Diu la llegenda que fa molt i molt de temps hi havia un drac monstruós, amb les urpes llargues i l’alè de foc. Aquest

drac matava la gent amb l’alè i s’empassava les persones vives.

La gent no va trobar cap més solució que donar-li dues ovelles cada dia. Quan

es van acabar els bens, li van donar vaques, bous i tots els animals que

tenien.

El rei d’aquelles terres va fer una reunió amb tota la gent i van

acordar de donar-li una persona cada dia.

Un dia, per mala sort, li va tocar a la filla del rei.

- Perdoneu la meva filla, -va demanar tot plorós-, us donaré tot

el meu or, la meva plata i la meitat del meu regne.

La gent li va negar. El rei va demanar vuit dies per poder plorar la seva filla. Un cop passats, el rei la va vestir i la va deixar davant de la

cova, a prop del drac.

Però de sobte, quan el drac ja anava a menjar-se la princesa

d’una sola queixalada, va aparèixer sobre un cavall

blanc, amb la seva llança i el seu escut el cavaller St. Jordi, per salvar a la princesa de les

urpes d’aquell drac.

Aquell cavaller va aixecar la seva llança i el drac va

caure desplomat a terra, amb la llança clavada al mig

del cor.

De cop de la sang del drac en va sortir un roser amb unes roses que brillaven amb el sol. El cavaller St. Jordi en collir una i la va donar a la princesa en

senyal d’amor.

El rei li va demanar que es casés amb la seva filla, que li donaria tot el seu or i la

meitat del regne.

El cavaller va marxar damunt del seu cavall blanc sense dir res. Des d’aquell dia la gent

d’aquelles terres viu tranquil·la.

Les llegendes no cal que siguin certes, només cal que siguin

boniques.