SABORS I SABERS: CONEIXEM DINAMARCA?

I* And ANDERSEN, Hans Christian. El soldat de plom

I* And ANDERSEN, Hans Christian. El vestit nou del rei

I* And ANDERSEN, Hans Christian. Els tres porquets

I* And ANDERSEN, Hans Christian. L’aneguet lleig

I* And ANDERSEN, Hans Christian. La pequeña cerillera

I* And ANDERSEN, Hans Christian. La princesa i el pèsol

I* And ANDERSEN, Hans Christian. La princesa y el guisante

I* And ANDERSEN, Hans Christian. Les cigonyes

I* And ANDERSEN, Hans Christian. Pulgarcita

I* And ANDERSEN, Hans Christian. Soldadito de plomo

I* Fla El Flautista d’Hamelín

I* Puc El puchero trotón / texto de Patacrúa, a partir de un cuento tradicional danés

I** And ANDERSEN, Hans Christian. Cuentos de Andersen

I** And ANDERSEN, Hans Christian. Ditona

I** And ANDERSEN, Hans Christian. El libro de los cuentos de Andersen

I** And ANDERSEN, Hans Christian. El valiente soldadito de plomo

I** And ANDERSEN, Hans Christian. El vestit nou de l’emperador

I** And ANDERSEN, Hans Christian. Els millors contes de Hans Christian Andersen

I** And ANDERSEN, Hans Christian. L’aneguet lleig

I** And ANDERSEN, Hans Christian. La reina de la neu

I** And ANDERSEN, Hans Christian. La sirenita

I** And ANDERSEN, Hans Christian. Les millors rondalles de Hans Christian Andersen

I** And ANDERSEN, Hans Christian. Los cisnes salvajes

I** And ANDERSEN, Hans Christian. Pulgarcita

I** Liv LIVÁN, Paco. Gaspar, el pastor de liebres / Paco Liván, a partir de un cuento tradicional danés

I** Sol El Soldadito de plomo

I** Ves El vestido nuevo del emperador

I*** His Historias desde el hielo: relatos de Dinamarca, Finlandia, Islandia, Noruega y Suecia

I 441.2 And ANDERSEN, Hans Christian. The tin soldier = El soldadet de plom

I 92 (And) And ANDERSEN, Hans Christian. El cuento de mi vida

IE And ANDERSEN, Hans Christian. L’aneguet lleig = The ugly duckling

IE And ANDERSEN, Hans Christian. The Emperor’s neu clothes

ILF Ber BERNAL, Carme. Tant de gust de conèixer-lo, senyor Andersen

I DVD And El Patito feo; Pulgarcita; La Sirenita

I DVD Peq La pequeña sirenita

I DVD Pri La princesa i el pèsol; i altres contes

002 Dah DAHL, Svend. Historia del libro

082 Bib ANDERSEN, Hans Christian. La dòna d’aigua i altres contalles

087.1 Con CONESA FERRER, Miguel Ángel. Crece como persona: un método sencillo de crecimiento personal a partir de cuentos de Andersen

1 (Kie) KIERKEGAARD, Soren. Migajas filosóficas o un poco de filosofía

1 (Kie) Tor TORRALBA ROSELLÓ, Francesc. Punt d’inflexió: lectura de Kierkegaard

443 (03) Dan Danés: diccionario danés-español, español-danés = dansk-spank, spansk-dansk

MM 443 Els ELSWORTH, Bente. Danish

658.3 Nor NORGAARD, Mette. El Patito feo se va a trabajar

843D.3 (And) Han Hans Christian Andersen: 200 anys de contes: [dossier documental]

9 (36) Jon JONES, Gwyn. La Saga del Atlántico Norte: establecimiento de los vikingos en Islandia, Groenlandia y América

91 (026) (48) Din Dinamarca

91 (026) (48) Maz MAZARRASA MOWINCKEL, Luis. Capitales nórdicas

91 (026) (489) Cun CUNNINGHAM, Antonia. Copenhague. Fin de semana

91 (026) (489) Cun CUNNINGHAM, Antonia. Top 10 Copenhague

91 (026) (489) Din Dinamarca, Islandia

91 (026) (489) Maz MAZARRASA MOWINCKEL, Luis. Dinamarca

91 (026) (489) Pro PROCTOR, James. Faroe Islands

N Adl ADLER-OLSEN, Jussi. Departamento Q: la mujer que arañaba las paredes

N Adl ADLER-OLSEN, Jussi. El mensaje que llegó en una botella

N Adl ADLER-OLSEN, Jussi. La casa del alfabeto

N Adl ADLER-OLSEN, Jussi. Los chicos que cayeron en la trampa

N Bla BLAEDEL, Sara. Sin piedad

N Dav DAVIDSEN, Leif. El danés serbio

N Din DINESEN, Isak. El festí de Babette

N Din DINESEN, Isak. La historia immortal

N Din DINESEN, Isak. Lejos de África

N Din DINESEN, Isak. Memorias de África

N Ebe EBERSHOFF, David. La chica danesa

N Gro GRONDAHL, Jens Christian. Silencio en octubre

N Hoe HOEG, Peter. El siglo de los sueños: una novela

N Hoe HOEG, Peter. La mujer y el mono

N Hoe HOEG, Peter. La señorita Smila y su especial percepción de la nieve

N Tel TELLER, Janne. Nada

R 087.1 Cli. Cuadernos de literatura infantil y juvenil, nº 182 (maig 2005), pàgs. 50-55. PÉREZ MORÁN, Ernesto. Contad, contad, malditos

R 087.1 Cli. Cuadernos de literatura infantil y juvenil, nº 218 (set. 2008), pàgs. 28-32. ÁLVAREZ, Blanca. O la tragedia clásica en la caja de juguetes: el soldadito de plomo

R 91 Via. Viajes National Geographic, nº 112 ((jul. 2009), pàgs. 89-93 RELANZÓN, Iñaki. Groenlandia

CD 721 AND ANDERSEN, Hans Christian. Cuentos /Andersen

CD 721 AND ANDERSEN, Hans Christian. El patito feo

CD 721 AND ANDERSEN, Hans Christian. El soldadito de plomo

CD 721 AND ANDERSEN, Hans Christian. El traje nuevo del emperador

CD 721 AND ANDERSEN, Hans Christian. La sirenita

CD 733 GAR GARCÍA I PRATS, Cristina. L’aneguet lleig

DVD 91 (026) (489) Cop Copenhague

DVD Car The Road [Viggo Mortensen ]

Paul Fischer, Inverno a Copenhagen (1900) *CURIOSITATS: Sabies que...?

Los habitantes de Copenhague son tan atractivos como su ciudad: liberales, generalmente respetuosos con las leyes, socialmente responsables (sólo hay que ver su generoso sistema de seguridad social, pagado con elevados impuestos de los que nadie parece quejarse), sociables, encantadores y sarcásticos. Son expertos en gozar de la vida, especialmente cuando toca disfrutar del hygge, una mezcla de simpatía, bienestar e intimidad, que normalmente lleva implícita a la familia, los amigos, la comida y abundante alcohol. También son informales al tratar con la gente y se centran mucho en su libertad personal.

Las bicis son los más: una encuesta reciente sugirió que más del 35% de los residentes

de Copenhague van en bicicleta al trabajo, a toda velocidad desde los suburbios a través de los puentes de la ciudad. Una cifra que quieren aumentar hasta el 50% en el 2015.

Poco sorprende que la ciudad sea a menudo citada como la más amigable del mundo con las bicicletas (ecofriendly). Con carriles bici y calles planas, el atractivo es obvio,

pero el verdadero placer de ir en bicicleta aquí es la variedad de bicis que se encuentran por las calles. Los locales tratan sus bicis como una expresión de sus personalidades: algunos acoplan troncos en la parte delantera des us bicicletas para hacer un asiento improvisado para pasajeros, mientras otros las transforman con carros o cochecitos para niños.

La sirenita es el icono de la ciudad, inspirado en el cuento infantil.

“La pescadora” (fiskerkone) se esculpió en 1940 y se instaló en la lonja de pescado

desde el medievo.

El arte traspasa fronteras: dentro de Arken, el principal museo de arte contemporáneo de Copenhague, montañas de escombros se acumulan sobre las paredes. Formas extrañas de fibra de vidrio sobresalen de los ángulos a lo largo de todo el espacio de la exposición, mientras que cada superficie está marcada con pintura de aerosol. Creada por la artista alemana Katharina Grosse, la muestra es un impresionante espectáculo que representa la última de una serie de exposiciones arriesgadas que subrayan las ambiciones artísticas del Arken.

“Cuando la gente piensa en arte contemporáneo, tienden a no pensar en Dinamarca”, dice sonriendo el comisario Stine Hoholt. “Esperamos cambiar eso. Queremos que el arte se convierta en una parte esencial del alma y la vida de la ciudad”, añade. Abierto en 1996, en el suburbiocostero de Ishoj, arken significa barco en danés, y sus paredes curvas recuerdan a un trasatlántico gigantesco. Y no es el único museo de arte de primera categoría. Em Humlebaek, a 38 kilómetros, la principal colección de arte danesa posterior a 1945 puede verse en Louisiana. Lo más destacado es el parque de esculturas al aire libre, que tiene como telón de fondo el Mar de Oresund.

Hans Christian Andersen llegó a Copenhague el 6 de septiembre de 1819, con 14 años.

Lo vivió como su segundo nacimiento, seguún recuerda en su autobiografía, El cuento de hadas de mi vida. Decidido a convertirse en actor, nada más llegar buscó trabajo en el teatro Real. Aunque participó en algunas representaciones de manera ocasional, su talento dramático no era comparable con sus dotes extraordinarias como narrador.

Vingardsstraede, 6: Andersen vivió aquí durante un año, en 1827, en un austero altillo

(entonces el nº 132) mientras preparaba sus exámenes universitarios. En este lugar escribió su triste poema El estudiante.

Andersen se alojó en Nyhavn durante mucho tiempo: en el nº 280 (hoy el nº 20) en

1834; en el nº 67, durante 1848; y finalmente en el nº 18 (hoy un hotel) residió desde 1871 hasta 1875, cuando tras enfermar de gravedad se trasladó a casa de los Melchior.

En 1838 Andersen se instaló en el hotel du Nord, hoy convertido en unos grandes

almacenes. Ocupó dos habitaciones en el ático, una de las cuales daba al teatro Real. Acudía con frecuencia al Mini’s Café (hoy Café à Porta), situado en las cercanías.

Rundetarn: la biblioteca en la que Andersen pasó largas horas es hoy el centro de

exposiciones. Su primer cuento, La caja de yesca (1835), habla de un perro con ojos tan grandes como una torre que custodia un tesoro; se cree que se refiere a la Rundetarn, originalmente un observatorio, es decir, un gran ojo que mira el cielo .

Lloc de la imatge: http://www.e-architect.co.uk/images/jpgs/copenhagen/copenhagen_architecture_rundetaarn.jpg

En noviembre de 1860 Andersen ocupó dos habitaciones del Hotel d’Angleterre, cerca del teatro Real. Después se alojó también entre agosto de 1869 y marzo de 1870 y, por último, en abril y mayo de 1871.

En octubre de 1866 Andersen alquiló a una fotógrafa, Thora Hallager, varias

habitaciones en el tercer piso del edificio Lille Kongensgade 1. Por primera vez en su vida (a los 61 años) se vio obligado a comprar muebles, puesto que el apartamento estaba vacío.

Andersen murió el 4 de agosto de 1875 de cáncer de hígado. Su funeral, un

acontecimiento nacional al que asistieron el rey y el príncipe heredero, se celebró en la iglesia Vor Frue Kirke.

Los restos del escritor reposan en el cementerio Assistens Kirkegard de Norrebro. En su lápida hay inscritos versos de su poema El viejo, de 1874.

August Bournonville (1805-1879): coreógrafo y profesor de danza, autor de varias

obras para el ballet de Dinamarca.

Carl Nielsen (1865-1931): compositor, violinista y pianista, famoso por sus sinfonías y las óperas Saúl y David y Mascarada.

Karen Blixen (1885-1962): su obra más famosa, Lejos de África, se publicó bajo el

pseudónimo de Isak Dinesen.

Poul Henningsen (1894-1967): arquitecto y creador antitradicionalista, es famoso por sus lámparas.

Arne Jacobsen (1902-1971): arquitecto y diseñador que estableció la pauta del diseño

danés: fluido y práctico.

Lars von Trier (1956-): director de cine, fundador del colectivo Dogma 95 y famoso por su técnica minimalista.

Peter Hoeg (1957-): ganó prestigio internacional con su libro La señorita Smila y su

especial percepción de la nieve (1992).

Viggo Mortensen (1958-): dio vida a Aragorn en El señor de los anillos.

Thomas Vinterberg (1969-): guionista, director y cofundador de Dogma 95.

GASTRONOMIA:

Els països escandinaus són famosos pel pa amb mantega: smörgas (Noruega), smorrebrod (Dinamarca), smorgasbord (Suecia), els canapès o entremeses que van seguir Josep Pla: “L’abundància i esplendor a què han arribat els entremeses en aquells països és literalment fenomenal”. (El que hem menjat). En aquestes llesques de pa tou o torrat, blanc o negre, hi cap pràcticament de tot: mantega, salmó fumat o altres peixos fumats, caviar o altres ous de peix, filets de peix amb salsa tàrtara, formatge, carn rustida, paté, steak tàrtar, verdures, ensalada russa (areng amb ceba, remolatxa i ou dur). S’hi beu cervesa o aiguardent, no pas vi. Amb tot, actualment, els països escandinaus en són també uns grans consumidors. A part dels esmentats smorrebrod (segons sembla d’un origen relativament recent, de primeria del segle XX), que soluciona l’àpat del migdia, tant a casa com a les recepcions més elegants, la cuina danesa ofereix un cert nombre de plats de tradició rural. Destaquen els plats d’hortalisses com les patates i les cols, el flaesketeg o rostit de porc, els arengs fumats (dels quals n’hi ha moltes especialitats), i l’anguila (que es guisa, es fregeix o es fuma, i se’n fan pastissos o pans).

(Jaume Fàbrega. La cuina del món: cultura i gastronomia dels cinc continents. Barcelona: L’Isard, 2004-2005.Vol. II, pàgs. 155-156)

La tradición smorrebrod

Una rebanada de pan de centeno (rugbrod) acompañada de fiambre, pescado ahumado, queso o manteca – este último conocido como smorrebrod es el alimento básico del almuerzo delos daneses desde que se recuerda. Para los más expertos en la materia sólo hay un lugar en la ciudad que da la talla en esa típica comidoa, y ése es Ida Davidsen. El restaurante ha servido los mejores smorrebrod de la ciudad a lo largo de un siglo, habiendo pasado a través de cuatro generaciones de la familia Davidsen, ya que fue fundada en 1888. Mantiene la sensación de calma del viejo mundo: los clientes llenan las mesas de madera iluminadas por velas y lámparas en el tech, mientras los camareros, en delantal, salen con prisa de la cocina llevando bandejas relucientes cargadas con bocadillos. En los últimos años, frente a la tradición del smorrebrod, un nuevo estilo de cafetería ha surgido en defensa de un toque de modernidad. Un de los mejores es Aamanns, un lugar modesto llevado por el joven y prometedor chef Adam Aamann. En lugar de paté y pescado picante, te verás comiento pollo ahumado con salsifi o mero en escabeche en flor de sauco. Si vas con prisas, puedes llevarte un menú en caja estilo bento.

(Lonely Planet, jul. 2011, pàg. 101). Los sándwiches de lujo daneses

Con sus tradicionales sándwiches abiertos smorrebrod, los daneses convierten un simple tentempié en un festín para la vista y el paladar. En Copenhague abundan los restaurantes consagrados a este plato, delicioso y versátil, aunque hay otras muchas cosas que probar, desde el paraíso comercial Stroget a los palacios reales, pasando por la colorida zona portuaria de Nyhavn. La capital danesa –“Wonderful, wonderful Copenhague” canta Danny Kaye en una vieja película – posee una larga historia como centro del comercio, y se ha convertido en una de las ciudades escandinavas más diversas y cosmopolitas. Desde aquí se controló el sur de Suecia y toda Noruega durante unos siglos bastante convulsos, haciendo de Copenhague el eje de Escandinavia, un papel que aún reclama para sí hoy. La animosidad entre los vecinos felizmente ha pasado; Dinamarca y Suecia, viejos enemigos, están conectados por el puente más largo de Europa, y el trueque en el puerto ha sido sustituido por las compras en el fabuloso distrito de Stroget. A pesar de su tamaño, Copenhague tiene un centro muy compacto, y se puede llegar a pie a sus lugares de interés. Una visita aprovechada puede comprender varios palacios reales,

la Sirenita del conocido cuento infantil, la vieja zona portuaria de Nyhavn y muchas cosas más, siempre con el combustible del smorrebrod. En origen llamado smor og brod, “mantequilla y pan”, el sándwich abierto danés ha evolucionado desde la fiambrera del obrero – poco más que un par de rebanadas de centeno con queso – hasta el que probablemente sea el plato más variado del país. Mientras que los suecos montan un festín de smorgasbord a partir deu nos platitos, los daneses se dedican a acumular alimentos sobre las rebanadas, hasta que se forma una montaña con un acabado estético. Hacer bien estos sándwiches se ha convertido en una forma de arte que combina ingredientes, sabores, texturas y colores. Tradicionalmente, se emplea pan de centeno, marcando la paleta de colores del resto de ingredientes, aunque a veces se apila tal número de cosas que uno duda de que haya pan debajo del todo. La multitud de sabores incluye lonchas de rosbif con pepinillos en vinagre y cebollas asadas bien tostadas, cerdo asado con col lombarda y salmón ahumado a la naranja con eneldo, pepino y limón, y en realidad cualquier cosa que tenga el chef a mano. Encuentre un restaurante acogedor, escoja su favorito o favoritos e hínquele el diente. El smorrebrod hace que el “wonderful” de Copenhague merezca cantarse de nuevo.

Otras especialidades

Los daneses comen más cerdo que ninguna otra nación, y nada se echa a perder de este animal. Asado, salado, ahumado, curado e incluso en salmuera, la carne de cerdo siempre triunfa, y las salchichas, los jamones y los salamis exquisitos son de lo más común. El frikadelle (albóndigas o croquetas) es uno de los platos más apreciados, a menudo acompañado por patatas hervidas, una remolacha roja, pepinillos en vinagre de un verde opaco y una salsa espesa y caliente. El vacuno es casi igual de popular, y un plato que ha sabido conjugar ambas carnes es el biksemad, un picadillo de dados de vacuno y cerdo, con patatas, zanahorias y cebollas, todo coronado por un huevo frito: este calórico plato mantendrá a raya el invierno y le dará energías en verano. (El mundo en un plato: qué comer y dónde en los cinco continentes. Madrid: El País Aguilar, 2011, pàg. 107). Comer y beber

Tradicionalmente, la comida danesa, como es de esperar de una nación marinera con un clima frío y húmedo, se ha basado en platos sólidos con abundantes carbohidratos, carne y pescado. En un país eminentemente agrícola y marinero, la gente cocinaba con los productos que recogía de la tierra o pescaba en el mar, y completaba los platos con lo que había disponible en el mercado. En la mesa eran frecuentes productos como manzanas, cerveza, pan, cereales, zanahorias, ciruelas, patatas y marisco. La cocina era de temporada en primavera y verano, pero en los largos, fríos y oscuros inviernos, los platos dependían de

los ingredientes que se habían conservado, o bien en vinagre o bien en sal. En los días en que no existía la refrigeración, estos productos – los que se podían almacenar casi indefinidamente – se imponían a los placeres efímeros que suponían las frutas y las verduras frescas, con una presencia anecdótica en los platos tradicionales. Actualmente, la comida danesa, especialmente en restaurantes, se ha enriquecido bastante. El mayor contacto con las culturas y las cocinas del mundo propiciado por los viajes de placer, la llegada de inmigrantes y los efectos de la globalización en la distribución de productos, ha comportado que los daneses se hayan familiarizado cada vez más con multitud de platos e ingredientes de todo el mundo. En este ámbito, una generación de jóvenes chefs está experimentando con la combinación de platos y sabores daneses con ingredientes del extranjero para crear una nueva cocina de “fusión” (especialmente, con influencias francesa, italiana y tailandesa). Entre las nuevas tendencias gastronómicas, también hay un énfasis creciente en los productos frescos, de temporada y sobre todo orgánicos, con los que se preparan platos sencillos y saludables. (Antonia Cunningham. Copenhague. Fin de semana. RBA. National Geographic, pàg.14) La ciudad vive para la pastelería

Las panaderías de Copenhague tienen montones de bollos, pero si quieren algo realmente suculento y populr pide un wienerbrod, un recordatorio de que los bollos más conocidos del país fueron inventados por los chefs de Viena durante una huelga nacional de los panaderos daneses a mediados de los años 50 del siglo XVIII. Un siglo y medio después, el wienerbrod sigue siendo el manjar favorito de los lugareños. Toda la mañana verás gente haciendo cola en las panaderías por un café y un wienerbrod recién hecho. La versión clásica está rellena de natilla y cubierta con una capa de azúcar glas, pero pueden presentarse en infinidad de versiones y acabados: en forma de espiral, de rizos o en forma de 8; espolvoreada con almendras y nueces; o, la mejor de todas, glaseada con un chorrito de chocolate negro. Las mejores de la ciudad están hechos a mano en La Glace, uno de los konditori (pastelerías) más antiguos de Copenhague. Con sus accesorios de metal y placas de porcelana, herencia del pasado, se convierte en un rincón ideal para tomar café y pastelitos, aunque la receta del wienerbrod ha cambiado poco desde que el lugar abrió sus puertas en 1870. (Lonely Planet, jul. 2011, pàg. 98). Los 10 platos daneses

1. Frikadeller: albóndigas de cerdo y ternera, fritas en mantequilla y servidas con

patatas.

2. Stegt Flaesk: clásico plato danés de cerdo que consiste en chuletas de cerdo fritas, con salsa de perejil y patatas.

3. Smorrebrodsmad: bocadillo por lo general de pan de centeno. El relleno más

popular es carne de buey con salsa de rábanos.

4. Skipperlabskovs: carne de buey marinada durante 24 horas y estofada con patatas, laurel y granos de pimienta negra.

5. Sol Over Gudhjem: plato típico de Bornholm a base de arenque ahumado cubierto

de yema de huevo, cebolla y cebollino.

6. Marinerede Sild: arenque marinado en vinagre y especias, servido con cebolla y alcaparras. Sabe mejor con pan de centeno.

7. Rodkal: la receta tradicional de lombarda es un estofado con manzanas, vinagre y

azúcar.

8. Kogt Hamburgerryg: lomo de cerdo cocinado con tomillo y perejil, y servido con patatas hervidas, verduras, rábanos y, normalmente, mostaza.

9. Ris à l’Amande: crema de arroz con almendras, que se sirve fría y acompañada de

salsa caliente de cerezas. Muy popular en Navidades.

10. Gulerodskage: tarta de zanahoria con nueces, normalmente servida con nata montada.

(Antonia Cunningham. Top 10 Copenhague. Madrid: El País /Aguilar, 2010, pàg. 49).

Recepta: Amanida de pollastre

Ingredients:

1 pollastre rostit, 1 enciam, 2 branques d’api, 4 ous durs, 4 cullerades de maionesa, 2 cullerades de nata agra, 1 cullerada d’olives verdes trossejades, 1 cullerada de tàperes, ½ cullerada de curri, pebre, sal.

Preparació:

Desosseu el pollastre i talleu-lo a trossos. Renteu l’enciam, escorreu-lo i talleu-lo a la juliana fina. Renteu i piqueu l’api i talleu els ous a quarts. Barregeu el pollastre amb l’api i les olives. Prepareu una salsa amb la maionesa, la nata i el curri i l’assaoneu amb pebre i sal a gust. Llanceu un parell de cullerades a la preparació del pollastre. Es disposa l’enciam de manera que cobreixi una font, i al centre es posa el pollastre. Es cobreix amb la resta de la salsa i es decora amb els ous i les tàperes.

(El Llibre de les cuines del món. Barcelona: La Magrana, 2002, pàg. 358).

Recepta: Cabirol amb pomes Ingredients: 1 cuixa de cabirol, 6 pomes àcides, 150 g de mantega, 250 g de llard, 1 culleradeta de canyella. Elaboració:

Enllardeu la cuixa de cabirol per diversos llocs, feu alguns talls a la carn i hi inseriu trossets de llard. La deixeu reposar tapada durant tot un dia en un indret fresc. Engreixeu una font de forn i hi poseu la carn durant 50 minuts a 180 º. La reserveu calenta. Peleu i talleu les pomes a trossos mitjans, les unteu amb mantega i les empolvoreu amb canyella. Después, les coeu al forn prèviament escalfat per espai de 5 minuts. Después talleu la cuixa de cabirol en filets i la serviu acompanyada de les pomes.

( El Llibre de les cuines del món. Barcelona: La Magrana, 2002, pàg. 358).

Recepta: Boles de cotó

Ingredients:

¼ de kg de farina, 10 ous, 150 g de sucre, ½ l de llet, 4 dl de nata muntada, 80 g de panses de Corint, 20 g de pela de taronja confitada, 80 g de sucre glas, oli, canyella, sal.

Preparació:

Escalfeu la llet amb la mantega, la sal i el sucre. Hi incorporeu la farina i ho barregeu bé fins a obtenir una massa. La deixeu coure a foc lent fins que es consumeixi tot el líquid. L’enretireu del foc i, quan s’hagi entebeït una mica, li afegiu els ous batuts, les panses i la pela de la toronja tallada a trossets. Formeu boletes amb la massa i les fregiu en oli abundant; deixeu que s’inflin i es daurin. Les enretireu i les deixeu que es refredin sobre paper absorbent. Quan estiguin fredes, obriu-les per la meitat i farciu-les amb nata muntada, empolvorades amb sucre glas i canyella.

(El Llibre de les cuines del món. Barcelona: La Magrana, 2002, pàg. 359).

Recepta: Mandonguilles de peix (Knettir)

És un dels plats més populars de les Illes Fèroe, on a les cases és tradicional tenir-ne una bona provisió.

Ingredients: 1 kg de peix (bacallà fresc, halibut), 400 g de sèu de xai, 1 ceba mitjana, sal, pebre, aigua, 1 tassa de farina (uns 60 g). Elaboració: Renteu bé el peix i talleu-lo a talls, descartant la pela, la moca, les espines, el cap i les aletes (podeu comprar filets ja preparats). Passeu-lo per la màquina de picar carn juntament amb el sèu de xai. Afegiu-hi la ceba pelada i tallada a trossos, sal i pebre i ho torneu a passar per la màquina. Amb les mans (si voleu mullades), formeu les pilotes o mandonguilles (de 8 a 10). Deixeu-les reposar tota la nit a la nevera. Opcionalment les podeu enfarinar. Mentrestant feu un brou amb el cap i l’espina del peix i, si voleu, herbes de brou, amb la pastanaga tallada a rodelles, ceba, etc. Feu-lo bullir uns 20 minuts o mitja horeta a foc baix. Notes:

És molt corrent bullir aquestes mandonguilles només amb aigua. Per això hi ha qui les acompanya amb mostassa a l’estil danès, i fins i tot amb alguna confitura o gelea, com la de ruibarbre.

(Jaume Fàbrega. La cuina del món, pàg. 162).

BIBLIOTEQUES DANESES:

La Antigua Biblioteca Real (1906)

Millonario robo de libros: Unos 4.5 millones de libros son muchos para poder seguirles la pista, tal como Frede Moller-Kristensen, un empleado del departamento Oriental de la Biblioteca Real, enseguida vio. Entre 1968 y 1978 se llevó 3,200 llibros, incluyendo manuscritos de Martín Lutero y primeras ediciones de Immanuel Kant, Thomas More y John Milton; nadie se dio cuenta hasta 1975. Moller-Kristensen vendió libros por valor de más de dos millones de dólares y no fue descubierto hasta su muerte, en 2003. Todo salió a la luz cuando unos libros pertenecientes a la biblioteca aparecieron en una subasta en la casa Christie’s de Londres. Se registró la casa de la familia en el año 2003 y se encontraron 1.500 libros. A los herederos les cayeron penas de cárcel de 18 meses a 3 años.

Biblioteca central de la Universitat de Copenhague

Les biblioteques públiques a Dinamarca. Punt i apart Revista de Biblioteconomia i Documentado Í T E M Núm 4 Gener - Juny 1989

per Elisabet Gibert Riba Jordi Permanyer Nuria Pi i Vendrell

Visió general del sistema bibliotecari danès, centrada en la biblioteca pública: legislació, informatització, serveis centrals, estructura i serveis de la biblioteca

El Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya va organitzar per la primavera del 1988 un viatge a Dinamarca per a conèixer la situació bibliotecària d’aquest país. Per a l’organització es va comptar amb la col·laboració de l’Associació de Bibliotecaris Danesos i especialment de la Direcció General de Biblioteques (Bibliotekstilsy net).

El programa, ampli i variat, abastava gairebé tot l’espectre del sistema bibliotecari danés: una biblioteca universitària (Roskilde Universitetsbibliotek), l’escola de biblioteconomia de Copenhaguen (Danmarks Biblioteksskole), la biblioteca nacional (Kongelige

Bibliotek), cinc biblioteques publiques (Horsholm, Ballerup, Ringsted, Korsor i Roskilde), la pròpia Direcció General de Biblioteques (Bibliotekstilsynet) i la Central de Biblioteques (Bibliotekscentralen).

Biblioteca Popular de Canovelles. Sots-director de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputado de Barcelona. Central de Biblioteques Populars de la Diputado de Barcelona.

Tant les visites com la documentació que se’ns facilitava anaven dirigides a conèixer de forma general l’estructura del sistema bibliotecari i de manera especial, les biblioteques públiques. Nosaltres, en aquest article ens centrem principalment en la biblioteca pública com a part bàsica del sistema bibliotecari danès.

En primer lloc donem algunes dades generals sobre Dinamarca per a comprendre millor l’abast i la configuració del sistema bibliotecari. A continuació, després d’unes quantes notes sobre la legislació vigent exposem les línies generals del sistema bibliotecari i dels seus recursos econòmics. Seguim amb una visió de la informatització i del contingut i abast dels serveis centrals. Acabem l’article fent una descripció dels elements que configuren una biblioteca pública feta a partir de les diferents visites realitzades.

• DINAMARCA, EL PAÍS

Dinamarca és un petit país al nord d’Europa on hi viuen 5.100.000 habitants en una àrea de 43.980 km2 (recordem que Catalunya ocupa una área de 31.980 km2 amb 5.950.000 habitants).

El danès, llengua oficial, és parlat per una mica més de 5 milions d’habitants. Es entès, però, amb més o menys dificultats per 13 milions més d’escandinaus (suecs i noruecs), de la mateixa manera que els danesos entenen el suec i el noruec. També cal dir que gairebé la totalitat dels danesos parlen una altra llengua europea que acostuma a ser l’anglès. És per això que a les biblioteques daneses hi trobem habitualment un gran nombre de títols en d’altres llengües estrangeres.

L'escola és obligatòria des dels 6 fins als 16 anys. L’escola secundària és de 3 anys, després de la qual es pot accedir a la universitat o escola professional.

Pel que fa a la divisió administrativa, Dinamarca té 14 comtats o regions que agrupen 275 municipalitats. Aquestes municipalitats són el resultat d’una reforma aplicada el 1970 que va permetre la fusió de petits municipis en unitats administratives més grans. Un exemple és Ringsted, una municipalitat de 28.550 habitants que agrupa el que abans eren 17 municipis de tipus rural.

• EL SISTEMA BIBLIOTECARI DANÈS

El sistema bibliotecari consta de quatre sectors: la biblioteca nacional, les biblioteques publiques, les biblioteques escolars i les biblioteques especialitzades. Hi ha dues biblioteques que recullen tota la bibliografía danesa i que fan de biblioteca nacional: la Kongelige Bibliotek a Copenhaguen i la Biblioteca Estatal d’Arhus situada a la península de Jutlàndia.

Les biblioteques públiques i les biblioteques escolars son financades pels municipis pero configuren dos sistemes diferents. A part de les seves funcions especifiques, que són ben diferenciades, tenen característiques pròpies pel que fa a la seva estructura (les biblioteques escolars estan integrades a les escoles).

Les biblioteques especialitzades pertanyen principalment a institctions docents (universitats i al tres centres d’ensenyament superior). Algunes pertanyen a institucions independents i entre aqüestes es troben algunes de les biblioteques especialitzades meé grans i importants. La majoria són financades per l’Estat ja que depenen d’una institució pública i les que són de centres privats reben moltes subvencions estatals.

Les biblioteques especialitzades, a més de realitzar les seves pròpies funcions, donen suport a les biblioteques públiques facilitant-les-hi literatura científica. Algunes d’aquestes proveeixen més préstecs externs, que als seus usuaris i, per exemple, el 40 % deis préstecs de la Biblioteca Estatal i Universitaria d’Arhus es fan a les biblioteques públiques. Es pot dir, dones, que les biblioteques especialitzades intervenen en la configuració del sistema de lectura pública. El fet, però, que les biblioteques especialitzades i les públiques depenguin de ministeris diferents fa més difícil qualsevol planificació conjunta. Hi ha hagut voluntat de crear una direcció comuna pero no ha prosperat a causa dels temors de les biblioteques especialitzades de minvar la seva funció específica de recerca. Dinamarca, participa activament en la coordinació bibliotecària dels Falsos Nòrdics. Així durant l'any 1986 la direcció de Biblioteques deis Paísos Nòrdics (Nordiske Bibliotekstilsyn) i l'Oficina d'Estadística deis Països Nòrdics (Nordiskc Statistike Centralbureauer) van estar estudiant la possibilitat de coordinació d’estadístiques sobre les biblioteques públiques. La participació de Dinamarca en l’activitat bibliotecária deis Països Nòrdics es tradueix, també, en la publicació de l’«Scandinavian Public Library Quaterly» que s’edita a Copenhaguen.

• LEGISLACIÓ DE BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES

La primera llei danesa sobre biblioteques publiques és de 1920. Des d’aleshores fins a l’actual llei de 1983, el Parlament havia aprovat diferents modificacions de l’antic text en mes de 13 ocasions. Es important destacar alguns trets del desenvolupament d’aquesta llei que ha anat redefinint el sistema bibliotecari.

La llei de 1920 va establir un sistema centralitzat de biblioteques que es finançaven amb pressupostos estatals proporcionáis ais pressupostos locals. En el 1924 s'obligà a la biblioteca a oferir equitativament un servei per a adults i infants. Aixó va suposar una expansió considerable del sistema bibliotecari. El 1939 es va crear la Central de Biblioteques. És en el 1946 quuan, mitjanjant una disposició, s’atribueix als autors danesos una compensació económica per l’ús deis seus llibres a les biblioteques. La llei de 1964 introdueix conceptes molt importants: obliga els municipis de més de cinc mil habitants a tenir una biblioteca; regula el sistema de biblioteques escolars; contempla el dret al préstec i la gratuïtat de tots els serveis bibliotecaris: inclou el material audio-visual.

La llei actual, de 1983, ha estat refosa el 1985. Introdueix un canvi important pel que fa al financamenl de les biblioteques fruit de la modificado en el sistema pressupostari de l’Estat. Cada municipalitat rep el conjunt de diners per dedicar a les diferents activitats de la seva competencia, inclosa la biblioteca. Per tant, és el govern local qui estableix les inversions i els nivells de prioritats. Aixó ha suposat un canvi d’un sistema gairebé centralitzat a un de descentralitzat, de manera que cada municipalitat ofereix la biblioteca com a servei propi. És important destacar que la biblioteca, per a la municipalitat, representa un signe de servei, de major qualitat de vida. Un millor servei bibliotecari es motiu de vendré millor la imatge del municipi que es trobi en expansionament i aquest fet afecta, per tant, molt directament els pressupostos locals. La llei esta formada per 7 capítols amb 24 articles, cinc dels quals ja estan derogats. Aquests capítols fan referència als objectius generals (cap. I), biblioteques publiques municipals (cap. II), biblioteques de comtat (cap. III), biblioteques escolars (cap. IV), subvencions especiáis de l'Estat (cap. V), organs de coordinació (cap. VI) i disposicions finals (cap. VII).

La llei es bastant definitòria pel que fa a l’abast i competència de les institucions públiques. D’acord amb aquesta llei cadascuna de les 275 municipalitats està obligada a tenir un sistema bibliotecari, o bé propi o bé amb cooperació amb una altra municipalitat (la majoria ha optat per un sistema bibliotecari propi). En el capítol I es defineix l’objectiu de tota biblioteca pública: «fomentar la informació, l'educació i les activitats culturals posant a disposició llibres i altres materials adequats de forma gratuita». Es dóna molta importància les biblioteques com a centre d’informació general. Es en aquesta línia que s'obliga a les biblioteques a posar a l'abast del públic la informació de tipus municipal i estatal.

Pel que fa a les biblioteques públiques municipals, la llei obliga toles les municipalilats a mantenir una biblioteca pública amb seccions tant per a nens com per a adults. Quan la municipalitat sigui molt àmplia i de població dispersa s’haurà de cobrir l’área amb biblioteques filials i/o bibliobusos. També es contempla la possibilitat de crear filial en empreses o institucions o bé establir amb elles acords de col·laboració.

Les biblioteques comtals són les de la municipalitat més gran o important d’un comtat. Han de complir la doble funció de biblioteca local i de central de comtat: actúen com a biblioteques publiques del seu propi municipi i han de reunir unes condicions de fons i local que els permetin de fer de nus de connexió entre la resta de biblioteques del comtat i de centre d’assessorament. A més, s’han de fer càrrec de coordinar el préslec interbibliotecari i han de deixar en préstec el seu propi fons a aquelles biblioteques de la seva zona que ho necessitin. El seu desenvolupamenlteslá regulal per un conveni entre els organismes responsables del comtat i del municipi. També hi ha un consell a cada biblioteca cenlral per establir i supervisar les seves activitats i que està constituït per bibliotecaris i per membres polítics del municipi i del comtat.

Pel que fa al capítol IV, la llei preveu que cada escola pública tingui una biblioteca que estarà a càrrec d’un mestre i que haurà d’actuar en col·laboració amb la biblioteca

pública. En el capítol V s’especifíca quins són els projectes que l’Estat ha de subvencionar, i es dóna opció a que determinats serveis especials puguin sol·licitar també una subvenció.

En darrer lloc, la llei fa menció de dos organs estatals: la Direcció General de Biblioteques i el Consell de Biblioteques. Es defineix la funció de la Direcció General (donar assessorament a les biblioteques) i es regula el funcionament del Consell de Biblioteques, que es reuneix un mínim de dues vegades cada any i que integra 18 membres en representació deis diferents serveis, associacions, etc. relacionades amb el món de la biblioteca pública.

• DADES ESTADÍSTIQUES DEL SISTEMA BIBLIOTECARI DANÈS

En tot el país existeixen 250 sistemes bibliotecaris o unitats administratives de gestió bibliotecària, que inclouen 14 biblioteques de comtat. A cada sistema bibliotecari hi trobem una biblioteca central i sovint algunes filials. El total del servei de biblioteca pública està configurat per 1.075 punts de servei i 71 bibliobusos, segons dades de 1987. Segons les mateixes dades el personal està constituït per 2.353 bibliotecaris professionals, 98 bibliotecaris no professionals, 2.126 administratius i auxiliars de biblioteca i 1.358 persones que realitzen altres tasques.

El fons documental que es troba a les biblioteques públiques daneses es de 35 milions de llibres, 385.000 llibres parlats (textos enregislrals en cassette) i 2,72 milions d’unitats de material audio-visual. Tol aquest volum d’informació permet que s’arribi a generar un préstec de 84,8 milions de llibres, 1,8 milions de llibres parlats i 7,8 milions d’unitats de material audio-visual, amb una mitjana de 18,24 documents deixats en préstec per danès cada any. L’increment anual de documents està situat en 0,43 per càpita. Això representa un total de 2,2 milions de documents cada any.

• PRESSUPOSTOS

Es fa difícil parlar amb exactitud del que es dedica anualment a cada biblioteca com a tònica general, ja que les despeses corren a càrrec de l’ajuntament. Les biblioteques que són al mateix temps locals i de comtat, reben unes quantitats més elevades per part del govern del comtat per aquesta responsabilitat.

De forma aproximada sabem que es dedica un 2 % del pressupost municipal a la biblioteca. El que sí podem dir amb certesa es que l’ajuntament que invertía menys dels que hem visitat és el de Ringsted amb 259 corones daneses (46.486 pessetes) per habitant i any, amb un total de 7,4 milions Krd (128 milions de ptes.). La biblioteca amb més inversió era Horsholm amb 602 Krd (100.426 ptes.) per habitant i any que representa un total de 14 milions Krd (242,5 milions de ptes.).

TEMPS D’INFORMATITZACIÓ

A Dinamarca el paper de la biblioteca està evolucionant. Abans la biblioteca pública era un proveïdor bastant passiu d’informació processada per altres. Ara les biblioteques juguen un paper més actiu, tendint a l’establiment de sistemes d’informació on la

biblioteca editi ella mateixa i proveeixi d’informació. La necessitat d’automatitzar els processos d’informació als països nòrdics s’ha basat en el millorament de servei a l’usuari i a Dinamarca en concret, el tema de discussió ha estat la recerca en línia enfront de l’automatització del préstec i l’adquisició.

Possiblement a causa que les biblioteques tenen un sistema mecanitzat de préstec que ha permès que algunes d’elles tinguin préstecs diaris de 2.000 unitats, s’ha proposat una aplicació ràpida dels nous sistemes automatitzats. Hi ha, aixó sí, una voluntat de crear una base de dades a partir de la informació continguda en les biblioteques públiques.

La Central de Biblioteques, la Central d’Enquadernació i Kommunedata (que és el centre d’informatització que resol les tasques comunes de les diferents administracions municipals) estableixen un acord de cooperació l’any 1973, creant un centre amb el nom de Biblioteksdata que pretén dur a terme la informatització a les biblioteques.

El 1974 la Central de Biblioteques inicia l’automatització dels seus processos catalogràfics per elaborar millor la bibliografía nacional. Aquesta es troba totalment informatitzada des de 1976. En aquest moment, la base de dades conté 600.000 notícies de llibres, revistes, discs, partitures, llibres parlats i àudio-visuals.

La base de dades, BASIS, està dissenyada per al tractament documental en format MARC. Aquest és el danMARC, l’adaptació danesa de l’UK-MARC.

El procés d’informatització ha estat lent. L’impacte real s’ha vist des de 1986 en què es decideix posar en pràctica un projecte de 3 anys que ha de permetre, anualment, incrementar de forma retrospectiva la base de dades en 100.000 documents antics danesos. Cada any es cataloguen aproximadament 25.000 nous documents.

La informació de la base de dades es accessible en línia i també mitjançant subproductes com catàlegs impresos, fitxes impreses, catàlegs en microformes i disquets flexibles. Des de 1983 es facilita a les biblioteques un sistema en línia de recuperació de la informació de la base de dades. Actualment hi ha 100 biblioteques que estan connectades en línia i s’està experimentant un augment molt ràpid de noves connexions. Aquestes biblioteques poden catalogar, sempre però, sota el control de la Central de Biblioteques que valida les notícies.

La Central de Biblioteques té la responsabilitat de mantenir i ampliar la base de dades, millorar la recerca afegint nous conceptes de matèries, ampliar retrospectivament la base de dades i formar el personal de les biblioteques.

Per tal de facilitar i ajudar a la implantació de noves connexions Biblioteksdata ofereix el sistema EDP (Electronic Developement Preceding) pensat per a biblioteques públiques i la Central de Biblioteques aporta la base de dades, essent-ne l’únic distribuidor.

En el 1986 es va crear una nova base de dades dedicada a la producció de buidats d’articles de 19 diaris i 600 publicacions periòdiques daneses. Anualment s’indexen 30.000 articles. La base de dades, després de dos anys de funcionament té 60.000 registres. Aquesta informació ha representat un nou servei de la biblioteca pública que ha fet guanyar usuaris.

Per acabar, observem que s’ha seguit un procés d’aplicació bastant lent pel que fa a la informatització dels fons documentals de les biblioteques.

LA BASE DE LA LECTURA PÚBLICA: ELS SERVEIS CENTRALS

Podria semblar que l’estructura bibliotecària del país es dispersa i totalment descentralitzada pel fet que les biblioteques públiques son pagades pels ajuntaments, però es tracta justament del cas contrari. Les biblioteques públiques daneses depenen molt de servéis centralitzats que funcionen des de fa anys, però que han rebut un nou impuls a partir de Fany 1962 en què es va redactar un informe que plantejava la racionalització del treball a les biblioteques. A les biblioteques públiques els resulta còmode i també rendible d’utilitzar aquests serveis, ja que s’aconsegueix que les inversions siguin racionals.

Els serveis centrals són de dos tipus: d’assessorament i de gestió tècnica. La Direcció General de Biblioteques es qui duu a terme les tasques d’assessorament (tant a les biblioteques com als polítics) i ha esdevingut una peça clau de l’alt nivell professional de les biblioteques daneses. La Central de Biblioteques i la Central d’Enquadernació canalitzen l’adquisició, la catalogació i la preparació dels fons bibliogràfics i faciliten eines perqué les biblioteques puguin realitzar la selecció.

La Direcció General de Biblioteques (Bibliotekstilsynet)

La Direcció General de Biblioteques va constituir-se l’any 1920 com a resultat de la primera llei de biblioteques. Les seves funcions eren calcular i distribuir els pressupostos per a les biblioteques, inspeccionar les biblioteques públiques per assegurar que complissin les condicions per poder rebre el finançament de l’Estat i assessorar les biblioteques.

La modificació en el sistema de subvencions de les biblioteques publiques, que ara s’administren des de les mateixes municipalitats, ha fet que la Direcció General perdés la tasca pròpiament d’inspecció i que es replantegessin les seves funcions. Actualment la seva missió especial és l’assessorament de caràcter general, tant a les biblioteques com al govern. Compta amb 24 persones que hi treballen (13 administratius i 11 assessors de biblioteques).

Les tasques pròpies de la Direcció General de Biblioteques són vuit:

1) Assistir el ministre de Cultura en questions relatives a les biblioteques públiques.

2) Contestar en nom del ministre les preguntes fetes pel Parlament.

3) Assessorar els municipis, el personal de les biblioteques i altres grups.

L’assessorament és gratuït i és de caràcter general (planificació d’edificis, constitució de fons, préstec interbibliotecari, automatització...).

4) Recollir informació estadística sobre biblioteques públiques. En la memòria anual de la Direcció General s'inclou periòdicament un apartat d’estadístiques.

5) Prendre part en negociacions entre biblioteques.

6) Rebre convidats d’altres països que volen estudiar les biblioteques daneses. (Hem pogut constatar que aquest servei es duu a terme de forma ben organitzada i planificada).

7) Recollir informació sobre biblioteques i prendre part en la cooperació bibliotecària internacional.

8) Administrar les compensacions econòmiques als autors que estan representats a les biblioteques públiques. Els autors, compositors, traductors i il·lustradors representats a les biblioteques públiques mitjançant llibres i documents sonors reben cada any una assignació econòmica en relació al nombre de volums que es tenen d’ells (no en relació al préstec d’obres com fan alguns països, per exemple Suècia). Aquestes compensacions económiques s’adjudiquen des de l’any 1946, gràcies a una esmena de la llei de biblioteques. Entre totes les biblioteques hi va haver un total de 21.543.897 unitats de 6.500 autors, que van representar una compensació global de 91,5 milions Krd.

Pressupostos especials

A través de la Direcció General de Biblioteques l’Estat administra uns pressupostos especials a diferents biblioteques o grups de biblioteques. La Bibliografia Nacional rep uns 15,5 milions Krd (1986). El Dipòsit Central per a Biblioteques Públiques rep 8 milions Krd (1986). Les biblioteques de la minoria alemanya al sud de Jullàndia obtenen un milió i mig de corones; a partir de la delimitació de fronteres després de la 2a Guerra Mundial, Dinamarca i Alemanya mantenen el compromís d’atendre de forma especial la minoria danesa o germànica inclosa al país veí.

La Biblioteca Central d’Immigrants, adreçada als turcs, iugoslaus, libanesos, pakistanesos... molts d’ells refugiats a Dinamarca, compta amb 3,3 milions Krd (1986).

Les biblioteques de poblacions de més de 5.000 habitants que havien obert sempre a mitja jornada reben un suport perquè puguin obrir a temps complet i contractar bibliotecaris professionals a jornada plena, tal com estableix la llei de biblioteques. Poc a poc les biblioteques es van adequant a aquesta normativa amb l’ajuda del govern, que subvenciona un tant per cent de les despeses d’implantació (l'any 1986 un 70 % i el 1987 un 57,5 %). L’any 1987 només quedava un 4 % de bibliotecaris no professionals.

Alguns projectes per a grups especials de lectors reben una subvenció, com ara l’adquisició de llibres i diaris parlats per a cecs (3,9 milions Krd, el 1986), l’exèrcit (0,6 milions Krd, el 1986) i la flota mercant (1,8 milions Krd, el 1986).

Es donen subvencions especials a projectes específics duts a terme per biblioteques públiques. L’any 1987 es van repartir 3.300.000 milions Krd entre 12 de les 19 sol·liciluds presentades. També es donen pressupostos especials a entitats o associacions relacionades amb la biblioteca pública. L’any 1987 se’n va donar a l’Associació de

Biblioteques i a la revista especialilzada en biblioteca pública «Scandinavian Public Library Quaterly».

Altres serveis

La Direcció General de Biblioteques ha tingut una part important en la implantació de serveis a tipus especials de lectors com ara la Biblioteca Central d’Immigrants i la Biblioteca Nacional per a Cecs. L’any 1986 cinc municipalitats van sol·licilar subvencions especials per millorar el servei als immigrants, i com alternativa es van donar 24.000 Krd a la Biblioteca Cenlral d’Immigrants perquè se’n beneficiés un nombre més gran de biblioteques (hem de pensar que els fons d’aquesta biblioteca fan també de suport, mitjançant el préstec a les biblioteques públiques). Pel que fa a la Biblioteca Nacional per a Cecs, es preveu que funcioni com una biblioteca nacional de préstec de llibres parlats per a cecs i lectors amb dificultats visuals.

Comité EDP

La Direcció General té el comitè EDP (Electronic Developement Proceeding) que assessora les biblioteques en l’automatització dels seus fons i sobretot en l’ús i incorporació de la base de dades BASIS. També aconsella i assessora per a l’ús d’altres sistemes informàtics, però es demana que siguin compatibles amb el BASIS.

La Central de biblioteques (Bibliotekscentralen)

Va ser creada fa cinquanta anys (l’any 1939) com una part de la Direcció General de Biblioteques per preparar les publicacions bibliográfiques de les biblioteques públiques. Més endavant es va establir una secció de catalogació i impressió de fitxes i a partir d’aquí es va creure convenient de convertir-la en una empresa comercial.

La Central de Biblioteques és, doncs, una institució independent. El seu objectiu és facilitar, sota una base comercial, un suport tècnic i material a les biblioteques públiques i escolars. El fet que estigui constituida com a empresa significa que les biblioteques compren els serveis que els ofereix perquè resulta rendible tant des del punt de vista professional com econòmic. Els beneficis obtinguts per la Central de Biblioteques es queden, pero, a la mateixa institució i es tornen a invertir en el millorament deis serveis que ja funcionen, en la creació de serveis nous i en la realització d’estudis sobre temes específics.

Malgrat que el servei de la Central s’adreca principalment a les biblioteques públiques i a les biblioteques escolars, aquests darrers anys ha comencat una cooperació estreta amb biblioteques universitàries i de recerca.

El nombre de treballadors, inclosos els de les oficines de BCI, es de 200, 80 dels quals són bibliotecaris.

L’any 1986 es va reorganitzar l’estructura de la Central. La institució independent Bibliotekscentralen té el 100 % de la nova companyia Bibliotekscentralen S.A. L’establiment d’aquesta companyia va ser degut als canvis en la legislació d’impostos

que afectava les institucions independents i al fet que l’Estat danès cobreix, des del 1986, les despeses del treball bibliogràfic de la Central.

Totes dues companyies tenen el mateix director i el mateix Consell, pero Bibliotekscentralen, S.A. s’ocupa de la Bibliografía Nacional i Bibliotekscentralen S.A. de la resta de serveis. La Central de Biblioteques té el 65 % de la fàbrica de mobles BCI S.A. i el 50 % de la impremta AIO TRYK S.A.

El Consell de l’empresa està constituït per representants de l’Associació de Bibliotecaris, la Direcció General de Biblioteques, l’Associació de Municipis i una representació de la Biblioteca Nacional.

La creació i bon funcionament de la Central, amb l’oferta de productes i serveis d’alta qualitat a preus més rendibles, ha estat possible gràcies a que el sistema danès de biblioteques públiques usa de fa molt de temps tècniques comunes, i a que els documents son catalogats i classificats seguint unes normes comunes.

Els serveis de la Central de Biblioteques se centren en tres gran àrees: Catalogació i Bibliografia Nacional, Selecció i Adquisicions, Publicacions.

Departament Bibliogràfic

Es cataloguen els documents danesos que van sortint al mercat editorial amb la doble finalital de fer arribar les fitxes a les biblioteques el més aviat possible i de constituir la base de dades bibliogràfica BASIS. Cada any es cataloguen a la vora de 15.000 llibres i revistes daneses, 7.000 títols de material audiovisual i 10.000 tílols de llibres i revistes estrangeres. S’imprimeixen aproximadament 5 milions de fitxes cada any. Al departament bibliogràfic s’elabora també la bibliografia nacional danesa, que inclou llibres, revistes, articles i àudio-visuals. Les despeses per aquest treball són cobertes per pressupostos de l’Estat, mentre que les despeses de publicació van a càrrec de la Central de Biblioteques. Es treballa en estreta col·laboració amb la Biblioteca Nacional, perquè la Central cataloga els exemplars de llibres de Dipòsit Legal que aquesta biblioteca rep.

Serveis per a la selecció i adquisició

La Central no selecciona els documents per a les biblioteques sinó que proporciona els mitjans perqué el procés de selecció i compra sigui el mes fàcil possible per a cada biblioteca. S’informa sobre noves publicacions a través de la impressió de dos tipus de butlletes: una butlleta de comanda que conté ja les dades catalogràfiques d’aquells llibres, àudio-visuals... nous i una butlleta informativa que, a més de les dades catalogràfiques, inclou un resum de contingut d’aquells llibres que, d’acord amb una selecció previa, es consideren més interessants. Aquestes segones butlletes s’imprimeixen en col·laboració amb la Central d’Enquadernació.

Altres serveis són el de fotocòpies setmanals de critiques literàries buidades dels nou diaris danesos més importants i el servei ‘'obtenció d’extractes d’articles (uns 6.000 cada any) de revistes estrangeres, per ajudar en la selecció de la literatura en altres llengües.

La col·laboració estreta que es manté amb els editors permet l’elaboració i publicació ràpida de la Bibliografía Nacional i que els llibres tardin només 3 mesos a arribar a les biblioteques des que són publicats.

Publicacions

La Central de Biblioteques és també una editorial especialitzada en literatura professional i bibliografies.

La Bibliografia Nacional surt en cinc volums: llibres, revistes, enregistraments sonors, enregistraments visuals i gravacions musicals.

S’editen catàlegs impresos per a les biblioteques infantils (Katalogfor Bornebiblioteker) i escolars (Katalog for skolebibliotekef).

Es fan llistes de llibres sobre temes específics i d’altres per a tipus especials de lectors (nens, joves, pares, persones amb dificultats visuals...).

Pel que fa a la lileratura professional hi ha publicades les normes de calalogació anglo-americanes, 2a edició (Katalogisringsregler...) i l’adaptació de la classificació decimal de Dewey (Decimalklassedeling. Systematik). A més s’edita un índex de matèries (Decimalklassedeing. Alfabetisk register), molt exhaustiu, que remet al número corresponent de la classificació decimal des de les diferents entrades de cada tema; té la funció de catàleg alfabélic de matèries i les biblioteques en solen tenir bastants exemplars per a la consulta dels lectors.

S’elaboren i es publiquen guies de biblioteca i guies de lectura sobre temes i autors diversos.

Es genera una gran producció de material publicitari, en forma de posters i fullets, molt útils per a les relacions publiques, que fan propaganda dels serveis de la biblioteca.

A més es produeixen llibres parlats («talking books») per als lectors cecs o amb dificultats visuals, tant de ficció com de coneixements (uns 150 cada any).

Central d’Enquadernació

Treballa amb col·laboració amb la Central de Biblioteques. Fa arribar a les biblioteques els llibres que els han demanat amb una enquadernació reforçada, adequada per a l’ús continuat de lectors. A més duu a terme feines relacionades, com són la col·locació de les bosses de préstec i la gravació de la signatura al llom, per tal que el llibre estigui a punt per ser col·locat al prestatge o per al préstec.

Tot el procés de preparació física dels llibres nous que les biblioteques adquireixen té un cost global aproximat d’unes mil pessetes per unitat.

LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES

Les biblioteques públiques que hem visitat i que ens serveixen com a base per a parlar d’espai, fons, serveis i personal són representatives dels diferents tipus de biblioteques. Una pertany al grup de 14 biblioteques dins la categoria de municipal i de comtat. Les altres quatre són del grup de 250 biblioteques públiques principals.

L’espai

Les biblioteques daneses són entitats culturals bàsiques a cada població. Aquest concepte afecta tota la planificació de l’edifici de forma molt directa.

Algunes de les característiques són: la seva ubicació al centre de la població, previsió de pàrquings, accessos fàcils a la biblioteca per als disminuïts físics,... Caldria destacar que en general els edificis de la biblioteca pública tenen unes línies molt acurades i com a construcció queda ben remarcada la seva funció pública.

L’espai dedicat a la biblioteca pública, almenys de les que vam veure, sobrepassa les recomanacions de l’IFLA. Així, la biblioteca més petita que vam visitar és Ringsled amb 2.700 m2 i una població de 28.559 habitants i la més gran es Roskilde amb una superficie de 6.300 m2 per a 48.862 habitants.

La impressió que es té en entrar a una biblioteca pública és agradable. Les sales són espaioses i contemplen totes les possibilitats: espais informals per al lleure, espais individuals per a l’estudi, espais per fer treballs en grup, zona de consulta... La decoració és senzilla però important i en general els colors són vius sense ser estridents. A les sales infantils, però, els tons són més alegres.

Pel que fa a la il·luminació, s’aprofita al màxim la llum natural a base de moltes superficies de vidre, i la il·luminació artificial està ben resolta combinant llums generals i individuals. Les diferents zones estan clarament separades i pràcticament totes les biblioteques en tenen quatre: la d’adults, la infantil, la de revistes i la d’àudiovisuals (la biblioteca de Ringsted és l’única que no disposa d’una zona per als àudio-visuals). A mes, hi ha zones intermitges com ara vestíbuls grans abans d’entrar a cada sala per eliminar soroll, espais lúdics i sales polivalents per a fer-hi activitats. Els espais per al personal son també amplis, tant els de treball com els de descans i totes les biblioteques compten amb una cuina per al personal.

La senyalització interior està molt ben resolta amb rètols clars que indiquen les diferents zones i la distribució sistemàtica del fons.

El mobiliari i els accessoris de les biblioteques estan fets per dues fàbriques que es dediquen exclusivament a mobles per a biblioteques: BCI (Bibliotekscentralen Inventar) i Reska. La Central de Biblioteques té com ja hem dit el 65% de la fabrica BCI que produeix i fabrica equipaments per a biblioteques.

A part de la confecció del producte, el més interessant es que, de fet, el personal que hi treballa és especialista en planificació de biblioteques. En la creació de nous edificis actúa sovint com a intermediària entre bibliotecaris i arquitectes.

La seva estreta col·laboració amb la Central afavoreix que existeixi a la pràctica una unitat de criteris en l’equipament de les biblioteques públiques daneses proveïdes en gran part per aquesta empresa. Actualment exporta mobiliari a d’altres països (França, els Estats Units, Mèxic, Espanya,...).

Les biblioteques que vam visitar estaven equipades per ambdues empreses i vam poder observar que el tipus de materials utilitzats i les solucions generals del disseny seguien una línia molt semblant.

És important destacar que el mobiliari i els accessoris de les biblioteques estan disposats i pensats de manera que la biblioteca funcioni com un gran magatzem on la gent tria i remena el que més l’interessa. Així, ens trobem amb moltes prestatgeries verticals que funcionen com expositors, bosses i carrets com els de supermercat per tal de poder passejar i triar còmodament...

Serveis

A la llei de biblioteques de 1983, al capítol I i concretament a l’article primer es defineix com a objectiu principal de la biblioteca pública la informació.

A l’article segon, pero, s’especifica que la biblioteca ha de facilitar «informacions municipals i estatals i informació sobre les condicions socials en general». Això fa que totes les biblioteques públiques disposin d’una secció dedicada a aquest tipus d'informació i s’ofereixen tots els decrets, lleis, disposicions,...que afecten la població. Així, immediatament després de l’inici del debat sobre un tema, llei, etc. es dipositen a la biblioteca els textos corresponents perquè el ciutadà en pugui estar informal. A més, des dels mitjans de comunicació com la televisió s’informa de l’existència a la biblioteca d’aquests documents.

L’objectiu d’informar s’aconsegueix plenament donada la varietat i quantitat de material amb què compten les biblioteques i el tractament que fan del fons elaborant, per exemple, dossiers, buidats i altres subproductes.

La coordinació que existeix entre biblioteca pública i altres entitats com hospitals i guarderies permet fer arribar informació a gent que no pot anar a la biblioteca. Així, per exemple, cada biblioteca disposa d’un servei de repartiment de llibres en cotxe per als malalts. Des de la biblioteca pública s’estableix també una coordinació amb les biblioteques escolars que ve regulada per la llei de 1983; aixó facilita el desenvolupament de les funcions pròpies de la biblioteca pública.

El servei de préstec a Dinamarca és bàsic. Tant es així que la valoració dels serveis d’una biblioteca està molt condicionada pel volum de préstec. Aquest servei es gairebé com una tradició. Els danesos van a la biblioteca per endur-se llibres a casa més que per treballar o consultar sobre un tema. Cal recordar que només durant l’any 1987 hi va haver un préstec de 93,2 milions de documents amb una mitjana de 18,24 documents deixats en préstec per habitant i any.

A Dinamarca no hi ha restricció en el préstec de llibres i, en canvi, sí que n’hi ha per al material àudio-visual (el limit és de 6 unitats). Normalment a la biblioteca aquest servei

es troba centralitzat en un únic punt situat a l’entrada de la biblioteca i deslligat dels taulells d’informació.

El sistema automatitzat de préstec és fotogràfic (Kodak) i empreses externes, a causa de la gran quantitat de préstecs diaris es fan llistats periòdicament del material deixat.

Pel que fa al préstec interbibliotecari, s’estima que és el 2 % del préstec total. El 50 % de les peticions són servides en una setmana amb fons de la Biblioteca Estatal i Universitària d’Arhus (es qui fa les funcions de Centre de Préstec Danès ja que aquesta entitat va deixar de funcionar en 1985 per reducció de pressupost) o bé, en darrer terme, a les biblioteques de recerca.

Les activitats culturals tenen una funció molt important. Cada biblioteca està equipada amb una sala polivalent on s’hi fa teatre infantil, conferències, etc. Normalment es fan de 4 a 5 actuacions al mes. Aquestes activitats s’assumeixen com a funció de la biblioteca pública ja que s’entén aquesta com un centre dinamitzador i de cultura.

Fons

El fons total de qualsevol de les biblioteques públiques que hem visitat supera els 100.000 volums. Això dóna una idea de 1’amplitud de recursos que ofereixen les biblioteques públiques daneses. Concretament, de les cinc que vàrem visitar, Ringsted es la que té la mitjana més baixa de volums per habitant amb 4,17, i la biblioteca de Ballerup és la que té la proporció més alta, amb 10,84 volums per habitant.

Totes les biblioteques disposen d’una bona secció de referència a més del fons destinat a préstec.

Pel que fa al fons infantil, es compleixen les normes de l’IFLA que recomanen dedicar 1/3 del fons total als infants.

La secció de diaris i revistes compta amb un nombre elevat de títols (a Roskilde, per exemple, 700 títols) que inclouen publicacions locals i títols en llengua estrangera (en angles, francès,... i llengües de la població immigrada).

La secció d’àudio-visuals està ben dotada (a Korsor, per exemple, 7.000 unitats i a Roskilde 40.000). Dins d’aquest material s’ha de mencionar la secció de llibres parlats, present a totes les biblioteques i que constitueixen un fons important. És utilitzada per cecs, però cada vegada més també pels lectors sense problemes visuals. També hi ha llibres de tipografía grossa per a lectors amb dificultats visuals.

El fons lúdic, tant per a adults com per a infants (escacs, dames, titelles, jocs de construcció, etc.) és una altra oferta de la biblioteca pública.

Les minories ètniques i socials també hi son contemplades, ja que es dedica part del pressupost a aquest grup. Així, en algunes poblacions es poden trobar llibres i revistes en turc a causa de la gran quantilat d’immigrants. També a Ringsted s’ha comprat un fons de literatura religiosa per a la comunitat catòlica que s’hi ha establert.

Pel que fa a la col·lecció local, no és un tema resolt de la mateixa manera a totes les biblioteques. Està en funció de la coordinació establerta amb els arxius municipals.

Personal

Els bibliotecaris danesos són diplomats de quatre anys per 1’Escola de Copenhaguen (Danmarks Biblioleksskole). A més, es fan cursos de reciclatge i especialització per als bibliotecaris professionals.

Tot i que en algunes biblioteques tenen encara personal no professional, la llei de biblioteques estableix que si el treball d’una biblioteca és realitzat per una o més persones a jornada completa (no tots els bibliotecaris treballen amb la mateixa dedicació: la majoria ho fa 37 hores/setmana i altres treballen a temps parcial), el director ha de ser bibliotecari professional. Aixó fa que les biblioteques estiguin ben dotades en l’aspecte de personal. La proporció és alta, ja que la mitjana se sitúa en un mínim d’un bibliotecari per cada 2.000 habitants.

El fet que el llibre arribi completament processat a la biblioteca, a punt per posar al prestatge o sortir en préstec, permet que el bibliotecari pugui dedicar-se gairebé exclusivament al tractament de la informació. Normalment cada persona es responsabilitza de tasques concretes (activitats culturals, relacions exteriors, selecció de material, informació,...) i això fa que la biblioteca esdevingui molt dinàmica.

Per continuar llegint:

Dinamarca, el país de Andersen Érase una vez… Núria Cortés

Copenhague, la mayor ciudad de Escandinavia, es la meca de los sueños infantiles de Andersen.

Dicen que nadie es profeta en su tierra. Y también que no hay que creer en los cuentos. Pero hace tiempo un niño soñó que se convertiría en cisne y que volaría hacia la fama. Con el tiempo se le cayeron las plumas que le afeaban y cuando volvió a mirarse al espejo, vio a sus espaldas una multitud que le aclamaba. Entonces se dijo: “Mi vida es un cuento maravilloso, marcado por la suerte y el éxito. Doscientos años después recorro los valles de Dinamarca en busca de la figura de Hans Christian Andersen en el bicentenario de su nacimiento, que es también el aniversario del Soldadito de Plomo, El Patito Feo y La Sirenita, entre otros. Ante mis ojos se abre un territorio llano y sencillo como un cuento infantil. Su discurso no tiene ni grandes relieves ni grandes tamaños. Es un relato cuya moraleja se va colando

en el viajero poco a poco, descubriéndose entera y clara en el último punto y aparte, cuando aparecen las colinas y llanuras, los castillos, las iglesias, las granjas y cada uno de los finos granos de sus playas y dunas. Nos encontramos ante una inmensa página en blanco donde cada uno reinventa su realidad, una llanura punteada de colinas que se ha pueso a la vanguardia del diseño desde los años 60, como si la pureza de líneas de sus territorios estimulase a despojarse de adornos y elementos superfluos. Un escenario perfecto donde inventar historias que sobrevivan a la erosión de los años y a ese viento llegado del mar, que sopla trayendo consigo viejos relatos de vikingos. No en vano casi un tercio de su territorio está formado por 406 islas, de las cuales 78 están habitadas. Copenhague, la capital, se sitúa en la mayor de ellas, en Selandia. Su aire tranquilo puede llevar a engaños, pues presume de ser la ciudad más animada de los países nórdicos. Aquel puerto de comerciantes fundado por el obispo Absalon en el siglo XII y embellecido por el rey constructor Christian IV en el siglo XVII, es hoy una ciudad inquieta que no cede un ápice de energía con la llegada del invierno y las noches largas. Cuando cae el sol y se ha descubierto Copenhague desde lo alto del campanario de la Vor Freisers Kirke o se han admirado sus palacios reales, queda entonces la animación de los bares del canal Nyhavn o la atmósfera íntima de los cafés de los alrededores de la calle Stroget. En sus mesas, igual que en los hogares daneses, una vela se encarga de iluminar la conversación, un elemento fundamental para obtener el preciado hygge, una especie de buen rollo nacido durante las reuniones sociales a partir de un ambiente cálido y especial. A mí me entra una sensación parecida cuando me siento y comienzo a saborear mi café después de haber seguido la ruta que recorre la ciudad mostrando las localizaciones ligadas a la vida y la creación literaria del autor danés. Más de 2.000 huellas que me han llevado, por ejemplo, junto a la estatua melancólica de La Sirenita, el teatro Real, el decimonónico parque de atracciones Tívoli, el ático donde pasó sus años de estudiante (situado en la calle Vingardsstrade) o, un poco más alejado, el cementerio Assistents Kirkegard, donde fue enterrado el día 11 de agosto de 1875 bajo el duelo más multitudinario que hasta entonces había conocido el país. Pero Copenhague nunca fue realmente el hogar de Andersen. Leyendo acerca de su vida, uno intuye que la meca de sus sueños sólo era un medio para ser libre. Nunca tuvo una casa en propiedad, ni en la capital ni en otra parte. Amante de los viajes, en cuanto terminaba la temporada del Teatro Real cogía sus bártulos y se marchaba al extranjero o se perdía por cualquier rincón del país. Le gustaba especialmente pasear por los jardines del palacio de Frederiksberg, en Hillerod, y disfrutar de sus estancias como invitado en las casas señoriales que salpican el campo del sur de Selandia. Las familias adineradas le abrían las puertas de sus mansiones y allí pasaba el tiempo escribiendo alguno de sus 156 cuentos y entreteniendo a sus anfitriones con relatos. Hay otros lugares que muestran lo que el tiempo ha ido legando a esta isla: los vikingos y reyes daneses asoman en la villa histórica de Roskilde; los colores de África perduran en la casa-museo de Karen Blixen, y la sombra de Hamlet planea sobre el austero e imponente castillo renacentista de Kronborg Slot, escenario de la famosa tragedia de Shakespeare y anacrónico vigilante del estrecho de Oresund. Fionia, la isla natal de Andersen Fionia es una de las regiones más encantadoras del país, por sus huertos frutales, sus granjas con techos de bálago, sus pueblos marineros y sus más de cien castillos y

mansiones, entre los que destacan Valdemars Slot y Egeskov Slot. Algunos de estos edificios históricos, que siguen en manos de la misma familia desde hace siglos, se han convertido en preciosos hoteles y albergaron al escritor. A pesar de visitar la isla en varias ocasiones, Andersen nunca volvió a Odense, su ciudad natal. Tampoco quiso saber nada de la pequeña casa donde nació y vivió hasta los tres años, un cuchitril donde convivieron cinco familias apretadas como sardinas. Hoy la vivienda se ha integrado dentro del Museo Hans Christian Andersen y el tumulto lo ponen los visitantes que se acercan para descubrir la figura del autor, aquel hombre feúcho, de talle largo, inteligente y excéntrico que puso pies en polvorosa cuando cumplió 14 años. Aprovechándose de esa cualidad tan danesa de evitar contetar los temas peliagudos, el escritor nunca llegó a confirmar ni negar que naciera en esta casa. Todavía en este país se sigue considerando inoportuno hablar de política u otros temas potencialmente polémicos durante las reuniones sociales. Ya se sabe, or lo visto el hygge se esfumaría de inmediato. De ello hablamos la guía local y yo mientras recorremos esta ciudad que lleva tatuado su pasado vikingo en la etimología de su nombre: Odinsve, “lugar de culto de Odín”. Después de pasear por calles adoquinadas donde se levantan auténticas casas e cuento, con sus fachadas color pastel, llegamos a la vivienda donde Andersen vivió hasta los 14 años. Su infancia de niño pobre y marginado fraguaría más tarde el relato de El patito feo, cuyo argumento podría girar en torno a la Ley de Jante, una tendencia colectiva que busca la uniformidad despreciando a quien sobresale del conjunto a causa de su éxito, sus ambiciones o ideas. La Dinamarca continental Viajando por Dinamarca vuelvo a creer que existe el civismo. Los coches guardan escrupulosamente las distancias reglamentarias; la gente es amable y educada; no se oyen apenas pitidos; las bicicletas cuentan con sus propias vías; los bosques crecen en vez de desaparecer, y en el campo se ven puestos de frutas donde no hay más vendedor que una urna para depositar el dinero. Y nada de esto cambia cuando cruzamos el puente que comunica Fionia con la parte continental danesa, la península de Jutlandia, el territorio más extenso del país y el de menor densidad demográfica. En un viaje por la mitad norte de la región, en 1859, Andersen quedó impresionado con la luminosidad del cielo de Skagen, donde se abrazan el mar del Norte y el Kattegat, los fiordos del noroeste o los lagos de Hald o Silkeborg. Pero, según parece, el escritor nunca llegó a visitar Ribe, el pueblo más antiguo de Dinamarca y posiblemente el más bello, con sus calles adoquinadas y sus fachadas con entramado de madera. Sus orígenes son vikingos, al igual que los de Arhus, “el pueblo situado en la desembocadura”. Centro universitario, industrial y cultural, esta ciudad cuenta entre sus museos con el Den Gamble By, una interesante recreación de la arquitectura y la vida de un pueblo danés durante el siglo XIX. Cuando salimos del recinto, el viento comienza a soplar. Entonces recuerdo que también lo hacía la noche en que Henrik, nuestro anfitrión de la oficina de turismo de Copenhague, nos invitó a tomar una cerveza en su casa, encendió unas velas y nos habló de él. En aquel momento, entendí lo que era el hygge y me sentí como en casa. Sin duda, Andersen tenía razón. Viajar es vivir.” (Rutas del Mundo, nº 176, pàgs. 38-51).

Islas Feroe

Se encuentran entre Islandia y las Islas Británicas. El archipiélago de las Feroe emerge de la dorsal submarina que separa el mar de Noruega del Atlántico y comprende 22 islas. Geológicamente, constituyen la parte que emerge de una gran acumulación de antiquísimas rocas volcánicas, basaltos y tobas rojizas, que se alza a altitudes medias de 300-400m sobre el nivel del mar, superando a veces los 800m en las islas noroccidentales. La población del archipiélago desciende de los vikingos de origen noruego que la colonizaron a partir del siglo X. Están habitadas sólo las zonas mejor dotadas para los cultivos o la más protegidas. Las lenguas oficiales son el danés y el feroés, emparentado con el islandés y el noruego. La enseñanza del danés es obligatoria en todas las escuelas. El archipiélago tiene bandera propia, que es blanca con una cruz escandinava roja y azul. Las Feroe constituyen desde 1948 un condado autónomo dentro del reino de Dinamarca. En el año 2000 se abrieron negociaciones con el gobierno central encaminadas a conseguir la independencia. La población del archipiélago no se ha adherido a la UE, y en 1973 abandonó la EFTA junto con Dinamarca. La capital es la ciudad de Tórshavn (18.000 habitantes en la isla de Streymoy). La literatura feroesa moderna nace con Vensil Ulricus Hamershaim (1819-1909), autor de la primera gramática de la lengua feroesa redactada con criterios científicos y de una vasta antología de la producción anteriror. De los autores modernos, los más significativos entre los que han permanecido fieles a su lengua o a los temas locales son Rasmus Rasmussen (1871-1951), autor de la primera novela feroesa, Jans Hendrik Oliver Djurhuus (1881-1948), poeta de refinada sensibilidad, Hedhin Brú (1901-1987), probablemente el escritor más conocido del archipiélago. Por el contrario, han preferido expresarse en danés los narradores Jorgen Frantz Jacobsen (1900-1991) y William Heinesen (1900-1991). A partir de la posguerra de la segunda guerra mundial ha comenzado a tomar cuerpo una auténtica corriente artística de las Feroe y en 1970 se ha creado en Thorshavn un museo de arte moderno. Lo mejor de la producción artística local se puede ver cada año, a finales de julio, en la exposición que se celebra en la capital en ocasión de la fiesta de San Olav.

Kirkjubour, Feroe

Església de San Olaf

Restes d’una granja vikinga

Torshavn, la capital de les Feroe

Groenlandia: el territorio de los inuit Bryan Alexander

Alimentación: el equilibrio perfecto Los estantes del supermercado de Qaanaaq ofrecen muchos de los alimentos que se encuentran en Europa o Estados Unidos: pollo congelado, salchichas de frankfurt, paquetes de galletas, helados, y hasta frutas y verduras frescas. En las poblaciones más alejadas, la variedad es menor, pero los productos básicos siempre están disponibles. Antes de la apertura de esas tiendas, los inuit seguían una dieta equilibrada, pese a carecer de comida fresca. El motivo es que la grasa de los mamíferos marinos contiene mucha vitamina C, que los pueblos mediterrámeos tomamos con los cítricos. Se ha especulado mucho sobre la saludable dieta inuit, pues la elevada presencia de grasas poliinsaturadas Omega 3, ingeridas de los mamíferos marinos, hace que los habitantes del norte tengan un corazón muy sano. La arteriosclerosis (endurecimiento de las arterias) es casi desconocida entre los inuit que siguen una alimentación tradicional. Diversidad muy saludable Por otra parte, la dieta tradicional varía de una región a otra. Los grupos del interior comen más carne de caribú, mientras que los de la costa consumen más mamíferos marinos. A lo largo de un año, un inuit medio de Avanersuaq come carne de foca, oso polar, ballena, morsa, aves marinas y terrestres, caribú, liebre ártica, pescado, huevos y diversas plantas y bayas. Históricamente, todos los grupos inuit han sido víctimas de hambrunas cuando la caza escaseó. Hoy, una simple visita al súper permite el acceso a comida. Pero con menos hombres cazando, muchos inuit se alejan de los alimentos tradicionales y consumen cada vez más productos elaborados. Como consecuencia, han aparecido enfermedades asociadas a la dieta y antes desconocidas por los inuit, como la diabetes. Y lo mismo sucede con la obesidad, sobre todo en Alaska, donde se asocia un tipo de vida cada vez más sedentario. (Altair, nº36, pàg. 84).

Groenlandia: Los últimos cazadores Bryan y Cherry Alexander

Isla de contrastes: Aunque Groenlandia tiene buenos niveles de sanidad y de educación, en zonas del oeste y del norte todavía hay comunidades inuit que viven de la caza y la pesca. Las familias inuit de Savissivik permanecen aisladas por la nieve y el hielo nueve meses al año. Solamente en los tres restantes es posible la llegada de un barco que llena sus despensas de alimentos y objetos varios.

El alcoholismo es un auténtico problema el Ártico. Durante muchos años, el distrito de Avanersuaq estipuló un sistema que racionaba su adquisición, pero se abandonó en 1996. El argumento esgrimido fue que, si se racionaba el alcohol, la gente aun bebía más y la situación social se deterioraba. Sin embargo, desde el fin del racionamiento, el hábito de beber e incluso de coger borracheras que se prolongan durante días, es cada vez más común. Muchos cazadores se embriagan hasta agotar su dinero, siendo su familia la que paga las consecuencias. La tienda de la aldea es el centro de la vida comunitaria. Los cazadores venden en ella sus pieles de foca. Después de examinarlas y valorarlas, el responsable del establecimiento las paga en efectivo, generalmente entre 30 y 70 dólares estadounidenses por pieza en función del tamaño y del estado de conservación en que se encuentran. Son unos precios artificialmente altos, debido a que el gobierno de Groenlandia subvenciona la compra de pieles de foca. (Altair, nº 21, pàgs. 99-103).

Viaje por el litoral sur y oeste de Groenlandia, la isla blanca del ártico

La isla blanca del Ártico despierta de su letargo invernal con la llegada del sol de medianoche. El viaje por el sur hasta la bahía de Disko remonta la costa sin prisas, para detenerse en pueblos inuit rodeados de glaciares y deleitarse contemplando la fauna polar. Groenlandia es uno de los lugares más remotos del planeta pero también uno de los más asombrosos y bonitos. Lo primero que percibe el viajero es la inmensidad de este territorio blanco, no verde como dijeron los vikingos, no se sabe si maliciosamente o por equivocación. En una superficie cuatro veces más grande que España, habitan menos de 60.000 personas la mayoría en la costa sur, donde se halla la capital, Nuuk, y los aeropuertos internacionales. La carretera más larga de esta autonomía danesa tiene sólo 15 kilómetros de longitud, así que los trayectos en avión o en barco son indispensables. Kulusuk es una excelente introducción a la forma de vida inuit, además de ofrecer una de las estampas más típicas de Groenlandia. Durante las primeras semanas de verano, cuando la bahía se llena de multitud de bloques rotos y pequeños icebergs, los inuits – “esquimal” significa comedor de carne cruda yse considera despectivo – recuperan sus barcas a motor, inactivas durante los oscuros meses precedentes. El vuelo hacia Narsasuaq, 637 kilómetros al oeste, es una magnífica oportunidad para descubrir el interior de Groenlandia. Desde el aire, la esnuda línea costera desaparece de inmediato, y el paisaje da paso a una extensión de hielo que parece no tener fin, y en la que el ser humano realiza escasas incursiones por las condiciones extremas que presenta. Nuuk es la principal ciudad de la isla y, aunque ni remotamente se trate de una gran urbe, tiene todos los ingredientes de una ciudad tradicional: calles asfaltadas y algunos coches circulando por ellas, supermercados y el Museo Nacional, que describe la historia de la isla. Siguiendo rumbo norte – 20 horas de ferry o una hora en avión – la siguiente etapa del viaje es la localidad Kangerlussuak, cuyo nombre significa “el gran fiordo” en groenlandés. Sin duda, éste es uno de los lugares más extraños del recorrido. Es el mejor lugar de Groenlandia para observar la fauna terrestre del Ártico y, en especial, el imponente buey almizclero. El glaciar Sermeq Kujalleq avanza unos 25 metros por día y arroja a la bahía de Disko icebergs gigantes que navegan a la deriva hasta mar abierto. En Illulisaat, la principal población de la bahía de Disko, accesible en helicóptero, es cada

vez más habitual organizar excursiones en trineos de perros que incluyen dormir en una tienda o en una cabaña, y salidas al mar a la caza fotográfica de ballenas y focas.

Nuuk La capital de Groenlandia se halla en la costa oeste, 250 km por debajo del Círculo Polar Ártico. Entre sus visitas destacan la Catedral, el Centro Cultural Katuaq y el Museo Nacional, que exhibe objetos relacionados con la historia de la isla. Su puerto es punto de partida para excursiones a los fiordos del sur y para el avistamiento de ballenas.

Kulusuk y Narsarsuaq En la costa este se sitúa Kulusuk, una ciudad con pequeñas casas de madera pintadas de colores y un entorno de fiordos donde abundan los icebergs. Aquí es posible adquirir las típicas tallas inuit. En el extremo sur está Narsarsuaq, el lugar más indicado para realizar

rutas senderistas y escalada; también hay salidas de pesca y en kayak. En el fiordo de Erik se localizan los restos del poblado vikingo Brattahlid. Bahía de Disko Ilulisaat es la principal población de esta bahia de la costa oeste, declarada Patrimonio Natural por la Unesco en 204. Es el punto de salida de cruceros al glaciar Sermeq Kujalleq, el más activo del hemisferio Norte, y rutas entre los icebergs que éste desprende. A 2 km de Ilulilisaat está Sermermiut, un poblado tradicional que permite conocer el estilo de vida y la cultura inuit, de 4.000 años de antigüedad.

Ilulissat

Al norte de la bahía está Uummannaq, la localidad donde mejor se aprecian los glaciares. De julio a noviembre es la mejor época para observar ballenas en sus aguas. Entre mayo y julio, el sol es visible durante 24 horas al día y otroga al paisaje una luz especial. Al sur

de la bahía vale la pena visitar Kangerlussuaq, ciudad situada en un fiordo de 160 km de profundidad, y un lugar excelente para inicial excursiones para observar la fauna terrestre del Ártico, sobre todo renos y buey almizclero. Su aeropuerto es la puerta de entrada a la Groenlandia del oeste.

Mouth of Ilulissat Icefjord- Greenland

Iceberg Punta Sud de Groenlàndia. Prince Christian Sund Gastronomía La cocina de Groenlandia es contundente por el rigor del clima. Entre los platos típicos están el suaasat, una sopa con carne de foca, ballena o reno, el bacalao y el ammassat, un pescado seco de gusto similar al del arenque.

Nuuk, Greenland. National Museum

September 10, 2005

In October 1972, two hunters, Hans and Jokum Gronvold, discovered the mummified remains of six women and two children in a cave near the old settlement of Qilakitsoq near Uummannaq in the far north of Greenland. They died around 1475 and their remains, down to their hair and fingernails, were preserved by the dry cold air in the sheltered cave. The cause of death is not understood, but it is clear from the position of the infant that it was left alive with its dead mother. Inuit custom at that time dictated that a child be buried alive or suffocated by its father if a woman could not be found to nurse it. Although such a practice seems cruel now, the Inuit believed that the child and its mother would travel to the land of the dead together. Their clothing was also preserved, including sealskins and a marvelous coat madre from sewn tother bird skins, complete with feathers which served as a warm lining.

The Greenland Mummies by Jens Peder Hart Hansen describes what this discovery has revealed about the people and the technology they used to survive in the harsh climate of northern Greenland. http://www.benlo.com/arctic/nuuk.html

The Qilakitsoq mummies: a historical glimpse of the hunting culture of the

past

Quilakitsop is an old Inuit settlement Nuussuaq peninsula on the west coast of Greenland around 450 km north of the Arctic Circle. In 1972 two brothers on a grouse hunt found a number of approximately 500-year-old mummies in the same grave underneath an outcrop of rock. Owing to a combination of the particular location on a north-facing slope, the dry air and the low temperatures, the mummified remains were in a particularly good state of preservation.

There were six women and two children, all of whom were fully dressed.The discovery of the remains brought with it a lot of new knowledge concernig the Inuit way of life and their clothing. The eight bodies were equipped for a long journey into life after death, since according to their beliefs at the time it was considered necessary to be prepared for hunting even after death. The original mummies are now on display at the National Museum in Nuuk. These discoveries have given us a unique insight into an era of Greenland’s history which is otherwise very sparsely documented. The display shows the conditions under which the discovery was made, as well as the many other items of clotheing that followed these people into the grave some 500 years ago. http://www.greenland.com/content/english/tourist/culture/hunting_culture_of_greenland_the_qilakitsoq_mummies

Nuuk, Museu Nacional

Vestits de festa de dona: vídua (blau) i casada (rosa)