2011 contes st jordi 4t
TRANSCRIPT
EL SECRET
Hi havia una vegada un nen que es deia Jordi Virgili. Un dia quan va tornar
del parc davant de casa seva, es va trobar un portal màgic i va preguntar:
- On deu portar aquest portal màgic? En Jordi es va apropar una mica, i el
portal el va arrossegar.
Quan es va despertar es va trobar a dos monstres.
Qui sou vosaltres? va preguntar en Jordi.
Un monstre va dir:
Jo em dic Monstre Patos i el meu amic es diu Monstre Rialler.
El Jordi es va preguntar:
- Que està fent el teu amic?
- Està llegint còmics.
Després d'un minut va exclamar:
- ah!!!!
El Monstre Patos va preguntar:
- Que t'ha passat?
Ell no va respondre i en Jordi va exclamar:
- Crec que s'ha menjat una lletra!
El Monstre Patos va dir:
- Jo conec una planta que si se la menja pot curar les lletres empassades.
Jo se on està. Està
en el fons d'un bosc.
Així, dit i fet van anar al bosc. Al entrar al bosc es van trobar una planta
carnívora.
El Monstre Patos va dir:
- Tinc un secret. En Jordi va insistir perquè li digues el secret i al final li va dir:
-El meu secret es que tinc poders puc tirar boles de foc.
Llavors la planta va atacar però les van esquivar.
Llavors el Monstre Patos va tirar quatre boles de foc i van derrotar la
planta carnívora.
Van seguir i al mig del bosc es van trobar una bruixa.
La bruixa sense presentar-se ni res de res va dir:
- Et desafio amb un concurs de poders.
La bruixa va començar i va fer una bola d'aigua.
Llavors va ser el torn del Monstre Patos i va fer la bola de foc.
Llavors la bruixa va exclamar:
-Estem igualats!
El Monstre Patos va dir:
- Tirem-les i qui perdi morirà.
Dit i fet van tirar les dos boles i va guanyar el Monstre Patos.
Quan van arribar, el Monstre es va menjar la planta i va sortir la paraula
eixerit.
Llavors els dos monstres van enviar el Jordi a casa.
Vet aquí un gos vet aquí un gat aquest conte ja s'ha acabat.
AUTOR: ADRIÀ ARAGONÈSTREBALL DE MÈRIT
LA PRINCESA DIFERENT
Vet aquí, vet allà una princesa que es deia Maria, era molt lletja tenia el pel curt i negre, ulleres, una piga molt gran damunt del llavi, els llavis negres, sempre porta vestits, amb sabates de futbol, no li combinaven res.
Vivia en un castell d'arròs i de flors era tant bonic.
La princesa,estava encisada,i no es podia desfer el conjur, a menys que descobrissis la paraula màgica.
Van intentar buscar, i busca, però no havia res, però res de res.
Peró, el pare i la mare de la princesa, van trucar a fades, i ogres i els van intentar ajudar, però res.
3 mesos mes tard, van descobrir la paraula secreta, que era , Princesa bonica calla botija, i també, van descobrir qui ho va fer, la bruixa Bonidora, que significa bonica, era el contrari de la princesa, com que la princesa era lletja, la bruixa era bonica.
L'endemà, es van trobar totes les amigues, l'Alícia i la Josepina.
L'Alícia tenia el pel ros, i molt guapo, i la Josepina, tenia el pel marró era molt guapo.
L'Alícia, li va dir a la princesa, que no volien ser mes les seves amigues, perquè era lletja.
El pare de la princesa, li va dir, les paraules màgiques, i es va transformar en guapa i la bruixa en lletja.
De sobte quan les seves amigues, es van entera de que sàvia tornat guapa, les amigues van entrar corrent, cap al castell d'arròs, i li van dir, perdona Princesa ens vam equivocar , ens perdones? Siii !! 01I van tornar a ser amigues per sempre.
Amb un cor, i un llaç, aquest conte ja s' ha acabat.
AUTORA : AINHOA MARINÉ
LA PRINCESA I EL PRÍNCEP
Hola, em dic Alícia i soc una princesa. Visc al país de Txulilla i txocomeli. Soc
guapa i porto el pel llarg amb un llaç.
Hel·lè, em dic Eriç. Soc un príncep i visc a Txulilla i Txocomeli, segur que ja
us ho han dit, no? Porto uniforme de policia amb uns pantalons negres i un
jersei blau. Porto el cabell curt.
La princesa esta enamorada del príncep. Aquesta història passa a Amèrica.
- Príncep, em vull casar amb tu perquè t´estimo i ets molt RIC!!!!!
- Val!! Però primer, hauràs de fer alguna cosa, no?
- D'acord, però el què?
- Ves a netejar a casa meva. És molt gran!! Hi ha peluixos.
- Però amb què ho netejaré? - va dir la princesa.
- D'acord, encantada. D'acord.
La Maria va vindre a la boda.
- Hola Maria, hola Alícia. Anem a menjar “rollitos” de primavera?
- No, pastís!!, que es de xocolata!
Al final es van casar i van anar de lluna de mel a Paris i a Londres.
I les nenes van néixer allà, es diuen Maria i Aina.
AUTORA : ARIADNA CARMEN
LA ROSA
Hola amb dic Marti soc un príncep tinc un jardí , molt
bonic i la meva dona està mirant les roses! La meva
dona es diu: Mònica!
La princesa Mònica anava al bosc Arrogos a visitar un mag que es diu
Ron feia màgia i trucs de poder pero ningú ha vist fa 2 sigles , al segle II
en temps dels Romans. Però el mag estava va a un riu que passa pel
mig del bosc. Peró el mag no tenia màgia perquè un, bruixot li va prendre la
màgia, els trucs. Els conjurs i es va anar la princesa a anar a treure els
poders del bruixot. El cap d'una hora es va fer fosc la princesa no podia mes
camina, però de repent va sentir un soroll cridava però, també es veia llum la
princesa Mònica es va amagar ha un arbust i la princesa es va llançar capa
el bruixot. Peró el pricep va sentir el soroll de la seva dona el príncep amb un
cavall. El príncep tenia un vareta a la butxaca que li va regalar la seva avia.
Li va tornar al mag Ron.
El príncep Martí va marxar al mig dia al cavaller, amb la seva dona però el
príncep li va donar una rosa, tots contens
i la princesa i es va marxa.
AUTOR : CHRSITAN PASCUAL
LA PARAULOTA
Hi havia una vegada un noi que es deia Pere. Un dia en Pere estava al
col·legi i la Pepa que es la directora el va cridar ¡Pere!, en Pere va anar al
despatx de la directora. La Pepa li va dir a en Pere: -Pere estic farta de que
sempre diguis Burro a la gent, fem un tracte, avui no diràs Burro a ningú per
que si ho dius t'expulsaré i si no ho dius no t´expulsaré.
En Pere va arribar a casa cansat, es va trobar a l´Anna, que era la seva
mare: -Pere, m'ha trucat la directora i m'ha dit que si dius Burro a algú
t'expulsarà. L´Anna tenia 45 anys, porta un jersei groc, uns texans blaus i
unes sabates de color daurat.
En Pere que tenia 9 anys que portava el jersei verd, els pantalons vermells i
les sabates blaves i tenia una piga al nas.
En Jack que es el dolent té 12 anys, té un jersei negre, uns pantalons grisos
i unes sabates blau fort.
En Jack es va enterar que en Pere si deia “Burro” l´expulsaven i com el seu
enemic, va decidir que el molestaria i així diria Burro, i va pensar agafar 3
amics perquè l´ajudessin.
Quatre amics de Pere li van donar consells per a que es tranquil·litzes.
A l´endemà en Pere va sortir al pati, es va trobar a en Jack i 3 amics seus, en
Jack li va dir: -Me enterat de la noticia; aquest 2011 vull que marxis del cole
Burro.
En Pere es va enfadar molt i li va dir a en Jack -bu...
Casi que li diu Burro a en Jack.
Es va acabar el dia i l´endemà la directora li va dir: -Enhorabona Pere no has
dit “Burro” en un sol dia, no t´expulsaré, molt bé Pere, espero que hagis
aprés la llisó, enhorabona.
En Pere va aprendre la lliçó i no va dir Burro a ningú.
AUTOR : FRANCESC SANCHEZTREBALL DE MERIT
L'AVENTURA DE LA JESICA I LA SEVA GATETA CIRERETA
Hi havia una vegada una nena que es deia Jesica, i la seva gateta Cirereta,
volien viatjar a la Lluna.
La Jesica i la Cirereta vivien a França. ¡Vinga Cirereta marxe'm a fer el viatge
a la Lluna! Miau, Miau, Miau, corre, corre, Jes. Van marxar corrent i... van
arribar al cap d'una setmana. Ui!, que cansada que estic, no puc seguir!miau,
miau! jo tampoc puc seguir.
Parem a menjar una miqueta? Però encara es dijous i encara ens falten tres
dies per arribar a la lluna.
Si us plau, jo tinc molta gana. D'acord, però després seguim un altre cop,
eeeh?
Si, si, ja ho sé, sinó no arribarem mai. La Jesica va treure el menjar de la
seva motxileta.
Mmmm que bones que estan les patates de l'aperitiu .
Al cap d'una estoneta van acabar de dinar, van seguir caminant i es van
trobar una fada Generosa que les va ajudar a seguir el camí per arribar a la
lluna.
Gràcies per ajudar-nos a seguir el caminet.
La fada va dir la seva paraula màgica que diu així! Pim pam pumm recta pim
pam pum!
De allà van sortir-ne unes aletes màgiques i els hi va deixar a la Jesica i a la
gateta cirereta i així i així van acabar el viatge a la lluna més ràpid del que
hagessin arribat. En uns dies, es van trobar al terra un potet de “polvos”
màgics de la bruixa Piruixa, que tenia el nas punxegut una berruga damunt. I
la Jesica es va desmallar. Al cap d'una estona la Jesica es va despertar i... Al
cap de tres dies van trobar a la reina Jeminma.
Conte contat, aquesta historia s'ha acabat.
AUTORA : GLÒRIA ARAGON
LA FADA I ELS CINC FOLLETS MÀGICS
Hi havia una vegada una fada que vestia amb una faldilla de color fúcsia i el
jersei era de color lila. Els ulls eren de color blau fluix. També hi havien cinc
follets que anaven vestits de color verd. Viuen en un bosc tranquil on hi
havien: arbres, flors, plantes, herba... . A l'any 2123 al futur. També hi havia
una bruixa que anava vestida de color negre i els cabells de color blanc. Al
nas tenia una berruga gran. El seu caràcter era una bruixa maligna i
enrabiada Vivia en una castell embruixat ple de fantasmes, rampants, ratolins
o rates, salamandres, camaleons... . La bruixa va sortir del castell i va anar
cap al bosc tranquil. La bruixa quan era al bosc tranquil va començar a
enverinar el ocells i els 5 follets màgics.
La fada estava a casa seva busca'n la paraula màgica en un llibre.
Va descobrir marranxa.
Quan la fada estava volant de sobte se li van espatllar les ales(la fada va
anar a portar les ales a arreglar)
Després els 5 follets i els ocells continuaven estan enverinats per culpa de la
bruixa maligna i enrabiada.
La fada va anar a buscar les ales per que ja les tenia arreglades. Llavors va
córrer cap el bosc tranquil. Quant va arribar al bosc va trobar tots els ocells i
els 5 follets enverinats.
La fada va tirar les pólvores màgiques i la paraula marranxa. Els ocells i els
5 follets màgics van tornar a viure al bosc tranquil.
La bruixa de sobte va ser bona i els va convidar al seu castell a dinar i a
visitar-lo
CONTE CONTAT LA FADA I ELS 5 FOLLETS S'EN VAN
AUTORA: ÍNGRID PARÉS
LA CAIXA MISTERIOSA
Hi havien uns ratolins amb una samarreta vermella que un dia m'entre
passejaven, van trobar una caixa, la van obrir i la caixa els va xuclar.
La caixa, els va portar en un laberint que per sortir-ne havies d'atrapar lletres.
Una mica més enllà es van trobar una font d'or i van trobar una flor carnívora
molt dolenta, els va tocar i es van quedar petrificats 1h. Al cap d'una
estona , va vindre en Miqui-Moqu que era un mosquit molt bromista i molt
bon amic i els hi va xuclar el líquid petrificant.
Es van escapar i van atrapar les lletres: A, R, M, I, A.
Abans de sortir del laberint es van topar amb una velleta amb una berruga al
mig del front, un nas petitíssim, una cara gegant i un ull més gran que l'altre. I
els hi va dir en una veu aguda:
Feuuuu unaaaa paraulaa queee siguiii el nommmm d'una persona. Es van
alegrar molt de que algú els hi digues per on sortir, es van fer molt amics de
la velleta però van decidir que no volien sortir perquè a la terra no hi vivien
massa be i van passar dies, mesos i anys fins que un dia hi va haver un
terratrèmol.
Corrents, van anar a veure la velleta hi els hi va dir:
- Algú esta bellugant la caixa!.
Però era la Maria que s'estava despertant!
D'aquí va sortir aquell nom.
AUTORA : LAIA BALAÑÀ
EL GOS I LA PARAULA GUAU!
Vet aquí una vegada un gos que es deia Lucky, sempre tenia a la boca la
paraula GUAU !!! I quan cridava GUAU 2 vegades es perquè li “donguesis”
menjar, aigua, treure'l a passejar... Un dia va cridar: GUAU! GUAU! I la
Judit la filla de la Ruth, la mare li va tindre que donar menjar, i deia la Judit:
Lucky vinga, vine a menjar que et fico ranxo i aigua.
Al cap d'una estona la Judit el va treure a passejar a fer pipí i caca .
Mentre la Ruth, es va quedar netejant.
Quant va acabar de netejar va dir: Vinga que me'n aniré a comprar una mica
de menjar, mentre que la Judit esta passejant el Lucky faré el dinar.
La Ruth se'n va anar a comprar xino-xano .
Quan va acabar de fer el dinar, passejar... Va vindre la Judit i com que el
Lucky es va barallar amb un altre gos que es deia Xaxo. La mestressa del
Xaxo que es deia Tamara i era amiga de la Judit. El Lucky el van tindre que
portar al veterinari perquè estava a punt de morir-se .
La veterinària, la Sònia li va dir que estava a punt de morir-se i que li tindria
que ficar una punxada a veure si així podria recuperar-se (i al Lucky li van
ficar la punxada).
Quan ja la van trucar li van dir que estava mort i que ja el podien anar a
buscar.
Tota la família, fins i tot la Tamara van plorar i plorar com a bojos.
Conte contat, aquest conte ja s'ha acabat.
AUTORA : LAURA CASARES
LA BRUIXA ADORA
Un dia una nena que es deia Amanda i un nen que es deia Jordi un dia que
estaven avorrits al llit van anar al bosc. Van trobar una paraula que deia
Milan i van llegir. Pam !! es va obrir una porta i els nens van entrar a un país
que es deia xocolandia. Es deia així perquè el país era tot de xocolata. Al
terra posava:
diguis una paraula que rime amb flor i van dir els nens:
coliflor i... es va obrir una altra porta. Van anar a parar a una casa duna
bruixa i la bruixa vivia a Adalandia. Els nens van veure una nena amb la
seva mare la nena va començar a plorar perquè era una mica ploramiques.
La Bruixa Adora va dir:
- Què et passa?.
La nena Amanda va dir:
- Es que jo i mon germà fem a faltar a la nostra mare.
I la Bruixa va dir:
-Et dono un desig .
I al nen i la nena van cridar a casa¡ pum ja asta vam a casa. La van duna un
peto als dos a la seva mara i la nena i al nen eren feliços i separa visitaran a
la Bruixa Adora i la bruixa era feliç amb els nens que els visitaven cada dia. I
als nens mai as cansaven mai i conta contat ja sa acabat
AUTORA: M. LOURDES MORGADO
EL CASTELL DELS NUVOLS
L'any 2458 hi havia un castell damunt dels núvols.
Dintre del castell hi havia les guardianes del castell, 1 unicorn i la princesa de
les fades la fada Carlà, es morena amb el cabell curt, de color castany i els
ulls marrons.
Quan la princesa Carlà estava comprant va conèixer un altre fada, que es
deia Carolina. Al cap d'una estona l'unicorn que es deia Flor li va dir:
-Les Trixis han vingut al castell i han dit us declarem la guerra.
La Carlà va dir a la Carolina.
-La saps desxifrar i la Carolina va dir que si hi ficava guerra.
El dia següent al matí les Trixis estaven preparant per atacar el castell, 2
minuts després totes les fades guardianes estaven congelades, perquè les
Trixis les havien congelat per entrar al castell.
Després les Trixis havien arribat a la Carlà. Al cap d'una estona
tot el castell estava desert perquè les Trixis havien congelat a tothom. La
Carlà i la Carolina es van transformar per atacar a les Trixis. Amb el primer
atac les Trixis el van parar i es van ficar a riure. Amb els atacs, les fades
congelades es van descongelar, bum!! vam!! i recte vam!!!!!!.
Perquè es sentien els atacs fins i tot al castell, la Carlà i la Carolina van fer
un atac combinat que es deia combergensia, van derrotar a les Trixis, però el
castell tot destrossat per els atacs, van portar a les Trixis a un altre sistema
solar d'allà a un planeta que es diu Dosaget.
Vet aquí lectors aquest, conte sa fos!!!!!
AUTORA: ONA ARIÑO
EL SOMNI I LA PARAULA LLENÇOL
Hi havia una vegada un nen que es deia Biel i una nena que es deia
Laura, que eren dos germans que tenien un gat que es deia Boleta. La
Laura tenia 11 anys i el Biel tenia 10 anys. Vivien en una casa al carrer
Viladrau nº 15. Al seu costat no vivia ningú.
Però la Laura tenia un problema sempre somniava amb una paraula
una mica estranya: llençol just aquella nit hi va somniar. I com ja sabia
el Biel la Laura era molt poruga, tenia el cabell ros, era tímida i era molt
bona en matemàtiques.
El seu germà Biel li va preguntar:
- Germaneta en quina paraula somies i la Laura li va dir:
- Somio en la paraula llençol. I van intentar solucionar-ho. Van fer que la
Laura pensés en un altra paraula i va pensar en la mateixa paraula.
Però el seu gos va fer-li un salt fins a dalt del seu cap i de cop i volta la
Laura va caure al terra. I es va donar un cop mes fort que et donessis
un cop amb una pedra.
No va parar de pensar en aquella paraula, però van veure que ara ja no
tenia por. Pensava en la paraula llençol i van veure que el que es
posaven per Halloween i la Boleta es disfressava de mosquit petit, petit.
I VET AQUI UN GAT I VET AQUI UN GOS AQUEST CONTE JA S'HA FOS.
AUTORA: PAULA SÁNCHEZ
ELS AMICS DE CONFIANÇA
Hi havia una vegada una penya de nens. Eren nens i les nenes. Bé, les nenes eren una altra cosa. Un dia havien quedat per jugar un partit de futbol el Pau, l' Oscar, el Sergi i l' Adrià.
En Pau i l' Oscar anaven junts i en Sergi i l' Adrià eren de l'altre equip:
- Aquí, aquí ! “Tio” Adri ets un “xupón”, només jugues tu, no amb
aquest equip - va dir el Sergi tot enrabiat.
- Tranquil Sergi, però almenys he marcat un gol i tu cap - va dir l'Adrià
- Per què no me la passes mai? T'hauria de fer vergonya - va dir el
Sergi.
- Tranquils nois. Adrià, em sembla que el Sergi té una mica de raó - va
dir Oscar tot orgullós.
Bé, la penya s'està barallant per una “tonteria”. El Pau es va fer una ferida a
la cara per culpa de'n Sergi.
- Sergi per què m'has fet mal? Jo només t'he dit que tornaríem a
començar el partit amb equips diferents - va dir en Pau.
- Me'n vaig a un lloc tranquil a dalt d'aquell arbre - va dir l' Oscar enfadat.
- No pugis a dalt d'aquell arbre, et faràs molt de mal! - va dir la Marina
amb raó.
Perdó, no us havia presentat a la Marina, es la novia de l' Oscar. Es una
nena carinyosa, fidel i molt amable. Bé, seguim amb això.
- Veus, tenia raó. Has caigut de dalt de l'arbre. Estàs be? - va dir la
Marina molt preocupada - Estàs be?
- No! No ho veus? Aaah, el meu peu! - va dir l'Oscar.
- Estàs be? Vols que et portem a l'hospital? - va dir el Pau preocupat.
L'Oscar estava a l' hospital i un noi estrany, molt estrany, havia segrestat la
Marina.
- Correu, no deixarem que la segrestin! - va dir el Pau.
- Se'n van cap a l'escola. No os en recordeu que ens vam deixar les
pistoles a classe ?
-- va dir en Sergi.
- O no! Han robat la paraula.
- va dir l` Adrià preocupat .
- Que? No pot ser. Com ho saps?
- van dir els altres dos.
- missatge de l' Oscar.
- diu l' Adrià.
Havien segrestat la Marina, i havien robat la paraula.
Els nois van anar a buscar les pistoles i estaven perseguint el noi .
Al noi li havia caigut la cartera i van trobar el DNI . Allà amb el dni hi
havia la foto i el nom: Es deia Wuiliam Ston.
No us sona aquest nom? Va dir el Pau.
- Corre, Sergi atrapa el noi. Va dir l' Adrià.
- “Agilitamiento”. Ja el tinc! Va dir el Sergi
- Que? No pot ser que la paraula sigui mantega, van dir tots menys el
Pau. Baralles, abraçades i els amics continuen tenint confiança .
AUTOR: PAU MESTRES
DOS MARINERS D'AIGUA SALADA
Vet aquí que en un poble d'Israel al costat del mar hi havien dos mariners
d'aigua salada. Aquesta historia va passar en l'any 1.924, Mack i Jack els dos
mariners van decidir anar a explorar el mar. A les 11 de la nit Mack que
portava camiseta de ratlles en un tres i no res es va trobar una balena.
-¡Jack, Jack vine mira, mira!
I el Jack va dir:
-Són les 12 de la nit ¿que vols ara?
-va dir el Jack
-Uaalaaaa. (deia el Jack bocabadat)
En Jack, al beure la balena, va decidir caçar-la. Quan la tenien els dos ven
atrapada va vindre un altre balena i la va salvar.
Llavors les dos balenes intentaven i reintentaven llençar la barca en la que
estaven els dos mariners, i la van llençar però com les balenes eren molt
generoses els van portar cap a la seva casa, i es van fer amics.
Després se'n van anar i al dia següent un vaixell amb pirates, que no tenien
menjar les van intentar caçar, matar i menjar-se-les però les balenes eren
llestes i tenien molts amics, llavors van anar-se'n cap baix, i els pirates es
van quedar bocabadats, quan de sobte van unes 100 balenes
aproximadament, i van fugir 1.000.000 de metres al fons de l'oceà, i van
morir.
Conte Contat Conte Acabat.
AUTOR: SERGIO RANSANZ
EL MONSTRE
Un dia el vampiret va anar a casa del Marc Evans. Quan el vampiret hi va entrar a casa el va perseguir i li va xuclar la sang. Despres un altre dia va vindre Assel Vllei a casa del vampiret i quan hi va entrar al vampiret li volia xuclar la sang.
El vampiret i l' Assel Vllei van agafar la pilota i va tirar-li a la cara. Es va morir i el Marc Evans va tornar a la normalitat.
AUTOR : ZAKARIA SABBAHI
L'AIGUA S'EVAPORA
Hi havia una vegada una casa on vivien uns robots. Un dia es va fer foc a la
casa i van vindre els bombers i els robots volien apagar el foc. Van traure la
mànega i la van ficar en marxa. No va sortir aigua. No sabien perquè i van
dir que començar evaporar-se la ciutat. Els robots van anar al riu i van anar
veure que s'evaporava tot el món. Van aparèixer uns minerals a terra, els
robots van construir un cotxe i van perseguir el riu per on s'havia apurava.
Van anar al naixement. Van construir una màquina que atrapa vapor i van
tornar i l´aigua, va tornar el mar i els minerals van anar els rius i el mar. Var
anar a apagar el foc. Els robots es van fer amics dels bombers i d'allí van ser
amics per sempre i tots van construir màquines.
AUTOR: ADRIÀ GARCÍA
LES MADUIXES
Hi havia una vegada una madrastra i una germanastra que tenia una filla,
vivien en el bosc. La madrastra i la germanastra eren molt dolentes i la filla
era bona. La feien treballar molt a la filla. Una vegada la germanastra i la
madrastra van pensar tramar un plan per a que la filla es marxés de casa. Un
dia nevat li van dir a la filla que fora a buscar maduixés, la filla li var dir que
estaven en el mes de Gener, i al mes de Gener no hi ha maduixés, per que
surten la primavera. La madrastra li va dir que no podia venir a casa fins que
trobessi les maduixés. La filla plorava perquè feia fred i no podia tornar a
casa fins que no trobessi les maduixés. Mentre la madrastra i la germanastra
estaven contentes per que havien fet fora a la filla. La filla caminar i caminar
però no trobava res de res, estaven l'hivern no havia maduixés. Després
d'una estona va veure una foguera i va anar corren. Havia 12 pedres i un
home vell amb una barba blanca i molt llarga, li va preguntar al vell si podia
calentejar-se les mans, li va dir que si. Després, la filla li var contar l' historia.
Ell vell va dir mes de Juliol: “Aixecat “ i camina fins la noia i Juliol va fer tot el
que li va dir el vell. Mentre caminava surti'n de la neu les maduixés, la ni
noïa estava molt contenta. Va agafar moltes maduixés i va anar corren cap a
casa. La madrastra va veure que la filla venia amb maduixés, no s' ho podia
creure. La filla va tocar la porta i va mostrar les maduixés, la germanastra
tampoc s' ho podia creure. La van deixar entrar a casa per que va
aconseguir les maduixés.
AUTORA: ABIGAIL
LA MÀQUINA INTEL LIGENT·
Fa poc temps havia un doctor que és deia Estan que tenia una màquina que
necessitava algú que sigues intel·ligent i algú altre poc intel·ligent per cert,els
hi ha de treure la pestanya. Van anar a escoles,instituts,de intel·ligents.
També han anat a instituts,escoles però res de res de res .Un dia el doctor va
tindre una idea .Va dir : - jo soc intel·ligent i puc arenca una pestanya i la va
ficar a la màquina. La màquina tenia dos botons en blanc i la màquina va
engendre una llum blava al primer forat .La Mili també va tindre una idea que
ales escoles que anaven eren poc intel·ligents i van arenca una pestanya a
un nen i la van ficar a la màquina però el gos de la Mili salta damunt de la
màquina i se va xafar,i el doctor va dir:- que as fet Na mir! Pub? Pub?.El gos
havia xafat la màquina per que estava empaiten a una papallona i la
papallona s 'avia parat damunt de la màquina per descansar una mi queta
van castigar el gos una setmana sense sortir . El doctor va construir un robot
per arreglar la màquina i necessitava un altres pestanyes de poc intel·ligent i
molt intel·ligent i la Mili va tindre una idea que la pestanya del doctor la tornin
a ficar i la del nen també però la màquina va imprimir un full que hi deia teniu
que treure unes altres pestanyes per desitjar lo que voleu contes,poemes,... i
el gos va agafar el doctor de la bata i el va portar al metge que era intel·ligent
i li van arenca una pestanya al metge i a un nen que estava amb el metge
també li van arenca una pestanya perquè era poc intel·ligent. Van desitjar els
contes,poemes,... si és mentida un sac de farina i si és veritat un sac de blat.
AUTOR : AMAR EL ABDELLAOUI
ELS DEURES MÀGICS
En un poble molt llunyà vivien 10 follets que anaven a l´escola. Però un dia
que no van fer els deures i havien arribat a l´escola van pensar que no
havien fet els deures. El fullet petit, va pensar i va dir: Ei germans no us
recordeu que no vam fer els deures ahir! Els altres van dir: Es veritat i ara
que farem, el mestre ens castigarà! Quan els 10 follets van arribar a la
classe, el mestre va demanar els deures. Els follets van treure la carpeta, els
deures estaven fets. El següent dia el mestre va manar que portessin la
pedra sílex que es un mineral i ells no ho van fer i a l´escola com que s'avien
que els portarien fets no els van fer. El Super fullet no els va fer, perquè sàvia
que ho avien fet expressament perquè ell els fes. L'endemà el mestre va
mirar les fitxes i els 10 follets no l´avien fet. El mestre quan va veure que no
havien fet ells deures va dir: Per que no heu fet els deures? I els follets van
respondre: Esque ahir nosaltres no vam fer els deures... I el mestre va dir: I
qui els va fer si no vosaltres. Ja o se, o a fet el super follet! I els follets van
tindre una idea: Van buscar la pedra sílex que son els deures que tenien de
deures.
AUTOR: ARNAU SALVAT
LA PEDRA VALUOSA
Un dia el president va descobrir que havia una pedra a una cova del
mar,coberta per una sirena i el seu drac d'aigua . Un lladre l'estava intentant
robar. El lladre va matar el drac però la pedra màgica li va tornar la vida, la
sirena estava lluitant amb la llança amb el lladre , el president va anar a
investigar però el drac no volia, s´estava fent de nit quan van anar a dormir
el lladre venia a robar-la no podia agafa-la estava pegada, havia de buscar
una prescripció, no la trobava i és va quedar tal com estava . Quan és va fer
de dia el president va anar a parlar amb la sirena i van decidir que la portin
al museu i de aquesta manera tothom serà feliç.
AUTOR: CARLOS GUERRERO
LES ESPIES DIAMANT
Un dia assolellat parlant de Nova York, el grup de les espies diamant que
son: Lluna, Estrella Sol estaven a Nova York, que no els hi agradava gens
però estaven allà per culpa d'una missió molt important havien d'entrar a
l'edifici central de Nova York per agafar el increïble diamant fosforescent,
però a la entrada es van trobar els 4 guàrdies de seguretat guardant el
diamant fosforescent, la Lluna va agafar el seu mirallet de diamant i va fer
una còpia de la Lluna, Estrella i Sol i així els guàrdies es van entretenir i van
poder entrar, van entrar a la sala on guardaven el diamant fosforescent el van
agafar però va sonar l'alarma de seguretat van marxar corrents es van tancar
totes les portes i van marxar però tant ràpid, tant ràpid que van agafar el
diamant i van marxar però la Estrella es va quedar a dintre, la Lluna i la Sol li
van prometre que la rescatarien, les dues van marxar de l'edifici preocupades
per la Estrella que es va quedar atrapada però a mig camí es van adonar que
els seus mirallets, se'ls i van obrir i el seu director li va dir que a Nova York hi
havia una nova espia i que en aquell precís moment estava cap al nord o
sigui al seu davant li van preguntar si era espia que elles també ho eren i ella
li va dir que si que ho era la Lluna i la Sol van cridar viscaaaaaaa!!!!!!!!!!
L'hem trobat!!!!!!!!!!! Ella els i va dir que si estaven aquí segur que era per una
missió elles li van explicar a la nova espia tot el que els hi havia passat i ella
li va dir: Doncs jo us ajudaré. La nova espia els hi va preguntar quines
pistoles de diamant tenien, la nova espia els hi va contestar jo tinc una pistola
de diamant, una pistola ultra diamant i una pistola ultra zoom. La Lluna , la
Sol i la nova espia van rescatar a la Estrella que estava a una presó i quan
tot va acabar llavors s'havien de separar van marxar i es va acabar allò per
sempre però sempre se'n recordarien d'aquella aventura tan apassionant. Al
cap d'un temps la nova espia va trucar a la Lluna, Estrella i la Sol perquè els
hi tenia que dir una cosa molt urgent: Que quedarien a la plaça del Prim a les
9 en punt a la cafeteria Ciurana. Quan van ser les 9 en punt, les 4 espies
diamant contant la nova espia, van arribar-hi es van trobar la nova espia, es
van assentar i la nova espia els hi va explicar que ella es volia quedar a viure
amb elles 3, elles cridaven.... Però el final o van acceptar i van ser felices
sent amigues i espies a l'hora.
AUTORA: EMMA LLAURADÓ
ELS ESPIES I EL PUNKI
En el futur, hi havia un noi que la seva feina era espia. Tenia un gos que es
deia Punki, el noi era prim, alt i forçut que es deia Max. Vivia en una ciutat
que de nom li van ficar FOTURDIALA. En aquella ciutat també hi vivia una
noia que també era espia, tenia ulls blaus, era alta, tenia el cabell castany i
es deia Eli. El que havien de fer era anar a matar gent d’amagat. El gos tenia
un secret, a les nits sortia de casa sense que ningú en sabes res, però ningú
sabia el que feia. Tot va començar en que un dia en Max es va trobar amb
l’Eli, a partir d’aquell moment va començar la relació. Al cap d’uns anys en
Max va fer un invent: EL SUPER COTXE !!! El súper cotxe tenia de tot,
pistola ultra llampec, foc al darrera, turbo, llampec al darrera,...
El Max i l'Eli anaven per la ciutat anant fent d’espies amb el Super cotxe i no
els aturava ningú.
Al final van descobrir que el Punki sortia de nit a veure la seva núvia que es
deia Mima. Els dos junts anaven a buscar minerals a el riu, també anaven a
discutir si demà faria vent, sol, si plouria, si nevaria, i sempre n’encertaven
algun.
Al 14 de febrer el Max i l'Eli es van casar, i els dos gossos “també”. Al cap
d’un temps els gossos van anar amb el Max i l'Eli a fer de espies per la ciutat
amb el súper cotxe. I, sabíeu que la Mima era molt bona espia? Ho
feia molt bé i l'Eli al final es va quedar amb la Mima. Uns quants anys
després els 4 espies van anar a buscar un tresor que els havien dit que hi
anessin.
Sabeu com es deien la banda de els espies?
Es deien ELS ESPIES I EN PUNKI ja havien triat el nom, us
agrada?
Dons a ells si, i així s’acaba la seva historia.
Espero que us hagi agradat!!!
AUTORA: GAL·LA LLAURADÓ
LA CURA DEL CÀNCER
Hi havia una vegada, en un poble molt petit un castell on vivia una princesa
que es deia Fiona que estava estudiant per fer muntatges i un príncep que es
deia Shrek.
Un dia el príncep va anar al castell i va anar a veure al rei i a la reina, que es
deia Melissa que feia teatres i German feia robots, però no només a ells
també al seu gos que es deia Rocky.
Príncep: -Que li passa a la princesa?
Reina: -Te càncer.
Príncep: -Jo aniré a la muntanya a buscar el mineral Púrpura que serveix per
curar el càncer i m´acompanyarà el Rocky!.
Van tardar 1 any i van passar moltes aventures però al final van trobar un
carro de Púrpura. Però el més important és que príncep va trobar un collaret
de Púrpura i com que a la princesa li agradava molt aquell color el príncep li
va regalar. Gràcies a aquell collaret la princesa es va curar en una setmana. I
van viure feliços per sempre i el rei va nombrar rei de Espanya al príncep
Shrek.
AUTORA: IRENE CALDERÓN
LA PRIMERA GUERRA UNIVERSAL
Hi havia una vegada a la Terra un noi que va inventar una nova tecnologia:
“Els robots militars”. Justament quan els va posar en marxa i els va començar
a entrena, van començar a atacar la Terra uns extraterrestres de granit,
pissarra i calcaria perquè estaven a la guerra del s. XXVIII, i van matar el noi.
Els robots es van escapar però van agafar algunes armes i eines. En arribar
a un altre planeta desert, van millorar les armes equipades amb noves
tecnologies i van inventar unes naus equipades amb míssils, làsers i més
coses. Amb el radar de la nau van detectar els extraterrestres i els van atacar
per sorpresa. Com que els extraterrestres es pensaven que els havien
guanyat a tots, no anaven armats i per això els robots van guanyar la batalla,
però abans de que els robots matessin a tots els extraterrestres es van rendí,
es van fer amics i van viure en pau. Al cap d’un temps de la pau, un
extraterrestre d’electricitat i d’acer que era dolent els va reptar a un torneig en
què participarien els més forts. Els va explicar que si guanyava
l’extraterrestre es quedaria amb el seu planeta i si guanyaven els
extraterrestres i els robots l'extraterrestre els deixaria en pau. Va començar el
torneig i no paraven d'atacar i lluitar els participants del torneig. Al cap d'uns
dies va acabar el torneig i els extraterrestres i els robots van guanyar i van
viure en pau. Després, un forat negre s'estava acostant al planeta. El forat
negre va absorbir el planeta i quedava molt poc per que explotes. Els
habitants del planeta es van espantar molt. Només tenien “dues hores” i només van poder fugir els robots. Quan van veure l’explosió els i van caure
unes gotes de gasolina. Sabeu per que??????? Doncs per que els
començaven a néixer els sentiments.
Conte contat, ja s'ha acabat.
AUTOR: JORDI ALBERT RIBAS
LA ROCA ROBADA
Vet aquí que hi havia 3 nenes que es deien Mili, Lluna i l’Estrella. Tot va
començar en un matí tranquil quan la Mili, la Lluna i l’Estrella que estaven
jugant a fora el carrer van sentir una veu, era algú que xisclava, era la
venedora de roques, elles li van preguntar:
- Que ha passat?,
la venedora de roques va dir :
- Es que m’han robat una roca que val molts diners.
En aquell moment l'Estrella va desaparèixer, l'havien raptat uns robots
assassins, la Mili i la Lluna no van tenir cap altre remei, l'havien de salvar,
però com? La Lluna va tenir una idea :
Ja ho se ! Va exclamar la Lluna :
Ens farem passar per un dels robots assassins i quant no ens vegin salvarem
a l'Estrella :
- genial!
- Va exclamar la Mili, es van fer passar per els robots assassins, van entrar
en una sala, era immensa! La Mili i la Lluna van entrar, llavors van veure una
gàbia, en la que allí estava tancada l'Estrella però els robots les van veure i
les van agafar però en aquell moment la Mili va apagar l'interruptor i totes
van caure a terra, de sobte van veure al lladre que sortia amb la roca i li
van preguntar: - perquè has robat la pedra? I el lladre va respondre :-
Perquè vull fer explotar la lluna va respondre, llavors l'Estrella va agafar-li la
pedra i la Lluna i la Mili es van encarregar de tancar-lo a la presó, després li
van anar a donar la pedra a la venedora de roques però com que havien fet
tot aquell treball els hi va regalar la pedra i vet aquí un gat i vet aquí un gos
aquest conte ja s'ha fos.
AUTORA: JÚLIA LOZANO
LA SORPRESA DEL MINERAL
Hi havia una vegada una noia que es deia Rosa, i vivia en un palau i tenia
tres germanes i cinc germans, la Rosa va sentir que una bruixa va amagar un
mineral molt valuós.
Aquell mineral va sentir que el va amagar a prop del palau i li va dir a les
germanes i els germans, ells no s’ho creien i la Rosa va decidir anar a buscar
el mineral.
No el trobava i es feia de nit i va anar al palau, va pensar on podia ser però
no ho sabia i pensava i pensava però es va adormir.
L’endemà va anar a esmorzar i els hi va tornar a dir als seus germans si
volien venir però no volien, la Rosa va agafar la pala i va tornar a buscar el
mineral, va fer vint forats però no va trobar res i un noi que es deia Jordi
passava per allí la va veure i li va preguntar si volia que l’ajudés i ella va dir
que si ell volia si.
La va ajudar però per mala sort es va tornar a fer de nit però el Jordi estava
cavant un forat i es va sentir un paaam!!! i la Rosa es va espantar que va fer
un salt.
La Rosa va preguntar si era el mineral i ell va dir que si el van treure i netejar.
El Jordi va dir que demà el al museu. La Rosa va convidar el Jordi a dormir al
palau. Quant es va fer de dia el van portar el museu i robot el va posar dins
d’una vitrina que hi havia molts minerals, la bruixa quant es va assabentar
que van trobar el mineral es va enfadar tant que va perdre els seus poders, i
tot el poble els hi van agredir molt .
Després d’uns quants anys el Jordi i la Rosa es van enamorar tant que es
van casar.
El poble els hi van fer una festa sorpresa. La bruixa no hi estava convidada
però hi va anar igual per que volia que el casament de la Rosa i el Jordi fos el
pitjor del poble, perquè van trobar el mineral.
Però per mala sort no ho va aconseguir. Desprès d’uns quants anys la bruixa
va aprendre que no havia de fer tantes coses dolentes.
Quant va recuperar els seus poders no va fer mai mes encanteris tots els que
vivien es van fer amics seus i sempre la convidaven a les festes i la bruixa
els va agredir mol i els del poble els hi va agredir a la bruixa.
Conte contat, aquest conte esta acabat.
AUTORA: LAIA MALLAFRÉ
A BUSCAR EL MINERALPERDUT A NOVA YORK
Un dia 5 noies van anar a Nova York, la Núria va veure un anunci que
posava “MINERAL PERDUT!!” les 5 noies van anar al museu la Helena va
veure el guia que es deia Kevin, al museu hi havia robots, planetes, fotos de
metres, minerals etc... Les 5 noies estaven encantades.
- Que maco! Va dir la Júlia.
- Tens tota la raó Júlia. - Va dir la Núria. - el Kevin els hi va dir un secret.
- Us diré un secret, el mineral està robat. Va dir en Kevin. Les 5 noies es van
sorprendre molt i va dir la Marina:
- Com pot ser això? Va dir la Marina tota espantada.
- No ho se jo estava fent el meu treball fins que... vaig sentir la alarma!. Va
dir en Kevin, les 5 noies es van dir:
- Nosaltres anirem a buscar el mineral!! I el tornarem. Les 5 noies es van
posar a buscar pistes i en van trobar una.
- He trobat una pista!! Va dir l’Anna.
- He trobat un vídeo que hi ha la cara del responsable!! Va dir l’Anna.
− Jo també he trobat una pista!! Va dir Helena. Mireu una targeta que
posa “c/ La Creueta N 26”
− Som-hi! Anem allà potser ens donarà alguna pista! Va dir la Júlia. I van
anar a aquell carrer, quan van arribar a aquella casa, van trucar el
timbre i una noia va obrir la porta.
− Hola, qui es? Va dir la Sandra.
− Hola, som 5 noies que et volem fer algunes preguntes, es teva aquesta
targeta?
− Van preguntar les 5 noies.
− Si, si que es meva, on l'heu trobat?
− L'hem trobat al museu on està el mineral. Va dir l'Anna.
− Moltes gràcies!! Va dir la Sandra. Les 5 noies li van ensenyar el vídeo
en un altre fons i va dir la Marina.
− Aquesta ets tu Sandra?
− Si, si que sóc jo.
− Per què ho pregunteu?, i com es que teniu un vídeo on surto jo?. Va dir
la Sandra tota espantada.
− Saps que el mineral està robat? Sandra. Va dir l'Anna.
− No ho sabia.
− Dons saps que passa si traiem aquest fons? Va dir la Júlia. I la Marina
va treure el fons, la Sandra va veure que sabien que ella havia robat el
mineral, i li van preguntar.
− On es el mineral? Va preguntar l'Helena. La Sandra sabia que no tenia
escapatòria i per això va donar el mineral.
− Teniu el mineral! Va dir la Sandra i les 5 noies van anar al museu i li van
donar el mineral al Kevin, i les 5 noies van resoldre un altre problema!!
AUTORA : LUR SEDÓ
EL PORTAL BRILLANT
Hi havia una vegada tres germanes bessones:l’Anna, la Maria i la Joana.
Vivien en una caseta enmig del bosc, a una vessant d’una muntanya. La
seva mare s’havia mort anys abans i el pare les va abandonar. Elles vivien
del menjar de l’hort i del riu que baixava.
Un dia assolellat, van anar a passejar i van trobar una cosa brillant que les
va xuclar. No sabien on estaven, però era un lloc diferent. Mentre
l’exploraven, un grup d’homes negres les van agafar i les van posar en una
caixa de vidre. Estaven en un castell. Tenien unes llances amb la punta de
sílex i al pal, hi havia un tros de diamant. L’ Anna va tenir una idea: va trobar
un tros de diamant i va fer un forat al vidre. Mentre intentaven sortir, es van
trobar un home molt alt, amb un vestit negre. L’home les va atacar i només
va aconseguir agafar l' Anna perquè la Maria i la Joana es van escapolir i es
van amagar darrera un moble. Se’ls van obrir unes portes i van anar a parar
en un: laboratori!.
A la Joana li agradaven les ciències i va construir un: Avió, Volador de Nens.
La Maria i la Joana hi van pujar i van anar a rescatar l' Anna. Van entrar en
una sala on hi van trobar la seva germana, la van agafar i van sortir de la
sala. Van aterrar fora del castell, però un llop les va atacar. Van saltar darrera
unes herbes i van trobar tres panteres. La Maria va dir a les panteres:
- Que ens podríeu portar en un lloc on hi ha una cosa brillant?
Les panteres van fer que sí i les van portar on els havien dit. En un tres i no
res ja hi eren. Un altre cop les va xuclar, però aquest cop també va xuclar les
panteres. Van arribar a casa amb les panteres i van viure felices per sempre
més.
Conte contat, conte acabat.
AUTORA: MARINA GRAU
PEDRA O ESTRELLA
Hi havia una vegada, en el món de la fantasia, hi vivien 3 nens molt
interessats per els misteris més misteriosos de tota la fantasia. En Tom, en
Nil i la Mar. Quan la Mar va fer 10 anys, es va emocionar molt, no pas per fer
10 anys sinó, per que estava passejant per les afores del poble, quan... va
ensopegar amb una misteriosa pedra, verda i brillant!. La Mar la va recollir
amb molta cura, i va anar cap a la seva casa, per ensenyar-la als seus
germans. Els seus 2 germans es van encuriosir molt, davant de aquella
pedra tan misteriosa. Com que els 3 estaven tan emocionats per els
misteris... van decidir començar a investigar i buscar respostes, en les
enciclopèdies, llibres, asta ven tindre que anar el museus de tota mena. No
tenia sentit!Quan va arribar la nit, es van posar a mirar les estrelles,quan... en
Nil i en Tom, van cridar convençuts... Ja o tinc, això es una estrella!La Mar es
va entristir, per que saia que no se la podria quedar. L'en demà a la
matinada, els 3 germans, van pujar a les golfes a recollir la pedra, quan... Un
altre cop! No podia ser! La pedra avia desaparegut. Es van repenjar a la
finestra hi...allí estava, la pedra (ho mes ven dit,la estrella!) Així podria lluir
davant de tothom al al que cregues,amb la fantasia.
Després de 5 anys(La Mar fa els 15 anys) Quan la Mar estava en la porta de la seva casa, es va
posar molt neguitosa, per que sabia que alguna cosa nova l´esperava dintre.
Quan va entrar, va veure una capsa vermella embolicada amb paper de
seda. La va obrir, i va estendre un mapa que l´indicava un camí en que sortia
un dibuix... Això hi ha es part d'un altre historia, ja ho les explicaré.
Hi fins un altre!
AUTOR : POL CIURANA
LA CÀPSULA MISTERIOSA
Hi havia una vegada en una casa de Springfield que vivia la mare Rocio i el
seu fill el Xavier.
La mare Rocio li va dir al Xavier el seu fill que si podia anar a treure la roba
del dormitori.
Quan el Xavier va anar a la habitació, i va veure un comandament a
distancia. En Xavier va descobrir que aquell comandament a distancia
arribava a l'espai, el nen va entrar a la càpsula de l'espai i va trobar una caixa
de minerals que hi havia una pedra que tenia una cinta DVD dintre. Després
va trobar un robot que era una nena i es deia Cristina, li va dir que era una
càpsula misteriosa i el doctor Dofaensmirf era el rei de les mentides. El nen
va pensar com derrotar al Dr.dofaensmirf. Una hora més tard, li va derrotar,
quan els seus amics es van enterar van fer una festa per felicitar-lo al Xavier
des d'aquell moment li van dir el heroi. Tres setmanes més tard el Xavier va
anar a l'escola i li van ensenyar la capacitat, el perímetre, la longitud...Des
d'aquell moment el Xavier, la mare i més gent van viure feliços. Però el
dolent, es a dir el rei de les mentides el Dr.dofensmirf va fingir que el Xavier
li va morir.
AUTORA: RAQUEL ARROYO