baguls de jocs del mÓn. guia didÀctica˜-˜b

BAGULS DE JOCS DEL MÓN. GUIA DIDÀCTICA�-�B

ESCOLES

GUIA DE L’EXPOSICIÓ / ESCOLES

2

Índex

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

Plantejament educatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

Objectius educatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Contingut del bagul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Instruccions dels jocs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Tsi-ko-nai . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Main karet gelang . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7El io-io . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8El gosset . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8El gronxador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8La volta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Kubuk manuk . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Pondas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10Stretch . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Schwarze Katze . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Les bales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Al cercle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Pont de bales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12Una passa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12La baldufa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Flèndit de baldufes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13A la ratlla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13A la creu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14Cursa de xapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

Criteris de muntatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Quan muntem l’activitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15On muntem l’activitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15A qui adrecem l’activitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16Com dinamitzem l’activitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16


3

Presentació

El bagul de jocs és un recurs educatiu dissenyat per acostar a la població, i especialment als infants, el valor del joc com a punt de trobada entre les diferents persones i cultures. Aquesta iniciativa sorgeix com a element de complement i reforç de l’exposició «Jocs del món», amb la qual comparteix recursos i objectius.

Dins del bagul s’hi troba el material necessari per fer possible que els equipaments educa-tius o els espais públics del municipi es converteixin en escenaris idonis perquè els infants i llurs famílies gaudeixin d’una selecció de jocs propis de la nostra cultura, i alhora que en descobreixin d’altres de característiques similars als quals es juga arreu del món.

La guia que teniu a les mans conté les instruccions detallades d’aquests jocs, juntament amb un seguit de criteris sobre el muntatge i la dinamització per tal de facilitar l’ús d’aquest material a l’escola, el barri o l’equipament de temps lliure.

Aquesta iniciativa, impulsada per la Diputació de Barcelona, vol promoure el desenvolupa-ment d’activitats lúdiques i de participació com a eines educatives per treballar la intercul-turalitat i la convivència a les nostres comunitats.


4

Plantejament educatiu

Mitjançant el joc, i des de ben petites, les persones anem descobrint el nostre entorn, les nostres capacitats i la gent que ens envolta. Els jocs es revelen com un conjunt de pràctiques i coneixements compartits per una comunitat que es van transmetent de generació en ge-neració, � ns que es converteixen en una part de la cultura pròpia de totes les societats humanes.

Partint d’aquest plantejament universalista, el material que us presentem vol incidir directa-ment en dos aspectes fonamentals per al desenvolupament dels infants de les nostres comunitats:

• Els jocs com a punt de trobada entre les diferents persones i cultures d’arreu del món.

• Els jocs de moviment com a base popular dels esports i la pràctica de l’exercici físic.


5

Objectius educatius

Els principals objectius educatius d’aquest material són:

• Promoure la sociabilitat i el civisme mitjançant el coneixement i la pràctica de jocs tradicionals de Catalunya i d’arreu del món.

• Mostrar els jocs de moviment i l’activitat física com una activitat plaent molt propera a la pràctica esportiva.

• Promoure els valors de la interculturalitat i l’apropament a altres cultures per prevenir el racisme i la xenofòbia davant el fenomen de la immigració.

• Afavorir la relació intergeneracional entre les famílies al voltant del joc com a activitat compartida.

• Potenciar el sentiment de comunitat als centres i als municipis mitjançat l’ús positiu dels espais per part de la ciutadania.


6

Contingut del bagul

Materials de joc: joguines i material lúdic seleccionat especialment per jugar als jocs següents:

• Tsi-ko-nai

• Main karet gelang

• Io-ios (3)

• Kubuk manuk

• Pondas

• Stretch

• Schwarze Katze

• Baldufes (12)

• Bales (3 bosses)

• Xapes (1 bossa)

Lones de joc: lones impreses amb taulers i recorreguts per jugar a terra:

• 8 lones serigra� ades de 70 x 70 cm

– 3 lones per a jocs amb baldufes

– 3 lones per a jocs amb bales

– 2 lones per a jocs amb xapes

Senyalització: material necessari per presentar cadascun dels jocs a l’espai on s’instal·lin. Cada joc va acompanyat d’un cartell explicatiu, un suport per posar-lo i una lona per col·lo-car-lo a sobre.

Al bagul hi ha:

• 7 cartells (1 per joc) compostos per:

– 1 base circular de 28 cm de diàmetre

– 1 pal d’1 m

– 1 cartell de 25 x 36 cm

• 7 lones llises de 70 x 70 cm que serveixen de suport per a cadascun dels materials de joc, amb l’objectiu de delimitar i destacar l’espai destinat a jugar o desar el ma-terial.


7

Instruccions dels jocs

Tsi-ko-nai

Els indis zuni de Nou Mèxic posen a prova la seva punteria amb aquest joc.

Edat: a partir de 6 anys

Temps aproximat: 5 minuts

Jugadors: 1 o més

Material: dues anelles de diàmetre diferent, una lona de delimitació de l’espai, senyalització del joc (pal, cartell i base circular)

• Comença la partida el jugador més jove, que se situa fora de la lona i hi llança l’anella més gran al mig.

• Sense moure els peus de terra, llança l’anella més petita, intentant que quedi dintre de la més gran.

• Si ho aconsegueix, es compta un punt. Després passa el torn al jugador següent.

• Guanya la partida qui tingui més punts després de fer un nombre de llançaments pactat prèviament.

Main karet gelang

Els infants d’Indonèsia posen a prova la seva habilitat per xutar amb aquest feix de gomes curiós.



Jugadors: 1 o més

Material: un feix de gomes, una lona de delimitació de l’espai, senyalització del joc (pal, cartell i base circular)

• El jugador que comença la partida es col·loca el feix de gomes a la punta d’un peu i li dóna una petita puntada.

• A mesura que va fent petits xuts, els companys van comptant els tocs que fa.

• Si el feix cau a terra, passa el torn al jugador següent.

• Qui aconsegueixi fer més xuts seguits després que tothom hagi tingut el seu torn és el guanyador.


8

El io-io

La primera referència històrica d’un io-io es troba en un gravat d’una gerra grega del segle V a. de C. Antigament els io-ios es feien de fusta o fang cuit, mentre que avui dia es fabriquen amb plàstic i metall.

El gosset

És una de les � gures més senzilles per fer amb el io-io.



Jugadors: 1 o més

Material: un io-io

• Es llança el io-io amb força cap avall i es deixa rodar al � nal del cordill sense que torni a pujar.

• Mentre roda, s’acosta amb cura a terra perquè rodoli fent petits saltirons.

• Un cop rodi per terra, es fa tornar a la mà amb una petita estrebada.

El gronxador

És un dels exercicis més practicats pels afeccionats al io-io i demana força habilitat.



Jugadors: 1 o més

Material: un io-io

• Es llança el io-io amb força cap avall i es deixa rodar al � nal del cordill sense que torni a pujar.

• Mentre el io-io està rodant s’agafa la corda de manera que formi un triangle entre l’índex i el polze de la mà esquerra ben separats i l’índex i el polze de la mà dreta ajuntats.

• Quan ja tenim format el triangle, fem que el io-io es balancegi al mig.

• Si ho fem prou de pressa, quan deixem anar la corda el io-io ens tornarà a la mà.


9

La volta

Aquest és un dels exercicis més espectaculars per fer amb io-io. Els jugadors experimentats intenten fer tantes voltes seguides com puguin.



Jugadors: 1 o més

Material: un io-io

• Es llança el io-io cap endavant i quan està tota la corda desenrotllada el fem girar cap enrere amb un gir de canell.

• Quan el tornem a tenir davant nostre, el recollim amb una lleugera estrebada.

• Es pot intentar lligar més d’una volta seguida.

Kubuk manuk

Els infants d’Indonèsia juguen a aquest joc amb llavors.



Jugadors: 1 o més

Material: 9 pedretes, una lona de delimitació de l’espai, senyalització del joc (pal, cartell i base circular)

• Qui té el torn agafa una llavor entre els dos índexs de les mans i la impulsa cap amunt. Quan caigui, el jugador ha de recollir-la amb el palmell de la mà abans que no toqui terra.

• Si recull la pedra de la manera correcta, passa a recollir-ne una altra. Si cau a terra, el torn passa al jugador següent.

• Guanya la partida qui aconsegueix recollir un nombre � xat de pedretes en un sol torn.


10

Pondas

Un dels jocs més practicats pels nens i nenes de Moçambic.



Jugadors: 2

Material: 12 cilindres de fusta, una pilota, una lona per deixar-hi el material, senyalització del joc (pal, cartell i base circular)

• Es dibuixa a terra un quadrat d’1 m de costat aproximadament.

• Els jugadors se situen en costats oposats del quadrat i posen les seves sis peces dretes davant seu.

• Per torns, cada jugador llança la pilota i intenta tombar una peça del seu contrincant. Tant si ho aconsegueix com si no, el torn passa a l’altre jugador.

• El primer que tombi totes les peces del seu contrincant guanya la partida.

Stretch

Un divertit joc de salt de longitud molt popular a Sud-àfrica i altres parts del món amb noms diferents.



Jugadors: 1 o més

Material: 3 pals, una lona per deixar-hi el material, senyalització del joc (pal, cartell i base circular)

• Es col·loquen els tres pals a terra a una distància d’uns 30 cm l’un de l’altre.

• Cada jugador intenta passar per sobre de tots tres pals fent una sola passa entre pal i pal.

• Un cop han passat tots els jugadors, s’amplia la distància entre els pals la distància d’un peu per afegir di� cultat al salt.

• Quan un jugador no supera el salt, queda eliminat. Guanya el jugador que aconsegueix saltar la distància màxima.


11

Schwarze Katze

El ‘gat negre’ és un joc alemany en què els perseguits es poden convertir en perseguidors.



Jugadors: a partir de 4

Material: 5 cordes, una lona per posar-hi el material, senyalització del joc (pal, cartell i base circular)

• Es tria un jugador perquè faci de gat. La resta seran ratolins.

• Cada ratolí es col·loca una corda al darrere com si fos una cua.

• Quan es crida «Ja!», el gat empaita els ratolins per prendre’ls la cua. Si ho aconsegueix, els perseguits es converteixen en perseguidors.

• La partida � nalitza quan tots els ratolins es converteixen en gat.

Les bales

Les bales més antigues daten de fa més de 3.000 anys, són originàries de l’antic Egipte i eren d’argila cuita. Des de llavors, s’han utilitzat per a moltíssims jocs.

Al cercle

Un joc de bales molt popular en què se sap amb quantes bales es comença, però no amb quantes s’acaba.




Material: un sac de bales, lona amb el joc dibuixat, senyalització del joc (pal, cartell i base circular)

• Cada jugador rep cinc bales per jugar. Un cop repartides, s’estableix un nombre de bales per col·locar al mig del cercle petit (una, dues o tres).

• Per torns, els jugadors llancen una de les bales al mig del cercle per intentar fer fora una de les que hi ha a dins.

• Si s’aconsegueix treure’n una, es continua jugant; si no, el torn passa a un altre jugador.

• Si en llançar una bala es queda dins del cercle, s’ha de deixar i jugar amb una altra bala.

• La partida � nalitza quan ja no queden bales al cercle o quan s’esgota un temps � xat pels participants.


12

Pont de bales

De fusta, de plàstic o de cartró, podem trobar els ponts de bales a molts països d’arreu del món.




Material: una bossa de bales, un pont de bales i una lona amb el camp de joc dibuixat i les orientacions per jugar-hi

• Es tria un jugador perquè faci de guardià del pont. El guardià reparteix tres bales a cada jugador.

• Per torns, cada jugador llança una de les bales intentant fer-la passar per un dels arcs del pont. Si passa, el jugador recupera la seva bala i a més el guardià el recompensa amb el nombre de bales que l’arc indica.

• Si la bala no arriba a travessar el pont, el guardià es queda amb la bala. Quan la bala passa per l’arc que marca un zero, el guardià se la queda per a ell.

• Cada cert nombre de tirades el guardià canvia el seu paper amb un altre jugador.

• La partida � nalitza quan s’esgota el temps � xat pels participants.

Una passa

Es tracta d’un joc de punteria amb bales al qual juguen molt els infants dels països anglo-saxons.




Material: una bossa de bales i una lona amb el camp de joc dibuixat i les orientacions per jugar-hi

• Cada jugador col·loca un nombre acordat de bales a sobre de la línia que està mar-cada amb petits cercles. Quan les han col·locat, els jugadors se situen darrere de la ratlla, que és a una passa de distància.

• Per torns, cada jugador agafa una bala i la manté sobre la línia amb el braç estirat per deixar-la caure intentant tocar-ne alguna de les que hi ha a la línia de cercles.

• Si ho aconsegueix, la guanya per a ell i torna a tirar. Si falla, el torn passa al següent.

• Guanya la partida qui té més bales quan ja no en queda cap sobre la línia de petits cercles.


13

La baldufa

La baldufa és una de les joguines més antigues de la història. Els infants que van viure a l’antic Egipte ja jugaven a fer-les girar fa més de 5.000 anys.

Flèndit de baldufes

La baldufa és una de les joguines més antigues i més esteses arreu del món.




Material: baldufes i una lona amb el camp de joc dibuixat i les orientacions per jugar-hi

• Els jugadors fan ballar les seves baldufes dins del cercle i esperen pacientment � ns que la seva en surti.

• Quan una baldufa surt del cercle, el seu amo pot agafar-la i tornar a llançar-la al cer-cle perquè piqui alguna baldufa d’un altre jugador i la tregui fora amb el cop o mentre gira.

• Les que s’aturen dins el cercle es queden allà � ns que algú les intenta treure del cer-cle llançant-los la seva al damunt.

• Cadascú guanya les baldufes que aconsegueix treure amb la seva.

A la ratlla

Molts jocs de baldufa com aquest consisteixen a llançar una baldufa sobre la d’un altre ju-gador per intentar-la guanyar.





• Tothom fa ballar la seva baldufa al voltant de la ratlla dibuixada a la lona del joc.

• Un cop s’aturen totes, es determina quina de les baldufes ha quedat més allunyada de la ratlla i s’hi col·loca al damunt.

• Per torns, la resta de jugadors llancen la seva baldufa contra la que està col·locada a la ratlla.

• Si un jugador la toca, la guanya, però si no ho aconsegueix, treu la que hi havia sobre la ratlla i deixa la seva al seu lloc.

• Un cop un jugador aconsegueix guanyar la baldufa, es torna a iniciar el joc.


14

A la creu

Un joc de punteria amb baldufes que es juga al voltant d’una creu dibuixada a terra.





• Tots els jugadors fan ballar la seva baldufa al voltant de la creu intentant que quan s’aturi quedi com més a prop del centre millor.

• Un cop s’han aturat totes, es determina quina n’ha quedat més lluny i quina més a prop.

• El jugador que té la baldufa més a prop del centre de la creu la recull i la llança sobre la que hagi quedat més allunyada. Si la toca, la guanya; si no, el torn passa al jugador següent.

• Si cap jugador no toca la baldufa més allunyada de la creu, el joc torna a començar.

Cursa de xapes

Aquest joc es juga als carrers de tot el món d’ençà que les ampolles es tanquen amb aquest material.




Material: bossa de xapes i lones amb el circuit de la cursa dibuixat i les orientacions per jugar-hi

• Es col·loquen les dues lones a terra per marcar el recorregut del joc.

• Cada jugador tria una xapa i la col·loca al punt de sortida.

• Per torns, cada jugador empeny la seva xapa amb un dit per fer-la avançar lliscant entre les dues ratlles que formen el circuit.

• Si, en un llançament, la xapa d’un jugador surt del circuit, la xapa es queda al lloc on ha sortit i el torn passa al jugador següent.

• El primer que arribi al punt de meta és qui guanya.


15

Criteris de muntatge

El bagul de jocs és un material dissenyat especialment per facilitar a entitats educatives i associacions diverses el muntatge d’activitats lúdiques adreçades a tota la ciutadania que acostin la població als objectius relacionats amb la interculturalitat i els hàbits i valors propis de la participació en jocs motrius.

Per fer-ne el muntatge i la dinamització es proposen els criteris següents.

Quan muntem l’activitat

Qualsevol excusa és bona per passejar-se i jugar amb els altres. En tot cas, sí que és molt recomanable fer servir el recurs del bagul com a element de dinamització.

En el cas d’entitats educatives, una setmana cultural, la festa de � nal de curs de l’escola o la � ra de l’esplai són dates adients per a la instal·lació dels jocs del bagul.

Si el muntatge va a càrrec d’alguna entitat o associació del barri, seria interessant oferir l’activitat que els baguls proposen a tota la població. Les festes del barri, la inauguració d’una plaça o la celebració de l’aniversari de l’entitat són motius perfectes per muntar aques-ta proposta de joc i participació.

On muntem l’activitat

El bagul disposa de tot el material necessari per muntar l’espai de joc de l’activitat que pro-posa. La seva versatilitat permet instal·lar-lo a diversos escenaris, com ara espais oberts (places i parcs) o tancats (poliesportius, patis escolars, centres d’exposicions), ja que es pot adequar el muntatge a les dimensions de cada lloc.

Algunes de les propostes no necessiten més espai que el que ocupen els mateixos elements de joc (joc, lona de joc, instruccions...), però d’altres sí, ja que plantegen jocs de moviment o cursa que requereixen més espai.

Atesos els recursos materials que conté el bagul, podem optar entre dos tipus diferents d’instal·lació de l’activitat: una possibilitat és dissenyar una instal·lació única en què tots els jocs que es proposen quedin a la vista, de manera que amb una simple ullada es reconeguin totes les ofertes de joc proposades. Una plaça, una avinguda, el pati de l’escola o un po-liesportiu són escenaris adients per a aquesta instal·lació.

Una altra possibilitat és fer una instal·lació per racons i dissenyar un circuit de participació que ajudi els visitants a descobrir, de mica en mica, les diferents propostes de joc. Un jardí, un parc de terra o l’espai interior d’una escola són alguns dels escenaris que faciliten aquest tipus d’instal·lació.


16

A qui adrecem l’activitat

Aquest material permet que un gran nombre de persones de diferents edats puguin gaudir de l’activitat alhora, ja que planteja jocs adients per a totes les edats.

Això possibilita plantejar una activitat que afavoreixi l’intercanvi entre generacions, la qual cosa afegeix un valor interessant a la proposta.

En tot cas, cal destacar que cap proposta s’adreça a infants menors de cinc anys, ja que els jocs de regles en general, i els que es troben al bagul en particular, no responen als in-teressos lúdics d’infants d’aquestes edats. Tot i això, és molt possible que el material sigui atractiu als ulls d’aquests nens i nenes més menuts, motiu pel qual cal tenir molt presents algunes normes d’ús i seguretat en aquest sentit.

Alguns materials poden suposar un risc per a la salut d’infants menors de tres anys, princi-palment peces petites que es poden empassar, com ara les bales, les xapes o les pedretes per jugar al kubuk manuk. És convenient, doncs, que el material no sigui accessible a infants d’aquestes edats si no es troben sota la supervisió d’una persona adulta.

Per poder informar d’aquest aspecte seria bo que una persona estigués al cas de la dinà-mica d’aquests jocs.

Com dinamitzem l’activitat

El material i el disseny de cadascuna de les propostes de joc informen el visitant de les normes i dinàmiques de cadascun dels jocs. Tot i això, cal destacar que són explicacions molt breus i que per a algunes persones poden no ser su� cients. En aquest sentit, l’ànim i l’atenció d’un equip d’educadors o animadors pot fer créixer considerablement el plaer i l’interès per participar.

El paper fonamental d’aquestes persones és explicar la dinàmica del joc, acompanyar els participants en les primeres partides o aclarir els dubtes que els puguin sorgir en llegir les orientacions que plantegen les instruccions. Amb una persona a cada joc que engresqui els visitants i expliqui amb deteniment com participar-hi n’hi ha prou.

D’altra banda, el material és prou versàtil perquè sigui enriquit amb certes dinàmiques de participació. Les gimcanes, les kermesses o les dinàmiques senzilles de campionat poden animar el desenvolupament de l’activitat i fer més atractiva la participació.

baguls de jocs del mÓn. guia didÀctica˜-˜b

Documents