auditoria ambiental municipal de valldoreix memòria i … · • riera de can clavell situada...

a

AUDITORIA AMBIENTAL MUNICIPAL DE VALLDOREIX Memòria i Diagnosi

ANNEX 5.1 CARACTERITZACIÓ DE LES RIERES Caracterització de la situació actual de les principals rieres i torrents de Valldoreix, tal i com es mostra a la imatge següent:

Figura 1 Trams de la caracterització de les rieres de Valldoreix

Font: lavola a partir de la xarxa hidrogràfica de l’ICC (Escala 1:50.000)

• Torrent d’ En Nonell És la riera més septentrional de Valldoreix i el travessa gairebé totalment d’est a oest, passant per les zones de Regadiu, Rossinyol, Mas Roig, Aqualonga i Can Cadena. Presenta una amplada heterogènia al llarg del seu curs, oscil·lant entre un i tres metres. Des de l’EMD s’està treballant en un Projecte de rehabilitació ambiental de la zona verda situada a la riera de Can Nonell entre el Passeig del Nard i el Passeig Rossinyol, i ja es disposa del projecte executiu. En el seu curs es troben punts amb canalitzacions i elements que possiblement es corresponguin amb el sistema de clavegueram.

b

Figura 2 Elements del clavegueram

Font: lavola

Per les seves característiques es pot dividir en dos trams, amb trets generals similars.

Tram 1

Aquest tram se situa entre l’inici de la riera, a l’alçada del carrer Tibidabo i el pont del passeig de l’Oreneta. Es caracteritza per la presència d’edificacions als dos costats del seu curs. La seva llera es troba limitada per murs de finques, i en molts casos hi ha tanques de patis o jardins que la envaeixen.

Figura 3 Tanques i murs

Font: lavola

Tot i que la majoria del tram transcorre en superfície, hi ha punts on la riera està canalitzada per sota d’alguns carrers o d’algunes finques.

c


Figura 4 Canalitzacions

Font: lavola

També s’hi troben espais més oberts, on el relleu no ha permès l’edificació pròxima a la llera que es troba a una cota més baixa que els carrers. En una d’aquestes zones, al final del passeig Ametller, hi ha un molí antic que s’utilitzava per l’extracció d’aigua.

Figura 5 Zones obertes i molí

Font: lavola

La vegetació en aquest tram es caracteritza per la presència de plantes ruderals i canyes (Arundo donax), tot i que hi ha punts on es poden trobar espècies pròpies d’ambients més humits o de ribera com poden ser roures (Quercus sp.) o pollancres (Populus sp.). La connectivitat pels vianants és més restrictiva que en el següent tram, ja que les finques, els desnivells en el pendent i l’abundant vegetació dificulten l’accés a tots els punts. Els abocaments són importants, causat segurament per la proximitat de carrers i habitatges.

d

Tram 2 Transcorre per superfície des del pont del passeig de l’Oreneta fins al final, on desemboca a la riera de Can Badal. Es diferencia de l’anterior principalment per la presència de finques només al costat esquerre de la llera, mentre que a la dreta trobem una zona més boscosa i sense edificacions importants. La vegetació associada principalment són canyes (Arundo donax) i plantes ruderals, amb alguns pins blancs (Pinus halepensis). És un tram de fàcil accés als vianants, ja que travessa un parell de carrers, i presenta alguns abocaments no gaire importants de deixalles (restes de mobles, runes, etc.).

Figura 6 Tram 2

Font: lavola

• Riera de Can Clavell Situada entre l’avinguda Mas Fuster amb el carrer Advocats i el passatge Clavell, desemboca al torrent d’En Nonell. D’amplada heterogènia, transcorre totalment per l’àmbit urbà, de manera que també és freqüent trobar elements del clavegueram. Aquesta riera també es pot dividir en dos trams:

Tram 1

Aquest tram transcorre superficialment des de l’avinguda del Mas Fuster fins el passeig del Pinar. Es caracteritza per una llera ampla, que permet el pas de vehicles, amb una bona accessibilitat. Presenta alguns espais més amples i una vegetació típica de la comunitat de ribera (Quercus sp, Populus sp.). S’hi poden trobar tanques de jardins i murs de finques que arriben fins el límit de la llera.

e


Figura 7 Tram 1

Font: lavola

Tram 2

Des del passeig del Pinar fins el torrent d’En Nonell, presenta una llera més estreta que transcorre entre edificacions. A causa de l’abundant vegetació, és difícil seguir el seu curs. Predominen les plantes ruderals i les canyes (Arundo donax).

Figura 8 Tram 2

Font: lavola

f

• Torrent d’En Llobet Una de les rieres més importants de Valldoreix, ja que delimita el nucli urbà per l’extrem sud. Com succeïa en els casos anteriors, la llera també presenta una amplada heterogènia i s’hi troben elements del clavegueram al llarg del seu curs. Segons les seves característiques es poden diferenciar tres trams:

Tram 1 Transcorre superficialment des de l’inici al Club de Tennis, a l’alçada del qual es troben abocaments de deixalles acumulats en el pont del carrer Pintor Goya. S’observa la presència d’una canalització procedent del Club de Tennis a prop d’aquest pont.

Figura 9 Abocaments

Font: lavola

Al començament del tram es pot trobar vegetació pròpia dels boscos de ribera, amb abundància d’oms (Ulmus minor), roures (Quercus sp.), pollancres (Populus sp.) i esbarzers (Rubus ulmifolius), encara que també abunden els pins (Pinus sp.). L’accés es troba en molt bon estat, i existeixen camins als dos costats de la riera que permeten el pas dels vianants.

g


Figura 10 Camins

Font: lavola

Com succeeix a les altres rieres, també s’hi troben elements del clavegueram. A l’alçada de l’escola de La Floresta, i a data del 16 d’abril del 2009, hi havia una arqueta del sistema de clavegueram de la qual sobreeixia aigua cap a la riera i que inundava el camí.

Figura 11 Clavegueram

Font: lavola

Tram 2 Aquest tram transcorre superficialment des del Club de Tennis fins el carrer Pont. Es caracteritza per una llera no gaire ampla, i en el seu curs voreja diversos camps de conreu, amb una vegetació predominant de plantes ruderals i canyes (Arundo donax) tot i que es poden trobar també elements del bosc de ribera i pins.

h

Figura 12 Vegetació

Font: lavola

Presenta una accessibilitat als vianants més restrictiva que el tram anterior, a causa de la vegetació i a la pendent per arribar-hi. No s’observen gaires abocaments en el seu curs, excepte a l’alçada del Club de Tennis. En el pas pel camí de la Colònia Montserrat es troba canalitzada per sota d’un petit pont.

Figura 13 Abocaments i canalitzacions

Font: lavola

Tram 3 Entre el carrer Pont i el final, a l’alçada del carrer Brollador, on desemboca al torrent de Can Badal. En aquest tram la riera transcorre superficialment pel nucli urbà, passant entre les cases i els carrers, a partir dels quals es pot accedir amb facilitat. Segurament causat per la proximitat d’aquests elements, hi ha una enorme quantitat d’abocaments de deixalles, runes i altres al

i


torrent. L’amplada de la llera està limitada pels murs de les finques que hi ha al seu pas i es troben elements del clavegueram, així com canalitzacions i estructures formigonades. Predominen les canyes (Arundo donax) i una vegetació del tipus ruderal.

Figura 14 Abocaments i canalitzacions

Font: lavola

j

• Torrent de Can Badal Creua Valldoreix per la seva part oest, separant la zona de Monmany de la de Regadiu, Mas Roig i les Bobines, i desemboca a la riera de Rubí. També s’hi troben freqüentment elements del clavegueram, i la seva amplada varia segons el tram. Es forma per la unió de l’aigua procedent de les rieres que baixen del Parc de Collserola i el torrent d’En Llobet. Es pot dividir en:

Tram 1

Situat entre la masia de Can Monmany i el pont del passeig Guineu, aquest tram recull l’aigua procedent del Parc i limita la zona de Monmany pel sud. Presenta una llera ampla i una vegetació abundant, formada principalment per plantes ruderals, pins (Pinus sp), alzines (Quercus ilex), esbarzers (Rubus ulmifolius) i alguns punts amb canyes (Arundo donax).


Font: lavola

Malgrat que la diferència de cota entre la riera i els carrers dificulta l’accés als vianants al torrent i la invasió d’aquest, es poden trobar algunes tanques de jardins o petites construccions.

k


Figura 16 Tanques i murs

Font: lavola

Tram 2

Transcorre entre el pont del passeig Guineu i el final del carrer Parc, on un hi ha una zona amb coberta arbrada. Es tracta d’un tram que es troba bastant afectat pels abocaments, que es fan especialment importants a l’alçada del pont de l’avinguda Monmany, on es poden trobar nombroses deixalles que ocupen la llera.

Figura 17 Abocaments pont Av.Monmany

Font: lavola

També esmentar que es va detectar l’abocament d’aigües residuals, procedents de la neteja de vehicles d’Obres i Serveis de Valldoreix, i la presència d’elements del clavegueram a la llera.

l

Figura 18 Altres abocaments i clavegueram

Font: lavola

Presenta una vegetació majoritàriament ruderal, amb abundància de canyes (Arundo donax). Com en els casos anteriors són freqüents els pins (Pinus sp.). La llera es troba limitada en alguns punts pels murs del habitatges adjacents, sense arribar a ocupar el seu curs, tot i que es poden trobar elements (ponts) de les finques que la travessen.

Figura 19 Vegetació i finques

Font: lavola

Els vianants poden accedir fàcilment a la riera gràcies a l’existència de camins que la voregen.

m


Tram 3 Des del final del carrer Parc fins la desembocadura a la riera de Rubí. Transcorre per superfície i passa pel costat d’edificacions per una banda, i per l’altra de zones verdes, entre les quals es troba un espai de coberta arbrada, amb les restes del Castell de Canals i una zona amb restes de poda o d’arbres caiguts pel temporal.

Figura 20 Restes del mur del Castell de Canals i restes de poda

Font: lavola

La llera, bastant estreta, es troba limitada en alguns punts per tanques i murs de jardins, i fins i tot hi ha casos de finques que engloben la riera al seu interior.

Figura 21 Tanques de finques

Font: lavola

n

La vegetació predominant són les plantes ruderals i les canyes (Arundo donax), amb abundància de pins (Pinus sp.) i peus aïllats d’espècies típiques del bosc de ribera, com pollancres (Populus sp.) i roures (Quercus sp.).


Font: lavola

Es troben sovint elements del clavegueram, i hi ha zones puntuals on s’acumulen deixalles.

Figura 23 Clavegueram i abocaments

Font: lavola

L’accessibilitat als vianants es troba limitada a certs punts, que connecten amb camins que acompanyen el curs de la riera. D’altres subtrams, queden incomunicats al pas a causa de l’abundant vegetació i les diferències de pendent.

o


• Afluent 1 Can Badal El primer tram descrit del torrent de Can Badal comunica amb una riera que recull l’aigua del Parc de Collserola i que apareix en una zona oberta que segueix un camí G2 del Parc. Presenta una vegetació abundant en pins (Pinus sp.) amb algunes alzines (Quercus ilex) i esbarzers (Rubus ulmifolius).

Figura 24 Afluent1 Can Badal

Font: lavola

• Afluent 2 Can Badal Aquesta riera apareix al pas del torrent de Can Badal pel carrer de la Tórtora. Recorre el voltant de la zona de les Bobines limitant-la per l’oest. Travessa superficialment una zona de coberta arbrada i és difícil seguir el seu curs, ja que l’accés a peu en molts punts es troba dificultat per la presència d’abundant vegetació, diferències de pendent i els nombrosos arbres caiguts pel temporal de principis d’any. Així que la caracterització d’aquesta riera no s’ha pogut realitzar en profunditat.

Figura 25 Afluent2 Can Badal

Font: lavola

p

• Torrent de Can Barba Aquesta riera apareix a l’alçada del camí de Puig Madrona i desemboca al final del torrent de Can Badal. Recorre superficialment zones amb vegetació densa, amb abundància en pins (Pinus sp.), alzines (Quercus ilex), esbarzers (Rubus ulmifolius) i algun pollancre (Populus sp.). Més endevant, prop del camí de la Salut, la riera passa per camps de conreu on és envoltada per abundants canyes (Arundo donax). A causa de la gran quantitat de vegetació i a les diferències de pendent, tal com passava amb l’afluent de Can Badal, l’accessibilitat als vianants queda força limitada, i per tant la caracterització no és completa.

Figura 26 Vegetació als diferents trams

Font: lavola

En les proximitats de la masia de Can Barba, es va trobar una font que abocava l’aigua a la llera de la riera i més endavant es va trobar un dipòsit d’aigua.

Figura 27 Font i dipòsit

Font: lavola

q


• Torrent de les Flors Transcorre pel costat esquerre de la Colònia Montserrat, delimitant el començament del Parc de Collserola.

Tram 1 Gràcies a la proximitat amb el Parc, presenta una vegetació més rica que la resta de rieres en quant a representants dels boscos humits propis de les riberes, com per exemple avellaners, (Corylus avellana) i roures (Quercus sp.), tot i que també són abundants els pins i els canyars. Es caracteritza per una llera ampla, però en alguns punts és envaïda per jardins i tanques de les finques adjacents.

Figura 28 Torrent de les Flors

Font: lavola

r

Tram 2

Aquest tram es troba asfaltat i urbanitzat, de manera que s’utilitza com a camí de connexió entre la Colònia i Mas Fuster per on poden passar vehicles i vianants.

Figura 29 Tram 2

Font: lavola

auditoria ambiental municipal de valldoreix memòria i … · • riera de can clavell situada...

Documents