RENAIXEMENT

Pere Serafí (poema amb acròstic)

Dama galant, d'alta i molt gran noblesa, On la virtut se troba aposentada, No sé més dir sinó que us ha formada Aquell que té los cels ab fortalesa. Mirant de vós la gràcia i gentilesa, Al grau suprem sou de virtus dotada, Robí perfet, gran joia comparada, I diamant de joies la riquesa. Anau seguint la generosa fama De les gentils, única i sola guia En tot lo curs de virtuosa vida. Creença tinc que tan graciosa dama, Avent ben vist lo que tant mereixia, Res faltarà del que sa fama crida: Dama del tot complida, Onra que naix de l'arbre de Cardona, No tenint par, no podeu ser segona, Ans bella fora mida.

BARROC

Francesc Vicenç Garcia Rector de Vallfogona

A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE SE PENTINAVA EN UN TERRAT AMB UNA PINTA DE MARFIL

Amb una pinta de marfil polia sos cabells de finíssima atzabeja a qui els d’or més fi tenen enveja en un terrat la bella Flora un dia.

Entre ells la pura neu se descobria del coll, que amb son contrari més campeja, i a la mà que com el marfil blanqueja: pinta i mà d’una peça pareixia.

Jo de lluny tan atònit contemplava el dolç combat que amb extremada gràcia aquestos dos contraris mantenien,

que el cor enamorat se m’alterava i temorós d’alguna gran desgràcia de prende’ls treves ganes me venien

RAFAEL D’AMAT, el baró de Maldà

Fragment del dietari Calaix de sastre

Anada a Montserrat (1793)

Hem arribats a Martorell a 3 quarts de 9 tocats. Y traquejats de allò fort, per pasar los coches per tant de pedruscall en los carrers. Abans de arribar a la Plasa del Pou, hem desencotxat a l'Hostal dels Tres Reys, que és prou bon hostal, disposant per chocolate. Y los cocheros en donar lo corresponent pienzo a las mulas. Y la demés família en cumplir alguns encàrrechs.

Yo havia pres chocolate abans de eixir de Esplugas, però, ab tot, he fet duplex y algun altre me ha fet compañia, sent una beguda o potus que no carrega el ventrel, y menos templat lo calor del chocolate ab un bon got de aigua fresca.

Antes hem pasejat per lo carrer y arribats a la iglésia, tornant- nos-hen luego después a l'hostal per ambucar-nos lo xaculatet, que no me ha causat novetat al ventrell lo tornar-ne a pèndrer.

Hem eixits de Martorell y dret al pont de fusta, seguint lo camí directe, arbolejat, fins a girar al de la dreta, al costat de la hermita de Nostra senyora de Pontarró. Y per amunt, fins a girar al camí a la esquerra, dret al poble de Abrera, que, antes de sa pujada al poble, veyent-se lo campanar quadrat ab rajolat de València, hem desencotxats tots, per convenir aixís, per causa de la desigualtat del terreno, algo difícil rampa per lo tant pendent, ab ragueronets de aigua, y treballosa pujada per lo bestià.

Literatura popularCorrandes1. 2.

Una vida, dues vides Com la mort m’haurà menjat

Quantes vides teniu vós? Sa pell i es moll dets ossosVós teniu la meva vida encara romandran trossosI la vida de tots dos. Que vos tendran voluntat.

3. 4.

Ja florirà la murtera Boniqueta sou, minyona

Si està prop de regueró com la flor de gessamí;També florirà l’amor, bé sereu més boniquetaEstimat, si és vertadera quan haureu dormit amb mi.

Cançó de bandolers

Quan jo n'era petitet festejava i presumia, espardenya blanca al peu i mocador a la falsia. Adèu, clavell morenet! Adèu, estrella del dia!

I ara, que ne sóc grandet, m'he posat a mala vida. Me só posat a robar, ofici de cada dia. Adèu, clavell morenet! Adèu, estrella del dia!

Vaig robar un traginer que venia de la fira, li prenguí tots els diners i la mostra que duia. Adèu, clavell morenet! Adèu, estrella del dia!

Quan he tingut prou diners, he robat també una nina, l'he robada amb falsedat,

dient que m'hi casaria. Adèu, clavell morenet! Adèu, estrella del dia! La justicia m'ha pres i en presó fosca en duia. La justicia m'ha pres i em farà pagar amb la vida. Adèu, clavell morenet! Adèu, estrella del dia!

Romanç novel.lesc amorós

El marinerA la vora de la mar hi ha una donzella, hi ha una donzella, que en brodava un mocador; és per la reina, és per la reina.

Quan en fou a mig brodar li manca seda, li manca seda; gira el ulls envers la mar veu una vela, veu una vela.

Veu venir un galiot tot vora terra, tot vora terra; en veu venir un mariner que una nau mena, que una nau mena.

Mariner, bon mariner: que en porteu seda? que en porteu seda? De quin color la voleu, blanca o vermella?, blanca o vermella?

Vermelleta la vull jo, que és millor seda, que és millor seda. Vermelleta la vull jo, que és per la reina, que és per la reina.

Pugeu a dalt de la nau triareu d'ella

triareu d'ella. Ai no! No hi puc pujar no tinc moneda, no tinc moneda.

El meu pare té les claus de l'arquimesa, de l'arquimesa. No quedeu per diners no, gentil donzella, gentil donzella.

No quedeu per diners no, gentil donzella, gentil donzella. No quedeu per diners, no, prou fio d'ella, prou fio d'ella.

La donzella entra a la nau, tria la seda, tria la seda. Mentre va mercadejant la nau pren vela, la nau pren vela.

Mar endins amb el botí promte navega, promte navega. Marine es posa a cantar cançons novelles, cançons novelles.

Amb el cant del mariner s'ha dormideta, s'ha dormideta, i amb el sorrol de la mar ella es desperta, ella es desperta.

Quan ella s'ha despertat ja no veu terra, ja no veu terra, la nau és en alta mar, pel mar navega pel nar navega,

Mariner, bon mariner, torneu-me a terra torneu-me a terra, perquè els aires de la mar

m'en donen pena m'en donen pena.

Això si que no ho faré, que heu de ser meva, que heu de ser meva; set anys que vaig pel mar per vos donzella, per vos donzella.

Cent llegües dins de la mar lluny de la terra lluny de la terra De tres germanes que som, sóc la més bella, sóc la més bella.

L'una porta vestit d'or, l'altre de seda, l'altre de seda, i jo pobreta de mi, de sargil negre, de sargil negre.

L'una es casada amb un Duc, l'altra és princesa, l'altra és princesa, i jo pobreta de mi, sóc marinera, sóc marinera.

No sou marinera, no, que en sereu reina, que en sereu reina, que sóc el fill del rei de l'Anglaterra, de l'Anglaterra.

Romanç Històric

Els Segadors

La versió original és una antiga cançó popular del segle XVIII [2] [3], que explica els fets produïts en la ja esmentada revolta dels segadors o corpus de sang. Aquesta va ésser documentada per Manuel Milà i Fontanals.

La versió oficial és la sintetizació de la següent:

Catalunya, comtat gran,qui t'ha vist tan rica i plena!Ara el rei Nostre Senyordeclarada ens te la guerra.

Segueu arran!Segueu arran,que la palla va cara!Segueu arran!

Lo gran comte d'Olivarssempre li burxa l'orella:-Ara es hora, nostre rei,ara es hora que fem guerra.-

Contra tots els catalans,ja veieu quina n'han feta:seguiren viles i llocsfins al lloc de Riu d'Arenes;

n'han cremat un sagrat lloc,que Santa Coloma es deia;cremen albes i casulles,i caporals i patenes,i el Santíssim Sagrament,alabat sia per sempre.

Mataren un sacerdot,mentre que la missa deia;mataren un cavaller,a la porta de l'església,en Lluís de Furrià,i els àngels li fan gran festa.

Lo pa que no era blancdeien que era massa negre:el donaven als cavallssols per assolar la terra.

Del vi que no era bo,n'engegaven les aixetes,el tiraven pels carrerssols per regar la terra.

A presencia dels parentsdeshonraven les donzelles.Ne donen part al Virrei,del mal que aquells soldats feien:

-Llicència els he donat jo,molta més se'n poden prendre.-

Sentint resposta semblant,enarboren la bandera;a la plaça de Sant Jaume,n´hi foren les dependències.

A vista de tot aixòs'és avalotat la terra:comencen de llevar genti enarborar les banderes.

Entraren a Barcelonamil persones forasteres;entren com a segadors,com érem en temps de sega.

De tres guàrdies que n'hi ha,ja n'han morta la primera;ne mataren al Virrei,a l'entrant de la galera;mataren els diputatsi els jutges de l'Audiència.

Aneu alerta, catalans;catalans, aneu alerta:mireu que aixís ho faran,quan seran en vostres terres.

Anaren a la presó:donen llibertat als presos.El bisbe els va beneirAmb la ma dreta i l'esquerra:

-On es vostre capità?On és vostre bandera?-Varen treure el bon JesúsTot cobert amb un vel negre:

Aquest és nostre capità,aquesta és nostra bandera,a les armes, catalans,que el Rei ens declara guerra!

Segueu arran!Segueu arran,que la palla va cara!Segueu arran!

Bon cop de falç!

Goigs a la Mare de Déu de la Riera

Soberana EmperadoraA qui tot lo mon venera,Siàu nostra IntercessoraO verge de la Riera.

Fou vostra Imatge Sagrada, Buscant un Pastor la ovella,Per fortuna, y maravellaEn la Riera trobada:Per esta causa invocadaAb aquest nom perseveraSiau nostra Intercessora, &c.

Lo mateix nom significa, Que, sou Riera abundant,De las gracia s redundant,Que'l nom de MARÍA indica: Mar de la gracia se explica,Y mar inméns sens ribera; Siau nostra Intercessora, &c.

La ovella desgarriada,Que descubrí aquest tresor, Indica ab vostre favorNostra ánima recobrada:No quedará abandonada,Si en vos lo remey espera; Siau nostra Intercessora, &c.

En lo camp de Tarragona De les Borjes esta vila Vostres favors recopila,Y vostras glorias pregona:De tan gran tresor blasonaY en vostre obsequi se esmera:Siau nostra Intercessora, &c.

De aquest cap sou lo tresor,Que estaba en terra ocultat,Pero ja manifestat,No hi ha riquesa major:Brotá en la terra una flor,Pasmo de la primavera;Siau nostra Intercessora, &c.

Vos sou riu del Paradís,Riu de gracia y de alegria,Y en aquest riu, Verge Pia,Ix la Riera felís:Regant esta terra aixísDe vostre honor pregonera;Siau nostra Intercessora, &c.

A aquest vostre Altar sagratLo circumveinat acutLo malalt troba salutConsol lo desconsolat:Y en lo temps de sequedatPer vos la cullita entera;Siau nostra Intercessora, &c.

En vos lo remey trobantCegos, Coixos y Tullits,Presentallas agrahitsOs presentan al instantVostre amparo pregonantTé part felís la partera;

Siau nostra Intercessora, &c.

Soberana EmperadoraA qui tot lo mon venera,Siàu nostra IntercessoraO verge de la Riera.