iesmontserrat 2.0
Post on 08-Mar-2016
217 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
Treball de Recerca Curs 2013/2014
iesmontserrat2.0
BERTA ISACH TEJEDOR
Tutora Teresa Moyà
Institut Montserrat Barcelona
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
1
ÍNDEX
1. Introducció 2
2. Explicació treball 3
3. Cromoteràpia 6
3.1. Proposta de colors 11
3.2. Proposta 1 13
3.3. Proposta 2 14
3.4. Proposta 3 16
4. Tipografia i Retolació 17
5. Aules 18
6. Laboratori 24
7. Aula de Dibuix 25
8. Jardí 27
9. Qüestionaris 28
10. Energies sostenibles 37
10.1. Reducció del consum elèctric 37
10.2. Energia Solar tèrmica 37
10.3. Tractament d'aigües 40
11. Conclusió 42
12. Agraïments 43
13. Bibliografia 44
14. Annex 1 Fotografies 45
15. Annex 2 Planell 49
16. Annex 3 Història de l’Institut Montserrat (TR d’en Pau Cabús) 59
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
2
1. INTRODUCCIÓ
Fa sis anys que vaig entrar en aquest institut, i anteriorment ja el coneixia
perquè el meu germà també hi va estudiar. A part d’això, aquí hi he passat
moltes hores de la meva vida, i encara que sempre m’hi he trobat a gust, he
pensat que amb quatre petites reformes podria ser un lloc més acollidor i a on
els alumnes, professors, treballadors i en general tothom que esta d’una
manera o altre vinculat en aquesta institució també hi estiguin. D’aquí aquest
títol, iesmontserrat 2.0.
L’objectiu principal del meu treball de recerca serà doncs reestructurar part de
l’institut.
A partir dels planells del institut que m’han proporcionat intentaré, amb els
mínims canvis possibles, i amb les mateixes mesures, poder aconseguir una
estètica més actual i moderna.
M’agrada tot el que fa referència a l’arquitectura i això serà el que , si tot va bé,
estudiaré més endavant. Evidentment arquitecte no ho sóc però si que tinc
idees que m’agradaria poder exposar en aquest treball. De tota manera hem
basaré tant sols en la part del disseny d’interior que en la part arquitectònica
del edifici, ja que no tinc els coneixements per poder fer un canvi estructural
del institut.
Per poder ser una mica més concret en la recerca i la línea estructural, la
professora que hem porta el treball, Teresa Moyà (professora de dibuix tècnic i
altres matèries), m’ha guiat i assessorat, i una de les coses que varem
comentar va ser que fes una enquesta en als alumnes del centre. Això m’ha
ajudat una mica més a entendre les necessitats, les coses positives i també les
negatives, ha escoltar i intentar arreglar-ho per el bé de tothom.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
3
Aquesta enquesta es basa en deu preguntes que fan referència a diferents
aspectes del centre, tant a nivell de distribució, decoració i confortabilitat. Un
tutor de cada curs va ajudar-me a que els seus alumnes contestessis
l’enquesta, per poder tenir un ventall d’opinió, depenen dels anys que aquests
han passat en el centre. Les respostes han sigut bastant uniformes, coincidint
també en les opinions que els hi demanava. Les diferencies han estat
bàsicament entre els alumnes de Batxillerat i els de la ESO, sent els primers
molt més estrictes a l’hora de fer les valoracions.
També he de dir que en el fons el meu desig seria que tot això es dugués a
terme.
2. EXPLICACIÓ DEL TREBALL
Aquest treball consisteix a fer una reforma de l’Institut Montserrat de
Barcelona.
Esta situat al carrer Copèrnic 84, al barri de Sarrià - Sant Gervasi. L’Institut
Montserrat va ser construït al 1941 al carrer Balmes cantonada Diagonal, però
aviat va quedar petit i es va traslladar al 1948 a una torre del carrer Copèrnic
fins a l’actualitat. Al 1960 es va tenir que ampliar per mancança d’espai, més
tard al 1965 es va enderrocar la torre i es va construir l’actual edifici que es va
inaugurar el 1968. (veure annex 3)
Tot i les reformes interiors que s’han anat efectuant des de el 1968 fins ara, en
el centre li caldria un canvi d’aire, si més no, amb el que respecte a la part
estètica i modernitzar una mica les seves instal·lacions.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
4
La reforma no serà estructural , o sigui que no es tocarà cap paret ni envà ni es
canviarà de lloc cap de les aules i altres estances del centre, tot i que m’hauria
agradat poder-ho fer.
Així dons, la reforma consistirà a fer canvis de color de parets i paviment,
distribució diferent del interior de les aules, canviar mobiliari del laboratori i aula
de dibuix, distribució dels espais del jardí, actualitzar la retolació i finalment
buscar la sostenibilitat en l’aigua, l’electricitat i la calefacció del centre.
Tot això crearà un ambient diferent i més actual que pot fer possible que tots
ens trobem més a gust amb el lloc de treball i d’estudi. Tots nosaltres i passem
moltes hores i com millor hi estiguem millor podrem rendir.
L’edifici consta de sis plantes dividides en:
Una planta baixa, quatre pisos, un nivell per sota, un edifici annex, i un jardí.
La planta baixa està dividida en diferents parts, primer tenim el vestíbul que és
el centre de la circulació en el institut, desprès hi ha diferents aules com,
consergeria, secretaria, sala de professors, sala de direcció, biblioteca, lavabos,
classe de batxillerat, i altres classes extres. Amb un dels extrems, per sobre de
la sala d’actes i al mateix nivell que la planta baixa però separat, hi han dues
aules de música.
El primer pis consta per una banda de aules de primer de la ESO i lavabos, i per
a l’altre aules de segon de la ESO, incloent en el mig del pis la sala
d’informàtica.
En el segon hi podem trobar a la banda esquerra aules de tercer de la ESO i
seminaris, i a la banda dreta més aules de tercer, l’aula de tecnologia, aules
extres i lavabos.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
5
En el tercer pis hi trobem aules de quart de la ESO a les dues bandes, aula de
dibuix, aula de física, aula de biologia, seminaris i lavabos.
Finalment a l’últim pis de l’estructura hi trobem dues aules de batxillerat, l’aula
de dibuix i aula extra.
Des de la planta baixa podem excedir el nivell que queda per sota i a la mateix
altura que el jardí, on hi ha el gimnàs, vestuaris, lavabos, la sala d’actes.
Hi ha un ascensor central que va de la planta baixa fins al quart pis. Aquest
ascensor l’usa exclusivament el professorat i els treballador, tot i que si un
alumne té algun impediment físic, també el pot utilitzar.
També consta de una escala central que es bifurca en dues a banda i banda
d’aquesta.
L’annex és un petit edifici que esta situat a la dreta del institut, on és pot
excedir per unes escaletes situades a la planta baixa. Aquest annex consta de
dues plantes compartimentades en aules per els alumnes de primer i segon de
batxillerat, també incloent-hi un lavabo.
El jardí ocupa tota la part del darrera del edifici, on hi trobem el menjador,
pistes d’esport, aparcaments, i un gran bosc entre d’altres.
Aquest jardí és considerat de tipus romàntic, amb una gran varietat de especies
vegetals, com xiprers, oms, pins pinyoners, cedres, plataners, lledoners,
acàcies, llorers, figueres, nesprers, palmeres, etc. Des de fa uns quants anys, el
jardí s’ha fet famós per una nombrosa colònia de cotorres, que l’ha escollit com
a lloc de residència i procreació.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
6
3. CROMOTERÀPIA
La cromoteràpia és l’aplicació de la fototeràpia en forma de color. L’espectre
electromagnètic pertany a la banda de llum visible, que va des de el infraroig
fins el ultraviolat, i que compren els color vermell, taronja, groc, verd, blau,
blau intens, i violeta.
El color és una part de espectre lumínic, i, al final és energia vibratòria. Aquesta
energia afecta de diferent manera al ser humà, depenen de la seva longitud
d’onda, produint diferents sensacions i sentiments dels que normalment no en
som conscients.
En el terreny de la psicologia la utilització dels colors és un recurs per tractar les
infermetats i proporcionar benestant personal i social. El color produeix un
efecte intens sobre la infermetat, el creixement personal i el desenvolupament
de la qualitat de vida.
El color és un dels element amb què el cos pot comunicar-se amb més facilitat
per cobrir les seves necessitats ja que cada color actua en determinades àrees
del organisme, regularitzant diferents anomalies físiques o mentals. Els color es
poden caracteritzar amb paraules que descriuen com els sentim
La cromoteràpia ha estudiat els efectes que produeixen els colors en el cos
humà, i s’ha comprovat que varien segons les cultures, climes i nacionalitats.
Tant mateix afecta a la totalitat del nostre esser i a la qualitat global del dia a
dia. Els colors contribueixen a que experimentem senyals visibles d’alegria,
força vital, inestabilitat emocional, tot això condicionat per la resposta que
tenim el color.
Durant molt anys s’han estat fent tot tipus de probes per saber exactament
quin són aquestes sensacions davant dels colors.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
7
• Vermell:
El vermell és un color molt intens a nivell emocional, això fa que estimuli
l’esperit per les probes de curt termini. S’associa directament a les prohibicions i
als perills. Té molta força visual arribant a ser perjudicial per a les persones
nervioses, i alhora positiu per a la gent amb poca energia i tímida.
És el color de la sang i la vitalitat.
El color vermell el podem trobar de forma natural en: sang, fruita, foc, animals.
• Taronja
El color taronja s’associa directament a la joventut. La gent que li agrada el
taronja solen ser persones amb grans aspiracions, i amb una personalitat
enèrgica, dinàmica i optimista. Normalment es diu que són gent gregària amb
un concepte molt fort de les relacions socials, també indica gent intel·ligent i
amb un gran sentit de la lògica.
Aquest color té un efecte vitalitzador i aporta energia per afrontar les dificultats
de la vida. El taronja produeix il·luminació, confiança, intel·ligència, inventiva i
motivació.
El color taronja el podem trobar de forma natural en: fruita, sol, fongs, cereals,
ambre, resines, fusta, animals.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
8
• Groc
El color groc representa la intel·ligència, el desenvolupament i la capacitat
intel·lectual, i estimula la renovació per focalitzar-la en la tasca de
perfeccionament de la personalitat.
La gent que li agrada aquest color sol tenir una ment energia, científica i
creativa. En general ens fa estar alegres i feliços, per tant les persones amb
depressions solen rebutjar el groc.
El color groc el podem trobar de forma natural en: flors, fruita, sol, blat, animals.
• Verd
El color verd té l’afecta de calmar el sistema nerviós i promoure el ingeni fent
així més fàcil trobar solucions efectives al problemes. És un color que s’associa
a la natura i a la vida, tot i que simbolitza la gelosia i l’enveja.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
9
Des de el punt de vista psicològic el verd és un color de pau i equilibri, molt
més que el blanc, per això és un dels color preferits dels hospitals, ja que
neutralitza el vermell de la sang.
Les persones que prefereixen aquest color, són amants de la natura, i busques
l’equilibri, les coses serenes i tranqui-les. En general s’associa a la salut i al
benestar espiritual i material.
El color verd el podem trobar de forma natural en: gespa, fulles, olives, plantes,
verdures, fruita, animals.
• Blau
El color blau és fred, astringent i antisèptic, i s’associa amb la frescor del mar i
el cel, així com amb les altures i les profunditats. És un dels colors que agrada a
quasi tothom. En general el blau indica refinament, melangia i poesia. Una
persona que li agradi molt el blau, podem dir que té un temprament nostàlgic i
romàntic, ple de sensibilitat i equilibri, lleialtat vers a les amistats, consciència
de treball i de vida.
El blau indica confiança, i fa desenvolupar la nostre expressió creativa.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
10
En l’aspecte psicològic, obra la ment i proporciona pau, tranquil·litat i harmonia.
Redueix la tensió i elimina les idees obsessives.
El color blau el podem trobar de forma natural en: mar, cel, flors, animals.
• Violeta.
El color violeta s’associa a la reialesa i simbolitza poder, noblesa, luxe i ambició.
També indica la saviesa, la creativitat, la independència i dignitat.
Hi ha enquestes que diuen que aquest color és el que prefereixen el 75% dels
nenes abans de la adolescència, doncs representa la màgia i el misteri.
Degut a que el violeta normalment no es troba a la natura, hi ha l’opinió de que
pot ser un color artificial.
La gent que li agrada aquest color solen ser persones que s’ha senten
importants, i amb un temperament una mica sarcàstic.
En l’aspecte psicològic ajuda a disminuir l’angoixa, les fòbies, la por i la
violència.
El color violeta el podem trobar de forma natural en: flors, verdures, animals.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
11
3.1. PROPOSTA DE COLORS
Un dels aspectes més important per el que fa el canvi visual del institut és el
tema de la pintura. Tal com he explicat abans en el apartat de la cromoteràpia,
el color ens transporta i ens canvia el nostre estat d’ànim, i ens ajuda a estar
més a gust en el lloc on hem d’estar.
Un simple canvi de color ens pot aportar una mirada nova i una actitud més
positiva a l’hora de començar el curs.
Amb això intento que, en el cas de la pintura, i amb pocs recursos, donar un
aspecte més actual en el nostre centre.
Segons l’enquesta realitzada als alumnes del Institut Montserrat sobre els colors
de les parets, els resultats obtinguts són que per majoria els color més valorats
són sobretot els de gama clara, tot i que hi ha altre propostes.
Els resultats de l’enquesta han donat com a millor opció el color actual en que
està pintat el institut, seguit del color blau com a segona opció i com a tercera
el color blanc. Després de valorar aquest resultats i comparar mitjançant la
cromoteràpia els seus efectes, he arribat a la conclusió que el color blau seria el
més adequat per pintar les parets i portes del institut combinat amb el blanc.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
12
Gràfic proposta colors
Actualment el institut està pintat de dos colors, la part del terra fins a mitja
paret està pintat de una color beix fort, i la resta incloguin el sostre de color
blanc.
Tots els pisos estan pintats de la mateixa manera, així com les portes que estan
esmaltades amb el mateix color que la part inferior de la paret.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
13
Foto actual del passadís de la segona planta
A continuació exposo tres de les
propostes per canviar els colors de
parets , portes i terra del centre:
3.2 PROPOSTA 1
Tal i com està ara, simplement canviant
els colors.
La part inferior de les parets així com
les portes i marcs de les finestres i
lluernes de color blau i la part superior
de les parets i sostre de color blanc.
Aquesta seria la manera més simple de
realitzar el canvi de color, encara que potser la menys atractiva.
Proposta canvi color parets i altres
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
14
3.3. PROPOSTA 2
La idea consisteix en pintar cada pis d’una intensitat diferent del color blau,
començant per els pisos inferiors que haurien de ser de un color més clar,
doncs aquests reben menys llum, i anar pujant la intensitat de color, sempre de
la mateixa gama, a mida que anem pujant els pisos, doncs els últims reben més
claror de l’exterior al llarg del dia. De aquesta manera podem diferenciar cada
pis per una gama de color concret (foto2). Tanmateix cada pis es marcaria amb
un gran numero pintat com podem veure a la foto (3). Aquests números també
aniran canviant la intensitat del seu color al contrari que els dels pisos per fer
contrast i aniran col·locats a banda i banda del final de les escales de cada pis,
en total hi hauran dos números per pis. (Foto4)
Totes les aules, així com secretaria,
despatxos i sala de professors es
pintaran del mateix color, que serà
el blanc.
Totes les portes, marcs i lluernes de
les aules, lavabos, secretaria, etc. es
pintaran del mateix color del Foto1. Color del terra
numero del pis corresponent.
Els sostres aniran tots pintats de blanc.
El terra de tot el centre serà de linòleum de color
gris fosc. (Foto1)
Per el que fa als lavabos s’enrajolaran de color
blau i els sanitaris de color blanc.
Foto 2. Gama de blaus
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
15
Per el que fa al edifici de batxillerat, el pis 1 i 2, es correspondrà amb intensitat
i color a els pisos 1 i 2 de l’edifici principal.
Foto 3. Exemple numero a la paret
Foto 4. Escala principal
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
16
3.4 PROPOSTA 3
Aquí ens inspirem una mica en la forma que està actualment pintat el institut,
així dons mantindríem les dues parts de les parets diferenciades però en aquest
cas la part inferior ocuparia dos terceres part de la paret en alçada i aniria amb
un revestiment de linòleum de color marró - gris (foto5), que és un material
que requereix molt poc manteniment i és molt net, i la part de superior pintada
de color blanc, igual que el sostre. (foto 6)
Les portes i marcs de les finestres anirien pintades d’un color marró intens per
contrastar amb la resta.
El linòleum és un material utilitzat per fabricar recobriments de terra fabricat a
partir de oli de lli solidificat barrejat amb farina de fusta o pols de suro col·locat
sobre un suport d'una lona o tela. Se li solen afegir pigments a la barreja per
donar-li diferents colors.
Els terres de linòleum de més alta qualitat, anomenats 'INLA', són
extremadament durables. Aquests terres es fabriquen ajuntant i encastant
peces sòlides de linòleum. Es fabriquen versions
amb patrons geomètrics de linòleum en diferents
gruixos o dimensions, i poden portar impreses
capes més primes tot i que això els fa menys
durables i es desgasten amb més facilitat al
fregar-hi els peus. El linòleum de bona qualitat
és prou flexible per ser utilitzat en edificis en què
materials més rígids (com ara les teules
ceràmiques) es trencarien. Foto 5. Linòleum
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
17
En aquesta proposta li afegiria la idea
dels números dels pisos però aquesta
vegada en lloc de pintar-los els
col·locarem amb vinils del mateix color
que portes i finestres.
Foto 6. Exemple parets
4. TIPOGRAFIA i RETOLACIÓ
La tipografia és la forma gràfica d’expressar el llenguatge. Es pot veure com un
art i tècnica del us i selecció de tipus, originalment de plom, per crear treballs
de impressió.
Es tracta de una activitat que s’encarrega de tot lo referent als símbols, dels
números i les lletres de un contingut que s’aplica en un suport físic o digital.
El disseny, la aparença i les dimensions dels tipus depèn-ne de la tipografia. Es
possible distingir diverses rames o divisions en aquest art, com la tipografia
creativa, que explora les formes gràfiques més allà de la finalitat lingüística dels
símbols, la tipografia de edició, que vincula a les propietats normatives de les
famílies de tipus, la tipografia del detall o microtipografia que es centra en el
interlineat, el interlletrat i la marca visual i per últim la macro tipografia , que és
especialista en el tipus, l’estil i el cos dels símbols.
Un rètol és una inscripció ben visible per a senyalar el nom d'una empresa, d'un
carrer o un altre topònim, un cartell per a indicar el lloguer o la venda d'un bé
immobiliari o l'etiqueta que es posa a un objecte en una exposició, un museu o
una biblioteca.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
18
A continuació mostro una opció de tipografia. La retolació serà a base de vinils
enganxats directament a les parets amb l’avantatge de que els vinils es poden
canviar en qualsevol moment sense malmetre les parets.
Estil Geomètrica
5. AULES
Al llarg dels anys la mentalitat de les escoles ha anat evolucionat
favorablement i, en conseqüència, també ho ha fet la seva organització i
estructura tant interna com externa. Abans els centres escolars eren
ambients tancats en sí mateixos sense produir-se gaire contacte amb el
seu entorn. Amb el pas del temps s’ha anat introduint el concepte
“d’escola nova”, fet que ha permès començar a establir vincles i a
relacionar-se amb l’exterior fins al punt d’arribar a canviar el medi que
l’envolta i amb el qual treballa. L’escola ja no és un lloc amb quatre parets
on s’ensenyen coses: és un conjunt d’espais i escenaris educatius amb
diferents objectius.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
19
Per aconseguir una bona organització de les aules, s’ha de tenir clar el
concepte d’espai educatiu: espai en el qual s’inclou el medi físic y material
de cada centre educatiu juntament amb les interrelacions que es
produeixen tan en aquest medi com en el medi que els envolta. Dins
d’aquest espai educatiu hi ha diferents elements que s’han de tenir
present per a una bona organització: els elements estructurals i
l’equipament i mobiliari.
El primer inclou l’aula pròpiament dita, ja que és el lloc principal on es
desenvoluparà el treball educatiu. Crec que aquesta influeix molt en
l’aprenentatge del alumne, ja que, depenent de la seva organització, es
treballarà millor o pitjor. Un altre espai important és el circular i
comunicatiu com els passadissos, el vestíbul, les escales... Antigament,
aquests espais ocupaven gran part del centre escolar sense ser aprofitats,
eren espais morts sense cap utilitat. Amb el temps, s’ha vist que poden ser
útils. Aquests llocs es poden reorganitzar posant ordinadors per consultar
informació, taules per llegir, prestatges amb llibres com a petita
biblioteca, fer zones de descans o pel temps de lleure... Fins i tot hi ha
algunes construccions modernes que ja opten per eliminar-los ja que
s’intenten integrar com una part més de les aules.
Existeixen estudis que expliquen quines característiques haurien de tenir
els elements estructurals en funció de les necessitats educatives dels
centres. Aquestes es podrien resumir en que la seva estructura bàsica
hauria de ser adaptable per poder-la canviar quan fes falta o introduir
canvis i els espais fossin flexibles per poder complir diferents funcions. Per
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
20
poder aplicar això, els espais han de ser variables pel que fa a les
dimensions i amb funcions polivalents.
Tot i això, un ha de ser realista i observar que hi ha molts centres que no
estan dissenyats per poder aplicar tot això, ja que la seva distribució no ho
permet, a menys que canviï tota l’estructura del centre (difícil d’aplicar pel
seu elevat cost econòmic).
Això passa perquè moltes vegades, els arquitectes que edifiquen les
escoles són simplement arquitectes sense gaire idea de les necessitats que
els alumnes necessiten en un centre. Només tenen quatre nocions i
construeixen els edificis com un altre qualsevol. Crec que el que s’hauria
de fer és, o bé que els professors poguessin parlar amb l’arquitecte per
comentar com millorar l’estructura del centre o bé que hi haguessin
arquitectes ja especialitzats en construccions d’escoles. Però això no
acostuma a passar i s’edifiquen centres que no estan gens adaptats a les
necessitats de l’alumnat ni del professorat. Per aquest motiu, s’han de
buscar altres alternatives perquè l’alumne es senti agust en un espai on
passa la gran majoria del seu temps i on més es relaciona.
El segon element que s’ha de tenir present per a la bona organització són
els equipaments i el mobiliari. S’han d’adaptar tant a les activitats que es
realitzin com al nivell dels alumnes. Una solució podria ser a través
d'estructures modulars i adaptables entre si, com per exemple les taules,
ja que permeten un treball individual o en grup, depenent del que s’estigui
realitzant i quina metodologia es vulgui utilitzar. Un altra aspecte
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
21
interessant és tenir suficient material tecnològic, però això a vegades no
passa, ja que hi ha escoles que depenen de subvencions o ajudes i no
sempre tenen allò bàsic per treballar millor.
Diferents tipus de distribució
Molta gent es pot preguntar si realment és necessari tenir present tot això
i el perquè de canvia l’espai. La resposta és simple: és necessari per
millorar el procés d’aprenentatge de l’alumne, adaptar millor les
programacions, plans d’estudis i les activitats a realitzar pel professorat i
el centre educatiu en general i per millorar la qualitat d’ensenyament.
La distribució d’una aula depèn molt de l’edat dels nens. Crec que quan
són petits és millor posar-los en grups de quatre o cinc perquè
s’acostumin a treballar de manera col·laborativa i ja de més grans, en
taules més separades ja que tenen la capacitat de treballar de manera
més individual sense deixar de treballar en grup. Tot i això, i com he
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
22
comentat abans, les taules haurien de ser mòbils per facilitar el treball en
grup quan fos necessari.
Aquesta distribució està pensada per nens de cicle inicial i mitjà. La idea és
tenir unes taules que es puguin adaptar a diferents situacions i matèries i
que el professor doni la classe movent-se per tota l’aula en lloc d’estar en
un punt en concret com assegut a la taula o davant la pissarra.
Encara que molta gent no li dona importància a la distribució de les taules,
alguns estudis indiquen la interrelació que hi ha entre el lloc que ocupen
els alumnes i el seu rendiment escolar, ja que els que tendeixen a ser més
participatius es col·loquen a les primeres files i els que mostren menys
interès al darrera. Per això la clàssica distribució de les taules en files i
totes mirant cap a la pissarra i cap la taula del professor moltes vegades
no és la més adequada. Una distribució espacial activa acostuma a ser més
pràctica i efectiva on les taules estan distribuïdes de manera irregular i
adaptades a les necessitats de la matèria que s’està donant i el professor
no sempre està situat a un mateix punt, sinó que es va movent per tota la
classe. Fins i tot, es podria impartir una classe directament sense les taules
i les cadires, tal com es pot apreciar en un bloc d’una escola, on fan música
directament asseguts a terra, ja que la metodologia emprada per fer
aquesta assignatura és força dinàmica i de moure’s i el mobiliari molesta
més que no pas ajuda.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
23
Nova proposta d’aules
En aquest apartat em limitaré a condicionar el mobiliari i altres, ja que no puc
fer cap canvi estructural ni espaial, doncs hi ha una manca obvia de superfície.
Per tant s’hauria de canviar les taules i les cadires per altres de més còmodes i
adaptables per el bon funcionament del alumnat
També es podria col·locar vidres intel·ligents que permeten l’estalvi energètic i
redueixen la radiació solar, així com l’aïllament acústic.
A continuació poso exemples de mobiliari:
Taula o pupitre individual amb quatre potes i
amb una safata de reixa metàl·lica de 20mm de
diàmetre. El sobre en compacte (resina fenòlica)
hidròfug d’alta resistència. L’estructura de les
potes és un tub de 30mm de diàmetre.
La resina sintètica termo estable, caracteritzada
per la seva resistència la calor i l'aigua, està
formada per la condensació del fenol i el formaldehid, de gran resistència a
l'envelliment.
Cadira amb estructura en tub de diàmetre de
22 mm pintada en sistema epoxi. Carcassa
amb disseny anatòmic de polipropilé resistent.
Apilable. Obertura posterior per facilitar la
mobilitat. Postura ergonòmica ideal per a les
funcions d’escriure i escoltar.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
24
6. LABORATORI
Actualment el laboratori és una classe rectangular amb un terra d’una forta
inclinació, que no és adequada per els tipus de treballs que és duen a terme, ja
que transportar líquids, i material delicat comporta un cert risc en aquest tipus
de terra.
Per poder millorar aquesta aula he consultat a les professores de ciències, per
saber quina seria la millor manera de distribuir-la i actualitzar-la. Els requisits
principals són aquest:
• Treure la inclinació del terra i deixar-ho a nivell de superfície. D’aquesta
manera l’aula visualment quedarà més gran i fàcil de circular i sobretot amb
menys risc d’accidents.
• Treure les taules actuals i canviar-les per taules a on hi puguin treballar
varies persones per banda. Aquestes taules haurien de dur endolls amb
connexió a Internet.
• Canviar les cadires actuals per unes cadires altes amb respatller.
• A la banda contraria de la finestra hi haurien de anar les tres piques d’aigua
separades entre elles i amb una única conducció, per tal de que sigui més
fàcil la neteja del material sense que hi hagi una aglomeració d’alumnes.
• Canviar l’armari del fons del fons.
• Canviar la campana extractora per una de més potència.
• Millorar la ventilació de l’aula per prevenir possibles intoxicacions.
Planell del laboratori actual.
Veure Annex2
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
25
Proposta de mobiliari:
Exemple de taula Exemple d’aixetes
Exemple d’armari
7. AULA DE DIBUIX
Actualment l’aula de dibuix consta de unes taules massa altes i uns tamborets
bastant incòmodes per poder treballar i dibuixar amb condicions. Per altre
banda la tarima que hi ha davant de la pissara la conservaríem, ja que és una
manera de donar importància al professor/alumna que estigui allà. Aquesta
tarima també s’ha d’afegir a l’aula del 4rt pis.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
26
Amb ajuda de la professora de
dibuix i tutora del meu treball
(Teresa Moyà) he decidit canviar
les taules individuals per unes
dobles, i no tant altes. Per altre
banda les cadires serien normals
o tamborets amb respatller.
Planell del laboratori actual. Veure Annex2
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
27
8. JARDÍ
Aquest jardí és considerat de tipus romàntic, amb una gran varietat de especies
vegetals, com xiprers, oms, pins pinyoners, cedres, plataners, lledoners,
acàcies, llorers, figueres, nesprers, palmeres, etc. Des de fa uns quants anys, el
jardí s’ha fet famós per una nombrosa colònia de cotorres, que l’ha escollit com
a lloc de residència i procreació.
A partit dels resultats de l’enquesta que vaig realitzar als alumnes, una gran
part d’ells els hi agradaria millorar la comoditat del jardí, tot i que els hi agrada
la distribució.
En aquest institut el jardí equival al pati de la escola, de manera que han de
conviure la gent que vol practicar algun activitat física, amb la que simplement
vol descansar a l’hora d’esbarjo. Això no és cap problema, doncs el jardí té unes
dimensions considerables, però li manquen llocs on poder seure
tranquil·lament. Aquest problema es podria arreglar fàcilment col·locant bancs
o similar en uns espais concrets i estratègics del jardí.
Aquest mobiliari, juntament amb papereres, taules, etc, hauria de ser d’un
material que s’integrés perfectament en el seu entorn.
Tinc entès que part del professorat que fa guàrdies a l’hora de l’esbarjo,
demanen algun espai on poder seure i no haver d’estar tota l’estona de peu.
Veure Annex 2.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
28
9. QÜESTIONARIS
• Valoració general:
Resultats del qüestionari realitzat a 29 alumnes de diferents edats i sexe del
Institut Montserrat mitjançant el correu electrònic.
Les deu preguntes fan referència a aspectes estructurals, de mobiliari,
d’estètica i de mobilitat dins del centre.
El 38% són nois i el 62% són noies.
Pràcticament la meitat del enquestats els hi agraden les aules encara que un
59% troben que no estan ben situades i el 79% creu que s’ha de caminar molt
per dintre el centre per fer el canvi d’aula. Així com prefereixen en un 66% que
les taquilles estiguin a fora.
El més mal valorat de tot són les cadires de l’aula del laboratori, pràcticament la
majoria creu que s’haurien de canviar. Seguit de la sala d’actes que sembla ser
que no és gaire còmode.
Per el que fa al color de les parets és molt variat tot i que el blanc i els colors
clars són preferents.
La valoració global és de un 4 sobre 6.
També es podria comentar que els alumnes de batxillerat són molt més crítics
que els de la ESO, ja que porten més temps en el centre i això fa es creï una
forta empatia, i per conseqüència vulguin un canvi. Per altre els de la ESO, al
entrar en un centre nou, ho vegin amb uns altres ulls i no siguin tant crítics.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
29
QÜESTIONARI TREBALL DE RECERCA:
Curs: .............. Sexe: � Home � Dona
Edat:.................
Aules:
Estan ben situades en el centre? � Si � No
Com t’agradaria?............................................................................................
Estan ben distribuïdes interiorment? � Si � No
Com t’agradaria?............................................................................................
Les taules estan ben col·locades? � Si � No
Com t’agradaria?............................................................................................
T’agrada la il·luminació? � Si � No
Com t’agradaria?...........................................................................................
Vols les taquilles dins les aules? � Si � No
Circulació:
Has de caminar molt per canviar de classes ? � Si � No
Jardí:
Està ben distribuït? � Si � No
T’agradarien més zones amb bancs? � Si � No
T’agradarien més zones per fer activitats físiques? � Si � No
Que penses del menjador?..............................................................................
Altres espaïs:
Trobes còmode la biblioteca? � Si � No
Trobes còmode la sala d’actes? � Si � No
Que penses dels vestuaris?.............................................................................
Que penses dels lavabos?..............................................................................
T’agradaria canviar el color de les parets? � Si � No
Digues de quin color.......................................................................................
Sobretot m’agradaria que canviessin. Perquè? .................................................
.....................................................................................................................
.....................................................................................................................
(respon una o tantes coses com vulguis canviar)
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
30
Aules: Estan ben situades?
Un 80% d’alumnes consideren que les aules estan ben situades i l’altre 20%
que no ho estan.
Aules Estan ben distribuïdes interiorment?
Un 70% d’alumnes pensen que les aules estan ben distribuïdes interiorment, i
l’altre 30% restant diuen que no.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
31
Aules Les taules estan ben col·locades?
Un 76% de l’alumnat esta d’acord amb la col·locació de les taules, i la resta, un
24% diu que no ho estan.
Aules T'agrada la il·luminació?
Una majoria del 87% els hi agrada la il·luminació, per contra de un 13%
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
32
Aules Vols les taquilles dins les aules?
Un 72% vol les taquilles dintre les aules, i un 28% les vol en el passadís.
Sexe
Han fet l’enquesta un 48% de dones, i un 52% d’homes.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
33
Circulació: Has de caminar molt per canviar de classe?
El 46% dels alumnes diuen que han de caminar molt per canviar de classe,
però la gran majoria són alumnes de primer de la ESO i de primer de
Batxillerat, els primers perquè encara no estan familiaritzats amb el centre i els
altres perquè estan en el pavelló annex.
I el 54% diu que no els hi cal caminar gaire, perquè la majoria són de segon,
tercer, i quart de la ESO i tenen les classes a prop unes de les altres.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
34
Jardí: Està ben distribuït?
Un 90% li agrada com està distribuït el jardí, i el 10% no.
Jardí: T’agradarien més zones amb bancs?
Un 66% dels alumes els hi agradarien més zones amb bancs, i un 34% no en
ficarien.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
35
Jardí: T’agradarien més zones per fer activitats físiques?
Un 59% voldrien tenir zones per practicar activitats físiques i un 41% pensa
que no.
Altres espaïs: Trobes còmode la biblioteca?
La gran majoria, un 96% troba còmode i agradable la biblioteca, en contra de
un 4% que no els hi agrada.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
36
Altres espaïs: Trobes còmode la sala d’actes?
Un 58% de l’alumnat els hi agrada la sala d’actes, i un 42% no la troben
còmode, sent la majoria alumnes de batxillerat.
Altres espaïs: T’agradaria canviar el color de les parets?
Un 62% els hi agradaria canviar el color de les parets de l’institut, i un 38% no.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
37
10. ENERGIES SOSTENIBLES
10.1. REDUCCIÓ DEL CONSUM ELÈCTRIC
El led representa un nou sistema d’il·luminació intel·ligent, un nou sistema
lumínic que representarà a mitjà termini un canvi de model energètic, atès que
reuneix avantatges molt significatius respecte als models tradicionals estalviant
fins un 90% del consum:
• El led té una llarga vida útil i un menor consum, es calcula que pot arribar a
durar 50.000 hores, molt més que una bombeta tradicional.
• Suposa un estalvi del 90% en la factura de la llum.
• Té la característica de no escalfar-se.
• No conté mercuri.
• És 100% biodegradable, cosa que fa que sigui un producte respectuós amb
el medi ambient i cent per cent reciclable.
• Redueix les emissions de CO2, a causa del baix consum d’energia.
• No provoca emissions ultraviolades o infraroges que són nocives.
10.2. ENERGIA SOLAR TÈRMICA
L'energia solar tèrmica és una de les aplicacions pràctiques que té més futur
dintre del marc urbà per a reduir l'emissió de gasos contaminants i disminuir la
dependència dels combustibles fòssils. Els materials, el disseny i la instal·lació
són els costos d'un sistema solar, ja que no requereix cap combustible per al
seu funcionament i els costos de manteniment són molt baixos, a diferència
dels sistemes convencionals d'escalfament.
El funcionament bàsic de tots els sistemes solars tèrmics és simple: es capta la
radiació solar i la calor es transfereix a un fluid portador de calor (aigua o aire).
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
38
Una instal·lació d'energia solar tèrmica concentra la calor del Sol acumulat en
uns panells denominats col·lectors i la transmet d'un lloc a un altre sense la
utilització d'electricitat, a diferència de les plaques fotovoltaiques.
• Tipus d'aplicacions en Energia Solar tèrmica
Aigua calenta solar
Una solució molt rendible i fàcil per a aconseguir aigua calenta de forma
gratuïta: amb una instal·lació senzilla, que pot aconseguir el 100% del consum
d'aigua calenta en un habitatge fins a l’hivern, i estalviar energia i diners.
Calefacció solar
L'ús de calefacció solar ens permet aconseguir fins a un 55% d'estalvi en el
consum de gas o gas-oil per a calefacció, amb l'ús dels millors equips i la millor
tecnologia de propagació de la calor s’aconsegueix que les instal·lacions siguin
eficients i duradores
• Tipus de sistemes d'energia solar tèrmica
Existeixen diferents sistemes d'utilització d'energia solar tèrmica:
1. Termosifó: és el sistema més senzill. Funciona de forma completament
mecànica, sense necessitat d'electricitat ni per a controls solars ni per a bombes
hidràuliques, pel que suposa el sistema més senzill, ràpid i barat d'instal·lar.
Lògicament, aquesta senzillesa té una contrapartida, i és que també es tracta
del sistema més simple i el seu ús està limitat a la generació d'aigua calenta per
a un màxim de quatre persones en funció de latitud i consum. Només pot
dedicar-se a la generació d'aigua calenta, doncs no té capacitat de generar
calefacció. Té el dipòsit integrat en la mateixa placa i no necessita sala de
màquines per al seu funcionament.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
39
2. Panells de polipropilè. Només s'utilitzen per a la climatització de piscines
descobertes.
3. Col·lectors solars plans. Els col·lectors plans són els més comuns i més
àmpliament usats. S'utilitzen tant per a generar aigua calenta com per a
generar calefacció i la seva utilització és més complexa que els dos anteriors.
Requereixen de circuits hidràulics propis, així com d'una sala de màquines. Els
panells solars estan travessats per un circuit hidràulic tancat; l'aigua que
discorre per ell és escalfada en els panells solars i arriba fins a un acumulador,
un dipòsit d'aigua especialment aïllat per a evitar pèrdues de calor, com un
termo. El circuit d'aigua del edifici entra dintre d'aquest dipòsit, així com el
circuit de calefacció, d'estar inclosa la calefacció solar en la instal·lació, i és aquí
on es produeix el intercanvi de calor entre l'aigua provinent de les plaques i
l'aigua dels circuits d'aigua potable i calefacció.
4. Col·lectors de tubs de buit. Els tubs de buit són col·lectors tèrmics d'alt
rendiment que s'utilitzen normalment per a la calefacció solar, però també allà
on hi ha un alt consum d'aigua calenta, o allà on la teulada no disposa de
l'orientació més adequada per a les plaques. D'altra banda, funcionen igual que
els col·lectors plans.
5. Concentrador solar tèrmic - fotovoltaic. El concentrador solar per a ús
domèstic és una innovació recent. Consisteix en un aparell concentrador dels
llamps solars que augmenta enormement el rendiment de les plaques, però
aquesta no és la seva característica més destacable. El realment destacable
d'aquest aparell és que genera simultàniament calor i electricitat, amb la qual
cosa, en els habitatges que ja tenen connexió a la xarxa elèctrica, poden
utilitzar aquest recurs per a produir aigua calenta, calefacció i una electricitat
que poden vendre a la companyia elèctrica.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
40
10.3. TRACTAMENTS D’AIGÜES
El tractament d'aigües implica la creació de dos circuits hidràulics separats: un
d'ells és utilitzat solament per a l'aigua potable, mentre que l'altre s'utilitza per
a usos on aquest valuós recurs no és imprescindible, tals com la bugada el reg
de jardins o la neteja. L'estalvi d'aigua pot arribar a arribar a el 80% de utilitat
al llarg de l'any.
Tipus d'aplicacions en tractament d'aigües
- Tractament d'aigües residuals
Les aigües residuals o negres són les procedents del desguàs de la cuina o del
váter. Segons la FAO, són especialment eficaces per al reg.
- Reciclatge d'aigües grises
A causa de l'escassesa d'aigua, la societat s'està conscienciant de la importància
del reciclatge d'aigües. La despesa domèstica diari per persona és de 129 l i la
meitat provenen de la dutxa i la cisterna. A part de limitar aquesta despesa, es
pot optar per sistemes de reciclat per a millorar el consum.
- Captació d'aigües pluvials
La recuperació d'aigua pluvial consisteix a filtrar l'aigua de pluja captada en una
superfície determinada, generalment la teulada o terrat, i emmagatzemar-la en
un dipòsit. Després l'aigua tractada es distribueix a través d'un circuit hidràulic
independent de la xarxa d'aigua potable.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
41
- Descalcificació d'aigües
L'aigua que ens arriba a casa que prové directament de la xarxa pública de
subministrament, presenta calç i altres substàncies que poden ser perjudicials
per al nostre cos. La depuració d'aigua ens aportarà estalvi d'energia, augment
del rendiment i durada dels electrodomèstics.
- Depuració mitjançant osmosi
L'osmosi és un procés de depuració d'aigües mitjançant una membrana
semipermeable que té la funció de filtre. Aquesta membrana consta d'uns petits
porus que no deixen passar les partícules en suspensió contingudes en l'aigua,
però sí les molècules d'aigua.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
42
11. CONCLUSIÓ
Quan et diuen que tens que fer “el treball de recerca” t’agafa una mica de por.
Tota la feina que hauràs que fer, per si la sabràs fer, per si arribaràs a temps
d’entregar-la, ja que és important per la nota per poder més tard estudiar el
que has somiat, perquè suposo que molts de nosaltres no sabem de quin tema
parlar, o per tot plegat, el cas és que sempre hi han aquestes angoixes, que
van desapareixent a poc a poc, a mida que veus que avances i que allò que
estàs fent t’agrada.
La idea va sortir espontàniament, doncs com ja he comentat en el treball, la
meva il·lusió és ser arquitecte i la remodelació d’aquest institut s’ha anat
gestant durant aquests cinc anys que he passat aquí. Sempre pensava, això
m’agradaria canviar-ho, allò podria ser diferent, això altre m’agrada, etc.
Fer aquests treball m’ha fet adonar que l’ institut és un edifici
arquitectònicament molt bonic i amb moltes possibilitats de millora, i que val la
pena que amb unes petites reformes pogués convertir-se en un espai modern i
actual a on tots els que hi han i tots els que vindran si trobin a gust.
Ara que el treball ja està acabat penso que podria haver fet més coses, però tot
i així estic satisfeta del resultat. La meva idea inicial era haver fet una maqueta
a escala però finalment les coses han anat derivant cap a altres, i s’ha convertit
en aquest treball.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
43
12. AGRAÏMENTS
Vull agrair l’ajuda i suport de les diferents persones que amb els seus
coneixements i informacions han permès que pogués dur a terme aquest
treball.
En primer lloc a la meva tutora Teresa Moyà que en tot moment m’ha ajudat i
orientat per poder fer possible aquesta idea. A les professores de Ciències, Mª
Pilar Ricol i Montse Bolós per la informació que em van donar. També a Rafael
Bocanegre per proporcionar-me els planells del Institut.
Agrair també a Pau Cabús per deixar-me consultar el seu treball. Al arquitecte
Josep Gaspar, per deixar-me tota classe de llibres per consultar. A tots els
alumnes que voluntàriament van respondre al qüestionari que els hi vaig
passar.
Per acabar a la meva família per el suport que sempre em donen.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
44
13. BIBLIOGRAFIA
Llibres consultats:
Neufert. “Arte de proyectar en arquitectura”. Editorial GG
Murphy, J i Rowe, M.: “Como diseñar marcas i logotipos”. Editorial GG
Jimènez, J i Ortega, D.: “Dibujo a mano alzada para diseñadores de interiores”.
Knall, W. i Hechinger, M.: “Maquetas de arquitectura técnica y construcción”.
Balzana, O.: “Cromoteràpia. Orígenes y fundamentos científicos”.
Pàgines web consultades:
http://www.google.es/search?q=fotografias+de+rotulos+de+puertas&hl=es&qscrl=1&
rlz=1T4TSEA_esES307ES310&biw=1280&bih=685&prmd=imvns&tbm=isch&tbo=u&so
urce=univ&sa=X&ei=OLKaUIDNPLO20QWlhYHoDQ&ved=0CB8QsAQ
http://elsenderodetudestino.blogspot.com.es/2009/08/el-color-blanco.html
http://tiposformales.wordpress.com/2010/09/04/clasificacion-tipografica/
http://clasificaciontipografica.blogspot.com.es/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Tipografia
http://forum-psicologos.blogspot.com.es/2008/04/la-cromoterapia.html
http://definicion.de/tipografia/
http://www.unostiposduros.com/
http://kailepdesign.wordpress.com/2007/12/15/consejos-para-elegir-una-buena-
tipografia/
http://institutmontserrat.xtec.cat/index.php/ca/la-nostra-escola
http://www.forbo-flooring.es/Construccion/Productos/Linoleum/Furniture-
linoleum/Desktop/
http://www.pavimentosarquiservi.com/suelo-
vinilico?gclid=CPL35qOelLoCFWOWtAodlkEApg
http://ca.wikipedia.org/wiki/R%C3%A8tol
http://www.moblesgrau.com/cat/c/product/product/85/
http://www.moblesgrau.com/cat/c/product/product/105/
http://www.iluminacionluix.com/
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
45
14. ANNEX 1. Fotografies
Terrat
Escala de planta 0 a planta -1
Grafia i retolació Aula
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
47
Escala principal
Escala principal
Passadís Passadís
Passadís Passadís
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
59
16. ANNEX 3 Història de l’Institut Montserrat (TR d’en Pau Cabús)
Per parlar del Montserrat hem de començar pels seus orígens que es troben al
mes d’octubre de 1941. Cinc catedràtics, procedents de diversos llocs de l’estat,
havien estat nomenats per tirar endavant un institut que encara no existia,
l’Institut Montserrat. Escrigueren l’acta de constitució del Instituto Nacional de
Enseñanza media “Montserrat” de Barcelona. Aquí va néixer el Montserrat. Es
trobaren en una situació d’anormalitat que no s’esperaven, en què no tenien ni
alumnes ni professors; així ho deixen escrit. Tot i així decideixen tirar endavant
malgrat que d’entrada no els sembla fàcil poder engegar un institut sense els
seus elements característics. D’entrada es reparteixen, entre ells, els càrrecs
directius de director, secretari i interventor, que els assumeixen Agustín P. del
Pueyo, Basilio Francés i Fernando Estalella respectivament. També se situen a
les càtedres de cada matèria:
Acorden que, mentre no trobin on impartir les classes, el domicili de Fernando
Estalella serà la seu de l’Institut on rebran la correspondència.
Al novembre lloguen la casa Pérez Samanillo, un edifici modernista situat al
carrer de Balmes 169, cantonada amb l’Avinguda de la Diagonal, propietat del
Cercle Eqüestre.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
60
L’any 1942 comencen a tenir professors i alumnes, sembla que el procés d’inici
ja va en marxa i és aquest any quan neix realment com a institut, quan es
comencen a impartir classes. Però no podem oblidar que l’Institut estava de
lloguer en aquest edifici. L’any 1947 El Baró de Güell, president del Cercle
Eqüestre volia la casa Pérez Samanillo per a situar-hi la seva seu i va demanar
al Montserrat que abandonessin l’edifici de Balmes. El Ministeri d’Educació
ofereix al Montserrat la possibilitat d’adaptar una de les torres que té al districte
de Sarrià-Sant Gervasi. Els directius del Montserrat creuen que, dins de les
opcions que tenen, és el més adequat per a l’Institut.
L’any 1948 s’instal·len a una torre de proporcions modestes al Carrer de
Copèrnic cantonada Marc Antoni.
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
61
Mesos després d’instal·lar-se decidiren fer la inauguració del centre aprofitant
que diverses autoritats visitaven la ciutat de Barcelona.
A partir de la inauguració, s’ha mantingut sempre al mateix lloc, al carrer
Copèrnic número 84.
L’any 1966 la torre del carrer Copèrnic on l’Institut estava allotjat va ser
enderrocada per construir un nou edifici de dimensions molt més ambicioses. Es
va enderrocar parcialment per tal que les classes no es deixessin de fer. I un
cop construïda la part enderrocada van enderrocar l’altre mentre que els
alumnes assistien al nou edifici.
“Que jo recordi van començar a fer l'edifici nou per la part de dalt i nosaltres
seguíem anant al vell. Quan va estar acabat per aquella banda, vam començar
el següent curs al nou edifici i aleshores van tirar el vell i van fer la segona
iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014
62
banda, que és la de més avall. Hi havia al terra una línia de banda a banda del
edifici de color, que era la separació dels dos edificis nous.”
Rita Farràs, alumna des de 1965 fins 1972
Van aconseguir un gran edifici amb molta capacitat per a acollir alumnes i unes
bones instal·lacions. Aquest edifici es manté encara ara, tot i que ha patit
incomptables reformes, i segueix sent l’Institut Montserrat.
top related