coneixem el patrimoni indià

Click here to load reader

Post on 05-Jul-2015

86 views

Category:

Education

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1. Meritxell Punzano Queralta Judith Surez Garca Georgina Lpez Gutirrez Ldia Nez Garca Patricia Villacampa LupinGrau de mestre en Educaci Primria Didctica de la HistriaAnlisi de dues propostes ditineraris existents. La influncia dels indians va ser tan gran al s.XIX, que la ciutat s coneguda com lHavana Xica. El patrimoni dels indians es troba present avui dia en molts racons de la ciutat en forma de patrimoni arquitectnic. A continuaci mostrem dos propostes ditineraris que han estat realitzats amb la collaboraci de lajuntament de Vilanova i la Geltr. Primerament, facilitarem aquestes dues propostes que ens han semblat interessants i profitoses per conixer part de lherncia del patrimoni dels indians. Seguidament, les acompanyarem dun breu anlisi que hem realitzat. Per ltim, en plantejarem una de nova per tal de formar un itinerari complet. La primera proposta ditinerari es tracta dun programa dactivitats escolars que es realitzen mitjanant la visita al Museu Vctor Balaguer, el Museu Can Papiol i la Torre Blava. No s una activitat enfocada al coneixement dels Indians per podem aprofitar aquesta proposta per complementar un treball profund de les aportacions dels indians a Vilanova i la Geltr. La visita al museu Victor Balaguer ofereix diferents activitats en funci del tema que ms interessi treballar. Aix doncs, en aquest cas no ens interessarem per la collecci egpcia que ofereix el museu ni tampoc per la pintura barroca; ens centrarem a la visita al museu enfocada a conixer les colleccions adquirides al segle XIX. Aquesta visita es troba complementada amb un itinerari amb la finalitat de conixer la Vilanova del s.XIX. Des del nostre punt de vista, la visita al museu pot ser profitosa ja que, duna banda, Vctor Balaguer t relaci amb els indians ja que va ser dultramar i va tenir influncia en les colnies. Daltra banda, el museu proporciona una collecci etnogrfica precolombiana que va ser engrandida per la Baronesa de Wilson, Emlia Serrano (1834-1922). Aquesta fou la primera espanyola del s.XIX que viatj sola per tot el continent americ. Tamb trobem aportacions dEmilio de Ojeda, primer ambaixador espanyol a Per, que aport nombrosos huacos adquirits durant la seva estada al pas. Pel que respecta a litinerari realitzat, creiem que s molt convenient per tal de conixer les transformacions econmiques i socials que van tenir lloc al s.XIX mitjanant la visita als monuments i edificis ms emblemtics del segle, els quals van ser promoguts pels indians. Pel que fa a la visita al Museu Can Papiol, s recomanable per tal dobservar com vivia un indi: Francesc de Papiol i Padr. Considerem que es tracta duna activitat profitosa ja que permet fer un viatge en el temps per posar-se en la pell duna famlia benestant del s.XIX i de es persones que es trobaven al seu servei, observant com vivien, de qu salimentaven, com es guanyaven la vida, etc. Per aquest motiu, ms endavant proposarem activitats per treballar al museu.1

2. Meritxell Punzano Queralta Judith Surez Garca Georgina Lpez Gutirrez Ldia Nez Garca Patricia Villacampa LupinGrau de mestre en Educaci Primria Didctica de la HistriaPer ltim, pel que fa a la Torre Blava, considerem que no s una visita apropiada ja que tot i que el viatges pel mar dels vaixells catalans eren la base que permetia el comer entre Amrica i Vilanova, la visita no fa referncia a aquest aspectes sin a altres com les obres dart relacionades amb el mar o la memria pica de la mar que tracta histries de pirates, naufragis i altres drames esdevinguts. La segona proposta ditinerari es divideix en cinc recorreguts per tal de conixer independentment cada zona urbana de Vilanova i la Geltr. A diferncia de lanterior, aquesta est enfocada al turisme i es pot trobar a la pgina web de lAjuntament de Vilanova: http://www.vilanova.cat/jsp/directori/detall.jsp?id=40574&id_tema=3181#.UssyzfTuKSo Hem observat que la majoria dels lloc que es recorren estan relacionats amb personatges indians de Vilanova i que, de fet, en les especificacions dels recorreguts es parla bastant dels indians. Per aix, considerarem molts punts daquest itinerari per realitzar-ne la nostra proposta. Alguns exemples de llocs dinters que presenta sn el Museu Vctor Balaguer, la plaa de Soler i Gustems, la casa de les columnes trencades, la casa duns indians amb la faana esgrafiada, lEsglsia Arxiprestal de Sant Antoni Abat, el Museu Can Papiol.Proposta dactivitat. Coneixem el patrimoni indi mitjanant un nou itinerari Grcies a laportaci de llocs dinters que hem obtingut a partir de lanlisi de les anteriors propostes i mitjanant documentaci sobre la Vilanova del s.XIX, hem realitzat una nova proposta enfocada a conixer la vida dels indians mitjanant el patrimoni han deixat amb el seu pas per Vilanova i la Geltr. Litinerari es duria a terme per un professional conscient dels fets caracterstics del s.XIX i de la vida dels indians. Hem cregut convenient que el nostre guia ens faciliti comparacions amb lactualitat perqu els alumnes puguin adonar-se de les igualtats i les diferncies que presenten amb els indians i les persones del seu entorn. En el segent enlla es mostra litinerari complet que es realitzaria amb totes les parades en qu es mostra el patrimoni indi de Vilanova i la Geltr: https://www.youtube.com/watch?v=dZPbeFYhWxI2 3. Meritxell Punzano Queralta Judith Surez Garca Georgina Lpez Gutirrez Ldia Nez Garca Patricia Villacampa LupinGrau de mestre en Educaci Primria Didctica de la Histria1) Parades de litinerari Durant l'itinerari, resseguirem l'empremta colonial dels indians, que han condicionat el desenvolupament arquitectnic i urbanstic de Vilanova i la Geltr. La nostra proposta consta de la visita al segent patrimoni: CASES DINDIANS - Casa del Marqus de Castrofuerte, promogut per lameric vilanov Pau Soler i Morell el 1883. (2)- Can Pahissa, edifici modernista ms notable de Vilanova. Va ser construt entre 1916 i 1921 promogut per Sebasti Soler Mir, retornat de Xile on s'havia enriquit amb el comer de guano. (3)- La Casa Renard, tamb coneguda com casa Magri. (5)3 4. Meritxell Punzano Queralta Judith Surez Garca Georgina Lpez Gutirrez Ldia Nez Garca Patricia Villacampa LupinGrau de mestre en Educaci Primria Didctica de la Histria- La Casa Gener. (6)- La Casa Rafael Ferrer, un edifici eclctic que va ser la residncia daquest indi. (7)- La Casa Ventosa i Puig. (8)- La Casa M. Salom Oliver. (9)4 5. Meritxell Punzano Queralta Judith Surez Garca Georgina Lpez Gutirrez Ldia Nez Garca Patricia Villacampa LupinGrau de mestre en Educaci Primria Didctica de la Histria- Baixant el carrer caputxins, a la Plaa dels Cotxes, trobem tres cases dindians destacables. Una delles s la casa Cal Junqu, construda al 1868, on es troba actualment lescola El Cim. Aquesta va ser la residncia familiar de Ramon Junqu i Escofet, que havia fet de comerciant a l'Havana entre 1840 i 1867. (12)- Davant mateix de Cal Junqu, trobem la Casa Andreu Mil, un edifici del 1865 amb la faana esgrafiada, on es trobava la ltima seu del Banc de Vilanova. (13).- Al costat de la Casa Andreu Mil, trobem la Casa Ramona i Mayns, coneguda com la casa de les columnes trencades. Va ser construda al 1860 en lantic convent dels caputxins del s.XVII i va passar a mans de lindi Toms Ventosa a causa de la desamortitzaci de Mendizabal. (14)5 6. Meritxell Punzano Queralta Judith Surez Garca Georgina Lpez Gutirrez Ldia Nez Garca Patricia Villacampa LupinGrau de mestre en Educaci Primria Didctica de la Histria- La Casa Can Roig o Can Mil, de Josep Roig i Soler, construda al 1884. (15)- La Casa Can Jenaro Ferrer i Vidal, construda a inicis del s. XIX al carrer de Sant Joan. (16)- La Casa Ignasi Font, construt al 1855. (18)FONTS Les cases del s. XIX no tenien aixetes, sin que laigua shavia danar a buscar als pous. Aquesta feina la feia el servei, per resultava molt incomoda. Lany 1861, Vilanova i la Geltr es benefici dun avantatge: es podia obtenir aigua de les fonts pbliques que es van construir. El fet de poder anar amb una galleda a la font ms propera a cercar aigua va representar per la gent daquella poca un pas endavant cap a la modernitat. 6 7. Meritxell Punzano Queralta Judith Surez Garca Georgina Lpez Gutirrez Ldia Nez Garca Patricia Villacampa LupinGrau de mestre en Educaci Primria Didctica de la HistriaPodem trobar les segents fonts: - Font de Pedra de la plaa Mir de Montgrs, construda al 1861. (11)- Font de Pedra de la plaa del Pou, construda al 1861. (17)- Petita font i monlit dedicat a Anselm Clav, a la plaa de Pau Casals. (19)- Font de Ferro de la plaa de Mir i Soler. (21)7 8. Meritxell Punzano Queralta Judith Surez Garca Georgina Lpez Gutirrez Ldia Nez Garca Patricia Villacampa LupinGrau de mestre en Educaci Primria Didctica de la HistriaALTRES REMINISCNCIES INDIANES - La Biblioteca - Museu Vctor Balaguer: s un llegat de lindi Vctor Balaguer, que fou ministre dUltramar i diputat de Vilanova i la Geltr. Mostra colleccions de pintures catalanes del s. XIX, arts decoratives, arqueologia, etnologia, manuscrits, mapes, etc. (1)- El parc Gum i Ferran, promogut per lindi Francesc Gum i Ferran. (4)- La Plaa de la Vila, pertanyent al s. XIX, t un estil colonial i posseeix el porxo ms gran de Catalunya. Al centre de la plaa trobem el monument de Josep Toms Ventosa, un dels americans enriquits a Cuba que va promoure a Vilanova i la Geltr la construccions de diversos edificis. (10)- El campanar barroc de lesglsia Arxiprestal de St. Antoni dAbat. (20)8 9. Meritxell Punzano Queralta Judith Surez Garca Georgina Lpez Gutirrez Ldia Nez Garca Patricia Villacampa LupinGrau de mestre en Educaci Primria Didctica de la Histria2) Recorregut de litinerari Per visitar lanterior patrimoni indi, hem ideat un recorregut per tot el municipi.Podem observar millor el mapa mitjanant aquest vdeo que hem muntat perqu sapreci el recorregut: https://www.youtube.com/watch?v=HPB8hQPRIHc&feature=youtu.be Al mapa observem el recorregut de litinerari, des que comena al Museu Vctor Balaguer fins que finali