11

BOGERIA DE LA CREU,

SAVIESA DE LES ARMES

contribuci al debat sobre blocs militars

Rafael de Sivatte Joan Trav

J. I. Gonzlez Faus

I. Rafael de Sivatte Els profetes dIsrael enfront dels problemes de la guerra i la pau 2. Joan Trav La poltica de blocs i la pau 3. Jos I. Gonzlez Faus Bogeria de la creu i saviesa de les armes

INTRODUCCI Els textos recollits en aquest Quadern sn el material per a una Taula Rodona del Centre d'Estudis Cristianisme i Justcia, amb certes pretensions interdisciplinries. En primer lloc escoltem el testimoni d'un biblista i, en segon lloc, l'anlisi d'un especialista en temes de guerra. A ms, les paraules del biblista sn un testimoni dhistoriador, car els profetes de la Bblia no es limitaren a formular ensenyaments abstractes, ben altrament, narren i encarnen conductes preses en situacions reals de la nostra mateixa histria i, en algun sentit, convergents amb la situaci actual de blocs i imperis. Hom hagus pensat que es trobaria amb dues veus dissonants: la veu de la utopia i la veu del realisme. I, tanmateix, a mida que anem avanant en la lectura dels textos, la dissonncia es va resolent en un acord harmnic: lutopisme (sobretot en la mida que la utopia no s'obstina a sser pur voluntarisme) es va revelant com a realisme, encara ms gran, a termini llarg; i el realisme (en la mesura que no es degradi en pur immediatisme) es veu obligat a reconixer que s ell qui, a termini llarg, podria esdevenir el ms utpic. En aquest moment s quan entra en joc una reflexi teolgica (feta gaireb noms en forma de pregunta o suggeriment), per a posar de relleu la brutal crrega d'utopia, o de sensaci dinviabilitat, que tenen les paraules del Serm de la Muntanya. I per a deixar-nos per, desprs d'aquesta sensaci, amb la pregunta de Pau, que s la pregunta eterna del cristi: I si la bogeria i lescndol de la Creu acaben esdevenint ms svies per als homes, perqu sn Saviesa de Du i Fora de Du? (I Cor l).

2

ELS PROFETES DISRAEL ENFRONT DELS PROBLEMES DE LA GUERRA I DE LA PAU INTERNACIONALS Rafael de Sivatte INTRODUCCI El tema d'aquest quadern s de gran complexitat i actualitat al mateix temps: veiem nombroses reaccions cada dia en relaci a l'armamentisme, als blocs militars i a l'OTAN. Puc semblar ingenu i inconscient si em poso a escriure sobre temes tan gruixuts com els que donen el ttol a aquest quadern. Per qu? Per les raons segents: a) perqu el tema suposa coneixements tcnics que jo no tinc; b) perqu est ple de complexitat; c) perqu s molt actual, potser massa, i no resulta gens fcil de cercar illuminaci en altres situacions histriques on no hi havia aquesta mena de problemes, tal com els tenim ara; i d) perqu moltes persones que estan preocupades actualment per la guerra i la pau, i que formen part de moviments pacifistes, no cerquen una illuminaci per a la seva actuaci en l'experincia juevo-cristiana. Aquestes raons sn de pes. Si goso, per, fer aquesta reflexi des de la fe, i en concret des de lexperincia de fe del poble de l'A.T., s tamb per diverses raons. Entre aquestes: a) perqu m'han demanat que la faci des del terreny en qu em moc; b) perqu sc conscient que, com a sser hum i com a creient, m'haig de comprometre i no fugir les dificultats; c) perqu crec que des de la prpia fe es pot i s'han de prendre postures o lnies de conducta utpiques, malgrat que siguin incomprensibles per a molts que noms tenen en compte els problemes "tcnics" (encara recordo moltes reaccions enfront de la postura de K. Rahner sobre el desarmament unilateral (cfr. Seleccions de Teologia nm. 89 p. 18, tatxant-lo d'utpic, ingenu, boig, etc.); d) perqu la meva postura personal arrela, al menys aix ho visc, en la meva fe i en el meu llegir la bblia, i en concret en el meu escoltar les paraules dels profetes; i e) perqu sn grans les similituds existents en els cors de les persones humanes, que som les que fem la histria, en totes les poques, malgrat que les situacions concretes no puguin ser traslladades, sense ms, d'una poca a l'altra. s per tot aix que finalment m'he decidit a escriure aquestes planes. Del que ve a continuaci, vull notar que ja ho vaig expressar en part en el curs "Grans injustcies d'avui (crtica proftica als imperialismes de tots els temps), publicat en el Quadern Cristianisme i Justcia nm. 10, i en part en un curset de llicncia i en unes xerrades sobre el missatge religis dels profetes en la situaci sociopoltica del poble d'Israel. Tamb haig de confessar que dec molt a l'estudi de 2 llibres del rector de la facultat de teologia de Granada, J. L. Sicre (Los dioses olvidados y Con los pobres de la tierra), i a alguns articles apareguts en els ltims anys sobre temes similars.

3

No tinc, doncs, grans pretensions d'originalitat. Noms vull aportar unes dades que puguin ajudar, si ms no a algunes persones, en la seva reflexi i presa de posici enfront del tema d'aquest Quadern. El meu treball tindr 3 parts:

I. Els profetes i les grans potncies del seu temps. II. Els profetes i la poltica de tractats dels reis d'Israel. III. Els profetes i la confiana en les armes.

I. ELS PROFETES I LES GRANS POTNCIES DEL SEU TEMPS 1. Potncies en temps dels profetes? La primera pregunta que ens fem s si podem parlar de potncies en temps dels profetes. Examinem la histria. Des de l'any 3000 a.C., els pobles mesopotmic i egipci s'alternen en el domini de l'orient. En els segles anteriors a la formaci del poble d'Israel, quan els avantpassats d'Israel eren grups nmades, semisedentaris o emigrants, Egipte arriba a ser l'amo de tot l'orient. I ser grcies a un moment de feblesa d'Egipte que alguns d'aquells grups podran viure l'experincia dalliberament i formar una naci, Israel, entre els anys 1200 i 1000 a.C. En el s. IX, Assur intenta constituir-se, amb Salmanassar III, en la potncia dominadora. Aquesta pretensi topa amb certes coalicions aramees. En el s. VIII, per, grcies a les noves armes i tcniques de guerra emprades per Tiglatpileser III, Assur arriba a dominar des del golf prsic fins al Mediterrani i Egipte. Des del 734 fins al 632, Israel i Jud han de suportar el jou ms o menys fort dels assiris. s ms, el regne del nord (o Israel) queda finalment annexionat a Assur, i el del sud (o Jud) li ha de pagar molts de tributs i fins i tot, en alguns moments, li queda totalment sotms (per exemple, amb els reis Acaz i Manasss). Noms es dna un breu temps d'independncia, (amb el rei Josies), quan Assur comena a decaure fins a desaparixer (anys 632 a 609 a.C.). Venen a continuaci 4 5 anys de domini egipci. El fara imposa el rei i la poltica a Jerusalem. Aquesta situaci s'acaba aviat, per per a donar pas al poder babilnic. Babilnia, sobretot amb Nabucodonosor, s'expansiona fins arribar a dominar internacionalment (605 a 540 a.C.). Jud en pateix les conseqncies. En diverses ocasions intenta rebellar-se (anys 598, 587 i 582), per aquestes rebellions no el porten ms que a ser destrut i exiliat. s Prsia el pas que pren el relleu, amb el rei Cir, i domina durant uns 200 anys en tot l'orient (538 a 332 a.C.). Grcies a aquest imperi, el poble jueu pot tornar a viure amb certa independncia en l'antic territori del regne de Jud, per ja sempre amb la por ficada en el cos; han aprs experimentalment que sn la joguina en mans de l'imperi de torn i saben que, si ara

4

viuen amb certa autonomia, s degut a les convenincies poltiques de Prsia, convenincies que poden canviar en qualsevol moment. No es dna aquest canvi, per el poder s que canvia de mans. Sorgeix en l'occident un nou imperi, el greco-hellenstic, que novament passar a ser el dominador dels pobles orientals. Aquest imperi, comenat per Alexandre el Gran i continuat pels seus generals que sel reparteixen a la mort d'aquell, domina tamb, de diferents maneres i en diferents graus, el poble jueu: ms suaument al principi (amb els ptolomeus o lgides d'Egipte), ms durament desprs (amb els selucides o antocs de Sria). La resistncia jueva (cfr. els macabeus) t alguns xits i aconsegueix un breu temps d'independncia (142 a 63 a.C.), en qu fins i tot s'instaura novament la monarquia a Jerusalem. Tot acaba, per, amb la pujada de l'imperi de Roma que arriba a dominar sobre tots els antics territoris conquerits per Alexandre el Gran -per tant tamb sobre Jerusalem-, i que roman com a gran superpotncia en tot l'orient durant segles. Crec que en aquest breu reps d'histria ha quedat palesa la successi de les diferents potncies, que es van anar tornant en el domini sobre l'orient, i en concret sobre el poble bblic: Mesopotmia, Egipte, Assur, Egipte, Babilnia, Prsia, Grcia, Roma.... sn els noms d'aquests pobles dominadors, d'aquestes potncies. 2. Parlen els profetes sobre les potncies? No podem passar revista aqu a totes les paraules que la literatura proftica recull sobre el tema. Intentar, en canvi, veure les diferents postures proftiques d'una manera sinttica -per sense deixar de fer algunes anlisis de textos-. Aquestes postures es poden resumir fonamentalment en 3. Hem d'anar, per, en compte a no caure en una simplificaci, car en cada una d'elles es donen molts matisos importants. a. Imperi i voluntat de Du sn compatibles Aquesta lnia, com veurem, parteix de la convicci ferma que res de la histria escapa, al menys a la llarga, als projectes o plans salvfics de Du. Els grans representants serien Isaes, Jeremies, Ezequiel i Isaes II. a.1. Isaes i Assur. Quan l'any 734 Sria i Efram declaren la guerra a Jud, el rei Acaz demana ajuda a Assur, tot perdent la confiana i no acceptant que Du tingui cap relaci amb la histria de Jud (cfr. Is 7,1-17). Aquest fet s vist com una infidelitat, un pecat que provocar que Du es serveixi de la mateixa Assur per a castigar Jud i les sovintejades infidelitats d'Israel al llarg de la histria. Aix fa dir al profeta que "el Senyor afaitar amb la navalla llogada dell el Riu (mitjanant el Rei dAssur), el cap i el pl dels peus, i la barba i tot traur" (Is 7,20). I a Is 8,5-8a afegeix que "... el Senyor far pujar contra ells les aiges del riu,... (el rei dAssur...). Desbordar...; regolfar sobre Jud, inundant i submergint, arribar fins al coll". Desprs de reconixer la inutilitat dels cops que Du ha donat contnuament a fi que es converteixi (Is 9,12) presenta com a ltim cstig les terribles tropes assries dient que el Senyor "ala bandera per a una naci llunyana, li fa un xiulet des de la fi de la terra, i heus-la aqu, de pressa, corrents, que arriba (Is 5,26).

5

A Is 28,1-4 tamb ens parla d'Assur com a instrument de cstig de Samaria en mans de Jahv. I a Is 10,5-6 anomena a Assur "bast de la meva ira i vara del meu furor". Sembla, doncs, que Isaes parla de l'imperi assiri utilitzant la imatge dinstrument en mans de Du per a castigar el pecat del seu poble. Hi ha, per, en ell un canvi fort, possiblement cap a l'any 701 a.C. Les paraules del profeta sonen aix:

"Jahv-Sabaot ha jurat aix: Cert! El que he pensat ser un fet, el que he decidit es realitzar: trencar Assur en el meu pas, esclafar-lo sobre les meves muntanyes..." (Is 14,24-25)

I a Is 10,25-26 llegim:

"Perqu encara una mica, molt poc temps, i el meu furor s'haur acabat i la meva ira shaur esbravat del tot. Aleshores Jahv-Sabaot agitar sobre ell un fuet, com quan va pegar a Madian..."

Molts es pregunten quines sn les raons d'aquest canvi. Alguns autors s'inclinen a explicar el canvi a causa de les blasfmies proferides per Assur (cfr. Is 36,4-6; 8-20; 37,10-12); i en part tenen ra. s possible, per, que el motiu ms de fons el trobem en el fragment Is 10,5-15, en qu, a part de les blasfmies ja esmentades (cfr. v. II: "potser com he tractat Samaria i els seus dols, no tractar tamb Jerusalem i les seves imatges?"), Isaes sembla recriminar a Assur perqu no s'ha limitat a complir els plans de Du i la funci que havia rebut d'Ell, sin que ha anat ms lluny. Du noms volia castigar (v. 6) i Assur "es proposa destruir, suprimir" (v. 7); Du limitava l'acci d'Assur a Israel i Jud (v. 6) i Assur es creu amb dret sobre totes les nacions (vv. 7.13.14). s illuminador, en aquest sentit, el verset 5:

"Fanfarroneja la destral contra el qui hi talla, o s'estarrufa la serra contra el qui la maneja? Com si el bast dirigs el qui l'eleva!"

Sembla, doncs, que el canvi d'Isaes vingui a partir de la constataci de la crueltat, l'ambici de domini universal, l'arrogncia dAssur. Podrem concloure que per Isaes el domini moderat d'un imperi s compatible amb els plans de Du quan Ell vol castigar el seu poble. Noms, per, si Du vol castigar, si l'imperi no es passa en les seves atribucions, si ho fa amb conscincia d'sser instrument transitori. En tot cas la postura utpica d'Isaes no ens parla d'acceptaci sin de condemna absoluta de tot imperialisme (cfr. Is 2,4-5, text de qu ms endavant tornar a parlar). a.2. Ezequiel/Jeremies i Babilnia. Similar s la postura d'Ezequiel i Jeremies enfront de l'imperi babilnic. Ezequiel no parla gaire d'aquest tema, per sembla que el rerafons de la seva crtica al rei Sedecies, perqu ha trencat el pacte amb Babilnia (cfr. Ez 17,1-21), recolza en la seva convicci que en aquell moment Babilnia s instrument de Du per a governar el mn. En la mateixa lnia sembla que es mou Jeremies quan a Jr 25,8-11 diu que Nabucodonosor de Babilnia s un servent de Du per realitzar un cstig programat per Du, quan a Jr 29,4-9 exhorta als exiliats a pregar per Babilnia que acaba d'envair Jud i de deportar els seus principals, quan demana el sometiment a Babilnia (cfr. Jr 27,11.12.17), quan afirma que Du s sobir de tot el mn i que ara ha donat la terra a Nabucodonosor (Jr 27,5-6), quan gaireb arriba a dir que s Du mateix qui fa sorgir l'imperi babilnic i el fa servir dinstrument, de servent. Podrem dir que, all que en el fons est intentant afirmar Jeremies, s que si de fet Nabucodonosor ha arribat on est s perqu Du ara est amb ell. No ho estar per sempre. Per aix en el mateix moment en qu est exhortant a la submissi, est afirmant que l'imperi ser destrut. Perqu els plans de Du a la llarga sn de salvaci en favor del seu poble, malgrat que aquesta passi per una certa

6

purificaci. s aquesta la seva crtica radical a l'imperi, no durar: "Per, quan s'hauran complert setanta anys, castigar (el rei de Babilnia i) aquella gent i en far una solitud eterna" (Jr 25,12)

"...fins que vingui tamb l'hora del seu pas i que moltes nacions i uns grans reis el redueixin a l'estat de servitud" (Jr 27,7).

"Quan s'hauran complert els setanta anys de Babilnia, intervindr a favor vostre i realitzar en vosaltres la meva promesa de tornar-vos en aquest lloc(Jr 29,10).

s illuminador en el mateix sentit el que ens diu Jr 51,61-64 sobre l'ordre que dna Jeremies a un tal Saraes, qu quan arribi a Babilnia pronunci en veu alta unes paraules d'amenaa escrites en un llibre, hi lligui una pedra, i el tiri al mig de lEufrat, dient: "Aix s'enfonsar Babilnia, per no tornar a surar!" (v. 64). Resumint, doncs, per Jeremies, limperi s cridat per Du i tamb s destrut per Ell. Resulta difcil, per, acceptar el temps intermedi aquell en qu limperi domina, "com a servent del Senyor", al poble. a.3. Isaes i Prsia. s cert que a Is 41,1-5; 45,1-8; 48,12-15 el profeta annim de l'exili canta la vinguda de l'emperador Cir i les seves obres magnfiques. Arriba a dir que s el mateix Jahv el que l'ha fet sorgir i l'anomena pastor", "ungit", "amic" de Du. Fa doncs, la impressi qu Isaes II accepta sense condicions la vinguda de limperi persa. S'ha de dir, per, tot. De fet, el seu entusiasme per Cir va lligat al poder d'aquest que s alliberador. El profeta no canta tant l'imperi com l'arribada de la llibertat i la salvaci per al poble. a.4. Conclusi. Els profetes Isaes, Ezequiel, Jeremies i Isaes II, semblen acceptar "els dominadors i els imperis com a executors de la voluntat de Du i en parlen com dinstruments, de servidors, d'amics de Du. Aquesta acceptaci, per, no s pas acrtica. En realitat Isaes acaba rebutjant-lo, Jeremies anuncia la seva desfeta, Isaes II noms el valora en tant que suposa la llibertat. I s que aquests profetes van aprenent de lexperincia que Du no vol, ni pot voler, l'opressi; opressi que necessriament segueix a la instauraci de qualsevol imperi. b. Rebuig nacionalista dels imperis Una segona lnia rebutja els imperis com a incompatibles amb la voluntat de Du. Trobem aqu els profetes Nahum, Ageu, Zacaries i alguns fragments de profetes antibabilonis contemporanis de Jeremies. La pregunta que ens fem s si aquest rebuig s als imperis en si mateixos o b est motivat per un nacionalisme, per una reacci davant una cosa que t'ha fet mal. b.1. Sofonies/Nahum i Assur. Est clar que la dominaci exercida per Assur respecte a Jud anava fent crixer l'odi. Aix explica que sigui un moment important per a Jud aquell en qu Assur desapareix a mans de Babilnia. El profeta Sofonies, a 2,13-15, es limita a afirmar la caiguda. Nahum, en canvi, amb el seu cntic a la caiguda dAssur, va molt ms enll. Veu aquesta caiguda com el gran triomf de Du sobre el pas opressor. El que resulta una incgnita s que no parli per a res dels pecats de Jud, ni cridi a la conversi, ni tingui alguna paraula positiva respecte als pagans. La seva postura s clarament contrria a l'imperi assiri. La pregunta s si aquesta actitud no est originada nicament per un nacionalisme, s a dir, com a reacci a un mal que aquell imperi ha produt a Jud. b.2. Els profetes annims del temps de Jeremies i Babilnia. Trobem alguns textos, com ara Jr 50-51; Is 13; 21,1-10; 47, en qu no es veu com compaginar la crueltat dels babilnics amb la voluntat de Jahv: han tingut tantes experincies d'opressi, d'aixafament! (cfr. Jr 51,34-35). Les paraules que llegim sn d'un veritable odi contra Babilnia de la qual anuncien la caiguda. En tot cas tornem a preguntar-nos si el motiu d'aquest rebuig no s, com

7

en el cas anterior, un cert "chauvinisme", un nacionalisme fantic. En aquest cas, no s si es podria parlar d'un rebuig radical dels imperis; tan sols, podrem concloure, el de l'imperi concret que ha aplastat Jud. b.3. Zacaries/Ageu i Prsia. Uns 20 anys desprs que Cir ha deixat tornar als jueus a la seva antiga terra i que aparentment han rebut suport d'ell per a la seva reconstrucci, aquests dos profetes descobreixen que la llibertat assolida no s total sin que el mateix imperi persa t moltes maneres, potser ms sofisticades, de dominar-los. Aix els en fa parlar amb duresa (cfr. Ag 2,6.21-23; Za 1,7-17), tot esperant que els imperis es destrueixin entre ells, ja que s'han excedit en les seves atribucions i s'aprofiten dels moments de clera de Du contra el seu poble. Un cop ms les seves paraules dures semblen sortir d'un cor nacionalista i particularista; no ens ajuden, en conseqncia, a clarificar massa el tema que estem tractant. b.4. Conclusi. Podem dir, en resum, que el punt com daquesta segona lnia que rebutja els imperis, s que ho fa, segons sembla, des d'una posici i actitud nacionalistes. No arriba a fer una condemna universal de l'imperialisme; noms la fa d'un imperialisme que domina i oprimeix el poble jueu. c. No a l'imperialisme com a tal Ja he dit abans que fins i tot els profetes de la primera lnia, els que intentaren compaginar l'existncia dels imperis amb la voluntat de Du, en ltim terme acaben rebutjant els imperis. Podien tenir una funci purificadora o pedaggica en un temps intermedi per de cap manera sn l'ltima paraula salvfica de Du per al seu poble. Ara, per, ens referim a alguns textos proftics ms explcits que sembla que rebutgen obertament els imperialismes. c.1. Profetes annims contemporanis de Jeremies i Babilnia. A Jr 5,25 llegim:

"Aqu em tens contra tu, muntanya de destrucci... la que ha destrut tota la terra!... et reduir a muntanya de cendres."

Insinua, doncs, la perspectiva internacional d'un Du que s defensor de la justcia entre tots els pobles. Sobrepassa la perspectiva particularista d'un Du que est contra Babilnia noms perqu ha maltractat Si; la ira de Du est motivada per l'imperialisme internacional d'aquell pas. Ms clar s Is 14,4b-21. La part central del text (vv. 13-14) desemmascara l'orgull del rei de Babilnia que es glora descalar els cels, de "seure a la muntanya de l'assemblea", de "pujar a l'esquena d'un nvol", de "ser l'igual de l'Altssim". Apareixen, per, en els vv. introductoris i finals algunes allusions molt importants i que illuminen el nostre tema. En realitat la perspectiva s tica i universal, la preocupaci no est centrada en el poble de Du -que no s ni esmentat- sin en tots els pobles, i en com colpeja i oprimeix el tir; acaba a ms dient que l'opressi sobre els altres pobles destrueix a la llarga el propi imperi. Sembla, doncs, que estem davant un text tpicament anti-imperialista. c.2. Habakuk i Babilnia. Com sabem, la problemtica que planteja Habakuk s per qu Du permet i no actua davant l'injust que oprimeix. Parteix de l'experincia d'injustcia del rei Joaquim I, i en el fons d'Egipte que l'ha imposat i domina sobre aquest rei. La resposta de Jahv als dubtes del profeta (dient que far sorgir un nou imperi Babilnia que castigar al primer), no satisf al profeta, perqu tamb aquest noi imperi oprimir. El profeta es posa

8

vigilant i espera una resposta ms convincent. Ve de seguida: la venjana de Du ja est a prop (cfr. Ha 2,2-5). Seran tots els pasos -els saquejats, esclafats, humiliats-, la naturalesa mateixa i finalment Du els qui castigaran la naci opressora; aquesta, oprimint, s'ha posat en perill a ella mateixa (cfr. Ha 2,6-20). Per Habakuk, doncs, no s suficient la destrucci d'un imperi per l'altre, ja que l'imperi que substitueix l'anterior s tant opressor com el primer; aix fa que el problema de la justcia de Du romangui. La superaci d'aquest problema noms la dna la fe i la seguretat que tamb aquest imperi i tot imperi opressor ser destrut. Sembla, doncs, que el llibre d'Habakuk afirma que Du condemna tot imperi. c.3. Daniel i l'imperi selucida. Aprofitant les greus tensions poltiques i econmiques que hi havia entre els jueus, la lluita interna per tenir el poder sacerdotal, Antoc IV inici una poltica ms dominadora i opressiva que els seus antecessors. Aix el convert en el tipus d'opressor que intentava fer desaparixer la cultura i la fe jueves com a contrries a la seva poltica imperialista. La rebelli de molts jueus l'atur (cfr. les revoltes dels macabeus i la resistncia dels mrtirs que narra 1 i 2 M). En aquest context histric hom escriu el llibre de Daniel, en la segona part del qual (cc. 8-12) apareix la preocupaci per l'opressi del poble i el desig de consolar-lo i animar-lo. s, per, la primera part del llibre (ec. 2-7) la ms original i teolgica, la que va ms a fons. Aquesta primera part t el segent esquema:

a) somni dels 4 regnes als quals en seguir un ltim i definitiu, el de Du (e. 2)

b) fets dels mrtirs o testimonis de la fe: els 3 joves en el forn (c. 3)

c) judici sobre els reis (ce. 4-5)

d) fets dels mrtirs o testimonis de la fe: Daniel dins la cisterna dels lleons (c. 6)

e) somni dels 4 regnes als quals seguir la vinguda del Fill d'home (c. 7). Els fets dels mrtirs ens estan dient que res no pot fer caure als qui donen testimoni amb fermesa de la prpia fe. El judici sobre els reis, repeteix que Du s Senyor de tots els regnes, s rei per sempre, castiga a qui no el reconeix. La part, per, ms important i original s la que tenim en els dos somnis. Tant el somni de l'esttua com el de les quatre bsties ens parlen dels diferents imperis dominadors de la terra. Els 2 casos, per, ens diuen que quan hagin caigut els imperis en vindr un altre que els sotmetr tots, un imperi que ja no passar mai, que linstaurar Du mateix sense intervenci humana, que ser el del poble dels sants de l'Altssim. Du mateix est contra els imperis i contra tot imperialisme: l'imperi de Du no tindr res a veure amb els anteriors. El llibre de Daniel, doncs, denncia amb fora limperialisme com a tal. Fa servir unes imatges (lesttua i les quatre bsties) que ens parlen per una banda de l'arrogncia buida i sense fonament dels imperis i per laltra de llur carcter bestial i brutal. I aix en contraposici a la vinguda del regne definitiu instaurat pel Fill d'home. c.4. Conclusi. No podem negar, doncs, lexistncia d'una tercera lnia proftica que no fa cap concessi als imperialismes. Est representada per alguns profetes contemporanis de Jeremies, per Habakuk i finalment per Daniel. Tots ells rebutgen clarament tot imperialisme. I les raons que donen daquest rebuig sn: a) que els imperis sempre ambicionen el domini absolut i per tant div sobre totes les nacions; b) que estan disposats a fer servir els mitjans ms contraris a ltica i inhumans per tal daconseguir els seus desitjos; c) que, malgrat que al principi, quan neixen, poden tenir un cert carcter purificador dels abusos dels imperis anteriors, sempre, pel mateix fet de ser imperis, acaben essent pitjors i ms brutals; d) que cap imperi no pot arrogar-se el paper, en ltim terme, de ser instrument definitiu de Du en el seu govern del mn; e) que tot imperi s vctima de la seva arrogncia buida i sense fonament; i f) que sempre els imperis sn inhumans i tenen un carcter

9

bestial. Aquestes raons fan afirmar als profetes d'aquesta tercera lnia que Du, senyor ltim i definitiu de la histria, est contra tot imper, no suporta limperialisme de les nacions. El seu projecte, en canvi, s el dinstaurar l'imperi, valgui analgicament aquest terme, del Fill d'home, un imperi definitiu, alliberador, hum, just i pacfic. 3. Conclusi: Qu diuen els profetes sobre els imperis? De la mirada dirigida sobre aquestes tres lnies proftiques podem concloure que en cap cas, tampoc en el d'aquells profetes que volen compaginar l'existncia dels imperis amb la voluntat salvfica de Du, els profetes justifiquen l'imperialisme. s ms; sn molts els textos proftics que el rebutgen per raons molt diverses, per en ltim terme com a contrari a la decisi salvfica de Du. Crec que el text d'Is 2,2-5 (que anuncia que Jahv ser jutge entre les nacions i que una naci ja no far la guerra contra l'altra) pot donar-nos una idea de quina s la convicci dels profetes sobre el futur: un futur sense nacions opressores i imperialistes, un futur en qu hi haur justcia i solidaritat entre els pobles. II. ELS PROFETES I LA POLTICA DE TRACTATS DELS REIS D'ISRAEL Abans de comenar aquest segon tema, vull dir que no tinc la intenci d'allargar-m'hi massa. Crec que vaig tractar-lo suficientment en la meva xerrada en el curs "Grans injustcies d'avui", publicada en el n. 10 dels quaderns "Cristianisme i Justcia". Tot aix justifica que ara noms linsinu esquemticament. La pregunta que ens fem s: qu diuen els profetes respecte a la postura dels reis d'Israel que sovint s d'aliances i de recerca de seguretat? La resposta fa referncia a tres moments en els quals aquest tipus de poltica va estar a l'ordre del dia. 1. Osees i la poltica d'aliances dels reis de Samaria a. A quins tractats es refereix? Sembla que es refereix al tractat que va fer Menajem, oferint tributs al rei dAssur per tal de ser confirmat i rebre suport com a rei dIsrael. Tamb a l'ajuda que deman un tal Osees a Assur per fer un cop d'estat contra el rei Pecajies, profundament antiassiri, i aix pujar ell. Finalment a quan el mateix Osees acud a Egipte per tal dindependitzar-se d'Assur. Aquests tractats, a la prctica, produren diverses intervencions d'Assur i d'Egipte que acabaren amb Israel. b. Qu diu el profeta Osees? El profeta diu que Israel i Jud no s'adonen que la salvaci i guarici noms pot venir de Jahv (Os 5,13-14).

10

Efram cerca un cam fals; no cerca Jahv. Aquest cam s idoltric i per tant no val per a res (Os 7,8-12). Les aliances acaben menjant-se el pas que les fa; no tenen futur com el t el pacte amb Jahv (Os 8,7-10). Posar confiana en les aliances militars i en les fortificacions, a la llarga, porta a la total destrucci (Os 8,14). Israel ofereix dons a les potncies, actua idoltricament, car les pren com si fossin deus; actuant aix s'enganyen (Os 12,1-2). Israel mostra la seva autntica conversi, la que dna seguretat, quan rebutja els tractats, la fora militar i el culte a les imatges dels dols (Os 14,4). c. En resum Osees denncia els tractats, tatxant-los de veritables actes idoltrics. Israel cerca ajuda que li doni seguretat quan se sent feble. Aquesta ajuda, per, no s tal, car es cerca en dols falsos (s de notar el llenguatge idoltric que fa servir el profeta en parlar d'aquests tractats: pujar, anar, enviar missatgers, invocar fer aliana, oferir dons, etc.). Fer aquestes aliances, amb les potncies equival, segons Osees, a ser idlatres. 2. Isaes i les aliances amb Assur i Egipte a. A quins tractats es refereixen? Possiblement al dAcaz amb Assur tot demanant ajuda per defensar-se de la coalici de Sria i Israel contra ell. Tamb al de Sedecies amb Egipte, de lluitar contra Babilnia; aquesta declaraci de b. Qu diu el profeta Isaes? En el fons parla contra tot all que treu valor a lnic: pacte segur, el que el poble fa amb Du. Per aix denncia les aliances com a rebellions contra el Pare, com a idolatria, com a falsa confiana. Anuncia la caiguda del qui ajuda i del qui demanava lajuda (Is 30,1-5; 31,1-3). I a Is 7,13-14 tatxa al rei Acaz d'impiu i trador a Jahv, perqu mentre diu que no vol demanar-li un senyal que demostri que Du est amb ell i amb el poble, en realitat est acudint a Assur cercant la seva ajuda, la seva fora militar; ajuda i fora que no sn ms que dols buits i sense cap fonament. c. En resum Isaes, en nom del comproms fidel pres per Jahv amb el poble, denuncia els pactes internacionals dels reis de Jud, subratllant el seu carcter dinfidelitat, de desconfiana, de rebuig de la relaci paternofilial entre Du i el seu poble. Els pactes resulten, en conseqncia, autntics actes idoltrics dirigits a dus que no tenen fonament i fora, que no poden donar seguretat i que, tard o d'hora, cauran i faran ensopegar a aquells que han posat llur confiana en ella. 3. Jeremies/Ezequiel i els tractats amb Egipte a. A quins tractats es refereixen? Segurament al de Joaquim I, rei imposat per Egipte i vassall seu fidelssim.

11

Tamb al de Sedecies amb Egipte, de lluitar contra Babilnia; aquesta declaraci de guerra, propiciada per Egipte, va acabar amb la caiguda de Jud i la deportaci dels jueus a Babilnia. b. Qu diu el profeta Jeremies? Li preocupa el significat dels pactes: els veu com una no acceptaci dels plans que Du va mostrant que t en relaci a la histria del poble (Jr 2,18). Els veus com a pactes falsos que deceben perqu Jahv no est amb els imperis (Jr 2,36-37). Afirma que confiar en el mortal i la seva fora s com apartar el cor de Jahv, s dirigir-se al no res (Jr 17,5-8). En ltim terme defensa la recerca dels mitjans pacfics per tal de solucionar els problemes internacionals, la no alineaci en els blocs de fora. Considera que el mateix Nabucodonosor que t el poder, t un poder que no s propi, sin que s de Du. c. Qu diu el profeta Ezequiel? Parla dels pactes com de veritables adulteris que en el moment produeixen plaer per que desprs sn frustrants; el pitjor s que creen dependncia (no es poden abandonar, quan es vol). Els estrangers, segons Ezequiel han pres el lloc de Du. Tota la histria dIsrael i de Jud s un exemple d'aquesta idolatria-adulteri, d'aquest aliar-se i confiar en les potncies tot deixant Du (Ez 23,5-10; cfr. tamb totes les histries allegriques que explica aquest profeta a Ez 16; 20; 22; 23). d. En resum Jeremies, preocupat per ajudar a reconixer que Du s senyor de la histria i que t uns plans salvfics en favor de la humanitat, veu com a falsa, vana, buida, decebedora, tota confiana posada sobre els imperis que, en el millor dels casos, tenen sentit si sn instruments fidels d'aquells projectes salvfics de Du, si contribueixen a la formaci del mn definitiu somniat per Du des del principi, cap al qual noms poden conduir els mitjans pacfics i pacificadors i no aquells que recolzen en els pactes de fora, en l'alineaci al costat de l'un o de l'altre imperi. Ezequiel desemmascara tamb el carcter frustrant dels pactes amb els estrangers, perqu han pres el lloc de Du; sn, segons ell, autntics actes d'idolatria-adulteri-prostituci que creen dependncia i que no donen a la llarga seguretat i vida. Conclusions Podem acabar aquesta segona part sobre la poltica de tractats dels reis d'Israel amb unes breus conclusions en qu quedi clara quina s la postura dels profetes en relaci a aquella poltica. Sn les segents:

a) les grans potncies sempre cerquen el seu profit i interessos b) la salvaci d'Israel com a poble no recolza en les aliances amb les grans potncies c) la conversi al veritable Du ha d'anar unida al reconeixement que les aliances i altres mitjans similars es converteixen finalment en dols i qu per tant no tenen fora per a salvar

12

d) noms tornant a viure recolzats en Jahv, el Du alliberador, s a dir noms vivint com a poble solidari, en comuni i participaci, es pot rebre i viure la salvaci.

III. ELS PROFETES I LA CONFIANA EN LES ARMES No resulta fcil arribar a massa conclusions sobre el tema de les armes a l'A.T., ja que l'ambient en qu es mou el poble d'aquell temps s un ambient de guerra, de conquesta, de victries sobre els enemics. El mateix Jahv ens s presentat freqentment com un Du guerrer que lluita a favor del seu poble. Crec, per, que s en aquest ambient on Du es va deixant conixer, on va desemmascarant la violncia militar, on es va manifestant com Du de pau i que vol la pau. Podem dir que els profetes, totalment submergits en el conflictiu mn internacional i nacional del seu temps, intenten sempre arribar a fons, a aquelles solucions ms radicals que realment posen en joc el canvi del cor i la transformaci de les estructures de cara a la creaci dun cel nou i d'una terra nova, de cara a comenar a compartir el fest messinic. Sovint, per tant, les seves paraules no van dirigides a les solucions immediates i provisries, solucions tanmateix que tamb tenen en compte, sin a les que sn progressives i definitives. Com a cam vers aquestes ltimes, est clar que subratllen la necessitat de la conversi, de posar la confiana en Jahv, de renovar-li l'adhesi. En aquest cam, s'hi troben tants d'dols!. Ja n'hem vist dos: limperialisme i els tractats amb les superpotncies. Ara centrar latenci en el tercer; l'armamentisme. 1. Contraposici entre confiana en les armes i confiana en Jahv Tota la histria dels jutges s una afirmaci que a aquests alliberadors o salvadors la victria no els ve de llur fora fsica, de la quantitat de soldats disponibles, del modern armament que posseeixen, ben altrament, els ve de deixar-se portar per lesperit de Jahv i dajudar la comuni del poble entorn Jahv. Aqu es troba la seva fora. Aquesta mateixa afirmaci la trobem en la histria del combat desigual entre David i Goliat, com ens diu Is 17,38-54. Diu David a Goliat, "tu vns contra mi amb l'espasa, la llana i les fletxes, per jo vinc contra tu en nom de Jahv-Sabaot... Tots... reconeixeran que Jahv no ven amb lespasa ni amb la llana... (vv. 45-47). Aquesta oposici entre els armaments i la constataci del punt "on est la salvaci autntica", s un lloc com a l'A.T., especialment entre els profetes. Vull citar i deixar parlar a alguns textos illuminadors.

Els salvar amb Jahv, el seu Du. No els salvar ni amb l'arc, ni amb l'espasa, ni amb la guerra, ni amb els cavalls, ni amb els cavallers (Os 1,7b) Israel oblid el seu autor i edific temples; Jud multiplic les ciutats fortes, per "enviar foc contra les seves ciutats i devorar els seus castells (Os 8,14) Que tu confies en el teu poder, en tants de paladins que tens: el tumult s'elevar a les teves ciutats i totes les teves fortaleses seran devastades... (Os 10,13b-14a)

13

Assur no ens ha de salvar, no volem muntar ms a cavall. No tornarem a dir "Du nostre" a l'obra de les nostres mans, perqu s en vos que l'home honrat troba compassi (Os 14,4) No fent res i estant quiets, obtindreu la victria; en una confiana tranquilla trobareu la vostra fora. Per no heu volgut i heu dit: "No! Fugirem a cavall!" B, ja fugireu! I: Sobre uns carros rpids! B, tamb aniran rpids els qui us perseguiran! (Is 30, 15-16) Ai dels qui... posen la seva esperana en cavalls, que posen la seva confiana en el nombre dels carros i en una cavalleria important, per no miren cap al Sant d'Israel i no consulten Jahv!... Ell s'aixecar contra la casa de malfactors i contra l'ajuda de la gent malfica. Com que l'egipci s un home i no pas un du, que els seus cavalls sn carn i no pas esperit, quan Jahv estendr la m ensopegar el qui ajuda, i caur l'ajudat i tots plegats desapareixeran (Is 31,1-3) Babilnia fa pujar a tots amb lham, els cobra amb el seu esparver. Els aplega amb la seva teranyina, per aix s'alegra i crida de joia. Per aix, sacrifica al seu esparver i encensa la seva teranyina, ja que li procuren una porci grassa, una vianda suculenta; per aix, buida constantment l'esparver per matar nacions sense pietat (Ha 1,15-17)

No cal fer comentaris a aquests textos; parlen per si mateixos. Ens diuen amb tota claredat que les armes sn equiparades als dols, als quals sacrifiquem el millor que la humanitat t, s a dir, les vides humanes. Ens diuen tamb que no serveixen per a donar seguretat. Ens conviden, en canvi, a tornar a posar la nostra esperana, la nostra confiana, la nostra fora en el Senyor. Tamb Ezequiel en l'apleg d'Ohol (Samaria) i Oholib (Jerusalem), a Ez 23, tracta a les dos germanes de prostitutes perqu s'han enamorat dels assiris gent batalladora... hbils cavallers..." (vv. 5.12) i, en el cas de Jud, dels caldeus "guerrers escollits" (v. 15). Ezequiel anuncia, que tota aquesta confiana posada en els cavallers, guerrers, armes modernes, etc. quedar frustrada, perqu aquestes armes els seran llanades en contra. Llegim-ne un text:

Vindran contra tu del Nord amb carros i rodes i en una coalici de pobles. De tot el voltant dirigiran contra tu l'escut, el broquet, i el casc (Ez 23,24)

I Zacaries, en el post-exili, parla de la salvaci que vindr mitjanant Zorobabel amb aquests termes:

No s per la potncia ni per la fora, sin pel meu esperit, diu Jahv-Sabaot (Za 4,6) Vull acabar aquest recull amb dos textos que no pertanyen al mn proftic per que expressen amb molta claredat el mateix:

Uns es fien dels carros, altres dels cavalls; nosaltres invoquem el nom de Jahv, el nostre Du. Ells no s'aguanten i cauen, nosaltres, drets, resistim (Sal 20,8-9) Equipen el cavall per al dia del combat, per la victria depn de Jahv (Pr 21,31)

Crec que en tots els textos recollits aqu apareixen repetidament uns subratllats que vull notar:

a) la confiana en les armes i en la fora dels guerrers s idoltrica, s com a confiana posada en un du fals b) aquesta confiana porta amb tota certesa a la destrucci

14

c) a la llarga noms salva de deb la confiana en Jahv i viure com a poble creient en Ell.

2. La visi utpica dels profetes i les armes Per els profetes donen un pas nou i definitiu. No romanen en una visi de ms o menys convenincia de confiar en els armaments. Quan comencen a parlar del futur del poble (del futur definitiu, dall que han d'esperar i vers on han de caminar) ens parlen en termes que realment colpegen i interpellen. Vegem-ne alguns:

Aquell dia far un pacte a favor d'ells amb la bstia, amb l'ocell i amb el rptil: far desaparixer del pas l'arc, l'espasa i la guerra, i els permetr de dormir en seguretat (Os 2,20)

En aquest text apareix amb tota claredat la uni indestructible entre pau amb el cosmos i la desaparici de les armes. s ac on hi ha la veritable seguretat provocada per Du. I a Mi 5,9-14 llegim:

Aquell dia, oracle de Jahv, suprimir d'enmig teu els teus cavalls i far desaparixer els teus carros, suprimir les ciutats fortes del teu pas i arrasar totes les teves fortaleses; suprimir de les teves mans els sortilegis i no tindrs ms bruixots...; arrencar denmig teu els teus troncs sagrats i destruir els teus protectors.

s curis com el profeta, en aquest context de purificaci dIsrael en vistes a la salvaci, parla dels passos necessaris: desaparici de totes les armes; supressi de les ciutats fortes i fortaleses; eliminaci de sortilegis i bruixots, d'esttues i troncs sagrats. Ens mostra tamb aix el parallelisme existent entre la confiana en els falsos dus; cal eliminar aquestes confiances si hom vol caminar cap el mn definitiu basat en la confiana en Du. Is 9,3-6 ens parla de l'aparici de l'ungit de Du i ens diu que s una aparici lluminosa, joiosa. Per qu? hi ha tres "perqu": a) "perqu el jou que portava a sobre... el trenqueu com el dia de Median"; b) "perqu tota bota que pica amb retruc i tot mantell rebolcat en la sang seran cremats"; i c) "perqu ens s nat un infant... prncep de la pau... i la pau no tindr fi. Com veiem, aquestes sn les condicions per poder comenar a parlar del temps nou i definitiu: que no hi hagi opressions, que desapareguin els smbols militars, que tots visquem, com a repte, el treball per la pau. L'altre text messinic d'Isaes insisteix (desprs de dir que l'ungit de Du instaurar la justcia) afirmant que el senyal de la realitzaci del parads s la pau csmica, entre animals enemics, entre homes i animals, entre tots (Is 11,68; cfr. 65,25). CONCLUSI Com a sntesi de tot el que he estat dient, crec que podrem recollir el fams i conegut text d'Is 2,2-5 (cfr. Mi 4,3-4), que podria rebre el ttol de "anunci de la bona notcia de la solidaritat internacional i del desarmament general":

15

I s'esdevindr als darrers temps: la muntanya de Jahv amb el temple del nostre Du, ser ferma al cap de les muntanyes, i s'elevar ms alta que els puigs. Totes les nacions afluiran cap a ella, hi aniran tants de pobles, tot dient: "Som-hi, pugem a la muntanya de Jahv, al temple del Du de Jacob, perqu ens instrueixi en els seus camins, i seguim les seves rutes; ja que de Si surt instrucci, de Jerusalem surt la paraula de Jahv". En far de jutge entre les nacions i d'rbitre per a tants pobles. Amb les seves espases forjaran relles, i fals amb les seves llances. Les nacions no alaran l'espasa l'una contra l'altra, ni aprendran ms a fer la guerra. Casa de Jacob, caminem a la llum de Jahv!".

Aquest text basta per a illuminar la situaci irracional que vivim: una situaci en qu les nacions continuen volent ser imperis dominadors de les altres nacions; en qu per a molts pobles sembla que no hi ha sortida si no s en l'alineaci al costat d'alguna superpotncia i seguint per tant la poltica que li conv; en qu, en comptes de fer de les armes instruments i eines de treball, de progrs hum per a tots, de realitzaci solidria de la humanitat, ens dediquem a fer una cursa d'armaments que no pot portar enlloc ms que a lautodestrucci. En aquesta situaci continua colpejant els nostres caps, els nostres cors, la nostra fe, la paraula dIsaes. Hom pot dir que tot aix resulta molt utpic, molt ingenu. Crec, en canvi, que estem davant un repte seris. Es una interpellaci al discerniment evanglic: amb Jess o contra Jess; a favor dels interessos de la humanitat nova o dels propis desitjos i ambicions; treballant perqu hi hagi una pau internacional fonamentada en la justcia o perqu continuem enriquint-nos a costa de l'empobriment dels ms desprotegits; allargar la m tot treballant solidriament per un mn hum o per continuar inventant i construint cada cop ms armes destructores del germ. Com a creients, crec, ens hem de disposar a acceptar aquest repte.

16

LA POLTICA DE BLOCS I LA PAU Joan Trav INTRODUCCI La Histria de la Humanitat s una recerca constant de la pau. s, al mateix temps, la Histria de les guerres i dels conflictes entre els pobles. Hi ha moments llargs en els quals la guerra, com a conflicte armat, sembla superada. Per aix no significa l'existncia de la pau vertadera en aquests moments. Mentre l'opressi i la injustcia d'uns estats sobre els seus ciutadans o sobre els altres estats, mentre la por o l'amenaa sn l'element dominant en les relacions internacionals, no es pot parlar seriosament de la pau. El moment actual del nostre pas s un moment en el qual la decisi que prenguem respecte a la pertinena o no a l'OTAN, pot ser una decisi que serveixi per eixamplar i aprofundir els camins de la pau i la distensi entre els pobles o, tot al contrari, que serveixi per endurir les tensions, faciliti lallunyament entre els pobles i l'enfortiment de la poltica de blocs. En un moment d'aquesta transcendncia s molt important mesurar els avantatges, els inconvenients i les possibilitats, per a lEstat espanyol, d'una poltica d'identificaci amb un bloc enfrontat amb l'altre, o b d'una postura allunyada de l'enfrontament i que no vol com a adversaris ni la Uni Sovitica ni els Estats Units. Aix, al nostre temps, t una significaci especial. La interdependncia i la proximitat sn en el mn d'avui ms marcades que mai. A tots els nivells: econmic, militar, d'idees, de tensions. Aix fa que qualsevol pea, per petita i poc influent que sembli, pot ajudar, pot posar el seu gra de sorra, a estabilitzar o desestabilitzar la situaci mundial. Pot ser "exemple" i afavorir camins de pau per a d'altres pobles que els cerquen. Per aquests motius s important entre nosaltres una reflexi i un debat, que conv fer a tots els nivells: des del poltic fins al teolgic. Aquest s el desig d'aquestes ratlles: collaborar en aquest debat i en aquesta reflexi. Ho farem sota els segents apartats:

I. La tensi EST-OEST, la consolidaci dels blocs i la inseguretat internacional.

II. La guerra, un cam tancat. III. El fracs de les poltiques de desarmament. IV. Camins alternatius i la defensa nuclear. V. La poltica de blocs i les poltiques alternatives de defensa a l'Estat

espanyol. VI. Conclusions.

I. LA TENSI EST-OEST, LA CONSOLIDACI DELS BLOCS I LA INSEGURETAT

17

INTERNACIONAL Els acords de Yalta de 1945 pertanyen a una poca pre-atmica i sembla que existia entre els participants una certa voluntat d'aliana. Roosevelt, Stalin i Churchill intenten fer durar una aliana que havia aglutinat la lluita contra el nazisme. La bomba atmica inici el canvi de les relacions USA-URSS. Els americans no necessiten els russos per acabar la guerra al Jap i es converteixen, en boca de Truman, en la ms gran potncia de tots els temps" i a punt per ajudar tots els pasos que es trobin davant una amenaa interna o externa dagressi. "S'ha passat de l'estadi d'aliana a lenfrontament o guerra freda" (I). Els Estats Units es neguen a deixar accedir la Uni Sovitica al coneixement de lenergia nuclear. La Uni Sovitica, que ha sortit desfeta de la guerra i amb ms de 20 milions de morts, no vol perdre locasi de consolidar i millorar posicions a les seves fronteres. Comena la lluita freda entre les dues grans potncies, el conflicte Est-Oest. A l'Occident i sota l'hegemonia nord-americana es firma lany 1949, el Tractat de l'Atlntic Nord, i tal com diu el seu prembul "per reafirmar la fe en els principis de la Carta de les Nacions Unides... per defensar lherncia i la civilitzaci comunes... s'ajuntaran els esforos per a una defensa collectiva i per al manteniment de la pau i la seguretat. A Varsvia l'any 1955, i sota la direcci de la Uni Sovitica, ser firmat laltre Pacte, tenint en compte, com diu el prembul, la nova poltica militar que s'ha originat a Occident i que ha culminat amb la integraci d'Alemanya al bloc nord-atlntic, situaci que fa "que augmenti el perill d'una nova guerra i cre una amenaa a la seguretat dels Estats pacfics". Les parts contractants del Pacte de Varsvia tamb volen continuar lesperit de les Nacions Unides i volen prendre les mesures necessries per garantir la seva seguretat i el manteniment de la pau a Europa. La poltica de blocs, la poltica denfrontament, ha quedat institucionalitzada. Una poltica que ha convertit el mn en un polvor. Els Estats Units comenaren la cursa d'armaments amb un avantatge enorme. La Uni Sovitica ha fet un esfor molt costs, prioritzant el desenvolupament armamentstic sobre altres sectors. L'any 1972, la conclusi del primer SALT (Acord sobre la limitaci d'armes estratgiques) consagr, almenys jurdicament, el rgim de la "paritat". Totes les teories per a fer viables la seguretat i lequilibri han quedat una i altra vegada superades. Els perfeccionaments tcnics continuen la seva dinmica i obliguen a fer canviar les estratgies. En els moments actuals, atesa la precisi i la potncia de les armes, sembla decisiu el fet de poder ser el primer en atacar, el "first strike". La poltica de Reagan, daltra banda, ha estat manifestada clarament. Com que la poltica industrial dels USA s notriament superior a la de la Uni Sovitica es tractaria de fabricar armes tan poderoses i tan cares amb les quals els sovitics no puguin competir i es vegin obligats a acceptar les condicions americanes. Aquesta s una de les finalitats de la Iniciativa de Defensa

18

Estratgica, l'anomenada guerra de les galxies. II. LA GUERRA UN CAM TANCAT Una guerra nuclear escapa als principis legalitzadors i legitimadors del Dret i de ltica. Les teories justificadores de la guerra per exemple la teoria de la guerra justa- poden sser interpretades com a intents de limitar i controlar el fenomen de la guerra davant les concepcions que consideren la guerra com a "ra d'Estat" i que consideren que la defensa legtima no t lmits. Avui dia, algunes de les velles condicions per a justificar la guerra -com la proporcionalitat entre els danys produts i els bns aconseguits o la utilitzaci de mitjans lcits queden absolutament sense sentit per dues raons fonamentals: la indiscriminaci i la incontrolabilitat.

1. La indiscriminaci. La naturalesa de les armes i la dialctica d'un conflicte engegat, fan que una possible guerra nuclear vagi a parar a la utilitzaci d'armes d's massiu i indiscriminat. En una guerra actual, s difcil, a ms, dir qui podria sser considerat no combatent i per tant no sofrir els atacs almenys directes. Cada dia s menys possible una lnia divisria. Aquesta dificultat s per si mateixa una condemna de la guerra total. 2. La incontrolabilitat. En el Dret de guerra que s'havia anat formant al llarg de la Histria, el "fet guerrer" s un acte hum, lliure. Aquest pressupsit possibilitava una regulaci tico-jurdica d'un acte del qual la voluntat podria determinar-ne l'amplitud i fixar-ne els efectes.

Avui dia, si ens atenim a les dades cientfiques, quan es parla dels efectes a termini mitj i llarg en l'espai i en el temps, quan es parla dels efectes hereditaris, quan es parla de la mxima novetat d'una guerra actual com s el possible extermini de la humanitat, parlar de la controlabilitat no t sentit. La guerra s un cam tancat. No pot sser un mitj actual de resoluci de conflictes. Com afirma Norberto Bobbio: "Davant de la guerra atmica el Dret s impotent. La manera de portar a terme una guerra atmica s jurdicament incontrolable. El Dret, desprs d'haver demostrat la seva insuficincia per a legitimar la guerra, s tamb incapa de legalitzar-la. La guerra moderna est, en una paraula, ms enll de tot principi de legitimaci i de tot procediment de legalitzaci" (2). III. EL FRACS DE LES POLTIQUES DE DESARMAMENT El 1978 la primera Assemblea de l'ONU sobre el desarmament va llanar aquest avs: La humanitat es troba davant d'una elecci: desarmar-se o viure amb la perspectiva de l'exterminaci". I s que s molt difcil dimaginar que la cursa darmaments pugui continuar indefinidament sense que algun dia es provoqui lenfrontament armat. Els camins clssics per a intentar el desarmament han estat: a) un poder supranacional, b) la diplomcia del desarmament. Tots dos han fracassat. 1) El poder supranacional. Que el problema dels conflictes internacionals no pot tenir una soluci sense un

poder que estigui per sobre el poder dels Estats, s una constant histrica del pensament. En els terics de la guerra justa, en els inspiradors de la Societat de Nacions fins a arribar als creadors de l'ONU, l'acord ha estat constant. El fracs tamb. El Consell de Seguretat hauria pogut tenir una funci efica en aquest sentit, si desprs de l'aliana contra el nazisme no hagus comenat tot seguit la guerra freda i la poltica de blocs.

2) Els acords diplomtics. Els camins de la negociaci per aconseguir acords limitats han tingut un gran

desenvolupament a la nostra poca. Aquests acords han estat innombrables: sobre restricci de proves d'armes nuclears, limitaci d'armes estratgiques, no-proliferaci d'armes nuclears, etc. (3).

Aquest tipus d'acords els sn relativament fcils als Estats perqu no suposen una reducci de llur sobirania i sn

19

quelcom limitat i controlat segons els interessos de l'Estat en una conjuntura internacional determinada. Els resultats prctics han estat mnims. De fet el desarmament gaireb no s'ha mogut des de la desena sessi extraordinria de les Nacions Unides de 1978 que havia adoptat recomanacions per a arribar a un desarmament general i complet (4). El conjunt de les negociacions i els acords per a aconseguir el desarmament no han donat cap resultat concret fins al moment. Les dues superpotncies es reuneixen regularment per a prevenir la guerra nuclear per al mateix temps no renuncien mai a perfeccionar els seus aparells bllics. La millora qualitativa fa perdre valor als mnims acords sobre control d'armes a qu s'hagi pogut arribar i introdueix un factor d'inestabilitat estratgica constant. La realitat del moment s de creixement de les despeses militars, cosa que ha estat una constant dels ltims anys com podem veure als grfics 1 i 2.

Grfic 1. L'acceleraci en la despesa militar mundial

Precios y tasas de cambio de 1980. SIPRI 1983 El problema del desarmament t un obstacle fonamental: el conflicte amb l'exigncia de la defensa, que tot Estat considera intocable. Hi ha una tendncia a abordar els problemes de la defensa com si fossin purament tcnics; com si la reflexi tica pogus estar absent quan es tracta de valors a defensar, "riscs a acceptar" i "sacrificis a consentir" (5). L'articulaci entre la tcnica, l'tica i la poltica s indispensable. Ha de ser trencada definitivament la idea que els partidaris de la defensa representen la posici pragmtica i realista, que els partidaris del desarmament representen la posici utpica i idealista. Hem d'afirmar que l'exigncia del desarmament nuclear s'imposa en nom del realisme i que el concepte de defensa no pot sser illimitat. Proposar uns mitjans de defensa que poden ex-terminar la vida, com a resposta a una amenaa hipottica, s endinsar-nos en un pendent que s una amenaa real contra tota la humanitat.

Grfic 2.

20

Despeses militars mundials. Any 1983 (en milions de dlars, preus del 1980)

Estats Units 186.544 Altres OTAN 120.627 Total OTAN 307.171 URSS 137.600 Altres Pacte de Varsvia 13.530 Total Pacte de Varsvia 151.130 Orient Mitj 50.000 R.P. Xina 35.800 sia (sense la Xina) 40.815 Resta del mn 51.876 Total mundial 636.790 Economies industrials de mercat 328.944 Economies planificades 192.661 Pasos exportadors de petroli 48.745 Resta del mn 64.408 Font: SIPRI Yearbook 1984. IV. CAMINS ALTERNATIUS A LA DEFENSA NUCLEAR La construcci d'uns camins alternatius a la cursa nuclear s'imposa si volem retrobar un sentit de racionalitat al nostre mn. S'imposa quan la guerra s un cam tancat i quan tots els intents de desarmament han estat abocats al fracs. Aquests camins sn difcils, per imprescindibles, per sortir de l'actual situaci. Una idea sempre present en aquests camins i propostes alternatives, s la de trencar amb la poltica d'enfrontament entre els blocs, que es la que produeix un creixement armamentstic constant; i en segon lloc la d'obrir i eixamplar els camins i els espais de distensi. Les alternatives de defensa poden presentar diversos aspectes i modalitats (6): I. Defensa militar no nuclear Quan hi ha una negativa a la defensa amb armes nuclears, hom aprofita la modernitzaci de les armes convencionals defensives per donar seguretat al pas. Vindria a sser, el cas de Sucia, Iugoslvia, ustria, Sussa i Albnia. Aquesta defensa pot sser perifrica, centrada fonamentalment en la defensa de la frontera, o b territorial, que intenta desgastar l'enemic en una gran extensi i amb fronts descentralitzats. La defensa territorial ha tingut un revifament a Europa des que s'ha intut que Europa, i particularment Alemanya, podia ser el camp d'operacions duna guerra nuclear entre les dues grans potncies. La defensa territorial ha tingut diverses teoritzacions i experincies (7):

21

1. L'anomenada escola alemanya de la tecnoguerrilla. Amb la utilitzaci de sistemes estrictament defensius i amb armes no nuclears considera possible neutralitzar una columna blindada ofensiva tot presentant-li diversos mduls" defensius organitzats de manera autnoma. s el mtode adoptat per la defensa austraca. 2. Un model pensat a Anglaterra i que ha elaborat un projecte explicat sota el ttol Defence without bomb (Defensa sense la bomba). Es tracta de tot un sistema de defensa pensat clarament en termes de guerra de "partisans", sobre la base de l'autonomia local que s a l'origen de tots les institucions angleses, fins i tot de la militar. Aquesta escola vol inspirar-se en les arrels histriques per a fonamentar una defensa estrictament defensiva. 3. L'escola sussa comporta algunes especifitats tals com: a) pensar en el reducte dels Alps com replegament possible; b) una logstica d'estocs de guerra renovats constantment i de refugis atmics. Haurem d'afegir en el cas de Sussa, la convicci que el pas t, que no ser atacat perqu la seva neutralitat ha estat til i ha estat utilitzada per pasos antagnics per a Conferncies de Pau, Organitzacions humanitries... i fins i tot per al sistema bancari. 4. L'escola iugoslava t un esperit que neix de dues experincies ben diferents: la resistncia durant lltima guerra i la reforma de lexrcit desprs del 68, s a dir desprs de la invasi de Txecoslovquia. La reflexi els ha portat a un sistema de defensa adequat per si es repets una cosa semblant en el seu territori. El model iugoslau, basat en els consells de defensa de base, est fonamentat en una articulaci de l'exrcit regular i les milcies locals. Els plans de defensa, ateses les experincies histriques, comprenen una estratgia de concentraci-dispersi, que inclou tots els plans de la defensa civil, fins i tot la no-violenta. Aquest sistema, discutible evidentment, porta tota la societat iugoslava a mecanismes d'autoorganitzaci de la defensa. Aix li significa una dissuasi forta a un possible exrcit invasor, car es trobaria dins d'una xarxa on mai no es podria installar, i per tant difcilment podria dominar el pas. 2. La defensa mixta s una posici intermdia entre la clssica defensa armada i les alternatives de defensa, civil i popular, no-violentes. La defensa mixta es un procs que va des de l'eliminaci de tota arma ofensiva, fins a la utilitzaci conjunta de defensa convencional, paramilitar i no-militar. Johan Galtung, que dna a aquest procs el nom de "transarmament" escriu: "Amb el temps, tot aix pot evolucionar cap a la defensa no-militar, que s la manera d'afrontar els conflictes en les societats civilitzades, amb vagues, desobedincia civil, mecanismes de resoluci de conflictes... Per qu no anar directament a la defensa no-militar? La resposta s que una majoria de la po-

22

blaci no hi creu i que la histria ens diu que la seguretat no sobreviu automticament" (8). 3. La defensa no-militar Aquesta defensa, coneguda com a defensa civil, defensa popular no-violenta o defensa social, presenta moltes modalitats, parteix de diversos exemples histrics que demostren que un poble sense armes no s pas necessriament un poble indefens. Cap poder pot imposar-se nicament amb la fora de les armes. Si el conjunt de la poblaci, amb les organitzacions socials, pol-tiques, econmiques i ideolgiques de la societat, est preparat, l'agressor pot quedar ofegat. Els models histrics sn molt variats i amb nivells molt diferents: la resistncia de pasos com Noruega, Dinamarca i Holanda durant la segona guerra mundial; la lluita de Gandhi; la resistncia de Txecoslovquia contra la invasi sovitica el 1968; la dels budistes contra el president Diem al Vietnam. La no-violncia, una de les aproximacions ms coherents, radicals i riques sobre models alternatius de defensa, s, com ens diu Jean-Marie Mller, "una vertadera defensa legtima" (9). Podrem afegir que la dissuasi nuclear s, ben al contrari, una defensa falsa. Impedeix als ciutadans d'ocupar-se per ells mateixos de la seva defensa i condueix la humanitat a un pendent sucida. Est en contradicci amb una certa idea d'home que hom diu defensar. La defensa no-violenta qestiona avui el sentit de la nostra civilitzaci. La no-violncia s realista. No creu pas que pugui imposar-se a l'opini d'un dia a l'altre. Per vol actuar ja en el present. Segons Mller, en una lnia semblant a la de Galtung, no s'ha de parlar de desarmament, ja que el desarmament s utpic, sin de transarmament. Aquest transarmament t tres components:

I) Transici d'una societat sobrearmada vers una societat pacfica. 2) Transformaci dels mitjans de defensa violents en mitjans de defensa no-violents. 3) Transferncia de les inversions per a la violncia vers a inversions per a la no-violncia.

Les diferncies entre una defensa convencional militar i una defensa popular no-violenta, com escriu V. Fisas, sn enormes:

"Una defensa militar convencional vol protegir territoris i sistemes poltics, mentre que una defensa popular vol defensar valors socials; la defensa militar interv quan hi ha una amenaa, mentre que la popular suposa una acci permanent; per a la defensa convencional les amenaces sn externes, per a la defensa popular no-violenta sn tamb internes, producte de la violncia estructural" (10).

4. Algunes reflexions finals sobre la "credibilitat" de les alternatives a la defensa nuclear 1) Aquestes poltiques alternatives, perqu tinguin credibilitat, comporten una desvinculaci de la poltica de blocs i suposen una poltica neutralista. En el debat actual sobre la neutralitat, aquesta no significa nicament la no-participaci d'un

23

Estat en una guerra amb altres Estats. Avui dia lelement "guerra" no s el central. "Avui el punt de partida s lesfor per separar-se de les rivalitats de les grans potncies en temps de pau" (11). La funci principal de l'opci neutralista seria orientar la poltica europea amb una nova dinmica. 2) Aquestes poltiques alternatives suposen, per al pas que les adopta, l'eliminaci de tota capacitat ofensiva. No representar cap perill per a cap altre pas. A ms de no significar un perill, la neutralitat fins i tot pot sser til per a altres pasos. Amb aquesta poltica, de totes maneres, no es tracta fonamentalment de garantir la seguretat d'un pas, sin d'anar trencant la poltica de blocs, de disminuir la tensi i d'anar creant, com hem dit abans, una nova dinmica poltica. 3) L'anlisi d'aquestes alternatives ens mostra que entre la poltica de dissuasi nuclear dels blocs i la poltica pacifista radical, hi ha encara diverses alternatives i modalitats; i que, fins i tot, hi ha una tradici militar que no s precisament la de defensa nuclear. El creixement de tota reflexi en aquest camp s d'una importncia vital, quan ha estat demostrat clarament que els sistemes nuclears sn creadors d'inseguretat i d'inestabilitat, en lloc de ser creadors de seguretat. V. La poltica de Blocs i les poltiques alternatives de defensa a l'Estat Espanyol La situaci d'Espanya en aquest moment s d'un gran comproms histric: encara que amb una fora molt limitada, podem contribuir a la distensi de la poltica de blocs, podem contribuir a laugment de la poltica neutralista a Europa. Aix suposa tamb una contribuci a frenar la cursa d'armaments i augmentar la seguretat al mn. La integraci en una poltica de blocs comporta la integraci en una poltica militar, la qual pot posar en perill l'existncia de la humanitat i s la causant d'una mort lenta per al tercer mn, car s impossible mantenir al mateix temps un increment constant de l'armamentisme i un ajut suficient als pasos subdesenvolupats. El fet de separar-nos d'una poltica de blocs no significaria necessriament la disminuci de la seguretat, ni la renuncia a una poltica de defensa, com direm ms endavant. Els dos perills clssics per a la seguretat espanyola els podem veure en aquesta reflexi feta per un militar (12): a) L'amenaa del Pacte de Varsvia contra la totalitat del Bloc Occidental on es trobar Espanya. b) L'amenaa provinent del Magrib, a crrec del Marroc, sol o b aliat amb Algria, per tal d'ocupar Ceuta o Melilla." a) El perill que I'URSS pugui significar per a Espanya s molt remot. s evident que ser menys remot en la mesura de la nostra integraci a l'OTAN. Hi ha informes i dades molt serioses per assegurar que la Uni Sovitica prefereix una Europa Occidental amb qui comerciar que no una Europa destruda o ocupada, la qual li augmentaria els

24

problemes que ja t dins les seves fronteres. La distncia geogrfica per terra, i la protecci de totes les bases mediterrnies de lOTAN per mar, fan impensable una ocupaci sovitica. La seguretat espanyola podria sser comparada amb la d'Irlanda i la de la Gran Bretanya. Aquesta ltima est, tanmateix, molt menys segura de no rebre un atac nuclear. En cas de conflicte Est-Oest rebria un atac amb ms probabilitat, cosa que no s gens versemblant per a Irlanda, sense tropes ni installacions estrangeres i que basa la seguretat en la defensa i en no significar perill per a cap Estat. b) Respecte a Ceuta i Melilla, l'OTAN no ofereix tampoc cap protecci especial. All que es fa urgent s obrir una via de negociaci poltica seriosa amb el Marroc i no precisament, plantejar el tema d'aquestes dues ciutats com el gran perill per a la seguretat de l'Estat Espanyol, justificant aix, amb una evident desproporci, la integraci a l'OTAN. L'ingrs a l'OTAN, a ms de no augmentar la seguretat, incrementa les despeses militars i disminueix la sobirania, plantejant un problema a la mateixa estructura de la democrcia. Ens trobem amb una contradicci entre la poltica del govern i la voluntat popular. Ens trobem amb un 90% de diputats favorables a la integraci i una majoria popular que pensa en sentit contrari. Aix s un desgast per a la legitimaci democrtica. El problema del "bon o mal exemple", segons com es mini, es una gran preocupaci a la cpula de l'OTAN. Durant molts anys la installaci dels euromssils ha estat un element distorsionador que podria trencar el monolitisme de l'Aliana. Si a Espanya es fa un referndum, vol dir que el tema pot sser replantejat tamb en altres pasos, que no s una qesti tancada. Ens trobarem davant d'una doble legitimaci: d'una banda uns governs legitimats per la carrera armamentista i la guerra i, de l'altre, una nova legitimaci popular per la pau i per la fi de l'enfrontament entre blocs. A ms de la por sovitica, altres arguments utilitzats a favor de la integraci parlen de la marginaci que suposa no integrar-nos i que dificulta una poltica del govern, que des de dins de l'Aliana pot contribuir ms a la pau i a la desnuclearitzaci del Continent. Com diuen Claudn i Paramio:

"Treballar dins de l'OTAN per la pau i per una Europa unida i autnoma, no s nicament la possibilitat ms realista per a la nostra democrcia, sin una posici moralment conseqent" (13).

Aquestes postures tenen molts punts febles, com va fer notar Manuel Sacristn. Sembla, diu, que la perillositat noms pugui venir de l'Est, quan les dues potncies resulten igualment perilloses per a la pau del mn. No hi ha cap base per creure que la integraci d'Espanya a l'OTAN pot afavorir la creaci d'una Europa desnuclearitzada i amb ms pau. Sucia des de fora de l'OTAN pot fer i fa ms que Noruega des de dins de l'Aliana; el govern iugoslau des de fora del Pacte de Varsvia pot fer ms per la pau que el govern polons des de dins. L'argumentaci que aporten: Claudin i Paramio per a oposar-se als pacifistes, en el sentit que en cas de guerra morirem tots, siguem o no a lOTAN, la contesta aix Sacristn:

25

"No estant a cap bloc no s'hauria contribut a l'assassinat indiscriminant. El pacifisme no consisteix a sacrificar tot valor a la supervivncia, no consisteix a no voler morir, sin a no voler matar". (14)

Una poltica alternativa de defensa a Espanya L'apartat ltim de la nostra reflexi voldria concretar una mica ms en aquest tema tan important. Una poltica alternativa com ja hem dit, s la que trenca amb la poltica dintegraci a l'Aliana i es deslliga de la cursa armamentista. Ara b aquesta poltica de neutralitat suposa, perqu sigui acceptada majoritriament, un sistema de defensa que sense excloure la component militar estrictament defensiva, s'articuli tamb amb elements no-militars. Aquesta alternativa est en la lnia que formula Delas des de la seva especialitzaci militar (15). La recerca daquests models de defensa alternatius, ens diu, es fa cada dia ms urgent quan sn rebutjats els models existents pels perills que comporten i per la seva intrnseca valoraci moral. s absolutament necessari, doncs, construir propostes i alternatives que siguin eficaces i moral-ment acceptables pel poble espanyol. Els camins a seguir haurien de tenir clars alguns aspectes:

a) Un canvi d'actituds i comportaments que no legitimin mai ls indiscriminat de la fora, en lacci bllica, i que hi incorporin una valoraci moral. b) Leficcia de la defensa. Des daquesta perspectiva hom no rebutja tots els avenos tecnolgics que assegurin un projecte "estrictament defensiu", i per tant no provocatiu per a cap pas. Aquesta defensa hauria d'sser participativa al mxim acceptada pels ciutadans. El projecte s'hauria dentroncar d'alguna manera amb tots els que estan per una defensa no-militar i no-violenta. c) Una nova estratgia defensiva, basada i recolzada en la infrastructura del pas i donant preferncia a sectors clau, entre els quals podem citar, a ttol d'exemple, les comunicacions i els mitjans integrats dinformaci i control. d) Un model com el dibuixat aqu, esquemticament, suposaria un reforament pacificador i contribuiria a "recobrar la confiana en la distensi, reduiria el teatre de la dissuasi nuclear i frenaria la injusta cursa d'armaments" (I6).

Rafael Grasa (17), fa una crtica a l'actual poltica de defensa que contradiu el mateix decleg del govern i que sembla orientada per aquestes prioritats:

a) Reforament de la zona sud de la pennsula, considerada com a zona de conflicte potencial. b) Reforament del domini de leix Balears - Estret de Gibraltar - Canries -Mediterrani Occidental, que suposa el reforament del sector sud de l'OTAN i que seria el paper especfic assignat a Espanya dins de l'Aliana.

26

c) Defensa contra una hipottica amenaa del Pacte de Varsvia. d) Modernitzaci de les forces armades i potenciaci de la indstria

d'armaments. Aquestes prioritats estan pensades dins d'una estratgia global de l'OTAN. L'autor citat proposa alguns elements per a construir una poltica alternativa de defensa (18) dels quals en citem alguns que ens semblen significatius:

a) Una poltica exterior de defensa neutral, desvinculada dels blocs. De fet no hi ha amenaces rellevants contra el pas. Aquesta poltica suposa algunes condicions, com per exemple: desnuclearitzaci, armament no-ofensiu, cercar la invulnerabilitat interna, canvi de cultura militar. b) Cercar una integraci dels elements militars i paramilitars en la lnia de Galtung i Delas. Coordinaci d'aquests elements amb les diverses formes de no-violncia i defensa popular no-armada. El projecte hauria d'anar augmentant els elements no militars i disminuint els militars, amb un procs de reconversi de la indstria d'armaments. c) Coherncia de la poltica exterior amb aquesta postura de neutralitat: suport al procs de desarmament i seguretat internacionals, com les zones desvinculades i sense armes nuclears, i a tot tipus d'iniciatives unilaterals de desarmament.

VI. CONCLUSIONS 1. A la nostra poca la guerra nuclear ha de ser considerada un cam tancat. ticament, la indiscriminaci i la incontrolabilitat la fan injustificable. Jurdicament l'hem de considerar fora del Dret. 2. La poltica de blocs, que fomenta la cursa armamentista i la inestabilitat mundial, fa augmentar el perill de guerra, 3. Si mai no est justificat ls de l'armament nuclear, tampoc no pot estar justificada la seva fabricaci i l'emmagatzemament. 4. Hom no veu com pot sser acceptat el reforament i la integraci en una poltica de blocs, que fomenta la fabricaci, els estocs d'armes i el perill d'una guerra impossible de justificar. 5. Els camins clssics de desarmament, tals com un poder supranacional i els acords diplomtics, han fracassat. 6. Hem de buscar camins alternatius, que poden anar des d'una defensa militar convencional fins a una defensa popular no-violenta. 7. Aquests projectes alternatius sn difcils, per es fan indispensables. Quan una instituci -com

27

la guerra nuclear- s'ha tornat incontrolable, i la tendncia ha d'sser suprimir-la o superar-la. Les propostes de defensa alternativa poden semblar utpiques a molts. Probablement s ms utpic considerar possible el creixement qualitatiu i quantitatiu de l'armament nuclear i creure que mai no es far servir. 8. L'Estat espanyol t encara l'oportunitat, que tal vegada no li ser donada mai ms, de contribuir a la distensi entre els blocs, s a dir, de posar-se al costat dels pasos i moviments que cerquen una ruptura amb la cursa sucida de la humanitat. Aix suposa elaborar unes alternatives noves de defensa. Per s evident que el pas previ s el no-alineament amb cap dels dos blocs. 9. En acabar, no em resisteixo a citar lacudit de Peridis: Parece ocurrir con la salida de la OTAN lo del infierno de Dante: Abandonad toda esperanza" I b, fins i tot dins de l'OTAN, com en altres pasos d'Europa integrats a l'Aliana, s'ha de continuar l'oposici a la poltica de blocs i a la cursa irracional d'armaments, i al mateix temps s'ha de continuar la recerca d'uns nous models de defensa. NOTES (1) Andr Fontaine: Le dfi de la paix en 1984. A Le dfi de la paix en Europe. Pars, CERAS, 1984, pg. 12. (2) Norberto Bobbio: El problema de la guerra y las vas de la paz. Barcelona, Gedisa, 1982, pg. 109. (3) Vegeu: Jozef Goldblat: La limitacin de armamentos: Anlisis crtico de las negociaciones y acuerdos internacionales. Madrid, MPDL, 1984. (4) Jean Klein: Les voies negocis du dsarmement. A Le dfi de la paix en Europe, o.c. pgs. 123, ss. (5) Christian Mellon: Chrtiens devant la guerre et la paix. Pars, Centurion, 1984, pgs. 58, ss. (6) Vegeu aquesta qesti tractada amb ms detall a: Vicens Fisas: Propuestas actuales de alternativas de defensa. Afers Internacionals, nm. 6, pg. 5, ss. (7) Alain Joxe: Les propositions de dfense alternative. A Le dfi de la paix en Europe, o.c. pgs. 142, ss. (8) Johan Galtung: Hay alternativas. Madrid, Tecnos, 1984, pg. 318. (9) J.M. Mller: Les propositions de dfense alternative: Dfenses non-violentes. A Le dfi de la paix en Europe, o.c. pg. 161. (10) Vicens Fisas: Propuestas actuales de alternativas de defensa. Art Cit. pg. 22. (11) Ulbricht Albrecht: El neutralismo en Europa Occidental. A La seguridad europea a debate. Barcelona, Fontamara, 1985, pg. 77. (12) Fernando Rodrguez Ventosa, general de Brigada dArtilleria: Los intereses estratgicos espaoles, desde el punto de vista de la defensa. CESEDEN, U.I.M.P., 1982.

28

(13) Fernando Claudin i Ludolfo Paramio: OTAN, razones para no salir. El Pas, 18 de juny de 1984. (14) Manuel Sacristn: OTAN: la salvacin y el alma de la lgica. El Pas, 3 de juliol de 1984. (15) Vegeu: Jos de Delas: Una defensa alternativa. Anuario El Pas, 1984. Defensa, desarme y participacin. Mientras tanto, nm. 22, febrer 1985, pg. 104. (16) Jos de Delas: Una defensa alternativa. Art. cit. pg. 134. (17) Rafael Grasa: A propsito de la defensa de Espaa, del atlantismo encubierto y de los modelos alternativos. Ponncia a la Setmana de la Pan de St. Cugat, juliol 1985. (18) Rafael Grasa: Art. cit. pg. 18, ss.

29

III. BOGERIA DE LA CREU I SAVIESA DE LES ARMES Jos-Ignacio Gonzlez Faus 1. Creiem "a" l'evangeli? D'una manera testimonial, vull comenar dient que, segons la meva opini, la dura resistncia que troben en nosaltres, de vegades, les paraules i les reivindicacions sobre la pau, igual com les accions pacifistes, s'assembla molt a la resistncia que provoquen sempre en mi una srie de paraules de lEvangeli, com per exemple:

Estima els enemics Mt 5,43: i s innegable que Rssia i el Pacte de Varsvia sn, efectivament, enemics nostres). No resistiu al dolent; al contrari, si alg et pega a la galta dreta, para-li tamb l'altra (Mt 5,39). Al qui et vulgui moure un plet per prendre't la tnica, cedeix-li el mantell i tot (Mt 5,40). Si el teu enemic t fam, dna-li menjar; si t set, dna-li beure, que, obrant aix, apilars brases sobre el seu cap (Rm 12,20-21).

Reconeguem que aix no ens ho creiem. Ni poc, ni molt: no ens ho creiem gens. Ho oblidem, ho desconeixem. O (si hom ens ho recorda) fem servir interpretacions escamotejadores: que si sn exageracions orientals, que si sn ideals irrealitzables que noms tindran vigncia a la fi dels temps, etc., etc. Per quan alg ens surt a l'encontre recordant-nos tot aix, no en una discussi terica, sin amb la seva conducta prctica, aleshores les interpretacions se'ns fan curtes, i no ens resta altre recurs que la clera. Semblantment al que li pass a Mark Twain -aquell escriptor fams de la nostra infantesa- que deia: "Els passatges de la Bblia que em molesten ms no sn els que no entenc, sin els que entenc". Potser s ac on cal trobar una possible explicaci de la clera que aixequen els moviments pacifistes: s que ens posen davant la pregunta de si efectivament creiem A l'evangeli. I subratllo que es tracta de creure A, no de creure QUE. No ens pregunten si creiem que Du existeix, o que Jesucrist s Du, o que a l'evangeli ens parla Du.... sin que ens pregunten si creiem A Jesucrist i, consegentment, (i en la mida que acceptem el carcter revelador de Du que t Jesucrist i els evangelis), si creiem A Du. Creure QUE, s en aquest cas ms fcil, car hom sempre pot enganyar-se tot dient que creu all, o pot remodelar, quasi inconscientment, all en qu diu creure, tot fent-se un Du i un Crist al seu gust. Per creure A, s horrible perqu t tot seguit conseqncies prctiques: creure A s comportar-se d'una determinada manera. I no s casual que, en catal, la paraula "creure" signifiqui tamb "obeir". Ms i tot: estem tan convenuts que aquestes paraules de l'evangeli no es poden creure en absolut que, quan alg ens ve amb la pretensi de practicar-les, no li concedim ni la presumpci

30

que potser estigui en la recerca d'un cam ms evanglic. (Ms encara: no li concedim ni que sigui un cam legtim, dintre del que s una societat pluralista). Per aix noms ens resta el recurs dentendre el pacifista com a servidor de lenemic: conscientment o inconscient, qui actua aix noms pot sser manipulat per Moscou. Per ms que es digui cristi. Que nosaltres siguem manipulats, no ja per Moscou, sin potser per Satan, pels nostres propis dimonis, per all que s el ms contrari a nosaltres mateixos, aix ni se'ns acut, ni ho acceptem com a possibilitat remota. 2. L'horitz evanglic: caminar vers ell o apartar-se'n I tanmateix per a desesperaci d'utopistes, no tot s fals en aquesta forma de pensar que estem descrivint. Ni molt menys! Els "fills d'aquest mn" podem sser ms o menys increients, per de beneits no en som! I per aix, a lhora de defensar un assumpte que ens sembla tan vital, no utilitzarem raons totalment falses, sin raons que tinguin un mnim de veritat. I hi ha una dosi de veritat en l'afirmaci que diu que moltes paraules de l'evangeli no poden sser cregudes al peu de la lletra, o que -en aquest mn de pecat- resulten inviables, o que tenen una crrega escatolgica forta... La pregunta s si, amb aquests arguments, no les descartem i desautoritzem totalment: una conclusi que va molt ms enll del valor que potser tenien les nostres raons. Perqu si s cert que aquestes paraules evangliques no sn paraules d'aquest mn, tamb s veritat que sn dites per a aquest mn; si no les podem prendre al peu de la lletra, s que les hem de prendre, al menys, per la direcci que indiquen; si sn escatolgiques, cal afegir, que els cristians, confessem que l'altra vida ha irromput ja d'alguna manera en aquesta. I el que ens neguem a concedir a l'evangeli s aquesta "dosi de vigncia" (poca o molta, per, alguna!, i ben palpable) de les seves paraules. s com si fssim cridats urgentment cap a Pars, i nosaltres, allegant que no ens s possibles, ni tenim mitjans per a arribar a Pars en dues hores, ens posssim a caminar cap a... Tarragona, argumentant que s que s possible arribar-hi en dues hores. El problema era, per, de no perdre el Nord! I quan anem a Tarragona estem anant cap al Sud. El problema s efectivament de no perdre l'horitz evanglic. I all que ens desemmascaren tots els moviments pacifistes s que hem perdut de vista levangeli, no ja com a realitat, sin dhuc com a horitz. Des d'aquest afany de no perdre lhoritz evanglic, potser podrem entendre les dues postures en litigi davant el tema de la guerra i l'armamentisme. Els anomenats "realistes" que propugnen la seguretat del ms fort (la qual cosa comporta romandre a I'OTAN), i els anomenats "utopistes" que desitjarien trencar el cercle vicis de la cursa d'armaments, amb un desarmament total i unilateral (que, bviament inclou una sortida de I'OTAN). 3. Evangeli i mediacions a) El problema dels "utopistes" (s a dir dels partidaris d'un desarmament total i unilateral) no s llur manca d'horitz evanglic, sin que han convertit l'horitz en un objecte abastable. Han pres tan a la lletra el Serm de la Muntanya, que han prescindit completament de les mediacions que podrien fer-lo viable en una situaci donada. I voldria afegir que aix podria sser legtim i testimonial per a un de sol (com s el cas, per exemple, del valor del celibat, en aquest mn on el sexe serveix ms cops per a fer la guerra que no per a fer l'amor); per, tal vegada, esdev

31

illegtim quan hi sn en joc els altres (aquesta pot sser la part de veritat dels qui tenen responsabilitats pbliques, i precisament per aix, qui les t acostuma a sser ms conservador en aquest punt). De fet Jess no utilitz ni el seu poder taumatrgic, ni el poder de la seva paraula per a salvar-se Ell mateix de la creu; s que, per, hi va recrrer en ms d'una ocasi, quan eren en joc els oprimits per la malaltia o per la dominaci describes i fariseus (cl Mt 23). b) Els "realistes" de la seva banda sembla que hagin prescindit completament del Serm de la Muntanya. No poden mostrar, en absolut, de quina manera (ni que sigui mnima, per dinmica) el Serm de la Muntanya s present en llurs propsits. Llurs arguments sn sempre de saviesa d'aquest mn (la qual cosa pot sser comprensible per a no-creients, per al creient cal exigir-li ms). A l'evangeli no li permeten ms espai que una vaga declaraci dient que llur objectiu s la pau. Tanmateix el problema s que el Serm de la Muntanya no diu quelcom noms sobre els objectius o els desitjos, sin que tamb parla de camins, conductes i mitjans (presentar l'altra galta, o coses per l'estil, no sn una meta sin un mitj). El problema dels realistes es que els ofn molt ms que els tractin d'ingenus, que no pas que els tractin dantievanglics. Per, si veiem el dest de Jess (tatxat de boig, tantes vegades, pels seus) es fa legtima la pregunta sobre si aquesta sensibilitat dels realistes no estar ms configurada per la saviesa d'aquest mn que per la de l'evangeli. Per aix he de confessar que la pregunta que a mi em llancen els pacifistes, i els que propugnen la sortida de lOTAN, s simplement aquesta: si no ser que la cultura reaganiana ens ha convenut a tots que l'important ja no s perdonar, sin amenaar. Aix ens dna una seguretat que sembla que est en nosaltres mateixos i que ens fa forts. Daquesta forma, la cultura reaganiana, no noms ha poblat de mssils el nostre planeta, sin que ha plantat mssils tamb en el nostre cor. I, tanmateix, en nom dels valors cristians!, no en nom de pressupsits ateus. Els valors evanglics de cedir, de donar el primer pas, del perd... han deixat en absolut de ser valors. Si alg pensava que entre el supertali jueu i el fanatisme xita, l'evangeli tenia quelcom a dir -el perd, per exemple- ara ha de reconixer que no hi t res a dir (o si ms no, no sembla que ho estigui dient). Amb daltres paraules: La pregunta que a mi em llancen els pacifistes s si el realisme dels nostres poltics no ha substitut, de fet, el Serm de la Muntanya per una nova llei del tali, o potser millor, del supertali, car hom no cerca la igualtat, sin la superioritat; s a dir: per tal destalviar una amenaa "x", hom tracta dinfligir a l'enemic una superamenaa "x2". Aquest tali queda justificat tot dient que no es troba al nivell de la venjana, sin al nivell de lamenaa, s a dir, que no pretn complir-se. Per s fa molt seriosa la pregunta de si aquest supertali no porta dintre seu un dinamisme imparable que el menar, dhuc sense voler-ho, al compliment de l'amenaa. I si la poltica d'aliances no ens portar, com al poble jueu, a la captivitat de Babilnia.

Pensem noms en aquestes dues raons: a) Al mer nivell de clcul de probabilitats, no s utpic pensar que mai no caurem en un risc que cada cop es va fent ms gran? (per error tcnic o per error hum .... o per qualsevulla altra ra imprevisible, com el fanatisme dalgun boig incontrolat). No ensenyen les matemtiques que, en la repetici molt sovintejada, acaben per verificar-se hiptesis que semblaven ben improbables? Quan es tracta d'un risc particular (vg. un accident d'aviaci) cal crrer aquest risc; per en el cas de l'amenaa nuclear, el risc ja no s particular sin total i absolut.

32

b) A un nivell prospectiu, a partir del que ha passat fins ara, hom pot preguntar qu caldr fer quan arribem a un nivell d'armaments tan destructors i tan instantanis que hom podr dir ja amb absoluta seguretat: "guanyar qui primer comenci" (i per molts ja estem arribant en aquest nivell). Aleshores es fa lgic desperar que, qui es cregui ms amenaat acabi creient que noms li resta la sortida de "comenar ell". I quan una de les parts tingui raons suficients per a pensar que a l'altra no li queda ms remei que ser el primer, acabar trobant-se justificada per a prendre la davantera i no cedir-li aquesta iniciativa, que la di-nmica de les coses ha acabat per convertir en l'nica defensa possible. Doncs b, la cursa d'armaments, amb la seva creixena espaordidora i imparable prescindint de les repercussions que aquest dispensi t en la pobresa del mn) no sembla que va portant a la situaci insostenible on el dilema ser: o comences tu, ara mateix, o no et pots deslliurar, raonablement, de la responsabilitat d'haver arribat tard? Jess, per a inculcar les seves paraules, apellava molts cops a lexperincia ms elemental dels homes. Doncs b: la meva pregunta s si hi ha alguna ra que ens permeti pensar que aquest cop no es complir el refrany castell infallible: "tanto va el cntaro a la fuente que al fin se rompe, o que "qui juga amb foc acaba cremant-se". Tal volta aix mateix s l'nic que ens diu aqu l'evangeli. I la meva resposta a aquesta pregunta s que no veig cap ra per a pensar que aquests refranys no s'apliquin al cas de l'armamentisme. Tothom diu que t molt dinters que aquests refranys no es compleixin. Per qui va a la font tamb t molt dinters que el seu cntir no es trenqui; i qui juga amb foc, tamb t inters a no cremar-se. Noms que hi ha daltres interessos majors que l'empenyen a crrer el risc. I passa el mateix amb la cursa armamentista.

4. Tot cercant un cam evanglic De tot el que hem dit crec que en podem deduir, no solucions, per s insinuacions que ens diguin per en poden anar els camins. a) En primer lloc, i a partir del que hem dit, podem veure perqu es tan important que, en el tema de l'OTAN, decidim els espanyols d'una manera prebiscitria i vinculant: simplement perqu pot tractar-se d'una decisi arriscada. I a l'hora de crrer un risc, si alg pren la decisi en nom nostre, s lgic que aquest es faci ms segur i ms conservador. Una decisi arriscada, com ho s la sortida o no de l'OTAN, ning no pot prendre-la en nom nostre. I totes les altres raons en contra d'aix impliquen un desconeixement interessat del ms elemental de la democrcia. b) En segon lloc, sembla innegable que la direcci que marca l'evangeli va per una lnia de debilitat i d'universalitat, per ms que l'evangeli no ens digui fins a on podem arribar en aquesta direcci, en un moment donat... I per aix sembla que l'acceptaci de la poltica de blocs implica una vinculaci, parcial i incondicional, que no s evanglica; en l'evangeli no hi ha altra parcialitat que la parcialitat pels pobres, no pels "bons", ni pels "nostres". I sembla tamb que la vinculaci a I'OTAN s contrria a aquest cam de donar el primer