Gemma Altell

EL TRACTAMENT DE LES

DROGODEPENDÈNCIES DES DE

LA PERSPECTIVA DE GÈNERE

El Projecte MALVA

QUÈ ÉS EL PROJECTE MALVA?

• El projecte Malva sorgeix l’any 2000 de l’experiència de Fundació Salut i Comunitat en ambdós àmbits d’intervenció: Violència contra la parella i Drogodependències.

• És un projecte de prevenció de la violència de parella associada a l’abús de l’alcohol i altres drogues i es desenvolupa a Madrid, Comunitat Valenciana i Catalunya.

• El projecte està subvencionat pel Plan Nacional sobre Drogas del Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad, la Conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, l’Instituto de Adicciones del Ayuntamiento de Madrid, i la Diputació d’Alacant.

OBJECTIUS DEL PROJECTE

Aplicar la perspectiva de gènere en les intervencions d’atenció a les drogodependències, atenció a la dona, serveis socials, atenció primària i centres educatius; prestant especial atenció a la violència de gènere cap

la parella associada a l’abús de substàncies.

Conscienciar de l’abús de drogues com a indicador d’especial risc per facilitar la presència de violència cap a la parella, així com de la possible presència d’abús de substàncies en aquelles situacions on hi hagi

violència de parella.

• Intervenció amb professionals

• Intervenció amb dones

Dones en risc

Dones que pateixen o han patit violència de gènere

Dones amb consum problemàtic i dependència a drogues

• Intervenció amb adolescents

Modificar estereotips, creences i comportaments sobre gènere, consum de drogues i violència.

El Projecte MALVA. Col·lectius d’atenció

Intervenció amb professionals

Assessorament Sensibilització i disseny d’eines

www.fsyc.org/malva

Participació en:

- Protocol per a l’abordatge de la violència de gènere en l’àmbit

de la salut a Catalunya. -Guies per a la detecció, derivació i intervenció

en l’àmbit de les drogodependències.

(Generalitat de Catalunya) -Explorar ambdues xarxes,

recursos i coordinació

Continguts novedosos i útils. Noves estratègies d’intervenció. Utilitat en la pràctica professional diària. Importància de treballar amb agressors o potencials. Necessitat assessorament per a casos complexos.

Formació

Les drogodependències, atenció a les dones, serveis socials i atenció primària

PERSPECTIVA DE GÈNERE

Conceptes bàsics

Conceptes bàsics. El sexe.

SEXE: Diferències biològiques (anatòmiques i fisiològiques) entre homes i dones que fan possible la reproducció. Són universals i coincideixen en tot temps i cultura.

Fa que parlem d’homes o dones per les seves característiques biològiques: genètiques, genitals i gonadals.

Conceptes bàsics. El gènere

Està determinat per la cultura i el context social, polític i econòmic basat en el poder, i en les diferències sustentades en la desigualtat, però no per la biologia.

Influeix inevitablement en les relacions socioculturals entre dones i homes, nenes i nens, incloses les relacions de poder i subordinació entre ambdós.

GÈNERE: Gènere no és sinònim de dona. Fa referència als rols, responsabilitats i oportunitats assignats a un o altre sexe. Al que s’espera de la persona pel fet de ser home o dona. Fa referència al que és femení i al que és masculí.

És, per tant, una construcció social.

Al·ludeix a un sistema d’organització social en el que sexe i gènere són assimilats i, per tant, determina una única manera de mirar el món: • Dicotomia (home-dona) • Desigualtat de poder entre ambdós (androcentrisme)

“Sensació de no tenir escapatòria en aquest sistema”.

Conceptes bàsics. Sistema sexe-gènere

Conceptes bàsics.

Exemples de minusvaloració estructural en el llenguatge

HOME DONA

Hombre Público (dedicat a la política)

Mujer pública (puta)

Zorro (llest, intel·ligent)

Zorra (puta)

¡Esto es la polla! (alguna cosa divertida o

sorprenent)

¡Esto es un coñazo! (quelcom avorrit, dolent)

Estás hecho un toro (fort, sa)

Estás hecha una vaca (gorda)

Perdido (sense connotacions)

Perdida (connotacions sexuals)

ESTEREOTIPS DE GÈNERE: Fan referència a una sèrie d’idees imposades, simplificades, però força assumides sobre les característiques, actituds i aptituds de les dones i els homes. Deixem de parlar de persones per parlar d’homes i dones generalitzadament, de la forma correcta de ser i estar en el món com a dones o homes. Exemples:

Conceptes bàsics. Estereotips de gènere

Homes Dones

Estabilitat emocional Inestabilitat emocional

Mecanismes d’autocontrol Falta de control

Dinamisme, agressivitat Passivitat, tendresa

Tendència al domini Submissió

Afirmació del jo Dependència

Aspecte afectiu poc definit Aspecte afectiu molt marcat

Aptitud per a les ciències Aptitud per a les lletres

Racionalitat, franquesa i valentia Intuïció, frivolitat, por

El “saber androcèntric” pressuposa l’experiència masculina hegemònica com allò universal, deixant de banda els sabers, aportacions i necessitats de les dones i dels homes amb una visió diferent. “Es sabido que quien tiene el poder es quien da nombre a las cosas (y las personas)” (Celia Amorós)

Definicions RAE Home i Dona Hombre:

1. ser animado racional. Varón o Mujer.

2. varón. (Ser humano del sexo masculino)

3. Grupo determinado del Género humano: “el hombre europeo”

4. m. Individuo que tiene las cualidades consideradas masculinas por excelencia como el valor y la firmeza:

“Ese si que es un hombre!”

5. m. U. unido con algunos sustantivos por medio de la preposición de, para designar al que posee las

cualidades o cosas significadas por tales sustantivos. Hombre de honor, de tesón, de valor.

6. m. coloq. Marido.

Mujer:

1. f. Persona del sexo femenino.

2. f. Mujer que tiene las cualidades consideradas femeninas por excelencia: “¡Esa si que es una mujer!”

3. f- Mujer que posee determinadas cualidades: Mujer de Honor, de Tesón...

4. F. Mujer casada con relación al marido.

Conceptes bàsics. Androcentrisme

Socialització de gènere: el procés pel qual homes i dones anem construint des que naixem la nostra concepció sobre nosaltres mateixos i el món en funció del gènere que se’ns assigna.

Socialització de gènere

PERSPECTIVA DE GÈNERE EN

DROGODEPENDÈNCIES

Què ha passat quan hem començat a

parlar de gènere i drogues?

• Sembla una moda

• Passem de la invisibilització a l’essencialisme. Cal especificitat.

(biologicisme)

• Estar en minoria: la realitat reforça estereotip.

Les dones continuen essent allò que és diferent

• Sobretot es parla de violència

Algunes dades:

• Accés: “Les dones accedeixen en menor mesura als recursos d’atenció, especialment als residencials (per ex. Essent la proporció d’homes amb problemes d’abús d’alcohol de 2 a 1 enfront a les dones, les taxes d’homes en tractament quadrupliquen a la de dones.”

Eva Bolaños. Mujeres drogas y Género. Gijón, abril, 2012.

Agència de Salut Pública BCN: Inici tractament (2011): Homes 3574 Dones 1204. 34% dones versus 66% homes.

• Permanència: No hi ha estudis concloents o diferències significatives respecte als resultats del tractament en ambdós sexes. En alguns casos ni tan sols la informació està desagregada per sexes. Hi ha una tendència en els homes a una major retenció i majors abandonaments prematurs en les dones.

Com està afectant el sistema

sexe – gènere en l’atenció a

drogodependències?

• La drogodependència s’ha considerat un problema principalment “masculí”. L’experiència masculina es considera la norma estadística.

• Les dones són considerades l’excepció a la norma i estan en minoria (en el

consum i en el tractament).

• El consum problemàtic de drogues, malgrat considerar-se una “desviació”/transgressió, per als homes és un comportament compatible amb les seva expectativa per “rol de gènere”.

• Les dones que abusen de drogues estan transgredint el rol com a esposa, mare i/o filla.

S’intervé des d’ una perspectiva androcèntrica que provoca: • Dificultat d’accés de les dones als tractaments • Dificultats de permanència de les dones als tractaments • Obstacles en la recuperació dels homes

Llistat d’atribucions dona drogodependent

versus home drogodependent

Soledat en el

consum

Prostituta

Solitària

Tractaments

fets d’amagat

Disperses

També poden generar

dependència de les

seves parelles

Egoista

Són dèbils de

caràcter

Manca

d’autoestima

Consum més

individual

(solitari) Mala mare

Transtorn de

Personalitat Límit Culpable

Problemes

familiars

Dona

drogoaddicta

igual a puta

Desestructurada

Marginació

Segons estatus

socioeconòmic

OH ↑ ALTRES

DROGUES↓

Són totes

putes

Viciosa

Perduda

Menys dones que

homes consumidors

Poca

autoestima

Consum

individual

Transtornada

Marginalitat Insegura

Maltractament -

Violècia familiar

Irresponsable

Via d’escapament

davant dels

problemes

Vulnerabilitat

Són unes

malaltes

Pressió social

Es percep menys que

en homes

Debilitat

No tenen

feina

Dificultats específiques afegides que

presenten les dones drogodependents

• El rol de gènere pot funcionar com a factor de protecció en l’inici del consum però com a

factor de risc per l’arribada a tractament.

• Major deteriorament a l’arribar a tractament (psico/socio/salut) per rol i per tractament no

específic (minoria).

• Major judici i penalització familiar amb dona drogodependent. Menor suport.

• Per rol de gènere fills atribuïts a la mare: Incompatibilitat de tractament i fer-se càrrec dels

fills/es.

• Valoració del seu paper com a mares.

• Fre en els tractaments, per les seves parelles.

• Entrada en el consum, per la parella (no socialitzades en el consum)

• Menor accés als recursos (places limitades).

• Major penalització social dels consums.

• Prostitució, com a via d’aconseguir diners: estigma, baixa autoestima, major risc d’ITS.

• El centre és: la parella.

Dificultat en l’accés al tractament

1. DIFICULTATS INHERENTS ALS SISTEMES

Manca de poder per prendre decisions (dones en llocs de decisió)

Escassa sensibilització sobre les diferències de gènere en salut

Manca de coneixement sobre les dones i els problemes de substància (amb enfocament cultural)

Manca de models de tractament apropiats per gènere de baix cost

Diferències quant a organització i financiació de serveis

Necessitat més àmplia de serveis

Nacions Unides: Tractament de l’abús de substàncies i atenció a la dona (2005)

Dificultat en l’accés al tractament

2. OBSTACLES ESTRUCTURALS

La cura dels fills/es

Serveis per a les embarassades (conseqüències, retirada de menors, embarassos posteriors)

Ubicació i cost dels programes (les dones guanyen menys)

Programes amb horaris rígids

Llistes d’espera (menys places, més espera)

Seguretat física (zones de risc)

Programes de reducció del dany

Coordinació dels serveis ( Infància, atenció prenatal)

Manca de detecció a l’atenció primària (prejudicis professionals/psicofàrmacs)

Opcions de tractament existents

Nacions Unides: Tractament de l’abús de substàncies i atenció a la dona (2005)

Dificultat en l’accés al tractament

Nacions Unides: Tractament de l’abús de substàncies i atenció a la dona (2005)

3. OBSTACLES SOCIALS, CULTURALS I PERSONALS

Circumstàncies de vida desfavorables

Estigmatització, vergonya i culpa (dificultat en la demanda d’ajuda)

Por de perdre la custòdia dels fills

Manca de suport família/marit

El consum com a solució més que com a problema

Manca de confiança en el tractament

Dificultats en la permanència

tractament

• Formació reduïda dels equips (prejudicis previs, exemple rel parella, masoquisme)

• Normatives androcèntriques (no adaptades a presència de fill/es, comunicació amb els fills…)

• No abordatge de problemàtiques específiques (temes més endavant)

• Coordinació reduïda amb altres xarxes (violència, salut mental, infància, inserció laboral)

• “Estar en minoria” en la intervenció (participació en els grups, àmbit residencial, serveis de reducció de danys...)

Com afecta la manca de perspectiva de

gènere a la intervenció amb els homes?

• Atribucions de gènere que actuen com a factor de risc per l’inici del consum, la permanència i la severitat de l’addicció

• Violència: S’ha de treballa directament (guies). “En este sentido, decimos, se observa una importante cuestión de género, tanto en las

herramientas que las mujeres aprenden a utilizar para su supervivencia como en las que habitualmente usan los hombres, más relacionadas con la violencia directa o agresión física.”

Patricia Martínez. “Extrañándonos de lo normal”, 2009

“En España, la mayor diferencia entre las muertes de hombres y mujeres se da a entre los 20 y los 25 años. Hay causas claras para ello: accidentes de tráfico y deportes de riesgo, drogas, suicidios y homicidios. "Por cada mujer se mueren entre tres y cuatro hombres a esa edad", dice Subirats. Y explica que es el modelo de masculinidad lo que les lleva a adoptar "esas actitudes de peligro, de desafío, de falta de temor, de riesgo", que no abundan en las mujeres…”

Marina Subirats. El País, 2008

QUINS TEMES TRANSVERSALS CAL

INCLOURE EN L’ATENCIÓ DE

DROGODEPENDÈNCIES DES DE LA

PERSPECTIVA

DE GÈNERE

Transversalitzar la perspectiva de gènere

Més enllà de les mesures concretes cal tenir present la

perspectiva de gènere en cada una de les interaccions

amb les dones ateses

No calen programes diferenciats però sí tenir en compte

les especificitats

Temes que cal tractar específicament

amb les dones

• Autoestima de gènere. Fil conductor

• Doble penalització social/ invisibilització dels consums

• Especificitats de salut per qüestió de sexe

• Maternitat

• Relació cos/sexualitat

• Relacions de parella /bidependència

• Violència (prestar especial atenció)

Autoestima - autoconcepte

- L’autoestima de les dones es construeix en base al reconeixement dels altres i el ser per als altres (socialització de gènere). També la infantilització.

- Ha de ser qüestió central i transversal a qualsevol intervenció.

ENS TROBEM AMB…

• Posar en el centre un denominador comú com dones DDP: sentir-se despreciables /despreciades.

• Ens trobem amb la minusvaloració per qüestions de gènere. Temes que solen sortir: autoestima lligada a la importància del cos; sexualitat; a tenir parella; a respondre a les expectatives (culpa per no respondre al rol de bona mare, esposa…), a relacions de desigualtat, jornada laboral-tasques de casa (vida cotidiana).

• Identificar i acceptar els propis sentiments, necessitats, desigs. Construir un nou desig no centrat en la “feminitat” sinó que integri diversitat d’experiències.

• Mantenir comportaments d’autocures.

• Desenvolupar estratègies d’autoafirmació.

• Arribar a l’autoresponsabilització.

Doble penalització

social/invisibilització consums

Penalització pel consum de drogues (igual que els homes).

Penalització per la transgressió del rol de gènere. La transgressió no és un comportament propi del rol de gènere de les dones.

No compliment dels tres rols principals: esposa, mare i filla.

Pot provocar invisibilització dels consums (sobretot psicofàrmacs i alcohol).

Provoca major retard en l’arribada als tractaments.

Major deteriorament a l’arribada (salut mental, problemes orgànics...).

Cal identificar el “pes” d’aquesta doble penalització social en el

recorregut del procés de la dona.

Especificitats de salut per qüestió

de sexe

• Embaràs: prevenció i abordatge

• VIH/MTS/HEPATITIS

• Dificultats en l’assertivitat per establir conductes de protecció

• Salut mental

Maternitat

• És un tema central en la identitat de qualsevol dona tinguin fills/es o no.

• El “mandat “ social de la maternitat només per les dones.

• Naturalització de la maternitat: Suposant les capacitats i habilitats.

• Suposem que és una font de motivació per deixar el consum.

• Pot haver diferents vivències: pot ser un motiu important de culpa o no.

• Motiu abandonament tractament.

•Treballar les diferents vivències possibles de la maternitat.

•Responsabilitat en la maternitat i paternitat.

•Treballar l’autonomia i l’esfera pública/privada. Esfera laboral.

•La presència dels fills al tractament. Ocultació de consums.

Relació cos/sexualitat

• La construcció social del cos de les dones com a instrument en la socialització de gènere.

• “Las mujeres son su cuerpo. Cuerpo para los otros, para procrear o entregarse, para ser objeto de admiración, silbido o violación”.

• “Paradójicamente , el cuerpo y la sexualidad son el eje de la opresión y condición femenina, a la vez que son fuente de su poder, por objetos valorados y deseados.”

• “Las mujeres drogodependientes ponen en juego su cuerpo y su sexualidad en el consumo de sustancias”.

• La sexualitat ha de ser element central en el tractament amb les dones. Treballar la construcció que tenen sobre la sexualitat:

• Poder mantenir intimitat afectiva sense relacions sexuals. • Gaudir de la sexualitat triada • Recuperar l’acceptació i valoració del propi cos. • Promoure una sexualitat segura. • Aprendre a establir els límits desitjats en les relacions interpersonals i sexuals.

Treball sexual/abús sexual.

• Qüestionar les normatives en els tractaments que acaben vinculant dones=sexualitat= problemes (identitat i estar en minoria). Exemple Can Coll.

Relacions de parella/bidependència

Tenir parella dóna “sentit a la vida” de les dones des de la perspectiva de gènere.

L’amor, element fonamental, en l’ideal de gènere per a les dones. Inclou: Atendre les necessitats dels altres i l’entrega a l’home.

Qüestionament del concepte bidependència/codependència. Patologitzem des de la visió androcèntrica.

•Entendre l’abandonament dels tractaments des d’un altre punt de vista:

Anàlisi de gènere: parella consumidora (cura de la parella per damunt de

l’autocura) o parella no consumidora (pot donar-se una major relació de poder).

•Atenció a aquests elements que poden precipitar violència en la parella

drogodependent.

•Contemplar-ho com a factor de risc. Incloure en els programes de prevenció de

recaigudes.

•Incloure en els grups terapèutics (específics per dones) les relacions de parella.

Prestar especial atenció a la violència

de parella

És l’expressió més greu i no tolerada de les desigualtats provocades pel sistema patriarcal. No es dóna aïlladament i cal

tenir en compte tot el què hem recollit anteriorment

- A la xarxa d’atenció a les drogodependències trobem un 60% de dones que estan patint violència

(detectades).

- A la xarxa de violència no trobem dades clares però sabem que una dona que pateix violència té 15

vegades més probabilitats de patir abús de substàncies psicoactives (legals o il·legals). La investigació

realitzada pel CAD de Villaverde revela el següent resultat: d’una mostra de 49 dones amb parella

actual o en l’últim any, 31 han patit violència. Això suposa un 63,3% de la mostra.

Aquests resultats són comparables a altres estudis realitzats en població drogodependent en tractament, que obtenen percentatges per sobre del 50% (Irefrea, 2004: 69 %; ASECEDI, 2007: 53%) de la mostra en la prevalença de violència a la parella en dones drogodependents. Font: MARTÍNEZ, P., Investigació sobre la intervenció a drogodependències i maltractaments a dones en les xarxes d’Atenció, UNAD, 2009.

Piràmide de la violència

LLINDAR DE VISIBILITAT

LLINDAR DE TOLERÀNCIA

Violència física i sexual

Violència Psicològica

Comportaments confusos

Actituds i comportaments de desigualtat

VISIBLE

NO VISIBLE

Dificultats en la detecció i intervenció

de violència de gènere cap a la parella

en l’`àmbit de drogodependències

• Fins fa molt poc manca de protocols de detecció i de coordinació entre xarxes (l’àmbit de drogues ha portat la davantera).

• La “normalitat” amb què accepten les dones aquesta situació de violència dificulta la seva detecció.

• En els casos que es detecten, s’utilitzen l’estratègia de confrontació en els recursos de drogodependències per intervenir sobre la problemàtica de violència.

• Manca de preparació per part de l’equip professional per afrontar aquesta problemàtica.

• Saturació en l’atenció a les drogodependències.

• Coordinació reduïda entre ambdues xarxes.

• Inadequació en la gestió dels processos de derivació.

• Segmentació del tractament.

• Capacitat de reacció reduïda pel propi abús de substàncies.

• Addiccions a psicofàrmacs no identificades i/o amb prescripció mèdica: major risc en casos de violència.

• Major sentiment de culpa per la transgressió: retard en la denúncia i/o verbalització de la violència patida.

• Quan hi ha dificultats afegides major vulnerabilitat i risc.

• Ocultació del consum o de la violència per por a les pèrdues (especialment fills/es).

• Major complexitat en el tractament. Cal que sigui central en el procés.

Aspectes rellevants a tenir en compte

en la intervenció quan hi ha violència

Bones pràctiques

1. Participació en els circuits territorials de violència.

2. Introduir eines de detecció precoç.

3. Formació per a ambdues xarxes.

4. Establir protocols de coordinació i derivació.

5. Desenvolupament d’investigacions amb la finalitat de visibilitzar.

6. Treballar la presa de consciència sobre la problemàtica no identificada.

7. Serveis residencials específics per a ambdues problemàtiques.

8. Tractar ambdues problemàtiques simultàniament.

9. Realitzar activitats dirigides a aquest col·lectiu en ambdues xarxes.

10. Treballar amb agressors i agressores drogodependents.

Violencia contra la

parella i consum de

substàncies. Guia

per a professionals

de la XAD

Violència contra

la parella i

consum de

substàncies.

Guia per al

treball grupal

“Empoderada, cada mujer es la primera satisfactora de sus necesidades y

defensora de sus intereses y la principal promotora de su sentido de la

vida, de su desarrollo y de su enriquecimiento vital, de sus libertades y de

su placer”

Marcela Lagarde.

Claves feministas para la autoestima de las mujeres