la decadència i la renaixença
DESCRIPTION
la decadència i la renaixença catalanesTRANSCRIPT
LA DECADÈNCIAper Pilar Gobierno
Contextualització històrica
La literatura popular
S. XVIEl Renaixement
S. XVIIEl Barroc
POESIA DEL SEGLE XVI AL XVIII
Del període que va des del Renaixement fins a la Il·lustració a Catalunya rep el
nom de Decadència. Un període on es combinen diversos factors negatius:
1
Afebliment de la
personalitat
política catalana
2
Davallada de la
qualitat literària en
les obres
produïdes.
3
Situació de
diglòssia radical
tan lingüística com
cultural.
Contextualització històrica
1
Afebliment de la
personalitat
política catalana
• Castellanització progressiva, sobretot arran de la unió de Catalunya i Castella amb el casament de Ferran II i Isabel la Catòlica (1469).
• Política uniformitzadora i centralista de la dinastia dels Àustries.
• Aquesta situació desfavoreix els intel·lectuals catalans.
• Decret de Nova Planta (1716). El rei Felip V imposa l’absolutisme monàrquic que anul·la les institucions catalanes i es suprimeix el català com a llengua oficial.
Contextualització històrica
• Cal distingir el que és considerat com a producció literària culta i elitista de les manifestacions literàries populars, de tradició oral i poc o gens vinculades a la cort.
• En els cercles intel·lectuals seguien els models i llengua de la literatura espanyola en ple Siglo de Oro.
• La literatura popular marcava el ritme i l’expressió de la vida quotidiana i les festes ancestrals, entretenint el poble baix i analfabet (el 90% de la població).
• Cristòfor Despuig va fer una defensa aferrissada de la llengua catalana i una denúncia decidida dels prejudicis lingüístics en l’obra: Los col·loquios de la insigne ciutat de Tortosa (1557)
2
Davallada de la
qualitat literària en
les obres
produïdes.
Contextualització històrica
• Bona part dels escriptors catalans enlluernats pel Siglo de Oro espanyol es passen al castellà. Agreujant la situació de diglòssia cultural i lingüística imposada.
• Fins el s. XVIII no apareix una recuperació de la cultura catalana reflectida pel pedagog Baldiri Reixac que va publicar les Instruccions per l’ensenyança de minyons (1749), en la qual es defensa la conveniència d’aprendre el català com a primera llengua, perquè era l’única de la majoria de la població Catalana, en àmbits informals i col·loquials. També deia que calia aprendre l’espanyol perquè era la llengua hegemònica en els àmbits formals.
• Durant la guerra del francès s’escriuen molt documents en català amb la intenció que los payeses de la montaña lo entiendan.
• Durant l’ocupació napoleònica (1808-1814), Josep P. Ballot escriu per encàrrec la Gramàtica i apologia de la llengua catalana, considerada el precedent de l’esperit de la Renaixença.
3
Situació de
diglòssia radical
tan lingüística com
cultural.
Contextualització històrica
La literatura popular
Trets característics:
Són composicions poètiques anònimes, de tradició oral, acompanyades d’una
melodia que n’afavoria la difusió.
Les cançons s’aprenien i es cantaven en festes i trobades col·lectives d’àmbit
familiar i es recopilaven en cançoners i romancers.
Cançoners
La literatura popular
Conrades I cançonsde pandero
Cançonsde bandolers
Lladres de cami ral
goigs
Nadales
Romanços
Provenen dels antics cantars de gesta, guardats a la memòria del
poble dels llargs poemes èpics que els joglars que interpretaven en
castells i places. Després, i amb el mateix model mètric, se’n van anar
creant de manera oral amb el mateix caràcter narratiu i la tradició oral dels
primers.Existeixen de procedència provençal
o francesa i de castellana.
Romanços autòctons
A partir del s. XVII I XVIII destaquen:
El comte Arnau, El mariner, El testament d’Amèlia, L’hereu Riera I
Els estudiants de Tolosa.
La literatura popular
S. XVIEl Renaixement
Període històric s. XV al XVI que s’inicia a Itàlia
S. XVIEl Renaixement
Influeix a Europa en tots els àmbits
culturals
Retorn dels valorsde l’antiguitat
clàssica
Refús de l’èpocamedieval
Retorn de l’Humanisme en filosofia,
filofogia i teologia amb l’ús del llatí
S. XVIEl Renaixement
Llengües vulgars
El Renaixement va coincidir amb un
període de canvis que van reflectir en la
concepció i creació de l’Estat modern. Les
llengües vulgars superen la seva
condició d’inferioritat respecte el llatí.
L’Humanisme
Sent un interès excepcional per l’home
–que representa l’equilibri entre àngel i bèsties- i a la vegada
pel món.Es passa d’una visió
teocèntrica pròpia del món medieval, a una visió antropocèntrica,
que caracteritzarà aquest segle.
Destaca la reforma protestant de l’Església amb
l’Erasme de Rotterdam.
Producció literària catalana
El model medieval literari continua vigent, alguns autors segueixen escrivint en llatí o castellà.
La poesia renaixentista va seguir tres línies:• Línia medieval(influenciada per March)• Influència italiana• Caire popular i
tradicional
Autors destacats: Pere Serafí, Joan Timoneda.
S. XVIIEl Barroc
S. XVIIEl Barroc
Es desenvolupa a Europa a finals del XVI
i al llarg del XVII
Oposició amb el moviment anterior
Desencanti valors en crisi
El barroc és l’evolució del renaixement
Evasió a través de l’art.
Recargolament, artifiositat
Exagerada, recarregament i enfarfegament
La fugacitat de la vidaEl pas del temps
que destrueix la bellesa.El gust per la monstruositat
i pel grotescIl·lusions òptiquesNeguit, desencís i disconformitat
El culteranisme
Cercava l’expressió de la bellesa absoluta a
través de l’exageració de les formes
emprades en el Renaixement.
Autor català: Francesc de Fontanella influït per Garcilaso de la
Vega.
El rector de Vallfogona
Francesc Vicent Garcia va néixer a Tortosa.
Va ser conegut literàriament com el rector de Vallfogona,
rectorat que va ocupar.Poeta destacat per la
seva diversitat i varietat d’obra.
Va representar dues actituds literàries: una
elegant i retòrica i l’altra satírica, irònica, burlesca i escatològica.
El Vallfogonisme
El gust per la ironia il’humor va donar lloc
al Vallfogonisme, corrent
que va augmentar lafama del rector.
La seva obra: L’Harmonia
del Parnàs.
La producció literària esva centrar principalment
en el Principat. A València
i les Balears lesproduccions són
escassesi en castellà.
S. XVIIEl Barroc
La Renaixença
El Modernisme. Joan Maragall. Poesia
Noucentisme. Josep Carner
La poesia de preguerra i postguerra. Poesia d’avanguarda
Salvat-Papasseit
Seguirem...
EL ROMANTICISME
I LA RENAIXENÇA
Contextualització històrica
La Renaixença
Jacint Verdaguer
Àngel Guimerà
Narcís Oller
Ressorgiment de la
personalitat
catalana
• A començament del s. XIX van proliferar defenses, diccionaris i polèmiques a l’entorn de la llengua, demostrant un interès de recuperació cultural molt vinculat als moviments romàntics europeus de l’època (entusiasme pels valors històrics i tradicions culturals pròpies).
• En l’àmbit polític cal destacar la Guerra del Francès (1808-1814)
• Transformació social i econòmica provocada per la industrialització de Catalunya
Contextualització històrica
El Romanticisme
• Un moviment cultural que es va iniciar a Alemanya i Anglaterra a final del s. XVIII i es va estendre pels altres països europeus durant el s. XX.
• És una època de transformacions, marcada pels idearis de la Revolució Francesa i els efectes de la Revolució Industrial.
• És un canvi profund de la manera d’entendre el món i l’art, s’abandona el model clàssic.
• El Romanticisme és un moviment innovador que basarà la seva estètica en l’exaltació de la sensibilitat individual. Transmetre emocions i sentiments propis a través de l’art és la seva missió.
• L’artista mostrarà a través de la seva obra el seu món interior, el seu estat d’ànim i la seva visió personal de la realitat.
• Imaginació, originalitat, espontaneïtat i llibertat per crear un obra única.
• El moviment romàntic mira camp el món medieval per exaltar l’origen de les cultures europees, per poder escriure històries llegendàries i exaltar els sentiment nacional dels pobles.
Contextualització històrica
LA RENAIXENÇA
com a moviment
literari català
• Tradicionalment s’ha datat el començament del moviment l’any 1833, en què Bonaventura Carles Aribau escriu la seva Oda a la pàtria (on s’exalta la pàtria, el passat històric i la llengua).
• Un altre fet cabdal en l’inici del moviment és el pròleg de Joaquim Rubió i Ors a Lo Gayté del Llobregat (1841). En aquests pròleg s’exposa d'ideari del moviment (la reivindicació del català com a llengua literària) i es proposa el restabliment dels Jocs Florals.• Ideari: Promoure l’activitat literària,
crear una literatura pròpia, fomentar el coneixement de la història pròpia i crear institucions catalanistes.
• Any 1877 es publica l’Atlàntida de Jacint Verdaguer, el primer gran poema èpic de la literatura catalana contemporània.
Contextualització històrica
La restauració del
Jocs Florals
• Es du a terme el 1859.
• Lema: Pàtria, fe i amor. (Tres premis de poesia)
• A partir d’aquest moment la producció literària catalana és protegida per les institucions.
• Els Jocs Florals significaren:• la creació d’un mecanisme de difusió
(premsa i edició)• el fet d’acostumar el públic a acceptar la
dignitat literària de la llengua• l’assoliment d’una plataforma de prestigi
social• la consolidació del moviment polític
catalanista• l’aparició i difusió dels autors més
importants dels moviment
Contextualització històrica
Antecedents de la
normativització
• El català no havia perdut terreny com a parla col·loquial; el que preocupava els escriptors de l’època era la llengua culta.
• Fruit d’aquesta preocupació al llarg del s. XIX proliferen obres de gramàtica (un total de 17), vocabularis i diccionaris (Pompeu Fabra ja va fer una proposta de gramàtica el 1891 a la revista modernista l’Avenç).
• Aqueta proliferació propicia un cert desconcert. Hi havia quatre tendències:• La tradicional• L’acadèmica• La del s. XV (Ausiàs March, Tirant...)• La del català que ara es parla
• No s’aconsegueix que els escriptors es posin d’acord ni es sometin. Haurem d’esperar fins el s. XX.
Contextualització històrica
Jacint Verdaguer
Neix a Folgueroles l’any 1845. Fill de pagesos, ingressa als 10 anys al seminari de Vic.
Adquireix educació en humanitats, filosofia i teologia. Comença molt aviat a escriure i als 20 anys obté dos guardons en
els Jocs Florals de BCN. Per temes de salut s’embarca uns anys i més tard passa a residir
al palau del Marquès de Comillas com a capellà de la família i es dedica plenament a la creació literària.
Als quaranta anys pateix una crisi espiritual i es dedica a practicar l’exorcisme i a fer obres de caritat, activitats que provoquen el seu endeutament.
Aquest comportament irregular provoca el seu desterrament al santuari de Gleva (Osona). En aquest moment ja consideraven que s’havia tornat boig.
Mort de tuberculosi el 1902 a Vallvidrera. L’enterrament de Mossèn Cinto, com el coneixia la gent, va ser una manifestació de dol popular.
VIDA
Jacint Verdaguer
És el gran poeta de la Renaixença (s. XIX). Creador de la llengua literària moderna. Aficionat a transcriure llegendes i rondalles populars i a
llegir literatura clàssica. Creador d’un estil propi que combina elements populars i
cultes. Va ser molt reconegut tant per la gent senzilla com pels
cercles intel·lectuals. De temperament idealista, apassionat i rebel, conferiran
en ell una sensibilitat romàntica. Els protagonistes de les seves obres: la natura, els mites,
els símbols, la imaginació, la nostàlgia pel passat, el sentimentalisme, l’interès per la cultura popular i el nacionalisme.
És considerat la gran figura del romanticisme català.
OBRA GENERAL
Jacint Verdaguer
Verdaguer va ser un sacerdot dedicat a la vida mística i a la caritat. També l’estimació pel seu país el va portar a interessar-se per la cultura popular i a elogiar la seva terra.
Part de la seva obra lírica té un caràcter religiós i patriòtic.
Destaquen Idil·lis i cants místics, Flors de Calvari i Pàtria.
Alguns poemes s’han convertit en cançons molt conegudes com el Virolai (himne de Montserrat), Lo noi de la mare (cançó de bressol nadalenca) i l’Emigrant (enyorança d’un emigrant).
Verdaguer reescriu moltes rondalles i llegendes antigues, algunes en prosa, com Lo Marineret de Sant Pau, i d’altres en vers, com Lo comte Arnau.
OBRA. POESIA LÍRICA I GÈNERES POPULARS
Àngel Guimerà
Neix a Santa Cruz de Tenerife el 1845. De mare canària i pare català, comerciant establert a l’illa.
El 1853 la família es trasllada al Vendrell, on Guimerà s’adapta als costums i llengua catalanes.
Aquest fet el marcarà profundament i quedarà reflectit a la seva obra. Alguns dels personatges són mestissos i pertanyen a mons culturals oposats.
Als 25 anys i instal·lat a Barcelona ja se sent completament català. Es va incorporar al moviment de la Renaixença i col·labora amb el naixent catalanisme polític com a defensor de la recuperació catalana.
Mor el 1924.
VIDA
Àngel Guimerà
És el dramaturg més important de la literatura catalana del s. XIX. Algunes de les seves obres tenen un èxit immediat i van ser traduïdes a nombroses llengües per ser-hi representades: castellà, francès, anglès, alemany, italià, rus, suec...
La majoria de les obres són de caràcter romàntic despertant emocions i sentiment.
Les obres més importants: Mar i cel (1888), Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896) i La filla del mar (1900).
Guimerà escriu en vers la tragèdia romàntica amb to solemne, ambientació històrica i accions ubicades en indrets llunyans. Violència, passió i conflictes amb personatges apassionats i idealitzats que s’enfronten a forces superiors. Tot això desemboca en finals tràgics.
El drama romàntic de caire realista està escrit en prosa. Amb un to més natural i llengua col·loquial. Ambientats en l’època de Guimerà i tracten fets quotidians i més realistes. El món de la pagesia, l’obrer, el mariner i sobretot les desigualtats entre rics i pobres. El conflicte gira entorn de la possessió amorosa. El final, però, també segueix sent tràgic.
OBRA GENERAL
Mar i cel
És una tragèdia romàntica. L’acció se situa al segle XVII
Representa la relació entre Blanca, cristiana, i Saïd, corsari fill de musulmans, que la té captiva al seu vaixell.
Ambdós s’enamoren apassionadament, però l’amor resulta impossible.Pertanyen a bàndols enemics amb cultures diferents.
Només la mort pot realitzar la seva unió.Obra de caràcter històric (expulsió dels moriscos de València)
Es tracta el problema del mestissatge i el conflicte entre religions.
Àngel Guimerà
Terra baixa
És un drama romàntic de caire realista.Ens mostra la seva manera d’entendre el món.
Creu que l’ésser humà és bo per naturalesa i que és la societat civilitzada que el corromp.
En l’obra apareixen la terra alta, muntanya, i la terra baixa, el poble o ciutat, on Manelic és víctima de la tirania, l’engany i la corrupció.
També hi apareix a l’obra la problemàtica de Marta, òrfena, caiguda a les mans del poderós Sebastià. La submissió resignada de la pagesia al
poder del propietari, cacic del poble.És una obra realista i contemporània a l’autor. Pretén mostrar la realitat
social de l’època.La caracterització dels personatges i les seves passions són pròpies del
Romanticisme, pretén emocionar el públic.
Àngel Guimerà
Narcís Oller
Neix a Valls el 1846 i mor a Barcelona el 1930 amb 84 anys.
Escriptor i advocat. Orfe de pare de molt petit, s'educà a la casa pairal de la seva família materna, una de les més importants de Valls, en un ambient "il·lustrat" i molt liberal. Més tard, estudiant dret a Barcelona, esdevingué un "demòcrata convençut", però la Revolució de Setembre el decebé i es desentengué de la política. Una vegada acabada la carrera, anà compaginant la seva tasca d'advocat amb la d'escriptor. Després d'uns deu anys de producció escassa, de caire romàntic i en castellà, es passà a les files dels escriptors realistes i comença a escriure en català.
VIDA
Narcís Oller
És el novel·lista més important de la literatura catalana del s. XIX.
Les seves obres tenen elements romàntics, però s'inscriuen dins del corrent del Realisme.
El Realisme neix com a reacció al Romanticisme. Els autors entenen que l’art ha de reproduir fidelment la realitat social de l’època.
L’artista actua com un científic que observa i analitza la societat per tal de mostrar-la amb exactitud i objectivitat.
Narcís Oller ens mostra a les seves obres la societat catalana de l’època, ens descriu l’estil de vida burgesa de BCN, el progrés tecnològic i industrial, els enfrontaments polítics i sindicals i la problemàtica dels individus marginats.
OBRA GENERAL
Narcís Oller
La seva obra es pot dividir en tres etapes. La primera comença amb un volumet de quatre contes titulat Croquis del natural, publicat el 1879 i es clou amb la seva novel·la més extensa i ambiciosa: La febre d’or editada definitivament l'any 1893, entremig publica diversos reculls de contes i tres novel·les, La papallona (1882), prologada per Zola, un dels seus escriptors predilectes, malgrat que Oller mai no arribà a seguir del tot el naturalisme de l'autor francès; L'escanyapobres (1884) i Vilaniu (1885). Fou una època d'èxits, durant la qual exercici una influència decisiva dins la literatura catalana i mantingué relació amb les principals figures literàries espanyoles i estrangeres.
OBRA GENERAL
Narcís Oller
La segona etapa comença amb l'aparició del modernisme literari i acaba el 1906. L'autor va essent desplaçat per les noves tendències i els nous escriptors i també l'afecta la mort dels dos crítics i amics seus, el seu cosí Josep Yxart i Joan Sardà, a l'estímul dels quals es devia una gran part de la seva obra. Es poden destacar en aquesta etapa dues novel·les: La bogeria (1899), la seva obra més naturalista, i Pilar Prim (1906), novel·la psicològica amb la qual intenta acostar-se, en part, a l'estètica modernista.
Després de Pilar Prim comença la tercera etapa en què va publicant contes i traduccions, però cap novel·la. Es tracta d'un període en el qual cada vegada està més aïllat i enfrontat als noucentistes que l'han deixat de banda i a qui ataca directament. En aquesta darrera etapa prepara les seves Memòries literàries que es publicaren pòstumament el 1962.
OBRA GENERAL
La papallona
La Papallona és la història d’una noia òrfena i sense recursos, de
classe baixa que queda embarassada d’un estudiant que l’abandona. Patirà un desequilibri nerviós que la portarà a la mort.
L’obra té elements realistes i romàntics. Llenguatge poètic i
moralitzador.
L’Escanyapobres i La bogeria
L’Escanyapobres i la Bogeria són dues obres amb protagonistes
marginals de la societat. L’un, un avar incapaç d’adaptar-se al
progrés industrial. L’altre, un jove que es torna boig. Teories
científiques exemplificades amb els dos protagonistes constituiran una de les principals característiques
del Naturalisme literari.
Narcís Oller
La febre d’or
La febre d’or ens mostra el món de la burgesia i la transformació de la ciutat de
Barcelona al final del s. XIX, concretament el període conegut com “la febre d’or”.
Narra la història d’un fuster que s’enriqueix amb inversions en borsa. Es converteix en
un nou ric, però la seva conducta poc assenyada i el tren de vida que portarà faran que s’arruïni ràpidament i torna al punt de partida social modest. L’obra fa
una denúncia del capitalisme i els esperits vanitosos i egoistes.
Narcís Oller
