cambra de comerç de barcelona barcelona, 30 de març de 2009 · introducció a la presentació...

�

La política de l’aigua a Catalunya 2007 La política de l’aigua a Catalunya 2007 –– 20252025Garantia i disponibilitat al model de gestióGarantia i disponibilitat al model de gestió

Cambra de Comerç de BarcelonaCambra de Comerç de Barcelona

Barcelona, 30 de març de 2009Barcelona, 30 de març de 2009

�

IntroducciIntroduccióó a la presentacia la presentacióó

Aquest document fou presentat el dia 30 de gener de 2008 al Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua.

L’horitzó que marca la política de l’aigua a Catalunya ara i en els pròxims anys té una data emblemàtica: l’any 2015 que, d’acord amb la Directiva Marc de l’Aigua, és la data en la que els

Estats membres de la Unió Europea han d’assolir el bon estat de les masses d’aigua.

Atès que la principal problemàtica en la gestió de l’aigua a Catalunya rau en l’elevada vulnerabilitat en la garantia d’abastament, especialment a les Conques Internes, les

infraestructures que han de dotar de nova disponibilitat d’aigua al país cal que estiguin operatives en l’horitzó de l’any 2012.

Tanmateix, els volums obtinguts en aquest horitzó no només anul·len l’actual vulnerabilitat, sinóque satisfan la garantia de les demandes a les xarxes d’abastament fins a l’any 2025.

La gestió de l’aigua a Catalunya

�La gestió de l’aigua a Catalunya

IntroducciIntroduccióó a la presentacia la presentacióó. Sistemes de gesti. Sistemes de gestióó

Abast. Urb.

Reg

49

1335

Demanda actual (hm3/any)

584

139

29

77

100

40

51

18

37

750

1

0,3

La valoració de les garanties d’abastaments urbans o de regadius es realitza, evidentment, amb nivells de risc diferents, atesa la responsabilitat de l’Agència.

A Catalunya, la diferència entre uns i altres sistemes és molt gran.


IntroducciIntroduccióó a la presentacia la presentacióó. Nivells de garantia. Nivells de garantia

Criteris de garantia a la Instrucción de Planificación (Ministerio):

Demanda urbana: 1) Dèficit mensual < 10 % demanda mensual corresponent (� indicador d’auxilis temporals)

2) Dèf. acumulat en 10 anys < 8 % demanda anual (� indicador de dèficit estructural)

Demanda agrària: 1) Dèficit anual < 50 % demanda anual

2) Dèf. acumulat en 2 anys < 75 % demanda anual

3) Dèf. acumulat en 10 anys < 100 % demanda anual

La Planificació de l’Agència també fa servir com a criteri la freqüència associada a les situacions de sequera (Alerta; Emergència). En general, es tracta d’un criteri més estricte que els de la Instrucció pel que fa a les demandes d’abastament urbà.

�

Mesures per a l'increment de la garantia


IntroducciIntroduccióó a la presentacia la presentacióó. Mesures. Mesures

� Plans directors d’abastament municipal

� Programa d’estalvi en el proveïment urbà

� Programa per a l’eficiència en la utilització i millora de la qualitat de

les masses d’aigua subterrànies del baix Ter i el baix Llobregat

� Pla per a l’ús eficient de l’aigua per a reg agrícola

� Programa de reutilització d’aigua a Catalunya

� Pla sectorial d’abastament d’aigua a Catalunya

� Pla de gestió de la sequera

� Línies de suport a l’abastament local

�

��

�

Aportacions anuals als embassaments d'ATLL(Sau + La Baells + La Llosa)

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2000

1941

1943

1945

1947

1949

1951

1953

1955

1957

1959

1961

1963

1965

1967

1969

1971

1973

1975

1977

1979

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

Anys naturals

Hm3/any

Model Sacramento Enregistrament als embassaments Aportació mitjana 1940 - 2007

Demanda anual d'abastament Demanda anual de regadiu


Una perspectiva històrica del rUna perspectiva històrica del rèègim dgim d’’aportacionsaportacions

Risc d’Emergència (fallada de l’abastament): 3 ocasions en 66 anys = 1 any cada 20 o 25

Risc d’Alerta (fallada d’usos no prioritaris): 13 ocasions en 66 anys = 1 any cada 5

(tot i que els darrers 20 anys sembla haver-se incrementat a una Alerta cada 3 anys)

Aportació mitjana: 789 hm3

Demandes totals des dels embassaments:525 hm3

Demandes d’abastament des dels embassaments: 395 hm3

Nota: En aquest balanç no hi són les aportacions no regulades, ni les demandes que se subministren amb pous ni els cabals de manteniment, podent-se considerar una certa compensació entre uns elements i altres.

�

Volums embassats al sistema Ter - Llobregat

050

100150200250300350400450500550600650

feb-

80ge

n-81

gen-

82ge

n-83

gen-

84ge

n-85

gen-

86ge

n-87

gen-

88ge

n-89

gen-

90ge

n-91

gen-

92ge

n-93

gen-

94ge

n-95

gen-

96ge

n-97

gen-

98ge

n-99

gen-

00ge

n-01

gen-

02ge

n-03

gen-

04de

s-04

des-

05de

s-06

des-

07

Vol

ums

emba

ssat

s (h

m3 )

Reserves embassades Reserves embassades (sense La Llosa del Cavall)

Reserves embassades amb condicions de Decret de Sequera Llindar pel Decret d'Emergència

Llindar d'entrada en Excepcionalitat II Llindar d'entrada en Excepcionalitat I


La gestiLa gestióó històrica dels embassamentshistòrica dels embassaments

1980 – avui: 27 anys d’un sistema “estàtic”

La gestió hidroelèctrica (CH Susqueda) se sotmet a la gestió per als usos consumptius.

1 2

1

2 Entra en servei La Llosa del Cavall.

Mínim Ter: 11,3 % (abril 1990)Mínim Llobr.: 17,1 % (març 1987)

Decrets de Sequera


LL’’evolucievolucióó recent de les demandesrecent de les demandes

Evolució 2002-2007 dels consums mensuals a les grans xarxes regionals

ATLL + AGBAR: reducció del 1,7 % anual

Girona i CCBC: estabilització dels consums (Creixement 0)

CAT: creixement del 4,2 % anual

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

2002

GEN20

02ABR

2002

JUL

2002

OCT20

03GEN

2003

ABR20

03JU

L20

03OCT

2004

GEN20

04ABR

2004

JUL

2004

OCT20

05GEN

2005

ABR20

05JU

L20

05OCT

2006

GEN20

06ABR

2006

JUL

2006

OCT20

07GEN

2007

ABR20

07JU

L20

07OCT

hm3/

mes



Evolució 2002-2007 dels consums anuals a les grans xarxes regionals (hm3)

15,4

62,6 69,0 68,1 70,0 69,9 79,5

487,5509,9

489,0 488,5 475,2 476,3

17,617,517,219,118,514,515,716,017,317,117,4

352,4361,2375,7375,0

395,9384,4

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

2002 2003 2004 2005 2006 2007

Gi+CCBC MPT CAT ATLL+AGBAR Conjunt Lineal (Conjunt)

El conjunt total de les xarxes d’abastament de Catalunya arriba als 740-750 hm3 anuals, i tot i que els darrers anys el creixement de la demanda ha estat contingut (per canvi d’hàbits de la immigració i efecte de la conscienciació en les sequeres majoritàriament, amb l’estabilització i lleugera reducció de les dotacions), per als propers anys s’espera un creixement de l’ordre dels 160 hm3, descomptant ja els efectes de les polítiques d’estalvi en marxa, fins a l’horitzó 2025 (8,9 Mhab).

��La gestió de l’aigua a Catalunya


Evolució de les dotacions domèstiques - Població

110

115

120

125

130

135

140

145

150

1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

l/hab.dia

4,0

4,5

5,0

5,5

6,0

6,5

7,0

7,5

Milions Hab.

Població Catalunya

Població província de Barcelona

Dotació estimada Catalunya

Dotació estimada RMB

Volum domèstic - Població

290

310

330

350

370

390

410

430

1991 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Hm3/any

4,0

4,5

5,0

5,5

6,0

6,5

7,0

7,5

Milions Hab.

Població Catalunya

Població província de Barcelona

Volum domèstic facturat Catalunya

Volum facturat xarxa regional (ATLL+SGAB)

Demandes vs dotacions en l’abastament domèstic

Possibles causes de l’estabilitzacióde les dotacions:

- Conscienciació / polítiques d’estalvi especialment en anys de sequera

- Hàbits de la immigració (i de la gent gran a Barcelona ?)

- Millores en els electrodomèstics i d’eficiència en general (xarxes)


-

-

-

- 1 %

Usos públics

- 7 %- 10 %- 6 %Tarragona

Variació de consums 2n semestre 2006 vs 2n semestre 2007

- 1 %-- 1 %Lleida

+ 2 %+ 5 %+ 2 %Girona (**)

- 4 %- 3 %- 6 %Barcelona (*)

TOTALIndustrialDomèstic

Les mesures del Decret de Sequera: consolidació de l’estalvi i contenció en la dotació d’aigua (facturació cànon):

(*) L’acumulat 2003-2007 a la Regió Metropolitana de Barcelona és de l’ordre de l’ 11 % i al llarg del 1er trimestre de 2008 s’ha donat un estalvi del 12,5 % respecte el mateix període de 2007.

(**) En l’àmbit metropolità de Girona, i també al llarg del 1er trimestre de 2008, s’ha produït un estalvi del 15 % respecte el mateix període de 2008.



Prognosi de demandesPrognosi de demandes

6.0

6.5

7.0

7.5

8.0

8.5

9.0

9.5

2000 2005 2010 2015 2020 2025 2030

> 8,0

7,0

Població:

� Demanda

d’aigua:

HORITZÓ 2025 (915 hm3/any)


GestiGestióó ordinordinàària i extraordinria i extraordinàària als embassamentsria als embassaments

Desembassaments en situació ordinària:

Ter: fins a 8.00 m3/s per ATL i fins a 1.00 per Girona i CCBC

fins a 8.00 m3/s per als regants i hidroelèctrics

3.00 m3/s per a cabal ambiental a Pont de la Barca

Llobregat: fins a 6.00 m3/s per ATL-Agbar i altres (MPT, Manresa)

fins a 1.00 m3/s per als regants

El cabal de manteniment es satisfà amb la resta de desembassaments fins a Sant Joan Despí

Desembassaments en situació extraordinària (Excepcionalitat I):

Ter: 6.00 m3/s per ATL + 0.50 per Girona i CCBC

reducció d’un 15 a 20 % als regants (i els hidroelèctrics passen a ser fluents)

1.00 a 0.70 m3/s per a cabal ambiental

Llobregat: 4.00 a 5.00 m3/s per ATL-Agbar i altres (en funció de les aportacions regulades intermitges)

reducció d’un 15 a 20 % als regants

Desembassaments en situació extraordinària (Emergència):

Ter: 5.00 m3/s per ATL + 0.50 per Girona i CCBC

reducció completa als regants

0.30 m3/s per a cabal ambiental

Llobregat: 3.00 a 4.00 m3/s per ATL-Agbar i altres (en funció de les aportacions regulades intermitges)

reducció completa als regants (substitució per aigua regenerada)


- 9 %384422Abastaments

Variació (%)Sequera (2007)Normalitat (2004)Àmbits i tipus d’ús(demandes que depenen dels embassaments)

- 19 %87107RegsTer

+ 11 % (*)221200Abastaments

- 11 %497561TOTAL

- 19 %113139Regs

TOTAL

- 27 %163222Abastaments

- 19 %2632RegsLlobregat

(*) L’increment del 2007 és degut a la descompensació del Llobregat (amb menors reserves embassades)

Balanç als embassaments:Any normal: Volum de reserves � Aportacions mitjanes � Demandes que en depenen

Any de sequera: Aportacions mitjanes <<< Demandes que en depenen

Necessitat d’auxilis o socors puntuals i temporals

GestiGestióó ordinordinàària i extraordinria i extraordinàària als embassamentsria als embassaments

��

0

100

200

300

400

500

600

oct-4

0

des-

42

feb-

45

abr-4

7

juny

-49

ag-5

1

oct-5

3

des-

55

feb-

58

abr-6

0

juny

-62

ag-6

4

oct-6

6

des-

68

feb-

71

abr-7

3

juny

-75

ag-7

7

oct-7

9

des-

81

feb-

84

abr-8

6

juny

-88

ag-9

0

oct-9

2

des-

94

feb-

97

abr-9

9

juny

-01

ag-0

3

oct-0

5

des-

07

Simulacions, amb prioritat al Baix Ter Registres reals


SimulaciSimulacióó de la gestide la gestióó dels embassamentsdels embassaments

Tot i que és pendent la simulació dels anys més recents 2002-07, es pot observar la bondat de l’ajust entre model i registres reals (salvant l’efecte de la configuració del sistema abans i després de la Llosa del Cavall) i com als anys 40 també va existir un període de sequera llarg i intens com a mínim equivalent a l’actual.

1940 – 2000: L’ajust del models de simulació amb la gestió real

Diferència per la Llosa del Cavall

Desembassamenthidroelèctrics

��

��

��

Evolució dels abastaments simulats del sistema Ter - Llobregat: Situació actual, Demanda futura 550 hm3

0

100

200

300

400

500

1940-19

41194

2-1943

1944-19

45194

6-1947

1948-19

49195

0-1951

1952-19

53195

4-1955

1956-19

57195

8-1959

1960-19

61196

2-1963

1964-19

65196

6-1967

1968-19

69197

0-1971

1972-19

73197

4-1975

1976-19

77197

8-1979

1980-19

81198

2-1983

1984-19

85198

6-1987

1988-19

89199

0-1991

1992-19

93199

4-1995

1996-19

97199

8-1999

2000-20

01

Evolució dels abastaments simulats del sistema Ter - Llobregat: Situació actual, Demanda actual 434 hm3

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

1940-19

41194

2-1943

1944-19

45194

6-1947

1948-19

49195

0-1951

1952-19

53195

4-1955

1956-19

57195

8-1959

1960-19

61196

2-1963

1964-19

65196

6-1967

1968-19

69197

0-1971

1972-19

73197

4-1975

1976-19

77197

8-1979

1980-19

81198

2-1983

1984-19

85198

6-1987

1988-19

89199

0-1991

1992-19

93199

4-1995

1996-19

97199

8-1999

2000-20

01

Dèficit total d'abastament Demanda total d'abastament Indicador de Sequera (Excepcionalitat I) Indicador de Sequera (Excepcionalitat II)


Diagnosi actual i a mig terminiDiagnosi actual i a mig termini

Simulacions per a la situació actual i amb demanda futura (1940-2002)

Dèf. màx.= 80 Hm3

Dèf. màx.> 200 Hm3

+ 26 %(+ 110 a 116 hm3)


Freqüències de Decrets de Sequera i dèficits màxims d’acord amb els models de simulació de la gestió:

(1) El sistema mai ha entrat en Emergència, tot i que a data d’avui, la tendència dels últims anys i el risc dels darrers mesos semblen haver crescut considerablement.

Àmbit ATLL; Garanties i risc de sequeres avui i a mig termini (2012):

No s’observarien en la sèrie històrica> 200 hm3/any80 hm3/anyDèficit màx. abastament

No s’observarien en la sèrie històrica1 de cada 5 anys1 de cada 10 anys (1)Risc d’Emergència

1 de cada 9 anys1 de cada menys de 2 anys1 de cada 3 a 4 anysRisc d’Excepcionalitat o Alerta

Amb actuacions previstesSi no féssim res

A mig terminiAvui(segons model)

A més llarg termini es plantegen escenaris de reducció d’aportacions per efecte del canvi climàtic (a priori de l’ordre del 5 % en aquest horitzó) i s’estudien altres mesures de socors o auxili temporal.

Diagnosi actual i actuacions previstesDiagnosi actual i actuacions previstes

�

0

100

200

300

400

500

600

oct-4

0

jul-4

2

abr-4

4

gen-

46

oct-4

7

jul-4

9

abr-5

1

gen-

53

oct-5

4

jul-5

6

abr-5

8

gen-

60

oct-6

1

jul-6

3

abr-6

5

gen-

67

oct-6

8

jul-7

0

abr-7

2

gen-

74

oct-7

5

jul-7

7

abr-7

9

gen-

81

oct-8

2

jul-8

4

abr-8

6

gen-

88

oct-8

9

jul-9

1

abr-9

3

gen-

95

oct-9

6

jul-9

8

abr-0

0

gen-

02

Evolució en situació actual Situació futura, amb actuacions previstes


LL’’efecte de les actuacions previstesefecte de les actuacions previstes

Es pot observar com es redueix la freqüència d’entrada en situacions d’Alerta (Decret de Sequera), les reserves mínimes es situen sovint uns 100 hm3 superiors a les de la gestióactual ( ) i en promig es perllonguen els períodes amb reserves elevades als embassaments.

De nou, es pot observar com als anys 40 va existir un període com a mínim equiparable a la sequera actual.

Escenari de demandes futures i actuacions previstes; reserves als embassaments

��

EL RÈGIM D’EXPLOTACIÓ DE LA ITAM DEL LLOBREGATvs ELS EMBASSAMENTS


El règim d’emplenat dels embassaments:

Avui, aproximadament un 20 % dels mesos, segons l’estadística de la sèrie històrica, els embassaments podrien mantenir-se plens, entre 2 i 3 mesos cada any en promig.

A futur, amb les actuacions previstes, s’incrementaria el número de mesos amb embassaments plens en un 50 %. Així, un cop cada tres anys i mig, els embassaments estarien plens més de 6 mesos seguits.

Aquest resultat faria plantejable modular la producció de les ITAMs en certs anys humits d’acord amb els nivells de reserves contingudes als embassaments.

��

ELS CABALS DEL TER


�� ! � � � � � � � � � � � � ! � " � � � # � � �� ! � $� � � � � � �! � � � � � � � � � � � � � � � % � � � � � � � � � � � ! � � � % � � � � ! � �� ! � � � � � � � � � � � � � � � � � � � % �� & � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � ! � � � � � � � ! � � � � � � �� ! � � � � � � � � � � � � � � � ' � � � ( � � � � � � � � �� ) � �� ! * � � � � � � � � � � � � � � � + ! � � � � � � � � �� $" � � )

Cabals anuals (hm3) derivats per l'aqüeducte Pasteral - Cardedeu

0

50

100

150

200

250

300

1940

-194

1

1942

-194

3

1944

-194

5

1946

-194

7

1948

-194

9

1950

-195

1

1952

-195

3

1954

-195

5

1956

-195

7

1958

-195

9

1960

-196

1

1962

-196

3

1964

-196

5

1966

-196

7

1968

-196

9

1970

-197

1

1972

-197

3

1974

-197

5

1976

-197

7

1978

-197

9

1980

-198

1

1982

-198

3

1984

-198

5

1986

-198

7

1988

-198

9

1990

-199

1

1992

-199

3

1994

-199

5

1996

-199

7

1998

-199

9

2000

-200

1

Evolució en situació actual Evolució en situació futura Promig actual Promig futur Registres reals

��

LA GARANTIA DELS REGS ACTUAL I FUTURA


��

��

!" �� # � $ � � $ � # � % #� &� � �

� � � ' ( )* � � +

! � � � ,� " - �� . � � /� � � � � � � � 0 � � � � �� * � � � � ��

0 % � � ��

1� � � � % # � � � � # � � � � � �" 243

1 � � �� # � � � � � � � � # #�

� � � � � ��

� � 5 � � � � � " � � � � �

�6 �

� # � �

� �� 1 � �� 7 � � � � �� 6 � � � � � � �.� � � �� 8� � � � 1� � � !" � ��

1 � � ��

9:; < => :9:; < => :9:; < => :9:; < => : ?? ?? => ; < = @=> ; < = @=> ; < = @=> ; < = @ A B <; < CA B <; < CA B <; < CA B <; < C

9:D ; EF ED G EH ED ; :9:D ; EF ED G EH ED ; :9:D ; EF ED G EH ED ; :9:D ; EF ED G EH ED ; : ?? ?? I = ; J; = @DI = ; J; = @DI = ; J; = @DI = ; J; = @D I = C E> J @ @: G ED = @I = C E> J @ @: G ED = @I = C E> J @ @: G ED = @I = C E> J @ @: G ED = @

KL MKL MKL MKL M

I FI FI FI F NN NNO =P QO =P QO =P QO =P Q

RS T UV WXY Z [Y\ ] ^ = C =P ; : = =P < = @ _` a^ = C =P ; : = =P < = @ _` a^ = C =P ; : = =P < = @ _` a^ = C =P ; : = =P < = @ _` a I FI FI FI F NN NNO =P Q Gb : P > C EF EP ;O =P Q Gb : P > C EF EP ;O =P Q Gb : P > C EF EP ;O =P Q Gb : P > C EF EP ;

.� � 2 c - �� # � � � � � � $ � � � � � � � �

� �� d � � �� 1e � �� 6 �� ! � � �� 6 � �� 1 � � � �

1� � � � � � �� * � 8 � �� f� � '� � ��

gh ikj l lmgh ikj l lmgh ikj l lmgh ikj l lm g gn j m log gn j m log gn j m log gn j m lo g j ln lg j ln lg j ln lg j ln l p m iqp m iqp m iqp m iq 9 < r JD = < P : P > C EF EP ; G E @ g g `9 < r JD = < P : P > C EF EP ; G E @ g g `9 < r JD = < P : P > C EF EP ; G E @ g g `9 < r JD = < P : P > C EF EP ; G E @ g g `

, � � � � � � � � � � �� ! � � � � � � � � � ! � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �� % � � � - � � � � � � � � � � � � � � � � � & � � � . � � � � � � � � � � � � � � � � �� + � � � � � � ! � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � ! � � � � � � � � � % � � � � � � �! � � � �� % � � � �� ) � / � �� + ! � � � � � � � � � �� + � � � � � � � � � � � � � ! � ! � � � � � � ! � � � � � � � � ! � � � � � � ! � � 0 � � 1 � �� ! � � � � � � � � ! � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �� ! � � � �� ! � �� - � � � � � � � � � % � ! � � � �� ! � � ) � � ! � � � � � % � � � � � � � ! � � � � � � .� � �� 2 � � � � s

� � ! � � � � � � � � � � � �� ! � � � � � � � ! � � � � � % � � � � ) � ' � � �� .� � �� ! � � � � � � �� - � � � � � � � � � � � � � ! � � � ! � � � � � � � � � � � � � �� 3� � � � �� % � �� ! � )

��

EL CAS DELS REGADIUS DEL SISTEMA TER - LLOBREGAT


Evolució dels regadius simulats del sistema Ter - Llobregat: Situació futura amb actuacions previstes

0

50

100

150

1940-19

41194

2-1943

1944-19

45194

6-1947

1948-19

49195

0-1951

1952-19

53195

4-1955

1956-19

57195

8-1959

1960-19

61196

2-1963

1964-19

65196

6-1967

1968-19

69197

0-1971

1972-19

73197

4-1975

1976-19

77197

8-1979

1980-19

81198

2-1983

1984-19

85198

6-1987

1988-19

89199

0-1991

1992-19

93199

4-1995

1996-19

97199

8-1999

2000-20

01Evolució dels regadius simulats del sistema Ter - Llobregat:

Situació d'infraestructura actual amb creixement previst de demandes a l'abastament urbà

0

50

100

150

1940-19

41194

2-1943

1944-19

45194

6-1947

1948-19

49195

0-1951

1952-19

53195

4-1955

1956-19

57195

8-1959

1960-19

61196

2-1963

1964-19

65196

6-1967

1968-19

69197

0-1971

1972-19

73197

4-1975

1976-19

77197

8-1979

1980-19

81198

2-1983

1984-19

85198

6-1987

1988-19

89199

0-1991

1992-19

93199

4-1995

1996-19

97199

8-1999

2000-20

01

Dèficit total de reg Demanda total de reg

� ��


El futur de la gestió integral a l’àmbit del sistema Ter –Llobregat passa, entre d’altres actuacions, per la incorporació de recursos no convencionals en substitució de la derogació del transvasament de l’Ebre.

Aquestes actuacions ja en construcció, o bé d’immediat inici garantiran els recursos necessaris en l’horitzó 2008-2012 a partir d’una aportació de recursos addicionals de fins a 250 hm3/any a l’àmbit de la RMB

Mesures per a l'increment de la garantia: sistema Ter - Llobregat

Actuacions en execuciActuacions en execucióó i previstes a ATLLi previstes a ATLL

Potabilitzadores i principals canonades existents

Dessalinitzadores i principals canonades previstes

Àmbit ATLL

i ampliacions previstes


Mesures per a l'increment de la garantia: àmbit ATLL

Actuacions en execuciActuacions en execucióó i previstes a ATLLi previstes a ATLL

Horitzó 2012: 80 hm3

Horitzó 2010: 160 hm3

+ 5+ 10

Reutilització

+ 10+ 10

Recuperació aqüífers

+ 60

+ 30+ 30

Planta dessalinitzadora Tordera

+ 30+ 10

Planta dessalinitzadora

Cunit

+ 10 a l’àmbit de la Tordera

+ 20 a l’àmbit del CAT

+ 5+ 30

Interconnexió i eficiència xarxes

250 hm3 totals en incloure l’àmbit de la Tordera

��

Mesures per a l'increment de la garantia a Conques Internes operatives en l’horitzó 2012


2010-201120207Reutilització i aprofitament recursos locals al Camp de Tarragona i el CAT

3001697TOTAL201230 + 30150Nou centre de dessalinització en l’àmbit de la Tordera

2010-201220 + 20 + 20280ITAM Costa sud2009-2010Millora sistemes100Connexió dessalinitzadora Tordera – ETAP Ter2009-2010(10+) 1049Ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i nova captació2008-2009Millora sistemes47Interconnexió de les xarxes d’abastament del Maresme Nord i ATLL2011-2015Millora qualitat28Recuperació hidromorfològica en Cardener, Llobregat i Ter

2011-2015Millora qualitat46Restauració hidrològico-ambiental dels residus salins del Llobregat per a la millora de la qualitat de l’aigua. 1a.fase

2011-2015531Programa d’estalvi i gestió sostenible. Millora de l’estanquitat de les xarxes d’abastament en alta

2011-20151014Descontaminació de l’aqüífer del Besòs20101010Basses de recàrrega a l’aqüífer del Baix Llobregat20101035Basses de regulació per a les ETAP de Sant Joan Despí

2009Millora sistemes32Desdoblament de l’artèria Cardedeu-Trinitat (Artèria Planta del Ter – Estació de Trinitat: Tram II)

2010Millora sistemes46Abastament des de la Llosa del Cavall2009-20102051Actuacions addicionals de tractament d’aigües a Sant Feliu, Gavà i el Prat de Llobregat2011-2012529Actuacions addicionals de tractament d’aigües a Martorell, Rubí i Igualada

2009Millora sistemes56Reforçament de l’abastament de la Costa Brava Centre

2010Millora sistemes152Complement de la connexió entre les ETAP d’Abrera i Cardedeu: Tram Fontsanta.-Trinitat

2008Millora sistemes30Perllongació de la conducció Abrera – Fontsanta fins el Prat de Llobregat20082066Ampliació i millora del tractament a la potabilitzadora d’Abrera200960238Dessalinitzadora de l’àrea metropolitana de Barcelona

TERMINI PREVIST entrada

en servei

RECURS(hm3/any)

IMPORT TOTAL (M€ amb IVA inclòs)

Actuació

Mesures garantia segons planificaciMesures garantia segons planificacióó

��

LL’’aposta per la dessalinitzaciaposta per la dessalinitzacióó

L’aposta per la dessalinització (complementada de forma adequada) també és una aposta per la garantia gràcies a què ofereix;

• Modularitat en el seu desenvolupament, i per tant s’ajusta de la millor manera als creixements incerts de la demanda. La seva incorporacióprogressiva permet ajustar els costos fixos d’amortització.

• Diversificació de fonts, amb 3 grans centres de producció de recurs, i per tant reducció de la vulnerabilitat del sistema davant de qualsevol contingència en qualsevol dels subàmbits.

(A més de tractar-se d’una solució basada en la subsidiarietat i amb una excel·lent qualitat de l’aigua i immillorable garantia hidrològica Diapo següent).


LL’’aposta per la dessalinitzaciaposta per la dessalinitzacióó

La qualitat de l’aigua de Barcelona.Situació actual i prevista a curt termini amb les actuacions de la dessalinitzadora i els tractaments EDR i OI a les potabilitzadores d’Abrerai Sant Joan Despí respectivament.

Comparativa amb les aigües envasades:

0

20

40

60

80

100

120

140

160

0 50 100 150 200 250 300 350 400 450

Bicarbonats (mg/l)

Sodi (mg/l)

Vessant Llobregat (actual)

Vessant Ter (actual)

Conjunt BCN (previst)

�

��

��

El Canvi Climàtic:

Els efectes del Canvi Climàtic és un altre dels elements que ja s’estàincorporant a la Planificació vigent.

Encara existeixen grans incerteses a l’hora de quantificar els seus impactes sobre els recursos hídrics a nivell local, especialment al nostre àmbit mediterrani, i cal recordar que els seus efectes es plantegen a terminis temporals habitualment més enllà del 2040.

Tot i això, un plantejament prudent, que s’acotarà millor els anys vinents, recomanaria considerar una reducció d’aportacions superficials i de recàrrega als aqüífers de l’ordre del 5 % per a l’any 2025 (i superior al 10-15 % més enllàdel 2030-2040) respecte als històrics observats en les sèries històriques, a més d’un increment de la irregularitat hidrològica (amb caràcter preliminar, es pot considerar un 10 % en termes inter i intraanuals), amb un impacte sobre la gestió probablement superior al de la pròpia reducció mitjana dels recursos.

LL’’horitzhoritzóó 2025 i m2025 i méés enlls enllàà ......


200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

1900 1925 1950 1975 2000 2025 2050 2075 2100

hm3

Estimat a partir de simulacions en conques veïnes Model Sacramento+registres reals Estimació escenari moderat Estimació escenari extrem

El Canvi Climàtic:

Valoració preliminar de l’evolució futura de les aportacions als embassaments d’ATLL:


��

Afegit a l’efecte del Canvi Climàtic, sembla probable que les demandes continuaran creixent, de forma que tot i els esforços d’estalvi (en aquest horitzó és de preveure que s’hauran implantat i consolidat importants polítiques d’aprofitament d’aigües pluvials i grises) caldrà comptar amb l’aportació de nous recursos.

Més enllà de les dessalinitzadores previstes, i donat el caràcter fortament irregular de les aportacions fluvials, serà de preveure la necessitat d’auxilis o socors puntuals per compensar, temporalment, el risc de reducció de reserves. Aquestes futures actuacions s’orientarien, només, a complementar la base aportada per les actuacions ja previstes en aquests episodis extraordinaris futurs que podrien veure’s agreujats pel canvi climàtic si l’àmbit regional continua creixent els pròxims 20 o 30 anys.


��

��


La configuraciLa configuracióó dels grans abastaments previstosdels grans abastaments previstos�� !�� "!#$��%� $�� $&$� �!'� �� (�)$��$�� * $�

+!��(�(��* ��!��!��!��!,!�!��!# �� -�

!��+ .��/��

$��.�� /��

(��/��

$� ��

�� 0�� 1��

Conduccions principals:

$��2��3��

$4��

��

�$��$��-�5667%�+8��$�79�+:��!�"$(�!'��$(�($��($�

�(�,�$+$��,��+$��) ��+$��

Sau

Llosa del Cavall

$��+��;��1

$��;��

$��<��

!��+ �,��4�� =��>

76�?� 2��@A

!��+ ��56�?� 2��@=��3��>

A

$��,��B�

��

�� C��<��

!��4��<�+��

�D0��

��<��

!��+ ��!�E6�?� 2��@=�� 56�?� 2��@>

A

A

(�;��F��,��3��

�� G��<��

� �� @��

� �� <��;�<�!��

� �� (��

$��

&��4��0��

(��/��

Santa Anna

Rialb

La Baells

Boadella

(��/��,��3�

(��/��,��4��

��

$�� <��

=�� >

�� $��)��H=�� >

Susqueda

.

.

��4��<��

!��+ ��!!�=A6�I�A6�?� 2��@>A


En l'àmbit del Camp de Tarragona. Les actuacions permeten assegurar la disponibilitat dels 4 m3/s dels canals de

l'Ebre i mobilitzar, a més, 1 m3/s de noves fonts per satisfer les demandes d’un territori que en els pròxims 10 anys

doblarà la seva població. Per això cal disposar en l’horitzó 2010, a més a més, de 0,7 m3/s que s’obtindran per mitjà

d'una nova planta dessalinitzadora a la Costa Sud, i connectada tant al sistema CAT com al d’ATLL, instal·lació que

s’ampliaria fins a 2 m3/s en funció de l’evolució de les demandes.

Quatre grans xarxes regionals reforçaran el 2009-2010 el proveïment a les demarcacions de Lleida, Barcelona i

Girona: Llosa del Cavall (Solsonès, Bages, Anoia); Rialb (Segarra, Urgell, Conca de Barberà), la segona fase del

Canal de Pinyana i el reforç del proveïment del Ter a la zona de Girona, la Costa Brava Centre i el Baix Empordà.

En l'àmbit de les Terres de l'Ebre reforç dels proveïments i reducció de la vulnerabilitat de la garantia,

implementant un model de gestió consorciat amb els ens locals, la Gestió Integral de l’Aigua a les Terres de l’Ebre

(GIATE): Montsià, Baix Ebre, Terra Alta i Ribera d’Ebre.

Polítiques de foment i suport als ens locals per continuar millorant la garantia i l’eficàcia de l’abastament urbà i

el manteniment, conservació i millora dels espais fluvials (vegeu quadre ordres subvenció territorialitzades)

Mesures per a l'increment de la garantia en d’altres àmbits

Increment de garantia en altres Increment de garantia en altres ààmbitsmbits

��

PolPolíítiques de foment i suport als ens localstiques de foment i suport als ens locals

ABASTAMENT

Tres ordres de subvenció adreçades als ens locals per a la realització d’inversions per a l'execució d’actuacions d’abastament en alta. Resolucions: MAH/486/2006 de 2 de març; MAH/3203/2006 de ; MAH/1506/2007 de 28 de novembre.

Un ordre de subvenció per a iniciatives relacionades amb l’estalvi en el consum d’aigua i amb l’aprofitament de recursos no potables. Resolució MAH-3843-2006, de 22 de novembre 2006

Dues ordres de subvenció per a la redacció de plans directors del servei municipal d'abastament d’aigua: Resolucions: MAH/3556/2006 de 31 d’octubre; MAH/3093/2007 d’1 d’octubre.

MEDI

Programa de manteniment de Lleres 2006- 2007-2008.

Actuacions d’emergència per aiguats i incendis 2006-2007.

Dues Convocatòries de Subvencions per a la restauració i manteniment d’espais fluvials. Resolucions:MAH/2515/2006 de 14 de juliol; MAH 27022006 de 9 d’agost;MAH/1710/2007 de 9 de maig.

Barcelona Girona Lleida Tarragona Terres de l'Ebre TotalAbastament 23.228.030,03 € 14.150.142,40 € 16.741.176,84 € 6.102.692,24 € 8.783.784,67 € 69.005.826,18 € Medi 11.201.802,00 € 3.618.901,50 € 1.519.463,95 € 2.504.761,00 € 1.816.875,00 € 18.159.547,21 € Total 34.429.832,03 € 17.769.043,90 € 18.260.640,79 € 8.607.453,24 € 10.600.659,67 € 87.165.373,30 €


Resum de volums aportatsResum de volums aportats

Producció de 300 hm3 / any en els CIC (horitzó 2015)

Dessalinització200 hm3/any

Recàrrega i recuperació d'aqüífers25 hm3/any

Reutilització i millores en

l'aprofitament dels recursos

75 hm3/any

Reutilització i millores en

l’aprofitament dels recursos 75 hm3/any

Recàrrega i recuperació d’aqüífers 25

hm3/anyDessalinització 200 hm3/any

Producció de 300 hm3/any en les CIC (operatives en l’horitzó 2012)

�

TendTendèències a nivell mundialncies a nivell mundial

La qualitat de l’aigua de Barcelona.Perspectiva de la dessalinització en el context mundial.

Comparativa amb altres abastaments de característiques equiparables al de Barcelona (en clima mediterrani, grans àrees metropolitanes i nivell de vida):


Ciutats californianes (17,7 Hab a l’àrea metropolitana de Los Ángeles)

Grans transvasaments des dels rius Colorado i Sacramento, avui en dubte. Es planteja un nou model diversificat, integrant dessalinització i reutilització.

Johannesburg (3 Mhab), rep una impulsió del riu Vaal a 50 km,

i Ciutat del Cap (3 Mhab) s’abasta amb 5 grans embassaments

Al país s’estan plantejant moltes mesures per a intensificar la reutilitzacó, especialment a nivell de refrigeracions industrials.

Perth (1,5 Mhab), Brisbane (2,8 Mhab) o Merlbourne (4 Mhab)

Es plantegen dessalinitzadores d’uns

45 a 50 hm3/any.

Sidney (4,5 Mhab) o Adelaida (1,2 Mhab)

Es plantegen incrementar transvasaments actuals, en termes d’auxili en sequera i

completant-los amb aigües subterrànies.

Sidney també estudia la dessalinització.

El Caire (15 Mhab) o Alexandria (3,5 Mhab)

S’abasten sense problemes des del Nil.

Tendència a la incorporació de recursos no convencionals (dessalinització, reutilització)

Fonament i inèrcia en l’ús de recursos convencionals (transvasaments)

Israel(6 Mhab)

Gran aposta per la dessalinització i la

reutilitzaciógeneralitzades.

Estanbul (11,2 Mhab)

Crisi actual dels aqüeductes històrics i plantejament de

dessalinització a gran escala.

Marsella (1,6 Mhab)

S’abasta sense problemes amb un transvasament de 80 km del Durance, afluent

del Roine.

Roma (5,5 Mhab) i Nàpols (3,1 Mhab)

S’abasten de grans aqüeductes alimentats per fonts d’aigües subterrànies en alçada.

Atenes (3,8 Mhab)

S’abasta sense problemes des de 4

grans embassaments, que ara es volen

interconnectar, i amb el reforç d’un gran

aqüífer.


Un toc de distensiUn toc de distensióó

cambra de comerç de barcelona barcelona, 30 de març de 2009 · introducció a la presentació...

Documents