deis Trlbunals, dlns cada lIel-marc s'estabUrll la modaUtat del control de les Corts Generals sobre aquestes normes leglslatlves de lea C~ munitats Autbnomes. .

2, l'Estat podrll transferir o delegar a les Comunltats Autb­nomes, mltJa~ant una IIel orgllnlca, facultata corresponenta a una materia de tltu'arltat estatal que per la aeva naturaleaa al­guln susceptloles de transfer6ncla o de delegacló. tAl IIel pI'&­veurll en cada ·cas. la transfer&ncla corrasponent de mltjans flnancers I tamb6 les formes de control que I'Eatat ea reaervl,

3. L'Estat podrlA dictar IIela que establelxln els principia ne­cessarls per a harmonltzar les dlsposlclOnJ normatlvea de lea Comunltats, flns I tot en el cu de mat6r1ea strlbOldea • lit seva competencia, aempre que ho demanl l'lnlerlls general. Correspon a les Corts Generals d'apreclar I'exlstencla d'aquesta necessUat, per majorla absoluta de cada Cambra,

Article 151.

,. No caldrll delxar transc6rrer el termlnl de cinc anrs a que es referelx rapartat'2 de I'artlcle 148 en cas que, dlns e ter· mini que establelx I'artlcle 143,2, acordln la Iniciativa del p~s autonbmlc, a mISil de les Olputaclona o els brgans Interlnsulara correspononts, les tres quartes parts del munlclpla de' cadaacuna . de les provlncles afectades, les quals representln, com a m'nlm, la maJorla del cens electordl de cedas cuna I algul ratificada mlt· jan~ant un refer&ndum pel vot aflrmatlu de la majorla absoluta deis electors de cada provincia en els termes que eatablehd una lIei org~nica. '

2, En el cas prevlst per I'apartat anterior, el procedlment per 11 elaborar rEstatut serél el segOent:

1 El Govern convocar. tots els Olputats I Senadora ereglta en les circumscrlpclona compreses dlns I'llmblt territorial que pretengul accedlr a I'autogovem per tal que es constltuexln en Assemblea, amb rúnica flnalltat d'elaborar l'Estatut d'autonomla corresponent, mltlanesnt I'acord de la maJorla absoluta dela lleuS mambres, .

2 Una vegada hagl aprovat el projecte d'Estatut l'Asllemblea de Parlamentaria,' aquest serll tramés a la Comlasl6 Constltuc/~ nal del Congrés, la cu:!I, dlns el tl'!'1TIlnl de dos me:os, I'examl· nmil amb el cuncurs I I'asslsténcla j'una delegilcló de I'Asserno blea proposant per tal de determlnar-ne d'un acord comú la formulacló definitiva,

3 SI s'arrlbava a un acord, el text que en resultlSs seril soto mes al referirndum del cos electoral de les provincles compreses dins I'ambit territorial de l'Estatut projectat. •

4 SI el proJecte d'Estatut 'S aprovat a cada provincia per la majorla deis vots emesos vlllldament, ser' elevat a les Corts Generals. Els Plens de totes dues Cambres decldlran sobre el texl per ml!jil d'un vot de ratlflcacl6, Havent estat aprovat I'Es­latut, el Rel el sancionar. I el promulgarll com a lIel.

S SI no s'arrlbava a racord a qué es referelx I'apartat 2 d'aquest númerp, les Corts Genarals donaran al proJecte d'Esta­tut la lra,mitaclo de nel. El text que aquestes aprovin serA sot. mes al referendum del cos electoral de les provincles compreses dins ramblt territorial de l'Estatut projectat. SI fos aprovat per la major!a deis vots emesos valldament a cada provincia, la pr~ mulgaclo sera feta en els termes de rapartat an~erlor. .

3 .. En .els ca~os prevlsts pels paragrafs 4 I 5 de rapartat 1t~ter",r, la manca d'aprovaCló de' proJecte d'Estatut per part el una o de més d'una provincia' no Impedlra la constltucló de la Comunitat Autbnoma prolectada per part de les altres en la f~rma que ~stablelxi la IIei organica prevista per rapartat 1 el aClucst art/ele.

'l'organltzac/6 de les demarcaclons Judlclals del terrltorl, tol de ·conformltat amb el que preveu la lIel orgAnlca del póder Judicial I dlns la un/ta tf la Independltcla prbples d'aquest darrer. Sens perJudlcl del que dlaposa I'artlcle 123, les sucéesslves Instllncles processal., en el seu cas, s'esgotaran davant brgans radlcata en el matelx terrltor' de la Comunlta!' Autbnoma en que estlgul I'br· gen competent en primera' InsUnela. '

2. Una vegada hagln estat sanclonats I promulgats 8.ls res­. pectlus Estatuts, nom's podran ser modificats mltJa~ant els pr~ cedlmenta que ella matelxos establelx/n I mltJa~ant refer~ndum entre era electore Inscrlts en els censos corrasponents.

3. Ela Estatuta podran establtr clrcumscrlpclons terrltorlalll prOples que g8Udlran de plena personalltat lurldlca mltjanr;ant l'agrupacl6 de munlclpls IImltrofs.

Artlcle 153, [i' control de I'actlvltat deis brgnns de les Comunliats Autb­

nomea serA exerclt: . . a) Pel Tribunal Constitucional en allb que es r.eferelxl a la

conatltuclonalltat de lea seves dlsposiclons admlnlstratlves amb fo~a d. Uel. ,

b) Pel Govern, ",revl dictamen del Consell d Estat, en allb ~e pertoqul a I'exerclcl de funclons delegades a que es referelx I apartat 2 de I'artlclo 150,

. o) Pe, la Jurladlccló contenclos~admlnistratlva en allb que ea referehd a I'admlnlstracló autbnoma o a les seves normes reglamentArles, .

d) Pel Tribunal de. Comptes en els aspecte:; econonllcs I pressupostlij'ls,

Artlcle 154, . 'Un delegat nomenat pel Govurn dlrlgira l'adminlslraci6 de rEstat en el terrltorl de la Comunltat Aulbnoma I la coordlnarll, al 6s procedent, amb I'admlnlstracló pr~pla de la COOlunllat.

Artlcle 155. , . 1. SI lJIl8 Comunltat Autbnoma no compila les obílgaclonll

que la Constltucló o altres lIels Ji imposaven, o actuava de foro ma que atemptds greument contra I'Inter6s general d'Espanya, el Govern, prevl requerlment desat&s fet al Presldent de la C~ munltat Autbnoma amb l'aprovacl6 per maJorla absoluta del Se· nat pod'" adoptar 'les mesures neccesarles per tal d'obllgar·la al compltment for~s de les dltell obltgaclolls o per lal de proteglr I'Inter6s general esmentat,

2. Por a l'exeeucl6 de les mesllres prev:stes a rapartat anterior, el Govem podrll donar Instrucclons a totes les autorl· tats de les Comunltats Autonomes.

Artlcle 156, 1, les Comunltats Autbnomcs gaudiran d'autonomla finan­

cera per a acompllr I exerclr les seves co,npeUmcles d'acord amb els prlnclpls de coordlnacl6 amb la Hlsenda estatal I de so:ldarltat entre tots els espanyols,

2, Les Comunltats Autónomes podran acluar com a dele· gats o col.laboradors de rEstat en la tasca de recaptació, gestló I IIquldacló deis recursos tributaris d'aquesl, d'acord 8mb les IIel, I els Estatuts.

Artlcle 157.

1. Els recursos de· les Comullitats Aulónomes seran consti· luits 'per:

a) Impostos cedits totalment o parcialmen' per l'Eslat; re· carrecs sobre Impostos eslatals I allres parlicipacions en els ingressos de I'[stat.

• • • B. O. del K-Núm. 311.3 29 diciembre 1978 2937S

b) Els seus propls impostas, taxes i contribuclons especlals. el Transferencles d'un fons de compensació Interterrltorial

i altres 8ssignaclons a carree deIs Pressuposts Generals da rEslal.

d) Rendiments procedents del seu patrimoni ingressDs de dret privat.

"e) El protlucte de les aperecions de crédít.

,2. les Comunltats Autbnomes no podran adoptar en cap cas mesures tributarles sobre béns situats fora del seu territorl o que constltuelxin un obstacle per a la !!iure circulació oe mercaderíes o de serveis.

3. l'exercici de les ccmpetencies ¡nanceres enumerades en ,'anterior apartat 1. les normes per a resoldre els conflictes que poguessin sorgir ¡les possibles formes de col.laboració financera entre les Comunitats Autonomes i I'Estat podran ser regulades per mltja d'una Ilei organica,

Article 158. 1.' En els Pressuposts Generals de I'Estat es podra establir

una assignacló a les Comunitat3 Autonomes en funció del vo­lum deis serveis i de les activitats estatals que hagln assumit i de la garantia d'un nivel! mínim en 1a prestació deis servels públics fonamentals en tot el terrltori espanyol.

2, Per tal de corregir desequílibris economics interterrito­rials I fer efectiu el prlncipi de solidaritat es constituira un Fons de Compensacló destinat a despeses d'inversió, els recur­sos del qual sera n distribu'its per les Corts Generals entre les Comunitats Autonomes i les provincies, en el seu caso

TlTOL IX

Del Tribunal Constitucional

Article 159.

1, El Tribunal Constitucional es campan de 12 membres nomenats pel Re!. deis quals, quatre a proposicló del Congrés, per majoria de les tres cinquenes parts deis seus membres, que$tre a proposició del Senat, amb Identica majorla, dos a proposició del Govern, i dos a proposicló del Consell General del Poder judicial.

2, Els membres del Tribunal Constitucional hauran de ser nomenats entre Magistrats i Fiscals, Professors d'Unlversltat, funcionaris públics I advocats, tots ells jurlstes de competencia reconeguda amb més de quinze anys d'exercicl professlonal.

3, El període de designacJ6 deis membres del Tribunal Constitucional tlndra una durada de nau anys i es renovar<,,1\ per terc;:os cada tres anys.

4. La condicl6 de membre del Tribunal Constitucional és Incompatible: amb qualsevol mandat representatiu; amb els dI.! raes polltics o adminlstratius; amb I'exercici de funcions . dlrectives en Ui1 partlt po!ftic o en un slndicat o d'un carrec al seu servei; amb I'exercici de les carreres judicial I fiscal; i amb qualsevol activltat professlonal o mercantil.

Altrament, els membres del Tribunal Constitucional tindran les incompatibilitats propies deis membres del poder judicial.

S, Els membres del Tribunal Constitucional seran Indepen· dents i inamovibles en I'exercici del seu mandato Artiele 160.

El presldent d~1 Tribunal Constitucional sera nomenat entre els membres d'aquest, pel Rei, a proposició del mate ix Tribunal en pie li per a un període de tres anys.

Article 161.

1. El Tribunal Constitucional té jurlsdicció en· tot el terril0rl espanyol I és competent per a conelxer: . ,

al Del recurs d~inconstituclonálitat contra lIeis i disposi­cions normatlves ,amb forc;:a de lIei. la declaracló d'inconstitu­cionalitat d'una norma amb rang de lIei, Interpretada per la jurisprudencia afectari':. aquesta, pero la sentencia o sentencies qua n'hagin recaigut no perdran el valor de cosa jutjada.

b) Del recurs d'emparament per violaci·í deis drets I de les lIibertats continguts en I'artlcle 53.2 d'aquesta Constltució, en els casos i formes qU9 la lIel estableixi.

cl Deis conflictes de competencia entre I'Estat ¡les Co­munitats Autonomes o deis de les Comunitats Aljlmomes en-tre elles. _ • . .

dl De les altres materies que Ii atribuelxen la Constitució o les lIeis organlques,

2. El Govern podr. Impugnar davanl el Tribunal Constltu· cional les dlsposicions i resolúcions adoptades pels brgans de les Comunitats Autonomes. la impu.gnacl6 provocara la suspen-516 de la dlsposlcl6 o de la resolució recorreguda, pero el Tri-

bunal, en el seu cas, haura de ratificar·la o ah;ar-Ia en un termini no superior als cinc mesos.

Article 162.

1. Tenen legitimitat:

al Per a interposar el recurs d'inconstitucionalitat. el Pre­sldent del Govern, el Defensor del Poble, cillquanta Diputats. clnquante Senadors, els brgans col.leglats executius de les Ca.. munltots Autonomes 1, en el seu cas, les seves Assemblees.

bl Per a interposar el recurs d'emparament, tota persona natural o jurfdlca que Invoqul un ¡nteres legítim, a més del Defensor del Poble i del Minísterk Fiscal.

2, Eh els altres casos la lIei organica determinara les pero sones i els organs legitimats.

Article 163_

Quan en algun procés, un argan judicial consideri que una norma amb rang de lIel, aplicable al cas, de la valldesa de la qual depengui el veredlcte, pugul ser contraria' a la' Constitució, plantejara la qüestió davant el Tribunal Constitucional en els casos, en la forma i 8mb -els efectes que la lIei estableixi, que en cap cas seran suspensius.

Article 164.

1. Les sentencies del Tribunal Constitucional es publicaran en . el butl1etf oficial de I'Estat amb els vots particulars, si n'hi hagués. Tenen el valor de cosa jutjada a partir de I'endema d'haver estat publicades i no hi ha cap recurs en contra. Aquelles que declarin la inconstltuclonalitat d'una ,lIel o d'una norma amb forca de !le; i totes aquelles que no es ¡¡mitin a I'estima· ció subjetiva d'un dret. tenen ple.ns efectes davant tothom.

2. L1evat que en el veredicte es disposl flns una sitia cosa, subsistira la vigencia de la lIei en la part no afectada per la inconstitucionalitat.. '

Arliele 165.

Una lIei organica regulara el funcionament del Tribunal Cons­titucional, I'estatut deis seos membre&, el procediment davant aquell i les condicions per a ,'exerclci de les acclons.

TITOL X

De la reforma constitucional

Article 166.

la iniciativa de reforma constitucional s'exercira en la forma prevista en els apartats 1 i 2 de I'article 87.

Article 167 .

1. Els projectes de reforma constitucional hauran de ser aprovats per una majoría de les tres cinquenes parts de cada una de les Cambres, SI no hi hagués acord entre totes cues, s'intentara obtenlr-Io mitjanc;:ant la creació d'una Comissió de composfció paritiiria de Dlputats i Senadors que presentara un text que sera votat pel Congrés I.pel Senat. .

2. En cas de no aconseguir-se l'a¡jrovaci6 mitjanc;:ant el pro­cediment de I'apartat anterior, I sempre que el text hagués obtingut el vot favorable de la majoria absoluta del Senat. el Congrés, per majoría de les dues terceres parts, podra aprovar la reforma.

3. Una vegada hag; estat aprovada la reforma per les Corts Generals, sera sotmesa a 'referendum per tal de ser ratificada, sempre que ha deman! una declma part deis membres de qual· sevol de les Cambres, dins I'espai deis quinze dres següents al d&i I'apr'ovació,

Ar"tícle 168.

1. Si es proposava la revisió total de la Constitució o una de parc1al que afectés el Títol Preliminar, el Capítol Segon, Secció La del Títol 1, o el Titol 11, es procedlra a f'.aprovació del principi per majaría deis dos tert;os de cada' Cambra, i a la dlssoluci6 immediata de les Corts, ,

2. Les Cambres elegides hauran de ratificar la declsió I procedlr a I'estudl del nou text constitucional, que haure de, ser aprovat per majoria deis tos ter!fos de les dues Cambres.

Arlicle 169. .

No podrá Iniciar-se la reforma constitucional en temps' de guerra o de vigencia d'algun deis estats previstos en lárti· ele 116.

, ,

•

•

•

39376 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.3

DIf:POSICIONS ADDICIONALS Primera.

La Constitució empara i respecta els drets histories deis . territaris forals.

L'actualització general del dit reglm foral es durll 8 terma, en el seu C8 .... dins el mare de la Constitució I deis Estatuts d'Autonomia.

~egona~

La declarac16 de majoría d'edat que conté I'article 12 d'aques­ta Constituciá no perjudica les situacions emparades pels drets foral s sn 1'8mbit del dret privat.

Tercera. La modificació del regim econbmic I fiscal de I'arxipelag

cé_na~1 requerira un Informe preví de la Gamunitat Autónoma o, en el seu cas, de I'e>rgan provisional autonomic.

Ouarta. En les COl'l1unitats Autonomes on resldelxi més d'una Audien­

cia Territorial, els Estatuts d'Autonomia respectius podran man­tenir les que Ja hl eren I distribuir les competencles entre elles, sempre de conformltat 8mb el que preveu la lIei organica I mantenint-ne la unitat I la Independencia.

DISPOSICIONS TRANSITORIES Prlmera~

En als territorls dotats ,d'un regtm provisional d'autonomia, el seu s brgans col.leglats superiora, per mitja d'un acord adop­tat per la majorla absoluta deis seus membres, podran substi­tuir la Iniciativa que I'apartat 2 der I'article 143 atribueix a les Dfputa~ions Provincials o als argans interinsulars corresponents.

Segona.

Els territorls que en el passat haguessin plebiscitat afirma­tivament proJectes d'Estatut d'Autonomia I en el moment de promulgar 'aquesta Constltució comptin amb r~gims provisional s d'autonomia, podran procedlr Immediatainent en .a forma pre­vista per ('apartat 2 de I'article 148, sempre que ho acordin així, per majorla absoluta, els brgans preautonomics col.leglats superlors, els quals hauran de comunicar-ha al'Govern. El pro­jecte d'Estatut sera elaborat d'acord amb allo que estableix I'ar­ticle 151, número 2, a convocatoria de I'organ col.legiat pre­autonomic.

Tercera.

La iniciativa del procés autonomic per part de les Corpora­cions locals o deis seu s membr8s, prevista per I'apartat 2 de I-article 143, s'entén que és diferida, amb tots els seus efectes, fins a la celebració de les primeres eleccions locals sota la vigencia de la Constitució.

Quarta.

1. En el css de Navarra, t a efectes de la seva incorporat::ió al Consell General Basc o al reglm autonbmic basc que el substltueixl en lIoc del que estable Ix I'article, 143 de la Constl­tl·ció, la Iniciativa correspon a ,'organ Foral competent, el quaf adoptar~ la seva decisló per majoria deis membres que la componen. Per tal qua la dita Iniciativa sigui v~lida, caldrll, a més, que la declsió de J'organ Foral competent sigui ratificada per un referlmdum convocat expressament a aquest efecte, I aprovat per majorla deis vots valids ·emesos.

¡ 2. SI la Iniciativa no reelxís, nornés es podre tornar a pro­duir en un altre perrode de mandat de I'organ Foral competent, I en qualsevol cas, quan hagi transcorregut el termln! mínim Que establelx I.'article 143.

Cinquena.

Les ciutats de Ceuta ¡ Melilla podran constituir-se en Comu­nltats Autonotnes en el cas que ho decldeixin alxí els seus respectlus Ajuntamenta, per mltja d'un acord adoptat per la majoria absoluta deis seus membres 1, si ho autorltzen les Corts Generals, mltjanf;ant una lIeí organlca, en els termes pre­vlsts per I'artiele 144.

Sisena.

SI es trameten a la Comlssló de Constitu~ió del Congrés div'ersos projectes d'Estatut, seran _dictamlnats per I'ordre 6n

qu~ hl haguessln entrat, I el termlnl de dos mesos a qult es referelx I'article 151 comem;arlt a comptar des que la Comissló ac~bi I'estudi del projecte o projactes de· que successivament hagl conegut.

Setena.

Els organismes provisiol1als autonomics es consideraran dis­solts en els casos següents:

al Una vegada hagin estat constit(úts els organs que esta­bleixln els estatuts d'autonomia .aprovats cO;1formement a aques­ta Constitucló.

. b) En cas que la iniciativa del procés autonomic no arrlbés a reeixir per tal com nJ compUs ,els requisits prevrsts a I'ar­ticle 143.

cl Si I'organisme no hagués ·exercit el _dret que Ji reconeix la disposició transitoria pr1mera dins el termini de 3 anys.

Vl>itena.

1. Després de ¡'entrada en vigor de ·Ia present Constitució les Cambres que I'an aprovada assumlran les funclons I les competencies que s'hi assenyalen respectivament per al Con· grés I per al Senat, sen se que en cap cas el seu mandat s'es­tengu; més enlló del 15 de juny de 198!.

2. A efecte del que estableix I'artlcle 99, la promulgació de la Constitució es considera com un cas constitucional en el qual és procedent d'aplicar-Io. A aquest efecte, a partir de la dita promulgació s'obrirl! un perrode de trenta dies per 8 I'aplicació del que dísposa el dit article. Durant aquest període, I 'actual President del Govern, que assumíta Les funcions I les competimcies' que la Constitucló estableix per a aquest carrec, podra optar per usar de la facultat que Ji reconeix I'artiele 115 o bé donar pas, amb- la seva dimlssió, a I'aplicació del que es­tableix I'article 99; en aquest darrer cas restara en la situació

, prevista.en I'apartat 2 de I'article 101. 3. En cas de dissolució, d'acord amb el que preveu I'artl·

cle 115 1 si no s'hagués produi"t legalment allo que preveuen els artieles 68 i 69, caldra aplicar a les' eleccions les normes vigents anteriorment, amb les úniques excepcions que en allo que .fa referencia a Ineligibilitats I Incompatibilitats s'aplicara directament allo que preveu I'incís segon de la Iletra b) de I'apartat 1 de I'article 70 de la Constitució I el que aquesta ma­teixa disposa respecte a l'edat de votar i el que estableix I'ar­ticle 69.3.

Novena.

Als tres. anys d'haver estat elegits per primera vegada els membres del Tribunal Constitucional es designara per sorteig un grup de quatre membres de la mateixa· procedencia electiva que hagin de cessar I ser renovats. A aquest únic efecte, es consideraran agrupats com membres de 1a mateixa procedencia els dos deslgnats a proposició del Govern i eis dos que pro­cedeixen de la formulada pel Consell General del poder Judi­cial. Després d'un segon període de tres anys es renovara pel mate ix procediment un deis dos grups no afectats pel sortelg anterior. Des d'aquell moment 'Ia renovacló s'ajustara al que estableix el número 3 de I'article 154.

DlSPOSICIO DEROGATORIA

,. Resta derogada la Llei 1/1977, del 4 de gener per a la Reforma Política, i, en la mesura que no fossin ja derogades aqusta lIei, la de Principios Fundamentales del Movimiento del 17 de malg de 1958. el Fuero de los Españoles del 17 de juliol de 1945. el Fuero de TrabajO del 9 de mare de 1938, la Ley Constitutiva de las Cortes. del 17 de julloi. de 1942. la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado del 26 de juliol de 1947, modificades totes per la lIel organica de I'Estat del 10 de gener de 1967 I de la mateixa manera, aquesta darrera i la del Re­ferendum Nacional del 22 d'octubre de 1945.

2. En la mesura que poguessin conservar alguna vigencia, es considera derogat definitivament la L1ei del 25 d'octubre de 1839 en allo que pogués afectar les províncies d'Alaba, Guipús­coa i Biscala.

De la mateixa forma es considera derogada definitivament la Uei del 21 de juliol de 1876.

DlSPOSICIO FINAL . Aquesta Constltució entrara en vigor el mateix dia que en

sigui publicat el text oficial al ButlJetí Oficial de rEstat. Ser~ publicada també, en les al tres lIengües d·Espanya .

IMPRENTA NACIONAL DEL BOLETlN' OFICIAL DEL ESTADO

•

BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO

GACETA DE MADRID D,pó,Uo L,.al M. 1·1958 Año CCCXVIII Viernes 29 de diciembre de 1978 Núm. 311.4.'

CONSTITUCION ESPAÑOLA

APROBADA POLAS CORTES O 31 DE OUTUBRODE 1978

RATIFICADA POLO POBO ESPAÑOL NO REFERENDUM

DO 6 DE DECEMBRO DE 1978

SANCIONADA POR S. M. O REl ANTE AS CORTES

O 27 DE DECEMBRO DE 1978

. .

. e o N S TI Tue ION ESPAÑOLA

PREAMBUlO

A Nación e~pañola, desexando que se estableza a xusticia, a ollb artade e 8 segurldade e que se promova o ben de cantos a in· teyran, no uso da súa soberanía, proclama 8 súa vontada de:

Garantizar, dentro da Constitución e das leis, a convivencia democrática, conforme a un arde económico e social xusto.

Consolidar un Est¡;¡do de Oereito qu~ asegure o imperio da /el como expresión da vontada popular.

Protexar a tódolos españois e pobos de España no exercicio dos dareitos humanos, das súas culturas e tradicións, das súas linguas e Instituclóns.

Promover, para asegurar a todos unha digna calidade de vida. o progreso da cultura e da economía. '

Establecer un ha sociedade democrática avanzada, e ' Colaborar no fortalecemento dunhas relacións pacíficas e de

eficaz cooperación entre tódolos pobos da Terra. . En consecuencia, as Cortes aproban e o 'pobo español ra-

tifica a seguinte .

CONSTlTUCION TITULO PRELIMINAR

Artigo 1.

1., España constitúese nun Estado social e democrático.oe Derelto, que propugna como valores superiores de seu orde­namento xurídico a libertade, a xusticia, a igualdade e o plura­lismo político.

2. A 'soberanía nacional reside no pobo español, do que emanan os poderes do Estado .

. 3. A forma política do Estado español é a Monarquía par-lamentaria. .

Artlgo 2. _

A Constitución fundaméntase na indisoluble unidade da Na­ción española, patria común e indNisible de tódolos ·españois. e recoñece e garantiza o dereito á autonomía das nacionalidades e rexi6ns que a integran e a solidaridade entre todas elas. Artigo 3.

1. O casterán é a lingua española oficial do ·Estado. Tódolos españoi~ teñen o deber de coñecela e o dereito a usala.

2. As outras linguas españolas serán tamén oficiais nas respectivas Comunidades Autón,pmas de acordo' cos seUs Esta­tutos.

3. A riqueza das distintas medalidades lingüísticas de España é un patrimonio cultural 'que será obxecto de especial respeto .e protecció)l.

Artlgo 4.

. 1. A bandeira de España está formada' por tres franxas ho­rlzontals, vermella, marela e vermella; a marera é dobre de ancha do que cada 'unha das vermellas.

2. Os Estatutos poderán recoñecer bandeiras e mais ense­ñas propias das Comunidades Autónomas. Estas 'utilizaranse xunto á bandeira de España nos seus edificios públicos e nos seus actos oficlais:

Artlgo 5.

A capital 'do Estado é a vila de Madrid. . Artigo 6.

Os partidos políticos expresan o pluralismo -político, canco­rren 6- formación e manifestación da vontade popular e son instrumento fundamental para Q participación polltlca. A s(ia creación e o exerclclo da s(ia a,;tivldade son libres dentro do respeto a Constitución e mals Ji lel. A súa estrutura interna e funclonamento deberán ser democráticos.

Artigo 7.

Os sindicatos de traballadores e as asociacións empresariais contri buen á defensa e promoción dos intereses económicos e soclais que Ites son propios. A sua creación -e o exercicio da sua actividade son libres dentro do respeto á Constitución e á lei. A sua estructura interna e funcionamento deberán ser democráticos.

Artigo 8.

1. As Forzas Armadas, constituidas polo Exércifo de Terra, a Armada e o Exército do Aire, telían como misión garantiza-la soberanía e a independencia de España, défende-Ia súa inte­gddade territorial e o ordenamento constitucional.

2. Unha lei orgánica regulará as bases da organización mi­litar de acordo cos principios da presente Constitucipn.

Artigo 9.

L Os cidadáns e os poderes públicos están suxeitos á Cons­titución e ao resto do ordenamento xurídico.

2. Corresponde aos poderes públiCOS promoveren as condi­cións para que a libertade e a igualdade do individuo e mais dos grupos en que se integra sexan reais e efectivas: removeren os atrancos que impidan ou dificulten a súa plenitude e facili­taren a participación de tódolos cidadáns na vida política, eco-nóm:ca, cultural e social. •

3. ~ Constitución garantiza o principio da legalidade, a xerarqUla normativa, a publicidade das normas, a irretroactlvi­dade das disposlcións sancionad'Jras non favorables ou restriti­vas de dereitos individuals, a seguridade xurídica, a responsabi­lidade e mJila interdición da arbitrariedade dos poderes públicos.

TITULO I

Dos dereito'1 e deberes fundamentais Artigo 10.

1. A digrridade da persoa, os dereitos inviolables que Ile son inherentes, o libre desenvolvemento da persoalidade, o res­peto á lei e aos dereitos dos demais son fundamento do orde polítiCO e da paz social. .

2. As normas relativas aos dereitos fundamentais e ás li­bertades que a Constitución recoñeee, interpretaranse conforme á Declaración Universal dos Dsreitos Humanos e aos tratados e acordos internacionais sobre as mesmas materias ratificados por España.

CAPITULO PRIMEIRO

Dos españois e dos extranxeiros

Artigo 11.' 1. A nacionalidade española adquírese, consérvase e pérdese

de acordo ca establecido pala lei. 2. Ningún español/de orixe poderá ser privado· da súa na­

cionalidade. 3. O Estado poderá concertar tratados de dobre nacionali­

dade cos pa1ses iberoamericanos _ ou con aquel es que tiveran ou teñan un particular vencello con España. Nestes mesmos países, alnda Que nog recoñezcan 80S seus cidadáns un de­reito recíproco, poderán naturalizarse 05 españois sin perderen a súa nacionalidad e de orixe. Artigo 12.

Os españois son maiores de edad e aos 18 anos .

Artigo 13.

1. Os extranxeiros gozarán en España das libertades pú­blicas que garantiza o presente Título nos termos que establezan os tratados e malla lel.

2. ,SÓ .os español s serán titulares dos dereltos recoñecidos no artlgo 23, non senda o que, atendendo a criterios de reel-

•

B. O. del E.-Núm. 311.4 29 diciembre 1978 29379

procldade, polda establecerse por tratado ou lel para o derelto de sufraxlo activo nas elecclóns municlpals.

3. A extradición non S8 concederá senón en cumprimento dun tratado ou da lel, atendendo 80 principio da reciprocidade. Quedan excluidos da extradición 05 delitos políticos, non con· slderándose como tales os actos de terrorismo.

4. A lei establecerá os termos en que os cidadáns doutros países e mallos apátridas podarán gozar do derelto de asilo en España.

CAPITULO SEGUNDO

Dereitos e Ii~ertades

Artigo 14.

Os españols son iguais ante a lel. sin que palda prevalecer discriminación ningunha por razón de necemento, raza, sexo, relixión, opinión OU calquera cutra' condición ou circunstancia persoal DU social.

SECCION 1."

Dos dereitos fundamentais e das libertades públicas

Artigo 15.

Todos teñen dereito á vida e á integridade física e moral, sin que. en caso ningún, paldan ser sometidos a tortura nin a penas ou tratos inhumanos ou degradantes. Queda abolida a pena de morte, salvo o que se palda dispoñer nas leis penais mili-tares para tempos de guerra. '

Artigo. 16.

1. Garantizase a libertade ideolóxica, relixiosa e de culto dos individuos e das comunidades sin mais limitación, nas súas manifestacións, cá necesaria para a conservación do arde pú-blico protexido pala leL .

2. Ninguén poderá ser abrigado a declarar sobre a Búa ideoloxía, relixlón ou crenzas.

3. Nlngunha confesón terá carácter estatal. Os poderes pú­blicos terén en conta 8S crenzas relixiosas da sociedad e espa­ñola e manterán as conseguintes relacións de cooperación coa Igrexa Católica e as demais confesións.

Artigo 17.

1. Toda persoa ten oereito á Iibertade e á seguridade. Nin­guén poderá ser privado da súa libertade senón coa observancia do establecido neste artigo e nos casos e na forma previstos pala leL

2. A detención preventiva non poderá durar mais do tempo estritamente necesario para a realización das averiguación s ten­dentes 80 esclarecemento dos feitos, e, en todo caso, no prazo máximo de setenta e dúas horas, o detido deberá ser posta en libertade ou a disposición da autoridade xudicial.

3. Toda persoa detida debe ser Informada de forma in­mediata, e de modo que lIe sexa comprensible" dos seus de­reitos e das razóns da súa detención, sin que pOida ser abri­gada a declarar. Garantizase a asistencia do abogado ao detido nas dilixencias policiais e xudiciais. nos termos que a lei es­tableza.

4. A lel regulará un procedemento de "habeas corpus" para que se produza a inmediata posta a disposición xudicial de toda persoa detlda ilegalmente. Igualmente, determinarase por lei o prazo máximo de duratión da prisión provisional.

Artlgo 18.

1. Garantízase o dereito ao honor, á intimidade persoal -e familiar e mals á propia Imaxe.

2, O domicilio é Inviolable. Ningunha entrada ou rexistro poderá facerse nel sin consentimento do titular ou resolución xudlcial,~non senda en caso de manifesto de,lito.

3. Garantizase o sagrado das comunicaclóns e, en especial, das postals, telegráficas ou telefónicas, non senda en caso de resolución xudicial.

4. A lel limitaré o uso da Informática para que se garantice o honor e malla intimidade persoal e familiar dos cidadáns e o pleno exercicio dos seus dereitos.

Artigo 19.

Os españois teñen derelto 8 elexir libremente a súa resi­dencia e a circ~laren por todo o territorio nacional.

Tamén tal'ien derelto a en'.tar e saír libremente de España nos termos qua 8 lei estableza. Es'te dereito non poderá ser limitado por motivos polítiCOS ou ideolóxlcos.

Artigo 20.

1. .Aecoñécense e protéxense os dereltos:

al A expresar e difundir libremente os pensamentos. ideas e opin/óns mediante a palabra, o escrito ou calquera outro me-dio de reproducción. . , '

b) A produción e creació.1 literaria, artística, científica e técnica.

e} A libertade de cátedra. d) A comunicar ou recibir libremente información veraz por

calquera medio de difusión. A lei regulará o dereito á cláusula de .conciencia e ao segredo profesional no exercicio destas li­bertades.

2. O exercicio destes dereitos non pode restrinxirse median­te ningún tipo de censurá previa.

3. A lei regulará a organización e .control parlamentario dos medios de comunicación social dependentes do Estado ou de calquera ente públiCO e garantizará o acceso aos citados medios dos grupos sociais e políticos significativos, respetando o plu­ralismo da sociedade e das diversas linguas de España.

4. Estas' libertades teñen o seu límite no respeto aos de­reitos recoñecidos neste Título, nos preceptos das leis que os desenvolven e, espeCialmente, no dereito ao honor, á intimida­de, á propia imaxe e á p"rotección da mocedade e da infa~cia.

5. SÓ poderá acordarse o secuestro de pwblicacións, gra­bacións e outros medios de información en virtude de resolución xudicial.

Artigo 21.

1 .. Recoñécese o dereito de reunión pacifica e sih armas. O·' exercicio deste dereito non necesitará autorización previa.

2. Nos casos de reunión en lugares de tránsito públiGO e manifestacións darase comunicación previa á autoridade, que 'só as poderá prohibir-cando existan razóns fundadas de alteración do orde público, con perigo para persoas ou bens.

Artigo 22.

1. Recoñécese o dereito de asociación. 2. As asociación s que persigan fins ou empreguen medios

tipificados como delito son lIegais. 3. As asociacións constituídas ao abeiro deste artigo debe­

ránse inscribir nun rexistro aos únicos efectos de publicidade. 4. As asociacións só poderán ser disoltas ou suspendidas

nas súas actividades en virtude de resolución xudicial motivada. 5. Prohíbense as asociacións secretas e mailas de carácter

paramilitar.

Artigo 23.

1. Os cidadáns teñen dereito a participar nos asuntos pú­blicos, directamente ou por medio de representantes. libremen­te elexidos 'en eleccións periódicas por sufraxio universal.

2. Tamén teñen dereito -a acceder en condicións de Igual­dade ás función s e' cargos públicos, cos requisitos que sinalan as leis.

Artigo 24.

1. Tódalas persoas teñen dereito a obte-Ia tutela efectiva dos xueces e tribunais no exercicio dos seus derE~Hos e inte­reses lexitimos. sin que, en ningún caso, poi da producirse in­defensión.

2. Do mesmo xe-ito, tudas teñen dereito ao Xuez ordinario predeterminado pala lei. á defensa e á asistencia de letrado, a seren Informados da acusación formulada contra eles, a un pro­ceso públiCO sin dilacións indebidas e con tódalas garantias, a utilizaren os medios de proba pertinentes para a súa defensa, a non declararen contra si mesmos, a non se confesaren culpa­bles e á presunción de inocencia.

A lei regulará os casos en que, por razón de parentesc.o ou de segredo profesional, non se estea abrigado a declarar sobre feitos presuntamente delictivo: •.

Artigo 25.

1. Ninguén poderá ser condenado ou sancionado por sc­clóns ou omlsións que no momento de se produciren non cons­titúan delito, falta ou infracción administrativa, segundo a lexis-lación vixente daquela, .

•

29380 29 dlciemore 1978 B. O. del E.-Núm. 311.4

2. As penas privativas de IIbertade e as medidas de segu· rldade estarán encamlñadas á reeducación e relnsercl6n social e non. poderán consistir en tr8b~lIos forzados. O co~denado a pena de prisión que estea cumprlndo a meSI)18 gozara dos de· reltos fundamentals deste Capitulo, f6ra dos que se vexan ex· presamente limitados polo contldo do fallo condenatorio, o sen­tido da pena e 8 lel penltendarla. En todo caso, terá derelto a un traballa remunerado, e -mals 80S beneficios correspondentes da Segurldade Social, así como 80 acceso á cultura e 80 dese n­volvemento Integral da súa personalidade.

3. A -Administración civil non poderá Impoñer sancl6ns que, directa ou subsidiariamente, Impliquen privación de libertade. Artigo 26.' .

Prohiben se. os Trlbunals de Honor no ámbito da Administra­ción civil e das organizacións profesionais.

Artlgo 27.

1. Todos -teñen derelto á educación. Recoñécese a libertade de ansino.

2. A educación teré por obxecto o pleno desenvolvemento da persoatldade humana no respeto QOS principios democráti­cos de convivencia e 80S deraltos e libertades fundamentais.

3 Os poderes públicos garantizan o deralto que asiste BOS pals para Que os seus filias reciban a formación relixiosa e moral que estea de' acorda coas súas propias convicións.

4. O ansina -básico é obrlgatorlo e gratuíto. 5. Os poderes públicos garantizan O- derelto de todos á edu­

cación, mediante un ha programación xeral do ensino, con par­ticipación efectiva de tódolos sectores afectados' e a creación de centros docentes.

6. Recoñécese ás persoas Uslcas e xurídicas a libertade de creación de centros docentes, dentro do respeto 80S principios constitucionals.

7. Os profesores, os pals e se prQcede, os alunos, inter­vlrán no control e xestión de tódolos centros sos ti dos pala Ad­ministración con fondos públicos, nos termos. que a lei esta­bleza.

8. Os poderes públicos Inspeccionarán e homOlogarán o sis­tema educativo para garantizaren o cumprimento das leis.

9. Os poderes públiCOS axudarán aos centros docentes que reúnan os requisitos que a lel establez8.

10. Recoñécese a autonomía das Universidades, nos termos que a lei estableza.

Artlgo 28.

1. lodos tei)en dereito a· sindicarse libremente. A lei poderá pór limltaclóns, ou excepcións ao exercicio deste derelto ás For­zas ou institutos armados au aos demais Carpos sometidos a discIplina militar e regulará as peculiaridades do seu exercicio para os funcionarios públicos. A IIbertade sindical comprende o derelto 8 fundar sindicatos e a se afiliar 80 da súa elección, asf como o derelto dos sindicatos 8 '1o'rmaren confederaclóns e a fundaren organizacións sindlcais internacionais ou a se afilia· ren As mesmas. Ninguén poderá ser obrigado a se afiliar a un sindicato.

2. Recoñécese o derelto é folga dos traballadores para a defensa dos seus Intereses. A lei Que regule o exercicio deste derelto establecerá as garantías precisas para que se asegure o' mantemento dos servicios esenciais da comuflidade.

Artigo 29.'

1. Tódolos espanOls terén o dereito de petición individual e colectiva, por escrito, na forma e cos efectos que determine • lel.

2. Os membros das Forzas ou Institutos armados ou dos Carpos sometidos a disciplina militar poderán exercer este de­relto só Individualmente e de acordo ca disposto na súa .Iexis­laclón específica.

SECClml 2:'

Dos dereitos e deberes dos cidadáns

Artlgo 30.

1. Os españois teñen o dereito e o deber de defender a Espaija.

2. A lei flxará as abrigas milit nes dos españols e regulará, coas debidas garantías, 8 obxección de concIencia, así como 8S demals causas de· exención do servicio militar obrigatorio, podendo Impoñer, no seu caso, unha prestación social sustitu, torla.

3. Poderase establecer un servicio civil para o cumprimento de flns de Interés xeral. ~

4. Mediante a lel poderán regulE\rse os deberes dos clda· dáns nos casos de grave risco, catástrofe ou calamidpde pú­blica.

Artigo 31.

1. Todos contribuirán ao sustentamento dos' gastos públicos de acordo coa súa: capacidade económica mediante un sistema tributario xusto Inspirado nos principios de Igualdade e progre­sividade que, en ningún. caso, chegará a ser confiscatorio.

2. O gasto público realizará un ha asignación equitativa dos recursos públicos e a súa programación e execución responde· . rán aos criterios de eficiencia e economía.

3. 86 poderán establecerse prestacións personais ou patri­monials de carácter público reguladas pala lel.

Artigo 32.

1, O ·home e a muller teñen dereito a contraer matrimonio con plena Igualdade xurídlca.

2. A lei regulará aS formas de matrimonio. a edade e malla capacidade para o contraer, os dereltos e deberes dos cónxuxes, as causas de separación e disolución e os seu s efectos.

Artigo 33.

1. Recoñécese o dereito á propiedade privada e á herdama. ·2. A función social destes dereitos deUmitará o seu con·

tido. de acordo coa s leis. _ 3. Ninguén poderá ser privado dos seus bens e dereitos se

non é por causa xustificada de utilidade pública ou interés so­cial. mediante a correspondente indemnización e de conformi­dade ca disposto po/as leis.

Artigo 34.

1. Recoñécese o dereito de funda9ión para fjns de interés xeral. regulado pola lelo

2. Rexerá tamén para as fundación s o disposto nos aparta­dos 2 e 4 do artigo 22.

Artigo 35.

1. Tódolos españols teñen o deber de traballar e o dereito ao traballo, á libre elección de profe~ión ou oficio, á promoción a través do traballa e a un ha remuneración suficiente para sa­tisfaceren as súas necesidades e a,s. da súa familia, sin que en ningún caso se poi da facer discriminación por razón de sexo,

2. A leí regulará un estatuto dos traballadores.

Artigo 36.

A lel regulará as peculiaridades propias' do réxime xurídico dos ,Calexios Profesionais e do exercicío das profesións titula· das. A estrutura interna e o funcianamento dos Colexias debe­rán ser democráticos.

Artigo 37.

1. A lei garantizará o dereitó á negociación colectiva laboral entre os representantes dos traballadores e empresarios, así como a forza vinculante dos convenios.

2. Recoñécese o dereito dos traballadores e empresarios a adoptaren medidas de confllto colectivo. A lei que regula o exercicio deste dereito, sin perxulclo .das limitacións que pOlda establecer, incluirá as garantías precisas para que se asegure o funcionamento dos servicios esencíais da comunidade.

Artigo 38.

Recoñétese a IIbertade de empresa no marco da economía de mercado. Os poderes públicos garantizan e protexen o seu exercicio e a defensa da produtlvidade, de acordo coas eslxen­cias da economía xeral e cando corresponda, da planificación ..

CAPITULO TERCEIRO

Dos principios rectores da política social e económica

Arligo 39.

1. Os poderes públicos aseguran a protección social, econó­mica e xurfdlca da familia.

2. Os poderes públicos asegurán, tamén, a protección. Inte­gral dos filias, Iguais estes perante a lei con IndependenCia da súa filiación, e a das nals, calquera que sexa o seu estado ci-vil. A lel posibilitará a Investigación da paternldade. .

3. Os pars deberán prestar asistencia de todo tlpo'BOS filias ti dos dentro ou fóra do matrimonio, durante a súa minorfa de edade e nos demals casos en que legalmente proceda.

4. Os nenas gozarán da protección prevista nos acordos In­ternacionais que mlran polos seus dereltos:

B. O. del E.-Núin. 311.4 29 diciembre 1978 '29381

Artlgo 40.

1. Os poderes públicos promoverán 8S condlclons favora-_ bies para o progreso social e económico e para unha distribución

da renda rexlonal e pe'rsoal mals equitativa, no marco dunha política de estabilldade económica. De manslra Aspeclal realiza­rán unha política orientada 80 pleno emprego.

2. Ademáis. os poderes públicos fomentarán unha politlca . que garantice 8 formación e readf;l,ptaclón profesionals; mirarán pala segurldade e hixiene no treballa e garantizarán o descanso necesario, mediante 8 limitación da xornada laboral, 88 vaca­ci6ns periódicas retribuidas e a promoción. de centros adecua­dos.

Artlgo 41.

. Os poderes públicos manterán un réxime público de Segurl-dade Social para tódolos eidadáns, que garantice a asistencia e prestacións soclals suficientes -ante situacións de necesidade, especialmente en caso de desemprego. A- asistencia e presta· cións c~mplementarias serán libres.

Artigo 42.

O Estado mirará especialmente pala salvagarda dos dereitos económicos e soclals dos traballadores españols no extranxeiro, e orientará- a súa politica cara 80 seu regreso. .

Artigo 43.

1. Aecoñécese o dereito á protección da saúde. 2. Corresponde 80S poderes públicos organizaren e tutelaren

a saúde pública medTante medidas preventivas e as prestacións e servicios necesarios. No tocante a iso a lel establecerá os de­reitos e deberes de todos.

3. Os poderes públicos fomentarán a educación sanitaria, a educación física e mallo deporte. Tamén facilitarán a adecuada

. utilización do lecer.

Arligo 44.

1. Os poderes' públicOS promoverán e tutelarán o acceso á cultura, á que todos teñen dereito.

2. Os poderes públicos promoverán a ciencia e investigación científica e técnica en beneficio do interés xetal.

Artlgo 45.

1.- Todos teñen dereito a disfrutar dun medio ambiente ade­cuado para e desenvolvemento da persoa, así como O deber de o conservapen.

2. Os poderes p,úb!icos mirarán pala utilización -racional de tódolos recursos naturais, co fin de protexeren e melloraren a calldade da vlda- e defenderen e restauraren o medio ambiente, coa axuda da indispensable solidaridade colectiva.

3. Para quen viole o dispos.to no apartado anterior, nos ter­mos que a lei fixe estableceranse sanción s penais ou; se houbera lugar, administrativas, así como a abriga da reparación do daño causado.

Arti_90 46

Os pQderes públicos garantizarán a conservación e promove­rán o enriquece mento do patrimonio histórico, cultural e artístico dos pobos de España e dbs bens que o integran, calquera que sexa o seu réxime xurídico e a súa titularidade. A lei penal san­cionará os atentados contra este patrimonio.

Artigo 47.

Tódolos españois teñen' derelto a disfrutar dunha viven da digna e axeitada. Os poderes públicos promoverán as condicións necesarias e establecerán as normas pertinentes para faceren efectivo este dereito, regulando a utilización do chan de acordo ca interés xeral para que se impida a especulación.

A comunldade participará nas plusvalfas que nazan da acción urbanística dos entes públicos. .

Artigo 48.

Os poderes públicos promoverán as condlcións para a parti­cipación libre e eficaz da mocedad e no desenvolvemento politlco, social, económico e cultural -

Artigo 49. I ¡

Os poderes públicos realizarán unha polítlea de pre'vislón, tre­tamento, rehabilitación e Integración dos dlsmlnuídos físicos, sen-

sorlals e psrquicos, aos que prestarán a atención especializada que requlran e ampararanos especialmente para o disfrute dos dereitos que este Título outorga a tódolos cidadáns.

Artigo 50.

Os poderes públicos garantizarán, mediante pensións axeita­das e periodicamente actualizadas, a suficiencia económica aOl cidadáns na terceira edade. Temén e con Independencia d • abrigas familiares, promoverán o seu benestar mediante un su.. tema de servicios sociais que atenderán os seu s problemas espe­cíficos de saúde, vivienda, cultura a lecer.

Artigo 51. \

1. Os poderes públicos garantizarán a defensa dos consumi­dores a usuarios, protexendo, mediante procedementos eficaces, IJ seguridade, a saúde e mallos lexítimos intereses económicos dos mes mas. .'

2. Os poderes públicos promoverán a información e malla educación dos consumidores e usuarios, fomentarán as súas or­ganizacións e oirán a estas nas CtIestións que poi dan afectar 8 aqueles, nos termos que a lei estableza.

3. No marco do disposto polos apartados anteriores, a lel regulará o comercio interior e mailo réxime de autorización -de produtos comerclais.

Artigo 52.

A lei regulará as organizacións profesionais que contribúan á defensa dos intereses económicos que Iles sexan propios. A súa estrutura interna e funcionamento deberán de ser democráticos.

CAPITULO CUARTO

Das garantías das libertades e dereitos fundamentais

Artigo 53 .

1. Os dereitos e libertades recoñecidos no Capítulo segundo do presente Título vinculan a tódolos poderes públicos. SÓ por lei, que en todo caso deberá respeta-lo seu contido esencial, poderá regularse o exercicio de tales dereitos' e libertades que se tute­larán de acordo ca previsto no artigo 161, 1 a).

2. Cal quera cidadán poderá reclama-la tutela das libertades e dereitos recoñecidos no artigo 14 e a Sección 1.8 do Capítulo Segundo ante os Tribunais ordinarios por un procedemento basea­do nos principios de preferencia e sumariedade e, se fose mas­ter, a través do recurso de amparo ante o Tribunal Constitucio­nal. Este derradeiro recurso será aplicable á obxección dfl conciencia recoñecida no artigo 30.

3. O recoñecemento, o respeto e a protección dos princi­pios recoñecidos no Capítulo Terceiro, informará a lexislación positiva, a práctica xudicial e a actuación dos poderes públicos. SÓ poderán ser alegados perante a Xurisdición ordinaria de acordo co que dispoñ<!n as leis que os desenvolvan.

Artigo 54.

Unha lei orgánica regulará a institución do Defensor do Pobo, c'bmo alto comisionado das Cortes Xerais, deSignado por estas para a defensa dos dereitos comprendidos neste Título; para iso poderá supervisa-la actividad e da Administración, dando canta ás Cortes Xerais.

CAPITULO OUINTO

Da suspensión dos dereitas e libertades

Artigo 55.

1. Os dereitos recoñecidos nos artigos 17, 18, apartados 2 e 3, artigos 19, 20, apartados 1, al, dl, e 5, artigos 21, 28 apar~ tado 2, e artigo 37, apartado 2, poderán ser suspendi Jos cando se acorde a declaración de estado de excepción ou ce sitio nOs termos previstos na Constitución. Exceptúase do estable­cido anteriorménte o apartado 3 do artigo 17 para o suposto de declaración de estado de excepción. .

2. Unha lel orgánica poderá determina-la forma e os casos nos que, de xeito individual e coa necesaria intervención xudi­cial e o adecuado control parlamentario, {lS de re itas reca'ñecidos nos a~tigos 17, apartado 2, e 18, apartados 2 e 3, poden ser suspendidos para persoas determinadas, en relación coas In­vestlgaclóns correspondentes á actuación de bandas armadas ou elementos terroristas.

A utilización Inxustificada ou abusiva das facultades recoñe­cldas na citada lel orgánica producirá respot'lsabilidade· penal, como violación dos dereitos e libertades recoñecidos palas leis.

•

• 29382 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.4

TITULO 11

Da Coroa

Artigo 56.

1. O Rel é o Xefe do Estado, 'símbolo da Búa unidade e per­manencia, arnltra e modera o funcionamento regular das institu­clóns, asume a mais alta tepresentación do Estado Español nas relacións Internaclonals, especialmente coa s nacións da súa comunidade histórica, e exerce as funcións que Ile atribl1en expresamente a Constitución e mallas leis. ~

~ 2. O seu título é o Reí 'de España e poderá facer uso dOb demais que correspondan á COI'oa.

3. A persos do Reí é Inviolable e non está suxeita a respon· sabilidade. Os seus actos estarán sempre refrendados na forma establecida no artigo 64. careeendo de validez sin e!,je refrendo, agás o disposto no artigo 65, 2.

Artigo 57.

1. A Coroa de España é hereditaria nos sucesOres da S. M. Don Juan Carlos I de Barbón,' lexitimo herdeiro da dinastía histórica. A sucesión no trono 'seguirá o arde regular de primo­xenitura e representación, sendc prefelida sempre a liña ante· rror ás posteriores; na mesma liña, o grado máis próximo 80 mal s remotb; no mesmo grado, o varón á muller, e no mesmo sexo, a persoa de mals edade á de menos.

2. O Prfnolpe herdeiro, dende o seu nacemento ou desque se produza o feito que orixine o chamamento, terá i dignidade de Príncipe de Asturias e os demais títulos vinculados tradicio· nalmente ao sucesor da Coroa de España.

3. Extinguidas t6dalas liñas chamadas en Dereito, as Cortes Xerais proverán a sucesión na Coroa na forma que mais con· veña aos intereses de España. ,

4. Aquelas persoas que tendo dereito á sucesión no trono cOntraian matrimonio contra a expresa prohibición do Rei e das

: Cortes Xecals, quedarán excluidas na sucesión á Coroa elas e os seus descendentes.

5. As abdicaclóns e ,renuncias e calquera dúbída de felto ou de dereito que acorra no arde de sucesión á Coroa, resol ve· ranse por unha lei orgánica.

Artigo 58,

A Raíñá consorte ou o consorte da Raíña non pode;án asu­mir función s constitucionais," fóra do dispasto para a Rexencia.

Artigo 59.

1. Cando o Rei for menor de edade, o pai ou a nai do Rel e, no seu defecto, aparente mais vello mal s próximo a suceder na Coroa, segundo .0 arde establecido na Constitución, entrará a exercer inmediatamente a Rexencia e a exercerá duo rante o tempo da minoría de edade do Rei.

2. Se o Rei quedase inhabilitado para o exercicio da súa autoridade e a imposibílidade fose recoñecirla palas Cortes Xerais, entrará a exercer inmediatamente a· Rexencia o Prínci­pe herdelro da Coroa, de ser maior de edade. De nono ser, procederase da maneira prevista no apartado anterior, Bstra que o Prfncipe herdelro eh egue á maioría de edade,

3. Se non houbese ningunha persoa a quen corresponda a Rexenc.la, esta .será nomeada palas Cortes Xerais, e compara· se dunha, tres ou cinco persoas.

4. Para o exercicio da "Rexencia compre ser español e maior de edade.

5. A Rexencia exercerase por .mandamento constitucional e sempre en nome do Rei.

Artlgo 60.

1. Será tutor do Reí menor a persoa que no seu testamento nomeara aRel defunto. s'empre que sexa maior de edade e es­panal de nacemento: se non o nomeara, será tutor O psi ou a nal, mentres permanezan viúdos. No seu defecto, nomearano as Cortes Xerais. pro non poderán acumularse os cargos de Aexen· te e tutor senon no pal, nal ou ascendentes directos do Rei.

2. O exerclcio da tutela é tamén incompatible ca de todo cargo ou representación política.

Artlgo 6l.

1. O Rel, ao ser proclamado ante as Cortes Xerals, pres­tará xuramel1to de desempeñar fielmente as súas funcións, garder e facer que se garde a Constitución e mallas leis e que se respeten os dereitos dos cidadáns e das Comunidades Aut6-nomas.

2. O Príncipe herdeiro, BO chegar á maioda de edade, e o Rexente ou Rexentes BO se faceren cargo dar súas funcións, prestarán o mesmo xuramento, asl como o, de fidelidade ao Rei.

Artigo 62,

Corresponde ao Rei:

al A sanción e a promulgación das leis. b) A eonvocatoría e disolución das Cortes Xeraís e a con­

vocatoria de eleecións nos te"rmos previstos na Constitución. el Convocar a referéndum nos casos previstos na Cons-

titución." , d) Propoñer candidato a Presidente do Goberno e, no seu

caso, nomealo, así como pór fin ás súas funcións nes termos previstos na Constitución. -

el Nomear e separar aos membros do Goberno, a proposta do seu Presidente.

f) Expedi-Ios decretos ac'ordados no Consello de Minis­tros, conferí-los empregos eivís e militares e a concesión de honores e distincións de acordo coas leis,

g) Ser informado dos asuntos de Estado e presidir, a estes efectos, as sesións do Consello de Ministros, cando o estime oportuno, a petición do Presidente do Goberno.

hJ. O mando supremo das Forzas Armadas. i) O exercicio do dereito de gracia de aeordo coa lei. que

non poder¡] é:llltorizar indultos xerais. j) O Alto Padroodo dEls Reais Academias.'

Artigo 63.

1. O Rei acredita aos embaixadcres \ a otros represen·· tantes diplomáticos. Os representantes extranxeiros en España están acredifad6s perante el. .

2. Aa Reí corresponde a manifestación do eonsentimento do Estado para se abrigar internacionalmente por medio de tratados, de conformidade coa Constitución e as leis,

3. Aa Rei corresponde, previa autorización das Cortes Xe­rais, declarar a guerra e facer a paz.

Artigo 64.

1. Os actos do Rei serán refrendados polo Presidente do Goberno e, se compre, polos Ministros competentes. A pro­posta e o nomeamento do Presidente do Goberno. e a disolu­ción prevista no art¡go 99, serán refrendados polo Presidente do Congreso.

2. Dos actos do Rei serán' responsables as persoas que os refrenden.

Artigo 65.

1. O Rei recibe dos Presllpostos _do Estado unha eantidade global para sustento da súa Familia e Casa. e distribúe libre­mente "a mesma.

2. O Rei nome.a e releva libremente ;;os lnembros civís e militares da súa Casa.

TITULO III

Das Cortes Xerais

CAPITULO PRIMEIRO

Das Cámaras

Artlgo 66.

1. As Cortes Xerais representan ao pobo español e están formadas polo Congreso dos Diputados e o Senado.

2. As Cortes Xerais exercen a potestade lexislativa do Estado, aproban os seus presupostos. controlan a acción do Goberno €' teñen as demais competencias que lIes atribúa a Constitución.

3. As Cortes Xerais son inviolables.

Artigo 67.

1. Ninguén poderá ser membro das dúas Cámaras simul­tan ea mente, nin acumula-la acta dunha Asamblea de COnluni· dade Autónoma coa de Diputado ao Congreso.

2. Os membros das Cortes Xerais non estarán ligados por 'mandato -imperativo.

3. As reunións de Parlamentarios que se celebren sin con­vocatoria regramentaria non vincularán ás Cámaras, e non po­derán facer exercicio das súas funci6ns nin ostentación dos seus privilexios.

B. O. ael E:-Núm. 311.4 29 diciembre 1978 29383

Artigo 68.

,. O Congreso compense dun mfnlmo de 300 e un máximo de 400 Diputados, elexldos por sufraxlo universal. libre, Igual, directo e secreto, nos termos que estableza a lel.

2. A circunscripción electora~ é 8 provincia. As poboacl6ns de Ceuta e Melllla estarén representadas con cadenseu Dlpu· tado. A lel distribuiré o número total de Diputados, asignando únha representación mínima Inicial 8 cada circunscripción e distribufndo os demais en proporción á. súa poboaclón. ~

3. A elección verfflcarase en cada circunscripción atenden· do a criterios de representación proporcional.

4. O Congreso elixese por eatro anos. O mandato dos Diputados termina eatro anos despois da Búa elección ou o día da disolución da Cámara.

5. 'Son electores e elexibles tódolos españois que estean en pleno uso dos seus dereitos políticos.

A lei recoñecerá e o Estado facilitará o exercicio do dereito de sufraxio sos españois que se etopen fóra do territorio de España.

6. As elecclóns terán lugar entre os trinta días e sesenta días desde a terminación do mandato. O Congreso electo de­berá de ser convocado dentro dos vlntecinco días seguintes á celebración das eleccións,

Artigo 69.

1. O Senado é a Cámara de representación territorial. 2. En cada provincia elexiránse catro Senadores por sufra­

>do unil.'ersal, libre, igual, directo e secreto polos votantes de cada unha del as, nos termos 'que slnale unha lei orgánica.

3. Nas provincias insulares, cada lila ou agrupación delas. con Cabido ou Consello Insular. constituirá unha circunscrip­ción a efectos de elección de Senadores, correspondendo tres a cáda unha das iIIas maiores -Gran Canaria, Mallorca e Te­nerife- ~ un a cada unha das segulntes ilIas ou agrupacións:. Iblza-Formentera, Menorca. Fuerteventura, Gomera. Hierro, Lan­zarate e La Palma.

4. As paboacións de Ceuta e Melilla elexirán cada unha delas dous Senadores.

5, As Comunidades Autónomas designarán ademais un Se­nador e autro ma'ls por cada millón de habitantes do seu res­pectivo territorio. A designación corresponderá á Asamblea le­xislativa OU,. no seu defecto, 80 órgano colexlado superior da Comunldade Autónoma, de acordo' ca que estsblezan os Esta­tutos. que asegurarán, en todo caso, s adecuada representación proporcional. .

6. O Senado elixese por catro anos. O mandato dos Sena­dores termina catro anos despois da súa' elección ou o día da disolución da Cámara.

Artigo 70.

1, A lei electoral determinará as causas de inelexibilidade e incompatlbilldade dos Diputados e Senadores, que compren­derán. en todo caso:

a) Aos con¿poñentes do Tribunal Constitucional .. b} Aos altos cargos da Administración do Estado que de-

termine a lei, coa excepción dos membros do Goberno. c} Aa Defensor do Pobo., d) Aos Maxistrados. Xueces e Fiscais en activo_ e) Aos militares profesionais e membros das Forzas e Car­

pos de Seguridade e Policía en activo. f) Aos membros das Xuntas Electorais.

2. A validez das actas e credenclais dos mambros de ámba­las Cámaras estará sometida a control xudicial, nos termos que estableza a lel electoral.

Artigo 71

1. Os Diputados e Senadores gozarán de inviolabilidad e po­las' oplnións manifestadas no exercieio das súas funcións.

2. Durante o período do seu mandato os Diputados e Se­nadores gozarán tamén de inmunidade e s6 poderán ser detidos en caso de flagrante delito. Non poderán ser Inculpados nin pro­cesados sin a previa autorización da Cámara respectiva.

3. Nas causas contra Dlplótados e Senadores será eompe~ tente e Sala do Penal do Tribunal Suprl;tmo.

4. Os Diputados e Senadores percIbirán ~nha asignación que será fixada palas respectivas Cámaras.

Artigo 72.

1. Aa .Cámaras establee'en 08 seu. proplos regrament08. aproban autonomamente os seu s presupostos e, de comlln scor-

do. degulan a Estatúto do Persoal das Cortes Xerais. Os Ae· gramentos e a súa reforma serán sometidos a unha votación final sobre 8 súa totalidade, que requerirá a maloría absoluta.

2, As Cámaras elixen os SlUS respectivos Presidentes e os demais membros das súas Mesas. As sesións conxuntas serán preSididas polo Presidente' do Congreso e rexeránse por un Aegramento das Cortes Xerais aprobado por maloría. abso­luta de cada Cámara.

3. Os Presidentes das Cámaras exercen en nome das mes· mas tódolos poderes administrativos e facultades de policía no interior da~ súas respectivas sés.

Artig<1 73.

1. As Cámaras reuniranse anualmente en dous períodos ordinarios de sesións: o primeiro, de setelllbro a decembro, e o segundo, de febreiro a xuño. .

2. As Cámaras poderán reunirse en sesións extraordinarias a petición do Goberno. da Diputación Permanente ou da malo­ría absoluta dos membros de calquera das Cámaras. As sesións extraordinarias deberanse convocar sobre un orde do día deter­minado e serán clausuradas unha vez que este se esgote.

Artigo 74.

1. As Cámaras reullíranse en sesión conxunta para o exer­cicio das competencias non lexíslativas que o Titulo 11 atribúe expresamente ás Cortes Xerais,

2. As decisións das Cortes Xerais previstas nos artigos 94. 1: 145, 2. e 158.2. adoptaranse por majoría de cada unha das Cámaras. No primeiro caso, o procedemento iniciarso o Congreso, e nos outros dous. o Senado, En ámbolos casos, se non houbera acordo entre Senado e Congreso, intentarase obter por unha Comisión Mixta campa sta de ígual número de Dipu­tados e Senadores. A Comisión presentará un texto, que será votado por ámbalas Cámaras. Se non se aproba na forma esta­blecida, decidirá o Congreso por maioría absoluta.

Artigo 75.

1. As Cámaras funcionarán en Pleno e por ComisiÓns. 2. As Cámaras poderán delegar nas Comisións Lexislativas

'Permanentes a aprobaCión de proxectos ou proposicións de ¡ei. D Pleno poderá, con todo, recabar en calquera momento o debate e votación de calquera proxecto ou proposición .de lei . que xa fora obxecto desta delegaCión.

3. ,Quedan exceptuados do disposto no apartado anterior a reforma constitucional, .as cuestións internacionaís, as leis orgánicas e de bases e os Presupostos Xerais do Estado.

Artigo 76.

1. O Congreso e o Sellado, e, no seu caso, ámbalas Cá­maras asemade, poderán no mear Comisións de investigación sobre calquera asunto de Interés público. As súas concluslóns non serán vinculantes para os Tribunais. nin a.fectarán ás reso­lucións xucticiais, sin perxuicio de que o resultado da investiga­ción sexa comunicado ao Ministerio Fiscal para o exerciclo, cando proceda, das acción s oportunas.

2. Será obrigatorio comparecer a requerimento das Cáma­ras. A lei regulará as sancións que paidan impoñerse por in­cumprimento desta abriga.

Artigo 77.

1. As Cámaras poden recibir peticións individuais e colec­tivas. sempre por escrito, quedando prohibida a representación directa ,por manifestacións cidadás.

2. As Cámaras poden remitir 80 Goberno as peticións que reciban. D Goberno está abrigado a explicarse sobre o seu con­tido, sempre que. as Cámaras a esixa¡¡.

Artigo 78.

1. En cada Cámara haberá unha Diputación Permanente composta por un mínimo de vinteún membros, que represen­tarán aos .,9rupos parlamentarios, en proporción á súa impor­tancia numérica.

2. As Diputacións Permanentes estarán presididas polo Pre­sidente da Cámara respectiva e terán como funcións a, prevista no artigo 73, a de asumi-Ias facultades ,que correspondan ás Cámaras. de acordo tos artlgos 86 e 116. en caso de que estas fosen disoltas oLi expirase o seu mandato e e de ~elar polos poderes das Cámaras, cando estas non este~n re~OIdas.

3, Expirado o mandato ou en caso de d,i~oluclón~ .as Dlpu­tacións Permanentes 'seguirán exercendo as suas funclons astra a constitución das novas Cortes Xerais.

:::9384 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.4

4. Reunida a' Cámara correspondente. a Diputación Perma­nente dará conta dos asuntos tratados e. das súas declsións.

Artlgo 79.

1. Para adoptaren acordas- as Cámaras deben estar reuni­das regramentarlamente ~ con asistencia da malaría dos seus membros. ..

2. Eses acordas, para seren válidos. deberán ser aprobados pala malo ría dos membros presentes, sin perxuiclo das malo­rfas especial s que establezan a Constitución ou as leis orgá­nicas e mallas que para a elección de persoas establezan os Regramentos das Cámaras. •

3. . O voto de Senadores e Diputados é personal e ¡ndele­gable.

Artigo 80.

As sesións plenarias das Cámaras serán públicas, salvo acorda contrario de cada Cámara, adoptado por maloría absoluta ou de acordo ca Regramento.

CAPITULO SEGUNDO

Da elaboración das leis

Artigo 81.'

1" . Son leis orgánicas as relativas ao desenvolvemento dos dereltos fundamental s e das libertades públicas, as que apraben os Estatutos de Autonomfa e o réxime electoral xeral e as demais previstas· na Constitución. .

2. A aprobación. modificación ou derogación das leis orgá­nicas eslxlrá malorra absoluta do Congreso. nunha votación final sobre o conxunto do proxecto.

'Artlgo 82.

1. As Cortes Xerais poderán delegar no Goberno a potes­tade de dltar normas con categoría de lei sobre materias deter­minadas non Incluidas no artigo anterior.

2. A delegación lexislativa deberase otorgar mediante unha lel de bases cando o seu obxecto sexa a formación de textos articulados ou por unha lei ordinaria cando se trate de refundir varios textos legals nun só.

3. A delegación lexislativa terase que otorgar 80 Goberno de forma expresa para materia concreta e con fixación do pra:lQ para o seu exercicio. A delegación esgotarase polo uso que del a faga o Goberno mediante a publicación da norma correspondente. Non poderá entenderse concedida de modo Implfcito QU por tempo indeterminado. Tampou_co poderá ser permitida a subdelegación a autoridades distintas do propio Gooorno.

4. As leis de bases delimitarán con precisión o obxecto e alcance da delegación !exislativa e os principios e criterios que se han de seguir no seu exercic!o.

5. A autorización para refundir textos legais determinará o ámbito normativo a que se refiere o contido da delegación. especificando se se circunscribe á mera formulación dun texto único ou se se ¡nclúe a regularización. aclaración e armoniza· ción dos textos legals que van ser refundidos.

6. Sin perxuiclo da competencia propia dos Tribunals, as lels .de delegación poderán establecer en cada caso fórmulas adicionais de control.

Artigo 83.

As leis de bases non poderán en ningún caso:

al Autorlza·la modificación .da propia lel de bas~ •. b) Faculta~ para ditar normas con carácter retroactivo.

Artigo 84.

Cando unha proposición de lei ou unha enmenda sexa con­,trarla a unha delegación lexlslatlva en vigor, o Goberno está facultado para .e opor iI .Oa tramitación. En tal suposto, poderil presentarse unha proposición de lei para a derogación tota'l ou parcial da lel de delegación.

Artlgo 85.

As disposición s do Goberno que conteñan a lexislación de­legada recibirán o título de Decretos lexislativos.

Artigo 86.

1.' En caso de extraordinaria e urxente necesldade, o Go­bemo poderil dltar dlsposlclóns .Iexlslatlvas provlslonals que

tomarán a forma de Decretos-Iels e que non poderán afectar ao ordena mento das instltucións básicas do -Estado, aos dereitos; deberes e libertades dos cldadáns regulados no Título 1, 80 ré­xlme das Comunidades Autónomas. nln ao Oereito electoral xeral.

2. O.s Decretos-Ieis ·debe~án ser inmediatamente sometidos 8

debate e votación de total/dade ao Congreso dos Diputados, convocado ao efecto se non estivese reunido, no prazo dos trinta días seguintes á súa promulgaclón. o Congreso terase que pronunciar expresamente dentro dese prazo sobre a súa yonvalidación ou derogación; para iso o Regramento estable­cerá un procede mento especial e sumarlo.

3. Durante o prazo establecido no apartado anterior as Cor­tes poderán tramitalos como proxectos de lel polo procede­mento de urxencla.

Artigo 87.

1. A iniciativa lexislativa corresponde ao Goberno, ao Con· greso e ao Senado. ae acordo coa Constitución e os Regramentos das Cámaras.

2. As Asambleas das Comunidades Autónomas poderán so· licitar do Goberno a adopción dun proxecto de lel ou remitiren á Mesa do Congreso unha proposición de lel, delegando ante a citada Cámara un máximo de tres membros da Asamblea en­cargados da súa defensa.

3. Unha lel orgánica regulará as formas de exercicio e requi· sitos da iniciativa popular para a presentación de proposicións de leí. En todo caso esixiranse non menos de 500.000 firmas acreditadas. Non procederá esa iniciativa en materias propias de lei orgánica, tributarias ou de carácter Internacional. nin no r~la· tivo á prerrogativa de gracia.

Artigo 88.

Os proxectos de.lei serán: aprobados en Consello de Minis­tros. que os someterá ao Congreso. acompañados dunha expo­sición de motivos e dos antecedentes necesarios para se pro­

'l1unciar sobre eles.

Artigo 39.

1. A tramitación das proposicións de lei regularase polos Re­gramentos das Cámaras, sin que a prioridade debida 80S pro­xectos de lei 'Impida o exerclclo da iniciativa Jexislativa nos termos regulados polo artigo 87.

2. As proposicións de lei que, de acordo ca artigo 87 tome en consideración o Senado, remitiranse ao Congreso para o seu trámite néste como tal proposición.

Artigo 90.

1. Aprobado un proxecto de lei ordinaria ou organlca polo Congreso dos Diputados, o seu Presidente dará inmediata canta do mesmo ao Presidente do Senado. que o someterá á delibera­ción deste.

2. O Senado no prazo de dous meses. a partir do día da recepción dOl texto, pode. mediante mensaxe motivada. vetalo ou introducir enmendas no mesmo. O veto deberá ser aprobado por maloría absoluta. O proxecto non poderá ser sometido ao Rel para sanción sin que o Congreso ratifique por maioría abso­luta, en caso de veto, o texto Inicial, ou por maiorfa simple, un ha vez transcurridos dous meses desde a interposición do mes­mo. ou se pronuncie sobre as enmendas, aceptándoas ou non por maiorfa simple.

3. O prazo de dous meses de que o Senado dispón para ve­tar ou en menda-lo proxecto reducirase ao de vinte días naturals nos proxectos declarados urxentes polo Goberno ou polo Con­greso dos D!putados.

Artigo 91.

O Rel sancionará no prazo de quince días as leis aprobadas palas Cortes Xerais, e promulgaraas e ordenará a súa Inmediata publicación.

Arligo 92.

1. As decisións poUtlcas de especial trascendencia poderán ser sometidas a referéndum consultivo de tódolos cidadáns.

2. O referéndum será convocado polo Rel, mediante propos­ta do Presidente do Goberno, previamente autorizada polo Con· greso dos Diputados. .

3. Unha lel orgánica regulará as condiclóns e mailo proce­demento das distintas modalidades de referéndum" previstas nesta Constitución.

E. O. del E.-Núm. 311.4 29 dlclcmore 1978 29385

CAPITULO TERCEIRO

Dos Tratados Internacionals

Artigo 93.

Mediante lel orgánica poderá autorlzar'se -8 celebración de tratados polos que se atrlbúa a unha ,organización ou Institución internacional o exerciclo de competencias derivadas de Constl· tuclón. Corresponde ás Cortes Xerals e mal s 80 Goberno. se­gundo os casos, 8 garantfa do cUrrlprlmento déstes tratados e das reso!uclóns emanadas dos organismos internaclonals OU

supranacionals titulares da cesión.

Artlgo 94.

1. A prestación do consentimento do Estado para se obrlg~u por medio de tratados ou convenios requerirá a prevIa autor¡~ zación das Cortes Xerais, nos seguintes casos:

a) 'Tratados de carácter político. b) Tratados oü convenios de carácter militar. e) Tratados ou convenios que afecten á Integridade terrlto·

rial do Estado ou aos dereltos e deberes fundamental s estable­cidos no Titulo l.

d) Tratados ou convenios que impliquen abrigas financieiras para a Facenda Pública.

e) Tratados ou convenios que supoñan modificación ou dero· gación dalgunha lei ou esixan medidas lexislativ8s para a súa execución. .

2. O Congreso e mailo· Senado serán Inmediatamente Infor­mados da conclusión dos restantes tratados ou convenios.

Artigo 95.

1. A celebración dun tratado internacional que conteña es· tipulacións contrarias á ConstitiJción esixlrá 8 previa revisión constitucional. i

2. O Goberno ou calquera das Cámaras pode requerir ao Tribunal Constitucional para que declare se existe ou non esa contradicJÓn.

Artigo 96.

1. Os tratados internacionais· válidamente celebrados, un ha vez publicados oficialmente en España, formarán parte do orde· namento Interno. As sass dlsposlcións 56 poderán ser deroga· das, modificadas OU suspendidas na forma prevista nos propios tratados ou de acordo coas normas xerals do Derelto Interna· clonal. . . •

2. Para a denuncia dos tratados e convenios Internacionais utilizarase o mesmo procedemento. previsto para a súa aproba· ción no arUgo 94.

TiTULO IV

Do Goberno e da Administración

Artigo 97.

O Goberno dirixe a polftica Interior e exterior. a Administra· clón civil e militar e 8 defensa do Estado. Exerce a función executlva e a potestade regramentarla de acordo coa Constltu· ción e as lels. .

Artigo 98.

1. O Goberno componse do Presidente, dos Vicepresidentes no seu caso. dos Ministros e dos demais membros que esta­ble,a a lel.

2. O Presfdente dlrlxe a acción do Goberno e coordina as funcións dos demals membros do mesmo, sin perxuíclo da como petencia e responsabllidade directa destes na saa xestl6n.

3. Os membros do Goberno non poderén exercer outras fun· clóns representativas cás propias do mandato parlamentario. nln cal quera outra función púbUca que non deriva do seu cargo, nln nlngunha actlvldade profesional ou mercantil.

4. A lel regularé o Estatuto e Incompatibilidades dos mem-bros do Goberno. .

Artigo 99.

. 1. Despols de cada renovación do Congreso d~s DiPutados: e nos dema!s supostos constltuclonals en que asl proceda, o Rel. previa consulta cos representantes designados polos Grupos· po­Htlcos con representación parlamentaria, 8 por m$dlo do PresJ.. dente do Congreso. proporá un candidato á Presidencia do Go· berno.

2. O candidato proposto conforme ao previsto no apartado anterior exporá ante a Congreso dos Diputados o programa po· lítico do Goberno que pretenda formar e solicitará a confianza da Cámara. .

3. Se o Congreso dos· Diputados, polo voto de malorfa abo soluta dos seus membros, outorgase a súa confianza ao citado candidato. aRel nomearao Presidente. Se non se acada esa malo ría, someterase a mesma proposta a nova votación carenta e olto horas despois da anterior, e a confianza entenderase ou· torgada se obtén a maiorfa simple.

4. Se efectuadas as citadas votacións non se outorgase a confianza para a investidura, tramitaránse sucesivas proposta'3 na forma prevista nos apartados anteriores.

5. Se transcurrido o prazo de dous meses, a contar da prl­meira votación de investidura, ningún candidato obtivo a confian· za do Congreso, o. Rei disolverá ámbalas Cámaras e convocará novas e'eccións ca refrendo do Presidente do Congreso.

Artigo 100.

Os demais membros do Goberno serán nomeados e separa­dos polo ReJ, a pro posta do seu Presidente.

Artigo 101.

1. O Goberno cesa trala celebración de eleccións xerals, nos casos de perda de confianza parlamentaria previstos na Constitu· ción. ou por dimisión ou morte do seu Presidente.

2. O Goberno cesante continuará en funcións astra a toma de posesión do novo Goberno.

Artiga 102.

1. A responsabilidade criminal do Presidente e dos demals membros do Goberno será eslxible, cando exista, perante a Sala do Penal do Tribunal Supremo. .

2. Se a acusación fose por tralcl6n OU por cal quera delito contra a segurldade do Estado no exerclclo das súas funcións, só poderá ser plantexada por Iniciativa da cuarta parte dos memo bros do Congreso, e. coa aprobaci6n .da maloría absoluta do mesmo.

3. A prerrogativa real de gracia non será aplicable a nin· gún dos supostos do presente artigo.

Artigo 103.

{ A Admlnistraci6n pública serve con obxectividade os In· tereses xerals e actúa de' acordo cos principios de eficacia, xerarquía, descentralización, desconcentración e c·oordinaclón, con sometemento pleno á lel e mals 80 Oerelto.

2. Os órganos da Administración do Estado son creados, rexldos e coordinados de acordQ coa lel.

. 3. A lel regulará o estatuto dos funcionarios públicos, o ac· ceso á función ptlblica de acordo cos principios de mérito e ca· pacidade, as peculiaridades do exerclclo do seu derelt9 á sin· dléaclón. o sistema de Incompatibilidades e as garantfas para a imparcialidade no exerclclo das súas funcións.

Artlgo 104.

1. A"S Forzas e Corpos de seguridade, baixa a dependencia do Goberno, terán como misión protexe-Io 11bre exerclcio dos dereitos e libertades e garantiza·la seguridade cldadá.

2. Unha lel orgánica determinará as funclóns, principios bá· slcos de actuación e estatutos das Forzas e Carpos de Segu· rldade.

A~go 105.

A lel regulará:

al A audiencia dos cldadáns, directamente ou mediante as organlzaclóns e asoclaclóns recoñecldas pala lel, no procede· rpento de elaboración das disposlcións administrativas que' os afocten. I .

b) O acceso dos cldadáns aos arqulvos e rexlstros admInis­trativos, menos no que afecte á segurldade e defensa do Estado, á averiguación .dos delitos e á Intimidad e das persoas. .

c) O procedemento polo que de~en producirse os actos ad· mlnlstrativos, garantizando, cando proceda, a audIencia do Inte­resado.

Artlgo 106.

1. Os Trlbunals controlan a potestade regramentarla e 8 legalldade da actuación administrativa. asl como o sometemento desta 80S flns que a xustlflcan.

2. Os particulares, nos termos establecIdos pala lel, terán derelto 8 ser Indemnizados por toda lesión que sufran en cal·

29386 29 diciembre 1978. B. O .. del E.-Núm. 311.4

quera dos Seus bens e deraltas, agá8 en casos de forza malor sempre que 8 lesión sexa CbnS8cuencia do funcionamento dos • ervlelos públicos.

Artlgo 107.

O Cansella de Estado é' o supremo órgano consultivo do Go­berno. Unha lei orgánica I agulará a súa composición e compe· tencia.

, TITULO V

Das relacións entre -o CobarRo e as Corte"s Xerais

Arligo 108.

O Goberno ré"sponde solidariamente da súa xestión política, perante o Congreso dos Diputados.

Artigo 109.

As Cámaras e as suas Comisións poderán recabar, por me­dio dos Presidentes daquelas, a información e axuda qu~ pre­

, cisen do Gaberno e dos seus Departamentos e de calesquera autoridades do Estado e das Comunidades Autónomas.

Arligo 110.

1. As Cámaras e as súas Comisións poden reclama-la pre­sencia dos membros do Goberno.

2. Os membros do Goberno teñen acceso ás seslóns das' Cámaras e ás suas Comislóns e a facultade de se- faceren oír nelas, e poderán solicitar que informen ante as mes mas fun­cionarios dos seus Departamentos.

Arligo 111.

1. O Goberno e cada un dos seus membros están someti­dos ás Interpelacións e preguntas que lIes formulen nas Cá­maras. Para esta clase de debate -os Regramentos establecerán un tempo mínimo semanal.

2. Toda interpelación poderá dar lugar a unha moción na que a Cámara manifeste a súa posición.

Arligo 112.

O Presidente do Goberno, previa deliberación do Consello de Ministros, pode plantexar perante o Congreso dos Diputados a cuestión de confianza sobre o seu programa ou sobre unha de­claración de politica xeral. A confianza entenderase outorgada cando vote a favor da mesma a maloría simple dos Diputados.

Arligo 113.

1. O Congreso dos Diputados pode esixi-Ia responsabilidade política do Goberno mediante a adopción por maloría absoluta da moción de censura.

2. A moción de censura deberá ser P1'oposta cando. menos pala décima parte dos D/putados, e, terá que Incluir un candi­dato á Presidencia do Goberno.

3. A moción de cel'lsura non. poderá ser votada en tanto non transcurran. cinco días dende a súa presentación. Nos dous pri· meiros días do devandito 'prazo poderán presentarse mocións alternativas.

4. Se a moción da censura non fose aprobada polo Congre· so. os seus signatarios non poderán presentar outra durante o mesmo período de- sesións. '. Artigo 114.

"1. Se o Congreso nega a súa confianza ao, Goberno, este presentar~ a súa dimisión ao Rei, procedéndose a continuación á designación de Presidente do Goberno, segundo o disposto no artigo 99.

2. Se o Congreso adópta un ha moción de censura, o Go· berno presentará 8 súa dimisión ao Reí e o candidato inc/uído naquela entenderase investido da confianza da Cámara aos efec· tos previstos no artigo 99. O Re; nomearao Presidente do Go­berno.

Artigo 115.

1. O Presidente do Goberno, previa deliberación do Consello de Ministros, e baixo a súa exclusiva responsabilidade, poderá prop,?ñe.la disolución do Congreso, do Senado ou das Cortes ~erals, que será decretada p% Rei. O decreto de disolución flxará a data das el6cclóns.

2. A proposta de disolución non poderá presentarse cando estea en trámite unha moción de censura.

3. Non procederá nova disolución antes de que transcurra un ano dende a anterior, agás o disposto no artigo 99, apar­lado 5 .

Artigo 116.

1. Unha lei organlca regulará os estados de alarma, de ex· cetJción e de sitio, e as competencias e Iimitacións corre.sp9n· dentes.

2. O estado de alarma será declarado polo Goberno me· dlante decreto acordado en Consello de Ministros por un prazo . máximo de quince días, dandO' canta ao Congreso dos Diputados, reunido Inmediatamente ao efecto; sin a autorización deste non poderá ser prorrogado o dtada: prazo. O decreto determinará o ámbito territorial a que se extenden os efectos da declaración . .,.

3. O estado de excepción será declarado polo Goberno me· diante decreto acordado en Consello de Ministros, previa autOri z~ción do Congreso dos Diputados. A autorización e proclama· ción do estado de excepción deberá determinar expresamente os efectos do mesmo, o ámbito territorial a que se extende e a

. súa duración, que non poderá exceder de trinta días, pror!oga· bies por outro prazo igual, cos mesmos requisitos.

4. O estado de sitio será declarado pala maioría absoluta do Congreso dos Diputados, a proposta exclusiva do Goberno. O Congreso determinará o seu ámbito territorial, duración e con­dicións.

5. Non poderá procederse á disolución do Congreso men­tres estean declarados algúns dos estados comprendidos no presente artigo, quedando automáticamente convocadas as Cá· maras de non estaren en perlod'J de sesión. O seu funcionamen· to, así como o d9s demais poderes constitucionais do Estado, non podarán Interrumpirse durante a vixencía destes estados.

Disolto o Congreso ou expirado o seu mandato. de se pro· ducir algunha das situacións que dan lugar a calquera dos ci~ tados estados. as competencias do Congreso serán asumidas pala súa Diputación Permanente.

6, A declaración dos estados de alarma, de excepción e de sitio non modificarán o principio de responsabilidade do Go· berno e dos seus axentes recoñecldos na Constitucíón e nas leis.

TITULO VI

Do Poder Xudicial

Arligo 117.

1. A xusticia emaha do pobo e adminístrase en nome do Reí por Xueces e Maxistrados integrantes do poder xudicial, in· dependentes, Inamovibles, responsables e sometidos únicamen­te ao Imperio da lei.

2. Os Xueces e Maxlstrados non poderán ser separados, suspendidos, trasladados nin xtlbilados, a non ser por algunha das causas e coas garantfas previstas na lel.

3. O exercicio da potestade xurisdicional en toda clase de procesos, xulgando e facendo executa-Io xulgado, corresponde só aos Xulgados ~ Tribunais determinados palas leis, conforme ás normas de competencia e procedemento que as mes mas es­tab/ezan.

4. Os Xulgados e lribunais non exercerán mais función s cás sinaladas no· apmtado anterior e as que expresamente lIes sexan atribuidas pala lei en garantía de calquera dereito.

5. O principio de unidade xurisdicicinal é a base da organiza­ción e funcionamento dos Tribunais. A lei regulará o exercicio da xurisdición militar no ámbito estritamente castrense e nos supostos de estado de sitio, se,gundo os .principios da Cons­titucIón.

6. Prohíbense os Tribunais de excepción.

Artigo 118.

E obrigatorio o cumprimento das sentencias e demais reso­lucións firmes dos Xueces e Tribunais, así como prestar tamén a coláboración por eles requerida no curso do proceso e na exe· cución das resolucións.

Artigo 119.

A xusticia será gratuita cando así o dispoña a lei, e, en todo caso, respecto de quenes acrediten insuficiencia de recur sos para litigar.

Arligo 120.

1. As actuación s xudiciais serán públicas, coas excepción s previstas nas leis de procedemento.

2. O procedemento será predominantemente oral, sobre todo en materia criminal.

3. As sentencias serán sempre motivadas e pronunciaranse en audiencia pública.

, •

B. O. del E.-Núm. 311.4 29 diciembre 1978 29387

Artigo 121.

Os danos causados por erro xudlclal, así como tamén os que sexan .consecuencia do funciona mento anormal da Administra­ción áe Xusticia darán dereito a unha indemnización a cargo do Estado, conforme á leL

Artlgo 122.

1. A lel orgánica do poder xudicial determinará a constitu­ción, funclonamento e goberno· dos Xulgados e Tribunais, así como (1 estatuto xurídico dos Xueces e Maxistrados de carreira, que formarán un Carpo único, e do persoa/. 80 servicio da Ad­ministración de Xusticia. ..

2. O Cansella Xeral do Poder Xudicial é o órgao de gober­no do mesma. A leí orgánica establecerá o seu estatuto e o réxime de Incompatibilidades dos seu s membros e das súas f[Jncións, especialmente en materia de nomeamentos, ascensos, inspección e réxime disciplinario. .

3. O Con sello Xeral do Poder Xudicial estará integrado polo Presidente do Tribunal Supremo, que o presidirá, e por vinte mambros nomeados polo Rei poi' un período de cinco anos Oestes, doce entre Xueces e Maxlstrados de tódalas categorías xudlciais, nos termos -que estableza a lei orgánica; catro a pro, posta do Congreso dos Diputados e --catro a proposta do Sena· do, elexidos en émbolos casos por majaría de tres quintos dos seus membD'os. entre abogados e outros xuristas. todos eles de recoñecida competencia e con mais de quince anos de exer cicio na súa profesión,·

Artigo 123.

1. O Tribunal Supremo, con xurisdición en toda Espaiía, é o órgano xurisdicional superior en tódolos ardes, salvo o dlspos· to en materia de garantías constitucionais.

2. O Presidente do Tribunal Supremo será nomeado polo Rel, a proposta do Con sello Xeral do Poder Xudicial. da ma neira que determine a leL

Arligo 124.

. 1. O Ministerio Fiscal. aparte das funcións encomendadas a outros órganos, ten por finalidades promove-Ia acción da xusti- . cia en defensa da legalidad e, dos dereitos dos cidadáns e do interés público tutelado pala lei, de oficio ou a petición dos interesados, así como velar pala independencia dos Tribunais e percur,ar perante estes a satisfacción do interés social.

2. O, Ministerio Fiscal exerce· as súas funcións mediante órganos de seu, conforme 80S. principios de unidade, de actwa­ció" e dependencia xerárquica e con suxeición, en todo caso, aos de legalidade e imparcialidade. .

... 3. A lei regulará o estatuto orgánico do Ministerio Fiscal. 4. O Fiscal Xeral do Estado será nomeado polo Rei, a pro­

posta do Goberno, unha vez escoltado o Consello Xeral do Po· der Xudicial,

Artigo 125.

Os cidadáns poderán exerce-Ia acción popular e participafen na Administración de Xusticia mediante· a Institución do Xura­do. na forma e con respecto a aquetes procesos penais que a lei determine, e tamén nos Tribunals consuetudinarios e tradi cionais.

Arligo 126.

A policía xudiclal. depende dos Xueces, dos Tribunais e do Ministerio Fiscal nas súas funcións de pescuda do delito e de descubrlmento e aseguramento do delincuente, nos termos que a lel estableza.

Artigo 127,

1. Os Xueces e Maxistrados, emailosFiscais.mentres.es-j tean en activo non poderán desempeñar outros cargos PUIY(I­cos nln pertencer a partidos pofitlcoS ou sindicatos. A lei A:ls· tablecerá o sistema e modalidades de asociación profesiJ6nal dos Xueces. Maxlstrados e Flscals. . .

2 A lei establecerá o réxlme de incompatibilidad{{s dos me~bros do -poder xudiclal, de maneira que asegure aAotal in·

. dependencia ~eles. . !

TITULO Vii

Economfa e Facenda

Arligo 128.

1. Toda a riqueza do pais nas súas distintas formas e cal· quera que sexa a súa titularldade ,,::stá subordinada ao interés xeral .

•

2 Aecoñécese ~ iniciativa pública na actividade económi­ca. Mediante lei poderanse reservar ao sectór público recur­sos ou servicios esenciais, especialmente no caso de monopo­lio e tamén acorda·la intervención de empresas cando así o esixa o interés xeral.

Artigo 129 ..

1. A lei establecerá as formas de participación dos intere­sados na Seguridad e Social e na acllvidade dos organismos púo blicos con función que afecte directnmente á calidade da vida ou ao benestar xeral. •

2. Os poderes públiCOS promoverán con eficacia as diver­sas formas de participación na empresa e fomentarán median­te" unha lexislación axeitada, as sociedades cooperativas. Ta­mén establecerán os medios que faciliten o acceso dos traba­!ladores á propiedade dos medios de producción.

Artigo 130.

1. Os poderes públicos atenderán á modernización e desen rolo de tódolos sectores económicos e, Eln particular, da :-:'d ri-cultura. da gandería, da pesca, e da ·artesanía, ca fin de ~qlli­para-lo nivel de vida de tódolos e~pañois.

2, Ca mesmo fin. outorgará¡;elles un trata mento especial á~ zonas de montaña.

Artigo 131.

1. O Estado, mediante lei, poderá planifica-ja· actividvde eco­nómica xeral para atender ás necesidades colectivas, equilibrar e armoniza-lo desenrolo rexional e sectorial e estimula-lo cre­cemento da renda e da riqueza e a súa mais xusta distribución.

2. O Goberno elaborará os proxectos de planificación, de acordo coas previsións que Ile seJ:<an suministradas palas Co­munidades Autónomas e o asesoramento e colaboración dos sin­dicatos e outr,as organizacións profesionais, empresarials e eco· nómicas. A tal fin constituirase un Consello, cuia composición e funcións se desenvolverán por lei. Artigo 132.

1. A lei regulará o réxime xuridico dos bens de dominio púólico e dos comunais, inspirándose nos principios de inaUe· nabilidade, imprescriptibilidade e inembarga~ilidade. así como a súa desafectaci6n. •

2. Son bens de dominio públiCO estatal Os que determine a lei e. en todo caso, a zona marítimo-terrestre. as praias, o mar

,territorial e os recursos naturais da zona económica e a pla· taforma contInental.

3. Regularanse por lel o Patrimonio do Estado e o P~tri· monio Nacional, a súa administración, defensa e conservación

Artigo 133.

1. A potestade orixinaria para establece-los tributos corres· ponde exclusivamente 80 Estado, mediante lel.

2. As Comunidades Autónomas e as Corporacións' locais poderán p-stablecer e esixir tributos de acordo coa Constitución e coas leis. --. _

3. Todo beneficio fiscal que afecte aos tributos· do E'5~~ deberase esta¡',lacer por lei', .. J....., ~

4. As adl1inistraci6ns pÚbiT"cas s6 poderán contraer abrigas financieiras e realizar· gastos de acordo coas leis.

Artigo 1::;4.

1. Corresponde ao Goberao a elaboración dos Presupostos Xeraif, do Estado e és Cortes Xerais o seu p\ame, enmenda e aprobación,

2. Os Presupostos Xerais d Estado terán carár;ter anual, illtj",¡ii~n a l'J~lidade dos, ~ s e ingresos do sector público ~statal e neles consig-nara'se o Jm.PQrtij-rios Q~neficios fiscai~ que afecten aos tributos' do~o, . -. '

3. O Goberno df:l~smpresentar ante o Congreso dos Dip~..c tados os Presupostos Xerais do Estado cando menos tre!'l..rmej ses antes da expiración dos do ano anterior. ~. ~ . 4. Se a leí de Presupostos' non se aprobase ante~ do pri

meiro dia do exercicio económico correspondente.. _consl era~an. se automáticamente prorrogados os t'resupoStos a exel'Clc!j anterior astra a aprobación dos novoso "'"":..

5. Aprobados os Presupostos Xerai,\¡ do Estado. o Goher . no poderá presentar proxectos de lei que impUquen aumento e:" gasto público ou disminución dos ingresos correspondentes ao mesmo exercicio pres,upostarlo.

6. Toda proposición ou enrnenda que supoña aumento dos créditos ou disminución dos ingresos presupostarios requerirá a conformidade.do Goberno para a súa tramitación.

7. A lei de Presupostos non pode crear tributos. Poderá modificalos cando estea previsto nunha lei tributaria 'substan-tiva. '

·• 29388 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 31U

Artlgo 135.

1. O Gober~o teré que estar autorizado por lei para emitir Débeda Pública -ou O'Jntraer ·crédlto.

2. Os créditos para satlsface·lo pago de intereses e capi­tal da Débeda Pública do Estado consideraranse sempre Inclui­dos no estado de gastos dos presupostos e non poderán ser obxecto de enmenda ou modificación, mentres se aXUsten ás .condicións da lei de emisión.

Artigo 136.

1. O Tribunal de Cantas é o supremo órgano fiscalizador das contas e da xestión económica do Estado, asr como do sector público.

Dependerá directamente das Cortes Xerals e exercerá 85 súas funcións por delegación delas no exame e comprobación da Canta Xeral do Estado.

2. As cantas do Estado e do sector público estatal rende-ranse ao TrIbunal de Cantas e serán censuradas por este. ..

O Tribuna~ de 'Cantas, sin perda da súa propia xurlsdlción, remli.irá ás Cortes Xerals un informe anual no que, cando pro­ceda, l.omunicará as infraccións ou responsabilidades nas que. ao seu ~uicio, se incurrlse_

3. 03 membros do Tribunal de Cantas gozarán da mesma independencia e inamovibilidade e estarán sometidos ás mes­mas incompatibilidades c6s Xueces.

Unha lel orgánica regulará a composición, organización e funcións do Tribunal de Cantas.

Artigo 137.

TITULO'VIII

Da Organización Territorial do Estado

CAPITULO PRIMEIRO

Principios xers/s

O Estado organizase territorialmente en municipios, en pro· vinclas e nas Comunidades Autónomas que se constitúan. To· das estas entidades gozan de autonomía para a xestión dos seu s respectivos Intereses.

Artigo 138.

1. O Estado garantiza a realización efectiva do principio de solidaridade ,consagrado no artigo 2 da Constitución, mi randa de lestablecer un equilibriO económico, axeitado e xusto entre as diversas partes do territorio español, e atendendo en particular ás circunstancias do feito insular. '

2. As diferencias entre os Estatutos das diferentes Comu­nidades Autónomas, non poderán implicar, en caso ningún, pri­vilexlos económicos ou sociais.

Arligo 139.

1. Tódo!os españols teñ~n os mesmr.lS dereitos e abrigas .~ r:¡fquera .parte do territorio do Estado.

/ 2. Ningunh~ autorldade pode-\'á BcJoptar- l1"ñ:!rJ.ldas que dlrec· ".,--r ta ou Indlrectamenla obstaculj'~~M a libertade de circulación e

establecemento das persoas e a libre circulación de bens en . todo o territori-. español.

CAPITULO SEGUNDO

Das Administración Jocal

Arligo 140. '---1.....,. / A Constitución y~ntlz_a a ~oritJm.ía dos concellos. Es;~s

, g~zarán de personalidade xurí~na. O seu goberno e adml\-. ) ~straci6n corresponde aos seus re~Y.2.s Axuntamentos, 'In- '­

\ .l t<. :,Qrados. polos Alcaldes e mailos Concellais-:-Os Con:~lIals se· ~ rán I ele.xldos polos veciños do cancel lo mediante sufraxio uni·

'{ersa,~gUal, libre, directo e secreto. na forma establecida pala lel. Q AlcalQ.es serán elexidos polos Concellals ou polos ve

.... Ciñas. • rregOi'ctTl:t"83 condlcións nas que conveña o réxlme _de COljéello aberto. .

/

,:.~.r[¡go 141.

1. A provincia é unha entidade local coñ persoalidade xu­rídlca propia, _definida pala agrupación de concellos e divlsió~ territorial para o cumplimento das actividades do Estado. Cal· qu~ra- alteración dos Ifmltes provincials terá que ser aprobada. palas Cortes Xerals mediante lei orgánica. . 2. O goberno e a administración autónoma das provincias estarán encomendados a Dlputacións ou a outras, Corporacións de carácter representativo,

3. Poderanse crear agrupaclóns de concellos dif.erentes da provincia.

4. Ncs arqulpélagos, as lilas terén ademais a súa admi­nistración propia e form~ de Cabidos ou Consellos.

A[ligo 142.

As Facendas locais deberán dispar dos medios' suficientes para o desempef'io das funcións que a lel atrlbúe ás Corpora· clóns respectivas e nutrlranse fundamentalmente de tributos proplO,s e de partiCipación nos do Estado e nos das Comuni­dades Autónomas.

Artigo 143.

CAPITULO TERCEIRO

Das Comunidadf;ts Autónomas

1. No exercJcio do dereito á autonomía recoñecido no aro tigo 2 da Constitución, as provincias limítrofes con caracterís­ticas históricas, culturals e económicas común s, os territorios insulares e as provincias con "antidada rexlonal hIstórica po­derán acceder 80 seu autogoberno e constituírse en ComunI­dades Autónomas conforme ao previsto neste Título e nos res­pectivos Estatutos.

2. A iniciativa do proceso autonómico corresponde a tóda­las Diputacións Interesadas ou ao órgano interinsular corres­pondente e ás dúas terceiras partes dos concellos se a súa poboaclón representa, cando menos, a maLoría do censo electo­ral de cada provincia ou iIIa. Estes requisitos terán que ser cum· pridos no prazo de seis meses desde o primeiro acordo adop­tado.-neste sentido por algunha das Corporacións locais intere­sadas

3. A iniciativa, en caso de non pr.osperar, s6 se poderá rei­terar pasados cinco anos.

Artigo 144.

As Cortes Xerais, media'nte lei orgánica, pode'rán, por mo­tivos de interés nacional:

al Autoriza-la constitución dunha comunidade autónoma can· do o seu ámbito territorial non supere o dunha provincia e non reúna as condición s do apartado 1 do artigo 143.

b) Autorizar ou acordar, segundo os casos, un Estatuto de autonomía para territorios que non estean Integrados na organi-zación provincial. _

cl' Sustituir a Imclativa das Corporación s locais a que se reflre o apartado 2 do artigo 143.

Artigo 145.

1. Non se admitirá en caso ningún a federación de Comu­nidades Autónomas.

2. Os Estatutos poderán preve-los supostos, requisitos e termos en que as Comunidades Autónomas poderán celebrar. convenios entre sí para a xestión e prestación de servicios pro­pios delas, así como o carácter e efectos da correspondente comunicación ás Cortes Xerais. Nos outros supostos, os acor· dos de cooperación entre as Comunidades Autónomas necesi­tarán a autorización das Cortes Xerais.

Artigo 146.

O proxecto de Estatuto será elaborado por unha asamblea composta polos membros da Diputación ou órgano interinsular das provincias afectadas e polos Diputados e Senadores elexl· dos nelas e será elevado ás Cortes Xerais para a súa trami­tación como lei.

Artigo 147.

1. Dentro dos termos da presente Constitución. os Estatu· jos serán a norma institucional básica de cada Comunidade Au­t~oma e o Estado .reconoceraos e ampararaos como parte inte­

i gr~te do seu ordenamento xurídíco. ~\ Os Estatutos de autonomía deberán con ter:

af-' A denominación da Comunidade que mellar corresponda á súa i(slentidade histórica.

b) A delimitación do seu territorio. el A ~enominaclón, organización e sé das institucións au­

tónomas pt:opias, d) As competencias asumidas dentro do marco estableci·

do na Constitúc:lón e as bases para, o traspaso dos servicios correspondentes SS mesmas.

3. A reforma dos Estatutos axustarase 80 procedemento que neles se estableza e requerirá en todo caso a aprobación palas Cortes Xerais, mediante lei orgánica.

B. O. del E.-Núm. 311.4· 29 diciembre 1978 29389.

Artlgo 148.

1. As Comunidades Autónomas pode~án asumir competen· cias nas seguintes materias:

1.° Organización das súas institucións de autagoberno. 2." As alteracións· dos termos municipais comprendidos

no seu territorio e, en ·xera1. as funci6ns que correspondan á Administración do Estado sobre as Corporaci6ns laeals e de transferencia autorizada' pala lexislaci6n sobr.e Aéxime Local.

3." Ordenación do territorio, urbanismo e vivenda. 4." As obras públicas de interés da Comunidade Autónoma

no seu propio territorio. S," As vías férreas e estradas de recorrido comprendtdo

íntegramente no territorio da Comunidade Autónoma e, nos mesmas termos, o transporte levado a cabo por estes medios ou p'or cable. ,

6. Q OS portas de refuxio, os partos e aeroportos deporti· vos 8, en xeral, os Que non desenvolvan actividades comer· ciais.

7.° A agriculturo. e a gandería, de acordo coa ordenación xerat da economía.

8," Os montes e aproveltamentos forestais. 9.° A xestión en materia de protección do medio ambiente. 10.0 Os proxectos, construcción e explotación dos laprovei.

tamentos hidráulicos, can les e regadíos de Interés da Comuni· dade Autónoma-; as augas minerais e termais..

11.0 A pesca nas augas interiores, o marisqueo e a acul· cultura, a caza e a pesca'fluvial.

12.0 Feiras interiores. 13.0 O fomento do desenvolvemento económico da Comuni.

dade Autónoma dentro dos obxectivos marcados pala política económica nacIonal.

14.0 A artesanía. 15.Q Museos, bibliotecas e conservatorios de música de In.

terés para a Comunidade Autónoma. 16.0 Patrimonio monumental de interés da Comunidade Au­

tónoma. 17.0 O fomento da -cultura, da investigación e, no seu caso,

do ensino da lingua da Comunidade Autónoma. 18.Q Promoción e ordenación do turismo no seu ámbito te·

rritorial. 19.0 Promoción do deporte e da axeitada utilización do lecer. 20.0 Asistencia sociai. 21." Sanidade e hixiene. 22.0 A vixilancia e protección dos seu s edificios e instala­

cións. A coordinación e demais facultades en relación coas po­licías locais nos termos que estableza unha le~ orgánica. ......

2. Transcurridos cinco anos, e mediante a reforma dos seus Estatutos, as Comunidades Autónomas poderán ampliar sucesl vamente as súas competencias dentro do marco establecido no artigo 149.

Artigo 149.

1. O Estado ten competencia exclusiva sobre as seguintes materias:

1.0 A regulación das condicións básicas que garanticen a Igualdade de tódolos español s no exercicio dos dereitos e no cumprimento dos deberes constitucionais.

2.0 Naclonalidads, Inmigración, emigración, extranxelría e dereito de asilo.

3.° Relacións internacionais. 4.° Defensa e Forzas Armadas. 5.° Administración de Xusticia. 6.0 lexislación mercantil, penal e penitenciaria; lexislación

procesal. sin perda das ñecesarias espeCialidades que neste arde se deriven das particularidades do dereito substantivo das Co-munidades Autónomas. .

7.0 lexislacfón laboral; sin perx'uício da súa execución polo.s órganos das Comunidades Autónomas.

8.0 lexislación civil, aparte da conservación, modificación e desenvolvemento' palas Comunidades Autónomas dos derei· tos civis, forais ou especiais, alí ande existan. En todo caso. as regras relativas á aplicación e eficacia das normas xurídicas. relacións xurídico-civfs relativas ás formas de matrimonio, oro denación dos rexistro3 e Instrumentos públicos, bases das' abrl· gas contractuaís, normas para resolve-Ios conflltos de lels e de· terminación das fontes do Derelto, con respeto, no caso derra­del ro, ás normas de dereito foral ou especial.

9.° Lexislación sobre propiedade Intelectual e Industrial. 10.0 Réxime aduaneiro e arancelario: comercio exterior. 11.0 Sistema monetario: divisas, camt.:o e convertibllidade;

bases da ordenación -do crédito, banca e seguros. ..

12.0 Lexislación sobre pesas e me~idas, determinaCión da hora oficial.

13.0 Bases e coordinación da planificación xeral da activi­dade económica.

14.0 Facenda xeraf e Débeda do Estado. 15.~ Fomento e coordinación xeral da investigación cientí-

fica e técnica. ~ 16.0 Sanidade exterior. Bases e coordinación xeral de sani­

dade. lexislación sobre os procJutos farmacéuticos. 17.0 Lexislaclón básica e réxime económico da Seguridad e

Social, sin perxuíclo da execución dos seus servicios polas Comunidades Autónomas.

18.0 As bases do réxime xuridico das Adminlstracións PÚO. blicas e do réxime estatutario dos seus funcionarios que, en todo caso, garanti~arán 80S administrados un tratamento común ante delas; o procedemento administrativo común, sin perxuí· Ci9 das especialidades derivadas da organización propia das ,Comunidades Autónomas; lexislación sobre expropiación forzo­sa; lexislación básica sobre contratos e concesións administra­tivas e o sistema de responsabilidade de tódalas Administra­cións públicas.

19.0 Pesca marítima, sia perxuício das competencias que na ordenación do sector se atribúan ás Gomunidades Autó­nomas.

20.0 Mariña mercante e abandeiramento de buques; aJumea­mento de costas e sinals marítimos; partos de interés xerál; aeroportos de interés xeral; control do espacio aéreo: tránsito e transporte aéreo, servicio meteorolóxlco e matriculación de aeronaves.

21.0 Vías férreas e transportes terrestres que transcorran polo territorio de mais dunha Comunidade Autónoma; réxime xeral de comunicacións; tráfico e circulación de vehículos a motor; correos e telecomunicacións; _cables aéreos, submarinos e radiocomunicación.

2V A lexislación, ordenación e concesión de recursos e aproveitamentos hidráulicos cando as augas' corran por mais dunh/ll Comunidade Autónoma, e a autorización das instalacións eléctricas, cando o seu aproveitamento afecte a outra Comu· nidade ou o transporte de enerxia saia do seu ámbito territorial.

23.0 Lexislaci6n básica sobre protección do medio ambiente sin perxuicio das facultades das Comunidades Autónomas de estableceren normas adicional s de protecci6n. A lexisJación básica sobre montes, aproveitamentos forestais e vías pe­cuarias.

24.0 Obras públicas de Interés x'eral ou de realización que afecte a mais dunha Comunidad e Autónoma.

25.0 Bases de réxime minelro e enerxético. 26.0 Réxime de producción, comercio e posesión e uso de

armas e explosivos. 27.0 Normas básicas do réxime de prensa, radio e televi­

sión e, en xeral, de tódolos medios de comunicación social. sin perda das facultades que no seu desenvolvemento e execuclón correspondan as Comunidades Autónomas.

28." Defensa do patrimonio cultural, artfstico e monumental españo.1 contra a exportación e a espoliación; museos, biblio­tecas e arquivos de titularldade estatal, sin tocar á súa xestión por parte das Comunidades Autónomas.

29.0 Seguridade pública, sin perxuício da posibltidade de creaciól'1 de palie fas palas Comunidades Autónomas na forma que se estableza nos respectivos Estatutos no marco do que dispoña unha lei orgánica.

3D." RegulaCión das condlcións de obtención, expedición e homologaCión de títulos académicos e profesionais e normas básicas para o desenvolvemento do artigo 27 da Constitución a fin de garantizar o cumprlmento das abrigas dos poderes públiCOS n~sta materia. - .

31.0 Estadística para fins estatais. 32.0 Autorización para a convocatoria de consultas popula­

res por vía de referéndum.

2. Aparte das competencias que poderán asumi-Ias Comu­nidades Autónomas, o Estado considerará o servicio da cultura como deber e atribucién esencial e facilitará a comunicación culturat _entre as Comunidades Autónomas de acordo con elas.

3. As materias non atribuidas expresamente 80 Estado por esta Constitución poderán corresponder ás Comunidades Autó­nomas, segundo os seus respectivos Est"tutos. A competencia sobre as materias que non foran asumidas polos Estatutos de Autonomfa corresponderá ao Estado, e as normas -deste preva­lecerán, en caso de confllto, sobre as das Comunidades Autó­noma~ ~n todo o que non estea atribuido á exclusiva competen­

·'cia destas. O derelto estatal será, en calquera caso, supletorio do derelto das Comunidades Autónomas,

29390 29 diciembre 1978 B.-O. del E.-Núm. 311.4

Artigo 150:

1. As Cortes Xera"is. en materias de competencia estatal, poderán atribuir a todas ou a algunha das Comunidades Autó­nomas a facultade de ditaren. para 51 mesmBS. normas lexisU!­tiVas no marcO dos prlncipiós, bases e directrices fixados por" unha lei estatal. Aparte das competencias dos Tribunals, en cada leí marco' estahlecerase a modalidade do control das Cortes· Xerals sobre estas normas lexislativas das Comunida-des Autónomas. '

2. O Estado poderá transferir ou delegar nas Comunidades Autónomas, m~diante lei orgánica, facultades correspondentes a materia de' titularidade estatal que pala s(J8 propia naturaleza sexan susceptibles de transferencia ou delegación, A lei preverá en cada caso a correspondente transferencia de medios finan­cieiros, así como as formas de control que se reserve o Estado.

3. O Estado poderá ditar leis que establezan os principios necesarios para armonizar as disposicións normativas das Co­munidades Autónomas, aínda no caso d,e materias atribuidas á competencia destas, cando así o esixa o interés xeral. Corres­pon~e ás Cortes Xerals. por maíoría absoluta de cada. Cámara, a apreciación desta necesidade.

Artigo 151

1 .. Non será necesario deixar transcurrir o prazo de cinco anos a que se refire o apartado 2 do artígo 148 cando a 1ni­ciativa do proceso autonómico sexa acordada dentro do prazo do artigo 143. 2. ademais de, palas Diputacións ou os órganos interinsulares correspondentes palas tres cuartas partes dos Concellos de cada unha das provincias afectadas que represen­ten, cando menos, a maloría do censo electoral de cada unha delas e a citada iniciativa sexa ratificada mediante referéndum polo voto afirmativo da maioría absoluta dos electores de cada provincia nos termos que estabteza unha lel orgánica.

2. No suposto previsto no apartado anterior, o procede­mento .para a elaboración do Estatuto será o seguinte:

1.° ü Goberno convocará a tódolos Diputados e Senadores elexidos nas circunscripcións comprendidas no ámbito territo­rial que pretenda acceder ao autogoberno. para que se consti­túan en Asamblea, para os únicos efectos de elaboraren o correspondente proxecto de Estatuto de autonomía, mediante o acordo da maioría absoluta dos seus membros.

2.~ Aprobado o proxecto de Estatuto pala Asamblea de Parlamentarios, remitirase á Comisión Constitucional do Con­greso, . a cal dentro do prazo de dous meses o examinará ca concurso e asistencia dunha delegación da Asamblea propo­ñente para determinaren de común acordo a súa h'lrmvlación definitiva.

3.° Se se alcanzase o devandito acordo o texto rWl!'!tante será sometido fi referéndum do corpo electoral das p, i!\'inGÍas comprendidas no ámbito territorial do proxectado ESldloto.

4.° Se o proxecto de Estatuto é aprobado en cada provincia pala maioría dos votos validamente emitidos, será elevado ás Cortes Xerais. Os Plenos de ámbaJas Cámaras decidirán sobre o texto mediante un voto de ratificación. Aprobado o Estatuto, o ·Rei sancionarao e promulgarao como lei.

5.0 De !Jan alc:mzarse o acordo 80 que se renre _o apar­tado 2.0 deste número, o proxecto de Estatuto será tramitado como proxecto de lei perante as Cortes Xerais. O texto apro­bado por estas será sometido a referéndum do corpo electoral das provincias comprendidas no ámbito territorial do proxectado Estatuto. No caso de ser aprobado pala maioría dos votos valida­mente emitidos en cada provincia, procederá a súa promulgación nos termos do p~rrafo anterior.

3. Nos casos dos. párrafos 4.0 e 5.° do apartado anterior, a non aprobación do proxecto de Estatuto por unha ou varias provincias. non impedirá a constitución entre as restantes da Comunidade Autónoma ptoxectada, na forma que estableza a lei orgánica prevista no apartado 1'· deste artigo.

Artigo 152

1. Nos Estatutos aprobados polo procedemento a que se­refire o artigo anterior, a organización institucional autonómica basarase nuntra Asamblea lexislativa elexida por sufraxio uni­versal conforme a un sistelJ1a de representación proporcional que.- asegure. ademajs. a representación das diversas zonas do territorio; un Consollo de Goberno. con funcións executivas e administrativas; e un Presidente, elexido pala Asamblea, de entre os seus membras, e nomeado polo Rel, a quen corres­ponde _ ~ dirección do Consello de Goberno. a suprema repre­sentaClon da respectiva Comunidade e 8 ordinaria do -Estado

naquela. O Presidente e os membros do Consello do Goberno serán políticamente responsables ante a Asamblea.

Un Tribunal Superior de Xusticia, sin perxuício da xurisdición 'que corresponde ao Tribunal Supremo. culminará a organización xudicial no ámbito territorial de Comunidade Autónoma. Nos E~tatutos das Comunidades Atltónomas poderán establecerse os supostos e as formas de participación de aquejas na orga­nización das demarcacións xudiciais do territorio. Todo isto de conformidade ca previsto na lei orgánica do poder xudicial e dentro da unidade e independencia deste.

Sin perxui"cio do dlsposto no artigo 123, as sucesivas instan­cias procesais. no seu caso. esgotaranse perante órganos xudi­cíais radicados' no mesmo territorio da Comunidade Autónoma no que estea o órgano competente en primeira Instancia. . 2. Unha vez sancionados e promulgados Os respectivos Estatutos, só poderán ser modificados mediante os procede­mentas neles establecidos e con referéndum entre os electores inscritos nos' censos cbrrespondentes,

3. Mediante a agrupación de concellos limítrofes. os Esta­tutos poderán establecer circunscripcións territoriais de seu que gozarán ~unha persoalidade xurídica plena.

Artigo 153,

O control da actividade dos órganos das Comunidades Autó­nomas exercerase:

a} Polo Tribunal Constitucionaf. o relativo á constitucionali· dade das 5úas disposiciáns 'normativas con forza de lei.

b) Polo Goberno, previo dictame do Consello de Estado. o do exercicio de funcións delegadas a que se refire o apar­tado 2 do artigo 150.

e} Pala xurisdición contencioso~dmínistrativa. o -da admi­nistración autónoma e as' súas normas regramentarias.

d) Polo Tribunal de Cantas" o económico e presupostario.

Artigo 154_

Un deleg8do nomeado polo Goberno díríxirá a administración do Estado' no territorio- da Comunidade Autónoma e coordina­raa, cando proceda, coa administración propia da Comunidade.

Artigo 155_,

1. Se un ha Comunidade Autónoma non -cumprise as obrfgas que a Constitución ou outras leis IIe impoñan. ou actuase de forma que atente gravemente ao interés xeral de Espa~a, e Goberno previo requerimento ao -Presidente da Comumdade Autóno~a e, no caso de non ser atendido. coa aprobación por maioria absoluta do Senado, poderá adopta-las medfdas nece­sarias para abrigar a ,aquela ao cumprimento forzoso das citadas abrigas ou para a protección do mencionado interés xeral.

2. Para a execuclón das medidas previstas no apartado anterior. o Goberno poderá dar instrucións a tódalns autorida­des das Comunidades Autónomas.

Artigo 156.

1. ~ As Comuniúades Autónomas gozarán de autonomfa fi­nancíeira para o desenvolvemento ,e execución das súas compe­tencias de 8cordo cos principios de coordinación coa Facenda estatal e de solidaddade entre tó<;lolos españois.

2. As Comunidades Autónomas poderán actuar como dele­gados ou colaboradores do Estado para a recaudación, a x~stión e a liquidación dos recurSos tributarios daquel, de acordo coas lels.e os Estatutos.

Arlige 157.

1. Os recursos das Comunieades Autónomas estarán cons­tituidos por:

a) Impostas cedidos total ou parcialmente polo Estado; recargos 60bre impostos estatais e outras participacións nos ingresos do Estado.

b) Os: Seus propios impostas, tasas e contribucións es­peciais.

e) Transferencias dun landa de compensación interterrltO­rial e outras asignacións con cargo aos Presupostos Xerals do Estado.

d) Rendementos procedentes do seu patrimonio e ingresos de dereito privado.

el O produto das operacións de crédito.

2. As Comunidades Autónomas non poderán en ~ingún caso adoptar medidas tributarias sobre bens situ~dos f?ra do seu territorio ou que supoñan obstáculo á libre CirculaCión de mer­cancías·ou servicios.

B. O. del E.-Núm. 311.4 29 diciembre 1978 29391

3. Mediante lei ,orgánica poderá regularse o exercicio das competencias financiéiras enumeradas no precedente aparta­do 1, as normas que resolvan os conflitos que puideran xurdir' e as posibles formas de colaboración financieira entre ,as Comu­nidades Autónomas e o Estado.

Artigo 158.

1. Nos Presupostos Xeraís do Estado' poderase establecer unha asignación ás Comunidades Autónomas en función do volume dos servicios e actividades estatais que asumisen e da garantía dun nivel mínimo na prestación dos servicios públicos fundamentais en todo o territorio español.

2. A fin de correxir desequilibrios económicos ¡oterterr!· toriais e facer efectivo o principio de solidaridade constituí­rase un Fondcr de Compensación con destino a gastos de inver-, sión: os recursos deste Fondo serán distribuidos poI as Cortes Xerais entre as Comunidades Autónomas e provincias, no seu caso.

TITULO IX

00 Tribunal Constitucional

Artigo 159

1. O Tribunal Constítucional componse de 12 membros no· meados polo Rei; de entre eles, catro a proposta do Congreso por maioría de tres quintos dos seus membros: catro a pro­posta do Senado, con idéntica maloría; dous a proposta do Goberno e dous a proposta do Consello Xeral do Poder Xudicial.

2. Os membros do Tribunal Constitucional deberán ser no­meados entre Maxistrados e Fiscais, Profesores de Universi­dade, funcionarios públicos e abogados; todos eles xuristas de recoñecida competencia con mais de quince anos de exercicio profesional,

3. Os membros do Tribunal Constitucional serán designados por un periodo de nove anos e renovaranse por terceir.as partes cada tres.

4. A condición de membro do Tribunal Constitucional é incompatible: con mandato representativo; GaS cargos políticoS ou administrativos: ca desempeño de funcións directivas nun partido político ou nun sindicato e ca emprego ao servicio dos mes mas; ca exercicio das carreiras xudicial e fiscal; e con calquera actividade profeSional ou mercantil.

No demais, os membros do Tribunal Constitucional terán as incompatibilidades propias dós memhros do poder xudicial.

5. Os memhros do Tril¡unal Constitucional serán indepen­dentes e inamovibles no exercicio do seu mandato.

Artigo 160.

O Presidente do' Tribunal Constitucional será nomeado entre os seu s membros polo Rei, a proposta do mesmo Tribunal en plerro e por un período de 'tres anos.

ArUgo 161-

1. O Tribunal Constitucional ten xurisdición en todo o terri­torio es'epañol e é competente para coñecer:

alOa recurso de inconstitucionalídade contra leis e díspo­sicións normativas con forza de lelo A declaración de inconst!­tucionalidade dunha norma xurídica con categoría de lel, inter­pretada pala xurisprudencia, afectará a esta, se ben a sentencia ou sentencias recaídas non perderán o valor de causa xulgada.

b} Do recurso de amparo por viblación dos dereitos e liber­tades referidos no artigo 53. 2 desta Constitución, nos casos e formas que a lei estableza.

cl Dos conflitos de competencia entre o Estado e as Comu­nidades Autónomas Oll dos. estas entre si.

d) Das demais materias que lIe atribúan a Constitución ou as leis orgánicas.

2. O Goberno poderá impugnar perante o Tribunal Consti­tucional as disposicións e resolucións adoptadas polos órganos das Comunidades Autónomas. A impugnación prodUCirá a sus­pensión da disposición ou da resolución recorrida, mais o Tribu­nal, se corresponde, deberá ratificala al! levantala nun prazo non superior a cinco meses. .

Artigo 162.

1. Están lexitimados:

al Para ¡nterporen o recurso de inconstitucionalidade. o Pre­sidente do Goberno, o Defensor do Pobo, cincuenta Diputados,

cincuenta Senadores. os órganos calexiados executivos das Co­munidades Autónomas, e, no seu caso, as Asambleas das mesmas.

b) Para interporen o recurso de amparo, toda persoa natural ou xurídicajiue invoque un Interés lexitimo, así como o Defensor do Pobo e o Ministerio Fiscal.

2. Nos demais casos, a leí orgánica dete~mi.nará as persoas e órganos lexitimados.

Artigo 163.

Cando un órgano xudicial considere. nalgún proceso, que unha norma con categoría de lei, aplicable ao caso, da 'validez da cal dependa o fallo, pOlda ser contraria á Constitución. plantexará a cuestión perante o Tribunal COnstitucional nos supastos.· na forma e cos efectos que estableza a lei, que en ningún caso serán suspensivos .•

Artigo 164.

1. As sentencias do Tribunal Constitucional publicaranse no boletín oficial do Estado cos votos particulares. se os houbese. Teñeñ o valor de caUSa xulgada a partir do día seguinte da súa publicaCión e non cabe recurso ningún contra elas. As que decla­ren a inconstitucionalldade dunha lel ou dunha norma con forza de leí e tódalas que non se limiten á estimación subxeptlva dun dereito, tañen plenos efectos frente a todos. .

2. De non ser que no fallo se dispoña outra cousa. subsis­tirá a 'vixencia da lei na parte non afectada pala inconstitucio­nalidade.

"Artigo 165.

Unha leí orgánica regulará o funcionamento do Tribunal Cons­titucional, o estatuto dos seus membros. o procedemento pe­rante o m~smo e as condicións para o exercicio das accións.

TITULO X

Da reforma constitucional

Artigo 166.

A Iniciativa de reforma constitucional exercerase nos termos previstos nos apartados 1 e 2 do artlgo 87.

Artigo 167.

1. Os proxectos de reforma constitucional deberán ser apro­bados por unha maioría de tres quintos de cada unha das Cáma· ras. Se non hal acordo entre ámbalas dúas intentarase obtelo mediante a creación dunha Comisión de composición paritaria de Diputados -e Senadores, que presentará un texto que será votado polo Congreso e o Senado. '

2. De non se logra·la aprobación mediante o procedemento do apartado anterior, e semp·re que o texto obtivera o voto favorable da maloría absoluta do Senado. o Congreso por malo­ria de dous tercios poderá aproba·la reforma.

3. Aprobada a reforma palas Cortes Xerais, será sometida a referéndum para a súa ratificación cando así o soliciten, den~ tro dos quince días seguintes á súa aprobación. unha décima parte dos membros de cal quera das Cámaras.

Artigo 168.

1. Cando se propoña a reVISlon total da Constitución ou unha parcial que afecte ao Título Preliminar, ao Capítulo Segun· do,' Secctón 1: do Titulo 1, ou ao Titulo 11. procederase á aproba­ción do principio por maioría de dQus tercios de cada Camara. e á disolución inmediata das- Cortes.

2. As Cámaras elexidas deberán ratifica-la decisión e proce­der ao es1;JJdio do novo texto constitucional. que deberá ser aprobado por maloría de dous tercios do ámbalas Cámaras.

3. Aprobada a reforma· palas Cortes Xerals. será sometida a referéndum para a súa ratificaclón.

Artigo 169.

Non poderá inIciarse a reforma constitucional en tempo de guerra ou de vixencla dalgún dos estados previstos no arUgo 116.

DISPOSICIONS ADlCIONAIS

Primeira.

A Constitución ampara e respeta os dereitos históricos dos territorios· foraís.

29392 29 diciembre 1978 B. O: del E.~Núm. 31\.4

A actualización Keral dese nlxlme foral levara •• 8 cabo. no • eu caso, no marco da Constitución.... dos Estatuto. de Auto­nomfa.

Segunda.

A declaración de malaria de edade conlida no artigo 12 desta Constitución non perxudlca 8S sltuaclóns amparadas polos de­reitos forals no ámbito do DeTelto privado. Tercelra.

A m9dlficación do réxlme económico e fiscal do arquipélago canario requerirá Informe p,.revlo ·da Comunldade Autónoma OU, cando non do Ólgano provisional autonómico. Cuarta.

Nas Comunidades Autónomas onde teñan 8 súa sede mals dunha Audiencia Terrltorr81. os Estatutos de Autonomfa respecti­vos poderán mante-Ias existentes, dlstrlbuíndo 85 competencias entre elas, sempre de conformidade ca previsto na lel orgánica do poder xudlclal e dentro ·da unldade e independencia deste.

DISPOSICIONS TRANSITORIAS

Prlmelra ..

Nos territorios dotados dun réximen provisional da 8utono­mfa. Os seus órganos colexlados superiores, mediante acordo adoptado pola malorla absoluta dos seu. membros, poderán su .. tltul·l. iniciativa que o apartado 2 do artlgo 143 atrlb~e ,. Dlpu· taclóns Provlnclals ou 80S órganos Interinsulares corraspon­dentes. ~

Segunda.

Os territorios que no pasado plebiscitaron afirmativamente proxectos de Estatuto de autonomia e conten, no ¡ntre de se

,promulgar esta Constitución, con réxlmes provlslonals de auto­nomIa poderén proceder Inmediatamente na forma tlue se prevé no apartado 2 do artlgo 148, cando as( a acorden, por maTarfa absoluta. os seus órganos preautonómicos colexiados superiores, comunicandoo ao Goberno. O proxacto de Estatuto será elabo­rado de acordo ca establecido no artlgo 151, número 2, por con· vocatorla do órgano colexlado preautonómlco.

Terceira.

A Iniciativa do proceso autonómico por parte das Corpora­clóns 10c!!ls ou dos seus membros, prevista no apartado 2 do ártigo 143, enténdese diferida, con tódolos seus efectos. astra a celebración das primeiras elecclóns locals unha vez vixtmte a Constitución.

Cuarta.

-1. No caso de Navarra, e 8 efectos da súa incorporación ao Consello Xeral Vasco OU 80 réxlme autonómico vasco que o sustltúa. en lugar do que establece o artlgo 143 d. Constitución, a Iniciativa corresponde ao Organo FO,ral competente, que adop­tará a súa decJslón por malorta dos membros Que o compoñen. Para a validez da citada Iniciativa será preciso. ademélS, Que a decis,ión do Organo Foral competente sexa ratificada por refe­réndum expresamente convocado ao efecto, e aprobado -por maio­rfa dos votos válido. emitidos.

2. Se a iniciativa non prosperase, só se poderá reproduci.la mesma en ~Istlnto perlado de mandato do Organo Foral compe­tente, e en todo caso, cando xa transcurrlra o prazo mínimo Que establece o artlgo 143. .

Oulnta.

As cldadas da Ceuta e Melilla poderanse co~stitulr en Comu· nldades Autónomas se o deciden asl os seus respectivos Axun. tamentos, mediante acordo adoptado pala maJarra absoluta dos seus membros e se o autorizan tamén ast 8S Cortes XeraJs, mediante unh,a lel orgánica, nos termos previstos no artlgo 144.

Sexta.

En c •• o de se remltlren á-Comisión de Constitución do 'Con­greso varios proxectos de estatuto, dltamlnaranse polo seu arde de entrada na masma, e o prazo de dous meses a que fal refe­rencia o Brtlgo 151 empezará a contar desQUe a Comisión remate o estudio' do proxecto ou proxectos dos que sucesivamente fose tanda coñecemento.

Sétima .

Os organismos provisional s autonómicos conslderaranse di­saltos nos casos segulntes: ..

a) Cando estean constituidos os órganos que establezan os Estatutos de autonomfa aprobados conforme a' esta Constitución.

b) No caso de que 8 il]iclativa do poreeso autonómico non chegara a coallar per non cumprir tódolos requisitos previstos no artlgo 143 ..

e) Se o organismo non exereeu o dereito que lIe recoñece a disposición transitoria prlmelra no prazo de tres anos.

Oitava.

L As Cámaras que aprobaron a presente Constitución asu­mirán, trala entrada en vigor da mesma, as funcións e campa. tencias Que se slnalen nela tanto para o Congreso como para o Senado, sin que en casp ningún o seu mandato se extenda máls aló do 15 de xuño de 198L

2. 'Conforme o establecido no artigo 99. a promulgación da Constitución considerarase como suposto constitucional no Que procede a súa aplicación. Para Isto, e a partir da devandita pro­mulgación, abrlrase un período de trinta dias para a aplicación do dlsposto no' citado -arllgo.

Neste período, o actual Presidente do Goberno, que asumirá as funclóns e competencias' que para ese cargo establece a Constitución, poderase decidir pala utilización da facultade que lIe racoñece o artlgo 115 ou dar paso, por medio da dimisión, á aplicaCión do establecido no artigo 99. quedando no derradeiro caso na situación prevista. no apartado 2 do artigo 101.

3. No caso de se disolver, conforme 80 previsto no artl­go 115 e, de non desenvolverse legalmente o previsto nos artl­gos 68 a 69, serán de aplicaCión nas elecelóns as normas vJxen­tes con anterioridade, pro coa excepción de que, no que se reflre a Inelixibilldades e Incompatibilidades, se aplicará direc­tamente o previsto no inciso segundo a letra b) do apartado 1 do artigo 70 da Constitución; e Igualmente o disposto nela con respecto á edade pa,ra o voto e o establecido no artigo 69, 3.

Novena.

Aos tres anos de elexldos por primelra vez os membros do Tribunal Constitucional procederase a sortes á ~esignación dun grupo de catro membros da mesma procedencia electiva entre os que teñan que cesar e renovarse. Só no que a lsto se refire, consideraranse agrupados como membros da mesma procedencia aos dous designados e proposta do Goberno e aos dous que proceden da formulada polo Consello Xeral do Poder Xudicial. Procederase de igual xeito unha vez transcurridos outros tres anos entre os dous grupos non afectados polo sorteo anterior. A partir de antón seguirase o establecido no número -3 do ar· t1go 159.

DISPOSICION DEROGATORIA

1. Queda derogada a lel 1/1977, de 4 de xaneiro, para a Reforma Politica. así como; en tanto en canto non estiveran xa derogadas pala le! mencionada anteriormente, a de Principios do Movem'ento Nacional de 17 de malo de 1958, o Foro dos Españois de 17 de xullo de 1945, o do Traballo de 9 de marzo de 1938, a lel Constitutiva das Cortes de 17 de xullo de 1942, a lei de Sucesión na Xefatura do Estado de 26 de xullo de 1947, todas elas modificadas pola lel Orgánica do Estado de 10 de xanelro de 1907 e nos mesmos termos esta última e malla do Referéndum Nacional de 22 de outubro de 1945.

2. En tanto en canto pUidera conservar algunha vlxencia, considérase definitivamente derogada a Ley de 25 de outubro de 1839 no que pudiera afectar ás provincias de Alava, Guipúz­coa e Bizcaia.

Nos mesmos termos considérase definitivamente derogadá a lei de 21 de xullo de 1876.

3. Aslmesmo quedan dero.oadas cantas disposicións se apa­ñan 80 establecido nesta Constitución. .

DISPOSICION DERRADEIRA

Esta Constitución entrará en vigor o mesmo día da publica­ción do seu texto oficial no boletin oficial do Estado. Publícarase tamén nas demais linguas de España. 4

IMPRENTA NACIONAL DEL BOLETlN OFlCIAL DEL ESTADO

BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO

GAl:ETA DE MADRID 0,p6,,,0 Legal M. 1·.1958 Año CC.CXVIII Viernes 29 de diciembre ne 1978 Núm. 311.5

CONSTITUCIÓ· ESPANYOLA

APROV ADA PER LES CORTS EL 31 D'OCTUBRE DE 1978

RATIFICADA: PEL POBLE ESPANYOL EN REFERENDUM

DE 6 DE DESEMBRE DE 1978

SANCIONADA: PER S. M. BE REI DA V ANT LES CORTS

EL 27 DE DESEMBRE DE 1978

, CONSTITUCIO

PREAMBUL

La Nació e.panyola, amb el desig d'establir la justicia, la llibertat i la seguretat I de promoure el bé de tots els qui la integren, en lis de la seua seblranla, proclama la voluntat de:

Garantir la convlvlmcla democratlca dins la Constitució ¡les l1els de conformltat 8mb un ordre economic i social justo

Consolidar un Estat de Oret que assegure "imperi de la lIei com 8 expressló de la voluntat popular.

Protegir tot9 els espanyols i els pobles d'Espanya en I'exer­eicl deis drets humans. les seues cultures ¡ tradicions, flengües I Instltucions.

Promoure el progrés de la cultura i de I'economia per tal d·'assegurar a tots una quaUtat de vida digna.

Establlr una Bacietat democratlca avam;ada. i Col-laborar a I'enfortlment d'unes relaclans pacifiques i de

cooperacló eflca.;: entre tots els pobles de la Terra. En 'conseqüencia, les Corts aproven i el poble espanyol ra­

tifica la següent

CONSTlTUCIÓ

TITOL PRELIMINAR

Article 1,

1. Espanya es constitueix en un Estat social i democriHic de Oret, que propugna com s valors superiors del seu ordenament jurfdic la llibertat, la justfcia, la ¡gualtat I el plurallsme polític.

2. La sobiranla nacional resideix en el poble espanyc,l, del qual emanen els poders de I'Estat.

3. La forma política de I'Estat espanyol és la Monarr¡,1"1 par­lamentaria.

Artiole 2.

La Constitució es fonamenta en la indissoluble unilat de la nació espanyola, p~tria comuna i indivisible de tots els espa­nyol5, i reconeix i garanteix el dret a I'autonomía de les nacio­nalltats i de les regions que la integren i ,la solidaritat entre tates elles.

Artlcl. 3.

1. El castella és la Ilengua espanyola oUcial de rEstat. Tots els espanyols teneo el deure de conelxer-Ia I el dret d'usar-Ia.

2. Les altres lIengües espanyoles seran també oficlals en les respectlves Comunitats Autónomas d'aeord amb els seus Estatuts.

3. La riquesa de les dlferents modalitats lingüfstiques d'Es­panya és un patrimoni cultural que ser~ obleete d'especial res­pecte i proteeci6.

Article 4.

1., La bandera d'Espanya és formada per tres franges horit­lantals, vermells, groga i vermella; la groga és de doble am­plllrla que la de cadascuna de les vermelles.

2. Els Estatuts podran reconéixar banderes i ensanyes pro­pies de les Comunltats AutonornDs. Aquestes s'utlllttaran jun­tament amb la. bandera d'Espanya en els ediflcls públics i en els actes oflclals.

Artlcl. 5,

La capital de I'Esta! és la villa de Madrid.

Arllcl. 6,

Els partlts politlcs expressen el plurallsme politlc co~corren a l. formacló I 8 la manlfestac16 de la voluntat popular I .ón

ESPANYOLA

Instrument fonamental per a la participaeió politica. Són creats I exerciran la seva activitat lIiurement dins el respecte a la Constitucl6 I 8 la L1e!. L'estruetura Interna i el funcionament hauran de ser democratics.

Article 7.

Els sindicats de treballadors i les associacions empresarial s contribueixen a la defensa i a la promoció deis interessos eco­namics i socials que els s6n propis. Podran ser creats I exer­ciran la seua activitat lliurement dlns el respecte a la Cons~ titució i a la Llei. L'estructura interna I el funcionament hauran de ser democratícs.

Article 8.

1. tes Forces Armades, constitui'des per "Exercit de Terra, "Armada I l'Ex~rcit de I'Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la lndependEmcla d'Espanya; defensar-ne la integritat territorial I I'ordenament constitucional.

2. Una lIei organica regulara les bases de I'organitzaeió miUtar de conformitat amb els principis de la present Cans­titucl6.

Article 9.

1. Els eiutadans i els poders públics resten subjectes a la Constitucló i a la resta de I'ordenament jurídico

2. Carrespon als poders públles de promoure les condl­cions per tal que la lIibertat i la ¡gualtat de l'lndividu ¡deis grups en els quals s'integra siguen reals i efectives; remoure els obstacles que n'impedesquen o en dificulten la plenitud I facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política. economica, cultural ¡social.

3. La Constituci6 garantelx el principi. de legalitat, la jerar­quia normativa, la publicltat de les normes, la irretroactivltat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de I'arbitrarietat dElls poders públics.

TlTOL PRIMER

Deis drets ¡deis deures fonamentals

Artic/e 10.

1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que 11 són fnherents, el lIiure desenvolupament de la person.litat, el respecte a la lIei i als drets deis al tres 5611 fonament de I'ordre polític i de la pau social.

2. Les norm,es relatives als drets fonamentals ¡ a les IIIber­tats que la Constitució reconega s'interpretaran de conformltat amb la Declaració Universal de Orets Humans i els Tractats I els Acords Internacional s sobre aquestes materies ratificats per Espanya.

CAPITOL PRIMER

DeIs espanyols ¡deis estrangers

ArticlEt 11.

1. La nacionalitat espanyola s'adquireix. es conserva I es perd d'acord amb el que la lIei estable Ix.

2. Cap espanyol d'origen n,o padr. ser privat de la seua na­cionalitat.

3. L'Estat podra concertar tractats de doble naclonalltat 8mb als paisos iberoamerlcans' o amb aquells que hagen tlngut o lInguen una vfnculacJó particular 8mb Espanya. En aquests paisos, encara que no reconeguen als seus clutadans un dret recfproc, els espanyols podran naturalltzar-s'hl sense perdre la nacionalitat d'orlgen.

B. O. del E.-Núm. 311.5 29 diciembre 1978 29395

Article 12. Els espanyols 56n majora d'edat als divuit anya.

Articte 13.

1. Els' estrangers gaudiran a Espanya de les llibartats públl­ques que garanteix el presant Titol en als termes que estables­quen els tractats i la lIai.

2. Només els espanyols sersn titulara deis drets reconeguts en I'article 23. lIevat d'allb que. 8mb critarla de reclprocitat.' puga establir-se per tractat o per lIei per -al dret de sufragi actiu en les alecciona municlpals.

. 3. l'extradici6 narnés es concedin} en compliment d'un tractat o de la Ilel, d'acord amb el principl de reciprocltat. Resten exclosos de I'extradició els delictas polítics. No seran conside'rats com a tals als actes de terrorlsme.

4. la Ilel establira la forma en que els ciutadans d'altres paIsos i els apatrides podran gaudir del dret d'asil a Espanya.

CAPITOl SEGON

Drets i llíbertats

Article 14.

Els espanyols són iguals davant la lIei. sense que puga prevaler cap discrimi.nació per roo de naixenca, raea, sexe, rell­gió, opinió o qualsevol altra condició o circumstancia personal o social. .1

SECCIÓ 1.'

Deis drets fonamentals i de las Ilibertats públiques

Article 15.

Tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, sensa. que, en cap cas, ningú no puga ser sotmes a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants. Resta abolida la pena de mort, lIevat d'allb que puguen dlsposar les Ileis penals mnitars per a temps de guerra,

Artlcle 16,

1. Es garanteix la lIibertat ideologica, religiosa y de culte deis individus i de les comunitats sense cap més limitació, quan siguen manifestats, que la necessariá per al manteniment de I'ordre públic protegit per la lIel.

2. Ningú podra. ser obligat a declarar quant a la seua ideo­logia, rellgió o creenr:es.

3. Cap confesstó tindra caracter estatal. Els poders pública tindran en compte les creences religioses de la soCletat es­panyola i mantindran les conseqüents relacions de cooperacló amb I 'Esglesia Cat~lica i les al tres confessions,

Article 17.

1. Tota persona té dret a la lIibertat i a la seguretat. Ningú podra ser privat de.la seua llibertat, sinó amb I'observancia del que estable ix aquest article i en els casos I en la forma prevlsts en la lIei.

2. la detenci6 preventiva no podra durar més temps del que siga estrictament necessari per a fer les Ifldagaclons per tal d'aclarir els fets i, en qualsevol cas, dins el termini maxim de setanta-dues ha res, el detingut haura de ser posat en lliber­tat o a disposició de I'autoritat judicial.

3: Tata persona detlnguda ha de ser ínformada immedlata­ment i de manera que 11 siga comprensible, deis seus drets i de les raons de la detenció, 1 no podra ser obligada a declarar, Es garanteix l'assisHmcia d'advocat al detingut en les diligencies pollcials i judicials, en la forma que la lIel establesca.

4. la lIei regulara un procediment d'.habeas corpus .. per tal de posar immediatament a dlsposició judicial tota persona detinguda il.legalment, També es determinadl per Ilei el termini maxim de durada de la presó provisional.

Article 18.

1. Es garante ix el dret a ,'honor, a la intimitat personal I familiar i a la propia imatge.

2, El domicili 'és inviolable. No s'hi podre entrar ni fer·hi cap escorcoll sense el consentiment del titular o sense resolució judicial, lIevat-del cas de delicte flagrant.

3. Es garante ix el secret de les comunicacíons i, especial­ment, de les postals, telegrafiques i telefbniques, excepte en cas de resolució judicial.

4. la lIei limitara I'ús de la informatlca per- tal de. garantir ¡'honor i la intimitat personal i familiar deis ciutadans i el pie exercici deis seus drets.

Artlcle 19.

Els espanyols tenen dr8t a elegir lIiurement la residencia I a circular pel terrltor) nacional.

Tenen també dret a entrar i eixlr d'Espanya en la forma que 'la l1el establesca. Aquest_dret no podra ser Iimitat per motlus politico o Ideologlcs.

Artlcle 20. 1. Es reconeixen I es protegeixen els drets:

a) A expressar I dlfondre lliurement els pensaments, les idees ¡les opinlons per mltja de la paraula, I'escriptura o qual4

sevol altre mltja de reproduccló. b) A la producció I a la creaciél literaria, artística, científica

i-tecolca. cl A la lIiberta! de catedra. d) A· comunicar o a rebre lliurement informació verae per

qualsevol mitja de dlfusió. la_ lIei regulara el dret a la clausula de consciencia i al secret professlonal en I'exercici d'aquestes llibertat ••

2. l'exercici d'aquests drets no pot ser restringit per, mitja de cap tlpus de censura previa. . .

3. la lIe! regulara I'organització i el control parlamentar. deIs mitjans de comunicació social que depenguen de rEstat o de qualsevol entltat pública I garantira I'accés a quests mitjans deis grups socials 1 polítics significatius, respectant el plurallsme de la societat i de les diferents lIengües d'Espanya.

4. Aquestes llibertats tenen el limlt en el respecte als drets reconeguts en aquest Titol. en els preceptes de- les lIeis que el desenrotllen i, especialment, en el dret a I'honor, a la intimltat, a la Imatge propia I a la protecció de la joventut i de la ¡nlimcla.

S, Només podra acordar-se el segrest de publicacions, gra­vacions 1 altres mitjans d'informació en virtut de resolució judicial.

Artlcle 21. 1. Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes, Per

a I'exercici d'aquest dret no caldra autorizació previa. 2. En els casos de reunions en 1I0cs de transit púb1ic i de ma·

nifestacions caldra comunlcar·ho previament a I'autoritat, la qual només podra prohibir-les quant hi haja motius fonamentats d'al· . teracJó de I'ordre públlc, amb perill per a persones o béns,

Article 22.

1. Es reconeix el dret d'associació, 2. les associaclons que cerquen finalitats o facen servir

mitjans tipificats com a delicte són jl.legals. '3, les assoclacions emparades per aquest art/cle hauran

d'inscriure's en Uf! registre únicament a efectes de publicitat. 4. les actlvitats de les associacions només podrao ser dls­

saltes o suspenses en virtut d'una resolució judicial motivada. 5. Es prohibeixen les associacions secretes i les de carac·

ter paramilitar.

Article 23. 1. Els ciutadans tenen el dret a participar en els afers pú­

blics directament per mitja de representants lliurement elegits en elecclons periodiques per sufragl universal. , 2. Tenen també el dret d'accedir en condicions d'igualtat a les funclons i als carrees públics, amb els requisits que les lIels assenyalen.

Arlicle 24. 1. Tothom té -dret a obtenir la tutela efectiva deis jutges

¡deis tribunals en I'exercici deis seus drets I interessos legi­tims, sense que, en cap cas, puga haver-hi indefensló,

2. Tothom té dret al jutge ordlnarl predeterminat per la lIel. a ser defensat i asslstit per un lIetrat, a ser informat de "acusació formulada contra ell, a un procés públic sense dila­clons Indegudes i amb totes les garanties, a utilitzar els I'nitjans probatoris pertinents per la 'defensa propia, a no declarar contra mateix, a no confessar-se culpable I a la presumpció d'inno­cencia.

la lIei regufara els casos en els qualls, per raó de parentiu o de secret professional, no s'estara obligat a declarar respecte' de fets presumptament delictius.

Article 25. 1. Ningú pot ser condemnat o sancionat per accione o

omissions que en el moment de produir-se no constituesquen delicte, falta o infracció administrativa, segons la legislació vigent en aquell moment.

29396 29 diCiembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.5

2. Les penes privativas de IIIbertat I les mesures de segu­retat restaran orientadas vere la reeducacló I la relnsercló so­cial I no podren consl.stlr en treballs forcats. El candemnst Que estlguera compllnt pena de r,resó "gaudirá deis fonamentals d'aquest Capltol, lIevat d'equels que es troben IImltats expreso sament pel contlngut del veredlcte condemnatorl, pel sentlt de la pena o· par la lIel penltenclllrla. En qualsevol cas, tlndra dret a un treball remunerat. als beneficls corresponents de la Seguretat Social, I a "accés a la cultura I al desenvolupament Integral de la personalltat. .

3. l'Admlnlstracló civil no podrll Imposar sanclons Que di· rectament o subsldiarlament impliquen privació de IIIbertat.

Artlcle 26.

. Es. prohlbelxen els Trlbunals d'Honor en l'.m~lt de I'Adminls· tracló civil I de les organizacions professlonals.

Artlcle 27.

1. Tothom té dret a I'educacló. Es reconeix la IIibertat d'en­senyament.

2. L'educacló tlndrA com 8 objecte el pie desenvolupament de la personalltat humana en el respecte als princlpis democra­tlcs de convlvlincla I als drets I a les IIIbertats fonamentals.

3. Els poders pÚQllcs garantelxen el dret que assisteix els pares per tal que els fills reban la formacló religiosa I moral que vaja d'atord amb les seues convlcclons.

4. L'ensenyament b.slc és obllgatorl I gratuito 5. Els poders públlcs garantelxen el dret de tots a I'educació,

mltjan-;:an una programacló general de I'ensenyament, amb la partlclpacló· col.lectlva de tolts els sectors afectats I la creaci6 . de centres docents.

6. Es reconelx a les persones ffslques I jurfdiques la lliber­tat de creac;ló de centres docents, dlns el respecte als princlpls constltuclonals.

7. Els professors, 'els pares 1, en el seu cas, els alumnes Intervlndran -en el control I en la gesti6 de tots els centres sostlnguts per I'Adminlstracló amb fans públics, en la forma que la lIei establesca.

8. Els poders públics Inspeccionaran i homologaran el siso tema educatlu per tal de garantir el compllment de les lIeis.

9. 'Els poders públlcs ajudaran aquells centres docents que reunesquen els requlslts que la lIel establesca.

10. Es reconelx I'autonomla de les universitats, en la forma que la lIel establesca.

Article 28.

1, Tothom té dret a sindicar-se "1Iiurement. -la Ji'Ji podra limitar o suspendre I'exerclcl d'aquest dret a les Forc~:'> ,) als Instltuts armats o als altres cossos, sotmesos a (':H -plina militar. '1 regularA les peculairltats que I'exercicl d·aqu~st;.; pré­sente als funclonarls públics. La IIIbertat sindical comprén. el dret a fundar· slndlcats I a afiliarws'hl a elecció, I el, dret deis slndlcats a formar confederaclons I a fundar organlzacions sin­dlcals Internaclonals o a aflllar-s'h!. Ningú podrA ser obligat a afiliar-se a un slndlcat.

2. Es reconelx als treballadors el dret a la vaga per 8 la defensa deis seus Interessos. La lIel que regule I'exerclci d'aquest dret establlrA les ·garanties que calguen per tal d'as­segurar el manteniment deis servels essenclals a ta comunítat.

Artlcle 29.

~ 1. Tots els espanyols tlndran el dret de petlcló Indlyid~al 1 col.lectlva, per escrit, en la form"a i amb els' efectes que de­termine la lIel.

2. Els membres de les Forces o Institucions armades o 'deis cossos sotmesos a disciplina militar podran exercir aquest dret només Indlvldualment I d'acord amb allo que dispose la seua leglsl8cl6 especIfica.

SECCIÚ 2."

Deis d~ets t deis deures deis ciutadans

Article 30.

1. Els espanyols tenen el dret I el deure de defensar Es­panya.

2. La lIel flxar. les obllgaclons militara deis espanyols I re­gularA, ambs les 'garantles que calguen, I 'objecció de conscflincla I les altres causes d'exemPc.ló del servel militar obHgatorl; podrA Imposar, en el seu c-as, UDa prestacló social substltutoria.

3. PodrA establlr-se un servél civil per al compllment de flns d"nterés general. -

4. Mitjan-;:ant una lIei podran regular-se els deures deis clutadans en els casos de risc greu, catastrofe o calamltat pública.

Artlcle 31.

1. Tothom contrlbuira al sosteniment de les despeses publiques d'acord amb la seua capacitat economica mitjan¡;ant un sistema tributarl just Inspirat en els principis d'igualtát I progresslvitat que, en cap cas, tindra abast confiscatorl.

2. La despesa publica realitzara una asslgnacló equitativa deis recursos públics I la programació i I'execució respondran als criter;s d'eflciEmcla i economía.

Artlcle 32 . 1. L'home I la dona tenen dret a contraure -matrimani amb

plena Igualtat jurídica, . 2. La lIel regulara les formes de matrimonl, I'edat I la capa­

citat per a contraure'l, els drets I els deures deis conjuges, les causes de separacl6 i dissoluci 5 i els seus efectes.

Article 33. 1. Es reconeix el dret a la propietat privada i a I'herencia. 2. La fundó social d'aquests drets en delimitara el contin­

gut, d'acord amb les lIeis. 3. Nlngú podra ser privat ,deis seus béns ni deIs seus

drets slnó per causa justificada d'utilitat pública i d'interés social, mitjanc;anf la corresponent Indemnitzaci6 i de confor­mltat amb el que les lIeis disposen.

Article 34. 1. Es reconeix el· dret de fundació per a finalitats d 'interés

general. d'acord 8mb la lIei. 2. Regira també per a les fundacions el que es dlsposa en­

els' apartats 2 i 4 de I'article 22.

Article 35. 1. Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret

al treball, a la lIiure elecci6 de professi6 o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per tal de satisfer les seues necessitats i les de la seua- familia sense que en cap cas es puga fer discriminació per raó de sexe.

2 .. La Ilei regulara un estatut deis trebaJladors.

Article 36. La lIei regulara les peculiamats proples del reglm Jurldic

deis Col.legis Professionals i I'exercicl de les professions titu­lades. L'estructura interna i el funcionament deIs CoUegis hauran de ser democratics.

Article 37. 1. La lIei garantira el dret a la negociació col.lectiva del

treball entre els representants deIs treballadors i els empre­saris, i la forc;a vinculant deis convenis.

2. Es reconeix el dret deis treballadors ¡deis empresaris a adoptar mesures de conflicte col.lectlu. La lIei que regule I'exercicl d'aquest dret, sens perjudicl de les limitacions que puga establir, incloura les garanties que calguen per tal d'asse­gurar el funcionament deis serveis essencials a la comunltat.

Article 38. Es reconeix la llibertad d'empresa dins el merc de I'economla

de mercat. Els poders púbUcs en garanteixen I'exerclcl 1 el protegelxen; protegelxen també la defensá de la productivitat d'acord amb les exig~ncies de I'economia general i, en el seu cas, de la planificaci6.

CAPlTOL TERCER

DeIs principis rectors de la política social economic8

Article 39. 1. Els poders públi~s asseguren la protecció social, e~ono·

mica i jurfdica de la família. . ' . 2. Els poders públics asseguren també la protecció Integral

deis fills, Iguals davant la lIel 8mb independencia de la fillacló, i de les mares,. ~Iga quin siga el seu estat civil. La lIel tara posslble la investigacló de la paternltat.

3. Els pares han de ~prestar asslst~ncla completa als fllls tlr.guts dlns. o fora del matrlmonl, durant la mi noria d'edat I en els altr6s casos en que la lIel els hl obligue.

4. Els Infants gaudlran de la protecció prevista en els acords Internaclonals que vetlen pels seus drets.

B. O. del E.-Núm. 311.5 29 diciembre 1978 29397

Artiel. 40.

1. Els poders públics promouran les condiclons favorables per al progrés social I economlc I per a una dlstribucló de la renda regional I personal més equitativa, dlns el mare d'una política d'estabilitat economlCa. De manera especial realltzaran una política orientada cap a la plena ocupacl6.

2. Els poders públics fomentaran també una política que garantesca la formaci6 I la readaptació professlonals: 'vetlaran per la seguritat 1 la higiene en el treball I garantlran el descans necessari: mitjanQant la Iim!taci6 de la jornada laboral, les va­canees periodiques retribuIdes i la ·promoció de centres ade­quats,

Article 41.

Els poders públics mantindran un regim públlc de Seguretat Social per a tots els cJutadans, que garantesca I'assistencla I les prestacions social s suflcients en les sltuaclons de necessl­tat, especJalment en cas de falta de feina. L'asslstencla 1 les prestaclons complement~ries .seran Iliures.

Article 42.

L'Estat vetlara especialment per la salvaguarda deis drets economlcs i socials deis treballaqors espanyols a I'estranger I orientara la seua política a repatriar.los e integrar·los a la sa-eietat. .

Article 43.

1. Es reconeix el dret a la proteccJó de la salut. 2. Corres pon als poders públics organitzar i tutelar la salut

pública a través de mesures preventlves 1 a través de les pres­taclons i deIs servels necessaris. La lIel establira els drets I els deures de tots en aquest punt.

3. Els poders públics fomentaran l'educaci6 sanitaria, I'edu­eació física i I'esport. Facilitaran també fa utilització adequada del lIeure.

Article 44.

1. Els poders públicS promouran i tuteláran I'accés a la cultura, a la qual tothom té dret.

2. Els poders públics promouran la ciencia I la investigació científica i tecnica en b!3nefici de I'interés general.

Articre 45.

1. Tots tenen dret a disposar d'un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, i el deure de conservar·lo.

2. Els poders públics ,vetlaran per la utilitzaci6 racional de tots. els recursos naturals, a fi. dj:! protegir i millorar la qua· titat de la vida i defensar i restaurar el medi ambient, amb el suport de la indispensable solidaritat col.lectiva.

3. la lIei fixara sancions penals o, en el seu cas, admlnis­tratives per a aquells que violen el que es disposa en I'apartat anterior i establira I'obligació d'aquests de reparar el dany causat.

Article 46.

Els poders públlcs garantiran la conservació ¡ promouran l'enriquiment del patrimoni historie, cultural i artístic deIs pobles d'Espanya j deIs béns, que !'integren, siga quin siga el rl3g1m jurídic i la titularitat. La lIei penal sancionara els atemptats cone tra aquest patrimonio

Artjcle 47.

Tot5 els espanyols tenen dret a un habitatge digne 1 adequat. Els poders públícs promouran les c.ondicions necessa,ries i esta­bliran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dratt

i regularan la utilització del sol d'acord amb I'interés general per tal d'impedir ¡'especulació.

La comunitat participara en les ptus~alues que genere I'acció urbanística de les entitats públiques.

Article 48.

Els poders públics promouran les condicions per a la parti­cipació lIiure i efica(f de la joventut en el desenvolupament po­lític, social, economic i cultural.

Article 49.

Els poders públics duran a terme una polítIca de prevls16. tractament, rehabilitació i integració deis disminu"its fisics, sen· sorials i psíquics, 'al8 quals es prestara l'atencl6 especialitzada qua requeresquen. 1 els empararan especlalment en, la canse­cuci6 deis drets que aquest Títo. otorga a tots els ciutadans.

Artlel. 50.

Ele podars públlcs garantlran la suficiencia econOmlca a1s clutadans durant la tercera adat, mitjam;ant panslons adequades I aelualltzade. perlOdleament. Amb Independénela de le. obliga­cions famlliars, en promouran' el benestar mltjam¡ant un sistema de serveis soclals que atendran els seus problemas específlcs de salut, habltatge, cu1tura I lIeure.

Arlicle 51.

1. Els poders públlcs garantlran la defensa deis consuml· dors j deis usuaris, I en proteglran amb procedlments eficaQos la seguretat, la salut l els legftlms Interessos.

2. Els -poders públles promouran la Informacl6 I I'educacló deis consumldors I deis usuarls, en fomentaran les organltza· eions i les escoltaran eri les qüestlons que puguen afectar-los, en la forma que la lIel establesca.

3. Dins el mare del que dlsposen els apartats anterior8, la ·lIei regulara el comerQ Interior y el reglm d'autorltzacló de productes comerclals.

Arliele 52.

La lIel regulara les organitzaclons professlonals que contri­buesquen a lá defensa deis interessos economlcs que els siguen propis. L'estructura interna I el funcionament hauran de ser democratlcs.

CAPlTOl OUART

De les garanties de les IJibertats 1 drets fonamentals

Article 53.

1. Els drets ¡ les lIibertats reconeguts en el Capftol Segon del present Titol vinculen tots els poders públics. Només per lIei, que en tata causa haura de respectar el seu contlngut essenclal. podra regular·se I'exerclcl d'aquests drets I d'aquestes llibertats, que seran tutelades d'acord amb el que preveu I'artlcle 156, 1, al.

2. Qualsevol ciutada podra demanar la tutela de les Iliber­tat5 i deis drets reconeguts en I'article 14 o en la Seccl6 1.- del Capítol Segon davant els Tribunals ordinarls per un procediment basat en els principis de preferencia I sumarletat 1, en el seu cas, a través del recurs d'emparament davant el Tribunal Cons­titucional. Aquest darrer recurs sera aplicable a l'objecci6 de consciencia reconeguda en ,'article 30.

3. El reconeixement. el resp·ecte i la proteccl6 deis princl­pis .reconeguts en el Capítol Tercer, informara la legislaci6 pO-o sitiva, la practica judicial I l'actuacl6 deis poders públics. Només podran ser al,legats davant la Jurisdicci6 ordinaria d'ac~rd amb allo que disposen les lIeis que els desenvolupen.

Article 54.

Una lIei organica regulara la Institucló del Defensor del Po­ble, com a alt comisslonat de les Corts Generals, designat per aquestes per a defensar els drets compresos en aquest Titol; a aquest efecte podr:a supervisar I'actlvitat de l'Adminlstració, i donar-ne compte a les Corts Generals.

.cÁPlTOl CJNOUE

·De la suspensió .dels drets i de les lIibertats

Article 55.

1. Els drets reconeguts en els artlcles 17, 18, apártats 2 13: articles 19, 20, apartats 1, a}, i d}"i 5; articles 21,-28, apartat 2, I article 31, apartat 2, podran ser suspesos quan siga acordada la declaració de ¡'estat d'excepci6 o de setge en els termes que preveu la Constitució. Resta exceptuat d'aquesta suspensl6 I'apartat 3 de I'article 17 en el cas de declaraci6 de ¡'estat d'ex­eepeló.

2. Una lIel organlca podra determinar la forma 1 els casos en que, de forma individual I amb la necessarla lntervencl6 Ju­dicial i J'adequat control parlamentari, els drets reconeguts en els articles 17.2 I 18, apartats 2 1 3, puguen ser suspesos per a persones determlnades. en relacló amb les Investlgaclons corresponents a l'actuacl6 de bandes armades o elements te­rroristes.

La utilitzacl6 injustificada o abusiva de les facultats recone­gudes en la dita lIel org~nlca comportara responsabllltat penal per violació deis drets i de les lIibertats reconegudes per les lIels.

29398 29 ¡liciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.5

Arllele 56.

TlTOl 11

De la Corona

l. El Rel és el Cap de rEstat. slmbol do la seua unltal I permanbncla. arbitra I modera el" funclonament regular de les instituclons. assumelx la més alta representacló de l'Estat Es­panyol en les relacions Internacionals, especlalment 8mb les nacians de la seus camunltat historlca', I exerceix les funcions que H atribueixen expressament la Constitució i Jes lIeis.

2. El seu tltol és el d. R§I d'Espanya, I podra.utilitzar els altres que correspónguen a la Córona.

3. la persona del Rel és Inviolable I no esta subiocta a responsabilitat. Els seus ,8ctes seran sempre &ühjectes de re­frendament en la forma establerta en I'article 64, sansa la qua! no tfnd.ran validesa, lIevat del que disposa l'artic1e 65.2.

Articlo 57. 1. la Corona d'Espanya és hereditaria en els successors de

S. M. Joan Caries I de Borbó, legítim hereu de la Dlnastia histo­rica. la successló al tron seguir~ ,'ordre regular de primogenitura i de representació, i serll preferida sempr.e la Hnla anterior a les posteriors; en la matelxa linla, el grau més proxim al més remot; en el mateix grau, I'home a la dona, i en el mateix sexe, la persona major a la menor.

2. El Príncep hereu, des del seu naixement o des que s'es­devinga el fet que origine I'evocació, tindra la dignitat de Príncep d'Astúries i els altres títols vinculats tradicionalment a I succes-sors de la Corona d'Espanya. •

3. Havent-se extingit totes les linies cridades a dret, [es Corts Generals provelran a la successló a la Corona en la forma que més convlnga als Interesaos d'Espanya.

4. les persones que, ten!nt dret a la successíó al tron, contraguessen matrimonI contra la prohiblció expressa del Reí i de les Corts Generals, restaran excloses de la successió a la Corona elles mateixes I els seus descendents.

5. les abdicacions i les renúneies I qualsevol dubte fet o de dret que s'e-sdevinga en l'ordre de suecessió a la Corona es re· soldran amb una lIei organica.

Articlo 58.

la Reina consort o el consort de la Reina no podran assumir funcions constitucionals. lIevat del que es disposa p,~r a la Regencia. -

Arllcle 59.

1. Si el Rei fóra menor d'edat, el pare o la mare dt}l :--:ei i, per manca d'aquests, el paren major d'edat més pr{»(illl en la suceessió a la Corona segons I'nrdre establit en la Constltució, entrara a exercir immediatament la Regencia, i I'exercírá durant el temps de minoría d'edat del Rei.

2. Si el Rei resultava inhabilitat per a I'exercici de la seua autorltat, I la ImposslbUitat fóra reconeguda per les Corts Ge­nerals, entrara Immediatament a exercir la Regencia el Príncipe hereu de la Corona, si era majar d'edat. Si no ho era:, caldra procedlr de la manera que preveu I'apartat anterior fíns que el Príncep hereu aconseguesca la majoria d'edat.

3. &i no hi haguera cap persona a qui corresponguera la Regencia, aquesta sera nomenada per les Corts Generals, i es compondra d'una, tres. o cinc persones.

4. Per a exercir la Regencia caldra ser espanyol i major d'oda!. .

5. La Regencia sera exercida per mandat constitucional sempre en nom del Rei.

Artlcle 60 .. 1. Sera tutor del Reí menor la persona que el Rei difunt

haja nomenat en el seu testament,·. sempre que siga majdr d'edat i espanyol' de naíxement; si no n'haguera nomenat, en serll tutor el pare o fa mare mentre resten vidus. Mancant aquests, el namenaran les Corts Generals, pero només podran acumular els tarrecs de ragent I de tutor el pare, la mare o els ascendents directes del Rei.

2. l'exercicl de la tutela és Incompatible també- amb el de qualsevol -carrec o representacló política.

Artlcl. 6L

1. El Rei, en ser proclam~t dava~t les Corts Generals, pres­!arl1 el Jurament d'sxercir fidelment les seues funcions, guardar I . ter guardar la Canstitució I les lIels I respectar els drets deis' clutadans I de les Camunitats Autonomes.

2. El Príncep hereu, en aconseguir ·'a majoria d'edat. i el Regent o els Regents' en ter-se carrec de les seues funcions, prestaran el mateix jurament i el de fidélitat al Rei.

Articlo 62. Correspon al Aei:

al Sancionar j promulgar les lIeis. b) Convocar i dissoldre les Corts Generals í convocar elec­

cions en els termes prevists a la Constitució. e) -Convocar a refarendum en els casos prevists a la Cons­

titució. dl Proposar el candidat a President de Govern i, en el seu

cas, nomenar-Io, i també posar fí a les seues fúncions en els termes prevísts en la Constifució.

el Nomenar i remoure els membres del Govern a propo-sieió del Presldent d'aquest. .

1) Expedir els decrets acordats en el Consell de Ministres, proveír els oficis civils i militars concedir honors i dístincions d'acord amb les IIeis,

g) S€;r informat deis afers d'Estat i presidir, a aquest efecte, les sessions de!' Consel! de Ministres quan ho crega oportú, a petieio del President del Govern. .

h} El comandament suprem de les Forces Armades. . i) Exercír er dret de. gracia d'acord amb la lIei, la qual no podra autorizar indults generals_

Ar!icle 63 .. , 1. El Rei acredita els ambaixadors i altres representants

diplomatics. Els representants estrangers a- Espanya són acrt3· dítats davant ell.

2. Al Rei correspon de manifestar el consentiment de I'Estat per a obligar-se internacionalment mitjam;ant tractats, de con­tormitat amb la Constítució j amb les lIeis.

3. Al Reí correspon, previa autorizació de les Corts Gene­rals, de declarar la guerra i de fer la pau.

Article 64.

1. Els actes del Rei seran referendats pel President del Govern 1, en el seu cas, pels Ministres competents. la pro­posta j el nomen~ment del President del Govern i la dissolució prevista en I'article 99 seran referendats pel President del Gongrés.

2. Deis actes del Rei seran responsables les persones que els referenden.·

Artlcle 65. 1. El Rei percep deis Pressupasts de I'Estat una quantitat

global per al sosteniment de la seua Familia I Casa, i la distri­bueix iliurement.

2. El Rei nomena j relieva lliurement 'els membres civils i militars de la seua Casa.

Article 66,

TlTOl 111

De les Corts Generals

CAPITOl PRIMER

De les Cambres

1. les Corts' Generals representen el poble espanyol són formades pel Congrés deis Dlputats I el Senat.

2. les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de rEstat, n'aproven els pressuposts, controlen racció del Govern i tenen les altres competencies que els atribuesca la Consti­tució.

3. les Corts Generals són inviolables.

Article 67,

1. Ningú podra ser membre de les dues Cambres simul.ta­nlament, ni acumular I'acta d'una Assemblea d'una Comunitat Autonoma amb la de Diputat al Congrés.

2. Els membres de les Corts Generals no estaran IHgats per mandat imperatiu.

3. les reunlons de Parlamentaris que se celebren sense con· vocatoriq reglamentaria no vincularan les Cambres í no podrao exercir les funcions d'aquestes ni ostentar·ne els privilegis.

Article 68. /

1. El Congrés es compon d'un mínim de 300 j un máxim de 400 Diputats, slegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret ~n els termes que establesca la tlel.

B. O. del E.-Núm. 311.5 29 diciembre 19.78' 29399

2. la clrcumscrlpcJó electoral és la provIncia. Les pobla­cione de Cauta I Melllla seran representadas cadascuna per un Dlputat. La lIel distribuir. el nombre total de Dlputats. a .. lgnar. una representació mínima inicial 8 cada clrcumscripció I dlstrl­buira els altres en proporció 8mb la població.

3. l'elecció es tarA 8 cada circumscrlpció atenint a criteris de representació proporcional.

4. El Congrés és elegit per quatre anys. El mandat deis Oipu­tats acaba quatra anys després de l'eleccl6 o el die de la dissolució de la Cambra.

5. S6n electors ¡elegibles tots als espanyols que estiguim . en pie ús deis seus drets políti~s. La lIei reconeixera I'exerclci del dret de sufragi als espanyols que es traben fora del territarl d'Espanya i I'Estat els el facilitarA.

6. Les eleccions t/ndren !loc entre als trenta. i els seixanta dies després de I 'acabament del mandato El Congrés electe haura de ser convocat dlns els vint-¡-cinc dies següents al de la celebració de les elecclons.

Article 69.

1. El Senat és la Cambra de representació territorial. 2. Els votants de cada provincia elegiran quatre !enadors

per sufragl universal, lliure, igual, di recte i secret en els termes que assenyale una lIel orglmica.

3. A les provincies insulars, cada ilIa o agrupació d'illes, amb cabildo o consell insular, constituira una circumscrlpció a efecte de I'elecció de· Senádors: en correspondran tres a ca­dascuna de les ¡[les majors (Gran' Canarta, Mallorca i Tenerife), i un a cadascuna de les lIIes o 'agrupacions d'illes següents: Eivlssa-Formentera, Menorca, Fuerteventurs, Gomera, Hierro, lanzarote I la Palma.

4. les poblacions de Ceuta i Melilla elegiran cadascuna dos Senadors.

5. les Comunitats Autanomes designaran a més un Senador i encara un altre per cada milló d'habitants del seu territori respectiu. la designació correspondra a l'Assemblea legislativa o, si no n'hi havia, a I'argan col.leglat superior de la Comunitat Autanoma, d'acord amb el que establesquen els Estatuts, que asseguraran, en qualsevol cas, la representació proporcional ade­quada.

6. El Senat és elegit per quatre anys. El mandat deis Sena­dors acaba quatre anys després de I'elecció o el dia de la dis­solució de la Cambra.

ArticJe 70.

,1. la lIei electoral determinara les causes d'inelegibilitat I incompatibilitat deis Diputats i deis Senadors, les quals comA prendran, en qualsevol cas:

a) Els components del Tribunal Constitucional. b) Els alts carrecs de I'Administració de I'Estat que deter-

mine la Itei, amb I'excepeió deis membres del Govern. el El Defensor' dal Poble. d) E/s Magistrats, .els Jutges i els Fiscals en actiu. e) ~s mllitars professlonals i els mambres de les Forces

Cossos de Seguretat I Polleia en actiu. f) Els membres de les Juntes Electorals.

2. la validesa de les actes i de les credencials deis mem­bres de totes dues Cambres restara sotmesa al control judicial en els termes que establesca la Ilei electoral.

Articte 71.

1. Els Diputats i els Senadors gaudiran d'inviolabilitat' per les opinions manifestades en. I'exercici de les seues funcions.

2. Durant el període del seu mandat, els Diputats I els Se­nadors gaudiran també d'immunitat. i només podran ser detin­guts en cas de delicte flagrant. No podran ser Inculpats ni pro· cessats sen se I'autorització previa de la Cambra respectiva. ,/

3. En les causes contra Diputats I Senadors sera competent la Sala del Penal del Tribunal Supremo

4. Els Oiputats i els Senadors percebran una ass:gnació que sera fixada p.er les Cambres respectives.

Article 72.

1. les Cambres estableixen els propis reglaments, aproven autanomament els seus pressuposts 1, d'un comú acord, regulen I'estatut del personal de les Corts Ganerals. Els reglamenta i la reforma d'aquests seran sotmesos a una votacló final sobre la totalltat, la qual requerira la majorla absoluta.

~. les Cambres elegeixen els presidents respectius I els al tres membres de les Meses. les sesslons conjuntes seran

presidides pe! Presldent del Congrés I es reglran mltJan~ant un Reglament de les Corts Generals aprovat per la' majoria abso-luta de cada Cambra. (

3. Els Presidents de les Cambres exercelxen en nom d'sques­tes tOt5 els poders admlnístratius i les facultats de policia en I'interror deis estatges respectius.

Article 73.

1. les Cambres es reunira;1 anualment en ·dos periodes ordinaris de sesslons: el primer, del setembre al desembre, i el segon, del febrer al juny.

2. les Cambres podran reunir-se en sessions extraordina­rie .• a petlció del Govern, de la Diputació permanent o de la majoria absoluta deis membres de qualsevol de les Cambres. les sessions extraordinaries hauran de ser convocades amb un ordre del dia determinat i seran clases després d'haver·lo exhaurit.

Article 74.

1. les Cambres es reuniran en sessJó conjunta per tal d'exercir les competencies no legislatives que el Titol 11 atrl­bueix expressament a les Corts Generals.

2. l'adopció de les deCisions de les Corts Generals previs­tes en els articles 94.1, 145.2 i 158.2 requerira la majorla de cada una de les Cambres. En el primer cas, el procés sera inlciat pel Congl'és, i en els altres dos, pel "8enat. En tots dos CESaS, si no hi hagués acord entre el Senat I el Congrés, s'intentara obtenlr·lo mitjaOl;ant una Comlssió Mixta composada per un mateix nombre de Oiputats I de Senadors. la Comissló pre.sentara un text que haura de ser "votat per totes dues Cam­bres. Si no s'aprova en la forma establida, decidira el Congrés pe~ majoria absoluta.

Article 75.

1. les e'ambres funcionaran en Pie i per ComissJons. 2. les Cambres podran delegar a les Comissions legisla­

tives permanents I'aprovació de projectes o proposlclons de lIei. El Pie, aixa no obstant, podra requerir en qualsevol moment el debat i la votacJó de qualsevol projecte o proposlcló de lIei que haja estat objecte de la delegacló_

3. Resten exceptuats del que disposa l'apart3t anterior la reforma constitucional, les qüestlons internacionals, les lIeis or­g~miques i de bases i els Pressuposts Generals de I'Estat.

Articla 76.

1. El Congrés i el Senat i, si pertoca, totes dues Cambres ccnjuntament, podran nomenar ComissJons d:lnvestigacló sobre qualsevol afer d'interás públlc. les conclusions ohtingudss no seran vlnculants per als Tribunals ni afectaran les resolucions judicials. sense que aixo siga obstacle perqult el resultat de la investigacló siga comunicat al Ministeri Fiscal par tal que aquest exercesca, si cal, les accions oportunas. '

2. Sera obJigatori de comparéixer a requeriment .de les. Cambres. la lIei regulara les sanclons que puguen imposar-se pero causa de l'incompliment d'aquesta obligació.

Article 77.

1. Les Cambres poden rebre petlcions individuals o col.lec­tives. sempre per escrito En resta prohibida la presentació di­recta per mitja de manifestacions clutadanes.

2. les Cambres poden trametre al Govern les peticlons que rebran. El Govern té I'obligació d'explicar-se sobre el cO'ntingut d'aquestes sempre que les Cambres ha exigesquen.

A'1:icle 78.

1. A cada Cambra hi haur~ una Oiputació Permanent com-o posta per un mínim de vint-i-un membres que representaran els grups parlamentaris en proporció a la importancia numérica.

2. les Oiputacions Permanents seran presidldes pel Presl­dent de la Cambra respectiva I tindran per funclons la que preveu I'article 73, la d'assumir les facultats que corresponguen a les Cambres, de conformitat amb els artieles 86 I 116 si aques­tes hagueren estat dissoltes o n'haguera expi,rat el mandat, I la de vetlar pelá poders de les Cambres, quan aquestes no estl­guen reunides.

3. Havent acabat el seu mandat o en cas de dlssolució, les Oiputacions Permanents continuaran exerci"t les seues funcions fins que es constituesquen les noves Corts Generals_

4.' Reunida la Cambra corrasponent. la Oiputació Permanent donara compte deis assumptes tractats i de les seues declslons.

29400 29 diciembre 1978 B.O. del E.-Núm .. 311.5

A,tlele 79:

1. per tel d'adoptar aeords, les Cambres han d'estar reunl· des reglamentarlament i comptar 8mb J'assistimcla de la maJarla deis membres. .

2. Perque els dlts aeords alguen vAllds hauran de ~er aproo vats per la maJarla deis rnembres presents, sens perJudlcl de les maJarles especlals que 851.tablesquen I.a Constltucl6 o les lIels orgAnlques I les que establesquen els Reglaments de les Cam· brea per a l'el8ccl6 de persones. .

3. El vot deis Senadors I el deis Dlputats és personal I m· delegable.

Artlele 80. Les' sasslons plenarias de les Cambres seran públlque~. sal­

vant I'ecord en contra de caJa Cambra, adoptat per maJonB ab­soluta o de conformltat 8mb el Reglament.

CAPlTOL SEGON

De /'elaboraci6 de les I/eis

Artiele 81. 1. Són lIeis orglmlques les relativas al desenvolupament deIs

drets fonamentals I de les IUbertats públiques, les que aproven els Estatuts d'Autonomla I el rll:glm electoral general I les prew

vistes per la Constitucló. 2. l·aprovaeló. la modlfleaeló o la derogaeió de les lIeis

organlques exlgelx la majo ría absoluta del Congrés en una vo­taeló final sobre el eonjunt del projeete.

Artlele 82.

1. Les Corts Generals podran delegar al Govern la potes· tat de dictar normes 8mb rang de lIel sobre materies determl­nades 'no Incloses en f'artlcre anterior.

2 La delegacló leglslative haura d'atorgar-se mltJanc;ant une "lIel de bases quan tinga per objecte la formacló de texts artlculats o mltjant;:snt una l1el ordinaria quan es jracte de re­fondre diversos texts legals en un de sol.

3. La delegació legislativa haura. d'atorgar-se al Govern de forma expresss, per a una mat~ria concreta. I fixant~ne e! ter­mini d'exerélcl. La delegacló resta esgotada en fer-ntl us el Govern, ¡1mb la publlcacl6 de la norma carrasponent. No podra entendre's que ha estat concedida de manera Implfclta o, per un lapse de temps Indeterminant. Tampoc podra permetre n la subdelegacló a autoritats altres Que el matelx Govern.

4. Les lIels de bases delimitaran preclsament I'objert e I fabast de la delegació legIslativa i els princlpls I crlteri~ que en reglran I'exerclcl.

5. L'autorltzacló per a refondre texts legals deter"'mara "8mblt normatlu a que es referelx el contingut de la de!rogació, I ahura d'especlflcar si resta clrcumscrtta a 11;1 mera formulactó d'un lext 1l"lc.o si Inclou la de regularltzar, aclarir I harmonltzar els texts legal s que hagen de ser ~efosos.

6. Les lIels de delegació podren establir en cada cas fór­mules addlclonals· de control sens perjudicl de la competencia prbpladels Trlbunals. •

Artlele 83.

En cap cas podran, les lIels de bases:

al Autorllzar la modlfleaeló de la própla lIei de basas. b) Facultar per a dictar normes amb,caracter retroactlu.

Artiele 84.

SI una proposlcl6 ·de lIel o una esmena és contraria a una delegaeló legislativa vlgent, el Govern té la faeultat d'opo.ar·sa a la tramltaCló, SI alxo s'esdevenla, podra presentar-se una pro­posleló de lIel per a la derogaeló total o parcial de la lIel de delegaeló.

Artlele 85.

Les dlsposlclons del Govern que continguen 1egislaci6 de­legada rebran el titol de Decrets Legislatlus.

Artlele 86.

1. En cas d'una necessltat urgent I extraordlnarra, el Go­vern podr6 dictar dlsposlelon. leglslatlves provlslonals qW' prendrari la forma de Decrets-Llels I que no podren afectar I'or­denament de les Instltuclons blutlQues de l'Estat, el,s drets, els deure. I les IIbertats deis elutaaan. regulat8 en el Tltol l •• 1 rlJglm de les Comunltats Autbnomes ni el Orest electoral ge-neral. '

2. Els Decrets-L1els hauran de ser sotmesos Inmediatament a debat I votacló de la totalltat en el Congrés deis Diputats, convocat 8 aquest efe,cte si no estlguera reunit, dins el terminl deis trenta dles segOents a la promulgacló, El Congrés haura de pronunciar-se expressament dlns aquest termlnl sqbre la convalldacló o la derogaci6. per a la qual cosa el Reglament eltablir8' un procedfment especial I sumar!.

3. Durant el termlnl establit en el paragraf anterior, les Corts podrán tramitar·los com a projectes de lIel pel procedl-ment d'urgencla, .

Artiele 87.

1. La iniciativa legislativa correspon al Govern, al Congrés I al Senat, d'acord ,amb la Constitució I els Reglaments de les Cambres, .

2. Les Assemblées de les Comunltats Autonomes podran demanar al Govern I'adopcló d' un Projecte de L1el o trametre a la Mesa del Congrés una Proposicl6 de L1el, I podran delegar davant la dita Cambra un maxlm de tres membres de I'Assem­blea encarregats de defensar·la.

3. Una lIel organica regulara les formes d'exerclcl lels re­quisits ~ la iniciativa popular per a la presentacl6 de proposl­cions de lIei. En qualsevol cas es requerlril no menys de 500,000 signatures acreditad es. No sera procedent aquesta Iniciativa en les materies propias de la lIei orgimica, tributaries o de ca­rilcter Internacional .ni en alió que pertany a ~a prerrogatiya de gracia.

ArticJe 88.

EI,s projectes de lIei seran aprovats pel· Consell de Ministres, el qual els sotmetra al Congrés acompanyats d'una, exposlció de motius i deis antecedents necessaris per a pronunciar-s'hi.

Arliele 89.

1. La tramitació de les proposicl.ons de lIei sera regulada pels Reglaments de les Caml:ires, sense que la prioritat deguda als projectes de lIei Impedesca I'exercicl.de la iniciativa legis-lativa en els termes regulats 'en I'artlcle 87. .

2. Les proposlclons de lIei Que, de conformitat amb I'artl­cle 87, el Senat prenga en consideraeió seran trameses al Con­grés perque aquest les tramite com a tal proposlcló.

Article 90.

1. Una vegada haja estat aprovat un projecte de lIei ordi­naria o orgánica pel Congrés. de Diputats. el President d'aquest en áonara compte immediatament al President del Senant, el qual el sotmetra a la deliberaci6 d'aquesta darrera Cambra.

2 .... EI Senat, dins el termini de dos mesos a eomptar des del dra de la reeepci6 del text, pot oposar-Ii el seu veto o In­lrodulr-hl esmenes imtjam;:ant un mlssatge motivat. El veto haura de ser aprovat per majoria absoluta. El projecte no podra ser sotmés al Rel porqUe el sancione sense que el Congrés ratifique per majoria absoluta, en cas de veto, ~I text InlciJiI, o por majoria simple, transcorreguts. dos mesos d enea .que, fou Interposat. o sen se que es pronuncie ·sobre les esmenes, ha­vent·les acceptades o no per majoria simple.

3. El termini de dos mesas redulra al de vlnt dies natu­rals en els projectes declarats urgents pel Gover.n o pel Con­grés deIs Diputats.

Article 91.

El Rel sancionarl!l les lIels· aprovades per les Corts Gene­rals dins el terminl dA quinze dies, I les promulgara I n'ordena­ra la puclicació Inmediata,

ArUclé 92.

1, Les declsions polltlques de transcendencia especial po­dran ser sotmeses al referendum consultlu de tots els clutadans.

2. .EI referendum serll convocat pel Rei· a proposlcl6 del President del Govern, autoritiada prevlament pel Congrés deis Dlputats. .

3. Una lIel organlca regulara les condicions I el procedl­ment de les dlverses modallt8ts de referendum previstes per ~ la present Constituel6.

CAPITOl TERCER

DeIs Tractats Internaclona/s

Artlela 93.

Mltjan~ant una lIal orp6nlea es podr6 autorllzar la eelebraeló de tractats· pels quars S atrlbuBsca a una organltzacló o a una Instltucló Internacional J'exerclcl de competEmcies derlvades

B. O. del E.-Núm. 31l.5 29 diciembre 1978 29401

de la Constitucl6. la garan la del compllment d'aquests trac­tats 1 de les rasoJuelans emanades deis organlsmes Interna­cionala o supranacionals titulara de la cess16 carrespon, seguns els casos, a les Corts Generals o al Gavarn.

Article 94.

1. la prestaci6 del consentiment de I'Estat per a- obligar-se mitjanc;ant tractats o convenis requerira I'autorització previa de les Corts Generals en els casos següents,:

al Tractats de earacter polítlc. b) Tractats o convenls de earacter militar. e) Tractats o convenls que afecten la ¡ntegritat territorial

de l'Estat o els drets I els deures fonamentals estabUta en el Titol 1.

d) Tractats o convenls que Impliquen obligaclons flnance­res per a la Hisenda Pública.

e) Tractats o canvenls que supasen la modlficaci6 o I~ de­rogació d'alguría lIel o I'execució de la qual exigesca mesures le­gislatives.

2. El Congrés i el Senat sera n informats immedlatament de la conclusió deis altres tractats o convenis.

Prticle 95.

1. la celebració d'un tractat internacional que continga es­tipulacions contraries a la Constitució exigira la revisió cons­titucional previa.

2. El Govern o qualsevol de les Cambrese pat requerir el Tribunal Constitucional perque declare si aquesta contradicció existeix o no.

Article 96.

1. Els tractats Internacionals celebrats validament formaran part de l'ordenament Intern una vegada hagen estat publlcats oficialment a Espanya. les seues dlsposlcions namés podran ser derogad es, modificades o suspeses en la forma prevista en els mateixos tractats o d'acord amb les normes generals del Oret internacional.

2. Per a denunciar els tractats I els convenls internaclonals es fara servir el mateix procedlment previst per a aprovar-Ios en !'article 94.

TlTOl IV

Del Gavern í de l'Administraci6 ./

Article 97.

El Govern dirigeix la política InterJor I I'exterior, J'Adminlstra­ció civil ¡militar j la defensa de l'Estat. Exerceix la funció execLi·· ti va i la potestat reglamentaria d'acord amb la Constitucló I amb les lIeis. .

Article.98.

1. El Govern es compasa del President. els Vlce-presldents en el seu cas, els Ministres I els altres membres que establesca

. la lIel. 2. El President dirigeix ~'accló del Govern I coordina les

funcions deIs altres memOres d'aquest, sens perjudlcl de la competencia ni de la responsabllitat directa d'aquells en la seua gestló.

3. Els membres del Govern no podren exerclr funclons re­presentatives altres que les proples del mandat parlamentarl ni qua/savol altra funcló pública que no derive del seu c~rrec nI cap activitat professional o mercantil.

4. La lIel regulara l'Estatut I les Incompatibilitats -deis mem-bres del Govern. •

Article 99. , 1. Després de cada renovacló del Congrés deis Dlputats, I

en els al tres casos en que siga procedent, el Rel, previa consulta amb els representants deslgnats pels Grups PoUtics amb repre­sentació parlamentaria I a través del Presldent del Congrés, propasara un candidat a la Presidencia del Govern.

2. El candidat proposat conformement al que estable Ix I'apar­tat anterior exposar;1l davánt el Congrés deis Dlputats el pro­grama politlc del Govern que pretenga formar l' demanerll la, confianea de la Cambra.

3. SI el Congrés dela Dlputata atorgavá la seua conflanGa al dit candidat mltjaneant el vot de la majorla absoluta deis seus membres, el Rel el nomenar~ Presldent. En el cas de no ob­tenir la dita majorla, la matelxa proposta sera sotmesa a una nova votació quaranta-vuit hores després' de I'ant-erior I s'en-

tendra que la conflanea ha estat atorgada si obtenla la majorJa simple.

4. SI, una vegada fetes les votaclons esmentades, no f6ra atorgada la contlanea per a la Investidura, 8S tramitaran propos­tes successlves en' la forma prevista en els apartats. anterlor5.

5. SI, després d'haver transcorregut el termlnl de dos me­sos a partir ~e la primera votacló d'lnvestldura, cap candldat haguera obtlngut la conflanGa del Congréa. el Rel dlsaoldr~ totes du~s Cambres I convocara noves elecclons amb "aprovació del Presldent del Gav~rn.

'Article 100.

Els altres membres del Govern seran nomenat~ remoguts pel Re! a proposició del seu President.

Artlcle 101.

1. El Govern- cessa després de la celebracló d'elecclons generals, en cas de perdua de la conflanQa parlamentaria prevlst per la Constitucló o per la causa de la dimissló o la defuncl6 del seu President.

2. El Govern cessant continuara en funcions flns a la presa de -possessió del nou Govern.

-Artlele 102.

1. la responsabilitat criminal del Presldent I deIs altres membres del Govern serll exigible, en el seu cas, davant la Sala del Penal del Tribunal Supreni.

2. SI I'acusacló fóra per traleló o per qualsevol dellcte con­tra la seguretat de l'Estat en l'exerc'~1 de les seues funcions, només podrlt ser. 'plantejada per iniciativa de la quarta part deis membres del Congrés I amb "aprovacló de la majarla absoluta d'aquesta Cambra.

3. la prerrogativa relal de gracia no serll aplicable a cap deis supbsits del present artlcle.

Arti~le 103. 1. L'Admlnlstració pública servelx amb objectivitat els inte­

ressos generals I actua d'acord amb els prlnclpls d'eflcacia, Je­rarqula, descentralltzació, desconcentració I coordinació, amb submissió plena a la lIel I al Drat.

2. Els brgans de l'Admlnlstracló de I'Estat són creats, re-gits' I coordlnats d'acord amb la l1el. ,

3. la lIel regulara I'estatut deIs funclonarls públics, 1 accés a la funció pública d'acord amb ela principia del m~rlt I de la capacltat, les pec'uliarltats de Pexerclcl del sau 'drat a la sln­dlcacJó, el sistema d"ncompatlbilltats 1 les garantles per a la imparcialitat en I'exerclcl de les seue.s funclons.

Article 104. 1 les Forces i els Cossos de Seguretat sota la dependen­

cia del Govarn tindran per missl6 protegir el lIiure"exercicl del drets I de les llibertats I garantitzar la seguretlIl~ clutadana ..

2. Una lIel organlca en determinara les funclOns, els prtncl­pis baslcs d'actuacló 1 I'estatut.

Article 105.

La lIei regulara: al L'audleneia deis dutadans directament o a través de les

organltzacions I associacions reconegudes per la lIel en el pro­cediment d'elaboracló de les dlsposlcions adminlstratlves que els afecten. -

b) l'accés deIs ciutadans als arxlus I als registres adminls­tratius salvant el que afecte a la seguretat I a la defensa de l'Estat' la Indagaci6 deis dellctes I la Intlmltat de les persones.

e) , El procedlment a través del qual han de ter-se els aC,tes adminlstratlus, sera amb garantia, quan siga procedent, de I au­dil3ncia de I'interessat.

Article 106. 1. Els tribunal s controlen ·'a potestat reglamen,taria, la le­

galltat de I'actuacló administrativa I la submissló d aquesta als flns que la Justlflquerr.

2. Els partlculars, en els termes establlts per la lIel, tin­dran. dret a ser Indemnitzats per qualsevol lesl6 que patesquen en qualsevol del seus béns I drest, lIe~at deis casos .de forlfa maJor, sempre que la lesió siga c6tlsequencla del funclonament deIs servels públics.

Article 107. El Consell d'Estat és l'or9ao consultiu suprem del Govern.

Una lIel organlca en regular;1l la composicló I la competencIa.

29402 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.5

mOL v De lel relaclans entre el Gavern i. les Corts Generals

Artlele lOS.

.EI Govern raspon solidariament de la seua ge5tió política davant el Congrés deis Oiputats.

Artiele 109.

Les Cambres I les seues· Comissíons podran requerir a tra· vés deis PresirJents d'squeltes, la informació I I'ajut que neces­siten del Gavarn I deis seus Departaments i de qualssevol 8UtO­ritats de I 'Estat i de les Comunitats Autbnomes.

Artlc\e 110.

1. Les Cambres i les seues Comissions poden requerir la presencia deis membres del Gavern.

2. Els membres del Govern tenen accés a les sessions de les Cambres I a les SBues Comlsslons i la facultat de ter_5 t hi escoltar, I podran demanar que hi Informen els funcionaris deis seus Departaments.

Artlcle 111-

1. El Govern i cadascun deis seus membres resten sotme­sos a les interpel.laclons i a les preguntes que~ els formulen da­vant les Cambres. Per a aquesta classe de debat els Reglaments establiran un temps mínim setmsna!. ,

2. Tota interpel.lació podrá donar lIoc a una moció, 8mb la qual la Cambra manifeste la seua posició.

Artiele 112.

El President del Govern, pre\(ia deliberació del Consell de Ministres, pot plantejar davant el Congrés deis Diputats la qüestló de confianr;a sobre el seu programa o sobre una dec1a­ració de· política general. S'entendra que la confiant;8 ha ·estat atorgada si voten favorablement la majoria simple deis Diputats.

Article 113.

1_ El Congrés deis Diputats pot exigir la responsabilitat po­lítica del Govern mitjanr;ant I'adopció de la moció de censura per majoria 'absoluta. •

2. La mocló de censura haura de ser proposada com a mí· nim per .Ia desena part deis Diputats i haura d'incloure un can· didat a la Presidencia del Govern.

3. La mocló de censura no podra ser votada fins que hagen transcorregut deu dles des de la presentacló. Dins els dos prl· mers dies d'aquest ter..mini podran presentar-se mocions altl'."rna­tives.

4. Si la moció de censura no fóra' aprovada pel Congq:"i. els signatarls no en podran presentar cap més durant el nwtelx període de sessiolls.

Article 114.

1. SI el Congrés nega la confiant;a al Govern, aquest pre­sentara la dimlssi6 al Re!. A contlnuació s'haura de procedir a la designació de President de Govern segons el que dlsposa I'article 99.

2. Si el Con·grés adopta una moció de censura, el Govern presentará la dimissió ·al Reí, i s'entendrs que resta investit de la conflanca de la Cambra el candidat proposat dins la moció als efectes prevists per l'articJe 99. El Re! el nomenara Presl· dent del Govern.

Article 115.

1. El Pre~iden del Govern, previa deliberació del Consel! de Ministres, podra proposar la dissolucló del· Congrés, del Senat o de les Corts Generals, la qua! sera decretada pel Rei. El decret de dissolució flxara la data de les elecclons.

2. la proposta de dlssolucló no podra presentar·se quan hi haja en trlimlt una moció de censura.

}. No sera procedent cap nova dissolució. abans que haja transcorregut un any des de I 'anterior, Ilevat del que disposa I'article 99, apartat 5.

. Artiele 116.

1. Una lIei organica regulara els estats d'alarma, d'excepció I de setge, i les competencles i limitacions corresponents.

2. L 'estat d'alarma sera declarat pel Govern mitjanr;ant un decret acordat en Un Consell de Ministres, 8mb una durada maxi~a de quinze dies; haura de donar-ñe compte al Congrés del Dlputats, que sera reunit imm~dlatament 8 aquest efecte I no podra ser prorrogat sen se I'autorització d'aquesta .mateixa Cambra. El decret determinara I'amblt territorial al qual s'este-nen els efectes de la dec~aració. '

3. l'g.stat d'excepció serll declarat pel Govern mitjanr;ant un decref acordat en un Consell de Ministres, previa autorització del Congrés del. Dlputat.. L'autorltzaeló I la proelamaeió de I'estat d'excepció haura de determinar e~pressament els efectes d'aquest, 1'8mbit territorial al qual s'estenga I la durada, que no podra excedlr de trenta dies, prorrogables per un termiAI Igual, amb els mateixás requlslts.

4. l'estat de setge sera declarat per la majoria absoluta de! Congrés deis Dlputats, a propOsiCló exclusiva del Govern. El Congrés en determinara I'ámbit territorial, la durada ¡les condicions. .

5. El Congrés no podre ser dissolt mentre resten declarats .alguns deis estats compresos en el present article; si les Cam­bres no es trabaren en periode de sesslons, restaran convoca­des automaticament. Durant la vig~ncla d'aquests estats no podra interrompre's el funcionament de les Cambres ni el deis altres poders constituclonals. Si, havent estat dissolt el Congrés o havent-ne explrat el mandat, es produira alguna de les situa­clons que donen 1I0c a qualsevol deis dits estats, les campe­t~ncies del Congrés seran assumides per la seua Diputació Permanent. ..

6. la declaració deis estats d'alarma, d'excepció i de setge no modificaran el principi de responsabilitat del Govern ni deis seus agents reconeguts en la Constitucló i en les lIeis.

TlTOL VI

Del poder judicial

Article 117.

1. la Justicia emana del poble I és administrada en oom del Reí pels Jutges i pels Magistrats que integren el roder judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a I'imperl de la lIei. .

2. Els Jutges i els Magistrats no podran ser remoguts, sus­pesos, traslladats ni jubilats més que per motiu de les causes que la lIei preveu I amb les garantles que aquestes ofereixen.

3 .. l'exercici de la potestat jurisdiccional, en qualsevol mena de processos, jutjant i fent complir silo que haja estat jutjat, corres pon exclusivament als Jutjats I als Tribunals que les lIeis determinen, segons les norllles de competencia i de proc~diment que elles establesquen.

4. Els Jutjats i els Tribunals no exercíran funcions altres que les que assenyala "apartat anterior i les que els siguen atri­bu·ides expressament per la lIei en garantía de qualsevol dret_

5. El" principio d'unitat jurisdiccional és la base de I'organit­zació i del funcionament deis Tribunals. la lIel regulara I'exercici de la jurisdicció militar dins I'ambit estrictament castrense i en ocasió de I'estat de setge, d'acord amb els principis de la

.Constitucló. 6. Resten prohibits els Tribunals d'excepció.

Article 118.

Tothom té I'obligació de complir les sentencies ¡les altres resolucions fermes deis Jutges i deis Tribunals i de prestar la col.laboració que aquests requeresquen en el curs del procés i en I'execució d'allb que haja estat resolt.

Article 119.

la justicia será gratu'ita quan la lIeí ho dispose, 1, en qual. savol cas, per a aquells que acrediten insuficiencia de recursos per a litigar.

Artlele 120.

1. les actuacions judicial s seran públique's, amb les excep­cions previstes per Jes lIeis de processament.

2. El procediment sera predominantment oral, sobretot en materia criminal.

3. les sentencies sera n motivades· sempre i pronunciades en audiencia pública.

Article 121. Els danys causats per error judicial I els que siguen canse·

qÜEmcla del funcionament anormal de l'Administracló de Justicia donaran dret a una Indemnitzacló a cerrec de rEstat canfor·· mament amb la lIe!.

Article 122. 1. la lIeí organica del poder judiCial determinara la cOns·

titució, el funcionament i el govern deIs Jutjats i deis Tribunals, i i'estatut juridic deis Jutges ¡deis Maglstrats de carrera, els quals formaran un cos únlc, I el del personal al servei de l'Administració de Justicia.

B. O. del E.-Núm. 311.5 29 diciembre 1978 29403

2. El Consel! Generar del poder judicial és I'orgao de govern d'aquest darrer. la lIei organica n'establiri't I'estatut i el regim d'incompatibilitats ¡les funcions deis seus membres, as~ senyaladament en materia de nomenaments, ascensos, inspecció i regim disciplinarL ~

3. El Consell General del poder judi'cial sera integrat pel President del Tribunal Suprem, que el presidira. i per vint membres nomenats pel fqel per a un períada de cinc anys. O'8quests, datze entre els Jutges i els Magistrats de tates les categorías judicials en els termes que establesca la lIeí or9a­nica; quatre. a proposició del Congrés deis Diputats. i quatre a proposició del Senat, elegits en tOt5 dos casos per majoría de les tres cinquenes parts deis seus membres, entre advocats i al tres juristas, tots de competencia reconeguda i amb més de qulnze anys· d'exercici professional.

ArticJe 123.

1. El Tribunal Suprem, amb jurisdicció a tata Espanya, és 1'organ jurisdiccional superior en tots els ordres, !tevat del que es disposa en materia de garanties constltucionals.

2. El President del Tribunal Suprem sera nomenat pel Re;' a proposició del Consel! General del poder judicial, en la forma que la Itel determine.

Article 124.

1. El Ministeri Fiscal. sens perjudici de les funcions enco­manades a al tres organs, té la missió de promoure I'acció de la justicia en defensa dE; la legalitat. deis drets lJels ciutadans i de !'interés públic tutelat per la Itei, d'ofici o bé a petició deis ínteressats, vetlar per la independencia deis Tribunals i procurar davant elts la satisfacció de I'interés social.

2. El Ministeri Fiscal exerceix les seues funcions per mitja d'organs propis, de conformitat amb els principis d'unitat.d'ac­tuaci6 i de!)endemcia jerarquica i subjectant-se, en tot cas, als de legalitat i imparcialitat. .

3. la lIei regulara I'estatut organlc del Ministeri Fiscal. 4. El Fiscal General de I'Estat sera nomenat pel Rei, a

proposició del Govern, havent estat escoltat el Consell General del poder judicial.

Article 125.

Els ciutadans podran exercir I 'acció popular i participar en I'Administracló de Justicia mitjan~ant la instltució del Jurat, en la forma i en els processos penals que la lIei det~rmine, i en els Tribunals consuetudinaris i tradicionals.

Article 126.

La policía judicial depén deis Jutges, deis Tribunals i del Ministeri Fiscal en les seues funcions d'indagació del delicte i de descobriment I assegurament del delinqüent, en els termes que la Ilel establesca. • Articte 127.

1. Els Jutges i els Magistrats i també els Fisca.s, mentre resten en actiu, no podran exercir altres carrecs públics ni perHmyer a partits po!ítics o a sindlcats. la tlei establira el sistema i les modalitats d'associació professiorial deis Jutges, deis Magistrats I deis Fiscals.

2. la lIei establira el regim d'incompatibilitats deis membres del p0ger judicial, que n'haura d'assegurar la total indepen­ru:mcia.

TfTOL VII

Economía i Finances

Article 128.

1. Tata la riquesa del país en les seues ¡iverses· formes, i siga quina siga la seu a titularitat, resta subordinada a !'interés general.

2, Es reconeix la iniciativa pública en I'activitat economica, Mitjan~ant una Ilei, determinats recursos o servels essencials podran ser reservats al sector públic, especialment en cas de manapol!: podra ser acordada, també, la interven¡;ió d'empreses quan ha exiges ca I'interés general.

Article 129.

1. La lIei establirá les formes de participaci6 deIs inte­ressats en la Seguretat Social j en I'activitat deis organismes públics la funcló des quals afecte directament la qualitat de la vida' o I'interés general.

2. Els poders públics promouran eflca¡;ment les diverses formes de participació en I'empresa i fomentaran, mitjam;:ant

una legislació adequada, les societats cooperatives. També es­tabliran els mitjans que faciliten I'accés deis treballadors a la propietat deIs mitjans de producció.

Article 130. 1. Els poders públics atendran a la modernizació i al des­

envolupament de tots els sectors económlcs 1, assenyalacta­ment, de I'agricultura, la remad ería. la pesca i I'artesania, a fi d'equiparar el nivel! de vida de tots els espanyols.

2. Amb la matelxa finalitat es donara un tractament especial a les zones de muntanya.

Article 131.

1. l'Estat, mitjancant una lIei, podra planificar I'activitat economica general per a atendre les recessitats coltectives, equilibrar i harmonltzar el desenvolupamen~ regional i sectorial i estimular el creixement de la renda i de la riquesa i la dls­tribuci6 més justa -d'aquesta darrera" .

2. El Govern elaborara els projectes de planificac'ió d'acord amb les previsions que Ii siguen submlnistrades per les Comu­nitats Autonome$ i I'assessorament I la colllaboració deis sin­dicats ide les altres organizacions professionafs, empresarials i economiques. Amb aquesta flnalitat es constituíra un Consel!. la composició iles funcions del qual desenvolupara una lIei.

Article 132.

1. la lIei regulara el regim juridic deis béns de domini public i deis comunals inspirant-se~ en els princips d'inalienabi­litat, imprescriptibilitat i inembargabilitat,- I també en regulara la desafectació.

2. Són béns de domlni públic estatal els que la lIei deter­mine i, en qualsevols cas, la zona marítimo-terrestre, les plat· ges, la mar territorial i els recursos naturals de la zona eco­nomica I de la plataforma continental.-

3, Seran regulats per lIel, el Patrimoni de I'Estat i el Pa­trimoni Nacional, i l'administració, defensa i conservació d'a­quests.

Artide t33.

1. La potestat originaria per a establir els tributs corres pon exclusivament a I 'Estat mitjan¡;ant una lIel.

2. les Comunitat Autonomes i les Corporacions -local s po­dran establir i exigir tributs, d'acord amb la Constitucló i amb les lIeis.

3. Qualsevol beneflcl fiscal que afecte els tributs de I'Estat haura d'establir-se en virtut d'una !leí.

4. Les adminlstracions públiques solament podran contraure obligacions financeres i fer despeses, d'acord amb les lIels.

Artide 134.

1. Corres pon" al Govern d'elaborar els presuposts generals de rEstat, a les Corts Generals d'examlnarl-Ios, esmenar-Ios i aprovar-Ios: -

2, Els pressuposts general s de I'Estat tindran caracter anual, inclouran la totalltat de les despeses I els Ingressos del sector públic estatal ¡- s'hi consignara. I'Import deis beneficis fiscal s que afecten els tributs de ¡'Estat.

3. El Govern tindr~. I'obllgació de pre~entardavant el Con· grés deis Diputats els pressuposts Qenerals, tres mesos abans, com a mínimo que expIren els de I'any anterior.

4, Si la Llei de Pressuposts no s'apravava abans del primer día de I'exercici ·económic carresponent. els Pressuposts de I'exercici anterior restaran prorrogats automaticament fins que s'aproven els. nous. .

5. Havent aprovat els pressuposts generals de I'Estat, el Govern podra presentar projectes de lIel que impliquen I'aug­ment de la despessa pública o la disminució dets ingressos carresponents a aquel! matelx exercicl pressupostari. .

6. Tota proposició o esmena que supase un augment deis credits o una dismlnu~ió deis Ingress09 pressupostaris reque, rira la .,&:onformitat del Govarn par tal de ser tramitada. .

7. La lIel de Pressuposts no pot crear trlbuts. Podra mo­dificarlos si una Itei tributarla substantiva ho fa preveure.

Article 135.

1. El Govern haura de restar autoritzat per una Itei per tal d'emetre deute públlc o contraure cri!ldlt.

2. Es considerara. sempre que els cri!ldits per 8 abonar el pagament d'lnteressos i capital del Deute Públic s6n inclosos en J'estat de des peses deis pressuposts, I no podran ser objecte d'esmenes ni de modificacions mentre s'ajusten a les condicions de la Itei d'emissló.

29404 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.5

Article 136.·

1. El Tribunal de Compte. és l'or9an Ijscalitzador suprem deis comptes I de la ge.tló economlca de I'Estat 1, alhora. del sector públic. Oependra dlrectament de les Corts Generals I exercira les SBues funclons delegadament d'elles en I'examen I la 'comprovació del Compte General de I'Estat.

2. Els comptes de I'fstat I del sector públic estatal seran retuta al Tribunal de Comptes, el qual els censurara. El Tribunal de Comptes, sens perjudlcl d. la seua jurlsdlccló. trametr~ a les Corts Generals un Informe anual en que. sempre que siga procedent, comunicara les Infracclons o les responsabilitats en que, segons el seu judicl, s'haJa incorregut.

3. El membres del Tribunal de Comptes gaudiran de la matelxa Independencia J inamobilitat I restaran satmesas a les matelves Incompatlbiltats que els Jutges.

4. Una lIeL org¡~mlca regularA la composició, I'organització i los funcions del Tribunal de Comptes.

TlTOl VIII

De I'organització territorial de l'Estat

CAPlTOl PRIMER

Prlnclpis generals

Artjcle 137.

L'Estat s'organitza territorialment en mUnlClplS, en provincies I en les .Comunitats Autónomes que es constituesquen .. Totes aquestes entitats gaudeixen d'autonomia per a la gestió deis interesso;; respectius,

Article 138. '

1. L'Estat garanteix la realltzacló efectiva del prlncipl de solldaritat consagrat en I'article 2 de la Constitucló i vetlara per I'establlment d'un equilibrl economic adequat I just entre les diverses parts del terrltorl espanyol, 1 atendra assenyalada· ment les circumstanclas del fet Insular,

2. Les diferencies entre els Estatuts de les diverses Comu­nltats Autonomes no podran implicar en cap cas privile:'lí,; eco­nomlcs o soclals.

Article 139.

1. Tots els espanyoJs tenen els mateixos drets I les matei­xes obligaclons en qualsevol part del territorl de I'f,'itat.

2. Cap autoritat no podra adoptar mesures que d¡"2cument o Indirectament obstaculitzen la llibertad de elrculack\ ¡'esta-bliment de les persones i la lIlure circulació de bén: er tot el terr.tori espanyol.

CAPITOl SEGON

De J'admlnistració focal

Artjcle 140.

la -Constltucjó garanteix l'autonomia deis municipis, els quals gaudlran de personalitat jurfdlca plena_ El govern I I'adm!­nlstracló municipal correspon als respectlus' Ajuntaments, Inte­grats pela alcaldes I els regldors. E/s regidor!t' seran elegits pels veIns del murilcipl mitjanc;ant sufragi universal Igual, lliure, dlrecte I secret, en la forma establlda per la lIei. Ele alcaldes seran eleglts pels regidors o pels ve'ins. la Ilel regulara les condicions en qub siga procedent el regim de consell obert.

Artjcle 141.

1- La provincia és una entita! local amb personalitat jurídi­ca propia, determinada per "agrupació de municipis i la divisió territorial per al compliment de les activitats de l'Estat. Dual sevol alteracló deis limlts provincials haura de ser aprovada per les Corts Generals per mitjA d'una lIei organica.

2. El Govern 1 "sdministracló autonoma' de les provinces s_eran encomanats a .Diputacions o al tres Corporacions de ca­racter representatiu.

3_ Es podran crear agrupaclons de municlpis diferents de la provincia.

4. En els arxlpelags, les lIIes tlndran, a ll'Iés, la seu a admi­nlstració propia en forma de cabildos o consells.

Artic1e 142.

les HIsende8 10cals hauran de disposar deis mitjans sufi­clenta per a I'.xerclcl de les funcions que la lIel atrlbueix a les

Corporacions respectlveS'; I es riod~lran fonamentalment de tri· buts propls I de la pertlclpacló en els d. I'Estat I en els d. les Comunitats Autonomes,

CAPlTOl TE~CER

'De les Comunitats Autónomes

Article 143.

1. En I~exercici del dret a I'autonomia reconegut en l'arUcle 2 de la Constitució, les provincies Iimítrofs que tinguen carac· teristiques hlstorlques, culturals I economiques comunes, els territoris Insulars I les provincles d'entitat regional hlstoriea po­dran aecedir a I'autogovem I constituir-se en Comunltats AutO­nomes d'acord. amb el que preveu aquest Títol i els Estatuts respectius ..

2, la iniciativa dei procés sutonomic "COrres pon a tates les diputacions interessades o a l'or9an interinsular corresponent, I als dos terl¡os deis munlclpls la poblaci6 deIs quals represente, com a m.nlm, la majoria del cens electoral de cada prqvlncia o de cada lila. Aquests requeslts hauran d'acomplir-se dins el term!ni de sls mesos d'enCa del primer acord al respecte adop­tat per alguna de les Corporacions locals interessades:

3. La iniciativa, en el cas de no reelxir, només podra repe­tir·se al cap de cinc anys.

Article 144.

Per motiu d'lnterés nacional, i per mitja d'una lIei organica, les Corts Generals podran:

al Autorltzar la constltuci6 d'una comunitat autónoma 'en­cara que el seu ambit territorial no supere el d'una provincia I no reunesca les condlclons de I'apartat .1 de I'article 143.

b) Autor.ltzar o acordar, en el seu cas, un estatut d'autono­mla a territoris que no es traben integrats en l'organitzaci6 provincial.

e) Substituir la iniciativa de les Corporacions locals a que es refereix I'apartat 2 del I'article 143.

ArtiCle 145.

1. En cap cas s'admetra la federaci6 de Comunitats Autó­nomes.

2. Els estatuts podran preveure els casos, requisits i ter­mes en que les Comunitats Autonomes podran celebrar convenls entre elles per tal d'acomplir I prestar serveis que els siguen propis;. 1 podran preveure, també, el caracter i als efectes de la corresponent comunicació a les Corts Generals. En els altres casos, els acords de cooperaci6 entre les Comunitats Auto­nomes requeriran l'sutoritzacl6 de les Corts G,enerals.

Artjcle 146.

El proyecte d'Est~ut sera elaborat per una assemblea com­posta pels membres de la Diputaci6 o l'ór9an Interinsular d"! les provincias afectades I pels Diputats i els Senadors qu~ n' 'agen estat elegits I sera elevat a les Corts Generals, les o.luals 11 donaran tramltació de lIei.

Artjcle 147.

1. Dins els termes de la present Constitució, els estatuts se­ran la norma- Institucional baslca de cada Comunitat Autonoma, i 1 'Estat els reconeixera I els emparara eom a part Integrant del seu ordenament Iurfdic.·

2. Els estatuts d'autonomia hauran de fer constar:

_ a) lá denominació de la Comunltat que s'aJuste més bé a la seua identitat bistbrica.

bl la delimitaeió del territori. cJ la denominació, I'organització i la seu de les institucions

autónomas proples. d) les competencies assumides dins el mare establit per

la Gonstituci,ó I per les bases per al traspas deis servels que els eorrespondran.

3, la reforma deis Estatuts s'ajustara al procediment que ells mateixos establesquen I requerira, en qualsavol cas, rapro· ~ció de les Corts Generals per Ilei organica.

Article 148.

1. les Comunitats Autbnomes podren assumir competencies en les materies següents: •

1 Organlzacló de les seus institucions d'autogovern. 2 les alteracions deis termes munlclpals compresos en el

B. O. del E.-Núm. 311.5· 29 diciembre 1978 29405

seu terrltarl J, en general, les funclons que corresponguen a I'Administracló de rEstat sobre Corporaclons Jocals, la transfe­rencia de les quals autoritze la legislació sobre Regim local. .

3 Ordenació del territorl, urbanlsme I habitatgs. 4 les obres públlques d'interés per a la Comunitat Auto~

noma dlns el seu territorl. 5 Els ferrocarril s i les carreteras I'itinerarl deis'. quals

transcorre íntegrament din"s el territarl deo" la Camunitat Autono~ ma 1, de la matelxa manera, el transport fet per aquests mltjans o per cable. . .

6 Els ports de refugio els ports ¡ els aeroports esportius l. en general, els que no acomplesquen activitats comerclals.

7 L'agricultura i la ramaderia, d'acord amb I'ardenacló ge-neral de l'economia.

. 8 Espais forestals I el seu aprofitament. 9 la gestió en materia de protecció del medi amblent. 10 Els proyectes, la construccló 1 I'explotacló deis aprofl­

taments hidraullcs, canals' I regadlus d'lnterés pero a la Comunt­tat Autonoma, les aigües minerals 1 les termals ..

11 la pesca en aigües ¡nteriors, la de marisc I I'aqüicultura, la calfa i la pesca fluvial.

12 Fires interiars. 13 El foment del desenvolupament econbmic de la Comu­

nitat Autbnoma dins els objectius marcats per la· política econb­mica nacional.

14 l'artesania. 15 Els museus, les biblioteques i els conservatorls de mu­

slea d'interés per a la Comunitat Autbnoma. 16 El patrimoni monumental d'interés per a la Comunltat

Autonoma. 17 El foment de la cultura, de la investigacló 1, en el s.eu

cas, de I'ensenyament de la Ilengua de la Comuilitat Autb-noma: .

18 la promoció i I'ordenació dei turisme dins el seu lIm-bit territorial.

19 Promoció de. I'esport i del lIeure. 20 Asslstencla social. 21 Sanitat I Higiene. 22 La vigilancia 1 la protecció deis seus edificis i de les

seues instalacions. La coordinació 1 al tres facultats en relacló amb les policies locals en els termes que establesca una lIel orgflnica.

2. Havent transcorregut cinc anys, I mitjan¡;:ant la. reforma deIs seus estatuts, les Comunitats Autonomes padran ampliar successivament les seues competencles dips el marc establit per I'article 149.

Article 149 ..

1. l'Estat té la competencta exclusiva sobre les materies següents:

1 la regulació de les condiclons basiques que garantesquen la ¡gualtat de tots els espayols en I'exercicl deis drets I en el compliment deIs deures constituclonals.

2 Nacionalitat, immigració, emigració, 'estrangeria I dret d'asil.

3 Relacions internacionals. 4 Defensa I Forces Armades. 5 Administració de Justicia. S leglslació mercantil, penal i penitenciaria; leglslació pro~

cessal, sense perjudici de les especlalitats que en aquest ordre es deriven necessariament de .les particularitats del dret subs-tantiu de les Comunltat Autonomes. ,.

7 legislacló laboral; sens perjudicl que siga executada pels brgans de les Comunitats Autonomes. .

8 Legislació civil, sens perjudlcl de fa conservac16, modlfl­cació i desenvolupment deis drets clvils, forals o especials per part de les Comunltats Autónomes allll on n'hl haja. En qualse­vol cas, les regles relatives a I'aplicació I a ¡'eficacia de les normes jurídiques, relaGlons jurídico-civils relativese a les for­mes de matrimoni, ordenació aels registres I instruments pÚO. bllcs, bases de les obligacions contractuals, normes per a resol­dre els conflictese de lIeis I la determinació de fes fonts del Oret, ·d'acord, en aquest darrer, amb les normes del dret foral o especial.

9 legislació sobre propletat Intelectual I industrial. 10 Regim duanerl I aranzelarl; comere; exterior. 11 Sistema monetari: divises, canvi I convertlbilltat; bases

de I'ordenació del credit, banca i assegurances. 12 leg/slacló sobre pesos i mesures, determlnació de I'hora

oficial. 13 Bases i coordinació de la planificacló general de I'actl·

vitat economica.

. 14 Hisenda general 1 Oeute de l'Estat. '15 . Fóment J coordinació general de la· investigacló científi­

ca I teenlca. . 16 Sanitat exterior. Bases 1 coordlnació general de la sa­

nitat. Leglslacló sobra productas farmaceutlcs. 17 Legislació baslca" reglm economlc de la Seguretat So­

cial, sens perjudici que les Comunitats' Autbnomes n'executen els serveis.

18 les bases del regim jurfdic de les Admlnlstracions pú­bliques i del réglm estatutarl deIs seus funcionarls. les quaJs garantlran, en qualsevol cas, als adminlstrats un tractament comú davant aquelles; el procediment t(dmlnlstratlu comú, sensa per­judlcl de les especialitats derivades de I'organltzació prbpia de les Comunitats Autbnomes; leglslaci6 sobra exproplac16 forc;osa; legislació basica. sobre contractas I concesslons adminlstratives I el sistema de responsabilitat de totes les Adminitracions pú­bliques.

19 Pesca marítima, sens perjudlci de Jes competencies que s'atribuesquen a les Comunltats Autonomes en aquest sector. • 20 Marina mercant I 'abanderament de' valxells, IUumlnació de costes I 'senyais marftlms; ports d'lnterés general; control de ¡'aspal aer!, trllnsit I transport aerl; servel meteorolbgic I matr!­culació d'aeronaus.

21 FerrocarrJls I transports terrestres que circulen dins els territoris de més d'una Comun~tat Autonoma; reglm general de comunlcaclons; trafic i clrculació de vahiclese de motor; co­rreus I telecomunicacions; cables aerls, submarins I radioca­municacló.

22 la legislació, ordenatló I concessió de recursos t aprOo fitaments hidr~ulics si I~s aigües passan per més d'una Co ... munitat Autonoma, 1 I'autorització de les instal.lacions eléctriques si I'aprofltament afecta una altre Comunitat o si el· transport d'energia Ix. del seu lImbit territorial. .

23 legislació basica sobre protecció del medi ambient, sense perjudici de les facultats de les Comunltats Autbnomes per a I'establiment de normes addcionals deprotecció. La legis­lació basica sobre espais I aprofilaments forestals vies rama· deres.

24 Obres públiques d'interés general o que la realitzaci6 de les quals afecte més d'una Comunltat Autbnoma.

25 Bases del regim miner I energetlc. 26 Regim de producclo, comer¡;:. tlnen¡;:a I ús d'armes I

d'explosius. 27 Normes basiques del reglm de premsa, radio I televisió

1, en general, de tots els mitjans de comunicacló social, sens perjudici de les faeultats de desenvofupament i execució que corresponguen a les Comunltats Autbnomes.

2,8 Defensa del petrimoni cultural, artístic 1 monumental espanyol ,contra I'exportació I l'expo1iació; museus, blblioteques i arxius de titularitat estatal, sens perJudlcl que les Cornunitats Autonomes n'exercesquen la gestió.

29 Seguretat pública, sens' perjudici que les Comunltats Autbnomes puguen crear· pollcles en la forma que els respec­tlus estatuts establesquen· dins el marc del que dispone una 11ei orgllnica. . 30 Regulació de les cándicions d'obtenció, expedici6 i hOo

mologació de titols académica I professionals, I normes besi· ques .per ·al desenvolupament da I'artlcle 21 de la Constitució, a fl de garantir el cumpliment de les obligacions del poders públics en aquesta materia. •

31 ~tadística per a finalitats estatais. 32 Autorizació per a la convocatoria de consultes populars

per via de referendum.

~ 2. Sens perjudici de les competencles que podran, assumlr les Comunitats Autonomes, I'Estat considerara el servel de la cultura com un de uve i una atribució essenclal I facilitara la camunicació cultural entre les Camunitats Autbnomes d'acord amb elles.

3. les materles, no atribuides expressament a I'Estat per aquesta Constitució podran correspondre a les .Comunltats Au­tonomes en virtut deis Estatus respectius. La copetencla sobre les materies que no hagen estat assumldes pels Estatuts d'Autonomia correspondra a I'Estat, les normes del qual pre­valdran, en cas de confllcte, sobre les de les Comunitats Auto· nomes en tot allo que no haja estat atribu'it a la competencia exclusiva d'aquestes darreres. En qualsevol cas, el Dret estatal sera supletori del dret de les Comunitats Autbnomes.

Artlcle 150.

1. Les Corts Generals, en manrles de competencia estatal, podran atribuir a totes o a algunes de les t:omunitats Autbno­mes la facultat de dictar, per a elles mateixea, normes legis-

29406 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.5

¡atlves dlns del marL deis princlpis, bases I directrius flxlts per una lIel estatal. Sens perjudlcl de la compet~ncla deis Trlbunals, dlns cada lIel-marc s'establira la modalitat del control de les Corfs Generals 5abr., aquestes normes leglslatives de les Ca­muoitats Autbnornes.

2. L'Estat podra transferir ,o delegar a les Comunitats Au­tonomes, mltjanJ;:ant una lIe! orgtmlca, facultats corresponents a una materia de tltularitat estatal que per la seua naturales8 siguen susceptibles de transferencia o de delegació. La lIe! pre­veurA en cada cas la transferencia corresponent de mitjans fl­nancers I també les formes de control que rEstat es reserve.

3. l'Estat podrll dictar lIeis que establesquen els prlnclpis necessarls per a harmonltzar les dlsposicions normatives de les Comunl'tats, flns I tot en el c;:as de mat~ries atribuides a la seua competencia, sempre que ho demane I'interés genéral. Corres­pon a les Corts Generals d'apreclar I'existencia d'aquesta ne-' cessltat, per majoria absoluta de cada Cambra.

Artlcle 151.

1. No caldra deixar transcorrer el termini de cinc anys a que es referelx I'apartat 2 de I'article 148 en cas que, dins el

,termlnl que establelx I'article 143.2, acorden la Iniciativa del procés autonomic, a més de les Diputacions o' els organs in­terlnsulars corresponentes, les tres quartes parts del -rnuniclpis de cadascuna de les provincles afectades, les quals represen­ten, com a mínim, la majoria del cens electoral de cadascuna i siga ratificada mitjan9:ant un referendum pel vot aflrmatiu de la majoria absoluta deis electors de cada provincia en els ter­mes Que establesca una lIel organica,

2, En el cas previst en'l'apartat anterior, el yrocediment per a elaborar I'Estatut sera el següent: '

1 El Govern convocara tots els Diputats 1 Senados elegits en les circunmscripcions compreses dins !'ambit territorial que pretenga accedir. a I'autogovern per tal que es constituesquen en Assemblea, amb I'única finalitat d'elaborar I'Estatut d'auto­nomia corresponent, mitjan9ant I'acord de la majoria absoluta deis seu s membres.

2 Una vegada haja aprovat el projecte d'Estatut j'Assem­blea de Parlamentaris, aquest sera tramés a la Comiss.ió Cons­titucional del Congrés. la qual, dins el termini de dos mesos, I'examinara amb el concurs i I'assistencia d'una delegaci6 de l'Assemblea proposant per tal de determinar ne d'un ;:r,ryrd comú la formulació definitiva.

3 Si s'arrlbava" a un acord. el .text que en resultf.t ,\ '-f;ra sotmés al refer~ndum del cos ·electoral de les previnci(", "-.I\l'

preses dins ,'ambit territorial de l'Estatut projectat. 4 Si el projecte d'Estatut és aprovat a cada provir)! ';l ¡")er

la majofia deis vots emesos validament, sera elevat a le-', Cql'ts Generals. Els Plens de totes dues Cambres decidiran s(~!-·", el text per mit-ja d'un vot de ratificaci6. Havent estat (11'· _v'at ,'Estatut, el Rei el sancionara i el promulgara com a lIel. , 5 ·Si n,o s'arribava a ¡'acord a qué es refere~x "apa¡ lat 2

d aquest numero, les Corts. Generals donaran al projecte d·Esta­tu~ la tramitacl6 de lIei. El text que aquestes aproven sera sot­mes al refer~ndum del cos electoral de les provincies compre­ses dlns I'amblt territorial del l'Estatut projectat. Si t6ra apro­v~t per la majori.a, deis vots emesos validament a cada provino Cla, la promulgaclo será feta en els termes de ¡'apartat anterior.

3.. En els casos prevists pels parl:igrafs 4 i 5 de rapartat a~tenor, la manc;a, d'apravació. del projecte d'Estatut Pqf part d una o de més d una provincia no Impedirá la constitució de la Comunitat Autonoma projectada per part de les altres en la f~rma que ~steblesca la Ilei organica prevista per I'apartat 1 d aquest artlcle.

Article 152.

. 1, , . E~ els Sstatus aprovats pel procediment a que es refe~ relx J 8rtlele anterior, I'organització institucional autonomica es basara ~n una Assemblea legislativa elegida per sufragi uni· versal d acord amb un sistema de representació proporcional que assegure també la representació de les di verses zones del territorl; un Consel! de Govern amb funcions executives i ad· miniltratives, i un Presldent. elegit per I'Assembleá entre els seus membres I nomenat pel Rei, al qual correspon' la direcció del Consel! de Govern, la suprema representaci6 de la comunl­tat respectiva i la de l'Estat dlns aquella, El President I els membres del, Consel! de Govern seran responsables política­me~t, da~ant I A~semhlea. Un Tribunal Superior de Justicia, sens perJUldlcl d~ la Jurlsdicció que corresponda al Tribunal Suprem, culminara 1 Organitzacló judicial dins I'ambit territorial de la Comunitat Autbnoma. En els Estatuts de les Comunitats Auto­n0":Jes podran establ!r·se els supbsits I les formes de parnci­pació d aquel les en lorganitzacló de les demarca_cions judicials

del territorl, tot de conformitat amb el que preveu la lIel orga­nlca· del poder judicial I dlns la unltat I la Independéncia proples d'aquest darrer, Sens perjudicl del que disposa I'artlele 123, les successives instlmcles processals, en el seu cas, s'esgotaran davant organs radicats en el mate ix _terrltari de la Gomunltat Autonoma en qub estiga I'organ competent -en primera Instancia.

2, Una vegada hagen estat sanclonats I promulgats els res­pectius Estatuts, narnés podran ser modificats mitjant;:ant els procediments que ells mateixas establesquen I mitjan.;:ant re­fer~ndum entre els electors Inscrits en els censos corres-ponents, .

3_ Els Estatuts podran establir circumscripcions territorials propies que gaudlran de plena personalitat jurfdica mitjanc;ant I'agrupació de municipis limítrofs ..

Artiele 153.

El control de I'actívitat deis organs de les Comunitats Autónomes sera exercit:

al Pel Tribunal Constitucional en alió que es referesca 8 la constitucionalitat de les seues disposicions administratives amb forca de Ilel,

b) Pel Govern, previ dictament del Consetl d'Estat. en· allo que pertoque a ,'exerclci de funcions delegadas a qué eS" refereix I'apartat 2 de I'article 150. .

c) Per la jurisdicció contencioso-administrativa en allo que es refereix a I'administració autonoma o a les seues normes reglamentaries.

d) Pel Tribunal de Comptes en els aspectes economícs i pressupostaris.

Article 154.

Un delegat nomenat pel Govern dirigira I'administració de rEstat en el territori de la, Comunitat Autónoma i la coordinara, si és procedent. amb I'administració propia de la Comunitat.

Article 155.

1. Si una Comunitat Autonoma no complia les obligacions que la Constitució o altres Ileis li imposaven, o actuava de forma que atemptara greument contra nnterés general d'Es­panya, el Govern, preví requeriment desatés fet al President de la Comunitat Autónoma, amb I'aprovació per majoria absoluta del Senat podra adoptar les mesures necessaries per tal d'obligar-Ia al compliment fon;ós de les dites obligacions o per tal de protegir ¡'interés general esmentat. ,

2, Per a I'execució de les. mesures previste!) a I'apartat anterior, el Gavern podra donar instruccions a totes les auta­ritats de les Comurtitats Autonomes.

Article 156.

1. les Gomunitats Autonomes gaudiran d'autonomia finan­ciera per a acomplir i exercir les seues competencies d'acord amb els principis de coordinació amb la Hisenda estatal i de solidaritat entre tots els espanyols.

2. les Comunitats Autonomes podran actuar com a dele· 9at5 o col.laboradors de I'Estat en la tasca de recaptació, gestió i Ilquidació deis recursos tributaris d'aquest, d'acord amb las lIeis I els Estatuts.

Artiele 157.

~ _ Els recursos de les Comunitats Autonomes seran cons­titUltS per:

al Impostas cedits totalment o parcialment per t'Estat; re­carrecs sobre Impostas esta,tals i altres participacions en _ els ingresos. de I'Estat, _

b) Els seus propis impostos, taxes i contribucions especials. e} Transferencies d'un fons de compensació interterritorial

i altres assignaci-ons a carrec deis Pressupasts Generals de I'Estat.

d) Rendiments procedents del seu 'patrimoni i ingresos de dret "rivat.

e) El producte de ,les operacions de crédito

2. les Comunitats Autonomes no podran adoptar en cap .cas mesures tributaries sobre béns situats fora del seu territori o que constituesquen un obstacle per a la Hiure circulació de mercaderíes o de serveis.

3. l.'exercici de les competéncies financeres enumerades en ranterior ap8rlat 1, les normes per a resoldre els ccnflictes que pO@'lleren sorgir i les posslbles formes de col.laboració financiera entre les Comunltats Autonomes i I 'Estat podran ser regulades per mitja d'una I/ei organica.

- ._........,

B: O. del E.-Núm. 311.5 29 diciembre 1978 211407

Artiele 158. . . 1. En els Pressuposts Generals de rEstat es podra establir

. una assignació a les Comunitats Autónomes en funció del volum deis serveis i de les activitats estatals que hagen assumit i de la garantía d'un nivel! mínim _ en la prestació deis serveis públics fonamentals en tot el territorl espanyol.

2. Per tal de corregir desequilibris económics- interterrito­rials i fer efectiu' el principi de salidaritat es constituira .un Fans de Compensació destinat a despeses d'inversió, els re­cursos del qual seran distribu'its per les Corts Generals entre les Camunitats Autonomes ¡les provincies, en el seu cas.

mOL IX

Del Tribunal ConstitucionaJ

Article 159.

1. El Tribunal Constitucional es compon de 12 membres nomenats pel Rel. deis quals. quatre a proposició del Congrés, per majoria de les tres cinquenes parts deis seus membres, quatre a proposició 'del Senat; amb identica majoria, dos a proposició del Govern, i dos a proposició del Consel! General del Poder judicial.

2. Els membres del Tribunal ConsUtucional hauran de ser nomenats entre Magistrats i Fiscals. Professors d'Unlversitat, funcionaris públics i advocats, tots ells juristes de competencia reconeguda amb més de quinze anys d'exerclci professio·nal.

3. El període de designació deis membres del Tribunal' Cons-­titucional tíndra una durada de deu anys i es renovaran per ter~os cada tres anys.

4. la condició de membre del Tribunal Constitucional és incompatible: amb qualsevol mandat representatiu; amb els carrecs politics o administratius; amb I'exercici de funcions directives en un partit politlc o en un sindicat o d'un carrec al seu servei; amb I'exercici de les carreres judicial í fiscal; i amb qualsevol activitat professional o mercantil.

Altrament. els membres del Tribunal Constitucional tindran les incompatibilitats proples deis membres del poder judicial.

5. Els membres del Tribunal Constitucional seran indepen. -dents i inamovibles en I'exercici del seu mandato

Ar'icle 160.

El president del Tribunal Constitucional sera nomenat entre els membres d'aquest, pel Re,j, a proposició del mateix Tribunal· en pie i per a un període de tres anys.

Article 161.

1. El Tribunal Constitucional té jurisdicció en tot el territori espanyol i és competent per a conéixer:

a) O"el recurs d'inconstitucionalltat contra lIeis I disposi­cions normatives amb for~a de. lIei. la declaració d'inconstitu­cionalítat d'u.na norma amb rang de lIel, interpretada per la jurisprudencia afectar~ aquesta, pero la sentencia o sentencies que n'hagen recaigut no perdran el valor de cosa jutjada.

b) Del recurs d'emparament per violacló deIs drets', de les llibertats continguts en rarticle 53.2 d'aquesta Constitució, en els cas,os i formes que la lIel establesca.

c) Deis conflictes de competencia entre ,'Estat i les Comu­nitats Autonomes o deis de les Comunitat$ Autónomes entre elles.

d) De les altres materies que li atribuesquen la Constitució o les lIeis organiques. .

2. El Govero podr~ impugnar davant el Tribunal Constitu­cional les disposicions i resoJucions adoptades pels argans de les Comunitats Autónomes. la Impugnacló provocara la sus­pensió de la disposició o de la resolució recorreguda, pero el Tribunal, en el seu cas, hauri de ratificar-la o al9ar-la en un termini no superior als cinc mesos.

Arlicle 162.

1. Tenen legitímitat:

a) Per a interposar el recurs d'inconstítucíonalítat, el Presl­dent del Govern, el Defensor dlS'l Poble, cinquanta Diputats, cin­quanta Senadors, els argans col.legits executius de les Comu­nitats' Auionomes i, en el seu cas, les seues Assemblees.

b) Per a tnterposar el recurs d'emparament, tata persona natural o jurídica que invoque un interés legftim, a més del Defensor del Poble I del Minlslerl Ascal.

2. En els altres casos la lIeí orglmica determinarll les per­sones I els organs legítlmats.

Artlele 163.

Quan en algun procés, un argan judicial considere' que una norma amb rang de lIei, aplicable al cas, de la validesa de la qual depenga el veredicte, puga ser contraria a la Constitucló. plantejarl1 la qüestló davant el Tribunal Constitucional en els casos, en la forma I amb els efectes que la tlei establesca, que en cap cas seran suspensius.

Arliele 164.

1. les sentencies del Tribunal Constltucional es publicaran en el butlletí oficial de l'Estat amb els vots particulars, si n'hi haguera. Tenen el valor de cosa jutjada a partir de I'endema d'haver estat publicades I no hl ha cap mena de recurs en contra. Aquelles que declaren la Inconstitucionalitat d'una lIei o d'una norma amb for9a 'de lIel J totes aquelles que no es limi·' ten a I'estimació. subjectiva d'uo dret, tenen plens efectes davant lothom.

2. Llevat que en el veredicte es dispose altrament, subsis­tira la vigencia de la lIa! en la part no afectada per la ¡ncons­titucionalitat.

Arliele 165.

, Una lIei organica regulara el funcionament del Tríbunaf Cons­titucional, restatut deis seus membres, el procediment davant aquel! i les, condicions per a I'exercici de les accions.

TITOl X

De la' reforma constitucional

Article 166.

la iniciativa de reforma constitucional s'exercira en la forma prevista en els ap~rtats 1 i 2 de I'article 81.

Arllcle 167.

1. - Els projectes de reforma constitucional hauran de ser aprovats. per una majoria de les tres clnquenes parts de cada una de les Cambres. Si no hi haguera acord entre tates dues, s'intentara obtenlr-Io mitjan9ant la creacTó d'una Comlssló de composició parit~ria de Dlputats I Senadora que presentara un texl que serA votat pel Congrés i pel Senat.

2. En cas de no aconsegulr-se I'aprovació mitjan~ant el pro­cediment de. I'apartat anterior, I sempre que el text haguera obtingut el vot favorable de la majoria absoluta del Senat, el Congrés, per majoria de les dues terceres parts, podra aprovar la reforma.

3. Una vegada haja estat aprovada la reforma per les Corts Generals. serl1 sotmesa a referendum per tal de ser ratificada, sempre que ho demane una d~cima part deis membres ~e qual­sevol de les Cambres, dins I'espai deis quinze díes seguents al de I'aprovació.

Artícle 168.

1. Si es proposava la revísió total de la Constitució o una de parcial que afectara al tItol Preliminar. el Capftal Segon, Seeeló1' del mol l. o el Tltol 11. es proeedlr~ a I'aprovaeió del principi per majoria deis dos tenias de' cada Cambra, i a la dissolució immediata de les Corts. ...

2. les Cambres elegides hauran de ratificar la decisió 1 pro­cedir a I'estudi del nau text constitucional, que haurll de ser aprovat per majoria deis dos ter90s de les dues Cambres.

Arllele 169.

No podrll Iniciar-se- la reforma constitu~lonal en, temps de guerra o de vigencia d'algun deis estats previstos en I article 116.

DISPOSICIONS ADDICIONAlS

Primera.

la Constitució efT!para ¡respecta els drets histories deis territorís forals.

l'actualització general del dit rl!gim foral es dura a terma, en eJ seu cas, dins el marc de la Constitució ¡deis Estatuts d'AutonamJa .•

Segona. la declaració de majorla d'edat que conté I'article 12 d'aques­

ta Constitució no perjudica les situacions emparades pels drets forals en I'~mbit del dret prlvat.

29408 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.5

Tercera.

la modlflcacló del r~glm econOmlc I fiscal de rerxlp~lag ca· nar: requerlrll un Informe prevl de la Comunltat Autónoma o, en el seu cas, de I'organ provisional autonomlc.

Quarta.

. En les Comuriltats Autbnomes on resldesea més d'una Au­diencia Territorial. ~s Estatuts d'Autonomla respectlus podran mantenir les que j8 hl eren I distribuir les competencles entre elles. sempre de conformitat 8mb el que preveu la lIei organica i mantenlnt-ne la unltat I la Independencia. .

DISPOSICIONS TRANSITORIES

Primera.

En els terrltarls 'dotats d'un reglm provisional d'autonomia, els seus órgans col.leglats superiors, per mitja d'un Bcard adop­tat per la majarla absoluta deis saus membres, podran substi­tuir la Iniciativa que I'apartat 2 de J'article 143 atrlbuelx a les Diputacions Provincials o als argans interinsulars corresponents.

SegOlia.

Els terrltoris que en el passat hagueren pleb~scitat aflrmatl­vament' projectes d'Estatut d'Autonomia I en el moment de pro­mulgar aquesta Constitució compten amb ragims provisionals d'autonomla, podran procedir Immediatament en la forma pre­vista per I'apartat 2 de I'artlcle 148, sempre que ha acorden alxf, per majorla absoluta, els argans preautonomlcs col.legiats superiors, els quals hauran de comunlcarho al Govern. El pro­jecte d'Estatut serA elaborat d'acord 8mb allo que estableix I'er-

. tic le 151, número 2, a convocatbria de I'brgan col.legiat presu­tORomic.

Tercera.

La Iniciativa del procés autonbmic per part de les Corpora­clons locals o deis seus membres, prevista per ,'apartat 2 de J'article 143, s'anten que és diferida, amb tots els seus efectes, fins a la celebracló de les prlmeres eleccions lacals sota la vigencia de la Constitució.

Cuarta.

1. En el cas de Navarra, la efectes de la s~ua Incorporació al Conseil General Basc o al rilglm autonomlc basc que el substltuesca en lIoc- del que establelx I'article 143 de la Cons­titucló, la iniciativa correspon a I'organ Foral competent, el qual adoptara la seua decisló per majorla deis membres que la componen. Per tal que la dita Iniciativa siga vAlidA, cilldrli, a más, que la declsló de I'organ Foral competent siga rafificada per un referEmdum convocat expressament a aquest decte, I aprovat per majorla deis vots vaUds emesos.

2. SI la Iniciativa no reelxlrs, només es podrli tornar a pro­duir en un altre perlado de mandat de I'organ Foral competent,

~ I en qualsevol cas, quan haja transcorregl!t el terminl mfn[m que establelx I'artlcle 143.

Cinquenl;l.

les clutats de Cauta j Melilla podran constituir-se en Co­munitats Autonomes en el cas que ho decldelxquen alxl els seus respectlus Ajuntaments, per mitjli d'un acord adoptat per la majorla absoluta deis seus membras 1, si ha autoritzen les Corts Generals, mltJan~ant una "el org¡~mlca, en els termes prevlsts per I'artlcle 144.

Slsena.

SI ". trameten a la Comlssló de Constltucló del Congrés diversos projacts d'Estatut, seran dictaminats per. J'ordre en que hl hagueren entrat, I el tarmlnl de dos mesas s que es referelx I'artlcle 151 comenc;ara a comptar des que la Comlssló acabe I'eatudl del proJacte o projectes de qub successlvament haja conegut.

Setena.

Ers organismes provisionals auton6mics es consideraran dis­solts en als casos següents:

a) Una vegada hagen estat constltuits els Organs que e .. tablesquen el& estatuts tfautonomia aprovats conformement a aquesta Constltucló.

bl En cas que la Iniciativa .del procés autonomic no aJrlbara a reeixlr per tal com no complira els requlsits prevlsts arar· Ucle 1~, • .

el Si I'organlsme no haguera exerclt el dret que Ji reconelx la disposlció transitoria primera dins el termlni de 3 anys.

Vuitena.

1. Després de I'entrada en vigor de la present Constitueió les Cambres que I'han aprovada assumiran las funclons I les competencies que s'hi assenyalen respeetivament par al Con­grés I per al Senat, cense que en cap cas el seu mandat s'es-tenga més enlla del 15 de juny de 1981. .

2. A efecte del que estableix I'article 99, la promulgaeió . de la Constitució es considera com un cas constitucional en

el qual es proceden d'aplicad-Io. A aquest efecte, a partir de .la di te promulgaci6 s'abrira un periode de trenta dies per a I'aplicació del qua disposa el dit artlcle. Durant aquest perlode. I'actual Presldent del Govern, que assumira les funciona ¡lea competencies que'la Constitucló estableix per a aquest'carrec,' podra optar per usar de la facultat que Ii reconeix I'artlcle 115 o bé donar pas, amb la seuadimissió, B l'apllcació del que es­tableix I'article 99; en aquest darrer cas restara en la situacf6 prevista en J'apartat 2 de J'article 101.

3. En cas de dlssolució, d'aeord amb el que preveu rar­ticle 115 l. si no s'haguera produ'it legalment allo que prexeuen els arUcles 68 I 69, caldrili aplicar a les elecclons les normes vigents anterlorment, amb les úniq!Jes excepclons que en allO que fa referéncla e ineligibilitats i Incompatibilltats s'aplicarA directament allo que preveu I'ineis segon de la lIetra bl de I'apartat 1 de I'artlcle 70 de la Constitucló j' el que aquesta ma­teixa dlsposa respecte a I'edat de votar i el que establelx I'artlcle 6a.3.

Novena.

Als tres snys d'haver estat elegits per -primera vegada els membres del Tribunal Constitucional es designara per sorteig un grup de quatre membres de la mateixa procedenCia eiectiva que hagen de cessar"' ser renovats. A aquest únlc afecte, es consideraran agrupats com membres de la mateixa procedecia els dos designats a proposicló del Govern i els dos que proce­deixen de la formulada per Cansell General del poder judicial. Després d'un segon període de tres anys es renovarA pel me­telx procediment un deis dos grups no afectats pel sorteig anterior. Des d'aq'uell moment la renovació hom s'ajustara al que estableix el número 3 de I'article 154.

DISPOSICIO DEROGATORIA

1. Resta derogada la L1ei 1/1977, del 4 de gener per"8 la Reforma Política, 1, en la mesura' que no foren ja derogadas per aquesta lIel, la de Principios Fundamentales del Movimiento del 17 de malg de 1958. el Fuero de los Espa~oles ,del 17 de juliol de 1945. el Fuero del, Trabajo del 9 de mare d. 1938. la Ley Constitutiva de las Cortes del 17 d. juliol de 1942. la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado del 26 de jullol de 1947. modiflcades tates per la L1ey Organica de I'Estat del 10 de gener de 1967 I de la mateixa manera, aquesta darrera i la del Refe­rendum Nacional del 22 d'octubre de 1945.

2. En la mesura que poguessen conservar alguna vivencia, es .(:onsidera derogat definitivament e~ Relal Decret del 25 d'oe­tubre de 1839 en allb que poguera afectar les provlnces d'Alaba, Guipúscoa i Biscala.

De la mateixa forma es considera derogada definitivament la Uel del 21 de juliol de 1~76.

DISPOSIC10 FINAL

Aquesta Constitucl6 entrarli en vigor el mateix dia que en siga publicat el text oficial el butlletf oficlel de I'Estat. Serili publicada tamba en les altres lIengües d'Espanya.

IMPRENTA NACIONAL DEL BOLETlN OFICIAL DEL ESTADO

..

-------------~---------

. BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO

- ,

GACETA DE M~DRID D,pó,'" Lagol M, 1,1958 Año cccxvrri Viernes 29 de diciembre de 1978 Núm. 311.6

KONSTITUZIO ESPAINIAKO

1978ko URRIAREN 31n GORTEEK ONARTUA

, 1978ko ABENDUAREN 6an, ESPAINIAKO HERRIAK BIRRETSIA

'1978ko ABENDUAREN 27an B. M. ERREGEK, GORTEEN

AURREAN SINATUA

\

(

KONSTITUZIO

HITZAURREA

Espalniako Nazio8. justizis, askatasun, seguritate eta hura osotzen duten antasuna buJtzatu eta ezarrl nahiaz, subiranota­suna erabillz. hurrengo nahla adlerazten du:

Demokratlk blzlklde:tasuna garantizatu Kons"tituzio eta legeen barrusn ekonomlk ~ta s021al justu baten areu adostasunaz.

Ezkubldezka Estatu bat indartu, lege agintea herri ryahiaren azalpen bazala aseguratuz. _

Espainol eta Espainlako Herri guztiak giza eskubideen partea izan dezaten. baita beraien kultura eta tradizioek, hizkuntza eta erakundeek er.e.

Kultura eta ekonomia bultzatu denek bizitza dulo kalitatezko bat asegura dezaten.

Glzarte demokratlko eta aurrerakoi bat ezarri. eta Herremsn paketsu batzu sendotu eta baita lurreko herri

guztien arteko herkidego eragile bat sortu. Ondorioz, Gorteek onartzen dute eta Espainiako herriak

hurrengo hau berresten du

KONSTITUZIOA

AINTZIN TITULUA

1.lrtikulua

1.. ÉIpoInll Eokubldezko EII.t" IOzl.1 .t. domolcrotlko bOl batetan erelkitzen da, eta beraren balore nagusi bezala, lege Il'Iuglntza. askatasunl. justizia, berdintasuna eta polltlk aniztasuna.

2. Sublranotasun n8zlonala Espainiako herrlan datza, eta hOnengandik ~darlzkio Estatuaren botereak.

3. Estatu Espainolaren.politik era Monarkia paMamentar!a da.

2.lrtikulua

Konstltuzioa Nazio espainolaren banaezinezko batasunean oin.rritzen da. hura espainol -guztien aberria arrunt eta banaezlnezkoa, eta hurrengo hau berrezagut eta garantizatzen du. hotl. Espajnia osotzen duten nazionalltate eta' h,errieldeen autonomiarako eskubidea ete denon arteko lagunkidetasuna.

3. artikulua

1. " Gaztelania da Espainiako Estatuaren hizkuntza ofizjala. Espainol guztiek jakin behar dute eta erabiltzeko eskubld8a dute.

2. Espalniako beste' hizkuntzak ere ofizlalak ¡zange;. dlra haiei dagozkien Erkidego Autonomoetan bereuen Estetutoei dagoikien el'ln.

3. Espalniako hizkuntze moeta ezberdinen aberastasuna kultut ~mdare bat da eta hura ~abes eta begirunegarrj.jzango da.

4.lrtikulua

1. Eapainiako bandera hiru lerro horizontalez osoturi~ Jzango da. hots. garri. hori ~lta gorria, horia. bi 90rri hainekoa Izanlk. . • 2; Estatutu"" Erkidego' Autonomoen bonder, eta ent1lelna

tieronar dftzakete. Hauk Espalniako· banderaren ondoan jarriko dir. ebe. publlkoetan eta ekintza ofizialetan.

5.lnlkulu •.

Estatu hlriburua Madrid hiria da.

•

ESPAINIAKO

6. anikulua

Alderdi poJitikoek poUtik aniztasuna. adierazten dute. herri nl!hlaren hazkuntz ata agerpenaan konkurrftzan dira. eta politikan pana hartzeko oInarrlzko tresnak dirá. Halen sortze ata ekintza a~ketak ask8ak dlr. Konstituzio ata laga errespetu barruan. Haien ~me egltura eta ihard!Jera demokratikoek izan behar dute.

7. anikulua

tangUe sindikatu eta entrepresari' elkarteek beraieí dagozkien ekonomlk eta· sozial interes eraglndura eta defentsaren alde jokatzen dute. Halen sormen eta eklntzen ariketa libre ado· askeak dira Konstituzio eta legearen begirune barruan. Halen barne egitura eta iharduera demokratikoek izan behar dute.

B. artikl}Iua

1. Indar Armatuak. lehor, ¡tsas eta aireko harmadak osoturik betebehar bezala Espainiaren s~biranotasuna ,eta ¡ndependentzia, Jurralde csctasun araugintza Konstituzionala zaintzean'tfatza.

2. lego organikoak erakunde militarraren oinarriak arautuko ditu aurreko Konstituzioko funtsen arabera.

9. artikulua

1. Hiritar eta botere publiküak Konstituzioaren eta araugintza juridikoaren menpean daude.

·2. Botere publikoei baldintzak bultzatzea dagozkie askatasun eta pertsona baten eta taldea osotzen dutenena benetazko eta eragileak izan daltezen; baita galerazi edo osotasuna zalttzen dituzten oztopo.ak eragitea hiritargoen parte hartzea erraztea bai politika mailan, bai eko,nomi8'. kultura eta gizarte maílan ere.

3. Konstituzioak legalitatearen printzlpioa garantizatzen du. baita arau jerarkia, ara u publizitatea, eskubi bakarren aurkako edo murrizgarri diren zigor disposapen atzeragaitza, luridik zihurtasuna. ardura eta botere publikcen arbitrakeriaren era~ozpena.

1. TITULUA,

Oinorrizko .... ubld. lita I>mbehamok

10. artikulua

1-. Pertsonaren duintasuna, hari dagozkion eskublde ukiezinekoak, nartasunaren hQzkunde librea, lege 'begirune. eta besteekiko eskutlideak ordenu poJitikoa eta giz. bakearen oin.rriak dira. ,

2. Konstituzioak onartzen ditUlm oinarri~ko askatasun eta eskubideei dagozkien 8rauak honela adiereziko dlra. hots, Glza Eskubide Orokorren adostasunez ata berauef dagozkfen tratatu eta naz.ioarteko akordioen arauera hauk Espainiek berretsi baitutu.

LEHEN KAPITULUA

,Espainol eta atzerrikoei buruz

11. artikulua

1. Espainiako nazionalitatea legeak flnkatzen duen .rln-: Iortu, gorde eta galtzen da·

2. Sorterrlz Ispainol. denari 8zln zaio bere na,zionalitlte. gabe!u.

3. Estatuak kontzerta dezake nazfonlntate bikoftza ,iberoameriketako Herriekin ·edo Esp.iniakin honlllko Ido h.lako

B. O. del E.-Núm. 311.6 29 diciembre 1978 29411

lotur. _ barezia duten RO izan" dutanaldn. Heiri hauatan. nahiz et. b.nako- -hiritarrei elkarreklko eskubld8rlk. ,¡tortu el, aspaincdak bertakoak agio daltazka sorterrlJc.o naziónaUtatee galdu gabe.

12. artikulua

Espainiarrak 1 S"urtekin dira garatasun-adin~ko.

13. artikulu8

1. Auerritarrak Espaiman zera goiatuko dute. hots;-orain Tit-ulu honek l;Iarantiz8tzen dit.uen libertata publikoak. tratatuek ata legeak ezatUln dituz1en eran. ..

2. 23 artikuluan aitortze" diren eskubideen tltularrsk espainolak bakarrik izan ahal dira, elkarrekiko .ritziei kasu eginez. ezarr! ahal da tratatuz ado legez bozketa .rag1learen eskubiderako udal hauteskundeetan. ,

3. Extradi¡:ioa tratatu edo leg9 batert betetzesz emango da. elkarrekiko oinarri kasu eginez. Extradlziotlk kanpo geldltzen dira deUtu politikoak, baLna ez dira hemen terrorismo eklntzak 58rtzen. -

4. . Legeak- ezarriko din,. mugak baste Herr! batzutako hirltarrek ata herrígabeek Espainian ihesleku eskubidea noraino gozatu ahal duten.

BIGARREN KAPITULUA

Eskubide eta askatasunak

, 4. artikulua

EsiJainolalt legearen ar,abera "berdinak dira eta ezín da onartu. diskriminapenik, jalotze. sexu, erHjio edo beste baldíntza ado agoera pertsonal edo sozialagatik.

LEHEN SAlLA

Oinarrizk.o eskubideak eta askatasun publíkoak

15. artikulua

Pertsona guztiek bizitza eta osotasun fisikoa eta moralerak~ askl{bidea dute, eta ínoiz ezin dlra meneratu torturetara ez'ata zfgor ado tratu ezgizakor edo' .itsusietara.· Heriotza zigorra baztertua geratzen da, salbuespen bezala gerrateetarako Harmadako zigor legeek zer erabakitzen duten albo batetara utziz.

16. artikulua,

1. Pertsonen eta komunitateen askatasun ideologiko, erlijíoso . eta kultuarena garantizatzen da,' baraien agerpenetan muga bakar bat _ izanik, hpts, legeak babesten duen ordenu . publikoaren jagoterako behar dena bakarrik. •

2. Ezin ezingo da Inor behartu bere ideología, erlijio edo sineskizunei buruz aitortzen.

3. Inolako sineskerak el du estatu seinurik izango. Botere publiko.k kontutan hartuko dute Espainiako glzartearen sineskizun erllJlosoak etl Ellza kltoliko eta beste sineskerekin lankidetza harremanak lzango diluzte.

17. artikulua

1. Edozein pertsonak askatasun eta seguritate eskubidea duo Inori ez zalo askatasunik galeraziko, artikulu hontan agintzen dena betetzen ez baldín bada eta beste jazoeretan legeak adí~razten duen ~~ .

2. Epai aurreko atxilotzea.,' egintzak argitzeko hertsikl behar den denboratik gora ez da luzatuko ata, hirurogei eta hamabi ordu

. barruan, atxilotua askatua ¡zango da edo au_~itegi aginta'~ien pentsutan jarria. .

3. Edozein pertsona atxilotzeari lehen balt lehen jakinarazlko zaio eta era ulerkor batez, bere eskubide eta atoxilotze errazoiak emanez, aitortze.n bortxatu ezinik. Legeak agintzen duen eran, polizi ata judizial dillgentzietan atxilotuari abokatu laguntza garantizatzen zaio.

4. Legeak «habeas corpus. prozedura; arautuko du edoze!" partsona ilegalkí atxilotua, lehen bait leheo auzitegi eskuetan jartzeko. Era berean legeak mugatl.lko du bahin behineko atxilotzearen gehiengo epea.

18. artikulua

1. Ohore, norberaren eta senitarteko barrukotasuna eta bakoitzaren irudi eskubidea garantizatzen da.

2. Bizilekua sa,!,zinezkoa da. Bertan ¡abearen edo epaile'

erabakiaren baimen gabe ezín da sartu ... ez eta erregistra ere, delltu nabanan ilan ezik. -

3. Komunlkapen sekretua garantizatzen da ata, bereziki, posta, telegrafo eta telefono.nak, epai erabakirik izan ezik. .

4: Legeak informatik erabilera mugatuko du Iiiritargoaren "ohore, norberaren eta senitarteko barrukotasuna eta berauen

e~kubideen ihardun 0s08 garantizatzeko.

19. artikulua

Espainolek, beraien bizitokia libreki aukeratzeko eskubidea dute eta baita lurralde nazionaletik zehar ibiltzeko ere. •

Era berean, legeak ezartzen dituen neurrietan. Espainian libreki sartu ,eta bertatik irteteko eskubidea dute. Eskubide hau arrazo; politiko &do idiologikoek ezin dute mugatu.

20. artikulua

1. Hurrengo eskubideok altortu eta babesten dira: . al Pentesamenkera, ideia ·eta eritziak hitzez, idatziz edo beste

edaZein era batez libreki azaldu eta zabaltzeko. bl Emaitza eta sortze literario, artistiko. zientifiko eta

tecknikorako. el Katedraren askatasunerako. dI Edozein hedabideta.tik libreki egiazko lnformazioa

komunlkatu edo jasotzeko. Askatasun iharduera hauetan, legeak, kontzl.n~zI8 baldlntlB eta profesloarl dagokion .ekr.turako •• kubide •• rlutuko duo

2. Eskubide hauen erabilera ezin da inola mugatu aldez - aurretiko zentsura batez

3. Estatuaren edo baste eraku.nde publiko baten menpean daude glza Romunikabideen -eratze eta parlamentu ita kontrola legeak arautuko du, eta adierazgarri diren talde sozial eta politikoei haietara parte hartzea garantizatuko die, Espainiako Gizarte aniztasuna eta hi,zkunt-za ezberdinak errespetatuz. .

4. Askatasun hauek, Titulu hontan, errekonozituniko eskubide errespetuan, aurrera eramaten duten legeen aglndu eta, batez ere, ohore, barrukotasun, norberaren irudi, gaztaroaren eta hlurtzaroaren babes eskubidean,dute muga.

5. Auzi erabakíz bakarrik argitalpen; grabaketa eta beste komunikabideen bahimendua akorda daiteke.

21. artikulua

1. Bilera paketsu eta harma gabeko eskubidea aitortzen da. Eskubide honen erabilera ez du aldez aurretikako baimenik behar. '2. Iraganbide publikoetako bilera, kasuetan eta manifestaldietan

agintar,ari .aldez aurretikako adierazpena emango zaío, hark bakarrik galeraziko du kale matrakorako oinarrituriko arrazoiak daudenean, .~sooa eta ondasunen arriskuaz.

22. artikulua

1, Elkartze eskubidea aitortzen da. 2. Erabil¡ edo jarraildlzen dituzten bide eta helbtlruak delitu

bezala tipifikaturik dauden elkargo ilegalak dira. 3. Artikulu honen babesean sorturiko elkargoak erregistroan

ezarri beharko dira zabalkunde ondorioetarako bakarrik. 4. Elkargoak beralln ekintzetatlk .,eztatu ado galerlzl ahal

¡zanga dira arrazoituniko epal erabakiaren bitartez. . 5. Isileko eta paramilitar izakerako elkargoak galerazten dira.

23. artikutua

, . Hiritargoak arazo publikoetan zuzenki edo aldikako aukeramenetan bozketa orokorraren bidez libreki aukeratutako ordezl<arien bitartez parte hartzeko eskubtdea du.

2. Era berean, berdintasun baldintzetan eskubidea dote, legeek ezartzen dituzten baldintzez. funtzio eta kargu publikoetara heltzeko.

24. artikulua

1. Pertsona eskubidea apalle ata auzitegietatik benetako babesa lortzeko 'eskubidea dute beraiei dagozkien eskublde eta interes legezkoen ihardunetan, \noiz eré babes gabe eman ahal ez izateko.

2. Era berean. denek dut8i hontarako eskublttea: legeak lehendik izendatuniko Epaile arruntegana jotzeko, balta abokatuaren defentsa ata laguntza exígítzeko ere, halen aurkako salaketaren azalpenerako, auzibide agirlzkora behar ez bezalako IUlapenlk gabe eta garantía osoz defentsarako dagozkien froga guztlek erabittleko,

29412 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.6

. norberaren aurka ez altartzako, errudunak ez eltortzeko eta errugabetzat hanzeko:

Legeak kasuok arautuko ditu, hotl. senitarteko edo sekretu profelfonalagatlk ustezkl delituzko eklntzel" ez. dira deklaratzera tJ,hartuak Izango. -

25. artlkulua

1. Ezln da Inor kondenatu edo· zlgortua -Izan eki"tz. ado uzteengatik berauk ·egiteko unes" delitu. huts ado adminlstral arau hauste izan ez badlr •• une hartan zutik dirauen legearen arabera.

2. ··A_ketasu" baztertze zigorrek eta segurltate neurriek blmezlketa eta gilartea" bersartzera Joko dute eta ez dira ¡zango lan bo~.k. Prasondeglra kondenatuak, hura betetzen Iri baldín bada. kapitulu hontako oinarrizko eskubidee:t goza dezake, balns ez expreskl huta kondenatorio arazoagatik, zigor zentzu eta preBondegi legeagatlk mugaturlk daudenak. Edonola ere, lan ordalndu batetara eskubidea lzango du, eta baita giza asegurantza dagozkion· eteklnetara ere, kultura sarbidera eta bere nortasun osoko hazkundera.; ,

·3.' Administral zibilak, zuzenki edo laguntza glsaz askatasun .gabetasuna inplika_tlen duen zigorrik ezingo du ezarri.

26. artikulua , Administral zibil eta erakunde profesionalen hezparruan

gate(.aZ1pn dk"a Ohore· auzit~iak.

2,7; artlkulua

1. Guztlek dute hezkuntzarako eskubldea. Irakaskuntzaren 8skatasuna 81tortzen da.

2. Hezkuntzak, helburu bezala, giza nortasunaren aurrerameiidu OIOa, blzikidetasun priñtzipio demokratikoak errespetatuz eta baita bahln behineko eskubide eta askatasunak ere:

3. Botere publlkoek guraioel dagoklen eskubidea garantlzatuko .duts.t)alen semt¡lalabek hezikuntza.erlijioso eta morala har dezaten ·beraTen uste sendoei dagokien bezalaxe.·

4 .. Olnarrizko irakaskintza behartua eta dohainik da. 5. Botere publikoek he~kuntzarako guztlen. eskubide:i

garantiza~en dute, irakaskintzako program·aketa orokor baten hltartez, . dagozkien saU guztien egiazko parte hartzeaz. eta ikastetxeak·sortuz.

6. Pertsona fisiko eta· juridikoei aitortzen zaie ikastetxeak sortzeko' askatasuna printzipio konstituzionaleko konstituzlokó olnarrlei dagokien beglrune barroan.

7. Iraka.sle, gurasa eta, "dagokienean, Ikasleek· parte hartuko dute, legeak ezartzan dlt.Jen mugetan, Adminlstrazloak heni onda.unozordalndutako Ikastetxa guztlen-kontrolata J •• tlo.n •.

8. Botere publikoek' hezkuntza sistima arakatu eta homologatuko dute legeen be~etz:ea.garantiza ·dadin.

9. Botel"e' publikoek, ikastetxeák legeak ezartzen dituen balc;:lintzak betetzen ~ituzten lagunduko ditulte.

10. Unibertshateen autonomía errekonozitzen da legeak ezamen dituen "eurrían;

28. artikulua

1. Guztiek dute libreki· sindikatzeko eskubldea. Legeak muga ~ ado salbuespen Jiezaieke eskubide honen Iharduera Erakunde

Harmatu ado beste Talde diziplina militarraren menpaan daudenai . ete funtzionari publikoentzako ihardun berezitasunak arautuko dilO. Askat8sun sindikalak sindikatuak sortzeko eskubidea barnetzen du eta aukeran kidetzeko; baita· sindikatuek konfederazioak sor dltzakete eta nazío arteko· erakunde slndikalak ·ere ado hajeten bazkidetu. Inor ez'¡n da behartu sindikatu batetan kidetzera.

2. Languileen greba· eskubidea aitortzen da berajen Interesak defendatzeko. Eskubide honen iharduera arautuko duen' legeak beharrezko diren' garantiak ezartiko ditu komunitateko zerbitzu premiazkoenen mantenua aseguratzeko.

29. artikulua

1. Espamol. guztiek dute eskubidea ldatziz, legeak onartzen duen· era -ete andoríoz eskabide partikularra eta· amankomunekoak egiteko.

2. Indar oda Er.kunde- ""rmotu odo dlzipllna' mllltarraren menpean deudan Taldeek erabll dezakete 8skublde hau Indlbidualkl ata beren·lega berezi espeilflkoan erabakitzen den arabera •.

BIGARREN SAlLA

Hiritsrgoen eskubide eta betebef1.s"ak

30. artikulua

1. Espainolek Espainia defendatzeko·es~ubidea eta betebeharra dute.

2. Legeak finkatuko ditu 'espainolen· betebehar militarrak eta . arautuko du, beharrezko diren garantíez; kontzientzía objekiioa,' eta

baita beste 8rr8z01 batzu ere beharrezko soldaduzkatik /ibratzeko, ezarri ahalez. kasu bakoitzean. ordezkako giza prestapena.

3. Zerbitzu zibil bat ezarri ahal izango du interes orokorren helburuak lortu ahal izateko-.

4. Hiritargoaren betebeharrak legearen bidez ¡megula daitezke, bai arrisku larrian; ba¡ katastrofe edo lazeria publikoan.

31. artikulua

1. Guztiek lagun·duko dute ·gast., pubtikuen euspena bakoitzak áhaJ duen ekonomik gaitasunaz ·zerga sistema baten bidez; bereu' berdintasun eta aurrerapen printzipioetan oinarriturik eta inoiz ez da konfiskagarri izango.

2. Gastu -publikoak baliákizun publikoen bidezko banantze bat eulngo du eta haren programaketa· eta betetzeez erantzungo dute eragite eta ekonomiaren erizpide~n arauera.

3. Mendu publikoRo prestapen pertsoñalak edo ondasunezkoak bakar bakarrik ezarri·daitezk.e legearen arabera.

32. artikulua

1. Bai gizonak eta bai emakumeak berdíntasun juridiko osoz ezkontzeko eskubídea dute.

2. legeak ezkontza erak arautuko ditu, adina, gaitasuna, ezk.ontideen eskubide eta betebeharrak, banatze arrazoiak, disoluzio eta haren ondorioak.

33. artikulua

1. Jabego ptibatu eta oinorde eskubidea aitortzen da. 2. Eskubide hauen funtzlo so.ziala h.auen edukiá mugatuko du

legeen arauera. 3. Inor ez da izango bere ondasun eta eskubideez gabetua

baliaqarritasun publikoa edo ¡nteres sozial justifikaturen bat ez bada medio dagokion kalteordaina eta legeek erabakitzen duten araber8.

34. artikulua

1. Fundakuntza eskubidea aítortzen da legearen arabera, onura orokorreko helburuez.

2. Fundakuntzetarako ere 22 artlkuluko 2 eta 4 8talean erabakltakoak aginduko du.

35. artiku!ua

1. Espainol guztiok lan egitera b~hartuak daude eta baita lan aukera, profesio eta bizibjd~ ~ 'keramen libre batetarako ere ba dute eskubiderik; baita lanaren l >'; ·?ko bultzapenera eta alogera nahlko batetara beraien eta familiarc·.1 beharrízanetarako, jnoiz ere se)<u arrazoiagatik bereizteketarik egin gabe.

2. Legeak langileen estatutu bi;lt arautuko du.

36. artikulua

legeak 8rautuko du kolejio Profeslonalan lege errejlmena eta tltuludun profesloen iharduara ere bal. Kolejioen barne egltura ata Iharduera demokratikoek izan behar dute.

37. artikulua

1 Legeak garantizatuko du entrepresari eta langUeen ordezka·rien lankide amankomunen negoziaketa, baita hitzarmenen indar elkartua ere.

2. langile eta entrepresariek har dezaketen gatazka kolektibo . neurden eskubidea aitoruen da. Eskubide honen .exerzizloB erregulatlen duen legeak, ezarri dakizkiokeen mugen trabarlk gabe, beharrezko diren,garantiak sartuko ditu Erkidego zerbitzu esentzialak funtzionamendua aseguratzeko. .

38. artikulua

Entrepresa askatasuna altomen da merkatu ekonomlaren barrutlan. Botere publlkqek haren iharduera garantiza eta babestu

B. O. del E. Núm. 311.8 29 dlclem ore 1978 29413

agiten dute eta baita "ekoizpenaren defentsa ere, ~k~nomi8 orokorraren eskebideei kasu eglnsz, eta kasu hantan. planlflkapena kontutsn izan.ik.

HIRUGARREN KAPITULUA

Politikil sozial eta ekonomikoaren gída oinarriez

39. artikulua

1. Botere publikoek familiaren babespen &ozial, ekonomik eta juridikoa zihurtatzen dute.

2. Botere publikoek, era berean, serna-alaben babespen 0508 zihurtatzen dute. hauk legaaren aurre~n berdinak izanik jatorria alde batetara'utziz, eta hausn amena barauo" ag08ra zibila edonolakoa izanik. Legeak posibilitatuko du aitatasunllren ikerketa.

3. Gurasoek era guztietako laguntzs eskaini baha, diete seme­alabei nahiz ezkontzakoak nahiz ·ezkontzatik kanpokoak izan. halen adingabezaroan eta beste kasuetan legalkl erato"rtzen d~nean.

4. Umeek nazio arteko .akordioetan beraien eskubldeen alde beilatzen den aldez 8urretik ikusitako bab8sa gozatuko dute ..

40. artikulua

1. Botere publikoek zera eraginduko dute, alegia, aurreramendu sozial eta ekonomikorako baldintza lagungarriak eta herrialde errenta eta pertsonaleko banaketa egokiagoa, oreka ekonomiko politikoaren hesparruan. Era bereziz, irabazpide osora gidatuniko politika baten alde jókatuko duo

2. - Era berean, botere publikoek hurrengo politika honen alde egingo dute, hots, hezkuntza ·et8 biregokitze profesionalen gatantizapenen alde; laneko seguritate eta garbiduraren alde eta beha~ beharrezko den atsedena garantlzatuko dute lan eguriak mugatuz. aldizkako oporrak ordainduz eta egokizko zentruak eragindurik. '

41. artikulua

Botere publikoek hiritargo guztientzat giza asegurantza delakoaren erregimen publiko bat mantenduko dute. beharrizan egoeretan laguntz8 eta giza prestapenak garantizatuz eta batez ere enplegu ezaren garaian. Laguntza eta gehlgarñzko prestamenak librea~ izango dira.

. 42. artikulua

Estatuak bereziki atzerrirm ari diren langile espainolen eskubide ekonomiko eta sozial babesen alde beglratuko du. eta' halen. itzuleraren alde zuzenduko du pólitika.

43. artlkulua

1. Osasun babesaren eskubidaa aitoraen da. '2. 'Botere publikoei dagokie asasun 'publlkoa' antola eta

babestea beharrezkoak diren zarbitzu eta presta menen neurri. aldez aurretikakoen bitartez. Hontarako. legeak ezarriko ditu guztien eskubide eta betebeharrak.

3. Botere publikoek bizkortuko dute osasuna eta fisikoen hezkuntza eta kirolak. Era berean, astiguneak emateko era aproposak eskainiko ditu.

44. artikutua

.1. Botere publikoek kulturara bidetzea bultzatu eta babestuko dute, berton denek .eskubidea izanik.

2. Botere pubtikoek zlentzia, ikerketa zlentifiko eta teknikoa bultzatuko dituzte onura orokorraren alde izanik ..

45. artikulüa

1. Guztiek dute eskubidea 'pertsonaren hazkundera egokizko ingurune batez gozatzeko, eta baita hark Iraun dezan betebeharra ere. -

2. Botere publikoek, beF8zko baliabide guztlen erabiltze errazionala zainduko dute. bizitza kalitatea hobetu eta babesteko eta' ingurunea berrlztatu eta defendatu. behar beharrezko den elkartasun kolektiboan oinaFrituz. . .

3. Golko apartatuan erabaki dena, 1egeak ezartzen dituen mugetan, zigor penalak ezarriko zaizkie edo". dagokienean, administratiboak, eta era berean sortutako kaltear-en berriztatze betebeharra.

46, artikulua

Botere publikoek ondare historikoaren Jabotea garantizatuko dute, eta aberastasuna bultzatukp, eta baita ~spalniako Herrlen kultural eta artistikoa ere; hauek osatzen _ dltuzten .ondasunak, adazeln lege arregimen eta Jabegos izanda ere. 21gor legeak gaztigatuko ditu patrimonio honen kontrako atentatuak.

47. artikulua

Espainol guztiek bizitza duin eta egokizko bat izateko .~skubidea dute. Botere publikoek behar diren bal~intzak buhzatuko dltu~e eta arau erokoak ezarriko eskublde hau eglaztatzeko.lurraren erabrlpena arautuz interes orokorraren arabera espekulazloa baztertzeko,'

Erkidegoak erakunde publikoetako hiri e~intzek dakartzaten plusbalietan parte hartuko du.

48. artikulua

Botere publiko~k baldintza batzu bultzatuko dltu ga~~erlak parte hartze libre eta eragllea. izan dezan hazkunde pOhtlko. soztal, ekonomiko eta ,kulturazkoan.

49. artikulua

Botere publikoek aintzinamendu politika bat aurrera era mango ·dute. baita tratamendu, berrabiltze eta helbarrl fislk.o, zen~z~ ata sikikoan integrakuntza, hauei behar duten arreta ·berezla eskarnrz eta bereziki babestuko die, Titulu honek hiritargoel eskaintzen die" eskubidearen gozatzeko.

50. anikulua

Botére publikoek,' dagozkien pentsioez aldika gaurkotuz zahartzaroan garantizatuko dio hiritargoari behar beharrezko ekonomia.· Era berean, eta familiako betebeharretatik kanpo, haien ongitasuna bultzatuko dute zerbitz.u. sozíalen bidez b~r.ai~n arazo berezie; kasu eginez, hots, osasun, bfzlleku, kultura eta alSlarl.

51. artikulua

• 1. Botere publikoek kontsumitzaile eta. erabiltzail:en defentsa garantizatuko dituzte, era eraglle batzuren bldez, seg.untate, osasun eta beraiei dagozkien interes ekonomi.koak babestuz.

2. Botere .publikoek kontsumitzaile eta erabiltzaileen kezkuntz8 eta informapena bultzatuko dituzte,. hale,: erakund~ak lagundu, eta entlun, legeak ezartzen dituen neurnan h~lel dagozklen arazoetan.

3. Aipaturiko apartatiJetan erabakl den hesparruan. I.egeak barne merkatalgoa .eta merkatal ekoizpen balmenaren erreglmena arautuko du.

52. artikultJa

legeak erakunde profesionalak arautuko ditu berauei dagozkien Interes ekonomikoek defendatzen baitute. Halen bame egltura eta funtzionamendua demokratikoek izan behar dute.

BIGAR.REN KAPITULUA

Askatasun garantia eta funtsezka éskubideez

53. artikulua

1. Aurre Tituluko bigarren kapituluan aitorturiko. eskubide eta askatasunek botere publiko- guztiak behartzen ~ dltuzte. Bakar bakarrik, legez, kasu guztiets!") haren oinarrizko funtsa errespetatu beharrez Brau' daiteke· haien eskubide ata askatasun iharduera, berauk. i 61 garrengo artikuluan. 1 al aldez aurretik pentsaturiko arauez babestuta,izanik.

2. Edozein hiritarrek eskatu ahal duo 14. artikuluan aitortutako askatasun eta eskubideen babespena eta balta bigarren kapituluko lehen atala Auzitegi arruntetan aurretasun eta arintasun oinarrietako prozeduran finkatuz eta, behar denean, Auzitegi konstituzional derltzanaren.· bllbes baJlsbidearen -bitartez. Azken ba!lsbltte .hau kontÍlentzilrobjekzioa, 30.·artikuluan aitortutakoa" aplika daiteke.

3. Hirugarren kapituluan aitortuak· onartze. errespetu eta babesaz adieraziko du legeztapen positiboa auzi praktika eta botere publikoen ekintzak. Bakar.rik aipatu ahalko dira arruntaren aurresn Burrera eramaten duten legeek erabakltzen duten.arabara.

•

29414 .29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.6

54. artikulu8

lega organiko batek arautuko du Hem Oefendatzaile erakundea. Garta Orokorretako komisionatu gor808, hauek izendaturlk Tit\Jlu hontan barnetzen diren eskubideen defentsarako, berauen ondorioetarako Administralgo ekintzak gainbegira dezake, Garte Orokorrei k-ontu8 eskainic. .

BOSGARREN KAPITUlUA

Eskubide eta askatasunen etendurez

55. artikulua

1. 17. eta 18. artikuluetako 2. eta 3. apartatuetan aitorturiko eskubideak et8 baita 19. eta 20. artikuJoetako 1. a) eta d) efa 5. apartatuetako, 21. 28. artikuluetako 2, apartatuko etll 37. artikuluko 2. apartatukoa elandura daitezke salbuespen ado hertsipen .goera deklaratzen denaan, konstituzioan aurrez ikusten den punduen arabera. Salbuespen egoera balitza. goian ezarriniko 17. artikuluko 3. apartatua salbuespentzen da.

2. Lege organiko batek muga dezake era eta kasuak nola, era bakarrez eta behar den partehartze judizialez eta egokizko kontrol parlamentariez 17. artikuluan 2. apartatusn ata 18. artikuluetako 2. eta 3. apartatuetan aitorturiko eskubideak, pertsona batzurentzat etendura daitezke, banda harmatu edo elemtmtu terroriste" eklntzei burozko ikerketsk egin ondoren.

Aipaturiko lege organikoaren edo neurriz gainekoz aitortu fakultateen erabilpen Justlflkagaltzak zigar erantzuklzun bet sortuko du legeek errekonozitutako eskubide eta askatasun bortxatze bezala.

11. TITUlUA

Kor08Z

56. artikulua

1. Erregea Estatuko burua da •. haren batasun eta iraupenaren sinboloa, erakundeetako funtzionamendu erregularra arbitratu eta moderatzen du, nazioart,etako harremanetan Estatu espainoleko ordezkaritza jasotzen du, batel ere bere komunitate historikoko nazloetan, eta konstltuzlo ata legeek expreskl ematen dlzkloten.­funtzioak iharduntzen ditu.

2. Haren titulus Espainiako Erregean datza eta erabil ditzake Koroari dagozkion besteak ere.

3. Erregearen pertsona ukiezinekoa da eta ez du inotako erantzunkizunik. Haren ekintzak 64. artikuluan ezarritako eran berretsiturik daude betL aipaturiko-berritsipen gabe baliapenik ez dute. 65. 2. artikuluan erabakitzen dena izan e-zjk.

57. artikulua

1. Espalniako Koroa heredagarrla da 8orbongo S. M. Juan Carlos 1. ondorioengan, hura dinastla historikoaren legezko

olnordekoa izanik. Tronu jarraipena primutasun eta ordezkaritza lehentasuna jarraltuko du, lehenago izanik betl gei'Okoak balno aurretikako oinordekoak: eta berdinean, hurbilengoak urrunengoak baino; maila berdinean, gizonezkoa emakumezkoa baino' eta sexu berdinean pertsona adintsua gazteak baino. '

2. Printze oinordekoa, beraren jaiotzetikan edo deltze ekíñtza sortzen denetandik. Asturiasko Printze duintasuna izango du eta beste tituluak Espainiako Koróa ondorengoarí tradlzionalki loturik daudanak.

3. Dera_txoz deitutako oinordeko denak aklturik. Gorte Orokorrek homrtuko dute Koroaren jarralpena E,palnlako Interasel gehien komeni zaien eran.

4. Tronuan ondoren eskubidea w.,n duten pertsonak Errege eta 'Gorta Orokorren debeku argiáz: ezkondu bakfin badira, beralk eta beren ondorengoak koroa jarraipenetik at ger~tzen dlra. '

5. Abdikape'n. etsipen eta koroa jarralpenarl egltez edo eskubldezko edozein zalantza yertatuz garo lege organikoaren bidez erabakiko da.

58. artikulua

Erregina ezkontideak edo Erreginaren ezkontldeak ezin dute funtzlo konstltuzloriallk jaso, Errejentzlako erabaklta dagoenetik kJnpo.

59. artikulu8

1. Erreges adinagabea denean, Erregearen aita ed¿ ama eta hauen etean, Konstituzioan erabakltzen den ordenez koroa~ j~rraitzeko hurbilen dagoen, adin nagusiko ahaidea, bereala)(e ErreJentzla lharduntzera sartuko da eta Erregeantn adlnagaba garal osoan ihardungo da.

2. Erregea bere agintea iharduntzeko galeztatzen baldín bada eta ezina Gorte Orokorrek errekonozittta izan, berealaxa Koroaren Prfntze olnordekol Errejentzla 'Iharduntzera sartuko da adln nagusikoa baldin bada. Eta ez baldin bada lehenagoko apartatuan aurre ikusi den eran, Printze oinordeak adin nagusigoa lortu arte.

3. ErreJentzla dagokion pertsonarlk baldln ez bada, berau Gorte Orokorrek aukeratuko dute 'eta bat. hiru edo bost pertsonek osotuko dute,

4. Errejentzia ihartluntzeko espainola izan behar da eta adinez nagusia.

S. Errejlntzla konatituzlonal agmduz Ihardungo da sta beH Erregearen ¡renean.

60. artikulua

l. Errege gaZtearen tutorea Errege zenduak bere testamentua" izendaturiko pertsona izango da; adin naausikoa izanik eta jaio~ez espainola: izeñdatu ez baldín bazuen, aita edo ama, alargun dlren bitartean, tutore izango dira. Hauen 9zean, Gorte Orokorrek Izandatuko dute, bain. Errejentzia eta tutore karguak ez dira batengan izango aita edo ama edo Erregearen arbasó zuzenak ez bahio badira.

2, Tutorego ihardunketa ere elkart~zinekoa da beste kllrgu edo errepresentapen politiko batez.

61 , artikulua

1, Erregeak, Garte· Orokorren aurr-esn aldarrikatzean. zin egingo du zintzoki bere funtzioak helburutzeko, konstituzioa &ta legeak gorde eta gorde araz; eta hiritargoaren eskubideak errespetatu ata baita Erkidego Autonomoenak ere.

2. Pñntze oinordekoak. adin nagusla lortl:ean, ata Errejente edo ErreJenteek beraien funtzioez jabetzean zln 'barbera eglngo dute eta baita Erregearenganako leialtasuna ere.

62. artikulua

Erregeari dagokiona. . a) legeak onetsi eta promulgatw. b) Gorte Orokorrak bilerazi eta deuseztatu eta konstituzioan

aurre ikusitako arauetara hauteskundeak bilerazi. el Referendumera bilerazi Konstifuzioan aurre ikusitako

kasuetan.. dI Gobemuko lehendakaritzarako hautagarria proposatu eta,

behar denean, izendatu, eta baita haren funtzioei amaiera eman Konstituzioan Burre ikusitako areuen neurrian.

el Gobernuko taldekiak izenda eta banatu. lehendakariaren­proposamenez,

f) Ministru Kontseiluetan erabakitako dekretuak e~peditu. enplegu zibil eta militarrak konferitu ata legeen arauera n':mre eta aipam9nak eman.· .

gl Estatuko arazoaz ¡nformatua izan eta hauen ondorioetarako . Gobemuko lehendakariaren eskabidez egokl irudl"tzen zaionMn Ministru Kontseiluko bilkurak presíditu. :-,-

hl Indar Harmatuen gorengo aglntea. J

i) Grazi 'Eskubldea ballatu legearen arat¡iera. Indultu baimen orokorren balmenik ezln du aman.

j) Erret Akademien babesgo Nagusia.

63. artikulua '" .

1 , Erregeak enbaxadore eta besta ordftbidldiPlo';'atikoak Kreditatzen. ditu. Espainian atzerriko ordezk.ano,'·" ren . aUfresn Kreditaturik daude. ' ....

2. Erregeari dagokio Estatulo,ll baimendua age~, ¡tunen . bidez nazloartekotasunki behartzeko. konstltuzio eta 18QH.n adostasunez. • .......

3. ' Erregeari dagokio. Gorte Orokooen aurre baimenaz, ge"."'" "'-_ aldarrikatu eta bakea agitea.

64. artikulua

1. Erregearen 'ekintza!.- Gobemu Lehendakarfak berretslak izango ·dira eta, honen ezean. dagokion Mlnistruak. -GobemukQ Lehendakariaren proposatze eta lzendatzea eta 99 ... artlkuluan aurreikusiriko deuHztaUe Biltzar Lehendakariak betretslak_lzango­dira. .

2. Erregearen ekintzen arduradunak barrasten dutenak Izango dira. /.

B. O. del E.-Núm. 311.6 29 diciembre 1978 29415

65. artikulua

1 . Erregeak Estatuko Aitzin kontutik kantltate orokor bat jasotzen du beTe Familia eta Etxea sostengatzeko Ita hura librekl banatuko da. •

2. Erregeak ,libreki izendatu eta ucandatzen dltu bere Etx.ka Kide zibit eta militarrak.

66. artikulua

111. TITULUA

G_Orok_

LEHEN KAPITULUA

Ganbarez

1. Gorte Orokorrak Espamiako herriaren adlerazgarri dira eta haik Diputatu eta Senatuaren biltzarreak osotzen ditu.

2. Gorte Drokorrek Estatuko legeglntz8 botere, dute. slUín kontuak eneman, Gobernu eklntza kontrolatzen eta ba dituzte Konstituzioak ematen dirkien beste eskubideak ere.

3. Gorte Orokorrak ukiezinak dira.

67. artikulua

1. Inor ezín da izan era berHan bi Ganbaratako ktdell. ez eta gehitu . Erkidego Autonomaren BitUar Izendapena Oiputatuen Biltzarrekoarekin. '

2. Gorte Orokorreko kideak ez dira ¡noren agfntzeari Iotuak izango.

3. Parlamenta'ri bilerak arauzko deitze batez agiten el badlra ez ditu Ganbarak lotaraziko, eta beraien funtziorik ezín duta erablli ez eta pribilejiorik eduki ere.

68. artikulua

1,·_,' Biltzarres gutxienez 300 Diputatu eta gehienez 400ek 'osotzen du, berauk bozketa orokorrez, libre, berdin zuzan ata isilpean aukeratuak izanik legeak ezartzan duen arabera.

2. Hauteskunde barrutia probintzia da. Ceut~ ata Malilla bakoitza Diputatu batez ordezkatua izango da. Legaak banatuko du Diputatugoa, haserako gutxiengo orde:zkaritz8 barruti bakoftzari egokituz eta besteak populazioaren arabera banatuz.

3. Hautapena barruti bakoitzean egingo da ordezkartlza propomionalaren bideak jarraiturik. •

4. Biltzarra lau urtetarako hautatua da. Diputatuen aginpid •• berauen hautapenetik lau urtetara bukaUen da edo, Ganbararen deuseztatze egunean:

5. Espainol guztlak. beren politik askubideen erabUpen osoan aurkitzen dlrenak hautesle eta hautagarriak dira.

legeak aitortuko du eta Estatuak Espainlatlk kanpo daudan espsinolei bozketa eskubidearen Iharduera eskalniko die.

6. Agintea bukatu ondoreneko hogei eta hamar eta hirurogei. egunen bitartean ¡zanga dira hauteskundeak. Biltzar hautatu8 hauteskundeak egin eta hurrengoko hogeitabost egunen barruan bilerazia izango da.

69. artikulua

1. Senatua lurraldeen ordezkaritzaren Ganbara da. 2. Probintzia bakoitzean lau senatore hau.,tatuko dira bozketa

orokor, libre. berdin. zuzen eta bozamalleen isilpean -haietariko bakoitzetik lege organiko batek finkatzen duen arabera.

3. Irla probintzietan, irla bakoitza edo talde~a, kabíldu edo _Irla Kantseiluak barrut! bat osatuko du Senatoreen hauteskundeetarako, hiru irla nagusiko -Gran Canaria. Mallorca eta Tenerife- bakaitzari hiru dagozkiolarik eta hurrengo irla eta Irla taldeko bakoitzari" bat; Ibiza·Formentéra, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote eta la Palma.

4. Ceuta eta Melillakoek. bakoitzak bi aenatore hautatuko difu. 5. Erkidego Autonomoek izendatuko dute gainera Sen atore bat

eta beste bat dagokion lurraldean milioi bat biztanleko. Izendatzea legeglle Biltzarrari dagokio edo Erkldego Autonomako erakunde kolejiatll Gorenari, Estatutuetan ezartzen denaren arabera era guztietara egokizko ordezkaritza proportzlonal. asegur~tzen. dutelarik. .

6. Senataa lau urtetarako hautatzen da. Senatoreen aglntes hautapenetik lau lIrtetara bukatzen da edo Ganbararen deseztatze eguneé!f!.

70. arti.kulua •

1. Hauteskunde legeak mugatuko ditu Diputatu eta Sen~tuak hauta ezineko eta adostezineko arrozoiak era guztletan! zera barneratuz: '

a) Konstituzio Auzitegiko kldeak. bl Legeak mugatzen dituen Estatu Administralgoko goi

. arduradunak, Gabemu kideak izan ozik. e) ~Herri Oefendatzailea. dI Lanean ari diren Magistratu. Epailari eta Fiskalak. e) Militar profesionalak eta lanean ari diren Polizi eta Seguritate

indarretako kideak. . 1) Hauteskunde batzarre kideak. 2. Ganbara biotako kideen izendapen eta noragin ball.pena

epaile kontralaren ~enpean ¡zango da, lege hauteskundeak eza~tzen duen arabera.

71. artikulua

1. Diputatu eta Senatoreek beraien funtzio ihardunkatetan agertutako eritziengatik ukiezintasuna gozatuko dute. ••

2. Era berean Diputatu -eta Senatore~k be~~len a9!ntantza garaian inmunitateaz gozatuko dute eta delltu agmkoagi!ltlk bakar bakarrik atxilotllak izan daitezke. Ezin zaie errurik bota ez -eta prozesatu ere dagozkien Ganbaren aldez aurretikako autorizapenik gabe. . .

. 3. Diputatu eta Senatoaren aurkako auzjak Goren Auzlteglko zigor sailan dagokizkio.

.4. Dlputatu ,ta Senatoreek beraiei d~\1o~k!en ~anbarek ffnk8~uriko saldéta j8!Wko dute.

72. artikulua

1. . Ganbarek beraien Barna Erregelak ezartzeñ dltuzte. beraien aitzinkontuak autonomikoki onartu eta adostasunez Garte Orokorretako Pertsonal' Estatutua arautu. Araudiak. eta hauen osotasunean. era azken botaetara eramanak ¡zango dirá, gehiengo absolutaa behar izanik. .

2. Ganbarek berei dagozkien lehendakari ela mahaiko beste kideak hautatzen dituzte. Elkarrekiko bilkurak Billzarre lehendakaria bUru Izango c;Ja eta Gorte Orokorreko Araudlaren arabara zuzenduak Ganbara bakoitzeko gehiengo absolutuaz onarturik9a.

3. Ganbaretako Lehendakariek hauen ¡zenean erabiltzen dltuzte bote administratibo 'eta polizí eskubideak berajen dagozkien tokietako hesparruan.

73. artikulua

1. Ganbarak urtaro bilduko dira bi aldi arruntetako bilkuretan. Lehena, Irailetik AbendUl'a, eta bigarrena, Otsailetik Ekainera.

2. Ganbarak aparteko bilkuretan bil daitezke Gobernuaren eskabidez. Oiputazio Iraunkor edo edazeln Ganbaratako gehlengo kide absolutoen eskakizunez. Aparteka bilkurak eguneko artergsi mugatu batez bileraziak izango dira eta bukatuak hura ahitzen denean.

" 74. artikulua

1. Ganbarak elkarrekiko bilkuretan bilduko dira legegintzakoak ez diren konpetentziak erabiltzeko 11. Tituluak expreski Gorte Orokorrel iratxekitzen dj.z.kienak.

2. Gorte Orokorretako erabakiak, 94. 1. 145. 2 eta 15B. 2 artikuluetan aurreikuslak Ganbara bakoltzeko gehiengoen eritzlz aukeratuko dira. Lehen kasuan. prozedura Biltzarretik haslko da. eta beste bietan, SEmatutik. Kasu biotan, Senatu eta Kongresoa akordio batetara ez badatoz. Batzorde nahasi baten bidez saiatuko da Diputatu eta Sena toreen zenbakia berdina izanlk. Batzordeak textu bat aurkeztuko du berau Ganbara biok botatuz. Ezarririk dagoen eran onartzen ez bada, biltzarrak gehlengo absolutoz erabakiko du.

75. artikulua

1. Ganbarek Osoan eta Batzordezfuntzionatuko dute. 2. GarJbarek Batzorde !egegUe iraunkorrengan lega dezakete

lege propozisio 000 proiektuaren onartzea. Bestalde. Osoak edozein unetan eska dezake ordezkaritza honen gaia izan den lega proposizio édo proposamenaren eztabaida eta bozketa.

3. Alpatutako apartatuan erabakitik at gelditzen dira Konstituzio aldaketa Konstituzionala, nazloarteko arazoak, lega organiko eta oinarrizkoak eta Estatuko aitzlnkontu Orokorrak.

29416 29 diciemlire 1978 B. O. ilel E.-Núm. 311.6

76.1r'tlkúlua

1. Kongreso eta Senatuak, eta haian kasuan Ganbar. blek elkar •.. &dorel" interes publiko "'Qsi ikerketarako Batzordeak ¡zenda dltzakete. Hauan erabakiak auzltegientzat fJl. dlr8 betsbaharrezkoak ¡zango, e18 ez dituzte ersgingo epaifeen erabakiak. Hala ta Quztiz era, ikerketa ondorioaren berrl egokl denean, aproposeko ekintzak, Minlsteritza Flskalari komunikatu beharko zaizkio.

2. Ganbaran eskabidez beharrezkoa Izango da azaluea. Legeak arautuko dltu betebehar hau ez betetzeagatik ezarrl ahal .diren zigorrak. '

7,7. artiklllua 1. Ganbarek eskakizun bakarko eta kolektlboak jaso diuakete,

betl idatziz. hiritar agerpenetako aurkezpen zuzenak gateraziak geldituz.

2. Ganbarek jasonen dituzten eskakizunak Gobemur(:! bid,l ditzakete. Gobernua haien azalpenen bat ematera beharturik dago Ganbarek eskatzen dioten hakoitzean.

78. artikulua

1. Garibara bakoltzean Diputazio· Iraunkor bat izango da gutxienez hogei eta bat kidez horniturlk, hauek talda parlamentarioak. arreprese'ntatuz. halen z.enbaki garrantziaren proportziotan.

2.' Dlputazio Iraunkorraren Ganbara bakoitzeko Lehendaria buru Izango .da eta eginbehar bezala 73, artikuluan aurra ikusi~ak,olÍk izango ditu, hots, Ganbarai dagozkien eskubidaak berengan Jasotzea 86. eta 116. artikuluen arabera. hauk de'useztuak izanaz garo ado beraien agintea amaitu eta Ganbaren ahalmenez kezkatu. hauk bi/durik ei: daudanean. - .

3. Agintea amahuz edo deuseztatzean Diputazio Iraunkorrek berén eginbeharrak be',atzen jarraituko dituzte Gorte Orokor berriatako Konstituzio arte.

4. Egokizko Ganbara bildurik, Dlputazio Iraunkorrak erabilitako _ gaiez eta erabakiez kontu8 emango du,

79. artikulua

1. Ganbarek akordioak onartzeko arauzkoki bildurik izan behar dute eta taldeka gehlengoaren parte hartzeaz, .

2. Akordio hauk. baliakizuna izatekotan, bertako kide gehiengoak onartuak izan behar dltu Konstltuzioak ezartzen dltue" gehiengo tHtreziaren kaltetan edo lege organikoetan eta pertsonak hautatzel(o Ganbara Erregeiak ezartzen dituenak.

3, Senatore eta Diputatuen boza pertsonal eta ordelkatu ezinekoa da.

80. artikulua

Ganbaren bilkura orokorrak publikoak. tzanga dlra; Ganbara bakoitzean aurkako akordlorik eZ baldin bada. gehiengo absolutuak onartua eta Erregelen arabera.

BIGARREN KAPITULUA

Legegintzaz

81. artikulua

,1. Aakau'sun "publiko eta oinarrlzko eskubld-een aurreramenduari -dagozkionak, : A.utonoml Estatutuak., .·~':Iartu eta hautapen orokor errejimena Konstituzioan Burre 'Ikusttlko besteak dlra logo organlkoak.

2. Lege organlkoen onartze, atdatze edo 'baztertzeak proiektu osoari buruzko kongresoaren gehiengo absolutoS! exIJltuko·du.

82. artlkulua

,. Gorta Orokorrek Gobemuso ordezka dezakete lega .mailan arauak. amateko ahalmena gil mugatu batzurl buruz.koak, berauk aipatutako artlkuluan sartu ez dlrenak lzanlk.

2. L:ege aintzarako ordezkaritza ontzat ,man ahal da olnarrllege baten bld.Jz haren zeregina teXtu artikulatuen sortzea denean ado lege arrunt batez textu legal azberdin batzu batetan -birmoldatu behar direnean. -

3. Legogintzarako ordezkarltza h.rI8lkiGob.mua~ utzl b.h.rko zalo gal mugatu bat deneal'! eta haren erebllpenerako epe zlhur bat ezarriz. Ordezkaritza agortuko da Gobemuak erablltzen duen neurrian dagokiQfl arabaren argltalpenaz. Elln 11an9.9 da ulertu,

" ' . .

emanda bezala, aipatu edo denbora mugatu gabe bada. Bestalda, lubordezkapena Gobemutlk Iparteko aglntarlel ezlngo die utzl.

4. Oiríarrl 'egeek mugatuko dute zehazkl' legegintza ordezkaritzaren ga1.eta Irlspldea eta hark. erabiltzean, jarraltu behar diren funta eta erizpldelk. •

6. Textu legalak 'blrrnoldmeko balsnenak ordezkaritza funtsari dagokion .rau InQurunea mugatuko du, zehaztuz textu bakar batetako formulapen loilera mugatzen den ala bametzen duen birmoldatu behar diren textu legalak arau. 'argí eta armonizatzea.

6. Auzitegiei dagozkien konpetentzien kaltetan Jo gabe, Legegintzako ordezkaritzek, hsu bakoitzean, ezar ditzakete kontroleko formula gehig~rriak. '

83. artikulua

Oinarrizko legeek ¡noil ezin dute: . al Oinarrizko :. beraren aldapena balmenda. b) Atzerauzko balioaz diktatzeko bida.eman.

84. artlkulua

Lega propoaaman ba, edo zucenketa dirauen. legeiko ordezkarltzaren aurkákoa danean, Gobem'uak ahal du fakultatu .haren tramitapenarelÍ aurka jartzeko. Orduan lege propOsamen bat .aurkez daiteke legezko ordezkaritzaren deroga pe n oso edo zatikarako.

85. artikulua

Gobemuko erabakiek legezko ordezkaritza edukitzean Lega Dekretu titulua jasoko dute.

86. artikulua

1. Kasu berez! eta beharrizan premiatsuan, Gobemua! behln behineko lega erabakiak eman ditzake. Oekretu-Iege era harturlk ata ezingo dute eraglnlk Izan Estatuko olnarrlzko erakundean ordenamendua, ez eta. t Tituluko hTr1tar arautuen eskubTdel

betebehar eta askatasunik, ezta Erkldego Autonomoen errejlmenik, ezta hauteskund8 Orokor Eskubiderik ere.

2. Dekretu-Iegeak, behingoan, Dlputatuen BUtzar osoaren estabaida' eta bozketara meneratuak fzango dira. haren promulgapenetik hurrengo hagei eta ha mar agunera bildua el. baldio bada hartarako deituz. Bi/tzarrak aipatu epe barruan erabaki beharko da hareo konbalidapen edo baztertzea. horratarako 'Erregelak prozedura berezi eta sumari .. bat ezarriz,

,3, "Goiko apartatuan ezarritako epe barruan, Gorteek premiatsu prozeduraz lega proiektu bazala tramita ditzakete.

87. artikul~a

1. Legengintza ¡nizlatiba Gobernu, Kongreso eta Senatuari dagokio, Konstituzio eta Ganb:aren Erregelen arabera,

2. Erkidego Autonometako Biltzarrek eska I diezaiokete Gobernuari 18ge proiektu bat aukeratzea edo Biltzar Mahaira lege proposamen bat bidali, Ganbara harengao, gehien jota Biltzarreko hiru kide deleAatuz eta beraren defentsaz arduratuz.

3. Lege organiko batek arautuko ditu erabi/pen erak eta herri Iniziatibaren. baldintzak, lege proposamenak aurkezteko. Edonola ere. gubclenez 600.000 .inadura ospetsu axiJltuko dlra. Lese oroanikako gai berean, zergadura edo nazTo artekoetan, edo grazi eskublde bakarrari dagokionean ez da lniziatibarik izango.

88. artikulua

lega proiektuak Ministruen kontseiluan onartuko dira, biltzarrera meneratuz. Haiel buruz erabaki hartzeko arrazoibide eta behar diren aitzindarlz lagunduak izango dira.

89. artikufua

1. Lege proposamenen tramitapena Ganbaretako Erreglek arautuko dute lega prolektuel dagoklen iehentasunak legeglntza Inlzlatlbaren arabllpena eragotzl gabe 87. artikuluak arautzen duen arabera.

2. 'Lege proposamenak, 87. artikuluaren arabera. Senatuek kontutan hartzen baldín baditu. Biltzarrera igorriko dira hontan tramitatzeko halako proposamen bazala.

B. O. del E.-Núm. 311.8 29 dlclemlire 1978 29417

90. artikulu8

1. Oiputatuen- Biltzarrak lega arru"t ado organiko bat onartuz garo, bertako Lehendakariak hontaz berealax8 kontua amango dio Senatliko lehendakariari. honek bastearen eztabaida menderatuz.

2. Senatuak. bI hilabeteren barruan. textu8 jasotako egunetik hasita. ahal duo errazoitutako mezu bldez, betoa ezarrL ado hartan zuzenketak sartu. Betoa gehiengo absolutuak onartua izan behar duo Prolektua ezln. zaio Erragasrl menderatu Biltzarrak gehiengo absolutuz berretsi gabe. betaaren kssuan. lehen textu8. edo gehiengo soilez haren aurkezpenetik bi hllabeteren epean. ado zuzenketei buruz erabakirik hartu, onartuz edo gehlengo soUez.

3. Senatuak betetzeko edo proiektu8 zuzentzeko_ duen bl hilabeteko epea berezko hogei egunetara gutxituko da Gobernuak edb Dlputatuen Biltzarrak premiatsu deklaratutako proiektuetan.

"91. artikulua

Erregeak, hamabost eguneko epean, berretsiko ditu Gorte Orqkorrek onartutako legeak, eta promulgatu eta aginduko du haien berealaxeRo argitalpena.

92. artikulua

1. Garrantzi haundiko erabakl politikoak hirltargoaren kontsulta Referendumera meneratuak izan daitezke.

2. Referenduma' deia Erregeak egingo du, Gobernuko lehendakariaren proposamenez, aldez aurretik Dlputatuen Birtzarrak baimendurik.

3. Lege organiko batek arautuko ditu baldlntzak eta Konstituzio hontan aurrez ikusitako Referendumaren moeta ezberdinetako prozedura.

HIRUGARREN KAPITULUA

Nazioarteko Itunez

9~. artikulua

Lege organikoaren bidez baimena itunak sinatzeke eman daiteke' hauk direla eta, riazioartekó erakunde edo instltuzlo batl atxekitze~ laio Konstituzlotik ondorío daitekeen konpetentzien erabilp'ena. Go.rte Orokor edo Gobernuari dagokio, itun hauk betetzeko garantla. Balta ere nazJoarteko edo nazlogaineko erakundeek emandako erabakiak ere bai.

94. artikulua

1. Estatu baietzaren prestapena, itunen bidet'behartzeko G'orte Or~korr~n aldez aurretikako autorizapena bohardo da hu'rrengo kasuotan:

al Politika kutsuzko itunetan. bl Militar kutsuzko ¡tunetan. e) Estatuko osotasunari ikutzen dioten ¡tun edo hitzarmenetan

I Tituluan ezarritako oinarrizko eskubide eta betebehar Ituneten ' d) Harrí Hazienda barnetzen ditunen finantziar betebeha~ itun

edo hitzarmenetan.

e) Legeren baten baztertze edo aldatzean &do hura betetzeko eskatzen diren lege erabakiak 1tun edo hltzarmenetan.

2. Bal Kongresoa éta ba! Senatua berealaxe fnformatuak Izango dira gelditzen diren ltun edo hitzarmenetako erabakiez.

95. artikulué'

1. NazioartekQ tratatu bat egitekotan Konstltuiioaren aurkako akordioak Izanez, aldez aurretikako berrlkusketa Konstltuzlonaf. exijituk.o duo

2. ,Gobernuak edo edozein Ganbarak eska dlualóke Konstituzional Auzitegiari aldarrika dezala Kontraesanlk degoeR' ala el.

96. artikulua

1. Nazio arteko tratauak balioz eginikakoak, Espalnlan oflzlalkJ argitaratuz gero, barne ordenamenduan parte Izango dlr •• Helen erabaklak bakar bakarrik derogatu, aldatu edo baztertu ehal dira ftun beraletako aral::iera" edo nazloarteko DeretxQ arau orokprren arabera.

2. Nazioarteko itun eta hJtzarmenak salatzeko. 94. artiku.luan, haik onartzeko aldez aurretikako prozedura hura erabillko da.

IV. TITULUA

Oobomu ota AdmlnlltrolgolZ

97, artikulua

Gobernuak barne ata kanpoko politika gidatuko du, baita Admil)istrazio zibil eta 'militarra eta Estatuaren defentsa ere, Aginte boterea eta arauzKo ahalmena erabiliko ditu Konstltuzio eta legeen arabera.

98. artikulua

1. Gobernua hauek osotzen dute: lehendakarla'" lehendakari ordeak, Ministru eta legeak ezartzen duen beste kideek.

2. lehendakariak Gobernu ekintza gidatzen du eta Gobernuko .beste kideen eginbeharrak koordlnatzen, balna hauk ¡zango dira zuzenkl jestioaren er8ntzuna emango dutenak. ,

3. Gobernu kideek ezin dute beste ordezko eglnbeharrik beta agindu parlamentario propioetik aparte, ez eta beste eglnklzun publikorik ere .beraien arduran satzen ez dena, ez eta ekintza profesional edo merkatalik ere.

4. legeak arautuko ditu Estatutua eta Gobernu kideen elkarezintasunak.

99. artikulua

1. Oiputatuen biJtzarreko berriztatze bakoitzaren "ondoren, eta beste baJizko konstituzionaletan honela prozeditzean, Erregeak, aldez aurretikako kontsulta eginik errepresentapen parlamentariaaz, izendatutako talde politikoen errepresentapenarekln, eta Biltzarreko lehendakariaren bidez. Gobernuko lehendakaritzarako hautagarrJ bat proposatuk6 du.

2. Aipatutako apartatuaren araberan proposaturiko hautagarriak Oiputatuen biltzar aurresn azalduko du sortu nah! duen Gobernuaren egitarau politikoa; eta Ganbaren konfldantza eskatu­kodu.

3. Diputatuen Biltzarrak, bere kldeen gehlengo' absolutuaren botuaz kandidatu harí ,konfidantza emango balio, Erregeak lehendakari izendatuko duo Gehiengo hura lortu ezik, proposamen berdlna lehengotlk berrogel eta zortzl ordu fgaroz gero berriz era botoetara eramango da, eta konfidantza emanda beza/a, ulertúko da gehiengo solla fortzen ba/din bada.

4. Alpatu botazioak eginik Inbestidurarako konfidantza el baldin bada jasotzen, goiko apartatuetan aurrez.ikusitako elkar jarral proposamenak tramitatuko dlra.

5. Lehen botazio eta lbestiduratik bi hilabete Igaro andoren, BUtzar konfldantzarik Inork ez baldln badu Jaso, Erregeak Ganbara blak ~euseztatuko ditu ata hauteskunda berrlak bllerazi Biltzarreko lehendakarlaren berrespeoaz.

100. artikulua

Beste Gobernu kideak Erregeak izendatu edo baztertuko ditu lehendakariaren proposamenez.

101.artikulua

,. Gobamua hautes,kunde orokorren ondoren deuseztatuko da, balta Konstltuzloan iurrez Ikusltako konfldantza parlamentarioa galtze kasuetan .do bere lehendakarlaren uztean ado hlltzean.

2. Deuseztaturlko Gobernuak" Gob~mu berriak karguz jabetu arte eginbeharrak beteko ditu.

102, artikulua

1. lehendakariaren 'eta Gobemuko baste kldaen erantzukizun lt"mlnala, dagoklonean, exijigarri Izango da Gorango auzitegiko Panal SaU Aretoan. .

2. Salakuntza tralzloz edo halen funtzio erabilpenetan Estatuko Seguritatearen aur~a Joango balltz, bakar bakarrik plantea dalteke Biltzarreko kideen laugarren partearen Inlziatlbaz eta bere gehiango absolutoaran onartzeaz.

3. Erret grlzi eskubidea artikulu hontako ballzko batetarako ere ezin da aplikagarrllzan •.

103. artikulua· _.-1. Administralgo publikoak obJetlbokl zerbltzatzen dltu interes

orokorrak eta ofiklzia, jerarkia, deszentrallzapen, deskonzentrapen eta koordlnaketá oinarriz lege et. Deretxoaraq mandur$ osoaren arabera Jokatzen duo

29418 29 diciembre 1978 B. O.' del E.-Núm. 311.6

2. Estatutk'O Administralgo organoak tegearen arabera sortu, luzendu eta koordinatuak izarig'o dira.

3. Legeak arBUtuko du herr¡ funtzionarien estatutus, funtzio publikoan sartZ8a meritu ata gaitasun printzlpioez, siridikapen eskubidean iharduntzeko berezltasunak. elkartezintasun sistema eta baraien eginkizunak betetzesn inpartzialtasun garantiak.

104. artikulua

1. "Indar eta Seguritate taldeak, Gobernusren mende, betebehar beisla eskt!bide eta 8skatasun iharduntze librearen babestaa ata hiritargoaren s8guritatea garantizatzea.

2. l-ege organiko batek finkatuko ditu eglnbeharrak. ekfntzako olnarrizko printzlploak eta balta, Indar eta talda. seguritate estatutuak ere.

105. artikulua

legeak zera arautuko du: al Hiritarren. audientzia. zuzenki edo legeak aitortutako

erakunde ata elkart8ak, haiei dagozkien administral erabakletako elaborapen prozeduran.

b) Artxibu eta Erregistroetara hiritarren sarbidea, Estatuko defentsa ,eta seguritateari dagokiona, delituen hautemetez eta. pertsonen barrukotasuna sslbuespenduz. .

el Sortu behar den administral ekintzaren prozedura, eta behar denean, interesatuaren entzutea.garantizatuz.

106. artikulua

L Auzitegiek kontrolatzen dituzte arauzko ahalmena eta administral eklntzaren legalitatea, eta hau justiflkatzen dutan helburuan menpekotasuna. .

2. Partikularrek, legeak finkatutako araberan, jaseten duten edazei" gaitz, ondasun eta eskubideengatik hite orderako eskubldea dute, indar nagusigo batez izan ezlk,· gaitza herri zerbitzuetarako andoria bat denean.

107. artikulua

Estatu Kontseilua Gobernu gorengo organo kontsultiboa da. Lege orga~iko batek 8rsutuko ditu haren konposapen eta konpet,ntzia.

108. artikulua

V. TITULUA

Gci ....... u.eIII G_ Orak_ _ .......... -Gobarnuak erantzuten du sofidaritataz Diputatuen Biltzarraren

aurrean bare jastio pol.itikoaz.

109. artikulua

Ganbarek eta beren· Batzordeek. jaso ditzakete, beren lehendakarien bldez. GoberAuarengandik honen Departamemu eta Estetuko adozeln aglntarai eta Erkidego autonomoengandik bahar dituzten infon'napen ata laguntza.

110. artikulua

1. Ganbarek eta beren .Batzordeek Gobernuko kideen presentzia eska dezakete.

2. Gobemuko kideek Ganbara eta Batzordeetako bltkuretllra sarbiderlk ba dute eta'baita haieta" entzun arazteko ahalmena ere, eta eska dezakete, baraien Departamenduetako funtzionariek, haletan informatzea.

111. artikulua

,. Gobemua eta bere kide guztiak Ganbaretan formuJatzen diren eskaera eta galderetara ~enderatuta daude. Eztabalda moeta hontarako Barne Erregelek astebeteko epe gubf1engoa ezarriko dute.

2. Edozein eskaerak arrazoi ·eman dezake mozio batetara bertan Ganbarak bere jarre.ra ager dezan.

112. artikulua

• Gobemu Lehendakariak, Ministru Kontseiluan aurrez ikusitako eztabaldaz Oiputatuen biltzar aurrean ager dezake bere egitarauko

konfídantza arazoa edo politika orokorraren adierazpen bato 'Konfidantza emanda bezala ulertuko da Diputatuen gutxiengo soilak haren alde botua amatean.

113. arnkulua

1. Diputatuen 8iltzarrak Gobemu erantzukizun polltikoa eska dezáke zentsura mozioaren gehiengo absolutu auk.eraren bitartez.

2. Zentsura mozioa. gutxienez Dlputatuen hamargarrenak proposatua. eta barnetu beharko du Gobemuko lehendakaritzarako hautagarri bato

3. Ze·ntsura mozioa ez da boletu beharkb bere aurkezpena agin eta bost egun ¡garo arte. Epa honen barruko bi egunetan hautaklzun proposamenduak aurkez daitezke.

4. Zentsura proposamendua Biltzarrak onartzen ez baldin badll· haren seinatzaileek ezin dute -aurkeztu besterik epe berdinetako bilkure,tan. '

1 1"4. artikulua

1. Biltzarrak Gobemuari konfidantza ukatzen badio, honek bere dimisioa. Erregeari, aurkeztuko dio. berealaxe Goberr,uko lehendakaria lzendatuz. 99. artikuluan erabakitzen den arabers.

2. Biltzarrak baste zentsura proposamen bat onartzen baldin badu. Gobernuak bere dimisioe Erregeari aurkeztuko dio eta hau barnetzen den hautagarria Ganbararen konfidantza Jasoa bezala izango du 99. artikuluan aurrez ,ikusten den ondorioetarako. Erregeak Gobernu lehendakari aurkeztuko duo

115. artikulua

,. Gobernu. lehendakariak, Ministru Kontseiluaren aurrez ikusitako deliberapenaz, eta bere ardurakizun bakarrez. proposa dezake Biltzar, Senetu edo Gorte Orokorren deuseztatzea. hura Erregeak dekretatua izanik. Dekretu deusezteak hautezkundeen data finkatuko duo .

2. .Deusezte proposamena ezingo da aurkeztu zentsura proposamendua tramitean ari denean.

3. Ez da deusezte berririk izango azkenengotik urte bat igaro arte, 99. artikuluko 5. apartatuan erabakitzen dena ez baldín bada.

1 , 6. artikulua

1. Lege organiko batek arautuko ditu alarma, salbuespen eta sitiapen egorak eta baita dagozkien konpetentzla eta mugaketak.

2. Alarma egoer8 Gobernuak aldarrlkatuko du Ministro Kontseiluan erabakitako Dekretuaren bldez gehlen jota hamabost eguneko epee izanik. Diputatuen blJtzarrari kontua emanez. hura hontarako berealaxe bildurik eta beronen baimen gabe epe hura ezingo da luzatu. Dekretuak finkatuko du lurralde 'barrutia eta noraino heltzen diren aldarrikatzen denaren ondorioak.

3. Salbuespen egoera, Gobernuak aldarrikatuko du Ministru Kontseiluan erabakitako dekretuaren bidez, Diputatuen 8i1tzarrean aurrez ikusitako baimenaz. Salbuespen egoera baimentze eta aldarrikatzeek expreski bere mugak finkatu behar ditu. noraino heldu ahal denaren lurrslde ingurunea eta haren iraupena, hau hoge! eta hamar egunetik gora luzatu ezinik. baldintza berdinez. epe berdinera luzatu ahal izal'lik.

4. Sltiapen egoera Diputatuen Biltzarreko gehiengo absolutuak aldarrikatuko du, Goberl)uaren proposamen exklusiboz. 8i1tzarrak finkatuko ditu haren lurralde ingurunea. iraupen eta baldintzak.

5. Biltzarra ezin egingo da deuseztatu artikulu hontan barnetzen diren egoerak aldarrikaturlk deudan bitertean, automatikoki Ganbarák bileraziak izanlk bilkura garaian ez baldin badira. Hauen funtzionamendua\ Estatuko beste bote re Konstituzionalak bezala ezingo dira eten egoera hauek dirauten b¡:artean. .

8iltzarra deuseztatuz edo haren agintza amaituz aipatutako edozein egoera gertatzen baldin bada. biltzarrekn. konpetentzikk Diputazio Iraunkorrak bereganatuko dltu.

6. Alarma. 81lbuespen eta sitiapen egoera aldarrikatzeak ez du Gobernuaren· erantzukizun oinarria aldatuko, ez ata haren funtzionariena ere Konstituzio ata legeetan aitorturik.

VI. TITULUA

AuzJ8 __

117. artikulua

1. JUltlzia herriari dario eta Erragearen izan,an auzi boteréko Epellarl eta MeJiltratuek adminlstraUe'1 dute, hilk independiente. mugi ezlnak, arduradun ata bakarrik legearen aglnpera mandaratuak.

B. O. del K-Núm. 311.8 29 diciembre 1978 29419

2. Epaitari ela Majistratuak ezin dira banaNo eragotrf. toklz aldatu ez eta erretiratu arrazoi batengatik el baidin bada eta tegean surrez ikusitako garantiez.

3. era guztietako suzietan jurizdizio ahalmer.aren ihardunketa. epallu: eta epaitutakoa betez. legeek finkatutako Epsitegi et~ Auziteg!ei dagozk¡e zehazki, konpetentzia arauak eta berauek eZ3rtzen duten prozeduraz. ,

4. Epaitegi eta Auzitegiek goiko apartatuak markatutako funt~ioetattk at ez dute ihardungo eta bai legeak 8xpreski emandakoak edozein eskubideren garantiaz.

5. Batasun jurisdizionalaren funtsa Auzitegien eratze eta funtzionamenduen oinarria da. Legeak arautuko du jurisdizio militarraren ihardl!ntzea zehazki militar· hesparruan eta sitiapen egoera balizkoetan Konstituzioko printzipioen arabera. '

6: Salbuespen Auzitegiak galer81ten dlra.

1113. artikulua

Beharrezkoa da I;letetzea Epailari eta Auzitegien epaltzak eta oeste erabaki tinkoak eta baita hauek eskaturiko laguntza eskaintzea epaibide garaian eta erabakitakoa betetzean.

119. artikulua

Justizia dohainik ¡zanga da legeak honela erabakitzen duenean eta. edozein eratan. auzitan aritzeko baliakizun nahikorik ez dutela­erakusten dutenentzat.

120. artikulua

1. Auzj Ekintza jendaurrekoak ¡zanga dira. prozedura legeek aurreikusten duten salbuespenez.

2. Prozedura nagusiki. ahozkoa izango da. batez ere krlminal arazoetan.

3. Epaiak arrazoituak ¡zango dL{a eta jendeaurrean aldarrikatuak.

121. artikulua

Epailari . errakuntzagatik egindako_ kalteek. eta ere berean administra Justiziako funtzionamendu normalaren ondorlo bezala direnek kalte ordea eskubide bat eméimgo dute Estatuaren konttmr,' legearen adostasunez.

122. artikulua

1. Auzi botereko lege organikoak flnkatuko. du Epaitegl Auzitegian izaera. funtzionamend.u gobernamendua.. baika karreradun Epailari eta Majistraduen estatutu jurldlkoa Talde bakar bat, eginik, eta Justizia administralgoaren zerbitzutako pertsonalarena.

2. Botere Judiz¡alaren kontseilu orokorra bere gobernamendu organoa da. Lege ·organikoak bere estatutua ezarriko du eta bere kideen elkarezintas.un eta funtzioen errejimena. batez ere izendatze. ¡gote, inspekzio eta errejimen diziplinario arazoetan.

3. Auzi botereko Kontseilu, Orokorra Auzitegi Gorenaren le.hendakariak osotua izango da. berak lehendakatuko duo eta gainera Erregeak bost urtetarako izendatutako hogei kideez. Hauetatik. lege organikoak ezartzen duen eran hamabi maila judlzial guztletako Epaileri eta· Majistraty; lau Diputatuen Biltzarraren proposamenez eta lau Senatuarenean; kasu biotan abokatu eta beste jurista kideen bost zatitako gehiengoak hautatuak. denok aitorturiko honpetentziakoak eta beren profesioetan hamabost urte baino gehiagotan arituak. .

123. artikulua

1. Auzitegi Gorenak, Espainia osoko jurisdizioaz. maila guztletako gorengo organo jurisdizionala da. garantia konstituzional gaietako erabakietan izan ezik.

2. Auzitegi Gorengo Lehendakaria Erregeak izendatua izango da, Auzi Botereko Kontseilu Orokorraren proposamenez. legeak finkatzen duen arabera.

1~4. artikulua

1 .• Ministeritza fiskal!tk. beste org8noei 'agindutako funtzioetatik salbu, misio bezala fegalitatearen defentsarako justiziaren eraginpena bultzatzea du, baita hiritargoaren eskubldeak zaintzea eta legeak berez edo interesatuen eskabidez babestutako ¡nteres publikoa begiratzea. eta baita Auzlteglen independentzlaz beilatzea eta hauen aurrea~ giza soz;alaren asetasuna eskuratzea.

2. Ministeritza Fiskalélk iharduntzen ditu bere funtzioak dagozkion organoen bitartez batasun ekintza eta dependentzia

jerark~karen printzipioen- arabera. eta edozein kasutan legelitate eta inpsrtzialtssunari lotuz.

3. Legeak arautuko du Ministeritza fiskaleko estatutu organikoa. •

4. Estatu F.iskal Orokorra Erregeak izendatua .Izango d.a. Gobernuaren proposamenez. auzi botereko Kontseilu Orokorra entzun ondoren.

12.5. artikulu8

Hiritargoak herr; ekinlzan ihardun ahal du eta Epaimahaiko eTakundearen bitartez Justizia Administralgoan parte hartu, 19geerara eta berak finkatzen dituen prozesu panatetan. eta baita ohiturazko eta tradizional auzitegietan ere.

126. artikulua

Polizia judiziaja- Epailari. Auzitegi eta Ministeritza Fiskalaren menpe dago legeak finkatzen duen arabera. delitu ikertze funtzioetan eta delitugifearen a~rkitze eta asegurantz_etan.

127. artikulua

1, Epailari eta Majistratu. baita Fiskalek lanean an direnean. ezin dute .beste kargu publikorik ukan. ez eta alderdl politiko edo sindikatoetan parterik hartu ere., Legeak ezarriko dltu Epsilari. Majistradu eta Fiskalen sistema eta elkarte profeslonalen moetak.

2. Legeak ezarriko duo auZ¡ botere kidean elkartezlneko . errejimena. eta halen lndependentzia osoa aseguratu beharko duo

128. artikulua

VII. TITULUA

Ekonomia eta Hazienda

1.. Herri guztlko aberastasuna. honen era guztlak eta beronen jabeQ:a edozein moetatakoa izanik ¡nteres orokorrsren men"pe dago.

2.' Ekonomia eklntzan herri iniziatiba aitortzen da. lega bit.rtez erreserba d¡lkloka sektore publlttoari ballazpen edo behar beharrezko zerbitzuak, bataz ere monopolio kasuetan eta era berean, interes orokorrsk exijitzen duenean: entrepresetan eskusartzea erabakiz.

129. artikulua

l.. legeak .ezarri~o ditu Giza Asegurantzan eta organismo publikoen ekintzan interesaturik parte· hartze erak. hauen eg_inbeharrak. bizitza -. kalitate edo ongitasun or!)korrari zuzenki ikusten baitlo. ... ..

.2 •. Botere publikoek bultzatuko ditulte .egiazki ·entrepresan 'parte hartze, era ezberdinak eta blzkortuko. lejislapen egokl baten bidez, kooperatiba eikarteak. Bai~a jarriko dituzte bideak langileek haren bitartez ekoizpen· medioetako propietatean sarbiderik izan dezaten.

130. artikulua

1. Botere publikoek sektore ekonomiko guztien aurreramen eta modernizapenea~· Jagunduko _dute eta, batez ere. nekazaritza. abeltzantza, arrantza eta eskulangintza espainol guztien biútza maila berdlna izan dad!n.

2. Helburu berdinez. mendi aldeei tratamendu berezi bat eskainiko zaie.

131. artikulua

1. : Estatuak, lege b!dez, planifika dezake ekonomik ekintza orokorra beharrizan kolektiboe¡- erantzuteko. ,he-rrlalde. eta sekJoreetako aurreramendua ·oreka et. armonlzatzeko. errenta eta aberastasun hazkuntza eta hauen banaketa zuzenagoB piztu.

2. Gobeniuak planifikapen prolektuak elaboratuko ditu Erkldego autonomoek emandako aurreikuspenen arabera eta sindlkatuen kontsellaritza eta laguntzaz. eta baita erakunde profesional, entrepresarla. eta ekonomiko'_lOaz ere. Hartarako, kontseilu bat sortuko da, honen osotie eta funtzioak legez aurrera eramanik. .

132. artikulu8.

1~: . legeak arautuko du herri ondasunen errejimen juridlkoa eta baita komunatak ere, pestelaketa. ezinbestekotasun eta

29420 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.6

ezinbetetasun ¡:frintzipioetan oinarriturlk, balta haien galtzestasuneah ere. .

2. Domeinu publiko estataleko ondasunak legeak f1nkatzen dituenak dir. eta, aduzein kasutan. Itsas-Iehor aldea. hondartzak, ítsas Ingurunaa eta ekonomik aldeko berezko ballapenak eta plataforma kontinentarra.

3. Legez arautuko dira- Estatu Cndorea eta Ondora Nazíonala. hane" admlnistralgo, detentsa eta jagote8.

133.'artikulua

1. Zergak ezartzeko. jatorrizko ahalmena. Isg8 bitartez. exklus.lboki. EstattJari da99kio. .

2. Erkldego Autonomo ata tokiko Gorporazioek ezar ata exiji ditzeke;te zargak. Konstituzlo ata legeen arabara.

3. Edozein etekin flskala Estatuko zergel dagoklena legearen arabara ezarri-beharJ(o da.

4. Administralgo publikoek bakarrik betebehar flnantziarrak kizkur ditzakete ata gastuak sor, legeen arabera.

134. artikulua

1. ,Gobernu'ari dagokio Es-tatuko Aintzinkontu Orokorran elaborapen . eta ·Gorte Orokorrei haren azterketa, zuzenketa eta onartzea.

2. Estatuko Aintzinkontu Orokorrak urtero ardatuko dlra, sail publlko estataleko gastu ata sarrera guztlen osotasuna bamaratzen dute eta beraletan konsignatuko da Estatuko zergal dagozkien mozkln flskaleri prazioa.

3. Gobernuak Diputatu!:tn Biltzarraren aurrean Estatuko Ainttinkontu Orokorrak aurkeztu beharko ditu, gutxlenez hiru hllabete lahenago, urtea bukatu balno lahan.

4. Aintzinkontuen regea dagoklon ekonomik ihardunaldiaren lehen aguna baino lehen onartzen ez baldin bada, automatikoki letTenagoko ihardunaldiko Aintzinkontuak berrien onartzea lritai arte hJ2:atuak izango dira.

5. Estatuko Aintzinkontu Orokorrak onartuz gero, Gobernuak rega prolektuak aurkez ditzake gastu publlkoen gehitzaa ado gutxltzea barneturik ihardunaldi alntzinkontuetako sarrerei dagozkienez.

6. Edozeín proposamen edo zuzenketa kredltuetan gehltze edo gutxltzea bar~etzen duenak Gobernuaren balmena behar du tramltapena lortzeko.

7 ~ Aintiinkontuen legeak ezín du zergarik sorlu. Arda dez8ke" olnarrlzko zerga·lege batek honela aurrelkusten duenean.

.135. artikulua

1. Gobemua legez baimandua izan behar du Zor Publikoa igortzeko edo kraditua kizkurtzeko.

2. Interesen ordainketa egiteko kredituak ata Estatuko Zor Publlkoaran kapltala. batí ulertuko dir. alnttlnkontuen gastuen agosran sart-urlk eta zuzanketa edo aldatzerik.az dute izango emisio lagaaren baldlntzetara egokitzan dir-en bitartea'n.

136. a~ikulua

. 1. Kontu Auzit~gia da kontuen fizkalitatzaile goren organoa ata Estatuko gestio ekonomikLlarbna eta baita publiko sailarena ere. Zuzanki Gorte Orokorren menpe Izango da eta bere funtzioak haien ordezkaritzez ihardungo ditu Estatuko Kontu Orqkorreko a~artza eta frogaketan.

2. Estatu kontuak eta sal! publiko estatalarenak kontu AuzlteglarJ arrendituko zaizkio eta honek zentsuratuko dltu.

Kontu Auzitegiak, bere eremuaren kaltetan gaba, Gorta Orokorratara urtero bosten bat bidaliko du eta bertan, dagoklonaan, haran eritzíz. hutsak edo arduraklzunak egitan direnean kom~nikatuko ditu.

3. Kontu Auzitegi kideek ¡ndependentzia eta muglezlntasuna lzango dute' eta Epailarien sntzera elkarezintasunaren menpe egongo dira.

4. lega organiko batek arautuka ditu' Kontu Auzltegiko konposamen, erslle eta funtzioak. .

VIII. TITULUA

Eltatu lurrelde eratz .. z

LEHEN KAPITULUA

137. artikulua Oinarrl.Orokorrak

estatua lurraldaz udal. probtntzla' eta lortliko dlran" Erkldego Autonomoez eraUen da. Entitata guztlok berel degozkien Interesen.

138. artikulua , 1. Estatuak garantizatzen du solidaritate oinauiaren eglazka

batetzaa konstituzioko 2. artikóluan konsakratua, 'Iurralda aspainoleko parte ezberdinetan, oreks ekonomlko, agokl eta Justusren jarrara babestuz, ata berezlki Intsular ego era kontutan adukirik. .

2. Erkldego Autonomo azberdlnetako_ Estatutuen desberdint8~unek inoil" ez dute esan nahlko pribilejlo ekonomlko edo sozialik.

139. artikulua

1. Espalnol guztiek eskubide eta betebehar berdlnak dituzte Estatuko adozein lurraldetan. ,

2. Inolako agintarik ez dezaka har zuzenkl ado zeharkl zirkulapen 8skatasunak oztopatzen dituen neurririk ez eta Espain.1ako lurralde osoan pertsonen ezarrera eta ondasunen eta zirkulapen askatasunik ere.

BIGARREN KAPITULUA

Tokiko Administralgoaz

140. artikulua

Konstitu~ioak udalen autQñomia garantizatzen du. Udalek legezko nortasun osoa dute Udalen gobernua eta administralgoa, alkate eta kontzejalez horniturik8 udalbatzarrei dagozkie. Kontzejalak auzakideek aukeratuaz izango dira, legeak esaten du~n arara eta bozketa orokor, be'rdin aske, zuzen eta ¡sil baten bidez. Alkateak kontzejalek edo auzakideek aukeratuak izango dira. Batzarra irekiaren beharrak legeak arautuko ditu

141. artikulua

1. Probintzia legezko nortasun osoa duen toki erakunde bat da, Estatuaren betekizuna betetzeko .eta udalek eta lurralde antolaketek mugatua. Probintziaren edozein muga aldaketa Gorte Orokorretan eta Lege Organiko baten bidez egiR behar da .

2. Prohfbintzietako gobernua eta administralgo autonomoa Diputazio edo bestelako ordezkotasundun erakundeei d~gokie.

3. Zil~¡ da pribintzi arteko udal elkarteak sortzea. . 4. Arkipielagotan irla bakoitzak gainera bere administralgoa

izango du Kabildu edo Kontseilu eran.

, 42. artlkulua

Tokiko Haziendak bertako Erakundei dagozkien betekizunei aurrea- emateko beharrelkoa den dirua izan beharko dute, eta diru iturri zihurrenak. "berek ezarritako zergek, eta Erkidego Autonomo eta Estatutokoetatik datozkienek osatuko dute.

HIRUGARREN KAPITULUA

Erkidego Autonomoez

143. artikulua

1. Konstituzioaren 2. artikuluak onartzen duen autonomía e.skubidea erabiltzeko, mugakide izanik eta historia, kultur eta ekonomi ezaugarri berdintsuk dituzten probintziak, irla lurraldeak eta historikoki herrialde nortasun bat izan dutenek bere autogobernua lar dezakete eta' t'!tulu hontan eta prestatzen dituzten "'Estatutuak bateaz Erkidego Autonomo bat 'sor dezakete.

2. Autonomi bidea Diputazioai edo irla arteko Erekundeari dagokie, eta Probintzia edo ir/a bakoitzaren hauteskunde zerrendaren gehiengoa asatzen duten Udalen hirutlk bi. Betebehar hauk" tokiko arakundeak aJor hontan 'Iehen erabakia hartuz garo, hurrengo sai hilabetetan bete beharko dira.

3. Iniziatlba hau, aurrera ateratzen ez bada, ·bost urte ¡garo ondoren bakarrik berregin daiteke.

B. O. del E.-Núm. 311.6 29 diciembre 1978 29121

144. artikulua

Gorta Orokor'rek, lege 'organikoa'ren-bldez, ent naziaaren oneraka erabaki dezakete:

al Erkidego Autonomoak anartzes, nahíz eta bere mugak probintzia baten barnean gelditu, eta 143. artikuluaren lehen saiJean eskatzen dena bete ez.

o b) Probintzia eraketa barnean sartu gabeko lurralo· batí Autonomi Estatutua ematea ado erabakitzea.

el 143. artikuluaren 2. sailak aipatzen duen tokiko era~undearen iniziatiba, haren ardez betatzea.

145. artikulua

. 1. Inolaz ere ez da onartuko Erkidego Autonomoaren Federakuntzarik.

2. Estatutuetan aipa daitezke. Erkidego Autonomoek dituzten gestio eta eginkizunak betetzeko elkartea ete Gorte Oro.~orren ,kontu emateko aldían, beharrezko gertatzen diren baldintza betebehar eta erak. Bestelakoetan, Erkidego Autonomoen lankidetza Gorte Orokorren baietza behar duo

, 46. artikulua

E~tatutu proiektua Dlputazioetako eda Irla arteko erakundeetako ordezkariek eta Gorteetako' Diputatu eta Senatoreek osaturiko biltzarrak egina izango da, eta lege bezata onartua izateko Gorteetara bidalia.

147. artikulua

1. ~onstituzio honen' arabera, Erkidego Autonomo bakoitzeko oinarrizko te'geak izanga dira Estatutua, eta ~statua bere lege ordenamenduaren zatí bat bezala cnartu eta zainduko duo

2. Autonomi Estatutua bet~ beharko. ditu ondorengo batdintzok:

al Historikoki ondoen dagokion Erkidegoaren izena b) lurraldearen mugatzea el Beren erakunde autonomoen izen antolaketa eta egoitza d) Konstituzioaren arabera bereganaturiko. eginkizunak eta

betetzeko beharrezko diren zerbitzuen aldaketa egiteko oinarriak. 3. Estatutuak aldatzeko, berta n jarritako baldintzak bete

beharka dira eta nahí eta ezkoa· gertatzen da, Garte Orokarrek onartzea lege organiko baten bidez.

148. artikulua

1: Erkidego Autonomoek har dezaketen honpetentziak alor hontakoak dira:

1.° Autogobernurako Erakunde antolaketa. . 2.° Bere lurralde barneko Udalen barrut!a aldaketa, eta orokorki

Estatuaren administralgoari tokiko gorporazioetan dagozkiona, eta tokiko'errejimen legeak onamen duen aldaketa maila.

3.° lurralde, hirigintza, eta etxegintza eraketa,

4.° Erkidego Autonomoaren furralde btirrutiaren zehar ¡garotzen diren eta interesgarri zaizkion Herri' Lanak.

5.° Erkidego Autonomoaren lurralde barrutian zehar bakarrik ·¡garotzen diren trenbide eta bideak eta ere berean trenbidez, bidez, eta kablez egiten den garraioa.

6.° Babesportu, jofasportu eta aideportua eta, orokorki, merkata.1 harremanetarako erabiftzen ez direnak.

7.° Nekazaritza ata abeltzantza, ekonomí eraketa ornkorraren arabera.

13.° Baso ata oiharronurak. 9.° Ingurugiroaren zlintzearen jestioa. 10.° Érkidego Autonomo barneko urindar, ubide, eta erregadio

aitzinasmo, eraikitzq eta erabi~tzeak; metalurak _eta·urberoak. 11.° Itsas bazterreko arrantza itsaskikintza, arrainzaintza, ehíza

eta ibaiarrantza. 12."" Lurrafde mailako feriak. 13.0 Estatu osorako ekonomi plangintza barnean, ·Erkideo

Autonomoaren ekonomi aurrerakuntza bultzatzea. 14.0 Eskulangintza. 15,° . Erkidego Autonomoarentzat interesdun diren museo.

biblioteka eta musika kontserbateglak. 16.° Erkidego Autonomoarentzat interesgarri den oroi~arri

ondares. 17.° Kulwra eta Ikerkuntza bultzatzea eta dagokionean,

Erkidego Autonomoaran hizkuntza irakastea. 18.° . Bere lurralde barrutian turismoa bultzatu eta eratzea, 19.° Kirolglntza bultzatu, eta aisia betegarrl egokiak aurkitzeko. 20.° Gizarte Laguntza.

21.° Osasun eta garbidura ze:bitzuak. , 22.° Bere egoitzak eta instalapenak zaintzea. lege organiko

baten arabera bertako ertzainen zerbitzua antolatzea. 2. Bost urte igaro ondoren Estatutua aldatuz, Erkidego

Autonomoek bera eginkizunak zabal ditzakete Konstituzio honen 149. artikufuan dion eran.

149. artikulua

'. Estatuari bakarrik dagozkio ondorenga alor hauk: '.0 Edozein espainolek dituen eskubide eta Konstituzioa ematen dizkion eginkizuna betetzeko oeharrezkoa den egoera araatzea.

2.0 Naziotasun barneraldatze, migratze, arrostze eta ihesleku arazoak .

3.° Nazioarteko harremanak. 4.° Defentsa eta Indar harmatuak. 5.°' Justiziaren administralgoa. 6.° Salerosketa, zigor eta presondegietako legegintza:

auzitegietako legegintzai Erkidego Autonomoetan bere berea duten legerlaren berezitasunak salbu. ..

7.° lanekiko legegintza Erkidego Autonomoen alor honetan izan dezaketen eginkizunak salbu. _

8,° Zibil legegintza edo bestelako deretxo bereziak diren tokietan, Erkidego Autonomoek hauk gordetzeko, aldatzeko edo altzinatzeko duten eskubidea salbu. 8eti arau juridikoen aplikapen ·eta eraginkortasunar; daTJozkion erregelak, ezkon.tzarekiko erel dagozkien harreman juridiko-zibilak, Erregistro..eta Izkr.ibu publikoen eraketa;r Kontratuetako betebeharren oinarrlak, lege arteko eztabaidá konpontzeko ar.auak, deretxoaren Iturburuak flnkatzea. 8zken kasu hontan Foru errejimen edo. Deretxo berezlen arauak errespetatuz.

9.° Industria eta intetektual jabego legeglntza. 10.° Aduana eta mugasari errejlmena; ·eta· kanpoarekiko

merkatalgoa. 11.° Dirugintz8, dibisak. diru aldaketa· eta bihurgarritasunak;

kredito, baklt eta Asegurantza eraketa oinarriak. . 12.° Pisu eta neurri legegintza: eta ordu ofiziala erabakitzea. 13.°· . Ekonomi eragintz8. -plangintza orokorraren oinarriak eta

koorC#inaketa. . 14.° Hazienda Orokorra eta Estatuaren Zorra. 15.° Zientzia eta Teknik' mailako ikerkuntza bultzatzea eta

koordlnatzea. 16.° Kilnporek-o Osasun Zerbitzua: Zerbitzuon oinarritze eta

koordinaketa. Botikarekiko legegintia, . 17.° Gíza Asegurantzaren olnarrlzko legegintza eta ekonom!

errefimena, Erkidego Autonomoek alar hontan duten eskuhartzea salbu. .

18.° Administra/go Publikoaren legeg!ntza oinarrlak, eta funtzionarien arautegi. errejimena, betl arau hauatan admlnlstratu guztiak era berean tratatuz; admlnlstral prozedura orokorra. beti Erkidego Autonomoen berezltasuna~ salbu; nah!. ,ta nahlezko desjabetze legeglntza: administral kontzesio eta kontratuel buruzko legegintza eta administral publi (O orokorren erantzuklzun era.

19,° Itsasarrantza. Erkidego Autonomoei alor hontan ematen zaizkien ahalmenak 'Salbu.

20.° Itsasgarraioa eta' itsasuntzlen banderak, Itsasbazterreko argitze lana. lnteresgarri diren ltsasportu eta alreportu; alre'espazio, abllaldi eta garraioen kontrola, metereolojl albist. ata alreuntzien

. matrikulapena •• 21.° Erkidego Autonomo baten mugaz kanpoko trenblde eta

lehor garraioa; komunikabl.de errejimen orokorra;. traflko eta motordun guztien antolaketa; pozta eta telekomunikabidea. aire edo Itsasazpiko kable komunikabideak eta ¡rratl komunlkabidea.

22.0 ~rkidego AutO'nomo baten mugaz kanpo dauden uren legegintza, eraketa, eta baimena ata beste Erkidego bat ukitzen dituzten Jndar Instalapenak onartu edo elektrlk ¡ndarre kanpofa bidaltzea.

23.° Ingurugiroarekiko oinarr.izko le;eglntza; Ingurugiroa zalntzeko Erkidego Autonomoek har ditzaketen erabakl gahJagarriak salbu. Baso. oihan eta ga"adu bideet buruzko olnarrizko legegintz8.

24.0 Denen onerako diren HEU'rl Lana, Erkidego Autonomo bat balno gehiago ukitzen badute.

2~.0 Meha eta enerji errejimenerako olnarrlak. 26.0 Zuharmaghítza eta lehergailuglntza, eta salmenta edukitz8

eta erabiltze. . ..

27.° Prentsa, ¡rrati ata teleblstaren errejlmenarako oinarrl arauI et. orokorkl glza komunlkablde ~uztiene. alor hanlan Erkldogo Autonomoek izan dezaketen ahalmena salbu.

• 29422 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.6

28.0 Espainiako kultur. arte. &tI oroik.rri ondarea. )agotea, kanporatu &do inda"ez ez arrapatzeko; Estatuaren mUs80¡biblloteka eta artxiboak, Erkidego Autonomoek izan dezaketen ahalmena I.tbu.

29.0 Asegurantza publikoa. lega organikoaren arlbare &te Erkidego Automoe" estatutuak jarralkiz IOr daitezkeen artzaintza ahalmenal salbu. .

30,0 Akedemik edo Profesional mailako tltulua eskuratzeko. beharrezko diren baldintza, emate edo onartzeko .rakata ata Konstituzio hanen 27, artikulua eratzeko behar diren oinarrizko arauak. botere publikoak alor hontan duen be,ebeharra bete .hal iZ8t8ko.

31.0 Estatu mailako estadistlka. 32,° Aeferendum bidez. herri kontsulta egíleko deiaren

baimena. 2, Erkidego Autonomoek izan dezsketen ahelmenet kanpo,

Estatuak bere funtsezko .eginkizun eta betebehar bat bezala hartuko du kultur' zerbitzua. eta Erkidego' Autonomoen arteko kultur harremanak erraztuko ditu.

3. Konstituzio h,ontan zehazki Estatuari atxeki ez zaizkion eginkizunak eta beraien Estatutuen arabera. Erkidego Autonomoen, betebeharra gertatuko edira. Autonomi Estatutuak bereganatu ez dituen eginkizunak Estatuaren betebehar .gertatuko dlra eta auzí garai batetan Estatuaren legeak nagusituko dlra Erkidego ~utonomoen gainetik, hauek expreski bereganatu ez duten alor guztietan. Dena de1a Estatu; mailako Deret_oa. Erkidego Autonomoen deretxo osagarri ¡zango da.

150'. artikulua

1. Gorte Orokorrek Estatu mailako eginkizunetan eman diezaiokete Erkidego Autonomo batí edo guníei Estetu mailako legearen ,oinarri, funts eta jarraikideen arabara legegintzarako ahalmena. Auzitegien ahalmensz kanpo, lege ereduak·.zehaztuko du Erkidego Autonomoek emanikako legeak kontrolatzeko Gorte-Orokorrek jarraikiko duten bides. ,

2. Estatuak lege organiko baten bidez.ErkkSego Autonomoen esku utz dezake berari dagozkion eta aldagarri gertatzen diren zenbait eginkizun. Arazo bakoitzean legeak aurrez lkusi behar dltu diru iturri aldaketa eta Estatuak bere esJw gordetzen dituen kontrolbideak. . 3. Hiritar guztien ongitasunak hala eskatzen duenean, Estltuek em~n ditzake lege batzu Erkidego Autonori-lQek ja~ko .ak armonizatzeko nahiz eta legeok hauen esku dauden gaiak arautu. Gorte Orokorrei dagoklen Ganbara bakoitzeko gehiengo absolutu baten bidez, behar horren neurrera. .

151. artikulua

1. Konstituzio -honen 148. artikuluaren bigarren zatian a¡patzan diren bost urteak ez dira igaro behar, Autonomi prozesua 143.2. artikúluak jartzen duen epean, Diputazfo edo Irl8 arteko Erakundeez gain probintzia bakoitzeko hauteskunde zerrendaren gehiengoa osatzen duten udaletan leutik hiruk oneme" duten.an. ata lega organikoaren arabera probintzia bakoitzean bozemalle gehiengo absolutuak eta -refenmdumaren bidez bkresten duenean. .

2. Aurrek'o artikuluaren arabera, .. Estatuti.;¡ eiJ;téko proZedura tiaúxé dateke: ' - .

1.°' Gobernuak Autonomía nahí duten lurraldeetako Diputstu etá Senatoreak· deituko dhu, bittZarra',so'i1u p-' ~atutu agin dezi!lten, biltzarklde g~hiengo absofotuak'onartuz:

2.° Parlamentarien bittzarrak Estatutu proiektua onat;t,uz gero, Kongresuko Konstituzio batzordearengana' ~idaliko qa. eta .batzorde honek' hurrengo bi hilabeteetan, blftzarldde batzuren' laguntzaz aztertuko do. erabateko,moIdaketa burutzeko . . 3.° Akordío batetara 'helduko balira. delako t8stua

Referendumaren bidez bOtka~8 izan beharko du, Estatutu proiektuko lurralde barrutian dauden probintzietan . . 4.°, Probintzia bakoitzeen, emanikako. balio ~dute"- bozen gehiengoak onartua bada, Estatutu proiektua Gort.e' OFOkorretara bidaliko da. Bi Ganbara osoek bildurik bere'birrespena eman beharko diote. Estatutua 008rtua izan ezkero, Erregeak izenpetuko du eta lege hezala jskin araziko da. , •

5.° Zenbaki honan mgarren zatian aipatzen den ak,ordioa lonzeh ez bada, Estatutu proiektua Gorte Orokorretan aitzinlege bat bezala tramitatuko da. Gorteek onartzen duten aitzinlege ~ori Referendum bidez bozkatua izanga da, Estatutu proiektuko lurralde barrutia" dauden probíntzietan. Probintzia bakoitzeko bailadun bozen

. gehiengoak onartu. bada, aurreko 'zatian aipatu den er~n jakin araziko da, .

3. Aurreko 4. eta 5, zatietan aipatu bezala, Estatutu proiektua probintzia batetan edo gehlagotan ez onartzea ez du esan nahi, besteetan Erkidego Autonomi hon azin dela sartu, artikulu honen lehen za,tian esaten den lege organikoaren arabera.

152, artikulua

1., Aurreko artikuluaren araberá onarturiko Estatutuetán. Autonomi dun Instituzio eraketa biltzar legegile batetan oinarrituko da, Biltzar hau bozketa orokor baten bídez aukeratua ¡zango da, bertan proporzionafki lucralde osoko eskualde guztietako ordezkariak izanik; Administral eta Eragile boteredun Gobernu Kontseilu bat eta Biltzarrak aukereturiko eta Erregeak izendaturiko lehendakari bat, Gobernu Kontseiluaren zuzendari bezala,. Erkidegoaren Ordezkari Nagusia izango dena eta bertan Estatuaren ordezkari arrunta. ·Lehendakariak ata (3obernu kontseilukideek biltzarraren aurrean ersn"ttukizun poIitikoa izango dute.

Erkidego Autonometan tokiko auzí eraketeren gailurra goi mailako Justizia Auzitegi' Nagus! bat izango da; Auzitegi Gorens delakoaren agíntea errespetatuz. Erkidego Autonomoen Estatutuetan lurralde suzitegl eraketaren zatikatze baldintzak eta erak jar daítezke, Hauz! Boterearen lege organikoak dioenarekin batera eta honen batasuna eta askatasunaren arabera.

123. ertikuluan esandakoaz gaín, auziaren prozesu maila dezberdin guztiak, tehen maílan hasitako Erkidego' Autonomoaren lurralde berbereko auzitegi erakundeetan amaituko dira.

2, Estatutuak behin izenpetu eta jakin arazi andoren. bertan jartzen diren· aldabideak jarraikiz bakarrik alda daitezke. eta, Hauteskunde . zerrendeta" sarturik dauden bozemaileen artean Refereoduma ,aginaz.

3. Mugakide diren Udalak elkartuz Estatutuak lurralde zatiketa bereziak sor ditzakete. noftasun juridikoa izanik.

153. artikulua

Erkidego Autonomoek egiten dituzten ekintzen kontrola era mango dute: '.,

al lege indarreL emanikako arauen Konstttuzionaltasunan buruz, Konstituzio Auzitegíak.

(b) , Estatu Kontseilua entzun ondoren. 150. artikuluaren 2. zatiaren arabera-aldatu zaizkion eklntletan, Gobernuak.'

e) Administral Autonomoaren eta haren erregla arauak kontentzio administral auzitegiak.

d) Ekonomi eta Aitzinkontuak Kontu Auzitegiak.

-154. artíkulua

Erkidego Autonomen lurraldeetan Estatuaren administralgoa, Gobernuak izendaturiko ordezkari batek era mango du eta bidezkoa denean: erakundearen administralgoaz koordinatuko.

155. artikulua

1. Erkidego Autonomo ba.tek Konstituzio edo bestelako legeek e.zarritako egfnkizunak beteko ez balitu, edo Espainiako'" ongitasunaren aurka astun jokatuko balu. Gobernuak Erkidego Autonomoaren lehendakaria deituz, eta honek erantzun ezik Sena tu aren gehiengo absolutua lortu ondoren. onarturlk~ eginkizunak nahi eta ez batetzera bortxatzeko edo ongitasun orokorra lortzeko beharrezko diren erabakiak har ditzake.

2. Goragoxe aipaturiko erabakiak betetzeko. Erkidego . Autonomoen agintari guztiei behar diren aialpenak emango dizk:ie

Gobernuak.

156. artikulua

1. Erkidego Autonomoek bere eginkizlmak bete ahal izateko ekonomi askatasuna ¡zango dute, Estatu mailaka Hazienda 'eta espainol guztien arteko solidaritatearen koordinaketa' oinarrien arabera.. . - 2, Erkidego Autonomoek ~statuaren lankide edo ordezkari izan daitezke zergak biltzeko. jestionatzeko eta Hkidapenak egiteko, Estatutuen eta legeen arabera,

1 57. artikulua

1. Erkidego Autonomoen diru iturriak izango dira: al Estatuak osorik edo zatika utzitako lergak, Estatu mailako

urgei gehitutakoa eta Estatuak emanikako beste dlru iturri batzu . b) Bere zerga propioak. tasa eta zergaemaitza bereziak. el turralde arteko diru muftzotik eginikako IIdaketak eta

Estatuaren Aitzinkontu orokofl'eko baste zenbait egoklera. d) Bere ondasur'len obariak eta Deretxo Pribatuko emaitzak. e) Kredit erabileraren emaitzak.

B. O. del E.-Núm. 311.8 • 29 dIciembre 1978 29423

2. Erkidego Autonomoek ezio izango dute befe muga kanpoko ondasunen kontura zergarik jarri edo zerbltzu ata &alk,.ríen zirkulapen aske bet behn topa dezaketenak.

3. Lega Organfko baten bidez 8urreko lehen saltean aipaturiko efc.onomi ahalmenak sor ditzaketen auztak '.rgttzeko arauak ata Estatu eta Erkldego Autonomoen arteko ekonoml harremanak muga daitezke.

158. artikulua

Estatuko Aitzinkontu Orokorreta" Erkidego Autonomoentzat egokiera bat eman daiteke aldatu zaizkion zarbitzu eta eginkizunen neurrían eta Estatu osoko oinarrizko zerbitzu publikoak beteko diren zihurtasunean.

2. Lurralde artako ekonomi desegokierak zuzentzeko asmosz ata solidarltate bat Sortzeko konpenzazio mru multzo bat sortuko da. inbertipe" gastuak ordaintzeko eta diru multzo hau Erkldego Autonomo eta bahar den probintzien aneko banakéta gurtl hau. Garte Orakorrek eginez. -

IX. TITULUA

159. artikulua

1 . Konstituzio Auzitegia Erregeak izendaturiko hamabi lagunek asatzen du; Lau Biltzarkideen artean Biltzarrak aukeratuak, bostlk hiruren gehiengoaz: Lau Senatorkideen artean Senatuak lukeratuak, bostik hiruren gehiengoaz; bi GobernuaJc. aukeratuak eta bl Auzi botereak Kontseilu Orokorrak aukeratuak. J

2. Konstituzio Au¡itegiko Epailariak. Majlstrltu. Fiskal • . Unibertsital irakasle, Administl'al funtzionari eta abokatu artean izentatuak ¡zango dira. hamabost urtez profesionallanean arituak eta lan hartan prestuak direla erakutsi dutelarlk.

3. Konstituzio _ Auzitegiko Epailariak bederatzi urtetarako izendatuak ¡zango dira, eta hiru urtero hiruren bat aldatuko da.

4. Konstituzio Auzitegiko Epailarlak ezin Izango dlra izan: Ordezkotasun agintedunak. Administral eta polltik karguduna. Alderdi politiko edo sindikal batetako 1:uzendaritzakoak eta bereJen lankideak; Epaile edo- Fiskaredo edonolako profesional edo mer1<atal lana egiten dutenak. Bestelakoetan Konstituzio Auzltekldeek Auzi botereko judizialeko talde adostezintasun berbera izango dute.

5. Konstituzio Auzitegikideak independienteak ¡lango dlra eta bere agintearen ihardueran ,aldaezinak.

, 60. artikuiua

Konstituzio Auzitegiko leJ:¡endakaria -Auzitegiko taldekideen artean aukeratua eta Erregeak hiru urtetarako izendatua ¡zango da.

161. artikulua

1. Konstitu-.io Auzitegia Espainia guztia du bere eskuera eta galda: .

a) Lege kta lege bezala erabakitako edozt.. Konstituzioaren kontra dagaela erabakitzeko. Lege bezale. erabakitako arau bat Kanstituzioaren kontra dagoela esan ondoren eta Jurisprudéntziak horrela ulertu, leg~ hau u·kitzen du, baina emandako epaia· edo epaiek ez dute epaitutakearen balioa galduko.

b) Konstituzioaren 52.2. artikuluan onartzen diren eskubideen bortxapen kantrako baliakizuna egiteko. legeak jartzen dituen kasu ela eratan. .

e) Estalu eta Erkidego ~utonomaen arteko auzietan ado azken hauen arteka auzietan.

d) Konstituziaak edo lege organikoak iratxekitzen dizkion beste galeton.

2. K"onstituzió Auzitegíra bidal ditzake Gobernuak Erkidego Autonomoen edazein erabaki edo arau. Auzitegira eramandako adazein erabaki edo arau .tenaldi batetan sartzen da baina auzitegiak hurrengo bast hitabeteetan nahi eta ez birretsi eda kendu egin beharka dio etenaldi hori.

162. artikulua

1. legeztaturik. daude: al Kanstituzioaren aurkako salakunlZa. egiteko. Gobernu

lehendakaria, Herriaren c!efGndatzailea. 50 oiputatu. 50 Sen atore. Erkidego Autonomaen Ero~unde eragile ~olejiatua eta behar denea"

haien Biltzarrak. b) Babes baliakizuna eskatzeko. edazein pertsona edo lege

nortasun duen edozein· elkarte da gai. bidezko den eskubidea aipatuz, baí eta herríaren defendatzailea eta Fiskal Ministeritza ..

2. Gaineraka kasuetan, lege organikoak erabakiko du zein pertsona eda legezko erakunde den gaL

163. artikulua

Prozesu batetan Auzilegi erakunde batek lege bezala emanika!<.a araua Auzi bate tan erabilgarri dela embaki dezake, eta lege hori Kanstituzioaren aurka dagoela uste badu. orduan legeak jartzen dituen baldintza. era eta ondorioa jarraikiz, Konstituzio Auzitegira aramana izango da eta inolaz ere ez ~a izango etenaldi bat sortze~oa.

164. artikulua

1. Konstituzio Auzilegiko erabakiak «Boletín Oficial del Estado)) delak9an argitaratuko dira eta baleude. boz partikular eta guzti. Argitaratutako biharamunetik erabakitako balioa- duta eta ezin ¡zango da jaso baHakizunik haren aurka. Lega edo lege bezata emanikako araua Konstituzioaren aurka dagoela adierazten dutenak, eta eskubide subjetibo baten balioa ez dlltenak, denen aurrean azken erabaki bezala dira.

2. Erabakiak bestalakorik asaten ez duen bitartean. Konstit .... zioaren aurka az dauden beste zatiek mdar guztla dute.

165. artikulua

. Lege organiko batek arau'tuko du Konstituzio Auzitagia. bere taldekideen egoera. Auzi garaietako prozedura eta baliakizunak egiteko baldintzak.

X. TITULUA

K ..... ltuzloaren .Idek*ta.

166. artik.ulua

Konstituzioa aldatzeko inizíatiba erabili ahal izango da 87. artikuluaren 1. eta 2. apartatuetan jartzen kasuetan.

167. artikulua

1. Konstituzioa. aldatzeko proeiktuak Ganbara bakoitzeko bosteko hiruk onartu beharko ditu. Biotan akordiorik ez baldio bada. lortzeko ahalegiriduko da oiputatu eta Senatoreen batzorde konposaketa berdinezkoa sortuz, beronek tex·tu bat aurkeztuko du biltzarreak eta Senatuek botatuko dutena.

.. 2. Goiko apartatuko prozeduraz·onartzea ezbaldin bada lortzen. eta textuak Senatuko gehiengo a.bsolutik baiezko botua lortu izan baldin badu, biltzarreak hirutik bik aldatzea onar dezakete.

3. Garte Orokórrek. aldatzea onartuz haren berretsipenerako referendumera mandeko da honela eskatzen denean, hura onartzeko hurrengo hamabost -egun barruan, edozein Ganbarako kideen hamargarren zatia.

16B. artiku.lua

1. Koñstituzioaren berrikuste osoa edo zatikakoa proposatzen, denean, aurretiko Titulus. bigarren kapitulua. 1. Tituluko lehen Saila, . eda 11. ·Titulua ikutuz. printzipioaren onartzera joko da Ganbara bakoitzeko hirutik bi, eta Gorteen berealaxeko deuseztatzera.

2. Háutaturiko Ganbarek berretsi beharko dute erabakia eta textu Kanstituzional berriaren estudioetan ihardun, hau Ganb~lJa biotako hlrut"ik bik onartua izan beharko du.

3. Gorte Orokorrek aldátzea onartuz, honen berretsipenerako referendumera mendu behardo da.

169. artikulua

Ez da egingo Konstituzioaren aldatzerik gerratean edo 116. artikllluan aurrezikusitako egoeraren bat gertatzen denean.

DISPOSAPEN GEHIGARRIAK

Lehena

Konstituzioak babestu eta onartzen ditu forundun lurraldetako eskubide historikoak.

•

29424 29 iilclemDre 1978 B. O. de!" K-Núm. 311.6

Forudun • errejimenaren gaurkotze orokorra. dagokionean, Konstituzio eta Autonomía Estatuen bamean eglngo da.

Bigarrena

Konstituzio ·hontako 12. artikuluko adinez nagusitasunaren deklarapenak ez ditu kaltetan egiten .Der~tKO Pribatu ingu~uneko •.

_ eskublde taraletan babestuko egoer8~.

Hirugarrena

Arkipielago Kanariarrell errejimen ekonomik ete fiskalaren aldatzea Erkidego Autonorhoaren aurrez Ikusitako txostena eskatuko du ado behín behineko. organo autonomikoarena.

LlIugarrena

Erkidego Autol"jomoetan Lurral~e Audientzia bat bajno -gehiago -daudenetan,. Autonomía estatutuek daudenak ¡raun ditzak.ete, beralen artesn konpetentziak banatuz, betl 8uzi botereko lege organikoan aurreikusitakoaren arabera eta honen 'batasun eta independenuiaren barnean.

BEHIN BEHINEKO ERABAKIAK

Lehena

8ehin'behineko autonomia errejimena dutén IU!'f8Jdeetan. haien goiko organo .kolejiatuek, beren kideen arteko gehlengo absolutqa jasoz, hurrengo Iniziatiba hau -alda dezakete. hota, 143. artikuluko 2. apartatuak Diputazio Probintzlal edo dagozklen organo Intsull1 artekoei ematen die.

Bigarrena

Lehenago balezkj autonomia 8statútu proiektuak plebizitatu zituzten lurrald,eek eta Konstituzl0 hau ald~rrikauen denerako, behin behineko autonomia errejimenez kontatzan dutenek berealaxe joke dezakete 148. artikuluko 3. apartatuan aurrelkusten den araberan: honela gehiengo absolutua akordatzen dutenean ,goran organo preautonomik kolejiatuek Gobemuari adleraziz. Estatutu proeiktua, 151. artikuluko 2, zenbakian 8zartzen denaren araberan elaboratuko da, preautonomik organo jolejiatuaren dei4z.

Hirugarrena

~Prozesu autonomikoaren iniziatiba, 143. artikuluko 2. apart&tuan aurreikusitakoa, Gorporazio Lokal hajen kideengandik ondono guztiez atzaratua ulertzen da, lehen hauteskundeak agin arte Konstituzioak dirauenetik,

LaugarrBtila

1. Nafarroaren kasuen eta berau Eusko Kontsellu ,Nagusian edo • ordezkatuko duen euskal 8utonomik errejimenean sanzeaz,

Konstituzioko 143, artikuluak eZ8rtzen d'uen8ntn"ordez, inizlatlba Organo F9ral. konpetenteari dagokio; l:Seronek arabaklko du hura osotzen duen kideen gehiengoaren erabakiz. Aipatutako iniziatibaren baliatasunerako beharko da, gainer., Foru Erakundearl erabakiá berretsi ahal dakikeo referendumez expreski hontarako bllaraziz, até emandako ballodun botuen gehiengoak onartua.

2. Iniziatibak ez balu aurrera 'joko hura bakar bakai1ik birsor daiteke For:u Erakunde konpetentearen aglnte garaitík kanpo, eta gehien jota. 143. artikuluan 8zártzen den epa gutxlangoa igaro ondoren.

Bostgarrena

Ceuta eta Melilla hiriak: Erkidego Autonomlkoetan era daltezke . bertako Udalek honela erabakitzen baldin badute, beraien kideen gehiengo absolutuak hartutako akordioaren' arabera eta Gorte Orokorrek baimendu lege, organiko baten bidez, 144 •. artikuluan aurreikusitako arabera. . .'

Selgárrena

Biltzarrek.o Konstituzio' Balzordera estatutu proiektu ezberdli; batzu igomerqkoan. sariera ordenan erabakiko dira, eta' 151. art¡~uluan dioen bi hilabetetako epea kondatuko da, Batzordeak prOlektu estudioa e~o elkarren segidan ,ezagututako proiektuak bukatzetik. .

Zazpigarrena

Behin - behine~o erakunde autonomikoak hurrengo ka~uotan deuseztatuak izango dira:

a) Autonomia Eatatutuak Konstltuzlo honen arabera qnartutakoak, ezartzen dituzten organoek eratzerakoan. -• b) Prozesu autonomikoaren iniziatiba balizkoak aurrera jotzen ez duenean 143. artikuluan 8urreikusitako baldintzak betetu ez direlako.

'e) Organismoak lehen behin behineko erabakiak -altortzen dion eskubid~a ihardun ez balu hiru urtetako epe barruan. -

Zortzigarrena

1. Konstituzio- hau. onartu duten Ganbarek bereganatuko dituzte, hark funtzionatzen duenetik" bertan arauzki biltzar eta Senaturako markatzen diren funtzio eta konpetentziak. eta guzti hauen aginteak 1981. eko Ekainetik aurrera ez du baliorik izango.

2. . 99.eko artikuluan ezarrltako' -ondorioez Konstituzioaren , aldarrikatze.a balioiko Konstituzionala bezala kontutan hartuko dé' haren aplikapenera bideratuz. Hontarako, aipatutako aldarrikatzadk hage1 eta hamar, egurieko epe .bat irekíko da artikulu hartan erabakitakoa betetzeko.

Epa hontan, 'oraingo Gobarnu lehendakariak, Konstituzioak kargu hontarako ezartzen dlzkion betebehar eta konpetentzlak bereganatuz aukera agin dezake .. 115. artlkuluak Jlitortzen' .dion 'ahalmenaz baliatzeko. &do laga uztearen bidez 99. artikuluan ezarrttako betetzerako, azken kasu hau 101. .artikuluko 2. apartatuan aurreikusitako egoefan geraturik. .

3. Deuseztatze kasuan. 115. artikuluan aurreikusitakoaz. eta 68., eta 69. artikuluetan aurreikusitakoa aurrera legalki ez baldín

'bazen araman. hauteskundeetan lehenagoz dirauten arauen aplikapenerako aango da', salbuespen bakarnk hautaezintasun eta elkartezintasunei dagokiena izanik zuzenki aldarrikatuko da Konst¡t~z¡oaren 70. artikuluan 1. apartatuko «b. latraren bigarren etenean aurreikusitakoa. eta era berean. bertan botu emateko adinaz erabakitakoa eta 69. artikuluko, 3an ezarritakoa.

Bederatzigarrena

Konstituzio Auzitegiko kideak lehenez hautatu ondorenetik hiru urtetara. zozketaren tft<tet bertako lau kideen talde bat ¡zendapenerako uui eta berriztatu behar den hautagai etorki berdineko. Bakarrik ondono hauetarako ulertuko da Gobernuaren proposamenez hautaturiko bi etork! berdineko kideez eta Auzi BQ.tereko Kontseilu Orokorreko formulatik datozenak taldeturik. Era berdinez, aldarrikatuko. da hiru urte igaro ondoren. goiko -zozketak eragin gabeko talde bien artean. Ordutik 159. artikuluko 3. zenbakian ezarrita.

DISPOSAPEN DEROGA1ZAILEA

1. 1977.-eko UrtarrJlaren 4eko legea aldatze politikarako der.ogaturik geratzen da. lehemigo aipatutako legeak ez baklin badu derogatuta izan. hots, 1958, eko 'Maiatz,aren 17ko Mugimenduko Oinarrizko"'printzipioa, 1945.eko Uztailaren 17ko Espainolen Forua. 1938,eko Martxoaren 9ko lanarena. 1942eko, Uztailaren 171\0 Gorteetako Lege Konstitutiboa. 194eko' Uztailaren 26ko Buruzsgitzaren oinordekoa. Guztiok -1967eko Uztailaren 10eko Estatuaren Lege Organikoak aldaturik eta era berean azkenau eta 1945eko Urriaren 22ko Referendum Naziorialarena.

2. lnolako !raupenik gorda ahal baldín badu. 183geko Urriaren .25eko legea, Araba, Gipuzkoa eta Bizkaiko probintziei dagokiona. ,behin be~i~o derogaturik kontutan hartuko da,

Era berdinetan 1876eko Uztaítaren 21 ek'J legea be hin be1iko d~rogaturik geratuko da,

3. Era berean derogaturik' geratzen dira Konstítuzl0 ha­nen aurka dauden dlsposapen guztiak.

\

AZKEN DISPOSAPENA

Konstituzio hau «Estatuko Boletin OfiziaJean» texto ofizia!a ~ argitaratzÉm den egun beretik funtzionamenduan sartuko da.

Espainiako beste hizkuntzetan ere argitáratuko da.

IMPRENTA NACIONAL DEL BOLEilN OFICIAL DEL ESTADO