figures retòriques 2

Les figures retòriques

1. Figures semàntiques

Comparació (o símil)Relació d’analogia entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor. Els dos es vinculen amb el verb semblar o amb els nexes com, talment...

Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa

Joan Salvat-Papasseit

Metàfora

Substitució de l’objecte real per un d’imaginat, amb el qual existeix una determinada analogia.

La pura neu del collF. V. Garcia

Metonímia

Substitueix el nom d’un objecte pel nom d’un altre, aprofitant de causa - efecte, contingut - continent, matèria - objecte, etc.

M’aturo davant un Maillol de bronze

Joan Perucho

ImatgeIdentificació poètica entre un element real i un d’irreal.

oh gotes de rosada que us heu tornat diamants!

Josep Carner

Sinècdoque Estén o restringeix el significat d'un mot, prenent el tot per la part o la part pel tot, el gènere per l'espècie o l'espècie pel gènere, etc.

el cos recorda: encara

tens la pell mig del sol, mig de la lluna.Gabriel Ferrater

SinestèsiaEnllaç de dos elements procedents de camps sensorials diferents que produeix una barreja de sensacions auditives, olfactives, tàctils, visuals o gustatives.

Sense enyorse’ns va morint la llum, que era colorde mel, i ara és color d’olor de poma.

Gabriel Ferrater

2. Figures de pensament

ApòstrofeInterpel·lació a un ésser real o imaginari.

¿Les fuetades t’han ratllat la pell, O potser l’ombra de la reixa?

Pere Quart

La meva ànima, Lluïsa, s’enfila en una camisa.

Josep Palau i Fabre

EpítetAdjectiu que remarca una propietat inherent al substantiu.

En el bosc de les ombres, lluïssor de les dents;

carbó negre, dents blanques.

Tomàs Garcés

Hipèrbole

Consisteix en una exageració evident.

El blanc capell, desmesuratDe tan magnànim estri no fouconeixedor ni l’indi ni l’egipci!Si és ajagut, oh amiga, és tot un horitzó!Si dret, tot un eclipsi!

Josep Carner

Pregunta retòrica

Es formula una pregunta que no espera resposta per part de ningú.

¿Serà així que, en el camí de la fosca,anirem a l’encontre de la llum?

F. Parcerisas

OxímoronRelació consecutiva de dos mots, habitualment un nom i un adjectiu, de significat oposat.

Silencis sonors de sabates ferrades de l’amo quan entra, quan surt, quan torna a entrar.

Miquel Llor

Antítesi

Oposició en una mateixa frase de dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari.

M’exalta el nou i m’enamora el vell J. V. Foix

PersonificacióAssignació de característiques o accions humanes a objectes o altres éssers que no poden tenir-les, com per exemple els animals.

El vent juga amb el molíI amb la rosa desclosa

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

3. Figures fonètiques o morfosintàctiques

Al·literacióRepetició d’un mateix so, sobretot consonàntic, en una composició.

A peu, i a poc a poc, anem pujantGabriel Ferrater

I roda com un carro el tro de guerraJacint Verdaguer

Anàfora

Repetició del mateix mot o grups de mots al començament de determinats versos o estrofes.

Oh gran dolor, estupefacte incendi.

Oh gran dolor, hores sense salpàs.

Oh gran dolor, missa a fulles corcades.

Vicent Andrés Estellés

Paral·lelisme

Repetició d’ una mateixa estructura sintàctica en dues o més frases, versos o estrofes successius.

té un revolar triomfal la vívida crinera,

té un cos de semidéu l’intrèpid conductor.

(Gabriel Alomar)

Epítet

És l’adjectiu que expressa una qualitat inherent al

substantiu. La seva funció és bàsicament

expressiva:Ton delicat fullatge

que sota lo cel blau l'embat oneja.

(J. Lluís Pons i Gallarza)

OnomatopeiaImitació dels sons naturals mitjançant els fonemes.

tots els migdies zumzeig de mosques

Josep Mª de Sagarra

EncavalcamentL’oració acaba en el vers següent.

El món és una al·legoria. És cabalístic el dibuix amb què el cel nítid expia l’ocell, ombra sense gruix.

Pere Gimferrer

EnumeracióPresentació successiva i ràpida d’una sèrie d’idees referides sempre a un mateix element.

Luard, cos rebaixat, fortor, d’esquer,

peus seguidors de totes les tresqueres,

cridaire, mentider i home de bé.

Josep Mª de Sagarra

Hipèrbaton

Alteració de l’ordre lògic de la frase.

enfront, movien, entre la fina boira,els verds pollancres les fulles

Blai Bonet

Asíndeton

Supressió de les partícules relacionants (especialment conjuncions copulatives).

Aquesta meva pobra,bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu

Polisíndeton Repetició successiva d’una conjunció.

I arriba a les taronges, i en cull i se n’emporta;la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants.Mossega un fruit i acluca els ulls com una mortai del cabell afluixen el pas les dues mans.

Josep Carner