Carrer Gran, 54 - Argentona - Tel. 937 974 015/ Fax 937 974 016

E-mail: escodacodina@retemail.es

•Penal

•Civil•Accidents de circulacio i indemnitzacions

•Arrendaments

•Dret UrbanisticFiscal-Laboral-ComptableAssessorament d'empreses, Societats

ImpagatsCooperativisme i economia socialHerencies, separacions i divorcis

Esther EscodaAdvocat col. 1491

Joan Carles CodinaAdvocat col. 1452

Codina

ADVOCATSASSESSORS

Carrer Gran, 8

08310 ArgentonaTel. 93 756 12 74

Horari:

De dilluns a dissabtede 9 del matf a 8 del vespre.

NOTANQUEM AL MIGDIA

Perque la bellesacomen^a a l'lnstitut

homedona

CENTRE D'ESTETICA

RaFFeL Pages*PERRUQUERIESdonahomen e n s

JA POT CONCERTARHORA DE VISITA !!

General Moragues, 2 (davant dependencies municipals)

ARGENTONAvet.argentona@teleline.es

•Vacunacions

•Desparasitacions

•Medicina Interna

•Cirurgia•Analisis Cliniques

•Alimentacio

•Microxip

•Servei a domicili

Serveis Veterinarisd'Argentona

Tel. 93 756 11 1O

Un CD empresarialEl Servei Municipal de Promocio Economica(Sempre) de I'Ajuntament d'Argentona ha editatuna guia empresarial en format CD-Rom. Es tractad'una base de dades amb les caracterfstiques deprop de 150 firmes.

A A* Joan MajoEl director general de la Corporacio Catalana deRadio i Televisio es Joan Majo, un mataronf quedes de petit ha passat els estius a Argentona. Unrepas per I'amplia trajectoria politica i empresarialde Majo.

A ^> • Mor Andreu Catala

El 25 d'abril va morir Andreu Catala, I'unic argen-tonf que ha jugat a Primera Divisio. El futbolista vajugar a I'Argentona, al Bar^a i sobretot al Nastic,on va deixar un gran record entre els tarragon ins.

0• La muntanya foradadaLa pedrera d'Argentona provoca molestiesals veins de la zona, que s'han organitzat peraconseguir el seu tancament. Per la seva banda,I'Ajuntament del municipi ha encarregat un mapatopografic on es mostra que I'area explotada essuperior a la permesa.

10. L'lBI

L'impost dels Bens Immobles ha augmentat aquest

any a Argentona. Aquesta pujada ha aixecat lapolemica i alguns vilatans del poble s'han organitzat i han recoil it 750 signatures contra el creixe-

ment. L'Ajuntament defensa que la pujada esnecessaria per dotar el poble de mes i millors ser-

veis.

tnCap de Redaccio: Irene Cortijo.Redaccio: Gisela Rodriguez i Xavier Lorente.Rubriques: Lloren^ Soldevila.Fotografies: Marc Duran, Xavier Lorente, Joan Llado,Joan Calzado i Carles Comas.Disseny: Nuria Cusachs.Idea: David Carmona i Nuria Cusachs.Comercial: Nuria Pascual.Fotocomposicio i impressio: Grafiques LloredaC/ Girona, 56. GranollersDiposit Legal: B-44.775-91

Sumari

Cap de CreusPublicacio bimestral de I'Ajuntament d'ArgentonaNumero 71 - Juny 2004 - 3.700 exemplarsDireccio, redaccio, administracio, publicilati distribucio: edifici Velcro - Argentona.Edita: Ajuntament d'Argentona. Regidoria de Mitjansde Comunicacio.President: Antoni Soy.Director: Xavier Lorente.Consell de redaccio: J. Egea, X. Nieto, F. Molist,F. Rosa, M. Abras i F. Urena.Tots els grups amb representacio en el pie podenparticipar en el consell de redaccio.Col-laboradors: Grups Municipals de L'Entesa, PSC,CiU, PP, EU i AA.

PORTADARepresentacio grafica de lapedrera de la Feu.Fotografia: Marc Duran.

La capacitat de dialogar es una de les caracterfstiques propies de les persones. Estambe un valor democratic fonamental per a la convivencia cfvica entre la gent.El dialeg consisteix a plantejar-se questions i a tractar de resoldre-les conjuntamentamb els altres. Significa buscar un sentit col-lectiu a les coses. Implica una capacitatper a pensar per un mateix en la nostra relacio amb altres persones. Es, doncs, diffcild'aconseguir des d'una postura ideologica dogmatica. No es possible si es parteix d'unsistema de conceptes encarcarats que nomes ofereixen respostes generals, ja que lescircumstancies de la vida, com les de la polftica, son sempre canviants i particulars.Per a dialogar hem de tenir clar que la humanitat es un conjunt plural i divers. Hemd'estar convenguts que aquestes caracteristiques ens enriqueixen tant personalmentcom col-lectivament. Quan dialoguem ho fern per a convencer els altres tot persua-dint-los. Mai a traves de la pressio o de la imposicio forgada de les nostres idees alsaltres. Tampoc es acceptable utilitzar la falsedat deliberada, intencionada i continua-da com a forma d'imposar les propies idees. Aixo es justament el contrari del dialeg.Sobretot hem de ser capagos d'escoltar i d'entendre els altres. Es fonamental per apoder arribar a punts de coincidencia. Hem d'acceptar les diferencies. Hem d'acceptar els altres encara que tinguin uns valors i unes creences diferents de les nostres. El

dialeg de veritat nomes pot partir de la prudencia personal i polftica i de la savia constatacio que "tan sols sabem que no sabem res". Son els punts de partida necessarisper a avangar conjuntament amb els altres.El dialeg es sempre un bon punt de partida per a actuar d'una forma apropiada. El pas

del pensament a I'accio requereix donar suport, proposar i dur a terme iniciatives iactuacions. Requereix valentia i capacitat de ser Iliure per a prendre decisions. Te lacompensacio de veure com s'aconsegueixen els objectius que ens havfem proposat.Pero logicament comporta uns riscos: la soledat, la incomprensio, la possibilitat d'e-

quivocar-se...

Antoni Soy^ alcalde

Dialogar i actuar

Hem d'acceptar els altres encara que tin-

guin uns valors i unes creences diferents

de les nostres. El dialeg de veritat nomes

pot partir de la prudencia personal i poli-

tica i de la savia constatacio que "tan

sols sabem que no sabem res". Son els

punts de partida necessaris per a avangar

conjuntament amb els altres.

Carta de ['alcalde

Un roc a la sabataLes pedreres acostumen a plantejar un dilema. D'una banda, son necessaries perextreure material basic per a la construccio, per a I'edificacio de pisos, cases, naus,etc. De I'altra, ocasionen un mal important a la fauna i la flora de I'indret on s'im-planten. Fa anys que a Argentona hi ha un clam popular per tancar la pedrera de laFeu. L'Ajuntament, I'entitat Natura, els veins, etc., estan a favor d'aturar I'espoliaciode la muntanya. La pedrera no nomes causa problemes mediambientals sino tambede qualitat de vida als vilatans que pateixen en les seves earns els sorolls i tremolors

que provoca el pas constant dels camions de I'explotacio. A mes, la circulacio d'a-quests vehicles pesants ha fet destrosses als carrers afectats. En global, el consistoricontinua buscant formules per solucionar un problema en el qual les competenciesexclusives estan en mans de dos depar^ments de la Generalitat. Tot i els esforgos de

Medi Ambient I'assumpte xoca amb el permfs vigent (ara fins al 2007) que va con-cedir Mines a mitjans de la decada dels 80. L'empresa concessionaria assegura quecompleix la legalitat, pero el forat cada cop es mes gros. L'estudi topografic encarre-gat per I'Ajuntament ha constatat que I'area d'explotacio ha sobrepassat el que esta-va marcat per llei. Fara obrir aixo els ulls a la Generalitat que es qui pot frenar I'ac-tivitat? La Feu es realment un tema molt complex, pero el consistori no parara de

pressionar fins que es resolgui.

La pedrera no nomes causa problemes

mediambientals sino tambe de qualitat

de vida als vilatans que pateixen en les

seves earns els sorolls i tremolors que

provoca el pas constant dels camions de

I'explotacio.

Editoriala;uCD

"a

CL0^U

CDUCD

CL03U

L'estiu passat, el grup de muntanya de Velcrogrupva fer amb exit el cim del Gran Paradiso, de 4.061metres, amb un gust agredolg perque un component del grup va tenir un greu accident laboraldues setmanes abans de la sortida cap als Alps.Vam estar a punt de suspendre la sortida, pero despres de pensar vam decidir pujar el cim i dedicar-li-ho al nostre company. Aquesta excursio va estarmarcada per la mala sort, ja que un altre component del grup, Jordi Llado (Xori), va tenir un accident a la muntanya i vam estar a punt de tenir undisgust serios, pero al final I'ensurt va quedar entres setmanes de baixa laboral i molt descans.L'experiencia de fer mes de 3.000 quilometres decarretera, creuar tot Fran^a, passar pel tunel delMont Blanc, arribar a Italia i pujar una gran muntanya com el Gran Raradiso es una experienciaunica, i com que ja tenim el cuquet dels granscims, estem preparant una altra sortida, aquestames diffcil pel que fa a logfstica, el Djebel Toubkal,de 4.165 metres, el sostre de ('Africa del Nord, a

la serralada de ('atlas marroquf. Ja us ho explica-rem!Dedicatoria. El grup de muntanya Velcrogrup voldedicar I'ascensio al cim del Gran Raradiso de4.061 metres al nostre amic i company de corda-da Sebastian Cebrian.AgraVments. Volem agrair a I'empresa VelcroEurope, S.A. i en particular a Jaume Freixas, SerratSegala i Mima Rasqual la seva col-laboracio algrup de muntanya Velcrogrup.

Rafa Noe

Gran Paradiso,4.061 metres.Alps Graians

torre d'ivori; alia em sento mes segur. M'espera elmuntatge de L'enemic del poble, d'Ibsen. Restenpocs dies i els meus set espectadors estan impa-cients.

Jaume Itchart i Bote

Envegen que sigui una persona de I'ambit de lacultureta, per sobre de la massa mitjana. Ni hosaben que el nostre moviment de la "GaucheDivine" es divf i ve de lluny: les nostres llambor-des van abrandar els carrers parisencs I'any 1968.Al nostre cercle som dues-centes trenta-sis perso-nes. Hi ha advocats, arquitectes, executius, regi-dores, sobretot molts intel-lectuals.Es increible! Tant de temps reclamant democraciai ara que manem nosaltres, els democrates depedigree, ens critiquen. Que s'han pensat? Nousempre son un mes que vuit, oi? Fern les coseslegalment; si no ho entenen es perque son unacolla de pallussos.Ara la gent es queixa d'una cosa tan legal com esapujar I'impost de bens il-licits (IBI) i el de quatrerodes (QR) mes d'un quaranta per cent. Els que esqueixen son molts, pero fatxes. Els que som rellevants no ens queixem perque vivim en habitatgesblindats contra impostos per proteccio oficial isous esquifits de nomes 2.500 euros al mes.Es clar que necessitem molts diners per fer el quevam prometre: el gran Ravello esportiu que deixibocabadats els visitants de rodalies. Clar que val uncollo!, pero justifica on van a parar els diners delsvilatans. O no?Tambe hem d'endegar la Gran Sala.Algu dubta de si I'arribarem a omplir. I tant queI'omplirem!!! Els dos-cents trenta-sis omplim molt.Fa tres dies, un em va aturar al carrer per pregun-tar-me si no seria millor destinar els diners a cosesmes basiques com sanitat, ensenyament, habitatgeprotegit per als joves i altres carregues socials. Apunt de pujar-me la mosca al nas, em vaig dignara dir-li que nosaltres havfem de complir amb elscompromisos i que, de tota manera, omplirfem laSala, el Ravello i tot el que calgui.Tanmateix, hi ha quelcom que em fa ballar el cer-vell. Ah si"! Ara ho recordo. No fa gaire, a un gru-puscle se li va ocorrer muntar un referendum pelprojecte de can Lloro. Quins capsigranys! ts que

no ho saben, que I'autentic referendum es fa ambles eleccions? Haurien d'empresonar els qui volenfer referendums! Al cap i a la fi, ja els havfem pro-posat projectes alternatius; aixo sf, deixant palesque el nostre es el que es fara perque esta Iligat iben Iligat.Pensant-ho be, crec que he de tornar a la meva

El monoleg d'un"progre" il lustrat

Despres de tants anys vivint a la vila imaginariacomen^o a patir malsons. Ahir un eixelebrat, desde la multitud, em va escridassar: "Ei tu, malparit!Ets un despota il-lustrat!"

La Festa de laPubilla, una tradicioque no podemdesaprofitar

Un home tan unit a la nostra vila com es JosepPuig i Cadafalch, diu al portic de la historia deCatalunya de n'Antoni Rovira i Virgili: "que ladecadencia dels pobles va sempre acompanyadade I'oblit de la propia existencia", i segueix dient:"la llengua, I'art i el dret son signes exteriors ambque parla el poble".No hi ha dubte que dintre d'aquests signes hi tcabuda la tradicio (costumari), que no es res mesque una altra manifestacio d'aquest tot que endiem cultura nacional.Festejar, en I'estricte fet ludic, es reconeixer, inte-rrogar-se del sentit de les coses. Els mots pubillai hereu son una Iligo, no solament d'historiasocioeconomica i del nostre dret, sino d'orgull depertanyer a un poble que avui, qui ho diria?, vaprecisament fonamentar en aquesta figura juridi-ca el seu desenvolupament nacional, i tambeson, a la vegada, un dels pocs llegats vius que noens han pres de quan erem sobirans.Si totes aquestes reflexions son possibles mercesa la imatge senzilla i graciosa d'una jove abilladaamb el nostre vestit nacional, si fossim capa^osde valorar, sense prejudicis, la representacio dela nostra vila entre els altres pobles germans,I'honor i I'orgull dels nostres joves en anunciar iencap^alar, en nom d'Argentona, la desfiladadels companys d'arreu de Catalunya, i sobretotde conscienciar-nos de la importancia de preser-var els nostres trets col-lectius davant I'onada dedespersonalitzacio a que ens sotmet el nou con-cepte de globalitzacio, ^no creieu que aquestaIli^o cfvica be val el manteniment, col-laboracioi simpatia d'aquesta festa, amb mes de trentaanys de resistencia a la nostra vila?Si us plau, deixem que siguin els altres els queens seguin I'herba de sota els peus, fa 290 anysque fan molt bona feina i no els cal pas ajut.

Joan Ramon i FerrerComissio Festa del Pubillatge

Cartes dels lectors

cn

L'any passat, en desapareixer d'Argentona I'esco-la Cop de So, I'Associacio Amies de la Musica vatenir un moment d'incertesa quant al seu futur.Com sol passar en moments diffcils amb lescoses que valen la pena, I'associacio va reneixeramb noves ganes, amb el suport entusiasta d'ungrup de socis. Enguany, I'escola Aula de Musicaes I'encarregada de I'ensenyament musical, s'harenovat la Junta i s'han adaptat els estatuts.L'associacio preten anar mes enlla de la formaciomusical dels mes petits. Preten ser un referent deles activitats musicals a Argentona, donant ser-veis musicals i facilitant activitats per a totes lesedats. Per aixo disposa d'un local propi i delrecolzament de musics professionals. Fins ara, lison propies la coral infantil i la juvenil, pero perque aquesta limitacio d'edat?, per que no hi pothaver una coral d'adults?L'associacio preten aplegar a tothom que tinguiinquietuds musicals independentment de la sevaedat i vol organitzar anades a concerts i portarconcertistes a Argentona. Amb el suport de laRegidoria de Cultura i una vegada acabada lanova Sala, les possibilitats de realitzar activitatsal voltant de la musica a Argentona cal imaginar-les com almenys nombroses. Per aixo, cal estarpreparats tenint una associacio forta, es a diramb molts socis collaboradors amics de lamusica. Creiem que es el moment d'ajuntar elpassat amb el present i sumar esfor^os amb totsels amics de la musica per tal de poder, entretots, oferir bona musica per Argentona. Us ani-mem que passeu pel local de I'associacio alcarrer Gran, num. 84 i n'esdevingueu sociscollaboradors. Per a mes informacio: 93 756 1451 o be a amirsdelamusica@hotmail.com

a I'Aula d'Ensenyaments Musicals d'Argentona iposteriorment a I'escbla Cop de So i als seusdirectors. Molts nens i joves argentonins s'haniniciat en la musica, i alguns han esdevingutmusics consumats grades a aquesta simbiosi no

sempre facil.

Els Amies dela Musica

L'Associacio Amies de la Musica d'Argentona vaser fundada I'any 1993 amb la finalitat de pro-moure la formacio musical i la difusio de la musica a la nostra vila. Durant aquests anys, I'associacio ha estat estretament vinculada inicialment

El passat 27 de mar^, vaig anar a la manifestacioper al dialeg per Can Doro, per tal d'aturar ladecisio unilateral de I'equip de govern de tirarendavant el projecte d'una urbanitzacio "pija" almig del poble amb parquing inclos.No entrare en els details que suposa un parquingal mig d'un nucli urba de diffcil acces com es laplaga de Vendre, totalment desaconsellat pelcaos circulatori en un Hoc de pas de vianantscom es el Cap de Creus, havent-hi a 150 m lapla^a Nova.Sota la pluja a la manifestacio hi havia de tot,joves, no tan joves, gent gran i els partits de ladreta oportunista, que ja m'agradaria veure quefarien si estiguessin al govern.Amb tot aixo i com a vilata que en el seu dia vavotar I'Entesa, pregunto:On eren els que es diuen progressistes i d'esque-rres del poble que mai falten a les convocatoriesde caire cultural o reivindicatiu?Realment esteu totalment d'acord amb el projecte de Can Doro?Us es igual la destruccio de la font i la mina de

Sant Domingo?Esteu d'acord a convertir el Cap de Creus en unaentrada i sortida d'un parquing?No us agradaria dir la vostra?Intentare ajudar-vos a contestar.Potser feu culte a la personalitat?Potser esteu carregats de prejudicis i no us voleudeixar veure al costat de segons qui?Potser ja us esta be ser esclaus de I'especulacio ique les cases que es facin a Can Doro no lespuguem comprar els indigenes?La jugada especulativa es massa grossa perquecalleu. Soc conscient que ja fa temps que heureflexionat, per aixo us die que despres no s'hival a dir allo tan tfpic, "es que jo no ho sabia",

"es que jo no m'ho pensava".Us recordo que les obres queden i els homes se'nvan, si no mireu a I vostre voltant, Cros, Can Cabot

o la Pedrera de la Feu.

Miquel Nogueras

On eren

Cartes dels lectors

Les obres del poliesportiu trasbalsen a pocsargentonins, ja que I'esport no ha quedat inte-rromput; el mercat nou, als que n'han de viure;el nou Can Doro, a uns quants mes, barreja d'in-teressos diversos; les obres de la Sala trasbalsena bastants mes, els mes festius, balladors i "tea-treros"; I'augment justificat de I'lBI, a molts mes:els propietaris de bens immobles.Pero el que trasbalsa a tots els argentonins es elcanvi en la recollida selectiva de residus, perquerequereix que tots, grans i petits, adaptem com ahabit una activitat incomode que fins ara nomesuns quants havien adquirit com a militancia: elsque creuen que una bona gestio dels residus potevitar part de la contaminacio i la destruccio delplaneta en la forma mes primaria: la que fa quese'ns mengi la nostra propia merda.La fraccio organica, el compost, son termes nousrescatats de tarannas antics. A totes les cases esguardava el pa sec per a les gallines i les restesde menjar i de cuina per fer-ne adob.Era quan no hi havia plastics ni porexpans; eraquan les radios no funcionaven amb piles; eraquan compravem un diari a la setmana i el reu-tilitzavem (ara reciclarfem), tant per embolicarI'entrepa com per a paper higienic; era quan elsaerosols eren ciencia ficcio i els camps magnetics tan minsos que ens feien gracia. Era quan nohi havia abocadors municipals controlats, ni elscarrers estaven decorats de contenidors decolors. Era quan ni tenfem ni llangavem tant, i elpoc que llangavem ens ho passaven a recollir acasa, cosa que agrafem per Nadal amb unmodest "aguinaldo" al "basurero".I de tot plegat nomes en fa quatre dies, per aixoel nou canvi no ens pot costar tant.

(*) Compost = producte resultant de la fermenta-cio de substancies organiques diverses, especial-ment escombraries, emprat per adobar la terra

Rosa Vila

Compost

en=3CDUCD

CL^^U

Les obres de la Sala d'Argentona avancen tot i que per fora es fa dificil veure els treballs que s'han realitzat. La darrera set-

mana del mes d'abril es va finalitzar tota I'estructura de I'equipament. El que resta ara es vestir, donar color i formes a I'edifi

ci perque estigui a punt pel 2005. Manca, entre molts altres aspectes teenies, la installacio dels sistemes de climatitzacio, d'en-

llumenat, de prevencio d'incendis aixf com collocar l'escenari, el pati de butaques i la installacio del bar i de tots els details

de I'interior. El darrer que es fara sera restaurar la fa^ana.

OQ_

CD

CDDJO

4—

pes de la nova estructura. Per aquestmotiu, es va modificar el projecte i s'hanfet uns fonaments molt resistents a basede micropilots. Un cop passat aquestentrebanc, les obres han seguit a bonritme. En els propers mesos es fara lasegona part de I'obra, la que dotara I'edifici de tots els elements per poder-loacabar a principis del 2005. Aixf s'had'instal-lar el sistema de ventilacio, cale-faccio i refrigeracio, tota I'estructuraelectrica, el pati de butaques, els elements escenografics, el bar, els sanitaris,enguixar, col-locar les rajoles, posar elmobiliari dels vestuaris i tots els elements informatics necessaris. Tot plegat,segons el calendari d'obres, es preveuque es finalitzi dins del primer trimestredel 2005. La darrera part que es fara,abans de la inauguracio oficial del recin-te, es la restauracio de la fa^ana. Es recu-peraran les portes i finestres, s'estucara ies pintara de forma que I'edifici es con-vertira en la part central de la pla^a

Nova.

es podran fer projeccions de pel-I feu les,celebracio de congressos, grans dinarspopulars, teatre, concerts, musica decambra, recitals, opera, ball, conferen-cies de petit format, desfilades de models, etc. Pero abans que tot aixo siguipossible, I'equip de teenies te moltafeina per endavant ja que manquen totsels sistemes i acabats de I'edifici. "El ques'ha fet fins ara es el dibuix de I'edifici,una feina de molta envergadura i demolt cost, pero poc vistosa", comental'arquitecte Vfctor Argentf, que afegeixque "ara manca posar-hi color, fer elsacabats".

Problemes amb els fonaments. Un delsaspectes que han portat mes problemesfins ara a I'equip que encap^ala Argentf,format per I'aparellador, un arquitecteespecial ista en estructures i un altre eninstal-lacions, son els fonaments de laSala. Els especialistes van veure que elsfonaments que s'havien previst inicial-ment no eren suficients per suportar el

/\mb un case d'obres al cap, I'alcalde

d'Argentona, Antoni Soy, els regidors delmunicipi i membres dels mitjans decomunicacio de la comarca van visitarI'interior de la Sala el passat 28 d'abril.L'arquitecte encarregat del projecte,Vfctor Argentf, va ser el guia i a traves deles seves explicacions, els visitants vanpoder imaginar-se com quedara I'equi-pament un cop estigui enllestit. La Salasera un espai polivalent i flexible quetant podra ser una pista de ball amb

capacitat per a 1.500 persones, com unteatre per a 450 espectadors. Aquestcanvi es podra efectuar grades a un sis-tema que permetra replegar automatica-ment la sala de butaques. L'escenari, atraves d'un sistema hidraulic, tambe espodra col-locar a diferents altures de forma que es podran fer diferents combina-cions esceniques. I el sostre sera mobil,fet que permetra il-luminar I'edifici dedia si es vol i adaptar-se acusticament alsespectacles que es facin a cada moment.En el futur equipament cultural de la vila

Sala al descobcrt

el paviment". D'altra banda, la Regidoriade Medi Ambient del municipi va enca-rregar a principis d'any un mapa topo-grafic de la zona. L'objectiu d'aquest

document era comprovar si es respecta ono I'espai d'extraccio que delimita lanormativa. El resultat ha estat clar i s'havist que s'esta explotant mes enlla de la

zona que permet la I lei, uns 800 metresquadrats. De totes formes, les poquescompetencies de I'ens municipal sobre

aquestes activitats nomes permeten aI'Ajuntament enviar la informacio a la

Generalitat de Catalunya perque aquestaactu'i amb les mesures pertinents. Pinartexplica que "hem enviat un informe amb

aquest topografic al Departamentd'Energia i Mines i al Departament deMedi Ambient de la Generalitat deCatalunya perque son els que tenen lescompetencies". De totes formes, elspunts d'interes de les dues conselleriesson divergents. La pedrera d'Argentona

va passar de ser un annex II de la Lleid'lntervencio Integral de I'AdministracioAmbiental a ser un annex I. Per aquestcanvi, els responsables de I'activitat

gats. El sotsinspector de la Policia Local

d'Argentona, Pere Anglada, comenta que"s'ha repartit aixf perque no siguin sem-pre els mateixos veins els que suportin elsoroll". L'avinguda Ferraters, en el tramde baixada, es la via amb el pavimentmes afectat. Els responsables de I'explotacio es van fer carrec d'arreglar el paviment amb els seus mitjans materials ihumans. En aquest sentit, el regidor deManteniment i Serveis Municipals, JoanVaquer, explica que "ells han fet aquestareparacio, que des dels serveis teenies deI'Ajuntament considerem provisional aI'espera d'uns estudis mes profunds". Lanormativa de transit local ha instal-latuns senyals que prohibeixen la circulacio d'aquests camions durant els caps de

setmana, festius i fora de I'horari marcat.Les competencies. Davant d'aquestasituacio, el regidor de Medi Ambient deI'Ajuntament d'Argentona, Jordi Pinart,explica que "hem tingut converses amb

els propietaris de I'activitat per intentartrobar solucions compensatdries a tot elmal que fan amb el tema de sorolls, depols i sobretot amb el tema de malmetre

i^7-^^ ,.v" - 7 ^ ••--^i "^ ^ "I!—^^r^-J ^

"PHis camions fan molt soroll, no portenles xarxes per cobrir el material i passendavant de I'escola Les Fonts", explica larepresentant dels veins afectats, BlancaMaragall. El president dels propietaris de

Can Ferraters, Jaume Botey, comenta que"alguna casa de la urbanitzacio ha tre-molat amb les explosions". Botey diuque un dels principals problemes es lacirculacio dels camions pel case urba, jaque "molts veins es queixen de la veloci-tat dels vehicles i que passen a horesintempestives". Un altre dels afectats,Antoni Carbonell, que viu als aparta-ments Burriac, apunta que I'extraccio"esta afectant una de les zones mesriques d'Argentona pel que fa a fauna,flora i aigua". En aquest sentit, el coordi-nador de I'entitat mediambiental Natura,Oriol Bassa, assegura que estant quedantafectades especies protegides i que s'es-ta entrant a I'espai natural protegit delRare de la Serralada Litoral. Ramon Vidal,dels apartaments Burriac, explica que "johe fet de tot, he presentat al-legacions aI'Ajuntament, he parat camions, m'haninsultat". Vidal afirma que quan hi ha les

detonacions, els vidres de casa seva tre-molen. El col-lectiu d'afectats per lapedrera de la Feu i I'entitat Natura publi-quen, des de principis del 2004, un fullinformatiu des d'on fan resso de les acti-vitats que fan per millorar la situacio idenuncien les irregularitats de I'explota-cio. Segons aquest grup, el perfmetre deI'explotacio no esta tancat, no es disposad'un estudi d'impacte ambiental ambmesures correctores, s'explota fora deI'area i la fian^a de I'activitat no es sufi-cient. Cada empresa explotadora d'unaactivitat extractiva ha de dipositar unafian^a que te per objecte garantir la res-tauracio de I'indret. Segons dades de laRegidoria de Medi Ambient deI'Ajuntament d'Argentona, la fian^a deI'activitat es d'uns 5.100 euros, la matei-

xadesde I'any 1985.

El cami de la discordia. Els camions fan,des de fa dos mesos, un recorregut en laruta de pujada i un altre de diferent perla baixada, quan els vehicles van carre-

CDT50^a;

CDDl03

CD

T3CLrd

0)T3

13QJ ]

La pedrera de la Feu, situada al veinat de Llado, es una explotacio extractiva a eel obert. Els camions que transporten el granit

provoquen molesties a molts argentonins. Aquests veins afectats i l'entitat Natura denuncien que la pedrera incompleix, entre

d'altres, el programa de restauracio i que s'esta obrint un nou front d'explotacio. Per la seva banda, l'empresa Transports i

Excavacions Vinardell assegura que treballa amb tots els permisos necessaris i que fan tasques de reforestacio. L'Ajuntament

d'Argentona, que fa anys que va darrere el problema, va encarregar un planol topografic de la zona on es mostra que I'area

explotada es superior a la permesa.

l deill dela Ili-ngantde larera,

enginyer Lluis Martinez, assegura queI'explotacio te tots els permisos necessa-ris. D'altra banda, confirma que "estemmantenint converses amb I'Ajuntamentper trobar solucions al transit de camions com poden ser I'asfaltat delscarres". Pel que fa al tema del tancamentdel perimetre, Martinez diu que "I'accesa I'explotacio, quan no treballen, estatancat; la part de d'alt, a vegades, des-pres de la pluja, s'ha de refer i la gent hade tenir en compte que no es un Hoc perpassejar, hi ha senyals de prohibit elpas". Les queixes de l'entitat ecologistaNatura sobre la manca d'un programade reforestacio son contestades per

Martinez en assegurar que "s'estantbanquejant els talusos i la part de d'alts'esta restaurant amb nova vegetacio iesta previst reforestar un altre bane enel termini de dos anys". L'empresaTransports i Excavacions Vinardellmante que I'explotacio tindra uns 15anys de vida mes, fins que el recurs natural s'haura esgotat.

un ale d'esperanga perque la situaciomillori. En la reunio, Mila va dir queI'Ajuntament del municipi segueix laIfnia correcta de treball en intentar mini-mitzar al maxim els inconvenients queprovoca I'explotacio. L'entitat Naturaassegura que I'Ajuntament pot actuaren base al Pla General d'OrdenacioMunicipal, segons el qual la pedreraocupa sols considerats d'interes geogra-fic, historic i forestal on no es poden fertales d'arbres, abocaments d'escombra-ries, ni activitats extractives. Natura s'hade reunir amb el consistori propera-

ment.

tenen temps fins al 2007, i no fins al2004 com recull I'annex II, per adequar-se a la normativa. L'unica manera d'a-vangar aquest termini legal es demostrarque hi ha canvis substancials en I'activi-tat. L'informe del consistori argentonfs'ha enviat, precisament, amb aquestobjectiu. Una altra de les accions que harealitzat I'Ajuntament d'Argentona va serla reunio que es va mantenir el 12 demaig amb el conseller de Medi Ambientde la Generalitat, Salvador Mila. De lesdues conselleries del govern catala ambcompetencies, Industria i Mines i MediAmbient, aquesta darrera es la que dona

108,42%", explica.El govern tambe continua assegurant quela quota de I'lBI a Argentona continuasent inferior a la d'altres municipis de la

comarca de similars caracteristiques,com per exemple Vilassar de Mar o

Canet.

Fins al Sindic de Greuges. Un veid'Argentona, Juan Perez, ha denunciatl'augment de I'lBI al Sindic de Greugesde Catalunya i al Defensor del Poble deI'Estat espanyol. De moment li hanacceptat la carta i li han dit que estanestudiant el seu cas. Perez va decidirrecorrer a aquests estaments despresd'una reunio infructuosa amb el regidord'Hisenda, Jordi Pinart. Segons Perez, elregidor no li va donar "cap explicacioconvincent" i li va aconsellar que "si nopodia pagar la pujada de I'lBI, que anesals Serveis Socials". Perez tambe ha insi-nuat que rere l'augment de I'lmpost s'hiamaga "algun assumpte de tipus immo-biliari". Pinart, per la seva banda, ha res-pos que "en cap cas" li va aconsellaranar als Serveis Socials perque "justa-ment Juan Perez no respon al prototip depersona amb problemes economics".Respecte a les insinuacions del vei,Pinart ha dit que no sap que te a veureI'lBI amb I'urbanisme i que queda clarque Perez "no ha entes be el funciona-ment de les finances municipals".

geix que l'augment de I'lBI es necessariper afrontar la despesa ocasionada per

un augment dels serveis. Uns serveis que,d'altra banda, els veins revoltats qualifi-quen de "deficients." Tot i les critiques,els vilatans que s'han queixat per l'augment deixen clar que volen pagar peroque tambe volen veure en que repercu-teix aquesta pujada.De la pujada de I'lmpost de BensImmobles tambe se n'han fet resso els

partits de I'oposicio. Convergencia iUnio, Partit Popular, Esquerra Unitaria iAgrupacio Argentona han titllat l'augment de "robatori, incongruencia, desor-ganitzacio interna i necessitat de fer

calaix", entre d'altres.

A on va a parar I'lBI? Segons I'alcalded'Argentona, Antoni Soy, "tots volem

bones escoles, carrers nets, pares i jar-dins ben condicionats, clavegueres ade-quades, activitats culturals i esportives,una festa major de qualitat, i tot aixo teun cost". Perque no hi hagi cap dubte decap a on es destina el que es recapta ambI'lBI, el batlle ha assegurat que ben aviattotes les cases rebran un cataleg de serveis i avan^a algunes dades: "des del1999 i fins al 2003 el cost de les repara-cions de vies publiques s'ha incrementatel 140,60%; la conservacio de pares i jar-dins, el 81,63%; les despeses en serveissocials, el 66,25%; i les assegurances, el

tl 2003 pagava 268 euros d'lBI i

aquest any en pago 381. Son 113 eurosmes, 18.000 de les antigues pessetes!Exactament el 42,15% mes que I'any

passat", explica una vefna. Aquest exem-ple es pot extrapolar a la majoria de liarsd'Argentona, i es que des de principisd'any, la factura de I'lBI ha pujat consi-derablement. L'augment ha fet quealguns vilatans hagin organitzat unarecollida de signatures -que ja han entre-gat a I'Ajuntament- per protestar per I'increment. "Estem d'acord que els impos-tos pugin pero no d'aquesta manera",assegura Agustf Rodriguez, un dels veinsque ha coordinat la campanya. "Volemsaber per que l'augment ha estat tan ele-vat, per que no s'ha comunicat com cal,

on van a parar els diners que es recapteni quines son les previsions pels propersanys. A mes, cal tenir en compte que lagent gran, el mes que li toca pagar I'lBI,ho passa molt malament", afegeix. Perrebatre aquestes questions, just a la

banda oposada, hi ha el regidor d'Hi-senda, Jordi Pinart. L'edil diu que del'augment de I'lBI se'n va informar"correctament" a traves de Radio Argen-tona (104.6), Televisio d'Argentona, ElPunt i aquesta mateixa revista. Tambe

explica que per evitar que els contri-buents hagin de pagar de cop una xifra

molt elevada, s'ha fraccionat el paga-ment en quatre rebuts. I per ultim, afe

Queixes per I'lBI

L'augment de I'lmpost de Bens Immobles, que en alguns

casos arriba a ser del 42%, ha aixecat la polemica. De

manera espontania, alguns vilatans del poble han decidit

declarar la guerra a la pujada de I'lBI i de moment ja han

recollit 750 signatures (en un futur es previst que se'n recu-

Ilin mes) contra un creixement que titllen de desmesurat.

Han demanat explicacions a I'equip de govern, i ara per

ara, els arguments que els han donat no els valen per res.

L'Ajuntament continua defensant que la pujada es necessa-

ria per dotar el poble de mes i millors serveis, i que si es

compara amb altres poblacions, I'lBI continua sent baix.

10

enCD

• ^U+-'

o

11

U

o

L'antena de Telefonica del carrer Ramon i Cajal d'Argentona va caure el 3 de maig, un dia de forts vents. L'ensurt no va provo

car ferits i nomes va malmetre una canonada del terrat del bloc d'habitatges del canto. L'endema, un equip d'especialistes va

retirar I'estructura metal lica amb una grua. El que primer va ser un ensurt per als veins, es pot convertir en una alegria si I'an

tena no es torna a instal-lar al mateix empla^^ment. L'Ajuntament d'Argentona i Telefonica estudien una altra ubicacio, aquesta

vegada fora del nucli urba.

La retirada de I'antena es va fer amb una gran grua durant mes de dues hores.

bres necessaria. En aquests moments,pero, per instal-lar una estructura de talsdimensions cal, a mes de la Ilicencia d'o-bres, la Ilicencia ambiental, una figuralegal que es va crear I'any 2001 quan laGeneralitat de Catalunya i el Ministeri deCiencia i Tecnologia van regular la instal-lacio d'antenes de telefonia. La Ilicencia ambiental te en compte aspectes comI'impacte visual, la distancia de protec-cio a les persones i en casos especials,com la distancia respecte de les escoles iels nivells maxims permesos d'exposicioals camps electromagnetics. En aquestsentit, Les afirma que "no podem instal-lar cap antena nova sense tenir pre-viament la Ilicencia d'obres i la Ilicenciaambiental que ha d'atorgar I'Ajuntament,amb qui ens reunirem per trobar I'empla-^ament mes adient". La postura del govern d'Argentona es contundent enaquest sentit. "La voluntat del consistories que no hi hagi antenes al nucli urba",va declarar I'alcalde d'Argentona, AntoniSoy. El consistori vol negociar ambTelefonica el futur emplac^ment de I'antena i proposar-li I Iocs alternatius, foradel nucli urba, que permetin rebre el se-nyal necessari perque Argentona tinguicobertura pero sense perjudicar la tran-quil-litat i qualitat de vida de cap argen-tonf.

va ser una de les causes pero tambe caltenir en compte que "I'antena no teniacap tipus de manteniment des de feiamolt temps". Les dues dones, encara ambI'ensurt al cos, es mostraven amb il-lu-sions que I'antena no tornes mai ja que ales nits els sorolls que emetia no les dei-xaven dormir. Des de fa molts anys, elsveins s'havien queixat a I'Ajuntamentsobre les molesties que tenien. MiguelSerrano, un altre vef, diu que "a la nit feiaun soroll com si estiguessis fregint peix, aI'estiu no podies dormir amb la finestraoberta". L'endema de la caiguda de I'antena, un equip de professionals la va reti-rar amb una grua. Segons el cap decomunicacio de Telefonica Mobils, FelixLes, la retirada de I'antena "afecta lacobertura dels mobils a I'interior delsedificis, de forma que la gent haura debuscar cobertura apropant-se a les fines-tres". La cobertura dels portatils als car-rers no es va veure afectada i els argento-nins han pogut trucar i enviar missatges.De totes formes, les fonts de I'empresa de

comunicacio asseguren que en momentsd'acumulacio de trucades, I'usuaripodria trobar-se que no pot trucar persobrecarrega a la Ifnia.

El futur. L'antena de Telefonica es va ins-tal-lar I'any 1995 amb la Ilicencia d'o-

tl meteoroleg del Consell Comarcal del

Maresme, Joaquim Serra, anunciava el 3de maig una pertorbacio moderadamentactiva al Maresme amb vents forts que enalguns punts van superar els 50 quilome-tres per hora. Amb aquesta situacio cli-matologica, I'antena de Telefonica delcarrer Ramon i Cajal, en pie centre urba,es va desplomar espectacularment. Persort, I'incident no va provocar cap ferit inomes va causar danys materials al terratdel bloc d'habitatges del numero 29-31,just al costat de I'edifici de Telefonica onhi havia aquesta instal-lacio de telefoniamdbil. El cop va malmetre un dels dipo-sits d'aigua, concretament el del vefMiliu Colomines, que de totes maneresva continuar tenint subministrament.

Un gran ensurt. La majoria dels veinsque es trobaven a I'edifici estaven dinanten el moment de I'impacte. Les taulesamb els plats i gots van trontollar. LaveYna del 3r 3a, el pis mes proper alterrat, Maria Reina, explica que "hempassat un ensurt, estavem dinant i desobte vam sentir un gran cop, una cosabestial, no es podia explicar, no sabfem siera una bomba, si era, no ho se... va serun cop molt fort, vam pujar al terrat i vamveure I'antena per terra". Segons unaaltra veTna, Ramona Colominas, el vent

AII6 que el vent s'endugue

tls pagesos d'Argentona ja tenen les

claus de la nau que faran servir demagatzem. L'edifici ha estat cedit perI'Ajuntament d'Argentona en compliment del compromis que el consistori vaadquirir quan la societat agropecuaria vadonar la Sala al poble. Representants deles dues bandes van signar un acord ontots van rebre la seva part: els pagesos lanau i I'Ajuntament l'edifici annex a la

Sala. L'edifici annex a la Sala, que ara jaes a mans de I'Ajuntament, tindra unafuncio especifica dins la remodelacio del'edifici. Sera un dels extrems de I'esce-nari. La nau que s'ha cedit als pagesosesta situada al polfgon de Sant Sebastia.Aquesta nova localitzacio permetra fer

entrar i sortir la maquinaria sense ocasio-nar molesties als vianants. La nova nauha costat a I'Ajuntament prop de

300.000 euros.

Nau per alspagesos

t'advocat de Gisela Rectoret, la llogate-

ra que va denunciar els nous propietarisde I'hotel Sole de mobbing immobiliari,va demanar una indemnitzacio de 8.000euros. El 13 de maig es va celebrar el

judici, que ha quedat vist per sentencia.Durant la sessio Rectoret va acusarXavierVidal, actual propietari de la finca,

de dificultar-li I'entrada a casa seva, unedifici annex a I'hotel, i de tallar-li I'ai-gua durant mes d'un mes. De totes formes, dos dies abans del judici, van retor-nar-li el subministrament d'aigua. L'ad-vocat de Rectoret, Carles Guanyabens,ha demanat 1.980 euros pels dies que

s'han quedat sense aigua, i 6.000 eurosper presumptes amenaces i coaccions.L'advocat de Vidal va dir que el seu client

mai havia amena^at Rectoret i va acusarRectoret d'aprofitar-se del boom media-tic del mobbing immobiliari. La denun-cia a Josep Maria Mullevf, antic propietari de I'hotel Sole, es va retirar.

Mobbingimmobiliari

Llibre deI'ArboretumL'entitat mediambiental Natura d'Ar

gentona va presentar la seva ultimapublicacio, una guia completa de 28pagines sobre I'Arboretum de Catalunyaque firma Marc Andres. L'autor qualificaI'obra com un complement ideal per ales visites que el mateix Arboretum ofe-reix a les escoles. Natura ha editat unaversio per a cicle inicial i una altra per acicle mitja i superior. A banda, per alsprofessors, s'ha fet un quadern amb lessolucions a les preguntes i dibuixos que

s'hi proposen.

Conveni parroquialL'Ajuntament d'Argentona i el Centre

Parroquial han signat un nou conveni decol-laboracio. Aquest acord, que esmaterialitza per setena vegada, te avan-tatges per a les dues bandes: el Centrurep una subvencio i I'Ajuntament pot uti-litzar els espais per a determinats actescom per exemple la Temporada deTeatre, Musica i Dansa. El CentreParroquial confia que de cara a I'anyvinent el conveni s'ampliT. Aquesta peti-cio ja es va fer I'any passat pero les elec-cions municipals i el canvi de junta al

Centru van endarrerir I'ampliacio.

tl concurs de dibuix convocat per la

Unio de Botiguers, amb motiu del Diadel Pare, va rebre una trentena de treballsi va repartir sis premis dividits en 3 categories: de 3 a 5 anys, de 6 a 9 anys i de10 a 12 anys. Segons la dinamitzadoracomercial, Maria Rebollo, el jurat ho vatenir molt diffcil per escollir el dibuixguanyador. Els guanyadors de la categoriade 10 a 12 anys van ser Carla Rodriguezi Cesc Padros. En la categoria de 6 a 9anys, els guanyadors van ser CristinaGarcia i Cristina Gual. Per ultim, en lacategoria de 3 a 5 anys, els guanyadorsvan ser Zoraida Moreno i Manel Boraues.

La Festa de I'Arbretl Centre Parroquial va celebrar la Festa

de I'Arbre el 18 d'abril. Els nens i nenesde la vila van plantar 6 exemplars: 5moreres i 1 til-ler. La Festa de I'Arbre vacomptar amb diversos tallers relacionatsamb la natura, com la decoracio de tes-tos i I'elaboracio d'un mural. A la tarda,la companyia Pa Sucat va presentar I'es-pectacle de titelles Els valents ridfculs.

tl premianenc Oriol Hernaez va ser el

guanyador del concurs de cartel Is de laFesta del Cantir amb I'obra "Col-leccio-nable". La il-lustracio es original, d'ungran impacte visual i utilitza nomes duestintes: el negre i el groc. L'obra guanya-dora es va escollir el 4 d'abril, d'entre109 treballs presentats. El jurat estavaformat per la membre del P^tronat MariaLIuYsa Navarro, I'artista Lfdia Tur, la pro-fessora de plastica Montse Pons, la tecni-ca d'impremta Cristina Pannon i el dis-senyador grafic Santi Blanco. El jurattambe va fer quatre mencions especials ales obres "Terra de fang", de PabloVazquez, de Tordera; "Identite", de I'ar-gentonf Xavier Rosales; "Tiquet", del

tambe argentonf Marc Duran; i unail-lustracio de la belga Catrin Von Strimg.

El cartel! del cantir Concurs de dibuix

12

COSES DE LA VILA"O

en

enOU

13

enCDenOU

CD

Llorenq Soldevila

La pla^a Nova

Es una plaqa sorgida amb naturalitat, comun apendix vital del carrer Gran, I'eixidadel poble antic. Hi neixen o hi moren setcarrers. El Sant Jaume, el mes solitari delsque hi fan cap, fa temps era I'inequfvocsenyal de I'adeu, el nexe entre els vius iels morts. En un territori net de cases, adalt del turo hi senyorejava el cementiri.Avui el carrer es tambe de pas, mes decotxes que no pas de vianants, i nomes hibatega una mica de vida, els dies que elBarqa juga i al Sant Jaume, seu de lapenya, s'hi dicten sentencies sobre I'ex-cel-lencia de les jugades i els resultats.La fesomia de la plaqa ha canviat mantavegada. El safareig amb dones amb caput-xa, just on avui hi ha la font. Els horts ques'alternaven amb les poques construc-cions que I'enrondaven, cosa que feiaque es divisessin tots els turons i muntan-yes del rodal. Els til-lers que aromatitza-ven I'aire de les allargassades nits d'estiu.Els provisionals envelats que propiciavenla gatzara. En definitiva, la plaqa endreqa-da que donava la benvinguda al tramviaquan treia el nas per la capella del SantCrist i reposava davant de I'Hotel Colon,sota I'ombra dels plataners, abans deseguir trajecte fins a I'Hotel Soler. Just enaquesta vorera, la mes tradicional perparar-hi taules i fer el vermut, s'hi assegueJosep Pla, als anys quaranta quan visita elpoble i s'hostatja al Colon.Avui, qui regna a la plaqa son els avis, lesmares, sobretot mares, i les canal les quehi juguen desinhibidament gairebe cadadia de I'any. I els dies festius, les bandesde la plaqa que Iliguen amb el carrerGran, s'inunden de taules i paraiguesmulticolors, amb vilatans que ronsegenabans d'anar a dinar, fent el vermut ixerrant: signe positiu, encara, de sociabi-litat. Es com una gran sala d'estar en elmoll de I'os de la vila, on no manca pasel cantar a cor de centenars d'ocells ques'ajoquen en els monumentals arbres,talment una gran gabia oberta a la Iliber-

tat permanent.

S'escapa un toro

LJ n toro va ocasionar mes d'un ensurt

el 24 de maig entre els ciutadans d'Argentona i Mataro. Un brau de 700 quilosva escapar-se de I'escorxadorVinyals, enprincipi, saltant la tanca que rodeja I'em-presa. L'animal va passar pel Cami delMig i va arribar fins a la ronda Barcelo.Les trucades de veins alertats i del mateixescorxador van posar en marxa elsMossos d'Esquadra, que van aconseguirencerclar l'animal i fer-lo entrar dinsd'un magatzem on, finalment, va sersacrificat.

Sant Jordi 2004/xrgentona va celebrar la diada de Sant

Jordi amb diverses activitats. Com anovetats van destacar el correfoc delsDiables, que es va fer des de I'Ajuntament fins a la plaqa Nova, i el conta-contes d'histories picants, que es va fer alSalo de Pedra. Les activitats de Sant Jordivan continuar el dissabte, 24 d'abril,amb la creacio d'un Ilibre gegantd'Argentona, organitzat per la LlibreriaCasabella. Per la seva banda, I'altra llibreria de la vila, I'Arenas, va organitzardiversos actes com el raco del conte i dela pintura. En la programacio de SantJordi tambe es va incloure una balladade sardanes i el concert Tot bufant acarrec dels musics Pep Gol i Pep P^squal.

cions i tasts amb productes d'algunsestabliments del municipi com el CellerCastanyer, la botiga Txocolat, La Teca i

Can Ciano.

Argentona espromociona

/Argentona va participar en el Salo In-ternacional deTurisme de Catalunya quees va celebrar del 22 al 25 d'abril.Argentona va anar-hi amb el Consorci deTurisme Costa del Maresme pero va tenirun estand propi. El regidor de PromocioEconomica de I'Ajuntament d'Argentona, Salvador Casas, va dir que "es promociona el Museu del Cantir, els itinera-ris naturals, el patrimoni urbanistic i lesfestes del municipi". Per promocionar elsatractius d'Argentona, a I'estand es vanrepartir tot tipus de triptics i altres elements informatius. Casas va agrair lacol-laboracio de la Unio de Botiguersd'Argentona perque durant els dies delSalo Internacional es van fer degusta-

Visita a I'exposicioDalitl Museu del Cantir va organitzar una

visita gratui'ta a I'exposicio "Dali. Culturade Masses" del Caixa Forum de Barcelona. Una vintena de vilatans van sor-tir el 17 d'abril d'Argentona per fer lavisita guiada a un dels esdevenimentsmes exitosos de I'Any Dali. Amb aquestainiciativa, el Museu del Cantir vol apro-par la cultura al poble. "Dali. Cultura deMasses" fa un repas a I'obra mes media-tica del pintor, amb les seves aportacionsal mon de la publicitat i el cinema.

COSES DE LA VILARacons

El Servei Municipal de Promocio Economica (Sempre) de I'Ajuntament d'Argentona ha editat una guia empresarial en format

CD-Rom. Els negocis que s'hi inclouen, prop de 150, estan dividits per sectors i per la seva situacio geografica a la vila de forma

que es poden trobar facilment a traves d'un cercador. Es tracta d'una eina que preten posar a disposicio de tots els empresaris

i les empresaries la informacio necessaria per coneixer el teixit empresarial del seu entorn i per poder establir aliances entre

ells per enfortir I'economia de la vila.

que s'havia d'emplenar amb la possibilitatd'adjuntar-hi una fotografia. La respostava ser molt petita: nomes van rebre 30cartes. Despres d'aquest primer intent, esva canviar de tactica i es va passar portaper porta demanant la informacio.Salvador Casas comenta que "lacol-laboracio, en general, va ser bona siho comparem amb altres municipis quehan fet experiencies similars". En aquestsmoments, hi ha alguns negocis que hanfet la sol-licitud per poder incloure lesseves dades en aquest format digital perono sera possible. Des del Sempre no esplantegen fer una segona edicio del CD-

Rom, que es va presentar acompanyatd'una estoreta per al ratolf. La intencioactual es la d'incloure les dades quetenen sobre les empreses del municipi ala pagina web de I'Ajuntament.D'aquesta forma es podra actualitzar labase de dades amb les firmes que ho vul-guin i sera de facil acces per a tothom.

adaptar els recursos humans i el teixiteconomic i empresarial del municipi ales noves necessitats i requeriments delmercat. En segon Hoc presenta la neces-sitat de desenvolupar les potencialitatsdel territori en la innovacio social iempresarial i la creacio de nova activitatempresarial i generacio d'ocupacio dequalitat. Per ultim, es planteja fer d'Ar

gentona un municipi atractiu mitjangantla seva promocio i fomentant la partici-pacio ciutadana. Precisament la partici-pacio dels empresaris ha estat essencial a

I'hora de realitzar aquest CD-Rom.

La col laboracio. El proces de realitzaciodel CD-Rom ha estat d'un any. El que haportat mes feina als teenies de laRegidoria de Promocio Economica d'Argentona es trobar la informacio dels nego

cis. En un primer moment es va enviaruna carta a totes les empreses on s'expli-cava la iniciativa i s'adjuntava una fitxa

ui@ d'empreses

/xrgentona disposa aproximadamentd'unes 900 firmes censades. A banda detiretes, cintes de tanca velcro i caixes deplastic, a Argentona es fabriquen saunesi pergoles, paviments per a les liars, escol-loquen moquetes i parquets flotants,s'editen Ilibres i trfptics, es fan retols, esfan proteccions contra la caiguda deroques, es fan elements de merchandising per a diaris nacionals i es venen tottipus de productes per als particulars. Lamajoria d'elles, petites i mitjanes empre-ses (PIMES), son desconegudes per lamajoria dels argentonins. En la mateixamesura, els responsables dels negocis dela vila tampoc tenen massa coneixementdels seus col-legues de professio. Peraquest motiu, el Servei Municipal dePromocio Economica de I'Ajuntamentd'Argentona ha editat un CD-Rom ambinformacio sobre unes 150 empreses delmunicipi. Les dades que es faciliten decada negoci son el telefon, I'adrega, elsector al qual es dediquen i la seva ubi-cacio a la vila, entre d'altres. Per trobaraquestes dades, el navegant disposa d'uncercador que busca les firmes per tipusd'activitat o per situacio geografica. Abanda de la seccio de les empreses, elCD-Rom disposa d'altres apartats ambinformacio del municipi, informaciosobre el Sempre, les salutacions de I'al-calde, Antoni Soy, i del regidor dePromocio Economica, Salvador Casas.Casas diu que "les petites empresespoden ser provefdores d'altres que pot-ser, en aquests moments, van a buscar elque necessiten a Barcelona i sobretot aMataro". El principal objectiu d'aquestaguia digital, que s'emmarca en el Plad'actuacio del municipi, es que s'esta-bleixin aliances entre els empresarisargentonins per enfortir una part essen-cial de I'economia del municipi. LaRegidoria de Promocio Economica vaneixer I'any 1999 i va redactar el Plad'actuacio en materia de desenvolupa-ment local i ocupacio 2002-2004. Elsobjectius que presenta aquest documentson tres. Per una banda, diu que cal

14

CDU

-I—'

o

15

U

oc

La proposta guanyadora per urbanitzar els espais Iliures de Can Doro es la dels arqui

tectes Kathy Lindstrom i Inaki Ozcariz, especialistes en interventions d'espais

publics i en paisatges. El projecte transforma aquesta zona del municipi en un passeig

per als argentonins, que podran prendre el sol a la paret de les mentides, accedir facil-

ment, a traves d'un suau pendent, a la Font de Sant Domingo i fer activitats davant de

I'Ajuntament d'Argentona. Les llambordes que s'utilitzaran per al paviment son les

mateixes que les de la pla^a de I'Esglesia i les pilones tindran forma de cantir.

, el mes proper al transit, hihaura dos grans plataners. Les pilonesque separaran la circulacio dels vehiclesdel passeig tindran forma de cantir, undels details que mes van agradar als visitants de I'exposicio. A sobre de la font,en un Hoc de diffcil acces, hi haura lafigura de Sant Domingo, que estara enuna caixa protegida, enclavada en unmur de contencio, realitzat amb blocs depedra vista. Els argentonins, grans ipetits, podran escoltar la remor de I'ai-gua, que passara d'una bassa a una altrafins a sortir de la pedra a traves de dosbrocs. Els espais Iliures de Can Doro esconvertiran en un passeig allargassatamb tres ambits destacats: I'espai dedavant de I'Ajuntament, la zona de laFont de Sant Domingo i la paret de les

mentides.

es podran fer ballades de sardanes, cas-tellers, actes de Festa Major i tot tipusd'activitats culturals. Les llambordes quees col-locaran son les mateixes que hiha a la pla^a de I'Esglesia per aconseguir una concordan^a entre els espaisdel nucli antic del municipi. La paret deles mentides, a I'altre extrem del passeig, sera un espai de trobada per alsvilatans on podran prendre el sol jaque, per la seva orientacio, es la zonames assolellada.

La Font de Sant Domingo. Un delsespais caracterfstics d'Argentona es laFont de Sant Domingo, enmig d'aquestazona a urbanitzar. "La situacio actual dela font es molt peculiar, a I'haver de bai-

I res projectes diferents i alternatius

son els que es van presentar com a pro-postes per a la urbanitzacio dels espaisIliures de Can Doro. Les tres idees vanser elaborades per importants arquitec-tes que han concebut el mateix indretdes de perspectives diferents. La cera-mista Madola, I'arquitecta CristinaCaston i els tambe arquitectes InakiOzcariz i Kathy Lindstrom van ser elsautors de les propostes. Les tres idees esvan exposar al Salo de Pedra deI'Ajuntament Veil fins el 25 d'abril. Elsvisitants van poder fer suggeriments ivotar per la idea que mes els va agradar.Els resultats van donar 90 vots a favorde la proposta de Lindstrom i Ozcariz,14 a favor del projecte de CristinaGaston i 6 a favor de la de Madola. Abanda, es van registrar 25 paperetes enblanc i 10 vots nuls. Els dos arquitectesguanyadors han fet, entre altres projectes, la rehabilitacio d'una torre de guai-ta medieval de Caves Freixenet i la cre-acio d'un pare i una pla^a a Sant Paud'Ordal, Subirats.

El projecte guanyador. La parella forma-da per Inaki Ozcariz i Kathy Lindstromva coneixer Argentona perque esta realit-zant la consolidacio i urbanitzacio de leszones verdes i reserves ecologiques delPla Rarcial de Can Barrau. Tambe vanparticipar en el concurs obert de la FontPicant, on van aconseguir el segon Hoc.Per realitzar la proposta d'urbanitzaciodels espais Iliures de Can Doro van estu-diar molt be la zona, la seva orientacio itambe es van informar de la historia, lestradicions i les llegendes relacionadesamb Argentona. Ozcariz recorda que

"era un gran repte perque es un espaimolt gran, es bastant llarg, no es unapla^a gran sino que es una distanciamolt fluida", i Lindstrom afegeix que "nohi ha un espai definit, el plantejament estreure alguna edificacio per ampliar I'es-pai de davant de I'Ajuntament pero tam-poc s'acaba en un espai urba clar i definit". Davant de les caracterfstiques d'a-questa zona del nucli antic de la vila, elsarquitectes van apostar fortament peraconseguir un passeig agradable per alsargentonins. La part de davant de I'Ajuntament, on ara hi ha la seu de la Policia

Local, es convertira en un gran espai on

Passejant per Can Doro

L^arrerament la politica argentonina esta sacsejada continuament per un nivell de

crispacio que provoca no nomes enfrontaments inutils entre les diferents forcesrepresentades a I'Ajuntament, sino tambe situacions de malestar entre els vilatans.Probablement la responsabilitat que aixo passi deu ser de tots plegats, pero tambe esveritat que hi ha unes noves maneres de fer que ho provoquen i ho utilitzen habil-

ment.Nosaltres som persones amb un altre taranna, ens agrada poder fomentar i produirel dialeg, tambe des del desacord. Ens agrada plantejar les diferents propostes demanera assossegada, enraonada, respectuosa, fins i tot si no podem arribar a unacord. La divergencia d'opinions al final ens enriqueix personalment i col-lectiva-

ment.En politica, igual que a I'esport, perque hi hagi un partit cal mes d'un equip, perpoder fer una Iliga (que es un premi a la regularitat) calen mes de dos equips. Peroel que cal primer es posar-se d'acord a quin esport juguem, despres aplicar les regiesdel joe, no s'hi val tot, s'ha de ser jugador i no cal entrar en bronca continua ni enjoe brut si volem fer un bon partit i una bona temporada.Igualment, en politica no s'hi val tot, s'han de respectar les regies del joe, no es potenganyar, no s'ha de manipular ni dir mitges veritats, no val frustrar qualsevol iniciativa nomes per un populisme mal entes, que al final porta a situacions de greu

injusticia (recordeu Argentina?).En politica i sobretot a la politica municipal s'ha de ser honrat en el joe. La discre-pancia es licita, i a mes necessaria, pero cal exercir-la d'acord amb les regies del joe.Per responsabilitat no podem conduir a una situacio paralitzant que nomes benefi-cia quatre "xerramecs" i que en real itat perjudica a tothom.Aquest vol ser un escrit reclamant respecte i sinceritat a tots els actors de la vida politica local, per acabar complint allo que tots coincidim a dir: QUE VOLEM EL BE DEL

POBLE.

Ja fa gairebe 6 anys que va neixer I'Entesa. El seu objectiu era molt clar: treballar per

a les persones. Calia millorar Argentona. Tot plegat suposava la col-laboracio delsvilatans i vilatanes, de les entitats i de I'Ajuntament. Perque nomes junts la millorem.Des de fa 5 anys ho hem pogut fer des del govern de I'Ajuntament. Amb el mateixobjectiu i la mateixa finalitat. I amb un projecte de poble clar per al present i per alfutur de la vila. Ho fern i ho continuarem fent en el futur amb moltes ganes i il-lusio.Tots volem mes i millors serveis. I es logic. Volem unes escoles que funcionin per alsnostres nens i nenes: es a dir, neteja, Hum, aigua, gas, assegurances, conserge, bonmanteniment, etc. I tambe volem enllumenat als carrers. I bones clavegueres. I paresi jardins ben condicionats. I joes infantils. I neteja dels carrers. I manteniment de

carrers i voreres. I uns serveis socials que ens atenguin quan els necessitem. I activi-tats culturals de qualitat. I suport a I'esport de base. I activitats per als nostres joves iinfants. I una festa major de qualitat. I etc.Aquests son nomes alguns dels serveis que s'ofereixen des de I'Ajuntament als ciuta-dans i ciutadanes de la vila. Pero n'hi ha molts mes. Preparem un Cataleg dels Serveis,de tots els serveis, que dona I'Ajuntament. El farem arribar a totes i cadascuna de lescases d'Argentona. Uns serveis, la demanda dels quals ha augmentat molt en elsdarrers anys. Ho demostren les consultes o els documents que entren i surten aI'Ajuntament. O els expedients que s'inicien. O els nous carrers i places que cal man-tenir. O les Ilicencies d'obres que s'han de gestionar. Etc.I en aquests anys s'estan tirant endavant una gran quantitat d'obres per millorar laqualitat de vida de la gent. La gran majoria son de les que afecten directament elbenestar i el dia a dia de les persones. Millores a I'enllumenat, els carrers, les voreres, les places, la senyalitzacio, les escoles, les instal-lacions esportives, els equipa-ments socials i culturals, etc. I aixi pensem continuar.

En politica no s'hi val tot, s'han de res-

pectar les regies del joe, no es pot

enganyar, no s'ha de manipular ni dir

mitges veritats, no val frustrar qualsevol

iniciativa nomes per un populisme mal

entes, que al final porta a situacions de

greu injusticia. En politica i sobretot a

la politica municipal s'ha de ser honrat

en el joe.

Crup Municipal del Rartitdels Socialistesde Catalunya (PSC)

Pensem-hi?

Entesa per Argentona (L'Entesa)

Preparem un Cataleg dels Serveis, de

tots els serveis, que dona I'Ajuntament.

El farem arribar a totes i cadascuna de

les cases d'Argentona. Uns serveis, la

demanda dels quals ha augmentat molt

en els darrers anys. Ho demostren les

consultes o els documents que entren i

surten a I'Ajuntament.

Millorar Argentona amb les persones i per a les persones

16

75CL

Grup Municipal del Rartit Popular (PP)

El senyor Soy es planteja tots els temes

que li son denunciats com a alcalde de

la vila, com un tema personal. Aquest

senyor va fer moltes promeses fa 5 anys

i no les ha complert. Tot el que li es cri

ticat, ell ho torna, mitjan^ant alguns

mitjans de comunicacio, com una men

tida i una calumnia.

17

Tindra Argentona un govern receptiu als neguits dels vilatans?Tindrem la sort de poder comptar amb uns dirigents que vulguin ser els capdavantersen una polftica sensible a les demandes dels ciutadans?El senyor Soy es planteja tots els temes que li son denunciats com a alcalde de la vila,com un tema personal. Aquest senyor va fer moltes promeses fa 5 anys i no les hacomplert. Tot el que li es criticat, ell ho torna, mitjan^ant alguns mitjans de comunicacio, com una mentida i una calumnia. Senyor Soy, voste encara no ha entes que enuna democracia existeix Toposicio, voste es deu imaginar altres temps en els quals

no existia Toposicio, i potser voste es sentia mes comode. Te uns tics que no son pro-pis de la democracia, el fet de no voler escoltar els veins, d'utilitzar desmesuradamentels mitjans de comunicacio al seu abast, per desprestigiar Toposicio i nomes "felici-tar" aquella oposicio que li fa el joe i que li riu les grades. Aquesta es Toposicio que

voste voldria..., aquella que no existeix i que a voste no el molesti gaire.Pero voste s'equivoca i ratlla Tinsult i la demagdgia intentant insultar la poblacioargentonina amb les seves declaracions. Voste va girar la cara als veins de Can Raimf,a la gent de la Plataforma per la Defensa del Centre Historic, a Tesport, als veins ques'han queixat per Tincrement desmesurat dels impostos, als veins del Cros..., i podrf-em continuar pero jo tine un espai limitat, per escriure les queixes dels argentonins,

i que voste no te.Es fals dir que no vam denunciar Tincrement dels impostos, hi ha una acta de pie que

ho demostra, i les declaracions de Toposicio ja van ser de denuncia. No enganyi elsciutadans dient que no ho varem denunciar. Quan diu que insultem, els unics queinsulten contfnuament son voste i algun membre del seu equip de govern. Voste haperdut la credibilitat en el nostre poble, tots recorden com va haver de demanar dis-

culpes publicament per insults.Senyor Soy, la gent no se'l creu. Darrerament vostes fan durar el pie mes del que esnecessari amb intervencions aburrides per negar Tacces de la gent del poble que volparticipar en el pie (cada vegada mes gent) per fer crftica de la seva forma de governar.

^DCl3

UC3

Argentona, fruit de la gestio del Sr. Soy i

el seu equip, te avui un alt grau d'en-

deutament, que en un futur pot portar-

nos molts problemes economics, i per

afrontar-ho Tunic que fa aquest equip de

govern es augmentar els impostos d'una

forma desmesurada, sense donar una

satisfaccio logica i creible pels vilatans,

que en definitiva el que volen es saber

amb que s'utilitzen els seus diners.

Grup Municipal de Convergenciai Unio(CiU)

Prepotencia governamentalL^ada vegada mes, s'esta constatant la poca sensibilitat, la prepotencia, el menys-

preu i I'actitud poc dialogant de Tactual equip de govern envers les propostes de

Toposicio i els vilatans.Aixo s'ha pogut constatar en la majoria de plens municipals on la veu de Toposicio

no ha estat quasi mai escoltada.El pie del dia 7 de maig, on es va parlar de TIBI entre d'altres temes, no en va sercap excepcio, mes aviat en va ser un exemple, de res varen servir els diversos arguments i opinions de Toposicio primer i dels vilatans al final, ells, Tequip de governmunicipal, van continuar amb el seu mal estil, on els raonaments dels "altres" notenen cap valor, solament ells estan en possessio de la veritat.Argentona, fruit de la gestio del Sr. Soy i el seu equip, te avui un alt grau d'endeu-tament, que en un futur pot portar-nos molts problemes economics, i per afrontar-ho Tunic que fa aquest equip de govern es augmentar els impostos d'una forma des-mesurada, sense donar una satisfaccio logica i creible pels vilatans, que en defini-tiva el que volen es saber amb que s'utilitzen els seus diners.No es rao suficient per governar protegir-se amb uns vots (21,75% del vilatans), quede ben segur avui no tornarien a recollir. S'ha de governar per al poble i no per a

major gloria d'un mateix.Aquest equip de govern no es capa^ d'admetre que com a persones que son es

poden equivocar com qualsevol altra, el seu orgull no els ho permet.No s'adonen que nomes amb el dialeg i la participacio ciutadana, podrem arribara fer el poble que tots volem. L'unic que no podem fer es un poble a "mida" d'unsquants, les generacions futures no ens ho perdonaran.Senyors de Tequip de govern, estem en una democracia participativa i vostes donen

la sensacio que estan errant el rumb.

Fa aproximadament un any que Agru

pacio d'Argentona va obtenir repre

sentacio municipal grades als ciuta

dans d'Argentona. Creiem que es un

bon moment per fer un repas del nos

tre treball.

Continuem ajudant I'equip de govern perque posin senyFa aproximadament un any que Agrupacio d'Argentona va obtenir representaciomunicipal grades als ciutadans d'Argentona. Creiem que es un bon moment per ferun repas del nostre treball. Hem tingut una incidencia important a:•La reobertura de la piscina de Can Raimi.•El tancament de I'abocador il-legal que ha estat contaminant durant mes d'un anyels aquifers d'Argentona a la riera de Clara.•El servei d'aigua potable a Can Raimi.•La recollida de brossa de les urbanitzacions Can Cabot, Can Ribosa i Can Raimi.•La Hum de Can Ribosa.•Hem actuat judicialment en diverses anomalies comeses per ^actual equip de

govern.•Hem ajudat els propietaris de Can Cabot amb la informacio de diferents irregulari-tats en la suposada pretesa recepcio d'aquesta.•Contribuim a la participacio ciutadana a traves dels mitjans de comunicacio amb lainformacio dels esdeveniments del nostre poble.•Hem participat activament en la creacio de les seccions sindicals de funcionaris i

personal laboral.

Estem treballant en:•La dignificacio del barri del Cros i les urbanitzacions.•La igualtat dels serveis de tots els contribuents del municipi.•La proteccio i respecte al medi ambient.En resum, treballem per una millor projeccio personal cap a I'exterior, menys plaquescommemoratives i mes i millors serveis per tal de contribuir al benestar del ciutada

d'Argentona.Volem aprofitar per recordar-los que estem al seu servei i que disposem d'una bustiaa I'entrada de I'Ajuntament.

Grup Municipal^^ntona (Agr.Ar.)

18

Grup Municipal EsquJrra UhitanalbU)

nitaria

Per a Esquerra Unitaria, la Comissio

sobre el VeYnat del Cros es un tema

molt serios i compromes. De cap ma-

nera ens avindrem a fer parodies parti-

cipatives. La comissio ha d'incorporar

tothom que hi vulgui participar, sense

exclusions ni limitacions.

La Comissio per al VeYnat del Cros, I'embrio d'una esperan^a\J n dels objectius d'Esquerra Unitaria per a la seva tasca municipal es fomentar la

participacio de tots els vilatans en la gestio del futur d'Argentona. Es una feina proudificil per dues raons: perque som a I'oposicio i perque tenim al davant un equip degovern amb un serios problema de confusio semantica respecte del significat delsconceptes dialeg, participacio, negociacio. Tot i amb aixo no desesperem i seguiremproposant vies de participacio, de dialeg i de treball, per aconseguir que tots aquellsvilatans que tenen alguna cosa a dir sobre el funcionament i el futur de la vila puguinfer-ho.Va ser en aquesta Ifnia que al pie del mes d'abril vam fer una proposta que va aca-bar esdevenint mocio: la creacio d'una comissio de treball sobre el VeYnat del Cros.Davant les reivindicacions historiques dels veins per solucionar les mancances delbarri ja toca posar-s'hi, i seriosament. Cercar alternatives, solucions, finan^ament i,sobretot, un calendari on els fulls dels mesos no caiguin en va.Tant els grups del govern com Esquerra Unitaria plantejaven en els seus programesalgun tipus de pla per al barri, integral en deien uns, de millora urbana els altres...Aquesta comissio n'ha de ser I'embrio.No es pensin, pero, que per a nosaltres aixo vol dir fer unes quantes reunions i jaesta, i aixi acabar de justificar els plans de I'INCASOL per a aquell indret. Per aEsquerra Unitaria la Comissio sobre el VeYnat del Cros es un tema molt serios i compromes. De cap manera ens avindrem a fer parodies participatives. La comissio had'incorporar tothom que hi vulgui participar, sense exclusions ni limitacions.Aconseguir que el VeYnat del Cros gaudeixi de la qualitat de vida que es mereix esla clau per una millor integracio entre els veins del barri i els del centre urba. El Crosha de ser un espai d'integracio, mai d'especulacio.

ob

enCL

CLUCID

Can Calopa es una de les masies que es troben al case urba d'Argentona.

19

^n

u

o

Documentacio:Les masies del Maresme, L. Bonet i GarfArgentona, histdria i records, JaumeClavellDiccionari argentonf, (inedit) JosepLlado

derables, tres plantes amb mes de 400m2 cada planta, amb dues sales, unad'elles ^mb sostre teginat i muralsal-legorics de les quatre estacions que esel principal punt d'incidencia de Puig iCadafalch. Aquesta estan^a te sortida aprop de la pla^a de I'Esglesia, i aquf dire,i no em cansare de repetir, que si aquella casa de la pla^a a la qual s'accedeixpujant tres graons, no existfs, la pla^aguanyaria en grandesa i vistositatemmarcada per les seculars pedres decan Calopa, com tambe guanyaria lapla^a si no existfs aquell garatge adossatal campanar que priva de contemplarpart de I'arquitectura de I'esglesia ambels seus petris contraforts.

patrimoni era tan important que a lafa^ana i a I'al^ada de les golfes hipodem veure cine finestretes de puntrodo, cada una d'elles, aixi m'ho expli-cava fa temps el senyor Josep M. Gallifa,de grata memoria, simbolitza una finca amasoveria dependent de la casa principal. Tots aquests masos produfen, entrealtres coses, moltes carregues de vi i aixova fer que el seu celler fos un dels mesimportants, i encara avui la seva arqui-tectura fa honor a la casa pairal. Aquestceller ha esdevingut un conegut restau

rant.Una mina d'aigua que seguia el tra^atdel carrer Llado de Dalt soterradament,arribava a la casa, omplia un safareig iregava els horts que limitava el torrentd'en Tossa. Als marges d'aquest torrents'hi criaven regoltes, aquella planta enfi-ladissa els troncs de la qual els adolescents fumaven i que potser era premoni-toria de coses pitjors que fumen algunsadolescents actuals.La casa te unes dimensions molt consi

/xquesta gran masia senyorial esta

situada entre la pla^a de I'Esglesia, elcarrer Llado i el carrer Bernat deRiudemeia (abans carrer del Pont). Enpassar la Ilinda del portal hi veiem I'es-cut de la casa amb un gos i un pa (lo cai lo pa) simbol de fidelitat i d'abundan-cia, i la data 1698.Tal com veiem avui, la casa es el resultatde les reformes que a finals del segle XIXs'hi varen fer amb assessorament delgran arquitecte Puig i Cadafalch, pero jaexistia segles enrere i coneguda com canBatlle. Impressiona contemplar I'arbregenealogic dels actuals propietaris, elsGallifa, descendents directes d'aquellsCalopa, Batlle, Jane, etc., en definitiva,alia hi esta reflectida la meitat de la his-toria d'Argentona.El 1853, els Calopa cedeixen el terreny aon tenim ubicat el que ara podriem dirCementiri Veil i a la vegada actual. El1887 cedeixen els terrenys on hi ha lesescales i jardi que van de la plaga deI'Esglesia al carrer B. Riudemeia. El seu

Can CalopaLlufs S. Morgan

L'escola Bernat de Riudemeia va cele

brar el 15 de maig la festa del centre ambdiverses activitats. A les deu del matf esva fer una xocolatada i fins al migdia hivan haver paradetes de ceramica, plan-tes, tenis taula, instruments, malabaris-mes, trenes, tatuatges i mascares als patisdel centre. Al migdia tambe es van fer lescompeticions de l'escola esportiva i dan-ses africanes. A la tarda, es va fer I'onze-na cursa de l'escola Bernat de Riudemeia. Despres es va fer un berenar ambI'animacio infantil de Jaume Barri, unespectacle de magia i danses peruanes.Per finalitzar la festa es va fer un soparamb ball.

Festa de laRiudemeia

XII Jornades deDansa

INombrosos curiosos van guadir de les

Dotzenes Jornades de Dansa d'Argentona que es van celebrar el 8 i 9 de maig.Dissabte a la tarda, Claire Ducreux,Anna Castellet, Diana Morris i CarlosRamfrez van oferir diversos tallers. Alvespre, va ser el torn de la companyia dedansa de Thomas Noone. JuntamentambNuria Martfnez van interpretar I'especta-cle Dos, que tambe s'incloia dins laTemporada de Teatre, Musica i Dansad'Argentona. Diumenge al matf, la pla^aNova es va omplir amb el refrescantespectacle de la factoria Mascaro Ai, queem mullol. Les jornades de dansad'Argentona van acabar a la tarda amb lamostra d'escoles, que va comptar amb laparticipacio de Sentimiento Andaluz, P^s

per Pas, Kim's Country, Lepan Centre iEvolution 03.

Els gegants aMontserratLls senyors de I'Aiguanaf van pujar a

Montserrat el passat 1 de maig. La Colla

de Geganters d'Argentona va organitzarla sortida, on van participar 10 porta-dors. El recorregut que van fer elsgegants va ser des de Monistrol fins aMontserrat, concretament fins a la pla^ade davant del temple. Durant el camf,que es va realitzar en dues hores i 10minuts, els turistes van animar els porta-dors. En final itzar I'ascensio, molta gentva fotografiar-se amb la parella dels senyors de I'Aiguanaf. La tornada a la vila esva fer amb autocar.

Record de la MarxaLa Marxa de les Fonts d'Argentona va

assolir un nou record de participants el 2de maig. La vuitena edicio de la camina-da per les deus de la vila va aplegar gai-rebe vuit-centes persones, un registreque va superar totes les previsions. LaJornada es va desenvolupar amb una cli-matologia propicia per caminar i con-templar el paisatge de les rodalies de lavila. Una de les principals novetats de latradicional Marxa de les Fonts va ser lacorda que es va habilitar per pujar ambcomoditat les rampes rocoses del Castellde Burriac.

Nou cap de collatls Gegants d'Argentona han estrenat

nou cap de colla. Joan Albert, que finsara havia ocupat el carrec, dona pas aJaume Gual, que des de fa unes setmaneses el nou representant dels geganters.Jaume Gual estara acompanyat d'unanova junta formada per Kike Vigata, ques'encarregara de I'area de tresoreria,Jordi Gual, que sera el responsable de lessortides, Kiku Martori, que s'encarregarade la difusio, i Quim Perejoan, que seraI'enlla^ amb I'Agrupacio de CollesGeganteres de Catalunya.

Les flors de DuranL'artista i fotograf argentoniMarc Duran

ha exposat la mostra "Flors de Temps" alMuseu del Cantir. L'exposicio es unrecull de 13 composicions fotografiquesamb les flors com a protagonistes, unesflors que serveixen per explicar el pas deltemps i la perdua de la bellesa. A bandade les fotografies, l'exposicio tambe ofe-reix diversos elements relacionats amb elpas del temps com els miralls i els vins.

Mostra Literariad'ArgentonaLjloria Farres amb El Testament i Anna

Sanchez amb Antdnims van ser les guan-yadores en prosa i poesia, respectiva-ment, de la categoria adulta de la MostraLiteraria d'Argentona. Pel que fa a I'ac

cessit en prosa, aquest va recaure enMaria Cabrespina i el Jeroglffic, mentreque en poesia va ser per a Jordi Baltaamb Poemes d'amor. L'entrega de premises va fer el dia de Sant Jordi al Salo dePedra de I'Ajuntament Veil. El jurat vadestacar la qualitat de les obres i, espe-cialment, la preocupacio que els mespetits senten cap a les guerres i els con-flictes. En la categoria de 15 a 18 anys, el

premi en prosa va ser per a David Garcfai I'accessit va quedar desert. Pel que fa ala poesia, el primer premi va quedardesert mentre que I'accessit se'l va endurElisabeth Contreras. En la categoria C, de12 a 14 anys, en prosa el primer premi vaser per a Gemma Amargant i I'accessitper a Andreu Pi. En poesia, van guanyarAlba Castells i Aleix Pons. A I'apartat B,de 9 a 11 anys, el premi en poesia va serper a Marina Serres i I'accessit per aBlanca Pi. En prosa, Roso Balta va guanyar i Bernat Gomez es va endur I'accessit. Per ultim, en la categoria de 6 a 8anys, en prosa Sofia Chaudary va endur-se el primer premi i Enrique Charro I'accessit. En poesia, el premi va ser per aOussama Haji i I'accessit va quedardesert. L'acte d'entrega de premis va

estar amenitzat per I'Orquestra Juvenildels Amies de la Musica d'Argentona.

20

T3en

enOU

COSES DE LA VILA

21

CD"O

enCDenOU

Anna Casabellacampiona EspanyaLa taekwondista argentonina Anna

Casabella es la nova campiona d'Es-panya cadet de I'especialitat. Casabellava aixecar el tftol despres del campionatdisputat el primer cap de setmana d'abrila Aviles, al principat d'Asturies. En elcombat decisiu, I'ultim, Anna Casabellava trobar-se curiosament cara a cara ambuna amiga seva, justament la noia que lava derrotar a la final del campionat deCatalunya. Despres d'un inici titubejant,I'argentonina es va espolsar la pressio iva prendre's una deliciosa revenja. Lataekwondista argentonina, cine vegades

campiona de Catalunya i ara campionad'Espanya, es amb tan sols 15 anys unade les grans esperances del futur d'aquest esport a I'Estat, qui sap si en vistesa les Olimpfades de Pequin del 2008.

Els monolits delsbotiguersLa Unio de Botiguers d'Argentona ha

col-locat dos monolits, dos panells infor-matius per donar difusio dels establi-ments associats. El primer dels monolitsesta situat a I'entrada del poble i el segona la plaga Nova, al costat del restaurantEl Raco d'en Binu. Els monolits formenpart de la campanya de dinamitzacio delcomerg d'Argentona. Dins d'aquesta ini-ciativa tambe s'inclouen altres productescom caramels de la Unio de Botiguers,bosses, banderoles per a les botigues i unnou logotip que es va presentar a princi-pis del mes de marg.

projecte previst. En tot cas, es va deixarla porta oberta a fer petits canvis, pero noa canviar la base de les obres. Per la sevabanda, I'alcalde d'Argentona, AntoniSoy, ha dit que es va deixar molt clar quela porta es oberta a noves propostes. Elbatlle espera ara que la Plataforma esposicioni i confia que finalment uns ialtres puguin treballar plegats.

La Plataforma iI'equip de governLa Plataforma en Defensa del Centre

Historic d'Argentona va reunir-se I'l 1 demaig amb I'equip de govern. Segons elportaveu de la Plataforma, Xavier Collet,la trobada no va aportar res de nou i tansols va servir perque I'Entesa i el PSCcobrissin I'expedient. La Plataformatambe ha explicat que I'Ajuntamentpensa tirar pel dret i continuar amb el

Denuncia laboraltls regidors Felix Rosa i Fede Urefia,

d'Agrupacio Argentona i el Rartit Popularrespectivament, han denunciat I'alcalde

d'Argentona, Antoni Soy, per assetjamentlaboral a un agent municipal. Els dosregidors han presentat una denunciadavant del jutjat de guardia de Mataro onacusen el batlle, en tant que maxim res-ponsable de la Policia Local, de pre-sumpte tracte vexatori a un treballador.Els fets es refereixen a un policia localque despres d'estar suspes de feina i soudurant un any i quatre mesos s'ha rein-corporat a la plantilla realitzant unafeina, que tant Rosa com Ureha, consi-deren humiliant. L'agent es el responsa-ble d'un nou servei de la Policia Local: eldiposit de vehicles abandonats, ubicat aI'antiga caserna de la Guardia Civil, ones fan els registres d'entrada, sortida i elstramits administratius. L'alcalde, AntoniSoy, assegura que des de I'Ajuntament"s'ha portat sempre amb la maxima dis-crecio I'expedient sancionador d'aquesttreballador" i considera que I'accio delsregidors no ha tingut en compte els inte-ressos professionals i els sentiments personals d'aquest treballador.

altres ja tenien el seu destf fixat: laTercera Regional. Des de les files delCros, tothom ja pensa en la seguent cam-panya. El descens queda enrere i ara tocaconfigurar una plantilla per tornar aintentar I'ascens a Segona Regional.

L'Argentona 9ei el Cros a 3atl Futbol Club Argentona va tancar la

temporada amb un empat a dos a casadavant el Vilassanes. Els quadribarratsvan acabar la temporada en novena posi-cio. El tecnic argentonf, Carles Moline,es va acomiadar com a entrenador perdedicar-se a la secretaria tecnica i lacoordinacio del futbol base en la novatemporada. Durant la temporada 2003-2004, els de I'Argentona van viatjar aPesaro, Italia, on van disputar un torneig.Tambe van tenir la possibilitat de presen-ciar un partit de la serie A de la Iliga ita-liana entre I'Ancona i el Bologna. Per laseva banda, el Sant Miquel del Cros nova poder acomiadar-se de la SegonaRegional com hauria volgut. I es que nova poder jugar el seu partit a casa davant

el Malgrat perque I'arbitre no es va pre-sentar. Tanmateix era un partit ja intrans-cendent perque tant els uns com els

Temporada a I'al^aLa Temporada de Teatre, Musica i

Dansa d'Argentona va tancar amb unbalang positiu: 133 persones de mitjanaper espectacle. El nombre d'espectadorsva augmentar respecte I'any passat, quanes van registrar 116 espectadors. L'espec-tacle que mes public va atraure va ser elconcert de jazz en famflia de TandooriLenoir, seguit de Madame et Monsieurde la companyia Leandre-Claire, i delconcert dels argentonins Tabla Tarang.Pel que fa al nombre d'abonaments detemporada aquest va ser forga inferior alde I'any passat. Aquest fet, pero, es vacompensar amb la venda d'entrades ameitat de preu per a jubilats i estudiants.En total quasi 800 persones van passarper la Temporada de Teatre, Musica iDansa d'Argentona.

COSES DE LA VILA

CCRTV. Com a president de la Corporacio Catalana de Radio i Televisio, Majos'ha posat tres grans objectius per acon-seguir durant el seu mandat. El primer esmantenir i augmentar, en la mesura delque sigui possible, la qualitat dels contin-guts sobretot a nivell cultural i educatiu.El segon es augmentar I'eficiencia en lautilitzacio dels recursos publics perque

"tine present que estic en una empresapublica que fa servir els diners de tots elsciutadans". I per ultim vol aconseguir unaradio i una televisio cada vegada mesindependent i menys Iligada al govern, tot

i ser uns mitjans publics. Ara Majo esta alcapdavant d'una entitat publica pero desde sempre ha tingut relacio amb I'empresa privada. Va ser fundador i president deI'empresa Telesincro SA, que va fabricarals anys 70 els primers ordinadors ques'han dissenyat a Espanya. La combinaciodels seus carrecs politics i empresarialshan omplert i omplen encara I'agenda deMajo de reunions, actes, viatges i altres

compromisos. De totes maneres, Majosempre ha tingut clar que els caps de setmana son per la familia, que en el seu cases nombrosa: sis fills i vuit nets.

* Xips, cables i poder. Majo, Joan. Editorial Proa.

Mataro-Madrid. Era I'any 1979 quanMajo va agafar la vara d'alcalde i vaencapgalar un govern socialista que hatransformat Mataro en la ciutat actual."Em va impressionar molt I'inici d'unaetapa en que vam voler construir deMataro una ciutat, ja que en aquellsmoments era una barreja de barris, independents entre ells, sense cohesio",recorda aquest politic i empresari queI'any 1983 va passar el relleu d'alcaldea Manuel Mas per anar a Madrid com aministre d'lndustria i Energia. Aquestmataroni, enginyer industrial, va ser par-ticip de "I'epoca del canvi" i des del seuministeri "vam haver de modernitzar elpais sobretot en el mon de la industria ila tecnologia, era un pais endarrerit, que

necessitava una reconversio i va ser unafeina molt intensa a nivell de transfor-macio industrial i introduccio de tecnologia". En aquest sentit Majo consideraque "encara no ens hem acabat de creu-re suficientment que el futur del paisdepen d'una bona utilitzacio de la tecnologia i I'Estat Espanyol inverteix pocsdiners en recerca i desenvolupament iels paisos del futur seran aquells que deveritat sapiguen invertir en tecnologies inoves idees".

"ILa Festa Major practicament no me I'he

perduda mai, des de fa molts anys la pri-mera setmana d'agost es sagrada, s'had'estar a Argentona." Joan Majo i Cruzate(Mataro, 1939) explica que la seva vincu-lacio amb Argentona ve de molt lluny, jaque des de petit va passar els estius a lavila i des de fa mes de trenta anys hi te lasegona residencia, on "no hi ha setmanaque no hi visqui algun dia". Majo, com lamajoria dels nens, va creixer jugant entreels carrers, places i paratges naturals delmunicipi i recorda que "vaig viure direc-tament I'ambient argentoni de la pos-tguerra, que era I'epoca de la meva infan-cia, conec molt el paisatge, les fonts,Burriac, totes aquestes coses". Els ullsblaus d'aquell jove van captar molt viva-ment les mancances economiques perosobretot la falta de Ilibertat social i poli-tica que es vivia despres de la dictadurafranquista. En aquest sentit, Majo va tenirun paper molt important en la recupera-cio d'aquestes 11 ibertats en ser el primeralcalde democratic de Mataro, i explicaque "pels joves d'avui, la democracia esuna cosa natural pero per mi, fins als 30anys, va ser quelcom que no existia i pertant haver participat en la seva instaura-cio, va ser molt transcendent".

Entre xips,cables i pooler

Joan Majo i Cruzate es el director general de la Corporacio

Catalana de Radio i Televisio (CCRTV) des del 20 de gener del 2004.

Aquest mataroni, amb una casa i part de la famflia a Argentona, va

ser el primer alcalde democratic de la capital del Maresme despres

de la dictadura franquista. Despres va ser ministre d'lndustria i

Energia amb Felipe Gonzalez i des del 1989 es conseller en

Telecomunicacions i Informatica de la Comissio Europea. A banda

dels carrecs politics, Majo te un ampli curriculum en I'empresa pri-

vada i ha estat una de les peces clau per al desenvolupament tec-

nologic del pa is.

22

CDQ_

23

L'obra Madame et Monsieur de la companyia Leandre-Claire ha estat un dels espectacles de la darrera temporada de teatre, musi-

ca i dansa d'Argentona. Els protagonistes d'aquesta creacio, que combina el mim, el clown i la dansa, son Leandre Ribera i Claire

Ducreux. A banda de duet professional, en Leandre i la Claire son una parella que es va traslladar a Argentona amb la seva filla

de tres anys. Despres de viure a grans ciutats com Barcelona o Paris, a Argentona han trobat el Hoc ideal per viure i poder des-

envolupar la seva feina.

representacions a casa de lesnoves obres de la companyia,abans de presentar-les alpublic en general. Entre elpublic d'aquestes premiereshi podria haver alguns dels

molts artistes que viuen aArgentona i que van ferconeixer la vila a la parella.En aquest sentit la Claireexplica que "no nomes n'hiha molts, es que es fa mesfacil trobar-los que en unaciutat gran, aqui en un anyhem trobat molta mes gentque en cine anys a Barcelona,

la gent esta mes propera, esmes petit, es molt agradable".

Argentona. En Leandre explica que un dels principals

motius per venir a Argentonava ser per donar una bonainfancia a la seva filla de tres

anys i mig. "Hem vingut enpart perque jo en tenia ganesi en gran part perque tenimuna filla petita amb la Claire i

tenia ganes de poder-li oferir el que jorecordava com la meva infancia, un Hocon pots tenir la porta oberta, on coneixesels veins, on tens un entorn reconeixible,

facil i dominable com a nen." Aquesta esuna de les raons per vindre aqui. En unprimer moment, la idea no li va fer tantagracia a la Claire. "Vam comen^ar bus-cant una casa en un Hoc mes tranquilque Barcelona, vam venir aqui i la pri-mera vegada vaig pensar: aqui aArgentona em morire, ja, ja, a Barcelonasoc estrangera pero aqui sera pitjor, i alfinal estic... mai he tingut tanta qualitatde vida com aqui, cada cosa que vaigdescobrint es una cosa positiva, de veri-

tat."

bon temps, fan les maletes i se'n van debolos. Tenen actuacions previstes a festivals de teatre al carrer a Fran^a, Belgica,Anglaterra, Austria, Holanda, Brasil i

Corea. "El teatre de carrer no esta reco-negut encara; existeix perque curiosa-ment tenim una tradicio mediterrania defesta al carrer, de cultura al carrer peroen canvi no tenim el marc, no es cultura, no entra dins del ministeri com passaper exemple a Fran^a o a pai'sos nor-dics." A I'hivern, tornen als escenaris de

sala i poden passar mes temps a casaseva on han instal-lat una plataforma defusta al jardi, en forma d'escenari, per

practicar els seus moviments i per crearnous espectacles. Ribera no descarta fer

Leandre Ribera, nascut a Rubi

I'any 1966, va comen^ar a fermagia als set anys i s'ha formatcom a mim, acrobata i clown.Claire Ducreux, nascuda aAnnency (Fran^a) I'any 1972, vacomen^ar a ballar de molt jove is'ha format en dansa classica i

contemporania. Quan es van tro-bar, les seves vides es van trans-formar tant personalment comprofessionalment. En aquest dar-rer aspecte, van crear la companyia Leandre-Claire. El primerespectacle de carrer que van ferjunts va ser Fragile, que van pre-sentar al festival frances d'Au-bagne. Aquesta obra, que des-pres s'ha transformat enMadame et Monsieur, explica lahistoria d'una parella sense sos-tre. El public que ha vist I'espec-tacle queda captivat pel movi-ment dels seus cossos, per I'ex-pressio dels seus rostres i per lamagia que envolta aquesta crea-cio de mim poetic. Per la sevabanda, els experts tambe hanacceptat amb bones critiques I'especta-cle. A banda d'aquesta obra, que es vaposar en escena el 27 de mar^ aArgentona, la companyia te en cartel IDepaseo -on actua Ducreux en solitari,nomes acompanyada d'un bane- iDesbandada -on Ribera puja a I'escena-ri a ritme de swing. Per algunes de lesseves actuacions compten amb les

collaboracions de ^actor AimonNinyerola i del music David Moreno.

Una agenda plena. En aquests moments,en Leandre i la Claire tenen I'agendaplena. El seu any de treball es pot dividirclarament en dues temporades: la d'hi-vern i la d'estiu. Ara amb I'arribada del

3ULa senyora i el senyor

Esteve Canal i Gual ha escrit el Ilibre Empremtes Esportives a Argentona 1908-2002. L'exalcalde de la vila ha fet un treball histo

ric recopilant testimonis, dades i fotografies de tots els esports que s'han practicat al municipi. El treball es va presentar durant la

setmana de Sant Jordi al Salo de Pedra de I'Ajuntament d'Argentona, que es va omplir de gom a gom de gent relacionada, d'una

manera o d'una altra, amb el mon de I'esport. Un Ilibre que recopila les fites esportives que s'han aconseguit al llarg de 94 anys.

Carles Moline, han cedit a Canal moltesde' les instantanies que es poden veureen el Ilibre. Tambe hi han col-laboratmolts particulars deixant les seves fotografies antigues o mes recents. Fent unrepas a aquestes fotos es pot seguir I'evo-lucio de la roba esportiva. Les primeresnoies que van jugar a basquet, per exem-ple, anaven amb faldilles llargues, persota del genoll. El cal^at esportiu dels futbol istes o les bicicletes que es feien ser-vir tenen poc a veure amb els actuals.Tambe hi ha imatges de les voituretes,uns vehicles lleugers de principis delsegle XX que participaven en curses. UnIlibre historic que te un apartat de pagines honorffiques dedicades a noms ientitats que han destacat en la practica opotenciacio de.I'esport argentonf. Detotes formes, I'autor diu que "jo destaca-ria totes aquelles persones que han tre-ballat per I'esport sense deixar-se veure,els que han treballat a I'ombra".

Basquet Femenf d'Argentona. Amb lamateixa intensitat es tracten els altresesports en aquest nou Ilibre subvencionatper I'Ajuntament d'Argentona i CaixaLaietana. Entre els capftols del volum,tambe n'hi ha de dedicats a les instal-la-cions del municipi, i com que aquesteshan evolucionat durant mes de 90 anys,tambe hi ha un capftol sobre I'apartatdels pressupostos de I'Ajuntament d'Argentona dedicats a I'esport. En aquestsentit, Esteve Canal va intervenir, com aregidor d'Esports en el govern de JordiSuari, en la compra dels terrenys de lazona esportiva, la piscina i la construcciode la coberta lleugera (el poliesportiu).Despres, entre el 1987 i el 1991, com aalcalde va continuar potenciant I'esport.

Les fotografies. El tecnic d'Esports deI'Ajuntament d'Argentona, Raul Raloma,el fotograf Alfons Guell i el coordinadoresportiu del Futbol Club Argentona,

Esteve Canal en el menjador de casa seva amb el Ilibre.

tsteve Canal i Gual (Argentona, 1926)

ha suat la samarreta per escriure el Ilibre

Empremtes Esportives a Argentona 1908-2002. Tot va comen^ar parlant amb elsseus amics. Canal explica que "quan enstrobem sempre parlem dels temps pas-sats i del que havfem fet, del que s'haviaaconseguit a nivell esportiu a Argentonai sempre hi havia alguna cosa de que noens enrecordavem, va ser aleshores quevaig tenir la idea de fer aquest Ilibre".Amb I'objectiu de no perdre una part dela historia de la vila, el 27 d'abril del2002 Canal va fer arribar una carta a totsels presidents dels clubs d'Argentona onels demanava la informacio necessariaper escriure el Ilibre. La constancia i laperseverancia de Canal han estat moltutils per aconseguir tot el material delsresponsables dels clubs, de les federa-cions, dels esportistes del municipi, delsseus familiars i d'altres fonts comI'Ajuntament, publicacions de I'epoca,I'esglesia o particulars.

Els esports. El basquet i el futbol ocupenun gran nombre de pagines de I'obra ontambe hi ha Hoc per altres esports com elbillar, el ciclisme, la boxa, el domino, elfutbol america, I'handbol, la petanca ifins un total de mes de vint disciplines,totes les quals s'han practicat a la vila.Despres de la introduccio, el primeresport que presenta es el basquet, una deles aficions de Canal, que va comen^ar aencistellar quan feia el servei militar aMel ilia. En tornar a Argentona, Canal vaser un dels promotors de la pista de basquet del Centre Parroquial, on es vanjugar els primers partits d'aquesta moda-litat originaria dels Estats Units d'Ame-rica. Tambe va ser entrenador del C.I.C.durant la seva epoca daurada, quan lesnoies van aconseguir, entre altres tftols,el de campiones d'Europa. Sobre aques-ta gesta esportiva, Canal va publicar eltftol Histdria, recull i retails del C.I.C.

Canalitzant I'esport

24

oDlCOQJ

25

oQ_

sfmbols de Tepoca, davanters llegendariscom Cesar (Barga) i Carreiro (Reial So-cietat). A la Copa va jugar unes semifinalsdespres d'eliminar el Barga, i amb laseleccio catalana va contribuir a la pa-Ilissa a Tespanyola per 4 a 1. Una murallainexpugnable, un dominador extraor-dinari del joe aeri, en aquests anys,Catala va veure com el Madrid tambe liva Hangar les xarxes per convertir-se en elrecanvi del mitic Ipiha. Quan el traspas ala "casa blanca"es donava gairebe per feta la premsa, la seva sang culer i Tamorpel pafs li van impedir dir que sf als"merengues", fet del qual s'acabaria

penedint tota la vida. L'argentonf es vamantenir fidel al Nastic, on el van aco-miadar amb un partit d'homenatge contrael Barga en que va jugar al costat deKubala. Abans de penjar les botes, en laseva ultima etapa futbolfstica, TAndreuencara va exercir d'entrenador (s'haviatret el tftol feia pocs anys) i jugador alho-

ra al Mataro.En un armari de la cuina, encara hi ha elveil pot del cafe. Ell se n'ha anat pero To-lor del gra molt, aquella aroma inconfu-sible de la cafetera acabada de sortir delfoe continuen evocant el seu rostre: clar

i catala.

De fet, amb tan sols 17 anys es va fer unHoc de titular a Teix de la defensa de Te-quip de la vila al costat dels Boba, Debat,Giol i Colomines. No va durar gaire, perque amb detallats informes a la ma, elBarga el va firmar per cine temporadesamb un sou simbolic i un abonament detren Mataro-Barcelona. Li van fer fitxa delfilial, tot i que s'entrenava tambe amb laprimera plantilla i hi va arribar a jugaralgun bolo de pretemporada, com perexemple un contra TAtletico de Aviacion

(ara de Madrid) a Tarragona que va cata-pultar la seva cessio al Nastic. Va agafarles maletes i va acceptar Tetapa que se liobria a Tantiga Tarraco. Tot van ser facili-tats per al mig-centre argentonf, que vacomplir el servei militar en un quarter dela ciutat gairebe a cos de rei llevat d'unsmesos de maniobres al Pirineu perseguintmaquis. En aquesta epoca es deixa elbigoti que el caracteritzaria de per vida.De primera regional, el Nastic ambCatala intocable a les formacions inicials,va encadenar un ascens rere Taltre fins a

coronar la Primera Divisio (1946).

Oferta del Madrid. A la maxima catego-ria del futbol estatal, s'hi va mantenir tres

temporades en que va marcar autentics

tl cafe sempre li havia agradat sol, amb

molta aigua i un parell de cullerades desucre. Darrerament se'l prenia descafef-nat perque la medicacio el privava ja demoltes coses. Mentre assaboria la tassa,amb els dits sostenia un caliquenyofumejant. A Tarragona encara el recordenassegut a una punta de la barra del cafeParfs, Testabliment que va regentar a laseva epoca daurada al Nastic, la de Tas-cens meteoric a Primera Divisio. Ale-shores els futbolistes no es feien miliona-ris com ara i muntaven algun negoci oaltre per guanyar algun sou extra.D'aquell bar centric de la rambla Nova,a prop del Mirador, no en queda cap sen-yal. Temps mes tard es va anomenar cafeBaviera i des de no fa gaire ha esdevin-gut un restaurant xines. Andreu Catala

Ballbona (Argentona, 1922-2004), pero,continua sent un sfmbol a la ciutat roma-na. La setmana despres de la seva mort,el van homenatjar amb un minut desilenci abans de comengar el partit deSegona B entre el seu Nastic i TAIacant.

Barga, Nastic i Primera. A les becerolesde la fundacio del FC Argentona, Catalava venir a aquest mon, com predestinat aser algu important amb la pilota als peus.

L'ultim cafe

Trasbalsat pel comiat sobtat del seu fill

Esteve, el seu delicat estat de salut ja no

va resistir mes. Andreu Catala va morir

als 81 anys el passat 25 d'abril. Se n'a-

nava Thome, pero queda per sempre la

seva llegenda: la historia de Tunic fut-

bolista argentoni que ha jugat a Primera

Divisio. Argentona, Barga i sobretot el

Nastic van ser els clubs d'un central

expeditiu, de potent salt, que va marcar

mites de Talgada de Cesar a mitjans del

segle XX.

mL^M ^p ^ j. ^! ^

, llauna ^* EMBRAU ^

Cervesa ^^jy v" * v- ^

•H

• T^ • W •^• ^

4 .4^ & .^..,

\ 1€ /F> pack 6 ampolles tKfournier

I j " *

I ^ Aigua ^

>>

Carrer Barcelona, 40 • 08310 ARGENTONA

17'30a20'30(tarda)

8'30a13'30(mati)

• HORARI DE DILLUNS A DISSABTE DE:

•SERVEIADOMICILI

•OFERTES DIARIES

DROGUERIA, ETC...

FORMATGES, EMBOTITS, PERFUMS,

CAVES, CONGELATS DE VERDURA I PEIX,

GRANS MARQUES EN CONSERVES, VINS,

BONA COMPRA

QUALITAT I PREU

r^"11ty3• il3 I'j^^^

PERNILERIESXARCUTERIESCARNISSERIES

C/. SantMiquel,8

Tel. 93 756 16 68

ARGENTONABotigues

especialitzades:

Grupq^omas

Tel. 93 797 10 13C/ Gra^, 52 (davant I'Ajuntament)

Disposem de la mes extensaseleccio d'immobles en venda

a la zona d'Argentona

Gil Pares

SPMSYSTEMS@telefonica.netwww.mar-esme.com/spm

Horari: de dilluns a divendres, 8 a 1 mati - 3 a 6 tarda

Tel. 93 797 03 57Fax 93 797 04 67

Pla^a Nova, 608310 ARGENTONA

INSTALLADORS

Automobils Eserma S.A.Duraco S.L.Avda Maresme, 30-40. Tel.937 412 600Jocinto Benavente, 2. Tel. 937 670 361.

MATAR6PINEDA DE MARGran Via, 223 Tel. 937 524 122.

PRfcMlA DE MAR

n ptomo inck>do>. El modeto visual izodo no corr^spond^ ol modeto otertodo (

Visiti'ns i consulti elsextraordinaris preus

de vehicles de gerenciai Km. 0

Tienes un Vectra desde

La tecnologfa diesel elevada a la maxima potencia

OpcL Nuevas ideas. Mejores codws.

uevo Vectra 3.0 CDTi/" .._ \II^ )_^Common Rail Diesel Turbo Inyeccion\' ~Jf

Ctra. Vilassar de Mar, 1608310 ArgentonaTEL 93 756 13 21 -93 756 16 31E-mail: info@loscazadores.comwww.los-cazadores.com

CUINA MEDITERRANIA

PLATS D'AUTOR

ESPECIALITAT EN PEIX I MARISC

RESTAURANTELS CACADORS

Tels. 93 756 08 25 / 93 756 14 62

Fax 93 797 09 80

AV. PUIG I CADAFALCH, 9

08310 ARGENTONA

LA TEVA CORREDORIAD'ASSEGURANCES I

GESTORIA D'ARGENTONA

Catalaassegurances

o

Et compres un cotxe?No perdis el temps buscant! Vine aqui,

tenim els millors preus per a la teva

asseguranga.

i .Tel. 93 797 01 23

Ref. 529

MATAROPis d'obra nova en el centre, 2 habitacions, bany, menjador,

cuina i pati de 15m2, parquing opcional.

A 5 minuts de I'estacid.

Preu: 195.328 € (32.500.000 Ptes.)

Ref. 518

ARGENTONACASA DE POBLE DE 120 m2

Zona molt tranquil-la, 4 habitacions, menjador de 30m2,

2 banys, cuina de 15m2, jardi de 200m2.

Preu: 366.617 € (61.000.000 Ptes.)

Ref. 531

ARGENTONA. PIS DE 100 m23 habitacions, bany, menjador 18m2, cuina de 6m2,

baled de 6m2, en el centre i amb bones vistes.

Preu: 213.359 € (35.500.000 Ptes.)

Ref. 469

ARGENTONA. CAN RAIMITorre de 90m2, amb 811 de parcel-la, 3 habitacions,

cuina de 15m2, menjador amb xemeneia de 25m2, bany,

lavabo, garatge, barbacoa, traster.

Preu: 312.526 € (52.000.000 Ptes.)

Ref. 521

ARGENTONA. TORRE 280 m2Atres vents, 170 m2 de parcel-la, cuina de 14m2, 2 lavabos,

2 suittes (una en planta), 3 habitacions, menjador 35m2

amb xemeneia, terrassa 15m2, garatge 90m2

Preu: 405.683 € (67.500.000 Ptes.)

Ref. 513

DOSRIUSFantastica torre de 165m2, tot en una planta, en el poble,

amb 1300m2 de parcel-la, 4 habitacions, 2 banys i possibilitat

d'edificar una altra planta.

Preu: 456.672 € (76.000.000 Ptes.)

Ref.414

ARGENTONA. GRAN PIS DE 110 m23 habitacions, 2 banys complets. Said menjador.

Liar de foe, cuina de 15 m2, 2 balcons y pati de 9 m2

Nomes 1 vei.

Preu: 237.399 € (39.000.000 Ptes.)

Ref. 515

ARGENTONA. EL CROS3 habitacions, 2 banys complets. Salo menjador.

Liar de foe, cuina de 15 m2, 2 balcons y pati de 9 m2

Nomes 1 vei.

Preu: 189.318 € (31.500.000 Ptes.)

Ref.511

ARGENTONALocal de 300 m2

Apte per a taller

Preu: 186.313 € (31.000.000 Ptes.)

IJ. It •'!*• It

FINQUES CREUS