aprendizaje cooperativo en el aula

Aprenentatge Aprenentatge Cooperatiu Cooperatiu

a l’Aulaa l’Aula

Eina per al professorat

Presentació

• Aquest document pretén ser una eina per al professorat que vulgui incorporar l’aprenentatge cooperatiu a la seva aula.

• A partir del llibre “El aprendizaje cooperativo en el aula” de David W. Johnson, Roger T. Johnson i Edythe J. Holubec, es presenten les principals estratègies per a començar a posar en pràctica aquesta important eina didàctica.

• Aquest és un document força extens i que requereix un cert temps i una bona concentració. Però val la pena dedicar-hi unes hores per poder-lo aplicar a la pròpia metodologia.

Continguts

• El concepte d’Aprenentatge Cooperatiu

• Els Materials i els Objectius Didàctics

• La Formació dels Grups

• La Disposició de l’Aula

• L’Explicació de les Tasques

• La Interdependència Positiva

• La Classe Cooperativa

• L’Avaluació de l’Aprenentatge

Fer un click al damunt per accedir a cada apartat:

Anar a Pàgina Inicial

• L’Assignació de Rols

Crèdits

• El concepte d’Aprenentatge Cooperatiu

La cooperació consisteix en:

Treballar junts

per a aconseguir

objectius comuns

En l’aprenentatge cooperatiu:

• Els alumnes procuren obtenir resultats que siguin beneficiosos per a ells mateixos

i per a tots els altres membres del grup

• S’utilitzen grups reduits d’alumnes,

els quals treballen junts per a maximitzar

el seu propi aprenentatge i el dels demés

Els components essencials de l’aprenentatge cooperatiu són:

1. La interdependència positiva: els membres d’un grup han de tenir clar que els esforços de cada integrant no només el beneficien a ell mateix, sinó que també als demés membres.

2. La responsabilitat individual i grupal: el grup ha d’assumir la responsabilitat d’aconseguir els seus objectius, i cada membre serà responsable d’acomplir amb la part del treball que li correspongui.

3. La interacció cara a cara estimuladora: algunes activitats cognitives i interpersonals només es poden produir quan un alumne promou l’aprenentatge dels altres: explicant verbalment com resoldre els problemes, analitzant la condició dels conceptes que s’estan aprenent, ensenyant el que sap als seus companys i connectant l’aprenentatge present amb el passat. Tot això s’aconsegueix fent que els alumnes realitzin junts una tasca en la que cadascú promogui l’exit dels demés compartint els recursos existents, ajudant-se, recolzant-se, encoratjant-se i felicitant-se els uns als altres.

4. Les tècniques interpersonals i d’equip: aquest tipus d’aprenentatge requereix que els alumnes, a més a més d’aprendre els continguts escolars, aprenguin també les pràctiques interpersonals i grupals necessàries per a funcionar com a grup (treball en equip). Els membres d’un grup han de saber com exercir la direcció, prendre decisions, crear un clima de confiança, comunicar-se i conduir els conflictes, i han de sentir-se motivats per a fer-ho.

5. L’avaluació grupal: aquesta avaluació té lloc quan els alumnes analitzen en quina mesura estan aconseguint els objectius de la tasca i mantenint relacions de treball eficients.

Els resultats de l’aprenentatge cooperatiu són:

• Esforç per a aconseguir una bona execució de la tasca: augmenta el rendiment i la productivitat dels alumnes, la retenció a llarg plaç, la motivació intrínseca, el temps de dedicació a la tasca, el raonament i el pensament crític.

• Relacions més positives entre els alumnes: incrementa l’esperit d’equip, les relacions solidàries i el compromís, el recolzament entre ells, la valoració de la diversitat i la cohesió.

• Afavoreix la salut mental: afavoreix un ajustament psicològic general: enfortint el jo i la pròpia identitat, el desenvolupament social, la integració, l’autoestima i la capacitat d’afrontar l’adversitat i les tensions.

Què ha de fer un professor per incorporar i millorar l’aprenentatge cooperatiu a les seves classes?

• Primer de tot cal aplicar-lo: posar a prova l’aprenentatge cooperatiu a la pròpia aula

• En segon lloc, mantenir-lo: utilitzar l’aprenentatge cooperatiu durant un període de temps perllongat

• I finalment, millorar-lo: realitzar un procediment de perfeccionament progressiu que consisteixi en:

• Realitzar una classe cooperativa• Avaluar com ha funcionat la classe cooperativa• Reflexionar sobre com s’hauria pogut fer millor• Realitzar una classe cooperativa millorada• Evaluar com ha funcionat la classe cooperativa• I així successivament, de manera que s’adquireixi

experiència de forma creixent i gradual

Les coses que hem d’aprendre per a poder fer-les,

les aprenem fent-les

Com digué Aristòtil:

Tornar a Continguts

• Els Materials i els Objectius Didàctics

Materialsi

Recursos Didàctics

Objectius Didàctics

Tornar a Continguts

• La Selecció de Materials i Recursos Didàctics

• Els materials i recursos didàctics: cal tenir en compte que limitar els recursos i materials a cada grup és una forma de crear una interdependència positiva, ja que obliga als alumnes atreballar junts per a complir la tasca.

• Repartir els materials i recursos didactics: a l’hora de repartir els materials i recursos didàctics quan es treballa en grup, el docent pot optar per les següents opcions:

• Opció 1: entregar a cada alumne un joc complet de materials i recursos• Opció 2: donar un sol joc de materials i recursos a tot el grup• Opció 3: donar a cada membre del grup un joc de material i recursos didàctics diferents i individuals

• Mètodes de treball: segons com s’ha repartit el material i els recursos didàctics, es poden utilitzar diferents mètodes de treball com:

El trencaclosques Equips-Jocs-Tornejosi

Tornar a Els Materials i els Objectius Didàctics

El trencaclosques

Es reparteix la informació dividida en parts, com si fossin les peces d’un trencaclosques; de manera que cada alumne obté una part de la informació necessària per a realitzar la tasca. Cada membre del grup és responsable de conèixer a fons la informació que li ha tocat, transmetre-la als demés i alhora aprendre la informació presentada pels altres membres del grup.

Una variant d’aquest mètode pot ser, en comptes de dividir la informació, es dividir l’instrumental necessari per a executar la tasca, com poden ser l’ordinador, el microscopi, la balança, la calculadora,... D’aquesta manera els alumnes són interdependents degut a la divisió dels materials que necessiten per a realitzar la tasca.

Els membres del grup també poden realitzar aportacions de forma independent a un producte conjunt. Per exemple, es pot demanar a cada membre que aporti una frase a un paràgraf, un article a una revista o un capítol a un llibre.

Tornar a Selecció de Materials i Recursos Didàctics

Equips-Jocs-Tornejos

Aquest és un procediment intergrupal que consisteix en que tots els membres del grup han d’aprendre el material assignat i l’estudiaran junts per tal d’assegurar-se de que tots l’assoleixen.

Un cop estudiat el material, comença el torneig. El docent utilitzarà un joc de preguntes, respostes i normes de joc.

Tornar a Selecció de Materials i Recursos Didàctics

• L’aprenentatge cooperatiu és més complexe que el competitiu o individualista per què els alumnes han d’afrontar simultàniament l’execució de tasques i el treball en equip.

• Tota classe coperativa té:• Ojectius conceptuals: que determinen els continguts que aprendran els alumnes• Objectius actitudinals: que estableixen les conductes interpersonals i grupals que

aprendran els alumnes

• Per a establir els objectius actitudinals, referits a les pràctiques socials, el docent té vàries alternatives:

•Supervisar els grups i diagnosticar problemes que puguin tenir els alumnes per treballar en grup, i després ensenyar-los una pràctica social que puguin utilitzar per resoldre aquests problemes

•Preguntar als alumnes quines pràctiques socials els servirien per millorar el seu treball en equip i després ensenyar-los una de les que hagin propasat

•Seleccionar les destreses o pràctiques socials a ensenyar en funció de les que ja tinguin o encara no tinguin els alumnes

• Els Objectius Didàctics

• El docent ha d’ensenyar als alumnes les destreses o pràctiques socials requerides per a col.laborar amb els altres i motivar-los per què les utilitzin en les pràctiques grupals

• Per a coordinar esforços i aconseguir els objectius comuns, els alumnes hauran de:

- Arribar a conèixer i confiar els uns amb els altres- Comunicar-se amb precisió i claredat- Acceptar-se i recolzar-se els uns als altres- Resoldre els conflictes de forma constructiva

• Abans de presentar una sessió, el docent pot fer un esquema de les maneres com els grups poden executar una tasca i maximitzar l’aprenentatge de cada membre. L’esquema és una eina visual simple però eficaç per a mostrar tots els passos d’una tasca determinada, que pot incloure o requerir certes pràctiques socials. Un exemple d’aquest tipus d’esquema podria ser el següent:

-Anàlisis del text

-Verificar la comprensió-Aclarir cadascú les idees dels demés-Relacionar la informació amb el que ja se sap-Animar-se mútuament a participar

-Comprensió del text:

-Llegir en silenci i en veu alta-Resumir parts del text-Escoltar per comprendre-Escoltar per comprobar l’exactitud del resum

Tornar a Els Materials i els Objectius Didàctics

• A l’hora de formar els grups, s’ha de tenir en compte el següent:

• La formació dels grups

Tornar a Continguts

1. Els tipus de grups

2. La quantitat de membres als grups

3. La distribució dels alumnes als grups

4. La durada dels grups

1. Els tipus de grups

• L’aprenentatge cooperatiu comprèn 3 tipus de grups:

Tornar a La Formació dels Grups

• Grups Formals

• Grups Informals

• Grups Base

• Els estudiants treballen junts per aconseguir objectius comuns, assegurant-se que ells mateixos i els seus companys de grup completin la tasca d’aprenentatge assignada.

• Qualsevol tasca, de qualsevol matèria i dins de qualsevol programació, pot organitzar-se de forma cooperativa.

• Aquest tipus de grup garantitza la participació activa dels alumnes a les tasques intel.lectuals d’organitzar el material, explicar-lo, resumir-lo i integrar-lo als esquemes mentals existents

• El docent ha de:

• Especificar els objectius de la sessió• Prendre una sèrie de decisions prèvies a l’ensenyament• Explicar la tasca i la interdependència positiva als alumnes • Supervisar l’aprenentatge dels alumnes i intervenir en els grups per donar recolzament a la tasca o

per millorar l’acompliment interpersonal i grupal dels alumnes• Avaluar l’aprenentatge dels estudiants i ajudar-los a determinar el nivell d’eficàcia amb què

funciona el grup

• Grups Formals

Tornar a els tipus de grups

• Es poden utilitzar durant una activitat d’ensenyament directe (una classe magistral, una demostració, una pel.lícula o vídeo)

• L’activitat d’aquests grups sol consistir en:

– Xerrades de 3 a 5 minuts entre els alumnes abans i després d’una sessió– Diàlegs de 2 a 3 minuts entre parelles d’estudiants durant el transcurs d’una classe magistral

• Els objectius d’aquests grups poden ser:

– Centrar l’atenció dels alumnes en el material en qüestió– Promoure un clima propici a l’aprenentatge– Crear expectatives sobre el contingut de la sessió– Assegurar-se que els alumnes processen cognitivament el material que se’ls està ensenyant– Per tancar una sessió– classe magistral

• Els alumnes efectuen un treball intel.lectual d’organitzar, explicar, resumir i integrar el material als esquemes mentals existents durant les activitats d’ensenyament directe

• Grups Informals


• Són grups d’aprenentatge heterogenis amb membres permanents

• L’objectiu principal dels seus membres és possibilitar que els seus integrants s’ofereixin l’un a l’altre el recolzament, l’ajuda i els ànims que cadascun d’ells necessita per tenir un bon rendiment escolar.

• Aquests grups permeten que els alumnes estableixin relacions responsables i duradores que els motivaran a:

– Esforçar-se en les seves tasques

– Progressar en l’acompliment de les seves obligacions escolars (com assistir a classe, completar totes les tasques assignades, aprendre)

– Tenir un bon desenvolupament cognitiu

• Grups Base


2. La quantitat de membres als grups

• Aquest criteri dependrà dels objectius de la classe, de les edats dels alumnes i la seva experiència en el treball en equip, dels materials i recursos a utilitzar i del temps disponible pel la classe.

• Els grups d’aprenentatge cooperatiu solen ser de 2 a 4 membres. La norma empírica a aplicar és:

Com més petit sigui el grup, millor

• A l’hora de decidir les dimensions dels grups, caldrà tenir en compte els següents factors:

1. A l’augmentar la quantitat de membres, també s’ampliaran les destreses i capacitats presents, el nombre de ments i la diversitat de punts devista. Això incrementa els recursos que contribueixen a l’èxit del treball grupal

2. Com més gran és el nombre del grup, més gran és el nombre d’interaccions i més gran serà la quantitat de pràctiques interpersonals i grupals necessàries per a conduir aquestes interaccions.

3. A l’augmentar les dimensions del grup, les relacions entre els membres són menys personals i el resultat pot ser un grup menys cohesionat i una menor responsabilitat individual per a contribuir a l’èxit del treball grupal.

4. Com més petit sigui el temps disponible, més reduit haurà de ser el grup d’aprenentatge, per què dur menys temps per a organitzar-se, es treballa amb més rapidesa i possibilita una intervenció més perllongada per part de cada membre

5. En els grups reduits, el paper de cada membre és més visible i els alumnes són més responsables, fet que garanteix la participació activa de tots.

6. Com més reduit és el grup, més fàcil serà detectar qualsevol dificultat que puguin tenir els alumnes per a treballar junts.


3. La distribució dels alumnes als grups

La productivitat d’un grup està determinada per la capacitat dels seus membres per treballar en equip

• El docent és qui decideix si els grups d’aprenentatge seran homogenis o heterogenis, però...

Són preferibles

els grups heterogenis,

formats per estudiants

amb diferents

rendiments i interessos

• Per què:

-Permeten que els alumnes tinguin accés a diferents perspectives i maneres de resoldre problemes

-Produeixen un desequilibri cognitiu més gran, necessari per a estimular l’aprenentatge i el desenvolupament cognitiu dels alumnes

-S’incrementa la comprensió, el raonament i la retenció a llarg plaç, degut a que la diversitat promou un pensament més profund, un major intercanvi d’explicacions i una major tendència a assumir punts de vista diferents.

• A l’hora de distribuir els alumnes, es poden utilitzar els seguënts mètodes:

– La distribució a l’atzar: es divideix la quantitat d’alumnes que hi ha a l’aula pel nombre d’integrants que es desitja que tingui cada grup. Llavors s’enumerarà als alumnes segons el resultat d’aquesta divisió, i els alumnes amb el mateix número formaran els grups.

– La distribució estratificada: és igual a l’anterior, amb la diferència que el docent s’assegura que a cada grup hi hagi un o dos alumnes amb certes característiques específiques (amb determinat nivell de lectura, estil d’aprenentatge, orientació a la tasca o interés personal). En primer lloc, s’estableix un ordre entre els alumnes, des del superior a l’inferior, sobre la base d’un examen previ sobre el contingut de la classe, d’una prova recent, de les qualificacions passades o segons el criteri del docent. A continuació es forma el primer grup escollint l’alumne de nivell superior, el de nivell inferior i als dos del mig. Es formaran la resta de grups repetint el procediment amb la resta de la llista.

– Els grups seleccionats pel docent: aquest mètode permet al docent decidir qui treballarà amb qui. Es demana a cada alumne que enumeri 3 companys de classe amb els que li agradaria treballar. Així, és possible identificar als estudiant aïllats del grup-classe (els que no han estat escollits per ningú) i es formaran “grups de recolzament” per a aquests alumnes: grups formats per l’alumne més aïllat i dos dels alumnes més populars, solidaris i servicials del grup-classe. Llavors es determinarà quin és el segon alumne més aïllat i es procedirà de la mateixa forma.

– Els grups seleccionats pels propis alumnes: aquest és el mètode menys recomanable, ja que solen ser homogenis, propicia a que els alumnes es distreguin de la tasca i elimina la possibilitat que ampliin el seu cercle de relacions. Una modificació d’aquest mètode és fer que els alumnes enumerin a varis companys amb qui voldrien treballar i llavors ubicar-los en un grup d’aprenentatge amb una persona que hagin escollit i les altres escollides pel docent.


• Un factor a tenir en compte a l’hora de decidir quan de temps s’han de mantenir els grups d’aprenentatge cooperatiu és el tipus de grup d’aprenentatge cooperatiu que s’està utilitzant:

– Grups formals: funcionen per un període que va d’1 hora a vàries setmanes de classe

– Grups informals: duren només uns minuts o, com a màxim, una sessió

– Grups de base: duren almenys un any i l’ideal és que durin varis anys

4. La durada dels grups

• Un bon procediment és deixar que els grups treballin junts durant el temps necessari per a aconseguir un bon resultat. Desfer els grups que tenen dificultats per funcionar, sovint impedeix que els alumnes aprenguin les tècniques necessàries per resoldre problemes.

• Al llarg del curs cada alumne hauria d’haber treballat amb tots els altres companys del grup-classe. Si se’ls fa saber que en algún moment treballaran amb tots els altres, estaran més predisposats a treballar amb grups que al principi els podria no agradar, i aquesta ja és una important lliçó per si mateixa.


• La col.locació i distribució de l’espai i els mobles de l’aula afecten a les conductes dels alumne si del docent, podent facilitar o perjudicar l’aprenentatge.

• A l’hora de disposar el treball en grups, el docent ha de tenri en compte les següents pautes:

– Els membres d’un grup han de seure junts i de forma que es puguin mirar a la cara, que puguin compartir el material amb els del costat, i parlar amb els que tenen al davant sense molestar als altres

– Tots els alumnes han de poder veure el docent sense haber-se de girar o adoptar una posició incòmoda

– Els diferents grups han d’estar prou separats com per no molestar-se entre ells i permetre el desplaçament del docent entre els grups

– S’ha de distribuir l’aula de forma que els alumnes tinguin fàcil accés als altres, al docent i als materials que necessitin per a executar la tasca

– La disposició de l’aula ha de ser flexible de manera que permeti als alumnes canviar la composició dels grups amb rapidesa i silenci

• La disposició de l’aula

• L’ambient visual és un factor molt important, per això cal tenir en compte la il.luminació, els colors i l’ús d’elements visuals per a atraure l’atenció dels alumnes.

• També cal definir els limits territorials (on es treballa en grup o de forma individual, on es troben els diferents materials i espais de l’aula) amb colors, cartells o dibuixos a les parets, senyals o fletxes penjades del sostre, línies al terra, tipus de mobles, tipus d’il.luminació, etc.

• Cal poder supervisar tota l’aula i tots els grups sense dificultats, evitant les parts de l’aula que no són supervisades, ja que és aqui on es produeixen la majoria dels problemes de disciplina, perquè els alumnes solen portar-se malament pensant que el docent no els veu i no se’n adonarà

• S’aconsella al docent de fer moure als alumnes per tota l’aula durant cada període de classe, de manera que cap alumne es quedi al fons durant molt de temps

Tornar a Continguts

• L’assignació de Rols

• Al planificar una sessió, el docent ha de considerar quines accions hauran de realitzar els estudiants per maximitzar el seu aprenentatge

• Els rols indiquen què pot esperar cada membre del grup que facin els demés i, per tant, què està obligat a fer cadascun d’ells

• L’assignació de rols és una de les formes més eficaces d’assegurar-se que els membres dels grup treballin junts sense entrebancs i de forma productiva

• El docent ha d’assignar els rols als alumnes i especificar la funció que té cadascun d’ells

• És important presentar els rols als alumnes de forma gradual i aprenguin a desenvolupar la seva funció

• Cal recordar-se de fer rotar els rols regularment per què tots els alumnes adquireixin pràctica en totes les tasques.

• Alguns dels rols que es poden assignar als alumnes són: supervisor del to de veu, supervisor dels torns de paraula, encarregat d’explicar idees o procediments, encarregat de formentar la participació, corrector, investigador, missatges, encarregat d’ampliar idees i conclusions, crític d’idees (no de persones), etc

• Altres rols interessants són els relatius als recursos, en què cada membre ha d’aportar una peça clau per al treball, els relatius a assumir una perspectiva o punt de vista determinats (perspectiva ètica, econòmica, cultural o global) i els relatius al producte final del grup com l’encarregat de fer la síntesi, l’anàlisi, l’avaluació, l’el.laboració i l’aplicació

Tornar a Continguts

• Un cop el docent ha seleccionat els objectius conceptuals, pres les decisions prèvies i efectuat els preparatius necessaris, cal que expliqui als alumnes:

què han de fer i quina és la millor forma de fer-ho

• Cal que el docent:

– Expliqui la tasca de manera que entenguin clarament el caràcter i els objectius de la sessió. També cal que la tasca assignada sigui clara i específica, per què els alumnes sàpiguen què s’espera d’ells i el docent pugui avaluar si ho han fet o no

– Mencioni els conceptes, principis i estratègies que hauran d’utilitzar els alumnes, i relacionar-los amb la seva experiència i coneixements previs

– Defineixi els conceptes i respongui a qualsevol pregunta dels alumnes

– Proporcioni exemples que ajudin a entendre què aprendran i faran amb la tasca

• L’explicació de les tasques

– Expliqui els procediments que hauran de seguir els alumnes per a treballar en grup

– Formuli preguntes concretes als alumnes abans de posar-se a treballar per comprobar que han entès bé la tasca

– Expliqui els resultats i el nivell de rendiment que espera dels alumnes

– Ajudar a crear expectatives, fent que es reuneixin de 2 a 3 alumnes per a establir expectatives sobre què es tractarà a la classe, i per organitzar el que ja saben sobre el tema. Tres maneres de crear expectatives poden ser:

» La discussió en parella

» Els escrits preparatoris

» Les preguntes i respostes en parella

Tornar a Continguts

• La interdependència positiva vincula als alumnes de tal forma que cap d’ells podrà acomplir la tasca a menys que tots ho facin

• Aquest tipus d’interdependència positiva és essencial per l’aprennetatge cooperatiu

• El treball de cada membre és indispensable per què el grup assoleixi els seus objectius, sense que ningú s’aprofiti dels demés

• Cada membre del grup té quelcom d’exclusiu que aportar al treball conjunt, degut a la informació que té, al rol que exerceix i a la seva responsabilitat dins la tasca

• Els dos passos necessaris per a crear una interdependència positiva en els grups són:

• La Interdependència Positiva

Tornar a Continguts

La interdependència respecte

les metes o fites a aconseguir

La incorporació d’altres formes

addicionals d’interdependència

• Aquesta interdependència té l’efecte d’unir als membres del grup en torn a un objectiu comú; els dona una raó concreta per a actuar

• El docent pot informar als alumnes que han d’aconseguir els següents objectius de la següent manera:

– Teniu 3 deures a fer: aprendre el material assignat, assegurar-vos de que tots els membres del grup ho facin i que la resta de companys del grup-classe també”

– S’avaluarà als alumnes de forma individual i hauràn d’aconseguir una puntuació establerta segons uns criteris. Per exemple: “cadascú de vosaltres haurà de tenir més del 90% de les respostes correctes a la prova d’avaluació i s’ha d’assegurar que els altres membres del grup també superin el 90%”

– Cada membre del grup haurà de millorar el seu rendiment i superar els seus nivells anteriors. Per exemple: “procureu que cada membre del grup obtingui una nota superior a la que tingué la setmana passada”

– La puntuació global del grup ha de superar la puntuació individual de cada membre– Fer que tots els membres del grup firmin el el treball final del grup o els treballs de

cadascún d’ells.

• La interdependència respecte les metes o fites a aconseguir

Tornar a La Interdependència Positiva

• La incorporació d’altres formes addicionals d’interdependència

• Com més formes d’interdependència positiva es promoguin en una classe, millor seran els resultats.

• Altres tipus d’interdependència poden ser:

– Respecte als recursos: el docent dona a cada membre una part de la informació, els materials o altres elements necessaris per a realitzar la tasca, de manera que els alumnes hagin de combinar els seus recursos per a aconseguir els objectius

– Respecte els premis i celebracions: els membres d’un grup poden celebrar junts el bon resultat obtingut o el docent pot donar a cada membre un premi per haber treballat en equip i completar la tasca. Alguns tipus de premis poden ser punts positius, llibres, esbarjos, enganxines o caramels. Un dels premis que s’ha demostrat que més funciona és deixar una estona per a escoltar la música que volen a l’aula. Però aquests premis extrínsecs per a motivar els alumnes, s’han d’anar fent innecessaris a mesura que la motivació intrínseca vagi creixent.

– Respecte als rols: assignar als membres del grup rols complementaris i interconnectats com els de lectors, encarregat de dur el registre, de verificar la comprensió, promotor del aparticipació i analista dels coneixements.

– Respecte la identitat: cada grup escull un nom o un símbol que el representi. La identitat compartida té l’efecte d’unir els membres del grup.

– Ambiental: s’assigna als grups un lloc determinat al qual reunir-se.

– Imaginària: proposar als alumnes situacions hipotètiques en les que hi ha un problema que han de resoldre. Per exemple: “què farieu en el cas de patir un naufragi en un viatje espaial a la lluna?”

– Enfront el rival de fora: crear competències entre grups, en la que cada grup intentarà superar el rendiment dels altres grups. Un dels mètodes per a dur-ho a terme és el d’Equips-Jocs-Tornejos

– Entre els grups: fixar objectius pel conjunt del grup-classe, amés dels objectius individuals i grupals. Quan un grup acaba la tasca assignada, els seus membres han de buscar altres grups que també hagin acabat i comparar i explicar les seves respostes i estratègies, o bé buscar altres grups que no hagin acabat i ajudar-los.

– La responsabilitat individual:

• la responsabilitat compartida afegeix el concepte de “s’ha de” o “hem de” a la motivació dels membres: “s’han de fer les coses i complir amb el que li correspon a cadascú”. Això fa que cada membre del grup assumeixi una responsabilitat personal davant els altres membres del grup i se’n adonen que si no fan el que els toca, perjudiquen als seus companys de grup, amés de perjudicar-se a si mateixos.

• Al cap i a la fi, el propòsit dels grups cooperatius és fer de cada alumne un individu més fort: amb aquesta tipus de treball, els alumnes aprenen junts com sortir-se’n millor individualment

• La responsabilitat individual es posa de manifest quan el docent evalua la feina de cada membre del grup i li comunica els resultats a ell mateix i al grup.

• Per a promoure la responsabilitat individual, el docent pot:

– Fer una prova individual a cada alumne

– Fer que alguns alumnes, escollits a l’atzar, expliquin les respostes o presentin el treball grupal al docent, davant de tot el grup o de tot el grup-classe

– Observar a cada grup i registrar la contribució de cada membre al treball grupal

– Explicació simultànea: fer que els alumnes ensenyin el que aprenen a un company

– Fer que els membres del grup es corregeixin els seus respectius treballs

– Fer que els alumnes utilitzin allò que aprenen per a resoldre un problema

– Assignar a un alumne del grup el rol d’encarregat de verificar la comprensióTornar a La Interdependència Positiva

• Per dur a terme una tasca, els alumnes generalment han de prendre notes concretes i detallades, resumir periòdicament el que s’està aprenent, llegir el material assignat i escriure redaccions. Amb la finalitat que realitzin aquestes activitats de forma cooperativa, el docent pot utilitzar el mètode del trencaclosques o els següents mètodes:

• La classe cooperativa

Tornar a Continguts

Prendre notes en parelles

Fer resums amb el company

Llegir i explicar en parelles

Redactar i corregir en parelles

Exercitar/repassar la lliçó en parelles

Resoldre problemes en parelles

Debats escolars

Investigació en grup

Co-op Co-op

• Prendre notes en parelles

• Per als estudiants és molt convenient aprendre a prendre apunts i repassar-los de forma més profitosa.

• El docent pot ajudar-los a aconseguir-ho fent que prenguin apunts en parelles:

– Aproximadament, cada 10 minuts, durant una sesisó, el docent s’aturarà i farà que les parelles d’alumnes comparin les notes que han pres

– Els indicarà que cada membre haurà d’agafar algunes notes del seu company per a millorar les pròpies

– La tasca consisteix en augmentar la quantitat i qualitat dels apunts presos durant una sessió

– L’objectiu cooperatiu és que ambés alumnes produeixin un cos complet de notes precises, que els permetrà aprendre i repassar el material tractat al llarg de la sessió

Tornar a La Classe Cooperativa

• Fer resums amb el company• Per què tots els alumnes aprenguin activament, el docent farà que tots

contestin a preguntes sobre la llçó al mateix temps, utilitzant els procediments de formular, comentar, escoltar i crear:

– Els alumnes formulen una resposta a una pregunta que els exigeixi resumir el que s’ha tractat a la sessió

– Cada alumne es gira cap a un company per intercanviar respostes i raonaments

– Cadascú escolta atentament l’explicació de l’altre i llavors per parelles el.laboren una nova resposta, superior a les formulades individualment, a través dels processos d’associar, desenvolupar i sintetitzar les idees de cadascú

– La tasca dels estudiant és explicar les seves respostes i raonaments al company, exercitant així la destresa d’explicar

– La fita cooperativa és el.laborar una resposta conjunta


• Llegir i explicar en parelles

• El criteri utilitzat per avaluar aquesta tasca és que ambdós membres del grup siguin capaços d’explicar correctament el significat del material en qüestió.

• La tasca de les parelles és explicar i fer clar el significat de cada paràgraf i de la totalitat del material assignat

• Es aconsellable que el docent formi parelles compostes per un alumne que llegeixi bé i un altre que tingui dificultats amb la lectura

• La meta cooperativa és que ambdós membres concordin sobre el significat de cada paràgraf, formulin un resum conjunt isiguin capaços d’explicar la seva resposta


• Redactar i corregir en parelles• Quan la classe requereixi que els alumnes escriguin un assaig, un informe, un

poema, un conte, o que comentin quelcom que han llegit, el docent utilitzarà parelles cooperatives de redacció i correcció.

• El procediment és el següent:– Es formen parelles en les que hi hagi almenys un alumne que llegeixi bé– L’alumne A explica el que pensa escriure a l’alumne B, que l’escolta atentament,

li formula una sèrie de preguntes i llavors fa un esquema de les idees d’A. L’alumne B entrega l’esquema a l’alumne A

– El mateix procediment però invertit – Els alumnes consulten individualment el material que necessiten per les seves

redaccions, atents a la possibilitat de trobar quelcom que pugui servir al company– Els alumnes treballen junts en la redacció del primer paràgraf de les seves

composicions, per assegurar-se que tenen clar com iniciar-les– Els alumnes acaben de redactar les seves composicions individualment– Quan acaben les composicions, llegeixen i detecten errors en la composició del

company. També es fan duggerències l’un a l’altre, sobre com millorar-les– Els alumnes corregeixen les seves composicions– Cada alumne torna a llegir la composició del company i ambdós firmes les dues

redaccions per deixar constància que no tenen errors i hi estan d’acordTornar a La Classe Cooperativa

• Exercitar/repassar la lliçó en parelles• En certs moment, durant una sessió, el docent voldrà que els alumnes repassin

el que han après i exercitin determinats procediments per assegurar-se que els coneixen a la perfecció

• Els indicarà que facin el següent:

– L’alumne A llegeix el primer problema assignat i explica, pas a pas, els procediments i estratègies necessaris per resoldre’l. L’alumne B verifica que la solució és correcta. Realitzen el problema entre els dos

– Es realitza el mateix procediment amb el segon problema però a la inversa

– Quan la parella ha resol els 2 problemes, aquests verifiquen les seves respostes amb una altra parella. Si hi ha discrepàncies, han d’analitzar els seus raonaments i arribar a un consens. Si es posen d’acord, s’agraeixen mútuament i continuen treballant en parelles

– El procediment seguiex fins que els alumnes hagin resol tots els problemes assignats


• Resoldre problemes en parelles

• La pràctica de resoldre problemes matemàtics en equip permet als alumnes exercitar les destreses necessàries per resoldre problemes a la vida real

• El procediment serà el següent:

– En primer lloc, el docent formarà grups de 2, que amb el temps augmentaran a 3 o 4. Aquests seran heterogenis en quant a coneixements matemàtics i en els que almenys 1 alumne llegeixi bé

– Els membres del grup han d’entendre que el seu objectiu comú és resoldre un problema, posar-se d’acord en la resposta i ser capaços d’explicar cada pas que han donat per resoldre’l

– En segon lloc, els membres del grup han de llegir el problema, determinar què saben i què ignoren i fer-ne una descripció matemàtica utilitzant ecuacions, diagrames o gràfics

– Després d’analitzar i acordar els mètodes per resoldre el problema, els membres del grup faran els càlculs, explicant els fonaments de cada pas i verificant els resultats

– Els alumnes posen la seva firma a la resposta, indicant així que concorden amb la solució i que poden explicar com arribar a ella


• Debats escolars• El conflicte (o debat) intel.lectual és un dels instruments d’ensenyament més

poderosos i importants.

• Els debats escolars són una forma avançada d’aprenentatge cooperatiu.

• La fórmula bàsica per a organitzar un debat escolar és la següent:– Escollir un tema el contingut del qual puguin conduir els alumnes i sobre el qual es

puguin el.laborar-se com a mínim dues posicions o punts de vista (pro i contra)

– Preparar els materials didàctics de manera que els membres del grup sàpiguen quina posició els ha estat assignada i on poden trobar informació per a fonamentar-la

– Formar grups de 4 membres i dividir-los en 2 parelles, una a favos i l’altra en contra.

– Assignar a cada parella la tasca cooperativa d’aprendre’s la seva posició, així com els arguments i informació que la fonamentin

– Fer que cada parella presenti la seva posició a l’altra. El grup discutirà el tema, avaluant críticament la posició oposada i els seus fonaments, buscant els punts forts i dèbils de cada posició

– Indicar a les parelles que inverteixin les seves posicions, i que facin una exposició convincent de l aposició oposada

– Per acabar, fer que els membres del grup arribin a un consens i redactin un informe grupal que inclogui la seva posició conjunta i els seus fonaments


• Investigació en grup• Els alumnes formen grups cooperatiu sobre la base del seu interès comú en

un tema determinat• Tots els membres del grup ajuden a planificar com s’investigarà el tema i

es divideixen la feina.• Cada membre realitza individualment la part que li toca de la investigació i

després el grup resumeix i integra el seu treball, per a presentar-lo davant de tota la classe

• Co-op Co-op

• S’assigna a cada grup d’alumnes una part d’una unitat didàctica• A cada membre del grup se li assigna un sub-tema• Els alumnes realitzen una investigació individual dels sub-temes i

presenten les seves conclusions al grup• Cada grup integra els subtemes de cada membre per fer una presentació

global del tema davant de tota la classe


• Abans de cada sessió, el docent haurà de decidir quins criteris utilitzarà per a avaluar la feina dels alumnes i de quina manera recollirà la informació que necessita per a fer l’avaluació

• No tots els resultats de l’aprenentatge es poden avaluar per mitjà dels deures a casa o de proves escrites. Hi ha altres resultats de l’aprenentatge que es poden avaluar observant a l’alumne “pensar en veu alta”. Per això, és recomanable que durant les sessions, el docent avalui l’aprenentatge observant i interrogant als alumnes

• També és important que el docent es concentri en avaluar i perfeccionar els processos d’ensenyament/aprenentatge, enlloc de centrar-se en els resultats. Es parteix de la base que si el docent aconsegueix millorar els processos d’ensenyament/aprenentatge, també millorarà la qualitat i quantitat de l’aprenentatge dels alumnes

• Amb el treball cooperatiu es procura avaluar el treball dels alumnes, i això requereix que els alumnes puguin demostrar el que han après, posant en pràctica un procediment o tècnica

• És recomanable que els alumnes posin en pràctica allò que han après, en contextos de la vida real. Això requereix molta imaginació del docent, per tal de trobar situacions de la vida real o crear simulacres d’aquesta

• L’avaluació de l’aprenentatge

Tornar a Continguts

• Crèdits

• Treball realitazat per Anna Xicota Fortuny

• Per l’assignatura “Intervenció Educativa en Alumnes amb Retard Mental”

• 2n curs de Mestre d’Educació Especial

• Universitat de Barcelona

• Curs 2009-10

Tornar a Continguts

aprendizaje cooperativo en el aula

Education