concurs st jordi · 2018. 1. 9. · concurs st jordi muntanya i natura macrofotograﬁ a patrimoni...

CENTRE EXCURSIONISTA SANT CELONIButlletí Mensual

Número 151 - Març 2010

Atenció al públicPaulo Jiménez

dimarts i dijous - de 19 a 21hc/ Sant Antoni, 1608470 Sant Celoni

93 867 52 [email protected]

La quota anual de soci numerari és de 30 euros. La quota de soci major de 65 anys és de 15 euros anuals. La quota del primer membre d'una família és de

30 euros i la de cadascun dels altres membres és de 10 euros.

Podeu enviar les vostres col.laboracions a l'adreça del butlletí.

El CESC no comparteix necessàriament les opinions dels col.laboradors.

EDITORIAL

Seguretat a la Muntanya

Cada vegada més la muntanya guanya adeptes. Per això volem recordar dues coses que ens demana la muntanya: Respecte i Precaució.

Avui farem un repàs dels temes bàsics de seguretat. Estem acostumats a anar en grup i amb els responsables del CESC, que coneixen els camins i que moltes vegades s'han “patejat” abans l'excursió; en aquestes condicions s'entén que la gent tingui confiança en l'organització i que no parin massa atenció als temes de seguretat. Però tanmateix tothom els ha de tenir presents. A més, què hem de fer quan programem una excursió al marge de les sortides “oficials” del CESC?. Aquí us recordem unes precaucions bàsiques:

1. Informació prèvia. L'excursió comença a casa, coneixent la previsió meteorològica (entrant a www.meteocat.com) i si s'ha d'anar per la neu, coneixent el risc d'allaus (a la web del Insti-tut Geològic de Catalunya). Si ha de fer molt mal temps, millor desistir de sortir.

2. Planificació adequada de l'excursió. Informar-vos bé de les característiques de la zona, porteu mapes i no vulgueu fer ac-tivitats que superin el nivell del grup; preveure la durada per arribar de dia i preveure els llocs per pernoctar; i preveure un pla B si es capgiren les condicions meteorològiques.

3. Equipament adequat.4. Durant la excursió no feu imprudències, feu cas dels “indi-

cis” (a vegades la muntanya avisa abans).5. Si us perdeu o patiu un accident poseu-vos en contacte

amb el 112 (serveis d'emergència) donant uns punts de referèn-cia i sense sortir del lloc fins que us hagin trobat. Tothom està exposat a patir un accident i des del CESC encoratgem als socis perquè tinguin el carnet de federat de la FEEC (en la modalitat adequada a la seva activitat) que us donarà tota la cobertura necessària.

Finalment per tots aquells que volen millorar les seves presta-cions que tinguin present aquest lema: una bona formació dóna seguretat i criteri. Qui pot donar la formació i l'entrenament necessari? A vegades n'hi ha prou amb els consells i vigilància d'un company més expert. I a vegades s'ha de recórrer als cur-sets de formació amb monitors com els que organitzem periò-dicament al nostre Centre.

La Junta Directiva |

PresidentVicepresident primerVicepresident segon

SecretariTresorer

Vocals

SECCIONSNatura

Senders

Muntanya

Alta Muntanya

G.A.E.

Esteve MonrabàCarles MontoriolEsther GuiuMartí PujolAgustí NetErika BartoloméOriol BoledaMarc DomenechJoan Miquel EscudéLluís ForrollMaite GarciaMiquel GarciaJosep GensanaAgustí LluchJordi MartínRafel NetMiquel PérezJoan PujalsJosep RoherFrancesc RuizPau Mikel SalvadóJoan SalvanyàRubén Vázquez

Josep Gensana938670569Josep Roher618888141Miquel Pérez617421458Marc Domenech938671302Joan Miquel Escudé936563003

Edició i DissenyImatges

Distribució

ImpressióEmail Butlletí

ExemplarsFoto Portada

Esther GuiuCarles MarínFrancesc OrenchMaria Àngels [email protected] exemplarsOnades (Francesc Roca)

INFORMACIÓ | ASSEMBLEA GENERAL

Assemblea de Socis del CESC 30.01.2010

COMPOSICIÓ DE LA NOVA JUNTAPresident: Esteve MonrabàVicepresident primer: Carles MontoriolVicepresidenta segona: Esther GuiuSecretari: Martí PujolTresorer: Agustí Net

VOCALSNatura: Josep GensanaSenders: Josep Roher i Francesc RuizMuntanya: Miquel PérezAlta Muntanya: Marc DomenechVocals conjunts de Muntanya i Alta Muntanya: Erika Bartolomé, Lluís Forroll, Jordi Martin i Rafel NetGAE: Joan Miquel Escudé, Oriol Boleda, Pau Mikel Salvadó i Ruben VázquezMarxa Montseny: Joan SalvanyàMaterial i atenció al públic: Paulo JiménezComunicacions: Maite Garcia, Agustí Lluch i Esther GuiuBase de Dades i Quotes: Joan Pujals, Agustí Net i Paulo Jiménez

Per diverses raons, però amb el principi d'adequar la composició de la Junta a la situa-ció real dels seus membres actius, cessa en Jaume Domenech, la Bàrbara Guillén, la Maria Magem i en Martí Rosés.

NOMBRE DE SOCISSeguim creixent: A data 31 de desembre 2009 el CESC tenia 473 socis. Això és un 10%

més que l'any passat en que érem 405. Durant l'any 2009 hi va haver 88 noves altes i 20 baixes.

QUOTESDesprés d'estudiar la memòria econòmica i el balanç de situació del 2009 i d'aprovar

el pressupost per al 2010, es va acordar bloquejar les quotes:

Soci ordinari i/o titular d'una unitat (i adreça) familiar: 30'- eurosCadascun dels altres socis d'una mateixa unitat (i adreça) familiar: 10'- eurosSoci major de 65 anys: 15'- euros

INFORMACIÓ | CESC

CESC butlletí | març 2010 | 3

INFORMES DE LES DIFERENTS SECCIONSComença en Carles Montoriol exposant tot el que s'ha fet per la celebració dels 25

anys. Destaca que es van orientar totes les activitats cap a la gent del CESC, com a base de l'entitat. Ha sigut una tasca de més de 2 anys que ha comptat amb un alt índex de partici-pació amb gairebé 70 col.laboradors.

En Miquel Garcia passa a relatar l'expedició del Tocllaraju. Valora molt positivament l'experiència i l'èxit en el repte de superar els 6000 metres.

En Quico Fernandez valora l'activitat del Memorial Muntanyenc de juliol molt positi-vament en totes les variacions i diferents rutes que es van fer.

Seguidament en Joan Miquel Escudé, com a representant del GAE, destaca l'obertura d'una nova via d'escalada al Montseny; quan estigui condicionada, publicaran la ressenya corresponent.

Pel 2010, preveu una estreta relació amb la secció d'Alta Muntanya, ja que s'han detectat mancances en la formació tècnica, i per tant, serà un any de cursos de formació (2 d'alpinisme (nivell 1 i 2), un d'escalada i un de progressió en crestes).

Segueix en Marc Domenech com a cap de secció d'Alta Muntanya. Destaca que el 2009 va ser un any de sortides orientades a preparar l'expedició al Tocllaraju. Es van tro-bar problemes com el mal temps i el gruix de neu, que van portar a nombrosos canvis en les rutes. Preveu pel 2010 una sèrie de sortides que es duran a terme conjuntament amb el CE Palautordera. També es col.laborarà activament amb el GAE en formació.

En Miquel Perez, cap de Muntanya, explica que durant l'any 2009 es van enfocar les sortides pels membres de l'expedició, el que va portar a pujar el nivell de dificultat. Pel 2010 les sortides seran més bàsiques i senzilles, tot i que hi haurà sortides de cap de setmana amb un desnivell elevat, però en cap cas, hi haurà perillositat ni ús de material tècnic.

Prossegueix en Josep Roher, representant de Senders. El 2009 va estar marcat pel Camí dels Bons Homes. Les primeres etapes van comptar amb més participació que no les últimes, fet degut a que aquestes eren d'un nivell més elevat i més llunyanes.

Pel 2010 es proposa la Ruta del Ter, un sender nou, planer i que no s'havia fet mai. En destaca el gran patrimoni arquitectònic i històric de la ruta, que serà aprofitat per fer certes visites culturals. La ruta es farà entre el 2010 (fins a la presa de Sau) i el 2011 (fins l'Estartit).

4 | CESC butlletí | març 2010

Per finalitzar, l'Esteve Monrabà en representació d'en Josep Gensana, resumeix les sor-tides de la secció de Natura del 2009. Per aquest any, destaca que per abril i maig es faran sortides amb un recorregut botànic, guiades per un biòleg expert en propietats medicinals. Per juliol, es repetirà la sortida Terra i Mar, que inclou un viatge amb vaixell de vela.

També en representació de l'Helena Domènech, destaca l'èxit de totes les activitats socials de l'any 2009.

ALTRES INFORMACIONSTema del local actual del CESC i previsió municipal d'un futur “Hotel d'Entitats”Existeix un acord total entre l'Ajuntament i el Centre Popular, propietari de l'actual local

del CESC, per cedir l'immoble al poble de Sant Celoni, i convertir-los en un hotel d'enti-tats. El CESC tindrà preferència gràcies a la bona relació existent i pel nombre de socis. Ara mateix està en redacció l'avant-projecte i es parla d'una previsió d'entre 4 i 5 anys.

Assegurança per dies en sortides concretesS'informa que per sortides amb un nivell elevat com per exemple el Memorial Munta-

nyenc de juliol, s'estudia la possibilitat de fer una assegurança per dies, per aquells parti-cipants que no disposin de la mateixa.

Construcció d'un nou rocòdrom al pavelló del Sot de les GranotesS'informa que s'han fet diverses reunions entre l'Ajuntament, la constructora i el CESC

com a potencial usuari, per la realització del projecte d'un rocòdrom. Ara mateix estan en la presentació d'esmenes al projecte, i tot sembla indicar, que es podria posar en funcio-nament a finals del 2010.


INFORMACIÓ | AUDIOVISUALS

Cicle d’Audiovisuals de Març

Com cada any ens hem animat a preparar el ja tradicional cicle d'audiovisuals del mes de març. Aquest any canviem de local, anem al de la Caixa de Manlleu i començarem amb un muntatge d'extraordinàries diapositives digitals d'uns indrets adorats dels Pirineus atlàntics, Aspe i Lescun, gràcies a uns enamorats d'aquestes valls, en Quico i la Maria.

Seguirem amb un muntatge sobre el fantàstic Alpamayo, del que algú n'ha dit la mun-tanya més bonica del món.

El dia 19 en Miki i l'Eva ens oferiran la seva anada al Marroc, amb la pujada al Toubkal, el cim culminant de la gran serralada de l'Atlas.

Tancarem el cicle amb l'Himàlaia, gràcies a l'aportació de la Marta de la Iglesia i la Marta del Ruste, amb el Trekking dels Annapurnes.

De ben segur que ens ho passarem molt bé.

Divendres 5, 12, 19 i 26 de marça la sala de la Caixa de Manlleu passatge St. Ramon, Sant Celoni

Divendres, 5 de març, a 2/4 de 10 del vesprePIRINEUS ATLÀNTICS. PRIMAVERA I TARDOR A LES VALLS D'ASPE I LESCUNA càrrec de Quico Fernàndez i Maria Deulofeu

Divendres, 12 de març, a 2/4 de 10 del vespreL'ALPAMAYO A càrrec de Josep Torrents i Alfons Garrido

Divendres, 19 de març, a 2/4 de 10 del vespreTOUBKAL 4.167mA càrrec de Miki Garcia i Eva Pou

Divendres 26 de març, a 2/4 de 10 del vespreEL TREKKING DELS ANNAPURNESA càrrec de Marta de la Iglesia i Marta del Ruste


INFORMACIÓ | CESC

Us recomanem que comenceu a buidar la targeta de la càmera, per què ja tenim aquí el Concurs Sant Jordi de Fotografia, que organitza com cada d'any, des d'en fa 15, el CESC.

Creiem que és important que en actes com aquest “concurs” hi participi molta gent, siguin o no socis del CESC. No és un concurs per a professionals, ni s'ha de participar amb la intenció de “guanyar”. Només és una manera de compartir amb una colla d'amics, aquelles imatges que ens evoquen bons records.

La manera de participar està àmpliament explicada en el tríptic que rebràs juntament amb aquest butlletí.

Tria entre 1 i 5 fotografi es en total que t'agradin. No cal que siguin d'aquest any, però sí que han d'estar relacionades amb un d'aquests temes: MUNTANYA i NATURA, MACRO-FOTOGRAFIA, i PATRIMONI ARQUITECTÒNIC i CULTURAL del BAIX MONTSENY

La mida és important que estigui entre 18 per 18 i 36 per 36 (no és perquè sí; penseu que les hem de col.locar en el marcs i són les mides que podem acceptar). Recomanem no posar-les sobre cap suport rígid perquè ens resulta molt més còmode.

Fins al 30 de març, les pots fer arribar al CESC de la manera que més et convingui, de les que es proposen en les bases. (No espereu a l'últim moment!!)

Per mantenir l'anonimat fins després de la votació, i a la vegada, evitar que hi hagi alguna pèrdua i poder tornar les fotografies, és important fer els següents passos:

Escriu al DARRERE de cada fotografia el TÍTOL i la CATEGORIA a la qual s'opta.Escriu tots els TÍTOLS de les fotografies que presentes, a la part de fora d'un SOBREA l'interior d'aquest sobre, hauràs d'afegir la BUTLLETA D'INSCRIPCIÓ que pots reta-

llar del tríptic o baixar-te-la de la web del CESC, ben omplerta.

Totes les fotografies que presentem els socis del CESC, participen a la vegada en dos concursos: el “social” i l'obert.

Al “social” som tots els socis els que votem aquelles fotografies fetes per socis del CESC. Al concurs “obert” és un jurat d'experts qui tria d'entre totes les fotografies presentades, siguin o no socis del Centre.

Els premis materials són força atractius. Però malgrat això, el què realment ens ha de moure a participar-hi és la satisfacció de compartir aquells instants especials per nosaltres que vam ser capaços d'immortalitzar amb les nostres càmeres.

No t'ho pensis més: Segur que tens imatges que als altres ens agradarà veure.

INFORMACIÓ | CONCURS FOTOGRAFIA

XV Concurs Sant Jordi de Fotografi a

INFORMACIÓ | CESC


CALÇOTADA A CAN PATIRÀS (CAMPINS), diumenge 7 de marçCom cada any el CESC organitza una calçotada a la masia de Can Patiràs de Campins

pel primer diumenge de març. El CESC hi posa els calçots, el foc i la salsa. I vosaltres cal que porteu el segon plat, els postres i la beguda, així com la taula i les cadires i tots els estris per menjar. Com que s'han de comprar els calçots, cal saber amb alguns dies d'antel.lació, quants serem. Per això és imprescindible fer la reserva abans del 4 de març al CESC o al telèfon de l'Helena Domènech 93 867 1249

La sortida serà a les 11h del matí de la plaça Comtes del Montseny, en cotxes particu-lars. Els que no siguin socis hauran de contribuir amb una aportació de 5 euros.

PRESENTACIÓ NOU MAPA DE L'ALPINA DEL MONTSENY, dijous 12 de marçEl 12 de març es presentarà el nou mapa del Montseny de la reconeguda editorial

Alpina, a la Rectoria Vella de Sant Celoni. La cita començarà a les 20h, i comptarà amb la presència d'en Josep Mª Panareda, que explicarà l'evolució del mapa del Montseny amb diapositives. L'acte s'organitza amb la col.laboració de la Llibreria Alguer7, el CESC i l'Editorial Alpina.

MASIA MARIONA “CAL PATXOT” DE MOSQUEROLESEl CESC informa que la Masia Mariona “Cal Patxot” de Mosqueroles ha sigut traspas-

sada a la Diputació i convertida en casa cultural dedicada a la vida i obra del mecenes Rafael Patxot; personatge il.lustre del s. XIX i XX, autor de nombroses publicacions de me-teorologia, astronomia, estudis de la música popular catalana i de les masies catalanes.

Destaca la publicació de l'ATLAS INTERATIONAL dels núvols i dels estats del cel. A la façana de la casa hi ha 2 rellotges de sol, una a la façana sud construït l'any 1931 que marca amb exactitud el temps solar de Mosqueroles.

INFORMACIÓ | VARIS

Altres Informacions


INFORMACIÓ | CESC

DADES TÈCNIQUES

DATADiumenge, 14 de marçHORA SORTIDA07h del matíLLOC SORTIDApl. Comtes del MontsenyMITJÀ TRANSPORTAutocarPREUSocis CESC 15 eurosNo socis 20 eurosMenors 14 anys 9 eurosInclosa l'entrada al museuGUIAJosep Roher-Francesc RuizARRIBADACap a les 18h aproxCAL PORTAREquipament personal per passar un dia de marxa, esmorzar, dinar, beguda, roba i calçat adequatINSCRIPCIONSImprescindible confirmar l'assistència abans del dijous 11 de març- dimarts i dijous de 19 a 21h al local- al telèfon del CESC 93 867 5213- al bloc del CESC http://cescsantceloni.blogspot.com- a en Francesc [email protected]

ITINERARITorelló - Colonia La Coromina - Àrea de descans de les

Masies de Voltregà - Santuari de la Gleva - Manlleu - Roda de Ter

RECORREGUTIniciarem la ruta a la plaça de l'església de Torelló. Bai-

xant pel carrer de Sant Josep arribem al riu Ges. Passem un pont i seguim recte fins arribar a una benzinera; a uns metres creuem per dalt el pont de Conanglell sobre el Ter. Immediatament d'haver passat el pont girem a la dreta pas-sant per sota del pont per iniciar el camí vora el Ter.

Després de 1:30h arribem a l'àrea de descans de les Ma-sies de Voltregà, on esmorzarem seguts a taula. Una hora més de camí i serem al Santuari de la Gleva, creuem el pont amb molta cura en aquest tros del camí, i sota del mateix ens retrobem amb el Ter. La vora del Ter ja no la deixem fins arribar a Manlleu. Aquí el Museu Industrial del Ter ens obliga a visitar-lo. Dinarem davant mateix del museu on hi ha taules i cadires per seure.

Després de dinar, els de la llarga sortirem per gaudir una hora més del camí per arribar a Roda de Ter al voltant de les 16h.

OPCIONS

LLARGA CURTA

Distància km. 20,6 15,6

Desnivell - 60m - 47m

Temps en moviment 04:30h 04:30h

Acabament Roda de Ter Manlleu

Visita Museu 12:30 a 13:30 13:30 a 14:30

SENDERS | LA RUTA DEL TER

Torelló - Roda de Ter


SORTIDES | FITXA SENDERS

SORTIDES | FITXA SENDERS


Santuari de la Gleva

Museu Industrial del Ter (Tomas Prat)

DADES TÈCNIQUES

DATADiumenge, 21 de marçHORA SORTIDA07:45h del matí. Presen-tar-se 15min abansLLOC SORTIDApl. Comtes del MontsenyMITJÀ TRANSPORTCotxes ParticularsGUIAJosep GensanaDIFICULTATApte per tothomKILÒMETRES11kmDESNIVELLAltitud mínima 320mts Altitud màxima 760mtsARRIBADACap a les 14h aproxCAL PORTAREquipament personal, esmorzar, beguda, roba i calçat adequatINSCRIPCIONSImprescindible confirmar l'assistència abans del dijous 18 de març- dimarts i dijous de 19 a 21h al local- al telèfon del CESC 93 867 5213- al bloc del CESC http://cescsantceloni.blogspot.com- a en Josep Gensana617 222 614

RECORREGUT

Sortirem a les 07.45h puntuals fins a l'estació de tren a La GARRIGA, a on deixarem els cotxes. Tot seguit pujarem al tren de les 08.45h fins al FIGARÓ (8 min).

Aquí comença l'excursió.L'itinerari segueix el PR-33. A l'inici de la passejada trobem la Font de la Noguera Pun-xeguda, un lloc encisador i tranquil, per seguir en paral.lel la riera de VALLCÁRQUERA, una de les més ben conser-vades i boniques del riu Congost; hi trobarem oms, freixes i avellaners. En aquest tram destaca el Castanyer de Ciment, i la Font del Molí; en poc més de temps s'arriba a ST PERE de VALLCÁRQUERA, petita església d'origen romànic re-formada el s. XVII.

A partir d'aquest punt, l'avellanosa substitueix la ver-neda, començarem a enfilar-nos fins a trobar un paratge d'alzinar i castanyeda, veurem la Cova de l'Home Mort, la Font del Pi i la Creu de Can Plana, un xic més amunt arribem a ST CRISTÓFOL DE MONTEUGUES (punt culmi-nant de l'excursió).

NATURA | FIGARÓ

De Figaró a Sant Cristòfolde Monteugues


SORTIDES | FITXA NATURA

SORTIDES | FITXA NATURA


Font de la Noguera Punxeguda

Sant Pere de VallcàrqueraSant Cristòfol de Monteugues

DADES TÈCNIQUES

DATACap de setmana20 i 21 de marçLLOC SORTIDApl. Comtes del MontsenyMITJÀ TRANSPORTCotxes particularsOPCIONSS'accepten propostes pel DU, o fins i tot ens podem marcar diferents objectius i fer dos grupsHORARICom sempre, dependrà del grup i les condicions, entre mig dia i jornada complertaINSCRIPCIONSImprescindible confirmar l'assistència abans del dijous 17 de marça en Joan Miquel Escudé93 656 3003 [email protected]

HORA I LLOC DE SORTIDA Caldria intentar sortir DV 19 a la tarda per poder dormir/bivaquejar a Candanchú i ma-tinar com cal (cap amunt a les 06h). Segons les possibilitats dels assistents, quedarem a una hora o altra, i/o bé fer l'al-tra possibilitat: matinada total GAE (sortida el mateix DS a les 02h de Sant Celoni)

ITINERARI Sortida des de l'aparcament de les pistes d'esquí de Candanchú a 1530m, i tirar amunt, al principi, esquivant esquiadors matiners, i després esperem que no haguem d'esquivar més coses...

DISTÀNCIA, DESNIVELL I DIFICULTAT El desnivell i la distància cal que la mireu al mapa. La dificultat seria sobre PD/BD-, per dir alguna cosa (ja sabem lo canviants i relati-ves que són les dificultats a la muntanya).

Tot i que la seva alçada i proximitat a Candanchú poden donar-li una imatge de cim “molt assequible”, el cert és que aquest pic pot esdevenir tota una confirmació per a un muntanyenc. Ja no diguem si les condicions no són gai-re bones (vent, neu profunda). En el darrer tram es poden assolir pendents sobre els 50º mantingudes i exposades (sobre precipicis), on caure no és una opció.

Tothom ha de ser autosuficient i tenir el nivell que re-quereixen les dificultats, domini de la progressió amb i sense grampons, l'autoassegurament i l'autodetenció amb piolet en aquest tipus de pendents, etc.

CAL PORTAR Qui vulgui venir ha de tenir prous conei-xements i formació per saber què ha de dur. Si no és així, segurament és que no hauria de venir...

Dit això, afegir que, a més de l'habitual a l'alta muntanya hivernal, recomanem: Arnés i complements (alguns mos-quetons, cordinos, anells... per imprevistos), casc i ARVA/pala/sonda. Els responsables de les dues seccions afegirem també dues cordes de 30 m (també per a imprevistos)

ALTA MUNTANYA i GAE | CANDANCHÚ

Ascensió per la normal a l’Aspe 2645m


SORTIDES | FITXA ALTA MUNTANYA i GAE

SORTIDES | FITXA ALTA MUNTANYA


Aspe

Aspe

DADES TÈCNIQUES

DATACap de setmana27 i 28 de marçHORA SORTIDADissabte 06:30h del matíLLOC SORTIDApl. Comtes del MontsenyMITJÀ TRANSPORTCotxes ParticularsGUIAMiquel PérezHORARIDissabte 5:30hDiumenge 5:00hDESNIVELL989m pujada el primer dia226m pujada i 1215m de baixada el segon diaCAL PORTARMenjar i veure per passar el dia a la muntanya (es-morzar, dinar i sopar de dissabte, més esmorzar i dinar de diumenge). Bon calçat i roba d'abric, més les raquetes de neu, sac de dormir i l'aïllantINSCRIPCIONSImprescindible confirmar l'assistència abans del dijous 25 de febrer- dimarts i dijous de 19 a 21h al local- al telèfon del CESC 93 867 5213- al bloc del CESC http://cescsantceloni.blogspot.com- al telèfon d'enMiquel Pérez617 421 458

ITINERARISortirem de l'inici de la Vall de Madriu, i remuntant

aquest riu arribarem al pont d'Entremesaigües, a 1453m, on abandonarem la vall i agafarem el Riu de Perafita per caminar al seu costat fins a l'alçada de 2061m, on ens des-viarem cap el Refugi de Claror, on soparem i passarem la nit.

Al dia següent sortirem en direcció al refugi de Perafita, Collada de Maiana i la barraca de la Farga. En aquet mo-ment tornarem a estar a la Vall del Madriu i només ens quedarà seguir la vall fins als cotxes.

OPCIONSDepenent de l'estat de la neu i el temps del cap de set-

mana, hi hauran dos plans B. Un serà el cap de setmana per Andorra i l'altra només

sortida de diumenge per la zona de la Collada de Tosses.

CAL PORTARLa sortida està pensada per fer-la amb mitjons gruixuts,

botes de muntanya, pantalons gruixuts, samarreta, forro polar, jaqueta i pantalons impermeables, gorro i guants. I com no, la frontal, les raquetes de neu, crema pel sol…

Penseu que dormirem en un refugi molt maco que no està guardat i per tant heu de porta el sac de dormir i l'aïllant.

MUNTANYA | ANDORRA

Circular per la vall de Madriu Ens banyarem al llac abans d’anar a dormir?


SORTIDES | FITXA MUNTANYA

SORTIDES | FITXA MUNTANYA


Vall de Madriu

Refugi Claror (Joan Simon)

COM US VA ANAR? | ALTA MUNTANYA 16 i 17.01.2010

Canigó

Moltes de les meves sortides a la muntanya comencen amb el mateix so: el despertador intentant convèncer-me per que m'aixequi un dissabte a hores intempestives (encara que sigui a les mateixes que per anar a treballar). M'emporto la motxilla, les botes i el menjar per passar dos dies i una nit amb tres noiets (això va per dir-me “la nova”) que no conec. Uf, on m'he ficat?

La forma de la sortida és d'un triangle rectangle. Simplificant molt, és clar. El primer vèrtex és el Coll de la Cirera, i l'hipotenusa, en direcció nord-oest, travessa el refugi de l'Estanyol, l'Abric del Pinetell i el Ras del Prat Cabrera, fins arribar al refugi dels Cortalets; el segon vèrtex és el Puig del Roc negre, una vegada trepitjat la creu del Canigó i el Puig Sec, aquesta vegada en direcció sud. El tercer cantó del triangle és la cresta que forma la serra del Roc Negre, el Puig de Gallinassa i culmina al Coll de la Cirera, quasi-inici de la proposta de la sortida.

La forma real de la sortida fou una línea recta, altra vegada simplificada, trepitjada dues vegades. Una per anar, i la següent per tornar. I mai tant ben dit, ja que les petjades van ser exactament les mateixes en un sentit que en l'altre. L'explicació d'aquest fet és ben senzilla: els 30 cm de neu (variables) estaven totalment tous, i, sense portar raquetes, ens va tocar obrir traça a base d'enfonsar-nos en la neu durant tota la hipotenusa del nostre triangle rectangle. Anàvem amb fila índia i el company de darrera posava la bota al mateix espai on just acabava de treure la meva. Fèiem torns, el temps del qual anava en funció del cansament de cadascú.

El refugi de Cortalets es va fer esperar fins a les 9 de la nit. Van ser moltes hores cami-nant entremig del bosc nevat, per sobre els núvols, seguint rastres d'animals i trepitjant on encara ningú ho havia fet. Els espaguetis liofilitzats saben a glòria (com poden canviar tant els gustos dels aliments en moments com aquests?) i el tauló de fusta de la llitera és de viscoelàstic.

Abans de dormir-me, únicament em turba el pensament uns respiraments sonors que poc a poc es fan més llunyans (propera vegada: taps!). I descanso.

Descanso fins que ens llevem i miro per la finestra, que és el moment quan els meus sentits s'activen. El cap de l'expedició ho té clar: reculem. Malgrat les ganes de fer cim, no hi ha dubte, ja que això pinta del color de “millor-no-arriscar-se”, és a dir, del color gris núvol opac fins a meitat de la vessant, on no hi veu ningú a 10 passos. Els companys francesos del refugi opinen de la “même façon”.

SOCIS| SORTIDES

Encara no m'ho crec. Vam fer un esprint de 7 hores on el dia abans n'havíem trigat 12. Així que prepareu-vos companys que no hi veu ser, en Rafel, en Marc, en Ramon, i una servidora estem plenament en forma!

Malgrat no fer cim, varem tastar els ingredients bàsics que tant m'enganxen a fer mun-tanya: matinar quan tothom està al llit, posar-me les botes, trepitjar la neu (d'aquest, ens vam passar), les barretes energètiques, llegir mapes, sentir el cansament a les cames, el si-lenci del bosc, els bons companys, menjar espaguetis liofilitzats i galetes teracal.lòriques, dormir dins del sac de dormir, l'olor a refugi, observar el temps, el risc d'allau, posar-me el frontal per sortir a mitjanit al lavabo...

Com diu un amic “que dura és la vida de l'alpinista!”... sí, però com disfrutem!

Laura Ros |


COM US VA ANAR? | NATURA 17.01.10

Aiguafreda (Primera Part)

Plaça dels «comtes». Mitjan gener. Matí de diumenge que comença a dir -amb mandra- “bon dia”. Organitzem el comboi d'automòbils. Qui anirà davant? Qui coneix la carrete-ra? Sortim en seguici direcció Granollers. La destinació és Aiguafreda (extrem del Vallès Oriental). Si m'extravio pel Vallès, el punt de reunió serà la caseta del Punt d'informació del Parc del Montseny. Els qui anem amb una PDA-GPS, hi escrivim “Aiguafreda”. Els qui anem amb mapa, tenim la llibertat de veure els encontorns, a dreta i esquerra, segons di-buixa el mapa. Els qui ni PDA ni mapa, hem de tenir fe en el nostres companys.

La “caseta” és en una cantonada del Parc de la Carretera. El Parc de la Carretera és una plaça dura on a l'estiu fan ball i cinema a la fresca, i on tot l'any els pares porten a jugar la mainada, perquè és un espai ampli, segur i ben pensat. El Parc de la Carretera té un aparcament. Aquest barri d'Aiguafreda no disposa gens d'aparcament per als veïns. Hem aparcat en un carreró que haurà hagut de sofrir que deu automòbils l'envaïssin i vint per-sones li torbessin la pau dominical: els qui descansen, els qui dormen, els qui esmorzen croissants o xocolata desfeta amb melindros, els qui arriben de treballar i ara es posaran a dormir o els que només fa dues hores s'hi han posat.

En Josep i en Francesc ens esperaven a la “caseta”. Són de la colla Els Gafarrons: Amics de la Caminada. En Josep i en Francesc són d'aquell país: coneixen els seus camins. Són de la mateixa pasta que la d'en Gensana: parcs de paraules, savis d'idees.

Migmatí. Definitivament, el dia s'ha llevat fredorós i el cel sense sol. A mesura que vin-gui el migdia els núvols anomenats estrats seran més espessos. En tot el dia, pas veurem ni plugim ni sol.

Aiguafreda és un poble tipus “carrer”. Va néixer i desenvolupar-se al llarg del camí ral/carretera nacional. Comencem a caminar enllà, vers Puigcerdà, per la Carretera de Ribes. Som al cap de vila de Granollers i sortirem pel cap de vila de Vic. Només de començar de caminar travessem ortogonals el GR5 i la Matagalls-Montserrat -que junts van a buscar el pont de l'Abella sobre el Congost-. L'Abella i Aiguafreda es senten “germanes”. Els separa un riu, els uneixen diferents i diversos ponts. Tan sols és que són dues Administracions.

Caminats uns metres trobo una pastisseria: crec que la golafreria de diumenge al matí em podrà... Però, què pensàveu! Que sóc tova? No, sóc valenta! Caminats 400 metres -ja al centre de la vila-, n'hi veig una altra, de pastisseria. “El carter sempre truca dues vegades.” Deixo que la golafreria condueixi els meus passos! Miro l'aparador. “Mm, què escullo: un ensaïmada o una coca de crema?” “Massa anys fa que em conec.” penso. He fet com Ulisses: he deixat els diners aparcats al meu automòbil.

SOCIS| SORTIDES


Ens apropem al cap de vila de Vic. Aiguafreda ha tingut un teixit fabril des de la dècada del ‘20, fins avui dia. Trobem edificis fabrils -que als bons temps dels anys seixanta- es van ampliar. Ara baden portes i finestres. Pateixo per les il.lusions i les esperances dels qui hi van treballar, fins que -algun moment de la crisi del 73- els les hi va esqueixar. Aquests edificis no semblen abandonats del tot. Plafons metàl.lics promocionals -pintats de colors vius- anuncien que potser tindran una altra nova vida. Sortim pel cap de vila de Vic.

Tota l'estona hem anat caminant per l'avinguda que antigament s'anomenava “«la na-cional» i ara ha retrobat el seu nom poètic de “Carretera de Ribes”. La Carretera de Ribes es torna ampla. A l'esquerra tenim les cases del barri dels Traginers. Els edificis fabrils que veiem a mà esquerra entre els Traginers pertanyen al municipi de Sant Martí de Centelles. Són edificis de magnitud modesta per a la dècada dels ‘10 del segle 21è. Arbrets despullats que no fa gaire l'ajuntament ha plantat.

L'edifici del desaparegut hostal de la Polla amenaça ruïna. En Josep i en Francesc ens hi han fet parar. “Hostal de la Polla” somriure sorneguer general de la colla. “Com eren els hostals? Quina vida s'hi feia?” És un edifici de bones mides, com foren els hostals de camí ral/carretera nacional. Té una galeria porxada amb quatre arcs pintats de blanc. A Aigua-freda havia hagut fins a cinc hostals. Potser no tots els hostals d'aleshores eren els hostals d'avui dia. Cap dels cinc s'assembla a les mides de l'hostal de Sant Jaume de Vallhonesta (Sant Vicenç de Castellet, Bages), que -a la passada setmana- en Solbas ens mostrà durant la sortida de la secció de Senders. Vallhonesta hagués estat un actual CIM.

La colla anem caminant i parlant i deixant a mà dreta la falda del barri de Serrabanda. Un home enfredorit que frisa per arribar a casa, s'encreua amb la nostra caminada. Ve de L'Estel, a la plaça Major de comprar La Vanguardia. Frisa per arribar a casa, escalfar-se i passar el seu matí de diumenge llegint a consciència seva La Vanguardia. Fa cara de lle-gir-se fins i tot les cartes al director. “Això sí que és plaer!” Ha entrat a una casa -al costat de la qual- hi ha un portal amb una porta metàl.lica amb uns dibuixos simpàtics de na Meritxell Duran.

Tenim a mà dreta la falda del barri de la Llobeta. L'actual barri de la Llobeta és la ro-manalla d'una colònia d'estiueig de la burgesia -molt burgesa- de Barcelona. La sort -de seguir dempeus aquells edificis presumptuosos- ha estat convertir-ne alguns en edificis de serveis a les persones. La Llobeta és coneguda per haver-hi viscut n'Ynaraja. N'Ynaraja és home de barba blanca, sempre amb la càmera fotogràfica, viatjat i viatger -escara avui-, biblista, curiós (Oliva, 2010). N'Ynaraja escriu “No ho oblideu mai, sou fets de fang i no de plastilina.” (1995). “M'imagino que l'Ynaraja és un home feliç perquè viu, com els


nens, amb els ulls de la vida molt oberts, tot contemplant les meravelles de la vida.” (Bu-xarris, 1995)

Comença -Carretera de Ribes enllà- el polígon industrial. A Aiguafreda els actuals edifi-cis fabrils són immensos: de 80m, de100m i de fins a 150m de llargària. En tenim a banda i banda. A les envistes del molí de Canes pugem cap a la font dels Enamorats. No entrem a l'engorjat del Congost -flanquejat com les dues columnes d'Hèrcules, per la Tomba i el Pinós- tal com feren tant la via romana imperial (dos mil.liaris) com el camí ral medieval (paviment). Així, doncs, abandonem la Carretera de Ribes i pugem dos minuts per una avinguda que acaba a la font dels Enamorats.

Entrem al barranc de la riera de Martinet. “Un món paral.lel on les persones, les plantes i els animals conviuen en perfecta harmonia” (Perereda, 2009). El camí deixa d'ésser una avinguda. El nostre, ara és un camí de carro que es va fonent dins el bosc. Senderegem uns 20m per sobre la riba esquerra. El barranc puja fins 100 o 200m d'alçària sobre els nostres caps. Caminem a través d'un bosc espès. El fons és una formació vegetal de bosc de ribera; el nostre camí travessa entre una formació vegetal de roures i oms; i, sobre els nostres caps, és una formació de bosc d'alzines i boixos (Panadera, 1982). Des del fons de la riera veig clarejar les capçades dels pollancres entre les soques dels roures i els oms. És un ambient ombrívol ple de lianes. Miri on miri tot és verd maragda intens. Una escletxa blava -sobre el meu cap- entre les capçades dels roures és el cel. Una tènue franja carme-sina és el camí que no tapa l'herbei.

Anem pujant paral.lels a la llera de la riera de Martinet. Si no fos aterrat, veuríem -dalt el barranc- el Saüc, 200m damunt dels nostres caps. Els actuals propietaris del Saüc s'han compromès amb el projecte naturalístic de la riera de Martinet. Un pontet -de fusta ben tractada- ens fa travessar a la riba dreta damunt una de les basses del gorg de la Sort (ajuntament) o de Santa Maria (Perereda) la riera de Martinet. Els valents passen l'aigua damunt la rastellera de pedres (tal com hem fet sempre). L'aigua dins les basses, brilla amb una intensitat màgica. Crec que, si haguéssim mirat ben bé, hauríem vist l'encantada que n'habita els fons.

Carme Camps |En el proper butlletí oferirem la 2º part de l'article.

A la web del CESC podeu descarregar-vos un original retallable que la Carme i una amiga seva ens han preparat amb fotos de la sortida

Fotos: Quico Fernández |

CESC butlletí | març 2010 | 21CESC butlletí | març 2010 | 21

COM US VA ANAR? | ESPECIAL MUNTANYA 24.01.10

De Vidrà a Sta Maria de Besora

Havíem de sortir a les 07.00 des de la Plaça del poble, així que a quarts de 6 ja sonava el despertador per anar cap a Sant Celoni.

En arribar, mig perdudes (la Laura i jo, la Marta ), ja vam veure un grupet que semblava, segons la vestimenta, que anava on nosaltres. Unes presentacions ràpides, “sí, sí, som les amigues de l'Esther”, i uns minuts després enfilats tots a l'autocar cap a Vidrà.

El temps no pintava massa bé, pluja deien, tot i així érem 44 persones que ens vam atre-vir a fer l'excursió. Se'ns presentaven 8 hores de caminada pels Camins de l'abat Oliva, de desnivell no massa. Un cop arribats n'hi va haver que no es van estar d'anar a comprar coca al forn del poble, s'havia d'agafar forces!

La caminada començava suau, un “anar fent”. Alguna pujadeta, res d'important. Ja hi havia gana i se sentien crits de “quan s'esmorza aquí?”, parada i fonda una hora i mitja després d'haver començat. Entrepans, galetes... fotos per recordar d'aquí uns anys.

Pel camí vam anar trobant neu, aquí ja van començar les guerres de boles... i no eren els més joves precisament els que s'ho passaven millor! Ens va ploure, nevar, però tot plegat poca cosa. Llàstima de la mala visibilitat, el paisatge era molt xulo.

Començava a venir baixada, i amb ella les caigudes, el fangueig que anàvem trobant va fer relliscar a més d'un/a. Vam dinar en una bauma, no recordo si era la segona o la tercera que veiem. Em va agradar molt, no n'havia vist mai cap. Desprès d'haver omplert l'estómac tocava baixada altre cop. Vam passar per diferents “selves” que van fer riure a més d'un/a, i unes sabates trobades eenmig del bosc.

Es va decidir de fer més curt el camí, se'ns acabaria fent fosc. Aquí el grup es va dividir, o una hora per camí asfaltat o dues de baixada pel bosc (aquest van fotre-li canya, no van trigar pas dues hores!).

Un cop a l'autocar les cares demostraven el cansament, almenys la meva! Molts ja s'apuntaven per la propera, que em sembla que anava més de bacallà que de caminar. També s'ha de fer content a l'estómac, no?

Per mi era el primer dia amb aquest grup i us asseguro que repetiré! M'estic mirant que puc venir a fer al febrer, així que ens tornarem a veure!

Marta Flaqué |

SOCIS | SORTIDES


Feia dies que la Marta em deia: “Per què no vens?”, i finalment vaig venir.Va ser la sortida dels Camins de l'abat Oliva. Tot i que semblava que el temps no acom-

panyaria, després varem poder veure que va ser el protagonista, o més concretament, va ser la neu.

Una sortida difícil d'oblidar. Tot un camí ple de contrastos. Un paisatge preciós i una gent molt agradable i diversa. L'organització de la sortida també l'he d'anomenar. Impos-sible fer aquella ruta sense preparar-la molt i pel que em consta, així va ser i els hi dono de nou la meva felicitació.

I us dic que em vull fer sòcia un cop he fet la sortida amb vosaltres. Espero poder fer moltes més sortides amb vosaltres.

Text: Maria Martínez. Fotos: Esther Guiu |

COM US VA ANAR? | MUNTANYA 30.01.10

La Carbassa

05.30 del matí: sona el despertador!!! Uff, què malament he dormit... estic nerviosa. Quina tonteria, no? Doncs no ho puc evitar! Això de les raquetes és nou per mi i no sé com aniré. Em fa pal pensar que aniré la última, que m'hauran d'esperar, que potser no podré arribar al cim... Però la veritat és que em fa il.lusió això de fer un cim en ple hivern amb raquetes de neu!!!

Doncs bé, allà estem, en Jonathan i la Montse, a les 06.30 del matí i la gent que co-mença a arribar. No coneixem ningú, però ells mateixos es van presentant. Doncs vinga!, som-hi: cap a la Cerdanya hi falta gent!!!

De camí, parem a esmorzar a una estació de servei prop de Cercs. Això va bé, perquè comencem a fer caliu amb la colla. Però mirem al cel i sembla que el temps no acom-panyarà: està ben tapat! Però per sorpresa nostra, només fem que passar el túnel i un sol espatarrant ens està esperant a la Cerdanya!!!!

El nostre destí és Talltendre, una petita població a uns 1579 metres d'on hem de comen-çar la nostra excursió. Però tot just passat el poble d'Ordèn, la carretereta està glaçada i els cotxes no poden pujar. Així que decidim deixar-los a Ordèn i començar la caminada des d'allí. Ens espera doncs una bona caminada!

Uns minuts després de començar, la roba ens comença a sobrar. A mi ja m'està bé, ja que sóc molt fredolica i prefereixo passar calor i treure'm roba si cal, que no pas passar fred. Aviat comencem a trobar una mica de gruix i en Miquel ens recomana posar-nos ja les raquetes. Uns petits consells pels novells i vinga!, continuem amunt. Però quasi sense adonar-nos, uns petits nuvolets que sortien per darrera la muntanya, mica en mica, es van fent cada cop més grans i comencem a perdre el sol de vista. Així que la roba que comen-çava sobrar, torna a ser imprescindible. Em trobo a gust amb la colla ja que van xino-xano i així puc seguir el ritme, tirem fotos, gaudim del paisatge i de les explicacions: allò és la Serra del Cadí, allò altre La Molina, allà darrera està el Pedraforca... això sí, jo sempre i com em pensava, al final de la cua! I és que no m'hi acabo de trobar còmode caminant amb les raquetes... suposo que la falta de costum hi deu tenir a veure. Però jo arribaré al cim, ho sé!!!

Doncs no!!! Quina decepció!!! Amb la il.lusió que em feia.... Arribem a una caseta pe-titona al mig de la muntanya i decidim parar a esmorzar, però en Miquel ja ens avisa que no pujarem a La Carbassa. Aquells nuvolets del principi s'han convertit en un gran núvol gris i amenaçador que ve cap a nosaltres i en la direcció que hem d'agafar. I en Miquel no vol córrer riscos i decideix que el millor és marxar.

SOCIS | SORTIDES


No sabem el què podem trobar-nos si continuem cap a La Carbassa. La muntanya és molt traïdora, ja ho sabeu!

Doncs bé, què hi farem... la sortida s'ha fet més curta del que ens pensàvem. Qui va posar el títol de la sortida “Un principi suau”? Per què el va ben encertar, no creieu?? Bé, que no s'enfadi ningú, eh? És una petita broma!

Per no tornar pel mateix camí, en Miquel ens porta per una altra ruta. La baixada se'm fa ràpida i amena ja que no parem de xerrar amb els nous companys dels llocs on han estat, dels llocs on hem estat, del que ens agradaria fer, d'on ens agradaria anar... I osti... ja hem arribat als cotxes! I com que encara és d'hora, decidim anar tirant (per no enganxar la cua que es formarà de tota la gent que ha anat a esquiar) i parar a dinar a Berga, a un bar que ja coneixen. Així ho fem i un cop dinats, cadascú al seu cotxe i cap a casa que ara que ja està tot fet, ja n'hi ha ganes.

Bé, Miquel, ens has dit que no repeteixes les sortides, que sempre les vas canviant, però aquesta no s'ha pogut consumar, i estaria bé mirar de fer-la un altre dia que les pre-visions meteorològiques siguin més bones, no creus? Nosaltres ens hem quedat amb les ganes!!!!!

Gràcies per tot i fins la propera!!

Text: Jonathan i Montse. Fotos: Ramón Jiménez |


COM US VA ANAR? | MUNTANYA 30.01.10

La Carbassa

Dissabte al vespre jo no les tenia totes: el temps previst per diumenge era dolent, ne-varia, amb tot el que això implica, la carretera gelada, molt fred i les vistes tapades; valia realment la pena matinar un diumenge si ens esperava tot això?

Malgrat tot, quan va sonar l'alarma del mòbil, em vaig espolsar la mandra del llençols i sense plantejar-m'ho dues vegades, em vaig equipar amb la roba de muntanya.

Al arribar al lloc de trobada, hi havia cares noves, que sempre és motiu d'alegria; a més l'Agustí em va donar la primera bona notícia, cabia al seu cotxe: olé.

Al veure que era l'hora i el Miquel no arribava, vaig pensar, ens espera una sortida di-vertida... però el cert és que minuts després, el senyor va aparèixer i amb un tres i no res, ja es precisaven detalls importants de la ruta, és a dir, on havíem de parar a esmorzar.

Quan estàvem arribant a Talltendre el cotxe davanter es va plantar a mitja pujada, el gel el feia patinar; així que vam haver de retrocedir una mica i deixar els cotxes un poble abans del previst.

Vam començar a caminar amb bon temps, em vaig posar les raquetes per primer cop i cap amunt. La sortida va ser curta, amb dues horetes vam arribar a una barraca, vam esmorzar i al veure que venia mal temps, el cap de l'expedició va optar pel més assenyat, tornar enrere.

Com alguna veu va dir, potser sí que va acabar sent una sortida de pati d'escola, però el cert és que més val retirar-se a temps que acabar xop i fastiguejat. Així que a les dues ja ens estàvem traient les botes i cap al bar s'ha dit!

Com diu la dita, sovint el que no és bo per uns és bo per uns altres; al fer mal temps vam trobar un bar ple i l'amo, que no havia previst una afluència massificada de gent al seu negoci, es trobava sol i anava de cul!!!

Maria del Mar Draper |

SOCIS | SORTIDES

EL RACÓ DEL BOTÀNIC | FITXA 2

La Cardiguera i la Carlina

Segurament la majoria de vosaltres caminant pels Pirineus heu vist algun cop una plan-ta amb una gran flor seca en forma de sol, arran de terra, oi? Estic segur que sabeu de quina planta parlo perquè criden molt l'atenció, i quan n'has vist una ja la recordes per sempre. Doncs avui parlaré d'aquesta planta, mal anomenada per molta gent com a “cards”. Bé de fet parlaré de dues plantes. Aquestes dues plantes les presento juntes perquè són de la ma-teixa família i gènere. O sigui que són parentes pròximes i per tant fàcils de confondre.

DISTRIBUCIÓAmbdues plantes es troben en prats i zones de pastures subalpins i alguns cops baixen

fins l'estatge montà o arriben a l'estatge alpí (en el cas de la cardiguera). La carlina la po-dem trobar des dels 800 fins als 2000 metres, en canvi la cardiguera apareix dels 1100 fins als 2400 metres. Així doncs, al nostre país es troben als Pirineus i Prepirineus i excepcio-nalment es poden trobar al nostre Montseny. Si les busqueu sobretot les trobareu en prats de forta insolació, secs, poc fèrtils i pedregosos.

DESCRIPCIÓAmbdues plantes es caracteritzen per fer una única flor seca molt gran i vistosa, que per

la distribució del seus pètals recorda al sol. Bé, tècnicament no es tractaria d'una única flor sinó que es tracta d'un receptacle ple de petites flors grogues formant un disc circular envoltat d'unes bràctees de color argentat formant el conjunt una mena de corona. També es caracteritzen per una tija molt curta o inexistent, sobretot en la carlina. Les fulles d'amb-dues plantes es distribueixen en roseta basal i són llargues i espinoses. Potser la diferència morfològica més notable entre la cardiguera i la carlina és que la cardiguera té les fulles bastant més espinoses que no pas la carlina.

La floració és produeix durant l'estiu entre els mesos de juliol i setembre en el cas de la carlina i una mica més tard (d'agost a octubre) en el cas de la cardiguera.

OBSERVACIONSAntigament, o no tant, la gent de muntanya clavava aquesta planta als portals de les

cases per que es creia que d'aquesta manera qui entrava en aquella casa tindria bona sort. També es tenia la creença que tenia poders màgics de fer marxar a les bruixes. Una altra utilitat més contrastada és que s'utilitzava com a baròmetre natural: quan el temps era an-ticiclònic la planta romania amb els pètals oberts i en canvi els tancava quan amenaçava pluja.

ESTATUS/PROTECCIÓ Legalment no té cap mena de protecció al nostre país.

Oriol Boleda |

SOCIS| APORTACIONS


SOCIS | APORTACIONS


Cardiguera penjada a una portal d'un casalot

La Carlina

CONSELLS PER ANAR A LA MUNTANYA | FITXA 2

La Hipotermia

Tot aquest contingut ha de ser interpretat amb fi ns orientatius. No pretén reemplaçar la consulta, el diagnòstic i/o el tractament establert pel seu metge. Davant de qualsevol dub-te o preocupació al respecte deveu consultar al vostre metge. Aquest és un resum que pre-tén tenir uns coneixements bàsics per tots aquells que sortim molt sovint a la muntanya.

Podem definir la hipotèrmia com el descens de la temperatura corporal per sota dels 35 ºC, és llavors quan hi ha una disfunció cerebral i muscular. Aquí només ens referirem a la hipotèrmia accidental, no a la hipotèrmia induïda terapèutica-quirúrgica. És un fet característic en pacients atesos en èpoques hivernals, però no necessàriament i solament en aquesta època.

FACTORS FAVORABLES A LA HIPOTÈRMIALa causa principal d'hipotèrmia és l'exposició accidental i prolongada a temperatures

extremadament baixes sense la protecció deguda.Condicions físiques de cadascú: desnutrició, cansament i deshidratació.El vent, la humitat i l'altitud multipliquen l'efecte del fred.Baixes temperatures: una persona colgada de neu es refreda 3 ºC cada hora.Malalts crònics amb problemes cardíacs i/o circulatoris.Sota els efectes de l'alcohol i les drogues. Més probabilitats entre les persones grans i/o molt joves.El desconeixement de les normes i riscos per part d'aquells que practiquen els esports

de muntanya, no sols a les quotes més altes, sinó també les que són més modestes.Equip no adequat pel fred.

CAL TENIR EN COMPTELa vestimenta sempre ha de ser l'adequada. Cal que la roba sigui transpirable per tal

d'eliminar la suor i ens protegeixi del vent i possibles precipitacions. Haurem d'evitar restar aturats amb la roba mullada per la suor, doncs aquesta causa un efecte de pèrdua de calor i disminueix la capacitat aïllant del fred que té la nostra vestimenta. Sempre que puguem hem de substituir la roba mullada de suor per roba seca.

Recordar que una part molt important de la calor la perdem pel cap, cal protegir el ma-teix amb una gorra. Així també recordar la importància de protegir-se les mans amb uns bons guants. Hem de saber que la roba de llana és millor aïllant que el cotó i conserva les seves propietats encara que estigui mullada.

SIMPTOMATOLOGIASensació de fred, pell pàl.lida i freda.Falta d'energia, d'interès i de ganes de fer coses: Apatia i confusió.


SOCIS| APORTACIONS

Tremolors que, tot i que al principi es poden aturar voluntàriament, quan s'incrementa la gravetat de la hipotèrmia es tornen violents i no els podem aturar. Només s'aturaran en un estat d'hipotèrmia greu.

Moviments lents. Pèrdua de coordinació en els nostres moviments. Dificultat per fer unes passes en línia recta. Els símptomes solen aparèixer lentament. Les facultats mentals i motrius de la persona afectada per hipotèrmia es van afeblint a poc a poc.

Disminució de la freqüència cardíaca i el ritme respiratori. De no rebre el tractament adequat el quadre pot derivar en una parada cardíaca, coma i també esdevenir mortal.

QUÈ CAL FER?Als primers símptomes d'hipotèrmia haurem de trucar ràpidament al número d'emer-

gències més properes. Trasllat a l'hospital.Cal protegir a la víctima del terra fred, retirar-la del vent i protegir-l'hi el cap i el coll a

fi de no perdre massa calor corporal.A ser possible, instal.lar-la en un local amb temperatura ambient i tapar-la amb roba

calenta (p.ex. un sac de dormir escalfat prèviament per una altra persona). Una vegada estigui dintre haurem de canviar-l'hi la roba mullada per una altra de seca. Si fos necessari haurem d'ajudar a donar escalfor amb el nostre propi cos.

El reescalfament ha de fer-se d'una manera progressiva, l'haurem d'iniciar primer pel tronc, no per la perifèria del cos.

No s'ha de sotmetre la hipotèrmia a calor extrem, ni directe, com poden ser l'aigua calenta, llums de calor, etc.

Tampoc haurem d'escalfar les zones congelades fins que la temperatura central estigui propera als 36 ºC.

Les dutxes i els banys d'aigua calenta només són recomanables en les hipotèrmies lleus quan la víctima està conscient i la temperatura està per damunt dels 35 ºC.

Una manta de salvament, pel seu poc volum i pes, sempre ens pot ser molt útil (recordar que per protegir-nos del fred el costat platejat ha de estar tocant el nostre cos).

Si l'afectat d'hipotèrmia pot empassar, podem donar begudes calentes i ensucrades.No subministrar begudes alcohòliques, al ser l'alcohol un vasodilatador augmenta la

pèrdua de calor.Evitar el cafè i el te, doncs al ser diürètics, incrementa'n la deshidratació.No oferir tabac, doncs al ser un vasoconstrictor, augmenta els risc de congelació.Moure a la víctima amb molta delicadesa.Un últim consell: No deixar mai sola a una persona amb hipotèrmia, hem de ser amb

ella fins que arribin els serveis mèdics.

Francesc Ruiz |


dimarts i dijous | de 19 a 21 hc. Sant Antoni, 16 | 08470 Sant Celoni

93 867 52 13http://www.elcesc.org

[email protected]

CENTRE EXCURSIONISTA SANT CELONI

concurs st jordi · 2018. 1. 9. · concurs st jordi muntanya i natura macrofotograﬁ a patrimoni...

Documents