baguls de jocs del mÓn. guia didÀctica˜-˜a

BAGULS DE JOCS DEL MÓN. GUIA DIDÀCTICA�-�A

ESCOLES

GUIA DE L’EXPOSICIÓ / ESCOLES

2

Índex

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

Plantejament educatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

Objectius educatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Contingut del bagul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Jocs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Instruccions dels jocs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Shove ha’penny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Carrom . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8Crokinole . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9La granota . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10Table skittles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Criteris de muntatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Quan muntem l’activitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11On muntem l’activitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Com muntem l’activitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12A qui adrecem l’activitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12Com dinamitzem l’activitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12


3

Presentació

El bagul de jocs és un recurs educatiu dissenyat per acostar a la població, i especialment als infants, el valor del joc com a punt de trobada entre les diferents persones i cultures. Aquesta iniciativa sorgeix com a element de complement i reforç de l’exposició «Jocs del món», amb la qual comparteix recursos i objectius.

Dins del bagul s’hi troba el material necessari per fer possible que els equipaments educa-tius o els espais públics del municipi es converteixin en escenaris idonis perquè els infants i llurs famílies gaudeixin d’una selecció de jocs propis de la nostra cultura, i alhora que en descobreixin d’altres de característiques similars als quals es juga arreu del món.

La guia que teniu a les mans conté les instruccions detallades d’aquests jocs, juntament amb un seguit de criteris sobre el muntatge i la dinamització per tal de facilitar l’ús d’aquest material a l’escola, el barri o l’equipament de temps lliure.

Aquesta iniciativa, impulsada per la Diputació de Barcelona, vol promoure el desenvolupa-ment d’activitats lúdiques i de participació com a eines educatives per treballar la intercul-turalitat i la convivència a les nostres comunitats.


4

Plantejament educatiu

Mitjançant el joc, i des de ben petites, les persones anem descobrint el nostre entorn, les nostres capacitats i la gent que ens envolta. Els jocs es revelen com un conjunt de pràctiques i coneixements compartits per una comunitat que es van transmetent de generació en ge-neració, � ns que es converteixen en una part de la cultura pròpia de totes les societats humanes.

Partint d’aquest plantejament universalista, el material que us presentem vol incidir directa-ment en dos aspectes fonamentals per al desenvolupament dels infants de les nostres comunitats:

• Els jocs com a punt de trobada entre les diferents persones i cultures d’arreu del món.

• Els jocs de moviment com a base popular dels esports i la pràctica de l’exercici físic.


5

Objectius educatius

Els principals objectius educatius d’aquest material són:

• Promoure la sociabilitat i el civisme mitjançant el coneixement i la pràctica de jocs tradicionals de Catalunya i d’arreu del món.

• Mostrar els jocs de moviment i l’activitat física com una activitat plaent molt propera a la pràctica esportiva.

• Promoure els valors de la interculturalitat i l’apropament a altres cultures per prevenir el racisme i la xenofòbia davant el fenomen de la immigració.

• Afavorir la relació intergeneracional entre les famílies al voltant del joc com a activitat compartida.

• Potenciar el sentiment de comunitat als centres i als municipis mitjançat l’ús positiu dels espais per part de la ciutadania.


6

Contingut del bagul

Jocs

• Crokinole

• Shove ha’penny

• Carrom

• Table skittles

• Granota

(Per raons d’espai, el joc de la granota va a banda, tot i formar part del bagul).

Senyalització: material necessari per presentar cadascun dels jocs a l’espai on s’instal·lin. Cada joc va acompanyat d’un cartell explicatiu, un suport per posar-lo i una lona per col·lo-car-lo a sobre.

Al bagul hi ha 5 cartells (1 per joc), compostos per:

• 1 base circular de 28 cm de diàmetre,

• 1 pal d’1 m,

• 1 cartell de 25 x 36 cm.


7

Instruccions dels jocs

Shove ha’penny

El seu nom signi� ca ‘empènyer mig penic’ i prové del tipus de moneda que es feia servir per jugar-hi.

Edat: a partir de 7 anys

Temps aproximat: 10 minuts

Jugadors: 2

Material necessari: tauler de joc, 15 anelles, senyalització del joc (pal, cartell i base circular) i guixos

• L’objectiu del joc és aconseguir col·locar tres monedes a cada zona entre dues línies paral·leles, anomenades llits, al llarg de la partida. Els punts de cada jugador s’anoten amb guix en un dels costats del tauler.

• Quan és el seu torn, cada jugador fa lliscar pel tauler cinc monedes. Per fer-ho, col·loca una moneda a la vora del tauler amb una part sobresortint, després li dóna un copet amb qualsevol part de la mà de manera que la moneda llisqui cap endavant.

• Una moneda llançada en pot empènyer una altra que ja es trobi al tauler, de manera que la pot treure o � car-la dintre d’un llit.

• Al � nal de cada torn, el jugador mira quantes de les seves monedes han quedat als llits. Per cada moneda que estigui en un llit, el jugador anota un punt amb guix a la seva banda.

• Si ja té tres punts en un llit i hi � ca una quarta moneda, ha d’anotar el punt al compte de l’altre jugador. Si hi ha dubtes sobre si una moneda toca o no la ratlla, s’hi passa una altra moneda de cantó per veure si la que és sobre el tauler es mou o no.

• Un cop anotats els punts, és el torn del jugador següent. El primer que aconsegueixi tres punts a cada llit guanya la partida. L’últim punt és obligatori que el faci el jugador mateix, no pot guanyar-lo per una tirada del contrari en un llit que ell ja tingui ple.


8

Carrom

A aquest joc s’hi juga amb passió a l’Índia, sobretot a l’època dels monsons, quan les fortes pluges impedeixen sortir al carrer.



Jugadors: 2 o 4

Materials: tauler de joc, 9 peces blanques, 9 peces negres, 1 peça vermella, 1 llançador i senyalització del joc (pal, cartell i base circular)

• Hi poden jugar dues o quatre persones. Si hi juguen només dues persones, l’una seu davant de l’altra. Si són quatre, cada jugador seu al davant del seu company d’equip.

• Es col·loquen les � txes al tauler i es trien colors. Els blancs tiren primer.

• Per fer una tirada, el jugador que té el torn col·loca el llançador tocant les dues línies de la seva zona de llançament o cobrint el cercle vermell dels extrems.

• Per llançar, el jugador impulsa el llançador amb un dit, no importa quin, sense moure la mà. No es permeten tirs cap enrere.

• Quan un jugador � ca una peça del contrincant en un forat, torna a jugar.

• La peça vermella és la reina. Si algú la � ca en un forat, ha de tornar a tirar per cobrir-la � cant una altra � txa del contrari a qualsevol forat. Si no ho aconsegueix, la reina torna al centre del tauler.

• En el cas que un jugador � qui el llançador, tregui qualsevol peça del tauler amb la seva tirada, � qui una de les seves peces o � qui la darrera peça del contrari sense que la reina hagi estat coberta, treu una de les peces del contrari com a penalització.

• Qualsevol peça que surti del tauler o torni al joc es col·loca a l’espai central del tauler.

• Quan un jugador o un equip aconsegueix � car totes les peces del contrari guanya un punt per cada peça seva que quedi en joc.

• Si el guanyador té menys de 24 punts i ha cobert la reina, guanya 5 punts més. Si té més de 24 punts, no guanya cap punt per cobrir la reina.

• Guanya el joc el primer que reuneixi 29 punts o guanyi 8 partides, el que tingui lloc abans.


9

Crokinole

Un clàssic dels jocs familiars al Canadà, on fou creat el segle XIX.



Jugadors: 2 o 4

Material: tauler de joc, 12 � txes blanques, 12 � txes negres i senyalització del joc (pal, cartell i base circular)

• Hi poden jugar dues o quatre persones. Si només hi juguen dues persones, l’una seu al davant de l’altra i cadascú rep 12 discs. Si n’hi juguen quatre, els membres de cada equip seuen un davant de l’altre i cada jugador rep 6 � txes del mateix color que el seu company de joc.

• Per torn, cada jugador col·loca una de les seves peces tocant la línia de llançament dins del quadrant que té davant seu. Després la fa lliscar impulsant-la amb un dit.

• L’objectiu del joc és fer fora les peces del contrari i intentar col·locar les pròpies a les zones de més puntuació. Les � txes eliminades es deixen dins del tauler, a la zona més baixa que rodeja l’àrea de joc i es coneix com a ditch. Els punts es compten al � nal de cada ronda, és a dir, quan tothom ha gastat totes les seves � txes.

• Quan no hi ha cap � txa contrària al tauler, el jugador que té el torn pot intentar � car una peça al forat del mig. Si ho aconsegueix, guanya 20 punts i la peça es retira; si no, es deixa la � txa on hagi quedat.

• Si quan li toca el torn a un jugador hi ha alguna peça contrària al tauler, ha de llançar obligatòriament per a empènyer-la al dicht. Si ho aconsegueix o com a mínim la toca, la seva peça queda al tauler. En el cas contrari, es treu tant la peça que ha jugat com totes les del seu color que hi hagi al tauler.

• Qualsevol peça que quedi tocant la línia de llançament després de ser jugada es col·loca al ditch.

• En el cas que una � txa entri al forat central i hi hagi peces contràries en joc, es retira la � txa sense comptar cap punt per l’encert.

• Quan tothom ha llançat totes les seves peces es fa el recompte de punts. Les peces que hagin entrat al forat central compten 20 punts; les que són al primer cercle, 15; les que estan situades al cercle central, 10, i les que es troben al cercle exterior, 5.

• Un cop sumats els punts de cada jugador, es resten les dues quantitats i la diferència és els punts que s’anota qui ha guanyat la ronda. Les partides es juguen a 50 o a 100 punts, segons es decideixi.


10

La granota

Un joc molt estès a tot Espanya i que és una de les atraccions de les festes de moltes pro-víncies.



Jugadors: 2 o més

Material: joc de la granota, 10 � txes i senyalització del joc (pal, cartell i base circular)

(Per raons d’espai, el joc de la granota no es troba físicament dins del bagul i va a banda).

• Les partides es juguen a tres rondes. A cada ronda, un jugador llança 10 � txes segui-des i intenta � car-les a la boca de la granota.

• Al � nal de cada ronda, s’aixeca el tauler i es compten els punts aconseguits. Un encert a la boca de la granota val 100 punts; al molinet, 50; als ponts, 20, i als forats, 20 o 10 punts, segons on estiguin situats.

• El jugador que aconsegueix més punts al � nal de les tres tirades és el guanyador de la partida.

Table skittles

Una versió enginyosa en miniatura del joc de les bitlles, molt popular a la Gran Bretanya.



Jugadors: 2 o més

Material: un tauler, 9 bitlles de taula, un pal, una bola amb cadena, 4 marcadors d’encerts i senyalització del joc (pal, cartell i base circular)

• Es posen dretes les bitlles i, per torns, cada jugador fa tres tirades.

• Per fer-ho, agafa la bola, la separa del tauler i després la deixa caure contra les bitlles.

• Per cada bitlla que tombi, el jugador guanya un punt. Si aconsegueix tombar-les totes abans de fer les tres tirades, les torna a posar dretes i fa els tirs que li quedin.

• Es pot jugar per veure qui fa més punts en un torn o qui arriba abans a reunir 101 punts.


11

Criteris de muntatge

El bagul de jocs és un material dissenyat especialment per facilitar a entitats educatives i associacions diverses el muntatge d’activitats lúdiques adreçades a tota la ciutadania que acostin la població als objectius relacionats amb la interculturalitat i els hàbits i valors propis de la participació en jocs motrius.

Per fer-ne el muntatge i la dinamització es proposen els criteris següents.

Quan muntem l’activitat

Qualsevol excusa és bona per passejar-se i jugar amb els altres. En tot cas, sí que és molt recomanable fer servir el recurs del bagul com a element de dinamització.

En el cas d’entitats educatives, una setmana cultural, la festa de � nal de curs de l’escola o la � ra de l’esplai són dates adients per a la instal·lació dels jocs del bagul.

Si el muntatge va a càrrec d’alguna entitat o associació del barri, seria interessant oferir l’activitat que els baguls proposen a tota la població. Les festes del barri, la inauguració d’una plaça o la celebració de l’aniversari de l’entitat són motius perfectes per muntar aques-ta proposta de joc i participació.

On muntem l’activitat

El bagul disposa de tot el material necessari per muntar l’espai de joc de l’activitat que pro-posa. La seva versatilitat permet instal·lar-lo a diversos escenaris, com ara espais oberts (places i parcs) o tancats (poliesportius, patis escolars, centres d’exposicions), ja que es pot adequar el muntatge a les dimensions de cada lloc.

Algunes de les propostes no necessiten més espai que el que ocupen els mateixos elements de joc (joc, lona de joc, instruccions...), però d’altres sí, ja que plantegen jocs de moviment o cursa que requereixen més espai.

Atesos els recursos materials que conté el bagul, podem optar entre dos tipus diferents d’instal·lació de l’activitat: una possibilitat és dissenyar una instal·lació única en què tots els jocs que es proposen quedin a la vista, de manera que amb una simple ullada es reconeguin totes les ofertes de joc proposades. Una plaça, una avinguda, el pati de l’escola o un po-liesportiu són escenaris adients per a aquesta instal·lació.

Una altra possibilitat és fer una instal·lació per racons i dissenyar un circuit de participació que ajudi els visitants a descobrir, de mica en mica, les diferents propostes de joc. Un jardí, un parc de terra o l’espai interior d’una escola són alguns dels escenaris que faciliten aquest tipus d’instal·lació.


12

Com muntem l’activitat

Per muntar l’exposició correctament, a més del material que recull el bagul, és necessari disposar de taules per col·locar-hi els jocs (excepte el joc de la granota, que ve amb quatre potes).

En alguns casos (crokinole i carrom) les partides poden superar els 15 o 20 minuts, per la qual cosa seria convenient disposar de cadires per als participants que les necessitin. Tam-bé cal tenir en compte que les partides d’alguns dels jocs acostumen a generar interès entre el públic i que el fet de posar cadires per als jugadors afavoreix que se’ls pugui obser-var i crea un clima d’expectació entre els visitants.

A qui adrecem l’activitat

Aquest material permet que un gran nombre de persones de diferents edats puguin gaudir de l’activitat alhora, ja que planteja jocs adients per a totes les edats.

Això possibilita plantejar una activitat que afavoreixi l’intercanvi entre generacions, la qual cosa afegeix un valor interessant a la proposta.

En tot cas, cal destacar que cap joc dels que es troben al bagul s’adreça a infants menors de set anys. Les regles i l’habilitat que requereixen fa que quedin per sobre dels interessos i les capacitats dels infants menors d’aquesta edat.

Tot i això, és molt possible que el material sigui atractiu als ulls d’aquests nens i nenes més menuts, motiu pel qual és convenient que no hi tinguin accés si no és sota la supervisió d’una persona adulta.

Com dinamitzem l’activitat

Els cartells de presentació de cadascun dels jocs no recullen una explicació detallada de les normes per jugar-hi. Per al bon funcionament de l’activitat, doncs, és imprescindible que algú expliqui les normes, tenint en compte que en alguns casos els jocs poden tenir un cert grau de complexitat.

El paper fonamental d’aquestes persones és explicar la dinàmica del joc, acompanyar els participants en les primeres partides o aclarir els dubtes que els puguin sorgir en llegir les orientacions que plantegen les instruccions. Amb una persona a cada joc que engresqui els visitants i expliqui amb deteniment com cal participar-hi n’hi ha prou.

D’altra banda, el material és prou versàtil perquè sigui enriquit amb certes dinàmiques de participació. En alguns casos es poden muntar dinàmiques de participació per parelles, o � ns i tot per equips, mitjançant l’organització de campionats per tal d’animar el desenvolu-pament de l’activitat i fer més atractiva la participació.

baguls de jocs del mÓn. guia didÀctica˜-˜a

Documents